Kitabı oku: «Herbes per a guarir.», sayfa 2

13. Els nombres romans van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La presència d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text, van en nota a peu de pàgina.

21. Les paraules o frases escrites en una llengua diferent de la que preval en el manuscrit, es presenten en cursiva.

22. Per tal de facilitar la lectura i comprensió del receptari i encara que no consta en el manuscrit, s’han numerat els capítols amb romans [I].

23. Com el manuscrit està foliat amb doble numeració, aràbiga i romana (excepte en l’índex, que només està amb aràbics) i ambdues no coincideixen, se segueix la romana, però en la transcripció aquesta es posa amb nombres aràbics, per exemple: el full 39v/LVIIv s’indica com 57v. El canvi de full o pàgina s’indica dins el text, en el lloc corresponent, utilitzant la doble barra i el nombre de foli, recte o vers.

BIBLIOGRAFIA

Fonts primàries

ANÒNIM, Receptari Valencià. Sig. M-652, València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València (segle XV).

BARBERÁ MARTÍ, F., «Medicina Valenciana de antaño. Libre que feu Macer de les erbes quina virtud han», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-159 i 334-336; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269 i 281-287.

CCOMENGE, L., Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Est. Tipográfico de Enrique Redondo, 1899.

FARAUDO DE SAINT GERMAIN, L. (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por —, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943.

— (ed.), «Una versió catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Romànics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

MOLINÉ I BRASÉS, E. (ed.), «Receptari de Micer Johan», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 54 (abril-juny 1914), pp. 321-336; 55 (juliolsetembre 1924), pp. 407-440.

Fonts secundàries

ALPERA, L., Los nombres trecentistas de Botánica valenciana en Francesc Eiximenis, València, Institució Alfons el Magnànim, 1968.

ANTELO DOCAMPO, P. i X. PENAS PATIÑO, As plantas medicinais, Vigo, Ed. Ir Indo, 1993.

ARROYO ILERA, F. i M.ª D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, vol. II, València, 1969, pp. 67-71.

BARBERÁ, F., Códice del antiguo colegio de boticarios de Valéncia, València, Imprenta Vives Mora, 1905.

BOHIGAS, P.; A. MUNDÓ i A. SOBERANAS, «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomía, XXX-XXXI (1973-1974), pp. 93-96.

CANIBELL, E. (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

CARDONER I PLANAS, A., Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, Ed. Scientia, 1973.

CARLEO, G., Spezie, speziali e farmacisti nella storia di Messina, Messina, Ed. Dr. Antonino Sfameni, 2001.

CIFUENTES I COMAMALA, L., La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

COMENGE, L., La farmacia del siglo XIV, Barcelona, Restaurador farmacéutico, 1897.

CONCA FERRÚS, A., Plantes Medicinals de la Vall d’Albaida, Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1966.

DE L’ÉCLUSE DE ARRAS, Ch., Descripción de algunas plantas raras encontradas en España y Portugal, Amberes, C. Plantin, 1576 (ed. de L. Ramón-Laca Menéndez de Luarca i R. Morales Valverde, Junta de Castilla y León, 2005).

FALCÓN PÉREZ, M. I., «Los boticarios de Zaragoza en la Baja Edad Media: los precedentes del colegio de farmacéuticos de Zaragoza», Aragón en la Edad Media, (Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros), XIV-XV (1999), pp. 487-497.

FERNÁNDEZ-CARRIÓN, M. i J. L. VALVERDE, Farmacia y sociedad en Sevilla en el siglo XVI, Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 1985.

— «Hospital sevillano del siglo XV: medicamentos, análisis económico», Archivo Hispalense, vol. 69, núm. 212 (1986), pp. 39-56.

FERNÁNDEZ-POLA CUESTA, J., Plantas medicinales. Un recetario básico, Barcelona. Ed. Omega, 1994.

FERRIS, P., Les remedes de santé d’Hildegarde de Bingen, Vanves, Ed. Marabout, 2002.

FONT QUER, P., Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, 5a ed., Barcelona, Ed. Península, 2003.

FRESQUET FEBRER, J. L., Juan Fragoso y los «Discursos de las cosas aromáticas, árboles y frutales… (1572)», València, Instituto de la Ciencia y Documentación López Piñero (CSIC), 2002.

GARCÍA BALLESTER, M., La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512), València, Universitat de València, 1980, 2 vols., tesi doctoral (ed. microfitxa, 1987).

— «Las patologías no epidémicas a través de las fuentes medievales valencianas», dins B. Arizaga Bolumburu et al. (eds.), Mundos medievales: espacios, sociedades y poder. Homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar, Santander, Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2012, 2 vols., pp. 1339-1349.

— «La asistencia sanitaria a los marginados en la Edad Media», Clio&Crimen, núm. 9 (2012), pp. 135-164.

GALLENT MARCO, L., La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

— La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ed. Península, 2001.

GARCÍA BALLESTER, L., (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vols.

— «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins L. García Ballester (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 865-911.

— Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004.

GILG, E. i P. N. SCHÜRHOFF, Botánica aplicada a la Farmacia, 2a ed., traducció de P. Font Quer i C. Brugués, Barcelona, Ed. Labor, 1934.

GOMIS I MESTRE, C., Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la «Botánica popular» de l’any 1891, Barcelona, Ed. Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, 1983.

GRACIA G.; A. ALBARRACÍN et al., Historia del Medicamento, Barcelona, Ed. Doyma, 1984.

GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1913), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Librería Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió, València, Llibreria París-Valencia, 1992).

LÓPEZ CARRIÓN, M., Las hierbas del Monasterio, Oviedo, Ed. Nobel, 2000.

LÓPEZ PIÑERO, J. M. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, La traducción por Juan de Jarava de Leonhart Fuchs y la Terminología Botánica Castellana del siglo XVI, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (Universitat de València-CSIC), Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVI, serie A (monografías), 1995.

LÓPEZ PIZCUETA, T., «Los bienes de un farmacéutico barcelonés del siglo XIV: Francesc de Camp», Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 13 (1992), pp. 17-73.

MENSCHING, G., La sinonima de los nombres de las medicinas griegos e latynos e aravigos. (Estudio y edición crítica de Guido Mensching), Madrid, Ed. Arco/Libros, 1994.

1000 plantas medicinales, aromáticas y culinarias, Madrid, Servilibro Eds., 1999.

MIRÓ I BORRÀS, O., El receptari de Manresa i la mort de l’infant en Jaume, compte d’Urtgell (segle XIV). Conferència donada al Centre excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, 1911.

MUGARZA, J., Las plantas medicinales de los caminos de Santiago. Recetario auxiliar usado por los antiguos peregrinos del Camino de Santiago, Bilbao, Ed. de Librería de San Antonio, 1993.

NASO, I., Università e sapere medico nel Quattrocento. Pantaleone da Confienza e le sue opere, Cuneo-Vercelli, Società per gli studi storici, archeologici ed artistici della provincia di Cuneo. Società storica vercellese, 2000.

PARDO TOMÁS, J. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, Las primeras noticias sobre plantas americanas en las relaciones de viajes y crónicas de indias (1493-1553), València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (CSIC-Universitat de València), 1993.

PUERTO SARMIENTO, F. J., La tríaca magna. Discurso leído por F. J. Puerto Sarmiento para ingreso como socio de número en Instituto de España-Real Academia Nacional de Farmacia (26 febrero 2009). Contestación de D. Antonio Doadrio Villarejo, Madrid, 2008.

RIERA, C., El lèxic científic català de la botánica, Barcelona, Claret, 2000.

RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, núm. 26 (1901).

— «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la Centuria décima-quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 4 (1929), pp. 110-153.

RUBIO VELA, A., Pobreza, enfermedad y asistencia en la Valencia del siglo XIV, València, Institució Alfons el Magnànim, 1984.

VALVERDE LÓPEZ, J. L. i A. LLOPIS GONZÁLEZ, Estudio sobre los fueros y privilegios del antiguo colegio de apotecarios de Valencia, Granada, Universidad de Granada, 1979.

VÁZQUEZ DE BENITO, C. i T. HERRERA, Los arabismos de los textos médicos latinos y castellanos de la Edad Media y de la Modernidad, Madrid, CSIC, 1989.

VELA i AULESA, C., L’obrador d’un apotecari medieval segons el llibre de comptes de Francesc ses Canes (Barcelona, 1378-1381), Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), 2003.

WILLIAM, A. R. i D. M. THOMSON, Las plantas medicinales. Guía práctica ilustrada, Barcelona, Ed. Blume, 1981.

Diccionaris

ALCOVER, A. i F. de B. MOLL, Diccionari Català-Valencià-Balear, 8a reimpressió, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 2005.

CASASSAS, O. (dir.), Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002.

CORACHAN, M., Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat Eds., 1936. Diccionari Normatiu Valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016, 2 vols.

VALLÈS, Joan (dir.), Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, Barcelona, TERMCAT, 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/> (Última actualització: 10-03-2019).

APÈNDIX I

Taula de correspondències de la foliació aràbiga i romana

Foliació aràbiga	Foliació romana
1-1	—
2-2	—
3-3	—
4-4	—
5-5	—
6-6	—
6bis-6bis	XVIII-XVIII36
7-7	XX-XX
8-8	XXI-XXI
9-9	XXII-XXII
10-10	XXIII-XXIII
11-11	XXIV-XXIV
12-12	XXV-XXV
13-13	XXVI-XXVI
14-14	XXVII-XXVII
15-15	XXVIII-XVIII
16-16	XXIX-XXIX
17-17	XXXV-XXXV37
18 18	XXXVI-XXXVI
19-19	XXXVII-XXXVII
20-20	XXXVIII-XXXVIII
21-21	XXXIX-XXXIX
22-22	XL-XL
23-23	XLI-XLI
24-24	XLII-XLII
25-25	XLIII-XLIII
26-26	XLIV-XLIV
27-27	XLV-XLV
28-28	XLVI-XLVI
29-29	XLVII-XLVII
30-30	XLVIII-XLVIII
31-31	XLIX-XLIX
32-32	L-L
33-33	LI-LI
34-34	LII-LII
35-35	LIII-LIII
36-36	LIV-LIV
37-37	LV-LV
38-38	LVI-LVI
39-39	LVII-LVII
40-40	LVIII-LVIII
41-41	LIX-LIX
42-42	LX-LX
43-43	LXI-LXI
44-44	LXII-LXII
45-45	LXIII-LXIII
46-46	LXIV-LXIV
47-47	LXV-LXV
48-48	LXVI-LXVI
49-49	LXVII-LXVII
50-50	LXVIII-LXVIII
51-51	LXIX-LXIX
52-52	LXX-LXX
53-53	LXXI-LXXI
54-54	LXXII-LXXII
55-55	LXXIII-LXXIII
56-56	LXXIV-LXXIV
56bis-56bis	LXXV-LXXV
57-57	LXXVI-LXXVI
58-58	LXXVII-LXXVII
59-59	LXXVIII-LXXVIII
60-60	LXXIX-LXXIX
61-61	LXXX-LXXX
62-62	LXXXI-LXXXI
63-63	LXXXII-LXXXII
64-64	LXXXIII-LXXXIII
65-65	LXXXIV-LXXXIV
66-66	LXXXV-LXXXV
67-67	LXXXVI-LXXXVI
68-68	LXXXVII-LXXXVII
69-69	LXXXVIII-LXXXVIII
70-70	LXXXIX-LXXXIX
71-71	XC-XC
72-72	XCI-XCI
73-73	XCII-XCII
74-74	XCIII-XCIII
76-76	XCV-XCV
77-77	XCVI-XCVI
78-78	XCVII-XCVII38
79-79	XCIX-XCIX
80-80	C-C
81-81	CI-CI
82-82	CII-CII
83-83	CIII-CIII
84-84	CIV-CIV
85-85	CV-CV
86-86	CVI-CVI
87-87	CVII-CVII
88-88	CVIII-CVIII
89-89	CIX-CXI
90-90	CX-CX
91-91	CXI-CXI
92-92	CXII-CXII
93-93	CXIII-CXIII
94-94	CXIV-CXIV
95-95	CXV-CXV
96-96	CVXI-CXVI
97-97	CXVII-CXVII
98-98	CXVIII-CXVIII
99-99	CXIX-CXIX
100-100	CXX-CXX
101-101	CXXI-CXXI
102-102	CXXII-CXXII
103-103	CXXIII-CXXIII
104-104	CXXIV-CXXIV
105-105	CXXV-CXXV
106-106	CXXI-CXXVI
107-107	CXXVII-CXXII
108-108	CXXVIII-CXXVIII
109-109	CXXIX-CXXIX
110-110	CXXX-CXXX
111-111	CXXXI-CXXXI
112-112	CXXXII-CXXXII
113-113	CXXXIII-CXXXIII
114-114	CXXXIV-CXXXIV
115-115	CXXXV-CXXXV
116-116	CXXXVI-CXXXVI
117-117	CXXXVII-CXXXVII
118-118	CXXXVIII-CXXXVIII
119-119	CXXXIX-CXXXIX
120-120	CXL-CXL
121-121	CXLI-CXLI
122-122	CXLII-CXLII
123-123	CXLIII-CXLIII
124-124	CXLIV-CXLIV
125-125	CXLV-CXLV
126-126	CXLVI-CXLVI
127-127	CXLVII-CXLVII
128-128	CXLVIII-CXLVIII
129-129	CXLIX-XCIX
130-130	CL-CL
131-131	CLI-CLI
132-132	CLII CLII
133-133	CLIII-CLIII
134-134	CLIV-CLIV
135-135	CLV-CLV
136-136	CLVI-CLVI
137-137	CLVII-CLVII
138-138	CLVIII-CLVIII
139-139	CLIX-CLIX
140-140	CLX-CLX

APÈNDIX II

Foliació de l’índex i dels capítols i nombre de receptes per capítol

ÍNDEX

(Numeració aràbiga)	(Numeració romana)
1r-1	—
2r-2	—
3r-3	—
4r-4	—
5r-5	—
6r-6	—

[VII]

A LA CARA

(7 receptes)

6rbis-6bis

XVIIIr-XVIIIv39

[VIII]

ORELLA

(30 receptes)

7r-7	XXr-XXv
8r-8	XXIr-XXIv
9r-9	XXIIr-XXIIv
10r-10	XXIIIr-XXIIIv

[IX]

A SANAR E CURAR TOT MAL DE BOCHA

(21 receptes)

10	XXIIIv
11r-11	XXIVr-XXIVv
12r-12	XXVr-XXVv
13r-13	XXVIr-XXVIv

[X]

A TOLRA E LAVAR TOTA DOLOR DE LES DENTS

(27 receptes)

13	XXVIv
14r-14	XXVIIr-XXVIIv
15r-15	XXVIIIr-XVIIIv
16r-16	XXIXr-XXIXv40

[XI]

STÓMECH

(45 receptes)

17r-17	XXXVr-XXXVv
18r-18	XXXVIr-XXXVIv
19r-19	XXXVIIr-XXXVIIv
20r-20	XXXVIIIr-XXXVIIIv
21r-21	XXXIXr-XXXIXv
22r-22	XLr-XLv
23r	XLIr

[XII]

A CURAR E FER PASSAR TOTA TOS PER QUALSEVULLA MANERA VINGA

(17 receptes)

23r-23	XLIr-XLIv
24r-24	XLIIr-XLIIv
25r-25	XLIIIr-XLIIIv

[XIII]

A CLARIFICAR LA VEU E LAVAR TOTA ASPREDAT QUE SIA AL CANYÓ NE EN LOS PITS

(9 receptes)

25	XLIIIv
26r-26	XLIVr-XLIVv

[XIV]

A GUORIR E SANAR TOTS RANAMENTS E TIRAMENT DELS PITS PER QUALSEVULLA RAHÓ VINGUEN

(2 receptes)

26-27r

XLIVv-XLVr

[XV]⁴¹

[XVI]

A CURAR E SANAR TOT RANAMENTS DE PITS

(1 recepta)

27r-27

XLVr-XLVv

[XVII]

A TOLRE TOT VÒMIT PER QUALSEVULLA MANERA VINGUA

(18 receptes)

27	XLVv
28r-28	XLVIr-XLVIv
29r-29	XLVIIr-XLVIIv
30r	XLVIIIr

[XVIII]

A CURAR E SUBVANIR A TOT MAL QUE SIA AL COR

(15 receptes)

30	XLVIIIv
31r-31	XLIXr-XLIXv
32r	Lr

[XIX]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA AL LEU

(13 receptes)

32r-32	Lr-Lv
33r-33	LIr-LIv

[XX]

A SUBVANIR E AJUDAR A TOT MAL QUE SIE ALS RONYONS O AL FETGE O AL LEU

(19 receptes)

33	LIv
34r-34	LIIr-LIIv
35r-35	LIIIr-LIIIv
36r-36	LIVr-LIVv

[XXI]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA EN LA MELSA

(17 receptes)

37r-37	LVr-LVv
38r-38	LVIr-LVIv
39r-39	LVIIr-LVIIv

[XXII]

A SANAR E GUORIR LA MALALTIA APELLADE NEFRÉTICA QUI SON VEXIGUES QUI·S FAN EN LO FETGE, EN LO LEU E EN LOS RONYONS

(23 receptes)

39	LVIIv
40r-40	LVIIIr-LVIIIv
41r-41	LIXr-LIXv
42r-42	LXr-LXv

[XXIII]

A SANAR MAL DE STRENGÚRIA E DE SCINTIRI E A TOTA DOLOR DE BUDELLS

(43 receptes)

42	LXv
43r-43	LXIr-LXIv
44r-44	LXIIr-LXIIv
45r-45	LXIIIr-LXIIIv
46r-46	LXIVr-LXIVv
47r-47	LXVr-LXVv
48r-48	LXVIr-LXVIv

[XXIV]

A SANAR TOT MAL DE SÍNCOPIN E CARDÍACA PASSIÓ

(3 receptes)

48	LXVIv
49r-49	LXVIIr-LXVIIv

[XXV]

A MATAR E FER AXIR LOS CUCHS QUI SIEN DINS LO CORS DE QUALSEVULLA NATURA SIEN

(21 receptes)

49	LXVIIv
50r-50	LXVIIIr-LXVIIIv
51r-51	LXIXr-LXIXv
52r	LXXr

[XXVI]

A SANAR AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM AL·LOPÍCIA

(4 receptes)

52r-52

LXXr-LXXv

[XXVII]

A CURAR LOS YDRÒPICHS E FER-LOS TOTS DEXUNFLAR

(9 receptes)

52	LXXv
53r-53	LXXIr-LXXIv
54r	LXXIIr

[XXVIII]

A CURAR E SANAR TOT MAL DE EPILÈNCIA

(10 receptes)

54r-54	LXXIIr-LXXIIv
55r-55	LXXIIIr-LXXIIIv
56r	LXXIVr

[XXIX]

A CURAR E GUORIR AQUELLS QUI SÓN ÈTICHS

(1 recepta)

56r-56

LXXIVr-LXXIVv

[XXX]

A ESTANCAR LO VENTRA QUI MASSA IX, ÇO ÉS PER MAL DE XENTIRI

(29 receptes)

56	LXXIVv
56rbis-56bis	LXXVr-LXXVv
57r-57	LXXVIr-LXXVIv
58r-58	LXXVIIr-LXXVIIv
59r-59	LXXVIIIr-LXXVIIIv

[XXXI]

A FER PURGAR TOTA CÒLERA DE QUALSEVULLA MANERA QUE SIA

(11 receptes)

59	LXXVIII
60r-60	LXXIXr-LXXIXv
61r	LXXXr

[XXXII]

A CURAR E GUORIR TOTA MALALTIA QUI SIA ALS COYLONS

(7 receptes)

61	LXXXr
62r-62	LXXXIr-LXXXIv

[XXXIII]

A PROVOCAR URINA E FER PIXAR AQUELLAS PERSONAS QUI NO PODEN PIXAR SENS NEGUN MAL QUE NO HAURAN

(46 receptes)

62	LXXXIv
63r-63	LXXXIIr-LXXXIIv
64r-64	LXXXIIIr-LXXXIIIv
65r-65	LXXXIVr-LXXXIVv
66r-66	LXXXVr-LXXXVv
67r-67	LXXXVIr-LXXXVIv
68r	LXXXVIIr

[XXXIV]

A CURAR E PERFETAMENT GUORIR MAL DE PEDRA

(23 receptes)

68r-68v	LXXXVIIr-LXXXVIIv
69r-69	LXXXVIIIr-LXXXVIIIv
70r-70	LXXXIXr-LXXXIXv
71r-71	XCr-XCv

[XXXV]

A CURAR E SANAR TOT MAL QUI SIA EN LOS COIYLONS (SIC) NE EN LO MEMBRA

(5 receptes)

71	XCv.
72r-72	XCIr-XCIv

[XXXVI]

A CURAR E GUORIR TOT MAL DE COYONS

(7 receptes)

72	XCIv
73r-73	XCIIr-XCIIv

[XXXVII]

A SANAR E CURAR MAL DE PUAGRA

(19 receptes)

73	XCIIv
74r-74	XCIIIr-XCIIIv
76r-76	XCVr-XCVv
77r	XCVIr

[XXXVIII]

A CONSERVAR CABEYLLS QUE NO CAYEN E QUE SIEN FORTIFICATS

(2 receptes)

77r-77

XCVIr-XCVIv

[XXXIX]

A NEDEYAR E MUNDIFICAR TOTES MÀCULES QUI SIEN EN LA CARA NE EN LA PERSONA

(30 receptes)

77	XCVIv
78r-78	XCVIIr-XCVIIv42
79r-79	XCIXr-XCIXv
80r-80	Cr-Cv
81r-81	CIr-CIv
82r-82	CIIr-CIIv
83r	CIIIr

[XL]

AA RELEVAR E FER PASSAR TOTA EMBRIAGUESA QUE VINGUA PER RAHÓ DEL VIN

(5 receptes)

83r-83

CIIIr-CIIIv

[XLI]

A GUORIR E SANAR E FER FONDRE LES ESCRÒFOLES, VULLATS AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM PORCELLANES QUI·S FA AL COLL

(24 receptes)

83	CIIIv
84r-84	CIVr-CIVv
85r-85	CVr-CVv
86r-86	CVIr-CVIv
87r-87	CVIIr-CVIIv

[XLII]

A LAVAR E CURAR TOTA ASPREDAT QUI SIE EN LA LENGUA

(3 receptes)

87	CVIIv
88r	CVIIIr

[XLIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES QUI SIEN EN LA BOCHA O EN LES GENIVES

(1 recepta)

88r-88

CVIIIr-CVIIIv

[XLIV]

A FER DORMIR LOS MALALTS O LOS SANS QUI NO PODEN DORMIR

(7 receptes)

88	CVIIIv
89r-89	CIXr-CIXv

[XLV]

A FER PASSAR SUOR A TOTS AQUELLS QUI MASSA SUEN EN TEMPS DE MALALTIA

(4 receptes)

89	CIXv
90r	CXr

[XLVI]

A CURAR E FER PASSAR TOTA FEBRA DE QUALSEVULLA MANERA SIA, NE PER QUALSEVULLA RAHÓ I VINGUA

(32 receptes)

90r-90	CXr-CXv
91r-91	CXIr-CXIv
92r-92	CXIIr-CXIIv
93r-93	CXIIIr-CXIIIv
94r-94	CXIVr-CXIVv
95r-95	CXVr-CXVv
96r	CVXIr

[XLVII]

A SANAR E GUORIR TOT TREMOLAMENT QUI SIA EN LA PERSONA NE EN LOS NIRVIS

(11 receptes)

96	CXVIv
97r-97	CXVIIr-CXVIIv
98r	CXVIIIr

[XLVIII]

A ARRANCAR E A CURAR PERFETAMENT TOT MAL DE CRANCH

(10 receptes)

98	CXVIIIv
99r-99	CXIXr-CXIXv
100r-100	CXXr-CXXv

[XLIX]

A MATAR E ARRADICAR AQUELLA MALATIA QUE HA NOM CARBONCLA

(7 receptes)

100	CXXv
101r-101	CXXIr-CXXIv

[L]

A MATAR E ARRENCAR TOT FICH DE QUALSEVULLA NATURA SIA

(3 receptes)

101	CXXIv
102r	CXXIIr

[LI]

A CURAR E PERFETAMENT SANAR E MATAR TOTES FÍSTOLES

(12 receptes)

102r-102v	CXXIIr-CXXIIv
103r-103	CXXIIIr-CXXIIIv
104r-104	CXXIVr-CXXIVv
105r	CXXVr-CXXVv

[LII]

A CURAR E GUORIR TOTA ÚLCERA QUE SIA EN LA PERSONA

(46 receptes)

105r-105	CXXVr-CXXVv
106r-106	CXXIr-CXXVIv
107r-107	CXXVIIr-CXXIIv
108r-108	CXXVIIIr-CXXVIIIv
109r-109	CXXIXr-CXXIXv
110r-110	CXXXr-CXXXv
111-111	CXXXIr-CXXXIv
112r-112	CXXXIIr-CXXXIIv
113r	CXXXIIIr

[LIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES DE QUALSEVULLA MANERA SIEN

(28 receptes)

113	CXXXIIIv
114r-114	CXXXIVr-CXXXIVv
115r-115	CXXXVr-CXXXVv
116r-116	CXXXVIr-CXXXVIv
117r-117	CXXXVIIr-CXXXVIIv
118r	CXXXVIIIr

[LIV]

A ASTANCAR SANCH DE QUALSEVULLA PARTIDES DE LA PERSONA ISQUA

(54 receptes)

118r-118	CXXXVIIIr-CXXXVIIIv
119r-119	CXXXIXr-CXXXIXv
120r-120	CXLr-CXLv
121r-21	CXLIr-CXLIv
122r-122	CXLIIr-CXLIIv
123r-123	CXLIIIr-CXLIIIv
124r-124	CXLIVr-CXLIVv
125r-125	CXLVr-CXLVv
126r-126	CXLVIr-CXLVIv
127r-127	CXLVIIr-CXLVIIv
128r-128	CXLVIIIr-CXLVIIIv

[LV]

AA CURAR E A SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE LOP

(4 receptes)

128	CXLVIIIv
129r-129	CXLIXr-CXLIXv

[LVI]

A MATAR E ERRADICAR TOTA MORFEA O MALA BUA QUE SIA EN LA PERSONA E A CURARLA

(13 receptes)

129	CXLIXv
130r-130	CLr-CLv
131r-131	CLIr-CLIv

[LVII]

AA CURAR E GUORIR TOT MAL DE MORENES E FER-LES DESFER E DEXUNFLAR

(19 receptes)

131	CLIv
132r-132	CLIIr CLIIv
133r-133	CLIIIr-CLIIIv
134r-134	CLIVr-CLIVv
135r	CLVr

[LVIII]

AA CURAR E AJUDAR A MAL DE LEBROSIA QUE NON TEMBRAN RES

(10 receptes)

135	CLVv
136r-136	CLVIr-CLVIv
137r	CLVIIr

[LIX]

A GUORIR E SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE TRENCADURA DELS COYONS

(6 receptes)

137r-137	CLVIIr-CLVIIv
138r	CLVIIIr

[LX]

A FER AXIR LES SANGUONERES DE TOTS LOS LOCHS ON SIEN BEGUDES NE ESTIGUEN EN CORS DE PERSONA O DE BÍSTIA

(2 receptes)

138	CLVIIIv
139r	CLIXr

[LXI]

A GUORIR E A SANAR TOTA DOLOR EN QUALSEVULLA LOCH DE LA PERSONA SIA

(10 receptes)

139r-139	CLIXr-CLIXv
140r-140	CLXr-CLXv

¹ Biblioteca Històrica de la Universitat de València (BUV), M. 652. M. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Llibreria Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió Llibreria París-Valencia, 1992). Cfr. vol. 3, pp. 83-85.

² F. ARROYO i M. D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 1969, vol. III, pp. 67-71.

³ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1179), Barcelona, Ed. Scientia, 1973, pp. 179-185.

⁴ L. CIFUENTES, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001, pp. 113-121.

⁵ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 114. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por—, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1943.

⁶ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 113.

⁷ L. CIFUENTES, ibid, p. 116.

⁸ Ibid., p. 116 i 119.

⁹ Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València. Furs d’Alfons IV, rúbrica XVII, De metges, València, Lambert Palmart, 1482 (ed. facsímil, València, Gráficas Soler, 1976, pp. 209-210).

¹⁰ A. CCARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, Laciencia en català…, op. cit., p. 119. D. COMENGE, Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Tip. Enrique Redondo, 1899.

¹¹ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 119, 329. E. CANIBELL I MASBERNAT (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

¹² A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 120. E. MOLINÉ I BRASÉS, «Receptari de Micer Johan», BRABLB, 54 (abriljuny 1914), pp. 321-336, 55 (juliol-setembre 1914), pp. 407-440.

¹³ L. GARCÍA BALLESTER, La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988, p. 99. ÍD., Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media. Introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004, pp. 34, 81-155.

¹⁴ L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, p. 878.

¹⁵ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 282-285. A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 183. F. BARBERÁ MARTÍ, «Medicina Valenciana de Antaño», Revista Valenciana de Ciencias médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-59 i 334-236; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269, i 281-287. J. RIBELLES COMÍN, Bibliografía de la lengua valenciana…, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1915, 1929,1931 i, Servicio de Publicaciones del MEC, 1978, 4 vols. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN, «Una versión catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Románics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

¹⁶ Cfr. nota 1.

¹⁷ M. CORACHAN (dir.), Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat, 1936. Cfr. Fonts i Bibliografia, pp. XVI. Aquest diccionari fixà la terminología mèdica en català. M. Corachan (Xiva, Comunitat Valenciana, 1881-Barcelona, 1942) estudià a Barcelona especialitzant-se en cirurgia. Al 1936 va ser conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

¹⁸ Cfr. nota 2.

¹⁹ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 67 i 120.

²⁰ J. RODRIGO PERTEGÁS, «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décima quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1929, pp. 110-153, cfr. p. 123.

²¹ Biblioteca de Catalunya. Fondo Rodrigo Pertegás. Libre de receptes [Manuscrito]: M.S. de la Biblioteca de la Universidad de Valencia. Ms. 1151. En el registre, quan se cita la Font d’adquisició de la esmentada còpia consta: «Compra a la neboda de Rodrigo Pertegàs per mediació del canonge José Sanchis Sivera».

²² Cfr. nota 1

²³ Se segueix la descripció i catalogació del manuscrit feta pel Prof. Francisco Gimeno Blay que apareix en el catàleg de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

²⁴ 140 folis; 210 × 140 mm; enquadernació 220 × 150 mm.

²⁵ Cfr. F. GIMENO BLAY: «El text està incomplet com ho prova l’índex on la primera recepta mencionada és transcrita al full 43; així mateix, aquesta taula acaba incompleta al f. 6v. El text del receptari comença acèfal en el f. XVIIIr/6bis i acaba inconclós al full CLX/140 com posa de relleu el reclam situat al marge inferior del full (item prenets de la rael). Arran de la restauració alguns quaderns es presenten incomplets i desordenats, altres hi manquen». Cfr. Apèndix I - Taula de correspondències.

²⁶ Quan els quadernets estan desordenats i la foliació no segueix l’ordre correcte, es fa constar en nota a peu de pàgina i en la transcripció se segueix l’ordre correlatiu.

²⁷ Cfr. Apèndix II - Foliació índex i capítols. Nombre de receptes per capítol.

²⁸ L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría»…, cit., p. 888: «… las recetas seguían un orden establecido según la estructura de la patología que hizo canónica el galenismo bajomedieval: remedios para las enfermedades, ordenados de la cabeza a los pies; remedios contra las enfermedades de origen universal, como las fiebres, los apostemas, los venenos».

²⁹ «Els aparells difereixen dels sistemes per llur constitució histològica: l’aparell es format per diversos tipus de teixits (aparell digestiu: teixit epitelial, muscular i conjuntiu) i el sistema per un de sol (sistema nerviós: teixit nerviós)», O. CASASSAS (dir.), Diccionari enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 133-134.

³⁰ Cfr. Glossari de productes. En ell es recopilen tots els remeis i productes esmentats, donant el seu nom en català, castellà i llatí.

³¹ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. J. RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 26 (1901).

³² Aquí i en els exemples següents la numeració entre parèntesi remet al nombre de capítol.

³³ Castoreum, castori, castóreo: Espècie d’ungüent pardós i aromàtic, segregat per una glàndula especial que té el castor a cada banda de l’aparell genital.

³⁴ «Ítem, prenets .X. dracmes de les fulles de la savina e picats-les ben, e prenets .X. dracmes de let de ovelles, e prenets .X. dracmes de sucra de pan, e metets-ho tot ensemps a coura al foch, e com sia cuyt tot ensemps, vullats ab vin, vullats ab brou calent, dats-ne a beura a tota persona qui hage dolor de les emoroyde (sic), meravellosament les farà passar la dolor (.LVII.).» «Prenets .Iª. onça de berthònegua e .IIes. onçes del plantatge, e picats-ho tot, e fets-ne such, e tot aquell such dats-lo a beura a aquella persona qui haurà febra, abans que li vingue la febra tota la-li farà fugir per ben que sie cotidiana (.XLVI.).»