Kitabı oku: «Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)»
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© M. Adela García-Mencho Osset i M. Milagros Cárcel Ortí, 2017
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Acte d’entrega del cot i mantell a una òrfena.
Miniatura, obra possiblement de Domingo Crespí. ACV.
Capbreu de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, f. 22r
Maquetació: Inmaculada Mesa
ISBN: 978-84-9134-251-9
A mis hermanos Eduardo y Alfonso
que comparten conmigo el interés
por la Historia y la Cofradía
M.ª ADELA GARCÍA-MENACHO OSSET
A Juan
M.ª MILAGROS CÁRCEL ORTÍ
Reproducció d’un foli del manuscrit
ACV. Capbreu de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, f. 39r.
Estudi introductori
La Confraria d’Òrfenes a Maridar de València, fundada amb autorització real per Jaume II en 1293,1 no tenia una finalitat d’índole professional, encara que els seus deu fundadors foren mercaders, ni tampoc estrictament religiosa ja que no es presentava sota l’advocació de cap sant, de la Mare de Déu o sota cap altre signe religiós. La seua finalitat era benèfica i el seu caràcter laic i privat, encara que amb el fi purament moral: dotar òrfenes pobres, que almenys ho foren de pare, fadrines o viudes, perquè pogueren contraure matrimoni i evitar així que caigueren en la prostitució.
Les 50 lliures que van aportar cada un dels deu membres fundadors les van emprar per a comprar renda de la ciutat i en tots els altres mitjans segurs de produir renda anual. La bona acollida que va tindre va fer que moltes persones imposaren a cens propietats rústiques i immobles situats en la ciutat de València i el seu terme que pagaven a la confraria. Amb aquestos i altres modestos recursos econòmics va poder des del seu naixement dur a terme la seua finalitat.
Igual que va succeir en la resta d’Europa, el regne de València va travessar una sèrie de calamitats caracteritzades per les epidèmies de pesta, les guerres les males collites i la fam. En 1340 s’inicia la dècada destacada per la fam i l’escassetat d’aliments que es va accentuar pel conflicte de la Unió en 1347, l’arribada de la pesta negra en 1348 i la guerra amb Castella entre els anys 1356-1366. Aquest desastrós panorama va afectar també la Confraria fins a l’extrem que en 1399 algunes propietats havien quedat desertes i d’altres s’ignorava el seu propietari. Això va motivar que es fera una cabrevació, la redacció de la qual destinada a transmetre la memòria de la institució va quedar arreplegada en un llibre capbreu en el qual es van copiar també la fundació i les primeres constitucions. Quasi un segle després, en 1470, es va dur a terme una altra cabrevació, les dades de la qual actualitzades es van copiar en un nou llibre capbreu que va ser considerat com el més important de la Confraria, puix que a més dels censos s’hi van copiar també les diverses ordenacions fins a la fi del segle XVII i que ara editem.2
Un capbreu és un document notarial en què els diversos posseïdors d’un domini exposen davant del notari els béns que posseeixen per un senyor, fent menció de les seues característiques, els seus límits, què paguen per tenir-los i quan han de fer aquest pagament. Els capbreus són una font històrica d’informació privilegiada per ajudar-nos a entendre millor l’economia i la societat de l’època medieval i moderna.
Són diversos els treballs —dels quals fem una petita selección— que han posat de manifest els diferents punts de vista des dels quals es poden estudiar els capbreus de l’època medieval, ja que, a més, a causa de la diversa tipologia que presenten, que radica fonamentalment en el territori que comprenen, no es poden tractar uniformement. Així, entre altres aspectes, han estat estudiats per conèixer els orígens de la seua pràctica,3 proposant la seua metodología d’estudi,4 com a font històrica,5 com a font per a la història agrària,6 per al coneixement dels masos,7 per a la història socioeconòmica,8 per a la toponímia,9 per a l’onomàstica,10 per al coneixement de la llengua,11 de les comunitats urbanes12 i de les senyories.13
Aquest Capbreu, que proporciona una valuosa informació des de 1470 fins a 1651, té interés per diversos motius: per la llengua majoritària empleada, el valencià, a través de la qual es veu la seua evolució en les expressions al llarg de més de dos segles; per l’escriptura ja que en ell intervenen diferents mans corresponents als notaris que van registrant els moviments que pateixen les propietats en el seu procés de transmissió; per l’onomàstica, ja que a part del nom del censatari dóna el dels veïns amb els quals limita; per la toponímia rural que, a més d’identificar la localització de les terres o parcel·les en les diferents partides de l’horta de València, dóna els seus límits i ens informa sobre camins, cursos d’aigua, producció agrícola, etc.; per la toponímia urbana,14 rica en dades sobre l’emplaçament dels immobles, especificant els seus límits (placeta, cantonada, carrera, atzucac, etc.); per l’ornamentació, comptant amb 715 belles caplletres en què van intervenir Miquel Adzuara i Pere Crespí el Jove; i per la magnífica inicial historiada, miniatura que mostra l’acte de la concessió del cot i mantell a una òrfena, pertanyent al taller de Domingo Crespí, iniciador de l’escola d’il·luminació valenciana.
Aquest manuscrit és més que un capbreu, perquè des del primer moment va ser concebut com el Libre major de la dita administració e confraria on es guardava la memòria històrica de la confraria, d’ací que hi estiguen copiats la fundació i els primers estatuts, les ordenances aprovades en els diferents capítols celebrats al llarg del temps, les indulgències concedides a la confraria, els testaments de Francesc Conill, fundador de l’hospital d’en Conill, de Ferrando García, fundador d’un benefici que administrava la confraria, i de Marc Ruiz de Bárcena, el nomenament de síndic, el poder donat pel majordom per a capbrevar i els documents que acrediten els 24 censals que la confraria tenia carregats sobre la ciutat de València i els dos carregats sobre la Diputació del General.
El Capbreu, com a llibre més preat de la confraria, es va conservar sempre en la caixa —primitiu «arxiu» de la institució— junt amb pergamins, llibres, papers i cabals, que anava passant d’un majordom a un altre, i, posteriorment, en l’armari portàtil, que inicialment es va mantindre en la Sala de Juntes de l’Hospital General, lloc on es reunia la confraria, fins a la seua eixida del mateix, tornant una altra vegada a ser traslladat cada any a casa del nou majordom. En 1941 es va prestar el còdex perquè figurara en una exposició d’artesania que es va celebrar en el col·legi del Patriarca. Amb motiu de l’exposició La Glòria del Barroc, el capreu va estar exposat durant 2009 i 2010 en l’església de Sant Martí de València.15
En 1981 es va acordar traslladar l’Arxiu de la Lloable Confraria, que estava en el pati del domicili de l’antic majordom-president D. Vicente García-Menacho, al domicili de la Gran Associació de Beneficència Domiciliària Nostra Senyora dels Desemparats16 que va prestar desinteressadament un local en el carrer dels Cavallers, núm. 10, 1a per al seu inventari, organització i custòdia del confrare arxiver.17 Finalment, en 2011 la Junta Directiva va entregar en modalitat de comodat a l’Arxiu de la Catedral de València el conjunt de documents de l’arxiu històric de la Confraria d’Òrfenes a Maridar de València, per a la seua custòdia, conservació i estudi per part dels investigadors, després de la firma d’un contracte entre el degà-president del Capítol de la catedral, D. Emilio Aliaga, i D. Joaquín Manglano, president de la Confraria. Junt amb ell també es va depositar una antiga «arca-arxiu». Els llibres de comptes i els de dotacions d’òrfenes es troben en l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, formant secció a banda dels fons de l’Hospital General,18 així com diverses escriptures que van pertànyer a la confraria.
El present treball s’acompanya d’un breu recorregut per l’organització, funcionament i activitats de la Confraria d’Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona mitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquestos segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l’Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760, perquè els deu confrares eren també regidors de l’Hospital General. La documentació conservada fins a mitat del segle XVI, constituïda fonamentalment pels llibres de comptes i els de dotacions ens han permés conéixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l’Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. A continuació presentem un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S’inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l’orde intern del mateix. Finalment, uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.
La publicació d’aquest manuscrit s’inscriu en el projecte d’investigació «Manuscritos datados de la Península Ibérica (882-1500)», concedit pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Volem agrair al Servei de Publicacions de la Universitat de València l’interés que ha mostrat una vegada més a l’acollir aquest treball, i especialmente als directors d’aquesta col·lecció, Antoni Furió i Enric Guinot.
LA CONFRARIA D’ÒRFENES A MARIDAR19
Ajudar econòmicament per a casar-se a òrfenes pobres o viudes sense recursos era una de les almoines més freqüents durant la baixa edat mitjana i es pot documentar en moltes ciutats d’Europa. En elles, organitzacions i institucions que es van preocupar per dotar donzelles necessitades a través d’hospitals, confraries, municipis i donacions privades van fer que aquesta obra de caritat es generalitzara en tot l’Occident europeu.20
La ciutat de València va comptar ja des de finals del segle XIII amb una obra pionera en aquest sentit, «La Lloable Confraria e Almoyna de les Òrfenes a Maridar», els primers estatuts de la qual van ser acordats pels deu fundadors —que seran anomenats d’ara en avant confrares o patrons— per al seu bon règim i administració el 23 d’abril de 1293 i aprovats per Jaume II per mitjà de document validat amb segell de plom, a la qual des d’un principi l’arquebisbe de Tarragona, Rodrigo Tello, i els bisbes de Barcelona, Bernat Pelegrí, de Tortosa, Arnau Jardí, i de València, Ramon Despont, amb documents cadascun amb el seu segell pendent, van concedir 40 dies d’indulgència als qui donaren almoines a la dita confraria.
Els protagonistes de tan meritòria obra van ser deu benestants mercaders, que la documentació denomina humils ciutadans de València.21 Obra que van continuar altres mercaders adinerats pertanyents a la incipient burgesia enriquida pel comerç i fins i tot alguns amb evident protagonisme en el govern de l’urbs,22 que van utilitzar la pertinença a aquesta confraria com un mecanisme per al seu ascens social.23 La singularitat d’aquesta confraria resideix en el fet que ha mantingut el nombre dels seus membres, alguns pertanyents a la noblesa valenciana, i la seua activitat quasi fins als nostres dies.
Un dels motius fonamentals que va presidir la decisió va ser de caràcter religiós o moral, encara que des del principi va tenir un marcat caràcter laic i privat: evitar que joves òrfenes i sense recursos materials caigueren en la prostitució. L’almoyna va ajudar també viudes pobres i xiques procedents de la Casa de les Repenedides. Totes havien de ser de la ciutat de València i el seu terme. La forma de socors triada per l’almoyna va ser homogènia, ja que totes les joves van rebre el mateix: dues peces de roba, cot e mantell de drap nou vermell.24 Una miniatura realitzada en el llibre més important de la confraria —el Llibre major o Llibre dels cabreus—, que ara editem, ens permet conéixer en què consistia l’acte solemne de dotar una donzella amb el cot i mantell vermell, es a dir, l’entrega a l’agraciada de l’aixovar personal amb què l’obsequiava la Confraria, integrat, molt especialment, per la cota o vestit i el caputxó o manto. També es va contemplar des de l’inici de l’almoyna l’ajuda a joves que desitjaven ingressar en la vida religiosa.
La petita fundació d’Òrfenes a Maridar, va ser sens dubte tan ben acceptada pels valencians, que van acudir prompte a engrandir-la. Així és que eixa Confraria, que va començar pels sufragis de deu simples ciutadans, prompte es va veure enriquida, tant que era una de les corporacions que més es coneixien per les seues imposicions en la cèlebre Taula de València.
D’entre els deu membres que componien la Confraria s’elegia al majordom en la festa de Pasqua de Resurrecció, l’obligació més important del qual durant el seu mandat anual era casar òrfenes o viudes pobres. Després de la mort d’un confrare, un fill seu, si ho demanava, podia ser acceptat com a confrare, i si no tenia fills podia entrar-ne un germà. No podia haver-hi al mateix temps dos amb el mateix cognom, ni dos germans, pare ni fill, ni dos cosins germans.25 Els nous confrares triats havien de succeir als seus predecessors en el lloc o ordre que ocupaven, de tal manera que la majordomia li arribara per ordre a cada un segons havia entrat en la confraria i cada deu anys els confrares tornaven a regir l’administració com a majordoms, perquè l’organització de la confraria era collegiada i rotativa. L’elecció de confrares tenia lloc en l’església de Santa Caterina, després de la celebració d’una missa de l’Esperit Sant en la capella de la Mare de Déu de la Pau, en què els confrares pronunciaven un jurament declarant nomenar una persona idònia per a ser confrare.
En un primer moment els fons econòmics de què es valia la confraria per a complir la seua missió provenien dels mil sous, és a dir, de les 50 lliures que cada un dels deu instituïdors va aportar per a la fundació i d’altres tantes que aportaven els nous confrares. S’invertien en comprar renda del deute públic que emetia la ciutat, igual que feien els hospitals i altres institucions benèfiques. La bona acollida que va tenir aquesta institució entre els habitants de València va fer que aviat començaren a establir-se censos a favor de la confraria, als quals estaven subjectes nombroses propietats rústiques i urbanes, que van generar uns ingressos fixos satisfets en aquestes festes de l’any: Pasqua de Resurrecció, sant Marc, Pasqua de Pentecostés, sant Joan, Santa Maria d’agost, sant Miquel, Tots Sants, sant Andreu, Nadal, sant Vicent Màrtir, Santa Maria de febrer, Santa Maria de març i Carnestoltes.
Els ingressos de la confraria tenien orígens diversos. Uns eren fixos o ordinaris i d’altres extraordinaris. Entre els ingressos fixos estaven el cobrament de censos; els drets de lluïsme, és a dir, el cobrament d’una part d’allò que s’ha obtingut pels possessors quan aquestes propietats sotmeses a cens per l’almoina eren venudes; les pensions de préstecs censals carregats per la Generalitat, per la ciutat de València o per particulars; la venda en la Pelleria de retalls sobrants del tall de les teles per a la confecció del «cot e mantell»; les rendes de les possessions que va deixar el mercader i confrare Ferrando García per al benefici que va fundar en l’església de Sant Martí, del qual eren patrons els deu confrares; i l’administració de l’hospital d’en Conill. Els ingressos extraordinaris estaven constituïts pel que entregaven els nous confrares, les donacions fetes a la Confraria en els seus testaments per confrares o altres persones, i també alguna entrada obtinguda en relació amb assumptes judicials.
Entre les despeses ordinàries de la confraria, la de major quantia era la compra de draps vermells per a la confecció dels vestits concedits a les òrfenes, que el procurador de la confraria comprava a diferents paraires, drapers, mercaders, botiguers de draps, tintorers de draps, afinadors de draps, abaixadors i apuntadors de la Draperia de la ciutat —situada prop de la Llotja— o a diferents paraires de Cocentaina, Ontinyent i Alcoi. Una altra persona que intervenia en els draps era l’abaixador, que es dedicava a igualar amb tisora el pèl dels draps. Si es compraven teles blanques el tintorer s’encarregava de tenyir-les de roig.
El sastre era la persona fonamental en el funcionament de la confraria ja que sobre ell requeia la responsabilitat de tallar, cosir la roba i vestir les òrfenes. El número de cots variava cada any segons el nombre d’òrfenes que dotaven. Durant la primera meitat del segle XVI la mitjana anual va ser de 53 dotacions, entre les quals tres o quatre es van concedir a dones procedents de la Casa de les Repenedides. El número va anar baixant a una mitjana de 18 dotacions en la primera meitat del segle XV i de 6 dotacions en la segona meitat, que ja van ser en diners, entregant-se’ls 20 lliures.
Altres despeses eren el salari que cobrava el procurador, la caritat de Nadal que es donava a cada confrare la vespra de sant Tomàs perquè la distribuïra entre els pobres, l’aniversari i convit anual el dia de la rendició de comptes del majordom, els llibres de l’administració, la celebració d’aniversaris en diferents convents de la ciutat i de fora, el sou del notari i l’administració de dos beneficis eclesiàstics, un en Sant Joan del Mercat sota la invocació de l’Encarnació —més conegut com benefici de les Òrfenes— en la capella que posteriorment es va anomenar dels Palomars, i un altre en l’església de Sant Martí, sota la invocació de la Mare de Déu, Sant Joaquim i Santa Anna, instituït pel confrare Ferrando García. Les despeses extraordinàries de major quantia consistien a girar diners a la Taula de València, és a dir, la compra de censals amb diners procedents sobretot de l’ingrés de confrares.
Els documents i els diners de la confraria es guardaven en la caixa que custodiava el majordom i havia de traslladar-se cada any a casa del nou majordom; en eixa caixa es guardaven també els llibres de l’administració anual i els llibres de la distribució dels mantells a les òrfenes, així com el Llibre dels Cabreus, on s’anotaven els canvis i vendes produïts en els béns posats a cens, escrivint el nom del venedor i el nom del comprador, el dia en què es va fer la venda i el nom del notari davant el qual es va fer la venda.
La Confraria no tenia una seu fixa i els confrares solien celebrar les seues reunions, almenys una vegada a l’any, generalment a la tardor, en un dels cinc convents masculins de la ciutat, com eren el de Sant Domingo, Sant Agustí, Nostra Senyora del Carme, la Mercé i Sant Francesc. En eixa jornada se celebrava un aniversari pels confrares difunts, s’aprovaven, si era necessari, els nous capítols, el majordom retia comptes de la gestió duta a terme durant el seu any al capdavant de la confraria i tenia lloc un convit en què l’administrador no podia gastar més de 20 lliures.26
En 1523 van acordar el canvi del lloc de les reunions de la confraria de l’església de Santa Caterina a l’Hospital General, tant per a l’elecció de confrares, com per a la presentació de comptes i altres actes de la mateixa. El canvi es va deure, fonamentalment, a que els confrares eren també regidors de l’Hospital General i en ell van romandre fins a 1760.
Durant aquest temps, el dia que el majordom donava compte de la seua administració anual, cada confrare que havia assistit al menjar i a oir els comptes proposava el nom de la jove òrfena que volia que fora dotada i, si havien quedat prou diners, s’entregava a cada una 50 lliures d’almoina com a ajuda del seu matrimoni. El dia de l’Ascensió —des del principi del segle XVII— era la festa triada per la Confraria per a dur a terme el cerimonial de maridar donzelles òrfens i pobres, entregant a cadascuna una bossa de pell blanca, com a símbol de l’ajuda promesa de 50 lliures, dins de la qual estaria la cèdula i l’escriptura de la seua elecció.
La cerimònia consistia, a més de l’acte de donació, en una solemne missa i processó, a la qual les deu donzelles maridades havien d’assistir cobertes amb mantos i vels blancs —símbol de la seua virtut i puresa—, acompanyades pels confrares i les seues mullers, a més d’altres dones principals —les senyores nobles—, símbol del suport social que havien obtingut.27
La política de centralització de l’administració duta a terme en època de Carles III va afectar la beneficència pública. El rei va manar a Pere Josep Majoral girar una visita a l’Hospital General, que es va allargar prop de nou anys, en el transcurs dels quals es va assabentar del règim administratiu interior i dels defectes que patia el sistema seguit fins llavors, per la qual cosa li va proposar al rei la radical i necessària refundació de la Junta dels deu diputats en una altra de nova conforme al sistema econòmic general d’Espanya, i que reflectira la dependència del govern. La Cambra de Castella, assabentada de tot, va manar cessar en la seua administració als deu diputats fins que el visitador establira el nou règim, posant al capdavant de l’Hospital una Junta de Govern composta d’eclesiàstics, cavallers, hisendats i comerciants, amb un reglament general per a totes les dependències de la institució.
Però com els antics deu diputats administradors, des del principi de la visita reial van observar la tendència a la renovació de les coses, van començar per no reconéixer el visitador, negant-se a presentar-se quan se’ls cridava a Junta, alhora que sostreien els papers, documents, diners i arques que tenien corresponents a la Confraria d’Òrfenes a Maridar. Fins llavors el mateix protocol particular de l’Hospital contenia les escriptures de nomenament d’òrfenes, la comptabilitat tenia en l’Hospital els seus llibres d’entrades i eixides, en aquest establiment existia l’arca de cabals i els administradors de la Confraria d’Òrfenes eren els administradors de l’Hospital General.
Quan el visitador reial es va adonar de la sostracció que els antics diputats estaven fent de l’arxiu i administració de les Òrfenes, va estendre un auto manant-los que en vuit dies tornaren a l’Hospital tots els papers, diners, etc., la qual cosa va ser notificada immediatament a tots. Aquests van respondre que l’Hospital no tenia res a veure amb l’administració de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, perquè formava cos a banda i separat. El visitador reial hauria seguit la seua constant reclamació, però els antics deu diputats de l’Hospital, que ja llavors formaven una altra vegada la Confraria d’Òrfenes aïllada de l’Hospital, van acudir a la Real Cambra queixant-se de la forma de procedir del Sr. Majoral; com a consequència de la qual la Cambra de Castella en 1781 va escriure al visitador reial prevenint-li no fera cap novetat amb la Confraria d’Òrfenes a Maridar.
La Llei de Beneficència i el seu Reglament de 1852 van ser els textos legals bàsics que van configurar definitivament el sistema de beneficència espanyol, per la qual cosa a la Confraria d’Òrfenes a Maridar, com a beneficència privada o particular, se li va reconéixer la seua autonomia. D’altra banda, la desamortització de 1855 va decretar la venda dels béns immobiliaris, censos i foros pertanyents també a les confraries. El tractament que la llei desamortitzadora oferia al producte íntegre de la venda dels béns de la beneficència, era la seua inversió en títols del deute públic consolidats al 3% per a convertir-los en inscripcions intransferibles a favor dels establiments que els perderen. Per tant, la Confraria va quedar sense fons en metàl·lic, la qual cosa va produir el descens de les dotacions.
A partir de 1961, en què l’import es va fixar en 1.000 pessetes, les concessions d’ajudes van descendir a unes 3 a l’any. En 1981, veient la inactivitat de la confraria, que no havia entregat una sola orfanía des de feia anys, ni retut comptes, ni reunides Juntes, ni nomenaments per defuncions, es va acordar en Junta la continuació de la confraria i traslladar l’arxiu al domicili de la Gran Associació de Beneficència Domiciliària Nostra Senyora dels Desemparats. Des de 2011 l’arxiu de la Confraria d’Òrfenes a Maridar es troba dipositat en l’Arxiu de la Catedral de València.
Recentment, en 2016, la Confraria ha tornat a ser activada, perquè des de feia prous anys no se n’havien renovat els càrrecs. Realitzat el nomenament dels 6 confrares que faltaven per a completar els deu necessaris, que segons costum de la Confraria procedeixen de famílies els avantpassats de les quals han pertangut a la mateixa, va ser elegit com a president Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. La seua finalitat, d’acord amb els Estatuts, és entregar una petita ajuda econòmica a algun convent femení que tinga joves novícies formant-se per a la seua professió religiosa.28
CONFECCIÓ I CONTINGUT DEL CAPBREU
Desconeixem en quina data va començar la Confraria a controlar el cobrament dels censos, però sí que sabem que existia un llibre en pergamí que ja en 1399 estava vell i es va decidir copiar-ho en un altre, també de pergamí, «perquè totstemps se trobàs la hordenació de la confraria e tots los sensalls que ella ha ne per temps haurà», és a dir, eixe llibre, el més important de la confraria, contenia, com a memòria de la mateixa, les ordenances de la seua institució i els censals. El mateix any, la confraria prenia consciència de la necessitat d’una bona gestió administrativa amb l’inici d’una sèrie de llibres (de comptes i de dotacions d’òrfenes) que es van guardar en el que constituiria el seu arxiu, que es va anar incrementant al llarg del temps.
El dia 30 de març de l’any 1399, festivitat de Pasqua de Resurrecció, Pere Johan, ciutadà de València, va ser elegit com a majordom de l’«Almoyna d’Òrfenes a Maridar» pels nou confrares per a un mandat anual, com era costum des de la fundació.
Havien passat poc més de cent anys des de la institució de la Confraria, tot el segle XIV, i les possessions que pagaven cens a l’almoina havien anat canviant de censataris. D’altra banda, «vigentes guerras, mortalitates et pressuras patrie»29 van fer que algunes possessions quedaren desertes i desemparades i en molts casos fins i tot se n’ignorava el propietari. Per tot això es va creure necessari saber quines possessions emfitèutiques existien, quins emfiteutes les posseïen, a quina suma o quantitat de diners ascendien els censos, en quines festivitats o en quin temps es pagaven, amb quines possessions limitaven i en quins llocs o termes estaven situades.
Per aquest motiu els confrares van acordar que es fera un capbreu de tots els censos que posseïa la Confraria en la ciutat i horta de València on s’anotara el que confessara i manifestara cada propietari i que es fera instrument públic «ad conservacionem iuris dicte laudabilis elemosine et habendum memoriam in futurum». A continuació tots aquestos censos es copiarien en un llibre que s’anomenaria cappatró censualium de dita almoyna o confraria, en el que al principi de cada pàgina s’escriuria el nom dels que manifestaven i reconeixien una possessió, amb els seus límits, quantitats censuals i festivitats en què es pagaven, i s’anirien anotant les causes i els canvis d’un a un altre que successivament es produïren.
Per a realitzar aquest treball el majordom Pere Johan va constituir procurador seu i de la dita Confraria de les Òrfenes a Ferrer Calvera, ciutadà de València, que tindria com a missió demanar, exigir, admetre i acceptar en nom seu i en el de la Confraria les dites manifestacions i confessions. El document de procuració es va fer el 8 d’abril de 1399 davant de Francesc de Monçó, notari públic de València i escrivà de l’almoina, el qual a petició del procurador va estar present en cada declaració amb la presència, a més de dos testimonis. Als pocs dies, l’11 d’agost, s’iniciava la tasca de capbrevar començant per aquells censos que es pagaven en Pasqua i continuant per les altres festes, tasca que va concloure el 9 de febrer de 1400, arribant a un total de 330 censos, que van suposar per a la confraria uns ingressos fixos de 248 lliures, 11 sous i 3 diners.
El dit treball30 es va materialitzar en un instrument públic «in viginti peciis pergameneis iunctis et sutis cum eneis seu lenquis de pergameneo»,31 escrit per Francesc de Monçó, pel qual va cobrar 10 lliures,32 i el procurador Ferrer Calvera va cobrar 20 florins.33
El llibre cappatró va costar 126 sous i 6 diners,34 compresos en aquesta despesa cinc dotzenes i mitja de pergamins, més el treball de rasurar-los, enquadernar el llibre, escriure la lletra formada, il·luminar-ho i la pell de l’enquadernació.35 L’any següent es van comprar dos pergamins més de cabrit, per sis sous que, una vegada rasurats, van servir per a copiar les ordenances del capítol celebrat en el convent de Sant Agustí en 1399.36
La vespra de Pasqua de 1470, que va ser el 21 d’abril, sent majordom Joan Gomis, es va acordar en una reunió celebrada en l’església de Santa Caterina, anomenar procurador de la confraria a Francesc Vidal, apotecari, per a cobrar les pensions dels censos i intervindre en una nova cabrevació. El nomenament es va fer davant d’Antoni Alegret,37 notari públic i escrivà de la confraria. Uns mesos després, el 9 de juliol, el mateix notari redactava el poder donat per Pere Bou, majordom, a Joan Perilles, notari, en el que ho constituïa «in iudicem dictarum Orfanarum, videlicet ad instandum, rogandum et requirendum quod fiant confessiones per detentores et possesores rerum emphiteoticalium».38 Dita cabrevació va quedar arreplega en el Capbreu que ara editem, en el qual van intervindre les següents persones, a les quals el procurador Francí Vidal va remunerar pels seus treballs: Joan Perilles, «jutge en lo cabrevar», va cobrar 100 sous en 1473;39 Pere Ballester, notari públic de València, que va dur a terme la cabrevación i al peu de cada cens copiat va afegir la seua subscripció, va cobrar 30 lliures pel seu treball realitzat en diferents dies, que «foren per port del cabrevar»;40 Joan Ferrer, escrivà, «per scriure lo dit cabreu», va cobrar 6 lliures, 1 sou i 1 diner.41 Es van comprar 82 pergamins a 14 diners la peça i es van pagar 4 diners per rasurar cada u,42 encara que també es van reutilitzar, rasurant-los, els fulls d’un llibre que hi havia en la caixa. Joan Uguet va cobrar 2 lliures i 7 sous per enquadernar el llibre;43 l’il·luminador Miquel Adzuara44 va cobrar una bestreta de 30 sous per les inicials filigranades i embotides que poden veure’s en l’abecedari del principi del llibre i al llarg del mateix al començament de cada cens.45 A Pere Crespí el Jove, pertanyent a tota una família d’il·luminadors, li van encarregar la il·luminació de la rúbrica i va cobrar 18 sous.46
El Capbreu va començar a copiar-se el dilluns 9 de juliol de 1470, continuant els dies 10 a 14, 16 a 20, 23 i 24, 27 i 28, 30 i 31, 1 i 9 d’agost i 10 d’octubre, encara que es van afegir censos de manera excepcional en 1480, 1486, 1499 i 1500. La llista s’inicia amb els censos, el pagament dels quals es feia efectiu en la festa de Pasqua de Resurrecció (festa variable cada any) (16 censos) i segueixen les altres festes de l’any com són sant Marc (25 d’abril) (1), Pasqua de Cinquagèsima (cinquanta dies després de la Pasqua de Resurrecció) (4), sant Joan (24 de juny) (constitueixen la immensa majoria, 106), Santa Maria d’agost (15 d’agost) (15), sant Miquel (29 de setembre) (46), Tots Sants (1 de novembre) (21), sant Andreu apòstol (30 de novembre) (4), Nadal (25 de desembre) (57), sant Vicent màrtir (22 de gener) (6), santa Maria de febrer (2 de febrer) (2), Santa Maria de març (25 de març) (3) i Carnestoltes (festa variable de l’any, anterior al dimecres de cendra) (1). Ja no apareix en aquest llibre la festa de sant Nicolau com anteriorment en el Capbreu de 1399.
Segons el que acabem d’exposar, les festes més tradicionals per al pagament dels censos són sant Joan i Nadal (de vegades en dos pagues iguals, una en cada festa), seguides de sant Miquel i Tots Sants. La quantia econòmica del cens solia ser de 9, 7, 18 o 14 sous, encara que també hi ha alguns més elevats, de més de 100 sous, i la quantitat està expressada en sous i diners.
Cada cens està copiat en la part recta del full de pergamí. Cada festa s’inicia amb el seu nom en valencià en el marge superior, en lletres roges afegides posteriorment pel rubricador, ja que està escrita a un costat i a l’altre de la data que ocupa dos línies en el centre mateix del marge superior. La data en què es va fer la cabrevació s’inicia en llatí amb la paraula die a qui segueix el dia de la setmana, el dia del mes en números romans, el mes i l’any també en romans expressat pel sistema de la Nativitat («anno a Nativitate Domini»). Si la data és la mateixa per al següent o següents censos s’indica per mitjà de la frase «dicta die», «dictis die et anno», «prepredictis die et anno», «iamdictis die et anno», «sepedictis die et anno», «eisdem die et anno» o «eodem die»; quan canvia el dia, però es manté l’any la frase canvia «a anno predicto» o «anno iamdicto».
Comença el formulari del cens, escrit en valencià en un sol bloc, amb una notificació («sia manifest que»), continua el procediment que es va a seguir davant del notari de València, Joan Perilles, jutge de la confraria nomenat pel majordom Pere Bou per a dur a terme la cabrevació. Segueix el nom del censatari, del qual dóna el nom, cognom, ofici o càrrec i condició de ciutadà; si aquest és una dona, n’indica el nom i diu de qui era muller i l’ofici del marit. Per mitjà de la intervenció de Francí Vidal, apotecari, síndic o procurador de la confraria, que insta la persona, aquesta «dix e confessa» la propietat (cases o terres) per la qual es paga el cens, on està situada (parròquia de la ciutat i carrer, si és una casa, o terme o partida de l’horta de València, si és una casa, alqueria o terres), que està «sots directa senyoria dels dites Òrfenes», amb qui limita la propietat, donant el nom i ofici del veí o nom dels carrers amb què limita. Segueix la indicació de l’obligació que té de pagar anualment en una festa determinada una quantitat en sous i diners, expressada en lletres, que després apareixerà en números romans al costat, en el marge dret del foli. Igualment, el censatari assumeix el dret de lluïsme i fadiga i qualsevol altre dret emfitèutic segons indiquen els furs de València.
De tot això el procurador requereix que es faça carta pública i el jutge mana que li siga lliurada. Acaba amb la fórmula de la datació, que com ja ha aparegut al principi, ara només s’escriu la frase «açò fon fet en … lo dessús dits dia e any», canviant el lloc on s’ha produït la declaració de la propietat, majoritàriament a València o en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre, en una alqueria, en un molí, en un lloc de l’horta pròxim a València, en una partida de l’horta o en una població pròxima a València (Paterna, Burjassot, Benimàmet, Borbotó, Alboraia, Benimaclet, Russafa, Patraix, Alfafar o Benetússer).
En línia a banda i centrat en el foli s’anoten els testimonis, sempre dos, amb el seu nom, cognom, ofici o càrrec i si són veïns o habitants a València o en una altra població.
Després d’un altre espai en blanc, apareix el signe del notari Pere Ballester i la fórmula de la claudatio notarial, que s’acompanya de la seua qualificació professional («auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum») i declaració que ell ha fet escriure i ha tancat el document («qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis»).
A partir d’ací es van anotant en diferents dates fins a 1651, i excepcionalment en 1726, els diferents moviments que ha patit la propietat por herències o vendes (llicència donada pel majordom per a carregar censal, lloació de venda, imposició de censal, etc.), assentant sempre la data en què es fa la lloació de la venda, nom del majordom que va concedir la llicència per a la lloació, nom, cognom i ofici o càrrec del comprador i del venedor, preu de la venda i nom del notari que va rebre l’acte.47
Hi ha un total de 282 censos, pagats per persones pertanyents a diversos oficis i mesters, com alfondeguer (1) algepser (2), aluder (3), apotecari (2), argenter (1), assaonador (1), abaixador (1) ballester (1), barber (2), boter (2), cabanyer (1), carnisser (1), clavari de confraria (1), colteller (3), corder (3), corredor d’orella (2), corredor de coll (1), corredor de coll d’or i d’argent (1), corretger (2), draper (2), espaser (1), especier (2), ferrer (2), flassader (1), flaquer (4), formenter (1), forner (3), fuster (4), guanter (1), guarda del General (1), manyà (1), mariner (1), mestre cirurgià (1), mestre d’aixa (1), mestre d’esgrima (1), mestre en medicina (1), obrer de vila (4), pedrapiquer (2), pellisser (2), perpunter (1), porter (1), recuer (1), revenedor (1), sastre (4), seder (2), sobrestant (1), sonador (1), sucrer (1), teixidor de llana (1), teixidor de draps d’or (1), tintorer (1), traginer (1) i trompeta (1). A banda d’aquestos cal destacar els llauradors, presents en un 20’5%, seguits a molta distància pels paraires en un 4’8%, notaris en un 4’4% i mercaders en un 3’7%. Per damunt de tots ells destaca el col·lectiu femení, a què es refereixen simplement com dóna o com muller de (majoritàriament mullers de llauradors i paraires). L’estament eclesiàstic està present en un canonge, dos beneficiats, un rector, un vicari perpetu i un frare franciscà. L’estament ciutadà està representat en un 6’3% i a l’estament nobiliari pertanyen dos cavallers i un donzell. Quant a les minories, només apareixen dos mores i un moro.
Les propietats per les quals es paga el cens són immobles i propietats rústiques. Entre les primeres destaca un alberch amb les seues variants d’un «alberch ab dos portals», «un alberch e ort, un alberch e seller», «un alberch o stable» i «un alberch que són tres portals», representat en un 37’4%, una casa en un 9% o unes cases en un 5’4%, una alqueria (6) i també es paga cens per un hostal (4) i per un pati descubert (3).
Entre les segones el major percentatge correspon als dos conreus mediterranis, el de cereals (terra campa), sense especificar el tipus de grans, en un 30%, i el de la vinya, en un 15%; per a ambdós conceptes tant s’utilitza la mesura agrària de fanecades com de cafissades, oscil·lant l’extensió entre una i dèsset, sent de nou l’extensió més abundant posada a cens, seguida de dos i tres. També s’inclouen en aquest tipus de propietats els horts, que representen el 10%, situats bé dins de la ciutat o fora dels murs, propietat que sol anar unida al cens que es paga per una alqueria, una terra campa, un corral o una casa.
Pel que fa a la distribució geográfica de les cases per parròquies és la de Santa Creu la que supera amb molt a la resta de parròquies amb un 29’6% de cases «sots directa senyoria de les dites Òrfenes», sent els carrers on aquestes estan situades els següents: «Teixidors» (11); «Confraria dels Segos» (7); «carrer qui va a la plaça de l’Àlber» (4); «Tints Majors» (3); «d’en Pere Güells» (2); «la Pobla Vella; mossén Gracià de Monsoriu e huy d’en Sorell»; «en Sirera; la Carbonera»; «d’en Miró lo Calderer» i «en Baralla qui va al Carme». Li segueix Sant Andreu amb un 12’8% de cases en aquestos carrers: «davant casa de mossén Vilarasa»; «prop el forn de l’Argenter»; «placeta de mossén Boÿl»; «na Rol·lana»; «placeta d’en Pere d’Amiga»; «Trabuquet prop el fossar de Sent Andreu»; «plaçeta de les Pales»; «adzucach appellat lo carrer de l’Alguazeria» (3); «prop del bany de na Palaua»; i «al costat de la Figuera». Sant Martí amb un 12% amb cases en el carrer de «la Vedella» (4); «forn d’en Sentalines» (3); «dels Negres» (2); «camí de Sant Vicent» (2); «prop de la Coltelleria; carrer nou alias del Pont de les Ànedes»; «plaça de Sent Francesch»; «carrer qui avalla de Sent Jordi a la plaça de Sent Francesch»; «Fusina»; i «Arn prop de Sent Jordi».
Moltes de les cases pertanyents a la parròquia de Sant Salvador, representada en un 9’6%, estaven situades fora dels murs de la ciutat, sobretot en el camí o carrer de Morvedre (13), també anomenat «raval de Sant Guillem»; «en la Rambla»; «prop de l’abeurador de la Trinita»t; i «a les spalles de la casa del senyor rey»; i, dins dels murs, «davant la sglésia de Sent Jacme d’Uclés». En la de Sant Joan del Mercat, amb una representació del 7’2%, les cases per les quals es pagava el cens estaven situades en els carrers de «Conills» (2); «Aluders»; «Exarchs»; «Mercat»; «davant la Adoberia major»; i «plaça dels Alls» (2). Amb el mateix percentatge de representació estava la parròquia de Sant Esteve amb cases en els carrers de «Preÿcadors» (3); «Vall»; «Ams»; «en Grado»; «òlim dels Saigs alias de na Johana d’Alcarraç e ara de mestre Pere lo Balancer»; i «carreró qui va de la plaça de Preÿcadors al carrer de la plaça de Perpinyà». I també eixe percentatge ho té la parròquia de Sant Nicolau amb una casa en el carrer dels «Cavallers» i diverses en el «camí de Quart».
Amb un 4’8% està representada la parròquia de Sant Bartomeu amb cases en els carrers de «Roteros» (2); «Serrans alias dels Corders»; «prop lo portal de Valldigna»; i «hun carrer adzucach prop lo mur vell de la Confraria dels Assaunadors»; i igualment la parròquia de Sant Tomàs amb unes poques cases en els carrers de «Catalans» (4) i «Brunateria». Les cinc cases situades en la parròquia de Santa Caterina, dèbilment representada amb un 4%, estaven en els carrers de la «Draperia del Lli», «Manyans», «Lotga», «Pelleria» i «Tapineria»; igual ocorre en la parròquia de Sant Llorens, amb cases situades en el carrer «dels Ayguardentés, alias dels Capellans», «a les voltes de Sent Ana»; «plaça de Senta Anna» i «camí de Morvedre». Finalment, en la parròquia de Sant Pere hi havia només una casa que pagava cens situada en el carrer del «Forn qui va a la plaça de l’Erba».
DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT
El Capbreu es conserva en l’Arxiu de la Catedral de València, en el fons Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45, olim 318.
És un llibre dels segles XIV-XVII, de forma major (400 × 280 mm) [395 × 275 mm], format per 14 + 482 folis. La matèria és vitel·la majoritàriament i té alguns quaderns de pergamí de cabrit. Està escrit en valencià, amb alguns textos en llatí i uns pocs en castellà.
El seu estat de conservació és molt bo, encara que amb alguns deterioraments com són petits forats a causa de nucs de la mateixa matèria escriptòria en els folis 68, 84, 113, 115, 116, 118, 128, 138, 162, 199, 219, 221, 248, 249, 253, 283 i 316; tallada la punta dreta del foli en els folis 106, 127, 128, 132, 180, 193 i 217; pedaç fet amb una tira de paper cosida al pergamí en els folis 172, 194, 216, 257, 295, 304, 347, 460 i 463; cantó superior tallat en el foli 230; esquinç en la part inferior del foli 271; tall en forma de corba en la part inferior del foli 288 i un petit trencat en els folis 92, 294 i 365.
Consta de 45 quaderns més dos fulls de guarda al principi —la primera serveix de contracoberta— i una al final en paper verjurat sense filigrana. La composició dels quaderns és diversa, així són bifolis (3, 4), terns (5, 8), cuaternions (7,48 18), quinterns (12, 14, 16), sisterns (1, 2,49 6, 9, 10, 11, 20-45) i septenions (13, 15, 17, 19). Es compleix la regla de Gregory, amb alguna excepció, és a dir, en els quaderns les pàgines enfrontades presenten la mateixa cara del pergamí, una cara de pèl s’oposa a una altra cara de pèl i una cara de carn a una altra cara de carn.
El text es presenta a línia tirada i el foli està pautat a tinta per a l’escriptura i per a limitar els marges. Conté unes 29 línies per foli amb un interlineat de 10 mm; la caixa d’escriptura presenta unes mesures de 285 × 143 mm (37 mm el marge superior, 95 mm el marge inferior segons els casos, 35 mm el marge esquerre i 75 mm el dret).
La foliació és doble i està situada en l’angle superior dret en el recte del full: una antiga en números romans de color roig en què no s’observa la norma aritmètica per la qual els signes I, X, C no podien repetir-se més de tres vegades, que comprén des de l’1 fins al 482; i una altra posterior en xifres àrabs feta en el segle XVI, tal vegada quan es va enquadernar novament el llibre, situada al costat esquerre o dret de l’anterior, des del foli 13 fins al 468. Poden apreciar-se restes dels folis 4 al 12 tallats a l’enquadernar-se. Estan en blanc els folis 19r-21v, 31v-35v, 36v-38v, 55r-v, 171r-172v, 188r-194v, 242r-v, 247r-257v, 280r-295v, 301r-304v, 363r-366v, 375r-438v, 442r-447v, 454r-460v, 463r-v, 467r-471v, 474r-v, i 482r-v.
L’enquadernació, sense decoració, no és l’original, aquesta va ser renovada a mitjan segle XVI.50 És de fusta amb coberta plena de badana fina de color fosc amb taques i un poc deteriorada en la part superior, amb quatre nervis en el llom, costura en cadeneta formada per una filera de nucs que s’han cosit als quaderns en el cap i peu. Els nervis no entren en la tapa, es tallen a l’altura de la pestanya quedant l’enquadernació subjecta per les guardes i les peces de reforç. Queden quatre restes corresponents a dues cintes de cuiro clavat en les tapes amb set tatxes per a poder tancar i lligar el llibre.
L’escriptura és gòtica textual en el setè quadern corresponent a la fi del segle XIV, gòtica redona amb traços d’humanística i humanística cursiva en la resta del manuscrit. Quatre tintes: blava i roja per als encapçalaments i inicials filigranades, majúscules gòtiques arredonides procedents de l’alfabet uncial, negra per a les lletres ia manifest o només les lletres ia de la paraula Sia en els folis que segueixen als de l’inici de cada festivitat, la resta en color sépia i els afegits posteriors en tinta sépia més o menys clara i negra.
Té inicials de grans mides amb adorns alternant en roig i blau fetes després de la còpia del Capbreu, ja que els filets es fiquen per l’escriptura del text. Les parts escrites en gòtica textual porten un petit traç vertical roig en l’interior d’algunes lletres.
Els dos primers quaderns contenen un índex alfabètic o abecedari on s’arrepleguen els noms dels censataris i al costat remeten al foli on es troben assentats. És un curiós doble índex en què estan agrupats els noms en 19 lletres majúscules corresponents a l’escriptura gòtica redona de mòdul gran (A, B, C, D, E, F, G, I, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, X), situades en el marge superior dret del recte en tres folis, per a la A i la B, i en dos folis, per a la resta de lletres, totes en color blau sobre filigrana roja. Cada lletra porta disposada en cada foli recte i vers en dos columnes (de tres lletres, excepte la darrera que és de dues lletres, només per als folis de la A i la B, i de cinc lletres per a la resta de l’alfabet) 20 lletres també majúscules gòtiques redones (ací inclouen la I) iniciant la A en color blau sobre filigrana roja (en els folis corresponents a la A, B i C) i en color roig sobre filigrana blava en la resta de l’alfabet, alternant els colors, amb una equivocació en el primer foli de la C en què es repeteix el color blau en les lletres E i F, que a l’organitzar a partir d’aquest foli els noms en dos columnes de cinc lletres queden en paral·lel les lletres del mateix color de cada columna i alternen els colors en la mateixa columna. A partir del foli amb la lletra D, la inicial A serà roja sobre filigrana blava i les successives lletres se n’aniran alternant en els seus colors.
Al peu de cada lletra en columna escriuen en humanística cursiva el nom de la persona, el seu cognom i el foli on es troba el cens. La inicial del nom correspon amb la majúscula que està en el marge superior dret del foli i la inicial del cognom amb la lletra de la columna.51 El copista que va preparar els índexs va escriure una petita lletra minúscula d’avís en l’espai en blanc destinada a guiar el treball posterior de l’il·luminador que la dibuixaria en majúscula i que pot veure’s en l’interior de les mateixes. En alguns casos s’aprofita eixa majúscula per a iniciar el nom de la persona censatari52 i en eixe cas el nom està a la mateixa altura que la lletra i els noms que li segueixen estan en columna; en les altres lletres els noms estan en columna sota la lletra. Alguns noms porten una petita creu al marge esquerre que podria deure’s a algun recompte o alguna cosa semblant. En total, en la part d’índexs hi ha 419 majúscules que es van deixar preparades per a anar afegint els noms. L’índex es va realitzar després de copiar tots els censos53 i amb el temps se li van anar afegint més noms, per mans posteriors, a mesura que també al peu de cada registre de censos el notari anotava la persona a qui corresponia pagar el dit cens per haver-se traspassat la propietat, que en alguns casos arriba fins 1651, per la qual cosa podem dir que aquest Capbreu va estar en ús quasi dos segles, fins que a mitjan segle XVII se’n va confeccionar un altre a partir d’aquest, ja que apareixen notes al marge que així ho indiquen.54
Cada part del text comença amb una inicial filigranada pintada en blau, com la lletra H (Hoc est, f. 13r), la Q (Quoniam, f. 15r), la E (En nom, f. 22r, Encara, f. 22v, 23r, 23v, E per, f. 24r), la F (Frater, f. 24v), la R (Raimundus, f. 26r), la L (L’honorable, f. 27r, 27v) i la A (A dotze, f. 36r, Arnaldus, f. 25r) o en roig, com la lletra N (Noverint, f. 18r, 26v), la P (Primerament, f. 22v), la E (Enadim, f. 23r, Encara, f. 23r, 23v), la R (Rodericus, f. 24r), la A (Ab carta, f. 27r, Appar, f. 27v) i la L (L’Almoyna, f. 36r), sobre fons filigranat en color contrari. Apareixen dos inicials embotides sobre fons filigranat en roig i blau corresponents a la lletra L (L’honorable, f. 27r) i A (A dotze, f. 36r). En aquesta part hi ha 32 inicials pintades.
La rúbrica, que ocupa nou línies (f. 22r), està escrita en lletra formada de la fi del segle XIV i correspon a la part més antiga del Capbreu que tracta de la fundació de la Confraria. A sota hi ha la miniatura historiada que ocupa un sagnat de 13 línies i que descrivim més avant.
La part relativa a les festes litúrgiques dedicades al Senyor (Pasqua de Resurrecció i Nadal), a l’Esperit Sant (Pasqua de Quinquagèsima o 50 dies després de la Pasqua), a la Mare de Déu (Santa Maria d’agost, Santa Maria de febrer i Santa Maria de març) o als sants (sant Joan de juny, sant Miquel, Tots Sants, sant Andreu i sant Vicent Màrtir) i a Carnestoltes (festa que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, amb data variable entre febrer i març segons l’any) en les quals es pagaven els censos, està sempre copiada en el recte del foli. Com la il·luminació del llibre i l’escriptura del títol de cada part ha sigut posterior a l’escriptura del Capbreu, el títol, sempre en escriptura gòtica textual però de mòdul gran i en roig, està a un costat i a l’altre de la data que encapçala el cens, entre dos línies a tinta a manera de pauta.
El text d’aquestes parts comença amb una gran inicial embotida corresponent a la lletra S (Sia), la part grossa del qual està dividida a l’ample per una línia escotada, en dos mitats, pintades cada una d’un color diferent, blau i roig. La lletra està sobre un fons filigranat que va alternant en roig i blau. Té una sagnia de vuit línies. La còpia de cada cens comença també amb la lletra S (Sia), que és una inicial filigranada en roig i blau decorada per una xarxa densa i regular de filigranes executades a tinta negra, que té una sagnia de tres línies. Els traços en la part exterior de la lletra són espirals que s’allarguen de manera exagerada en fins tentacles. La part interior de la lletra són petits cercles alineats tancats al seu torn en altres cercles més grans. Hi ha 13 inicials embotides que indiquen cada festa i 251 de l’inici de cada cens. En total hi ha en el Capbreu 715 inicials.
Des del punt de vista de la il·luminació el més destacat del Capbreu és l’única i magnífica miniatura historiada, perfectament conservada, no així el text escrit que l’acompanya, la tinta del qual està molt desgastada a causa de l’expectació i curiositat que ha despertat esta pàgina en els diferents llocs pels quals ha anat passant el llibre.
La miniatura, de mitja caixa, que correspon a la inicial C de Com, ocupa una sagnia de 13 línies. Damunt d’ella les 9 línies de la rúbrica traçades en gòtica textual donen començament en el foli 22r a la fundació de la Confraria i, com hem comentat anteriorment, corresponen a un capbreu de 1399.
Gràcies al coneixement del contingut del text, i sabent la relació que existeix en tot còdex entre la miniatura i allò que s’ha escrit en el mateix foli en què ambdós conviuen, el tema de la miniatura simbolitza l’acte solemne de dotar una donzella amb el cot i mantell vermell, o siga, l’entrega a l’agraciada de l’aixovar personal amb què l’obsequiava la Confraria, integrat, molt especialment, per el cot o vestit i el caputxó o mantell. La referida donzella es troba en actitud orant, i està vestida ja amb el cot. També és de color roig el caputxó que va a col·locar-li un dels dos barons que figuren junt amb la promesa, i que representen, segurament, un patró i el sastre, perquè exercia, com és lògic, un paper tan important el confeccionador de l’aixovar, que primitivament era qui, amb el síndic de la Confraria, acompanyava l’agraciada en la cerimònia d’atorgament de dot i missa de casament. Els gestos i les expressions dels rostres ens ajuden a comprendre aquest moment i estan carregats de realisme. L’escena té eixe caràcter quotidià de la pintura medieval del gòtic internacional, preocupada per representar l’anecdòtic.
La caplletra té brots blaus rematats en rosa siena que forma la lletra C amb les típiques fulles de card en els seus extrems. Apareix sobre un fons daurat amb les vores lobulades rematades per perles. En el seu interior quatre figures, dos de cos sencer, el patró i el sastre, encara que no se’ls veuen els peus, dempeus sobre un sòl de rombes blancs i negres, una xica agenollada amb les mans juntes en actitud orant i una quarta que correspon a un cap d’àngel que aguaita des del cel. Pareixen enganxades sobre un fons enreixat format per petits quadrats amb una creu en aspa daurada al seu interior. Els personatges estan en tres plans distints, mantenen una postura hieràtica en posició de tres quarts i l’escena, que transcorre en una estança tancada, no té tridimensionalitat.
El patró, situat dempeus a l’esquerra i dirigint la seua mirada cap al caputxó, mostra en el seu rostre mig somrient la barba partida, el front obert i el cap descobert en què s’aprecia una calvície avançada. Va abillat fins als peus amb una gonella groga i capa curta amb caputxó del mateix color, botonada al pit i folrada de pell blanca, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyida a la cintura en la part dreta una espasa enfundada en una beina de color rosa. Els plecs del vestit són unes línies verticals i algunes corbes per a marcar els braços estesos subjectant el mantell rectangular roig de llana que li entrega el sastre.
El sastre, situat dempeus a la dreta, en un nivell un poc inferior al del patró i dirigint la seua mirada cap a ell, vist gonella blau fosc fins als peus i capa curta del mateix color, botonada al pit, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyit a la cintura en la part esquerra un punyal enfundat en una beina de color rosa. Amb les seues mans esteses acosta el caputxó al patró. El front obert deixa veure un abundant pèl bombat pentinat amb ratlla al mig que cau per sota les orelles.
Enmig d’ells, agenollada, de cara al patró està la jove, de qui es veu mig cos, i es troba vestida ja amb el cot roig de mànegues amples. Té unes grans mans juntes i els plecs deixen entreveure la forma dels pits i els braços doblegats. Porta lligada la cintura, però ho tapa la mànega esquerra, que és l’única que es veu. El seu cabell castany és llarg, pentinat amb ratlla al mig i li cau fins als muscles. L’expressió del seu rostre delata serietat i emoció continguda.
Per damunt de la figura del sastre irromp des del cel un querubí dins d’un cercle amb quatre lòbuls, blaus en la vora i els espais entre ells en roig, en senyal d’aprovació divina.
La miniatura creiem amb tota probabilitat que va ser realitzada en 1400 en el taller de Domingo Crespí, iniciador de l’escola d’il·luminació valenciana, per les seues semblances amb les miniatures de l’Aureum Opus o Llibre de Privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira, realitzades en eixe taller.55 Quant a l’autoria no ens atrevim a fixar-la de manera precisa ja que les dades que hem trobat sobre les despeses ocasionades per la confecció d’un capbreu en 1399, a què pertany el quadern on està l’única miniatura d’aquest Capbreu que estem descrivint, només diuen açò: «Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s.»,56 i no especifica el nom. No obstant això, no seria desgavellat atribuir-la al mateix Domingo Crespí per la relació que aquest mantenia amb la Confraria, ja que, posteriorment, concretament en 1418, trobem Domingo Crespí, «il·luminador», que paga un cens de 5 sous a la Confraria «sobre terra en lo dit terme de Ruçafa», en la festa de sant Miquel.
La Confraria d’Òrfenes a Maridar amb un segle d’existència formada per un grup de mercaders adinerats, que constitueixen la burgesia incipient de la ciutat de València, busquen en la confecció del llibre dels censos i en la seua decoració, encara que, en el cas d’aquest Capbreu amb una sola miniatura perquè el contingut del llibre no requereix més, un element de prestigi. Els confrares, desitjant representar el poder de la corporació, busquen els millors artistes, a qui tenen major prestigi del moment i són els seus clients a imitació dels reis i de les institucions de la ciutat, com són el Consell municipal i la catedral de València.
Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,57 va pintar segurament els diversos centenars d’inicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou s’arreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».58 Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,59 va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.
El contingut del manuscrit és el següent:
s.f. 1r-23v: [Abecedari dels censataris].
f. 13r-14r: Del testament d’en Francesch Quonil, especier, qui instituý lo espitall qui·s diu d’en Quonil que huy·ll husufructa Menagera.
f. 15r-17v: Institució feta per en Ferando García del beniffici.
f. 18r-v: Nomenament de síndic de Francesc Vidal.
f. 22r-24r: Institució de la Confraria de les Òrfenes a Maridar.
f. 24r-v: Indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona.
f. 24v-25r: Indulgències concedides pel bisbe de Barcelona.
f. 25r-26r: Indulgències concedides pel bisbe de Tortosa.
f. 26r: Indulgències concedides pel bisbe de València.
f. 26r: E per saber q[u]in[s] foren los p[r]imers amicçadós de la dita Almoyna.
f. 26v: Poder donat per Pere Bou, majordom, per a capbrevar.
f. 27r-36v: [Censals que respon la ciutat de València i la Diputació del General].
f. 39r-54r: Pascha de Resurrecció.
f. 56r: [Sant Marc].
f. 57r-60r: Pascha de Cinquagèsima.
f. 61r-170r: Sant Johan de juny.
f. 173r-187r: Festa de Sancta Maria de Agost.
f. 195r-241v: Festa de Sent Miquel.
f. 243r-246v: [Testament de Marcos Ruiz de Bárcena i codicils].
f. 258r-279r: Festa de Tots Sants.
f. 296r-300r: Festa de Sent Andreu.
f. 305r-362r: Festa de Nadal.
f. 367r-369v: [Capítol celebrat l’11 de gener de 1585 en la capella de l’ort de l’Hospital General].
f. 369v-370r: [Capítol celebrat el 14 de decembre 1696 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 370r-371v: [Capítol celebrat el 5 de gener de 1697 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 371v-372r: [Capítol celebrat el 21 de febrer de 1684 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 372r-373r: [Capítol celebrat el de 15 de giner de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 373r-374v [Capítol celebrat el 15 de gener de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 439r-441r: Les posessions que lexà en Ferrando Garcia per al benifici de Sanct Martí que són patrons los X de les Òrfenes per son testament en lo present libre en cartes XV.
f. 448r-453r: Festa de Sent Vicent.
f. 461r-462r: Festa de Sancta Maria de Febrer.
f. 463r-466r: Sancta Maria de Març.
f. 472: [Altres censals].
f. 473r-v: Festa de Carnestoltes.
f. 475r-476r: [Capítol celebrat el 6 d’agost de 1399 en el convent de Sant Agustí].
f. 476r-476v: [Capítol celebrat el 27 de novembre de 1455 en el convent de Sant Domingo].
f. 476v: [Capítol celebrat el 30 d’octubre de 14(…) en el convent de Sant Agustí].
f. 476v-477r: [Capítol celebrat el 22 de novembre de 1468 en el convent de la Mercè].
f. 477r: [Capítol celebrat el 5 de novembre de 1478 en el convent del Carme].
f. 477v: [Capítol celebrat l’1 de juliol de 1507 en la església de Santa Caterina de València].
f. 477v: [Capítol celebrat el 3 de juliol de 1507 en casa de Bernat Català, majordom].
f. 478r-v: [Capítol celebrat el 10 de novembre de 1517 en el convent de Sant Domingo].
f. 479r-v: [Capítol celebrat el 20 d’octubre de 1523 en la església de Santa Caterina de València].
f. 480r-v: [Capítol celebrat el 18 d’octubre de 1537 en la casa i hort de Gallach en l’Hospital General].
f. 480v: [Capítol celebrat el 15 de desembre de 1544 en l’Arxiu de l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 17 d’octubre de 1564 en l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 4 de febrer de 1567 en l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 13 de desembre de 1572 en l’Arxiu de l’Hospital General].
[Apèndix] [Capítol celebrat el 28 de març de 1669 en l’Hospital General].
CRITERIS D’EDICIÓ
La transcripció i l’edició han estat fetes segons les normes internacionals establertes, per l’edició de documents medievals, per la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Si per una errada manifesta l’escrivà ha omés cap lletra o mot indispensables per al sentit, ha estat restablerta entre claudàtors ([ ]).
Els mots o frases interlineats corresponents al text van entre parèntesi angulars (< >); quan són d’una altra mà és indicat; aquells que són aclariments de l’escrivà, també interlineats van en nota al peu del document.
Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.
Els espais en blanc s’indiquen amb l’expressió: (blanc).
La lectura dubtosa d’algun mot s’adverteix mitjançant un signe d’interrogació entre parèntesi.
Els mots il·legibles per causa de la tinta pàl·lida s’indiquen per mitjà de punts suspensius entre claudàtors ([…]).
Un breu catàleg dels 10 documents inserits al llarg del registre estan situats abans de l’edició del mateix, ordenats cronològicament i tractats com una unitat documental.
Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental i el número del foli on es troba.
BIBLIOGRAFIA
ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos, Valencia, 1897.
ARNALL I JUAN M. J.: «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33.
— «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponimia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12.
— «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 19 (1986), pp. 203-224.
BACH RIU, A.: «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66.
BAIXAULI JUAN, I. A.: «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 183-199.
BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242.
BENITO I MONCLÚS, P.: «Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27.
CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827].
CASTELLVELL DÍEZ, V.: «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30.
CASTILLO SAÍNZ, J.: «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 135-146.
COLL FONT, M. C.: «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310.
CORBÍN FERRER, M.ª P.: La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980.
CRUSELLES GÓMEZ, E.: Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001.
ESCOLANO, G.: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vol., Valencia, 1610-1611.
EUBEL, C.: Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, Monasterii, 1913.
FELIU I MONTFORT, G.: «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228.
FORRELLAD, M. L. i M. MIRÓ: «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26.
GARCÍA MARSILLA, J. V.: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal, València, 2002.
GARCÍA-MENACHO OSSET, A. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ.: «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València, 2009-10. Catálogo, Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.
— Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016.
GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.
GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984.
HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, València, 2014.
MARQUÉS, J.: «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària, 5 (1985), pp. 27-52.
MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003.
MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003) pp. 171-190.
MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984.
MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32.
OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.
ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 105-131.
PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987.
PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157.
PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat, 41 (2011), pp. 225-278.
RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007.
RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378.
— «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198.
— «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75.
RIU I RIU, M.: «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128.
RUBIO VELA, A.: «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990) pp. 111-153.
SÁNCHEZ CLIMENT, X.: Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006.
SENDRA BELTRÁN, P.: «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193.
SOLDEVILA, X.: «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona, 1995, pp. 296-300.
TEIXIDÓ PALAU, R.: «Els Masos de la parroquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39.
VILLALBA DÁVALOS, A.: La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964.
VINYOLES I VIDAL, T. M.: «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. Riu (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, pp. 295-362.
¶ 1 G. ESCOLANO, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vols., València, 1610-1611, I, col. 1043-1044. ¶ 2 La figura del notari, present en tots el centres de poder ciutadans, on la seua intervenció és obligada, com institucions municipals, cúries judicials, gremis i confraries, a més de Cancelleria Reial, Taula de Canvi, Diputació del General, etc. no podía faltar en la Confraria d’Òrfenes a Maridar i era l’encarregat de redactar les actes dels consells, les eleccions de nous confrares, les àpoques de la dotació d’òrfenes i els contractes diversos relatius a dita confraria. Els notaris i escrivans de la Confraria que van copiar les ordenacions al llarg del temps van ser els següents: Pau Metaller va copiar les aprovades en el capítol celebrat en 1507, Carles Català les de 1517, Joan Ridaura les de 1523, Lluís Nicolau Vaziero les de 1564, Francesc Vaziero les de 1572, Lluís Nicolau Vaziero les de 1585, Josep Vaziero les de 1669 i Antoni d’Herrera les de 1696 i 1697. ¶ 3 P. BENITO I MONCLÚS,«Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27. ¶ 4 P. ORTEGA, «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta…, op. cit., pp. 105-131. ¶ 5 A. MUSET I PONS, «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII)», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32. ¶ 6 G. FELIU I MONTFORT, «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228. ¶ 7 X. SÁNCHEZ CLIMENT, Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006; R. TEIXIDÓ PALAU, «Els masos de la parròquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39. ¶ 8 M. RIU I RIU, «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128; D. GUASCH DALMAU, Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984; V.-C. MIRANDA MENACHO, «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 171-190. ¶ 9 V. CASTELLVELL DÍEZ, «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30; M. J. ARNALL JUAN, «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12; Ph. D. RASICO, «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198; X. SOLDEVILA, «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona 1995, pp. 296-300. ¶ 10 M. J. ARNALL JUAN, «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33; A. BACH RIU, «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66. ¶ 11 J. MORAN OCERINJAUREGUI, El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984; T. PALET PLAZA i M. ROMERO TALLAFIGO, Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987; Ph. D. RASICO, «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378; ÍD., «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75. ¶ 12 M. BARCELÓ I CRESPÍ, «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa: Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242; J. MARQUÉS, «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària 5 (1985), pp. 27-52; M. J. ARNALL I JUAN, «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 19 (1986), pp. 203-224; M. C. COLL FONT, «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània Penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310; R. PÉREZ I POZA,«Sant Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157. ¶ 13 M. L. FORRELLAD i M. MIRÓ, «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26; P. SENDRA BELTRÁN, «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193. ¶ 14 Sobre toponímia de la ciutat de València vegeu el treball de J. HINOJOSA MONTALVO, Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, Valencia, 2014. ¶ 15 A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València 2009-10. Catálogo, València, 2009, pp. 478-479. ¶ 16 Sobre aquesta institución vegeu M.ª del P. CORBÍN FERRER, La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980; F. MARTÍNEZ RODA, Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003. ¶ 17 Arxiu de la Catedral de València (d’ara endavant ACV), Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 31-2d. La religiosa Carmelita de la Caritat M.ª del Pilar Corbín Ferrer va dur a terme la seua ordenació i, posteriorment, M.ª Adela García-Menacho Osset i Mª Milagros Carcel Ortí van procedir a la seua catalogació, vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 18 Estan en la secció Expòsits II-8 i II-9, respectivament. ¶ 19 Per saber més sobre la confraria vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 20 T. M. VINYOLES I VIDAL, «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. RIU (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, p. 296. ¶ 21 Els deu ciutadans valencians fundadors de la Confraria van ser Ramon de Fabarzà, Guillem de Tarragona, Tomàs Fabra, Bernat Planell, Guillem Arnau, Ramon Guillem Català, Espanyol de Serbató, Bernat de Sarrià, Jaume de Sentboy y Pere Ripoll (ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 ACV, Capbreu, f. 26r. ¶ 22 A. RUBIO VELA, «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990), p. 125. ¶ 23 E. CRUSELLES GÓMEZ, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001, p. 289. ¶ 24 J. CASTILLO SAÍNZ, «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 138 i 141. ¶ 25 El 20 de febrer de 1482 es va presentar un escrit davant de Lluís de Cabanyelles, governador del regne de València, per part de Berenguer Martí de Torres i Joan Gomis, confrares, solicitant que revocara l’elecció del nou confrare Francí Granullés, realitzada pel majordom Bernat de Penarroja i els confrares Jaume de Fachs, Joan Alegre i Lluís Granullés. L’escrit inclou els capítols d’allegacions, la sentència del governador favorable a la part demandant i el recurs presentat davant del rei per la part demandada, però no consta la resolució del litigi (ARV, Gobernació, núm. 2362, m. 1, f. 26v; m. 8, ff. 38r-41v). Agraïm la notícia a Juan Martínez Vinat. ¶ 26 Sobre les despeses del convit vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, pp. 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827]. ¶ 27 I. A. BAIXAULI JUAN, «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 190-199. ¶ 28 Agraïm la notícia a Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. ¶ 29 Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (d’ara endavant AGFDV), Pergaminos Hospital, 4256. ¶ 30 La major part es va realitzar en la ciutat de València («Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any»), però també van haver de desplaçar-se a alguns llocs pròxims, indicant el document si s’havia fet en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre («Açò fon fet en lo dit camí… appellat de Quart»; «… appellat de Morvedre»; «açò fon fet en lo dit camí e casa»), en una alqueria («Açò fon fet en la alqueria hon habita lo dit en Pere Comaleres»; «açò fon fet en la alqueria del dit en Johan Garcia»; «açò fon fet en la dita alqueria del dit en Jacme Castrellenes»), en un molí («Açò fon fet en lo dit molí… de na Pelegrina»), en un lloc de l’horta pròxim a València («Açò fon fet en l’orta de València, prop de Senta Celestina»), en una partida de l’horta («Açò fon fet en la orta de València en la partida de Campanar») o en una població próxima a la capital («Açò fon fet en lo dit loch de Patraix»; «en la dita orta de Benitúcer»; «en lo dit loch de Benimàmet»; «en lo dit loch de Alfafar»; «en la dita vila de Paterna»; «en lo dit loch de Benimaclet»; «en lo dit loch de Alboraya»; «en lo loch de Burgaçot»; «en lo dit loch de Ruçaffa»; i «en lo dit loch de Borbotor»). ¶ 31 Aquest document constitueïx un voluminós rotllo de pergamí (1.430 × 660 mm) compost per 20 peces (770 × 660 mm) cosides amb tires de pergamí, escrit en llatí amb una escriptura gòtica minúscula cancelleresca, en tinta sèpia clara amb fins calderons i títols de les festes en roig al marge (AGFDV, Pergaminos Hospital, 4256). ¶ 32 «Ítem, doní al discret en Francecsh de Monçó, notari e scrivà de la present almoyna, tro en concorrén quantitat del salari que li serà taxat per los confrares de la dita almoyna, axí per diverses treballs sostenguts en capbrevar tots los censals que la dita almoyna ha en la ciutat e terme de aquella, com en altres affers en que treballà en regonéxer los encartaments que són de la dita almoyna: X l.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ 33 Com a «colitor dels censals» percebia 300 sous «per son salari de la dita colita». Sent majordom Bernat de Codinachs (1400-1401) li van pagar el que encara li devien pels treballs de capbrevar («Ítem, donà a ell mateix, los quals ly romanien a paguar de aquells vint florins, los quals ly foren taxats per los honrats confrares per rahó del treballs per ell sostenguts en lo cambrevament que·s féu de tots los çensals de la dita almoyna, com los romanents XII florins ly fossen pagats per l’onrat en Pere Johan en l’any que fon majordom VIII florins, que valen LXXXVIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 8v). ¶ 34 «Ítem, costà un libre en pregamí per quapatró en què són scrits tots los censals segons lo novell cabrevament, entre qüernar e raure los pregamins e altres coses segons apar en Iª cèdula de mà del dit Francesch de Monçó: CXXVI s. VI» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, f. 5r). ¶ 35 «Primerament, V dotzenes e miga de pregamins a raó de XIII s. la dotzena: LXXI s. VI d. Ítem, de raure, a raó de III sous la dotzena: XVI s. VI d. Ítem, de ligar lo libre: XXV s. Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s. Ítem, la aluda: XI d. Suma CXXVI s. VI d.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ 36 Bernat de Codinachs durant la seua majordomia entre 1400-1401 va anotar la següent despesa: «Ítem, pos en data los quals despí en dos pregamins de cabrit ab lo raure de aquells en que foren scrits los capítols que foren fermats en lo monestir dels frares agostins e de scriure aquells, entre tot: VI s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 9r). ¶ 37 Va ser escrivà de la Confraria des de 1430 fins 1473. ¶ 38 ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 [Capbreu], f. 26v. ¶ 39 En un albarà escrit de la seua mà llegim: «Yo, dit Johan Perilles, confés haver rebut de vós honorable en Francí Vidal cent sous, són per rahó de la dessús dita bestreta del capbrevar, fet a cinch de abril any mil CCCCLXX hu» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt) i en un altre llibre de comptes posterior es troba aquest albarà: «Yo, Johan Perilles, atorch haver rebut de vós, mossén en Francesch Vidal, cent sous, són per rahó dels treballs que yo he sostenguts en lo capbrevar per compliment de tots los treballs, fet a XIII de març any MCCCCLXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/40, paper solt). ¶ 40 En el llibre dels comptes de 1470-1471 del majordom Pere Bou apareixen en una partida titulada «Les dates estrahordinàries per lo capbrevar dels sensals e fadigues e loysmes e per altres diverses coses» les despeses que es van fer a Pere Ballester. A més hi ha un primer albarà escrit el 9 de juliol de 1470 per dit notari que diu: «Yo, Pere Ballester, notari, promet a vós, honorable en Francí Vidal, axí com a procurador de les Òrfenes maridadores de la ciutat de València, que del que yo hauré de haver de vós en lo dit nom per rahó del capbrevar los censals, loïsmes e fadiga de les òrfenes staré a tot ço que dirà, arbitrarà e voldrà lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les dites Òrfenes. E en testimoni de veritat faç-vos lo present albarà de la mia mà a nou de joliol any MiCCCCLXX». Un segon albarà del 18 d’agost on confessa «haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal…, deu lliures, dich do-çents sous, e són per bestreta que·m feu per rahó dels treballs e dietes e del capbreu que yo reb dels censals de les dites òrfenes e les quals deu lliures me bestraheu per manament del magnífich en Pere Bou axí com a majordom de les dites Òrfenes. E com sia en veritat fac-vos lo present albarà de la mia mà a dihuyt de agost any mil CCCCLXX». I en un tercer albarà del 23 de març de 1471 diu: «Dissapte a XXIII del mes de març de l’any MiCCCCLXX hu yo, dit Pere Ballester, rehebí de vós, dit honorable en Francí Vidal, per la rahó dessús dita e per manament del magnífich en Pere Bou, majordom de les Òrfenes, deu lliures en paga prorata del que yo tinch de haver per rahó del dit capbrevar fet de la mia mà los dessús dits dia e any». Encara el 13 de març de 1473, durant l’administració de Bernat de Penarroja, va cobrar les restants 10 lliures, com veiem en la part inferior d’una àpoca del procurador: «Yo, Pere Ballester, notari, confés haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal, apothecari, axí com a procurador de les òrfenes de la ciutat de València, deu liures e són restants de tot lo que yo havia de haver del capbreu de les òrfenes que yo he rebut, e les quals deu liures me donau per manament del magnífich en Bernat de Penaroga, ciutadà, majordom de les dites òrfenes en lo present any, e com sia en veritat fas-vos lo present albarà de la mia mà a tretze de març any MCCCC LXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r i II-8/40, f. 12r, respectivamente, i en un paper solt en l’interior de la coberta posterior del llibre). ¶ 41 «Més pos en data doní a·n Johan Ferrer per scriure lo capbreu vell en un libre que avia en la caxa, perquè pogués fer raure lo dit capbreu perquè no agués a comprà tants pregamins: I l. XIII s.; Més pos en data doní al dit scrivent per scriure lo dit capbreu fins así: IIII l. X s.; Doní al dit scrivent XV s. restants en hun bret (?) com ne sia acabat: XV s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19v). ¶ 42 El venedor de pergamins, analfabet, va delegar a Joan Uguet, enquadernador, perquè li escriguera l’albarà pels pergamins que havia venut, que diu: «Axí matex, fas testimoni yo, dit Johan Uguet, com fuy de present quant lo dit en Francecsh Vidal comprà tres vegades vuytanta-e-dos pregamins, que costaren a XIIII diners la pessa, e quatre diners de raure cascú e pren tot en suma de VI lliures III sous, dich sis lliures tres sous, com axí és veritat fas lo present per quant lo venedor de dits pregamins no sabia scriure» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt); «Més pos en data LXXXII pregamins he comprat a XIIII diners cascun e quatre diners de raure cascun que munten: VI l.III s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19v). ¶ 43 En l’albarà escrit de la seua mà llegim: «Johan Uguet, atorc haver rebut de vós, honorable en Francesch Vidal quarenta-e-set sous, dich II liures VII sous e són per ligar un libre apellat “Cambreu dels sensals de les Òrfenes”, e perquè sta és veritat fas lo present albarà de la mia mà a VIIIIO de deembre M CCCC LXXI» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt). ¶ 44 A. VILLALBA DÁVALOS, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964, p. 137. ¶ 45 «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: I l. X s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r). ¶ 46 «Més doní a·n Crespí per lo inluminar la rúbrica: XVIIIs.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r). ¶ 47 Tots aquestos moviments estan arreplegats en el llibre dels comptes de cada majordom, en la partida de «Rebudes de censos ab fadiga y loÿsme». El majordom anotava els ingressos que percebia la Confraria per aquestos conceptes, dades que posteriorment el notari de la confraria traslladava al Capbreu. ¶ 48 Aquest quadern està cosit dins de l’anterior. Correspon a un primitiu quadern del final del segle XIV procedent del capbreu que es va fer en 1399, pautat a punta seca i pautat posteriorment com la resta, amb unes 32 línies per full. La disposició dels fulls és pèl-pèl/carn-carn. Està escrit en escriptura gòtica textual, conté la rúbrica i una extraordinària miniatura. Fins al foli 26r està copiat el contingut més antic, és a dir, la fundació i primers estatuts de la confraria i les indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona i els bisbes de Barcelona, Tortosa i València. Del foli 26v al 29v s’han copiat cartes de cens sobre la ciutat de València y sobre la Diputació del General. ¶ 49 En aquestos dos primers quaderns estan els índexs o abecedari, escrits en 23 folis, sent la disposició dels folis carn-pèl/carn-pèl; en l’últim full en blanc del quadern comença la numeració romana en roig, que apareix lleugerament tallada després de l’enquadernació del llibre. ¶ 50 El Capbreu va tornar a ser enquadernat sent majordorm Bernat Simó (1551-1552), com queda arreplegat en el seu llibre de comptes: «Més paguí per enquadernar el Llibre del capbreu, al llibrer doní quinze reals castellans que valen I l. VIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/102, f. 17r). ¶ 51 Per exemple, Gilabert Ferrer està en el foli de la G i sota la lletra F. ¶ 52 Són els casos d’Anthoni Adrover, Arcisa Pèriç, Berthomeu Bonfill, Confraria dels Coltellés, General, Jaume Jordà, Nadal Noguera, Pere de Plasència i València. ¶ 53 La mà que ha escrit l’índex és la mateixa que escriu les notes al marge fins al fol. 36v i afegeix els censals del fol. 30r. ¶ 54 ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 24-1. ¶ 55 N. RAMÓN MARQUÉS, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007, p. 46. ¶ 56 AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5. ¶ 57 Barón de ALCAHALÍ, Diccionario biográfico de artistas valencianos, València, 1897, pp. 55-56. ¶ 58 AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r. ¶ 59 A. VILLALBA DÁVALOS, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, València, 1964, p. 146.
Regestes dels documents del Capbreu
1.
1293, abril 10. Barcelona.
Fra Bernat Pelegrí, bisbe de Barcelona, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.
Ff. 24v-25r.
2.
1293, abril 13. Tarragona.
Rodrigo Tello, arquebisbe de Tarragona, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.
F. 24r-v.
3.
1293, abril 17. Albalat.
Arnau de Jardí, bisbe de Tortosa, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.
Ff. 25r-26r.
4.
1293, abril 23. València.
Institució de la Confraria per a casar donzelles i viudes òrfenes.
Ff. 22r-24r.
5.
1295, febrer 18. València.
Ramon Despont, bisbe de València, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes. F. 26r.
6.
1400, agost 20. València.
Còpia realitzada pel notari Bernat Costa de les clàusules contingudes en el testament que Francesc Conill, especier, ciutadà de València, fundador de l’hospital del seu nom anomenat després de Menaguerra, va fer el 28 d’agost de 1307 davant del notari Bernat Costa, l’administrador del qual havia de donar compte cada any de la seua administració davant dels confrares de la Confraria d’Òrfenes.
Ff. 13r-14r.
7.
1404, octubre 4. València.
Institució feta per Ferran García, mercader, ciutadà de València, d’un benefici en l’església de Sant Martí, sota la invocació de la Mare de Déu, Sant Joaquim i Santa Anna dotat amb 20 lliures censals de què serà patró després dels seus descendents el majordorm de la Confraria d’Òrfenes, davant del notari Domingo de Molinos.
Ff. 15r-17v.
8.
1407, abril 21. València.
Nomenament de síndic de la Confraria d’Òrfenes de Francesc Vidal, apotecari, fet pel notari Ambròs Alegret. F. 18r-v.
9.
1470, juliol 7. València.
Pere Bou, majordorm de la Confraria d’Òrfenes, concedeix poders a Joan Perilles, notari, per a capbrevar.
F. 26v.
10.
1610, gener 20. València.
Testament i codicils de Marc Ruiz de Bàrcena rebuts pel notari Joan Baptista Giner.
Ff. 243r-246v.
Text del Capbreu
[ABECEDARI DELS CENSATARIS]
||[1r] A
| A | |
| Anthoni Adrover | CC |
| Anthoni Alegret | CC XVIII |
| Anthoni Abat1 | CCC XIIII |
| Don Anrich d’Aragó, infant | LXX, LXXVIII, C XII, C L, C LXX, CC III, CCC XIIIIº |
| B | |
| Auziàs Beluga2 | XXXXI |
| Anthoni Baralt3 | C LXXXXIIII |
| Anthoni Borràs4 | CCC XXIIII |
| Angelina Bonaventura5 | CCCC XXXXVIIII |
| C | |
| Aduart Carbonel | LXXII, 73, 201 |
| Azmet Chaer, moro6 | C XXXV |
| Anthoni de Campos | CCC IIIIº |
| Aldonça Chico7 | CCC XXVIIIIº |
| D | |
| Alfonso d’Aranda8 | LXX |
| Alfonso d’Úbeda | CC LXXII |
| F | |
| Anthoni Ferrando | LXXXXº II |
| Angelina, muller de Johan Feliges | C XXVIIIIº |
| Albert Frexa9 | C XXI |
| Angelina, muller de Johan Feliçes | CCCC LXI, CCCC LXII |
| Ayronís Ferrando10 | CCC L, CCC LI |
| Albert Flexa, ferrer, en cartes | C XXVIII |
| Anthoni Falç, çabater, en cartes | C LIIIIº |
| ||[1v] G | |
| Anthoni Gallent11 | XXXXº VIIIIº |
| Andreu Gòmiç12 | C XXX |
| L | |
| Arnau Llorenç | CCC LII |
| Antoni Loret de la Gàbia | CC XXVII |
| M | |
| Alfonso Martínez13 | LXXXVIIII |
| Anthoni Miralle, vené a na Beatriu Folques14 | LXXXXV |
| Aldonça Martí15 | C LXXIIII |
| Anthoni Martí16 | C LXXVII |
| Anthoni Macià17 | CCC XXXII |
| Andreu Martínez, perayre18 | LXXXVIIII |
| Alfonso Martel, giponer | C X |
| ||[2r] P | |
| Arcisa Pèriç, beata | CC LXIIII |
| R | |
| Agostí Rog, flaquer, en cartes | C LI |
| S | |
| Aldonça Soler, de Conqua, vené a mossén Bernat Almúnia19 | XXXXII |
| Andreu Santacreu | CC LXXIIII |
| Andreu Serveró | CCC XXXIIII, 340 |
| Andrés de Sivilla, corredor | CCCC LXXIII |
| Andreu Salvador, barber | CC XVI |
| Antoni Falses, quoredor d’oli, cartes | CC XXVII |
| T | |
| Aparici Tormos20 | CCC VI |
| Arcís Vicent | LXXVI |
| Adrià Valero | CC LXXXXVI |
| Alfonso Húbeda, ragoler | CC LXXVI |
||[3r] B
| A | |
| Betriu Artesa | C LXXXVII |
| Bernat Adzebro21 | CCC XX, CCC LV |
| Mossén Bernat Almúnia, quavaler | XXXXII |
| B | |
| Berthomeu Bonfill | LXXXXIIII |
| Bernat Beneyto22 | C XXVI |
| Betriu Bonivern23 | CC LXVI |
| Bernat Bendicho24 | CC LXXI |
| Bernadí Bayona, ciutadà25 | LXVI |
| Brianda, filla d’en Berthomeu Sanxo | CCC XI |
| Micer Baltasar de Galach, en cartes | CCC XXXI |
| C | |
| Berenguer Clavel, canonge26 | XXXXVIII |
| Berthomeu Çavall27 | C XXXXV |
| Berthomeu de Cas | C XC V |
| Bertomeu de Cas | C VII |
| D | |
| Bernat Dassió, quarnicer | CC XXXV |
| Berthomeu Dezllor, ciutadà | CCC XXXXVIIII |
| E | |
| Bertomeu Exarch, laurador | CCC XVIII |
| F | |
| Bernat Fortanet, peraire28 | C LXXXVI |
| Beatriu Folques, peraire | LXXXXº V |
| Bernat Ferrer29 | CC XXXVII |
| ||[3v] G | |
| Berthomeu Guerau | C LXXVIIIIº |
| Berthomeu Gramatge30 | CC LXXV |
| Berthomeu Gisbert | CCCC LII |
| Bertomeu Garcia, perayre31 | C XXXXV |
| I | |
| Barcelona Ilari | CC XXIII |
| Berthomeu Just | CC XXX |
| Bernat Jolià32 | CCC XIII |
| Bertomeu Johan33 | C LVI |
| L | |
| Berenguer Limós | LXXXV |
| M | |
| Berenguer de Monsoriu34 | C XXIIII |
| Bernat Muntanyana35 | C XXXI |
| Bernat Matamala | CC LXX |
| Bernat Mercer, prevere | C LXXVII |
| Beatriu Merquader, qui fon muler de Homs | C XX |
| Bernat Medina, ferrer, en cartes36 | C XXXI |
| Berthomeu Marquo, laurador, en cartes37 | CCCCº LXV |
| Berthomeu Martí, quabanyer, en cartes | CCCCº XXXXº VIII |
| O | |
| Bernat del Oro | C XI |
| ||[4r] P | |
| Bernat Ponç, alias Castellar38 | C XXI |
| Bernat Pineda39 | CL, 348 |
| Bernat Puyol40 | CCC XXVIII |
| Berthomeu Ponç, batle de Chilvela41 | C XX |
| Bernat de Tous, en cartes | C XXI, C XXII |
| R | |
| Barthomeu Ros | C IIII, C XXX |
| Baltasar Rigolf, guarda42 | C XXXXVIII |
| S | |
| Bernat de Sòria | C LXXVIIII |
| Bernat Serra43 | CCCC XXXXVIIIIº |
| Bernat Sahuc, manyà | LXXX |
| Brianda Sánchiz44 | C XXXV |
| Beatriu Salazar | XXXX |
| T | |
| Bernat Thovià45 | LXVI |
| Bernat de Tous | C XXI, C XXII |
| Bernat Terramoxa, blanquer | C XXXI |
| Brida, muler d’en Johan Vals, cartes | LVII |
| V | |
| Bernabeu de Sent Vicent | C XIII |
| Bernat Vilanova, alias Bou46 | C LXXXXVIII |
| Brígida Vals | LVII |
||[5r] C
| A | |
| Catalina, muller de Andreu Araç47 | C XXXXVIII |
| Comanador de Sent Antoni | C XXXXIII |
| B | |
| Cristòfol de Villori | XXIIII |
| C | |
| Confraria dels Coltellés48 | CCCC LI |
| G | |
| Catalina, muler d’en Pere Garcia | LXXXXº I |
| ||[5v] O | |
| Confraria dels Orbs49 | C XVIIII |
| Caterina, muller d’en Francesch Oliver50 | C XV |
| S | |
| Clara, muller d’en Roger Sperandreu | LVIII |
| Clara, muller de Johan Sili, pedrapiquer | LXXXI |
| Climent Segura, prevere51 | CLIII |
| T | |
| Clara Tafolla | CCC V |
| La spectable comtesa de Versa, vídua | C XII |
| V | |
| Catalina, muller de Martí Vella52 | C XVII |
| Catallina, muler de Luís Vidal | CCC XXXXV |
| Cristòfol Vilanova, laurador | CCC VIII |
||[6r] D
| A | |
| Domingo d’Arbó, sego | C LXXXII |
| B | |
| Damiata, muler d’en Francesch Bataler | C XXVII |
| C | |
| Damiata, muler d’en Jacme Carbonell | C XXXIII |
| Domingo Quatalà, esparter | C XXXX |
| F | |
| Damiata Ferrer | CCCC XXXXVIIIIº |
| I | |
| Domingo Johan53 | C XIIII |
| L | |
| Diego de Lesques | XXXVIIII |
| M | |
| Domingo Mayques, perayre, en cartes | C LXXXV, C LXXXVI |
| ||[6v] P | |
| Damià Peralta | C VIIII |
| R | |
| Daniel Roys54 | CCC L |
| S | |
| Damiata Serdà55 | C LXXXXV |
| T | |
| Diego de Vicarils | CC XXXIII |
||[7r] E
| B | |
| Elionor, muller de Anthoni Bosch56 | C XXVIII |
| Esteve Bonet57 | CCC XXI |
| ||[7v] P | |
| Eximeno Portallés, obrer de villa | C VIIII |
| R | |
| Esteve Riera | CC V,58 CC LXXXXVII, CCC XXVIII59 |
||[8r] F
| A | |
| Ferrando Armengol | CLV, 156 |
| Francesch Alfonso | CC LXXV |
| B | |
| Ferrando de Belmont | CC LXXVI |
| Francesch Bonet, moliner | CC LX |
| C | |
| Francés Quastelló, de Ruçafa | CC LXXI |
| Fluvià de la Cambra60 | XXXX |
| Francesch de Cas | C V |
| Francesch Calderer61 | C LIIII |
| Francina Corones62 | CC XVI |
| Francina Centelles63 | CC XXXVIIII |
| Francesca, la Capellera64 | CCC XVIII |
| Francesch Cetina, calçater | CCC XII |
| Francesch de Castelví, cavaller | CC XIII |
| Francí Çaposa, donzel | C XXVIII |
| D | |
| Ferando d’Orta, laurador | CCC XXX, CCC XXXVI |
| G | |
| Francés Garcia, mercader, qui seu a la Taula del General de la marquaderia, morí […] donà a son nebot en Pere Garcia | CC XIIII |
| Micer Francisquo de Grandoni, hitalià | CCC XXXXI |
| I | |
| Francí Johan | CC XXII |
| Francesch Jorba65 | CCC XII |
| L | |
| Françés Libià, argenter66 | CCC XI |
| M | |
| Françés Martínez67 | XXXXIII |
| Francesqua, muller d’en Johan Martí68 | LXII |
| Francesch Miró, ciutadà69 | CCCC XXXXVIII |
| Francí Mir, çego, en cartes | C XV |
| Francisquo de Medina, laurador, al camí de Morvedre | C LXXXXº VIII |
| ||[8v] O | |
| Francesca, muller d’en Francesch Orriet70 | LXXVII |
| Francesch Oliver71 | C XXXVII |
| Ferando d’Orta, laurador | C XI |
| P | |
| Ferrando Pérez72 | CCC XXX |
| R | |
| Francí Roger | LXIIIIº |
| Francina Romeu73 | CC XXXI |
| Francina Rodrigues74 | XXXX |
| Francés Rivera, flaquer | C LXXV, CCC XIII, CCC XXIIII |
| Françés Roqua, espaser75 | C XXXXVIII |
| S | |
| Francesca, muller d’Antoni Soler | C XXXIII |
| Florença Sobirats | CC LXVIII |
| Françés Suau, merquader | CC XVIII |
| T | |
| Francesqua Vilar | LXVIII |
| V | |
| Francesch Valls76 | LXXXVI |
| Francesca, muller de Martí Visiedo77 | C XVI |
| Françesqua Valadolit, qui fon esclava de micer Orts | C XXXXV |
||[9r] G
| A | |
| Gomes Aguilar78 | CC LXV |
| B | |
| Gaspar Beluga | XXXXº I |
| C | |
| Guarcia d’Artés79 | CC XXXVIII |
| Guillem Çafont80 | CC LXXII |
| Geroni Quarbonel, laurador | C |
| Mestre Gilem, cilurgià a la cruelada del Bordel | XXXXIII |
| E | |
| Gilem Erades, ligador d’orts | LXXXXVII |
| F | |
| Gilabert Ferrer | CCC XXXIIII |
| G General | XXXVI |
| Gordi Garcia, merquader81 | CC LXVI |
| L | |
| Gerònim Làcer, laurador, de Borbotor | CC LVIIIIº, CCC XXXXVI |
| M | |
| Gillem Modra82 | C LXXXII |
| Guabriel March | CC XV |
| Guimerana83 | CC LVIIIIº |
| Guabriel de Monrós | CC LXIIII |
| Garcia Morant, perayre | CCC XX, CCC LV |
| ||[9v] N | |
| Gabriel de Neus84 | CCC VI |
| P | |
| Gostança, la Portoguesa | CC VIII |
| Gaspar Polvo, quorder, en cartes85 | LXXXXº II |
| S | |
| Guillelma, muller d’en Gabriel Steve | C XXXXI |
| Gordi Salvat86 | CIII, CLV |
| T | |
| Guillem Thovià87 | LXXVIII |
| Gerònim Tovià88 | CCC XXXXIIII |
| V | |
| Gaspar Vilabrera, seder, cartes | CCC XXXV |
||[10r] I
| A | |
| Johan Álvaro89 | C XXIII |
| Johan Arnau90 | CCC XXXXIIII |
| Johan Andreu | LXXXXVIII |
| Johan Alcayíç | C91 |
| Johan Aragonés, spaser92 | LXX |
| Johan Alquanyç | CCC XXVI |
| Johan Agost, menor, de Berimaclet93 | CCC XXVIII |
| Jacme Arnau, feraveller | LXIII |
| Johan Aynat, balester | LXX |
| B | |
| Johana Bisbal94 | LXI |
| Jaume Bonveý | LXXXXVI |
| Johana, muller d’en Nicolau Biosca | C XVIII |
| Jaume Bertran | CC LXXIII, 353 |
| Jaume Balaguer, pelicer | CCCC LIII |
| Johana Beneyto95 | C XXVI |
| Johan de Brivesquas, pedrapiquer | CC V96 |
| Johan Bosch, laurador97 | CC XXVIII98 |
| C | |
| Johan Çamargo99 | L |
| Johan Cabirol100 | LVI |
| Johan Calderer | LXXXIII |
| Johan Capeter, prevere101 | C |
| Johana Çaera102 | C XII |
| Johan Clariana103 | CCC XXI |
| Jaume Caldes104 | CCC XXVI |
| Jaume Castrellenes105 | CCC XXXVII |
| Johan Calderer, notari106 | C XV |
| Johan Cirera, tapiner107 | CCC L |
| Jaume Cerós, laurador | XXXX |
| Jerònim Calbet, cavaller | LII |
| Johan Crespí108 | LXXV |
| Isabel Corbelló, monga | CCCC XXXXVIII |
| Mossén Johan Bou, prevere, viquari de Sent Tomàs | LVI |
| D | |
| Johan Domingo109 | CIIIIº, 205, 206 |
| Johan Diago | CCC XXXIII |
| Johan Davó110 | CC LXXV |
| E | |
| Jacme Estalrich, merquader o tender, en cartes | C XVI |
| F | |
| Johan Fortanet111 | C LXXXV |
| Jaume Ferrer | CC XX |
| Johan Ferrer, flaquer112 | LXXXXVII |
| Johan Ferrera, misatgé | CCC XXIII |
| Johan Fabra | CCC XIIII |
| Johan Faus, ligador de bales, cartes113 | CCCC LI |
| ||[10v] G | |
| Johan Guarcia | C XXXXVI |
| Jaume Gay, comprà Berthomeu Gramatge114 | CC LXXV |
| Johan Gaçó | CCC XXXVIII |
| Johana Gadea115 | LXXIII |
| Jacme116 Gorgera, merquader | CCC XXXXVII |
| Jacme Galent, notari, en cartes | XXXXVIIIIº |
| Don Johan de Galano, en cartes | C XXXVIIIIº |
| Johan Goriç, laurador, d’Alfafar117 | C XXXXVIIIIº |
| Johan Gill, tender, en cartes118 | LXXXXº II |
| Johan Gòmiç, flaquer, cartes | LXXXXº II |
| I | |
| Jaume Jordà | CC LXIII |
| Johan Jordà, fuster119 | CCC XXXXVII |
| Johan de Sant Jaume120 | LXX |
| Jacme Qubels, porter del Consolat121 | CCC L |
| Jacme Niquolau, laurador | CC LXIII |
| L | |
| Johan Lario122 | CC LXXXXVIII |
| Johan Làtzer123 | CC XXXXVIIII, 356 |
| Johan de Luna124 | CCC XIIII |
| Jaume Liminyana125 | CCC XXXXVIIII |
| Jaume Lòpiç, merquader, cartes | CCCC LI |
| Johan Lorenç, alias de la Gàbia | CC XXVII |
| M | |
| Johan Moreno, laurador, en cartes | CC VII |
| Johan Martí, en Quanpanar | C LXII |
| Jaume March | XXXXV, LXV |
| Johan Montesino, prevere | LVIIII |
| Johan Martí, vené a·n Johan Andreu, obrer de vila126 | LXXXXVIII |
| Johan Miquel127 | C XXXX |
| Johan Martí, obrer de villa128 | CC XXXXIII |
| Jaume March, coredor129 | CC XIIII |
| Johan Martí, pedrapiquer | CCC XV |
| Johan Modra | CCC XXXXI,130 342,131 345 |
| Johan de Morella132 | CCC LXXIII |
| Johan Miralles, fuster133 | CC VI |
| Johan Montó | CC XXXIIII |
| Johan Martí, de Burgaçot134 | CCC XXXVII |
| Jacme Martí, laurador, alias Rostogo, que està detràs lo Reall135 | CC LXII |
| Joana, muler d’en Bertomeu Magenquoses quondam | CCC LVII |
| Jacme Martí, que està a Quanpanar | CC LX |
| N | |
| Johan Navaro, esquder | CC XXXX |
| Jacme Noguera, fuster, en cartes | CC XII, CCC XXXIIII |
| Johan Navaro, quapuger, cartes | XXXXVI |
| Johan Bertran, laurador en Burgaçot | CCC XXXIII |
| O | |
| Johan Oliva | LXVII |
| ||[11r] P | |
| Johan Péreç, blanquer | C XIIII |
| Johan Pérez, quolteller | XXXXVI |
| Johan Palazí136 | LXXIIII |
| Johan Perdigó | LXXXII |
| Johana Parda | LXXXVII |
| Johan Pina, aluder | C VI |
| Johan Pujol | CC XXVIIII |
| Johan Peralda137 | CCC LV |
| Johan Pérez, seder138 | CC XVIII |
| Johan de Sant Pere139 | CCC XXXXVI |
| Johan Pastor140 | CCC XXX |
| Johan Pérez, laurador | C XXV141 |
| Jaume Pug, argenter, en cartes | C LVIII |
| Johan Aragonés, balancer, quoxo, cartes | CCC XXX |
| Q | |
| Jaume Quinta,142 metge143 | CC III |
| Johan Quarbonel, al raval de la Trenitat | CCC XXVI |
| R | |
| Johan Roig144 | LXXXVIII |
| Johan Rius, prevere145 | C XX |
| Jaume Roig, metge146 | CLI |
| Johan Ruvio | C LXXXI |
| Jaume Roig, fuster147 | CCC XXXXVII |
| Johan Rois, alias Darries | CCC XXXVII |
| Johan Ribes, flaquer | CC VIIIIº |
| Johan Ribes, quorder | CL |
| Johan Ribó, quoredor de quoll | CLIII |
| Johan de Ribera, algebçer | CC III |
| S | |
| Johan Sanç, fuster | CCI |
| Johan Salvaterra, alias Aguado | XII |
| Johan Sanches | LXXXXVIIIIº |
| Jordi Salvat | CIII |
| Johan Steve | C XXXXVIIII |
| Jaume Siscar | C LXXXVIII |
| Jaume Sellers, laurador148 | CCCC LII |
| Jaume Salvador, laurador | CC XXI |
| Johan Salvador | C LXXIIII |
| Jordi Salvat149 | CLV |
| Johan, lo Sort150 | CCC XXXXVI |
| Johan151 Serramigà | LXXXXIII |
| Johan Soriana, perayre | C XVII |
| T | |
| Jaumeta, muller d’en Pere Tachmar152 | CCCC LXIII |
| Jaume Tonet153 | C XXXXIII |
| Johan Trilles | CCC XXXXIXº |
| V | |
| Jaume Vives, de Patrax154 | C LXXXV, C LXXXVI |
| Johan de la Val, porter, en cartes | C XXXXVII |
| ||[11v] X | |
| Juan Yvanyes, moro-de-vaques | CCC LVIII |
||[12r] L
| A | |
| Luís Albert, perayre155 | CCC LI |
| Loýs Àlvareç, barber | LXXVII |
| B | |
| Lorenç Belugua156 | CC VIIII |
| Luís Borraç157 | CCC XXIIII |
| C | |
| Loýs Quasals, boneter, en cartes | CC LXVI |
| D | |
| Lope, donzell158 | LXXX |
| E | |
| Luís Erau, notari | CLV, C LVI |
| Loýs Erau, notari | CIII, C XVIIII, CLV, C LVI |
| G | |
| Leunart Ferrer, ciutadà159 | CC XXXIIII |
| Loýs Ferrer, laurador | CCC XXI |
| M | |
| Luís de Morella160 | CCCC LXXIII |
| Luís Martínez161 | CC IIII, CC VI |
| ||[12v] N | |
| Luís Nadal162 | C XXII |
| Loýs Navaro, perayre e quoredor | CCCC L |
| P | |
| Leunart Pomar | CC XXXVI |
| Leunart Péreç163 | CC XVIII |
| Loís Pardo | C XXXXII |
| Dona Elionor de Pròxita, comtesa de Versa | C XII |
| S | |
| Luís Sanxo, carnicer | C XXXIIII |
| Lorenç Stella, notari | C LXXVIII |
| Lorenç Serioll, laurador | CCCCºLXV |
| Loís Sera, texidor de seda | CCC L |
| T | |
| Leonor Tamar, donzella164 | LXXVII |
| V | |
| Luís Valls, alias Malet165 | C XI |
| Mossén Loýs de Valleriola, quavaler, en cartes | C XXXXVIIIIº |
| Loýs Venrell, notari, en cartes | XXXXVII |
||[13r] M
| A | |
| Maria Agost | LIII |
| Martí Aragonés166 | CC LVIIII |
| Miquel Artús167 | CCC L, 351 |
| Martí de Aularia168 | C XXXXII |
| Miquel Arnau, tapiner | CCC XXXXIIII |
| B | |
| Maria Boix169 | CC III |
| C | |
| Miquel Castrellenes | CC XXVI |
| Marco d’Espejo170 | C XXXXIIII |
| Miquel Ramon Ceriol171 | CCCC LXV |
| Miquel Camarena, ciutadà172 | LXI |
| Mossén Miquel Cetina, batle de Almenara173 | LXXVIII |
| Macià Quastell, espaser, en cartes174 | C XXXXVIII |
| D | |
| Marco d’Espejo175 | C XXXXIIII |
| Martí de Amós | C XXXXIIIIº |
| E | |
| Martí Eximénez | CI |
| Miquel Esquolano, ostaler | C XXXVI |
| Miquel Esteve, laurador | C LXV |
| Miquel Eroles, notari | CCC XXVIII |
| F | |
| March Ferrando176 | CC LXV |
| Martí Fabra, laurador | CCCC LXVI |
| Mateu Foguet, laurador177 | CC XXXIIIIº |
| Miquel Falquó, ferer | C XXXI, CCCCº LXIIII |
| Miquel Ferando, laurador en Ruçafa, en cartes | CC LXVII |
| G | |
| Miquel Guerrau178 | C XXII |
| Miquel Gil | C LXXIII, 261 |
| Manuel Gilabert | CC LVIII |
| Manuel de Bonveý | CCC XXVI |
| Miquel de Granada, qui pinta papers | C LXXXII |
| Miquel Grandon, torçedor de seda179 | CCCCºLI |
| L | |
| Martí Llòpiz180 | LXXV |
| Mossén Melchior Lorenç, prevere181 | CC III |
| M | |
| Maria, muller de Martí Martínez182 | LXXXX |
| Manuel Miralles | CCC XXII |
| Manuel Maçana | CC LXVIIIIº |
| Martí Martíneç | CC XXXVIIIIº |
| Melchior o Quarles, Navaro, merquader | C LXXXIII |
| ||[13v] N | |
| Margarita <Pelicer>, la Napoletana183 | C VII |
| O | |
| Miquel Olzina, fuster, cartes | C XXXIII |
| R | |
| Margualida Robert184 | CC LXVI |
| Martí Ros, alias Eximeno185 | CCC XXIIII |
| S | |
| Miquel Sancho | CCC XXVII |
| Manuel Soler, vanover186 | CCC L |
| Martí Sancho187 | C XXXXVIII |
| Miquel de Sanct Johan188 | C XXV |
| Manuel Soler, quoredor de seda | CCC LI |
| T | |
| Maria de Torres189 | C LXXXVIIII |
| V | |
| Miquel Vidal, laurador, geperut190 | C XXXX |
| Miquel Vidal, laurador, de Berimaclet | CCCC XXVIIIIº |
| X | |
| Mariem, muller de Xoquar, moro191 | C XXVII |
||[14r] N
| A | |
| Nicolau Aguilar192 | C XXV |
| Nahem Agigi, mora | CC XXIIII |
| C | |
| Nadal Colomer | LI |
| Nicolau Çaposa | LXXXIIII |
| D | |
| Nicolau Dezllor | LXVIIIIº |
| I | |
| Nicolau Johan, frare | C XXXVIII |
| M | |
| Nicolau Moreno193 | CC VII |
| Nofre Munyós, notari194 | CCC XXVIIII |
| ||[14v] N | |
| Nadal Noguera195 | CC LX |
| P | |
| Nicolau Pla196 | CCC XXV |
| R | |
| Nadal Romeu | CC XXVIII |
| V | |
| Nicolau Vilar | C LXXXXVII |
||[16r] P
| A | |
| Pere Alcaïç, alias Compte197 | C XXXVI |
| Pere Andreu, alias Ponç198 | C LXXVI |
| Pere Albert199 | CCC XXXXVI |
| Pascual Avinyó | CCC XXXII |
| Pere Armengol, çabater200 | C LXXXII, C LXXXXI |
| Pere Albinyana201 | CCCC L202 |
| Pere Alsòria, pelicer | CCCC LIII |
| Pere Amador, quarniçer | CC XXXVII |
| B | |
| Pere Bertran203 | LXXVIIIIº |
| Pere Balester204 | CCC XXIII |
| Pere Bataller205 | CCC XXVIII |
| Micer Pere Baltanell, doctor | CCC XVII |
| C | |
| Pere Comaleres206 | C XXXXIIIIº |
| Pere Casanova, boter | C XXVI |
| Pere Cardona, fuster | LXXVIIIIº |
| Pere Cerveró207 | CCC XXXVIIII |
| Pere Comalleres208 | LXXXXIII |
| Pere Çabater | LXXI |
| Pere Quasanova, perayre, en cartes | LXXXVIIIIº |
| Pere Cristòfor de Aragó, merquader, en cartes | C LXXXXº VIIIIº |
| Pere Qatalà, laurador, cartes | C XXXIIII |
| F | |
| Pere Figuerola | CC II |
| Pere Ferrer | CC XVII |
| Pascual Fuster | CC XXXXII |
| Pere Ferrer, texidor | CCC XVI |
| Pere Ferrizes209 | C XXXXII |
| Pere Ferrando, mayà | CCC VII |
| Pere Fortuny, fuster | CCC X |
| Pere de la Foç, perayre, l’ostal de la Bogia | LXXIIII |
| ||[16v] G | |
| Pere Girbés210 | LXXI |
| Pere Guarcia | C XXXIIII |
| Pere Gil, çucrer211 | CC LXVI |
| Pere Gironella212 | LXXVII |
| Pere Gaçó213 | C VIIII |
| Pere, Garcia, tonyiner | C XXXVII |
| I | |
| Pere Johan, notari | CCC XXXV |
| L | |
| Pere Llorenç | CCC XXXV,214 336 |
| M | |
| Pere Martí215 | LXXXXI |
| Pere Martí, mestre d’axa216 | LXXXXVII |
| Pere Morales | CC XI, 212 |
| Pere Mateu, alias Strabuch217 | CC XXXIIII |
| Pare Martí, cabrero218 | CC XIII |
| Pasqual Merles, laurador | C LIIII, CCC XXV |
| Pere Miquel, doctor | LXXV, C XXIIII |
| Pere Mançanera | LXXXXº VIIIIº |
| Pere Millà, merquader219 | C XXXVII |
| Pedro Malero, revenedor220 | CC LXXXXº VIII |
| Pere Garcia, merquader | CC XIIII |
| N | |
| Pere Navarro | LXXXX |
| Pere Navaro, perayre | LXXXII |
| ||[17v] P | |
| Pere de Plasència | C XXXII |
| Pere Puig221 | C LXXVIIII |
| Pere Porquar, ciutadà | CCC LVI, 299 |
| Pere Pasqual, bareter | CCCCºLI |
| Pere Navaro, perayre o merquader | C XI |
| R | |
| Pere Ram | CCC XXX |
| Pasqual Roures | CCC VI |
| S | |
| Pere Salvat | C VIII |
| Pere Sala | C LXXV |
| Pere Sabastià222 | CCC VII |
| Pere Santes223 | C XXV |
| Pere Salzedo, traginer, al raval de la Trinitat | CCC XXXXVIII, 177 |
| T | |
| Pere Tortosa, fuster, diu oracions | C LXXXVIIII |
| U | |
| Pere Urgell224 | LII |
| Paulo de Venècia | C X |
| Pau Vives225 | C LXXXIII |
| Pere Vall226 | CCC LIIII |
| Pere Valero, scuder | CC XXXVIII |
| Pere Villalta, ragoler | C XXIII |
||[19r] R
| A | |
| Rosel Andreu227 | CCC XI |
| M | |
| Rodrigo de Medina228 | CCC X |
| ||[19v] P | |
| Ramon Pardo | LVII |
| Ramona Perpinyà229 | CC XXVII |
| Ramon Pallàs, veller, en cartes230 | CC XVIII |
| Ramon Peralta, guarda | C XXXXVIII |
||[20r] S
| C | |
| Salvador Cabrero231 | C XXXXII |
| Salvador Cabrero232 | C XI |
| F | |
| Sanxo Feliçes, laurador, al portal de Quart | CCC XXIII |
| M | |
| Simó Mascadel233 | CCC LVII |
| Simona, muler d’en Vicent Miracle | C LXXVI |
| ||[20v] S | |
| Salvador Salvador234 | LXXV |
| Sabastià Terrés, ragoler | C XX |
||[21r] T
| A | |
| Tomàs Albarazí, blanquer235 | CCC XIII |
| B | |
| Tomàs Bacons236 | C XV |
| C | |
| Dona Violant Çenteles, fila de Senlir | LVIII |
| D | |
| Tomàs Roger d’Eroles | LIIIIº |
| G | |
| Tomàs Gaçó | C XXXXVII |
| L | |
| Úsola Lana, en cartes | CC IIII, CC VI |
| ||[21v] P | |
| Tomàs Peret, notari237 | CCC L |
| Mossén Viçent Panaroja, quavaler238 | XXXXVIII |
| Don Tristany de Perellós | CC XXIII |
||[22r] V
| A | |
| Vicent Aguiló, laurador239 | CCCC LXV |
| B | |
| Úrsola, muller de Pere Borràs240 | C XXXVIIII |
| C | |
| Úrsola Carnicer241 | CCC VIII |
| Viçent Quabrera, cilurgià | C VIIIIº |
| D | |
| Vicent d’Arnés | XXXXIIIIº |
| E | |
| Vicenta, muller de Martí Eximénez, flaquer | LXXXVIII |
| F | |
| Úrsola, muler de Andreu Fandos | C LXXXXVI |
| Ubaydal Feriç, moro de Berimàmet | C XXXV |
| Violat Fenolar, donzella | CC III |
| G | |
| Úsola, fila d’en Gòmiç, texidor | L |
| M | |
| Vidal Martí242 | CC XXXVII |
| Vicenta, muler d’en Guillem Mir243 | CCC XVII |
| Vicent Macià | CCC XXXI |
| ||[22v] P | |
| Vicent Pedro, notari244 | C XXXVIIII |
| Úrsola Pérez, muler de Johan Pérez | CCCC L |
| Vicent Pedrós, seller245 | C LXXIIII |
| Mossén Vicent Penaroja, quavaler | XXXXVIII |
| R | |
| Úrsola, muller d’Antoni Roure | XXXXVII |
| Úrsola Roqua | LXXV |
| T | |
| Viçent Teroll, merquader, convès | CCC |
| V | |
| València | XXVII |
| Úrsola Tamarit, muler d’en Viçent Pedro246 | XXXXVII |
||[23r] Y
| B | |
| Ysabel Beluga | CC X |
| C | |
| Ysabel Calbet | CC XXV |
| Yolant Çabata | CCC XVIIII |
| Yolant Çenteles, fila de Senlir Centeles247 | LXXVIII |
| D | |
| Ysabel Dolcet | CLII |
| F | |
| Yolant Fenolar, donzela | CC III |
| G | |
| Ysabel, muller d’en Johan Guarxart248 | LXXXXIII |
| Ysabel Guaxarda, de Patrax249 | C LXXVIII |
| Ysabel Gaçull, en cartes | C XXXXIII |
| L | |
| Ysabel Leopart250 | CC LXVII |
| Yolant Fenolar, donzela, en cartes251 | CC III |
| Yolant Lorenç, viuda, cartes | |
| M | |
| Ysabel Monsorina, tendera, en cartes | LXXXVI |
| ||[23v] T | |
| Ysabel Torelles, muller de mossén Johan Torrelles252 | C XXVII |
||13r DEL TESTAMENT D’EN FRANCESCH QUONIL, ESPECIER, QUI INSTITUÝ LO ESPITALL QUI·S DIU D’EN QUONIL QUE HUY·LL HUSUFRUCTA MENAGERA253
Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie die XXª mensis augusti anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sumptum a quibusdam clausulis contentis in notula ultimi testamenti venerabilis Francisci Conill, apothecarii, civis Valencie, defuncti, in publicam formam redacti actique Valencie, XXª VIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini Mº CCCº septimo (sic) in posse et manu Bernardi Costa, auctoritate regia publici notarii infrascripti, quarumquidem clausularum tenor sequitur sub hiis verbis: 254
[1] «Et si per ventura los dits en Johan e en Francesch de Menaguerra, nebots meus, en lur vida o la un d’aquells en defalliment del altre volien e acordaren de assignar administrador al dit spital aprés obte de aquells, vull e man que ho pusquen fer a sa discreció e voler, emperò que aquell aytal administrador vingués a retre compte de la dita administració cascun any en poder dels honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la ciutat de València, los quals dits confrares hagen poder de difinir e absolre aquell de la dita administració.255
[2] E si per ventura alcuna cosa de la sua administració sobrara tot alló quantque sia vull e man ésser smerçat en censal perpetual ab fadigua e loïsme o sens aquelles ab licència del Senyor Rey e sens diminució de les sues regalies a obs del dit spital e per substentació dels malalts del dit spital. Retengut emperò lo dit spitaler trenta lliures cascun any per son salari com tant vull que·n hage e li lleix.
[3] Et mort lo dit administrador per los dits nebots meus assignar o si per aquell no y ere assignat per oblivió o per altra necessitat, vull e man que en aquell cas sia administrador del dit spital e de les coses, béns e rendes de aquell lo pus prohisme parent que yo hage de part de ma sor na Gueralda, mare del dits en Johan e Francesch de Menaguerra, nebots meus, axí cunyat com altre hom que hage seny natural e que sia mayor de XXV anys, e que aytal regesca lo dit spital e béns de aquell feelment e vertadera fahent als malalts et altres totes lurs necessitats. Ab aquesta emperò condició que aquell aytal administrador cascun any reta compte de la sua administració als honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la dita ciutat de València, segons ja dessús és ordenat e retut aquell dit compte, e retengudes trenta lliures per son salari del any, si alcuna cosa de la dita administració sobrara tot alló sia smerçat segons ya dessús és dit en censal perpetual a obs del dit spital, tota vegada ab licènssia e volentat del molt alt Senyor Rey d’Aragó e sens diminució de les sues regalies.256
[4] E si per ventura algú del meu linatge dessús declarat en aquell cas no y ere trobat, vull e man que per los dits honrats con-||13v frares de les Òrfenes e de concòrdia de aquells hi tots asignat en administrador del dit spital hun dels confrares de la dita confraria, lo qual regirs e administrars los béns e coses del dit spital e fahés tot ço que al dit spital fos necessari, e aquell aytal fos tengut visitar lo dit spital almenys tres dies la setmana per tal que aquells qui en lo dit spital staran fassen ço que deuen fer envers los malats e altres que en aquell habitaran. Et per aquell aytal administrador hagen cascun any per son salari e trebaylls de la dita administració vint-e-sinch lliures, e reta compte als altres confrares annualment de la sua administració, per ço que de açò que sobrara de la dita administració sia fet e complit ço que yo man ésser fet dels altres administradors.
[5] Et sia cas s’esdevenia que asignat per los honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes lo sobredit administrador algun parent meu de la part dessús dita venia, al qual pertangués la dita administració segons la mia ordinació dessús dita, que en aquell cas lo dit administrador assignat fos tengut desemparar la dita sua administració e lliurant aquella al dit meu parent. Et que ladonchs retés compte del temps que haurà administrat lo dit spital e coses de aquell als dits honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes e que de tot ço que li sobrara, levat ço que després hauria dins lo dit temps e fer socorriment a l’altre que vendria de açò que li fos necessari tot ço que finat l’any l’obraria tot allò, fos convertit en censsal segons que dessús és declarat largament tota vegada ab licència e permissió del Senyor Rey dessús dita e no en altra manera.
[6] Ítem, vull que·ls confrares de la Confraria de les Òrfenes cascun any hagen per trebaylls de hoyr los comptes del administrador deu lliures convertidores en la almoyna de la dita Confraria.257
[7] Vull emperò e man que l’administrador qui de mon linatge de la línea ya dita regirà lo dit spital regesca aquell de tota sa vida bé e lealment, fahent als malalts e altres del dit spital tot ço que·y sia necessari. Et que cascun any en la manera ya demunt declarada don compte e rahó de la administració per aquell feta del béns del dit spital, axí en dates, marsions e despeses com en reebudes als sobredits confrares de les Òrfenes. Et que de tot ço que finit l’any li sobrara sia fet ço que dessús és declarat e en aquella dita manera. E axí vull e man ésser fet per totstemps sobre dita administració uns aprés altres successivament.
[8] Encara vull e man que ni los dits en Johan de Menaguerra ni en Francesch, son frare, ni los altres administradors del dit spital qui aprés d’ell vendran ni alcuna altra perssona en nom de aquells no puscha vendre, ni alienar, ni cambiar, ni en altra manera transportar alguns dels censals del spital, la qual cosa si o fehien vull e man aytal alienació,258 ||14r transportació o concambi no haver loch ni valor con yo vulla que aquell censal que yo o de mos béns és e serà comprat e al dit spital consignat sia e romanga perpetualment al dit spital. Et si les dites coses se fahien, ço que no creu, vull que los dits confrares de les Òrfenes puxen e hagen a fer retractar tal alienació, venda, concambi o transportació a pròpria mació del dit spital».
Sig (signe) num venerabilis Petri Mir, iusticie civitatis Valencie in civilibus, qui visa predicti testamenti orginali, notula et clausulis predictis in eo contentis huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig (signe notarial) num Anthonii de Pratis, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum et per totam dicionem eiusdem notarii publici scribe terre civilis Valencie simul cum discreto Nicholao Perera, suo connotario et scriba, qui hoc translato auctoritatem dicti iusticie eius iussu apposuit et scripsit.
Sig (signe notarial) num mei Bernardi Costa, regia autoritate notarii publici Valencie, qui hoc presens transsumptum a suo abstraxi originali prefacto et comprobavi legitime cum eodem ac per alium scribi, feci et clausi loco die et anno in prima linea contentis, cum literis rasis et rescriptis in linea XXª ubi dicitur «honrats».
||15r INSTITUCIÓ FETA PER EN FERANDO GARCIA DEL BENIFFICI259
Quoniam antiqui hostis calliditas fraudulenta diversis peccatorum nexibus nostras sine cessacione conatur animas irretire nessece est nos diversis virtutum deffensionibus et caritatis operibus premuniri ad ipsius maliciam superandam et sanctorum meritis inclita gaudia christifideles assequi minime dubitemus, qui illorum patrocinia percondigne devocionis obsequia promerentur.
Idcirco, in Dei nomine et eius divina gracia, pateat universis,260 quod ego Ferdinandus Garsie, mercator, civis Valencie, considerans quod de bonis temporalibus ea solum modo retinentur que pro Christi nomine fideliter largiuntur ac cupiens extremum diem iudicii sic misericordie operibus prevenire quod securus videam eum tunc iudicem venientem unicuique secundum eius opera redditurum prout in corpore gesserit sive bonum fuerit sive malum. Ad honorem, laudem et gloriam Domini nostri Iesu Christi et eius matris Virginis gloriose et tocius curie supernorum ac pro divini cultus augmento in ecclesia Sancti Martini civitatis Valencie et pro salute animarum mei parentum et benefactorum meorum et omnium fidelium defuctorum, de voluntate et assensçu expressis honorabilis domini vicarii generalis Valencie inferius scripti et in eius presencia constitutus, instituo et ordino quoddam perpetuum beneficium in predicta ecclesia Santi Martini, sub invocacione beate Marie et beatorum Sanctorum Joachini et Sancte Anne perpetuo deinde celebrandum quod habeam, et promitto de bonis michi a Deo collatis dotare de viginti libris261 monete regalium Valencie censualibus, perpetualibus et annualibus absque laudimio et fatica tamen cum toto alio pleno iure emphiteotico, et percipiendi ipsas secundum forum Valencie prout michi fuerit benevisum emendis per me ac benefficio supradicto et eius benefficiatto qui nunc et pro tempore fuerit cum licencia regia meis propriis sumptibus et expensis habenda perpetuo consignandis in locis ydoneis et securis.
[1] Deinde instituo et ordino duo anniversaria in eadem ecclesia quodlibet de quindecim solidis dicte monete deinceps perpetuis temporibus celebranda unum videlicet prima die iulii alterum vicesima prima die mensis octobris, quibus diebus pater et mater mei dicti Ferdinandi Garsie ab hoc seculo ad Dominum transmigrarunt, et sic deinde in diebus similibus annuatim pro quibusquidem anniversariis habeam et promitto emere et eisdem cum licencia regia consignare tri-||15vginta solidos262 predicte monete censuales, annuales et perpetuales absque laudimio et fatica in nuda tantum percepcione secundum forum Valencie in locis ydoneis et securis.
[2] Item, instituo et ordino in capella dictorum sanctorum unam lampadem quam continuo ardere volo die et nocte ob reverenciam predictorum sanctorum et duos cereos albos ponderis uterque quinque libras qui volo deserviant annuatim in die sanctorum Joachini et sancte Anne et officio vesperorum dictorum sanctorum et misse maiori diei festi dictorum sanctorum et vesperis eiusdem diei semper comburendo. Et deinde volo quod serviant cotidie omnibus aliis missis celebrandis in eadem capella pro elevacione corporis Christi pro iluminacione vero dictorum lampadis et cereo runi (?) promitto et habeam emere et consignare ut supra quinquaginta quinque263 solidos dicte monete censuales, annuales et perpetuales sine laudimio et fatica videlicet, pro lampade triginta et pro cereis viginti quinque solidos. Ita tamen quod omnes dicti quinquaginta quinque solidi in servicio olei et cereorum alborum predictorum expendantur et administrentur sine fraude per benefficiatum predicti benefficii ad congnicionem patroni dicti benefficii vel cuiusvis alterius persone per ipsum patronum eligende, tali modo quod debitum illi officium et servicium impendatur prout decet et presens institucio exhigit et requirit.
[3] Item, promitto emere et consignare ut supra quindecim solidos264 eiusdem monete pro caritate illorum presbiterorum qui in officio vesperorum festi et misse maioris et vesperorum diei sanctorum predictorum et eorum sollemnitati fuerint pro divino officio faciendo, scilicet decem solidos inter ipsos dividendos et residuos quinque solidos pro collacione administranda per dictum beneficiatum presbiteris interessentibus officio vesperorum et completorii vespere festi predictorum sanctorum.
[4] Item, volo quod dentur et solvantur per patronum dicti benefficii cuidam fratri vel alicui alie condecenti persone petite per patronum vel de eius voluntate per beneficiatum predicti benefficii qui vel que anno quolibet in die festo beatorum sanctorum Joachim et sancte Anne in dicta ecclesia Sancti Martini predicabit quinque solidos265 dicte monete pro eius caritate.
[5] Item, volo quod dentur et solvantur per eundem patronum scolaribus eiusdem ecclesie qui pulsabunt cimbala et iuvabunt dicto benefficiato in dictis festis in servitute capelle predicte in illo scilicet quod necesse fuerit et eos necesse habuerit duos solidos266 prefate monete perpetuales.
[6] Item, volo quod dentur et solvantur ut supra maiordomo anno scilicet ex ||16r illis decem honorabilibus confratribus laudabilis elemosine Orfanarum civitatis Valencie tempore quo patronatus et regimen predicti benefficii ad ipsos pervenerit, quinque solidos267 quod uno par gallinarum qui pro eis bonitate personaliter existet in dicta capella solemnitati misse maioris et sermonis diei festi sanctorum predictorum.
[7] Item, volo quod dentur et solvantur ut supra sex solidos268 prefixe monete scribe et collectori dicte elemosine videlicet, utrique eorum tres solidos pro eorum labore tamen quod illa die teneantur sociare dictum maiordomum serviendo et administrando in ordinacione festi predicti ad honorem domini nostri Iesu Christi et predictorum sanctorum.
[8] Item, in altari capelle predicte sit invocacione beate Marie de Betlem in ipsius honorem dimitto septem solidos quod quindecim presbiteris missam maiorem et solemne officium celebran et facientibus in die Natalis Domini post auroram intus prefatam capellam, scilicet presbitero qui missam maiorem celebrabit unum solidum et diacono et subdiacono cuilibet sex denarios et aliis presbiteris divinum officium facientibus cuilibet quinque denarios.269
[9] Item, dimitto quolibet anno vicario ecclesie Sancti Martini vel alio presbitero honesto continue serviendo dicte ecclesie qui legaliter tenebit compotum de dictis tribus missis dicendis qualibet septimana per dictum beneficiatum intus dictam capellam, quinque solidos270 post obitum tamen filiorum raçione sui laboris pro punctare et tenere compotum. An benefficiatus dicti benefficii celebravit vel celebrari faciet qualibet septimana inter dictam capellam tres missas. Tamen si dictus benefficiatus suam porcionem predictarum viginti librarum predicti benefficii habere et recipere voluerit habeat defferre secum dictum presentatorem coram dicto patrono, qui eius bona fide dicet veritatem eidem patrono de les faltes et quod missas celebraverit in qualibet septimana, tali modo quod in fine cuiuslibet anni facta per ipsum vicarium vel presbiterum seu presentatorem predictis fidedigna relacione patrono dicti benefficii, quod dictus patronus possit facere retencionem de duodecim denariis pro qualibet missa defficiente ex predictis vigintis libris et quod illas missas defficientes idem patronus possit facere celebrare per illum presbiterum quem sibi placuerit intus eandem capellam et sub hoc pacto et condicione detur dictum benefficium cuicumque presbitero et non aliter et quod renunciet omni recursui ecclesiastico.
[10] Item, dimitto viginti solidos271 distribuendos anno quolibet per manus collectoris laudabilis elemosine ||16v Orfanarum perventum eis ius patronatum dicti benefficii ad honorem Dei et pro animabus fidelium defunctorum in die Omnium sanctorum, scilicet in vesperis deffunctorum et in die post solemnitatem particionis seu dimissionis panis, scilicet in pane, elemosine et offertis septem solidos et in cera conbuxendo et offerendo sex solidos et quinque solidos in denariis elemosinarum et absolucionum generalium et particularium. Residuos vero duos solidos dimitto dicto collectori pro labore per ipsum sustento in dicta capella in predictis duobus diebus pro Dei honore et servicio deffunctorum.
[11] Item, dimitto triginta solidos272 anno quolibet perventa administracione pretensi benefficii honorabilibus confratribus confratrie laudabilis elemosine supradicte, convertendos in eorum bonis communibus et elemosinis administratos in pannis pro induendo nunias et aliis caritatibus factis seu fiendis per dictos honorabiles confratres dicte elemosine Orfanarum.
[12] Item, dimitto viginti solidos273 dicte monete qui anno quolibet conserventur per maiordomum seu honorabiles confratres dicte elemosine Orfanarum ad opus et servitutem reformandi et emendi quando necesse fuerit vestimenta et alia diversa ornamenta predicte et eius altari necessaria hoc tamen retento expresse, qui in predictis omnibus nec inferius descriptis non intendo nech est intencio nec voluntas mea obligare in aliquo neminem filiorum meorum casu tamen quo ipsi filii mei fiant presbiteri et sint benefficiati eiusdem benefficii, immo predicta omnia sint et remaneant eorum bone consciencie et devocionii et habeat liberum et francum arbitrium dicendi et celebrandi et vel celebrari facere unam et tot missas sicut eis benevissum fuerit et quod benefficiatus predicti benefficii habeat recipere dictas viginti libras per manus patroni seu patronorum eiusdem benefficii. Attenta tamen qualitate, servitute ac bonitate et devocione quam eius benefficiatus demostrabit in celebracione predictarum trium missarum et servicio predicte capelle et omnes predicte quantitates, promitto emere et consignare ut supra cum licencia regia meis propriis sumptibus et expensis habenda cum condicionibus tamen superius designatis, ius patronatus vero predictis benefficii retineo michi integrum et illesum in tota vita mea.
[13] Et post mei obitum volo quod sit patrona domina Ursola, uxor mea, et ipsa decendente volo quod sit patronus Andreas Garcie, filius dictorum coniugum, et post obitum dicti Andree Garsie volo quod sit patrona Clara, domicella, filia dictorum coniugum.
[14] Et ||17r hiis omnibus decendentibus volo quod sit patronus honorabilis maiordomus laudabilis confratrie elemosine Orfanorum civitatis Valencie comittendo ei administracionem et patronagium predictis.274 Ita tamen quod casu quo dictum benefficium vaccare contigerit habeat presentare in benefficiatum eiusdem benefficii presbiterum missam celebrantem.
[15] Volo eciam quod de illo fiat eleccio per maiordomum decem honorabilium confratrum dicte confratrie per illum quem secundum eorum antiquam et bonam ordinacionem est una anuta maiordomus et administrator ipsius elemosine dans et concedens eidem vel cuicumque alteri existenti confratri et maiordomo elemosine supradicte infra annum infra quem predictum benefficium vaccare contigerit et electio et presentacio fieri debebit plenariam potestatem faciendi electionem et presentacionem de aliquo presbitero in benefficiatum eiusdem benefficii sicut si ego personalem adessem.
[16] Quiquidem maiordomus habeat facere dictam eleccionem cum consilio trium confratrum elemosine supradicte per ipsummet vel de eius voluntate eligendos de presbitero tamen missam celebranti. Tamen si dictus maiordomus et dictos tres confratres erant in aliqua decepcione seu discordia, quarum racione tempus eleccionis et presentaciones debuisset transire, tali casu volo et mando quod idem honorabilis maiordomus in onore sue anime faciat per ipsummet eleccionem et presentacionem de illo presbitero quem sibi placuerit missam tamen celebranti naturali dicte civitatis et non habente benefficium extramuros Valentini, et quod sit persona ydonea, bone vite et conversacionis honeste et privato talibus officiis et dignitatibus sicut communis et simplex presbiter serviat ecclesie Sancti Martini et celebret qualibet septimana tres missas intra capellam predictam de illis officiis quibus maiorem devocionem habuerit ad Dei gloriam et recomendacionem deffunctorum. Nunc vero ad dictum benefficium obtinendum cum dicta caritate viginti libras deinde percipiende nomino et presento vobis dicto domino vicario generali discretum Jacobum Garsie, clericum, fillium meum. Suplicans vobis dicto domino vicario generali quatinus intitucionem benefficii et aniversariorum ac lampadis et cereorum et aliarum rerum predictarum cum condicionibus et clausulis superius designatis et dictum benefficiatum presentatum dignemini benignitur admittere et ||17v acceptare sit igitur premissa omnia et singula, facio, promitto et convenio vobis dicto domino vicario generali et in manibus vestris et notarii infrascripto ut publice persone a me legittime stipulanti et recipienti vite et nomine omnium et singulorum quorum interest vel intererit aut intesse poterit quomodolibet in futurum facere et complere ac fieri et compleri facere quod ut superius est expressum, obligando scienter ad hec omnia bona et iura mea mobilia et inmobilia ubique habita et habenda. Et renuncio quo ad hec foro meo et iurisdictioni vestri dicti domini vicarii generalis me subito fidelitate regia semper salva. Renuncio eciam legi si convenerit de iurisdictione omnium iudicium et omni alii iuri obviam venienti.
Et nos Bernardus Bonshoms, clericus, in decretis licenciatus, reverendissimi in Christo patris et domini, domini Hugonis, divina providencia episcopi Valencie, vicarius in spiritualibus et temporalibus generalis prefatus, attendentes premissa que secundum Deum et veram ac rectam conscienciam procedunt de nostri consensu sic gesta fuisse, pro tanto ea omnia acceptamus, laudamus et confirmanus.
Quod est actum Valencie, quarta die octobris anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo quarto.
Sig (signe) num mei Ferdinandi Garsie. Sig (signe) num Bernardi Bonshoms, vicarii generalis predictorum, qui hec laudamus, concedimus et firmamus.
Testes inde sunt discreti Johannes Porta et Johannes Ferragut, presbiteri Valencie.
Sig (signe notarial) num Dominici de Molinos, regia auctoritate notarii publici Valencie, qui premissis interfuit eaque per alium scribi fecit, cum rasis et correctis in LXIª et antepenultima linea ubi legitur «quarta» et in eadem linea ubi videtur «mei», et clausit loco, die et anno prefixis.
[NOMENAMENT DE SÍNDIC DE FRANCESC VIDAL275]
||18r Noverint universi quod nos Johannes Gómiz, maiordomus laudabilis elemosine Orfanorum, Guillermus Çaera, Petrus Bou, Ludovicus Johan, Michael Andrés, Johannes Alegre et Bernardus de Penaroga, administratores dicte elemosine, iuncti in ecclesia Beate Caterine Valencie, facta convocacione nostri et magnifici confratris nostri Berengarii Martí quilibet convocatus non valuit adesse et in absencia Petri Andree et Jacobi de Fachs, confratrum nostrorum, qui propter eorum a civitate absenciam non potuerint convocari pro infrascriptis peragendis, gratis et de certa sciencia de fide vestri Francisci Vidal, apothecarii, civis Valencie, confissi per nos et dictos confratres absentes facimus, constituhimus et ordinamus procuratorem dicte elemosine vos honorabilem Franciscum Vidal,276 licet absentem tanquam presentem, ad petendum, exhigendum et recipiendum a quibuscumque universitatibus, collegiis et singularibus personis omnes et singulas peccunie quantitates debitas et debendas dicte elemosine pro pensionibus racione censualium et annualium prestacionem. Et de ipsis pensionibus seu quantitatibus omnibus et singulis apocas et aut alias pertinentes cautelas faciendum fieri faciendum, concedendum et firmandum. Et ad recipiendum omnes et singulas quantitates debitas et debendas racione laudimiorum, prediorum emphiteoticalium que sub directo dominio dicte elemosine tenentur et de cetero tenebuntur, retenta potestate iuris fatice et iuris laudandi contractus, quorum occasione fatica pertineat dicte elemosine et ius laudandi et de nuda recepcione dictarum quantitatum laudimiorum valeatis apocas aut alias pertinentes cautelas facere et firmare, ius vero laudandi et fatice nobis et nostri in hoc successoribus remanente et maiordomus pro ipsa elemosina et pro nobis, conferimus eciam vobis potestatem ad omnes et singulos actus iudiciarios <et extraiudiciarios et> iudiciorum preparatorios quos exercere valeatis libellum vel libellos verbo vel scriptis proponendo et recipiendo, excipiendo, replicando, triplicando et aliud tam active quam passive dicendo et proponendo, de calumpnie et veritate dicenda iurando et exadureso prestari calumpnie iuramentum instando. Testes instrumenta et alia probacionum genera producendo et personas et dicta testium corroborando et personis et dictis testium contradicendo et obiciendo et in causis renunciando et concludendo, sentencias interlocutorias et difinitivas audiendo, correcciones petendo, recursos emittendo et correccionem et recursum causas purgando et agravaminibus apellando et correccionum recursuum et apellacionum causas prosequendo. Exsecuciones, emparas, sequestra, tuiciones et alia utilia instando et alia omnia et singula sine quibus predicta comode expediri non possent instando||18v et faciendo. Et si expedierit aut necesse fuerit quascumque quantitates a curiis vel iudicibus recipiendo, cavendo et satisdando sub pactis, obligacionibus et renunciacionibus necessariis et aliis solitis et aliis vobis benevisis satisdando et fideiussori indempnitatem promittendo procuratorem vel procuratores ac unum vel plura de predictis sustituendo et eum vel eos revocando. Et generaliter conferimus vobis potestatem ad omnia et singula sine quibus predicta expediri non possent. Et promittimus in posse notarii infrascripti ut perssone publice loco, vice et nomine omnia et singulorum quorum intersit stipulantis et recipientis relevantes vos et substituendos a vobis ab omni onere satisdandi iudicio sistere et iudicatum solvere eum omnibus et singulis iudicatum solvi clausulis et nos habere ratum quicquid per vos et a vobis sustituendos in predictis et super ipsis actum fuerit sine gestum et non revocare sub bonorum dicte elemosine obligacione.
Quod est actum Valencie die vicessima prima aprilis anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo septuagesimo.
Sig (signes) na nostrum Guillerme Çaera, Petri Bou, Ludovici Johan, Micaelis Andrés, Johannis Alegre et Bernardi de Penaroga, administratorum predictorum qui hec laudamus, concedimus et firmamus.
Sig (signe notarial) num mei Johannes Gómiz, maiordomus predicti, qui hoc dicto nomine laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Johan, scriptor, et Petrus Santes, sartor, Valencie commorantes.
Scriptum in presenti supra et in precedenti carta huius medii folii papiri fuit sumptum a nota publici instrumenti acti in posse mei Ambrosii Alegret, auctoritate regia notarii publici Valencie, in quorum fidem me subscribo et meum apono sig (signe notarial) num.
[INSTITUCIÓ DE LA CONFRARIA PER A MARIDAR DONZELLES I VIUDES]
||22r En nom de Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua beneyta Mare madona Sancta Maria e de tota la cort celestial. Aquest libre feu fer en Pere Johan, majordom de la Confraria de les Òrphenes, per tal com estava en un libre veill de pregamí e perquè totstemps se trobàs la hordenació de la confraria e tots los sensalls que ella ha ne per temps haurà, feu-lo traslatar en aquest libre de pregamí perquè sia per totstemps. Començàs de traslatar a XV dies del mes de abril en l’ayn de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC XC e IX.
Com lo Nostre Senyor Déus el començament creàs lo cel e la terra e aprés creàs home e de la costa del home creàs fembra, dix aquells: «Crexets e multiplicats e recomplits la terra».277 Lo qual creximent e multiplicament és atorgat al humanal linatge a aquells, ço és a saber, qui viuen en matrimoni e no a altres. E per açò com en matrimoni són grans tres béns, ço és, fe[r] infans e sagrament e dels infans que ixen del matrimoni se cové multiplicar les gens e recomplir la terra. E car moltes fembres, infantes vèrgens, vídues per fretura de dots, com no han de la substància del món no troben ab qui pusquen fer matrimoni, e roman la procreació dels infans.278 E per consegüent, lo multiplicament de gens d’||22v aquells, ço és a saber, que sens peccat actualmente poden multiplicar axí com és en matrimoni. E per amor d’açò nós,279 humils ciutadans de València, volens e entenens [fer] plaer al Nostre Senyor Déus, qui fo auctor del matrimoni en procreació de infans e en multiplicament de gens per sagrament de matrimoni, e a tolre occasió a aquelles fembres vèrgens o vídues qui volran multiplicar e procrear infans faen matrimoni, a què per fretura de dot no pusquen, venir en peccat de carn, ne perdre lurs ànimes, a honor del Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua gloriosa Verge beneyta Mare e de la cort celestial e al comunal profit de fembres vèrgens e vídues pobres e de la ciutad de València, e de consentiment del senyor rey en Jacme a nós otorgat ab carta sua, bollada de plom, fem aytals ordenamens:
[1] Primerament, que siam X companyons servidors de Déu e cascun de nós a la dita almoyna a començar e regir e a tenir aquella perpetualment en bon estament del nostre propri, cascun de nós de ço que Déus nos ha acomanat M sous de reals de València, e axí són en suma X milia sous, dels quals X milia sous sia comprada renda per los dits regidors o per la major partida, la qual renda sia perpetualment de la sobredita almoyna.280 E en cascun any sia partida a coneguda dels dits regidors o de la major partida. E·n axí emperò que·ls sobredits X regidors de la dita renda e almoyna no pusquen per negun temps créxer a ensús ne aminvar de X a avall.281
[2] E encara ordenam que dels X sia I elet majordom per los IX en la festa de Paschua de Resurrecció.282 E axí en cascun any e per totstemps en la dita festa, lo qual major-||23rdom, ab conseyl e ab volentat dels IX compayons o de la major partida, sia tengut per cascun any maridar òrphenes, vídues pobres o altres infantes pobres, e per totstemps e per cascun ayn de la renda e de les rendes de la almoyna e dels altres esdevenimens que exiran de la renda qui serà asignada a la dita almoyna d’aquesta obra tan piadosa.283 E per açò aquell qui serà majordom puscha collir e sia tengut de collir e de pendre la dita renda e la almoyna feelment, e que en lo dia que serà elet jur en poder dels IX o de la major partida totes les dites coses observar feelment segons son poder. E quant s’esdevendrà que alcun dels dits X regidors morran, los sobredits IX, dins X dies aprés la mort d’aquell, sien tenguts de elegir altre regidor covinent en loch del mort per lo sagrament que fet auran, e d’aquell pusquen aver e pendre com més pusquen a profit de la dita almoyna.284 E cascun dels sobrevinents X sia tengut de fer cantar X misses per ànima del deffunt, cascun del seu propri, dins un mes aprés la mort d’aquell.285
[3] Enadim encara al dit ordenament que si alguna fembra verge e pobre voldrà entrar en orde e en virginitat que·ls dits regidors o la major partida li pusquen fer a vida covinent de la renda e almoyna sobredita.286
[4] Encara ordenam que per nós e per aquells que aprés nós vendran sia mès e asignat acaptador, lo qual port bací e acapte en ajuda de la dita almoyna, lo qual sia hom de bona vida.287
[5] Encara ordenam que cascun de nós tots X siam tenguts de donar en sa vida per cascun ayn XX sous en lo dia de Paschua de Resurrecció288 e semblantment aquells que aprés nós seran sien tenguts metre en la dita festa ||23v cascun d’ells XX sous de nós tots X sia mès e posat en la caxa que·l majordom tendrà segons que avayll se segueyx. Per tal que quant hi aurà M o deu milia sous que·n fos comprada renda e açò tant tro que y agués M sous de renda, per dues raons: la primera, que si alcun d’aquells venia a pobrea sens culpa sua, que d’aquella renda fos sostentat.289 L’altra rahó, que si alcun d’aquells moria tan pobre e romanien fills e filles d’aquel, los quals aguessen mester almoyna de Déu e de nós, que de aquella renda los mostràs hom e·ls feés mostrar letres o mester, ab lo qual e per lo qual aguessen vida, sustentan-los tota hora de lur vida entrò que agués cascun a edat de XV ayns o més si als X serà conegut o a la major partida de la almoina e renda sobredita. Emperò sia entés que si alcun dels X o fills o filles d’aquells o avien mester, segons que damunt és dit, abans que la renda fos comprada a compliment dels M sous que de la renda que serà comprada dels dits XX sous quanta que fos encara dels XX sous qui·s justarien o serien justats fos feyta ajuda o almoyna a aquells sobredits que mester o aurien.
[6] Encara hordenam que·l dit majordom tingue en son poder una caxa, la qual aja tres claus, tinguen los IIIes dels sobredits regidors e nenguna no·n romanga en poder del dit majordom. E cascuna setmana el dia del disapte en presència de la un dels tres qui tendran les claus e en presència del acaptador, lo majordom meta en la dita caxa los diners que aurà reebuts de tota la setmana de la dita renda e de1 acapte e dels altres esdeveniments per scrit.290
[7] Encara hordenam que·l dit majordom lo dia de Paschua a la missa major sia a Madona Sancta Maria de la Seu e que publich e que faça publicar quantes òrphenes ||24r e viudes e de quals parròquies en l’ayn que serà passat seran maridades de la sobredita renda e almoyna, no nomenan les pressones qui els dits matrimonis auran feyts. Mas emperò que publich denant lo poble o faça publicar de cascun matrimoni serà feyt, ço es a saber, dos prohomens e una dona que sàpien e sien certs de la quantitat que auran rebuda al dit matrimoni, e aprés que publich summa dels dits matrimonis e summa de la quantitat de la moneda qui als dits matrimonis serà donada, e que per el majordom reeban carta pública dels dits testimonis de ço que auran vist dar en aquella parròquia lur.
E per tal que·ls sobredits hordenaments en dupte venir no pusquen a perdurable memòria, fem aquells metre en forma pública per lo notari dejús scrit.291
Quod est actum Valencie, IX kalendas madii, anno Domini millessimo CCº nonagesimo tercio.
[INDULGÈNCIES CONCEDIDES PER L’ARQUEBISBE DE TARRAGONA]
Rodericus,292 permissione divina sancte Tarraconensis ecclesie archiepiscopus, universis christifidelibus per tarrachonensem civitatem et diocesi ac provinciam constitutis ad quos presentes pervenerint.293 Salutem et bonis operibus habundare. Cum ab adolescencia prona sit vita hominis ad peccandum diversis inquinamentis obnoxia viciorum, paravit nobis nostri clemencia creatoris diversa opera caritatis, per que nostros possemus delere reatus, et ad vitam eternam gloriosis pervenire. Hinc est igitur quod universitati vestri fieri volumus manifestum, quod quedam ordinacio est facta per aliquos cives Valencie super quibusdam piis causis et elemosinis statuendis, adquirendis et distribuendis ad honorem omnipotentis Dei et gloriose Virginis matris eius adque procuranda et ordinanda debent elegi decem consocii de eisdem quorumquilibet debet ponere et solvere de suo ||24v proprio ad incipiendum et tenendum dictas elemosinas statuendas, certas peccunie quantitates, de quibus emi debent redditus perpetui ad opus ipsius elemosine convertendi, ex quibus quidem redditibus dicti cives ordinaverunt viduis pauperibus et virginibus pauperibus maritandis et orphanis et aliis indigentibus provideri. Verum cum dicti cives intendant dictam elemosinam mediantibus christifidelium elemosinis aucmentare devocionem vestram, rogamus in Domino et hortamus vobis nichilominus in remissionem vestrorum peccaminum quatenus de bonis adeo vobis collatis pias elemosinas et grata caritatis subsidia dictis civibus vel per quos substitutis vel substituendis per exhiborem presencium transmitatis, ut bonorum que ex tam sancta et laudabili ordinacione pervenerint effici mereamini feliciter pervenire. Nos vero de Domini nostri Iesuchristi misericordia et gloriosissime Virginis Marie matris eius ac beatissime Tecle virginis et nostris ipsius meritis confidentes omnibus vere penitentibus et confessis, qui ad predicta suis duxerint elemosinas transmitendas, quadraginta dies de iniuncta sibi legitime penitentia. Per gratiam Sancti Spiritus misericorditer relaxamus indulgencias insuper aliorum prelatorum nostre provincie dictis vicibus concessas vel concedendas quantum nostre dignitati congruit confirmamus. Salvo in omnibus et per omnia honore et reverencia sacrosancte Romane Ecclesie domine et matris eius.
Datum Tarrachone, idus aprilis, anno Domini millesimo CCº XC tercio.
[INDULGÈNCIES CONCEDIDES PEL BISBE DE BARCELONA]
Frater Bernardus,294 miseracione divina Barchinonensis episcopus, universis ad quos presentes litere pervenerint. Salutem et bonis operibus habundare.295 Cum ab adolescentia prona sit vita hominis ad peccandum diversis inquinamentis obnoxia viciorum, paravit nobis nostri clemencia creatoris diversa opera caritatis, per que nostros possemus delere reatus, et ad vitam eternam||25r gloriosus pervenire. Hinc est igitur quod universitati vestre fieri volumus manifestum quod quedam ordinationem factam per aliquos cives Valencie super quibusdam piis causis et elemosinis statuendis, adquirendis et distribuendis ad honorem onmipotentis Dei et gloriose Virginis matris eius adque procuranda et ordinanda debent elegi decem consocii de eisdem quorum quibuslibet debent ponere et solvere de suo proprio ad incipiendum et tenendum dictas elemosinas statuendas certas peccunie quantitates, de quibus emi debent redditus perpetui ad opus ipsius elemosine convertendi, ex quibusquidem redditibus dicti cives ordinaverint viduis pauperibus et virginibus pauperibus maritandis et orphanis et alii indigentibus provideri, quod quedam ordinacio est per dominum regem Iacobum confirmata et sigillo suo plumbeo sigillata quamque fide prospeximus oculata verum cum dictis cives intendant dictam elemosinam mediantibus christifidelibus elemosinis aucmentare universitatem vestram, rogamus in Domino et monemus in remissionem vestrorum peccaminum iniungentes quatenus bonis adeo vobis collatis pias elemosinas et alia grata caritatis subsidia dictis civibus per latorem presencium transmitatis vel bonorum que ex tam sancta et laudabili ordinacione pervenerit effici mereamini participes et consortes et ad eterna gaudia effici mereamini feliciter pervenire. Nos vero de omnipotentis Dei misericordia et beate Eulalie, virginis et matris, meritis confidentes omnibus vero penitentibus et confessis qui ad predicta suas dederint elemosinas XLª dies de iniuncta sibi legitime penitencia per gratiam Sancti Spiritus misericorditer relaxamus.
Datum Barchinone IIIIº idus aprilis, anno Domini millesimo CCº XC tercio.
[INDULGÈNCIES CONCEDIDES PEL BISBE DE TORTOSA]
Arnaldus,296 divina miseracione Dartusensis episcopus, universis in Christo fidelibus ad quos presentes littere297 pervene-||25vrint. Salutem et bonis operibus habundare. Cum ab adolescencia prona sit vita hominis ad peccandum diversis inquinamentis obnoxia viciorum, paravit nobis nostri clemencia salvatoris diversa opera caritatis, per que nostros possemus delere reatus, et ad vitam eternam gloriosus pervenire huic habet igitur quod universitati vestre fieri volumus, quod quedam ordinacio est facta per aliquos cives Valencie, super quibusdam piis causis et elemosinis statuendis, adquirendis et distribuendis ad honorem omnipotentis Dei et gloriose Virginis matris eius adque procuranda et ordinanda debent elegi X consocii de eisdem quorumquilibet debent ponere et solvere de suo proprio ad incipiendum et tenendum dictas elemosinas statuendas certas peccunie cantitates, de quibus emi debent redditus perpetui ad opus ipsius elemosine convertendi ex quibusquidem redditibus dicti cives ordinaverunt viduis pauperibus et virginibus pauperibus maritandis et orphanis et aliis indigentibus provideri. Verum cum dicti cives intendant dictam elemosinam mediantibus christifidelium elemosinis aucmentare universitatem vestram, rogamus in Domino et monemus in remisionem vestrorum peccaminum iniungentes quatenus de bonis adeo vobis collatis pias elemosinas et alia grata caritatis subsidia dictis civibus per latorem presencium transmitatis ut bonorum que ex tam sancta et laudabili ordinacione provenerit effici mereamini participes et consortes per hec et alia bona que Domino inspirante feceritis ad eterna gaudia valeatis feliciter pervenire. Nos vere de omnipotentis Dei misericordia confidentes omnibus vere penitentibus et confessis qui ad predictas suas dederint elemosinas quadraginta dies de iniuncta sibi legitime penitencia per graciam Sancti Spiritus misericorditer relaxamus.
Datum in Albalato, quintodecimo kalendas madii, anno Domini||26r millesimo CCº XCº tercio.
[INDULGÈNCIES CONCEDIDES PEL BISBE DE VALÈNCIA]
Raymundus,298 miseracione divina Valentinus episcopus, universis299 christifidelibus per valentinam civitatem et diocesi constitutis ad quos presentes pervenerint littere. Salutem et bonis operibus habundare. Cum prona sit vita hominis ad peccandum diversorum peccatorum inquinamentis obnoxia [viciorum], paravit nobis nostri clemencia creatoris diversa virtutum opera que nostros possemus delere reatus, et ad vitam eternam gloriosus pervenire. Cum igitur quidam devoti viri civitatis Valencie devocioni ducti fecerint quandam ordinacionem Deo gratam et hominibus graciosam videlicet quodquilibet eorum possint certam quantitatem peccunie, de qua emantur redditus ex quibus possint puelle pauperes maritari et earum paupertatibus subveniri verum ut predictum opus tam piissimum augeatur et ut ad largiendum in hiis facilius et graciosius invenirentur. Nos de Iesu Christi misericordia confidentes omnibus vere penitentibus et confessis, qui predictas suas elemosinas dederint seu transmiserint per presencium portitorern XLª dies de iniunctis sibi legitime penitenciis per gratiam Sancti Spiritus misericorditer relaxamus, indulgencias nichilominus aliorum prelatorum Terrachone provincie predictis concessas in nostra diocesi quantum nostre dignitati congruit confirmamus.
Datum Barchinone XIIº kalendas marcii, anno Domini millesimo CCº XCº quarto.
E PER SABER Q[U]IN[S] FOREN LOS P[R]INERS AMICÇADÓS DE LA DITA ALMOYNA
En Ramon de Fabarzà.300
En Guillem de Tarragona.301
En Thomàs Fabra.302
En Bernat Planell.303
En Guillem Arnau.304
En Ramon Guillem Català.305
N’Espanyol de Serbató.306
En Bernat de Sarrià.307
En Jacme de Sentboy.308
En Pere Ripoll.309
Les ordinacions que aprés són estades fetes són en lo present libre avant en cartes CCCC LXXV y CCC LXVII.
[PODER DONAT PER PERE BOU, MAJORDOM, PER A CAPBREVAR]
||26v Noverit universi quod ego Petrus Bou, civis, habitator Valencie, maiordomus laudabilis Confrarie sive elemosine Orfanorum dicte civitatis, ut de dicto posse meo constat cum instrumento recepto per honorabilem et discretum Ambrosium Alegret, notarium ac sindicum, predicte civitatis, quinta mesis iulii anno Domini Mº CCCCº LXXº, habens plenum posse subscripta et alia faciendi gratis et de certa sciencia confidens ad plenum de industria vestri venerabilis et discreti Iohannis Perilles, notarii, civis dicte civitatis, facio, constituo et ordino vos eiusdem Iohannem Perilles absentem etc. in iudicem dictarum Orfanarum, videlicet ad instandum, rogandum et requirendum quod fiant confessiones per detentores et possesores rerum emphiteoticalium et ipsarum rerum distincte designacionem et descripciones per earum conf(blanc) diligenter declaranda et instumenta publica de omnibus et singulis predictis et de predictis que tenentur sub directo dominio dictarum Orfenarum et de ipsorum detentoribus et (blanc) pensionibus et iuribus ad ipsas orfanas pertinentibus et ad omnes et singulos actus ad hoc necesarios et ad alias utiles vel spedientes, promittentes per me et meos successores quod habeam rata, grata, valida atque firma omnia et singula que per vos in predictis et super ipsis fuerint acta, tam coram iudice ipsarum rerum emphitioticalium quam alias et non revocabo sub bonorum dictarum Orfanarum obligacione.
Quod est actum Valencie, nona iulii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº LXXº.
Sig (signe) num mei Petri Bou predicti, qui hec dicto nomine concedo et firmo.
Testes inde sunt honorabiles Gaspar Domingo, civis, et Iohannes de Çamora, scutifer, civis Valencie.310
[CENSALS QUE RESPON LA CIUTAT DE VALÈNCIA I LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL]
||27r [1] Lo honorable en Johan Suau, majordom de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honrat e discret en Francesch Scolà, notari, scrivà de la Sala, a XIII de agost any M CCCC XVI, ab la qual appar que l’honorable e discret en Jacme Dezplà, notari, síndich de la dita ciutat, li vené e carreguà a obs de la dita Almoyna huyt-cent sous censals pagadors cascun any la maytat a XIIII de febrer e l’altra meytat a VIIII de agost, per preu de dotze milia sous a rahó de quinze milia per mil, reebuts per lo honorable e discret en Bernat Basella, clavari de les reductions311… D CCC sous.
[2] Ab carta pública rebuda per lo honorable e discret n’Anthoni Pasqual, notari, scrivà de la Sala, a III de deembre del any M CCCC XXXII foren venuts e carregats sobre la universitat de la dita ciutat a la Almoyna de les Capes, alias de les Òrfenes a Maridar, e per obs de la dita Almoyna huytanta-sinch sous, huyt diners e mealla censals, pagadors cascun any a IIII de dehembre per preu de mil dos-cents sous reebuts per lo honorable en Gabriel Domínguez, clavari comú312… LXXXV sous, <VIII diners, mealla313>.
[3] Lo honorable en Manuel d’Exarch, ciutadà de València, administrador de la Almoyna de les Òrfenes a Maridar, mostrà una carta pública reebuda per lo dessús dit n’Anthoni Pasqual, notari, scrivà de la Sala, a XVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu M CCCC XXXV, ab la qual li foren venuts e carregats per part de la dita ciutat sobre la universitat de aquella dos-cents sinquanta sous censals, pagadors cascun any a XVIII de octubre, per preu de quatre milia sous reebuts per en Bernat Armenguer, clavari…314 CC L sous.
||27v [4] Appar ab carta pública reebuda per lo honorable e discret en Johan d’Aguilar, notari, a V de maig del any M CCCC XXV que l’honorable e discret en Francesch Scolà, notari, síndich de la ciutat de València, ab voluntat e consentiment dels honorables jurats de aquella vené a l’honorable en Berenguer Minguet, majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes Maridadores de la ciutat de València, e a obs de la dita Almoyna cent quaranta-dos sous, deu diners moneda reals de València censals, pagadors cascun any a VI de maig, los quals specialment e expressa li carregà e assignà sobre tots e sengles drets de la font qui es diu del Grau de la Mar, e és lo preu dos milia sous. En aprés lo honorable en Guerau Bou, majordom de la dita Almoyna, per reduhir lo dit censal a rahó de quinze milia per mil diminuhí de la pensió annual de aquell nou sous, sis diners, ab carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a XIIII de juliol del any M CCCC XXXX, en axí que romàs lo dit censal en pensió de cent trenta-tres sous, quatre dine[r]s censals315… C XXXIII sous, IIII diners.
[5] Lo honorable en Guerau Bou, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de les Òrfenes a Maridar, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a III de març del any M CCCC XXXXI, ab la qual appar que·l demunt dit síndich li ha venuts e carregats sobre la universitat de la dita ciutat per rahó de la dita Almoyna cent trenta-tres sous, quatre diners censsals, pagadors cascun any a IIII de març en una paga per preu de dos milia sous reebuts per lo honorable en Luís Berenguer, clavari comú316… C XXXIII sous, IIII diners.
||28r [6] Lo honorable en Jacme de Fachs, ciutadà de València, majordom e administrador el present any de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública rebuda per lo dit en Jachme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a XXVII de maig del any M CCCC LII, ab la qual appar que·l demunt dit en Martí Coll, notari, subsíndich de la dita ciutat, li ha venuts e carregats sobre la universitat de la dita ciutat per obs de la dita Almoyna cent sous censals pagadors cascun any a XXIIII de maig en una pagua per preu de mil sinch sous rebuts per lo honorable en Pere Sallit, clavari comú.317 … C sous.
És quitat lo present sensal vuy que contam XX de octubre any Mi D XI. He fermat àpocha yo Gaspar Amat, en nom de majordom en lo present any, he l’e esmerçat a XVIII de noenbre sobre la çiutat a sis mesos franchs, que seria la primera paga a XVIII de maig any MiD XIII, tot en una paga, he cobrada la carta de la çiutat.318
[7] Lo honorable en Manuel d’Exarch, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a XXV de agost del any M CCCC LV, ab la qual appar que l’honrat e discret en Johan Marromà, notari, síndich de la dita ciutat, li ha venuts e carregats sobre la dita ciutat sinch-cents sous censals pagadors a cascun any la meytat lo primer dia de abril e l’altra meytat lo primer dia d’octobre, per preu de set milia sinch-cents sous reebuts per lo dit en Miquel de Yviça, clavari comú319… D sous.
Lo present sensal es quitat per mi Gaspar Amat, com a majordom en lo present any M D XII, vuy que contam XVII de febrer dit any. Ha-y de porata quatre mesos he setze dies, que té Castellnou.320
[8] Lo honorable en Riambau de Cruïlles, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a III de jener del any M CCCC LVIII, ab la qual appar que lo síndich li ha venuts e originalment carregats sobre la universitat de la dita ciutat cent trenta-tres sous, quatre diners censals pagadors cascun any a XXVIII de abril per preu de dos milia sous reebuts per lo honorable en Pere Eximénez, clavari comú321… C XXXIII sous, IIII diners.
||28v [9] Lo honorable en Pere Bou, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Johan de Sent Feliu, notari, a IIII de juliol del any M CCCC LXI, ab la qual appar que·l demunt dit síndich ha venuts e originalment carregats sobre la dita universitat a la dita Almoyna dos-cents sous censals pagadors cascun any a III de jener en una paga per preu de tres milia sous reebuts per lo honorable en Miquel Sala, clavari comú322… CC sous.
[10] Lo honorable en Jacme de Fachs, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de les Òrfenes de dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a XX de dehembre del any M CCCC LXIIII, ab la qual appar que·l demunt dit síndich li ha venuts per obs de la dita almoyna e specialment carregat sobre la universitat de la dita ciutat sexanta-sis sous, huyt diners censals pagadors cascun any a XXI de dehembre per preu de mil sous reebuts per lo dit clavari comú323… LXVI sous, VIII diners.
[11] Lo honorable en Berenguer Martí de Torres, ciutadà de València, majordom e administrador de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Johan de Sent Feliu, notari, a XXXI de jener del any M CCCC LXVI, ab la qual appar que·l demunt dit síndich li ha venuts e originalment carregats sobre la universitat de la dita ciutat LXVI sous huyt diners censsals pagadors cascun any a IIII de agost en una paga per preu de mil sous reebuts per lo clavari comú324 … LXVI sous, VIII diners.
||29r [12] Lo honorable en Miquel Andrés, ciutadà de València, majordom e administrador de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo dit en Jacme Beneyto, notari, scrivà de la Sala, a XVIIIIº de jener any M CCCC LXVIII, ab la qual appar que·l demunt dit síndich li ha venuts e originalment carregats sobre la universitat de la dita ciutat sexanta-sis sous, huyt diners censsals pagadors cascun any a XX de jener en una paga per preu de mil sous reebuts per lo clavari comú325… LXVI sous, VIII diners.
[13] Lo honorable en Johan Gòmiç, ciutadà de València, majordom de la Almoyna de les Òrfenes de la dita ciutat, mostrà una carta pública reebuda per lo honorable e discret en Jacme Beneyto, notari e scrivà de la Sala, a XII de febrer del any M CCCC LXX, ab la qual appar que·l demunt dit síndich ha venuts e originalment carregats sobre la universitat de la dita ciutat sexanta-sis sous, huyt diners censals pagadors cascun any a IIII de abril en una paga per preu de mil sous reebuts per lo clavari comú326… LXVI sous, VIII diners.
||29v [14] Lo magnífich en Pere Bou, ciutadà de València, majordom de la dita lloable Almoyna de les Òrfenes Maridadores, mostrà una carta pública rebuda per lo honorable Jachme Eximeno, notari, lo primer dia del mes de juny del any MiCCCCºLXXVIIIIº, ab la qual apar com lo honorable en Berthomeu Abat, notari, síndich de la ciutat de València, vené e originalment carregà a la dita loable Almoyna tres-cents quaranta-sis sous, huyt diners çensals pagadors cascun any lo primer dia del mes de dehembre en una paga per preu de cinch milia dos-çents sous migançant carta de gràcia327… CCC XXXXº VI sous, VIII diners.
[15] Ítem, ab altra carta rebuda per lo honorable e discret en Jacme Guisquerol, notari, scrivà de la Diputació, a trenta de dehembre any mil CCCC LXXX quatre apar com per los reverents, nobles et magnífichs senyors de diputats del Regne foren originalment venuts et carregats sobre los béns e drets del dit General al magnífich en Berenguer Martí de Torres, ciutadà, axí com a majordom et administrador de la loable Almoyna de les Òrfenes, dos-cents sexanta-sis sous e huyt diners censals pagadors cascun any a tres de jener en una pagua per preu de quatre milia sous328… C LXVI sous, VIII diners.
[16] Ítem, ab altra carta pública rebuda per lo dit honorable en Jachme Guisquerol, notari, a tres del mes de nohembre any mil CCCC huytanta cinch apar com los dits senyors deputats han venut e originalment carregat sobre los béns e drets del dit General al magnífich en Luís Granullés, ciutadà de València, axí como a majordom et administrador de la dita lloable Almoyna de les Òrfenes, cent trenta-tres sous e quatre diners censals pagadors cascun any a XXIIII de nohembre en una pagua per preu de dos milia sous329… C XXXIII sous, IIII diners.
||30r [17] A dotze de mag del any Mº CCCCº quatre los diputats de Regne de València veneren quatre-çents sous çensals pagadors en senblant dia a l’honorable en Ferando Garcia, mercader, per preu de sinch milia si-çents sous, lo qual dit en Ferando Garcia en aprés a feta regonexença del dit çensall a la Almoyna de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat. En aprés ab quarta públiqua per lo discret en Françesch Esquolà, notari, escrivà de la Diputació del dit General, lo primer dia de denbre any Mi CCCCº diuyt appar com lo dit çensal és estat reduÿt a rahó de quinze milia lo miler com fosen quaregats a raó de quatorze milia per miler. En axí que los dits CCCCº sous çensals romanen huy en anual pensió de tre-çents setanta-tres sous, quatre dine[r]s330… CCC LXXIII sous, IIII diners.
[18] La Almoyna de les Òrfenes Maridadores mostrà una quarta pública rebuda per lo discret en Françesch Esquolà, notari, a XXVIIIIº de mag any Mi CCCCº XXVII per la qual apar que los diputats del General de Regne de València li veneren e quaregaren sobre los béns e drets de la dita Generalitat cin-çents sous sensals pagadors quascun any en una paga a XXVIIIIº de mag per preu de set milia sin-çents sous331… D sous.
Los dits dos censals del Generall que són en aquesta plana continuats són en lo present libre en cartes XXXVI, els e mudats ací perquè estigen tots los de quarta de gràcia continuats, a hun tinent he lineat aquels.
||30v A tres de setenbre
[19] Ab carta rebuda per Jaume Eximeno, notari e scrivà de la Sala, ha dos de març any Mi sinch-cents e dos se mostrà com lo síndich de la ciutat de València vené e originalment carregà al magnífich en Nofre Çaera, ciutadà, axí com a majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes, cent trenta-tres sous y quatre diners censals pagadors cascun any a tres de setenbre com fossen carregats a mig any franch de pensió332… C XXXIII sous, IIII diners.
[20] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a deset de setembre any M quatre-cents noranta-tres apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment carregà al magnífich en Berenguer Martí de Torres, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, cent trenta-tres sous quatre diners pagadors a XVII de setembre per preu de dos milia sous333… C XXXIII sous, IIII diners.
[21] Ab carta rebuda per lo discret en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a vint de dehembre any M cinch-cents set apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e caregà al magnífich en Bernat Català, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, sexanta-sis sous huy[t] diners censals pagadors a XVI de nohembre per preu de mil sous334… LXVI sous, VIII diners.
És quitat lo present sensal vuy que contam XXI de giner any Mi D XI, he fermat àpoqua de la sort principal LXXII sous de porata yo Gaspar Amat, majordom en lo present any, he cobrada la carta francha a sis mesos, cor[r]e la pensió a VI de agost del any MiD XIII.335
[22] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dotze de dehembre any M cinch-cents huyt apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Jaume Bou, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes huyt-cents nou sous deu diners sensals pagadors a X de maig e nohembre per preu de dotze milia cent quaranta-huyt sous, deu dine[r]s336… DCCC VIIII s. X diners.
||31r [23] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dihuyt de setembre any M cinch-cents nou apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Vicent Çaera, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, tres-cents sexanta-cinch sous, nou diners dos terços per preu de cinch milia quatre-cents noranta-dos sous, dos diners pagadors a XIIII de setembre337… CCC LXV sous, VIIII diners.
[24] Lo magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXII del mes de octubre del any mil D XI, ab la qual lo síndich de la ciutat de València que era en Bernat Dassió ha venut e originalment carregat al magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sis sous, VIII diners censals pagadors a XVII de octubre per preu de CCC L sous, ab carta de gràcia i mig any franch de pensió338… LXVI sous, VIII diners.
[25] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de les dites Òrfenes, mostrà una carta pública rehebuda per lo discret en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, ab la qual lo discret Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, cent sous sensals pagadors a XVIII de maig en una paga per preu de Mi D sous, ab carta de gràcia e corre de continu la pensió339… C sous.
[26] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la dita loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en sa pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXVIII de febrer del any M D XII, ab la qual lo dit Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sinc sous, VIII diners censals pagadors a VI de agost en una paga per preu de mil sous ab carta de gràcia i mig any franch340… LXVI sous, VIIII diners.
||36r [27] A dotze de maig del any Mi CCCC quatre los diputats de Regne de València veneren quatre-cents sous censals pagadors tots anys en semblant dia a l’honorable en Ferrando Garcia, mercader, per preu de cinch milia sis-cents sous. Lo qual dit en Ferrando Garcia en aprés ha feta regonexença del dit censal a la Almoyna de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat. En aprés ab carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, scrivà de la Diputació del dit General, lo primer dia de dehembre any Mi CCCC XVIII appar com lo dit censal és stat reduhit a rahó de quatorze milia sous per miller. En axí que los dits quatre-cents sous censals romanen huy en annual penció de tres-cents setanta-tres sous, quatre diners341… CCC LXXIII sous, III diners.
[28] La Almoyna de les Òrfenes Maridadores mostrà una carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, a XXVIIIIº de maig del any Mi CCCC XXVII, per la qual appar que los diputats del General li veneren e carregaren sobre los béns del dit General cinch-cents sous censals pagadors cascun any a XXVIIIIº de maig per preu de set milia sinch-cents sous342… D sous.
Aquest dos censals e continuats en lo present libre atràs en cartes XXX perquè fosen tots a hun tinent los de quarta de gràcia e no s’oblidasen per temps perquè alí són los altres e per ço és quançelat ací.343
Iesus
||36v A IIII de denbre any Mi CCCCº LXXXXº II regint lo ofici de magordom lo magnífich en Berenguer Martí de Torres retí comte yo Bernat Penaroja, que en l’any pasat avia administrat lo dit ofici de magordom, e per a la dita jornada agi regonegut lo present libre fent memòria dels que·l dia de huy posehexen les proprietats axí de alberchs com de terres perquè fan sensos, loÿsmes e fadiges a la present Almoyna per aver-ne memòria en esdevenidor.
||39r PASCHA DE RESURRECCIÓ
Die lune VIIIIª iulii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,344 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Diego de Lesques, sastre, ciutadà de la dita ciutat, e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Diego de Lesques, té e posseheix hun alberch en un carrer adzucach prop de la Coltelleria, appellat d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la perròquia de Sent Martí de la present ciutat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta de una part ab alberch d’en Gaspar Vives, ciutadà, e d’altra part ab alberch del honorable n’Anthoni Gallent, mercader, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en una paga, ço és, en la festa de Pasqua de Resurrecció, dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes, per rahó de la dita casa, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. E açò fon fet en València, los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presentes testimonis foren a les dites coses en Berenguer Siscar, argenter, e en Jachme d’Osona, laurador, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Diego de Lesques, mort, e posex-la sa muler, que està en la quasa, que a nom na Bernadina.
Poseix Pere Vidal, que estava a la sisa del vy.
Aprés ha pertanygut a Pere Cavaller, barreter, està en la Barreteria a Sancta Catherina.
A [XXI] de [agost]345 any M D XXXV <en Ramon Çaera> fermà en la venda <que> na Yolant Vidal, tudriu e curadriu de son fill, feu del sobredit alberch a Nicolau Borrull, obrer de vila, per preu de XVIII lliures, ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari e síndich de la Almoyna, rebé la venda Anthoni Rodrigues, notari, a XV de abril Mi D XXXV, affronta ab cases d’en Pere Cavaller, barreter, e ab cases de (blanc), formenter.
A XX de juliol D XXXVI ab acte rebut per lo dit en Johan Riudaura, notari, síndich, lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, lloà la venda feta per Nicolau Borrull, obrer de vila, a mestre Pere Cavaller, barreter, per preu de LIII lliures.
A 23 de setembre 1564 ab acte rebut per Luís Johan Vasiero, notari, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia, mayordom, lloà la venda feta per los hereus de Pere Cavaller, a Joan Camarelles, mercader, per (blanc) preu de C XXXV lliures.
||40r Dictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,346 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Fluvià de la Cambra, quondam barber e ara corredor de bèsties, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Fluvià, té e posseheix un alberch en la present ciutat de València, en la parròquia de Sent Johan del Mercat, en lo carrer appellat dels Exarchs, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases del pobil Exarch e d’altra part ab cases de mestre Johan Morera, cirurgià, e que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mercader e en Thomàs Abat, mercaders, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A347 dotze de janer any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Bernat Penarroja loà la venda feta a·n Martí Blasco, olim fuster, per preu de LV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona.
Lo dit jorn, ab acte rebut per lo dit notari, lo dit en Martí Blasco348 vené lo dit alberch a·n Jacme Ceres, laurador, per preu de X liures, ab cert recens.
Ítem, ab carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a dos de juny any Mi CCCC LXXXIII, lo dit en Jachme Serós, vené la dita casa a la dona na Francina Rodrigues de Sevilla.
Ítem, ab altra carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a V de juliol any LXXXIIII lo dit alberch fon venut per la dita na Francina Rodrigues e son marit a na Beatriu Salazar, viuda, que està a la crellada del quarer de n’Alquover.
En aprés ab carta rebuda per en Anthoni Guallent, notari, a XVII de octubre any D XXII la dita casa fon venuda per en Fransisco del Araval a·n Berenguer Liminyana e a na Ysabel, muller sua, per preu de LXXXV lliures, en les quals y avia sinquanta-sinch lliures de càrech.
Poseex la dita casa lo dit Berenguer Liminyana, revenedor, està en lo carrer dels Exarchs en Sent Johan.
A XI de maig 1580 lo magnífich Bernard Luís Albert de Vidal lloà una venda de dita casa feta per preu de do-centes y cinquanta lliures, rebé per lo lloïsme vint-y-cinch lliures.
||40v Ab carta rebuda per Pau Vaziero, notari, a dos de janer M DC XV los administradors dels béns y herència de Anna Assensi y de Moriquet, viuda de Joan Moriquet, quondam cirurgià, veneren la sobredita casa a Miquel Çabater per preu de tre-centes una liura y deu sous, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà la dita venda y rebé vint-y-dos liures, dotze sous y tres diners y lo luÿsme de aquella.
||41r Predictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,349 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Auziàs Belluga, mercader, habitador de la dita ciutat e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit n’Auziàs Bellugua, té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Martí, en un carrer adzucach appellat del Forn d’en Sentalines <o de la scola de mestre Tristany,350> alias d’en Martí Coll, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Anthoni Gallent, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Johan Pérez, colteller. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mir, corredor d’orella e en Johan Vinyals, fuster, ciutadans de València… XVIII sous.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Ausiàs Beluga morí, poseexen sos fils e pagen.
A XVII de març any Mi CCCC LXXXXVI lo magnífich en Johan Alegre donà la fadiga de la dita quasa a·n Gaspar Belluga per XX liures ab acte rebut per en Jordi del Royo, notari, que està en lo atzuquach d’en Se[n]talines, ab carta de pagament rebuda per en Johan Perilles, notari, a VIIII de juliol any M D V; la dona na Elionor Belluga ha pres en pagament lo dit alberch stimat en XXVI liures.
Poseeix la dita casa la dita viuda de Gaspar Belluga, seder.
Ab acte rebut per en Miquel Sanchis, notari, a XVI de gener any M D LI en Johan Hierònim Reo y sa muller na Francisca Pintor veneren dites cases a Miquel Johan Pintor, notari.
||42r Iamdictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Aldonça Soler de Conqua, muller quondam del honorable en Johan de Conqua, mercader de la dita ciutat, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Aldonça Soler de Conqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab l’alberch de la viuda d’en Johan Castellar, quondam corredor, e d’altra part ab cases del majoral dels Ignoscents. E que per lo dit alberch és tenguda pagar cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció trenta tres sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Torres, barber, e en Rodrigo de Sequadura, scuder, vehins de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A III de març any Mi CCCC LXXI ab carta rebuda per n’Ambròs Alegret, notari, lo magnífich en Luís Johan loà la venda feta a mossén Bernat Almúnia, cavaller, per preu de LX liures.
Poseix huy mossén Bernat Almúnia, lo fill magor.
||43r Die martis Xª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,351 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Francesch Martínez, algepcer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Francesch Martínez, té e posseheix dos caffiçades de vinya poch més o menys en la orta de València, en terme de Andarella, damunt la alqueria de mossén Cabanyelles, cavaller, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals dos caffiçades de vinya afronten de una part ab vinya d’en Pere Polo, ciutadà, e d’altra part ab vinya d’ell mateix, dit en Francesch Martínez, e a la part de baix ab vinya d’en Sentafé, sucrer, quondam. E que per les dites dos caffiçades de vinya és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció set sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Eximénez, verguer dels magnífich jurats de València, e en Martí Andrés, sucrer, ciutadà de la dita ciutat.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A [II] de setembre any Mi CCCCº LXXXXVIIIIº lo magnífich en Jacme de Fachs loà la venda feta a micer Francisquo de Grandoni, qui està davant l’ort de Marades e davant de Faro la quasa nova.
Lo micer Francisquo vené sens quarta la dita tera a mossén Antoni Saragoça.
Lo magnífich en Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer, loà la venda que faça per mossén Antoni Saragoça, prevere, a mestre Gilem, cirulgià, qui està a la cruïlada del Bordell per II liures a XVIIIIº de noembre any M D et hu per carta rebuda per en Johan Periles, síndich.
A XIII de nohembre M D V ab carta rebuda per Johan Perilles lo majordom fermà en la venda de la dita terra per preu de LXXX liures, ha comprat mestre Johan Bustamant, manyà.
Poseix en Jaume Almenara, mercader, sogre de Pere Monffort, e ara la viuda de Pere Monffort en lo carrer d’en Bou.
Ab carta rebuda per Johan de Montoro, notari, a XI de juny Mi D XXXXVIIIIº feu venda en Pere Almenara de la dita terra a Llorens Genís, semoler, per preu de XXV liures, fermà en la venda lo magnífich en Jeroni Gil a X de setembre de dit any, rebuda per Luís Vaziero, notari, e síndich de la Almoyna.
||44r Die mercurii XI iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,352 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Vicent d’Arnés, apothecari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Vicent d’Arnés, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Johan del Mercat, en lo carrer davant la Adoberia Major dels aluders, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Matheu Assensi, aluder, e d’altra part ab alberch d’en Bernat Rubert, olim cofraner e ara sobrestant del Almodí. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Johan Torrent, señor de Villodies, e en Miquel Çaragoça, escuder, vehí de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En aprés ab carta rehebuda per Miquel Johan, notari, a XXIII de octubre any M D XI, en Johan Uget donà licència a Johan Garcia, calceter, curador de Marcel Arnés, hereu del dit en Viçent Arnés, veneren la dita casa a·n Pere Vidal, tudor, per preu de CC LXXX liures. E a XIII de març any mil D XII lo magnífich Gaspar Amat loà la dita venda, en poder de Bernat Dassió, notari, e rebé XXVIII liures de loÿsme.
Poseeix lo dit alberch Pere Vidal o los hereus de aquell, aluders.
Ab acte de venda rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a XXI de agost M D LXXXXIIII Miquel Johan Salort vené la sobredita casa a Johan Serrano, matalafer, per preu de quatre-centes liures y ab càrrech de pagar lo loïsme, per rahó del qual rebé Jaume Beltran, majordom, trenta-dos liures y cinch sous y loà la dita venda ab acte rebut per dit notari, a XXII de dits mes e any.
Ab acte rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a XXVI de octubre M D LXXXXV Onofre Martorell loà hun carregament de censal carregat per Joan Serrano y rebé deu liures de loïsme.
||45r Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,353 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Jachme March, mercader, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Jachme March, té e posseheix un alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Ysabel Spluges e d’altra part ab alberch d’en Johan Roqua. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Recurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València dijous a XII de juliol any M CCCC LXX… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables mossén Arnau Castell, prevere, beneficiat en la Ceu de València, e en Pere Sànchiç, mercader de la dita ciutat.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Poseex mestre March, metge, germà de micer March, doctor en lleys, està la casa en lo carrer que va al carrer de la Confraria de la Verge Maria de la Seu a Sanct Cristòffol.
Al present poseheix mossén Pere Martines, prevere e procurador del Spital General per la Cort del Justícia e de la Sancta Inquisició, ab acte rebut per en Ramon Capdan, notari, a XVIIII de noembre D XXVIII per preu de C LX liures ensemps ab altra casa enmiscuyda a cens de VIIIIº ] sous, està continuada en lo present en cartes LXV. No es pagat lo luÿsme.
Lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, donà lixència al dit mossén Pere Martines de carregar LXXX liures, ab acte rebut per en Luís Vazierro, síndich, a XIIII de abril D XXVIIII.
A XV de febrer any Mi D XXXXIII en Hierònym Tagell donà licència al dit mossén Martínez per carregar C liures, ab acte rebut per Luýs Vassiero, notari e síndich, sobre la dita casa e altres dos cases, la una LXV y a cartes C LXVI.
A VII de juliol any M D LXXVIIII ab acte rebut per Johan Garcia, notari, los administradors del últim testament del dit mossén Martínez veneren a Gaspar Sánchiz, mercader, loà dita venda lo magnífich mossén Bernat Simó ab acte rebut per Loýs Nicholau Vaziero, notari, a XXIIII de juliol dit any y rebé de loïsme cinquanta liures.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIII de nohembre M DC III Felip Penaroja rebé deu lliures per lo lloïsme de un carregament de censal de propietat de CC sous e fet sobre la dita casa y fermat per Joan Battiste Sans e muller de aquell a Pere Pau Moreno, çiutadà.
||45v Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXV de agost M DC XIII Joseph Tous, curador dels fills de Baptiste Sanz, vené la sobredita casa a Joseph Miquel Bertomeu, loà la dita venda Pere Pallarés, olim Joseph Simó, majordom de dita confraria y rebé per lo loÿsme trenta-sis liures i tres sous.
||46r Die veneris XIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,354 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Péres, colteller, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Péres, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en hun carrer adzucach appellat del, Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, prop de la Coltelleria, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Jachme Stheve, tireter, e d’altra part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous, emperò confessa que lo dit cens és cens mort. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Blanch, olim perayre e ara corredor d’orella, e frare Bernat Galter, del orde del Sant Sperit.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Posex-la Goçalbo Mercader, que (blanc).
En Johan de Tena vené la sobredita quasa a·n Johan Navaro, quapuger, per for de XI liures. En Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer, loà la venda ab carta rebuda per en Johan Perilles, síndich de la dita confraria, a II de noembre any Mi D e hu.
Possexen los hereus de Johan Navarro, capucher, està en la plaça de Sancta Catherina, la màrtyr.
Ab acte rebut per lo discret en Nicholau Vasiero, notari, a XII de agost any M D LVI micer Hierònim Navarro, doctor, axí en son nom propi com en nom de curador de sos jermans, tots hereus d’en Pere Navarro quondam brunater, vené dues cases a l’honorable en Joan Camarelles, mercader, per preu de XXX liures. A-y loació feta per lo majordom.
||47r Die sabbati XIIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,355 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Úrsola, muller del honorable n’Anthoni Roure, ciutadà, habitador quondam de València, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola, té e posseheix hun ort e casa en la perròquia de Sent Salvador, prop del abeurador de la Sanctíssima Trinitat, fora los murs de la present ciutat de València, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, los quals ort e alberch afronten de una part ab ort del honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, e ab séquia a dues parts e ab carrera pública. E que per los dits ort e casa és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció sis sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Bertran Bayona, notari, e n’Anthoni Sànchiç, flaquer, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy lo posex micer Cirrera, lo juriste.
Ab acte rebut per en Gordi del Royo, notari, a II de dembre any Mi CCCCº LXXXº tres loà la venda lo magnífich en Nofre Çaera a na Úsola Tamarit, muler d’en Vicent Pedro, per preu de LX sous. E huy la posex en Loýs Venrel, notari, que li és estada lexada per la beata Tamarit, està prop la plaça d’en Novals, és pervenguda a na Tecla Vendrell, filla del dit Luís Vendrell, notari. Poseix la dita Tecla Vendrell.
A XXVIII de setembre D XXXI lo magnífich en Pere Benet Çaposa fermà en la licència de carregar LX liures a Vendrella, muller de Bertomeu Font, mercader.
És l’ort lo que Font ha obrat damunt la céquia de la Trinitat o entre les dos céquies.
A XXVIII de agost D XXXXVIII lo magnífich mossén Geroni Garcia fermà en la venda feta per la Cort del Justícia Civil a na Tecla Vendrell com a béns d’en Pere Joan Font, son marit, per preu de CC L liures.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a 13 de maig 1604 mossén Granada, majordom, lloà un carregament de censal sobre dita casa y ort y rebé per lo lluïsme set lliures y deu sous.
||48r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,356 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo magnífich micer Berenguer Clavell, canonge de la Seu de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit micer Berenguer Clavell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Nicholau, en lo carrer appellat dels Cavallers, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch del magníffich en Ramon Castellar, donzell, e d’altra part ab alberch d’en Beren guer Mulet, notari, e ab dues carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los discrets mossén Pere Miralles e mossén Johan Barba, preveres, benefficiats en la Seu de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Micer Berenguer Clavel morí ab testament rebut per en Johan Pla, notari, a XIIII de juny any M CCCC LXXXII, publiquat per lo matex notari a XVIII de juny del dit any. E feu ereu a mossén Francés Clavel, son germà.
Mossén Francés Clavell feu testament rebut per en Bernat de Asió, notari, a XXXI de juliol any Mi CCCCº LXXXIII, publiquat per lo matex notari a XXII de abrill any Mi CCCCº LXXXVIIIIº, en que fa ereu a mossén Viçent Penaroja, quavaller, e morí en Ferrara, en Hitàlia. Poseexen-ho huy sos fils de mossén Vicent.
En aprés ab carta rehebuda per Miquel Aliaga, notari, a VI de octubre any mil D XI na Elionor Penaroja e Andreu Penaroja veneren lo dit alberch al noble don Ferrando de Tore, balle general, per preu de M CCCC sous. E a XXII de nohembre dit any lo magnífich Gaspar Amat loà la venda en poder de Bernat Dassió, notari, e rebé XXII liures de luÿsme.
Poseex lo dit alberch la hereua del dit don Ferrando de la Torre, quondam batle general. Posseex la senyora dona Betriz Bovadilla. La casa és la que està en lo cantó del carreró que va a la casa de micer Gallach e l’altre cantó té lo forn del carrer dels Cavallers, la qual casa enmiscuy lo don Ferrando de Torres ab sa casa que era la Batlia e huy la Bovadilla la ha separada e la lloga per si.
A (blanc) de (blanc) mil D XXX la dita casa fonch venuda per la Cort de la Governació a la dita dona Betriz de Bovadilla e fonch estimada en quatre milia quatre-ssents sous que és lo preu que don Ferrando de Torres, <batle general>, la habia conprada de na Penarroja, e lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, rebé dit luÿsme de XX liures.
A 27 de ganer 1568 ab acte rebut per Miquel Johan Gómiz, notari, dona Margarita Lladró y de Bovadilla, viuda, e altres veneren a don Pedro Quintana per preu de cinch milia liures, fermà la venda Miquel Hierònim Garcia.
Ab acte rebut per lo scribà de la Cort Civil de la present ciutat a (blanc) de (blanc) M D LXXXVIIII la dita casa fou venuda per dita Cort a mossén Joan de Brizuela juntament ab la casa gran y per rahó de la stima de la dita casa chica rebé lo dit Vicent Honorat Vidal, majordom, per lo luÿsme de dita venda trenta una lliures, huit sous.
||48v Ab acte rebut per Pau Vassiero, notari, a XXIII de abril M D LXXXXI los dits dihuit sous de cens foren per los señors confrares extints y quitats, afranquint dita casa precehint decret per lo governador a XX de abril dit any, registrat en la sisena mà de plets de la Governació de dit any, folio XIII, y rebé dita confraria quaranta lliures de Joan de Brizuela per lo preu de dits dihuit sous, les quals foren esmerçades sobre València a XXIIII de abril M D LXXXXI per Thomàs Dassió, majordom de dita confraria, com appar en Libre de títols de censals en cartes XXXVI.357
||49r Die lune XVIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,358 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Anthoni Gallent, mercader, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dit e confessa que ell, dit n’Anthoni Gallent, té e posseheix hun alberch en hun adzucach appellat del Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Diego de Lesquas, sastre. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyts sous E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Francesch Oliver e en Bernat Gil, mercader, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Antoni Galent morí, feu testament per en Bernat de Asió, notari (blanc) e lexà ereu en Jacme Galent, notari, son nebot.
En aprés ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, a XXI de abril del any mil D VIIIIº en Jacme Gallent, notari, hereu del dit Anthoni Gallent, ab testament rehebut per Pere Johan Çaburgera, vené lo dit alberch a·n Berthomeu Bodí, notari, per preu de XXX lliures.
Poseexen los hereus de Pere Bodí, notari.
Poseex los hereus de Francesch Garcia, formenter.
A 17 de març 1579 ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, lloà y aprovà una venda de dita casa feta per Gonçalo d’Estrada, donzell, a Johan Muñoz, guanter, per preu de 60 liures, ab acte rebut per Honorat Climent, notari, a 6 de febrer dit any, rebé per lo lloïsme sis lliures.
Ab acte fet en la Cort de la Real Audiència en lo any 1631 fonch venuda dita casa al convent de Nostra Señora de la Murta com a béns de Gaspar Salelles per preu de 60 liures y rebé Miquel Tafalla, majordom de dita confraria, sis liures per lo luïsme de dita venda y lloà aquella ab acte rebut per Luís Vaziero a 8 de abril 1631.
||50r Die mercurii XVIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,359 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Órfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Camargo, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit Johan Camargo, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases del discret mossén Johan Pedrós, prevere, e d’altra part ab cases d’en Nadal Colomer, laurador. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any de Paschua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mira, clergue, e en Pere Ferriol, texidor, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En (blanc) Gòmiç, texidor de li, posex lo dit alberch per erència ab carta rebuda per n’A[m]bròs Artés a XVI de agost any Mi CCCCº LXXXXº tres. En Nofre Çaera donà liçència de quarregar sobre la dita posesió XX liures per a quitar dins quatre any.
Na Húsola, fila d’en Gòmiç, posex lo dit alberch. Font quomisat, en aprés establit per C liures a ella matexa ab carta rebuda per en Jordi del Royo a VII de denbre any Mi CCCCº LXXXXVII.
Ab carta rebuda per Johan Mona, notari, a quatre de agost any Mi D XIIII en Pere Garcia, hostaller, vené la dita casa a n’Alfonso Ferer, rebí yo Carles Català, notari, la ferma a VIII de setenbre Mi D XIIII.
Dit dia donà licència Miquell Andrés, mogordom, per a carregar XXV liures, rebí yo Carles Català, notari, licència.
A XXIIII de giner any Mi D XX lo magnífich en Viçent Çaera lloà la venda de Alfonso Ferrer, saboner, feta a Miquel Johan Oriol, ab acte rebut per en Domingo Arnés, notari, per preu de CLII sous, rebé la ferma en Carles Català, notari, síndich.
Poseix lo dit Miquel Johan Oriol, porter de la Deputació, està en lo camí de Sant Vicent en la casa matexa.
A XV de maig M D LVII lo magnífich mossén Francés Johan March, majordom, loà y aprovà una venda feta per lo magnífich racional de València a Martí Cortés, velluter, per preu de CCC II lliures, X sous, ab acte rebut per lo scrivà de la Sala a XV de maig dit any.
Ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, a XVII de abril M D LXXXVII lo magnífich Johan de Brizuela, majordom, loà y aprovà hun carregament de censal de proprietat de tres-centes lliures imposat sobre les dites cases, fermat per mossén Jaume Cortés, prevere, ab acte rebut per Joan Baptiste Alcanyís, notari, a XV de dehembre M D LXXXVI, rebé per lo loïsme setze lliures e cinch sous.
||50v Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a hu de agost 1618 Miquel Gil, sirurgià, vené la sobredita casa a Vicent Macià, flaquer, per preu de huit-sentes lliures, rebé lo señor Dionís Climent, majordom, sixanta lliures.
Ab acte rebut per Luís Vasiero, notari, a 11 de nohembre del any 1625 Pere Luís Ramos lloà una venda feta per la Cort de la Audiència de la damunt dita casa. Fonch feta la venda per preu de sinc-centes vint lliures, a rahó de franch, pagà per lo lluïsme sexanta lliures, quatre sous, fonch feta la venda en favor de Pere Job Pèriz.
||51r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,360 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhit en Nadal Colomer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nadal Colomer, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Miquel Balle, texidor de lli, e d’altra part ab alberch d’en Johan Camargo, corredor. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Martí Adrià, manyà, e en Miquel Balle, texidor, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
El està en la quasa matexa. Lo dit alberch hi està en Nofre Alamay, pintor, genre del dit en Nadal Colomer. Donam licència de quarregar XIIII liures per a obs de obrar la quasa, obligant-se a quitar dins quatre anys, ab acte rebut per en Johan Perilles, notari, a XXVII de nohenbre any Mi D.
La dita casa poseex en Loís Navarro, mercader, e arrendador de drets, està en lo carrer de la Verge Maria de Gràcia, prop del forn que ell ha fet novament en lo dit carrer de la Verge Maria de Gràcia.
A tres de març D XXXXVII lo magnífich mossén Miquel Hierònim Garcia, majordom, fermà en la venda feta per la Cort del magnífich Racional com a béns d’en Luís Navarro, per preu de C XXX liures al reverent mossén Joan Nofre Sentpere.
Ab acte rebut per Pau Vasiedo, notari, a 9 de maig 1600 Francesca Inego y de Calderó y altres germanes veneren la sobredita casa a Sebastià Verger, çabater.
||52r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,361 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Urgell, laurador, ciutadà de València e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Urgell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en lo carrer appellat lo Carrer Nou, alias del Pont de les Ànedes, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta ab cases e ort a tres parts del discret mossén Vicent Martí, prevere, los quals solien ésser d’en Borraç. E que per rahó del dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… C VIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses lo discret mossén en Vicent Martí, prevere, e en Rafel Vich, studiant en arts, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En aprés a XIII de juny any M CCCC LXXXIII en Pere Munyoç, laurador, tudor e curador dels fils e hereus del dit en Pere Urgell, vené la dita casa a mossén Jerònim Calbet per XXX liures, reberen-se’n de loïsme sixanta sous segons ab acte rebut per Bertran Bayona dits dia e any, apar. Està al quostat de sa quasa.
Poseex la dita casa la hereua del dit mossén Calbet, casada ab mossén Stanya, de Xàtiva. Està en la plaça de Preïcadors en la casa nova que lo dit mossén Stanya ha obrat.
Ab acte rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a VI de febrer M D LXXXXIIII March Antoni Penarroja vené dites cases a Valero Pasqual, laurador, per preu de cent setanta-y-cinch liures franques de luïsme, rebé lo magnífich en Christòphol Pérez de Almaçan, majordom, quatorze liures y dos sous, rebe la loació lo dit Vaziero, a VI de març dit any M D LXXXXIII.
||53r Die iovis XVIIIIª iulii anno iamdicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,362 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida na Maria Agost, filla d’en Miquel Agost, laurador quondam, del loch de Benimaclet, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita Maria Agost, té e posseheix tres fanecades de vinya en terme de Rambla, prop lo molí d’en Mascó, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals tres fanecades de vinya afronten de una part ab terra campa d’ella mateixa e d’altra part ab terra campa del dit en Mascó. E que per les dites tres fanecades de vinya és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quatre sous. E més és tenguda a les Òrfenes per rahó de les dites tres fanecades de vinya a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en lo dit loch de Benimeclet, los dessús dits dia e any… IIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de València, e en Miquel Sançho, laurador de Benimaclet.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Fa·ls huy en Johan Agost, de Berimaclet.
A VIIII de agost mil D V, ab carta rebuda per lo discret en Pau Mataller, notari, lo dit en Johan Agost vené la dita terra a mossén Loís Mascó, cavaller, per preu de L liures.
Les dites tres fanecades de vinya posseex lo senyor de Bunyol que comprà lo molí del dit mossén Loís Mascó, fa mirar si han pagat lo lloÿsme.
A XIII de març 1539 fermà en tres vendes Agostí Jofre Albert de tres fanecades de terra, la una venda és feta per lo noble don Baltasar Mercader al noble don Gaspar, jermà de aquell, l’altra d’en363 Gaspar al noble don Baltasar, señor de Gest, e l’altra per lo noble don Baltasar al noble don Miquel Mercader, ab actes rebuts per Nofre Vernís a (blanc) 1535.
||54r Die lune XXXª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Constança, muller del honorable en Thomàs Roger d’Eroles, ciutadà, habitador de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Constança, té e posseheix ensemps ab lo honorable en Francí Montblanch, germà seu, unes cases en la present ciutat, en la perròquia de Sent Andreu, davant la casa de mossén Johan Vilarasa, carrer en mig, la qual casa afronta de una part ab cases d’en Miquel Beneyto, perayre, e ab la plaça a les spalles ara novament feta. No sab emperò, la dita casa si fa o és tenguda a dret de loïsme e fadiga, protesta emperò, la dita na Constança que per la present consessió no li sia causat ni fet prejuhí algú de comís. E que per la dita casa és tenguda paguar ensemps ab lo dit son germà de les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quaranta sous. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXX sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Garcia de Valldós, scuder de don Pedro d’Ixer, e en Francesch Nadal, corder, ciutadà de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.364
Aquest alberch fon derroquat per fer la plaça de mossén Vilarasa e se’n rebé çert preu per via de quitament e per ço és quançelat pus no aprofita.
[SANT MARC]
||56r Sepedictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,365 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Cabirol, amer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Cabirol té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Steve, en la plaça appellada dels Ams, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta ab alberch d’en Johan Corbera, amer. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en lo dia de sent March nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Goçalbo, çabater, e en Rodrigo Vaz, mariner, vehins de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Que era d’en Johan Quabirol, faedor de ams.
Posex-la huy en (blanc) en Palayo, qui està davant l’ort de la Reyna.
A X de agost any Mi CCCCº LXXXXº VI lo magnífich mossén Granollés loà la venda feta a mossén Johan Bou, prevere, viquari de Sent Tomàs, ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.
Posseex lo honorable en Miquel Jordà, mercader, qui regeix lo Llibre magor de la Taula de València, la casa està al costat de la casa que era de Bernat Llorens, ciutadà, devers lo carrer que va als Sanctets.
A XVIIII de maig any M D XXXXV ab acte rebut per Melchior Bou, notari, lo dit Àngel Jordà vené la dita casa a·n Pere Ferrer, fuster, està al carrer ample de Sent Christòphol per preu de XXXIIII liures ab càrrech de hun censal de propietat de XX liures.
A III de nohembre M D LXXXII lo magnífich en Pere Joan Antoni Mateu, majordom, lohà la conpra feta per mestre Blas Lopes, sastre, dels hereus del quondam Pere Ferer, fuster, de dita cassa ab acte rebut per Loís Nicolau Vasiero, notari, dit dia.
A 10 de dehenbre 1644 Luýs Dassió, majordom de dita confraria, loà y aprobà la venda de dita casa ab acte rebut per Simó Górriz en 23 de decembre 1644. Veneren dita casa Gràcia Esparça y Vicent Vinades, cònjuges y sor Anna Maria López a Miquel Pelegrí per 620 liures, cobrà lo dit Dassió per lo lluÿsme 22 liures 10 sous.
||57r PASCHA DE CINQUAGÈSIMA
Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,366 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhits los honorables en Johan Mas, mercader, axí com a procurador d’en Ramon Pardo, mercader, consta de la procura ab carta rebuda per lo discret en Salvador Cortilles, notari, en lo mes de octubre del any Mi CCCC LXVIII, e la dona na Tholsana, muller d’en Bonanat de Bellpuig, quondam mercader de la dita ciutat, e interrogats per lo jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dixeren e confessaren que lo dit en Ramon Pardo, principal del dit en Johan Mas, e en Johan Pardo, germà de aquell, e encara ella, dita na Tholsana, per ço com acostuma de paguar lo cens, tenen e posseheixen hun alberch en la present ciutat los dits en Ramon e en Johan Pardo, com sia solament de aquells en la perròquia de Sent Andreu, prop lo forn del Argenter, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases dels hereus d’en Jacme Abelló e d’altra part ab cases d’en Manuel Vives, mercader. E que per lo dit alberch són tenguts pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima vint-e-hun sous. E més són tenguts a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XIIII sous.367
Presents testimonis foren a les dites coses en Manuel Péreç, seder, e en Galcerà Terol, sastre, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A I de febrer any Mi CCCCº LXXXXº II ab carta rebuda per en Bernat Dasió, en Bernat Penaroja, magordom, loà la venda del desús dit alberch feta per na Húsola, muler, ereua, qui poseÿa lo dit alberch, a na Brida, muler d’en Johan Vals, laurador, per preu de VIII liures, posex-la mossén Nofre Mora, prevere, com amich.
Posseix la dita na Brígida Valls, està en la vila de Algezira, que té una filla casada en la dita vila.
Ab acte rebut per March Abella, notari, a VIIII de octubre D XXXXIIII na Brígida Valls vené dita casa a·n Martí de Yesa, arener, per preu de XX liures, e rebé la ferma Luýs Vasiero, notari, a VI de març D XXXXV.
Ab acte rebut per Nicholau Ortiz, notari, a XI de juny any M D LV lo dit Martí de Yesa vené dites cases a Francés Joan Garcia, laurador, està al portal de Ruçafa.
Ab acte rebut per Francés Gil, notari, a VIII de mars any M D LXIII vené dita casa lo dit Garsia a Francés Ferro, llanterner, loà dita venda mossén Vernegal.
A 15 de denbre 81 mossén Figuerola loà la venda feta de dita casa y altres, en cartes 215 y cartes 258 y cartes 361, feta a l’il·lustríssim arquebisbe, rebé la venda mossén Lluís Nicolau Vasiedo dit dia, per lo lluïsme cinquanta-dos liures 17 sous.
||58r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,368 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Clara, muller d’en Roger Sperandéu, pintor quondam, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Clara, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Sent Tomàs, en lo carrer apellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de una filla de na Justa. E que per lo dit alberch és tenguda pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima vint sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XX sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Vicent Valero, verguer de la Batlia General de València, e en Loís Draper, texidor de seda, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Lo dit alberch posex huy en Jacme Pomar, qu·és merquader o quoredor, fon donada licència per a quaregar C liures per en Jacme de Fachs a quitar a quatre anys, ab carta rebuda per en Johan Periles a XXVII de juliol any Mi CCCCº LXXXXº VIIIIº.
En aprés ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a XXVIIIIº de maig any mil D VII en Leonard Pomar, nét e hereu del dit en Jacme Pomar, ha venut la dita casa a·n Berthomeu Çabata, mercader, per preu de cent deu lliures.
Posseex Ysabel Camps, senyora, està en la matexa <casa>, en lo carrer de la <Confraria de la> Verge Maria de al Seu.
Fon loada la venda per Agostí Joan Albert any 1528 en 29.
Ab acte rebut per Loís Vaziero, notari, a XXIII de octubre M DC XXIII don Bernat Çapena vené la sobredita casa al doctor Jaume Joan Meller per ops de Vicent Portolés, notari, al qual fonch regoneguda dita venda, ab acte rebut per dit notari a (blanc) del mateix preu de do-centes y sexanta liures, lloà dita venda Miquel Hieroni Pavesi, ab acte rebut per lo dit Vaziero a 27 de dits mes y any y cobrà deneu liures y deu sous per lo loïsme.
||59r Die sabbati XIIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,369 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret mossén Johan Montesino, prevere, beneficiat en la Ceu de València, e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mossén Johan Montesino, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Sent Pere en lo carrer appellat del Forn, qui va a la plaça de la Erba, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Cicília, muller quondam d’en Johan Goterriç, mayà, e d’altra part ab cases de na Riqua, muller quondam de mestre Gabriel Garcia, e a les spatles ab lo corral de la Morruda, e d’altra part ab lo dit Forn, e d’altra part ab cases de mossén Gabriel Navarro, quondam cavaller, e d’altra part ab corral de mossén Chivelli, prevere. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima quatorze sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fa digua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XIIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses mossén Bernat Sena, prevere, e en Berthomeu Ros, notari, comorant en lo camí de Morvedre.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
El matex sí està.
Poseix la hereua de mossén Montesino, casada ab Bernardo de Novara, formenter.
Està la dita hereua, filla de Montesino quondam, en la matexa <casa> al costat de aquella.
A XVI de juliol D XXXXV lo magnífich mossén Guillem Ramon Çaera donà lixència a micer Vilan de Novara, en cert nom de carregar LXXX liures sobre unes cases de na Marsella Montesino y de Novara, en la370 parròquia de Sant Pere, a cens de XIIII sous pagadors a Cinquagèsima en lo carrer del Forn, de la Erba, qui va a casa de mossén Crespí, afronta davant los studis de micer Ros.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXII de febrer M DC VII Dorothea Messeguer, donzella, filla de Nofre Messeguer, notari, vené la sobredita casa a micer Joan Liminyana per preu de sis-centes cinquanta-dos liures ab loació y aprobació de Balthasar de Sempere, majordom en dit any de dita Confraria, ab acte rebut per dit notari dit dia, lo qual majordom rebé per lo loÿsme de dita venda cinquanta-dos liures y deu sous.
||60r Iesus
En aprés que fon cabrevat lo present libre vench371 a noticia del magordom de la loable Confraria de les Òrfenes Maridadores com lo magnífich mossén Loýs de Quastelví, de Benimuslem, senyor que huy és de la quasa que antigament era de dona Maria de Lúria, aprés de mossén Alfonso de Morales, que és situada en la paròquia de Sent Andreu, en lo quostat de la plaça de mossén <Johan> Villarasa, per l’ort que aya ajustat atinent al dit alberch que està en la dita plaça, l’ort fa a la dita Almoyna XIIII sous pagadors en la festa de Pasqua e per lo dit ort és tengut sots directa senyoria de les dites Òrfenes e a tot dret enphiteòtich… XIIII sous.
Aquest alberch ha donat mossén Loýs de Quastelví, <qui atura en Serdeyna>, a mossén Perot de Quastelví, son germà, perquè atura les quases de Serdenya, e lo mossén Perot és passat a l’alberch.
Poseixen los hereus de mossén Perot de Castelví, senyor de Benimuslem.
E huy don372 <Francisco> de Castelví, senyor de Benimuslem, gendre de don Pedro de Castelví, que està en la plaça de mossén Vidal, davant la Deputació.
Ab acte rebut per Fransés Llàzer Joseph, notari, en 8 de nohembre 1650 rebé lo machordom Dionís Dassió tres lliures, quince sous del lluïsme de la venda feta per Francesc Pertussa a favor de doña Úrsola Siurana y de Palomar, muller de don Joseph Polo, y cabrevà dit dia ab acte rebut per lo mateis notari.
Las notas del dicho Francés Llàcer Joseph, notario, están en el Archivo del Hospital General de Valencia y don Antonio Llorens, como clavario que era en el año 1776 y 1777 del referido ospital, pidió a Vicente Balager, primero archivero, que me librase certificación de la fundación del vínculo que fundó don Pedro Rodrigo, otro de los clavarios del Ospital, ante Francés Llàcer Joseph, notario, a 5 de abril 1633, tengo certificación en mi poder, el tal escrivano llamado Francés Llàcer Joseph murrió escrivano del Ospital General y también de la Cofadría de las Huérfanas para Casar, por ser señores del Hospital, que allí se trasladó la loable Cofadría, que estuvo desde el año 1517 asta los 1760.373
||61r SANT JOHAN DE JUNY
Die lune VIIII ª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,374 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Johana Bisbal e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Johana Bisbal, té e posseheix en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, hun alberch, lo qual afronta de una part ab cases d’en Johan Eximeno, specier, e de la part altra ab cases d’en Johan Salvaterra, alias Aguado. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.
Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Çarrió, calafat del Castell de Càller, resident de present en València, e en Domingo Cuquabón, laurador, vehí de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Ab carta rebuda per lo scrivà de la Cort Civil a (blanc) del mes de (blanc) any Mi CCCCº LXXXVI comprà dita casa en Miquel Camarena, ciutadà, per preu de C XV liures.
A V de juny any M D V ab carta rebuda de partitió per en Johan Perilles, notari, lo dit alberch ha pervengut a Johan Batista Camarena, fonch stimat a LXXXXIII liures.
Poseix Alonso Ferrandis, peller o mercader de roba vella, està en la matexa casa en lo carrer dels Conills.
A XXXI de juliol any Mi D LXI rebè mossén Tagell VI sous per lo loÿsme de un carregament fet per Salvador Miralles, rebut per Joan Vassiero, notari, dit mes e any.
A XII de agost dit any rebè mossén Tagell XVII liures per lo loÿsme de la venda feta en lo any desús dit, rebuda per dit Tagell.
Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a XVIII de mars M D LXIII <Salvador> Joan Miralles carregà C liures.
Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a 5 de octubre 1566 lo dit Salvador Miralles carregà LXX liures, pagà 3 liures 10 sous.
Ab acte rebut per Lluch Verger, notari, a 4 de dehembre 1570 Salvador Miralles vené la dita casa a Geroni Vellit, traginer, per preu de 200 liures, rebè lo lluïsme mossén Assió y la lloasió Luís Nicolau Vaziero a 15 de setembre 1584.
||62r Predictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,375 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Salvaterra, alias Aguado, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Salvaterra, alias Aguado, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la present ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Johana Bisbal e d’altra part ab alberch d’en Bernat Piles, formatger, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny, en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.
Presents testimoni foren a les dites coses en Pedro de Vilasequa e en Rodrigo de Viscahin, sastres, vehins de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Posex-la huy en Francesch Marí, tirater, que està en la quasa.
En aprés ab carta rehebuda per en Bernat Berart, notari, a XXIII de juliol de any mil D VIIIIº en Gaspar Sorell, en son nom propri e com a hereu de na Clara Marí, muller del dit Francesch Marí, venè lo dit alberch a·n Jacme Martorell, aluder, per preu de LX liures. E lo primer de agost D VIIIIº ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, e Vicent Çaera, majordom, fermà en la venda e rehebé C XX sous de loÿsme.
Poseix lo hereu de Jaume Martorell, aluder.
A XII de376 <agost> Mi D XXII lo magnífich en Hierònim Tagel, majordom, donà lixència377 de carregar C V liures a Onorat Martorell, hereu de Jaume Martorell, sobre dita casa, rebuda per lo discret en Joan Riudaura, notari, síndich.
A II de octubre M D XXXII lo dit magnífich en Hierònim378 Tagell, majordom, fermà en la venda que fa lo dit Onorat Martorell, feta a·n Francés Sánchiz, revenedor, està en lo carrer dels Conills, rebuda per lo dit síndich.
A II de giner M D LIII lo magnífich en Hierònim Tagell donà licència a na Maria Sànchis, muller de Gamboa, peller, per a carregar LXIII liures sobre dita casa, ab acte rebut per Luís Johan Vassiero, notari, a III de giner dit any.
||62v A XXVI de maig any M D LVIII lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, loà lo carregament faedor per la dita na Maria Sanchis de Gamboa, muller de Francesch Gamboa, sobre dita casa.
Ab acte rebut per Pau Vasiero, notari, a 30 de abril 1605 Speransa Boneta Gamboa y de Romero vené la sobredita casa a Tomàs Llopis, corredor de coll, y rebé per lo luïsme 22 liures 10 sous.
Ab acte rebut per lo scrivà de la Cort Civil a XII de janer M DC VIIII Sperança Beneta Gamboa Romero y de Gutiérrez comprà la sobredita casa com a béns de Tomàs Llòpiz per preu de do-centes trenta-huyt liures a rahó de franch, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà dita compra ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIIII de setembre M DC XIIII y rebé per lo luÿsme vint-y-una liura.
||63r Iamdictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,379 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Françescha, muller d’en Johan Martí, quondam mercader <feroveler> de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Françescha, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo dit Mercat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta ab alberch de una part de mestre Johan Morera, cirurgià, e d’altra part ab alberch d’en Johan de Senta Crus, sabater de vell, e ab carrera pública qui va a la dita sglésia de Sent Johan. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal migerament huytanta sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXXX sous.
Presents testimoni foren a les dites coses en Pere Lehonart, ciutadà de Barhinona, barber, e en Berthomeu Castellar, ciutadà de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.380
E la dita quasa posex huy en Miquel Quamarena, ciutadà, perquè té sa filla per muler d’en Johan Martí, feroveler.
A V de febrer any M D en Jacme de Fachs donà la fadiga a·n Jacme Arnau, feroveler, per X sous ab carta rebuda per en Johan Periles, notari.
Poseix la hereua de Jacme Arnau, casada ab Ausiàs Ferrando, notari, està al costat del ferrer de Sanct Johan del Mercat.
Ab acte rebut per Jeroni Ruvio, notari, a 24 de març 1564 fonch venuda la dita381 casa a·n Berthomeu Pasapere, mercader, per preu de 700 liures, lloà Antoni Mateu a 7 de març 1564.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, quondam notari, a382 31 de octubre 1619 Melchior Malonda, ciutadà, vené a Johan Pasapere, mercader, dita casa per preu de 1300 liures, fonch loada dita venda per Joseph Balaguer, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a 8 de febrer 1621, rebé per lo luïsme 92 liures 20 sous.
Ab decret fet per la Real Audiència publicat per don Francisco Pau Alreus, escrivà de manament, en 28 de març 1638 se vené la desús dita casa a la parròquia de Sant Juan del Mercat, y ab acte rebut per Luýs Vaziero en 23 de nohenbre 1641 loà dit decret de venda Vicent Sanz Cotanda, majordom, y rebé per dita loasió lo lluÿsme que és cent y catorze liures… 114 liures.
||64r Eisdem die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,383 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Francí Roger, cirurgià, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mestre Francí Roger, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Senta Creu de la dita ciutat, en lo carrer apellat de la Pobla Vella, en la cruellada qui va a la casa del magnífich en Thomàs Sorell e als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Reig, pedrapiquer, e ab dues carreres públiques, com stigua a la cantonada davant la casa del specier. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a les festes de Sent Johan de juny e de Nadal, migerament tretze sous sis diners. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIII sous, VI diners.
Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Garcia, perayre, e en Bernat Corts, mercader, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex Garcia Malo, ydalgo, ab sa muler, que lo y a portat, qui era muler de mestre Francí Roger.
Huy posseex los hereus de Loís Borrull, perayre, està en la matexa <casa> la viuda e hun fill del dit Borrull als Quatre Cantons; Luýs Borull venda lloada per Martí Andrés any 1514 en 1515.
A XIII de juny 1543 lo magnífich mossén Vernegal donà lixència de carregar C XXX liures a la dita Úrsola Borrull y Joan Borrull, fill de aquella.
A XXVIII de abril any M D LXXXIII mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà una venda de dita cassa feta per Joan Batiste Cervera, rebé dita lloasió Loís Nicolau Vaziero, notari, dit dia.
||65r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,384 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Úrsola Roqua, muller d’en Pere Roqua, quondam peller, ciutadà de la dita ciutat e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola Roqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases d’en Jacme March, mercader, e d’altra part ab cases d’en Pau Torell, carreró del bany de mossén Perot Pardo, quondam, en mig, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any, migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Castelló e en Berthomeu Badia, texidors de ceda, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XXVIII de agost any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Jaume Març, mercader, per preu de LXXXV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.
Estan el matex.
Posseex huy los hereus del dit Jaume Març que són micer March, doctor en leys, e sos germans metges.
Huy al present poseheix lo reverent mossén Pere Martines, prevere, beneficiat en la Seu e procurador del Spital General, prop la dita casa, ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XIIIIº de nohembre D XXXVIII segons està continuat en lo present en cartes XXXXV. Té a pagar los censos y lo luÿsme lo receptor de la Inquisició.
A VIII de octubre 1539 donà lo magnífich en Johan Jerònim Gil licència al dit mossén Pere Martines per a caregar CC III liures sobre les dites cases, la qual licència rebé lo honorable en Luís Vaziedo, notari, dit dia.
Ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XXII de nohembre any M D XXXVIII la dita casa pertanygué a mossén Pere Martínez, prevere, beneficiat en la Seu de València, venudes per lo receptor de la Inquisició, loà la venda Nicholau Ortí tenint poder sobre la dita loació de Castillo, notari de la Inquisició, en dos de dehembre M D LII.
A 1 de juliol 1581 lo magnífich mossén Figuerola lloà la venda de dita casa feta a mossén Gil del Río, rebé la lloasió en Lluís Nicolau Vasiedo en dit dia y pagà per lo lloïsme trenta liures, 7 sous.
Ab acte rebut per Jaume Berthomeu, notari, a XIIII de agost any M D LXXXVI comprà dita casa Joseph Sans, notari, per preu de CCCC LXVII [liures], rebé lo magnífich Joan Hieroni Perpinyà, majordom, per lo loÿsme XXXXVI liures, IIII sous. Rebé lo loïsme lo dit Jaume Berthomeu dit dia.
||65v Ab decret de venda fet y provehit per lo governador de València a 9 de febrer 1643 es feu venda com a béns de Úsola Anna Bernat i de Bertomeu, viuda, y de Joseph Bertomeu, prevere, de la dita casa a favor de mosén Andreu Royg per preu de 438 liures, fonch loada per Baltazar Giner, majordom, ab acte rebut per Simó Goriz a 29 de abril 1643, cobrà per lo lluÿsme 42 liures.
||66r Eodem die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Bernat Thovià, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador, en hun carreró travesser del camí de Morvedre, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit ort afronta ab ort del discret en Guillem Thovià, notari, qui stà en lo dit camí apellat de Morvedre, devant la casa del barber, e d’altra part ab ort del discret mossén Johan Boix, prevere, e encara d’altra part ab ort d’en Rossell Andreu, draper. E que per lo dit ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any quatorze sous en la festa de Sent Johan de juny. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mestre e en Martí de Salines, studians en arts, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Lo dit ort posexen huy los ereus d’en Bertran Bayona, notari, síndich que solia ésser d’aquesta Almoina.
Huy·l posex son fil Bernadí Bayona per donació que li ha fet sa mare.
Lo magnífich en Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer loà la venda feta [per] Pere Bayona al senyor infant don Anrich per preu de XXX liures e respon XIIII sous, ab carta rebuda per en Johan Perilles, síndich de la dita Almoyna a V de setembre any Mi D e hun.
Mude la present partida a compte del infant en cartes C LXX.
||67r Die martis Xª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,385 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar, comparech en Gabriel Navarro, perayre, ciutadà de la dita ciutat axí com a curador dels fills e hereus d’en Johan Oliva, quondam corredor de coll, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Gabriel Navarro en lo dit nom, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo carrer appellat de la Vedella, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch e ort d’en Pere Gençano, olim specier, e d’altra part ab alberch d’en Johan Pardo, lo Roig, converç. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes en lo dit nom, cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, a Sent Johan de juny e a Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Elies, perayre, e en Gil Garcés, texidor de llana, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex en Mateu Feràndiç, texidor de lenç.
A XXXI de gener any M D VI lo magnífich en Francesch Granullés, fermà en la venda del dit alberch venut per la Cort Civil per preu de LXXX liures, ha comprat na Elionor Pelegrí.
Poseex en Luís Garcia, mercader, receptor de la Batlia General, està en lo carrer de Calatrava.
A XIIII de dehembre M D LXI rebé mossén Tagell XIII liures, VI sous per lo loÿsme de una partició feta per Luís Guillem, canonge, […] y fon fet e […]rebuda per Loís Vasiero, notari, a XI de maig M D LXII.
Ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a XXI de setembre M DC XXIII mossén Joan Baptista Jover, fill de Hieroni Jover, obrer de vila, vené dita casa a Vicent Linyan, notari real, per preu de do-centes noranta liures, y loà dita venda Miquel Hieroni Pavesi, majordom, ab acte rebut per dit notari a II de nohembre dit any y rebé per lo luïsme vint-y-una liura y quinze sous. Al sobredit Hieroni Jover pertanygué dita casa ab venda feta per Cristòfol Pérez de Almaçán y Dorotea Garcia, cònjuges, rebuda per Gaspar Rótulo, notari, a XVIIII de gener M DC LXIIII, lloada y aprovada per lo majordom, ab acte rebut per Luís Nicolau Vaziero a XVII de mars M D LXXVIIII.
||68r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Francescha, muller de n’Aparici Vilar, quondam perayre de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Francescha Vilar, té e posseheix en la orta de València, en lo terme de Algiroç dos caffiçades de terra campa, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals dos caffiçades de terra campa afronten de una part ab terra campa d’en Johan Lorenç, olim specier, e d’altra part ab terra campa d’en Miquel Gil, recuer. E que per les dites dos caffiçades de terra campa és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny set sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Boix, studiant en arts, e en Berthomeu Eximeno, mercader, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Mostràs que ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a VIII de joliol del any M D VII en Johan Merles, qui posehia la dita terra, vené aquella a·n March Robí, alias Soriano, per preu de XIII lliures.
En aprés ab carta rehebuda per en Carles Català, notari, a X de nohembre del any M D VIII en March Robí, hereu d’en Jacme Soriano e na Johana Soriana, veneren la dita terra a·n Johan Arrufat, çucrer, per preu de XIIII lliures. E ab carta rehebuda per Bernat Dasió, notari, a VII de dehembre del dit any en Jacme Bou loà e fermà en la dita venda e rehebé XXVIII sous de loÿsme.
A XII de agost D XXXI lo magnífich en Pere Benet Çaposa fermà en la dita venda feta per na Catherina Major y de Rufart feta a·n Lorens Fayos per preu de XI liures, X sous.
Huy posehex386 <Lorens> Fayos, laurador, està en Benetúcer.387
||69r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,388 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Nicolau Dezllor, ciutadà, habitador de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nicolau Dezllor, té e posseheix un troç de vinya que són quatre fanecades poch més o menys en l’orta de Benitúcer, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals quatre fanecades de vinya afronten de una part ab vinya d’en Pere Fayes, laurador, e d’altra part ab terra campa d’en Bernat Christòfol, laurador, cenda en mig. E que per les dites quatre fanecades de vinya és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de sent Johan de juny quatre sous huyt diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó de les dites quatre fanecades de vinya a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, VIII diners.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Çabater e en Loís de Còrdova, carders, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy posex mossén Berenguer Deslor que va com a quapelà.
Huy poseex Francí Tagell, ciutadà.
||70r Die mercurii XIª iulii anno iamdicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,389 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Alfonso d’Aranda, sastre, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit dit mestre Alfonço d’Aranda, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sancta Caterina, en lo carrer appellat dels Mayans, en lo qual de present ell té bèsties per a loguer, e stà al costat de les cases en les quals de present ell stà e habita, e d’altra part afronta ab alberch de na Castellona, la Viuda, sots directa senyoria de les dites Òrfenes. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses lo discret mossén Ramon Lòpiç, prevere, e n’Estheve Garcia, sartre, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XXI de maig any M CCCC LXXXI lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Johan Aragonés, spaser, per preu de V lliures ab cert recés, ab acte rebut per en Bertran Bayona.
Ab carta rebuda per Bertran Bayona a XXVII de octubre any Mi CCCC LXXXV lo dit alberch fonch venut a·n Johan de Sent Jaume, sastre, als Manyas, posex-la sa muller.
En Pere Quolado, en nom de curador dels fils de mestre Johan de Sent Jacme, sastre, ven lo dit alberch a mestre Leonard Balester per preu de XXXX liures. El magnífich en Nofre Çaera fermà en la venda ab carta per en Johan Periles, síndich a XXXI de giner any Mi D e dos.
Huy poseex Pere Bonet, mestre de balances, és fogit per lo crim de la Germania, e poseex la muller de mestre Agostí, lo Çeller.
A VIIIIº de mars D XXXVII ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari, síndich, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia, majordom, lloà la venda feta per Antoni Ruys, subdelegat del tresorer, a·n mestre Agostí Pelegrí, celler, per preu de LXXV lliures ab càrrech de C lliures.
A XIIII de juny 1564 ab acte rebut per Joan de Verra, notari, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia lloà la venda feta per Miquel Àngel Tarragó a Miquel Falcó per preu de 230 lliures. La lloació rebuda per Luýs Joan Vaziero, notari.
Ab acte rebut per Lluís Nicolau Vaziero, notari, a 26 de mars 1597 <llohà la venda de dita casa feta per> Joseph Bernat Martí390 a Vicent Martí, manyà, per preu de C XXXX lliures.
Ab acte rebut per Lluís Vaziero, notari, a 12 de juny 1624 Joan Pallarés, majordom, lloà hun carregament de censal et sobre dita casa de propietat de tre-centes lliures, rebé per lo lluïsme quinze lliures.
||70v Ab acte rebut per Juan Batiste Gavaldà en 29 de dehembre 1641 Berthomeu Falcó, ciutadà, vené la contra escrita casa a Luýs Estellés, escopeter, y en 4 de abril Vicent Sanz Cotanda, majordom, loà dita venda ab acte [rebut] per Luýs Vaziero y rebé per lo luÿsme trenta-una liura y guit sous.
||71r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,391 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Girbés, aluder, ciutadà de la dita ciutat, axí com a curador d’en Pere Girbés, laurador, fill d’en Pere Girbés, quondam laurador, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Girbés, aluder, en lo dit nom té e posseheix huyt fanecades de terra campa en l’orta de València, darrere Sent Gerònim, prop Sent Vicent de la Roqueta, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals huyt fanecades de terra afronten de una part ab terra campa e moreral d’en Nadal Colomer, laurador, e d’altra part ab terra campa d’en Vicent Pla, laurador, e ab cenda vehinal. E que per les dites huyt fanecades de terra és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny cinquanta-quatre sous, quatre diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LIIII sous, IIII.
Presents testimonis foren a les dites coses en Guillem Tarraça, çabater, e n’Anthoni Çavall, fuster, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Aquesta terra és stada venuda per la Cort dels administradors a XIII de nohembre any Mi CCCC LXXXVII, la qual comprà en Pere Çabater, aluder, e pagà·s de lloÿsme per la dita venda L sous, los quals rebè lo magnífich en Francí Granullés, majordom en lo dit any, dels quals ha donat compte als diputats.
Posex-la huy en Berthomeu Çabater, notari, que està a les spatles de micer Rosell.
A I de març D XVIII lo magnífich en Nicolau Benet del Pont, majordom, loà la venda de dita terra <a micer Vilanova, alias Ursillo, que havia comprat> dels hereus del dit en Berthomeu Çabater, notari quondam, feren a Honorat Vidal, <diputat>, ab acte rebut per lo discret en Vicent Ambròs Artés, notari, rebé la ferma lo discret en Carles Català, notari, síndich.
Ab acte rebut per Simó Gorris, notari, en 16 de ganer 1646 rebé Melchor Malonda, majordom, de Constantin Carretio, trenta lliures per lo loïsme de una venda de les sobredites terres.
||72r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,392 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit los discret en Aduart Carbonell, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit n’Aduart Carbonell, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador de la dita ciutat, en hun carrer prop del camí appellat de Morvedre, la una part del qual ort és tenguda sots directa senyoria de les dites Òrfenes, com lo dit qui és huy ort fossen tres orts, la qual una part de ort afronta de una part ab altre ort d’ell mateix e d’altra part ab alqueria de n’Andreu d’Anyó, laurador. E que per la dita part de ort és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues migerament, ço és, a Sent Johan de juny e Nadal dotze sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Gabriel Torragroça e en Manuel Torragroça, cambiadors, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
El matex la posex, que està a la plaça de la Figuera en lo quarreró en les espatles d’en Draper, lo Quapuger.
Huy poseex na Esplandia Peres e aprés d’ella Johanna Philip, hereua de Johan Pérez, que tirava forment, està a Sent Salvador, en lo carrer que avalla al Temple.
A XXXI de joliol M D XXXXIIII ab acte rebut per en Pere Gaspar Martí, notari, mossén Gabriel Çaragoça, prevere, hereu de la dita na Johanna per Felip, vené dita casa e ort a Berthomeu Assensi, ciutadà, per preu de LXXXV lliures, rebé la ferma Loís Vassiero, síndich, a VIII de agost dit any.
Ab acte rebut per Joan Guardiola, notari, a 21 de octubre 1566 Ysabet Assensi vené a Pere Serra, notari, dita terra per preu de CCCC L lliures, fermà honorable Nicolau Figherola.
A 16 de octubre 1574 mossén Felip Penarroja lloà una venda de la dita casa y ort feta per Pere Serra a mossén Johan Ferrandis de Bello, prevere, rebuda per Juan Guardiola a 19 de abril 1574, rebé la lloazió mossén Lluís Nicolau Vasiedo en dit dia.
A 30 de agost 1610 rebé lo senyor majordom 41 liures, 5 sous per lo lluïsme de huna venda feta per mossén Joan Ferràndiz de Bello, prevere, a Jusep Ferrer de la sobredita casa y hort rebuda per Pau Vaziero, notari, a 30 de nohembre 1609, rebé la lloació dit Vasiero a 30 de agost 1610.
Ab acte rebut per Luís Vasiedo, notari, a 30 de dehembre 1638 contant a Nativitate Joseph Ferrer, Agustina Ferrer y de Sorís y Fulgencia Ferrer y de Peixquera veneren la sobredita casa y ort a Miquel Andrés, llaurador, per preu de huit-centes cinquanta-cinch lliures y per lo lluïsme de la dita venda rebé Melchior Malonda, majordom, sexanta-quatre liures, dos sous y sis diners, y rebé lo mateix Vaciedo la lloasió lo dit dia de 30 de dehembre de 1638.
||72v Ab acte de venda rebut per Simó Górriz a 19 de juliol 1643 Andreu Miquel vené a Juan Feriarte, carnizer, la dita casa y ort, loà Baltazar Giner, majordom, y cobrà per lo luÿsme quaranta-nou liures, cinch sous y sis diners.
||73r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,393 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Aduart Carbonell, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Aduart Carbonell, té e posseheix hun altre ort al costat del dessús dit ort d’ell mateix e d’altra part afronta ab la dita alqueria del dit n’Andreu d’Anyó e d’altra part ab casa e ort de la dona na Parda, sots directa senyoria de les dites Òrfenes. E que per lo dit ort és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los dits en Gabriel Torragrossa e en Manuel Torragrossa, cambiadors, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A (blanc) de (blanc) any Mi CCCC L lo dit Aduart Carbonell, vené lo dit alberch.
A XXVII de march any M CCCC LXXXI lo magnífich en Johan Gomis lohà la venda feta a na Johana Gadea, muller d’en Martí Ferrer, ferrer, per preu de XV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari, que (blanc).
A XV de juliol any M D II lo magnífich en Berenguer Martí, lohà la venda feta per lo reverent mossén Goçalvo Garcia, prevere, en nom de marmessor de na Johana Gadea, feta a na Yolant Lorenç, vídua, per preu de XVIII liures, ab acte rebut per en Johan Perilles, notari. Lo dia mateix donà licèntia de poder <quareguar> XX liures sobre dita e altre béns.
A XI de dehembre mil D IIII ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari, vené lo dit alberch lo dit en Martí de Gerp en nom de h[er]eu de na Yolant Lorenç, viuda, a na Úsola Argilesa per preu de XX liures.
En aprés ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a XVIIIIº de joliol del any mil D VII la dita na Úrsola Argilesa ha venut la dita casa a·n Catherina, muller quondam d’en Domingo Algora, per preu de XVIII liures.
Poseex en Rodrigo de Lucerga, ciutadà.
Ab carta rebuda per Johan Vives, notari, menor de dies, a VIIII de dehembre M D LIII comprà dita casa Miquel Soler, ||73v laurador del camí de Morvedre, ensemps ab altra casa que fiu a LXXXVII cartes, loà dita venda Nicholau Vernegal, notari, a XXVI de dehembre M D LIIII.
A XI de abril any M D LXI rebé Hieroni Tagell deu liures per un carregament de censal fet per Miquel Soler e Úrsola Linana, sa muller, y altres, rebut dit carregament C liures per Lloís Hieroni Climent, notari, a X de març any dit M D LXI, rebé dit loÿsme per avans de Joseph Sifre, sirurgià.
||74r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,394 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Palazí, parayre, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Palazí, té e posseheix hun hostal appellat de La Bogia, en la present ciutat de València, en lo carrer appellat dels Texidors, en la perròquia de Senta Creu, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit hostal afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Lòpiç, quondam pedrapiquer, e d’altra part ab alberch de n’Anthoni Morer, baxador, e ab dues carreres públiques, ço és, a la una part ab lo dit carrer dels Texidors e d’altra part ab lo carrer appellat de la Confraria dels Orbs. E que per lo dit hostal és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint-e-dos sous, sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit hostal a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any. A X de noembre any LXXIIII li fonch stablit per en Berenguer Martí ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari… LXIII sous, VI diners.
Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Aduart Carbonell, notari, e en Francesch Pérez, cambiador, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy lo posex en Pere de la Foç, perayre, al poseÿt per via de la muler, ab carta rebuda per n’Ambròs Artés, notari.
A I de agost any M CCCC LXXXX tres, li fon donada licència per Nofre Çaera de quarregar XX liures que ha de quitar dins quatre anys.
Que huy està en Líria.
A XXVIII de dehembre D XXX lo magnífich Honorat Benet Vidal, majordom, donà lixènçia a·n Pere de la Fos, posehidor de dit ostal, de carregar LXXXV liures, rebuda per en Johan Riudaura, notari, en lo libre a cartes II, e que ha de quitar dins quatre anys.
Huy poseex lo dit Pere de la Fos, hostaler, està en lo matex hostal.
Huy poseex Galcerà Vidal, perayre, ab acte rebut per en Johan Monrraval, notari, a 12 de jener 1572, a y lloasió y aprovasió per Lluís Nicholau Vasiedo a 7 de març 1572.
Lo dit Galcerà Vidal ab acte rebut per Juan Cabrerizo, notari, a 31 de març 1576, carregà sobre dit ostal cent liures, pagà per lo luïsme cinch liures, rebé la loació Luís Nicolau Vasiero dit dia.
A 5 de juliol de 1580 lo magnífich Bernat Luís Albert de Vidal lloà ab acte rebut per lo dit Vasiero un carregament de censal de cent liures proprietat, rebé per lloïsme V liures.
||74v Está inmiscluido en la casa grande de don Lorenzo Escrivà y Martínez de la Raga al mesón llamado de La Bogia y éste reconoció y cabrevó ante Vicente Iváñez de Lara, notario, en 1793 siendo mayordomo don Antonio Llorens.
||75r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,395 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Martí Lòpiç, mercader, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Martí Lòpiç, té e posseheix una alqueria e ort en lo camí apellat de Quart, fora los murs de la present ciutat, que és de la perròquia de Sent Nicholau, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, la qual alqueria afronta de una part ab alqueria que solía ésser del honorable en Johan Valleriola, ciutadà quondam, la qual es huy del honorable en Berenguer de Monsoriu, e d’altra part ab alqueria de la muller de Chequar, moro quondam. E que per la dita alqueria e ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal sexanta-tres sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pasqual del Guarra e en Domingo Enino, lauradors de Marchalena.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XII de nohembre any LXXXII na Caterina Jofre, filla d’en Ferrando de Villena, vené a·n Berthomeu Johan Crespí la dita possesió per preu de tres milia sous.
Ítem, ab carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a XXVIII de agost any LXXXIIII lo dit en Berthomeu Johan Crespí et sa muller veneren la dita possessió a·n Salvador Salvador, alias Johan Salvador, et a sa muller.
Ítem, ab altra carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a V de març any LXXXV lo dit Salvador Salvador e sa muller veneren la dita possesió a micer Pere Miquel, doctor.
Huy la posex sa muler. Està en la matexa alqueria.
||76r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,396 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Narcís Vicent, notari, axí com a nom propi de aquell com encara com a curador dels fills e hereus del discret en Johan Vicent, notari quondam, germà seu, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Narcís Vicent en los dits noms, té e posseheix en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat de mosén Gracià de Monsoriu olim quondam, e huy d’en Sorell, qui va als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, hun alberch que són tres portals, lo qual afronta de una part ab alberch de mestre Francí Roger, cirurgià, e d’altra part ab alberch del dit en Sorell. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal deu sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… X sous.
Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Bernat Berart, notari, e n’Andreu Argemir, studiant en arts, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex na Juana, muller del Quapuri, hostaler, que és hun celer en lo quarrer de mossén Sorell.
De aquests tres portals que són dins casses ne fonch venut ab carta rebuda per en Joan de Bas, notari, a XI de noembre del any M CCCC LXXX per na Ysabel Vicent, muller y hereua del discret en Arcís Vicent, notari quondam, a·n Guillem Mateu, obrer <de vila>, marit de la dita na Capurria, la huna casa i o portal ab cens de V sous pagadors en dits terminis.
En aprés ab acte rebut per los scrivans de la Cort Civil a (blanc) de (blanc) del any M CCCC L (blanc) lo magnífich noble don Luís Joffre, crehedor de la eretat del dit Arcís Vicent, comprà una casa i o los altres dos portals ab càrrech de altres cinch sous de cens ab fadiga e loïsme, que es carregat aquests cens al dit Luís Joffre a cartes C LXVIIII.
Los sobredits X sous són partits, que los V sous que fa mossén Baltasar Sorell e los altres V sous fa Pere Montalbà, droger, està en la Sparteria com se mostra en lo present libre a cartes C LXVIIIIº.
A XXXI de agost M D XXXXVIII mossén Baltasar Miquel, curador del fill y hereu de Joana Alvira Montalbà de Anolesha, muller de Miquel Hieroni Anolesha, quondam cavaller, vené la casa de Montalbà a Ysabet Johan Anolesha, filla dels dits ||76v cònjuges, ab acte rebut per Miquel Johan Rodrigues, notari, dit dia.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a X de juliol any 1531 Anthoni Roig vené a Joan Batiste Servera, apothecari, lo corral que resta lo cens de V sous per preu de mil reals castellans y rebé Anthoni Matheu per lo loïsme 7 liures, 2 sous e rebé la loació lo dit Vaziero.397
||77r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,398 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Caterina, muller d’en Francesch Oriet, quondam corder, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Caterina, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Berthomeu, en lo carrer appellat dels Serrans al[ia]s Corders, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch del discret en Loís Mathoses, notari, e d’altra part ab alberch qui solía ésser de n’Anthoni Polvo, quondam corder. E que per lo dit alberch és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en dues eguals pagues migerament, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint-e-set sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XXVII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Francí Amalrich e en Perot Monserrat, clergue, habitadors de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XXX de octubre any Mi CCCC LXXVII lo magnífich en Johan Alegre loà la venda feta a·n Pere Gironella, mercader, per preu de XXXVII liures, X sous, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.
A XXI de gener any Mi CCCCº LXXXXº quatre lo magnífich en Nofre Çaera loà la venda de la dita quasa que feu en Pere Gironella a na Leunor Tamar, donzella, per preu de XXXXII liures, X sous, ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.
A XIII de març any Mi D en Jacme de Fachs donà la fadiga a mestre Loýs Àlvareç, barber, per preu de LXX liures, ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari.
Huy respon lo dit Loís Àlvares, barber, està en la matexa casa.
A V de març 1574 rebé Llorenz Ortiz, majordom, 50 liures per lo lloïsme de un carregament de censal de proprietat de 50 liures carregat sobre dita casa per Geroni Sanç e sa muller, habitadors de dita casa, rebé la lloació Luís Nicolau Vasiero, notari, síndich de dita confraria, dit dia.
A XXVI de maig 1583 mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà hun carregament fet per Hierònima Miró sobre dita casa de propietat de cent liures, rebé per lo loïsme cinch liures, rebé la loació Loís Nicolau Vasiero, notari, dit dia.
En aprés la dita casa fou venuda per la Cort Civil com a béns de la dita Hierònyma Miró y de Sans ||77v a Vicent Sánchiz, notari, per preu de cent vint-iquatre lliures, tretze sous y quatre diners, ab acte rebut per lo scribà de la dita Cort a (blanc) de (blanc) (blanc) M D noranta, loà la dita venda Jaume Beltran, majordom de dita confraria, ab acte rebut per lo scribà de dita Cort a X de nohembre dit any M D LXXXX.
||78r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Guillem Thovià, notari, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Guillem Thovià, té e posseheix una casa e ort en la perròquia de Sent Salvador, en lo camí appellat de Morvedre, fora los murs de la present ciutat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, los quals casa e ort afronten de una part ab alberch de n’Albert Frexa, laurador, e d’altra part ab ort del honorable en Bernat Thovià, apothecari, e ab dos carreres públiques. E que per los dits casa e ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e Nadal vint-e-hun sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XXI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Francí Malrich e en Perot Monserrat, clergue, habitadors de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Ab carta rebuda per lo discret en (blanc) aquest ort fon venut a don Baltasar Çenteles, el lo vené a mossén Francesch Sarçolla, en aprés no pagant los preus en quomís l’almoyna e l’establim a mossén Miquel Çetina, de Almenara, a XXII de març any Mi CCCCº LXXXXº II, ab carta rebuda per en Bernat Dasió, notari, a VIIIIº de abrill any dit de 1492 e donà per entrada huyt lliures.
A VIII de agost any Mi CCCCº LXXXXº V en Johan Alegre loà la venda feta a dona Yolant Çenteles, fila de Senlir, que era monga de la Çaydia, per preu de LXXXXº V lliures, ab acte rebut per en Jordi del Royo, notari.
En Nofre Çaera, comministrant per endesposició d’en Ramon Berenguer, donà la fadiga a l’infant Anrich de un ort e quases que dona Yolant Senlir Çenteles poseïa al quamí de Morvedre que vené per C L lliures, ab carta rebuda per en Johan Periles, síndich de la Almoyna.
Mude aquesta partida a compte del infant don Anrich en C LXX cartes.
||79r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,399 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Bertran, mariner, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Bertran, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer dels Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab lo hostal appellat de la Cadena, qui huy és d’en Johan Garcia, e d’altra part ab hostal appellat lo hostal d’en Ravanera e ab séquia dels Tints, carreres e moreres en mig, lo qual alberch que ell, dit en Pere Bertran, té e posseheix és huy hostal appellat lo hostal d’en Pere Bertran. E que per lo dit alberch o hostal és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal vint sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch o hostal a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XX sous.
A XXVI de febrer any LXXVIII lo magnífich en Johan Alegre donà licència de carregar XX lliures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.400
Presents testimonis foren a les dites coses en Pedro Gualla, perayre, e en Felip Colomer, perayre, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Ab venda feta en la Cort Civil de la present ciutat de València a tres de febrer any M CCCC LXXXV lo dit alberch fonch venut a·n Pere Cardona, fuster, hach so ferma del senyor directe en poder de Bertran Bayona, notari, a XXII de febrer dit any LXXXV. El matex hi està.
En aprés lo magnífich401 Luýs Amalrich, magordom, fermà en la venda feta per Johan Cardona, pintor, a n’Anthoni Roys, fuster, ab acte rebut per Carles Català, notari, a XII de octubre any M D XV. Huy poseex los hereus del dit en Antoni Ferrer, estan.
A XXII de maig D XXXXIII lo magnífich mossén Vernegal fermà en la venda de dita casa feta per Pere Martí, notari, a IIII de giner XXXII, feta per Pere Andreu, aluder, y Anna Roig, muller de aquell, a·n Miquel Calvet, fuster, per L lliures.
Ab acte [rebut] per Simó Górriz en lo primer de octubre 1643 Juan Bautista donà e féu pagament a Vicenta Sastre, sa muller, de dita casa per preu de 350 lliures, cobrà Baltazar Giner per lo lluÿsme (blanc).
||80r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,402 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Lope Donzell, ferrer, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Lope Donzell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat d’en Sirera, manyà, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Berenguer Linós, manyà, e d’altra part ab alberch de na Johana, la Hostalera, e ab dues carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal quatre sous cinch diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, V diners.
Presents testimonis foren a les dites coses Johan Spego, corredor d’orella, e en Pere Real, sucrer, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A (blanc) de (blanc) any Mi CCCC (blanc) lo dit Lope Donzell, manyà, vené lo dit alberch a·n Johan Gilem, espaser, ab carta rebuda per en Bertran Bayona, notari.
A XXI de setembre any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis lohà la venda feta a·n Bernat Sahuç, manyà, per preu de XXIII lliures, ab acte rebut per Bertran Bayona, notari, tudriu, e posexen-ho sos fils.
A XXVIIII de ganer any Mi CCCCº LXXXXº quat[re] ab carta rebuda per en Jordi del Royo en Nofre Çaera donà liçència de quarregar sobre la dita quasa XXXX lliures ab pacte de quitar dins quatre anys.
Ab carta rehebuda per Jerònim Matalí <a vint de maig any mil D XI> na Johana, muller del dit Luís Sanch com a tudriu del fill e hereu del dit Bernat Sanch vené lo dit alberch a·n Jacme Pérez, llaurador, ab càrrech dels cens e ab recens de X sous, per preu de LXXVIIIIº, rehebé la loació Bernat Dassió, notari, a V de setembre any mil D XI, rehebé lo magnífich en Gaspar Amat VIIIIº lliures, XVIII sous de loÿsme.403
Poseex na Vivona, viuda, muller que era de Johan Vivó, corredor de bèsties, està en un careró que munta del carer dels Texidors al Tints Magors.
A XX de juliol de D XXXVI lo magnífich Hierònim Garcia, majordom, loà la venda feta per Johan Vivó, corredor, a mestre Baltasar Steve, metge, per preu de XXXXV lliures, la fermà lo discret en Johan Riudaura, síndich.
||81r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,404 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Clara, muller d’en Johan Sili, quondam pedrapiquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Clara, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab lo hostal appellat de La Bogia e d’altra part ab alberch d’en Johan Martí, sobrestant del Almodí. E que per lo dit alberch és tenguda pagar cascun any a les dites Òrfenes migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… III sous, VI diners.
Presents testimonis foren a les dites coses n’Andreu Lòpiç, banover, e en Johan Prats, sastre, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy se’n fa senyora na Roqua perquè i té sensal de quarta de gràcia. E huy la posex en Miquel Quadrado, perayre, que està als Tins Magors.
A XVIII de juny any D XII vené la dita casa na Úrsola Quadrado a na Ramona Manyes, viuda, per preu de sent lliures, en les quals per avís trenta lliures de càrrech ab carta rebuda per en Carles Català, notari.
Huy la posseix na Merita, muller de Joan Merita, notari, està en lo carrer dels Texidor al costat del hostal de La Bogia.
Ab acte rebut per lo discret en Nicholau Ortí, notari, a X de juny any M D LIIII comprà la dita casa Joan Cabrerizo, notari, e mossén Miquel Hieroni Berenguer, majordom, loà la dita venda ab acte rebut per Loís Vassiero, notari, síndich, a XV de joliol dit any.
Ab acte rebut per Lluís Vaziero, notari, a 6 de febrer 1625 Vicent Pere Andreu e Joana Cabrerizo veneren dita casa a Geroni Alcalà per preu de tre-centes sinquanta lliures. Rebè per lo lluïsme Joan Pallarés, majordom, vint-i-sis lliures, cinch sous. Rebé la lloació Luís Vaziero, notari, a 13 de dit mes e any.
||82r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,405 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Perdigó, algepcer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Perdigó, té e posseheix hun alberch o stable en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat de la Confraria dels Segos, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta de una part ab alberch d’en Jordi Salvat e d’altra part ab alberch de na Pugola. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any. IIII sous, VI dineros.
Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Johan Calderer, notari, en Miquel Pugol, laurador, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex en Alfonso Martíneç, perayre, que està al quantó del carrer (blanc).
A XX de maig de Mi CCCC LXXXXº V lo magnífich en Johan Alegre loà la venda feta a·n Johan Navaro, perayre, per preu de XXVI lliures ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.
A XIII de octubre M D V ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari, lo majordom fermà en la venda de una caseta del dit en Navarro, venut a·n Martí Leó, orb, per preu de XXXVIII lliures.406
Pertanyghé a Anna Çapena y Pellicer, viuda, e apar en cartes 155.
||83r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,407 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Johan Calderer, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Calderer, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Jacme de Sent Vicent, quondam notari, e d’altra part ab alberch de n’Antoni Miralles, obrer de vila. E que per lo dit alberch és tengut, paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, a Sent Johan de juny e a Nadal quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, VI diners.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Perdigó, algepcer, e en Miquel Pugol, laurador, ciutadans de València
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex mossén Miquel Qualderrer, prevere, y ara la muller de Joan Calderer, notari.
Poseexen los hereus del dit Johan Calderer, estan en lo carrer que va de la plaça del Àlber a casa del hereu de Berenguer Martí de Torres.
A XIII de febrer M D XXXVIII ab carta [rebuda] per en Jacme Cendra e Pere Mir, <notari>, fermà Agostí Cebat en la partició feta entre los hereus del dit en Johan Calderer de la casa que vingué a la part a·n Miquel Calderer que huy poseex.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a 21 de febrer 1599 dona Pasquala Calderer y de Sentllir vené a Sebastià Calderer, notari, la sisena part de dita casa per preu de cinquanta lliures, llohà dita venda Miquel Nofre de Cas, majordom de la dita confraria, a IIII de març dit any M D LXXXXVIIII.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, dihuit de octubre 1604 mossén Granada lloà y aprobà una venda feta per Sabastià Calderer al doctor Pelliser hi rebé per lo lluïsme quaranta-una lliura sinch sous.
||84r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,408 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Nicholau Çaposa, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nicholau Çaposa, té e posseheix unes cases e ort en la perròquia de Sent Salvador, en la Rambla de la dita ciutat o prop de aquella, la una part del qual ort, ço és, la que stà prop de la séquia appellada de Rambla e al costat de hun carrer per lo qual se va a l’ort del magnífich en Loís Johan, lo qual solia ésser del noble mossén Francesch Maça, quondam, e la qual part de ort afronta axí mateix ab la dita Rambla, és tengut sots directa senyoria de les dites Òrfenes e és tengut a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E per la qual part de ort fa cascun any en la festa de Sent Johan de juny nou sous com l’altra part dels dit casa e ort facen de cens cascun any deu sous al señor bisbe de Tortosa e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Miquel Pugol, laurador, ciutadà de València, e en Jacme Lorenç, texidor de llana, comorant en lo camí de Morvedre.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
La dita posex409 en Francí Çaposa, ciutadà, lo Savi.
Poseexen huy les Perises, donzelles, filles de Miquel Pérez, mercader, e la una de aquelles que fonch muller de (blanc) Albert (blanc), estan en lo camí de Quart.
A XVII de febrer D XXXVII ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari, lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, lloà la venda feta per Àngela Úrsola Peres, hereues de mossén Çaposa, a mossén Cristòfol Çabater, cantor de la Seu, per preu de XXXVII lliures.
A VII de dehembre D XXXXVI lo magnífich mossén Guillem Ramon Çaera lloà la venda per mossén Cristòfol Çabater dit feta a na Àngela Beneyto de Santapau, per preu de C XXXX lliures ab acte rebut per en Hierònim Maçot, notari, a III de dehembre, rebé la ferma lo síndich a XIII de dit, afronta ab céquia de Rambla e ab lo riu, via pública en mig e ab casa de don Dimas Aguilar, carrer en mig e ab ort de na Beatriz de Bovadilla.
A X de febrer any M D LXIII ab acte rebut per Loýs Nicolau Vaziero, notari, mossén Vernegal donà licència a mossén Christòfol Sabater per a carregar.
Ab acte rebut per lo scribà del Justícia Sevil a 19 de octubre 1562 lo dit ort fonch venuda a mossén Christòfol Sabater per 301 lliures, 5 sous, lloà Antoni Matheu a 30 de març 1564, per la Cort Sevil fonch la venda.
||85r Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,410 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Berenguer Limós, manyà, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Berenguer Limós, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Segos, davant la casa appellada d’en Sirera, lo Manyà quondam, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta de una part ab alberch d’en Lope Donzell, ferrer, e d’altra part ab l’estable appellat de na Johana e ab dos carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal tres sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València digous a XII de juliol any M CCCC LXX… III sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Alfonso Martínez, perayre, e en Johan Prats, sastre, ciutadans de València
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Morí, e·n posexen sos fils de menor edad que és qurador en Enyego, epotequari, que està al Merquat.
En aprés ab carta rebuda per en Pere Andreu, notari, a XXVIIII de giner ab any M D e set lo dit en Martí Enyego, apotecari, en lo dit nom vené la dita casa a mestre Bernat Sahuc, mayà, està la casa al cantó del carrer dels Cegos y huy la muller.
Poseexen los hereus del dit mestre Bernat Saüch, mayà, estan en la casa matexa.
En aprés ab acte rebut per Steve Insa, notari, a XXVII de agost D XXXXV en Lorens Giner, corredor, e na Úrsola Benet, cònyuges, n’Antoni Ferreres, speçier, e na Àngela Sahuc, sa muller, veneren las dites cases a mestre Baltasar Steve, metge, les quals són afrontades ara ab cases del dit mestre Baltasar, que·s diu lo hostal de Morella e ab dos carreres públiques, la una dita de la Confraria del Cegos e l’altra del dit hostal, e ara són inmiscuydes ab lo dit hostal, ab licència rebuda per lo dit Vassiero en lo any M D XXXXVI.
||86r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,411 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Francesch Valls, flaquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Francesch Valls, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Martí Vela e ab tres carrers públichs, lo hun dels quals és lo dit carrer appellat dels Texidors, l’altre appellat lo carrer d’en Sirera, manyà quondam, e l’altre appellat lo carrer de la Confraria dels Segos. E que per lo dit alberch és tengut paguar cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal sis sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Berenguer Limós, manyà, e n’Andreu Lòpiç, banover, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Lo dit alberch fon venut a n’Ysabel Monsoriua, viuda, tendera, per en Francesch Valor, flaquer, que no sabem per qui li donà o fon Jacme de Fachs.
Huy poseex na Vilagrasa, està en la casa matexa.
A XXVII de juny any M D XXXVIII <fermà en la present venda Agostí Johan Albert, rebuda per Johan Riudaura, que> la dita Vilagrasa vené la dita casa a·n Domingo Sancho, corredor de coll, ab carta rebuda per en Ausiàs Pujalt, notari, a XIII del dit mes de juny e rebé lo dit Albert XLII lliures de lloïsme.
A (blanc).
||87r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,412 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Johana Parda e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Johana Parda, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador, en lo camí appellat de Morvedre, fora los murs de la present ciutat de València, prop lo monestir de Sent Jolià, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual ort afronta de una part ab ort qui era de n’Aduart Carbonell, notari, e d’altra part ab casa e ort d’en Thomàs Gaçó, laurador. E que per lo dit ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal deu sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pero Mesquita, laurador de Mançanera, e en Pere Falcó, laurador de València… X sous.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy·l posex son fil Gabriel Pardo, alias de Bongosar, que és fora. En aprés ab carta rebuda per Johan Calderet, notari, a XXI de juliol M D XIII comprà lo sobredit ortet mossén Pere Alegret, prevere, per preu de XXVI lliures, paguà de lliures, fermà lo magnífich Noffre Çahera.
Poseexen los hereus de Rodrigo de Lucerga, ciutadà.
A XI de abril any M D LXI rebé mossén Hieroni Tagell mig loÿsme de Miquel Soler, segons en cartes LXXVII.
Ab acte rebut per Luís Nicholau Vassiero, notari, a XXVI de juliol M D LXXXXIIII Úrsola Albinyana y de Soler, vídua, y altres veneren dita casa a Pere Guillem, corredor de orella, per preu de tres-centes y cinquanta liures, per lo qual luïsme rebé Jaume Bertran, majordom, vint-y-sis liures y cinch sous y loà dita venda, ab acte rebut per dit notari a VI de setembre dit any.
Ab acte rebut per Lluís Nicolau Vassiero, notari, a 27 de juliol 1596 Balthazar de Sempere, majordom, donà llicència al dit Pere Guillem per a carregar C lliures sobre la dita casa.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXIIII de juliol M DC II lo dit Pere Guillem vené la sobre dita casa a Francés Fuster, laurador, per preu de tre-centes y sexanta liures y fonch dita venda ||87v lloada per Miquel Hierony Pavesi, ab acte rebut per dit Pau Vaziero a XXIIII de octubre del any M DC VIII y dit majordom rebé per lo loÿsme de dita venda vint-y-set liures.
Ab acte rebut per lo dit Pau Vaziero, notari, a XXIIII de octubre M DC VIII lo sobredit majordom lloà hun carregament de censal fet per dit Francés Fuster, a Johan Stheve Pau, ciutada, de proprietat de cent-y-dotze liures, rebut per Joan Roselló, notari, a XXII del dit mes de octubre, e lo dit majordom rebé per lo loÿsme cinch liures y dotze sous.
||88r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,413 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Reig, pedrapiquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Reig té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Senta Creu en lo carrer apellat de la Pobla Vella sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Pere <Eximénez, alias> Gurrea, barber quondam, e huy és d’en Loís Gil, notari, e d’altra part ab alberch de mestre Francí Roger, cirurgià. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal cinch sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… V sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Martí Ortiç, laurador, e en Pere Ivanyes, perayre, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XIII de joliol any Mi CCCC LXXIII lo magnífich en Jacme de Fachs loà la venda feta a na Vicenta, muller d’en Martí Eximénez, flaquer, per preu de trenta liures ab acte rebut per n’Ambròs Alegret.
Posseex los hereus de la dita Ximena, estan.
A VII de abril D XXXXIII lo magnífich en Nicolau Vernegal fermà en una venda feta per Martí Lleó, notari, y Tomàs Martines y na Ysabel Garcia a·n Francés Johan Sanahuja, de Xèriça per XXV liures. Rebé la ferma Luís Vaziero, síndich, e la fermà en Pere Martí, notari, a tres de dit mes y any.
En aprés la dita casa pertanygué a Francés Johan Sanahuja, Miquel Joan Sanahuja y Berthomeu Sanahuja, los quals ab acte rebut per Jaume Benedicto, notari de Xèrica, a XVIIII de dehembre 1569 partiren entre si certs béns, entre los quals recaygué la dita casa al dit Miquel Joan Sanahuja, la qual partitió per no aver-se trobat loatió de aquella al temps que·s feu, fonch en aprés loada per Thomàs Dassió, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Loís Nicolau Vassiero, notari, a XXVII de juny 1591.
En aprés lo dit Miquel Joan Sanahuja e altres veneren la dita casa a la honorable Sebastiana Calbo y de Ayerve, viuda de Jaume Ayerve, quondam argenter, ab acte rebut per Vicent Garcia de Guaras a XI de ganer 1570.
||88v En aprés per mort de la dita Sebastiana Calbo y de Ayerve pertanygué la dita casa a Leonard Ayerve, argenter, fill de aquella.414
En aprés lo dit Leonard Ayerve y Joachim Boÿl ab acte rebut per Loís Nicolau Vassiero, notari, a X de settembre 1590 veneren la dita casa a Joan Baptiste Servera, apothecari, per preu de dos-centes liures, la qual venda loà Jaume Beltran, majordom de dita confraria, ab acte rebut per dit Vassiero a V de nohembre dit any 1590.
A XXVII de juny 1591 rebé Thomàs d’Assió, majordom, quatre lliures, deu sous per lo luïsme de una partisió feta entre Francés Joan Sanahuja, Miquel Joan Sanahuja y Berthomeu Sanahuja, germans, rebuda per Jaume Benedicto, de Xèrica, a XVIIII de dehembre M D LXVIIII y la loatió rebé dit Vassiero dit dia de XXVII de juny 1591.
Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.
