Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 3

AGRAÏMENTS

Amb un treball d’extensió i de diversitat d’orígens arxivístics com el que ara es presenta, ha esdevingut indispensable l’ajuda de moltes persones que han fet el possible per facilitar-nos la documentació consultada. En primer lloc, cal fer referència al personal dels arxius públics de major entitat, especialment al de l’Arxiu del Regne de València, tant al seu director actual Francesc Torres, qui a més ens va facilitar notícia d’alguna carta de poblament que no coneixíem, com als tècnics i al personal de sala. Igualment ha estat molt valuosa l’ajuda i collaboració de Salvador Ferrando, a càrrec de l’Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València, així com la del personal de l’Arxiu Històric de la Diputació Provincial de València, el de l’Archivo Histórico Nacional, Secció Noblesa, situat a Toledo, i el de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona.

En aquesta línia cal agrair igualment la col·laboració de María Teresa Iranzo, directora de l’Archivo Histórico Provincial de Zaragoza; de Marian Martínez, encarregada del dipòsit documental microfilmat de la Casa Ducal de Medinaceli a la Fundación Caja Segorbe d’aquesta ciutat; del personal de la Biblioteca Valenciana, de César Moreno, director, i de l’Arxiu Històric d’Oriola. També de Carmina Verdú, directora de l’Arxiu Municipal d’Elx, de Fernando Matallana, director de l’Arxiu Municipal d’Elda, d’Elena Sánchez Almela, directora de l’Arxiu Municipal de Castelló, de Josep-Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, de Carmen Rico, directora de la Biblioteca Municipal de Petrer, de Jesús Alonso, director de l’Arxiu Històric Municipal de Gandia, de Vicent Vallés, bibliotecari de la Biblioteca Municipal de l’Alcúdia de Carlet, de Salvador Verger Lletí, arxiver de l’Arxiu Municipal d’Alzira, i també de Ferran Zurriaga, Faustino García Chirivella, cronista de Montan, Jaime Richart Gomà, i especialment de Ferran Esquilache Martí, qui ens ha ajudat a localitzar documents a l’Arxiu del Regne de València i al del Patriarca.

ENRIC GUINOT RODRÍGUEZ

València, octubre de 2014

BIBLIOGRAFIA

ALBEROLA ROMÀ, A., Jurisdicción y propiedad de la tierra en Alicante (siglos XVI y XVIII), Alacant, Ayuntamiento de Alicante/Universidad de Alicante, 1984.

— «Los señoríos alfonsinos en el sur del País Valenciano. Aproximación a su estudio», dins Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos XII al XIX), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1989, pp. 223-240.

ALEMANY GARCIA, S., Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna: els precedents i les conseqüències, l’Atzúbia-Alacant, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, Ajuntament de l’Atzúbia-Forna, 2012.

ALONSO I LÓPEZ, J. E., Desintegració feudal i vida monàstica: Sant Jeroni de Gandia (1738-1835), tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de València, 1983.

— Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica, ss. XVIII-XIX, Gandia, ceic Alfons el Vell, 1988.

AMILLO ALEGRE, F., Beatriu Fajardo y la carta pobla de Benidorm (1666), Benidorm, ed. autor, 2003.

ARDIT LUCAS, M., Revolución liberal y revuelta campesina, Barcelona, Ariel, 1977.

— Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), 2 volums, Biblioteca d’Història dels Països Catalans, Barcelona, Curial, 1993.

— Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, Catarroja-Barcelona, Afers, 2004.

— «Una reflexión sobre la expulsión de los moriscos valencianos y la repoblación», Revista de Historia Moderna, 27 (2009), pp. 295-316.

— «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al camp de Túria, 4/5, 2013, pp. 82-96.

BALDAQUÍ ESCANDELL, V. R., «Edició dels facsímils i transcripció», dins Benimantell. La vall de Guadalest, 1611-2011, Benimantell, Ajuntament de Benimantell, 2011.

BELANDO CARBONELL, R., Realengo y señorío en el Alto y Medio Vinalopó, Alacant, Universidad de Alicante/Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1990. beLda soLeR, M. A., Aportación a la historia de Ayelo de Malferit, València, 1982.

BELTRÁN REIG, J. M., Capítulos otorgados por la Encomienda de Santiago para la repoblación de Orcheta, Alacant, Caja de Ahorros, 1977, Papeles Alicantinos, núm.11.

BENÍTEZ SÀNCHEZ-BLANCO, R. «Las cartas pueblas del Condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación», Saitabi (Valencia), XXXVI (1986), pp. 187-212. beRnabé GiL, D., Tierra y sociedad en el Bajo Segura (1700-1750), Alacant, Universitat d’Alacant, 1982.

— «Los Santángel, señores alfonsinos. Aspectos de una colonización señorial en territorio realengo», dins Lluís de Santàngel i el seu temps. Congrés Internacional, València, 1987, València, Ajuntament de València, 1992, pp. 55-67.

— «El patrimonio de los Marqueses de Rafal (1639-1736)», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 253-304.

BLASCO GARCIA, M.ª C. i C. navaRRo i beLMonte, Capítulos de Población de la villa de Novelda (1611), Novelda, 1980.

BROTONS GONZÁLEZ, F. J., «La repoblación de la baronía de Orba tras la expulsión de los moriscos. Auto de nueva población y condiciones del asentamiento», dins 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, Dénia, 1990, pp. 244-246. caLatayud, L. i L. daRocas, Navarrés, Navarrés, Asociación de Amas de Casa de Navarrés, 1991.

CAMPÓN, J. I J. PASTOR, Acta de capitulación de la baronia de Parcent, Alacant, Caja de Ahorros, 1987, Papeles Alicantinos, 27.

CANALES MARTÍNEZ, G. i I. MARTÍNEZ GARCÍA, El señorío eclesiástico de Bigastro (siglos XVIII-XIX), Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994. CARAVACA DASí, F. J., Carta pobla de les baronies d’Orba i Ísber. Estudi i transcripció, Orba, Ajuntament d’Orba, 2000.

CASANOVA, E., «LA CARTA DE POBLACIó de la baronia de Salem de 1611», Almaig. Estudis i Documents (Ontinyent) 10 (1994), pp. 135-140.

CASIMIRO CAMPOS, J. C. i E. SANSALONI MARTí, «L’expulsió dels moriscos i les cartes pobles del senyoriu de Santa Maria de Valldigna, 1609-1648», L’Avenc, 4 (1998), pp. 13-21.

CASTELLET CASANOVA, S. i F. OLUCHA MONTINS, «Uns documents per a la història de la Serra d’en Galceran», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 75 (2006), pp. 77-97.

CATALÀ, J. i P. PÉREZ, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes de Pallars-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002.

CHABÁS, R., «La carta puebla de Negrals», El Archivo (Dénia), iv (1890), pp. 388-391.

— «Escritura de población de Adzuvia», El Archivo (Dénia), iv (1890), pp. 393-395.

CHINER GIMENO, J. J., Navajas y su Carta Puebla (1610-1776), Sogorb, Fundación Caja Segorbe-Bancaja, 1993. — La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (15061910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003.

CÍSCAR PALLARÉS, E., Tierra y señorío en el País Valenciano. (1570-1620), València, Del Cenia al Segura, 1977.

— Moriscos, nobles y repobladores, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1993.

CLAVER CORTÉS, M.ª C., «El proceso repoblador tras la expulsión de los moriscos en el señorío de Relleu», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 4 (1984), pp. 423-426. Colección de fueros y cartas pueblas de España, por la Real Academia de la Historia. Catálogo, Madrid, 1852.

CONSTANT ALMIÑANA, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la fi de la senyoria, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003.

CONSTANTE LLUCH, J. L., «Carta de repoblación de Soneja y Azuébar», Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 5 (1985), pp. 38 i ss.

CORBALÁN DE CELIS, J., La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia, Algímia d’Alfara, Ajuntament de Algímia d’Alfara, 1997.

— «La Carta de Nueva Población y los Establecimientos de la Vall de Tárbena en 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXX (2004), pp. 252-256.

— «Las dificultades para la repoblación en el Alto Mijares. Carta de nueva población de Cirat, Pandiel y El Tormo», dins J. S. Bernat i Martí i F. J. Guerrero Carot (eds.), Las comarcas de interior. Una perspectiva demográfica, SogorbValència, Instituto de Cultura del Alto Palancia-Seminari d’Estudis sobre la població del País Valencià, 2007, pp. 79-90.

— «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV (2009), pp. 260-305.

— «Las cartas de nueva población de Quartell y Benavites, en la Vall de Segó», Braçal (Sagunt), 45-46 (2012), pp. 267-291.

— «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal (Sagunt), 47 (2013), pp. 148-154.

COSTA MAS, J., Testimonio de la escritura de nueva población que se otorgó entre el Duque de Gandía y los pobladores de Alaguar en 14 de junio de 1611, Alacant, Caja de Ahorros, 1980, Papeles Alicantinos, 24.

COSTA i SARIÓ, J. R., Lloch Nou de Sant Jeroni. Apunts històrics, Lloc Nou de Sant Jeroni, Ajuntament de Lloc Nou de Sant Jeroni, 1986.

COSTA, F., R. JORDÀ i A. SOLER, L’Alqueria de la Comtessa, geografia, història, patrimoni, València, l’Alqueria de la Comtessa, Ajuntament de l’Alqueria de la Comtessa, 2005.

CREMADES MARTÍNEZ, M., Historia de Benagéber, Benaixeve, Ayuntamiento de Benagéber, 2013.

CULIÁÑEZ CELDRáN, M., Benijófar. Historia de un municipio del Bajo Segura, Benijòfar, Ayuntamiento de Benijófar, 2006.

DÍAZ MANTECA, E., «Carta de población de Artana (1611)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIX (1993), pp. 65-69.

ESCRIVÀ, Josep l’, Carta Pobla de Mislata, Mislata, Ajuntament de Mislata, 1985.

ESTARLICH CANDEL, R., «La carta puebla de Antella», dins Crónica de la XII Asamblea de Cronistas Oficiales del Reino de Valencia. Valencia-Xàtiva, 12-15 Octubre 1978, pp. 187-199.

FEBRER ROMAGUERA, M. V., Alcácer: su historia, Alcàsser, Ajuntament d’Alcàsser, 1981.

— «La carta de repoblació de Picassent després de l’expulsió dels moriscos», dins Primeres Jornades d’Estudis Picassentins, Picassent, Ajuntament de Picassent, 1985, pp. 17-48.

— Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. I: 1234-1372. Edición e índices, Saragossa, Anúbar, 1991.

— Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Puv, 2006.

FELIP SEMPERE, V. i V. GARCIA EDO, Privilegios y concesiones del término general del castillo de Nules en época foral (1251-1709), Nules, Ajuntament de Nules, 2005.

FELIPO ORTS, A., «La conformación del señorío de Villatorcas (1668-1696)», dins M. Pérez Álvarez i L. Rubio Pérez (eds.), Campo y campesinos en la España Moderna. Culturas políticas en el mundo hispano, León, Fundación Española de Historia Moderna, 2012, pp. 669-680.

FERRANDIS IRLES, M., «Noticias históricas de Bechí. III. Carta puebla de esta villa», Ayer y Hoy (Castelló), 42 (1903), pp. 405-411.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquicia de Cataluña, 3 vols., Madrid Barcelona, csic, 1969-1985.

FRANCH BENAVENT, R., «Las consecuencias de la expulsión de los moriscos en un lugar de realengo: la bailía de Corbera», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 63 (1978-85), pp. 179-244.

— «Un caso de señorío eclesiástico valenciano: el convento de Aguas Vivas durante el siglo XVIII», Anales Valentinos, año vi, núm. 11 (1980), pp. 83-117.

GARAY, P. i J. GINÉS, «Commemoració del quart centenari de la carta pobla de Serra i Ria (1609-2009)», Axerra (Serra), 2 (2009).

GARAY MONZÓ, J. L., «Los señoríos de la Hoya de Buñol y Los Serranos en el XVIII», Estudis. Revista de Historia Moderna, 7 (1980), pp. 267-303.

GARCÍA CHIRIVELLA, F., «Fragmentos de la carta puebla», en un futllet de commemoració de la carta pobla de Montan, Ajuntament de Montan, 2012.

GASCÓN PELEGRÍ, V., Historia de Tabernes de Valldigna, 2a ed., València, Diputació Provincial de València, 1981.

GIL OLCINA, A., La propiedad señorial en tierras valencianas, València, Del Cenia al Segura, 1979.

— Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat d’Alacant, 2012.

GIMENO MICHAVILA, M., La Rambla de la Viuda. Antecedentes históricos y estudio de las concesiones de aprovechamiento de sus aguas, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1935.

GONZÁLBEZ ESTEVE, E., Carta de población de Benilloba, 1611, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979. Papeles Alicantinos núm. 16.

GONZÁLBEZ ESTEVE, E., El señorío de Benilloba, Alacant, Obra Cultura de la

Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1985.

GRAU ESCRIHUELA, A., «Aproximació al règim senyorial, repartiment i usos del sòl als dominis de la Casa de Medinaceli al País Valencià. Balanç provisional de les cartes-pobles», Saitabi (València), XL (1990), pp. 23-42.

— Señorío y propiedad en el País Valenciano: los dominios de la Casa Ducal de Medinaceli (siglos XVI-XVIII), Tesi doctoral, València, Universitat de València, 1993.

— «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla i els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 155-194.

— Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i El Verger, segles XV-XIX, Dénia, Ajuntament de Dénia, 2001.

GUAL CAMARENA, M., Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989.

GUERRERO CAROT, F. J. i J. CORBALáN DE CELIS, Repoblar para vivir. Sot de Ferrer: un ejemplo de repoblamiento en el Alto Palancia (ss. XIv-XVIII), Sot de Ferrer, Ayuntamiento de Sot de Ferrer, 2002, pp. 114-134.

GUINOT, E. i F. ALMENARA, Carta de poblament de Poble Nou de Benitatxell,1698, València, Edicions del Bullent, 2008.

GUINOT RODRÍGUEZ, E., Cartes de poblament medievals valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991.

HERNÁNDEZ RUANO, J., Historia de los moriscos valencianos de Xivert. Desarrollo económico y aculturación, Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat, 2003.

IBORRA LERMA, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, Caja de Ahorros de Sagunto, 1981.

IQUINO PARRA, F., Historia de Soneja, València, 1982.

IVARS CERVERA, J., «Acte de nova població del lloc i baronia de Benidoleig 1611). Transcripció i comentari», Xàbiga (Xàbia), 2 (1987), pp. 57-66.

— Carta pobla de la vila d’Ondara atorgada pel marqués de Guadalest el 18 d’agost de 1611, Alacant, Diputació Provincial d’Alacant, 1994.

JÀFER, S. i F. MONTANER, Carta pobla del Ràfol de Salem, Ràfol de Salem-València, Ajuntament del Ràfol de Salem-Diputació Provincial de València, 1996.

JANER, F., Condición social de los moriscos, Madrid, Imp.de la Real Academia de la Historia, 1857.

JIMÉNEZ CERVERA, F. J., Gestalgar: contribución a su historia, Paiporta, Ediciones La Sirena, 2009.

JORNET PERALES, M., Bélgida y su término municipal, València, Imp.Vives Mora, 1932 (reed. facsímil, 1973).

LA PARRA LÓPEZ, S., Los Borja y los moriscos (repobladores y «terratenientes» en la huerta de Gandía tras la expulsión de 1609, València, Diputació Provincial de València, 1992.

LEDESMA RUBIO, M.ª L., Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1991.

LLORENS RAGA, P. L., La carta de población de Soneja, Sogorb, Instituto Laboral de Segorbe, 1963.

— «Carta puebla del lugar de Paredes (Jérica)», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 54 (1969), pp. 99-117.

— «Manuel, baronía en el Reino de Valencia», treball guanyador del Premi Roc Chabàs de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, Mecanoscrit inèdit, 1970.

— Villa y baronía de Masalavés, València, Tip. de P. Quiles, 1976.

LLORET GÓMEZ DE BARREDA, PAZ, «Los intentos repobladores del señor de Olocau tras la expulsión de los moriscos. La carta puebla de 1610», Estudis. Revista de Historia Moderna, 28, 2002, pp. 345-366.

— «Carta pobla d’Olocau, 1610», Mirades al Camp de Túria (Llíria), 4/5 (2013), pp. 97-99.

MARIA, P. Ramon de, «Carta puebla de Torreblanca....», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIi (1931), pp. 83-88.

MARTí CORONADO, J., «Expulsión de los moriscos y el 400 aniversario de la carta de población de Azuébar y Soneja», dins Moriscos del Alto Palancia. La expulsión y sus consecuencias, Sogorb, Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2010, pp. 191-199.

MARTÍ MESTRE, J., «La carta de població de Santa Coloma, els Frares i la Garrofera (les Valls de Segó), 1610. Presentació i edició», Braçal (Sagunt), 9 (1994), pp. 119-124.

MARTÍNEZ CARBONELL, E., Carta de poblament d’Alcàntera, Alcàntera de Xúquer, Ajuntament d’Alcàntera de Xúquer, 2003.

MARTÍNEZ ESPAÑOl, G., «La Carta Puebla de Aspe. Características del régimen señorial tras la repoblación», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 155-163.

MARTÍNEZ PERONA, J. V. i F. ZANÓN RODRIGO, Población y repartimiento de Pedralba y Bugarra (1611-1612), Pedralba-Bugarra, Ayuntamiento de Pedralba-Ayuntamiento de Bugarra, 1996.

MATEU I LLOPIS, F., «Sobre el régimen señorial en los lugares de repoblación del reino de Valencia en el siglo XVII. Los «Capítols del lloch de Barcheta (1617)», Anales del Centro de Cultura Valenciana, XXVII (1966), pp. 57-82.

MESADO I GIMENO; X., La carta pobla de Betxí. 1611, Betxí, Ajuntament de Betxí, 2011.

MESADO, X., D. VENTURA, F., NEBOT, M. A. BADENES, J. A. MENEU I A. REMOLAR, La Carta Pobla de 1611, Castelló, Diputació de Castelló, 2011.

MILEO, P., Carta pobla de Montanejos: 400 aniversario, 1612-2012, Castelló, Imprenta Rosell, 2012.

MILLÁN y GARCÍA-VARELA, JESÚS, Rentistas y campesinos. Desarrollo agrario y tradicionalismo político en el sur del País Valenciano (1680-1840), Alacant, Instituto Juan Gil Albert, 1984.

MOLLÀ RIBES, E., «Estudi i transcripció de la Carta Pobla de la Granja de la Costera (1611)», dins La Granja de la Costera, 400 anys d’història, la Granja de la Costera, Ajuntament de la Granja de la Costera, 2011.

MONJO I MASCARÓ, J. i L. MAS FORNERS, «Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia: l’emigració mallorquina al regne de València en el segle XVII», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15 (2004), pp. 89-112

MONSERRAT, M., Carta pobla Alcalalí, 1610, Alcalalí, edició de l’autor, 2000.

— Carta pobla de Xaló i Llíber, Xaló, Ajuntament de Xaló, 2002.

MONZÓ NOGUÉS, A., Crónica parroquial de Albalat de Taronchers, València, 1987.

MORA CAÑADA, A., «Carta de población del señorío de Valldigna de 1609», Anuario de Historia del Derecho Español, xLVIII (1978), pp. 487-506.

MOSCARDÓ UBEDA, J. i J. F. CALABUIG CALVO, «Una aportació a la història d’Alfarrasí. Noves capitulacions i millores fetes en 1629 sobre la carta-pobla de 1611», Alba. Revista d’Estudis Comarcals (Ontinyent), 7 (1992), pp. 161-167.

MOXÓ, S. de, La disolución del régimen señorial en España, Madrid, csic, 1965.

MUÑOZ Y ROMERO, T., Colección de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, Corona de Aragón y Navarra, Madrid, 1847.

NAVARRO I BELMONTE, C. i M.ª C. BLASCO GARCIA, «El repoblament de la vila de Novelda després de 1609», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 119-126.

NAVARRO BENITO, M. i P. J. PLA ALBEROLA, «La repoblació de Tàrbena després de l’expulsió dels moriscos», dins J. Molines i J. L. Monjo (coords.), I Jornades de Repoblació Mallorquina al Sud Valencià, Segle XVII, Tàrbena, Ajuntament de Tàrbena, 2010, pp. 147-155.

NAVARRO REIG, J., «Capítulos de población del lugar de Gayanes», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 38 (1983), pp. 61-87.

NICOLAU BAUZÀ, J., Pàgines de la història de Benaguasil, Benagasil, Ajuntament de Benaguasil, 1990.

OLUCHA MONTINS, F., «Colección de cartas pueblas. cIII. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en el castillo de Benicasim, a 8 de diciembre de 1589», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LIX (1983), pp. 377-383.

— «Colección de cartas pueblas. cxi. Carta de población de Benicasim y Montornes por la señora Violante de Casalduch...», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXII (1986), pp. 37-41.

ORTS I BOSCH, P. M., Carta Pobla de La Nucia, Altea, Art. Lanuza, 1989.

ORTS I BOSCH, P. M. i J. PastoR FLuixà, Carta pobla d’Altea, Altea, Art. Lanuza, 1988.

PALOMARES PÉREZ, E., Historia de Benagéber, Benaixeve, Ayuntamiento de Benagéber, 1983.

PALOP, J. M., Hambre y lucha antifeudal. Las crisis de subsistencias en Valencia (siglo XVIII), Madrid, Ed. Siglo XXI, 1977.

PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973.

PASTOR MADALENA, M., El Cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004.

PAYÁ LÓPEZ, P., «Carta Puebla y Concordias del señorío valenciano de Anna (1611-1654)», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 19 (2001), pp. 32-46.

PEÑARROJA, L., Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.

PEÑARROCHA ALTABELLA, JESÚS, Carta puebla de Benicalaf, Benavites, Ajuntament de Benavites, 2013.

PERELLÓ LULL, R. A., Vivencias de Benimeli, Benimeli, Ajuntament de Benimeli, 2002.

PÉREZ MEDINA, T. V., La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII, Petrer, Ajuntament de Petrer, 1995.

— «Senyoria i camperolat a la carta de poblament de Petrer (1611)», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 43-52.

PÉREZ MEDINA, T. V. i M.ª C. RICO NAVARRO, «La carta pobla de Petrer del 1611. Una còpia del segle XVIII», Revista del Vinalopó (Petrer), 1 (1998), pp. 159-170.

PÉREZ I PAVIA, G., Carta pobla del lloch de Gayanes atorgada en 7 de agost de 1611: copia del original de 1611 concedida en enero de 1754 a Joseph San Juan por el escribano real D. Francisco Lorca, Gaianes, Ajuntament de Gaianes, 2006.

PÉREZ RODRÍGUEZ, J. M., «Colección de cartas pueblas. C. Repoblación del valle de Almonecir tras la expulsión de los moriscos en 1609», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVIII (1982), pp. 231-238.

PLA ALBEROLA, P. J., «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-203.

— «Capítols de nova població del lloch de Benazau, 1611», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 39 (1983), pp. 125-155.

PLA ALBEROLA, P. J., Cartas pueblas del condado de Cocentaina, Alacant-Cocentaina, Instituto Juan Gil-Albert-Ajuntament de Cocentaina, 1986.

— «Recolonización interior y expensión del régimen señorial. La carta puebla de la Sarga de 1774», dins Estructuras y regímenes de tenencia de la tierra en España, 1987, pp. 117-128.

— «Capítols del stabliment de Turballos, 1515», Revista de Historia Moderna (Alicant), 8-9, (1990), pp. 300-303.

— «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 153-226.

— «La carta puebla de un lugar sin nombre», Alberri (Cocentaina), 21 (2011), pp. 77-154.

PONS ALÓS, V. i V. Pons Pons, La carta puebla y la repoblación de L’Alcudia de Crespins tras la expulsión de los moriscos (1612), l’Alcúdia de Crespins, Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins, 1985.

PONS MONCHO, F., Trapig. La producción de azúcar en la Safor (siglos XIV-XVIII), Gandia, Instituto Alfonso el Viejo, 1979.

PONS PONS, V., La baronía de Sumacárcer a principios del siglo XVII: la expulsión de los moriscos y sus consecuencias, Tesi de llicenciatura inèdita, 2 vols., València, Universitat de València, 1982.

— El señorío de Sumacárcer en el siglo XVII: la expulsión de los moriscos y la repoblación cristiana, Sumacàrcer, Associació d’Amics de l’Ermita de Sumacàrcer, 1998. Poveda ayoRa, A., «Carta puebla de Montanejos. Aproximación histórica y estructura de su régimen señorial en el siglo XVIII», Boletín de la Sociedad Castellonenese de Cultura, LXII (1986), pp. 347-374.

PUIG, V., J. TORRÓ, E. ARAGÓ i I. de Goñi, La carta de població de les Valls de Gallinera i Ebo (1611), Ebo-Gallinera, Ajuntament d’Ebo-Ajuntament de Gallinera, 2011.

RAMÍREZ MARTÍNEZ, S., La repoblació de la Vilanova de Mislata: carta pobla i establiments, 1609-1614, Mislata, Ajuntament de Mislata, 1996.

ROCHER TARRASÓ-VILLALONGA, S., Revista de Festes 1997, Pedreguer.

— Carta pobla de Quartell, Quartell, Ajuntament de Quartell, 2013.

RODRÍGUEZ RODRÍGuez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

ROS SANFÉLIX, J., La Carta Puebla de Fuentes de Ayódar, Edició digital en web, 11 de maig de 2000.

RUIZ TORRES, P., Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850, València, Institució Alfons el Magnànim, 1981.

SALA CAÑELLAS, V., Novelda en el ayer. Crónicas de la villa de Novelda (ii), Alacant, Caja de Ahorros, 1979.

SALVÁ, M. i P. SÁINZ DE BARANDA, Colección de documentos inéditos para la historia de España, t. XVIII, Madrid, 1874.

SÁNCHEZ GOZALBO, A., «Colección de cartas pueblas. LXVi. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en la ermita de Santa Águeda, término de Benicásim, a 9 de septiembre de 1603», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIX (1944), pp. 42-47.

— «Población de Bechí por don Sancho Ruiz de Lihory, marqués de Guadalest, a 9 de diciembre de 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVII (1951), pp. 110-116, pp. 326-332.

SáNCHEZ RECIO, G., Carta de población y capítulos para su gobierno de la villa y baronía de Monóvar, 1611, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, Papeles Alicantinos, 10.

— Carta de población de Elda, 1611-1612, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979, Papeles Alicantinos, núm. 18.

— «Monnòver, una villa de señorío en el siglo XVII», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 181-189.

— «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó (Petrer), 14 (2011), pp. 199-201.

SANCHIS COSTA, J. i F. GIL PERICÁS, Rasgos históricos de Almoines, Almoines, Ajuntament d’Almoines, 1987.

SANTACREU SOLER, J. M. i F. AURA MURCIA, La carta de poblament de Tàrbena, Alacant, Diputació Provincial d’Alacant, 2009.

SASTRE, B., M. GINER, J. GARCIA BAÑULS i J. M. ALCINA, «Historia de la Villa de Pego», dins Pego Miscelánea, Alacant, 1979.

SENÍS DOMINGO, J., Serra (Apuntes para su historia), València, 1954 (2a ed., 1978).

SERENA PÉREZ, B., Apuntes históricos de la villa de Bicorp, Bicorb, Ajuntament de Bicorb, 1999.

SERRA RUIZ, R., El pensamiento social-político del Cardenal Belluga (1662-1743), Murcia, Diputación Provincial de Murcia, 1963.

SEVILLANO COLOM, F., Bosquejo histórico de Oropesa, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1953.

SILVESTRE PÉREZ, S., «Noves aportacions al voltant de les repoblacions postmorisques: la carta pobla de Setla (1609)», Alberri (Cocentaina), 24 (2014), pp. 62-67.

SOLER, A., Història del poble de Barxeta, Barxeta, Ajuntament de Barxeta, 2004.

— Montroy. Geografía, Historia, Patrimonio, Montroi, Ayuntamiento de Montroy, 2004.

— Llocnou d’en Fenollet. Geografia, història, patrimoni, Lloc Nou d’en Fenollet, Ajuntament de Lloc Nou d’en Fenollet, 2005.

— Beniarjó. Poble de la Safor i senyoria d’Ausiàs March, Beniarjó, Ajuntament de Beniarjó, 2007.

— Genovés, geografia, història, patrimoni, el Genovés, Ajuntament del Genovés, 2007.

SOLER, A., El poble de Salem i la foia de les Fonts, Salem, Ajuntament de Salem, 2007.

— Ràfol de Salem: geografia, història, patrimoni, el Ràfol de Salem, Ajuntament del Ràfol de Salem, 2007.

— Ròtova: geografia, història, patrimoni, Ròtova, Ajuntament de Ròtova, 2007.

— Senyera. Geografia, història, patrimoni, Senyera, Ajuntament de Senyera, 2007.

— Bellús, geografia, història, patrimoni, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008.

— Manuel. Geografia, història, patrimoni, Manuel, Ajuntament de Manuel, 2008.

— Almoines, geografia, història, patrimoni, Almoines, Ajuntament d’Almoines, 2009.

— Beniflà: geografia, història, patrimoni, Beniflà, Ajuntament de Beniflà, 2009.

— Castelló, refugi dels Borja. Història de Castelló de Rugat, del segle XI al XVII, Castelló de Rugat, Ajuntament de Castelló de Rugat, 2009.

— Daimús: geografia, història, patrimoni, Daimús, Ajuntament de Daimús, 2009.

— Llocnou de Sant Jeroni: geografia, història, patrimoni, Lloc Nou de Sant Jeroni, Ajuntament de Lloc Nou de Sant Jeroni, 2009.

— Massalavés, geografia, història, patrimoni, Massalavés, Ajuntament de Massalavés, 2009.

— Piles, geografia, història, patrimoni, Piles, Ajuntament de Piles, 2009.

— Aielo de Malferit, geografia, història, patrimoni, Aielo de Malferit, Ajuntament d’Aielo de Malferit, 2011.

— Benipeixcar. Imatges i paraules per a la memòria, Gandia, Ajuntament de Gandia, 2011.

— Rotglà i Corberà: geografia, història i patrimoni, Rotglà i Corberà, Ajuntament de Rotglà i Corberà, 2011.

SOLER, A. i R. JORDÀ, Montserrat. Geografia, història, patrimoni, Montserrat, Ajuntament de Montserrat, 2005.

— Benicolet: geografia, història, patrimoni, Benicolet, Ajuntament de Benicolet, 2006.

— Palmera: geografia, història, patrimoni, Palmera, Ajuntament de Palmera, 2007.

SOLER, A., R. JORDÀ i R. YAGO, Gata de Gorgos. Geografia, història, patrimoni, Gata de Gorgos, Ajuntament de Gata de Gorgos, 2007.

SOLER, A. i E. MOSCARDÓ, Xeresa: geografia, historia, patrimoni, Xeresa, Ajuntament de Xeresa, 2009.

SOLER, A. i R. YAGO, Real. Geografia, història, patrimoni, el Real, Ajuntament del Real, 2007.

SOLER i ESCÒRCIA, J. i F. Úbeda i bataLLeR, La Carta de població del Genovés, el Genovés, Associació Cultural «9 d’Octubre», 1996.