Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III»

Yazı tipi:



Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Mestre / Vicent: L’expulsió dels moriscos.

Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN (obra completa): 978-84-370-9756-5

ISBN (vol. III): 978-84-9134-253-3

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l’època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l’expulsió dels moriscos el 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes pobla atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

En canvi, hi ha localitats on el senyor no hi arribà a atorgar una carta de poblament sinó que va fer establiments individuals als nous pobladors, on constaven les clàusules del pagament de les rendes i, en el seu cas, les obligacions vassallàtiques, com ara en els casos de Xeresa, Xeraco i Beniarjó, a la Safor, del raval de Sant Joan a Elx, o del futur marquesat de Rafal en terme d’Oriola, entre altres. Per raons de coherència documental hem preferit no incloure aquest tipus de document, però sí els casos de modificacions de la pobla de major entitat i que tingueren caràcter col·lectiu per a tota la comunitat veïnal. Aquets foren bastant usuals, tant en grans com en petites senyories, i, de fet, hem hagut de fer-ne una selecció perquè la llista podia ampliar-se excessivament. Per tant, no hem inclòs aquells canvis puntuals sobre un pagament concret, o sobre una regalia (forn, molí, almàssera, etc.), habituals durant tot el Sis-cents. Les raons tenen molt a veure amb les dificultats d’arrelament de les noves famílies durant els primers anys, juntament amb les elevades exigències de renda que se’ls imposaren. Aquesta és una qüestió ben coneguda i tractada pels especialistes i respon al fet que tant els mudèjars baixmedievals com moriscos moderns patien un règim senyorial molt més exigent i gravós que no els seus conveïns cristians vells. I amb la substitució de població del 1609, la noblesa valenciana no assimilà aquest canvi i establí uns nivells d’exigència de renda el més similars possibles als anteriors.

Des del final del segle XVII i durant el XVIII el nombre de cartes de poblament disminuí considerablement, amb un significatiu impasse durant la primera meitat del XVIII en el marc de l’abolició dels Furs i la implantació de la nova administració borbònica. A les darreries del 1600 documentem nou casos de fundació de poblacions, però concentrades en les comarques meridionals valencianes, especialment en el territori de la ciutat d’Oriola. Són casos com els de Benijòfar, Santa Àgueda a Catral, Molins de Rocamora, Bigastre, però també en els voltants, com ara Benitagell o la Nucia, lligats a processos d’apropiació de terres comunals i roturacions. De fet, és aquest també el context de la majoria de les darreres cartes d’aquesta col·lecció, datades en la segona meitat del segle XVIII: les Pies Fundacions del cardenal Belluga (Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri), Penella, la Sarga, la Vallonga i las Atalayas de Burgunyo, a Alacant. A més, en aquests darrers casos juga com una variable significativa la reinstauració de la jurisdicció alfonsina per part de la monarquia borbònica, fet que animà diversos burgesos a intentar crear noves senyories com les esmentades.

Quant a la seua distribució territorial, evidentment aquestes cartes pobles es concentren en les zones d’antic poblament morisc, comarques centrals i meridionals del país principalment, amb un progressiu decantament geogrèfìc vers les actuals comarques alacantines i pràcticament sense casos per les terres castellonenques. En canvi, és bastant més estable la diversitat de senyors atorgants: podem trobar des de les grans cases senyorials, freqüentment modificant a la baixa les primeres condicions econòmiques, com una multitud de petits senyors que encara intenten atraure els pobladors, fins arribar als burgesos del segle XVIII, que utilitzaren la carta pobla com a mecanisme d’assentar veïns en les seues terres i convertir-los així en els seus vassalls.

Com en els dos volums anteriors, aquestes cartes de poblament tenen procedències molt diverses; una part són els documents originals conservats als respectius protocols notarials on van ser registrats, però en bastants casos només hem pogut disposar de còpies posteriors. En massa ocasions aquestes són tardanes, ja del segle XVIII, la qual cosa sol comportar deficiències en la qualitat de la seua transmissió. Per això, i tal com hem indicat en alguns casos, els textos que ens han arribat pateixen massa deficiències quant a errades ortogràfiques o pèrdua de paraules, molt marcadament en els textos i clàusules que estan en llatí. Aquest problema també es dóna en alguns casos quant a l’antroponímia dels pobladors, amb cognoms difícils d’identificar o que, fins i tot, varien en el mateix document entre la seua aparició al principi de la carta pobla i en el nom que hi apareix a les signatures del final. Quasi tots els documents han estat transcrits personalment per mi, amb la qual cosa s’han corregit errades d’edicions anteriors, però també cal fer constar que per alguns això no ha estat possible, ja que han desaparegut els manuscrits dels arxius en els darrers anys, com ara el cas de les dues cartes pobla d’Algar de Palància, la segona carta de Sumacàrcer, o les de l’Atzúbia i Negrals que estaven a l’Arxiu Parroquial de Pego. En alguna altra ocasió ha estat impossible accedir a l’arxiu senyorial privat, com ara el del marqués de Dos Aigües.

En la gran majoria dels casos hem inclòs en aquest volum els documents complets, però en d’altres només ens han arribat incomplets, habitualment els capítols amb les condicions del poblament però sense l’encapçalament, els noms dels pobladors, les clàusules legals i l’escatocol final. Així mateix, també ací hem inclòs algunes referències documentals de cartes de poblament desaparegudes i que, potser, en el futur acaben sent trobades.

De fet, és per això que al final hem afegit un petit apèndix amb una nova carta pobla localitzada en aquest temps d’edició dels tres volums, concretament la del lloc de Tales de l’any 1616; hem pogut fixar la data exacta de la de Novelda de l’any 1611, publicada al primer volum amb el número 75 de la col·lecció, i ara amb el seu preàmbul i les garanties jurídiques del final, incloses en un imprès original usat per fer els establiments individuals als nous pobladors. I la referència cronològica de dues cartes pobles no localitzades fins ara, les de Benejússer del 1611 i de Formentera de Segura del 1691.

CATÀLEG CRONOLÒGIC DE LES CARTES DE POBLAMENT D’AQUEST VOLUM

211. 1612, maig 13. Petrés.

212. 1612, juny 25. Benicalaf, terme actual de Benavites.

213. 1612, juliol 13. Bolbait.

214. 1612, juliol 15. Daimús.

215. 1612, juliol 29. Segona d’El Verger.

216. 1612, agost 1. Guardamar de la Safor (perduda).

217. 1612, agost 8. Raval de Sogorb.

218. 1612, agost 12. Parcent, Benigembla i Vernissa.

219. 1612, agost 14. Geldo.

220. 1612, setembre 28. Serra d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo.

221. 1612, setembre 30. Fanzara.

222. 1612, octubre 1. Sueras.

223. 1612, octubre 1. Modificació ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva.

224. 1612, octubre 20. Primera de Benillup.

225. 1612, octubre 21. Modificació d’Elda.

226. 1612, octubre 26. Cortes de Pallàs.

227. 1612, octubre 27. Modificació de Petrer

228. 1612, novembre 25. Modificació de Pedreguer.

229. 1612. Capítols de negociació de la població de la Vall d’Uixó.

230. 1613, gener 1. Orxeta.

231. 1613, abril 13. Segona de Benaguasil.

232. 1613, maig 10. Segona de la Vall d’Uixó.

233. 1613, maig 11. Acceptació de la Vall d’Uixó i renúncia a la primera.

234. 1613, juny 24. Segona de Fanzara.

235. 1613, juny 28. Castro i Fondeguilla.

236. 1613, setembre 25. Modificació de Benasau.

237. 1614, febrer 19. Segona de Massalavés.

238. 1614, abril 24. Poders per a repoblar Benaguasil, Paterna, la Pobla de Benaguasil, Fanzara i Geldo, llocs de la Vall de Veo i Serra d’Eslida, i reialencs d’Onda i Vila-real.

239. 1614, octubre 29. Alcalalí.

240. 1614, novembre 16. Segona de Redovà.

241. 1615, novembre 4. Finestrat.

242. 1615, novembre 21. Segona de Bicorb.

243. 1616, gener 18. Modificació de la Vall d’Uixó.

244. 1616, març 27. Montroi (perduda).

245. 1616, abril 25. Tercera de Sumacàrcer.

246. 1616, juliol 25. Artesa.

247. 1616, juliol 31. Modificació de Petrer.

248. 1616, agost 29. Alcudiola i Massalalí.

249. 1616, octubre 7. Primera de Corbera de la Ribera.

250. 1616, desembre 9. Xivert.

251. 1617, gener 11. Altea.

252. 1617, març 29. Paredes (terme de Xèrica)

253. 1617, juliol 18. Modificació de Monòver.

254. 1617, octubre 11. Barxeta.

255. 1619, agost 22. Modificació de Piles i Palmera.

256. 1619, novembre 3. Segona de Gaibiel (perduda).

257. 1620, març 28. Modificació d’Aïr, Vall d’Almonesir.

258. 1621, febrer 3. Segona de Corbera de la Ribera

259. 1623, març 7. Modificació d’Alfarb.

260. 1623, desembre 8. Torcas (terme de Sogorb).

261. 1624, gener 25. Modificació de Pedralba-Bugarra.

262. 1624, maig 27. Raval de Sant Joan, de Xàtiva.

263. 1625, març 16. Modificació Raval d’Oliva.

264. 1625, setembre 4. Modificació d’Alèdua.

265. 1626, febrer 8. Segona d’Anna.

266. 1626, març 31. Ràfol Blanc o Alqueria d’Asnar.

267. 1626, juliol 6. Rafelguaraf.

268. 1626, juliol 6. Faldeta.

269. 1628, abril 14. Modificació de Picassent.

270. 1628, maig 14. Benillup.

271. 1628, octubre 18. Vall de Perputxent

272. 1629, abril 24. Modificació de Navarrés.

273. 1629, desembre 9. Alfarrasí.

274. 1630, març 13. Modificació de Catadau.

275. 1630, març 13. Modificació de Llombai.

276. 1634, gener 1. Renúncia d’Elda a la segona carta pobla de 1612.

277. 1634, gener 9.. Modificació de Bunyol, Yàtova, Macastre i Alboraig.

278. 1634, juny 13. Modificació de Relleu.

279. 1635, març 4. Modificació de Guardamar de la Safor (Perduda).

280. 1635, agost 12. Tercera de Guardamar de la Safor.

281. 1635, octubre 17. Bicorb, Benedrís i Quesa.

282. 1639, juliol 6. Gaibiel.

283. 1640, juny 24. Modificació de Petrer.

284. 1640, juliol 15. Modificació de Paterna.

285. 1640, desembre 17. Modificació de Faura.

286. 1642, abril 7. Confirmació de la modificació de Picassent.

287. 1644, juny 9. Tercera de Corbera de la Ribera.

288. 1644, agost 7. Segona de Xest.

289. 1645, març 25. Modificació de l’Alcúdia de Carlet.

290. 1645, setembre 18. Segona de Gata de Gorgos.

291. 1648, maig 25. Benicolet.

292. 1654, gener 2. Modificació de Carlet i Benimodo.

293. 1654, maig 31. Tercera d’Anna.

294. 1654, agost 14. Segona modificació de Pedreguer.

295. 1658, setembre 18. Modificació de Cortes de Pallàs.

296. 1659, desembre 24. Modificació d’Almedíxer.

297. 1666, abril 8. Benidorm.

298. 1687, novembre 3. Modificació de Guardamar de la Safor.

299. 1689, agost 6. Benijòfar (perduda).

300. 1689, octubre 18. Finestrat.

301. 1689, novembre 18. Concòrdia de Xest.

302. 1691, gener 25. Modificació de Sanç (terme de Xàtiva).

303. 1691, maig 6. Santa Àgueda (terme de Catral).

304. 1691, octubre 4. Modificació de Ressalany (terme de Benimodo).

305. 1692, octubre 20. Modificació d’Artana.

306. 1697, febrer 20. Modificació d’Assuévar.

307. 1697, maig 12. Alqueria d’Asnar.

308. 1697, octubre 23. Molins de Rocamora (Oriola).

309. 1698, gener 4. Benitagell.

310. 1699, agost 8. Modificació de Betxí.

311. 1699, agost 16. Cabanyes (Alzira).

312. 1700, març 31. Modificació de Tous.

313. 1700, juny 16. Modificació de Serra i Ria.

314. 1701, octubre 16. Bigastre.

315. 1705, juliol 9. La Nucia.

316. 1715, juny 2. Confirmació de Bigastre.

317. 1725, juliol 12. Renovació de poblament del Fondo dels Frares.

318. 1727, octubre 5. Nova concòrdia de Petrer.

319. 1745, maig 13. Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri.

320. 1755, juny 22. Concòrdia d’Anna.

321. 1766, març 5. Alboi (terme del Genovés).

322. 1766, març 24. Llosa de Camatxo (terme de Vall de Pop).

323. 1768, agost 16. Modificació de Navaixes.

324. 1773, setembre 1. Penella, (terme d’Alcoi).

325. 1774, març 14. La Sarga (terme de Xixona)

326. 1776, març 18. Segona concòrdia de Navaixes.

327. 1779, novembre 25. La Vallonga de Burgunyo (Alacant)

328. 1779, desembre 15. Las Atalayas de Burgunyo (Alacant)

329. 1787. La Barraca d’Aigües Vives.

330. 1791? Benadressa (Castelló de la Plana).

331. 1796, desembre 12. Ampliació de la Barraca d’Aigües Vives.

APÈNDIX

332. 1611, agost 28. Benejússer (perduda).

333. 1611, setembre 4. Novelda (completat el document).

334. 1616, desembre 18. Tales.

335. 1691, abril 7. Formentera de Segura (perduda).

211.

1612, maig 13. Petrés.

Melcior Munyós, cavaller i lloctinent del batlle de la vila de Sagunt, administrador en nom de la Real Audiència de València del lloc de Petrés, segrestat judicialment per aquesta, atorga la carta pobla de dita localitat de Petrés per a trenta-dos pobladors. El document inclou al final les dues confirmacions del seu contingut fetes per Jaume Aguiló òlim Perpinyà i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà, els quals pledejaven per la senyoria d’aquesta localitat.

Notari, Francesc Ferrer de Riambau.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1641, llibre 6, mà 51, ff. 7r-12v.

Edicions:

a. Iborra Lerma, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, 1981, pp. 432-439. (Edició incompleta.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 328.

TEXT

Die XIII mensis maii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Nos Melchior Muñoz, miles, locumtenens baiuli villae Sagunti, secrestator loci de Petres, constructi infra terminos generales dicte villae Sagunti, nominatus per Regiam Audienciam civitatis et Regni Valenciae commisarius ad infrascripta faciendi, capitulandi et stabiliendi, electus et deputatus per doctorem Salvatorem Fontanet, de Consilio Suae Magestatis, judicem commisarium pro sua magestate creatum et nominatum ad populandum loca Regni Valenciae de quibus fuerunt expulsi agareni et per alia negocia anexa et conexa, dependencia et emergencia a dictis expulsionibus et populacionibus, pro ut de dicta regia comissione constat cum duabus regiis epistolis firmatis propria manu Suae Magestatis, sigillatisque cum suo regio sigillo et cum aliis solempnitatibus Regiae Cancellariae expeditis, quarum prime fuit data in opido Madriti, die vigessimo tercio mensis desembris de anno millessimo sexcentessimo decimo, et de altera et secunda in dicto oppido, secundo die mensis aprilis de anno proxime preterito millessimo sexcentessimo undecimo, et de dicta mea commissione constat cum provissione per dictum regentem commissarium provissa, precenti die registrata in prima manu Judiciarii dictae comissionis, sub dicto calendario, recepta per notarium infrascriptum, scribanum dictae regiae comissionis, in presenciarum in dicto loco personaliter repertus, ex una; Honufrius Rene, justicia in anno presenti, Joannes de Mattes et Baptista Ferrer, jurati, Didacus del Castillo, sindicus, et Vincencius Ferrer, edilis dicti et presentis loci de Petres, Christoforus Garcia, Joannes Puig, Petrus Tort, Petrus Joannes Crexells, Franciscus Stors, Martinus del Toro, Bartholomeus Periz, Martinus Roch, Jacobus Beche, Michael Carbo, Michael Pastor, Joannes Periz, Anthonius Fayo, Joannes Baylo, Guillelmus Bonome, Joannes Iulia, Franciscus Casanova, Franciscus Fabra, maior, Matheus Veses, Bartholomeus Torrelles, Andreas Forner, Joannes Casanova, Michael Heres, Michael Vayo, Bernardus Laroca, Gabriel Jover et Balthasar Sifre, omnes convocati et congregati ex ordine et voluntate dicti secrestatoris, dicto nomine, sono campanae in ecclesia dicti loci, parte ex altera, in et super poblatione predicti loci de Petres, de certa sciencia etc., cum hoc presenti publico instrumento capitulationis et concordiae etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione populationis predicti loci de Petres devenimus inter nos ad capitulationem et concordiam per capitula, conventiones et pacta inmediate sequentia declaranda:

Capítols closos, fets, pactats, transigits, avenguts y concordats per y entre Melchior Muñoz, cavaller, lloctinent de balle de la villa de Morvedre, secrestador del lloch de Petrés y tenint comissió del doctor Salvador Fontanet, regent comissari per Sa Magestat en la població del lochs del regne de València dels quals són estats expressos1, los moros, en lloch y per lo senyor qui ha de ser del dit loch de Petrés, de una, y los nous pobladors del dit loch de Petrés de part altra, los quals son del thenor següent:

I. Primerament, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre les dites parts que, ans de pendre pocessió los nous pobladors del dit y present loch de Petrés de les casses, terres y heretats y pocessions que per lo senyor de dit loch se’ls senyalaran, se hajen aquells de avasallar en lo dit y present loch, prestant al dit senyor los sacraments y homenatges de fidelitat acostumat en tant quant per furs y privilegis del present regne et alias li és concedit y permès, y aquell y a sos antesessors, senyors qui són estats del dit y present loch, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per tem<p>s passats són estats de dit y precent loch, ab tota la jurisdicció així civil y criminal, alta y baxa, mer y mig imperi, ús y exersisi de aquella, que aquell y aquells han totstems tingut y acostumat tenir y excersir y han tingut y excercit en dit y present loch.

II. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés se reserva facultat de poblar y repartir les cases y terres, heretats y pocesions del terme del dit loch, així en la horta com en lo secà y montanyes, en sexanta pobladors segons estan repartides, designades y senyalades per dit senyor, y establirà aquelles als dits sexanta pobladors ab senç de quaranta-sis sous cascun any, moneda reals de València, per cascuna casa que·ls serà establida, ab dret de fadiga y lloyme y tot altre plen dret emphitheòtic segons fur de València, pagadors a sent Joan de juny y Nadal migerament, comensant la primera paga a Nadal primervinent y de allí avant.

III. Íttem, és estat pactat etc., per los dits nous pobladors que hui són y per temps seran, tinguen obligació de pagar cascun any al dit senyor dos sous per fanecada de terra de la horta de dit loch, y un sou per caffisada de secà, de cens, fadiga y lloysme y tot altre dret emphitheòtich segons fur de València, pagadors en la festa de Nadal y sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga lo dia y festa de Nadal primervinent.

IIII. Íttem etc., que aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor de Petrés los sagraments de homenages de fidelitat com dessús és dit, lo dit senyor de Petrés haja de nomenar y nomene justícia y consellers per a consell particular que li pareixerà, los quals hagen de nomenar y nomenen, per a elecció de officials de dit loch, tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any, que ja està nomenat; dos per a lloctinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, dels quals lo senyor nomene hun justícia y dos per a jurats, de hu dels tres per a mustasaf, y dels dits dos, hu per a lloctinent de justícia, en los temps y dies que se acostuma nomenar en les villes reals del present regne, de les quals persones lo dit senyor de Petrés respectivament haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofici y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de fer y observar y guardar cascun any perpètuament, excepto en lo present any que ja estan nomenats los dits officials fins tant lo dia de la primera elecció de dits officis respective.

V. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors que se avasallaran en dit lloch sien tinguts y obligats a fer y tenir recidència personal ab sa casa, domicili y capmajor en dit lloch. Y si cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de capitulasió y poblasió en avant, aquells o algú de aquells se’n hixqués y anàs del present lloch a viure o poblar en altres parts y estiguesen fora del dit lloch, juntament ab tota sa casa, domicili y capmajor, per temps de quatre messos contínuos, la cassa, terra y heretats y pocessions del tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa, y lo senyor de dit loch tinga líbera facultat de establir-les a altra persona que li parexerà y ben vist li serà. Y si cas serà que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit loch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres, heretats y pocessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament; y si cas serà que passats dits quatre anys aquells o algú de aquells volgués anar-se’n del dit loch ab dita sa casa, domicili y capmajor a viure en altra part, en tal cas, comptant primerament ab lo senyor del dit loch y obtesa llisència de aquell per a vendre dites terres, heretats y pocessions, les puixen vendre a la persona que·ls parexerà y ben vist los serà, pagant per dret de lloïsme dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga y lloysme al dit senyor tocant y pertanyent, ab què la tal persona que comprarà les dites cases, terres, heretats y pocessions se obligue avassallar-se en dit loch y fer residènsia personal en aquell, conforme los dits primers pobladors y no de altra manera. Y si cas fos que per via de matrimoni o en última voluntat o en donasió entre vius o àlias, lo pare volgués dispondre de la mittat de la casa, que los dits quaranta-sis sous que cascuna casa ha de pagar conforme se diu en lo segon capítol, de cens, fadiga y lloïsme, se hagen de partir en vint y tres sous per cascú, puix en la mateixa casa establida a la tal persona, y no sia dany de la senyoria sinó benefici haver-hi més pobladors per augment de les regalies del senyor.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls que seran del present loch de Petrés y sos successors de aquells perpètuament, sien tenguts y obligats perpètuament a conservar les casses que se’ls stabliran a ús y costum de bon adquiridor, a bé millorar y no res deteriorar aquelles. Y així mateix tinguen obligació de conrrear, cultivar y procurar les terres, heretats y pocessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra, y en cas que no u feren, dit senyor los ho puga demanar sots les penes a llur arbitre impossadores, o fer adobar dites casses y cultivar dites terres a gastos y despeses dels tals detenidors y posehedors de aquelles que no les hauran adobades, y cultivar dites terres segons al senyor de dit loch li parexerà y ben vist li serà.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y successors de aquells in perpetuum, sien tenguts y obligats a moldre en lo molí de la senyoria que se’ls senyalarà y coure en lo forn, pagant lo dret acostumat, y comprar carn de la carniseria, sens que puguen anar a moldre ni coure pa ni comprar carn en altres parts, molins, forns ni carniseries sens llisència del senyor, ab expressa prohibició que ningú puga portar a vendre ni véna en dit loch ningun gènero de vitualles en dany y perjuhí de la taverna, fleca, tenda ni demés regalies del senyor, sots pena de sexanta sous per cada vegada que contravindran y perdició de les tals vitualles.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los senyalarà, segons que ab lo present los senyala, lo dia del dijous de cada semana per a tenir mercat en dit loch, en lo qual dia senyalat y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament sens tenir obligació de pagar ningun dret a la senyoria. Y lo tender que tindrà arrendada la tenda del dit loch, tinga facultat, si voldrà, de traure a vendre a la plaça aquell mateix dia les vitualles que voldrà y li parexerà, ab què les que traurà les haja de vendre tot aquell dia al preu que les haurà comensades a vendre, sens poder pujar de preu, y la mateixa facultat tinguen los vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, usant del privilegi que tenia dit poble.

IX. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells que perpètuament o seran del dit loch, sien tenguts y obligats a pagar la sisena part dels fruyts de tot gènero de gra, llegums y ortalises y altres qualsevols que sien que es sembraran o plantaran y colliran en les terres de la horta del dit loch, y en les terres de secà y montanya a la desena part del què culliran, pagant primerament tot lo delme y primísia, que és, de huit, hu, y del què restarà se à de pagar en la horta la dita sisena part, ço és, hu al senyor y cinch al vassall, y en lo secà y montanya hu al senyor y nou al vassall.

X. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que per temps seran del dit lloch perpètuament, sien tenguts y obligats a donar y pagar al senyor del dit loch lo sisè de les moreres, ço és, cinch arrobes per a el vassall y una per a el senyor, y que, alfarrasada que sia la fulla posant un home per lo senyor y altre per lo poble, haja de pagar lo vasall la fulla de la senyoria a rahó de dos sous y mig per arroba.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los vassalls nous pobladors del dit loch y los que per temps seran in perpetuum tinguen facultat de fer una fanecada de alfals per casa en la horta del dit loch, pagant deu sous cascun any per fanecada a la senyoria sens obligasió de pagar altre dret de partisió. Y si algun vassall tindrà més de una cavalcadura, tinga facultat de fer altra fanecada de alfals ab què pague altres deu sous com dit és desús en respecte de la primera.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que in perpetuum seran del dit lloch, sien tenguts y obligats a pagar a la senyoria la sisena part de totes les garrofes que es culliran en lo terme del dit loch de Petrés, així en la horta com en lo secà y montanya, la qual dita sisena part les haja de rebre lo senyor portada a dit loch de Petrés per los vassalls en casa de cascú de aquells. Y si cas serà que algú en manera alguna fraudarà lo dit dret, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cascuna vegada que fraudarà, aplicadores a la senyoria.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor del dit loch la huitena part de les figues que es culliran, si·s secaran, en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà y montanya, pagant primerament lo delme y primísia; del què restarà de dites figues seques hajen de partir, ço és, sis arrobes al vassall y una al senyor, lo qual dret haja de cobrar y cobre lo dit senyor en les cases dels dits vasalls del dit lloch de Petrés; y si fraudaran, encórreguen en la pena contenguda en lo antecedent capítol.

XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los farà, segons que ab lo present capítol los fa franchs als vassalls que ara són y per tem<p>s seran del dit loch, de tota fruyta verda que culliran en la horta de aquell, ço és, de siseres, prunes, albercochs, pomes, présechs, peres, mansanes y rahims de les parres, de la qual dita fruyta no vol que paguen ningun dret, reservant-se com se reserva dit senyor los horts per a establir ab lo cens y dret de fadiga y lloïsme qui voldrà imposar per aquells o reservar per a la senyoria.

XV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran de dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch, per dret de les vinyes del secà y horta que hui són y per temps seran, del rahim de planta, de huit, hu; asò declarat, que si voldran vendre a pes de rahim arrobes o per menut, se haja de alfarrasar per dos experts, lo hu nomenador per lo senyor y altre per lo poble, y del que alfarrasaran que podrà valer y haver lo dit rahim de planta, sien tinguts y obligats a pagar al senyor la huytena part del dit alfarràs, estima y valor, en dinés, llevat primerament lo delme y2 primísia. Y si faran pansa, sien tenguts y obligats ha pagar la dita huytena part en pansa, ço és, de huit arroves, una al senyor y set al vasall, pagant primerament, com dit és, lo delme y primíssia, la qual dita huitena part de pansa haja de cobrar y cobre lo dit senyor en la casa del vasall que la haurà feta. Y si cas serà que algú o alguns fraudaran lo dit dret, encórreguen en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cada vegada que fraudaran, a la senyoria de dit loch aplicadores y pagadores. Y lo mateix dret de setena part hajen de pagar y paguen de les vinyes de vi que hui són y per temps seran en lo terme de dit loch en esta forma: que hajen de dexar y dexen en la vinya, de cada set tires, dos, ço és, la una per tot delme y primísia y l’altra per lo dret de senyoria, y les set3 per a el vasall, que és la setena.

XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors e los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch la sisena part de les oliveres que·s culliran en lo terme de aquell, pagant lo delme primer, lo qual dret haja de cobrar lo dit senyor de la casa del vasall de dit loch. Y lo dit vasall y vasalls sien tinguts y obligats a fer lo oli de les oliveres que hauran collit en dit terme en la almàcera del senyor, pagant lo dret de la almàsera conforme se paga en los llochs sircumvehins del dit e present loch de Petrés; y si algun o alguns dels dits vasalls defraudaran al senyor en dits drets, encórreguen per cada vegada que defraudaran en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, al dit senyor aplicadores y pagadores.

XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per tem<p>s seran del dit loch in perpetuum no puguen plantar ningun gènero de arbres sens licència del senyor, si no seran moreres, oliveres y garroferes, així en la horta com en lo secà, ni tallar ni arrancar oliveres ni garrofes çots pena de arrancar lo arbre que plantaran sens llisènsia del senyor, excepto los desusdits, y de sexanta sous del que tallaran o arruhinaran sens dita licènsia, y si algun arbre se secarà o arrencarà, la lenya sia del vasall senyor del dit arbre que se haurà secat, tallat o arrancat, excepto de oliveres y garroferes, <y> que la cunya o soca de dit arbres haja de ser y sia del senyor.

XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la present població tant solament se entenga y comprenga haver donat lo senyor de dit loch les cases, terres, heretats y pocessions que per lo dit senyor seran senyalades y stablides, y dits vasalls, com les erbatges y pins honsevulla que sien, y les regalies y tot lo demés que no serà expressat en la present capitulasió y stabliment, haver-ho donat lo dit senyor a dits pobladors y vasalls, s’o retura y reserva per a si y als seus que per temps seran senyors de dit y present lloch in perpetuum.

XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors que seran al present y per temps seran en lo esdevenidor perpètuament, no sien obligats per via directa ni indirecta pagar ningun censal, violari ni altre gènero de càrrech ni deute causat per los senyors de dit loch que són estats ni causaran per los qui vendran ni causats per la olim aljama y moros de dit loch expulsos y antecessors a d’aquells, com vullen resten los nous pobladors exemp<t>s e immunes a dits càrrechs, com sia tractat que lo senyor de dit loch qui ara és y per temps serà haja de pagar los dits censals, càrrechs y demés deutes. <Y> si per alguna subtilitat de dret, per rahó de dits deutes foren executats, molestats e inquietats, que les despeses que es causaran y los demés que pagaran vinguen a càrrech de la senyoria, y que los vasalls, dels fruyts dominicals se puixen returar tanta part y valor com valdran les despeses que per dita rahó se faran, y principal, per sa pròpia auctoritat y decret, sens4 provisió de jutge algú.

XX. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés y sos successors que per temps seran senyors del dit loch in perpetuum, segons la ocurrència del temps y segons més convindrà y al senyor del dit lloch li parexerà y ben vist li serà, tinga líbera facultat de poder fer, provehir y manar se fasen y publiquen qualsevol crides, prohibisions y manaments que fasen, obtemperen, guarden y observen les coses que per aquell seran provehides y manades per a la bona administració, pau y quietut y seguritat de les persones y béns dels pobladors y vasalls que ara són y per temps seran del dit loch y bon govern de aquell in infinitum, imposant qualsevol penes, així corporals com pecuniàries, que per furs y privilegis del present regne de València y justícia li serà lícit y permès poder-les imposar, sens que de dites crides, prohibisions, manaments e imposissions de penes los dits vasalls ne puxen apel·lar y recórrer a altre jutge algú sinó davant del senyor del dit loch, eo del justícia o jutges per aquell o los seus nomenadors, així en primer instància com en grau de apel·lasió, reservant-se com se reserva lo dit senyor per a si y sos succesors, senyors que per temps seran del dit loch de Petrés, tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt imperi, y excersisi de aquella, que lo dit senyor y sos predecessors, senyors que són estats del dit loch, hon ha acostumat tenir y excersir en aquell y els és estada, concedida; otorgada y donada per furs y privilegis del present regne et alias.

XXI. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés haja de senyalar y nomenar un notari, scrivà y acessor de la cort del justícia del present loch eo consell de dit justícia, y administre y fasa justícia francament a les parts en primera instànsia, sens haver-li de pagar salari algú, conexent, provehint, sentenciant y declarant en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment, sens scrits ni estrèpit ni figura de juhí, attesa tan solament la veritat del fet, reservant-se com se reserva lo senyor de dit loch per a si y als seus in perpetuum, poder-se asumir y evocar la conexensa de qualsevols causes, així civils com criminals, que·s tractaran y es portaran davant lo dit justícia del dit loch, y nomenar jutge o jutges perits en drets si li parexerà, així en primera instànsia com en qualsevol grau de apelasió, ab què en la dita primera instànsia se haja de pronunciar y declarar francament, sens que ninguna de les parts tinga obligasió de pagar salari algú, com lo dit senyor pren a son càrrech administrar dita justísia franca en dita primera instànsia y pagar al jutge que administrarà aquella, com en segona instànsia y grau de apel·lasió haja de venir y vinga a càrrech, gastos y despeses dels litigants y no del dit senyor.

XXII. Íttem, és estat pactat etc., que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris, ab submissió y renunsiasió de propi for, variasió de juhí y altres clàusules necessàries, roborats juxta lo stil y pràtica del notari rebedor de aquell.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que per a la solempnitat de la present capitulasió y concòrdia y per aquells comprenga als successors de dits béns y en los successors de dit loch y a tots los effectes que més y millor de justícia aprofitar puixen y deguen, lo doctor Salvador Fontanet, regent en lo Supremo de Aragó, jutge comissari per a la poblasió dels llochs del regne de València dels quals són estats expulsos los moriscos, per Sa Magestat embiat per a el present effecte y altres, haja de interpossar les reals auctoritat y decret en la present capitulasió y concòrdia y donar comissió spontànea al dit Melchor Muñoz, secrestador, per a fer los actes de stabliments, als dits vasalls del dit lloch de Petrés, de les cases y terres que·ls seran repartides y donades de tot lo terme per execusió de la present capitulasió.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que don Jaume Perpinyà y dona Rafela Perpinyà, mare de […], y don Francisco Perpinyà, son fill, pretensors en la senyoria de dit loch de Petrés, hajen de lloar y aprobar la present capitulasió y concòrdia de la primera línea fins a la darrera inclussive, prometent [sots] pena de mil lliures que aquells y qualsevol de aquells qui seran senyors de dit loch que, encontinent pressa la posesió de aquells, hajen de lloar y aprobar la present concòrdia y capítols d’ella y los actes de stabliments que en virtut de aquella se rebran y es faran als dits vasalls, ab les promissions y obligasions executòries.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, partes predicte, laudantes et aprobantes etc., omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata etc., pacto spesiali etc., promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim atque juramus ad dominum Deum etc., preincerta capitula et omnia et singula singulariter et distincte5 contenta, stipulata, pactata atque promissa, attendere et complere sub pena decem mille solidorum monete regalium Valentiae de bonis partis nostrarum partium predictarum inobedientis etc., exigendarum etc., rato semper pacto manente. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large etc., cum fori submissione, variatione judicii etc., clausulis assuetis, renuntiando ex pacto cuicumque apellatione, recursu<i>, correctioni etc. Promittentes et jurantes ad dominum Deum etc., non litigare etc., nech ratione<s> proponere etc., nech guidaticum impetrare etc., sub pena ultra perjuri<i> penam in penam consimilium decem mille solidorum etc., pro pena etc., rato pacto etc. Pro quibus etc., obligamus etc., una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invissem et vicissim, in posse et nomine etc., infrascripti etc., stipulanti6 etc., omnia bona mea et utriusque nostrum partium predictarum simul et in solidum respective mobilia etc., inmobilia etc. Renuntiantes etc., et certificati etc., renuntiamus beneficiis dividendarum et cedendarum etc., et beneficiis minoris etatis etc., et nomine mulierum, beneficio senatusconsulti Velleyani dotique etc., et omni alii etc.

Actum in ecclesia dicti loci de Petres etc.

Testes huius rei sunt reverendus Jacobus Manyans, presbiter, rector dicti locis de Petres, et Joannes Ubach, agricola, ville Muriveteris, repertus in dicto loco de Petres.

Post modum vero die intitulato sexto mensis septembris anno millessimo sexcentessimo decimo, comparent davant de mi, Francesc Ferrer de Riambau, notari de la ciutat y Regne de València, rebedor del dit acte de concòrdia, lo noble don Jaume Aguiló, olim Perpinyà, per lo interés que té en lo dit loch de Petrés y per als effectes que millor de justícia aprofitar li puguen y deguen, dix que lloava y aprobava, com de fet lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general y los actes d’establiments fets per execusió de la present concòrdia, de la primera línea fins a la darrera, que per ningun temps no contravindrà en aquella ni en aquells. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Presens foren per testimonis Joan Batiste Mur y Loís Munyos, notari, habitadors de València.

Ultimo autem die intitulato septem mensis septembris dicti anni M DC XII, comparent davant de mi, Francés Ferrer de Riembau, notari rebedor del dessusdit acte de capitulasió, la noble donya Rafela Jofre Aguiló y de Perpinyà, viuda relicta del quondam Joan Geroni Perpinyà, habitadora de València, la qual dix que per execusió del capítol vint-y-quatre de dita concòrdia y per lo interés que té de ser senyora del dit loch de Petrés, dix que lloava y aprovava, segons que lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general fet entre dites parts y los actes de stabliments fets per dit Melchior Munyòs als nous pobladors del dit loch de Petrés, de la primera línea fins a la darrera, y prometé y se obligà de no revocar aquells nengun temps sots decret de nul·litat la dita revocació. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Present foren per testimonis a dites coses Francés Mas, notari, y Cosme Marçal, flaquer, habitadors de València.

Jhesus.

Et quia fides ubique detur, ego Franciscus Ferrer de Riambau, notarius civitatis Valentiae, tam quam receptor dictorum instrumentorum, meum pono sig+num.

212.

1612, juny 25. Benicalaf.

Sebastià Lluís Sarsola i la seua mare Florentina Cruïlles i Sarsola, vídua de Jeroni Sarsola, aquesta com curadora del seu altre fill Feliu Manuel Sarsola, senyors per indivís del lloc de Benicalaf, a la Vall de Segó, atorguen conjuntament la carta pobla de dit lloc, actualment un despoblat dins el terme de Benavites.

Notari, Pau Pereda.

A. ADV, Fons Duquessa d’Almodòvar, Protocols, e.5.1/199. Protocol original, ff. 1376v-1396v.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal, 47 (2013), pp. 148-154.

b. Peñarrocha Altabella, Jesús, Carta puebla de Benicalaf, Edicions digitals de l’Ajuntament de Benavites, 2013. No indica l’arxiu de procedència i el text mereixeria una millor edició.

TEXT

Die XXV junii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Sebastianus Ludovicus Sarsola, generosus, dominus medietatis pro indivisso loci de Benicalaf, in valle de Sego constructi, et domna Florentina Cruylles et de Sarsola, relicta a Hieronymo Sarsola, quondam generoso, tanquam tutrix et curatrix persone et bonorum Felicis Manuelis Sarsola, generosi, ordinis et militiae sacratissimae virginis Mariae Montesiae ac Sancti Jeorgii, domini medietatis pro indivisso dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta tutella et cura constat ultimis, dicti Hieronymi Sarsola, quondam viri mei, codicillis, per Jacobum Andreu, notarium, receptis trigessimo die mensis septembris anni millessimi sexcentessimi quarti, et post dicti codicillantis obitum per eundem notarium publicatis decimo die mensis marcii anni millessimi sexcentessimi quinti, civitatis Valentiae habitatoris, ex una. Et Joannes Guillem, Jacobus Garces, Joannes Ribelles, Jacobus Bonet, Petrus Verjer, Joanes Gil, Bernardus Garces, Joannes Garces, Josephus Bellmunt, Pasquasius Ribelles, Franciscus Ferris, Jacobus Albert, Joannes Baptista Genoves, Anthonius Garces, Michael Ribelles, Joannes Baptista Sola et Joannes Ferris, noviter populatores dicti loci de Benicalaf, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro parte sacrae catholicae regiae magestatis domini nostri Phelippi tertii, Ispaniarum Indiarumque regis potentissimi quem Deus incolume<n> et in perpetua felicitate longevos annos servet, quam etiam itidem ex parte nostri regis Phelippi secundi, antecessoris sui atque patris meritissimi qui in celo existat, facta fuerunt, quam plurima negocia magna cum diligentia vergentia in utilitatem et veram convertionem agarenorum <et> noviter conversorum qui vitam agebant in Hispania, erga quos archiepiscoporum, episcoporum, rectorum, prelatorum et aliarum gentium ad quos attinebat et pertinebat bonam educacionem et animarum salutem7 ipsorum circa nostram catholicam fidem et cognitio atque solicitudo erat, tam ratione suorum officiorum quam de expressiis regiis mandatis, que omnia erant in extirpationem sectae mahometanae tam ab antico in eorum animis et cordibus radicatae et positae, qui dicti agareni <scientes a> tam magnis benefficiis acceptis a Deo, domino nostro, necnon ad tot tantisque prerrogativis, privilegiis et libertatibus receptis et acceptis a cristianissimis regibus nostris, quos Deus in beatissimo laetu habeat, concessis animo rebelli atque ingrato tantorum amplissimorum benefficiorum inmemores atque obliti, semper fortes ac perserverantes in sua mahometana secta et apostasia, favorem et auxilium <petentes> a magno turcorum rege, qui leta fronte et oculis benignis petentibus optata concesiset et factis prius divercissimis comitiis inter ipsos, clam et oculte, in privatis eorum locis facti iam cediciossi in regem nostrum magna cum temeritate Hispanie regna iam in eorum commoditates dividebant pariter ac eodem modo quo erant divissa et separata inter diversos regunculos ex illa fatali die destructionis Hispaniae ob merita regis Roderici, et cum nihil sit tam occultum quam8 non reveletur presertim in similibus negotiis in quibus totum pondus Hispaniae et religionis christianae pendebat, noster invictissimus rex postquam certioratus fuit et de predictis delictis explicitam notitiam habuit magis abutendo quam utendo sua solita benignitate, nolens illis, dictis agarenis, reddere secundum sua delicta et secundum a legibus contra perpetrantes similia crimina statuta sunt, benigniorem viam eligens misericordiam pre oculis habens cum in hoc homines Deo similentur, expellivit eos ab Hispaniarum regnis, incolumes et salvos cum omnibus thesauris et bonis que possidebant, que non erant parva, propter quorum expulsionem multa et diversa loca, opida et villae depopulata et depopulate remanserunt, que a dictis agarenis possidebantur et seu in quibus degebant. Et inter alia loca depopulata fuit dictus locus de Benicalaf, ad cuius tamen veram populationem, pacem integram, bonum et felississimum regimen convenit et necessarium est facere et contrahere inter nos statuta, concordiam et avinentiam ad locum supradictum bene gerendum, administrandum et gubernandum in perpetuum valitura atque valituras.9 Ideo, pro executione regiorum mandatorum in civitate Valentiae publicatorum, et signanter pro executionem duorum edictorum publicatorum sub diebus decimo nono novembris proxime preteriti et quarto presentis mensis junii, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus acceptantibus, et nostris, quod in et super rebus superius enarratis fuerunt et sunt tractata, inhita, conventa et concordata capitula in nostra lingua materna, pro maiori intelligentia enarrata, thenoris inmediate sequentis:

Capítols clossos, pactats, avenguts, transigits y concordats et in vim transactionis et concordiae fets y fermats y per vàlida stipulació roborats, per y entre Sebastià Luís Sarsola, generós, y dona Florentina Cruïlles y de Sarsola, curadriu de Fèlix Manuel Sarsola, generós, del àbit y cavalleria de Montessa, germans, senyors pro indivisso del loch de Benicalaf construhit en la Vall de Segó, de una part. Y Joan Guillem, Jaume Garcés, Joan Ribelles, Jaume Bonet, Pere Verger, Joan Gil, Bernat Garcés, Joan Garcés, Jusep Bellmunt, Pasqual Ribelles, Francés Ferris, Jaume Albert, Joan Batiste Genovés, Anthoni Garcés, Miquel Ribelles, Joan Batiste Solà y Joan Ferris, lauradors, nous pobladors del dit e present loch de Benicalaf, en e sobre la nova població, govern e assiento de dit loch, los quals són del sèrie y thenor inmediate següents:

I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors, ans de pendre la possessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar dels lochs y pobles y parts de hon eren vehins, y de nou avehinar-se y avassallar-se en lo present loch de Benicalaf, prestant lo jurament y homenatges de fidelitat acostumats als dits Sebastià Luís Sarçola, en son nom propri, y a la dita dona Florentina Cruylles y de Sarçola, en nom de curadriu del dit Fèlix Manuel Sarçola, senyor del dit loch, ab la jurisdicció alfonsina, obligant-se a estar y habitar en dit lloch ab sa casa y família.

II. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que, prestats los homenatjes de fidelitat, los dits vassalls hajen de dar nòmina als dits senyors o a son balle o procurador, ço és, de tres persones dels dits nous pobladors, per a què de aquells elixquen dits senyors lo hu en justícia, fins lo dia de Nadal primervinent. Y altra nòmina de tres persones per a elegir la huna en jurat, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent mil sis-cents y tretze. Y altra nòmina de tres persones per a què se elegeixca la una en mustaçaf y cequier, fins lo dia de sent Miquel de setembre primervinent. Y altra nòmina de quatre persones per a què de aquelles los senyors eleïxquen dos consellers, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent, los quals consellers, juntament ab los demés officials, facen y tinguen consell particular per a les cosses concernents al bon govern de dit loch. Y los dits dos consellers hajen de ser y sien vehedors per als danys y demés cosses que se offeriran en lo terme haver-se de judicar per experts. Y aquest orde se observe perpètuament, portant als dits senyors, son balle o procurador, la terna per a la elecció de justícia la vespra de sent Thomàs apòstol, y per a jurats y consellers lo dumenge aprés de la Assenció, y per a mustaçaf y cequier huit dies ans de la festa de sent Miquel de setembre, de les quals persones los senyors, son balle o procurador nomenen per a dits officis les persones que més àbils y convenient los pareixerà.

III. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits pobladors que al present són y perpètuament seran de dit loch, y tots los que tindran casses, terres, heretats en dit loch o son terme, sien obligats a fer residència personalment en lo dit loch de Benicalaf, ab sa casa, fills y família, en tal manera que si algú se’n anara fora del dit loch sens particular llisència donada per scrits per los dits senyors, son balle o procurador, y estarà lo tal vassall absent sens dita llisència per temps de dos messos en lo discurs de un any, en tal cas totes les casses, terres, heretats y possesions, ab les collites, fruyts, augments y millores de les cases y terres del tal vassall, encórreguen en pena de comís. De manera que, passats los dits dos messos, encontinent, sens interpel·lació alguna y sens declaració de jutge algú, los dits senyors y successors en dit loch puxen, per sa pròpria auctoritat, pendre totes les dites cases, terres y possesions, ab fruyts y collites, augments y millores de aquelles, y establir-les y vendre-les a qui·ls parexerà, fent de aquelles com de cosa pròpria. Exceptat, emperò, en cas que lo tal vassall estiga absent per algun viatge, o per estar en treball y fugir de la justícia, en los quals casos per la dita absència no·s puguen comissar dits béns, ab què lo tal vasall faça cultivar, conrrear y conservar les dites terres y casa a ús de bon llaurador y de bon vassall y pràtica de la terra.

IIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que dins quatre anys de hui en avant contadors, ningú dels dits pobladors puixa derelinquir les casses, terres, heretats o possessions que tendran en lo present loch de Benicalaf y son terme, anant-se’n a viure y habitar a altres parts, villes y lochs del present regne o fora de aquell. Y si algú se’n anirà, ademés de la dita pena de comís del sobredit capítol, encórrega en pena de cinchquanta liures y perdició de fruyts, collites, millores y benefficis que tindran en qualssevols cases, terres o possessions de dit loch o terme de aquell y demés que·ls seran stablides. Y que per a cobrar dita pena, puixa ser executat lo tal vassall per los dits senyors o per los seus o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne que los dits senyors o sos procuradors elegiran, així com si per contracte executori, ab sumitio y renuntiatio de propri for, variació de juhí y altres clàusules executòries roborat estigués, obligat lo tal vassall a pagar la dita pena.

V. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que ningun vassall del dit loch dels que ara són y perpètuament seran, no puga vendre cassa, terres, heretats o poscessions a persona alguna sens expressa llisència dels senyors, y ab què lo tal comprador se obligue a venir a habitar en lo present loch y avassallar-se en aquell, y habite en tot effecte, dins dos messos contadors del dia de la compra, ab sa casa y família, en dit loch, so pena de comís de la tal casa, terra, heretat o possessió que li serà venuda, en la qual pena encórreguen encontinent que passen los dos messos, sens interpel·lació ni declaració alguna.

VI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors que ara són y perpètuament seran sien obligats a conrrear, cultivar y procurar les dites terres, heretats o poscessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra. Y en cas que no u facen, puguen ser compel·lits per los senyors del dit loch a haver-ho de fer, sots les penes als dits senyors ben vistes. Y si cas fos que dexaran de cultivar, procurar y conrrear les dites terres y heretats per temps de tres anys contínuos, passats aquells, encontinent, sens precehir interpel·lació, declaració ni altra diligència alguna, encórreguen les dites terres, ab los fruyts y augments de aquelles, en pena de comís, y los dits senyors puguen dispondre de aquelles a ses plenes e líberes voluntats, com de cossa pròpria.

VII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són y per temps seran del dit loch, hajen de coure lo pa en lo forn dels senyors, y fer lo oli dels olivars que tindran en la almàcera dels senyors, pagant los drets que se acostumen, sots pena de xixanta sous per cascuna vegada y de pèrdua del pa. Y que los senyors sien obligats a donar lo forn cohent y la almàcera ab los aparells necessaris, conforme plàtica de la terra.

VIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats a escurar, netejar totes les cèquies, braçals de la horta y marjals, y adobar los camins y sendes del terme, y fer tot lo que convinga per a la bona conservació y ús de la aygua de la horta y escorrims de les marjals, conforme plàtica de la terra, netejant y adobant cascú sos enfronts.

VIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits vassalls, a ses despesses, hajen de conservar, obrar y adobar les cases que·ls seran stablides, és a saber, cada hu sa cassa conforme parexerà ser necessari. Y dexant-ho de fer, puxen los dits senyors manar facen dites obres per lo camí que·ls parexerà ser necessari.

X. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vehins y habitadors que ara són y per temps seran perpètuament en lo present loch, hajen de pagar y paguen per cada cassa y heretats que se establiran a cascun vassall, en cascun acte de establiment, quaranta sous moneda reals de València de cens en les festes de Nadal y sent Joan migerament, ab fadiga y lloïsme y tot altre ple dret enphitheòtich conforme fur de València, come<n>ssant a pagar la primera paga lo dia de Nadal primervinent y la segona paga lo dia de sent Joan aprés següent mil sis-cents y tretze, y així de ahí avant perpètuament.

XI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per tems seran, de tots los fruyts, splets, benefficis y altre qualsevol gènero de emoluments que trauran de les terres y arbres que aquells tindran y possehiran en lo present terme, així natural com industrialment, hajen de partir y partixquen ab los senyors a la sisena part, ço és, pagat delme y primícia, cinch parts per al vassall y una per al senyor.

XII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que a cascuna cassa se li dóna y concedeix una fanecada de terra franca de partició de fruyts, per a què en aquella puxen fer alfals o altre splet per al servici de les cavalcadures de cassa, y no per a altra cossa. Emperò, si vendran alfals o lo que en dita fanecada faran, hajen de pagar la sisena part als senyors, com dels demés.

XIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que la part dels fruyts que los vassalls han de donar als senyors, se haja de donar en esta forma, ço és, lo vi al duell, lo oli en la almàcera, la pansa y figa, seca y feta, en casa del vassall. Y les garroffes y demés fruyts y grans, aprés que estaran posats en tota perfició, los vassalls los hajen de portar a la casa dels senyors de dit loch, sens pagar-los cosa alguna. Y la palla, al tems de la collita, hajen de dexar als senyors sa part en la hera.

XIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que sempre y quant per causa de comís o per altra qualsevol rahó, lo senyor pendrà la casa, terra y heretats del vassall, haja de ser y sia ab totes les millores, allessions y augments que en dites cases, terres y heretats hi haurà, sens que lo vassall puga traure ni cobrar ni pretendre refayció alguna, per via directa ni indirecta, de les dites millores, accessions y augments, ni per altra causa ni rahó alguna.

XV. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los senyors de dit loch se reserven per a si y als seus, perpètuament, poder-se assumir y evocar lo coneiximent y judicatura de totes e qualssevols causes que·s tractaran davant lo justícia del dit loch, y nomenar jutge o assessor en la coneixença y judicatura de dites causes, així en primera instància com en qualsevol grau de appel·lació.

XVI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits senyors o sos successors que ara són y per temps seran del dit loch de Benicalaf, segons la occurrència del temps y segons millor convindrà, si·ls parexerà, puguen fer y facen qualssevols pregons, manaments, establiments y ordinacions per a prohibir y manar que·s facen y guarden les cosses que convindran per a la bona administració de la justícia y govern de dit loch, y conservació dels drets del senyor, posant les penes així corporals com pecuniàries que per furs y privilegis del present regne et alias de justícia los serà lícit y permès poder imposar, sens que la dita impossició de penes los vassalls puguen recórrer ni appel·lar sinó davant los dits senyors o del jutge o jutges que nomenaran, <re>servant-se los dits senyors per a si y per a sos successors en dit loch tota la jurisdicció que conforme furs y privilegis del present regne de València tenen y poden y dehuen exercir.

XVII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors del dit loch de Benicalaf que ara són y per temps seran, de ninguna manera ni per ninguna via sien tenguts ni obligats, per rahó de les cases y terres que se’ls stabliran, a pagar censals, deutes, càrrechs ni obligacions algunes que los moriscos que habitaven en dit loch de Benicalaf eren tenguts y obligats a pagar, causats així per la universitat com per moriscos particulars de aquella.

XVIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que als dits nous pobladors tan solament se’ls dóna y concedeix les casa y terres que cascú tindrà en son acte d’establiment, que a cascú en particular se li farà y senyalarà, y no altra cosa alguna. Y que cascun vassall sia obligat a pagar, per rahó de les dites casses y terres que se li stabliran, lo que de justícia se deurà per rahó de la peyta a la vila de Morvedre en cas que de dita peyta se dega, y no en altra manera; aquella, emperò, que·s deurà aprés la expulsió dels moros, ab expressa protestació que per lo present capítol no se entenga que·s lloa y aprova que dita peyta se dega, sinó que·s prove lo cas, per a en cas que·s declaràs diffinitivament que·s deu dita peyta.

XVIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que per quant lo dret de morabatí que paguen en lo present lloch se paga de set en set anys, set sous per cascuna casa, se han concordat que lo desusdit dret lo hajen de pagar cada any, ço és, un sou cada cassa, pagador en la festa de sent Joan de juny en una paga, començant en lo dia de sen Joan mil sis-cents y tretze, y així de ahí en avant perpètuament.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat que los senyors, durant sa mera voluntat, hajen de donar cascun any, de caritat per a hornaments de la església de dit loch y no de altra part, sis lliures pagadores en Nadal y sent Joan, les quals cobren los jurats del dit loch.

XXI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que si·s seguirà murar-se lo present loch y fer portals en aquell, per la primera vegada tan solament los senyors de dit loch sien obligats a contribuhir y pagar la mitat dels gastos que s faran en la muralla y portals.

XXII. Íttem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los presents capítols y cascú de aquells per si hajen de ser y sien executoris, ab renunciació de propri for, variació de juhí, sotsmeten-se al for y jurisdicció dels senyors de dit loch y de sos successors in infinitum en beneffici dels senyors y dels seus, així en respecte de la jurisdicció com del jutge o jutges ordinaris que dits senyors y los seus elegiran y nomenaran en lo present regne de València, a elecció y voluntat de dits senyors y dels seus.

Quibus quidem capitulis <lectis, publicatis> et intellectis, nos, dicte partes, laudantes, approvantes, facientes atque confirmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, stipulata atque promissa in perpetuum, per nos et successores nostros, pacto spetiali, solemni stipulatione interveniente, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, predicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, deducta, pactata, stipulata atque promissa quantum ad unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et spectant, pertinere et spectare videntur singula suis singulis refferendo, attendere et efficaciter complere, tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata, stipulata atque promissa non observaverit vel impleverit aut contra preinserta capitula et in eis contenta venire aliquatenus presumserit vel attentaverit, aut contrafieri permisserit, palam vel oculte, sicque preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrarum, partium predictarum, pertinent et spectant, pertinere et spectare ac prodesse possint aut possent quomodocunque nunc vel in futurum infri<n>gerentur et ad debitum concordatum, stipulatum atque promissum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri aut altera10 nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu ad debitum pactatum et concordatum effectum non deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premissa desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, firmaque et solempni stipulatione interveniente vallato, absque aliqua nostri11 vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notifficatione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dicte partes, aut nostri vel altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo, incidamus et incurramus, incidatque et incurrat, incidereque et incurrere volumus pro qualibet vice qua contrafecerit penam sexaginta solidorum de bonis nostris, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti aplicandorum, dandorum, solvendorum et acquirendorum, pro pena et nomine pene, damno et expensis, injuria et interesse, qua pena soluta vel non soluta aut gratiosse remissa, nihilominus tamen predicta omnia et singula, supra et infrascripta, et in preincertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa, ratta maneant valida atque firma, ratto semper hoc pacto manente, quequidem pena, si comitatur, exigatur et exigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes omni exceptioni rei sic non geste, inite et concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur, enarrantur et scribuntur, et doli et mali conditioni sive causa, et in factum actioni beneffitiis juri et legi dicentibus quod qui factum promittit, prestando interesse, liberatur, et omni alii juri et foro, privilegio et consuetudini premissis adversantibus. Pro quibus omnibus et singulis supra et infrascriptis tenendis et observandis, complendis et adimplendis, nec non penis si que comisse fuerint, missionibus et expensis si quas fieri12 contigerit solvendis et refficiendis, distringi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, partes predicte, ad invicem et vicissim, per justitiam, baiulum, procuratorem et alium quemcunque judicem predicti loci de Benicalaf vel per spectabilem gubernatorem Regni Valentie, vel <per> alium quemcunque judicem secularem ubique eligendum intra tamen Regnum Valentie, in cuius foro et examine et juditio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata et stipulata atque promissa nos, dicte partes, ad invicem et vicissim, adinplere, complere, tenere et observare promittimus, et teneamur ac si contractus esset ibi celebratus et solutio destinata, in cuius foro, districtui, juditio et examine licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrarum, partium predictarum, vel alterius nostrorum nec in territorio jurisdictionis ipsius bona habuerimus, nec habitationem nec ibi reperiamur. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra submittimus, et in eum totaliter porrogamus, et in eius curia et sub eius examine. Renuntiantes et ex pacto nostro proprio foro quod ad hec penitus et de certa scientia, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni exceptioni declinatorie fori et oblationi bonorum inmobilium in omni casu quo mobilia reperiantur, fiantque inde per eum, <de> et pro promissis omnibus et singulis supra et infrascriptis, et in dictis et preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis venditio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrarum, partium predictarum, aut alterius nostrum mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestationi aut alia juris solempnitate, sed ad solam demostrationem seu exibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim sententie diffinitive in rem judicatam, legitime transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, quoniam presens instrumentum vim et effectum talis diffinitive sententie obtinere volumus, pacto <et> stipulatione predictis, nec observetur in his nec observari oporteat aliqua juris solemnitas, imo predicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum et pignorum predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in executionibus regiis et fiscalibus est fieri assuetum, omni judiciario ordine pretermisso, quo nec admittatur nec admitti possimus ad aliquas rationes, deffensiones, obligationes et exceptiones justas, frivolas, et injustas, imo ad excludendam omnem dilationis, calumnie et diffugii materiam. Renuntiamus scienter et expresse <per> spetiale pactum omni libelli oblationi, litis contestationi, sententie prolationi,13 recursui, correctioni et appellationi que a nullitatibus vel gravaminibus valeret juste vel injuste aut frivole interponere, et juri14 appellandi, supplicandi et recurrendi ac facultati15 oblationis bonorum inmobilium bonis existentibus mobilibus et semoventibus vel privilegiatis. Adhiicientes et <ex> dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum,16 partium predictarum, variare17 judicium actionem et executionem in puncto quo sit et in quacunque parte executionis, tam in modo quam in forma, loco, examine et judicio quam etiam in personis judicum et conventorum ac bonis etiam nostris, partium predictarum, ratione contentorum in hoc instrumento ac in preinsertis capitulis et eorum singulis ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua protestatione et expensarum amissione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod ubi inceptum est <judicium>, ibi finiri debet et terminari, atque judicia debent ordinarie continuari, et quod diversis compulsionibus non possit quisque compelli, et omni alii cuilibet juri et foro nos juvantibus quovis modo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicta roborato. Promittimus nos, dicte partes, et fide bona convenimus ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendendis et complendis et a nobis et nostris bonis ad invicem et vicissim habendis, exigendis et recuperandis, aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid et quantumcunque sit vel fuerit, nobis et nostris ad invicem et vicissim solvere, restituere et emendare promittimus et teneamur, confestim nostre omnimode voluntati, super quibus dampnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interesse et expensis credatur solo juramento partis nostrorum, partium predictarum, que damna, interesse et expensas fecerit et sustinuerit sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch et contra nobis ad invicem defferimus, et pro delato haberi volumus ex pacto predicto quam juramenti delationem nequeamus modo aliquo revocare. Renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem, posse revocari, et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Preterea vigore pacti et juramenti predictorum, promittimus nos, partes predicte, nobis ad invicem et vicissim, quod non impetrabimus neque inpetrare possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a serenissima domina regina, eius consorte, nec ab locumtenente generali nec ab aliqua alia persona ecclesiastica vel seculari, de his potestatem habenti, aliquod rescriptum elongamenti, supersedimenti, inhibitionis, reservationis, guidatici, mandati, precum, cominationum nec inductionum18 nec quidquam aliud, in generali vel spetiali, quibus vel quo predicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta elongari, aufferri, differri vel quomodolibet inpediri possent et ipsis impetratis non utemur, etiam si talia concederentur proprio motu principis aut eius mera liberalitate vel <de> potestatis plenitudine, aut alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necessaria, principi aut reipublice aut quidquam aliud generaliter vel specialiter concederetur nobis scientibus vel ignorantibus, si horum autem vel alicuius eorum contrarium nos, partes predicte, vel altera nostrum fecerimus aut fecerit,19 quod absit, ultra penam perjurii penam predictorum sexaginta solidorum, pacto spetiali predicto,20 incidamus et incurramus, incidat et incurrat, de bonis nostris, partis inobedientis exigendorum et parti nostrum obedienti et contenta in dictis capitulis et eorum singulis observare desideranti dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene ac etiam dampno, interesse et expensis suis toties quoties commitatur, ratto semper hoc pacto manente, de quaquidem pena similis fiat executio ut superius dictum est, et nihilominus predicta rescriptum, elongamentum, supersedimentum, inhibitio, <re>servatio, guidaticum, mandatum, preces, cominationes et inductiones nullius sint efficatie seu valoris, imo ea omnia et singula suis viribus carere volumus, et effectu taliter quod parti nostrum contravenienti prodesse non possit nec parti alteri contenta in dictis capitulis adimplere dessideranti obesse modo aliquo. Pro quibus omnibus et singulis tenendis et complendis, rattis et firmis habendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim respective, juxta formam, seriem et thenorem preinsertorum capitulorum pro ut <in> illis continetur atque describitur, omnia et singula bona et jura nostra et utriusque nostrum, partium predictarum, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, ubique habita et habenda. Insuper ego, dicta domna Florentina Cruylles et de Sarçola, dicto curatorio nomine, renuntio beneffitio minoris etatis et restitutionis in integrum et omni alii juri et foro in favorem minorum introductis.

Quod fuerunt acta in dicto loco de Benicalaf, vigessimo quinto die mensis junii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig++na nostrum Sebastiani Ludovici Sarçola et dompne Florentina Cruylles et de Sarçola, ex una.

Sig+++++++++++++na nostrum Joannis Guillem, Jacobi Garces, Joannis Ribelles, Jacobi Benet, Petri Verger, Joannis Gil, Bernardi Garcia, Joannis Garces, Josephi Bellmunt, Pasquasii Ribelles, Francisci Ferris, Jacobi Albert, Joannis Baptiste Genoves, Anthonii Garces, Michaelis Ribelles, Joannis Baptiste Sola et Joannis Ferris, ex altera partibus, predictorum, qui hec singula suis singulis refferendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Sebastianus Gisbert, ville operarius, opidi de Quart vallis de Sego habitator, et Michael Lorens, opidi de Albocacer habitator, in dicto loco de Benicalaf reperti.

213.

1612, juliol 13. Bolbait.

Caterina Vila-rasa Cabanilles i Pardo de la Casta, comtessa d’Alaquàs i baronesa de Bolbait, mitjançant el seu procurador Baptista Martines, atorga la carta pobla del lloc de Bolbait.

Notari, Vicent Sanxis del Castellar.

A. ARV, Vària, caixa 90, núm. 4. Còpia simple amb lletra del segle XIX i traducció al castellà modern. Una nota manuscrita indica que procedeix de l’arxiu particular de S. Pardo de la Casta.

Aquesta còpia presenta bastants dificultats de comprensió, especialment quant a les parts primera i final, que foren traduïdes del llatí, per haver-se fet una traducció literal que fa que la sintaxi siga complicada. També cal anar amb cura amb els noms dels pobladors, perquè alguns cognoms clarament són incorrectes. Aquests els hem indicat amb el signe [?].

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 330.

TEXT

Carta puebla después de la expulsión de los moriscos del pueblo de Bolbaite, otorgada por la justicia y jurados de dicho pueblo con la señora doña Catalina Vilarrasa Cabanilles y de Pardo de la Casta, por su procurador Bautista Martínez, ante el notario Vicente Sanchis del Castellar, año de 1612, a 13 de julio.

Día 13 de julio del año de la Natividad del Señor 1612, en el lugar y baronía de Bolbait, situada en el presente Reino de Valencia.

En el nombre de Dios e implorando su divina gracia, amén. Sepan todos como nosotros Bautista Martínez, mercader, habitante en Valencia, al presente en la baronía de Bolbait del presente reino de Valencia, como procurador de doña Catalina Villarrasa Cabanilles y de Pardo de la Casta, condesa de Alacuás y señora de dicho presente lugar y baronía de Bolbait, consorte de don Luis Pardo de la Casta, caballero de la orden militar de Alcántara y conde de la villa de Alacuás, según de dicho mi poder consta hecho a 16 de junio del pasado año, teniendo en la dicha escritura pleno poder para hacer las infrascritas cosas, de una; y de otra Ildelfonso Galindo, justicia en el presente año de dicho y presente lugar de Bolbait, Pedro Martínez, edil, Estasio Agostera [?], Bartolomé Urbán [?], Ildelfonso Salcedo, Felipe Sales, Gaspar Molina, Miguel Montagud, Pedro Hernández, Juan Tormo, Juan Guerola, Francisco Agustera [?], Martín Sarrión, Bautista Cataluña, Pedro de Cuenca, Agustín Pérez, Bartolomé Grima, todos vecinos de dicho lugar y baronía de Bolbait, por nosotros o nuestros sucesores, cualquiera que fuera de dicho lugar y baronía de Bolbait y de otra parte, convocados a sonido de campana, según es costumbre, en la plaza de dicho lugar y baronía de Bolbait, frente a la yglesia del mismo, para iguales y otras cosas y hacen de tratarse nos acostumbramos a convocar y reunir todos nosotros, los arriba nombrados, celebrando y haciendo juntamente consejo y representando a la universidad de Bolbait, asegurando y afirmando y concediendo que nosotros eramos y somos, en el presente consejo general, la mayor y más sana21 parte de los vecinos y habitantes de dicho lugar de Bolbait, representantes a toda de dicha universidad y habitantes de la misma, todos unánimes y conformes y sin que ninguno de nosotros discrepe. Atendiendo y considerando que para la debida ejecución del edicto y mandato real de nuestro señor rey Felipe III, de gloriosa memoria, publicada y pregonada por pública voz del pregonero real por los acostumbrados lugares de la ciudad de Valencia en el día 22 de setiembre del año de 1609, fueran quitados y expulsados de todo el presente Reino de Valencia a tierras de bárbaros, fuera de todas las tierras, reinos y dominios de dicho nuestro señor rey, todos los sarracenos y agarenos que habitan en estas villas y lugares y baronías y cualquier otra parte del presente reino, y también los que habiten en el lugar y baronía de Bolbait, por justícimas causas y razones contenidas y expresadas en dicho real mandato y edictos. Y como el arriba dicho lugar de Bolbait estuviera poblado y habitado por los antedichos sarracenos y agarinos, a efecto y debida ejecución el referido real edicto y mandato, pasaron el mar y tierras de África [en blanc] dicho lugar de Bolbait permanece desierto, despoblado y sin vecinos ni habitantes algunos, en ocasión de cuyas cosas y por cuanto todas las casas y tierras posehidas por dichos agarinos en el dicho y presente lugar de Bolbait y término del mismo, estaban y están cesando a la referida doña Catalina Villarrasa Cabanilles y de Pardo, como señora de dicho y presente lugar de Bolbait, a cierto censo con los derechos del luismo y fadiga, pertenecieron y pertenecen a la dicha condesa de Alacuás como señora del referido y presente lugar de Bolbait, mi principal. Y también, por otra parte, todas las arriba dichas casas y tierras de dichos agarinos y sarracenos de dicho y presente lugar pertenecieron y pertenecen a la dicha doña Catalina Villarrasa en virtud de dicho real edicto y mandato, por cuya causa o razón incumbe, pertenece, corresponde hacer y procurar que el arriba dicho lugar se repueble y los a dichos arriba casas y tierras posehidas por dichos sarracenos y agarinos del mencionado lugar, se establezcan y concedan en enfiteusis por dicha doña Catalina Villarrasa, mi principal, y como todos nosotros los arriba dichos particulares deseamos poblar el ya dicho y presente lugar de Bolbait, desierto y despoblado, y en el mismo avasallarnos, estar, habitar y hacer residencia personal en el mismo, habiendo tenido entre nosotros diversas conferencias, tanto en consejo y públicas reuniones como decididamente y por sí, acerca de las cosas contenidas en la infrascrita capitulación, rogamos y publicamos a los dichos Bautista Martínez, en el referido nombre de dicha doña Catalina Villarrasa, señora de dicho y presente lugar de Bolbait, el que os placiere admitir a nosotros y a nuestros sucesores como vasallos de dicha condesa de Alacuás, señora del referido lugar, y sucesores suyos, como nuevos pobladores, vecinos y habitantes. Y yo, el referido Bautista Martínez, en el mencionado nombre de procurador, pues y estoy contento y me place admitiros a dicho vasallaje de dicha nueva población, vecindario y haciendo habitación de dicho lugar y baronía de Bolbait, a humilde súplica de todos los vecinos arriba dichos, representantes de la dicha universidad de la mencionada baronía de Bolbait, a dicho efecto fueron y han sido hehcos y habidos y concordados y reconocidos y entre nosotros, las dichas partes, los pactos y capítulos y convenios22 del tenor y serie que abajo se dirán.

Para ello, teniendo primeramente por cancelados y anulada otra escritura de capitulación y nueva población de la presente baronía, recibida por el honorable Juan Baset, notario, en el día 8 de setiembre de 1610, desde su primera línea hasta la última inclusive, de tal modo que a ninguno de nosotros pueda aprovechar o dañar, de ciencia y grado, por tenor de la presente pública escritura que en todos tiempos firme y perpetuamente á de valer, y que en su caso alguno no ha de librarse ni revocará una parte de nosotros a la otra y la otra a la otra, recíprocamente, según mejor podemos y debemos y a nosotros es lícito y permitido según fuero de este reino de Valencia y demás de derecho, quedamos tenidos, confesamos y en verdad reconocemos a nosotros, las partes arriba dichas, una y mil veces presentes, aceptantes y a nuestros sucesores, que entre nosotros, las referidas partes, en y sobre la dicha nueva población del ya dicho lugar y baronía de Bolbait fueron y son habidos, pactados, convenidos, transegidos y concordados los capítulos descritos en lengua materna, los cuales son del tenor siguiente:

Capítulos convenidos por todos.

1. Se ha23 pactado, habido y concordado entre las partes que el dicho presente lugar de Bolbait haya un justicia y un lugarteniente, los cuales, en nombre de la dicha señora, hayan de ejecutar respectivamente en primera instancia la jurisdicción civil y criminal, mero y mixto, que la dicha señora tiene <y> que ha tenido de Bolbait, uso y ejercicio de ella. Y que en las causas de primera y segunda instancia, al apelar, hayan de recórrer a dicha señora condesa y a sus sucesores en dicha baronía, con el consejo de un abogado de la dicha señora, <y> bajo decreto de nulidad no puedan apelar a juez alguno, y que pueda <dicha> señora y sucesores revocar en primera instancia cualquiera causa, tanto civil como criminal.

2. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que el lugar de Bolbait, cada año, haya dos jurados para administrar el pueblo, para elegir y nombrar los cuales se hayan de presentar a dicha señora cuatro personas, y teniendo ella el derecho de elegir dos de aquellas.

3. Se ha convenido y concordado entre las partes que, para la elección de almotacén que en cada año se ha de nombrar en la presente baronía, se le han de presentar tres vecinos de dicha baronía para dicho oficio de almotacén, y que de ellos haya de nombrar la persona que a la señora bien visto será, la cual haya de regir el referido oficio de almotacén durante su año. Y que asimismo los dichos vasallos y nuevos pobladores hayan de nombrar consejeros para la dicha señora de Bolbait, en tal que no sean más de seis en número, y que no puedan determinar cosa perteneciente a dicha baronía, sin asistencia de los jurados, la mayor de dichos consejos.

4. Se ha pactado, convenido y concordado por entre las dichas partes que la elección de justicia y lugarteniente ha de hacerse cada año el día de fiesta de Navidad, y la de los jurados el día de fiesta de Pascua de Pentecostes, y la elección de almotacén el día de san Miguel de setiembre, y todos hayan de prestar juramento acostumbrado en poder de su señoría o en la persona que encargue.

5. Se ha convenido entre dichas partes que es facultad de la señora condesa imponerles penas contra los que hagan daño en las huertas, en el secano y en el arbolado.

6. Se ha convenido entre dichas partes que el horno, molino, carnicería, tiendas, panaderías, posadas, tabernas, tejar, almazara, barbería, herbajes, melcuchas, torrones y pescar, tanto en la fuente como en el gorgo del señor, y otros cualesquiera regalías, sean regalías de la señora, y otros cualesquiera regalías, que la dicha universidad ni persona alguna de ella no puedan tener ninguna de las dichas regalías, sólo la dicha señora o los que tengan causa de ella, no estando en cualquier disposición ni en contrario ni haya ni se le pueda tener, y esto se entiende aunque sea para usos y beneficios propios de sus cosas, bajo pena, de las que quiera tener horno, molino, para la multa de sesenta sueldos y la pérdida de la cosa, aplicada la tercera parte al denunciador y dos a las arcas de la señora.

7. Se ha pactado, convenido y concordado entre ambas partes que ningún particular de la baronía de Bolbait, ahora y para el venidero, pueda hacer artefacto para cocer pan, sino que lo ha de cocer en el horno de la señoría bajo la multa de 25 libras cada vez, aplicable a las arcas de la señoría y demolición del edificio.

8. Se ha pactado y convenido entre ambas partes que los vecinos de Bolbait no puedan ir a moler a ningún otro molino que está fuera del término de Bolbait, ni proveerse de carne fuera de la carnicería de Bolbait, ni hacer aceite en otras almazaras sino en las de la señora, bajo la pena, del que vaya al molino o a la almazara de otro lugar, pierda el trigo o el grano que lleve y las aceitunas, y una multa de 25 libras de moneda real de Valencia aplicables a las arcas de la señora; y el que compre carne fuera, 60 sueldos de pena por cada vez, una parte para el denunciador y dos para las arcas de la señora.

9. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que, antes de tomar los nuevos pobladores la posesión de las casas y tierras que se les señalan, se hayan de avasallar en la presente baronía, prestando los homenajes de fidelidad acostumbrados, sometiéndose al fuero y jurisdicción de la señora que hoy es y por el tiempo será de la dicha baronía, como señora de aquella con la alta y baja, mero y mixto imperio según por fuero y privilegio del presente reino le está concedido a semejantes varones.

10. Se ha pactado, convenido y concordado por entre las dichas partes que los referidos nuevos pobladores se hayan de obligar, por sí y por todos sus sucesores, a residir personalmente y continuamente en su domicilio, casa y cabeza mayor de Bolbait, y el que deje de hacer la dicha residencia por tiempo de un año, incurrirá en la pena de decomiso de dicha casa o casas y tierras que tendrá, que perderá, de dicha baronía de Bolbait.

11. Se ha pactado, convenido y concordado que ninguno de los dichos nuevos pobladores y vasallos que hoy son y por el tiempo serán de dicho lugar y baronía de Bolbait, puedan vender las casas y heredades a forastero alguno que primero, el tal forastero, no se obligue, dentro de tres meses después de hecha la tal venta, a avasallarse en dicho lugar de Bolbait y llevar su casa y familia al referido lugar, bajo la pena de decomiso de la tal casa y tierra que serán vendidas.

12. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que los dichos pobladores nuevos y vasallos de dicho y presente lugar de Bolbait, que no puedan tener en su casa ni en el término vendeduría alguna a la menuda, que va en perjuicio de lo arriba dicho de regalías de la señora; y si hicieren lo contrario incurrirá en la pena de 5 libras y pérdida de las cosas, ropas y mercaderías, aplicable a las arcas de la señora.

13. Se ha pactaco, convenido y concordado que la señora marquesa concederá en enfiteusis las casas y tierras conforme a la partición por iguales partes, con cargo de 20 sueldos de censo, fadiga y luismo cada año sobre cada una de las casas, y cuatro sueldos de censo, fadiga y luismo por hanegada sobre las tierras de la dicha señora, pagaderas cada año en los días y fiestas de Navidad y san Juan de junio por mitad, cuyos establecimientos hará para mejorar y en cosa alguna no deteriorarán, y con todos los derechos que a la referida señora condesa como a señora directa le competan conforme al fuero del presente reino, en cuyo cargo les hayan de tener los dichos nuevos pobladores y vasallos y los sucesores, reconociendo siempre a dicha señora condesa y a sus sucesores.

14. Se ha pactado, convenido y concordado entre las partes que se obliguen los nuevos moradores a guardar las casas a sus costas, las casas que a cada uno de ellos se les entregue a costas de ellos, usando todos los medios para dicho efecto jurídico y que están dispuestos por justicia conforme al fuero del presente reino.

15. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que los nuevos vasallos de Bolbait no se puedan juntar, ni tener consejo general, si no con presencia del procurador, baile o alcaide u otra persona de autoridad.

16. Se ha pactado, convenido y concordado por entre las dichas partes que, de cualquier delito que se conociera dentro del pueblo de Bolbait, pueda conocer la señora marquesa o sucesores de ella, aún cuando incurriera en pena de muerte.

17. Se ha pactado, convenido y concordado entre dichas partes que el consejo de la dicha y presente baronía pueda imponer cualquiera clase de peitas en las tierras de los vasallos, vecinos y habitantes de dicha baronía para las cosas que parecer que convengan al beneficio, conservación y aumento de dicha baronía, y esto con la referida señora y no de otra manera.

18. Se ha pactado, convenido y concordado entre las partes que el referido consejo general pueda imponer cualesquiera sisa en cualesquiera ropas, vinos y carnes por necesidades y provechos de dicha universidad24 y para pagar propios de ella, y esto según arriba ha dicho, con licencia de la señora y no de otra manera.

19. Se ha pactado, convenido y concordado por entre las dichas partes que los referidos vasallos y nuevos pobladores hayan de tener el boalar, para el ganado o ganados que tubieran en el término, de la partida que señalará dicha señora.

20. Se han conformado las partes que los referidos vasallos y nuevos pobladores, ni sus sucesores, no puedan arrancar ni cortar árbol alguno de huerta ni secano sin licencia de dicha señora, bajo las penas de cinco libras por cada árbol que arrancaren o cortaren y otras penas establecidas por justicia arbitraria.

21. Se ha pactado, convenido y concordado que los referidos vasallos y nuevos pobladores, y todos sus sucesores, están tenidos y obligados a partir perpetuamente con la señora que hoy es y por el tiempo será de la dicha presente baronía, todos los granos, frutos y hortalizas, y cualquiera otro fruto que cogieren en toda la huerta o regadío de dicha baronía, al quinto, esto es, cuatro partes para el vasallo y una parte para la señora, y que esta partición de granos se haya de hacer en la era después de haber trillado. Y respecto de la paja, que están obligados los dichos vasallos y nuevos pobladores y sucesores de ellos a dar, a la referida señora y sucesores de ella en dicha baronía, la paja que habrán de menester para sus caballerías, tanto de la señora como de los criados de ella estando en dicha baronía, pero exceptuando del presente capítulo la alfalfa, por cuanto más abajo, en el capítulo 36 de la presente capitulación, se dice y declara lo que han de pagar los alfalfes a la señora, que son cinco sueldos por hanegada.

22. Se ha pactado, convenido y concordado entre las partes que los referidos vasallos y nuevos pobladores de la dicha y presente villa de Bolbait, y todos sus sucesores, hayan de partir todos los granos de todas las tierras del término que estén en el secano, la séptima parte, esto es, seis partes para el vasallo y una para la señora, y esta partición se ha de hacer en la era después de haberlo trillado.

23. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que los dichos vasallos, y sus sucesores, hayan de partir con la dicha señora toda la hoja de la morera de dicho término, olivos y algarrobos al cuarto. Y para que todo se haga con igualdad, de cuatro en cuatro años se hayan de nombrar las personas, la una por parte de la señora y la otra por parte de la universidad, para que se calcule alzadamente la hoja que corresponde a dicha señora por la cuarta parte, y esto se ha de hacer con asistencia de un procurador general, baile o alcalde de dicha baronía.

24. Se ha pactado, convenido y concordado que por entre las dichas partes que todos los dichos vasallos, y nuevos pobladores y todos sus sucesores, estén tenidos y obligados a coger todas las aceitunas de los olivos que tendrán en sus heredades, llevarlas a la almazara para que en ella el almazonero haga el aceite de dichas aceitunas a costas y dispendio de dicha señora, pagando por la moltura una barchilla por cahiz, dejando el piñol para la señora como es costumbre, y haciendo lo contrario incurrirán en la pena de cinco libras para las arcas de la señora.

25. Se ha convenido y pactado entre las partes que el dicho aceite que se sacará de los olivos cada año, se haya de depositar, digo pagar, al quinto, esto es, cuatro arrobas para el vasallo y una para la señora, y esto antes de sacar el aceite de la almazara.

26. Se ha convenido y tratado que los referidos vasallos y pobladores arreglen las acequias a sus costas, el azud y la fuente de la plaza, y si por el tiempo se rompiera, tengan obligación de hacerla y conservarla a sus costas. Y lo mismo en la conservación de los portales y arcos del lugar, y asimismo de la iglesia y de todo lo que sea menester y necesario fuere para ello, como también en las demás obras públicas que por fuero de vecino están obligados a hacer los dichos vasallos para la conservación de ellos y su buena administración de justicia.

27. Se ha pactado, convenido y concordado que la primera edad de trigo de cada vasallo de dicha baronía, se haya de sacar de todo el montón, antes de diezmarse, una barchilla de trigo, otras de panizo y otra de cebada para pagar el salario del guardián, cuyos derechos hayan de recojer los jurados de dicha presente baronía si ellos no adquisieren o quisieren poner algún tributo o impuesto para pagar a dicho guardián, pues esto se deja a su arbitrio.

28. Se ha convenido que dicha señora se obliga a dar el trigo que han de sembrar a cada uno de sus vasallos cada año, volviéndoselo a la cosecha grano por grano, y asimismo el panizo que habrá de necesitar, y esto mientras estén residentes dichos vasallos en el pueblo y tengan posibilidad para poderlo hacer.

29. Se ha pactado, convenido y concordado que la referida señora que por hoy es y por el tiempo será de la dicha baronía, pueda ejecutar a dichos vasallos y sucesores de ellos por deuda o derechos que tendrán para con la señora como a deudas de señor, como está en otras baronías y señoríos del reyno.

30. Se ha convenido y tratado entre ambas partes que ningún vecino de Bolbait pueda vender o enagenar ni traspasar, dentro de cuatro años, la heredad que la dicha señora le dará y establecerá a la huerta, así como al secano, viñas, olivares, algarrobos y otros árboles que le tocarán conforme a su repartimiento, y que pasados los dichos cuatro años, siempre que los vendieran, sea conforme al capítulo once de la dicha capitulación.

31. Se ha pactado, convenido y concordado que por cuanto la dicha condesa reparte la huerta y regadío que hay existente en dicha baronía de Bolbait en sesenta partes, y en las mismas el viñedo que hoy está plantado para hacer pasa, dando a cada uno la casa de habitación, y se ha de obligar, según que al presente se obligan los dichos vasallos y nuevos pobladores, a conservar y mejorar aquella, y que por ningún tiempo los puedan vender a ninguna persona que tenga otra parte de los sesenta del reparto, porque esas se han de conservar en las sesenta partes y en las sesenta casas, y siempre que lo contrario hicieren incurrirán en la pena de decomiso.

32. Se ha pactado con la referida señora condesa, y se obliga a dar a cada vasallo que venga a poblar, toda su casa y familia la parte de la tierra en la presente baronía de Bolbait que le quepa, según la partición que ha de hacer en sesenta partes partiendo según arriba se ha dicho, con los árboles, las moreras y otros que habrá en las dichas tierras que les quepan en el repartimiento de cada vasallo por iguales partes, partiendo según arriba se ha dicho y declarando que las tierras que cada uno podrá sembrar con sus aparejos en el secano y en las dehesas de Benalí y la Carrasca, y esto según arriba se declarará con las particiones que se han hecho.

33. Se ha pactado entre las partes que ninguno de los referidos vasallos, y nuevos pobladores, puedan vender ninguna heredad que la dicha señora condesa les dará y establecerá, tanto en la huerta como en el secano, ni árbol alguno, hasta tanto no hayan pasado los cuarenta años después de haberse hecho esta donación, y despúes del dicho término estarán sujetos a los capítulos anteriores.

34. Se ha pactado, convenido y concordado con los referidos vasallos y nuevos pobladores, y todos sus sucesores, están obligados a pagar y a partir con la señora, <de> todas las viñas que tengan en el término de ella, la cuarta parte de los frutos, calculándolo alzadamente dichas viñas en agraz para evitar fraudes. Y en caso hubiere desgracia alguna de piedra o nieve en dichas viñas, sean no obstante como el calculado, y lo que haya en adelante se la dejará libre los cinco primeros años que la habrán plantado, y después partan con la señora a la razón antes dicha.

35. Se ha pactado, convenido y concordado que los nuevos vasallos estén obligados a partir con la señora todos los árboles que hoy existen en el término de Bolbait, así en el término de la huerta como en el secano, al quinto, escepto las higueras, que han de pagar dos dineros por cada una que habrá, tanto en la huerta como el secano, sin otra partición alguna.

36. Se ha pactado y convenido con las partes y nuevos pobladores que hayan de pagar, por cada hanegada de alfalfa que tendrán, cinco sueldos cada año, en lugar de la quinta que de ella debían de dar.

37. Se ha pactado, convenido y concordado que por la partición de Benalí y su término no se varía ninguna cosa respecto a la partición de como está, y que las partes pertenecientes a dicha señora las hayan de llevar los vasallos y nuevos pobladores, a las eras de Bolbait, a sus costas y dispendio.

38. Se ha <pactado> entre las dichas partes que las yerbas que se han de sembrar por mano, se le haya de pagar a la señora el quinto.

39. Se ha pactado y convenido con los referidos vasallos y nuevos pobladores y vecinos de la presente baronía no puedan vender, enagenar ni traspasar, ni dejar por testamento ni de de otra manera, las dichas casas que se les establecerán y en lo venidero adquieran en el término de la presente baronía a personas, iglesias, colegios, universidades, caballeros, ciudadanos ni otras personas que disfruten del privilegio militar, ni bandoleros, bajo pena de decomiso, de tal manera que la señoría útil de dichas casas y tierras así enagenadas, dejadas y donadas, por el mismo hecho se considerará y queda considerada como ab intestato y queda sujeto a lo arriba dicho.

40. Han convenido las partes que los referidos nuevos pobladores y vecinos de la presente baronía no podrán proclamar otro juez ni oficial sino a la dicha señora condesa o al juez que ésta proclame por ella.

41. Se ha convenido y tratado entre las partes que los referidos nuevos pobladores y vecinos de Bolbait están tenidos a dar a la señora condesa la décima parte de la cal que harán dentro del término de la presente villa.

42. Se ha convenido y tratado entre las dichas partes de los vecinos y pobladores de Bolbait, y sucesores de ellos, no puedan tener ni llevar por el presente término cabaña alguna de bueyes, vacas ni cerdos, bajo pena de pérdida de ellos, aplicables a las arcas de la señora condesa.

43. Se ha pactado entre las partes que no pueda haber mercado en el lugar de Bolbait sin licencia obtenida de la dicha señora, o del baile o del alcaide de la dicha señora, bajo la pena de 25 libras para las arcas de la señora.

44. Se ha convenido y tratado entre las dichas partes que la referida señora se obliga a pagar todos los censos que tenga dicho lugar y los que tenga la universidad, que ascienden a la suma de 17.500 libras, y las pensiones de ellas, y para seguridad de dichos pobladores hará carta de indemnización y guardadaño a los nuevos pobladores.

45. Se ha pactado, avenido y concordado que todas las casas cargadas por la aljama de los moriscos de dicha baronía, en las cuales no están obligados los dichos señores de la referida baronía, hayan de estar a disposición de lo que ordenará Su Magestad en la dicha reducción que se trata ante el dicho regente Fontanet, y que se haya de pagar del modo y forma que por Su Magestad será declarado.

46. Se ha convenido y acordado entre dichas partes que, de caso de declarar Su Magestad que los nuevos pobladores tienen obligación de pagar los censos que los moriscos expulsados del presente reino, y de la presente baronía, se encargaron de cargo y a cuenta de la referida y presente baronía, tengan facultad los dichos nuevos pobladores de salirse y marcharse de la referida y presente baronía, dejando las casas y tierras que se les establecerán pagando los que adeuden a la señoría, y que dichos nuevos pobladores puedan coger la cosecha que habrán sembrado no obstante la presente capitulación.

47. Se ha pactado entre ambas partes que las colmenas que tengan los vecinos en dicha baronía y su término, hayan de pagar por cada una lo que se solía pagar asimismo de los cabritos y corderos que procedan de las cabezas de ovejas.

48. Se ha pactado, convenido y concordado entre dichas partes que, por derecho de herbaje de las vacas, bueyes y becerros que tengan en el término, que deben herbacear con permiso de la señora, hayan de pagar lo que en otras partes se acostumbra.

49. Se ha pactado, convenido y concordado entre dichas partes que los nuevos vasallos que son y en el tiempo fueren, en todo caso de venta y enajenación, concambio o trasportación de cualquieras casas o tierras, posesiones o solares de dicho término y cualquiera de ellos respectivamente, en todo caso de cargamiento de censo o censos sobre dichas casas, tierras o posesiones y solares respectivamente, cargaderos, retenidos o obligados a pagar a la dicha señora o sus descendientes según uso y práctica de la ciudad y reino de Valencia, fueros y privilegios de ella.

50. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que los mencionados nuevos pobladores y vasallos de la presente baronía de Bolbait, por razón de entrada de dichos establecimientos y cualquiera de ellos, hayan de pagar a la señora y a los sucesores un par de gallinas por cada establecimiento y por cada pacto especial.

51. Se ha pactado, convenido y concordado entre las dichas partes que los referidos capítulos y cada uno de ellos sean ejecutivos, con sumisión y renuncia de propio fuero, variación de juicio y demás cláusulas necesarias y renuncias acostumbradas poner en semejante escritura, y que los presentes capítulos y cada uno de ellos se hagan una o muchas escrituras públicas y tantas cuantas dichas partes quieran u ordenaran, según estilo y práctica del notario autorizante de la presente población, capitulación y concordia.

Cuyos capítulos en verdad leídos y publicados y entendidos, nosotros, las arriba dichas partes, han sido aprobados, haciéndolo y firmando todas y cada una de las cosas en los presentes capítulos y cada uno de ellos pactados, convenidos, concordados, estipulados y prometidos por vosotros y cualquiera de vosotros y de vuestros herederos y sucesores por pacto especial, e interviniendo solamente, estipulando y aceptando el dicho e infrascrito notario como arriba, prometemos y de buena fé convenimos, una parte de nosotros y la otra a la otra, recíprocamente, y juramos por Nuestro Señor Dios y por sus santos Cuatro Evangelios, todos corporal y espontáneamente con nuestras manos derechas, que todas y cada de las cosas arriba y abajo en los presentes capítulos y cada uno de ellos, singular y distintamente contenidos, deducidos, narrados, pactados, convenidos y estipulados, concordados y prometidos, cuantos a cualquiera de nosotros, arriba dichas partes, pertenecen y aceptan y se ve pertenecer y aceptar, refiriéndose cada uno a cada una, los atenderemos eficazmente y los cumpliremos, les daremos inolvidablemente, los observaremos según en los dichos capítulos y cada uno de ellos están concordados y convenidos y pemitidos, y ya en ningún tiempo jamás los revocaremos, infringiremos ni contradeciremos ni haremos cosa en contra. Y prometemos que ningún contravenga, haga o permita, a las claras o de oculto, por causa alguna o razón. Pero si alguna parte de nosotros, los arriba insertos capítulos y cada uno de ellos contenidos, pactados, concordados, estipulados y prometidos en los mismos no observare o cumpliere, contra los preinsertos capítulos contenidos en ellos, también de algún modo presumiere u otro diere o permita se contravenga, a las claras o de oculto, así los presentes capítulos y cada uno de ellos en los mismos contenidos, pactados, estipulados y prometidos, en cuanto a nuestras dichas partes o las nuestras y cada una de ellas, pertenecerle afectan y pertenecer y afectar ni aprovechar puedan o pudiera de cualquier modo, ahora o en lo venidero, se infringieren y no se redujeren al fin debido, concordado, pactado o estipulado o prometido, así nosotros o alguno de nuestras referidas partes en los presentes capítulos no hiciéramos observarse y lleváramos lo contenido, pactado, estipulado y prometido en ellos, o no llevásemos o llevarse a debido pacto y concordado efecto así lo prometido arriba, pactado, estipulado y prometido no inserto de modo alguno en efecto prometido, donado por el mismo pacto habido y convenido entre nosotros, las dichas partes, y mediante sola una estipulación y el dicho infrascrito notario estipulante y aceptante, según arriba sin intimación, notificación, requerimiento y protesta alguna de nosotros y a los nuestros, las referidas partes, a más de las personas de perjuicio por el mismo hecho nuestro, las referidas partes a las nuestras o alguna contraviniendo, incurriremos y caigamos y caigan en la pena de cien libras reales de Valencia, de bienes de las partes de nosotros, los arriba referidos que sea inobediente y no observare las referidas cosas ni deve observarlas reelables, para las partes de nosotros, las arriba dichas, que se atempere, obedezca y observe las referidas cosas, y deve llevarlas y observarlas y han de cumplirse y pagarse por pena y nombre de pena, daños, expensas, injurias e intereses. Permaneciendo siempre éste de modo que, exijida dicha pena o no, o graciosamente remitida, no obstante cada una y todas de las arriba dichas cosas arriba y abajo insertas y en los presentes capítulos y cada uno de ellos contenidos, pactados, concordados, estipulados y prometidos, permanezcan en su fuerza y firmeza, cuya pena, si acomete y exije si se cometa, y pueda exijirse tantas cuantas veces se hubiere contrahecho. Renunciando a sabiendas a excepción de la cosa así no hecha, habida o concordada, pactada, estipulada y prometida según se contiene y recién en dichos capítulos y cada uno de ellos, y el dolo, malo, condición o causa y a curación en el hecho, beneficio, derecho y la ley que dicen que el que promete, promete el hecho prestando a libre del interés, y todo otro derecho, fuero, privilegio y costumbre que se impongan a las referidas cosas, a la solución, satisfacción, enmienda y cumplimiento de todas las cuales cosas y cada una de ellas arriba y abajo inscritas, y la renuncia a algunas aconteciere hacer, podamos ser apreciados, compelidos, forzados nosotras, las referidas partes, recíprocamente, por el gobernador del reino de Valencia u otro cualquier juez que cualquier parte haya de elegir, pero que sea en regla, en cuyo foro, examen y juicio, nosotras las dichas partes prometemos y quedamos tenidos recíprocamente a llevar, cumplir, tener y observar todas las arriba dichas cosas y las de abajo que se hallan contenidas, pactadas, estipuladas y prometidas en los presentes capítulos y cada uno de ellos como si el contrato se hubiese allí celebrado y se hubiese destinado el pago, cuyo foro, distinto y inicio, aún cuando no sea o fuere nuestro juez ordinario y el de nosotras, las arriba dichas partes, o de otro o de nosotros, sin embargo nosotros y cada uno de los bienes y derechos nuestros nos sentamos, proponemos y sujetamos. Renunciando en cuanto a esto totalmente y de ciencia cierta nuestro proprio fuero en cuanto a esto atañe, y a la ley si conviniere de la jurisdicción de todos los jueces, y de todo otro fuero de declinatoria, y se haga por ello por todos y cada una de las cosas arriba y abajo insertas y preinsertas en los capítulos contenidos y estipulados y pragmatizados, vuelta, ejecución y distribución de todos lo bienes y derecho de nosotras, la arriba dichas partes, de alguno de nuestros muebles e inmuebles, y también previlegiados, habidos y por haber en todas partes, sin oblación alguna, libelo, contestación del pleito y otra solemnidad de derecho, con solo demostración u exibición de la presente pública escritura o copia de ella, la que queremos tenga fuerza de sentencia definitiva, pasada en autoridad de cosa juzgada, de la que no es lícito apelar o suplicar en lo anterior. Y no se observe en estos casos, ni conviniere observarse, solicitud alguna derecho, antes por el contrario dichas prendas, ejecución, venta y distribución de bienes y prendas arriba dichas, se hagan y puedan y tengan valimiento para hacerse según se acostumbra hacer en las ejecuciones fiscales y condena de la pena del cuarto, en la que se siguen subsiguiente reclamación pactando por todo orden y judicial, y no menos admitidas ni podemos serlo a otras razones, defensas, alegatos y excepciones, justas, frívolas e injustas, antes por el contrario, para cualquier resolución de materia de dilación, calumnia y difugio, renunciamos a sabiendas y expresamente, estipulante y aceptante como arriba el notario por el antedicho pacto especial, a toda oblación de libelos, litis contestación y cualquiera apelaciones justas y frívolas o injustas, o cualquier recurso, y también el derecho de apelar y recurrir a la facultad de oferta de bienes inmuebles, existiendo bienes muebles, semovientes o previlegiados. Aduciendo y concediendo a nosotros por dicho pacto, el que nos sea lícito a nosotros, las referidas partes, y a cualquiera de nosotros, variar el juicio, acción y ejecución en el puesto que se halle y en cualquier parte de la ejecución, tanto en el modo y forma, lugar y examen, como también en las personas de los jueces y de las reconcendadas, convenidas y bienes nuestros, por razón de lo contenido en esta escritura, a toda nuestra obnímoda voluntad, sin protesta ni remisión de dispendios. Renunciando el fuero y derecho que dicen que reconvenido uno de dos a unos deudores, no se puede proceder contra otros correos, o juntamente obligados, mientras primeramente no se hayan hecho mención de los bienes del reconvenido y se haya contratado el mismo insolvente, y no obstante por el mismo pacto fortalecido por solemne estipulación arriba, dichos estipulados, aceptados como antes el dicho infrascrito notario, prometemos nosotros, las dichas partes, y convenimos de buena fe muchas veces que si, por todas las antedichas cosas y cada una de ellas que han de tenerse y cumplirse, y por nosotros y los nuestros recíprocamente han de hacerse, exigirse y recobrarse, alguna parte de nosotros sostuviere o hicieren algún daño, intereses y gravamen o dispendios, todo ello, sea lo que fuere, prometemos recíprocamente pagarlo, restituirlo y emendarlo a vosotros y a los vuestros, y quedamos tenidos por confesión a toda vuestra impunidad, voluntad, sobre cuyos daños, gravámenes, intereses y estipendios, sin testigos ni otra prueba al que ahora para entonces y por el contrario, mútua y recíprocamente definimos y queremos se tenga por el definido, cuya dilación de juramento no podemos de modo alguno revocar, renunciando al derecho que dice que la dilación de juramento antes de su presentación puede revocarse, y que a su presentación conviene que estén presentes las partes. Además en fuerza de los arriba dichos pactos y juramentos, prometiendo nosotras las arriba dichas partes a nosotras, mútua y recíprocamente, no impetramos ni podemos impetrar directa ni indirectamente de nuestro señor rey, o de la sereníssima reyna, su consorte, de otro lugarteniente general ni de otra cualquiera persona, eclesiásticas o secular, que de estas tenga potestad, rescripto alguno, espera o reserva, quinta de mandato, preces, comisiones, inducciones ni otra cualquiera cosa en general ni especial, por las que o por el que todas las reservadas cosas y cada una de ellas contenidas en los presentes capítulos y cada uno de ellos, puedan alargarse, quitarse, diferirse o de algún modo impedirse, y los mismos impetrados no usaremos, aún cuando pueda, los tales fuesen concedidos por principio, por voluntad del príncipe o por su misma libertad o plenitud de perdón, o por cualquiera otra cosa, pensada o expedida por el príncipe o la república, o cualquier otra cosa se concediese, sabiéndolo o ignorándolo nosotros, pues si lo contrario de estas cosas u algunas de ellas nosotros, las referidas partes u alguna de ellas, hiciéramos o hicieran los que nos manda, a más de la pena de perjuicio caigamos o incurramos, caigan o incurran en la antes dicha pena de 100 libras de dicha moneda, por el ya dicho pacto especial y estipulante, aceptante el notario infrascrito según arriba, de los bienes de las partes de nosotros que lo incumpliese a las partes de nosotros obediente. Y que además observar las cosas contenidas en los dichos capítulos y cada uno de ellos, han de darse y pagarse por nombre de pena o por pena, y también por daño e interés tantas cuantas veces se cometa, permaneciendo siempre el pacto de cuya pena […] en verdad se haga ejecución según arriba se ha dicho, y no obstante los referidos scriptos, espera, sobreseimiento, inclusión, reserva, quita, mandato, preces, conminaciones o inducciones sean de ninguna eficacia a nosotros o valor, antes al contrario, todas y cada una de ellas y queremos carezcan de fuerza y efecto, de tal modo que las partes de nosotros que los impetre no pueda aprovechar, ni a la otra que desee observar lo contenido en dichos capítulos perjudicar o dañar de modo alguno, por todas o cada una de cuyas cosas que han de tenerse, cumplirse, hacerse e inviolablemente observarse como justas y firmes, obligamos a una parte de nosotros a la otra, y la otra a la otra, mútuas y recíprocamente según la forma, serie y tenor de los dichos capítulos según en ellos se contiene y describen, todos y cada uno de los bienes y derechos nuestros y de la referidad universidad respectivamente, muebles e inmuebles, privilegiados y no privilegiados, habidos y por haber, en toda parte. Renunciando sobre estos los beneficios de la división de acciones nuevas y antiguas constituciones, la epístola del vivo Adriano, y la ley del fuero de Valencia de haberse de reconvenir primero al principal, y todos los demás fueros y privilegios y leyes que se obtengan a las referidas cosas, y al derecho que dice en general renuncia no vale. Además, nosotros, justicia, edil y otros particulares, oficiales de dicho lugar y baronía de Bolbait, en nombre de las mugeres de dicho lugar, presentes y venideras, juramos a Nuestro señor Dios y sus santos Cuatro Evangelios, tocados corporalmente y espontáneamente con nuestras manos derechas, que todas y cada una de las referidas cosas las tendremos y habremos siempre por pactadas, gratas y válidas y firmes, e inolbidablemente los observaremos y en nada contraeremos y obedeceremos a las cosas o de oculto, por razón alguna o causa, en virtud de cuyo juramento, sancionados e instruidos de sus derechos totalmente por el notario infrascrito, y señaladamente del beneficio del senado consulto Valeyano, dotes y esponsalidad de las mismas, y de los derechos de sus hipotecas y todos los demás auxilios de mugeres que ellas de cualquier modo tocassen y contravienen a las arriba dichas cosas. Y en su nombre y voz de los menores de dicha baronía de Bolbait, en forma de dicho juramento por nosotros arriba prestados, todos nosotros espontáneamente a dicho beneficio de menor edad y restitución y todos los demás derechos, auxilios, privilegios, leyes, constituciones y condiciones y beneficio cualesquiera que sean que a nosotros y a dicha universidad del referido lugar y baronía de Bolbait, mugeres y menores del mismo, puedan aprovechar en la presente escritura y en las cosas contenidas en ellas puedan perjudicar o dañar en modo alguno.

La cual fue otorgada en dicho lugar de Bolbait, día 13 de julio año de la Natividad de Nuestro Señor 1612.

Sig+no de mí, Bautista Martínez.

Signos +++++++++++++++++++++++++ de los otorgantes.

Lista de los nombres de los pobladores del pueblo de Bolbaite:

Alfonso Hernández Galindo, Pedro Martínez, Estacio Angustera?, Bartolomé Orbam?, Alfonso Salcedo, Felipe Sales, Bautista Molina, Miguel Montagut, Pedro Hernández, Juan Tormo, Juan Guerola, Francisco Anstura [?], Martín Sarrió, Bautista Calatayud, Bartolomé Grima, Pedro de Cuenca, Agustín Pérez.

Testigos de esto son Francisco Angustura [?], presbítero, retor de la iglesia parroquial de dicho pueblo, Juan Guerredo [?], ciudadano, Juan de Goza [?], escudero, habitante en Valencia, al presente en el dicho y presente lugar y baronía de Bolbait allados.

214.

1612, juliol 15. Daimús.

Vicent Ferrer i Ros, cavaller de l’orde de Montesa i senyor de Daimús, atorga la carta pobla d’aquesta localitat.

Notari, Pere Gela.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1694, llibre 2, mà 15, ff. 39r-42v. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia legalitzada feta pel mateix notari atorgant, Pere Gela. Només consta dels capítols, sense el preàmbul, amb el nom dels pobladors, ni l’escatocol habitual.

Edicions:

a. Ciscar Pallarés, E., Tierra y señorío en el País Valenciano, València, Del Sénia al Segura, 1977, pp. 374-377.

b. Pons Moncho, F., Trapig. La producción de azúcar en la Safor (siglos XIV-XVIII ), Gandia, Instituto Alfonso el Viejo, 1979, pp. 110-113.

c. Soler, A., Daimús: geografia, història, patrimoni, Daimús, Ajuntament de Daimús, 2009, pp. 359-361.

d. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 331.

TEXT

Capítols per a la població del lloch de Daymús.

I. Primo, la població de dit lloch ha de ser de vint casses, repartint a vint fanecades de horta, o més si al senyor li pareixerà, y altres vint en lo secà y un jornal de olivar a cada hu.

II. Íttem, que cada hu haja de pagar per casa deu sous al senyor cada un any, lo dia de Nadal, y una gallina, ab dret de fadiga y lloysme.

III. Íttem, que per cada fanecada de terra horta o regadiu hajen de pagar sis diners, y per cada fanecada en lo secà, arbolat o no arbolat, tres diners, y per les terres de les marjals dos diners, tot ab dret de fadiga y lloysme cascun any en dit termini.

IIII. Íttem, que tot fruyt, així de gra com de hortalises y altre qualsevol gènero de esplet que procehirà de dites terres, se haja de partir en les heres lo gra y en los bancals los altres fruyts, segons seran ab lo senyor, al quart, y la part corresponent al senyor hajen de portar-la a ses costes a la casa del senyor en dit lloch y, per consegüent, lo quart de la palla del forment.

V. Íttem, tot fruyt així de oli, fulla, figa com de qualsevol altre arbre se haja de partir al terç, y la part tocant al senyor també se haja de portar a la casa de aquell.

VI. Íttem, que lo jurat que serà elet y nomenat per lo senyor cascun any, li haja de servir de cequier y tenir conte ab lo rech de les terres de dit lloch, y que de les penes y calònies25 se hajen de fer tres parts, ço és, les dos parts per a dit official y la tercera per a la fàbrica de la església, y que la tal part estiga a disposició del senyor.

VII. Íttem, que les penes y calònies que dit cequier haurà de pendre y executar per rahó dels fraus y danys que·s faran en la cèquia y aigua de aquelles, hajen de ser conforme lo ús y pràctica de la villa de Gandia y llochs de la horta de aquella.

VIII. Íttem, que los pobladors habitadors de dit lloch hajen de acudir a les cosses necessàries y concernents a la aygua del fil de dit lloch per a la part y porció que dit lloch té en dita aygua, ço és, en fertizar algas per a lo açut, escurar y conrrear les cèquies y tot lo demés tocant a las dita aygua, y per consegüent en totes les cèquies mares y escorredors de les terres de les marjals.

VIIII. Íttem, que volent los dits pobladors traure terres noves en la marjal de dit lloch ademés de les que ya estan tretes, y tenen cèquies fetes, que lo senyor tinga obligació a ses costes de fer les cèquies mares y los dits pobladors les escorredors mijerament entre aquells, y aprés conservar dits pobladors dites cèquies mares y escorredors. Y que los primer quatre anys no tinguen obligació de partir ab lo senyor ningun gènero de fruyt, del que en dites terres faran, més de pagar lo dret al delme.

X. Íttem, que les olives, així com se anirant plegant, tinguen obligació de portar a la casa eo almàsera del senyor, a pena de vint sous, y que lo senyor haja de donar dita almàsera corrent y molent y que, pagat delme, los dits pobladors hajen de fer lo oli de les olives a ses costes, possant lo senyor home y cavalcadura, pagant la moltura de comú conforme ús de almàcera, y aprés partir al terç ab lo senyor com està dit, y que lo pinyol y remòlta sia del senyor.

XI. Íttem, que plantant vinyes en los secans, y figuerals, així de raïm de planta com de vi, los primers sis anys no hajen de partir ab lo senyor lo fruit de aquells, passats los quals hajen de partir al quart com los demés grans y fruyts de les terres.

XII. Íttem, que esporgant y netejant les oliveres o altres arbres haja de ser a ús y costum de bon llaurador, avissant al senyor, y que la llenya de rama o branca haja de ser per a el senyor y per a son trapig, y la ramulla per a cascun senyor de la tal heretat respective, y que lo senyor haja de fer tirar dita llenya de branca a ses pròpies costes.

XIII. Íttem, que per a haver de fer qualsevols de dites particions, hajen de avissar al senyor, a pena de vint sous, o a la persona que ell nomenarà, per a què ab qualsevol de aquells fasen les particions de totes les coses que tindrà interés lo senyor. Y que en les demés cosses tocants als demés officials de dit lloch, no s’i haja de entrometre sinó lo senyor.

XIIII. Íttem, que les plantes de los canyamels tinga obligació lo senyor de conrrear-los y, al temps de plantar, repartir lo planter ab los vasalls.

XV. Íttem, que cascun any tinguen obligació tots los habitadors de dites vint casses plantar quatre fanecades de canyamel, que és la quinta part de la terra horta que tindran, y donar cascun any al senyor tres dotsenes de canyamels lo dia que aquell voldrà, donant lo planter lo senyor, y que lo pobladors tinguen obligació de plantar cascun any dos moreres y dos oliveres.

XVI. Íttem, que cascun hereter tinga obligació de pelar, descohar y tirar la sua canyamel al trapig, y que lo senyor tinga obligació aprés de fer tot lo demés gasto necessari en dit trapig y canyamel fins que sia fet sucre y possat en les formes en lo banch, a hon se haja de partir mijerament ab lo senyor pagant lo hereter lo delme del sucre de la part sua que cullirà. Y que si lo senyor voldrà pendre llent, y puga pendre lo hereter altre tant llent per a ell perquè ningú tinga agravio.

XVII. Íttem, que per a haver de fer les faenes del trapig per a fer dit sucre, hajen de donar la gent necessària, pagant lo senyor a la tal gent eo obrers al preu a cascú que lo duch de Gandia pagarà en los trapigs de Gandia, y açò respective conforme les pedres que navegaran en cascun trapig, y tot lo demés gasto de aparells en dit trapig haja de fer lo senyor a ses costes.

XVIII. Íttem, que los jornals que seran menester de obrar en lo trapig y casa del senyor del dit lloch, hajen de ajudar y fer per ses tandes, així en aparellar dit trapig com en altres fahenes que se oferiran entre any, o a hon lo senyor voldrà, ço és, ademés de les obres dites, quatre jornals per cassa en terres del senyor cascun any, pagant-los per cada jornal dos reals castellans, y a un home y un rocí quatre reals.

XVIIII. Íttem, que lo senyor de dit lloch nomene y posse guardià en aquell per a què guarde lo terme y fruyts de dit lloch, y que los pobladors y senyor hajen de pagar y constituhir salari al dit guardià.

XX. Íttem, que qualsevols dels pobladors que no farà asistènsia personal per temps de quatre mesos en dit lloch, encórrega ipso facto en pena de comís, així de la casa com de les terres, y que no es puga escusar de la dita recidènsia personal per causa alguna cogitada o incogitada. Y que ningú puga vendre terra ni casa alguna, sots la mateixa pena, que primer no haja fet residènsia personal en dit lloch per temps de quatre anys, si ya lo senyor no li concedís llisència particular; y que la venda no es puga fer sinó a persona que se obligue a la mateixa recidènsia personal, y als demés pactes ab los quals se fa dita població y lo establiment de cada una de dites cases y terres que se hauran de vendre.

XXI. Íttem, que qualsevol hereter que no cultivarà les terres a ús y costum de bon llaurador, així horta com secà, ras o arbolat, per temps de sis mesos la horta y lo secà un any, que encórrega en pena de comís ipso facto.

XXII. Íttem, lo senyor se reserva la jurisdicció alfonsina, ço és, la que conforme a furs del pressent regne pot exercir.

XXIII. Íttem, que puixen fer per cascuna casa dos fanecades de herba o alfàs tan solament, pagant cinch sous per fanecada per tot dret; y si·n voldran fer més, que hajen de demanar licència a dit senyor y no puixen fer-la de altra manera.

Quibus quidem capitulis etc.

215.

1612, juliol 29. Madrid.

Francisco de Sandoval y Rojas, duc de Lerma i marqués de Dénia, modifica puntualmente les condicions de la carta de poblament del Verger, en el terme de Dénia, atorgada l’any 1610, amb una revisió de les clàusules relatives al pagament dels censals carregats sobre la vila. El duc ratifica l’acord i negociació que ha fet en el seu nom el seu procurador Jofre de Blanes, governador de l’estat de Dénia.

Notari, Esteban de Liaño, de Madrid.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Dénia, lligall 16, exp. 36. Còpia legalitzada feta a Madrid el 13 de setembre de 1769 pel notari Francisco Manuel Ricote.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i El Verger, segles XV-XIX, Dénia, Ajuntament de Dénia, 2001, pp. 222-227. (Edició incompleta.)

TEXT

En la villa de Madrid, a veinte y nueve días del mes de julio de mil seiscientos e doce años, ante mí, el escribano público e testigos deyuso escriptos, el señor don Francisco Gómez de Sandobal y Rojas, duque de Lerma, marqués de Denia y Zea, conde de Ampudia, comendador maior de Castilla, sumiller de Corps y caballerizo maior de su magestad, y de su Consejo de Estado, ayo y mayordomo mayor del príncipe nuestro señor etc., dijo: que don Jofre de Blanes, del ábito de Montesa y su gobernador de la ciudad de Denia, y por carta de su excelencia ante Miguel Martí, notario público por todo el Reyno de Valencia, a veinte y dos de junio de este presente de mill e seiscientos y doce, hizo y otorgó una escritura de capitulazión y concierto con los vecinos, pobladores, basallos de su excelencia en su lugar de Berjel, en el dicho reino de Balencia, en razón de que su excelencia, con amor y boluntad que a los dichos pobladores, para que mejor puedan estar sobrellebados y se continúe y perpetúe por ellos y sus descendientes la población que an pedido en el dicho lugar de Berjel, después que por la expulsión de los moriscos quedó despoblado, les quiere ayudar en pagar por ellos ciento y nobenta y dos libras, quatro sueldos y seis dineros, moneda del dicho Reyno de Valencia, en cada un año, que se deben de censales que tienen diferentes dueños y se responden por la unibersidad del dicho lugar de Berjel, según y en la forma y con las calidades, condiciones y declaraciones, reserbas y otros requisitos que por la dicha capitulazión y concierto se declaran. Para mayor inteligencia dello, su excelencia me mandó a mí, el presente escribano, lo incorpore en esta escriptura que su tenor de la qual es como se sigue:

Capitulazión.

Sepan quantos esta carta pública vieren, leyeren y entendieren como nós, don Jofre de Blanes, caballero del ábito y religión de Nuestra Señora de Montesa y San Jorge de Alfama, comendador de las villas de Benicarlón y Vinarós, en nombre de procurador del excelentísimo señor don Francisco de Sandobal y Rojas, duque de Lerma, marqués de Denia, conde de Ampudia, comendador maior de Castilla, del Consejo de Estado, sumiller de Corps, caballerizo mayor de su magestad y ayo maiordomo maior del príncipe nuestro señor etc., teniendo especial poder para firmar y otorgar lo infrascripto según parece con una carta firmada de su mano en la qual me manda haga la presente escriptura, que su excelencia la confirmará y ratificará, de una parte; y Juan Palau, justicia y jues ordinario del presente lugar del Vergel, Francisco Ramón y Luis Mulet, jurados de dicho lugar, Miguel Cruañes,26 mayordomo, Jaime Trillas, Vicente Canemás, Julián Moreno, Pedro Bixquert, Pedro Xolbi, Baptista Martí, Sebastián Bixquert, Bartholomé Cruáñez, Joseph Bixquert, Damián Giner, Miguel Muñoz, Joaquín Camarón, Francisco Ruiz, Gabriel Bixquert, Juan Cardona, Martín de Almasán, Lorenzo Royo, Miguel Urrios, Luis Cabot, Vicente Miró, Francisco Milla, Pedro Giner, Simón Cardona, Thomás Volta, Miguel Vallez, Francisco Monsó, Jorje Vallés, Bernardo Martín, Raphael Pelegrí, Raphael Bas, Simón Martínez, Francisco Pons, Valtolomé Vallés, Balthasar Torrijos, Francisco Torrijos y Rafael Cruáñez, todos vecinos, vasallos y moradores del dicho y presente lugar del Vergel, de otra parte. Atendido y considerado que con auto de población, capitulación y concordia recibido por Gaspar de Urteaga, notario, en beinte y nuebe días del mes de marzo del año mil seiscientos y diez, al tiempo y quando se trató, acordó y concluió la población del presente lugar con los pauctos y capítulos contenidos en dicho auto a que nos referimos, entre otras cosas en el capítulo beinte y seis de dicha capitulación se pactó y acordó que dicho señor excelentísimo duque, por acomodar y acer merced a dichos nuebos pobladores y vasallos y fasilitar más el efecto de dicha población, ofreciese, según que ofreció, de pagar de propios cien libras en el dicho año mil seiscientos y diez y en los tres años después siguientes, es a saber, de mill seiscientos y once, mill seiscientos y doce y mill seiscientos y trece, ciento y cinquenta libras, que bienen a ser cinqüenta libras cada uno de dichos tres años, y esto para subvención y aiuda de las pensiones annuas de los cargos y zensos que la unibersidad de dicho lugar responde, y los quales censos en el dicho capítulo se asumieron y prometieron pagar los dichos nuebos pobladores, y la qual cantidad de duzcientas y cinquenta libras en los dichos quatro años por parte de su excelencia se ofreció de pagar en considerazión de dichas cosas, y también porque los dichos nuebos pobladores, en el capítulo quinto de dicha población y capitulación, había<n> prometido y obligádose a tener continua y precisa residencia en dicho lugar por tiempo de quatro años contados desdel día que se otorgó dicho auto. Y considerando que después de la firma27 de aquel, ansí por los trabajos y flojos años y cogidas que ha habido en el dicho lugar y en todo el presente reyno de toda manera de frutos, como porque los nuebos pobladores ha habido de acudir a mejorar las casas y eredades y pagar la responsión y parte de frutos a que están obligados conforme el auto de dicha capitulación, no han podido acudir a pagar las pensiones y créditos de dichos zensos y cargos a que la dicha unibersidad del lugar de Bergel está obligada a pagar, conforme lo contenido en dicho capítulo veinte y seis de la dicha capitulación y población, y mucho menos podían con el tiempo acudir a pagar la propiedad de dichos zensos si fuesen ejecutados por ella. Y que si su excelencia, por su ignata christianda<d> no fuese serbido acelles maior merced de subvenilles y ayudalles con la quantidad necesaria para pagar los réditos y pensiones de dichos zensos y cargos de la unibersidad del Vergel, y en su caso la propiedad de ellos, les sería imposible o, a lo menos, muy dificultoso el poder continuar la residencia y habitazión de dicho lugar ni cumplir lo tratado y capitulado en dicho auto de población, lo que también es en daño de dicho excelentísimo señor duque y de sus subcesores después de sus largos y felices días.

Por tanto, sin alteración, nobación ni derogación alguno de lo contenido, pactado y concordado en dicho auto de población, antes bien, para mayor corroboración, fuerza y validad de aquel, para que mejor pueda tener en todo y por todo su debido efecto y complimiento, ha sido pautado y concordado lo infrascripto entre dichas partes:

[I]. Primeramente, ha sido concordado que dicho excelentísimo señor duque, en consideración de dichas cosas, haya de prometer, según que promete a los dichos nuebos pobladores y a los subcesores de aquellos en dicho lugar del Verjel, de pagar los zensos a que la dicha unibersidad, como a unibersidad y con sindicados, estaba obligada al tiempo de la expulsión de los moros que habitaban, en responsión annua de ciento noventa y dos libras, quatro sueldos y seis dineros; y los quales son los siguientes:

Primo, a las erederas de don Gerónimo Vives treinta y siete libras, dos sueldos y seis dineros en cada un año; íttem, al clero de la ciudad de Denia diez y ocho libras, quatro sueldos por deja hecha por Vartholomé Vivas, señor de dicho lugar del Vergel; íttem, al propio clero de la ciudad de Denia un zenso de cinco libras de annua pensión; íttem, a Cosme Monllor quince libras, quince sueldos por otro zenso de semejante responsión; íttem, al propio Monllor otro zenso de pensión annua de veinte y dos libras, diez sueldos; íttem, al mismo Monllor otro zenso de pensión annua de quince libras; íttem, al propio Monllor otro zenso de pensión annua de treinta y siete libras, diez sueldos; íttem, al doctor don Reymundo Sans de la Llosa otro zenso de pensión anua de treinta y siete libras, diez sueldos; ítem, a don Vizente Tolsà otro censo de annua pensión de tres libras, quince sueldos.

[II]. Y que ansímismo, que su excelencia haya de prometer, según que promete y se obliga en su caso y casos, de redimir y pagar la propiedad y propiedades de dichos zensos, quedando esto a arbitrio y mera voluntad de su excelencia el pagar dichas pensiones o propiedad, la qual obligación y promesa ha de hacer y hace su excelencia con pauto expreso y condición, y no de otra manera, que por razón de ella no se ha bisto dar por buenos y por lejítimos los dichos zensos y títulos arriba referidos ni en alguna manera aproballos como a tales, no solo en quanto a su excelencia ni subcesores pero aún ni en respecto de dicha unibersidad del Verjel, que se supone y dice respondería que quieren dichas partes que los derechos que les competen para impugnarles les queden si algunos son salbos e illesos en todo y por todo.

[III]. Yttem, pues su excelencia boluntariamente ha echo y hace dicha obligación y promesa a sus vasallos y unibersidad del presente lugar del Vergel por las causas y razones antedichas, y para conserbar y perpetuar más su población, de lo que resulta asimismo veneficio asímesmo a los acrehedores de dicha unibersidad, ha sido pautado entre dichas partes que de ninguna manera por razón de dicha obligación y promesa, en quanto a los dichos acrehedores ni a los que tubieren su derecho y causa, agora ni por ningún tiempo se les adquiera ni pueda adquirir derecho y acción alguna contra dicho excelentísimo señor duque, ni sus subcesores, para podelle pedir en virtud de sus zensos y títulos, ni de la presente obligación, quantidad alguna de los réditos de dichos zensos ni de la propiedad de ellos ni en otra manera, como sólo la dicha promesa se haga y aya echo regulada y restrictamente en beneficio de la unibersidad y vasallos del Vergel, y con sólo fin de venificalles y acomodalles y no para otro efecto alguno. Y ansí quieren las partes que si en birtud del presente auto y promesa pretendieren algunos acrehedores del presente lugar del Bergel pedir y demandar quantidad alguna a su excelencia o subcesores, quede y sea nulla e inbálida la dicha promesa como si no fuese echa en quanto a dichos acrehedores.

[IIII]. Yttem, es pacto y condición que la dicha quantidad contenida y referida en los antecedentes capítulos, que se ha de combertir en pagar las pensiones y réditos y en su caso la propiedad de dichos zensos y cargos del Vergel, y se aia de emplear y pagar en los dichos efectos por medio de la persona o personas que su excelencia y sus subcesores elijieren y nombraren, para que de esta manera se consiga con mayor cumplimiento el fin por el qual su excelencia hace dicha gracia, merced y socorro a la dicha unibersidad y lugar del Vergel, sin que por parte de aquel se pueda pretender ni adquirir derecho alguno para pedir que se le libre dicha quantidad para los dichos ni otros efectos algunos.

[V]. Yttem, es pacto y condición que los dichos vecinos, basallos e moradores del dicho lugar del Bergel, por sí y por sus subcesores, en regonocimiento y recompensa de la nueba merced y gracia que su excelencia les ace, hayan de prometer, según que prometen y se obligan, de tener residencia personal con su casa, familia y cabesamaior en el presente lugar del Vergel, perpetuamente, sin poderse mudar ni hir a residir ni habitar con su domicilio y casa a otro lugar ni parte alguna sin espresa licencia de su excelencia ni de sus subcesores, obtenida mediante auto público. Y que en caso que dejasen las casas, tierras y posesiones que les han sido establesidas, yéndose a poblar, residir y estar en otras partes, villas y lugares de este reyno o fuera dél, a más de la pena de comiso de dichos vienes en que en dicho caso an de incurrir conforme las leyes de dicha capitulazión, yncurran también cada uno de ellos en pena de cien libras moneda de este reyno, la qual pena quieren puedan ser ejecutados por la señoría del presente lugar del Vergel y por oficiales dél, o por qualquier otro juez y jueces de este reyno que su excelencia o su procurador elejirán, como si por contrato ejecutorio, con summisión y renunciación de propio fuero, juramento y otras cláusulas y fuerzas roborada estubiese, obligado el tal poblador o pobladores a pagar la dicha pena combencional.

[VI]. Yttem, es pauto también y condición que si por el tiempo bieniese a faltar la tercera parte de las casas y abitadores de las que oy ay de nuebos pobladores en el dicho y presente lugar del Verjel, y los que quedasen en dicho caso en él no buscasen otros habitadores dentro de tres meses de dicha ausencia para que substentasen y bibiesen dichas casa y eredades vacantes y las ocupasen, llebando el dicho número que oy hay de casas y eredades y habitadores, que en tal caso la dicha promesa y obligación que ipso iure quede casa y nula ansí en respecto de dichos nuebos pobladores y subcesores, quedando en libre facultad de su excelencia y de sus subcesores de subvenir y ayudar, a los pobladores que entonces se allaren en dicho lugar, con la quantidad o quantidades a su excelencia y subcesores bien bistas para la paga de los réditos de dichos zensos, en todos o en parte y en la forma y manera que entonces a su excelencia o subcesores pareciere y fuere de nuebo combenido con los dichos vasallos del lugar del Vergel.

[VII]. Yttem, es condición que ningunos de los vienes sitos que los dichos vasallos28 han habido de manos de su excelencia por razón de la nueba población del dicho lugar, puedan ser obligados por los dichos basallos, así particular como generalmente, a ningunas deudas que aquellos ayan asta este día causado, ni conprendidos en ninguna especial ni general ypoteca, so pena que si tal susediese o acaesciese los tales vienes queden ipso iure confiscados y comisos a su excelencia y sus subcesores, y la tal útil señoría consolidada con la directa.

Y leídos y publicados y entendidos los preinsertos capítulos, nós, las partes sobredichas, loando y aprobando, haciendo y otorgando todas y cada una de las sobredichas cosas contenidas en los dichos capítulos pautadas y concertadas y stipuladas y prometidas por nós y por qualesquiera nuestros subcesores, interbiniendo pacto especial y sole<m>ne, prometemos la una parte de nós a la otra y la otra a la otra recíprocamente y juramos al señor Dios y a sus santos Quatro Evanjelios, spontánea y corporalmente tocados con nuestras manos derechas, de hacer, aber, tener e inbiolablemente guardar todas las susodichas y ynfrascriptas cosas singular y distintamente contenidas, deducidas y declaradas, pactuadas, combenidas y prometidas en los sobredichos capítulos, quanto a cada qual de las dichas partes toca y pertenece y es visto pertenecer, refiriéndose cada cosa a cada cosa, y de no benir ni hacer venir alguno contra ello, público o ocultamente por ninguna razón o causa. Y si alguna parte de nós no guardare o cumpliere los preinsertos capítulos y cada uno de ellos, y las cosas en ellos contenidas, pactuadas, concertadas, stipuladas y prometidas, o presumiere benir contra los sobredichos capítulos y lo en ello contenidos, o permitiere que se aga contra ellos, pública o <o>cultamente, de tal manera que las cosas susodichas y arriba pactadas, stipuladas y prometidas, no su debido, prometido y muy deseado efecto con el dicho pacto entre nós, las dichas partes, hecho y conbenido, interbiniendo sole<m>ne stipulación sin alguna intimación o notificación nuestra o de nós, las partes susodichas, caygamos e incurramos, caiga e incurra la pena de quinientas libras de moneda de reales de Valencia que se abrán de los bienes de nós, las partes susodichas, que fuere ynobediente y no cumpliere lo susodicho ni deseaee cumplirlo y se habrán de aplicar, dar y pagar a la parte de nós, las partes susodichas, que fuere obediente y cumpliere y deseare cumplir lo sobredicho, por pena y en nombre de pena, daño, costas e intereses, quedando ratto el pacto, de tal manera que, cobrada la dicha pena o no cobrada o graciosamente remitida, con todo eso todas y cada una de las infrascriptas y susodichas cosas contenidas, concertadas, stipuladas y prometidas en los preinsertos capítulos y en cada uno de ellos queden en su fuerza y balor; la qual pena se gane y cobre, y se pueda ganar y cobrar tantas quantas beces fuere echo lo contrario, renunciando toda excepción rei sic non geste, concordate, stipulate atque promisse,29 según que en los dichos capítulos y cada uno de ellos se contiene, dice y declara, y asimismo conditione sue causa in factum actione et veneficio, derecho y fuero que dice quod qui factum prometit, prestando interesse liberatur, y qualquier otro fuero y derecho que obste a lo susodicho, a la paga y satisfacción, emienda y cumplimiento de todas y cada una de las quales cosas arriba e infrascriptas y de las misiones y costas si acontecire hacerse algunas, nós, la dichas partes recíprocamente podamos ser compelidos, apremiados o forzados por el gobernador del Reyno de Valencia, o por otro qualquier juez a do quiera que fuere elijido, empero seglar, en cuyo fuero, juicio o examen todas las susodichas y ymfrascriptas cosas contenidas, estipuladas y prometidas en los sobredichos capítulos nós, las dichas partes, recíprocamente prometemos de las guardar y cumplir, y estemos obligados como si el contrato allí mesmo estubiese celebrado, renunciando la ley «Si combenerit», fuero «De jurisdictione omnium judicum» dicenti judicium juris de quo sit combentum quoquomodo prorrogata vel eius consensus habitus ante littis contestatam,30 rebocari possit, y qualquier otro derecho que obste a lo susodicho, y de allí por él se aga de y por las sobredichas cosas y cada una de ellas arriba e infrascriptas y contenidas y prometidas en los sobredichos capítulos y en cada uno de ellos, venta, ejecución y distracción de todos los bienes de nós, las partes susodichas, y de la una de nós, muebles y raíces, y también pribilijiados, habidos a do quiera y por haber, sin alguna presentación de libelo, contestación de pleito o otra solennidad del derecho a la sola demonstración del presente público instrumento o de su traslado, el qual queremos que balga y tenga fuerza de confesión judicial y sentencia difinitiba legítimamente pasado en cosa juzgada, de la qual no es lícito más apelar o suplicar ni se guarden ni sea menester guardar en cosa alguna la solennidad del derecho antes las dichas prendas, ejecución, venta, estracción de vienes y derechos susodichos se hagan y puedan hacer como en las ejecuciones fiscales y como se acostumbra hacer, y de la condenación de la pena del quarto, de la qual ha subseguido el reclamo, dejado todo orden judicial, ni seamos ni podamos ser admitidos a ningunas razones, defensas, alegaciones o escepciones justas, fríbolas e injustas, antes para escluir todo mandato de calú<m>nia y difujio, renunciamos de nuestra ciencia y espresamente por pacto especial toda presentación de libelo contestación de pleito y qualesquier apelaciones justas, fríbolas y ynjustas, y qualesquier recursos y correcciones y también el derecho de apelar y recurrir y la facultad del ofrescimiento de los vienes raíces, habiendo vienes muebles, semobientes o pribilijiados, y añadiendo ya nós por el dicho pacto, otorgando que sea lícito vaciar el juicio, acción y ejecución en el punto que esté y en qualquier parte de la ejecución, ansí en el modo, forma, lugar y exsamen como también en las personas de los juezes y de los combenidos y de nuestros vienes por razón de lo contenido en este instrumento a toda nuestra voluntad sin alguna protestación y amisión de costas, renunciando el derecho y fuero que dicen quod uno de duobus vel pluribus debitoribus combento, non possit contra alios conrreos vel obligados procedi donec primittus conventi sunt discusa et ipse inbentus non solbendo, y qualquier otro derecho que contra lo susodicho obste. Y para todas y cada una de las sobredichas cosas ansí atender y firmemente cumplir e inbiolablemente guardar, obligamos la una parte de nós a la otra y la otra a la otra recíprocamente, todos y auqlesquier nuestros vienes y derechos muebles y raíces, pribilejiados y no pribilijiados, habidos a do quiera y por aber. Y nós, los dichos vezinos y moradores del dicho lugar, renunciamos los beneficios dibidendarum actionum, novarum et veterum constitutionum, epistolae divi31 Adriani, legi ac foro Valentiae: «De principali prius conbeniendo», iuri: Cedendarum actioni, y qualesquier otros fueros y derechos que contra esto bengan, y el derecho que dice que general renunciación non bala, y qualquier otro derecho que obste a lo susodicho, en fee y testimonio de todas y cada una de las quales cosas sobredichas queremos que por el notario infrascripto se aga el presente público instrumento para aber memoria en adelante.

Que es hecho en el dicho lugar del Vergel, a beinte y dos días del mes de junio el año desde el nacimiento del Señor de mill y seiscientos y doce.

Sig+no de mí, don Jofre a Blanes, en el dicho nombre.

[Sig+nos] de nós, Juan Paulo, justicia, Francisco Ramón y Luis Mulet, jurados, Miguel Gruanyes, mayordomo, Jaime Trilles, Vincente Canemás, Julián Moreno, Pedro Bixquert, Pedro Xolb<i>, Baptista Martín, Sebastián Bixquert, Bartholomé Cruangez, Joseph Bixquert, Damián Giner, Miguel Munyós, Joaquín Camaró, Francisco Ruiz, Gabriele Bixquert, Juan Cardona, Martín de Almasán, Lorenzo Royo, Miguel Urrioz, Luis Cabot, Vicente Miró, Francisco Milla, Pedro Giner, Simón Cardona, Thome Volta, Miguel Vallés, Francisco Montó, Jorje Vallés, Vernardo Martín, Raphael Pelegrí, Raphael Bas, Simón Martínez, Francisco Pons, Bartolomé Vallés, Balthasar Torrijos, Francisco Torrijos y Raphael Cruañez, susodichos, los quales loamos, otorgamos y confirmamos estas cosas refiriéndose cada cosa a cada cosa.

Testigos desto son Gaspar Urteaga, notario, bailo de la villa de Xábea, y Roque Gabilá, ciudadano, bailo de la ciudad de Denia, y moradores en las dichas partes, hallados en el dicho lugar del Verjel.

En fee y testimonio de las quales cosas susodichas yo, Miguel Martí, notario público por todo el Reyno de Valencia, ante quien pasó el sobredicho ynstrumento, pongo aquí mi signo.

Traducido de latín en castellano, sacado de una escriptura de capitulación otorgada en Balencia en lengua castellana por mí Thomás Gracián Dantisco, que tengo el oficio del secretario Diego Gracián, mi padre, etc., que por mandado y cédula particular del rey nuestro señor traduzjo sus escripturas y de sus consejos y tribunales, en Madrid, a veinte y ocho días del mes de jullio de mil seiscientos y doce años.

Thomás Gracián Dantisco.

Y comfesando como confiesa el dicho señor duque de Lerma, marqués de Denia, que de lo contenido en la dicha capitulación y concierto desuso yncorporada su excelencia está muy cierto y sabidor por abella visto y leído, dijo y otorgó que aia lugar de derecho recibe y acepta, ratifica, loa y aprueba la dicha capitulación y concierto. Y lo contenida en ella la parte de su excelencia de su parte cumplirá según y en la forma que en ella se dice, cumpliendo los dichos vecinos pobladores de la suia lo que les toca, y esta aprobación y ratificación se entienda con esta condición y con las demás que en la dicha capitulación están puestas, sin que lo aquí contenido se estienda a más de lo que en ella se declara y se cunplirá y abrá por firme por su excelencia y por sus erederos y subcesores debajo de las penas, fuerzas, firmezas, obligaciones, poderíos de justicias, renunciación de leies y demás cosas espresadas en la dicha capitulación e quiere su excelencia que se aian y tengan por puestas en esta escritura y para ello obligó sus vienes e rentas, derechos y acciones habidos e por aber, y lo otorgó e firmó.

Al qual yo, el presente escribano, doy fee que conozco y fueron testigos Juan de la Serna, Juan de Ocalta y Pierres de Sualze, residentes en esta corte.

El duque, marqués de Denia.

Pasó ante mí, Esteban de Liaño.

216.

1612, agost 1.

Rafaela i Magdalena Tamarit, germanes, senyores del lloc de Guardamar de la Safor (pot ser l’antiga alqueria de Tamarit, de l’horta de Gandia), atorguen carta de poblament per a dit lloc.

Document perdut, citat al plet de l’any 1766 entre el marqués de Mirasol, senyor de Guardamar de la Safor, contra un veí que pretenia construir un molí al terme, sense respectar el dret de monopoli senyorial. ARV, Batlia, Lletra E, exped. 567.

217.

1612, agost 8. València.

Salvador Fontanet, comissari reial per a la repoblació dels llocs de moriscos del Regne de València, encarrega a Onofre Bartomeu Guinart la població del raval de Sogorb.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1621, llibre 7, mà 64, f. 25r.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 332.

TEXT

Nós, lo dit don Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre señor y son regent la Cancellaria en lo Supremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutje comissari per Sa Magestat creat y nomenat per la població general dels llochs del Regne de València dels quals són estats expel·lits los moriscos, y per a les coses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població, y tenint també particular comissió de Sa Magestat per a la població de la raval de la ciutat de Sogorb y repartiment de les cases y terres dels moriscos expellits de aquell, segons que de dita particular comissió consta per lletres patents de sa real mà fermades y ab son segell ..lo clo.. sagellades, ab senyal de registrada y altres degudes solempnitats segons lo estil de dita Real Cancellaria despachades, data en San Lorenço el Real a vint-y-tres dies del mes de juliol del any 1611. Per quant per execució de dita real comissió despedida en rahó de la població de dit raval, nos aparegué convenient acudir, com en effecte acudírem, acudir personalment a la dita ciutat de Sogorb a la fi del mes de abril proppassat, ésent per ocular inspecció, y altrament nos enteràrem de moltes coses que convenien per a la bona direcció de la dita població, assistint-nos sempre, entre altres, lo dit Onofre Berthomeu Ginart, de la ciutat de València, per la satisfacció que tenim de sa persona. Y havent-nos obligat los negocis de la dita comissió general a tornar-nos-ne dins pochs dies a la propdita ciutat y conferir-nos a altres parts del Regne de València, no·ns fonch possible resoldre y executar la dita població ans de partir-nos de la dita ciutat de Sogorb, y fonch necessari de fer primer algunes altres diligències, y no donant-nos aprés lloch dits negocis de nostra general comissió per a tornar personalment a fer-la, estima<m> que·ns aparegué haver de precehir y fer-se per persones en què no·s poguès considerar interés de les terres que foren dels moriscos expel·lits de dit raval, y per altres effectes acordàrem cometre, com de fet cometem, totes les dites coses al dit Onofre Berthomeu Ginart, manant per ço despedir nostres letres de comissió y subdelegació, data in Gandia a huyt dies del mes de juny proppassat, en execució de les quals se és dit doctor Ginart aportat ab la fidelitat, integritat y diligència que confiàvem. Y perquè al present tanpoch no·ns és possible tornar personalment a dita ciutat de Segorb per a acabar lo demés que convé per a total effecte de la població de dit raval, y esperam que dit doctor Ginart, ab lo mateix cuydado que ha tengut y satisfacció que de si ha donat, suplirà nostra absència, en conformitat de lo qual li havem declarat y convertit haver-se de fer aprés de haver-se molt pensat y digerit ab la maduresa que·ns és estat possible, y comunicat ab moltes persones pràtiques y expertes de coses del servey de Sa Magestat. Per tant, usant del poder a nós expressament ab la dalt dita y calendada real comissió atribuhit y donat, subdelegam lo dit doctor Nofre Berthomeu Ginart a effecte de què, acudint personalment a la dita ciutat de Sogorb y altres qualsevols parts a hon convinga, establesca o altrament repartesca en nom nostre, o més verament de Sa Magestat, en favor de les persones que li aparexerà totes y qualsevols cases y terres, axí de orta com de secà, que los moriscos expellits del dit raval de Segorb en lo temps de la expulsió possehien, axí en dit raval com en la mateixa ciutat de Segorb y en lo terme de aquella, fent de dites coses que al dit comissari subdelegat seran bens vistes, y que per açò puga fer y fermar, fassa y ferme, tots y qualsevols actes públichs de establiments o altres legítimes concessions que menester sien, ab ses clàusules en semblants actes posar acostumades, que per a totes y sengles coses dalt dites y cada una de aquelles li donam y cometem nostres veus y bastant poder. Volent noresmenys que per esta nostra última comissió y subdelegació no sia derogat en manera alguna a la primera y dalt calendada, ans bé de aquella prega dit comissari subdelegat valer-se y usar sempre que li aparexerà, manant a tots y sengles officials, axí reals com de barons a què se esguarde, que en les sobredites coses y cada una d’elles lo obeesquen y li assistisquen y donen tot consell, favor y ajuda necessaris, sots pena de tres-cents ducats per cassa y cada vegada que lo contrari farà pagadors, y als gastos de dita comissió aplicadors.

Data en la ciutat de València, a huit dies del mes de agost de l’any mil siscents y dotse.

Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

218.

1612, agost 12. Parcent.

Fra Francesc Almenar, prior del monestir de Nostra Senyora de les Fonts, senyors de la baronia de Parcent, atorga la carta pobla dels llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, per a un total de 52 pobladors. Al final del document nomena el diversos càrrecs municipals de cada lloc.

Notari, Joan Reig, menor.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1612, llibre 9, mà 92, f. 11r-final de la mà (s/f).

B. ARV, Reial Audiència, processos, part 1a, lletra A, exp.782, ff. 785r-813v.

C. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-5. Còpia de 1753 en un plet entre el comte de Parcent i els veïns de la localitat.

D. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

E. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

Edicions:

a. Campón, J. i J. Pastor, Acta de capitulación de la baronia de Parcent, Alacant, Caja de Ahorros, 1987, Papeles Alicantinos, 27.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 333.

TEXT

Die XII mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine eiusque divina gracia implorata, amen. Noverint universi quod nos, frater don Franciscus de Almenar, prebister ordinis et religionis cartusiensis priorque conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes, regni Aragonum, et eo nomine dominus baronie de Parcent, pro nunc in predicta baronia repertus, tam nomine prioris eiusdem conventus quam etiam ut et tamquam sindicus, economus, actor et procurator predicti conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes prefati regni Aragonum, pro ut de dicto sindicatu et procuratione constat publico instrumento recepto per Joannem de Gasol, notarium ville de Lanaxa, predicti regni Aragonum, die decimo quinto mensis januarii proxime preteriti presentisque anni, registrata in quinquagesima quinta manum Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus civitatis Valencie anni currentis millesimi sexcentesimi duodecimi, foleo decimo octavo, precedente tamen prius licencia michi concessa per patrem priorem generalem Magne Cartusie, decimo octavo die mensis octobris anni proxime preteriti millesimi sexcentesimi undecimi, et per visitatorem generalem eiusdem religionis, die vigesimo januarii proxime preteriti, registrataque etiam in quinquagesima sexta manu Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus predicte civitatis Valentiae iam dicti anni millesimi sexcentesimi duodecimi, registrata foleo septimo, ex una, et Petrus Peres, maior dierum, regens officium justitie baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onofrius Osias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitie, et Fransiscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, maior dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronimus Ausias, Esthephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, maior dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronimus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andres Gilabert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronimus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Sendra, maior dierum, regens officium justitiae loci de Benigembla, iam dicte baronie de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis prefati loci de Benigembla, Franciscus Sendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronimus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores prefati loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Verniça, dicte baroniae, Bartholomeus Ximeno, maior dierum, regens officium edilis prefati loci de Verniça, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati loci de Verniça, partibus ex altera, attendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regni Valentiae, factam de mandato sacre catholice et regie magestatis potentissimi domini nostri regis Philppi, in anno millesimo sexcentesimo nono, fuit atque remansit despopulata et deserta baronia predicta de Parcent et loca ipsius et absque vassallis et habitatoribus32 qui collerent terras et possessiones earundem, et ideo expedit summoopere de novo populare predictam vallem et baroniam cristanis veteris, qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant ut boni Cristi fideles in exaltacionem sante fidei catholice, et ut colant terras relictas per dictos agarenos, in aumentum et conservacionem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predicte, de novo populare prefatam baroniam de Parcent et loca ipsius, et terras termini eorundem conservare et reducere ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictorum locorum baroniae de Parcent possimus in eis comode vivere et cohabitare iuxta conditionem et qualitatem nostram. Et ego, dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, pari modo, possim et valeam fratresque et religiosos dicti conventus alere et sustentare ex fructibus, redditibus33 et emolumentis annuatim percipiendis a dictis novis vassallis et habitatoribus.34 Ideo, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro35 et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione et causa nove populacionis et stabilimenti domorum et terrarum predictorum locorum dicte baronie de Parcent, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu, amén. Capítols fets i fermats entre don Francisco de Almenar, prevere de la religió y orde de la Cartuxa, axí en nom de prior que és del convent y monestir de Nostra Senyora de Las Fuentes, del regne de Aragó, com de síndich y procurador del dit convent, segons consta de la procura y sendicat ab acte rebut per Joan Gassol, notari de la villa de Naxa, del dit regne de Aragó, y també consta de la licència per a dit effecte ad aquell donada y comesa per lo pare prior general de la Gran Cartuxa, a díhuit dies del mes de octubre del any mil sis-cents y onse, de una part, Pere Peres, major de dies, regent lo offici de justícia de la baronia e lloch de Parcent, Pere Peres, menor, Nofre Osiàs, regent los officis de jurats de dit lloch de Parcent, Antoni Llorens, regent lo offici de lloctinent de justícia de dit lloch, Francés Ramos, regent lo offici de mustaçaff de dit lloch de Parcent, Guillem Giner, major de dies, Guillem Giner, menor de dies, Hieroni Ausiàs, Esteva Peres, Bened Peres, Francés Vives, major de dies, Jaume Vives, Miquel Peres, Miquel Gadea, Miquel Aguilar, Miquel Reig, Juan Cantó, Hieroni Llidó, Antoni Estornell, Vicent Llorens, Antoni Ribes, Andreu Gilabert, Pedro Ardais, Guillem Roca, Hieroni Feliu, Antoni Alegre, tots vehins y habitadors del dit lloch de Parcent, Joan Sendra, major de dies, regent lo offici de justícia en lo lloch de Benigembla, de la dita baronia de Parcent, Francés Miralles, Jaume Sancho, menor de dies, regent los officis de jurats en lo dit lloch de Benigembla, Lloís Puig, regent lo offici de mustaçaff en lo dit lloch de Benigembla, Francés Sendra, Joan Sendra, menor de dies, Pere Sancho, Pere Sendra, Hierony Sancho, Jaume Sancho, major de dies, Antoni Sancho, Pedro Laspies, Miquel Sendra, Joan Arnau, Francés Alsina, Fèlix Sendra,36 Pere Pau Oltra, Joseph Malonda, tots vehins y habitadors del dit lloch de Benigembla, Joseph Ferrando, regent lo offici de justícia en lo lloch de Vernissa, <de dita baronia>, Berthomeu Ximeno, major de dies, regent lo offici de mustaçaf en lo dit e present any del dit lloch de Vernissa, Pere Domingues, Jaume Rovira, Roch Ros, Miquel Alcaràs, Miquel Giner, Berthomeu Ximeno, Pere Arnau, menor, tots vehins y habitadors del dit lloch de Vernisa, tots nous pobladors, vehins y habitadors de la dita baronia de Parcent, de altra, per rahó e causa de la nova població dels llochs de la dita baronia de Parcent.

I. Primerament, és estat pactat, transigit y concordat entre dites parts que lo dit don Francisco Almenar, prior de Nostra Senyora de las Fuentes y en dit nom senyor de la baronia de Parcent, per ell y per tots los successors perpètuament agen de admetre, segons que ab la present capitulació admet, a tots los dits nous pobladors y a tots los successors de aquells ab los pactes y condicions que a baix se diran y no sens ells, aliter nec alias, a la dita nova població del lloch de Parcent y de tota sa baronia, com són Benigembla y Vernisa. Y los nous pobladors, per ells y per tots los seus successors, se hajen de avassallar en lo dit lloch de Parcent y en sa baronia, com són los dits llochs de Benigembla y Vernisa, encontinent que serà rebut lo present acte, y prestaran en mà y poder del dit prior, en dit nom, los homenatges de fidelitat acostumats, renunciant a son propri for y sobmetent-se al for y jurisdictió del dit prior, en dit nom, y dels successors de aquell, senyors en dita baronia, ab tota la jurisdictió civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi y exercici de aquella, segons que aquell y sos antecessors l’an tenguda y la tenen y li competeixen tenir, axí per furs y privilegis del present Regne de València, com per altra qualsevol via, causa, manera y rahó, com a barons de dit lloch y baronia de Parcent, nos hajau de conèxer per senyors temporals ad aquells, y no a ninguna altra persona si no és ad aquell, en dits noms, y a sos successors en dits llochs y baronia de Parcent; y que no us pugau valer ni valgau de altres franquees ni previlegis alguns sinó los que tenen y han tengut los senyors de dita baronia y los vehins y habitadors de aquella.

II. Ítem, que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia no puguen vendre ni en manera alguna transportar, ni alienar ni dexar, les cases y terres que se’ls stabliran per temps de quatre anys, y no anar-se’n a viure a altres parts dins lo present Regne de València o fora de aquell. Y en cas que fessen lo contrari, a més de encórrer en pena de comís de la casa y heretat, sens tenir ni posar apel·lació ni declaració de jutge, y que lliurament puga lo senyor dispondre de les cases y heretats com de cosa pròpria; y axí mateix, encórreguen també en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, y en perdició de tots los fruyts y collites y haurà en dites heretats, y en perdició de les millores y beneficis que hauran fet en dites cases y terres. Y que per a cobrar dita pena puguen ser executats los tals per lo senyor o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne de València que el senyor elegirà, ab sumissió y renunciació de son propri for, y altres clàusules executòries que per a la dita execució de totes les dites coses <h>y seran necessàries en favor dels dits senyors.

III. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que sien tenguts y obligats los dits nous pobladors a la dita residència personal, en sa casa y família, en dita baronia y llochs de aquella, de tal manera que si algú dels tals vassalls estigués absent de dita baronia sens licència expressa del senyor de dita baronia, o de qui son poder de aquell tendrà, per spay y termini de sis mesos, que en tal cas totes les cases y terres, y fruyts y millores, que los tals que tal faran en ses cases y heretats sien encorreguts en pena de comís, de tal manera que sens interpel·lació alguna ni declaració de jutge algú, puga lo dit senyor, per sa pròpria autoritat, pendre per a ell o vendre-les o establir-les les tals cases y heretats com millor li parexerà, y dispondre de aquelles com de cosa pròpria, excepto en cas que el dit vassall estiga absent de dita baronia per haver comés algun delicte en aquella, o per altra ocasió que fuixqa de la justícia, en tal cas no se li puga comisar la casa y therres tendrà en dita baronia, sinó proseguir contra d’aquell conforme a drets y furs del present Regne de València.

IIII. Ítem, és <estat> pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vassalls sien tenguts y obligats a procurar y cultivar les dites terres y heretats a ús y costum de bons llauradors, y empeltar tots los arbres borts que y aurà en aquelles y naxeran cada any, y empeltar-o. Y en cas que, sent-los manat y entimat, ab acte o en presència de dos testimonis, per a d’açò cridats, dexant-les de cultivar conforme té obligació, en la primera y segona requesta puguen ser comissades si per spay <y temps> de dos anys no les voldran llaurar y cultivar.

V. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per quant és notori que el dexar de podar les vinyes cada un any és total ruyna y perdició y destructió de aquelles, és pactat y concordat que tinguen obligació de podar-les cada un any a ús y costum de bons podadors y llauradors, sots pena de comís, <y> que puguen ser comissades ab la llibertat y clàusula contenguda en lo tercer capítol de la present capitulació.

VI. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors, a ses <costes> y gastos, tinguen obligació de reparar y conservar les cases que se’ls establiran, conforme la necessitat mostraran tenir, y dexant-ho de fer, los ó puguen manar y fer fer, y el senyor, a costes dels pobladors d’elles, o puga fer fer.

VII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que el senyor se reserva per a si y als seus totes les coses, de qualsevol gènero y espècie que sien, que estiguen contenguts en dita baronia y llochs de aquella, que per via pensada, cogitada o no cogitada o incogitada, estan y puguen estar <y> pertànyer-los per qualsevol via, causa, manera o rahó que sia, dins o fora dels térmens de dita baronia, com tant solament entenga lo dit senyor y tinga voluntat de dar-los, als dits sos vassalls, allò que·s trobarà contengut en cada acte del stabliment que es farà a cada hu, y no més; y que tot lo que no estarà declarat que·l senyor dóna als vassalls, s’entén y se entenga que resta per al dit senyor y als seus successors, per regalies de aquells, sens que puguen donar lloch o dupte algú, ni enterpretació alguna, com tot lo que serà dubtós se dexa per al dit senyor y als seus successors.

VIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totstemps y quant algun vassall aurà menester fusta per a obrar y reparar y conservar sa casa, aja de demanar licència al senyor o a qui tindrà poder de aquell, y si lo contrari fes, encórrega en pena de tres lliures moneda reals de València per cada a<r>bre que tallarà; però dóna-se’ls als tals vassalls llicència que llíberament y sens incorriment de pena alguna, puguen fer llenya per al servici de ses cases, ab que no sia tallar arbres ni rames verdes dels tals arbres, sinó les que en sa heretat esporgaran, netegant y esporgant sos a<r>bres a ús y costum de bons llauradors. Y també se’ls dóna llicència y facultat que puguen fer sendra de les mates y xara, sens encorriment de pena alguna; y així mateix, puguen tallar fusta per a timons y estenes, dentals y cametes, y jous per als adreços y aparells que són menester per als aladres.

VIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per a les heretats y fruy<t>s de aquelles sien guardades, se haja de tenir y nomenar un guardià que guarde la baronia y·l terme de aquella, y los dits pobladors l’ajen de pagar y sustentar a ses costes.

X. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les persones que seran atrobades furtant herba, garrofes, raïms, olives, amelles y altres qualsevols gèneros de fruyts que deguen dret a la senyoria, encórreguen en pena de deu sous si seran atrobats fent dits furts de dia; y si serà de nit, encórreguen en pena de vint sous si lo tal furt o furts seran de poca consideració, però si lo tal furt se farà, encórrega lo tal en pena de deu lliures, aplicadores la tercera part al amo de la heretat de qui·s farà dit furt y l’altra tercera part per al acusador, y l’altra tercera part a la senyoria.

XI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia y sos officials, o qui son poder tindrà, puguen fer y fassen les ordinacions que convindran per a la conservació de la dita e present baronia, y posar les penes pecuniàries que convindran per a la bona administració de la justícia, bé y conservació de les persones y cases de la present baronia, conforme a la ocurrència del temps, y que los dits pobladors no puguen proclamar, appel·lar ni recórrer de semblants enantaments y provisions.

XII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que sens diminució alguna de la reservació general contenguda en lo setè capítol, especialment se reserva37 per a si y als seus successors en dita baronia tota la jurisdictió sevil y criminal, herbes, aigües y montanyes, barranchs, fusta, pins, carrasques y qualsevol altre arbre que no faça fruyt, y les demés regalies tocants a la senyoria, com són fleca, taverna, carniceria, forn, tenda, ostal, escrivania y qualsevol altres regalies que ara y ha y per temps y porà haver en la dita baronia y llochs de aquella, però concedix lo senyor a dits pobladors que puguen vendre son vi en ses cases a cànters y mig cànters, quartes y mijes quartes, y l’oli a roves y miges arroves. <Y> que se haja de fer un bovalar per a la carneceria, en lo lloch que li parexerà al senyor y’s consertarà y convendrà ab los vassalls, per a que el que dóna carn puga pasturar lo seu ganado, restant-se el senyor tot lo plen dret de la carneceria, y en cas que no’s tingués arrendada, <si>a la herba del dit bovalar per al dit senyor o per a qui ell voldrà.

XIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que les cases y heretats que s’establiran als nous pobladors, no puguen ser venudes ni transportades ni alienades en ninguna manera a persona alguna, ni ha lloch privilegiat, sinó a persona honrada y abonada, en càrrech del cens y partició imposat, per a què planament lo paguen, y açò precehint licència del senyor o de qui son poder tendrà; y açò se haja de declarar al venedor, per a què si dit senyor la voldrà pendre per lo mateix preu, la puga pendre llíberament y, consentint que la tal venda passe avant, se li haja de pagar y pague lo lloïsme, conforme a furs del present regne, reservant-se lo senyor per a si y per als seus tot lo dret emphiteòtich de fadiga, lloïsme, y fent al contrari, encórreguen en pena de comís.

XIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que tots los dits pobladors y tots los successors hajen de pagar delmes y primícies, y ters delme y los demés drets de la senyoria que abaix se dirà, sens fer frau ni engany, sinó en molta puntualitat, com a verdaders y fels cristians, per lo molt que importa la solució y paga dels dits delmes y drets y lo que en allò se servirà Nostre Senyor; y fent lo contrari encórreguen en les penes per furs del present regne instituïdes y les que al senyor li parexerà posar.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les cases y terres que estan situades y posades dins la baronia de Parcent y térmens y llochs de aquella, són y sien tengudes y obligades a la senyoria de la dita baronia al dret de fadiga y lloïsme, y a tot altre dret imphiteòtich y dret de cobrar aquell, segons a fur del present Regne de València.

XVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que qualsevol vehí y vassall y habitador de la present baronia de Parcent, no se’n puga anar a viure a altra part fora de dita baronia, sots les penes imposades per furs del present regne y altres penes arbitràries al senyor de dita baronia y a sos successors, sens que primerament hajen pagat al dit senyor de dita baronia lo que se li deurà. Y en cas que el dit vassall o vassalls se’n vajen, no puguen ningú de aquells demanar ni demanen millores algunes de les cases y terres que dexaran, ans bé lo tal vassall que se’n anirà estiga obligat a pagar y refer les pijores y perjuhins que haurà fet en la casa y heretats que dexarà, si ja la occasió o culpa de què se’n vaja no fos del senyor de dita baronia.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per nengun temps puguen immiscuir y ajuntar, obrir finestres y portes en ninguna de les cases y llochs de la present baronia, ni tampoch en les terres del terme de aquella rompre màrgens, ni mesclar ni ajustar unes terres ab altres, exceptant les terres que estaran dins sa terra matexa de sa heretat junta, sens primer obtenir llicència y consentiment del dit senyor o de que tendrà son poder, y si lo contrari faran, encórreguen en pena de comís.

XVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant en qualsevol temps que al senyor li aparexerà y a sos successors, y ben vist li serà, puga obligar tantes voltes quantes voldran, als nous pobladors, vassalls y habitadors que ara són o per temps seran, a què cabreven totes les cases y terres que aquells respectivament posseïran situades en la present baronia, y los dits vassalls que ara són y per temps seran sien tenguts y obligats a cabrevar y regonèxer al dit senyor la senyoria directa de la tal casa o cases y terres posehiran, sens fer-li al dit senyor contradictió alguna. Y que per a dit effecte, puga lo senyor y sos successors nomenar jutge o jutges infiteòticals conforme està dispost y ordenat per los furs del present Regne de València, y si li parexerà al senyor cabbrevar més vegades, o més a menut de lo que disponen dits furs, o puguen fer com damunt està dit, <però> en aquell cas han de ser los actes a costa del senyor y no dels vassalls.

XVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en la present baronia de Parcent y sos llochs executen, en quant menester serà en sa favor, la jurisdictió civil y criminal, y que puguen en cada un any fer electió y nominació a sa voluntat de justícia y lloctinent de justícia, jurats y mustaçaf, y de tots e qualsevols altres officials que seran necessaris per a la bona administració de la justícia de la present baronia y llochs de aquella. Y esta nominació se haja de fer portant doble número de persones per cada hu dels officis sobredits, per a què dit senyor puga elegir hu dels dos que li portaran, a ell o a qui son poder tindrà. Y la dita nominació se haja de fer, per a justícia, el dia de sent Thomàs apòstol o alguns dies enans, nomenant dos persones com està dit, y per a la electió de justícia, el qual haja de jurar lo dia de Nadal en cada un any, de fer bé y llealment son offici; y lo diumenje ans de Pasqua del Esperit Sant, quatre persones per electió de jurats; y el diumenje ans de la Aparició de sent Miquel, dos persones per a electió de mustaçaf. Y que açò es guarde y se haja de guardar, conservar y continuar cada un any perpètuament, y los dits officials tinguen obligació de jurar y juren en poder del dit senyor y sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, de què se hauran bé y llealment en sos officis.

XX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en dita baronia puguen, en qualsevol temps y cas que·ls parexerà, en primera instància evocar-se totes les causes, axí civils com criminals, encara que estiguen posades y tinga la mà en aquelles lo justícia, lloctinent o qualsevol altre official de la present baronia y llochs de aquella.

XXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per qualsevol effusió de sanch que·s traurà en qualsevol rixa que y haurà dins la present baronia, o qualsevol pendència que y haja que traguen sanch, se haja de pagar y pague a la dita senyoria tres lliures moneda reals de València, per cada efusió de sanch que·s traurà.

XXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són o per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, sien tenguts y obligats de fer totes les olives y oli que culliran en la present baronia, en la almàcera que el senyor té en lo present lloch de Parcent, y pagar lo dret acostumat de la moltura, que són dos almuts per sis barcelles almaceres, que són nou barcelles de casa, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que tots los dits pobladors, vehins y habitadors de la present baronia que huy són o per temps seran, sien obligats anar a coure lo pa als forns que lo dit senyor té en los llochs de la present baronia, sots pena de tres lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls de la present baronia que huy són y per temps <seran>, no puguen ara ni en ningun temps posar taches ni sises, ni carregar censals per a gastos dels llochs de la present baronia, sens precehir licència y exprés consentiment del senyor de dita baronia.

XXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia se reserva per a si lo dret del aljep y cals de la present baronia, y los forns per a fer aquella, donant-los licència y facultat a tots los vehins y vassalls d’ella per a què, precehint licència del senyor, puguen fer y facen tots los forns de algeps y cals que seran necessaris y ben vist los serà, edifficar y reparar ses cases y altres coses necessàries, sens pagar ninguna cosa sinó franca y llíberament. Emperò, en cas que facen cals y algeps per a vendre fora de la present baronia, hajen de pagar y paguen per cada forn de cals, dos cafiços, y un cafís per cada forn de algeps; y si serà, lo tal vassall que farà l’algep per a vendre, de la present baronia, que pague mig cafís de algep tant solament per cada forn, ab què no exedixca ni sia major de deu cafiços; y venent-lo a persones que viuen en la present baronia y llochs de aquella, per a sos reparos y obres de ses cases, no tinguen obligació de pagar del tal algeps nengun dret a la senyoria.

XXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls y habitadors que ara són y per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, no puguen juntar consell general que no sia ab licència del senyor y de sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, asistint en lo tal consell general lo justícia de la baronia a on se tindrà lo tal consell.

XXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que encara que los dits nous pobladors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, o sos successors, obliguen sos béns en qualsevol contracte o acte que faran, no s’i entenga voler obligar los béns que se’ls estableixen per esta escriptura y població, calladament ni amagada, expressament y ab esta condició se’ls done<n> y consedeixen, y no de altra manera; y si necessari és un dia, ans que caigua ni puga caure en la dita obligació, revoque dit senyor la dita concessió y enfitheòtich, y retinga per a si los dits béns, y cada hu dels dits pobladors axí o accepten y consenten.

XXVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y habitadors de la present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, no puguen vendre mi empenyar ni en altra qualsevol manera transportar les cases y terres y heretats que se’ls estableixen, sinó és a persones que vixquen y residixquen, en sa casa y família, en la hu dels llochs de la dita baronia, ni en persones que tinguen son domicili fora de la dita baronia, sinó en cas que los tals a qui les dites heretats pervendran per rahó de qualsevol acte o contracte, o oferta o execució, dins tres mesos vinguen a viure en ses cases y família, y a ser vassalls y habitadors en la present baronia, sots pena que lo dit senyor y sos successors puguen comisar dits béns ab llibertat y clàusula contenguda en lo damunt dit tercer capítol.

XXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor de la dita baronia y llochs de aquella, y sos successors, sien tenguts y obligats a establir les cases y heretats als dits nous pobladors franques y lliures, y sense obligació de pagar ningunes pensions ni censals, ni altres alguns deutes que agen y sien estats caregats per sos antesesors, o per les algames de moriscos, sinó que tot allò que de justícia se declararà que deu y toca a pagar a la dita baronia y llochs de aquella, vinga a càrrech y a conte del dit senyor y de sos successors, de tal manera que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, tan solament sien obligats a pagar al dit senyor los censos y particions, y los demés càrrechs contenguts y abaix especificats en esta present escriptura, y si per rahó de qualssevols censos o deutes la solució y paga de aquells tocants al senyor, si’s faran algunes costes y despeses, les aja de pagar lo dit senyor y no los vassalls.

XXX. Ítem, és pactat, avengut y acordat entre dites parts que per quant lo dit senyor té a son càrrech de pagar les pencions y censals que de justícia es deuran sobre la present baronia y llochs de aquella, los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que al present són y per temps seran, sien tenguts y obligats perpètuament dar y pagar al dit senyor y a sos successors cascun any tres lliures, moneda reals de València, per rahó de cada casa y heretat que se’ls estableix, ab sens de fadiga y lloïsme y altre qualsevol dret infiteòtich y dret de cobrar aquell, pagadores en dos iguals pagues, ço és, la primera en lo dia y festa de sent Miquel de septembre, y l’altra y segona paga en lo dia e festa de Nadal aprés següent, comensant la primera paga de dits censos en lo dia y festa de sent Miquel de setembre del any mil sis-cens y tretse, y l’altra segona paga en lo dia y festa de Nadal aprés següent del matex any mil sis-cens y tretse, y axí cascun any en dits terminis perpètuament.

XXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y vehins y habitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, a més del sobredit cens, hajen de pagar y paguen cada un any, de tots los fruyts de qualsevol gènero y spècie que sien, com és forment, ordi, sigrons, faves y altres qualsevol fruyts que colliran en dites heretats que se’ls establixen, la sisena part per al senyor, pagant del muntó primerament delme, promísia y ters delme, y de lo que restarà ajen de fer sis parts, és a saber, les cinch parts per als vassalls y <la> sisena per al senyor.

XXXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que <los dits nous pobladors, vasalls, veïns y abitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que hui són y per temps seran, a més del sobredit sens agen de pagar y paguen cada un any,>38 de tots los fruits de les vinyes, traent primer del montó delme, promísia y ters delme, de la manera que s’acostuma pagar, ajen de pagar a la sisena, sia en pansa o sia en vi, és a saber, cinch parts per al vassall y la sisena per al senyor; la pansa feta la hajen de pagar en casa, y lo vi al duell, sens que lo senyor haja de pagar cosa ninguna de gastos.

XXXIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre les dites parts que de tots los fruits de tots los abres, com són oliveres, garrofers, ametlers, figueres, moreres y altres qualsevols abres fruitals de qualsevol gènero y espècie que sien, ajen de pagar y paguen perpètuament al quart, és a saber, traent primer del muntó delme, promícia y ters delme, de la manera que se acostuma pagar; del que restarà, se hajen de fer quatre parts iguals, tres per als vassalls, una per al senyor.

XXXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls que hui són y per temps seran de dita baronia, agen de donar y donen al senyor de aquella que hui és y per temps serà, una xàbega de palla cascun any al senyor per al servici de sa casa, y que no tinguen obligació de dar-la a ningun arrendador, en cas que dita baronia se arrende.

XXXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia y llochs de aquella que hui són y per temps seran, ajen de donar y donen cascun any un jornal a ses costes, ab un home y una cavalcadura, per a portar los fruits tres llegües alrededor, o per a llaurar o per a lo que ben vist li serà al senyor o a sos successors, ab tal pacte exprés y condició: que no sien obligats los dits vassalls dar dit jornal de home y cavalcadura per a casa als arrendadors, en cas que la dita baronia39 estigués arrendada, sinó tant solament al dit senyor, al qual és sa voluntat dels dits vassalls acodir a dit senyor en dit servici y obligació.

XXXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors, per a cobrar los fruits y rendes de la senyoria de dita baronia de Parcent y llochs de aquella, puga compel·lir lo dit senyor als dits sos vassalls a la solució y paga de aquells, y cobrar dits fruits y drets ab prompta y real execució segons deutes reals y casos fiscals.

XXXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella que hui són y per temps seran, sien tenguts y obligats cascun any portar y posar en la era del lloch de Parcent tots los grans que·s colliran en lo terme del lloch de Parcent, y los de Benigembla en la era dit senyor té en dit lloch de Benigembla, y los de Vernisa en la era de Vernisa, per a què en dites heres se puga fer la partició deguda; y el que al contrari farà, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures, moneda reals de València, aplicadores als cófrens de la senyoria.

XXXVIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre dites parts que lo dit senyor se retura vers si y es reserva per a ell totes les moreres que de present stan plantades en qualsevols llochs y terres de la present baronia, per a què les puga arrendar y dispondre de aquelles a ses pròpries voluntats.

XXXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que <si> lo dit senyor vol y li plau que tots los que voldran plantar vinyes, precehint llicència del senyor, amel·lerals, oliverals, garoferals, figuerals y morerals, los puguen plantar sens que tinguen obligació de pagar partició alguna de tots los fruits colliran de dites plantades per termini de nou anys, contadors del dia que·s plantaran, excepto que han de pagar delme, promísia y ters delme, conforme se acostuma pagar; y passats dits nou anys, tinguen obligació de pagar la partició conforme es conté en los damunt dits capítols.

XXXX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que cada hu dels vassalls, vehins i habitadors de la present baronia hajen de pagar y paguen al dit senyor eo a sos successors perpètuament cascun any un sou, ab cens, fadiga y lloïsme, per cada tros o troços de terra que a cada hu dels dits vassalls se’ls establiran en la orta, que cada hu en lo lloch de dita baronia té, el qual hajen de pagar y paguen conforme es paga la demés renda contenguda en la present capitulació, ademés de les sobredites tres lliures, y en assò és la voluntat y li plau al dit senyor que los dits vassalls no tinguen obligació de pagar partisió alguna dels arbres fruitals que dites ortetes tenen, com són pomeres, pereres, sireres, berquoquers y pruneres, ni tampoch de lletugues, cols, cebes, alls y alfalfes y altres qualssevols ortalises; ab tal pacte y condició, que lo dit senyor o qualsevol religiós que·stigués en la present baronia, puga pendre y prenga, de les coses contengudes en lo present capítol, lo que haurà de menester per a sa casa, y no ninguna altra persona ni arrendador, ab tal pacte y condició: los fa dit senyor dita mercè que sempre y quant en dites ortetes sembrasen forment, ordi y dacsa, que en tal cas hajen de pagar y paguen al dit senyor, eo a sos successors, la partició de dits fruits conforme a la present capitulació se conté.

XXXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre los vassalls de la present baronia, y és voluntat del dit senyor, que los dits vassalls puguen collir raïm per a ses cases, per a menjar, mentres durarà lo raïm en les vinyes. Y axí mateix, puguen los dits vassalls, per a ses <cases>, collir olives verdes y negres per a posar en les gerres en salmorra, per a servici de sa casa de cascun vasall, vehí i habitador de dita baronia, ab què tot se faça ab moderació, y en cas que fos cosa demasiada, en tal cas puga lo dit senyor moderar-o de la manera que·l dit senyor li parega y ben vist li sia, y no lo arrendador, en cas que lo y hagués en dita baronia.

XXXXII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits e presents capítols y coses en aquells contengudes, sien executoris ab sumissió y renunciació de propri for, variació de juhí y altres clàusules en semblants actes posar acostumades. Y si menester serà, de dits capítols y de qualsevol de aquells se puguen fer una y més carta y cartes públiques, quantes convindran a dites parts, ordenadores segons lo estil y pràtica del notari rebedor de aquells, etc.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, dictas partes, laudantes et aprobantes, facientesque et concedentes atque firmantes omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, a prima linea usque ad ultimam inclusive, renuntiamus et scienter et expresse, dictis respective nominibus, omni exceptioni rei sic non geste, convente, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in preinsertis capitulis et eorum singulis scribitur et continetur. Et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, que tenebimus, observabimus, conplebimus et adimplebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, et contra ea non veniemus, que si secus fiat, volumus et nobis placet quod pars nostrum contrafaciens incidat et incurrat penam centum librarum, monete valentine, per partem inobedientem parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, promissa et concordata, in suis robore ac firmitate remaneant et valore. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum si quas nobis, dictis partibus, ad invicem facere contingerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum, nos, dicte40 partes, dictis respective nominibus, possimus dist<r>ingi, compelli seu etiam forciari per gubernatorem Regni Valentiae, vel alium quemcumque iudicem secularem, tamen iurisdictionem exercentem, per nos, dictas partes respective, eligendum, in cuiusquidem examine omnia supradicta adimplere promittimus ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, sive personaliter reperiamur sive non, cuius foro, districtui, cohertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, dictas partes, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et iura nostra submittimus et subponimus et astringimus, nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa scientia renunciando, et legi «Si convenerit», foro: «De jurisditione omnium judicum», <et legi etiam> dicenti «Judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata vel ei41 consensus habitus ante litem contestatam posse revocari», et cuicumque alteri fori42 declinatorie, fiantque per eum, de et pro premissis omnibus et singulis execucio, vendicio et distractio bonorum omnium nostrum respective, mobilium et inmobilium, ac etiam privilegiatorum, ubique habitorum et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestatione, aut alterius juris solemnitate, sed ad solam demonstracionem seu exhibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli quod valere volumus, et obtinere vim sententie difinitive in rem judicata transacte, a qua ulterius apellare vel suplicare non licet nec observetur aut observari oporteat, in his aliqua juris solemnitas. Imo dicta pignora, execucio, vendicio et distractio bonorum omnium predictorum fierint et fieri valeant pro ut in execucionibus fiscalibus est fieri assuetum, nec admittamur aut admitti possimus ad aliquam exceptionem, deffencionem, allegationem, rationem, appellationem, prosequtionem et recursum, imo ad excludendam omnem <dilacionis> calumnie et difugii materiam per pactum especiale predictum, stipulationem qua supra vallatum. Renunciamus, dictis respective nominibus, scienter et expresse, omnibus exceptionibus, deffentionibus, allegationibus, appellationibus, prosequtionibus et recursibus justis, frivolis et injustis, et juri etiam apellandi, prosequendi, etiam recurrendi et omni alii juri premissis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis, sic ut premititur attendendis firmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et jura nostra, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, <licita> et prohibita, habita et habenda ubique. Renunciantes scienter quantum ad hec, ad majorem cautelam, nos, dicti novi populatores, beneficiis cedendarum ac dividendarum actionum, novarumque ac veterum constitutionum, epistole divi Adrani, legique ac foro Valentiae «De principali prius conveniendo», et omni alii juri premisis obvianti. Quibus omnibus peractis in continenti pro execucione contentorum in preinsertis capitulis factis, inhitis et concordatis super nova populacione baronie predicte de Parcent, et Petrus Peres, major dierum, regens officium justicie dicti loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, <Guillermus Giner, minor dierum,> Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael43 Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Lido, Antonius Estornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilbert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores dicti loci de Parcent; et Joannes Sendra, dierum major, regens officium justitiae loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis dicti loci de Benigembla, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, major dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alzina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores dicti loci de Benigembla; et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, regens officium edilis predicti loci de Vernisa, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, dierum minor, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati dicti loci de Vernisa et omnes novi populatores prefate baronie de Parcent, pro ipsis et pro omnibus absentibus, successoribus eorum cuiusvis sexus, status aut condicionis existentibus, nunc vel in futurum, in dicta baronia de Parcent, prestiterunt juramentum et homagia fidelitatis et vasallagii, ore et manibus, in posse prefati fratis don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, et eo nomine domini dicte baronie de Parcent, acceptantes eum in eorum dominum naturalem, promitentesque ipsi, dicto nomine, parere et obedire quemadmodum tenentur et debent uti eorum domino, necnon et respondere eidem et successoribus eiusdem de omnibus fructibus, juribus, redditibus et emolumentis, quibus <a>stricti sunt et obligati parere et obedire juxta contenta et declarata in preinserta capitulatione, quequidem juramenta et homagia prestiterunt omnes supradicti in forma debita, dicentes in modum sequentem:

Juramus fidelitatem fratri don Francisco de Almenar, dictis respective nominibus, et vasallagium, et suis succesoribus, <quod> non erimus in facto, dicto seu concilio quod personam, aut vitam aut membrum, aut honorem suum amitat,44 aut quod mala captione detineatur, et si ad nostram noticiam pervenerit quod aliquis aliquid predictorum contra dominum nostrum vellet seu auderet comittere, pro posse nostro impedi<e>mus aut quam citius poterimus, per nos vel nuncium nostrum, vel per literas nostras sibi nunciare curabimus, imperium quod habet pro posse nostro manutenere procurabimus et deffendemus, et concilium quod a nobis petierit secundum a Deo45 nobis datam prudenciam dabimus, secreta nobis ab eo revelata, nulli46 sine sui licencia manifestabimus, sic nos Deus adiuvet et eius santa quatuor Evangelia.

Et factis premissis, in continenti dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, non divertendo ad alios actus, nominavit et creavit in justitiam dicti loci de Parcent Petrus Peres, major dierum, et in juratos Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, et in locumthenentem justitiae Antonius Laurentius, et in edilem Franciscus Ramos, et in justiciam loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent Joannes Sendra, major dierum, et in juratos Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, et in edilem Ludovicus Puig, et in justiciam loci de Vernisa Josephus Ferrando, prefate baronie de Parcent, et in edilem Bartolomeus Ximeno, major dierum, qui, facta nominatione predicta, promisserunt et jurarunt in posse et manu dicti fratris don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, per dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia eorum propriis manibus corporaliter et sponte tacta, quod ipsi [omnes et] unusquisque eorum in suo officio se habebunt bene, fideliter et legaliter justiciam querellantibus ministrando, pro ut unicuique eorum et officio suo tangit, pertinet et spectat. Requirentes partes predicte, de premissis omnibus et singulis duo duplicata confici atque recepi instrumentum eiusdem tenoris, quorum omnium unicuique parti tradatur, et ad habendum memoriam in futurum.

Que fuerunt acta in loco de Parcent, die duodecima mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig+num mei, fratis don Francisci de Almenar, dictis nominibus.

Sig++++++++++++++++++++++na nostrum, Petrus Peres, major dierum, justitiae dicte baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, juratos, et Antonius Laurentius, locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilibert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Cendra, dierum major, justitie dicti loci de Benigembla, iam dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, juratos prefati dicti loci de Benigembla, Ludovicus Puig, edilis predicti loci, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, et Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores predicti loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, justitiae dicti loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, edilis predicti loci, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores predicti prenominati loci de Vernisa, predictorum, qui hec, dictis respective nominibus, singula suis singulis referendo, laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Vives, minor dierum, dicti loci de Parcent habitator, et Jacobus Giner, minor dierum, ville de Murla habitator, nunc vero reperti in dicto loco de Parcent, agricultores.

Ihesus.

In quorum fidem et testimonium meum ego, Joannes Reig minor, notarius publicus totius regni Valentiae, ville de Murla habitator, receptor supradicta capitulationis et omnias alias actas in ea contenta, hic appono meum sig+num.

219.

1612, agost 14. Geldo.

Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andrés Ruiz Puente i Antonio de Villalta, atorga la carta de poblament de la localitat de Geldo.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 5, núm. 62. Inclou dues còpies sense data, la primera autoritzada pel notari Melcior de Morales, notari substitut per malaltia del també notari Josep Bru, qui custodiava els protocols del difunt Xorruta.

B. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 5, núm. 62. Una segona còpia simple en el mateix lligall, també sense data.

C. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, núm. 2. Una altra còpia simple.

D. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 34, núm. 1. Còpia autoritzada, feta per Miquel Jeroni Xorruta, fill del difunt notari Maties Xorruta, a partir del protocol original, amb data 4 de maig de 1616.

E. AHN, Noblesa, Toledo, Secció Fernan-Núñez, C. 256, D-3. Còpia simple feta probablement l’any 1696 pel notari Alexandre Gomes, arran de la redacció d’una còpia legalitzada de la carta pobla del lloc de Torcas.

F. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1778, n. 127, f. 25v-26r, f. 85v-86r, i f. 183v-184v. (Només alguns capítols.)

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 155-165.

b. Chiner, Jaime J., La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (1506-1910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003, p. 227. (Només els capítols de l’ARV.)

TEXT

Die XIIII mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC duodecimo.

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, Andreas Ruiz Puente, miles et in utroque jure licenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espejo et Ahillon in regno Castellae, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago olim Fernandez de Cordova, ducem de Cardona et Sugurbi<i>, marchionem dicti marchionatus de Comares et de Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamur, alcaidum domicellum sacrae, catholicae et regiae maiestatis domini nostri regis, dominum baroniarum de Entensa, de Arbeca et Guneta, in Cataloniae Principatu, baroniarum quoque Vallis de Uxo, Serrae de Eslida, villarum Paterne, Benaguasil et Populae Vallisbonae alias de Benaguasir et reliquorum Antiqui Patrimonii, in hoc presenti Valentiae Regno, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computator maior47 suae excelentiae in dictis estatibus Principatus Cataloniae et presentis Regni Valentiae, ut et tanquam procuratores suae excelentiae, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populationem presentis loci de Xeldo, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicis instrumentis actis et confectis in palatio suae excelentiae in dicta villa de Lusena, receptis et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum et de numero dictae villae de Lusena, sub diebus sexta martii et vigessima augusti anni millessimi sexcentessimi undecimi, registratisque in octagessima secunda manu Mandatorum et Empararum Curiae Civilis Valentiae dicti anni, folio octavo, ex una. Martinus Monyos, loci de Castellar <vicinus ac> habitator, <Honoratus Monyos, eiusdem loci del Castellar habitator>; Dominicus Monserrat, agricola, civitatis Sugurbii vicinus et habitator; Joannes Verlancha, agricola, Agava oriundus; Matheus Perez, villae de Xerica habitator; Dominicus Manyes, agricola, villae de Bexix habitator; Franciscus Grau, <agricola>, villae de Vivel48 habitator; Petrus Alemany, agricola, civitatis Segobricensis habitator; Jacobus Pina, agricola, villae de Xerica habitator; Hieronimus Silvestre, maior dierum, agricola villae de Liria habitator; Joannes Martin, agricola, villae de Bivel habitator; Joannes de Espejo, villae de Castellfavi habitator; Joannes Marti, notarius, Valentiae habitator; Augustinus Castello, fabri argentarius, civitatis Barchinonae habitator; Joannes Sedenyo, agricola, civitatis Segobricensis habitator; Petrus Rafol, agricola, Valentiae habitator; Michael Martinez, agricola, villae del Cuervo habitator; Bartholomeus Manyes, agricola, villae de Bexix habitator; Hieronimus Silvestre, dierum minor, agricola, villae Liriae habitator; Martinus Vicent, agricola villae de Ademus habitator; Paulus Manyes, agricola villae de Castiellfabi habitator; Joannes Martinez Texadillos, agricola, Populae de Vallverde habitator; Franciscus Martinez Texadillos, agricola, civitatis Sugurbii habitator; Michael del Pobo, agricola, eiusdem civitatis Segobrisensis habitator; Joannes Sedenyo, agricultor, civitatis Sugurbii habitator; Philipus Marco, agricola, villae de Mansanera habitator; Matheus Aymerius, agricola, civitatis Sugurbii habitator; Dominicus Soriano, agricultor, presentis loci de Xeldo vicinus et habitator; Michael Avinyo, agricola, villae de Altura habitator; Joannes de Veo, agricola, civitatis Sugurbii habitator, et Petrus Guillem, agricola, loci de les Barraques habitator, partibus ex altera, convocati et congregati in palatio suae excelentiae. Attendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factam de expreso ordine, iussu49 et mandato sacrae, catolicae et regiae maiestatis potentissimi domini nostri regis Philipi tertii, nunc feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Valentiae Regno sub die vigessima secunda septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt expulsi a dicto et presenti Valentiae Regno et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulatus et desertus presens locus de Xeldo et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones dicti loci, eo quia vasalli, vicini et habitatores dicti loci erant sarraceni et ita expedit sunt; summoopere et magna cum diligencia de novo populare locum presentem christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem nostrae sanctae fidei catolicae, et ut collant50 terras relictas per dictos agarenos in augmentum et conservationem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare locum presentem de Xeldo et terras termini eiusdem conservare et reducere51 ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vasalli et habitatores loci presentis, possimus in eo commode vivere et habitare iuxta conditionem et qualitatem nostram, et dictus excelentissimus dominus, principalis noster, posset fructus, redditus et emolumenta annuatim percipere a nobis, dictis vasallis et habitatoribus ac succesoribus nostris. Igitur, executioni deducentes pacta inter nos et vos, scienter et gratis, thenore presentis publici instrumenti cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, licet absentibus ut52 presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicisim, stipulante et legitime recipiente, et nostris, dictis respective nominibus, quod ratione et causa nove populationis et stabilimenti domorum et terrarum presentis loci de Xeldo fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et intelligi data et continuata, quae sunt thenoris sequentis:

En nom de nostre Senyor Déu y de la sacratíssima Verge Maria, mare sua y de tots los pecadors especial advocada.

Capítols fets y fermats, estipulats, avenguts y concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excelència duch de Cardona y senyor del present lloch de Xeldo etc., de una, y los dits nous vasalls, vehins y habitadors y pobladors del dit e present lloch de Xeldo, de altra, per rahó y causa de la nova població de aquell:

I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per solemne estipulació entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, caballers, en nom de procuradors de sa excelència, en virtud dels poder desuper calendariats, establiran totes les cases, heres y terres, així en la horta com en lo secà, del dit e present lloch de Xeldo, tot a cens emphiteòsim e ab lloïsme e fadiga, conforme a furs del present regne.

II. Íttem, és estat pactat etc., que les cases del dit e present lloch de Xeldo se hatjen de estimar y apreciar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de satisfacció, les quals, ab jurament per aquells prestador, hatjen de dir y declarar lo verdader valor de cascuna de aquelles, la mitad del qual valor y preu se farà gràsia als nous pobladors, y de l’altra mitat hatjen de pagar a rahó de sis diners per lliura ab lluïsme e fadiga. Açò entès y declarat que <si> los dits nous pobladors, al temps dels establiments, voldran la mitat de la proprietat de dit censal redimir, ho puguen fer pagant dita mitat dins sis anys, sens interés algú, en los dies e festes de Nadal y sanct Joan de juny, mijerament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretze, e la segona en lo dia e festa de Nadal aprés inmediate següent, y de allí avant consecutivament fins tant sia pagada dita quantitat.

III. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors pugan llíberament obrar y rehidificar les cases e corrals que se’ls establiran, obrint de nou portes e finestres y tancant les que tenen, alçant les parets de aquelles y abaixant-les tantes quantes voltes los pareixerà y ben vist los serà per a millorament de aquelles. E açò puxen fer sens demanar llicència, ab què no sia en perjuhí dels vehins, guardant en aquest particular les disposicions forals del present regne.

IIII. Íttem, és estat pactat etc., que als dits nous pobladors se’ls establiran·en la forma sobredita, a cens ab lloïsme y fadiga, totes les eres que de present estan fetes e fabricades en lo dit lloch de Xeldo; y, en cas que hatja falta de aquelles, se’ls establiran sitis per a què puixen fer noves heres y fabricar aquelles.

V. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor duch de Cardona y per sa excelència los dits sos procuradors, establiran als dits nous pobladors y a sos succesors totes les terres de la horta y regadiu del dit e present lloch de Xeldo y terme de aquell; ab pacte que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells e per sos succesors, donar e pagar cascun any et in perpetuum a sa excelència y a sos succesors, per cascuna fanecada de terra, tres sous reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluysme y fadiga, pagadors cascun any en les dites festes de Nadal e sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretse, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprés inmediate següent, e així cascun any et in perpetuum, juntament la sisena part de tot allò que colliran, així en gra com en altre qualsevol gènero y espècie d’esplet, com és lli, cànem, llegums y altres semblants.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et in perpetuum, per cascuna cafisada en lo secà de dit e present lloch, de una part, dos sous reals de València censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lloïsme e fadiga, pagadors cascuns anys en los dies e festes de Nadal e sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga pro ut in precedenti capitulo continetur; y de altra part, la huitena part de tots los fruits que en dit secà se colliran.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors <que> en la terra campa del secà o en altra qualsevol part del dit secà plantaran vinyes, per temps de huit anys sien tenguts y obligats, ells e sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, no sols los dits dos sous de cens ab lloïsme y fadiga per cascuna cafisada, però encara, si entre les tires de les dites vinyes sembraran cosa alguna de qualsevol gènero que sia, de allò que serà sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells e sos succesors, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la huitena part de allò que es cullirà de dites terres y entre dites tires de vinyes.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen plantar vinyes, garroferes y figueres en la horta del terme del dit e present lloch de Xeldo, presehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador; los quals vasalls, vehins y habitadors, per temps y espay de huit anys no sien tenguts ne obligats a donar a sa excelència ni a sos succesors més de dos sous per cafisada, passats los quals huit anys tinguen obligació de pagar la huitena part del vi y demés fruits que es colliran en dites vinyes, oliveres, garroferes y figueres que en aquelles se plantaran, los quals huit anys hatjen de córrer del dia que comensaran a plantar dites vinyes e arbres fruitals, precehint dita llicència segons és dit.

VIIII. Íttem, és estat pactat etc., que totes les moreres que de present estan plantades o de hui avant plantaran dits nous pobladors y sos succesors, sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la sisena part de aquelles, ço és, de sis moreres, la una per a sa excelència y les cinch per als nous pobladors, comensant a contar per la part que sa excelència manarà e servit serà, o per son llegítim procurador o arrendador; açò entès y declarat que, en aquest conte, no·s fasa número ni conte de les moreres velles ab les plantes noves fins tant que ab tot efecte sien criades. Y en cas que algú dels dits <nous> pobladors no tingués sis moreres per a què de aquelles se puga traure una per a la part de sa excelència, o dotse per a què·s puguen traure dos y de aí avant proporcionalment, les que no aplegaran a sis se alfarrase la fulla de aquelles i·s traga la sisena part per a sa excelència o a sos succesors.

X. Íttem, és pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors no puguen plantar moreres en la terra campa de <la horta> del lloch de Xeldo, sinó tan solament en les vores dels camps de dita terra campa, segons ús y practica de bon llaurador, lo que si contravindran les puga manar tallar e arrancar sa excelència o son procurador, o arrendador o persona que exerceixca jurisdicció per sa excelència en dit lloch. Açò emperò entès y declarat, que si en la horta de dit e present lloch de Xeldo hi haurà alguna terra campa e inútil per a haver de sembrar e cullir en aquella forment, en tal cas dits pobladors o qualsevol de aquells puixen plantar en dites terres inútils les moreres e fer morerals de aquelles a tota sa voluntat, precehint emperò llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats a pagar a sa excelència y a sos succesors tots los fruits en grans, fruita y altre qualsevol gènero de collita, a la sisena y octava parts, exceptes e llíberes de delme e premísia, perquè dits drets del delme e premísia tinguen obligació de pagar dits nous pobladors e vinga a càrrech de aquells y no de sa excelència.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que cascú de dits nous pobladors puixen sembrar, en la part de la terra que se’ls establirà, dos fanecades de alfals per al sustento de ses cabalcadures. Y per quant de la terra que sembraran de alfals no se ha de collir altre fruit, per ço és estat pactat que cada hu dels dits nous pobladors que sembraran dites dos fanecades de alfals, hajen e sien tenguts e obligats de pagar a sa excelència e a sos succesors quatre sous reals de València cascun any ultra dels dits tres sous, ab lloïsme y fadiga, que tenen obligació de pagar cascun any a sa excelència e a sos succesors per cascuna cafisada cascun any en les festes de Nadal y sant Joan de juny migerament.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits procuradors de sa excelència y en son nom faran gràsia, als dits nous pobladors y a sos successors, de tots los arbres de fruita que hi haurà en la horta del dit e present lloch de Xeldo, de qualsevol gènero y espècie que sien, per a què·s puguen aprofitar llíberament exceptats, emperò, garroferes, figueres, perquè dels fruits de semblants arbres se ha de donar a sa excelència la sisena part en la horta y la octava en lo secà. Y que no puguen plantar arbres fruitals dits nous pobladors si no és precehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.

XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen, de les vinyes que se’ls establiran, collir agràs o raïms madurs per a llurs cases tan solament, ab moderasió, y que puxen així mateix penjar dels raïms de dites vinyes fins en una càrrega, los quals raïms no puguen donar-los a sos ganados ni aquells deixar entrar en dites vinyes sots les penes que se’ls imposaran.

XV. Íttem, és estat pactat etc., que la part de les garrofes, panses y figues que tocarà a sa excelència, los dits nous pobladors e sos succesors tinguen obligació donar-la en ses pròpries cases, a les quals tinga obligació de anar lo colector o arrendador que serà de dit lloch.

XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació, segons que ab lo pressent capítol se obliguen, a donar a sa excelència y a sos succesors la part que li tocarà en lo raïm que portaran a ses cases per a fer vi de aquells, y portar aquell a la casa o trull que per sa excelència serà senyalada, com no sia fora de dit lloch.

XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los vasalls que hui són y per temps seran del dit e present lloch de Geldo no puixen traure los grans, de qualsevol qualitat y espècie que sien, de les heres del dit lloch, que primerament no·s tinga senyalada la part eo porsió de sa excelència; per al qual efecte tinguen obligasió a donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech y conte de la qual estiga lo rebre dits grans per sa excelència. Y en cas que·stiga avisat i·s tinga en lo anar a rebre dita part, i·s seguís perill de aigües o altre infortuni algú estant dits grans e fruits en dites heres, en tal cas puixen los dits nous pobladors y sos succesors posar en cobro dits grans y fruits ab què, primerament, se medixquen en presència y asistència del justícia o un jurat, o de dos persones, les quals sien testimonis per a què verdaderament conste de la part e llegítima que tocarà a sa excelència, lo qual tinga a son càrrech portar de 1es heres o cases, a despeses de sa excelència, als graners que tindrà per a dit efecte.

XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que la part de lli o de cànem que tocarà a sa excelència, dits nous pobladors y sos successors la hagen de pagar en la terra hon se collirà poch aprés de ser collit o segat, pagant de sis garves o manolls, hu; y en dit cas tinga obligasió lo colector o arrendador, a càrrech de lo qual estarà la cobranza, de anar al dit camp y cobrar dita part, lo qual orde se haja de seguir si e segons en lo precedent capítol.

XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls y sos succesors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la part dels fruits de les olives que pertanyeran a sa excelència, en oli net y clar, si’l faran, y si no en olives, en la forma en los precedents capítols expresada.

XX. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència arrenderà als dits nous vasalls, vehins e habitadors del dit lloch lo piló de la carneceria del dit e present lloch per temps de huit anys, per un preu acomodat, pasats los quals sa excelència se retura facultat de arrendar dit piló a la persona o persones que li pareixerà.

XXI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir custodides y netes les sèquies y asuts per les quals se reguen la horta del dit e present lloch, les quals estan dins lo terme de aquell. Emperò, la part de la cèquia que està fora del dit terme, la mitat de la qual té obligasió de netejar y conservar Antoni Datos del Castillo y l’altra mitat sa excelència y los dits nous pobladors per higuals parts; y en la part de cèquia o azut que està en terme de la ciutat de Sogorb, la qual tenia obligasió de netejar y conservar la universitat del present lloch de Xeldo, la mitat del gasto de aquella haja de venir y vinga a càrrech de sa excelència y l’altra mitat dels dits nous vasalls e pobladors del dit lloch.

XXII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència se reserva per a si e sos succesors tots los drets de regalies, de tal manera que los dits nous pobladors que hui són e per temps seran del dit e present lloch de Xeldo, tinguen obligasió de moldre en lo molí o molins fariners de sa excelència, almàseres de oli si les haurà, coure lo pa en lo forn o forns, comprar en les tendes, fleca, carniceria, taverna del dit e present lloch, sots les penes que se’ls imposaran. Açò emperò entès y declarat que, en lo dijous eo mercat públich que se acostuma fer en dit lloch, puxen comprar llíberament totes les coses que en dits dies se vendran, lo qual dijous e fira no·s puxa fer en altre dia de cascuna semana.

XXIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la elecció y nominació de justícia, jurats y mustasaf se observe y guarde la orde que sa excelència té donada en la capitulasió de la nova poblasió de la Vall de Uxó, a la qual se remeten, perquè dit orde vol sa excelència y mana se tinga, observe e guarde en lo dit e present lloch de Xeldo per los nous pobladors e vasalls de aquell y per sos succesors.

XXIIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència y sos succesors, perpètuament et in infinitum, puxen fer manar <guardar> e observar ordinacions y estatuts tocants e consernents al bon govern del dit e present lloch de Xeldo y conservació de les terres e fruits de aquell, imposant penes corporals y pecuniàries, disminuïnt aquelles y augmentant-les, annulant les fetes y posant-ne altres de nou a sa llíbera voluntat y alvedrio, com los pareixerà conforme a les ocurrències y necesitats dels temps.

XXV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors han de prestar jurament y homenatge de fidelitat e vasallatge, per ells y sos succesors, en favor de sa excelència y de sos succesors, en mans e poder del procurador general o de procuradors de sa excelència, conforme les lleys y disposisions forals del present regne y sots les penes en aquells expresades.

XXVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a què dins dos mesos contadors del dia que se’ls faran los actes respectivament dels establiments, hatjen de venir e vinguen a residir al dit e present lloch de Xeldo ab tota sa casa, domicili y capmajor; y posats en aquella no se’n puxen anar ni mudar ne absentar del dit lloch per temps y espai de sis mesos dins quatre anys contadors del dia del dit establiment, sots pena de comís y de cinquanta lliures aplicadores als cófrens de sa excelència.

XXVII. Íttem, és estat pactat etc., que dins quatre anys de residència e capmajor que los dits nous pobladors han de fer en lo dit e present lloch de Xeldo, no puxen vendre, transportar ne cambiar les cases e terres y lo demés que se’ls establirà, sots pena de nulitat de actes, y que·s cobrarà de aquells los censos, rendes e lo demés que deuran a sa excelència.

XXVIII. Íttem, és estat pactat etc., que pasats los dits quatre anys de residència, domicili e capmajor que los dits nous vasalls, vehins y habitadors de dit e present lloch de Xeldo han de tenir, aquells puxen vendre llíberament, alienar e transportar e cambiar les casses, terres e posesions que se’ls hauran establit, o part de aquelles, pagant a sa excelència o a sos succesors lo dret de loïsme y fadiga que es deurà per rahó de aquelles, conforme furs del present regne, ab què sia a persona de la jurisdicció de sa excelència y de sos succesors, la qual se obligue a venir a residir personalment en lo dit e present lloch de Xeldo, conforme està dit, dispost e ordenat en los precedents capítols.

XXVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que les vendes, alienacions, transportacions, concambis, lloacions e aprobacions que se oferiran fer per dits nous vasalls y sos succesors, de qualsevols cases, heres y terres que se’ls establiran, les hajen de fer y fasen en poder y mà que lo notari que sa excelència manarà e ordenarà, o de sa cort, y no de altre notari algú, perquè en tot-temps se tinga notícia y sabiduria de dites vendes, transportacions e altres gèneros de actes concernents a la senyoria directa, sots pena de nulitat de actes.

XXX. Íttem, és estat pactat etc., que les cases, heres y terres que als dits nous vasalls, vehins e habitadors del dit e present lloch de Xeldo se’ls han de establir, ha de ser ab pacte que hajen de tenir e cultivar aquells a ús y costum de bon enfiteuta e adquiridor, per lo que toca a la bona conservasió y augment de aquelles.

XXXI. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència, ni en son nom sos procuradors, no pretenen ni entenen establir les cases, heres y terres del dit e present lloch de Xeldo a cavallers ni persones ecclesiàstiques ni altres alguns que gozen de privilegi militar, sinó a persones que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots decret de nulitat de actes.

XXXII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous vasalls e pobladors ni sos succesors no puixen juntar consell general que, primerament, no preceheixca llicència de sa excelència o de son procurador general, o de altra persona llegítima, expresant y declarant la causa y ocasió per a què es volen ajuntar, sots pena de cinquanta lliures reals de València per cada vegada que contravendran al present capítol, aplicadores als cófrens de sa excelència, y de nulitat de tot del què·s determinarà. Y així mateix, no puixen inposar ne carregar imposisions de sises ni altres contribusions sens la dita llicència, fora de aquelles que·ls estan permeses fer en lo consell particular per la necesitat e conservació de la comunitat del dit lloch de Xeldo.

XXXIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència se adossarà y encarregarà de tots los càrrechs e censals que la universitat del dit e present lloch de Xeldo responia y estava obligada y constarà llegítimament fer e respondre, així per compte de sa excelència com per la comunitat y particulars <persones> de aquella.

XXXIIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència ni sos procuradors no entenen admetre per nou poblador o pobladors a persona alguna que constarà haver fermat acte de poblasió en altra qualsevol part e lloch del present regne aprés de la expulsió dels moros de aquell.

XXXV. Íttem, és estat pactat etc., que totes les mines de or, argent e altre qualsevol gènero de metall que·s descubriran en lo dit e present lloch de Xeldo e terme de aquell, sien de sa excelència y de sos succesors.

XXXVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any, un sou per cada cassa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de exegir y cobrar de set en set anys, en lo dia e festa de Nadal, per lo colector o arrendador o persona que sa excelència nomenarà.

XXXVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors puixen fer en la horta de dit e present lloch de Xeldo tota la hortalisa que voldran e ben vist los serà, ab què primerament se alfarrase y se estime lo forment que·s podria collir en dita terra si·s sembrarà de forment, per a què sa excelència puixa cobrar la sisena part que se li deu del fruit que es sembrarà en dita terra, ultra dels tres sous que tenen obligasió de pagar de cens, fadiga e lloïsme per cascuna fanecada de la horta del dit lloch.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat etc., que tots los deutes, així de regalies com altres de qualsevol espècie sien, que dits vasalls y sos succesors seran debitors a sa excelència o a sos succesors que per temps seran, se puguen cobrar y executar ab execució prompta, real y fiscal, sens contradicció alguna segons que en fets fiscals se sol acostumar fer y executar.

XXXVIIII. Íttem et ultimo, és estat pactat etc., que los present capítols y qualsevol de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciació de propri for, variació de juhí y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis publicatis et intelectis, nos partes predicte laudantes, aprobantes, facientes et firmantes omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa et concordata, stipulata atque promisa, per nos et succesores nostros quoscumque pacto spetiali, solemni stipulatione53 interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta et enarrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promisa quantum ad unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et espectare videntur, singula <sui> singulis referendo, attendere eficaciter et complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promisa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nec aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua <pars> nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et stipulata atque promisa non observaverit vel adimpleverit, aut contra premisa capitula et in illis contenta venire aliquatenus pressumpserit vel atemperaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque54 preinserta capitula et eorum singula ac in eis contenta, pactata, promisa atque stipulata, quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinereque et espectare atque prodese posint aut possent quomodolibet nunc et in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promisum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promisa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu ad debitum pactatum et concordatum efectum deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premisa et desuper pactata, stipulata atque promisa, suum debitum atque promisum et per oblatum55 efectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento, stipulatione solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjuri<i>, ipso facto nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incurrat atque incidat,56 penam duorum mille florenorum regalium Valentie, de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti, aplicandorum, dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis et iniuria et interese, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut graciose remisa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promisa, in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exigatur, comiti et exigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni rei sich non geste, concordate, pactate, stipulate atque promise, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur et enarratur atque scribitur, et doli, conditioni sive causa, et in factum actioni beneficiis, et juri ac legi dicentibus quod qui factum promitit, prestando interese, liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio et consuetudini premisis adversanti<bus>. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac misionum si quas fieri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possimus, que nos, dicte partes, ad invicem et vicisim, per quemcumque judicem ubique eligendum, gubernatorem vel alium infra tamen regnum Valentie, secularem tamen, in cuius foro, examine et juditio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promisa, nos, dicte partes, ad invicem et vicisim, adimplere, <complere>, tenere et observare promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, <in> cuius foro, districtui, jurisdictioni et juditio licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrum, partium predictarum, vel alterius nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra submitimus, subponimus et astringimur nostro propio foro, quo ad hec penitus et de certa sciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum, de et pro premisis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promisis, venditio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum, partium predictarum, et alterius nostrum, mobilium et immobilium et etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut aliqua juris solemnitate, <sed> ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti et eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confesionis juditialis aut sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius apelare vel suplicare non licet, nec observetur in hiis aut observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio pignorum, bonorum et jurium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri usitatum, et de condemnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsecutum, omni juditiario ordine pretermiso; nec admitamur nec admiti possimus ad alias rationes, defensiones et alegationes, vel exemptiones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam57 omnem dilationis calumnie et difugii materiam. Renuntiamus scienter exprese per espetiale pactum predictum, omni libelli oblationi,58 litis contestationi et quibusvis recursibus et apelationibus, et juri etiam appelandi et recurrendi ac facultati59 oblationis bonorum immobilium bonis existentibus mobilibus, semoventibus vel privilegiatis. Adiicientes60 nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum, obediente, contra partem inobedientem variare juditium et executionem in puncto quo sit et in quacunque parte executionis, tam in modo, loco, forma, examine quam etiam in personis judicum, et conventorum et bonis et juribus nostris ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram, ut predicitur, voluntatem, sine aliqua protestatione et sine expensarum amitione. Renuntiantes foro et juri dicentibus quod61 uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos,62 vel simul obligatos procedi, donech primis conventi bona sint discusa, et ipse inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicte roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicisim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendentis et complendis a nobis et bonis nostris, ad invicem et vicisim,63 habendis, exigendis et recuperandis aliqua pars nostrum damnum aliquod, interese, gravamen vel expensas64 sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit nobis et nostris, ad invicem et visisim, solvere, restituere et emendare promitimus et teneamur confectim nostre omnimode voluntati; super quibus damnis, gravaminibus, interesse et expensis credatur solo juramento partis nostrum, partium predictarum, que damna, interesse et expensas65 fecerit, sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch nobis invicem et visisim deferimus et pro delato haberi volumus, renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem posse revocari. Pro quibus omnibus et singulis ratis et firmis habitis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et visisim, in posse et manu notarii infrascripti tanquam publice et auctentice persone ut supra stipulantis et legitime acceptantis, omnia et singula bona et jura nostra et utriusque nostrum, partium predictarum, mobilia et inmobilia etiamque privilegiata, habita ubique et habenda.

Que fuerunt acta in dicto palatio loci de Xeldo, decima quarta die augusti anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig++na nostrum Andree Ruiz Puente et Antonii Villalta, procuratorum predictorum sue excelentie, et signa reliquorum nostrorum omnium populatorum que hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Anbrosius Lorca, scriptor, et Franciscus de Castro, scutifer, Valentie habitatores, quo ad firmas dictorum Andree Ruis Puente, procuratoris sue excelentie, Martini Munyos, Honorati Monyos, Dominici Monserrat, Asensi Monserrat, Joannis Verlancha, Mathei Peres, Dominici Manyes, Francisci Grau, Petri Alemany, Jacobi Pina, Hieronimi Silvestre, dierum maioris, Joannis Marti, Joannis de Espejo, Joannis Marti, notarii, et Augustini Castello.

Firmas vero Joannis Sedenyo, Petri Rafolet, Michaelis Martines, qui in decima sexta die predictorum mensis et anni, in dicto loco de Xeldo ut supra firmarunt, fuerunt et sunt testes dicti Ambrosius Lorca, scriptor, et Franciscus de Castro, scutifer, Valentie habitatores.

Quo ad firmas Bartholomei Manyes et Hieronimi Silvestre, dierum minoris, qui decima septima die dictorum mensis et anni in dicto loco ut supra firmarunt, fuerunt et sunt testes predicti.

Quo ad firmam dicti Antonii Villalta, procuratoris sue excelentie, que prima die septembris dicti anni in dicto loco ut supra firmavit, fuerunt et sunt testes predicti.

Quo vero ad firmas Pauli Manyes, Joannis Martinez Texadillos, Francisci Martinez Texadillos et Martini Vicent, qui dicta die in dicto loco ut supra firmarunt, <fuerunt> et sunt testes predicti.

Quo ad firmam Michaelis del Pobo, qui secunda die septembris dicti anni in dicto loco firmavit, sunt testes predicti.

Quo ad firmas Philipi Marco, Mathei Aymerius, qui tertia die predictorum mensis et anni in dicto loco ut supra firmarunt, fuerunt et sunt testes predicti.

Quo ad firmas Dominici Soriano et Michaelis Avinyo, qui quinta die dictorum mensis et anni in dicto loco firmarunt, fuerunt et sunt testes predicti.

Quo ad firmas Joannis Veo et Petri Guillem, qui octava die predictorum mensis et anni in dicto loco ut supra firmarunt, fuerunt et sunt testes dictus Anbrosius Lorca et Arnaldus Fabregues, sartor, Vallis de Uxo habitator.

Et quo ad firmas Petri Torregrosa et Dominici Garsia, qui octava die predictorum mensis et anni in dicto loco pro ut supra firmarunt, fuerunt et sunt testes dictus Anbrosius Lorca, scriptor, et Franciscus Andreu, agricultor, civitatis Valentie habitator.

220.

1612, setembre 28. Eslida.

Enric Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andrés Ruiz Puente, caballero, gobernador del marquesado de Comares, i Antoni de Vilalta, contador major del duc, atorga carta pobla dels llocs d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo, per un total de noranta-sis pobladors.

Notari, Maties Xorruta.

Per a l’edició seguim la còpia de l’ARV, tot i que té notables deficiències ortogràfiques en la part llatina, que hem respectat quan no impedien la comprensió del text, i també interferències lingüístiques del castellà en la resta.

A. ARV Batlia, Lletra E, exp. 618, ff. 95r-115v. Còpia inclosa en un plet de l’any 1768 davant la Reial Audiència de València, a partir d’una còpia feta a la cort de la Governació de Sogorb, sense data, pel seu notari i escrivà Josep Torrent, a partir d’altra còpia feta pel notari Miquel Jeroni Xorruta a partir del protocol original, els quals conservava.

B. Arxiu Ducal de Medinaceli, Sección Sogorb, lligall 10, núm. 15.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 165-172.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 335.

TEXT

Die XXVIII mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In nomine sanctissimi Trinitatis, amen. Noverint universi quod nos Andreas Rois Puente, miles, gubernator marquionatus de Comares et villarum de Lucena, Espejo et Ahillon, et Antonius de Villalta, miles, computator maior, nominatos et electos per exelentissimum dominum don Enrricum Folch de Cardona et de Arago, olim Ferrandes de Cordova, ducem Cardone et Sugurbi, marquionem de Comares, magnum comistabilem Aragonie, dominum varionarum de Paterna, Benaguasil et la Pobla ac varoniarorum et locorum Vallis de Veo et presentis ville de Eslida et aliorum locorum dicte Serris et aliorumque plurimorum, pro ut de dicta nostra procuratione constat duobus instrumentis reseptis per Joanem Lopez Rico, scribam domini nostris regis et publicum dicte ville Lusena, die sexto Marcis, et altero die vicessimo augusti anni proxime preterite milessimi sexentessimi undessimi, registratis in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empariarum curie civilis Valentie, folio octavo, haventes in ea plenum pose infraescripta faciendi circa novam pupulationem faciendam omnium locorum dicti domini ducis propter expulsionem maurorum presentis regni, ex una; Onufrius Bodi, Salvator Serdan, Hieronimus Serdan, Petrus Assencio, Joanis Asencio, Michael Pedro, Michael Joanes Fortunyo, Lucas Emperador, Joanes Ballester, Paulus Meneu, Franciscus Meneu,66 Ludobicus Meya,67 Benedictus Mansana, Petrus Silvestre, Petrus Fraga, dierum mayor, Petrus Fraga, dierum minor, Joanes Puig, Jacobus Puig, Vinsentius Galarza, Joanes Marti, Michael Sorribes, Josephus Mari,68 Thomas Giner, Petrus Pastor, Joanes Ribes, Franciscus Vicent, novos populatores ville Eslida, Franciscus Mondragon, Joachinus69 Mondragon, Petrus Mondragon, Salvator Perez, Michael Perez, dierum minor, Michael Peres, dierum maior, Guillermus Malrras, Antonius Blasco, Petrus Boxa, Michael Benedito, Marcus Ferrer, Gabriel Balles, Michael Regual, Joanes Moles, Michael Sorita, Thomas Cala[fet], Joanes Garcia, Petrus Gomez, Dominicus Ximenez, Franciscus Sorita, Gabriel Cortes, Didacus Leon, Petrus Sancho, novos populatores loci de Ayn, Petrus Martin, Matheus Cedrelles, Joanes Ramos, Antonius Iñigo, Sebastianus Guart, Bartholomeus Murria, Joanes Murria, Petrus Gil, Michael Claret, Antonius Fontanet, Franciscus Vilalta, Matias Falco, Grabiel Falco, Franciscus Mañez, dierum maior, Franciscus Mañes, dierum minor, Petrus Segarra, Franciscus Moron, Joanes Fayos, Josephus Querol, Matheus Vilalta, Gabriel Barbera, Franciscus Silvestre, Michael Queralt, Cristoforus Piquer, Gaspar Hizquierdo, dierum mayor, Gaspar Hisquierdo, dierum minor, Michael Baguena, Joanes Baguena, Lasarus Guillem, Blasius Segarra, Joanes Villaroia, Joanes Vilalta, Joanes Lopez, omnes novos populatores de la Alcudia de Veo, Joanes Lario, Laurentius Salvador, Michael Joanes Belloch, Antonius Moles, Antonius Sentelles, Balthasar Palanques, Jacobus Miralles, Franciscus Saera, Melchior Armengol, Balthasar Quinto, Michael Joanes Escrig, dierum maior, Michael Joanes Escrig, dierum minor, Joanes Agostina, Joanes Blenqua et Bartholomeus Simo, omnes novos populatores loci de Veo, partibus ex altera, volentes respective dictam villam et loca noviter populare et in ipsa habitare per nos et successores nostros in temporibus successoribus, habitis omnibus considerationibus, unusquisque nostrum junctis et separatis et considerantis eaque nobis bona sunt, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognosimus una pars nostrum per se et in solidum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim,70 quod in et super populatione noviter facienda presentis ville de Eslida fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, inhita, conventa, facta, concordata, capitulata, jurata atque promisa capitula immediate sequencia pariter faciencia et in supradictis locis:

1. E primerament és estat pactat, havengut y concordat et per solemne estipulasió entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Roys, presente, y Antonio de Vilalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excel·lència, que en virtud dels poders desuper calandariats establiran totes les cases, eres y terres, així en la orta com en lo secà, de la dita varonia de Eslida, tot a cens enphiteusim y ab lluïsme et fadiga conforme a furs del present regne.

2. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases del present lloch e varonia de Eslida se agen d’estimar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de confianza, les quals, ab jurament per aquel<ls> prestador en poder del notari dejús escrit, hajen de dir y declarar la verdadera valor de cascuna de aquelles, del qual valor sols se remetrà y farà gràcia de les dos terseres parts. Y per la altra tercera part, los dits nous pobladors y sos succesors aixcan de pagar, a sa excel·lència y a sos succesors, a raó de sis diners per lliura reals de València, a cens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, pagadors en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament.

3. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y a sus socsesors se les establiran totes les terres de la orta de la dita baronia de Eslida, ab obligació de pagar cascun any y perpètuament quatre sous reals de València per ells y sos sucsesors, pagadors cascun any y perpètuament per cascuna cafisada, ab lluïsme et fadiga y ab tot altre dret enphitèutich segons furs de València; pagadors en les festes de Nadal y sent Juan de juni micherament.

4. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar he pagar cascun any a sa excel·lència y a sos sucsesors setse diners per cada una cafiçada del secà que se’ls establirà; pagadors cascun any et in perpetuum en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament, ab lluïsme y fadiga et tot altre dret71 inphitheòtich e dret de rebre aquells segons furs de València.

5. Ítem, és estat pactat, abingut y concordat en y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, ultra dels sensos contenguts en los presedens dos capítols, de tots los grans, llegums, lli, cànem y altres fruits de qualsevol gènero y espècie sien aquells que es culliran en les dites terres, assí de orta com de secà, la güitena part, so és, la una part per a sa excellència y a sos sucsesors, y les set per a els dits nous pobladors vasalls y sos sucsesors.

6. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells y sos sucsesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, cascun any perpètuament, del raïm, panzes, figues seques y ben tractades, y de les garrofes y de les fruites dels demés abres que es puguen conservar, la güitena part de tots los dits fruits en la forma sobredita, exeptades emperò les anous y almeles, de les quals no es deüa pagar la güitena part.

7. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sucsesors puixen aprofitar-se y valer-se de tots los abres bulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes del terme de la dita varonia de Eslida, y dels corchos que de ells proseiran, ab què sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y sos sucsesors <se obliguen>, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, de cada güit corchos que trauran y se aprofitaran de dits abres, hu, en la forma sobredita, les quals no puguen traure ni llevar de dits abres si no és en lo tems acostumat y presehint licència del alcaide o persona llegítima en nom de sa excel·lència; y tinga obligació cascú de manifestar tots los dits corchos que traurà y se aprofitarà, sots les penes que se lis imposaran.

8. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar <e pagar> a sa excel·lència y a sos sucsesors, de totes les moreres plantades y que es plantaran, assí en la orta com en lo secà de la dita varonia de Eslida, so és, de güit moreres, una per a sa excel·lència y sos sucsesors, e les set per los dits nous vasalls, veïns y abitadors, la qual elecsió y nominació de la dita morera per a sa excel·lència y a sos sucsesors se acha de fer per part de sa excel·lència, contant per orde les files de dites moreres, y en aquest conte no se han de contar les moreres velles, ab les que de nou se plantaran fins tant que sien de profitar per a entrar en número.

9. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors achen et pugen plantar moreres lliurement, sens contradicsió alguna, en los màrchens y alrededor dels camps en la orta de dita varonia, a ús y costum de bon llaurador y conforme disposicions forals en el present regne, y no pugen plantar enmig de los camps sense presehir lisència de sa excel·lència, o de persona llegítima. Y en cas que los dits pobladors, so és, cascú de aquells, no tinga güit o setse72 moreres, y de altrament les que tindrà menys de número de güit, contades en la forma sobredita, se ha de alferrazar la fulla per a què del preu que valdrà puga cobrar sa excel·lència la güitena part.

10. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors pug<u>en y cada hu puga, en la terra que se los establirà en lo secà, plantar de nou vinyes, figuerals y garroferals, ab què primerament preseïsca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, per a què es sàpia quan plantaran. Y de lo que de nou plantaran, no paguen ni tingen obligació de pagar dret algú a sa excel·lència per temps y espay de güit anys, de figueres, raïms y garrofes, sinó sols los setse dinés, ab lluïsme y fadiga, per cafisada. Y si sembraran en la dita terra de nou plantada en los dits güit anys, paguen la güitena part del gra o sembradura de allò que culliran.

11. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos succesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos succesors tots los drets y parts de fruits deguts a sa excel·lència y a sos succesors, francs de drets de delme y primícia, per so que resta a càrrech dels dits nous pobladores y sos succesors pagar al retor per la primícia en diner la part que se ha acostumat pagar antíguament, y lo mateix en la dita forma per raó del delme al arcediano de Tortosa o a la persona que legítimament tinga dret a cobrar dit delme.

12. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que per quant y à litis pendencia y lo reverendísim senyor bisbe y arcediano de la ciutat de Tortosa sobre la forma y modo de pagar dit delme y primícia, en cas que dit pleit e causa se obtinga per part del senyor bisbe y arcediano o rectors, ab lo qual se mane pagar dit delme y primísia en fruits y gra, en tal cas dita part de delme y primícia en fruits y gra se aya de traure y traiga del mateix <montó> y cúmulo, y primerament e ans de totes coses, de lo que restarà en dit montó se traga la güitena part per raó dels drets deguts a sa excel·lència.

13. Ítem, és estat pactat, tractat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo dret del raïm, fet verema y posada en la casa o trull, y posada en les cases o trulls que per a dit efecte y aurà senyalat en la present baronia de Eslida. Y los corchos en la mateixa forma, y les figues, panses, garrofes y de les demés fruites que es conserven en les cases, a les quals ha de anar el col·lector a recullir y cobrar la part tocant a sa excel·lència. Y en respecte de les olives que es colliran, an de pagar a sa excel·lència en oli, clar i net, en la forma sobredita.

14. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors lo dret del forment, ordi y altre qualsevol gènero de gra, sembradura, en les eres, lo qual no han de poder traure de dites eres que primer sa excel·lència o son col·lector no aga tret la part que le tocarà. Y lo lli y cànem, en los camps, fetes garbes, en la forma sobredita. Y si lo colector no acudirà a rebre la part tocant a sa excel·lència aprés de ser abisat y advertit, y aurà perill caigés diluvi o altra cosa semblant, en tal cas los dits nous pobladors o sus sucsesors pugen misurar lo forment o gra que estarà en dites eres en presència del justícia o de un churat o de dos testimonis, y la part que tocarà a sa excel·lència, assí de gra com de lli, cànem, la posen en recapte o porten a la casa senyalada per a dit efecte.

15. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls y sos sucsesors, y cada hu de aquells, pugen y puga sembrar alfàs fins en una fanecada per a ses cabalcadures, y no més, ab què durant lo temps que estarà sembrada dita fanecada, ademés de el sens, fadiga y lluïsme sobre aquella imposat conforme los capítols presedens, tinga obligació de pagar per la dita fanecada, per raó del gra que es podia cullir, dos sous cascun any.

16. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors pugen gosar de totes les erbes del terme de la present baronia de Eslida per a los pasts de los ganados, ab què se achan de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors, cascun any y perpètuament, lo delme dels corders y cabrits que naxeran, en lo modo, temps y conforme a la costum del present regne, y que sa excel·lència y sos sucsesors pug<u>en arrendar les dites montanyes y herves de aquelles a qui le pareserà y ben vist le serà.

17. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que sa excel·lència fasa gràcia, segons la fa a la universitat de la dita baronia de Eslida dita, per tem<p>s de nou anys, de la utilitat o profit de les dites erves de les montanyes de la dita y present baronia, en los quals se podran arrendar a tota utilitat y profit de la dita universitat, pagant a sa excel·lència lo dit delme de corderos y cabrits. Y pasats los dits nou anys, que comensaran a córrer de el dia que se acabarà lo present arrendament, sa excel·lència y sos sucsesors pugen arrendar dites erves y past de dites montanyes llíberament com està dit, y gosant de aquelles perpètuament dits pobladors pagant dit delme segons ést dit.

18. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors y sos sucsesores pugen gosar francament de tots los abres fruitals, la fruita dels quals no es pot conservar, assí en la orta com en lo secà; y que pugen tallar a sa voluntat y aprofitar-se de la soca y fusta de aquells, ab què de güi en abant no pugen plantar abres de aquest saes y estil sinó que primer pres<e>i<x>ca licència de persona llegítima, la qual, en nom de sa excel·lència, la puga donar per a què es sàpia y entenga lo dany y perchuí que segueis de plantar-los.

19. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que es senyalaran a dits nous pobladors y a sos sucsesors vobalar en lo terme de la present baronia, competent per a los ganados de aquella conforme a furs del present regne.

20. Íttem, es estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucesesors se pugen aprofitar-se de qualsevol montan<y>a baixa e qualsebol de romeros, archilages, rames y altres semblants y diferents, y que pugen netechar y esporgar qualsebol gènero de pins y altres abres si abrà, dixando’ls guia conforme al estil y pràctica de este regne; y que no pugen tallar abre algú per lo peu, encara que sia sech, sens lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, sots les penes que se les imposaran.

21. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que lo dret de sens, fadiga ab lluïsme inposat sobre les cases y terres, així de la orta com de secà, de la present baronia, conforme los capítulos de la present capitulació desuper expresats, los dits nous pobladors y sos sucsesors tingen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors cascun any et in perpetuum, en dos iguals pag<u>es, so és, de Nadal y san Juan de juny, micherament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sent Juan de juny del any primervinent mil si-sens y trese, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprè<s> seg<ü>ent y de allí en abant consecutivament.

22. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo dret de cens, fadiga y lloïsme, los dits nous pobladors y sos sucsesors lo paguen y sian tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir netes y reparar los asuts y sèquies per hon va la ayga als molins y orta de la present villa y varonia. Ab tal emperò pacte y condició, que si se aurà de fer algun asut nou, reparar-se les antichs y les sèquies en que sia necesari mestre, so és, fuster o obrer de vila, en tal cas sa excel·lència tinga obligació de pagar als dits officials y mestres sos salaris tan solament, y los demés gastos y pertrets los paguen e tingen a càrrech de dits vassalls.

23. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y per a sos sucsesors, perpètuament, qualsevol gènero de regalies com són tendes, tabernes, molins, forns, flaqueries, carniceries, ostals y altres semblans si les hi haurà, per a poder gozar de aquelles, arrendant-se·lls y dispondre de aquelles a sa voluntad.

24. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors, per temps de nou anys tinguen obligació de pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, per lo arrendament de la carniseria de la present varonia, treinta reals castellans per cascun any, les quals puixen arendar aquella a qui els donarà gust y aprofitar-se del demés que podran traure de aquella. Y pasats los dits nou anys estiga en facultat de sa excel·lència, com se retura aquella, per a poder-la arrendar y fer de aquella per a poder fer lo qui le pareixerà. Los qual nou anys comensaran a córrer finit acabat que sia lo present arrendament.

25. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi; y la facultat de poder nomenar procurador general, alcait, balle, justícia, jurats y los demés officials y menistres de justícia que combinguen, y persones del consell.

26. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per esta primera vegada sa excel·lència, o sos procuradors en son nom, hajen de nomenar de les persones nous pobladors de la present baronia, les conbenients per a consell, justícia, jurats y mustasaff. Y de allí abant, perpètuament, los consellers del dit consell han de nomenar cascun any, per a la festa de Nadal, la mitat dels consellers que y aurà, y ha de exir l’altra mitat. Y assí mateix, han de nomenar dos persones per a justícia, les quals se han de presentar dabant del procurador general per a què, de les dos, elegeixca hu per a justícia. Y per a Pasqua de Espirit Sant de cascun any le han de nomenar quatre per a jurats y presentar-los en la forma sobredita, per a què de aquells se elixca dos. Y per a san Michel de setembre se han de presentar dos per a què de aquells se llixca hu per a mustasaf. Y los uns y los altres no han de poder exercir los officis fins tant hajen jurat de usar de aquells bé y feelment, en mà y poder de dit procurador general o alcait de la present baronia; y no trobant-se en dicha villa o baronia, en mans del justícia que serà o haurà de eixir de son offici.

27. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que lo justícia de la present baronia de Eslida puixa conèixer de qualsevol causa civil de qualsevol cantitat que sia sens limitació alguna; la qual jurisdicció se li dóna acomulativament ab lo procurador general o alcait, y no privativament, perquè ha de estar en llibertat del actor demanar justícia en primera instància dabant qui li pareixerà, so és, procurador general, alcait o justícia. Podrà així matex, dit justícia, conèixer de dan<y>s de camps, així de orta com de secà, en la mateixa forma que està dit en lo present capítol, acomulativament; y reba la part de pena que se li aplicarà per la present capitulació o per ordinació de sa excel·lència.

28. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que qualsevol cas que lo justícia de la present baronia conega de danys, ara sia per querella o instància de part, o per denunsiasió o clam, ha de estar obligat a fer que les dites denunciascions criminals, acusacions, se escrigen y continuen en lo libre que y haurà per a dit efecte, y no han de poder moderar les penes sinó manar-les executar per éntregue, sots les penes que se’ls imposaran per la present capitulació o ordinació faedora.

29. Íttem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva ver<s> si y sos sucesors tota la jurisdicció criminal, perquè en ningun cas ne temps puixa conèixer ningun justícia de causes criminals, encara que sien tènues he de poch momento, sinó sols puixa pendre he capturar y remetre al procurador o alcait que seran de dita baronia, als quals està donada per sa excel·lència la jurisdicsió criminal privativament, y lo dit justícia no ha de poder conèixer de deute ni executar lo que proseixca de delicte.

30. Íttem, és estat tractat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, haja de conèixer de totes les causes, així civils com criminals e de qualsevol calitat que sien. E de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació, y sentenciat per intermedis o interlocutoris o sentència difinitiva, puga conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de asesor.

31. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors, perpètuament, lo poder fer ordinacions y estatuts tocants al bon govern de la present baronia de Eslida, alterant aquells, revocan-los y fent-ne altres de nou, ajustant y llebant aquells y moderant les penes corporals y pecuniàries a sa voluntat. Y los dits pobladors consultar a sa excel·lència les que els pareixeran conbenients y necesàries, de les quals no han de poder usar ni usen fins en tant estiguen confirmades y autorisades per sa excel·lència o per sos sucsesors.

32. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puguen juntar consell general que primerament no presehixca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, dient-li y expresant-li la causa per la qual se volen juntar, sots pena de nulitat de allò que auran determinat y de les demés penes que si les imposaran.

33. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dels càrrechs e inposicions que se inposaran en consell, o en consells particulars, consernents a la utilitat pública de dita universitat, han de tenir conte y rahó en lo que es gasta en benefici de dita universitat, per a donar conte y rahó a sa excel·lència y a sos sucsesors tostemps y quant se’ls demanarà.

34. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, comprar en la tenda, carniseria, taverna, forn, panaderia, moldre en lo molí fariner y en la almàsera, y coure en lo forn de sa excel·lència, sots les penes que se les imposaran.

35. Íttem, és estat pactat y concordat entre dits parts que los dits nous pobladors ni sos successors no puixen vendre per menut ninguna de les coses que es vendran en les dites tenda, forn y flaqueria. Y se’ls dóna facultat ab lo present capítol per a què puguen vendre de allò que culliran en ses collites, so és: de llegums, <en> almuts y de allí amunt; de garrofes, a miches arrobes y de haí amunt; y de figues y panses, a lliures y de haí amunt; y vi <y> oli, a quartes y de haí amunt.

36. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los actes judicials y de cort se han de rebre per lo escrivà de sa excel·lència en la forma que se han acostumat rebre fins huy.

37. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors tinguen obligació de residir en la dita e present varonia de Eslida per temps de quatre anys, sens poder-se absentar de dita baronia per dos mesos contínuos en cascú dels dits quatre anys. Los quals tinguen obligació de venir a residir aprés de haver-se’ls <fet> los actes de establiment dins los dits dos messos, sots pena de comís y de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

38. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puixen vendre, alienar, transportar ni cambiar, per temps de dits quatre anys, les cases he terres que se’ls establiran, so<t>s pena de nul·litat de actes. Y pasats los dits quatre anys, se’ls dóna facultat ab lo present capítol de poder vendre, alienar, transportar, enpenyorar y cambiar les dites cases y terres a persones les quals se obliguen a venir he residir a la dita he present baronia, conforme als capítols sobredits, y que sien de la jurisdicsió de sa excel·lència. Y les dites alienaciones, transportacions, enpenioraments he concambis los ajen de fer he facen en poder del notari escrivà de sa excel·lència, per a què se tinga notícia de aquells, y no de altre notari algú, sots pena de nulitat de actes.

39. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ajen de prestar jurament, per ells y per sos sucsesors, de fidelitat y homenatge en mans dels procuradors de sa excel·lència de ser bons y lleals vasalls, y guardar fidelitat a son senyor conforme furs del present regne.

40. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se adosarà y encarregarà de tots los càrrechs que feya y responia la dita y present baronia de Eslida y los particulars de aquella, aquells emperò que llegítimament constarà deure’s, als quals així sa excel·lència com sos predecesors, com dita baronia, estaben obligats, y particulars de aquella.

41. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que totes les mines de or, argent y altres qualsebol gènero de metalls que es descubriran y apareixeran en la dita baronia y son terrne, sien de sa excel·lència y de sos sucsesors.

42. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors de la dita he present baronia sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, en donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, perpètuament, un sou per cada casa per dret de morabatí; lo qual dret se aja de cobrar de set en set anys en lo dia y festa de Nadal, en una paga y per lo colector que cobrarà les demés rentes.

43. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, a pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors tots los censos a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altres de qualsebol espècie sien, los quals se puixen cobrar y eixecutar ab eixecució promta, real y fiscal, sin contradicsió alguna, segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

44. Íttem et ultimo, és estat pactat he concordat entre dites parts que los presents capítols y qualsevol de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciasió de propi for, variació de juí y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme el estil he pràctica del notari revedor de la present capitulació.73

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, dictas partes respective, lectis et publicatis, auditis et intelectis, in continenti nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in eisdem capitulis et eorum quolibet74 contenta, pactata, combenta et concordata promitimus et fide bona conbenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad inbicem et visissim, omnia et singula in predictis capitulis et eorum quolibet combenta, pactata et concordata pro ut ad unamquamque partem nostrarum partium predictarum pertine<n>t et expecta<n>t, firma et ratta havere, tenere semper et imbiolaviter observare, et in nulla contrafasere vel benire nech aliquem venire facere nech contrafieri permitere nech consentire, pallam vel oculte, aliqua ratione, causa nech ingenio, de iure nech de facto, immo ea omnia ad unumquemquem75 <nostrum> respective complere et adimplere sub pena centum librarum monete regalium Valentie per partem inobedientem et non complentem parti parenti et complenti dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, damno et interese, qua pena, soluta vel non soluta aut gratiose remisa, nihilominus predicta omnia et singula in presenti instrumento contenta, ratta maneant, valida atque firma,76 ratto semper hoc pacto manente. Pro quibus quidem omnibus et singulis inter nos, partes predictas, capitulatis, pactatis et conventis, atendendis, complendis et observandis, et pena predicta in suo caso exolvenda, volumus quod gubernator civitatis et Regni Valentie vel alius quicumque77 judex laicus per nos et nostros respective eligendus et nominandus infra tamen Regnum Valentie, posit sola ostentatione78 presentis publici instrumenti et nostri vel nostrorum verbali aversione, facere et fieri facere executione<m> de, in et super omnibus et singulis bonis et juribus nostris et utriusque nostrum partium predictarum, realiter et de facto, pro ut in execucionibus realibus et fiscalibus est fieri assuetum, hac pro ut virtute sententie difinitive in rem judicatam transacte, que per apelacionem vel suplicacionem suspendi non potest execusiones fieri solent quoniam presens instrumentum vim et efectum talis difinitive sentencie obtinere volumus, pacto et estipulatione predictis eius gubernatoris vel alterius cuiusvis judicis per nos et nostros ut predicitur eligendi foro, judicio et examine79 licet non sit vel fuerit80 judex noster ordinarius nech81 in territorio <et> jurisdictione ipsius bona <h>abuerimus nech abitacione<m> nech ibi82 reperiamur. Nos submitimus et in eum consentimus et jurisdictionem in eum totaliter prorrogamus et in eius curia et sub eius examine et ubicumque83 <per> partem obedientem parti inobedienti petitum fuerit, promitimus omnia et singula in presenti instrumento contenta adimplere, renunciantes nostro propio foro et legi: «Si combenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum» et omni exceptioni declinatorie fori et oblationi84 bonorum immobilium casu quo mobilia reperiantur. Scienter, cum presenti pacto et stipulatione predictis, renuntiamus omni libelli oblationi, litis contestationi, sententie prolationi,85 recursui, correctioni et appellationi que a nullitatibus86 vel grabaminibus valeret juste et injuste hac frivole interponere, et juri87 appelandi et recurrendi et omni alii quilibet alii juri et foro88 nos inbentibus quobismodo, et judex ipse quecumque <sit vel> fuerit teneatur, huius pacti virtute, nulas admitere vel recipere rationes nech recursos, et admisos, teneatur eas repellere et illis non obstantibus ad ulteriora procedi hac similiter alegatum nech admittendum fuerit.89 <Imo set> in contrarium subiungentes nobis et nostris et ex dicto pacto concedentes, quod licite nisi possimus aut inceperimus nos coram eo vel <alio> judice combenire nihilominus posimus alium adire judicem et coram eo inseptam executionem nech continuare facere, <petere et obtinere> cum efectu contra partem inobedientem, pro ut malverimus, et sich et allias judicium, locum, actionem et personam judicis et contentorum in presenti instrumento, quoties voluerimus tam in modo quam in forma absque expensarum partis obedientis <amittam> variare. Renuntiantes juri90 dicenti quod ubi inceptum91 est judicium, hivi finire debet et terminari, et quod judicia92 debent ordinarie continuare et quod diversis conpulsacionibus non posit quisque compelli, et omni allii quilibet juri et foro, nos quobismodo jubantibus. Promitentes et jura[nte]s ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris exponte et corporaliter tacta, quod in et super omnibus predictis et in presenti capitulatione contentis non litigabimus vobiscum nech cum nostris nech rationes93 aliquas, justas nech injustas, adversus executionem huius virtute faciendam, et omnes alia hic contenta proponemus in judicio nech extra, nech inpetrabimus nech inpetrare fasiemus nech ostendemus aliquam cartam seu94 literam gratie, privilegium elongamenti, supersedimentum aut quidquam aliud a domino nostro rege, regina, primogenito nech ab alio quicumque judice cum quibus omnia capitulata posint quomodolibet95 inpediri, et sit alia fuerit consesa, promitimus deinseps non gaudere et tocies <quocies> contra factum fuerit pars inobediens incidat, ultra penam periurii,96 in penam mille librarum dicte monete parti obedienti dandarum et solvendarum, ratto semper pacto manente. Et pro predictis omnibus et singulis sich atendendis et inviolabiliter obserbandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et visissim, omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita huvique et havenda. Renuntiantes nos, dicti populatores, nomine mulierum nostrarum, beneficiis senatusconsulti Veleyani ad cautelam dotibusque et esponsaliciis ipsarum hac juribus hipothecarum ipsarum, et nomine minorum filiorum nostrorum, benefitio minoris etatis97 et restitutionis in integrum et omni allii jurii nobis quomolibet subcurrenti.

Quod est actum in dicta villa de Eslida, die vigessimo octavo mensis septembris anno a Nativitate Domini milessimo sexentessimo desimo.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Andree Rois de Puente et Antonii de Villalta, dicto nomine, Onufrius Bodi, Salvatoris Serdan, Hieronimi Serdan, Petri Asencio, Joanis Asencio, Michaelis Pedro, Michaelis Joanis Fortunyo, Luce Emperador, Joanis Ballester, Pauli Meneu, Francisci Meneu, Ludovici Miro, Benedicti Mansana, Petri Silvestri, Petri Fraga, dierum mayoris, Petri Fraga, dierum minoris, Joanis Puig, Jacobi Puig, Vinsensi Gallarza, Joanis Marti, Michaelis Sorribes, Josephi Masip, Thome Chiner, Petri Pastor, Joanis Ribes, Francisi Visent, Jacobi Mondragon, Petri Mondragon, Francisi Mondragon, Salvatoris Perez, Michaelis Perez, dierum mayoris, Michaelis Peres, dierum minoris, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Petri Boxa, Michaelis Benedicto, Marci Ferrer, Gabrielis Belles, Michaelis Rigual, Joanis Moles, Michaelis Sorita, Thome Calafet, Joanis Garcia, Petri Gomez, Dominisi Ximenez, Francisi Sorita, Gabrielis Cortes, Didasi Leon, Petri Sancho, Petri Martin, Mathei Cedrelles, Joanis Ramos, Antoni Iñigo, Sebastiani Guart, Bartholomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Anthonii Fontanet, Francisci Vilalta, Mathie Falco, <Grabielis Falco>, Francisi Mañez, dierum mayoris, Francisi Mañes, dierum minoris, Petri Segarra, Francisi Moron, Joanis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Gabrielis Barbera, Francisi Silvestri, Michaelis Queralt, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, <Gasparis Hisquierdo, dierum minoris>, Michaelis Bagena, Joanis Bagena, Lasari Guillem, Blasi Segarra, Joanis Villaroya, Joanis Villalta, Joanis Lopez, Joanis Lario, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belloch, Antonii Moles, Antonii Sentelles, Balthasaris Palanques, Jacobi Miralles, Francisi Saera, Melchioris Armengol, Balthasaris Quinto, Michaelis Joanis Escrig, dierum mayoris, Michaelis Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua et Bartholomei Simo, predictorum, qui etc., respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt quo ad firmas omnium populatorum de Eslida demto Baptiste Visent, Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, agricultores vallis de Veo habitatores.

Et quod ad firmam dicti Baptiste Visent, qui in loco de Ayn, die vigessima octava dictorum mensis et anni firmavit, testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Andree Ruis Puente, qui dicto nomine in loco de Benisat firmavit primo die octobris dicti anni, fuerunt testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Antonii Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, die XXVIIII novembris dicti anni, fuerunt testes Joanes Montiel, presbiter, rector valis de Veo, et Melchior Rabet, agricultor, dicte Valis habitatoris.

Et quod ad firmas Francisi Mondragon, Jachimi Mondragon, Salvatoris Perez, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Michaelis Benedicto, Michaelis Rigual, Joanis Moles et Petri Sancho, qui in dicto loco de Ayn seu prope fontem dicti loci, die vicessimo nono dicti mensis septembris firmarunt, fuerunt testes dicti Ludovici Merola et Francisci Andreu.

Et quod ad firmas Petri Martin, Joannis Ramos, Antoni Anyo, Sebastiani Gual, Barthomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Francisi Villalta, Mathei Falco, Gabrielis Falco, Francisci Mañes, Francisci Moron, Joannis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Michaelis Barbera, Francisci Silvestri, Michaelis Querol, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, et Gasparis Hisquierdo, dierum minoris, Michaelis Bagena, Lasari Guillem et Blasii Segarra, Antonii Segarra, Joanis Billarroya, qui in la Alcúdia de Veo, dicto die XXIIII dicti mensis septembris firmarunt ut supra continetur, fuerunt testes proxime dicti.

Et quod ad firmas dictorum Joannis Larios, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belvis, Jacobi Miralles, Francisci Saera, Michaelis Joanis Escrig, dierum maioris, Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua, qui in dicto loco de la Alcúdia de Veo et eodem die XXVIIII dicte mensis septembris dicti anni firmarunt testes supradicti.

Jhesus.

Huiusmodi copia capitulationis et concordie instrumenti factarum et firmatarum inter procuratores illustrissimi et excelentissimi domini Enrrici Cardone, ex una, et novos visinos populatores et habitatores ville de Eslida et locorum de Ayn, la Alcudia de Veo et Veo, partibus ex altera, aliena manu escripta in presentibus viginti tribus cartulis presenti contenta, fuit abstracta a receptorio Mathie Chorruta, notarii publici civitatis et Regni Valentie, per me, Michaelem Hieronimum Chorruta, eisdem auctoritatibus publicum notarium dominum et regentem escripturas publicas artis notarie dicti Mathie Chorruta, genitoris mei, in originalem cuius fidem hic me subscribo in quarta die octobris anni millessimi sexentessimi desimi octavi, et meum solitum artis notarie pro ut ecce apono sig+num.

221.

1612, setembre 30. Fanzara.

Enric Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andreu Ruiz Puente y Antoni de Vilalta, atorga una primera carta de poblament per al lloc de Fanzara i les dues antigues alqueries de Leuxa i l’Alcúdia, situades al seu terme.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, exp. 13 (1). Còpia legalitzada datada el 17 de setembre de 1740, escrita per Pasqual Colomer, notari de l’Ajuntament de Fanzara, a partir d’una còpia sense data inserta a un llibre de privilegis de dita localitat. I aquesta estava feta a partir d’altra còpia legalitzada datada a València el 15 de novembre de 1615, redactada pel notari Maties Geroni Xorruta, fill del difunt notari atorgant, a partir del protocol original el qual custodiava.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 99, exp. 2 (423). Còpia simple del segle XVIII.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 172-180.

TEXT

Die XXX mensis septembris anno a Nativitate Domini M D C XII.98

In Dei nomine eiusque divina gracia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, Andreas Ruiz, presens,99 miles et in utroque jure liscenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espejo et Ahillon in regno Castelle, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago, olim Fernandes de Cordoba, ducem de Cardona et Sugurbii, marchionem dicti marchionatus de Comares et Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamuro, alcadium domicellorum sacre, chatolice et regie majestatis domini nostri regis, dominum baroniarum d’Entença, de Arbe<c>a et Juneta in Principatu Catalonie, baroniarum quoque presentium Vallis de Uxo et Serra de Eslida, villarum Paterne, Benaguasil, Popule Vallisbone alias de Benaguasil, et reliquorum Antiqui Patrimonii in hoc presenti Regno Valentiae, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computatus mayor sue excelencie in dictis statibus Principatus Catalonie et presentis Regni Valentie, et utrique procuratore sue excelentie, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populationem ville de Fanzara et aldearum illius, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicii instrumentis, actis et confectis in palatio sue excelentie in dicta villa de Lucena, receptisque et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum de numero dicte ville de Lucena, sub diebus sexta marcii et vicessima augusti anni millessimi sexcentessimi undecimi, registratisque in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empararum, curie civilis Valentiae dicti anni, foleo octava, ex una. Et Franciscus Garses, del Puerto de Mingalbou, Juanes Sanchis, loci de Sederillas en Aragón, Andreas Navarro, loci de Adsaneta, Nadal Guillem, loci del Puerto, Petrus Chiva, minor dierum, loci del Puerto; Antonius Vilar, loci de Ribesalbes, Juanes Rios, loci del Puerto, Petrus Araguet, ville de Mosquerola, Dominicus Lasaro, loci del Puerto, Ludovicus Isach, ville de L’Alcora, Micael Isach, dicte ville, fratres, Joannes Soriano, dicte ville de Onda, Dominicus Colas, loci de Fortanet, Micael Chulbi, loci del Puerto, Dominiqus Gasque, dicti loci, Bartholomeus Rebes, loci de Les Useres, Baptista Monferrer, loci de Vistabella, Petrus Chuca de Pedro, del Puerto, Bartholomeus Gomes, civitatis de Calatayud, Joannes Monfort, loci de la Puebla de Arenoso, Petrus Mesquita, dicte ville de Onda, Juanes Beltran, dicte ville, et Guillermus Sales, omnes vicinos et habitatores dicte ville de Fanzara; Juannes Puerto, loci de Fortanet; Marcus Puerto, fratres, et Bartholomeus Olaria, villae de Villahermosa, omnes visini et habitatores aldee de Leuxa, eiusdem villae de Fanzara; et Juanes Badenes, villae de Lucena, vicinus et habitator aldee de L’Alcudia de Fanzara, partibus ex altera, convocati et congregati in eclesia dictae villae de Fanzara. Attendentes et considerantes quod100 propter generalem expulcionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factam de expreso ordine, iussu et mandato sacrae, catolicae et regiae majestatis potentissimi domini nostri regis Phelipi terci<i>, nunc felisiter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti civitate et Regno Valentiae sub die vicessimo secundo mensis septembris anni millessimi sex<c>entessimi noni, fuerunt expulsi et banditi a dicto et presenti regno et <a> regnis Ispaniae omnes sarrasini presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulata et deserta tota presens baronia de Fanzara et aldeae predicte eidem adjasentis, et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones predictae vilae, eo quia visini, vassalli et habitatores dictae villae et aldearum erant sarrasini et ita expedit <sunt>; summoopere et magna cum diligencia de novo populare predictam villam de Fanzara et aldeas eiusdem christianis veteris <qui> principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltacionem nostrae sanctae fidei Catolicae, et ut colant terras relictas per dictos agarenos et ipsas in augmentum et conserbationem dicti et presentis regni iuxta regiam pragmaticam perducant. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare predictam villam de Fanzara ac aldeas eiusdem ac terras in termino ipsarum constructas benefic<i>are ipsasque conservare et reducere ad culturam antiquam, taliter ut nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictae villae de Fanzara et dictarum aldearum, et nostri successores imperpetuum, in eisdem posimus et possint in eisdem respective vivere comode et habitare justa condicionem et qualitatem nostram, et quemlibet nostrarum et dictus illustrissimus et exelentissimus dominus, principalis noster, posit fructus, redditus et emolumenta anualem persipere a nobis, dictis novis visinis, vassalis et habitatoribus et succesoribus nostris, igitur, execucioni dedusentes inter nos et vos pactata, gratis etc., facientis tenore presentis publici instrumenti cun<c>tis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo101 non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicissim, stipulante et legitime recipiente, et nostris,quod102 ratione et causa novae populationis dictae vilae de Fanzara et aldearum eiusdem, et estabilimenti domorum et terrarum termini earundem fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata ach inteligi <data> et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la sacratíssima Verge Maria e de tots los pecadors especial advocada. Capítols fets e fermats, estipulats, avenguts e concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallero, en nombre de procuradores de su excelencia, el senyor duque de Cardona y senyor de la present vila de Fanzara y ses aldees, de una; y los dits nous vassalls, vehins y pobladors de dita vila de Fanzara y aldees de aquella, de altra, per rahó e causa de la nova població de dita vila y aldees de aquella, los quals capítols són del sèrie y tenor inmediate següens:

I. E primerament, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per solemne estipulació entre les dites parts que cascun any se haja de nomenar y nomene un justícia, dos jurats y un mostasaff, los quals hajen de regir y governar los nous pobladors de la dita e present vila de Fanzara y ses aldees. Elegint lo consell particular de la dita vila a les persones conveniens per a dits oficis, ço és, dos persones per a cada u de aquelles, les quals se agen de donar y presentar al procurador general per a què elegexca y nomene una persona de les dos per a dits oficis respectivament. Los quals oficials novamen<t> elegits o elegidors, ans de exercir sos oficis hagen de jurar en mà e poder del alcait de dita vila de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà de son ofici y aurà acabad son any, de saber-se bé y llealment en aquell respectivament.

II. Ytem, <és> estad pactad, clos, avengut e concordat per y entre les dites par<t>s que lo justícia de la dita vila puga conèxer acomolativament, ab lo procurador general o alcait de dita vila, de totes les causes civils consernents a penes y danys de les terres de horta, secà y terme de dita vila, y puga fer y fermar paus en son poder conforme disposicions forals del present Regne, lo qual dit justícia no puga conèxer de ninguna causa criminal.

III. Ytem, <és> estad pactat y concordad per y entre les dites parts que lo dit procurador general de sa excelència, en grau de apelació puxa e haja de nomenar de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat y espècie que sien. Y de les que de una vegada haurà conegut y sentenciat en primera ynstància, o en grau de apelació per actes interlocutoris o sentència difinitiva, puixa conèixer segona vegada y sentenciar aquella a vot e parer de altre assesor y persona perita en lleis.

IIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la sisena part de tot gènero de fruyts que es culliran en la horta de dita vila. E així mateix, tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors sis sous reals de València, sensals, rendals, anuals, perpetuals, ab lloïsme e fadiga, per cascuna cafizada que se’ls establiran y posihiran en la horta de dita vila, franchs de tot dret de delme y primícia per qua<n>t di<t>s pobladors nous han de pagar al retor que huy és y per tem<p>s serà, y al arcidiano de la iglésia mayor de la ciutat de Tortosa, la quantitad que es solia pagar ans de la expulció dels moros, sobre la qual pretenció y ha litis pendencia en la Real Audiència de la ciutat de València. Y los nous vassalls e pobladors, aprés de haver fet establiment de dita vila, en nom de dita universitat puxen elegir y nomenar un síndich per a què aquell, juntament ab el procurador de sa excelència, hajen de prosegir e pasar avant dita causa fins a sentència difinitiva y real execució de aquella, los gastos de la qual vindran a càrrech de sa excelència y no de dita universitat.

V. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per y entre les dites pars que los dits nous pobladors puguen gosar y gossen francament de tota la fruita del<s> a<r>bres que y aurà en la horta de dita vila, la qual no es podrà conservar exceptades les garrofes, fig<u>es si en secaran, raïms si es farà pansa o vi de aquell, perquè de aquestos tals fruits han de pagar la sisena part conforme los demés fruits y grans, cànem, lli y altre gènero de llegum que es culliran en dita horta. Los quals no pugen plantar atres abres de aquell gènero y espècie que està dit sens presehir licència de sa excelència o de son llegítim procurador.

VI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a pagar a sa excelència y a sos succesors, de totes les moreres que estan plantades, la sisena part, que és, de sis, una per a sa excelència y les sinch per a els pobladors. Y així mateix, hagen de pagar la sisena part y en la mateixa forma de les que uy avant es plantaran, les quals se hajen de plantar y planten en les vores dels camps conforme és ús y costum de bon llaurador, y no en mig dels camps. Y <si> voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres que no pugen aprofitar per a sembrar en aquelles forment y no en altra part alguna; y si es plantaran en dites terres, ha de ser preseint licència de sa excelència o de son procurador general.

VII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y per sos succesors <se obliguen,> donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la güitena part de la fruita que es culliran en lo secà de dita vila, exceptada la fruyta dels abres que y aurà en dit secà de la qualitat de la reservada en la horta, que són franchs. Y més, han de ser tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen los dits nous pobladors, per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et imperpetuum, dos sous reals de València censals, rendals, annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga etc., per cascuna cafizada.

VIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de portar franch y llíberament lo dret del raïm a la cassa o trull que sa excelència tindrà per a dit efecte; y si del raïm se farà pansa, tingen obligació de portar a ses cases; y lo mateix se entenga de les garrofes y figues per a què, aprés de estar seques y ben tractades, vaja lo col·lector o arrendador a la casa de dits nous basalls e pobladors a cobrar lo dret que tocarà a sa excelència. Y accí mateix, tinguen obligació dits nous pobladors y sos succesors pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en la casa que es nomenarà y es designarà per a dit efecte.

VIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència establirà a dits nous pobladors, y a sos succesors, tota la terra campa de montanya per a què la puixen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què agen de pagar, segons que ab lo presén capítol prometen pagar per ells y per sos succesors, a sa excelència y a sos succesors, dos sous reals de València censals, rendals, anuals y perpetuals, ab lloïsme y fadiga, pagadors cascun any et imperpetuum, per cascuna cafizada; y per rahó dels fruits que en aquella se culliran, la güitena part. Y si per cas en la dita terra campa plantaran vinyes, garroferes y figueres, sa excelència <els farà> gràcia e mercè del dret e part de fruit que li tocarà per tems de güit anys, ab què hagen de pagar cascun any, segons és dit, los dits dos sous de cens, fadiga y lluïsme per cascuna cafizada. Y finits y acabats los dits huit anys, hagen de pagar e pagen conforme la terra que ab present està plantada, presehint emperò licència de sa excelència e de son llegítim procurador per a plantar dita terra, per a què es tinga notícia de tems que es planta, per a què de allí avant comensen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que de nou se plantarà sembraran forment, llegums e altra qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la güitena part de allò que es cullirà en aquella.

X. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per cas se perdés lo plet e causa que es porta en dita Real Audiència entre lo reverendísim senyor bisbe y lo arcidiano de la ciutat de Tortosa, de una, y sa excelència de part altra, en la qual causa se han de inmiscuhir los nous pobladors de la present villa, y per ells són síndich y procurador, segons que desús està dit desús; y fos condempnat a què se agués de pagar delme y primícia en fruits, en tal cas, ara per llavons, llavons per ara, hajen de ser tenguts y obligats los dits nous pobladors, segons que ab lo presén capítol <se obliguen>, a donar e pagar a sa excelència y sos succesors, en la horta de dita vila, de la setena part de tots los fruits que aquells culliran, y en lo secà la novena de tot lo que es cullirà, franques de dit dret de delme y premícia.

XI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases de la present vila de Fanzara y ses aldees se hagen de estimar per un fuster y per un obrer de vila, persones de inteligència y satisfacció, les quals migan son jurament han de dir, declarar y estimar la verdadera valor de cascuna de aquelles; del qual valor y preu, de les dos parts <sa excel·lència fa gràcia y mercè> als dits nous pobladors y a cascú de aquells als quals se’ls establirà; la tercera part se ha de adosar a sens enfiteussis ab lloïsme y fadiga, a for de sis dinés per lliura reals de València.

XII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que totes les terres que se establiran als dits nous vasalls y pobladors, així en la horta com en secà e terme de dita vila, se entén establir a sens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, conforme la naturalea del contracte y disposicions forals del present regne.

XIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se retura per a si <y> a sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mostasaf en la forma supradicta, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ab facultad d’elegir procurador general, alcait y altres oficials semblans.

XIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que lo procurador general ha de conèixer en primera instància de totes les causes criminals privativament; y los presos que per causes criminals tindrà lo justícia ha de remetre y embiar al dit procurador general, ab què les persones que estaran preses y a bona guarda y custòdia se detingen en la dita e present vila, com sigen vehins de aquella. Atès que lo castell de Suera és de omenage y se ha de conservar sa alcaidia, de tota la Serra de Fanzara han de pagar drets de alcaidia, que és un almud de forment y altre de panís per a cada casa.

XV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva, per a si <y> a sos succesors, facultad per a fer ordinacions per a el bon govern del<s> nous vasalls y conservació dels tèrmens y terres, ymposant penes, alteran-les y llevan-les, e inovant les fetes y la conservació de les que la present vila demanarà y suplicarà a sa excelència.

XVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que per quant los dits nous vassalls y pobladors han representat los gastos y despeses que se ofereixen en conservar los asuts ab què regen les hortes y molen los molins, se’ls fa gràcia als dits nous pobladors y vassalls de el dret de les herbes de la montanya y horta per tems de nou anys, contadors dende el dia de Tots Sans primervine<n>t y del corrent any en avant. Lo qual tems se hage de tenir y acabar per Tots Sans de l’any mil si-sens vint-y-u, ab llívera facultad, ple bastant poder de arrendar-les y dispondre de aquelles.

XVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls de la present vila de Fanzara y ses aldees puguen pasturar sos ganados y gozar de les dites herbes, ab què tinguen obligació de pagar la desena part dels corderos y cabrits que nayxeran en dita vila y son terme; y del ganado de serda, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar e paguen, de deu, u; e los forasters a qui se arrendaran les dites herbes hajen y tingen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls nayxeran dins dit terme, la mitad de lo delme a sa excelència y a sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben criats conforme és ús y costum del present regne; y los marranchons eo porsells, que sien de set semanes.

XVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits nou anys, sa excelència y sos succesors puga e pugen arrendar les dites herbes y aprofitar-se de elles, deyxan als dits pobladors y nous vassalls lo past per a sos ganados, per lo dit delme, en tot lo terme.

XVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència senyalarà als dits nous pobladors y sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puga entrar en aquell lo ganado de la carniceria de dita vila y ses aldees, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar, ni per sa excelència ni per sos vassalls.

XX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de les penes que se imposaran en la horta y secà de dita vila, ultra del dany, ha de ser la una part de sa excelència, la altra per a el consell, y la tercera per a el justícia o jutge que·l declararà o sentenciarà, y per al acusador o denunciador, per iguals parts.

XXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que y ha de haver llibre en lo qual se escriguen e continuen les queixes e los clams o denunciacions, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes y composicions. Y haja de estar obligat lo justícia davant del qual se farà la tal querella, clam o denunciació, a manifestar-la en poder de dit receptor.

XXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los actes judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y en absència o falta de aquell, a on convindrà conforme la ocurrència del tems. Y les paus y treühes se han de fer com fins ha huy per la persona que les ha rebudes en lloch del escrivà, <com> fins a güy se à costumat.

XXIII. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors hajen de prestar jurament y homenages de fidelitat y vassallasge, per ells y per sos succesors, en favor de sa excelència y sos succesors, en mà y poder de son procurador general o de la persona que pareixerà a sa excelència, prometent y jurant guardar fidelitat conforme les disposicions del present regne.

XXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors y agen de prometre, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà en dita vila de Fanzara y ses aldees, cascun any et imperpetuum, en les festes de Nadal y de Nostra Senyora de agost, comensant la primera paga lo dia y festa de Nostra Senyora de agost del any primervine<n>t mil si-sens y tretse, y la segona en lo dia e festa de Nadal aprés immediate següent, y així cascun any consecutivament.

XXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran de dita vila y ses aldees, tingen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors lo dret dels grans en les heres, de les quals los dits nous pobladors ni sos succesors no el puguen traure que primerament no sia tret lo dret de sa excelència. Per a el qual efecte tingen obligació de donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech de la qual estarà recullir dits grans; y en lo cas que serà avisada la tal persona y serà renitent y descuidada en cobrar lo dit dret a sa excelència degut y pertanyent, havent-hi perill de aygües o diluvi o altra qualsevol tempestat, estant dits grans en les heres, puguen los dits nous pobladors y sos succesors traure de perill y posar en cobro tots los grans, ab tal que primerament sien mesurats en presència y asistència del justícia o de un jurat o de dos testimonis, per a què conste de la part que tocarà a sa excelència. Y estiga a càrrech dels dits nous pobladors y de sos succesors y traure de les heres o cases, a despeses de sa excelència, tindrà designats per a dit menisteri y efecte, y no dels dits vassalls.

XXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites pars que sa excelència se reserva per a si y a sos succesors tots los drets de regalies, com són les montanyes y pasts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carniseries y altres semblans si les hi haurà.

XXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que la part de lli y cànem que pertanyerà a sa excelència y a sos succesors, la hagen de pagar los dits nous vassalls y pobladors en la heretat y hera a on se cullirà, ymmediate aprés de ser collit o arrancat, pagant de set garbes o manolles, una. Y tinga obligació el colector o receptor a càrrech del qual estarà lo cobrar la part de sa excelència, de anar per ells al dit camp; y per a dar-o, tinguen obligació dits vassalls y sos succesors de donar notícia a dit colector, y no pugen alsar ni traure del dit camp dites gavelles, garbes o manades fins tant per part de sa excelència se hague pres lo dret e part que li toca y pertany. Y si per cas lo colector no anirà per dita part esent avisat, en tal cas pugue<n> recullir totes les garbes o manades en la forma que desús és dit.

XXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y fer lo oli en les almàseres si les hi haurà, coure lo pa en los forns, comprar en les tendes, carniseries, flaqueries y tavernes; però emperò comprar totes les dites coses llíberament los divendres en lo mercat públich que se acostumen fer en la dita vila, lo qual no puga ser en ningun altre dia de la semana.

XXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puxen vendre en ses cases ni altra part, per menut, ninguna de les coses que es venen en les dites tendes, flaqueries, carniseries y tavernes; emperò, se’ls dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruits que prosehiran de les collites puixen vendre, ço és, lo forment y sivada a barsella, y de ahí en amunt; y lo vi y oli, a miges quartes, y de allí en amunt; figues y panses, a liures, y de ay en amunt; y les garrofes de mig arova en amunt.

XXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos successors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada casa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de e<x>higir y cobrar de set en set anys en lo dia e festa de Nadal, per lo colector que cobrarà les demés rendes a sa excelència pertanyens.

XXXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva ver<s> si y sos succesors totes les mines de or, argent y altre qualsevol gènero de metall que es descubriran en dita vila, aldees y termes de aquella, exceptuades les del algeps, perquè de estes fa gràcia sa excelència a dits nous pobladors y a sos succesors.

XXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no pugen juntar consell general que primer no preseïxca licència en escrit de sa excelència, o de son procurador general o de persona llegítima, expresant la causa y rahó per a què es volen juntar y tenir consell general. Emperò, se’ls dóna llicència y facultat que en lo consell particular se puixen ajuntar tot temps que·ls pareixerà, segons disposicions forals del present regne, e pugen carregar e imposar ymposicions per a conservació de les asuts e sèquies e altres coses tocant al bon govern, tenint conte y rahó del que es gastarà, per a donar-lo a sa excelència tot temps que el demane.

XXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obligen, que tot temps y quant se establiran les cases y terres han de venir a residir a dita vila y ses aldees, ab son domisili y capmajor, dins dos dies del dia de la confecció de dits actes en avant contadors. Y venguts a resedir, no es puguen absentar de dita vila e aldees dins quatre anys den de el dia dels establimens en avant contadors, sots pena de comís y de vint lliures reals de València aplicador<e>s al consell y obres pies per yguals parts.

XXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que dins los quatre anys de residència ab son domicil·li y capmajor, los dits nous pobladors no puxen vendre, alienar, ni transportar, ne carregar ni cambiar les cases e terres que se’ls establiran, sots pena de nulitat de actes y de comís, y que pague a sa excelència tot lo que se li deurà.

XXXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits quatre anys de residència ab son domicili y capmajor, puxen vendre, alienar, transportar, carregar e cambiar les cases e terres que se’ls auran establit, o part de aquelles, pagant a sa excelència lo que se li deurà per rahó del dret de lloïsme y fadiga; y reservant-se ver<s> si lo dit dret de loïsme y fadiga, ab tal que la tal venda, alienació y transportació e concambi se hage de fer a persona de la jurisdicció de sa excelència, y que se obligue a venir a resedir personalment en dita vila y ses aldees conforme està dit en los capítols antesedens.

XXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que les vendes, alienacions y concambis que fasan de fet dits vasalls, hagen de fer-se en poder del notari de sa excelència y de sa cort, y no en poder de altre notari algú, perquè en tot temps se tinga notícia de dites vendes, alienacions, transportacions e concambis, so<t>s decret de nul·litat de actes.

XXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència ni sos procuradors no entén establir dites cases e terres de dita vila e aldees de aquella a cavallers, ni persones eclesiàstiques ni a altres alguns que gozen de previlegi militar, sinó de aquells que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots pena de nulitat de actes.

XXXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se encarregarà y adosarà pagar tots los càrrechs que responien la dita vila de Fanzara y ses aldees, als quals estaba obligada la dita vila, y constarà deure llegítimament, així per sa excelència com per la universitat de dita vila y aldees y particulars persones de aquelles.

XXXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que si per cas ningú de dits nous pobladors se n’anàs de la dita vila y aldees de aquella, conforme lo tenor de la present capitulació tinga obligació de contar y pagar a sa excelència lo que li deurà.

XXXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència y sos procuradors no entén admetre per nous pobladors a ninguna persona que conste haver fermat actes de població en altra qualsevol part y lloch del present Regne, aprés de la capitulació dels moros.

XXXXI. Ytem, <és> estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors se han de obligar pagar a sa excelència y a sos succesors tots los drets a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altre qualsevol espècie sien, los quals se puxen cobrar y executar ab execució prompta, real y fiscal, sens contradició alguna segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

XXXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen gozar franca y llíberament de tota la montanya baixa, y gosen així mateix de la montanya alta, esporgar los abres y tallar rames, ab què no·n puguen tallar ningú per lo peu; ans bé, tingen obligació de dexar les guies per a què la dita montanya y abres se conserven; y si se oferirà haver de tallar algun abre per la soca per ses nesesitats, lo puixen tallar precehint llicència al procurador o alcait de dita vila; y també puxen tallar per a reparar los asuts tots los que seran menester, preseint, segon<s> és dit, dita llisència del dit alcait o del justícia.

XXXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen plantar olms o arboleda en llochs còmodos, com no sia en perjuí de les heretats y de veïns.

XXXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen cazar y peiscar llíberament, com no siga en temps vedad, ni ab senderes ni gozos ni ab instruments proïbits per furs del present regne; reservan-se emperò sa excelència y sos succesors poder, en alguna ocació <o> ocacions, prohibir la dita caza y peixca y fer crides.

XXXXV. Ytem, <és> estat pactat y concordad per y entre les dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins correns, no lo puxen traure en altra part a moldre ultra del present terme; y si lo forment que compraran fora del terme de la present vila y aldees de aquella lo voldran portar mòlt y fet farina a ses cases, la pugen fer.

XXXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que cada hu dels nous pobladors, vasalls, vehins e habitadors y sos succesors, puxen fer y sembrar en ses heretats fins en una fanecada de alfals per al govern de ses cavalcadures, y no més; pagant en lo temps que estarà dita terra sembrada del dit alfals, sinch sous per fanecada y més lo sens ordinari de lluïsme y fadiga.

XXXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen reedificar de nou les cases que se’ls establiran, obrir de nou portes y finestres, y tancar les que huy tenen, y alsar les parets y quartos de elles tot lo que vullen, y baixar-les si els convindrà; e azò puxen fer e fasen tants quants vegades voldran llíberament a tota sa voluntat y sens demanar llisència; e asò se entenga a tota utilitat y profit de dites cases y sens perxuhí del veïns de aquelles, guardat les disposicions forals del present regne.

XXXXVIII. Ytem et ultimo, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los presens capítuls e qualsevol de aquells sien executoris, ab sumició y renunciació de propri for, variació de juhí, y ab les demés clàusules aposar acostumades conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis, lectis et intelectis, <per> nos, partes predictae, laudantes, aprobantes et firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promisa per nos et succesores nostros quoscumque, pacto spetiali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius103 sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta,104 omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostr<ar>um, partium predictarum, pertinent et expectare videntur, singula suis singulis referendo, atendere et eficaciter complere, tenere et inviolabiliter observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit aut contra premissa capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque105 preinserta capitula ac eorum singula ac in eis pactatta, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et expectant, pertinereque et espectare atque prodesse possint atque possent quomodolibet nunch <vel> in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promisum finem non deducerentur, aut si nos, dictae partes, et nostri aut altera nostrum, partium106 predictarum, et in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus107 et adimpleverimus et seu ad108 debitum pactatum et concordatum efectum <non> deducxerimus aut deducxerint. Ita quod,109 premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum et per oblatum110 efectum minime sortiantur,111 pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, stipulationi solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso112 facto nos, dicte partes, et nostri aut altera partium nostrum, partium predictarum, contraveniendo, incurramus et incidamus, incurrat atque incidat penam duorum mille florenorum regalium Valentie de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exhigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et <ad>implere et observare desideranti aplicandorum, dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse,113 rato semper hoc pacto manente, itaque, exacta dicta pena vel non aut graciose remissa, ni<hi>lominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et <in> preinsertis capitulis <et> eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore114 maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exigi possit toties quoties fuerit115 contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni116 rei sich non geste, inite et concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur et enarrantur adque scribuntur,117 et doli, <mali> conditioni sive causa,118 et in factum actioni benefici<is> juri119 aut legi dicentibus quod120 qui factum promitit prestando interese liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio121 et consuetudini premissis adversantibus.122 Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac misionum,123 si quas fieri contingerit, solutionem, <satis>factionem, emmendam et complementum distringi, compeli seu etiam <fortiari> posimus nos, dicte partes, <ad> invicem et vicisim, per quemcumque judicem <ubique eligendum>, gobernatorem vel alium infra tam<en> Regnum Valentie, secularem tamen, in cuius124 foro, examine et judicio omnia predicta supra <et> infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa, nos, dicte partes, ad imbicem et vicissim, adimplere, complere et observare promitimus, et teneamur ach si contractus eset ibi selebratus et solutio destinata, <in> cuiusvis foro, districtui, jurisdictioni et judicio licet non sit vel fuerit judex ordinari<us> nostrum, partium predictarum, vel alii nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra su<b>mitimus, subponimus125 et astringimur nostro propio foro, quo ad hec penitus et de serta ciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro>: «De jurisdictione omnium judicum etc», et omni alii fori126 declinatorie, fiantque inde per eum, de127 et pro premisis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum,128 partium predictarum, aut alterius nostrum, mobilium129 et inmobilium et etiam privilegiatorum, abitorum ubique et habendorum, sine aliqua libeli oblatione, litis contestatione aut alterius juris solemnitate, <sed> ad solam demostrationem presentis publici instrumentis et eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confecioni<s> judicialli aut sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius apelare vel suplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat in <h>is aliqua juris solemnitate, immo130 dicta pignora, execucio, vendicio et distractio pignoris bonis et jurium predictis fiant et fieri131 valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri usitatum,132 et de condemnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit133 subsecutum, omni judiciario <ordine> pretermiso, nec134 admitamur nech admiti posimus135 ad aliquas rationes, defenciones, alegaciones vel execuciones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam136 omnem dilacionis, calumnie et difugi<i> materiam. Renuntiamus scienter et exprese per speciale pactum predictum omni libeli oblationi,137 litis contestationi et quibusvi<s> recursibus et apelacionibus, et juri etiam apelandi et recurrendi, a<c> facultati oblacionis bono<rum> i<m>mobilium bonis existentibus mobilibus, semoventibus138 vel privilegiatis. Addicientes nobisque ex dicto pacto concedentes quod139 liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum140 obedienti, contra partem <in>obedientem variare juditium actionem et executionem in puncto quo sit et in quacumque parte executionis, tam in modo, forma, loco et examine quam141 etiam in personis judicum et conventorum et bonis et juribus nostris ratione contentorum in hoc instrumento a<d> totam nostrarum omnimodam, ut predicitur, voluntatem, sine aliqua protestatione et sine expensarum amicione. Renunciantes foro et juri dicentibus142 quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non posit contra alios correos vel simul obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discusa, et ipse inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicte roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicissim, quod143 si predictis omnibus et singulis, atendendis et complendis a nobis144 et bonis nostris, ad imbicem et vicissim, habendis et eligendis, recipiendis et recuperandis aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit,145 totum id quidquid <sit> et quantumqumque fuerit nobis et nostris, ad invicem et vicissim, solvere, restituere et emendare promitimus, et teneamur confectim nostrae omnimodae voluntati, super quibus damnis,146 gravaminibus, sumptibus, misionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur nobis solo simplici juramento partis nostrarum, partium predictarum, que damna, interese et expensas fecerit147 sine testibus et alia probatione, que nunc pro tunc <ad> imbicem et vicissim deferimus, et pro delato haberi volumus. Renuntiantes foro juri dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse lisite revocare et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et irrevocabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad imbicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra, dictis respective nominibus, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, abita ubique et habenda.

Quod est actum in dicta vila de Fanzara, die trigessimo mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC duodecimo.

Sig++na nostrum, Andreae Ruiz Puente et Antonii Villalta, procuratorum predictorum suae excelentiae, et signa relicorum omnium populatorum quia hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Ludovicus Micola et Franciscus Andreu, agricultores, vallis de Uxo habitatores, quo ad firmas dictorum populatorum predicte ville Francisci Garses, Juanis Sanchis, Andre<ae> Navarro, Petri Agut, Natalis Gallent, Petri Chiva, Antoni Vilar, Juanis Ruis, Petri Araguet, Dominici Lasaro, Ludovici Isach, Micaelis Isach, Juanis Soriano, Dominici Colas, Micaelis Julbe, Dominici Gasque, Bartholomei Ribes, Baptiste Monferrer, Petri Chiva, Bartholomei Gomes, Juanis Monfort, Petri Mesquista, Juanis Beltran, Guillermi Sales, Onufri Navarro.

Et quo ad firmam dicti Andreae Ruis de Prado, qui in Vale de Uxo, in loco de Benisat, die prima octobris dicti anni dicto nomine firmavit et obligavit, fuerunt testes predicti.

Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, qui dicto nomine die XXIIII novembris dicti anni firmat et obligavit in loco de Benicafull, dictae Vallis de Uxo, fuerunt testes Juanes Montiel, presbiter, rector dicte Vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, dicte Vallis habitatores.

Quo ad firmas vero dictorum Juanis Puerto, Marti Puerto et Bartholomei Olaria, dicte alde<e> de Leuxa, firmarunt, promiserunt et obligarunt ut supra continetur in dicta villa de Fanzara, die primo dicti mensis octobris, fuerunt testes proemidicti.

Quo vero ad firmas Michaelis Colas et Juanis Badenes, predictorum, dicte aldeae de La Alcudia de Fanzara, qui in dicta vila de Fanzara dicto die primo predicti mensis octobris dicti et eiusdem anni firmarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra continetur, fuerunt testes dicti Ludovici Micola et Francisci Andreu, agricultores, dictae Vallis de Uxo habitatores, in dicta vila de Fanzara reperti.

222.

1612, octubre, 1. Fanzara.

Enric Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb, i en el seu nom Andrés Ruiz Puente i Antoni de Vilalta, atorga carta de poblament per a les localitats de Suleimà i Sandent, de la vall de Sueras, anomenades més tard Suera alta i Suera baixa.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (4). Còpia legalitzada, datada el 1757, feta per Josep Torrent, notari i escrivà de la Governació de la ciutat de Sogorb, a partir d’altra còpia legalitzada feta pel notari Miquel Geroni Xorruta, fill del notari Xorruta, a partir del protocol original.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (3). Còpia legalitzada, datada el 1757, a partir d’una còpia datada el 4 d’octubre de 1618.

C. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, núm. 14 (2). Còpia sense data, feta pel notari Melcior Morales, i només dels capítols.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla i els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 182-189. Edició només dels capítols.

TEXT

Die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata amen. Noverint universi quod nos Andreas Ruis Puente, miles <et in utroque jure licenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espexo et Ahillon in regno Castelle, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago olim Fernandez de Cordova, ducem de Cardona et Sugurbi<i>, marchionem dicti marchionatus de Comares et de Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamur, alcaydum domicellorum sacre, catholice et regie magestatis domini nostri regis, dominum baroniarum d’Entensa et Arbeca et Cuneta, in Cathaluniam Principatum, baronyarum quoque Vallis de Uxo, Serre de Eslida, villarum Paterne et Benaguazil et Popule Vallisbone alias de Benaguazil et reliquorum Antiqui Patrimonii, in hoc presenti Valentie Regno, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computator maior sue excelentie in dictis statibus Principatus Cathalonie et presentis Regni Valentie, ut et tamquam procuratores sue excelentie, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populacionem presentorum locorum de Soleyma et Sandent, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicis instrumentis actis et confectis in palatio sue excelentie in dicta villa de Lucena, receptis et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum et de numero dicte ville de Lucena sub diebus sexta martii et vigesima augusti anni millesimi sexcentesimi undecimi, registratisque in octagesima secunda manu Mandatorum et Empararum Curie Civilis Valentie dicti anni, foleo octavo, ex una. Et Ludovicus Serrano, Petrus Saura, Antonius Cano, novos populatores loci de Suleyma; Jacobus Talamantes, Jacobus Ruvio, Alexos Calatayut, Michaelis Planes, Gaspar Torres et Antonius Piquer, omnes novos populatores loci de Saudent; partibus ex altera, convocati et congregati in palacio sue excelentie. Atendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentie factam de expreso ordine, iussu148 et mandato sacre, catholice et regie magestatis potentisimi domini nostri regis Philipi tertii, nunc feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti Valentie Regno sub die vigesima secunda septembris anni millesimi sexcentesimi noni, fuerunt expulsi a dicto et presenti Valentie Regno et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulati et deserti presentes locos de Suleyma et Sandent, et absque vassallis et habitatoribus qui collerent terras et posseciones dictorum locorum, eo quia vasalli, vicini et habitatores dictorum locorum erant sarraceni et ita expedit sunt, summoopere et magna cum diligencia de novo populare locos presentes christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem nostre sancte fidei catholice, et ut collant terras relictas per dictos agarenos in augmentum et conservacionem dicti ac presentis Regni Valentie iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predicte, de novo populare locos presentes de Suleyma y Sandent et terras terminorum eorundem conservare et reducere149 ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vasalli et habitatores locorum presentorum possimus in hiis commode vivere et habitare iuxta condicionem et qualitatem nostram, et dictus excelentisimus dominus, principalis noster, posset fructus, redditus et emolumenta annuatim percipere a nobis, dictis vasallis et habitatoribus ac succesoribus nostris. Igitur, exequtioni deducentes pacta inter nos et vos, scienter et gratis, thenore presentis publici instrumenti cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri150 et in aliquo non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et authentica persona pro nobis, ad invicem et vicisim, stipulante et legitime recipiente, et nostris, dictis respective nominibus, quod racione et causa nove populationis et stablimenti domorum et terrarum presentorum locorum de Suleyma et Sandent, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et intellegi data et continuata, que sunt thenoris sequentis:>151

En nom de nostre Senyor Déu Jesuchrist y de la sacratíssima Verge Maria, mare seua, y de tots los pecadors especial advocada.

Capítols fets y fermats, estipulats, avenguts y concordats per y entre los dits licenciado Andrés Roís Puente y Antoni de Villalta, cavaller, en nom de procuradors de sa excelència del senyor duch de Cardona, senyor dels presents llochs de Suleymà y Saudent, de una, y los dits nous vassalls, vehins y habitadors de dits llochs, de altra, per rahó y causa de la nova població de aquells, los quals capítols són del sèrie y thenor immediate següent:

[I]. E primerament, és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits licenciado Andrés Roís Puente y Antoni de Villalta, cavaller, en nom de procuradors de sa excelència, estabiliran totes les casses, eres, pallises y terres, ayxí de horta com de secà, tot a cens emphitheosim, ab lloïsme y fadiga, conforme a furs del present regne, als nous pobladors, vehins, vasalls y habitadors de dits llochs de Suleymà y Saudent, de la vall de Suera, propris de sa excelència.

II. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre dites parts que les casses de dits llochs se han de aprear y estimar per un obrer de vila y un fuster, persones pràtiques y de satisfacció, los quals hajen de prestar jurament y fer relació del just valor de aquelles; de les dos parts del qual valor sa excelència ne fa gràcia y mercè als dits nous pobladors, y la tercera part han de pagar per via de cens, fadiga y lloïsme a rahó de sis dinés per lliura, conforme les disposicions forals del present regne.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, pagar a sa excelència y a sos succesors, ayxí en la horta com en lo secà, de tots los fruyts que culliran, la octaba part, franca de delme y primícia; perquè dit dret de delme y primícia dits nous pobladors y sos succesors, així guanyant lo plet e causa que ab lo reverendíssim senyor bisbe y arcidiano de la ciutat de Tortosa, o no; y feta que sia la dita població y establides dites casses y terres de dits llochs, han de eligir y nomenar síndicho de dites universitats a hu dels procuradors de sa excelència per a què, en nom de procuradors de dites universitats, se inmiscuheixca en dita causa y pase aquella avant, fins a sentència difinitiva; y tots los gastos y despeses que se oferiran, vinguen a càrrech de sa excelència y no a càrrech de dits llochs.

IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab los presents capítols se obliguen per ells y per sos succesors, a donar y pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la uytena part del<s> fruyts, sis sous reals de València, censals, rendals y annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada de terra que detindran e possehiran en la horta de dits llochs.

V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, vehins y habitadors de dits llochs, puguen gozar francament de tots los a<r>bres de fruyta que y haurà en la horta que no·s puga conservar ne conserve, exceptades garroferes y figueres, perquè dels fruyts de aquelles se ha de pagar la huytena part fins secaran, conforme los demés fruits de grans, cànem, lli y altre gènero de llegums que es colliran en la dita horta; ab què no puguen plantar altres arbres de aquell gènero y espècie que primerament no preseheixca licència de sa excelència o de son procurador general.

VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de totes les moreres que estan plantades en la horta y terme de dita vall pagar la güitena part, que és, de huit, una per a sa excelència y les set per a els pobladors. Y axí mateix, hajen de pagar la dita <h>uytena part en la mateixa forma de les que de hui en avant se plantaran, les quals se hajen de plantar en les vores de les moreres dels camps, conforme és ús y costum, y no en mig dels camps. Y si voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres llaugeres les quals no aprofiten per a sembrar en aquelles forment, ni en altra part alguna. Y en cas que planten dites moreres en dites terres flaques, ha de ser presehint llicència del procurador general de sa excelència o de altra persona llegítima en nom de sa excelència.

VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la huitena part de tots los fruits que culliran en los secans de dita vall, dos sous reals de València, censals, rendals e annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada.

VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència fa gràcia y merced als dits nous pobladors y a sos succesors eo a les universitats de dita vall, de poder-se aprofitar de tots les arbres silvestres, vulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes, y de los corchos que de aquells prosehiran, ab què paguen a sa excelència y a sos succesors, de cada huit corchos que es trauran, hu, en la forma sobredita; los quals no puixen traure ni arrancar sinó en lo tem<p>s acostumat y presehint licència; y que tinguen obligació cada hu de dits vasalls donar manifest de allò que cullirà, sots les penes que se le impossaran.

VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació de portar lo dret del rahim a la cassa o trull que sa excelència tindrà dedicada per a dit efecte; y si faran panses de dit rahim, tinguen obligació de portar-les a ses casses, y lo mateix les garrofes y figues, per a què aprés que estiguen seques y ben sahonades vaja lo colector o arrendador a dites cases per lo dret que es deu e pertany a sa excelència. E així mateix, tinguen obligació de pagar lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en dita casa per a dit efecte nomenada.

X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència estabilirà als dits nous pobladors y a sos succesors tota la terra campa, així en lo pla com en montanya, per a què la puguen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la dita huytena part de tots los fruits, dos sous reals de València censals, ab lloïsme y fadiga, per cada cafizada de terra. Y si en la dita terra campa plantaren vinyes, garroferals o figuerals, sa excelència los fa gràcia y mercè del dret de la part de fruits que li pertany per temps de huit anys, ab què ajen de pagar cascú any los dits dos sous per cada cafizada. Y passats los dits huit anys, paguen conforme <la terra> que al present està plantada, presehint licència de sa excelència o de son procurador general ans de plantar aquella, per a què es tinga notícia del temps que es plantarà, per a què de allí en avant comencen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que es plantarà, de nou sembraran forment, llegums o altre qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la huytena part de allò que en dita terra se sembrarà y cullirà.

XI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que en los dits llochs de dita vall aja de haver un justícia, dos jurats y un mustasaf per a els dits oficis; nomenats per la universitat eo consell particular de aquella, dos persones per a cada ofici, y presentar-les al procurador general per a què elegeixca una de aquelles per a cada hu de dits oficis; los quals oficials hajen de jurar en mans del alcayt de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà y acavarà son any y ofici.

XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo justícia puixa conèixer acomulativament ab lo procurador general o alcayt, de totes les causes civils y de les tocants a penes y danys de la horta y secans, y puixa fermar paus y treuhes conforme furs del present regne, y que no puixen de causa criminal alguna.

XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, puixa e haja de conèixer de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat que sien; y de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació y sentenciat per actes e intermedis, o interlocutòria sentència, puixca conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de assesor.

XIIII. Ítem, és estat pactat y concordat que sa excelència se retura ver<s> si y sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mustasaf en la forma sobredita, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mist imperi, ab facultat de elegir y nomenar procurador general, alcayt y altres oficials semblants.

XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo procurador general haja de conèixer de totes les causes criminals en primera instància, privativament. Y los processos que per causa criminal tindrà lo justícia, los ha de remetre al dit procurador general, ab què les persones delinqüents tinguen ben custodides y guardades en los dits llochs, com sien vehins de aquelles, atès que lo castell de fuera és castell de homenatge y se ha de conservar sa alcaydia. Y de tota la terra de Fanzara han de pagar, per dret de alcaydia, un almut de forment y altre de panís per cada casa.

XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva, per a si y sos succesors, la facultat de poder fer ordinacions per al bon govern dels vassalls y conservació dels térmens y furs de aquells, imposant penes, alterant-les y llevant-les, y moderant les fetes e innovant aquelles, y confirmant-les de nou y ratificant eo concedint-lis que les universitats de dits llochs demanaran e suplicaran a sa excelència.

XVII. Ítem, és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de tenir netes les sèquies, reparar los assuts y sèquies tot temps que serà menester, a despesses pròpies de aquells.

XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que als dits nous pobladors y a sos succesors sa excelència los fa gràcia del dret de les herves de la montanya, secà y horta per temps de nou anys, contadors del dia y festa de Tots Sants primervinent y del corrent any, y finiran lo dia y festa de Tots Sants del any mil sis-cents vint-y-hu, ab facultat de poder-les arrendar y usar de elles a ses voluntats.

XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors puixen pasturar sos ganados y gozar de les dites herves, ab què tinguen obligació de pagar la dèzima part dels corderos y cabrits que els naixeran en dita vall y terme de aquella, y del ganado de serrada, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar la setena part; y los forasters a qui se arrendaran dites herves y pastos hajen y tinguen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls naixeran dins lo dit terme, la mitat del delme a sa excelència y sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben nutrits a ús y costum del regne; y los marranchons, de set semanes y cuidats.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que passats los dits nou anys sa excelència puga arrendar dites herves aprofitant-se de elles, deixant y donant a dits nous pobladors y a sos successors lo past per a sos ganados, ab lo dit delme per tot lo dit terme.

XXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se nyalarà a dits nous pobladors y a sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puguen entrar en aquell lo ganado de la carne suya y dula de dit lloch, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar per sa excelència ni per sos succesors.

XXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de les penes y composicions que se imposaran en la horta y secà, ultra del dany, ha de ser la una part per a sa excelència, l’altra per al consell, y la tercera per al justícia o jutge que provehirà o sentenciarà y per a el acussador que u acusarà, per iguals parts

XXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que se ha de fer un llibre hon se escriguen e continuen clams e querelles eo instància, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes e composicions, y ha de estar obligat lo justícia davant qui·s posarà lo tal clam, querella o instància, en manifestar-la en poder del dit receptor.

XXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los actos judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y no havent-lo-y, a hon convendrà, conforme la ocurrència del temps, y les paus y trehues se han de fer com fins a hui per la persona que·s trovarà en lo lloch del escrivà, com se acostuma.

XXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors de la vall de Suera, vehins y habitadors, per ells y per sos succesors hajen de prestar jurament y homenatge de fidelitat y vasallatge en favor de sa excelència y de sos succesors, en poder general o procurador conforme les dispossicions forals del present regne.

XXVI. Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors de dita vall sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà cascun any en dits llochs e vall en dos iguals pagues, la primera en lo dia y festa de Nostra Senyora de agost y la segona lo dia y festa de Nadal aprés següent, y així consecutivament cascun any.

XXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors de dita Vall e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret dels grans en les eres; de les quals los dits nous pobladors no·ls han de traure que primerament no sia tret per lo dret de sa excelència; per al qual efecte tinguen obligació de donar notícia y avisar primer al colector o persona a càrrech de la qual estiga lo cobrar los dits fruyts o grans per compte de sa excelència; y si sient avisat serà renitent y descuydat en dita colecta y cobranza, e habent-hi perill de infortuni de aygües e altra qualsevol cosa en les heres, en tal cas puguen dits nous pobladors traure de perill dits grans y posar aquells en salvo, ab què primerament, en presència y asistència del justícia o de un jurat, o de dos persones, se medixquen dits grans per a què conste de la part e porció que toca a sa excelència. Y està a son càrrech manar portar dita part tocant à sa excelència de les eres o cases als graners que sa excelència haurà designat e tindrà per a dit efecte.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos succesors tots los drets de regalies com són les muntanyes, parts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carneceries y altres semblants si les hy haurà.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part de lli o cànem que tocarà y pertanyerà a sa excelència, la hajen de pagar y paguen los dits nous pobladors y sos succesors en la eretat que culliran aquell, encontinent aprés de ser collit o arrancat, pagant, de huyt garbes o feixos, una; y tinga obligació de anar per aquell o aquells lo colector a càrrech del qual estarà dita cobranza o colecta. Per la qual rahó tinguen obligació de avisar-lo, y que no puguen portar-se’n les dites garbes o feixos fins tant lo colector haja pres lo dret que es deu a sa excelència. Y si per cas dit colector serà renitent e descuydat en anar a cobrar dita part deguda a sa excelència, en tal cas los dits vassalls y sos succesors puixen recollir y recullguen dites garbes o feixos en la forma sobredita.

XXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y en les almàseres si les hy haurà; coure lo pa en los forns; comprar en les tendes, flaqueria, carnizeria y taberna, comprar emperò totes les dites cosses, comprar-les en los mercats de dits llochs si o hauran acostumat antigament.

XXXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen vendre en ses casses ni en altra part per menut ninguna de les coses que·s venen en dites tendes, flaqueries, carnizeries y tabernes; emperò, sols se dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruyts que de ses heretats culliran, puixen vendre en esta forma: lo forment y ordi a barcella y de ahí amunt; lo vi e oli a miges quartes y de ahí amunt; de garrofes, miges arrobes y de ahí amunt; figues y panses, a lliures, y de ahí amunt.

XXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits vassalls, vehins e habitadors eo nous pobladors de dita vall de Suera e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar o pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada cassa cascun any per dret de morabatí; lo qual dret se haja de exigir y cobrar de set en set anys, en lo dia e festa de Nadal per lo col·lector que exhigirà les demés rendes, conforme furs del present regne.

XXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos succesors totes les mines de or, argent e de altre qualsevol gènero de metall que·s descobriran en dita vall e terme de aquella; exceptat emperò los de algeps, de les quals sa excelència los ne fa gràcia als dits nous pobladors y a sos succesors.

XXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen juntar consell general que primerament no presehixca licència en escrit de sa excelència o de son procurador general o de altra persona llegítima, expresant la causa y efecte per al que·s volen juntar. Emperò, se’ls dóna licència y facultat per a juntar lo consell particular tot lo temps que·ls pareixerà, conforme disposicions forals del present regne, e imposar e carregar peytes per a la conservació dels assuts y altres coses tocants al bon gobern de dita vall e llochs de aquella, ab tal que hajen e tinguen obligació de portar compte y rahó del que·s gastarà, per a donar-lo a sa excelència o a son llegítim procurador per a dit efecte.

XXXV. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors de dita vall e llochs de aquella sien tenguts y obligats, segons que ab lo pressent capítol se obliguen a sa excelència y a sos succesors, a què dins dos messos contadors des del dia que se’ls establiran dites cases e terres de dita vall e llochs de aquella, de venir a residir en dites cases ab son domicili y capmajor. Y essent venguts, com dessús és dit, no se’n puixen anar ne ausentar ab son domicili y capmajor per espay y temps de quatre anys contínuos, sots pena de comís y de vint lliures aplicadores per al consell de obres pies, per iguals parts.

XXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits quatre anys de residència ab son domicili e capmajor durant, los dits nous pobladors ni sos succesors no puixen vendre, alienar ni transportar les dites cases e terres ni sobre aquells carregar ni menys cambiar, sots pena de nulitat de actes y de comís y de pagar a sa excelència tot lo que se le deurà.

XXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que finits y acavats los dits quatre anys de residència personal ab son domicili e capmajor, los dits nous pobladors, vasalls e habitadors puixen vendre llíberament les cases y terres que se’ls hauran establit, o part de aquelles, e imposar e carregar sobre aquelles lo que·ls pareixerà, pagant a sa excelència y a sos succesors lo que se’ls deurà per rahó del dret de lloïsme y fadiga, reservant-se aquell vers si y sos succesors. Ab tal, que la venda o vendes que·s faran de dites cases e terres haja de ser y sia a persona o persones del for y jurisdicció de sa excelència y debarans, y que la tal persona o persones que compraran dites cases e terres se obliguen e hajen de obligar de venir a residir e habitar personalment ab son domicili e capmajor a dit lloch e vall, segons està dit e referit en los capítols precedents.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que les vendes, alienacions, transportacions e concambis que faran dits vassalls en lo temps que se’ls permet, les haja de rebre lo procurador de sa excelència o lo escrivà de sa cort, y no altra persona alguna, sots decret de nulitat de actes, perquè en tal cas se tinga explícita notícia y clara notícia de aquelles.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excelència ne sos procuradors no entenen establir les cases e terres de dita vall e llochs de aquella a persones eclesiàstiques ni altres que gozen de previlegi militar, sinó sols ad aquelles que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots decret de nulitat de actes.

XXXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se [adecarà?] y encarregarà de tots los càrrechs que responen les universitats de dita vall, als quals estaven obligats y constarà deure’s llegítimament així per sa excelència com per les universitats de dita vall y particulars persones de aquelles.

XXXXI. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que si per cas algú dels dits nous pobladors se n’anirà e ausentarà conforme lo thenor de la present capitulació, tinga la obligació de contar y pagar a sa excelència lo que deurà.

XXXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència ni sos procuradors no entenen admetre per poblador o pobladors a ninguna persona que conste o constar puixa haver fermat acte de capitulació e nova població en altra qualsevol part del regne aprés de la expulsió dels moros.

XXXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo pressent capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tots los drets a sa excelència deguts y pertanyents, així de regalies com àls de qualsevol espècie sien; los quals se puixen cobrar y executar ab execució prompta segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

XXXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puixen, franca e llíberament, gozar de tota la muntanya baixa, e puixen així mateix, de la muntanya alta, esporgar los arbres y tallar rames, e que no puixen tallar ningun arbre per la soca e peu, ans bé, tinguen obligació de deixar les guies per a què la dita montanya y arbres de aquella se conserven. Y si se oferisca haver de tallar algun arbre per lo peu o soca per a ses necesitats, ho puixen fer demanant primerament licència ans de tallar aquell a persona llegítima que la puixa donar; e així mateix, puixen tallar per al reparo del asut tots los arbres que seran nezesaris, ab licéncia del alcayt o justícia.

XXXXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que puixen plantar olms e altres arbres a modo vulgarment dit de alamedes, en llochs còmodos, com no sia en perjuí dels vehins y de les heretats de aquells.

XXXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puixen cazar llíberament tot temps que vullguen, ab què no sia en temps vedat, ni ab senderes ni ab gosos ni instruments prohivits per furs del present regne; reservant-se emperò sa excelència vers si y sos succesors poder, en alguna ocació o ocacions, prohivir y vedar dita caza, y cazar en dit terme per temps y per crides.

XXXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins corrents, no puixen traure’l a moldre a altra part alguna; y lo forment que compraran defora de dita vall e llochs de aquella, aprés que estiga dins dita vall e sos llochs, tinguen obligació de moldre’l en dits molins, sens poder traure aquell de dita vall. Emperò, si’1 voldran portar en farina de honsevulla que·l compren, ho puixen fer y estiga en sa facultat.

XXXXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que cada hu dels nous vassalls e pobladors puixa fer en ses heretats e sembrar una fanecada de alfals e no més, pagant en lo temps que estarà ocupada en lo dit alfals quatre sous ademés del cens, ab lloïsme y fadiga, que aquella fa y respon.

XXXXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls e habitadors de dita vall e llochs de aquella puixen reedificar de nou les casses que se’ls establiran, obrint de nou portes y finestres y tancant les que tenen, y alzar les parets y cambres de aquelles tant quant voldran, y baixar-les quant convinguen, a tota sa voluntat y sens demanar licència. E azò se entén en augment e milloria de aquelles e sens perjuhí dels vehins, conforme a les disposicions forals dels present Regne.

L. Ítem et ultimo, és estat pactat e concordat entre dites parts que los presents capítols e cascú de aquells sien executoris, ab sumissió y renunciació de propi for, variació de juhí e altres clàusules roborants y en semblants actes posar acostumades, conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis lectis et intelectis, nos partes praedictae laudantes et aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in presentis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, estipulata atque promissa, per nos et succesores nostros quoscumque, pacto speciali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, <e>narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquanque nostrum, partium152 predictarum, pertinent et spectare videntur, singula <suis> singulis referendo,153 atendere et eficaciter complere et inviolabiliter tenere et observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et <ea> <n>ullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nec contravenire nec per aliquem vel aliquos contrafacere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preincerta capitula et in eisdem contenta, concordata pactata, promissa atque estipulata et precontenta non observaverit vel adimpleverit, aut contra predicta capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque preincerta capitula et eorum singula ac in eisdem contenta, pactata, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque partem nostrarum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinere et spectare atque prodese posint aut posent quomodolibet nunc et in futurum infringeretur, et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum finem non deduceretur, aut si nos, dicte partes, aut nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, in preincertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu154 ad debitum pactatum effectum non deduxerimus aut deduxeri<n>t. Ita <quod>, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa, ad suum debitum atque promissum et per oblatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento,155 stipulatione solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dicte partes, et nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, contraveniendo incidamus156 et incurramus, incidant atque incurrant, penam duorum157 mile florenorum de bonis nostris, nostrarum partium predictarum, contravenendo et inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrarum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observare et complere desideranti dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod,158 exacta dicta pena vel non aut gratiose remisa, n<ih>ilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promisa, in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena, si comitatur, peti et exigi posit toties quoties fuerit contrafactum. Renunciantes scienter omni exceptioni rei sic non gestae, concordatae,159 pactatae, estipulatae atque promissae, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur et enarratur atque scribi<tur>, et doli, condicioni sive160 causa, et in factum actioni beneficiis legi ac juri dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse, liberatur,161 et omni alii juri, foro, privilegio vel consuetudini premissis obvianti. Ad quorum omnium et singulorum et supra et infrascriptorum, <ac misionum> si quas facere conti<n>gerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli <seu etiam> forciari possim<us>, nos, dictae partes, ad invicem <et vicissim>, per quemcumque judicem ubique eligendum secularem infra tamen Regnum Valentiae, in cuius foro et examine omnia superius pactata, stipulata atque promissa, nos, dictae partes, ad invicem et vicissim, adimplere et complere promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, <in> cuius foro, judicio et examine licet non sit judex nostrarum, partium predictarum,162 ordinarius. Nos <tamen> et omnia bona nostra submitimus nostro propio foro, <quo ad hec> penitus renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni alii foro declinatorie,163 fiantque inde per eum, <de et pro premisis> et super omnibus predictis et in dictis preinsertis capitulis pactatis et promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium movilium et immovilium nostrarum, partium predictarum, privilegiatorum et non privilegiatorum, sine aliqua libelli oblatione,164 litis contestatione aut <aliqua juris> solemnitate, <sed> ad solam exhivitionem presentis <publici> instrumenti et eius exempli, quod valere volumus,165 et vim obtinere confessionis judicialis aut sententiae diffinitivae in rem judicatam transactae, a qua ulterius appelare vel suplicare non licet, nec observetur nec observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium nostrorum, partium predictarum, fiant et fieri valeant pro ut in executionibus realibus et fiscalibus est fieri asuetum; nec admitamur nos, partes predicate, ad aliquas exacciones nec dilaciones justas nec injustas, imo ad excludendam omnem dilacionis <calumnie> et difugii materiam. Renunciamus scienter et expresse per especiale pactum omni libelli oblacioni, litis contestationi et quibusvis recursibus et appelationibus, et juri etiam apelandi, recurrendi et suplicandi ac facultati oblacionis bonorum immovilium, existentibus bonis movilibus et semoventibus vel privilegiatis. Addi<i>cientes nobisque ex dicto pacto concedente<s> quod166 liceat nobis, partibus predictis, contra partem inobedientem variare <juditium et executionem in puncto quo sit et in> quacumque parte executionis, tam in loco, forma et examine quam in bonis et juribus <nostris> ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua expensarum amissione et protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit167 contra alios correos,168 <vel simul obligatos> procedi, donec primitus conventi bona sint discusa, et inventus non solvendo, et n<ih>ilominus <pacto eodem stipulatione predicte roborato>. Promitimus quod si ratione omnium predictorum complendorum a nobis et nostris aliqua pars nostrum damnum aliquot interese, gravamen169 vel expensas substinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit no<bi>s et nostris, ad invicem et vicissim, solvere et restituere et emendare promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, una cum omnibus damnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur vobis et vestris vestra sola simplici juramento, sine testibus et alia probatione, quam juramenti delationem non posimus modo aliquo rebocare. Renunciantes juri et foro dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite rebocare, et in eius prestatione partes presentes esse oportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura mea mobilia et immovilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, habita ubique et habenda.

Quod est actum in villa de Fanzara, die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo sexentessimo duodecimo.

Sig++na nostrum Andree Rois Puentes et Antoni de Villalba, ex una.

Sig+++++++++++na nostrum Ludovici Serrano, Petri Saura, Antoni Cano, Jacobi Talamantes, Jacobi Ruvio, Alexi Calatayud, Michaelis Planes, Gasparis Torres et Antoni Piquer, predictorum, qui hec singula suis singulis referenda laudamus, concedimus et firmamus.

Testes Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, habitatores Vallis de Uxo, vicini et havitatores, ad firmas dictorum Ludovici Serrano, Petri Saura et Antoni Cano, vicinorum de Suleyma.

Et quo ad firmam dicti Andree Rois, presente, qui dicto nomine in loco de Benisanat, Valis de Uxo, dicto dia firmavit, fuerunt testes predicti.

Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, dicto Valis de Uxo, die vicessimo quarto mensis novembris dicti anni firmavit, fuerunt testes Joannes Montiel, presbiter, rector dictae vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, eiusdem valis habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Jacobi Talamantes, Jacobi Rubio, Alexi Calatayud, Michalelis Planes et Antoni Piquer, dicti loci de Saudent dicti vallis, qui in dicta villa de Fanzara, dicto die primo octobris firmarunt, fuerunt testes supradicti primi.

223.

1612, octubre 1 [València].

El doctor Salvador Fontanet, regent de la Cancelleria de la Corona d’Aragó i comissari reial per a supervisar el repoblamet dels llocs de moriscos del Regne de València, emet una ordre en forma de bando en la qual revisa i modifica les cartes de poblament del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva. L’objectiu és unificar les seues condicions quant a nivell de rendes i obligacions dels nous pobladors així com augmentar de forma lineal els pagaments en diners per la terra, ratificar les obligacions de conreu del canyamel i establir l’obligació de transportar la part senyorial de les collites als graners i cellers senyorials, tot per disminuir les despeses de gestió i poder així respondre a la reclamació dels creditors dels estats ducals de Gandia.

Notari, Francesc Baster.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 846, D-2 (5). Còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1612 pel notari Joan Boer, notari del registre reial, a partir de l’original conservat a dits registres reials.

B. ARV, Real Justicia, llibre 796, ff. 452r-456r. Còpia legalitzada feta a València el 22 de desembre de 1745 per Tomàs Mateu, escrivà de la Reial Audiència, a partir d’altra còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1613 pel notari Joan Boer, a partir del document original.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 334.

TEXT

Ara ojats que us notiffiquen y fan a saber de part del doctor Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre senyor y son regent la Chancelleria en lo suppremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutge comissari per Sa Magestat, creat y nomenat per a la població dels llochs del Regne de València dels quals foren expel·lits los moriscos y per a les cosses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població. Que com ab supplicació presentada per part dels elets dels creedors de la cassa y estats del ducat de Gandia, marquesat de Lombay, condat de Oliva y baronies a aquells annexes, en vint dies del mes de dehembre del any propassat mil sis-cents y onze, sia estat suplicat a dit regent comissari que accedís personalment als dits estats a effecte de millorar les noves poblacions dels llochs de dits estats y baronies, augmentant los censos y particions, llevant totes les exempcions, reduhint als que tenien terres, casses y altres heretats, ab inposició de menys censos y particions de fruyts a uniformes particions y censos, segons los pagaven o haurien de pagar los nous pobladors de cada hu dels llochs a hont recaurien les tals terres exemptes, sens donar lloch a ninguna manera de exempcions y enfranquiments, obligant a tots los posessors de dites terres a fer canyamels e acordar los trapigs y demés càrrechs a què estan obligats tots los nous pobladors dels llochs a hont y ha acostumat de haver collita de sucre. Y obligant, així mateix, a tots los nous pobladors y posessors de terres que foren de moriscos expel·lits de dits estats, a portar la part dels fruyts y grans a la senyoria pertanyents a la cassa o casses de la dita senyoria en cada hu dels llochs dels dits estats respectivament, interposant dit regent comisari en dites cosses sa auctoritat y decret segons pus llargament en dita supplicació y en altres aprés presentades per dits elets se conté. Y per a deguda averiguació de les coses representades y suplicades per los dits elets, sia dit regent comisari vengut personalment a la vila de Gandia y a altres parts de dits estats, y en aquells fet les diligències que li ha aparegut convenir, hoynt ab deguda madureza, considerant tot ço y quant és estat deduhit y al·legat, així en los dits y altres memorials per les parts presentats com en moltes juntes que en sa presència se han tengut entre don Pedro de Borja, del àbit y cavalleria de Montesa, comanador de Atzeneta, procurador general de dit duch, conte de Oliva, y son asessor general lo doctor Ferrando Bonavida, y mosén Berthomeu Sebastià, prevere, benefficiat en la yglésia parrochial de Sent Joan del Mercat de la ciutat de València, fra Geroni Rotlà, del orde de Sent Geroni, don Geroni Nunyes y Balthazar Vidal de Blanes, generós, altres dels elets dels dits creedors censalistes, y per los altres coelets seus per a dit y altres effectes nomenats, rebent ex offitio les informacions que ha convengut, de tot lo qual ha resultat ser convenient y conforme a rahó y justícia provehir-se de remey en algunes cosses que·n tenien necessitat. Per tant, dit regent comissari, ab thenor de la present pública crida, diu, notiffica y mana les cosses següents:

[I]. E primerament, per resecar los salaris y gastos superfluos que s’offerien en los dits estats, si en cascú dels llochs y térmens de aquells se havien de tenir persones que a costes de la senyoria aportasen los fruyts y rendes a aquella pertanyents, lo que ab facilitat y poch gasto poden fer cascú dels nous pobladors qui són obligats <pagar aquells, y en esta conformitat serien obligats>170 los nous pobladors de alguns llochs dels mateixos estats y los més dels nous pobladors dels altres llochs del Regne de València de hon també són estats expel·lits los moriscos, en los actes fets en rahó de les poblacions de dits llochs. Per tant, dit regent comisari diu, notiffica y mana a tots y qualsevol persones de qualsevol estament y condició sien, les quals tenen y poseheixen, tindran o possehiran en dits estats del duch de Gandia, en virtut de establiments y concessions fetes per dit duch y sos procuradors, terres, casses y altres posessions que foren de moriscos expel·lits de aquells, hajen en cascú d’ells portar y porten, a ses costes y despesses, tots los fruyts y grans dominicals a la senyoria pertanyents que cascú d’ells cullirà, a la casa o cases de la senyoria designada o designades, o que·s designaran y destinaran, per a recollir y rebre los dits fruyts y grans dominicals dels llochs y térmens respectivament a hon dites terres estan situades, no obstant que los actes de les noves poblacions no se hajen obligat a tal, y encara que haguesen tàcita y expressament pactat lo contrari.

[II]. Y per quant de la desigualtat caussada per los actes dels establiments y altres concessions fetes de les terres y proprietats que dits moriscos expel·lits posehien en dits estats del dit duch de Gandia, conte de Oliva, en y cerca la responsió de censos, partició de fruyts y altres obligacions, resulta notabilíssim dany al patrimoni y hazienda del dit duch de Gandia, conte de Oliva, y per consegüent a los censalistes y creedors. Per tant dit regent comisari diu, notiffica y mana a totes y qualsevols persones que tenen y poseheixen y per avant tindran y posehiran terres, casses, heretats y altres posessions en los dits estats y baronies de les que foren de dits moriscos expel·lits, de assí avant paguen los mateixos censos en diners o altres coses y la mateixa partició de grans y fruyts que los demés nous pobladors o adquiridors de dites terres dels dits estats y baronies en cada hu dels llochs y térmens en què dites terres se troben situades, estan respectivament obligats a pagar per les casses y terres que tenen establides conforme als actes de les noves poblacions en respecte dels llochs hon los y ha, y en respecte de les terres situades en los térmens de les viles de Gandia y Oliva, en les quals no se han fet actes de poblacions generals, conforme als actes de les poblacions dels llochs de dits estats més vehins de dites viles y sos térmens y segons en avant auran tots de pagar en virtut de dita crida y altrament.

[III]. E així mateix, los tals posessors de les dites terres hajen de fer y facen cascun any, comensant del present en avant perpètuament, la quarta part de les dites terres hortes que tenen o tindran establides, de canyamels, y portar aquells als trapigs y acordar los trapigs mateixos, y donar persones que en ells treballen, estant obligat tan solament lo patrimoni del dit duch, conte de Oliva, a pagar als officials y juzma dels dits trapigs los salaris senyalats en los actes de les noves poblacions dels llochs particulars de dits estats en los quals se fan canyamels. Y així bé, sien obligats a acudir a totes e qualsevol altres obligacions a què los nous pobladors dels dits llochs se han obligat en los dits actes de les noves poblacions, sens que persona alguna de les que poseheixen o possehiran les tals terres, de qualsevol estat y condició que sia, puga pretendre, per ningun títol ni caussa, exempció de les desusdites coses ni de qualsevol de aquelles, ni de altres contengudes en los dits actes de les noves poblacions; exeptades emperò les persones, si algunes y haurà, que per dit regent comisari serà provehit y declarat deure ser, en tot o en part, exempts de dites obligacions, resservant dret a les persones que tenen e poseheixen les dites terres, ab enfranquiments y exempcions de totes les dites obligacions de censos, partició de fruyts y altres càrrechs personals o reals, o de part de aquells, en solució y paga de crèdits verdaders y subsistents, les quals puguen demanar y cobrar la refacció que se’ls haurà de fer per la deterioració o menys valor de les dites proprietats que poseheixen, caussada per rahó de la dita nova obligació de haver de pagar los mateixos censos y particions que paguen y hauran de pagar los nous pobladors, per a què, de la quantitat o quantitats que per a dit effecte se senyalaran per dit regent comisari, puguen reintregar-la y ser pagats del que per rahó de dita deterioració se’ls haurà de refer y pagar. Entès emperò y declarat que si los tals posessors de proprietats en tot o en part enfranquides, estimaran més demanar íntegrament sos crèdits y renunciar y deixar les dites proprietats, los sia lícit y permès fer-ho dins temps y espay de deu dies contadors del de la publicació d’esta crida. Y noresmenys, puguen los tals en dit cas ser admessos per nous pobladors o adquiridors en los llochs y térmens de dits Estats, donant-se a cada u d’ells una part o porció de nou poblador de les proprietats que·s podran y deuran de nou repartir, ço és, fins a vint fanecades de horta y trenta de secà a cascú, pagant emperò ells y cascú d’ells, per rahó de dites terres, lo que los demés pobladors o adqueridors dels llochs y térmens a hon dites terres estan situades tindran obligació de pagar, així en virtut dels actes de les noves poblacions y d’esta crida com altrament.

[IIII]. Y com haja llegítimament constat y conste que, attès la fertilitat de les terres dels dits estats per dits moros expel·lits posehides y altres coses que·s deuen considerar, és molt just y a rahó conforme que los censos y partició de fruyts pactats entre dits duch, conte de Oliva, y sos procuradors, y los dits nous pobladors, en los actes de les noves poblacions generals y concessions particulars se augmenten en beneffici de dit patrimoni y, per consegüent, de dits censalistes y creedors, los quals altrament restarien prejudicats per dites poblacions y concessions. Per tant, dit regent comisari diu, notifica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits, situades en lo ducat de Gandia, baronies, llochs y térmens de Bellreguart, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Almoynes, Miramar, lo Real y de la vila o raval de Oliva, llochs de Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alquerieta de la Contesa, Alquerieta dels Frares, lloch o raval de la Font d’en Carròs, que de aquí avant paguen y responguen al dit duch, conte de Oliva, eo a les persones a qui tocarà la cobranza de les rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han obligat a pagar per dites terres, un sou moneda reals de València més per cascuna fanecada de horta, pagant en effecte quatre sous de dita moneda per cada fanecada de orta, exepto les terres situades en la horta de Sotaya, per les quals se hajen de pagar dos sous y mig per cada fanecada tan solament.

[V]. Y per lo semblant, diu, notiffica y mana a tots y qualsevols nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits situades en lo marquesat de Lombay, baronies de Turís, Castelló y Ayelo de Rugat y llochs de Catadau, Alfarb, Alèdua, que de assí avant paguen y responguen al dit patrimoni o a qui tocarà la cobranza de les rendes y drets de aquell, ultra del cens pecuniari a què se han obligat en los actes de les poblacions generals y concessions particulars, un sou més de dita moneda per fanecada de terra horta, de manera que de aquí avant se paguen tres sous per cascuna fanecada de horta de dits marquesat, baronia y llochs.

[VI]. E així mateix, <diu>, notiffica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de les terres que deixaren los moriscos expel·lits en la baronia de Chella, que de assí avant paguen a dit patrimoni o als que tocare la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han carregat en los actes de la població general o concessions particulars, sis diners més per cada fanecada de horta.

[VII]. Y noresmenys, diu, notiffica y mana a tots los nous pobladors y posessors de totes les casses y terres que deixaren los moriscos expel·lits de la baronia de Orba y Laguar, que de assí avant cascun any y per cascuna cassa paguen al patrimoni de dit duch, o a qui tocarà la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, ço és, los de Orba, sis sous, y los de Laguar tres sous de cens, a més dels que en dits actes de poblacions o concessions per rahó de censos o altrament se han obligat.

[VIII]. Y per llevar tot gènero de dubte, diu y declara dit regent comisari que tant los dits censos pecuniaris en los actes de les poblacions generals y concessions particulars carregats, com lo nou augment de aquells ab esta crida senyalat sobre dites casses y terres, hajen y deguen pagar dits nous pobladors o adquiridors ultra de la partició de fruyts a què en los mateixos actes de poblacions y concessions se han obligat, y que lo dit augment de cens hajen de comensar y comensen a pagar a vint-y-quatre del mes de juny de la festa de la nativitat de sent Joan Baptiste del any mil sis-cents y quinze, y la segona en la festa de Nadal aleshores prop següent, y aprés consecutivament los altres anys següents en senblants terminis. Y que totes y sengles coses dalt en esta crida dites y ordenades se guarden y observen inviolablement fins a tant que Sa Magestat se servís altrament, en y sobre aquelles o alguna d’elles, provehir y manar. Y en quant dits actes de poblacions o concessions sien contraris al dalt dispost, ordenat y provehit, sien haguts per no fets y concedits, per ser com són contra lo tenor de altres crides de part de dit regent comisari publicades y en perjuhí dels censalistes y crehedors del dit duch, aljames o universitats y singulars moriscos expel·lits.

[VIIII]. Més avant diu, notiffica y mana dit regent comisari a totes y qualsevol persones que pretendran no pedir o deure’s fer les cosses en esta crida ordenades o qualsevol de aquelles, que dins deu dies contadors del de la publicació de la mateixa crida en avant, compareguen davant dit regent comisari per a deduhir y al·legar de sos drets y pretensions, que ell se offereix a administrar justícia en la forma que Sa Magestat li ha manat ab sa real comisió. Y perquè ningú puga ignorància al·legar de les sobredites coses y vinguen a notícia de tots, se mana publicar la present crida per los llochs acostumats de les viles de Gandia y Oliva y Llombay, y per totes les altres viles y llochs dels dits estats y baronies a hon pareixerà convenir, y que aquella se registre en totes les corts de dits estats, baronies y llochs per a què se’n done còpia o comunicació a tots los que la voldran y demanaran.

Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

Franciscus Baster, notarius et regii registri ac prefacte comisionis scriba.

224.

1612, octubre 20. Benillup.

Eulàlia Fenollar i de Fenollar, vídua de Francesc Fenollar, senyora del lloc de Benillup i veïna de la vila de Penàguila, atorga la carta de poblament de dit lloc per a nou persones.

Notari, Onofre Cantó.

A. Arx. Mun. Alcoi, Fons notarial, protocol d’Onofre Cantó, any 1612, ff. 221v-231v. Document original.

Edicions:

a. Pla Alberola, P. J: «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-192.

TEXT

Die XXº menssis octobris anno a Nativitate Domini M DC XIIº.

En nom de la sanctíssima Trinitat Pare, Fill y Sanct Sperit, tres persones y un sols Déu verdader, y de la sacratíssima Verge Maria, protectora y amparo del gènero humà. Sàpien tots los que la present carta y acte de població veuran com nosaltres, Aulàlia Fenollar y de Fenollar, viuda de Francés Fenollar, quondam, ciutadà, senyora del present lloch de Benillup, vehina y habitadriu de la vila de Penàguila, atrobada en dit lloch, de una part. Y Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Joseph Soler y Anthoni Llorens, de part altra, tots vehins y habitadós y nous pobladós de dit lloch de Benillup, llegíttimament ajustats y congregats en la cassa de la dita senyora situada en lo dit lloch. Attés y considerat que per la universal expulsió dels moros del present regne, seguida en execució dels edictes y manaments reals de la magestat del rey nostre senyor, dels quals moros estava poblat lo dit lloch de Benillup, y està aquell de present sens població, capítols, pactes e ordinacions ab las quals se à de regir y viure la universitat que de nou, subrogant-se en lo lloch de la antiga, se à de formar, crear y elegir, y també los nous pobladós, vehins y habitadós de aquell; y perquè per rahó de la dita expulsió totes les casses, terres y heretats e pocessions del dit lloch de Benillup que abans eren possehides per los dits moros habitadós de aquell, així per lo dispost y ordenat en dits reals edictes publicats al temps de la dita expulsió com àlias per lo que·stà scrit de justícia, són de present pròpries de la dita senyora del dit lloch de Benillup, e així, per a deguda execució de la dita nova població y a efecte de aquella, se ajen de dividir, partir y establir entre los nous pobladós del dit lloch de Benillup. Per ço, avent precehit entre dites parts diverssos juntaments, col·loquis y parlaments ab molt trasteig y consideració, sobre la població y asiento de la dita universitat del dit lloch de Benillup y dels successors en aquell, feren, acordaren, pactaren y capitularen los capítols, hordinacions, pactes y convencions següents:

I. E primerament és estat pactat, avengut y concordat e capitulat entre dites parts que, en cas que·s faça la sgléssia nova que s’entén fer en lo dit lloch de Benillup, la dita senyora se reserva per a si y a sos successors la capella major y cap de altar; renunciant los nous pobladós qualsevol dret y acció que en la dita capella major y cap de altar tinguen y puguen tenir, cedint en quant menester sia en favor de la dita senyora, y de sos successors en lo dit lloch, per a què puguen ussar de dit cap de altar y capella major, tenir y posar en aquella les sues insígnies y armes en senyal de dit verdader domini y pocessió, fent-hi sepultura tostemps que ben vist li serà.

II. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, ans de pendre pocessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar, segons que ab tot efecte se desavehinen dels llochs y pobles de a hon eren vehins, y de nou se avehinen y avassallen en lo present lloch de Benillup, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat a la dita senyora ab aquella jurisdicció, ús y excercisi de aquella que té en lo present lloch.

III. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat que tots los dits vehins, nous pobladós y vasalls que de present són y seran in perpetuum en lo present lloch de Benillup, y tots los que tindran terres o casses y heretats en dit lloch y son terme, sien obligats a fer residència personal en lo present lloch ab sos fills y família, de tal manera que si algú se’n anirà a viure fora del present lloch sens llicència particular dada en scrits per dita senyora o son procurador, y estarà ausent sens dita llicència per temps de tres messos en lo discurs de uny, en tal cas totes les terres, casses y heretats e pocessions, ab les collites, auments y milloraments que lo tal vasall aurà fet en elles, encórreguen en pena de comís. Així que, pasats dits tres messos, encontinent, sens interpel·lació ninguna, la dita senyora o son procurador, sens declaració de jutje algú, puga per sa pròpria auctoritat pendre per a si les dites terres, casses y heretats ab los fruyts, collites y millores de aquells, y establir-les o vendre-les a qui li pareixerà com de cossa pròpria. Açò emperò declarat, que no encórrega en dita pena el que estarà absent del present lloch per algun delicte per lo qual la justícia el persegueixca.

IIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que estiga en facultat y arbitre de dita senyora y de sos successors, senyors qui seran del dit lloch, eo de qui tendran son poder, imposar les penes que·ls pareixerà contra los que faran alguns danys, així en la horta com en lo secà y demés terres de dit terme.

V. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los forns, molins, carniseries, tendes, fleques, hostals, tavernes, jops, olms, pins y qualsevol altres arbres y herbatjes, rajolars, aljepseries, teulars, almàseres y barberies, y altres qualsevol regalies, sent com són regalies de la senyora, hajen de ser, restar y resten propris de la dita senyora, de tal manera que ni la universitat ni persona particular alguna de aquella no puga fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó la dita senyora, sos successors o los que tindran causa de aquella, no obstant que y aja qualsevol dispossició en contrari o la puga aver. Y açò se entenga encara que sia per ussos propris de ses casses, sots pena, és a saber, los que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició y perdició de aquells y aquelles; y los que voldran tenir aljepseria, taverna, fleca, tenda y hostal encórreguen en pena, per cascuna vegada, de sexanta sous y perdició de la tal cossa que tindran per a vendre, aplicadors lo ters per al acusador y les dos parts per a la senyora. Y també ab prohibició expressa de poder tallar pins, holms ni altres arbres si no serà per a servici y ussos propis de ses casses, feta vissura y regoneguda la necessitat per dita senyora o per la persona que senyalarà, la qual, del que li parexerà, ne haja de fer relació a la dita senyora, sots pena de sexanta sous per cada peu que tallaran aplicadós en la forma sobredita, com los pins y carrasques resten propis de la dita senyora. Y que per a tallar y cullir bellotes en son degut temps puguen entrar per qualsevol terra y bancal sens encórrer en pena alguna.

V. Íttem, que particular algú del present lloch que ara és o per temps serà no puguen fer, en ses casses ni en altra qualsevol part, thenors ne altre artifici algú per a coure pa sinó que hajen de coure en los forns de la senyoria del present lloch, sots pena de vint-i-cinch lliures aplicadores, les dos parts, a la dita senyora, y la tercera part al acusador, y de demolició de dits thenors y artificis.

VII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que hajen de coure en lo forn o forns de la senyoria, y fer lo oli en la almàsera de la senyoria, pagant los drets següents: en lo forn, de vint pans, hu; en la almàsera, lo dret acostumat, ço és, de cada cafís de olives una barcella, deixant lo splet del pinyol y lo mateix pinyol y pasta de aquell per dret així mateix de la almàsera de la senyoria. Y si algú anirà a fer oli en altra almàsera sens llicència de la senyoria o son procurador, perda les olives y pague vint-i-cinch lliures moneda de València, partidores com damunt està dit. Y el que anirà a comprar carn a altra carniseria que no sia de la senyoria, avent-hi carn, o anirà a altre forn, encórrega en pena de sexanta sous per cascuna vegada que se li provarà, partidora dita pena com damunt és dit.

VIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladós y vasalls no puguen vendre olives ni portar aquelles fora del terme de dit lloch, com aquelles se hajen de portar a la almàsera de la senyoria per a fer lo oli com està dit; excepto que puguen collir per a ses casses fins en sis barcelles de olives cascú per a posar en aygua, y no més, sots pena al contrafaent de vint-icinch lliures aplicadores con damunt és dit; y per a la dita senyora del dit lloch tinga obligació cascú donar-li dos barcelles de olives cascun any que les hi aurà.

VIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que la dita senyora o son procurador establirà y concedirà en emphiteosim, a cascú dels que pendran cassa y terres en lo dit lloch y son terme, la cassa que se’ls senyalarà, y així mateix la terra per jornals conforme els se senyalarà, és a saber, dos sous per cascuna cassa y altres dos sous per cascuna heretat cascun any de cens ànnuo, fadiga y lloïsme, pagadors dits censos cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny, ab tots los drets de fadiga, lloïsme, tot altre plen dret emphiteòtich y dret de rebre aquells, comensant la primera paga dia de sent Juan de juny primervinent.

X. Íttem, que los dits vasalls emphiteotes als quals de nou se’ls senyalaran y establiran terres y casses, y tots sos successors in perpetuum, ademés del dit cens ànnuo de dos sous per cassa y dos sous per cascuna heretat, com damunt és dit, hajen de pagar y paguen de responsió o partició de fruyts, a la senyoria directa, la quinta part franca de tots los grans que·s culliran y es faran, y esplets de grans, així en les terres dites ferreginals con secà forà, és saber: pagat lo quint a la senyoria, del que sobrarà haja de pagar lo delme y premíssia.

XI. Íttem, que los dits nous pobladós hajen de pagar y paguen dels arbres en la forma següent, és a saber, de les oliveres que huy es trobaran y per avant se plantaran y naixeran en lo present lloch y son terme, hajen de pagar la tercera part del oli. Y també de anous y amel·les de aquesta manera: pagat primer delme y premíssia, dos parts per al vassall y una per a la senyoria; y de les carrasques an de pagar al quart, y també de les vinyes y parres, figues y demés arbres se à de pagar la quarta part. Açò declarat, que lo que faran en les ortes de ortalices, alfalfeços no deguen ni ajen de pagar res per dites cosses, sinó sols un real castellà cascun any per rahó de dites hortalices y alfalfeços; y que sembrant-hi forment y ordi o altre gènero de gra, a la collita hajen de pagar lo quint franch a la dita senyora, segons està dit.

XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits vasalls que huy són y per temps seran del present lloch de Benillup tinguen obligació de conservar y obrar les dites casses que se’ls establiran, y cultivar les terres y heretats a ús y costum de bon llaurador, és a saber, les terres que se acostumen procurar y cultivar. Y no fent-ho així, puga la dita senyora o son procurador manar-los ho facen sots les penes que ben vistes los serà.

XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que ningú puga tallar olivera, carrasca, moreres ne altre arbre algú, ni desimalar oliveres, sens llicència de la senyora. Y en cas que per estar sechs tallasen algú de dits arbres o desimalasen algú de aquells, en tal cas les dos parts de la llenya de les rames y tronch sia per al vasall, y la tercera part per a la senyora, sots pena de vint-i-cinch lliures, com damunt està dit, aplicadores. Açò declarat, que totes les moreres del terme, honsehulla que·stiguen, són y resten pròpries de la dita senyoria, y la llenya dels demés arbres no la poden traure, aprés de aver-la feta y posada en muntó, sense avisar a la senyora o son procurador per a què vaja a partir, sots pena de sexanta sous, y los dits vasals no tinguen obligació de trosejar-la per a carregar.

XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que tot lo fem que·s farà en les casses o en lo terme del dit lloch, no puguen los vasalls traure’l a vendre ni posar-lo fora de les terres del present lloch, sots pena de sexanta sous per cada volta que se’ls provarà fer lo contrari, y perdut lo fem, aplicadora dita pena com damunt és dit. Y en cas que se’n hajen de anar, lo puguen vendre al mateixos del dit lloch.

XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, dins de quatre anys, dits vasalls y pobladós ni algú de aquells no puga ni puixen deixar les casses, terres y heretats o pocessions que tindran dins lo present lloch o son terme, ni anar-se’n a viure y habitar a altra part, vila o lloch del present regne o fora d’ell. Y si algú se’n anirà, ademés de la pena de comís encórrega en pena de vint-i-cinch lliures y perdició de fruyts; y que per a cobrar dita pena puga ser executat lo tal vassall per la dita senyora o son procurador per a davant de qualsevol altre jutje del present regne que elegiran, així com si per contracte executori, ab sumissió y renunciació de propri for y ab les demés clàusules executòries estiguessen obligats a pagar les dites vint-i-cinch lliures de pena.

XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, així mateix, dins de dits mateixos quatre anys ningú dels dits vasalls no puguen donar, vendre, transportar ni en altra manera alienar alguna de les casses o terres que se’ls establiran, encara que sia en paga de deute o en qualsevol altra manera. Y si acàs de fet attentasen vendre, donar, trasportar o alienar com dit és dita cassa o terres, encontinent aquella o aquelles sien comissades a la dita senyora, exceptat emperò qualsevol cas de donació en contemplasió de matrimoni faedor a fills o decendents. Ab facultat, emperò tan solament, de poder baratar entre ells, demanada llicència, de la qual barata y llicència se’n à de rebre acte y pagar lloïsme de les tornes que y aurà a rahó de dos sous per lliura.

XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits pobladós, vehins del present lloch y sos successors, no puguen vendre, alienar ni transportar, deixar ni llegar en sos testament ni altra qualsevol manera les dites casses y terres que se’ls establiran, y en lo esdevenidor adquiriran, en lo terme de dit lloch, a persones religiosses, sglésies, col·legis, universitats, ciutadans, cavallers ni altres qualsevol persones que gosen de privilegi militar, ni a bandolers, sosts pena de comís, de tal manera que, encontinent, la útil senyoria de les dites casses y terres així alienades, deixades o donades, se consolide y reste consolidada ab la directa. Y si per cas algú dels sobredits succehís ab intestat, encontinent haja de vendre, les casses y terres que heretarà, a vehí del present lloch.

XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que se fa y entén fer lo present establiment de casses y terres en la forma sobredita, y ab pacte y condició que en qualsevol <cas> se deja y haja de pagar lloïsme, se done y se pague a rahó de dos sous per lliura y no més. Y que tinguen obligació de demanar y obtenir llicència ans de fer les vendes o transportacions per les quals se deja el lloïsme, y que aquelles haja de rebre lo notari que la senyora senyalarà o son procurador, així de les vendes, transportacions com llicències, ab què, en cas de venda, se haja de vendre cassa y heretat per éntregue y no a troços. Açò declarat que puguen, en cas de necessitat, vendre una sort de terra als mateixos de dit lloch, ab què no sia ferreginal ni orta.

XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vasalls y successors de aquells no puguen tenir ni portar, per lo terme del present lloch, rabera alguna de porchs171 ni bous, excepto bestiar cabriu y llanar, los quals, sent propris de dits vassals los dits bestiars de cabriu y llanar, los puguen portar cascú lo que vulla, sots pena al que contravindrà al present capítol de perdició de dits porchs y bous, applicadós per a la dita senyora. Açò declarat, que ningun gènero de bestiar cabriu ni llanar puga entrar en la heretat dita de la Coma.

XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que dits vasalls y pobladós puguen arrancar qualsevol arbres del orta que faran perjuhí, obtessa llicència de la senyora, ab què hajen de donar la soca o canya de dit arbre a la dita senyora si són sirés o nogués los que s’arrancaran.

XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que, per quant serà contingent que algú o alguns dels capítols antecedents y cosses contengudes y pactades en la present capitulació y població, per lo discurs del temps no·s guardàs o observàs per tol·lerància o per descuyt o ignorància de dites cosses, o per altra qualsevol caussa y rahó, y lo intent y voluntat de les parts sia que les cosses contengudes en lo present acte de població se guarden y observen perpètuament, no obstant que per lo discurs del temps se mostre observància y costum en contrari, encara que sia inmemorial. Per ço, mentres no·s mostraran los dits vasalls aver-se mudat y corregit lo dispost en esta població y capitulació, de la qual ha de constar ab acte públich, se haja de estar y estiga al present acte de població y a les cosses en aquell contengudes.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, vehins y habitadós de dit lloch de Benillup, per si e per sos successors tinguen obligació y hajen de prestar los sòlits y acostumats homenatjes y jurament de fidelitat a la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora del dit lloch, y a sus successors in perpetuum, regonexent-la per verdadera y natural senyora, guardan-li la fidelitat deguda y acostumada ab les promissions y obligacions en semblants juraments y homenatjes possar acostumades.

[XXIII]. Últimament, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris y puga la una part, qualsevol d’elles, ser compel·lida al compliment y execució de les cosses en dits capítols contengudes y sengles d’elles por lo tribunal y juhí del jutje que l’altra part elegirà, ab facultat de poder mudar y variar. Per a tot lo qual les dites parts y cascuna d’elles renuncien son propri for, sotsmetent-se etc., prometén etc., juren etc., no litigar etc., y renuncien als benifets de apel·lació y recors y tot altre benefici de què puguen ussar per a impugnar y invalidar la present població y capitulació, sots pena de vint sous etc., de la qual pena se’n puga fer consemblant execució, ratto pacto etc.

Los quals capítols llests y declarats per lo notari dejús scrit ab veu alta e inteligible en presència de dites parts, tots digueren que lloaven y aprovaven aquelles de la primera línea fins a la darrera inclucive. Prometent la una part al altra, ad invicem et vicissim, que·ls guardaran y observaran inviolablement, y que en manera alguna no contravindran ni consentiran que persona alguna contravinga a les cosses en dita capitulació contengudes, sots penes en cascú de dits capítols respective scrites y possades.

E per a attendre y cumplir totes les dites cosses e sengles d’elles, les dites parts, és a saber, la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch, obliga tots sos béns, y los dits Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, representant tota la universitat, obliguen los béns y drets d’ella y dels vehins y habitadós del dit lloch, presents y esdevenidors, de qualsevol estat que sien o seran, renunciant als benifets de dividir y cedir les accions y al fur de València: «De principali prius conveniendo» etc. Y en nom de les dones que ara són y per temps seran, renuncien als benifets del senatconsult Velleyà y als demés en favor de les dones introduhits, y en nom dels absents y dels menors renuncien al benifet de menor hedat y restitució in integrum172 y a tot altre dret etc.

En fe y testimoni de les quals cosses, tots los sobredits requeriren a mi, Nofre Cantó, notari, los rebés acte públich per memòria en lo esdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en la sala de la dita cassa de la dita senyora de dit lloch de Benillup, situada en lo dit lloch de Benillup etc.

Testimonis foren presents a totes les dites cosses, quant a les fermes de la dita senyora Aulàlia Fenollar, senyora de dit lloch de Benillup, Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, y Luís Sebastià, Joachim Reig, llaurador, de la vila y baronia de Benilloba habitador, y Christòfol Bernabeu, també llaurador, menor de dies, de la vila de Penàguila, atrobats en dit lloch de Benillup.

Y a les fermes de dits Nadal Soler, Juseph Soler y Anthoni Llorens, que en vint-i-hu de dit mes de octubre del dit any mil sis-cents y dotze, en la vila y baronia de Benilloba fermaren, prometeren, obligaren, juraren y renunciaren, foren testimonis Jaume Terol, pintor de la vila de Cocentayna, y Miquel Colomina, llaurador de la vila de Penàguila, atrobats en dita vila y baronia de Benilloba.

225.

1612, octubre, 21. Elda.

Antonio Coloma i Calvillo, comte d’Elda, modifica la carta de poblament d’aquesta vila d’Elda aminorant les rendes pagades per cases i terres.

Notari, Vicent Pau Alfonso.

A. Ar. Mun. d’Elda, Llibre sobre el procés a la senyoria directa, ff. 150v-169r. Còpia sense data feta pel notari d’Elda Marc Joan Aracil, a partir del document original conservat aleshores a l’arxiu municipal.

B. AHN, Toledo, secció Noblesa, fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia simple en un manuscrit amb altres cartes de poblament d’aquest estat senyorial, amb lletra del segle XVIII i el text dels capítols en castellà.

Edicions:

a. Sánchez Recio, G., «Carta de población de Elda, 1611-1612», Papeles Alicantinos, núm. 18, Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979.

b. Sánchez Recio, G., «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó, 14 (2011), pp. 199-201.

TEXT

Die XXI mensis octobris anno a Nativitate Domini M D CXII.

Lo senyor don Antonio Coloma y Calbillo, conte de Elda, senyor de la baronia de Petrer y lloch de Salinas, cavaller del hàbit y milícia del senyor Sent Jaume de la Espasa, comanador de Estepa y capità general de les galeres de Portugal y alcayt del castell de la ciutat de Alacant, attès y considerat que la nova població sa excelència se acordà ab los nous pobladors entre els quals se havien de repartir les terres, horta, plantats, cases y secans que vacaren per la expulsió dels moriscos de la vila de Elda, ab los càrrechs de cens y parts de fruyts conteses en lo acte de capitulació general rebut per mi, notari infrascrit, en calendari de onse dies del mes de dehembre del any pasat mil sis-cents y onse. Y enaprés, per los respectes, motius y causes a sa excelència ben vists, e per a què més comodament puixa obtenir-se lo intent del dit senyor compte, que és que la present vila y condat de Elda se torne a poblar, per ço, millorant la dita població y responcions de les dites terres, cases y heretats que se han repartit y de nou se han de repartir en esta forma:

[I]. Que de las cases de la present vila se fasen tres escales, ço és, bones, mijanes y no tals, y que de les bones se pague de cens perpètuo huyt reals castellans cascun any per cascun casa, y de les mijanes cinch reals, y de les últimes eo roïns a tres reals de cens perpètuo, pagador lo dit cens en los plaços contessos en la dita concòrdia y capitulació general.

II. Íttem, és estada millorada la dita població en favor dels pobladors en lo que ha respecte en les terres y secans de la present vila, y terres de Salinas, que se han repartit y de nou repartiran als nous pobladors de la present vila, en la forma que sols paguen per rahó del delme y part de fruyts la huytena part, ço és, de huyt, hu. Y per a subvenció dels frares del convent de Nostra Senyora dels Àngels de la present vila de Elda, una barcella de forment cascun llaurador, la qual barcella o forment se ha de pagar al dit senyor conde per a què subvinga al dit monestir de frares en part dels setse cafisos de forment que cascun any los dóna de almoyna. Y és declarat que si no colliran o no sembraran, no sien tenguts a pagar la dita barsella de forment, <y> se pague tan solament de les haziendes com huy estan repartides; y no sia major lo número de les barcelles que pagaran per dita rahó en lo esdevenedor, enaixí que, si es dividirà la hazienda, també es dividixca lo dret de dita barsella.

III. Íttem, se millora la dita població en respecte de les oliveres que se han repartit y repartiran en la present vila de Elda en esta forma: que lo dit senyor conde li plau que los dits pobladors no paguen cens algú en dinés de les dites oliveres, si tan solament la setsena part de les oliveres que Nostre Senyor Déu serà servit donar en cascun any perpètuament, ço és, de set barselles, una, et sin etc. E que paguen quatre lliures de oli a dit senyor conde, ab què el prenga en la alcaseria estés; e que lo dit senyor conde haja de donar la almàsera aparellada per a què los vasalls puxen fer lo oli ab ses mules y treball, y que lo remòlt y lo que traurà del remoldre. Y la llenya, resta en facultat dels dits pobladors donar-ne si voldran algun cabàs de llenya per a la caldera, y açò estiga en facultat de dits pobladors.

IIII. Íttem, la dita població està millorada en favor dels pobladors en respecte de les hortes, vinyes, algoleges, figuerals y terres blanques de la present vila, ço és, que lo dit senyor conde los fa remissió de la quarta part del cens que la dita capitulasió general fonch acordat, pactat y concertat pagasen per les dites terres.

V. Íttem, és pactat per lo dit senyor conde y els nous pobladors que tot lo contés en la dita capitulació e concòrdia general, haja de restar y reste en sa forma y valor en quant no·s diga esmenat ab la present addicció, correcció y esmena, e no en més.

VI. Íttem, millora lo senyor conde lo capítol catorsè y ajusta que dins quatre anys no puguen los nous pobladors alienar les terres y casa que els seran establides, si no serà per donació en casament y matrimoni als fills y parents, y per testament entre les persones que·ls plaurà. E pasats los dits quatre anys, puxen alienar les dites sorts a sa voluntat, presehint emperò lisència de sa senyoria o son procurador y bal·le.

VII. Íttem, millora sa excelència el capítol vint-i-quatrè en quant diu que puixca llevar les sorts a les persones dificultoses que causaran escàndil en la present vila o seran negligents en conrear les terres etc.; esmena dit senyor conde que no puixa llevar les dites terres lo dit senyor conde als dits nous pobladors, y als sucessors, si no serà per les causes següents: per crim comès contra lo dit senyor conde a sa casa o les persones de sa família. Íttem, per ser les tals persones inquietes, bregueres y dificultoses, que causen alteració en la present vila. Íttem, si no usaran bé de les dites sorts y dexaran de conrear-les a ús y costum de bons llauradors, tot lo qual se haja de conèixer ab sentència ab coneiximent de causa conforme a furs del present Regne.

VIII. Íttem, és pactat y per sa excelència concordat que si algú o quasevols dels nous pobladors serà executat per deutes, cens, o qualsevol altres que estarà obligat y lo acrehedor los y voldrà ocupar y pendre, que en lo tal cas lo senyor conde, per conservació de ses cases y haziendes, dels tals que puixa pendre’s per a si y en tot effecte llevar-li tota la hazienda al dit tal poblador, y donar-la a coses del dit tal poblador, ab què no se li lleve totalment sinó sols perquè lo crehedor no entre en dites pocessions ni fruyts, com vol sa excelència que la tal hazienda no sia molestada per crèdits ninguns ans estiga franca eo modo que huy se li dóna, e que a la persona que se haja de donar sia a voluntat del tal que se li llevarà la dita hazienda.

Quibus quidem capitulis fuerunt lectis et publicatis voce alta per me, Vincentium Paulum Alfonso, notarium in dicta vila de Elda, in presencia et asistencia totam et partium vicinorum presentis vile, quorum unanimes et concordes, una voces concordarunt et dixerunt que si de quibus omnibus etc.

Actum etc.

Testes Genisius Miralles, vile Montfort, et Petrus Remiro d’Espejo, iuris utriusque doctor, civitatis Alicantis, habitatores, Elda reperti.

226.

1612, octubre, 24. Cortes de Pallars.

Joan Pallars, noble i senyor de la baronia de Cortes de Pallars, atorga la carta pobla de la vila del mateix nom.

Notari, Nicolau Perales.

A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1736, exped. 161, ff. 4r-18v. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia feta el 2 d’octubre de 1618 pel mateix notari Perales i a partir del seu protocol original.

Edicions:

a. Català, J. i P. Pérez, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes de Pallars-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002, pp. 265-270.

TEXT

Die XXIIII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos dompnus Joannes Pallas, nobilis, dominus villae et baroniae de Cortes, civitatis Valentiae habitator, de presenti in presenti etiam dicta baronia de Cortes existens, ex una; et Jacobus Ximenez, justitia in presenti anno dictae villae et baroniae de Cortes, Vincentius Gaço et Blasius Real, jurati eiusdem villae, Petrus Çornoça, edilis, et Andreas Gomez de Ochando, locumtenens justitiae dictae villae et baroniae, Joannes Moreno, Joannes Guesca, Elifonsus Sanchez, Bartholomeus Lopez, Christhophorus Perez, Joannes Mateo, Petrus de Fuentes, Andreas de Villena, Joannes Pardo, Ludovicus Perez, Joannes Anthonio, Bartholomeus Hernandez, Joannes de Salas, Genesius Villena, Dominicus Pastor, Franciscus Ximenez, Franciscus Montarruvio, Joannes de Leon, Andreas de Roset et Andreas Valles, omnes agricole, in presenti villa de Cortes reperti personaliter, partibus ex altera, scienter et gratis nos, dicte partes, per nos faciliorum inteligencia et dictorum noviter populatorum lecta et publicata quequidem capitula sunt thenoris sequentis:

Població de Cortes.

1. E primerament és estat pactat que, ans de pendre possessió los nous pobladors de les casses y terres que se lis stabliran, se hajen aquells de avassallar prestant al dit senyor lo sagrament y homenatje de fidelitat acostumat en tant quant per furs del present regne lis és concedit, ab tota la jurisdictió així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella.

2. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar un notari per a scrivà y assessor de la cort del justícia de la present baronia, qui administre justícia francament a les parts en primera in<s>tància sens salari algú, tenint audiència un dia cada semana, conexent y provehint en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment e sense escrits, reservant-se lo dit senyor per a si y per a sos successors lo poder-se assumir les causes així civils com criminals que·s tractaran davant dit justicia, y nomenar jutjes perits en drets si li parexerà, així en primera instància com en grau de appel·lació, ab què en la primera instància se haja de pronunciar francament, com en segona instància y grau de appelació haja de venir a càrrech dels littigants.

3. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar y nomene justícia, jurats y consellers per al consell particular que li parexerà, los quals haja de nomenar per a la elecció de officials tres persones cascun any, dos per a llochtinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaff, en los temps y dies qu·és costum en lo present regne, de los quals lo dit senyor haja de nomenar lo que li parexerà per al càrrech que li serà portada la elecció.

4. Ítem, que dits pobladors sien obligats a fer y tenir residència personal en sa casa, domicil·li y capmajor en dit lloch per temps de quatre anys contínuos. E si cas serà que, si dins los dits quatre anys del dia de la recepció del present acte, en quant se’n volguesen anar aquells o algú de aquells a viure en altres parts juntament ab dita sa casa, domicil·li y capmajor per temps de un any contínuo, la casa y terres del tal que serà estat absent encórrega en pena de comís, y dit senyor tinga facultat de stablir-les a altra persona. E si faran dita residència per temps de dits quatre anys contínuos, les dites terres y possessions resten propriis de aquells. E si passat dins dit termini se’n volguessen anar a viure a altra part, contant ab lo senyor y obtesa llicència de aquell per a vendre dites cases y terres, ho puxen fer pagant dos sous per lliura de lluïsme, reservant lo dret de fadiga a dit senyor pertanyent, ab què la tal persona que comprarà dites casses y possesions se haja de avassallar en dita e present baronia.

5. Íttem, que los dits pobladors sien obligats a conservar les casses, terres e possessions que se’ls stabliran, a ús de bon adquiridor e bé millorar y en res no deteriorar aquelles, y que en les terres de la horta no puguen plantar arbres que impedixquen les collites, sinó sols en los màrgens y alrededor de les heretats. Y les moreres, que·ls puixen plantar per hon vullen, y si per cas dexasen de cultivar aquelles, que lo senyor lo puga compelir ab penes y manaments y fer-les cultivar a despesses de aquells, sens que puguen arrancar ningun arbre del fruyt del qual se dega dret a la senyoria.

6. Íttem, que los molins, forns, carniceries, tendes, tavernes, flaqueries, hostals, almàssares, devesses, pinars, herbes, herbatjes, montatjes, arbres y degolles, penes y passatjes y totes les demés regalies, y les terres que no seran stablides, ara o en altre qualsevol temps, sien del senyor y resten sens que ninguna persona sinó lo senyor puixa tenir ninguna de les dites regalies. Y que dits nous pobladors sien obligats a moldre en lo molí y coure en lo forn del senyor, sots pena de xixanta sous, y que tinguen obligació de comprar la carn de la carniceria sens que ningú puga tenir tenda, taverna ni puga vendre per menut vi ni altra ninguna cosa, sots la mateixa pena de xixanta sous; y lo que serà de sa collita en respecte del vi, li puguen vendre com voldran; y que los molins se arrenden ab pacte que si lo moliner gastarà la farina per falta de no estar los molins bons, haja de pagar lo tal dany a la tal persona a qui·l farà.

7. Ítem, que un dia cascuna semana pugen tenir mercat en lo dit lloch, en lo qual dia puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, sens pagar dret algú a la senyoria.

8. Ítem, que totes les casses, terres y possessions in perpetuum sien y resten tengudes sots directa senyoria del dit senyor y sos successors, ab fadiga e lluïsme y tot altre plen dret enphitheòtich segons furs de València, y que cascuna de dites casses haja de fer y faça de cens cascun any cinch sous pagadors a Nadal y sent Joan mijerament. Y si voldran ajuntar alguna altra casa per a fer major la que se’ls stabliran, hajen de pagar altres cinch sous de cens totstemps que entrarà en ella altre poblador.

9. Ítem, que en cas de venda de qualsevol casa o terres, hajen de demanar llicència al dit senyor que tinga la fadiga dins treynta dies, y li hajen de pagar dos sous per lliura del dret de lluïsme.

10. Ítem, que hajen de pagar per partició de fruyts a la dehena part, comprehenent-se en esta dehena part lo ters delme ans de tot delme, així de forment, panís, dacça, civada, sigrons y altre qualsevol gènero de llegums.

11. Ítem, que així mateix hajen de pagar la dehena part del lli, cànem, anous y de les panses y del vi, com les panses les hajen de donar seques y lo vi veremat y, fet lo vi, hajen de pagar a la quinzena part.

12. Ítem, així mateix hajen de pagar la dehena part de la grana y aquella la hajen de portar a la casa del senyor o a qui estarà en son lloch, sens que puguen cullir aquella sens llicència del senyor, y deu anys francament.

13. Ítem, que de cada heretat que se establirà a cascú, hajen de pagar cascun any dos diners per jornal.

14. Ítem, que hajen de pagar delme del ganado y llana conforme se à acostumat, com és de deu caps, hu, y de deu arroves de llana, huna.

15. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen pasturar los ganados en lo bobalar que tenien antiguament los moriscos.

16. Ítem, lo dit senyor los dóna a dits nous pobladors tots los olivars de la senyoria y que aquells se’ls hajen de repartir per eguals parts, e que pug<u>en vendre ab llicència.

17. Ítem, que dits pobladors puguen tallar tots los pins que voldran per a fer carbó y per a ses casses, exceptant emperò los que estan en les vertents de Xúquer, y que en aquelles, com sien sechs, los puguen tallar, portar y fer carbó, y puguen tallar altre qualsevol gènero de fusta excepto les carrasques, com aquelles no·s puguen tallar si<nó> decimant, dexant rama y codo segons és costum.173

18. Ítem, que de el espart ni de el herbatje per a les colmenes que dits pobladors tindran, no hajen de pagar cens algú.

19. Ítem, lo dit senyor los concedeix a dits pobladors que de totes les moreres, vinyes o figueres que aquells plantaran no hajen de pagar censal algú per temps de deu anys, com lo dit senyor los fa franchs de dits drets.

20. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen caçar en reclams o en escopeta qualsevol gènero de caça, excepto los tres mesos vedats de la cria, y així mateix dits pobladors puixen peixcar en lo riu y en los charcos.

21. Ítem, que los jurats y consell de dit lloch puguen posar qualssevol taches o sises per al benefici del dit lloch, precehint llicència del dit senyor.

22. Ítem, que dits nous pobladors tinguen obligació de portar cascun any a València vint caffiços de forment del dit senyor, pagant-los aquell dotze reals per cada cafiz, havent pont.

23. Ítem, que dit senyor tinga obligació de fer portar les moles dels molins fins a hon se à acostumat de fer-les portar, que és a la Foya de la Carrasca, y que de allí fins als molins en donarà cada casa poblada tres jornals, y lo dit senyor ad aquells cent reals per a ajuda de cost; y que succehint lo dit cas de haver de portar les moles los dits pobladors, hajen de portar la moltura a dits molins a colmo y pagar la maquila a ras.

24. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar la pont a ses despeses, com lo dit senyor los donarà aquell acabat de cal y canto. Y per a este cas y conservació del dit pont y per a qualssevol altres obs, los dóna la tenda de dit lloch o llochs sia de la universitat de dit lloch, y així mateix la mitat de les reses que·s dehuen174 del pontatje y per éntregue les assadures de la madera.

25. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar les séquies y <a>dobar aquelles sempre que serà menester, y hajen de obehir al sequier que cascun any se nomenarà.

26. Ítem, que dits vassalls no tinguen obligació de pagar pensions de ningun censal que dita baronia responga, així per conte dels moriscos com per conte del dit senyor, y el dit senyor los fassa carta de indempnitat, y que totstemps que seran executats per dites rahons, es puguen reservar los fruyts que aquell rebia per a pagar dites pensions y despesses.

27. Ítem, ab pacte que dits vassalls hajen de ser conservats y se’ls stabliran les terres que hui tenen cascú de aquells de les tretes per sorts, y si n’i aurà algú que tinga agravi en ser curta sa sort, se li reffarà dels que resten de la senyoria a coneximent dels experts nomenadors.

28. Ítem, ab pacte que si alguna dona enviudarà, que aquella sia senyora de dites casa e possessions, ella o sos fills, que cultivaran aquelles terres a ús y costum de bon llaurador.

29. Ítem, ab pacte que en respecte de les naffres simples lo senyor lis fa gràcia y mercet que lo fisch no·s puga entremetre, si sols en los casos permesos per furs.

30. Ítem, ab pacte que los pobladors que hui són puguen, dins de quatre mesos de hui avant contadors, cambiar uns en d’altres les casses y terres que hui tenen cascú respective ab los altres habitadors sens pagar dret ningú de senyoria, com aquelles terres o cambis les tinguen en los stabliments.

31. Ítem, ab pacte que los bestiars dels vehins que hui són y per temps seran no puixen pasturar per les hortes ni bancals de aquelles sens llicència de sos amos, pena de cinch sous per la primera vegada y pagar los danys, així de séquies com dels fruyts y arbres y ribassos, entenent-se emperò que lo ganado que entre en dita horta per a la pena de cinch sous, haja de ser de cinch resses en amunt. Y en respecte dels danys, que paguen lo que faran de dany, una res o moltes, y que dita pena se applique lo ters per a la guarda o acusador, lo ters a la senyoria y lo ters als jurats eo a la vila. Y lo mateix se entenga de qualsevol cavalcadura y bestiar, donant facultat emperò al amo o amos de dit ganado, sent vehins de dit lloch, que així per a avituallar com per sos propriis tindrà alguna manada o manades de ganado, puguen aquell o aquells traure’ls del lloch a pasturar per lo camí nomenat de Xàtiva, per lo camí del molí, y per lo camí de Zuhaya, ab què les heretats tinguen posades bardes.

32. Ítem, ab pacte que la guarda o guardes que·s nomenaran in eventum, axí de la horta com del terme, les hajen de conservar y nomenar los justícia y jurats de dit lloch de Cortes.

33. Ítem, que en les terres del monte que haja en la venta, lo senyor li dóna a la mateixa venta per a què sembren, los venters que hui és y per temps serà, setze jornals de llaurar en les terres contigües al derredor de la venta en quadro.

34. Ítem, ab pacte que en tota la canyada de Gayeta y Rípies, muela de Cortes y Alhoroy, ningú vehí per tot lo any primervinent mil sis-cents y tretze no puguen fer guarets sive barbechos que excedan de dos cafiços de sembradura en amunt, y que aquests sien contiguos, que no vajen salpicant.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intelectis nos, partes predicte, laudantes et aprobantes omnia et singula in presinsertis capitulis et eorum singulis conventa, pactata et capitulata, pacto especiali, promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod tenebimus, observabimus atque implebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata et contra ea non veniemus. Et quia hec est rei veritas, renuntiamus scienter rei sich non geste, convente et pactate, acordate, stipulate atque promisse, pro ut in predictis capitulis atque eorum singulis scribitur et continetur, et doli, conditione sive causa non data neque secuta, et actioni in factum. Pro quibus omnibus et singulis obligamus scilicet una pars nostrum, dictis nominibus, ad invicem et vicissim, videlicet ego, dictus dompnus Joannes Pallas, omnia bona et jura mea. Et nos, dicti Jacobus Ximenez, Vincentius Gaço, Blasius Real, Petrus Çornoça, Andreas Gomez Ochando, Joannes Moreno, Joannes Guesca, Elifonsus Sanchez, Bartholomeus Lopez, Christhophorus Perez, Joannes Matheo, Petrus de Fuentes, Andreas de Villena, Joannes Pardo, Ludovicus Perez, Joannes Anthonio, Bartholomeus Ferrandez, Joannes de Salas, Genesius Villena, Dominicus Pastor, Franciscus Ximenez, Franciscus Montarruvio, Joannes de Leon, Andreas de Rosset et Andreas Valles, noviter poblatores, omnia bona et jura nostra et utriusque nostrum pro sua parte, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, habita et ubique habenda.

Qui fuerunt acta in dicta villa et baronia de Cortes, die, mense et anno predictis.

Testes huius rei sunt Josephus Marti, cives, et Ludovicus Conca, mercator, civitatis Valentiae habitatores, de presenti in presenti etiam dicta villa et baronia de Cortes reperti.

227.

1612, octubre, 27. Petrer.

Antonio Coloma i Calvillo, comte d’Elda, negocia amb el consell municipal de la vila de Petrer i modifica alguns dels capítols de la seua carta de poblament del 1611. En concret, s’elimina el pagament d’una quantitat anual d’oli, es regula la competència judicial del justícia i el seu assessor legal, s’aclareix l’herència de les terres en favor dels fills i també el dret a imposar cises per part del consell municipal, es dóna permís per entrar vi de fora del terme per a consum familiar i també per carregar censals; també la lliure pastura dels veïns al terme i la cessió d’hores d’aigua per a regar les vinyes.

Notari, Martí Joan Colomina.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, C 221, D-1, quadern final foliat, ff. 16r-20v. Còpia legalitzada feta a Petrer el 8 d’agost de 1727 pel notari Geroni Amat, traduïda al castellà a partir de l’una còpia original feta pel mateix notari Colomina.

B. AHN, Toledo, secció Noblesa, fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia de 1728.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Mejoras hechas por el señor don Antonio Coloma Calbillo, conde de Elda, a los nuebos pobladores de la villa de Petrel, de algunos de los capítulos de población. Passó en dicha villa a 27 de octubre de 1612 ante Martín Juan Colomina, notario.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universis como Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu, Pedro Colomina y Gerónimo Alcarás, jurados de la villa de Petrel, en presencia y de voluntad y expreso consentimiento de toda la villa de Petrel eo de la mayor parte de aquella, juntos y congregados en la casa de la Rexa de su excelencia del señor conde en la villa de Petrel, han prometido de servir a su excelencia con quatrocientas arrovas de aseyte por quanto su excelencia nos ha significado grandes gastos y notables perjuicios en la población y repartimiento de casas y haziendas que ha tenido. Y por quanto los successores de su excelencia podrían demandar cada un año, a dicha villa, que huviese cosecha de aseyte, quatrocientas arrovas de aseyte, se ha tratado, convenido, concertado y acordado, para quitar todo drecho y resecar dicho escrúpulo y por venturas, litigios entre su excelencia y dicha villa y succesores en el precente estado, hazer el precente auto ad querentum constandum. Ideo scienter etc., gratis etc., cum hoc precenti publico instrumento etc., reduciendo lo tratado y efectuado en escritos con el precente.

Dichos justicia y jurados, en precencia y de voluntad de la mayor parte de la villa, prometen con todo efecto dar y entregar y librar a su excelencia, el señor conde de Elda, señor de la precente villa, eo a sus colectores, quatrocientas arrobas de aseyte debaxo la biga, entendiéndose tan solamente por aquesta ves y no más, de las aseytunas que de precente están en los olivos, siempre y quando se haga el aseyte en la precente villa de Petrel, pro quibus etc., obligamus etc., omnes simul et in solidum omnia bona dicte ville mobilia et inmobilia etc. Remitentes super his beneficiis etc., et foro Valentie etc., et omni alii etc.

Y como a todo lo susodicho fuesse precente su excelencia, el señor don Antonio Coloma y Calbillo, conde de Elda y señor de la precente villa, acceptó el susodicho servicio de quatrocientas arrovas de aseyte por los susodichos jurados echo, mostrándose por dicha razón, y prometió assí por su excelencia mesma como por los succesores que dichas quatrocientas arrovas de aseyte no serán pedidas más de aquesta vez tan solamente, y prometió no alegar posessión en aquellas, las quales accepta por los gastos que se han hecho en la población y detención de aquella. Para todo lo qual assí observar y cumplir y contra ellas aora ni en ningún tiempo no venir, obligo etc., renuntio etc., de todo lo qual me requirieron a mí, Martín Juan Colomina, notario público de los justicia y jurados y demás vezinos, recibiese auto público para memoria en lo venidero, el qual por mí fue recibido en los arriba dichos días, mes y año, siendo precentes por testigos Luis de Ardanza y el dotor Pedro Ramiro de Espejo, cavallero, hallados en Petrel, de Alicante vezinos.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

Yo don Antonio Coloma y Calvillo, conde de Elda, alcayde del castillo de la ciudad de Alicante y general de las galeras del reyno de Sicilia, atendiendo y considerando que los justicias y jurados y singulares personas de la precente villa de Petrel me son pedidas algunas cosas que les son necesarias para el govierno, utilidad y provecho de dicha villa de Petrel, que al tiempo que os establecí e hize merced las casas y haziendas que de presente posehen, no nos acordamos de pedir por inadvertencia y descuido lo dexaron de hazer. Y usando yo con vosotros de benignidad y clemencia, y por daros ánimo que con mayores veras acudáis a cultivar los campos y heredades que os he hecho merced para que siempre vaya de augmento mi estado, ideo, scienter et gratis etc., cum precenti publico instrumento os mejoro y hago merced como se verá en los capítulos inmediate siguientes:

1. Primeramente, haze merced su excelencia el señor conde de Elda, señor de la precente villa, que solo su excelencia quiere tener facultad de agravar penas en causas criminales y por delitos atroces. Y más, que si el justicia prevendrá qualquiera causa o causas, assí civiles como criminales, conosca de aquellos hasta sentencia difinitiva, si no será, como es dicho, en delitos atroses.175

2. Íttem, su excelencia el señor conde de Elda, mejora el capítulo que trata de pedir licencia para vender y repartir entre hijos de los pobladores las tierras; que dicha licencia la haya de dar el procurador general y bayle del precente condado, con voluntad de los justicia y jurados y consejo, a los quales tan solamente toque examinar si la licencia será justa o no, y traiendo certificatoria de los dichos justicia y jurados, dicho procurador y baile haya de dar dicha licencia. Y en respecto de las treinta libras de las casas, se haga repartimiento en todas las casas.176

3. Íttem, deroga el capítulo veinte y quatro el señor conde, y quiere y le plase los jurados y consejo tan solamente resten y tengan libertad de poner sacas y sisas y qualesquiera imposiciones, para que la villa tenga proprios para pagar salarios y otras cosas que se le ofrescan hazer de gastar a la villa de Petrel, entendiéndose que todas sisas e imposisiones que pondrán en Petrel son para dicha villa.177

4. Íttem, el capítulo veinte y cinco, a su excelencia le plase que entre vino, cada uno para su bever, de donde bien visto le sea.178

5. Íttem, en el capítulo veinte y seis, mejora su excelencia que la licencia para cargarse censos se haya de examinar por los justicias y jurados y, llevando certificatoria de aquellos, el procurador y bayle haya de dar dicha licencia.179

6. Íttem, su excelencia mexora que los justicia, jurados y consejo sean quien abiliten los consejeros, y si el procurador y bayle quisiere entrevenir, no se le pueda perturbar.180

7. Íttem, su excelencia haze merced a la villa de Petrel de las hiervas y términos de aquella para los ganados que los vezinos de dicha villa tendrán, quitándose la libertad de vender dicho término del día de oy en adelante, excepto la cierra del Cid. Y assimismo, ninguno pueda entrar ganado en su nombre proprio siendo de otro, so la pena del ganado perdido y otras penas arbitrarias a su excelencia, y dies libras al acusador excepto la tría.181

8. Íttem, su excelencia haze merced a la villa de Petrel de treinta y quatro jornales de agua de doze oras para regar las viñas de Petrel, con que la villa ha de dar, por razón de ella, setenta y cinco libras, entendiéndose los fables (?) de los molinos; el modo de la paga de esta manera: la metad en la era y la metad en la pasa, teniendo obligación de dar, la villa de Elda, de dar el agua en los meses de noviembre, diziembre, enero y febrero, y si algún año no se pudiese dar el agua en el mes de noviembre, se dé en los otros meses siguientes.182

9. Íttem, su excelencia el señor conde de Elda, señor de la precente villa, haze merced a la villa de Petrel que el justicia que de precente es y por tiempo será, en el día que saldrá justicia pueda elegir y nombrar asesor para todas las causas que se le ofrecerán, assí civiles como criminales, sin que otras personas tengan que intervenir en el oficio de asesor que el que el justicia que de precente es nombrará. O qualquiera otro que entrará a regir y governar dicho oficio pueda assimesmo nombrar asesor del modo arriba dicho, y aquel tal nombrado tenga libertat de poder asesorar las causas que delante de él se llevarán y tratarán asta sentencia, exclusive sea asesor ordinario de dicho justicia, como dicho es, estando ausente el asesor ordinario del señor conde.183

10. Íttem, assimesmo su excelencia haze merced que, lo que toca a las almáseras, se han de pagar quatro libras de aseyte por cada un pie, dos libras de moler y dos de remoler, que todo son quatro, remoliendo o no remoliendo, siendo declarado que de cada pie se hayan de pagar quatro libras.184

Todos los quales capítulos y mercedes, su excelencia el señor conde de Elda y señor de la precente villa haze merced a la villa de Petrel y a los vezinos de aquella, por sí y por sus successores, pro quibus etc., obligo etc. Y como fuesen precentes Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu, Pedro Luis Colomina y Gerónimo Alcarás, jurados de dicha villa de Petrel, acceptando dicha merced. De quibus omnibus los dichos justicia y jurados me requirieron a mí, Martín Juan Colomina, notario, hisiese y recibiese auto público para haber memoria en lo venidero, lo qual por mí fue recivido en la villa de Petel, en los arriba dicho día, mes y año, siendo presentes por testigos el capitán Luis de Ardanza y el doctor Pedro Ramiro de Espejo, cavalleros, de la ciudad de Alicante, de presente hallados en la villa de Petrel.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

Yo, don Antonio Coloma y Calvillo, conde de Elda y señor de la precente

villa de Petrel, no obstante que en el día de oy, en la villa de Petrel, os he hecho merced de mejorar algunos capítulos a los vezinos y pobladores de dicha villa, y por los justicia y jurados de dicha villa me se ha representado que nos havemos olvidado algunos capítulos que son dañosos para los pobladores. Y yo, por hazeros merced y buena obra, con aqueste precente auto los mejoro en la forma siguiente:

[1]. Primeramente, que en el capítulo que trata que para juntar consejo particular haya de preceder licencia del procurador general y bayle so la pena de cinqüenta libras, quiero y es mi voluntad por hazeros merced, que para juntar consejo particular lo puedan hazer sin licencia. Y quando hayan de juntar consejo general, haya de ser precediendo licencia de dicho procurador general.

[2]. Assimismo, os hago merced que las treinta libras que se han de sacar de las casas de renta, a conocida de oficiales, que sea pauto que esta renta sirva para un beneficio al qual han de ser preferidos los naturales o hijos de pobladores, no obstante hayan nacido en otras tierras. Y que hasta tanto se funde dicho beneficio, sirva la dicha renta para lo más útil y provechoso de la iglesia, a conocida del justicia y demás oficiales, y que no fundándose el beneficio, sese la renta.

[3]. Íttem, os hago merced que si administrase la almásera eo las rentas de las aseytunas por mi qüenta, reste a mi elección tomar en aseite o en aseytuna el diesmo. Y si estuviese arrendado, páguese el diesmo en aseytuna, y prometo con aqueste precente auto cumplir todo lo susodicho, pro quibus etc., obligo etc.

Y como fuesen precentes Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu y Pedro Luis Colomina, jurados de dicha villa, acceptaron dichas mercedes en la forma y manera por su excelencia hechas, de todas las quales cosas recibí auto público yo, Martín Juan Colomina, notario, para memoria en lo venidero, siendo precentes por testigos el dotor Pedro Ramiro de Espejo y Juan de Olivares, de Elda, el qual auto recibí en la villa de Elda, en los arriba dichos día, mes y año.

228.

1612, novembre, 25. Pedreguer.

Ferran Pujades i Borja, comte d’Anna i senyor de Pedreguer, a petició dels veïns d’aquesta segona vila modifica alguns capítols de la carta de poblament de 1611, en concret acorda que els cens anual de 3.300 lliures a pagar col·lectivament per tots els veïns, es canvie a un cens anual individual per cada casa i heretat, repartit en funció del patrimoni de cadascuna de les famílies. A canvi, els pobladors de Pedreguer renuncien a la donació que el comte els havia fet en la carta pobla de 1611 de totes les regalies del terme: forn, fleca, tenda, taverna, hostal i carnisseria.

AHN, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, lligall 2179/15. Còpia amb lletra del segle XVIII.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die XXV mensis novembris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Sia a tots cosa manifesta com yo, don Fernando Pujades y Borja, compte de Anna, senyor de la vila de Enguera y de les baronies de Finestrat y Relleu y dels llochs de Piles, Palmera y Rafalsineu y del present lloch de Pedreguer, atès e considerat que en lo acte de població del dit present lloch de Pedreguer, rebut per lo notari dejús scrit a VIII dies del mes de maig del any propassat M DC XI, per y entre parts de mi, dit don Fernando Pujades, compte de Anna, de una, y los nous pobladors del dit lloch de Pedreguer de part alta, entre altres coses, en lo quart capítol del damunt dit acte de població los dits vasalls y nous pobladors són tenguts y obligats a donar-me e pagar-me simul et in solidum y·n perpetuum, cascun any, tres mil y tre-centes lliures moneda reals de València en lo modo y forma que en dit capítol se conté per rahó del cens de totes les cases, terres y posisions de dit lloch de Pedreguer, Matoses y Albardanera, les quals dites tres mil y tre-centes lliures an de comensar a pagar-me, dits vasalls y nous pobladors, simul et in solidum, des de el primer dia del mes de dehembre del any M DC XV en avant, com més llargament se conté en dit quart capítol del damunt dit acte de població. E attès norresmenys que yo, en lo capítol XXVIII del damunt dit acte de població prometí als dits vasalls y nous pobladors que·ls donaria y els faria mercè y acte de establiment de les regalies del dit e present lloch, a saber és, del forn, fleca, tenda, taverna, ostal y carneseria, dels quals regalies los dits vasalls y nous pobladors poguesen gosar de aquelles imperpetuum y fer a ses pròpies planes e llíberes voluntats, com de cosa pròpia, del primer dia de giner del any M DC XV en avant, com més llargament se conté en dit capítol. E attès així mateix, que los dits vasalls y nous pobladors, en lo present dia de hui me han representat de paraula que a ells no·ls està bé ni·ls convé estar obligats a haver-me de pagar cascun any simul et in solidum imperpetuum les damunt dites tres mil y tre-centes lliures per los respectes a ells ben vists, e que per ço em soplicaven los fes mercè de desobligar-los y exemir-los a què no me aguesen de pagar les dites tres mil y tre-centes lliures simul et in solidum, sinó que les me pagarien en esta forma, a saber és, repartint dites tres mil y tre-centes lliures entre tots los dits vasalls y nous pobladors conforme els cabrà a cada hu respectivament, conforme la casa y heretat que cada hu de aquells respectivament tindrà, y que ningú de aquells puga ésser per mi ni per mos successors compel·lit ni forçat a què pague més de aquella quantitat de cens que li serà tachada y senyalada, y que ningú de aquells sia obligat a pagar per altri en virtut y per rahó de dita obligació per ells feta de què pagarien simul et in solidum les damunt dites tres mil y tre-centes lliures, y que fent-los està mercè, dits vasalls y nous pobladors me tornarien y em restituhirien les damunt dites regalies.

E com yo so estat content de fer-los dita mercè en la forma damunt dita y de la manera que ells me an soplicat, y attès així mateix que ab acte rebut per lo notari dejús scrit en lo dia de hui, poc ans de aquesta, los dits vasalls y nous pobladors me an restituhit y tornat les dites regalies, per ço, de mon bon grat y serta sciència, ab thenor de la present pública carta etc., desobligue y exen[…]ch als dits vasalls y nous pobladors precents, e acceptants per ells Pere Malonda, justícia del dit e present lloch, Juan Vallés y Damià Matheu, jurats de dit lloch, y Joan Berthomeu, mustasaf de dit lloch, de què no sien tenguts ni obligats a paga a mi ni a mos successors, simul et in solidum, les damunt dites tres mil y tre-centes lliures, ans bé, vull y és ma voluntat que aquelles se repartixquen entre dits vasalls y nous pobladors, y allò que serà tachat y cobrarà cada hu respectivament, aja de pagar, y no puga yo ni mos successors fer pagar a ningú de dits vasalls més allò que li cabrà a pagar de les dites tres mil y tre-centes lliures, conforma la repartició y tacha que serà feta, y no aja de pagar hu per altre no obstant hajen fet dita obligació de dites tres mil y tre-centes lliures simul et in solidum. Açò entès y declarat que yo y mos successors ajam de cobrar, respectivament imperpetuum, de dits vasalls cascun any les dites tres mil y tre-centes lliures en la forma damunt dita. E per a attendre e complir totes les damunt dites coses e cascuna de aquelles, obligue tos mos béns mobles e inmobles, aguts y per haver, onsevulla que sien o seran etc.

Actum in loco de Pedreguer etc.

229.

1612.

Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, presenta als nous pobladors de la Vall d’Uixó, Fondeguilla, Castro i Benissabdó una primera proposta de carta de població amb 53 capítols, a la qual responen amb modificacions a més de la presentació al senyor d’altres 15 condicions o peticions. Les còpies conservades no estan legalitzades i no porten data, per la qual cosa les incorporem amb data del final del 1612 atenent que és de maig de 1613 la carta pobla de la Vall d’Uixó i de juny la de Castro i Fondeguilla. El dia 11 de maig de 1613 els nous veïns de la Vall renunciaren als drets que poguessen tenir per aquesta primera carta pobla. Vide més avall.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 62, n. 5 (1). Còpia simple del segle XVIII.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 62, n. 5 (2). Altra còpia simple també del segle XVIII.

Edicions:

a. Peñarroja, L., Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984, vol. 2, pp. 728-742.

TEXT

En crédito de la nueva poblacion de la Vall de Uxó, Alfondeguilla, Castro y Beniçapdón.

Copia simple de los capítulos que en número de 53 propuso el excelentísimo señor duque don Enrique, de las mercedes y comodidades que entendía hacer a los pobladores de la Vall de Uxó y de los lugares de Alfondeguilla, Castro, etc. Y otra copia también simple, en idioma castellano, que es en el que está la escritura de población, de la respuesta que a cada uno de dichos capítulos dieron los que pretendían ser pobladores, con extensión en su final de otros 15 capítulos de mercedes que solicitaban se les hiciesen, resultando del todo de dichas copias un perfecto conocimiento de que cuantas casas y tierras había en aquellos pueblos y sus términos, quedaron sin dueño por la expulsión de los moriscos. Y por la respuesta al capítulo 35, se deduce que ninguno de los pobladores era del Valle, y por la del 46, que sin duda se entablaron estas proposiciones y respuestas para la escritura de población que se hizo de dicha Valle de Uxó en el año de 1613, pero en ellas no se expresan los nombres de los pobladores.

La merced y comodidad que el excelentísimo señor don Enrrique Folch de Cardona y antes de Aragón y Córdova, duque de Cardona y de Segorve, marqués de Comares y de Pallás, gran condestable de Aragón, entiende hazer a los pobladores de la Vall de Uxó y de los lugares de la Alfondeguilla y Castro es:

1. Primeramente, que se les darán las casas de la dicha Vall, Alfondeguilla y Castro por el precio que con juramento declararen un obrero de villa y un carpintero, baxándoles del dicho precio la tercia parte de lo que cada una valiere, y con que se obliguen a pagar por lo demás a censo en emphiteosis, con luysmo y fadiga, que es a seys dineros por libra, y la parte de precio, como no sea más de la mitad, se recivirá a pagas por razon de entrada.

2. Ítem, que las casas que de presente están maltratadas e inhabitables, se establecerán a los que las quizieren reparar, apreciadas en la forma dicha y por los precios, con el censo de luysmo y fadiga en la manera que se contiene en el capítulo de arriba.

3. Ítem, que las heras y pallissas que ay en ellas se establecerán en la forma sobredicha.

4. Ítem, que todas las tierras de la huerta en que se comprehenden qualesquiera que se han acostumbrado regar, aunque sea con difficultad, se les establecerán, obligándose a pagar por cada caysada treynta y seys sueldos de censo, luysmo y fadiga, annuales y perpetuos, y más la quarta parte de los granos y frutos que cog<i>eren y, particularmente, de la oja de las moreras.

5. Ítem, que se les dará licencia para que pueda hazer cada poblador, en las tierras que se le establecieren, hasta dos hanegadas de alfalfe y no más, con que aya de pagar por razón de censo, luysmo y fadiga, los seys sueldos por hanegada y más ocho sueldos por razón del alfalfe.

6. Ítem, que de las garrofas y higos, y olivas y nueses y almendras de la huerta ayan de pagar, assimismo, la quarta parte de frutos, reservándose empero para su excelencia los olivos.

7. Ítem, que todos los frutos y granos de la presente tocante a su excelencia, lo ayan de llevar a las casas o graneros del señor, a sus costas y sin que por ello se les aya de pagar cosa alguna.

8. Ítem, que por razón de la paja que sacaren ayan de pagar, por cada barchilla del grano que tocare a la parte de su excelencia, un sueldo, assí de trigo como de cevada, y si lo quisiere pagar en paja, aya de dar la quarta parte como de lo demás.

9. Ítem, que por cada caysada de tierra campa en el secano ayan de pagar tres sueldos por hanegada, por reconocimiento de censo, luysmo y fadiga. Y más, de qualquier grano, trigo, cevada, dacca, garvanços y otros géneros de legumbres, como assí se comprehenda también en la güerta, ayan de pagar a la sexta parte. Y que assimismo ayan de pagar por razón de la paja en la forma del capítulo precediente, y ayan de tener obligación de llevarlo todo a los graneros de su excelencia o parte que se les señalare, con que sea en la dicha Vall.

10. Ítem, que de las vinyas que estén, assí en monte como en llano, en lo secano, ayan de pagar veynte sueldos por caysada de censo, luysmo y fadiga, assí de las que están plantadas como de las que se plantaren, y con que ayan de pagar demás desto a la quinta parte, es a saber, de cinco la una para el señor y las quatro para ellos. Y que las uvas tengan obligación de llevarlas al trull, como está dicho, y de toda la passa que hizieren paguen de la misma suerte.

11. Ítem, que por cada caysada de ygueral ayan de pagar y paguen veynte sueldos por censo, luysmo y fadiga; y demás desto, de cinco partes de ygos, una, los quales ayan de pagar después de secos y curados, y tengan obligación de llevarlos a la casa de su excelencia o del collector o arrendador de su excelencia. Y de qualquier grano que cogieren en los dichos higerales, la quinta parte.

12. Ítem, que de cada caysada de garroferal que se puede labrar y beneficiar, paguen treynta sueldos de censo, luysmo y fadiga, y más la tercia parte de las garrofas que se cog<i>eren, puestas como dicho es.

13. Ítem, que de todas las garroferas que·stán en la montaña, apartadas unas de otras que no se puede medir la tierra ni se pueden beneficiar, ayan de pagar, por cada garrofera, dos sueldos de derecho. Y más, que ayan de coger las garrofas respondiendo la mitad a su excelencia.

14. Ítem, que de cada colmena que tuvieren los dichos pobladores en los términos de la Vall, Alfondeguilla, Castro y Benisabdón, ayan de pagar dos reales castellanos. \Y que los forasteros no puedan entrar colmenas en el término sin que primero las registren, y por cada una paguen los dichos dos reales, y por las que dexaren de registrar, las pierdan y paguen de pena veynte sueldos por cada colmena/.

15. Ítem, que las partes de granos, frutos y otros qualesquier derechos tocantes a su excelencia, sean libres de todo diezmo y primicia, en caso que la aya en ningún tiempo.

16. Ítem, que para la paga de todos los derechos, frutos y particiones tengan obligación, los dichos pobladores, a hazer declaración jurada en forma ante el procurador general, bayle o justicia que fuere de la dicha Valle, y escrivano nombrado de su excelencia, de la cantidad de todos los frutos que cog<i>eren, para que, conforme a ella, se haga la paga; so pena, por lo que dexaren de declarar y se averiguare, de perjuros y de diez libras por cada partida, por pequenya que sea, demás de que ayan de pagar por entero lo que huvieren ocultado.

17. Ítem, que no puedan trillar ninguna garva de trigo, cevada o qualquier otro género de grano, sin preceder licencia para ello de la persona que lo huviere de cobrar, en pena de seys libras, aplicadoras a los cofres de su excelencia las dos partes y la otra al que lo acusare.

18. Ítem, que los dichos pobladores y sus successores que por tiempo serán tengan obligación de hir a moler a los molinos de su excelencia de la dicha Vall, y la aceytuna en la almaçara, y cozer en los hornos de su excelencia, \y tengan obligación de cocer en los hornos, moler en los molinos, comprar en la taberna, tiendas, carnicería, so pena de 60 sueldos,/185 por quanto no entiende perjudicar sus regalías, antes bien, generalmente se las reserva para sí y sus successores, comprendidas tabernas.

19. Ítem, se reserva su excelencia el pilón o pilones de las carnecerías que hay y por tiempo hubiere en la dicha Vall.

20. Ítem, que hayan de tener cuenta en limpiar las regadoras y cequia, y sustentar aquella entera a sus costas; y que de ninguna manera puedan impedir el agua que va a palacio, y otra, si menester fuere, para el dicho palacio, y asimismo la que fuere menester para regar el huerto, por quanto su excelencia les concede la dicha agua para sus usos propios tan solamente, prefiriéndola en lo demás para todo lo que fuere en serbicio de la casa de su excelencia, para lo qual an de conservar a sus costas la puente y aqüeductos y todo lo demás.

21. Ítem, que ninguna persona pueda vender trigo, cevada y otras probisiones de granos y legumbres en perjuhicio de los mercados que·stán concedidos a la dicha Valle;

22. Ítem, que fuera de los días de los mercados, ninguno pueda vendellos si no fueren de su cosecha, y hesos, de medio cahíz arriba; y las legumbres, de un almud arriba; ni vino, de medio cántaro abaxo, por quanto no quiere su excelencia permitir ni dar lugar que se haga perjuhizio a las regalías de las tiendas y tabernas, a donde tan solamente se an de vender las cosas por menudo, so las penas impuestas y que se impusieren.

23. Ítem, se prohibe a todos los pobladores el poder vender qualquier género de probisiones que se vendan en la tienda, en pena de sesenta sueldos, si no fuere los días de mercado como dicho es, y en esta prohibición y pena se comprehenden también los forasteros.

24. Ítem, que no se pueda vender pan si no es en las flecas o panaderías de su excelencia, so la dicha pena si ya no fueren días de mercado, que les está permitido, y con que ayan de dar dos onzas más en cada qüerna de pan.

25. Ítem, se prohíbe a todos los pobladores de la dicha Vall que no puedan acojer a nadie por interesse, en pena de diez libras aplicaderas, la tercia parte, al que los acusare, y lo demás a los cofres de su excelencia, por ser el derecho de mesones regalía de su excelencia.

26. Ítem, que tengan obligación los dichos pobladores y sus successores de dar cada noche un hombre de cada lugar para guarda de la dicha casa o castillo de su excelencia, en pena de diez sueldos por cada noche que faltaren a dicha guardia, aplicadores a los cofres de su excelencia.

27. Ítem, prohíbe su excelencia el caçar y pescar en la dicha Vall y término de aquella, en pena de veynte y cinco libras y los perros, urones, senderas, redes y mangas, perdidas, sin expresa licencia de quien la puede dar.

28. Ítem, se reserva su excelencia todos los bosques y dehesas y tierra baldía para disponer dellas conforme fuere su voluntad, y con todas las hierbas, árboles, assí alcornoques, robles, encinas y otros, […] sustraher y aprovechar, so la pena que se impusiere.

29. Ítem, que no puedan cortar leña en pena de sensenta sueldos por cada rama de olibera, garrofera, pino, carrasca o alcornoque o qualquier otro género de árbol. Y si se probare que hizieren carbón, incurran en pena de veynte y cinco libras aplicadoras, la tercia parte, al acusador y lo demás a los cofres de su excelencia.

30. Ítem, que sean obligados de prestar sacramento de fidelidad, como buenos y fieles basallos, en mano y poder del procurador general de dicha Vall o de la persona que su excelencia nombrare para dicho efecto.

31. Ítem, que los officios de justicia, mayordomo y jurados y otros qualesquier tocantes a la buena administración de los pueblos, conforme fuere la mera y líbera voluntad de su excelencia.

32. Ítem, que las casas y tierras las hayan de procurar a huso y costumbre de buenos adquiridores y labradores y emphiteutas, conforme a los usos y fueros de Valencia.

33. Ítem, que tengan obligación los dichos pobladores de residir personalmente con su domicilio en la dicha Vall por tiempo y espacio de quatro años, dentro de los quales no puedan vender, tra<n>sportar ni alienar las dichas casas y tierras, en pena de comiso.

34. Ítem, que cumplidos y pasados los dichos quatro años, que començaran a correr desde el día que se firmaren los autos en adelante, puedan vender y alienarlas con decreto y aprobación del señor y no otramente, y sean tenidos y obligados de pagar luhismo o foriscapio conforme los fueros deste Reyno de Valencia, y estar atenidos a la fadiga de que han de poder usar su excelencia y sus successores.

35. Ítem, su excelencia no entiende hazer establecimiento a pobladores que hayan firmado autos de población en otra parte, y constando dello, es serbido que los que hizieren en la dicha Vall no sean de valor alguno.

36. Ítem, que la misma nulidad de autos se entiende en personas eclesiásticas, militares y que gozen de otros pribilegios semejantes, mayormente por quanto de ninguna manera quiere admitir su excelencia sino a basallos que·stén sujetos a su jurisdicción civil y criminal.

37. Ítem, que se reserva su excelencia todas las minas que se hallaren, aunque sea en qualquier parte de las establecidas, de qualquier género que sean, en los terminos de la dicha Vall, la Alfondeguilla, Castro y Beniçaddón.

38. Ítem, que ninguna persona pueda tener ganado ha medias ni ningún otro partido si no fuere por cuenta propria, en pena de diez libras aplicadoras, la tercia parte, al acusador, la otra al official que hiziere dicha execución y la otra a los cofres de su excelencia.

39. Ítem, que en ningún tiempo puedan entrar los ganados en la huerta, en pena de sesenta sueldos y pagar los daños que hubieren hecho.

40. Ítem, que so la misma pena no puedan dejar hir marranchones por la Vall, huerta, eras y cequias, so la dicha pena, y que ninguna persona pueda tenerlos a medias en ningún otro partido.

41. Ítem, que ninguna persona pueda comprar gallinas, capones, pollos, palominos, perdices o conejos sin preceder licencia del procurador general de dicha Vall; y que siempre que para el serbicio de su excelencia o de sus criados fuere menester, las hayan de dar por lo que les hubieren costado.

42. Ítem, que pasados los dichos quatro años en que an de poder vender y transportar lo que se les estableciere, no lo an de poder vender a personas eclesiásticas, militares ni privilegiadas, sino a personas que sean de jurisdicción de su excelencia, y que se obliguen a residir dentro de tres meses so pena de comiso, ni por vía de reconocimiento.

43. Ítem, que cada y quando que algún vasallo se quisiere absentar e irse a vivir y residir en otra parte, primeramente aya de pagar a su excelencia o a sus succesores, o sus procuradores, todo lo que le restare debiendo, y aviendo hecho la dicha paga pueda vender y transportar e irse, y no de otra manera.

44. Ítem, que los auctos de ventas, transportaciones y enagenaciones ayan de pasar y pasen ante el notario o notarios, escrivano o escrivanos que su excelencia nombrare, y no ante otros, so pena de nullidad de auctos.

45. Ítem, que los pobladores y sus sucesores tengan obligación de pagar a su excelencia y sus succesores, en cada un año, doce dineros moneda de Valencia por el derecho de morabatí, el qual se aya de cobrar y pagar de siete en siete años.

46. Ítem, que los plaços en que an de pagar las quantidades de sueldos referidos en los capítulos dichos por las casas, tierras, viñas, higuerales, garroferales y lo demás, assí en huerta como en secano, será por san Juan de junio y por la Navidad de cada un año, en dos iguales pagas, y el derecho de las colmenas en el mesmo tiempo.

47. Ítem, que los granos y fructos que se an de pagar en especie sean en las heras y al tiempo que se cogieren y fueren alçados de los árboles; y los higos, secos y bien pasados y acondicionados, como está dicho.

48. Ítem, que los nuebos pobladores no an de poder juntar consejo pleno sin expresa licencia de su excelencia o sus succesores, so pena de nullidad de todo lo que se determinare y de diez libras por cada persona que en él se hallare.

49. Ítem, que no puedan hecharse pechos ni tachas sobre sí ni sobre sus bienes sin expresa licencia de su excelencia o sus sucsesores, excepto las necessarias para la conservación de acequias y sus reparos, fuentes y aqüeductos y su limpieza, y para el salario que se hubiere de dar al guarda o guardas. Y su nombramiento se hará por su excelencia, y lo mesmo de ministro.

50. Ítem, se reserva su excelencia en sí hacer statutos, cridas, pregones, mudar y alterar los hechos y que se hicieren, acrecentando o disminuyendo penas, assí en lo civil como en lo criminal, para el buen govierno de vasallos y conservación de su jurisdicción y regalías, sin que dellos se pueda appellar en súplica.

51. Ítem, reserva su excelencia en sí el derecho de evocar causas y nombrar para ellas juezes como quisiera.

52. Ítem, que ningún basallo pueda arrancar árboles de los que fueren de partición, con ser garroferas, higuerales, moreras ni otros árboles, sin licencia expresa, so pena de seis libras por cada árbol. Reserva todos los árboles que no fueren frutales ni de partición, su excelencia, para sí.

53. Ítem, la capitulación y cada capítulo y parte della se execute con sumisión y renunciación de fuero, variación de juicio y todas las demás cláusulas acostumbradas en semejantes auctos, conforme al stilo y práctica del escrivano ante que se firmaren y otorgaren, y las deudas en fructos y granos o dineros se cobre como deudas fiscales, començando por execución y prendas, sin que preceda otra citación ni se pueda reclamar otro fuero.

Respuestas al memorial de su excelencia por los pobladores de la Vall d’Uxó, Fondeguilla, Castro y Benisaddon, con suplicaciones y mercedes que dichos pobladores piden.

Memorial de lo que dizen los pobladores de la Vall d’Uxó, Alfandeguilla y Castro en respuesta del memorial que dio el señor licenciado Puente como procurador general del duque de Cardona y Segorbe etc., la qual es la siguiente:

1. Primo, al primer capítulo responden que, por estar las casas hechas a la morisca y se han de mudar todas las cubiertas por no ser hábiles los cristianos de cubrir de aquella suerte, antes bien se han de hazer de ladrillo y teja, no sin grande gasto, y esto con brevedad por no poderse habitar en ellas, pagando del precio la dozena parte sin entrada alguna, y esto de todo drecho.

2. Al segundo capítulo se responde que de las casas ruines e inhabitables, los que las quisieren pagarán tres sueldos por cada casa, entendido en ellos todo drecho y precio.

3. Al tercero se responde que las heras y palliças, por ser pocas y no haver hartas para todos los pobladores, su excelencia haga merced de darlas al común, francas de todo drecho, por ser como es beneficio de su excelencia y de sus vassallos, y los jurados puedan disponer dellas en beneficio de dichos lugares.

4. Al quarto capítulo se responde que por ser las tierras de la huerta tan floxas y hermiscas, y con tanta falta de agua, no se puede pagar más de dos sueldos por cahizada, y de todo lo que se cojiere de granos, a la dozena parte, a saber es, de doze partes la huna.

5. Al quinto capítulo responden que los pobladores puedan hazer todo el alfalfe que les diere gusto, pagando a razón de diez y ocho dineros por cada hanegada y no otro drecho, por ser sustento de las cavalgaduras y beneficio de todas las demás tierras.

6. Al sexto capítulo responden que de todas las garroferas que estuvieren dentro de la dicha huerta, y olivos de fuera della y garroferas fuera de ella, a cinquenta passos al derredor de qualquier heredad, pagarán a doze; y de las oliveras separadas las pide el pueblo para sí, pagando assimismo, de doze, una, y las parras francas, y de los higos de dicha huerta, de doze, una.

7. Al séptimo responden que de ninguna vía ni manera después de haver trahido grano o frutos a las casas de los dichos pobladores, el grano se haia de hir collector por su excelencia a la hera, y los frutos a las casas de los dichos pobladores.

8. Al octavo responden que por ser cosa nunca ohida, determinan de no pagar ni dar paja ni otra cosa alguna por respecto della.

9. Al noveno responden que por ser las tierras secanas flacas y stériles, pagarán a razon de un sueldo por cahizada, y si de aquellas saliere algún fruto, pagarán, si fuere grano, en las heras a razón de doze, una, y si fuere legumbres, de la misma suerte, sin obligación a dar paja ni otra cosa alguna, chica ni grande.

10. Al dézimo responden que de todas las viñas que estuvieren en el secano, assí en el monte como en el llano, pagarán por cada cahiçada a razón de un sueldo y, de doze, una, viniendo a cobrar la persona señalada por su excelencia a las proprias casas, entendido todo drecho. Y de las viñas que se plantarán, dentro de seis años contadores desdel día que se harán los auctos adelante, no hayan de pagar cosa alguna, y de allí adelante como las demás.

11. Al onzeno se responde que de los higuerales se pagará un sueldo de censo, luismo y fadiga por cahisada y, aunque los higos son de más trabajo, también se pagará de doze partes la una, con que haia de venir a llevárselos, después de secos y curados, el collector o arrendador que estuviere por su excelencia; y de los granos que se cojerán en los dichos higuerales, se pagará de la propia suerte.

12. Al dozeno capítulo se responde que de cada cahiçada de garroferal que se pueda labrar y beneficiar, se pagará un sueldo de censo, luismo y fadiga. Y más, la dozena parte de las garrofas, viniendo el collector o arrendador a llevárselas de la casa de los pobladores.

13. Al trezeno capítulo responden que todas las garroferas que están en la muntaña, apartadas unas de otras que no se puede medir la tierra ni se pueden beneficiar, se haian de dar a los pobladores que tuvieren las heredades más cerca, en porción y parte de lo que les tocare.

14. Al catorzeno responden que por quanto jamás en la dicha Vall ni fuera della se ha pagado nada de las colmenas, antes bien, han sido francas, lo sean ahora también. Y que los forasteros paguen a dos dineros por colmena y que dichos forasteros tengan obligación de manifestallas.

15. Al quinzeno responden que después de haver pagado al duque señor dueño los granos arriba dichos, tenga su excelencia obligación de guardarnos lo restante franco de drecho, diezmo y primicia, y otro qualquier drecho.

16. Al diez y seiseno responden que cada uno, justa su conciencia, manifestará al collector aquello que huviere cojido, sin preceder juramento ni otra cosa alguna, y haia de ser crehido con su simple palabra, pues es assí el estatuto de la sancta madre Yglesia, y saben ya que les importa el manifestallo todo.

17. Al diez y seteno capítulo se responde que cada uno, hallando la hera vacua y desembargada, pueda poner sus garbas y trillar sus granos, y después tengan obligación de avisar al collector para que venga por su parte. Y si avisado no viniere, pueda llevarlo a su casa y después manifestar la parte tocante a su excelencia.

18 Al diez y ocheno se responde que los dichos pobladores puedan hir a moler al molino de la villa o lugar que mejor gusto les diere; y si a los del duque fueren, no pagando más maquila de lo que se paga en Valencia o en el Reyno. Y lo propio se entienda de la azeituna, cozer en los hornos, mercar en las tiendas, lo qual pretienden dichos pobladores les será dellas hecha merced para regalías y gastos ofrecedores a los dichos lugares.

19. Al diez y noveno se responde que los dichos lugares se reservan el pilón o pilones de las carnicerías que hoy son o por tiempo serán, con un medio acomodado por quanto es fuero del presente Reino sea assí.

20. Al vinteno responden que las regadoras y cequias toca a limpiallas el pueblo, porque ha de ser suia absolutamente el agua, y el agua que va a palacio es excepta que hirá el tiempo que se ha ussado, como es en el mes de henero para inchir la sisterna, y quando huviere visita por el duque señor nuestro, y ésta ha de ser medidamente, no recibiendo perjuhicio molinos ni huerta. Y que en lo que toca al huerto, se le dará dos horas de agua, esto se entiende dos días en la semana, es a saber, si está en el partidor de Adzeneta y Benigafull, serán las dos horas, y al partidor de la Recuesta, hora y media, y encima los molinos, una hora, y esto es por las escorrentías que habrá del agua; y que el puente y los aqüeductos haia de adobar su excelencia.

21. Al veinte y uno se responde que puedan los dichos pobladores vender todo género de grano de su cosecha o fuera della, assí el día de mercado como todos los demás días, sin incurrir en pena alguna, por el precio que bien gusto les diere, y no sean atenidos a cozer en los hornos de la villa ni comprar carne en dicha carnicería, sino donde buen gusto les diere conforme arriba está ya dicho.

22. Al veinte y doseno capítulo se responde que cada uno pueda vender todo género de granos y vinos, assí en gordo como en menudo, sin incurso de pena alguna conforme en el capítulo de arriba se contiene.

23. Al veinte y treseno se responde que ya tienen dicho arriba que puedan vender qualquiera cosa en qualquier día a lo qual se refieren.

24. Al veinte y quatreno responden que lo apruevan de la primera linea hasta la postrera, inclusive que vendan el pan en el mercado de la suerte que se ha acostumbrado.

25. A este capítulo también se le da lugar, y assimismo lo dan todo por bueno, que nadie por interés pueda acojer a ninguna persona en su casa.

26. A este responden que por quanto la Vall está lexos del mar y no haver peligro, será superflua la guarda en el palacio o torre cada noche y, demás desto, grande gasto y sin provecho.

27. A este se responde que pueda cada uno pescar y caçar en todos los términos de los dichos lugares, conforme es usso en villas y lugares reales, de la manera que quisieren, no excediendo a las pragmáticas de Su Magestad. Y esto atento, que pretienden han de alcançar merced de su excelencia de todos los montes y aguas, que han de ser de dichos lugares.

28. Al veinte y ocheno capítulo se responde que por quanto las casas de los pobladores, por estar medio derribadas por falta de madera, puedan los dichos pobladores cortar la madera que fuere menester para su servicio y uso proprio, sin licencia, siempre que les diere gusto.

29. A este se responde que en sus proprias heredades puedan cortar ramas, árbores y arrancar aquellos sin incurrir en pena alguna, y si alguno cortare árbores o ramas en lugares incultos y fuera de su heredad, incurra en la pena imponedora por el pueblo.

30. A este se responde que obedescen, ratifican, apruevan y confirman desde la primera linea hasta la postrera inclusive, y que los pobladores presten juramento de fidelidad a su excelencia o procurador.

31. A este responden que los oficios de justicia, jurados y maiordomo y demás officios de la villa tocantes a la buena administración de los pueblos, señalará y nombrará el consejo de los pueblos dos, quatro o seis personas en doblado, y las traherán al baile o procurador general de su excelencia para que de aquellos escoja los necessarios para dichos officios, suplicando que en la dicha Vall d’Uxó no haia otro palo de su excelencia sino sólo el de justicia y su tiniente, por ocasiones que se ofrescerán y por evitar incomodidades, daños y discordias.

32. A este se responde que cada uno procurará y trabajará sus heredades, casas y tierras lo mejor que pudiere.

33. A este se responde que conceden, loan aquel contenido, con pacto que los quatro años se regulen a dos, al cabo de los quales puedan vender, ajenar, etc.

34. A este se responde que en tiempo de los dichos dos años qualquier padre o madre pueda dar la hazienda a qualquier de sus hijos sin incurrir en pena ni daño alguno, ni en censo, fadiga ni loismo, y que al cabo de dichos años pueda vender, ajenar y tra<n>sportar con licencia y pagando aquello que se concertarán.

35. A este se responde que son muy contentos, y assí propio suplican que qualquier poblador de la dicha Vall d’Uxó que sea de seis leguas al derredor, se haia de desavezinar en su tierra y avezinarse y assistir en la dicha Vall d’Uxó. Y los que fueren de lexos, haian de dar testigos de su vida y como no es afrontado por justicia; y no dándoles en la presente Valle, haian de traher testimonio de sus tierras autenticado y firmado por aucto de notario, y esto se haze por la paz y quietud del pueblo.

36. A este responden que se admite de la primera linea hasta la postrera, inclusive de que no se establezca a personas eclesiásticas ni que gozen de privilegio militar.

37. A este se responde que todas las minas que se hallaren en el término de la Vall, Castro y Fondeguilla, que sean de aquellos en cuias tierras se hallaren.

38. A este se admite, con pacto y condición que de todas las tierras de su excelencia, como son Sierra d’Eslida, Fançara etc., como el dicho ganado sea lanar, y que de otros lugares no quieren admitir de ninguna manera medias ni medio guaño, quedando reservado que haia de pagar alguna cosa para provecho del pueblo.

39. A este responden que todo ganado de la carne de la carnicería pueda entrar en la huerta fuera de lo procurado, assí proprio qualquier que tuviere ganado lanar en el tiempo que ningún daño se haze, pueda pacer dicha huerta a conoscimiento de los jurados.

40. A este se admite con esto que solamente en caso de contravención haian de pagar el daño y cinco sueldos de pena, que es lo que se paga en todo el Reino; y que fuera la huerta puedan hir por donde quiera llevando quien los guarde, y el que fuere suelto pague la pena imponedora por el pueblo.

41. A este responden que esté en su libertad de los dichos pobladores comprar capones, gallinas, conejos, perdices y todo género de volatería, pesca o caça o otro género de mercadería, por el precio que pudieren concertarse con quien lo vendiere. Y si después su excelencia, o criados por su excelencia, quieren comprar dichas gallinas, capones etc., esté en su libertad de dichos pobladores vendellas o no, o reservársela para sí.

42. A este se responde que puedan los dichos pobladores y cada uno de aquellos, passados los dichos dos años, vender sus tierras, casas y heredades a las personas que bien visto les fuere, tanto eclesiástica, militar como fuente de qualesquier privilegios, atento que ya tiene su excelencia la fadiga y podrá, si no le está bien tener semejantes personas en sus tierras, quedarse aquellas por el mismo precio.

43. A este responden que si algún poblador se quisiere ir, hecha la población, a otra parte, es justo pague a su excelencia o a sus procuradores lo que le deviere, vendiendo primero las casas y tierras.

44. A este responden que, pagado que haian los dichos pobladores su fadiga, censo y loismo, estén en su libertad elegir el notario que bien gusto les diere, conforme se usa desde que hay tratos y contratos en todos los reinos de España, atento que semejantes auctos son contractivos y lo que se pide en dicho capítulo pertenesce a la curia.

45. A este se responde que todos suplican a su excelencia que todos los vassallos sean francos de morabatín.

46. A este se responde que todo lo prometen pagar conforme se contiene en este presente memorial, començando la primera paga a Sant Joan de junio del año 1613, y la otra a Navidad del propio año, si estuviere hecha la población. Y en lo que toca a las colmenas, ya está dicho en otro capítulo que no haia de pagar cosa alguna por quanto en todo el Reino no se paga.

47. A este responden que ya tienen dicho que los granos los quieren pagar y dezmar en las heras; y lo que ha respecto a los higos, se atienen al capítulo onzeno.

48. A este responden que totaliter et expresse anullan dicho capítulo y no consienten en él en lo que toca a consejos particulares. Y en lo que toca a consejos generales, los puedan tener sin licencia por espacio de dichos dos años, assistiendo en él persona legítima por parte de su excelencia; y si acaso no acudiere, se pueda tener dicho consejo con assistencia del dicho justicia.

49. A este responden que puedan hecharse pechas y tachas sobre sí y sobre sus bienes sin licencia, y los puedan determinar y poner a su alvedrío en consejo particular, con que sea beneficio de dicho lugar.

50. A este responden que, hechas las pragmáticas, cridas y statutos concertados entre su excelencia y los dichos pobladores, el día que se hiziere la población no pueda su excelencia alterar aquellos, ni permutarlos in bonum neque in malum, sino que absolutamente se haian de observar y guardar los que aquel día se hizieren. Y esto se entiende en cosas criminales, que en lo que toca a las causas civiles las piden con suplicación dichos pobladores para que conosca de ellas el justicia de dicha Vall. Y assimismo, en las dichas causas criminales puedan dichos pobladores apellar, suplicar y ocurrir a superior donde por fueros y privilegios del presente Reino pueden y deven.

51. A este se responde que en lo que toca a las causas criminales, pueda avocar aquellas y nombrar para ellas juezes a su voluntad y beneplácito, pero que en lo que toca a las causas civiles ya tienen suplicado sea la cognición de aquellas del justicia, et ex consequenti, quede a su voluntad nombrar juezes a su libre y mera voluntad.

52. A este se responde que ya lo tienen dicho en el capítulo 29, al qual se atienen, y que quieren arrancar un árbol y poner otro mejor o a su gusto, ya dicho en dicho capítulo. Y que, en lo que toca a la pena, no lo consienten de ninguna manera, y que en lo que toca a los árbores extra dicha partición y sin fructo, como piden en otro capítulo las dehesas, bosques y término, piden también dichos árbores pues arbitrantur ex justitia y a razón conforme.

53. A este capítulo responden que el día de la población se obligarán dichos pobladores según el stilo y práctica del notario recebidor, con las cláusulas necessarias y oportunas conforme fueros y privilegios del presente Reyno, y en lo que toca a la execución, sea larga, començando por pacto por mandamiento executivo.

Las mercedes que piden los pobladores de la presente Vall d’Uxó al excelentíssimo señor duque de Cardona etc., señor de la presente Valle, son las siguientes:

1. Primeramente, que les haga merced de hazelles gracia y concederles in perpetuum para los lugares de la Vall, Fondeguilla, Castro y Beniçaddón, los hornos, tavernas, flecas o panaderías, tiendas assí de vino como de azeite, y qualquier otras tiendas, mesones, carnicerías, molinos, y con licencia para poder hazer, eligir o quitar qualquier de las cosas susodichas, pagando por todo ello que se concertaren. Y, assimismo, piden que la escrivanía sea del pueblo.

2. Íttem, que les haga merced a los dichos lugares de las calles y plaças y de todas las tierras que no entraren en repartición, para que sean comunes de los dichos lugares.

3. Ítem, que haga merced de todos los pesos y medidas a dichos lugares, y con libertad de poder poner y quitar pesadores o medidores a conoscimiento del consejo, sin licencia alguna.

4. Que haga merced su excelencia a dichos lugares o al justicia de aquellos, que pueda conoscer y conosca absolutamente en todas las causas civiles hasta sentencia difinitiva. Y en lo que toca a las causas criminales, que el delito no incluia maior pena que açotes y destierro, pari modo sea conoscedor el justicia en primera instancia, sin que su excelencia pueda inmiscuirse en ello sino en caso de apellación.

5. Que haga merced de conceder a los pobladores de dichos lugares todas las hervas y herbajes de los términos de dichos lugares, sin pecho alguno.

6. Ítem, que les haga merced concederles a los pobladores de dichos lugares que puedan derribar sus casas, ensancharlas, abrir ventanas y puertas y levantarlas, sin licencia, como sea por mejorarlas.

7. Ítem, que puedan los vezinos y habitadores de dichos lugares cortar leña en dichos términos, y cortar árboles y arrancar aquellos como no sean frutales, para sus usos propios como para vender y hazer qualquier leña; y les sea lícito hazer qualquier carbón o cenisa, y que la dicha leña, carbón o cenisa la puedan vender sin licencia y sin pagar nada.

8. Ítem, que tenga obligación su excelencia de dar las casas y tierras francas de qualesquier censales, violarios, debitorios y obligaciones, assí de su excelencia y antecessores, universidades o aljamas, como de moriscos particulares. Y podría ser que se descubriessen censales, violarios, debitorios y obligaciones por los quales podrían ser inquietados los dichos pobladores, y no obstante que su excelencia lo prometa de pagar, por seguridad de los pobladores, siempre y quando les pidan algo de las dichas cosas, en el presente capítulo, propria auctoritate, se puedan retener, de las regalías y fructos de qualquier género que sean, tanta quanta fuere menester para pagar dichas deudas, assí en común como en particular.

9. Ítem, se pide a su excelencia que les haga merced a los dichos lugares de confirmarles los privilegios antiguos y, particularmente, que siempre y quando el procurador general o baile hiziere alguna cosa sin razón y sin justicia, su excelencia tenga obligación de mudarle, por ser en más quietud y sossiego de los lugares, quod suplicant omni meliori modo quo possunt etc., cum sich ita justum arbitrantes etc.

10. Ítem, que señale su excelencia y haga donación de una casa para juntarse a consejo, y otra para espital.

11. Íttem, que ningún moço pueda tener casa, tierras, heredades en la presente Vall d’Uxó, y assimismo no la puedan tener los que tienen sus mujeres y familia en otra parte, los quales, para haver de estableser, las havrán primero de traher, y los moços se haian de casar.

12. Ítem, piden por merced a su excelencia que haga donación a dichos lugares de señalar dos casas, a saver es, una en el lugar de arriba y otra en el de abaxo, las quales haian de servir para herrerías de los dichos pueblos.

13. Ítem, suplican dichos pobladores que el un año esté el mercado en el lugar de arriba y otro en el de abaxo, conforme en tiempo de moriscos se ha acostumbrado y es assí conforme a razón.

14. Ítem, assimismo suplican dichos pobladores a su excelencia en lo que ha respecto a la nominación de justicia, sea assimismo un año en el lugar de arriba y otro en el lugar de abaxo. Y la nominación de lugartiniente y consejeros sea a voluntad de dicho justicia desta manera: que cuando el justicia sea del lugar de abaxo, nombre lugartiniente en el de arriba, el qual pueda traher y traiga palo de justicia de la mesma manera que el proprio justicia, y la nominación de consejeros sea pari modo, la mitad de arriba y la mitad de baxo.

15. Íttem, assimismo suplican a su excelencia que en lo que toca a la nominación de maiordomo, sea un año arriba y otro abaxo.

16. Ítem, eodem modo, suplican dichos pobladores a su excelencia, en lo que toca a la nominación de jurados, para la buena administración y govierno de la república sean quatro entendidos, dos de arriba y dos de abaxo.

Ítem, suplican que los pobladores de la Fondeguilla y de Castro haian de tener su consejo por sí.186

230.

1613, gener, 1. Orxeta.

Jeroni Ferrer, cavaller i comanador de la comanda d’Orxeta de l’orde de Sant Jaume o de Santiago, presenta els capítols d’una nova carta pobla als veïns d’Orxeta, després d’haver fracassat la primera donada. Reunits a l’església, dits veïns l’accepten i, seguidament, el text és enviat al Consell d’Ordes, a Madrid, per a ser aprovat per aquest. Finalment, el rei Felip III aprova dita nova població el 24 d’agost del mateix any.

Notari, Pere Joan Sebastià.

A. Arx. Mun. Orxeta, sense classificar. Còpia legalitzada feta a Orxeta el 12 de maig de 1735, pel notari Leopoldo Soler.

B. Arx. Mun. Orxeta, sense classificar. Còpia legalitzada, datada a Madrid el 27 d’agost de 1794, escrita pel notari Miguel Gómez.

Edicions:

a. Beltrán Reig, J. M., Capítulos otorgados por la Encomienda de Santiago para la repoblación de Orcheta, Alacant, Caja de Ahorros, 1977.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 336.

TEXT

Don Phelipe, por la gracia de Dios rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Jerusalén, de Portugal, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarves, de Alguecira, de Gibraltar, de las islas de Canarias, de las islas Orientales y Occidentales y islas y tierras firmes, señor de Viscaya y de Molina, etc., administrador perpetuo de la orden y cavallería de Santiago por autoridad appostólica, por quanto por parte de don Gerónimo Ferrer, comendador de Orcheta, en el Reyno de Valencia, me ha sido hecha relación que él havía hecho ciertas capitulaciones en los pobladores que avían venido a los lugares de dicha encomienda en lugar de los primeros que por la expulsión de los moriscos avían venido de nuevo a ellas, los quales eran de grandíssimo aprovechamiento para dicha encomienda por ser de los mejores que se avían hecho en todo el dicho Reyno con los demás pobladores de los lugares de él. Y para que quedasen hechas dichas capitulaciones con más autoridad, y que los dichos pobladores tuviesen con seguridad las dichas tierras, suplicó fuesse servido de ver las dichas capitulaciones, aprovarlas y confermarlas, dándole licencia para que las pudiese establecer como estava concertado o como la mi merced fuese, lo qual, visto por los de mi Consejo de las Órdenes y lo dicho por el mi fiscal procurador general de la dicha orden de Santiago y las dichas capitulaciones que de suso va hecha mención, que son del tenor siguiente:

Die II mensis januarii anno a Nativitate Domini M DC XIII.

Capítulos con los quales don Gerónimo Ferrer, comendador de la encomienda de Orcheta, de una, buelbe a poblar dicha encomienda por haberse despoblado con la capitulación pasada con los nuevos pobladores, los quales son los siguientes y la mayor parte que á de haver de población conforme la repartición que ha hecho de las heredades y término y casas:

Primo, Jayme Amigó, bayle, Pedro Juan Sebastián, notario, Jayme Barber, justicia, Juan Soriano y Juan Beneyto, jurados, Joseph Morales, almotasén, Pedro Baldó, sobrestante de la acequia, Melchor Avellá, lugartiniente, Salvador Planelles, Pedro Sarges, mayor, Pedro Sarges, menor, Antonio Galiana, Marcos Urríos, Miguel Lorca de Juan, Francisco Saragoza de Francisco, Francisco Saragosa de Miguel, Bartholomé Ripoll, Juan Soler, Pedro Monllor, Vicente Lorca, Ausías Linares, Miguel Avellá, albañil, Miguel Avellá, errero, Gerónimo Cruañes, Francisco Ximeno, Vicente Sellés, Vicente Llorens, Nicolás Soribas, Grabiel Codina.

1. Primeramente, ofrece que dará a cada labrador que veniere a poblar a dicha encomienda, una nueva eredad en la huerta, como están repartidas, con una noche y día de agua para regar aquella, que son veynte y quatro oras de agua, y otras heredades en el secano con algarrovales y tierra campa, conforme será la repartición. Y una cassa para vivir y algunos pajares para guardar la paja, a censo de fadiga y luismo que han de reconocer a la orden de Santiago de la Espada y, en su nombre, al comendador de dicho lugar que oy es y por tiempo será, pagando por todo lo que poseyeren, de censo, en el día y fiesta de Todos los Santos, una libra valenciana, que es de diez reales y diez dineros, cada uno, en dicha fiesta y día de Todos Santos.

2. Íttem más, ofrece dicho comendador que por todo el año de mil seyscientos y trece hará auto de este establecimiento a cada poblador de por sí, estableciéndole para sí, para sus hijos y descendientes lo que tienen señalado y posehen, assí en la huerta como en el secano, cassa y lo demás, para que pueda tenello como a cosa propia. Advirtiendo que los dos primeros años después de haver echo el establecimiento, no puedan vender las heredades ni los demás, ni parte de ello, a ningún poblador forastero sinó teniendo la voluntad del comendador. Y pasados los dos años podrá vender a su voluntad, pidiendo licencia a dicho comendador y pagando de luismo a razón de sueldo por libra de todo aquello que vendieren, como también lo hayan de pedir y pagar el mismo luismo si estos dos primeros vendieren ellos entre ellos, cargando a cada uno conforme lo que comprare, lo que ha de responder según la capitulación.

3. Ítem más, que puedan hacer donación y partir de los que tuvieren establecido con sus hijos, así hombres como mugeres, en contemplación de matrimonio para colocalles en sus casas, con solo pedir licencia al comendador, sin que por razón de dicha licencia le hayan de pagar luismo ni derecho alguno.

4. Ítem más, que después de partidas las tierras o hecho donación entre sus hijos, huviesen de tomar o haser casas nuevas para vivir en dicho lugar, hayan de pedir licencia a dicho comendador y pagar, por razón de la casa que tomaren o hicieren nueva, tan solamente veinte sueldos cada un año de censo por razón de dicha casa, en fiesta o día de Todos Santos.

5. Ítem más, que de todo lo que cogieren, assí en la huerta como en el secano, hayan de pagar enteramente el diezmo y primicia como se pagaba en tiempo de los moriscos, quitando por cada cahiz de grano una barchilla por razón de la labor, y no dejar balets sino que se limpie todo y se pague de todo diezmo y primicia.

6. Ítem más, que no tengan obligación los nuevos pobladores a pagar a ningunos censales de los que responde dicha encomienda, que están cargados sobre dicha universidad con sindicato o sindicatos hechos en tiempo de moriscos.

7. Ítem más, que el que tuviere heredad y casa en dicho lugar haya de vivir con su muger y hijos en él, y que no viviendo en dicho lugar le pueda dicho comendador despedille y quitalle las heredades, pagándole los trabajos que tuviere en ellas a conocimiento de dos personas nombradas, la una, por el señor o su bayle, y la otra por el amo de la heredad, y no queriéndola nombrar, la nombre el justicia de dicha encomienda.

8. Ítem más, que todas las regalías como son molinos, tienda, panadería, taberna y otra qualquiera cosa que tenga nombre de regalía, excepto la carnecería, que ésta la ofrece y da el comendador al pueblo para que, con el bobalar, se aproveche y busquen quien les descarnen, sean del comendador y las pueda arrendar o abituallar como a dicho comendador le pareciere.

9. Ítem más, que todos los oficiales toquen la nominación de ellos al comendador o a su procurador general en esta forma: que el día y fiesta de Navidad se nombre el justicia, el qual pueda nombrar un lugarteniente, y el día de Pasqua de Espíritu Santo se nombren dos jurados y un sobresequiero, y el día de san Miguel el almotacén, y en esta forma se observe todos los años.

10. Ítem más, que todos los adobos de todas las azequias y canales y balsa, y el alimpiallo y, en su lugar, hacello nuevo, venga a cargo de los nuevos pobladores, sin que el comendador haya de contribuir con ningún gasto de los que hicieren por razón de esto, sinó tan solamente, cada año, en cinquenta sueldos para subvención de las canales

11. Ítem más, que tengan obligación dichos pobladores a tener un guardián, el salario del qual toque a pagar a los dichos pobladores de la bolsa común o tacha que harán entre ellos. Y que para esto o los demás gastos que se ofrecieren, puedan los justicias y jurados, en presencia del señor o de su procurador general, siempre que fuere menester, hacer tacha o poner rediezmo entre ellos para los tales gastos, y para tener propios para los gastos que se ofrecieren a dicha universidad. Y que todo esto, como dicho es, se haga a conocimiento de dichos oficiales y procurador general.

12. Ítem más, que dichos pobladores no tengan obligación de dar ni partir con el comendador ningunos frutos de los que cojieren en la huerta ni secano, sino que, por razón de ello, dé cada poblador, el día de la hera, al dicho comendador, dos cahizes y medio de trigo cada año. Y el que el día de hera no tuviere trigo para pagar dichos dos cahizes y medio de trigo, haya de dar el día y fiesta de Nuestra Señora de agosto veinte libras valencianas por los dichos dos cahices y medio de trigo. Y que asimismo, hayan de dar el día de san Miguel diez arrobas de garrofas cada poblador cada año, sin estar obligados a darle derecho de ninguna otra cosa de las que cojieren en todo el término de dicha encomienda.

13. Ítem más, que el comendador o su procurador general pueden hacer pregón o poner pena de sesenta sueldos, y a otros que le parecieren y otras que bien visto le sean, para tener guardada la huerta y términos y del buen govierno del dicho lugar. Y que asimismo dichos nuevos pobladores han de estar sugetos al que el señor, o su procurador general o bayle que estará en su lugar, los pueda prender y castigar conforme la culpa y delito de cada uno, prestando basallaje real a jurisdicción de dicho comendador.

14. Ítem más, que todos los sábados del año tenga el comendador medio día de agua para su huerto y al bancal del alfalfa, y para hacer de aquella a su voluntad; y el otro medio día se reparta en los huertos que están cerca del dicho comendador, a voluntad del bayle, justicia y jurados de dicha encomienda. Y si hecha la repartición sobrare alguna hora o horas de agua de los huertos de los particulares, se vendan por los dichos jurados y, lo que se sacare, sirva para la luminaria del Santísimo Sacramento de la iglesia parroquial de la dicha encomienda.

15. Ítem más, que cada tanda tengan las tierras de la iglesia, por todas ellas, dos días con sus noches de agua, repartida en esta manera: la Alcora, un día con su noche de agua, que son veinte y quatro horas; los Lleveros de abajo las canales, un día de agua de sol a sol; y el agua que se recogerá en la balsa en la noche se ha de repartir, la mitad, en la tierra que era de Coís, con una y la otra mitad en los Lleveros que están debajo del molino del sol de la huerta.

16. Ítem más, que ningún poblador ni otra persona pueda cortar árboles ni parra de la huerta ni secano sin primero pedir licencia al comendador o a su procurador general, en pena de veinte y cinco libras, y que teniendo licencia la pueda cortar sin incurrir en ninguna pena.

17. Ítem más, que los salarios de los autos de los establecimientos y la capitulación sean obligados a pagarlos, es a saber, cada uno el de su establecimiento de sus heredades y casa, y el de la capitulación se haya de pagar de la bolsa común de dicha encomienda. Y que el notario que ha de recivir dichos autos se Pedro Juan Sebastián, notario, por tener la voluntad del dicho señor comendador.

18. Ítem más, que qualquier poblador que tuviere árboles en el secano de algarrofas, higueras, almendros o olivos, si no hubiere labrado las fojas donde ellos están el primero día de agosto, no coja las frutas de ellos.

En el primero día del mes de enero del año de la Natividad de Nuestro Señor Jesuchristo de mil y seiscientos y trece, don Gerónimo Ferrer, cavallero del hábito de Santiago, señor y comendador de Orcheta, en presencia del notario y testigos infraescritos, hizo juntar todos los vecinos que al presente se hallaron en el dicho lugr y encomienda en la yglesia parroquial de dicha encomienda, los quales son los siguientes: Pedro Jayme Amigó, bayle, Pedro Juan Sebastián, notario, Jayme Barber, justicia, Juan Soriano, Joan Beneyto, jurados, Josef de Morales, almotacén, Pedro Baldó, sobrecequiero, Melchor Avellá, lugarteniente, Salvador Planelles, Pedro Sarges, mayor, Pedro Ferges, menor, Antonio Galiana, Marco Uríos, Miguel Llorca de Juan, Francisco Zaragoza de Francisco, Francisco Zaragosa de Miguel, Bartholomé Ripoll, Juan Soler, Pedro Monllor, Vicente Llorca, Ausías Linares, Miguel Abellán, obrero, Miguel Abellán, herrero, Hierónimo Ybanies, Francisco Ximeno, Vicente Cellés, Vicente Llorens, Nicolás Sorrives y Gabriel Codina.

Y estando todos juntos, requirieron a mí, Pedro Juan Sebastián, notario, que les leyese los capítulos arriba dichos que el dicho don Gerónimo Ferrer, caballero del dicho ábito y comendador de dicha encomienda de Orcheta y dichos vecinos, de otra, tenían capitulado, los quales por mí, dicho notario, le fueron lehidos de la primera linea hasta la última. Y luego fueron interrogados dichos vecinos por el dicho don Gerónimo Ferrer si era lo que les havía lehido lo que tenían capitulado, y todos juntos dijeron que sí, y luego requirieron a mí, Pedro Juan Sebastián, notario, les reciviese carta pública la qual por mí les fue recibida en el dicho lugar de Orcheta, los arriba dichos día, mes y año, siendo por testigos Jayme Bueno, criado del dicho señor comendador, y Juan del Chan, ministro de dicha encomienda, y residentes todos en dicho lugar.

La sobredicha capitulación escrita con site cartas de oja grandes, comprendida la presente, es estada recivida por mí, dicho Pedro Juan Sebastián, notario y escribano público por todo el Reyno de Valencia, y porque en qualquier parte plena fee y sea donada y atribuida, pongo aquí mi signo.

Fue acordado que debíamos mandar dar esta mi carta por la qual, sin perjuicio de tercero y de mis rentas reales y maestrales, confirmo y apruebo, loo y ratifico las dichas capitulaciones que desuso ban incorporadas, hechas por el dicho don Gerónimo Ferrer, comendador de la dicha encomienda de Orcheta con los nuevos pobladores de ellas, al qual doy licencia y facultad para que las pueda establecer y sean guardadas, cumplidas y executadas en todo y por todo, según y de la forma y manera que en ella se contiene y declara ahora y de aquí adelante, quanto mi merced y voluntad fuere, con tanto que esta confirmación que así hago de las dichas capitulaciones se traiga a aprovar y confirmar al primer Capítulo General que de la dicha orden se celebrare, y lo que de otra manera se hiciere sea ansí ninguno y de ningún valor ni efecto. Y mando a el dicho don Gerónimo Ferrer y a los demás comendadores que después de él fueren de la dicha encomienda, y a los vecinos que al presente hay en los lugares de ella y hubiere de aquí adelante, y a los mis visitadores generales de la dicha orden de Santiago y otros juezes y justicias qualesquier y demás personas a quien tocare lo aquí contenido en qualquier manera, lo guarden y cumplan y hagan guardar y cumplir sin que se exceda de ello en cosa alguna, de lo qual mandé dar y di esta mi carta firmada de mi mano y sellada con el sello de la dicha orden, en San Lorenzo el Real, a veinte y quatro días del mes de agosto de mil seiscientos y trece años.

Yo, el rey.

Yo, Francisco González de Heredia, secretario del rey nuestro señor, la fize escrivir por su mandado.

231.

1613, abril, 13. València.

Enric Ramon Folch de Cardona i d’Aragó, duc de Cardona i de Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona, i del lloc de Geldo, mitjançant el seu procurador Jaume Beltran atorga nova carta de poblament als veïns de Benaguasil per les desavinences sobre el contingut de la primera atorgada l’any 1611. El document també inclou la renúncia d’ambdues parts als drets i contingut d’aquesta primera carta de poblament.

Notari, Francesc Bertomeu Simanques.

A. APPV, Protocol núm. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques. Document original.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 8, núm. 14. Còpia feta per Andreu Mateu d’Alagó a partir del protocol original que era conservat per Victorià Millera, també notari de València, sense data.

C. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 450. Còpia simple, sense data.

D. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (1). Còpia legalitzada feta pel notari Joan Batiste Gotero, de Benaguasil, a partir de la còpia feta en 1654 per Josep Revillo, notari de València, qui conservava els protocols originals de Maties Xorruta (sic, perquè el notari atorgant és Simanques).

E. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (2). Còpia simple amb lletra del segle XVII.

F. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (3). Còpia sense data feta pel notari Vicent Corts, de València, lletra del segle XVIII.

G. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (4). Còpia feta pel notari Joan Antoni Català amb data 20 de desembre de 1757.

H. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (5). Còpia feta pel notari Francesc Macià Gilabert, amb data 17 de desembre de 1757.

I. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (6). Còpia sense data, feta pel notari Francesc Simanques.

J. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (7). Còpia simple, sense data e incompleta.

K. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, núm. 1 (1). Còpia simple, sense data.

Edicions:

a. Nicolau Bauzà, J., Pàgines de la història de Benaguasil, Benaguasil, Ajuntament de Benaguasil, 1990, pp. 278-285.

b. Grau Escrihuela, A., Señorío y propiedad en el País Valenciano: los dominios de la Casa Ducal de Medinaceli (siglos XVI-XVIII), Tesi doctoral, Universitat de València, 1993, pp. 867-880.

TEXT

Die XIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M DC XIII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentie habitator, tanquam procurator excelentissimi domini don Henrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardone et Sugurbi, marchionis de Comares et de Pallars, comitis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum conestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi domicellorum sacre, catolice et regie magestatis domini nostris regis, domini baroniarum de Entensa, Arbeca et Juneta in principatis Cathalonie, et villarum de Lucena, Spejo et Ahillon in regno Castelle, baroniarumque Vallis de Uxo, Serre d’Esllide, villarum Paterne, Benaguazil et Popule Vallisbone, alias de Benaguazil, locique de Xeldo, in presenti regno, pro ut de mea procuratione et spetiali ordine ad infrascripta facienda constat quadam epistola sive litera missiva mihi directa manuque propria dicti excellentissimi domini ducis subscripta, data in villa de Lucena, regni Castelle, die [en blanc] mensis [en blanc] \proximi preteriti huius/ anni [en blanc], habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una. Thomas Cervera, justitia, et juratus, Baptista Rohiz, Gaspar Rubio, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Baptista Rodrigues, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Jacobus Palomares, dierum major, Joannes Texeda, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marcho, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Antonius Domenech, Joannes Puja, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falcho, Franciscus Montezinos, Michael Calbet, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pellicer, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Llinares, Joannes Rodrigues, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marchus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthezar Armengol et Salvator Pla, novi populatores et habitatores dicte ville de Benaguazil, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro e<x>pulsione universali maurorum presentis regni, de quibus populata existebat villa predicta de Benaguazil, facta et exequtata ex ordine sacre catholice et regie magestatis, fuit dicta villa de Benaguazil populata, instrumento re\cepto per Mathiam Chorruta, notarium, sub die VIIII mensis octobris anni M DC undecimi, et causis et rationibus infradicendis revocanda et cancellanda dicta populatio et presens facere de novo populationis instrumentum. Attendentes insuper et considerantes quod tam juxta regia<m> preconia<m> et edicta<m> causa<m> dicte expulsionis facta<m> et publicata<m> quam alias juxta foros presentis regnis et justitie dispositionem, omnes domus, terre et possessiones dictorum maurorum expulsorum a dicta villa de Benaguazil sunt proprie dicti excelentissimi domini ducis, et fuit actum et conventum \inter nos, partes predictas/, super populatione dicte ville iam alias facta et nunch iterum fienda, et pro eius debito efectu et perpetuitate, precedentibus diversis colloquiis et tractatis super dicta populatione et cum maturo concilio et deliberatione ac consultatione dicti excelentissimi domini ducis, ideo, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris, quod inter nos, partes predictas, ratione et causa dicte populationis dicte ville de Benaguasil fuerunt atque sunt inhita, conventa, pactata atque stipulata capitula per notarium infrascriptum in presentia nostrum, dictarum partium, lecta et publicata, thenoris sequentis:

Capítols fets y firmats per y entre lo procurador del duch de Cardona, senyor de la vila de Benaguazil, de una, y los nous pobladors de dita vila, de altre.

I. E primerament, per quant ab capitulació y acte de població fet y firmat entre parts dels procuradors de sa excelència, de una, y los dits y altres pobladors de la villa de Benaguazil de altre, rebut per Matia Choruta, notari, en nou del mes de octubre de l’any M CD XI, se donà la forma de la població de la present vila; y per quant la dita població, en lo modo en dit acte contengut, no és stada permanent segons ho ha amostrat la experiència, ans bé, se’n són anats molts dels particulars, vehins y pobladors de dita vila qui fermaren dit acte, y los demés qui han restat y resten ho han dexat de fer per haver-se tractat de nou asiento y població. Y axí, ab orde particular de sa excelència y encara ab aprobació y decret del senyor virrey y Real Audiència, se ha de fer nova població y en la forma y modo que en los capítols devall scrits se declararà, precehint emperò renunciasió general y particular, no sols a la dita població però encara als establiments que conforme lo thenor de aquella són estats fets y fermats. Per so, és estat pactat y concordat entre dites parts que se hage de renunciar, segons que aquelles renuncien ab lo present capítol, ad invicem et vicisim, axí al dit acte de població com a tots y qualsevol \actes de/ stabliments particulars fets fins al dia de vuy en exequció de dita població, en lo modo y forma contenguts en aquella, de tal manera com si no fossen estats fets ni fermats, taliter que la una part ni l’altra no·s puguen valer de dits actes de població y stabliments, ara ni en lo sdevenidor, ans bé en quant menester sia cancel·len y lineen aquells y lo altre de aquelles respective.

II. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant és just y haja distinció y diferència de la stima de les cases de dita vila, per so se hage de fer, segons se fa, distinció y declaració de tres gèneros de cases que són: majors, mijanes y menors, en la forma infrascripta.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de187 les cases majors dits nous pobladors hajen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada, trenta lliures pagadores dins sis anys, contadors des de dit dia de VIIIIº de octubre M DC XI en avant consequtivament, en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any, contadors segons és dit, y la segona acabat lo segon any. Y axí matex, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, quiscun any, y a sos successors, vint-y-cinch sous de dita moneda censals, rendals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors en la festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga, per pacte, en sant Joan de juny de l’any proppassat M DC XII, \y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment, exceptades emperò les cases més principals y millors de la dita vila, en les quals se reserva facultat de imposar major cens y més quantitat de entrada/.

IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de quiscuna de les cases mijanes que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, vint lliures moneda reals de València, pagadores dins sis anys en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any contador, segons és dit, del dit dia de VIIII del mes de octubre del any M DC XI. Axí mateix, los dits nous pobladors hagen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y sos successors, quiscun any, vint-y-sinch sous de la dita moneda reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors quiscun any en dit termini y festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.

V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quiscuna de les cases menors que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, deu lliures reals de València pagadores segons és dit en los precedents capítols. Axí mateix, hagen de pagar ells y sos successors,188 quiscun ani, vint-y-sinch sous de dita moneda reals de València censuals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga, pagadors en dit termini e festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.189

VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant y ha moltes cases derrocades y patis en la dita vila de Benaguazil, per so és estat pactat que se’ls stabliran aquelles y aquells a les persona o persones que les volran de nou fabricar y obrar, ab obligació de pagar quiscun any a sa excel·lència y sos successors vint-y-sinch sous de cens, ab lluïsme y fadiga, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, \y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.190

VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que tinguen obligació, los dits nous pobladors, de donar y pagar a sa excel·lència y a sos successors, quiscun any, dotse diners de la dita moneda per lo dret del morabatí, lo qual dret se hage de exhigir y cobrar de set en set anys y en la forma y modo que se acostuma cobrar per Sa Magestat.

VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor duch de Cardona stablirà als dits nous pobladors y a sos successors les terres de la horta y regadiu de la dita vila de Benaguazil y terme de aquella, y les demés terres que estan en terme de la Pobla que eren dels moriscos expulsos, les que parexerà competents per a quiscú de dits pobladors; guardant emperò igualtat en les reparticions, sols donant a quiscú en sa partició de les terres bones y de les que no són tals, al respecte emperò del que aparexerà poder y deure’s donar a quiscú de dits pobladors.

VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dits nous pobladors, y sos successors in perpetuum, hagen de tenir axí les cases com les terres que se’ls stabliran, y conservar aquelles a ús y costum de bon adquiridor y les terres procurar-les a ús y costum de bon llaurador, sots pena de comís. Y que lo fem que en qualsevol manera tindran los dits \nous pobladors, haja de ser per a les terres que se’ls stabliran en execució del present acte/.

X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de les terres que·ls han191 de stablir, hagen de pagar y paguen los dits nous pobladors y los seus, a sa excel·lència y sos successors in perpetuum, en esta forma, so és, de tots los fruits y grans que·s culliran en les terres de la horta y regadiu que se’ls stabliran, axí en lo terme de Benaguazil com de la Pobla, la séptima part per a la senyoria, pagat primer lo delme en cars que se hage de pagar en fruits y la primícia. Assò emperò declarat, que sempre y quant se declararà en la causa que se porta y tracta entre parts de sa excel·lència del senyor duch, de una, y lo capítol y canonges y degà de la santa isglésia de València, de altra, sobre lo modo de la paga dels delmes de la dita vila en favor de sa excel·lència, de què los delmes se han de pagar en la quantitat que fins vuy se ha acostumat y no en fruits, que en tals cars les dos parts decimals que·s pretenen cobrar en fruits per los dits degà y capítol, se hagen de pagar en fruits a sa excel·lència y a sos successors, restant a càrrech de sa excel·lència y dels seus lo pagar la quantitat de setanta-y-sinch lliures que fins huy, en lloch y per rahó de dites dècimes, se han pagat y acostumat pagar als dits capítol, degà y canonges. Y assò declarat que los arbres de dita horta sien franchs de partició, exceptades les oliveres y garroferes, que hagen de pagar y paguen dret del fruit en la forma desusdita.

XI. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ultra de les dites particions, hagen y sien obligats, los dits nous pobladors y los seus, de pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo ters delme de tots qualsevol fruits, grans y explets que·s culliran en dites terres que se han d’establir, axí en la horta com en lo secà, lo qual ters delme se hage de entendre de ser aposat sempre ultra de qualsevols particions.

XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ademés de les dites particions, hagen de pagar los dits nous pobladors, per si y per sos successors imperpetuum, sis sous per cascuna cafissada de terra que·ls establiran en la horta y regadiu, de cens, ab lluïsme y ab fadiga y tot altre dret emphiteòtich segons furs de València, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga en sant Joan de juny primervinent y l’altre en sant Joan aprés següent, y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.192

XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dits parts que no·s puguen plantar morerals formats en les terres que se han d’establir, sinó sols posar moreres per les vores de manera que no impedixquen les collites y splets que se han de fer en la terra campa.

XIIII. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part tocant a la senyoria se hage de donar en la hera per los vassalls, precehint emperò partició fahedora en presència y de consentiment del senyor, y no de altra manera.

XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, del vi <que> se cullirà en la horta y regadiu de dites terres <que> se han de stablir, se hage de pagar, ara y perpètuament, a sa excel·lència y a sos successors, a la setena, so és, de set cànters de vi, hu al duell del trull hont se serà veremat, y ultra de assò se hage de pagar lo ters delme y, en son cars, les dos parts bisbals com està dit en respecte dels grans y fruits.

XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de tots los fruits, grans, splets que·s culliran en los secans de dita vila, se hagen de pagar, de deu, hu a la senyoria, en la matexa forma y de la matexa manera que se ha dit en respecte dels fruits, grans y vi de la horta y regadiu; y, ultra de assò, lo ters delme y, en son cars, les dos parts decimals en la forma que demunt se ha declarat.

XVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, ultra dites particions, se hagen de pagar, per rahó de les terres del secà que·ls stabliran, axí fructíferes com hermes, sis diners per cascuna cafissada de cens, ab lluïsme y fadiga y tot altre dret emphiteòtich, pagadors \en los mateixos terminis y forma que lo cens de les terres de la horta/.

XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, dels garroferals que·s plantaran en lo secà, no se hage de pagar dret algú en los primers deu anys aprés que seran plantats, sinó sols lo dit cens en diners.

XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de les dites particions y responsions que se han de fer y prestar a sa excel·lència, se hagen de fer sempre verdadera y llealment y sens frau algú.

XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, los dits nous pobladors y sos successors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar y adobar quiscun any et in perpetuum lo assud, cèquies, passos de rambles, ponts y lo demés que convinga al benefici de les sèquies regants la horta de dita vila, ab despeses y gastos; ab tal emperò pacte y condició: que no puguen impedir la aygua per a moldre los molins de dita vila propris de sa excel·lència.

XXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant dits nous pobladors y sos successors tindran necessitat del pinar que té sa excel·lència en terme de dita vila, axí per reparar los assuts y cèquies de aquella, puguen tallar de aquell los pins que per a dit efecte tan solament hauran menester; y que de aquell ni part de aquell, en res ni per res puguen vendre a persona alguna, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència. Y sots la matexa pena no puguen fer carbó del dit pinar ni part de aquell, donant-los facultat de què puguen aprofitar-se del tacons del dit pinar.

XXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant los dits nous pobladors y sos successors, per la nova fabricació de les cases derocades y patis de la dita vila, tindran necessitat del pinar de sa excel·lència, és a saber, algunes bigues, aquelles puguen pendre del dit pinar per a dits obs, precehint emperò llicència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, àlias encórreguen en pena de sexanta sous aplicadors als cófrens de sa excel·lència.

XXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors tinguen obligació, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y sos successors, moldre en los molins fariners, arrossers y almàsera, y coure en lo forn de dita vila de sa excel·lència, per ser regalies de sa excel·lència y de sos successors, sots pena de sexanta sous aplicadors a sa excel·lència per cada vegada que contravindran a quiscuna de les sobredites coses. Assò, emperò, entès y declarat que fora de la tenda no puguen vendre l’oli de mitja arroba en avall; arròs, de mig almut en avall, y lo matex se entenga de tot gènero de llegum. Y que ningú puga revendre en sa casa cosa alguna per menut, exeptant emperò ayguardent, lo qual, com proceïxca de vi de sa cullita, verdaderament y \sens frau/ que se’ls hage fet agre, y de aquell fassen ayguardent y aquell puguen vendre en llurs cases. E axí matex, no puguen vendre lo vi de mitja quarta en avant y hage de ser de cullita de terres que se’ls stabliran; e si lo contrari faran, sien correguts en pena de sexanta sous per quiscuna vegada que contravindran, aplicadors la tersera part a sa excel·lència y les altres dos parts se hagen de dividir y partir entre lo acusador y la part interessada, que és lo tender y taverner y forner.

XXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, per quant en la dita vila de Benaguazil se ha de construhir y fabricar un hostal o dos per conte de sa excel·lència, per so ningú dels pobladors nous y sos successors no puguen acullir per interés ne paga alguna a foraster algú, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

XXV. Ítem, és estat pactat y concordat que totes les vendes, alienacions y transportacions e regonexenses e altres qualsevols gèneros de actes que·s faran de dites cases e terres, o per rahó de aquelles, y dels quals se dega, se hage de pagar lluysme a sa excel·lència e sos successors conforme los furs del present regne al respecte de les quantitats del cens.193 Y que los actes dels sobredits contractes, en qualsevol manera que sien, los hage de rebre lo notari que sa excel·lència volrà y senyalarà, e no altre notari algú, sots decret de nul·litat.

XXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva per a si y per a sos successors les deveses, herbes, pasts y passos de bestiar del terme de la dita vila, per a què sa excel·lència y sos successors puguen fer de aquelles a ses voluntats, designant a dits pobladors bovalar competent, e axí matex al carnicer o havituallador. Assò emperò entès que, per quant als dits nous pobladors se’ls oferiran alguns gastos, axí per rahó de dita vila com per la excel·lència de aquella, se puga aprofitar y se aprofite la universitat de dita vila de les dites herbes e pasts per temps de huyt anys, contadors del dia que·s fermarà la present capitulació en avant. E axí matex, dita universitat se puxa aprofitar y aprofite del dret del past que dit ganado té obligació de donar y pagar per dit temps de huyt anys, contadors, segons dit és; y finits aquells cesse ipso facto la present concessió feta a dita universitat.

XXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos successors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a fer y conservar les obres necessàries en llurs cases, com a bons vassalls y emphiteotas, y millorar aquelles conforme sa posibilitat y voluntat.

XXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar tostemps y contínuament les muralles y portals, portes y presons de dita vila a ses pròpries despeses y gastos.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos successors se hagen de obligar, per si y per sos successors, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència e a sos successors, a residir y estar contínuament ab son domicili y capmajor en la dita vila de Benaguasil y terme de aquella, per temps de quatre anys comptadors del dia que fermaran la present capitulació. Y lo qui faltarà y dexarà de residir en dita vila per temps de sis mesos contínuament ab son domicili y capmajor, segons és dit, encórrega en pena de comís, so és, que ipso jure resten commissades les casa y terres que se li hauran stablit.

XXX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, aprés de haver residit y habitat en la dita vila de Benaguazil per temps e·spay de quatre anys ab son domicili e capmajor, e no ans, puxen vendre, alienar y transportar les cases y terres que se’ls stabliran, en lo modo e forma que se’ls declararà e se’ls dirà en lo següent capítol de la present capitulació, com cosa pròpria de aquells. Y si dins termini de quatre anys se’n aniran de la dita e present vila, no puxen en tal cas vendre, alienar ne transportar ni regonéxer les dites cases e terres a persona alguna, ans bé, ipso facto resten commissades y la senyoria útil consolidada ab la directa, y en tal cas sa excel·lència y sos successors puxen fer de aquelles a sa voluntat.

XXXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, passats los quatre anys, los quals tenen obligació los dits nous pobladorss y sos successors de residir personalment ab son domicili y capmajor en la dita vila de Benaguazil, algú o alguns de aquells volran anar a viure e residir en altre qualsevol part, primerament e ans de totes coses hagen de contar ab sa excel·lència o ab son llegítim procurador o ab sos successors, y pagar-li lo que li deuran y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre, alienar e transportar o regonéxer casa o cases y heretats que tindran a qualsevol persona o persones, com no sien eclesiàstiques, militars ni exempts. La qual venda, alienació y transportació o regonexensa no puguen fer que primer, lo dit comprador o la persona que ha de succehir en son lloch, no se obligue a residir personalment en dita vila, ab son domicili y capmajor, dins dos mesos aprés de ser fermats los actes, y prometent residència personal, sots pena de comís de les tals cases y heretats y la útil senyoria consolidada ab la directa, reservant-se emperò sa excel·lència y sos successors facultat de poder donar llicència, dispensant y derogant lo present capítol a sa voluntat.

XXXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que lo dit senyor duch de Cardona194 stablirà les dites cases, terres e heretats, axí de terra regadiu com de sechà, de tot lo terme de la dita vila de Benaguazil, als dits nous pobladors y a sos successors en la forma desusdita en los antecedents capítols, ab què sien de son for y jurisdicció,195 a la qual se hajen de subjetar y subjeten com als demés barons del regne, y no a persones militars, eclesiàstiques, exempts y privilegiats ni que gosen de privilegi militar; ab tal emperò pacte y condició, que contant del contrari, resten ipso facto extints, cessats y anul·lats los dits stabliments, y sa excel·lència y sos successors ab líbera facultat de poder-los stablir de nou en favor de les persones que·ls aparexerà no exemptes y sosmeses a la jurisdicció dels barons.

XXXIII. Ítem, és estat pactat y concordat que en ningun temps se puguen fer les dites vendes, alienacions, transportacions ni regonexenses a dites persones militars, eclesiàstiques, privilegiades y exemptes, sots decret de nul·litat de actes y encorriment de pena de comís; reservant emperò, sa excel·lència y sos successors, facultat de poder dispensar y derogar lo present capítol a sa voluntat sempre y quant los aparexerà.

XXXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que ninguna persona dels nous pobladors ni sos successors puguen traure, de la mina de la arena del vidre, cosa alguna sinó per obs de ses pròpries cases construïdes en dita vila de Benaguazil.

XXXV. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que totes les mines de ara o en lo sdevenidor se trauran, de qualsevol gènero de metall que sien, en la dita vila de Benaguazil y son terme, sien de sa excel·lència y de sos successors.

XXXVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excellència ni sos procuradors no entenen admetre, per nou poblador o pobladors, ad aquell o aquells que conste haver fermat acte de població en altra qualsevol part aprés de la expulsió dels moros.

XXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excellència y sos successors hagen de obligar-se, segons ab lo present capítol se obliguen y vol restar obligat, en haver de pagar les proprietats y pensions de censals y altres deutes que li tocaran, axí per conte propri com per conte de la universitat de dita vila de Benaguazil y particulars de aquella, en tant quant serà declarat per Sa Magestat y en lo modo y forma que Sa Magestat serà servit donar en lo asiento que se ha de pendre en la solució y paga de dites coses, y no en més; restant emperò, los dits vehins y habitadors, deslliures y desobligats de la solució y paga de dits censals y deutes.

XXXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los presents capítols y qualsevol de aquells sien exequtoris, ab submissió y renunciació de propri for, variació de juhii y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme lo stil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis atque intellectis nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, facientes atque firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata atque stipulata et promissa per nos, dictis respective nominibus, pacto speciali stipulacione solempni interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia supra et infrascripta et in preinsertis capitulis singulariter et distincte contenta, deducta et enarrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostrum, dictarum partium, pertinent et spectant, pertinere et spectare videntur, singula suis singulis referendo, attendere eficaciter et complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in capitulis predictis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata simul atque promissa fuerunt, et ea unquam tempore infringere, revocare, contradicere nech contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua racione vel causa. Si vero, aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, conventa, stipulata atque promissa, non observaverit vel adimpleverit, aut contra premissa capitula et in illis contenta venire presumpserit vel attemptaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque preinserta capitula et eorum singula et in eis contenta, pactata, promissa et stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinet et spectat, pertinere et spectare atque prodesse possit aut posset quomodolibet nunch et in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum efectum non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri et altera nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus et seu ad debitum, pactatum et concordatum efectum non deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum et per oblatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, stipulatione solempni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione, ultra perjurii penam, ipso facto nos, dictas partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incurrat196 atque incidat penam centum librarum monette regalium Valentie, de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendarum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedien ti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti aplicandarum, dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, dampno, expensis et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exhigatur, commiti et exhigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes dictis nominibus scienter omni exceptioni197 rei sich non geste, inhite, concordate, pactate, stipulate atque promisse pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur, enarratur atque scribitur, et doli, conditioni198 sive causa, <et> in factum actioni benefitiis, juri et legi dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse, liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio et consuetudine premissis adversantibus. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum expensarum, si quas fieri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum dist<r>ingi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, dicte partes, dictis respective nominibus, ad invicem et vicissim, tam per gubernatorem Regni Valentie vel per alium quemcumque judicem secularem tamen ubique eligendum intra dictum regnum, quam per regium vicarium et judicem ordinarium iam dicte civitatis Valentie et seu per alium quemcumque judicem dicte civitatis et Regni Valentie seu ipsorum curias et earum quamlibet respective in cuius foro, juditio et examine omnia predicta supra et infrascripta et in presentis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa nos, dicte partes, dictis respective nominibus, ad invicem et vicissim, adimplere, complere, tenere et observare promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, cuius foro, districtui et juditio licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrum. Nos tamen et omnia bona dictarum partium respective submittimus, supponimus et astringimur nostro propio foro dicti excelentisimi domini ducis penitus et de certa sciencia renuntiando, dictis nominibus respective, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», <foro> dicenti: «Juditium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata, vel ei consensus habitus, ante litem contestatam, posse199 revocari», et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum200 ac pro premissis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis, venditio, exequtio et distractio bonorum omnium et jurium dicti excelentissimi domini ducis et nostrorum, dictorum novorum populatorum predictorum respective, et alterius nostrum, mobilium et immobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut alia juris solempnitate, <sed> ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti vel eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confessionis judicialis ac sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat, in his aliqua juris solempnitate, imo dicta pignora, exequtio, venditio et distractio bonorum et jurium predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in exequtionibus fiscalibus est fieri assuetum, et de condempnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsequtum, omni juditiario ordine pretermisso; nech admittamur nech admiti possimus ad aliquas rationes, allegationes vel exceptiones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam omnem dilationis calumpnie et difugii materiam renuntiamus scienter et expresse, per pactum speciale predictum, omni libelli oblationi, litis contestationi et quibusvis appellationibus justis, frivolis et injustis, et quibusvis recursibus et correctionibus, et juri etiam appellandi et recurrendi, et facultati oblationis bonorum immobilium, bonis existentibus mobilibus, semoventibus vel privilegiatis. Adiicientes nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, dictis nominibus, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum, variare juditium, actionem et exequtionem in puncto in quo sit et in quacunque parte exequtionis, tam in modo, forma, loco et examine quam etiam in persona judicum, et conventorum et bonis nostris respective ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem sine aliqua protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos vel201 obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discussa et inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione qua supra roborato promittimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendentis et complendis et a bonis dicti excelentissimi domini et nostrorum predictorum, ad invicem et vicissim, habendis et exhigendis ach recuperandis aliqua pars nostrum dampnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit nobis, ad invicem et vicissim, nostre omnimode voluntati solvere teneamur et reficere; super quibusquidem dampnis, gravaminibus, interesse et expensis in presenti contractu appositis, contentis et expressis, credatur solo simplici juramento partis nostrum, partium predictarum, que dampna, interesse et expensas fecerit, sine testibus et alia probatione quod nunch pro tunch et contra nobis, ad invicem et vicissim, deferimus et pro delato haberi volumus, quam juramenti delationem non possimus modo aliquo revocare; renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante sui prestationem posse revocari et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiter et complendis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim respective, singula suis singulis referendo, scilicet ego, dictus Jacobus Beltran, dicto nomine procuratorio dicti excelentissimi domini ducis Cardone et Sugurbi, domini dicte ville de Benaguazil, omnia et singula bona et jura dicti domini principalis mei. Et nos, dicti Thomas Cervera, justitia et juratus, Baptista Rohiz, Gaspar Rubio, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Baptista Rodrigues, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Jacobus Palomares, dierum major, Joannes Texeda, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marco, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Anthonius Domenech, Joannes Puja, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falco, Franciscus Montezinos, Michael Calbet, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pellicer, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Linares, Joannes Rodrigues, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marchus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthasar Armengol et Salvator Pla, omnia et singula bona et jura, tam nostra propria quam dicte universitatis dicte ville de Benaguazil, quam representaturis sumus et ad presens, de licentia dicti Jacobi Beltran, dicto nomine procuratorio dicti excelentissimi domini ducis, representamus, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, habita ubique et habenda. Renuntiantes quantum ad hec beneficiis dividendarum et cedendarum actionum, novarum et veterum constitutionum, epistoleque divi Adriani, legique ac foro Valentie: «De principali prius conveniendo». Insuper nos, dicti novi populatores, nomine minorum dicte ville de Benaguazil, renuntiamus benefitio <minoris> etatis et restitutioni in integrum omnique alii juri et auxilio in favorem minorum introducto, nomineque mulierium et feminarum, virtute juramenti per nos superius prestiti, promittimus et fide bona convenimus predicta omnia et singula rata, grata, valida atque firma semper habere et tenere et inviolabiliter observare et contra ea non venire nec aliquem venire facere seu permitere, palam vel oculte, aliqua ratione seu causa, cuiusquidem juramenti, virtute certificati per notarium infrascriptum, de omnibus juribus dictarum mulierum et signanter de benefitio senatusconsulti Velleyani, scienter renuntiamus dicto beneficio senatusconsulti Velleyani dotibusque et sponsalitiis earumdem et juribus hypothecarum suarum et omni alii muliebri auxilio in favorem mulierum quomodolibet introducto. Hec igitur omnia et singula suis singulis referendo paciscimur, convenimus, stipulamus, firmamus atque promitimus nos, partes predicte, dictis respective nominibus, nobis ad invicem et vicissim, solempni stipulatione hinch inde pro ut supra describitur, interveniente dicto et infrascripto notario ad cauthelam tanquam publica et autentica persona pro omnibus illis quorum interest, intererit aut interesse potest vel poterit, nunch et in futurum, stipulante et legitime recipiente et acceptante. Que omnia et singula supradicta facimus et firmamus nos, dicti novi populatores, non solum per nos verum etiam per omnes et quoscumque succesores dicte ville de Benaguazil, vicinos et habitatores, presentes, absentes atque futuros.

Que fuerunt acta in civitate Valentie, die decimo tertio mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo decimo tertio.

Sig+num mei, Jacobi Beltran, predicti.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum Thome Cervera, justitie et jurati, Baptiste Rohiz, Gasparis Rubio, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Joannis Vanovesquer, Petri Gil, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserrati Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Damiani Vidal, Vincentii Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, dierum majoris, Joannis Romero de Marselenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Baptiste Rodriguez, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Jacobi Palomares, dierum majoris, Joannis Texeda, Joannis Calatayut, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Antonii Domenech, Joannis Puja, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Petri Serrat, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodrigues, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Francisci Peris, corderii, Marchi Sales, Stephani Ginestar, Hieronimi Coscollosa, Balthasaris Armengol et Salvatoris Pla, predictorum, qui hec dictis respective nominibus singulaque singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei quo ad firmam dicti Jacobi Beltran, dicto nomine, sunt Gaspar Tarrega, utriusque juris doctor, don Joannes Vilarrasa et Anthonius de Padilla, milites civitatis Valentie habitatores.

Quo vero ad firmas dictorum Thome Cervera, justitie et jurati, Baptiste Rohiz, Gasparis Rubio, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserratis Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Dominici Vidal, Vincentii Beltran, Francisci Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, majoris, Joannis Romero de Marjalenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Baptiste Rodrigues, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Jacobi Palomares, dierum majoris, Joannis Texeda, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Anthonii Domenech, Joannis Puja, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi

Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodrigues, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Marchi Sales, Stephani Ginestar et Balthesaris Armengol, qui in dicta villa de Benaguazil, die decimo nono predictorum mensis et anni, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen infrascripto, stipulante et recipiente, et suis, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Vincentius Sent Juan, notarius, ville de La Pobla, respective habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Joannis Calatayut, Salvatoris Pla et Petri Serrat, qui in dicta villa de Benaguazil, die vigesimo predictorum mensis aprilis et anni millesimi sexcentesimi decimi tertii, \absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen infrascripto stipulante et recipiente, et suis,/ firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Christoforus Tormo, agricultor, ville de Denia respective habitatores.

Quo enim ad firmas dictorum Francisci Peris, corderii, et Hieronimi Coscollosa, qui in dicta civitate Valentie, die vigesimo secundo predictorum mensis Arpilis et anni millesimi sexcentesimi decimi tertii, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Vincentius Aguila, chirurguis, et Joannes Fortesa, mercator, civitatis Valentie habitatores.

Quo tamen ad firmas.

Dictis die et anno.

Nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentie habitator, tamquam procurator excelentissimi domini don Enrrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardone et Sugurbii, marchionis de Comares et de Pallars, comitis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum comestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi domicelliorum sacre catholice et regie magestatis domini nostri regis, domini baroniarumque Valis de Uxo, Serre d’Esllide, villarum Paterne, Benaguacil et Popule Valisbone alias de Benaguacil, locique de Xeldo, in presenti regno, pro ut de mea procuratione et spetiali ordine ad infrascripta facienda constat quadam epistola sive litera misiva, mihi directa manuque propria dicti excelentissimi domini ducis scripta, data in villa de Lucena, regni Castelle, die [en blanc] mensis [en blanc] proxime preteriti huius anni, habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una.

Thomas Cervera, justitia et juratus, Baptista Rohis, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marcho, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Anthonius Domenech, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falco, Franciscus Montezinos, Michael Albert, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pelliser, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Linares, Joannes Rodriguez, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marcus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthasar Armengol et Salvator Pla, novi populatores et habitatores dicte ville de Benaguazil, universitatemque eiusdem ville, ad presens de licencia dicti Jacobi Beltran, dicto nomine, representantes, partibus ex altera, exequendo pactata, conventa atque inita in primo capitulo capitulationis et nove populacionis inter nos, dictas partes, dictis nominibus, ad invicem et vicissim, facte et firmate recepteque per notarium infrascriptum sub die presenti Paulo ante istud, scienter etc., cum hoc presenti publico instrumento etc., renunciamus dictis nominibus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris dictis nominibus, capitulationem et novam populationem inter procuratores dicti excelentissimi domini ex una, et nos et alios populatores dicte ville de Benaguazil ex altera partibus, factam et firmatam receptamque per Mathiam Chorruta, notarium, die nono mensis octobris anni millesimi sexcentesimi undezimi.

Item etiam renunciamus dictis nominibus, modo quo supra, omnia et quecumque stabilimenta particularia pro executione dicte et precalendate capitulationis et nove populationis usque in hodie nunc inclusive penes quosvis notarios facta ac si facta et firmata non forent, taliter quod aliqua pars nostrum, dictis nominibus, non posit uti nunc neque in futurum dicta et precalendata capitulatione et nova populatione et stabilimentis predictis in quantum opus sit illem et illa, cancellamus, lineamus et annulamus largo modo, promitentes etc., obligantes etc.

Actum Valentie etc.

Testes huius rei quo ad firmam dicti Jacobo Beltran, dicto nomine, sunt Gaspar Tarrega, utriusque juris doctor, don Joannes Villarrasa et Antonius de Padilla, milites, civitatis Valentie habitatores.

Quo vero ad firmas dictorum Thome Cervera, justitie et juratis, Baptiste Rohis, Francisci Gombau, Amalo Hernandez, Petri Silvestre, Francisci Quinti, Gil de Gueca, Joannis Gallart, Vincentii Torner, Joannis Faus, Monserrati Palau, Dominici Martinez, Joannis de Furnes, Damiani Vidal, Vincentii Beltran, Joannis de Lube, Petri Ramada, dierum majoris, Joannis Romero de Marsalenes, Dominici Saera, Francisci Ramon, Joannis Miralles, Martini Rull, Francisci Rodes, Petri Coral, Michaelis Dura, Salvatoris Ginestar, Hieronimi Capella, Baptiste Sales, Joannis Cathala, Michaelis Marcho, Joannis Vilanova, Vincentii Seves, Ludovici Andilla, Anthonii Domenech, Francisci Peris, dierum majoris, Petri Miquel, Josephi Munyos, Petri Ramada, dierum minoris, Raphaelis Fortesa, Joannis Baptiste Topoli, Ludovici Falco, Francisci Montezinos, Michaelis Calbet, Bertrandi del Olmo, Joannis Ros, Anthonii Pelliser, Anthonii Montaner, Guillermi Bellmont, Joannis Romero de Linares, Joannis Rodriguez, Anthonii Alcala, Jacobi Garcia, Bartholomei Tous, Jacobi Horts, Jacobi Palomares, dierum minoris, Joannis Fames, Baptiste Jorda, Petri Vilarruel, Joannis Sans, bagot major, Marchi Sales, Stephani Ginestar et Balthasaris Armengol, qui in dicta villa de Benaguazil, die decimo nono predictorum mensis et anni, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen etc., stipulante etc., et suis, firmarunt, promiserunt, jurarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Vincentius Sent Juan, notarius, ville de La Pobla respective habitatores.

Et quo ad firmas dictorum Joannis Calatayut, Salvatoris Pla et Petri Serrat, qui in dicta villa de Benaguazil, die vigesimo predictorum mensis aprilis et anni millesimi sexcentessimi decimi tertii, absente dicto Jacobo Beltran, dicto nomine, notario tamen etc., stipulante etc., et suis, firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Joannes Hieronimus Blascho, civis civitatis Valentie, et Christophorus Tormo, agricultor, ville de Denia respective habitatores.

Quo enim ad firmas dictorum Francisci Peris, corderii, et Hieronimi Coscollosa, qui in dicta civitate Valentie, die vigessimo secundo predictorum mensis aprilis et anni millessimi sexcentessimi decimi tertii, firmarunt, promiserunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra, sunt testes Vincentius Aguila, chirurgius, et Joannes Fortesa, mercator, civitatis Valentie habitatores.

Quo tamen ad firmas etc. dictis die et anno etc.

232.

1613, maig, 10. València.

Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, atorga una segona i definitiva carta de poblament per a la Vall d’Uixó i els veïns llocs de Castro i Fondeguilla mitjançant la persona del seu procurador Jaume Beltran. Aquest document cancel·la la primera i no confirmada carta pobla de la Vall de l’any 1612, i també serà parcialment modificat per la concessió d’una carta pròpia per a Fondeguilla i Castro el següent 28 de juny.

Notari, Francesc Bertomeu Simanques.

A. APPV, Protocol núm. 24.479, notari Francesc Bertomeu Simanques. Document original. Localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà.

B. APPV, Protocol núm. 24.479, notari Francesc Bertomeu Simanques. Un resum amb només els capítols. Seguidament, uns fulls més avant, inclou la llista de pobladors, a doble columna.

C. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 132, exp. 22, núm. 1.

D. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, exp. 2, núm. 2.

E. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, exp. 3, núm. 1. Trasllat legalitzat fet l’any 1749.

F. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, exp. 3, núm. 3. Còpia simple de l’any 1750.

G. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, exp. 3, núm. 5. Còpia simple de l’any 1771.

Edicions:

a. Peñarroja, L., Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984, vol. 2, pp. 743-762.

TEXT

Die X mensis maii anno a Nativitate Domini M DC XIII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentiae habitator, ut et tanquam procurator excellentissimi domini Henrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardonae et Sugurbi<i>, marchionis de Comares et de Pallars, comittis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum comestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi Domicellorum sacre, caesaree et regie magestatis domini nostri regis, domini baroniarum de Entensa, Arbeca et Juneta in Principatu Cathaloniae, et villarum de Lucena, Spejo et Ahillon in regno Castelle, baroniarumque Vallis de Uxo, Serre d’Esllida, villarum Paternae, Benaguazil et Popule Vallisbonae alias de Benaguazil, locique de Xeldo, in presenti Regno, pro ut de mea procuratione et speciali ordine ad infrascripta facienda constat in et cum quadam epistola sive litera missiva mihi directa manuque propria dicti excellentissimi ducis subscripta, data in villa de Lucena, Regni Castellae, die [en blanc] mensis [en blanc] proxime preteriti huius anni, habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una. Nicholaus Alegre, locumtenens justitiae, Melchior Cardona, Melchior Moguell, Jacobus Rovira, jurati, Joannes Deago, edilis sive mostasaph, Franciscus Melia, syndicus, Melchior Cantavella, sequierius, Bartholomeus Montagut, sequierius, Joannes Hieronymus Segarra, notarius, Dominicus Monlleo, Franciscus Guixat, Bernardus Valles, Michael Corts, spardenyerius, Bartholomeus Llorens, Jacobus Plantades, Bartholomeus Llorens, Michael Joannes Daros, Vincentius Xeula, Jacobus Daros, Petrus Girona, Joannes de Gratia, Jacobus Daros, sartor, Joannes Steve, Bartholomeus Spi, Jacobus Domingo, Joannes Cordial, Petrus Artola, Michael Moneder, Stephanus Grau, Jacobus Joannes Roio, Josephus Girona, Joannes Monayro, Nicholaus Alemany, Blaszius Ollolla, Petrus Laynes, Vincentius Grau, Franciscus Llopis, Salvator Marti, Franciscus Marti, Michael Gil, Joannes Abat textor, Franciscus Cabanyelles, Joannes Marsal, Michael Violeta, Petrus Buesso, Joannes Garcia, Franciscus Duprae, Balthesar Ferruz, dierum minor, Joannes Borul, Balthesar Ferruz, dierum major, Franciscus Aguilo, Petrus Rohiz, Joannes Lleonart, Damianus Montoliu, Jacobus Seragossa, Petrus Blascho, Joannes Blascho, Petrus Ferrer, Joannes Ximenez, Rafael Sanchis, Martinus Navarro, Joannes Dupla, dierum minor, Michael Joannes Porcar, Dominicus Hortell, Ludovicus Serra, Lucas Monfort, Joannes Abat, Petrus Vilar, Joannes Vilar, Anthonius Fenollosa, Matheus Fonollosa, Anthonius Bas, Jacobus Gil, Joannes Pages, Joannes Fleix, Bartholomeus Soler, Joannes Marti, Raymundus de la Farga, Petrus Vives, Joannes Robert, Petrus Rocha, Joannes Marrofench, Anthonius Porchar, Michael Setina, Bartholomeus Olmella, Andreas Vilalta, Petrus Lluce, Andreas Serra, Joannes Pallares, Petrus Castenyer, Anthonius Castanyer, Paulus Cathala, Dominicus Monfort, Gaspar Gasulla, Joannes Ferrandiz, Michael Bonastre, Petrus Castellar, Thomas Faubell, Onophrius Faubell, Bartholomeus Marti, Andreas Selades, Michael Salvador, Franciscus Andreu, Franciscus Blanch, Augustinus Beltran, Bernardus Peyrat, Jacobus Llorens, Hieronymus Marti, Jacobus Matheu, Gaspar Navarro, Gabriel Agut, Guillermus Maimo, Joannes Garcia, Guillermus Segarra, Joannes Briau, Anthonius Gili, Augustinus Flix, Jacobus Segarra, Anthonius Strada, Josephus Segarra, Ludovicus Sanguinet, Bartholomeus Olaria, Jacobus Ferrer, Philippus de Anduxar, Andreas Aranbue, Petrus Miralles, Franciscus Vilalta, Joannes Dupla, maior, Baptista Bou, Joannes Morera, Petrus Matheus, Joannes del Toro, Franciscus Alos, Jacobus Llorens, Franciscus Gisbert, Michael Sanchis, Vincentius Vallada, Hieronymus Enojossa, Joannes Exarnit, Joannes Benedito, notarius, Barthomeus Amatut, Petrus Soler, Paschasius Benedito, Joannes Alfonso, Petrus Joannes Abat, Raymundus de Menbiela, Josephus Beltran, Jacobus Pallares, Franciscus Martinez, Joannes Sentelles, Hieronymus Mesquita, Vincentius Fenollosa, Bernardus del Abat, Jacobus Vives, Michael Agramunt, Petrus Ferrer dierum maior, Michael Ferrer, Bernardus Tur, Petrus Cabanyelles, Josephus Eres, Petrus Fabregat, Joannes Garcia de la Torre, Bartholomeus Montesinos, Petrus Ripolles, Bartholomeus Simon, Michael Rodrigues, Joannes Ferruz, Paulus Cardona, Franciscus Massia, Michael Centelles, Franciscus Avila, Andreas Avinyo, Gabriel Cabanyer, Gaspar Marques, Philippus Scuder, Vincentius Villaroja, Petrus Colom, Jacobus Ferran, Bartholomeus Steve, Joannes de Orgume, Josephus Mallol, Petrus Labadia, Vincentius Ripolles, Jacobus Pallares, Petrus Climent, Joannes Rogla, Michael Font, Melchior Garcia, Franciscus Ferruz, Petrus Salvador, Laurentius Diago, dierum maior, Laurentius Diago, dierum minor, Matheus Beltran, Michael Alos, Michael Dominguez de Moncofa, Jacobus Avinyo, Christoforus Badal, Anthonius Montalar, Arcissius Tibova, Paulus Roger, notarius, et Hieronymus Ripolles, novi populatores et habitatores dictarum Vallis de Uxo et Serrae d’Esllidae locorumque earumdem, ex altera partibus.

Attendentes et considerantes quod pro expulsione universali maurorum sive dels moriscos presentis Regni, de quibus populatae existebant dictae Vallis et Serra, facta et exequtata ex ordine sacrae, catholicae et regiae magestatis, ad presens dicte Vallis de Uxo et Serra d’Esllida minime populate existunt. Attendentes insuper et considerantes quod tam iuxta regia preconia et edicta causa dicte expulsionis facta et publicata quam alias, iuxta foros presentis Regni et justitie dispositionem, omnes domus, terre et possessiones dictorum maurorum expulsorum a dictis Valle de Uxo et Serra d’Esllida et locis dicte Vallis sunt proprie dicti excellentissimi domini ducis, et fuit actum et conventum inter nos, partes predictas, super populacione dictae Vallis de Uxo et eius locorum, iam alias facta et nunch iterum fienda, et pro eius debito efectu et perpetuitate, precedentibus diversis colloquiis et tractatis super dicta populacione et cum maturo consilio et delibderatione ach consultatione dicti excellentissimi domini ducis, ideo, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hich et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris, quod inter nos, partes predictas, racione et causa dictae populationis dictae Vallis de Uxo et eius locorum, fuerunt atque sunt inhita, conventa, pactata atque stipulata capitula per notarium infrascriptum in presentia nostrum, dictarum partium, lecta et publicata, thenoris sequentis:

Capítulos hechos y firmados por y entre el procurador del duque de Cardona, senyor de la Valle de Uxó y lugares de aquella, de una \parte, y de otra/ los nuevos pobladores de dicha valle:

I. Primeramente, que su excelencia el dicho duque, y el dicho procurador en su nombre, stablecerá todas las casas, eras, pallissas y las tierras202 de huerta y secano, todo a censo emphiteosis con luismo y fadiga conforme a fueros de dicho Reyno.

II. Ítem, que las casas de dicha Valle y sus lugares se han de apreciar por un albanyil y carpintero, personas de satisfacción, los quales, con juramento, han de tasar su verdadero valer, y la mitad dél se ha de remetir a los pobladores que se las stableciere, y de la otra mitad se ha de cargar censo emphiteosis con luismo y fadiga a respeto de seis dineros por libra moneda reales de Valencia; esto precisamente en quanto a la mitad de las dichas dos partes, porque si la otra mitad los pobladores la quisieren pagar en pagas, lo han de poder hazer y se les concede tiempo de seys anyos en seys yguales pagas, que la primera será el día de san Joan de junio del presente anyo M DC y treze, y las demás consequtivamente en dicho día cada un anyo hasta que estén hechas dichas pagas. Y si toda la cantidad de la mitad del precio de dichas casas quizieren los dichos pobladores que se les stablescha al dicho censo con luismo y fadiga, se l<e>s dará.

III. Ítem, está concordado con los dichos nuevos pobladores que las casas que se les stablecerán las puedan reedificar y reparar, abriendo de nuevo puertas y ventanas y cerrando las que tienen, levantando203 las paredes y quartos dellas quanto quisieren y vajándolas quando convenga, tantas quantas vezes quisieren, a su voluntat, libremente y sin pedir licencia, a utilidad de las dichas casas y sin perjuhisio de los vezinos, guardando en quanto esto las leyes y fueros del reyno.

IIII. Ítem, está concordado que las heras y pallissas que de presente están edificadas se las stablecerán a los dichos nuevos pobladores en la mesma forma, a censo, luismo y fadiga; y en caso que no haya hartas y quisieren hazer más pallissas y heras, se las stablecerán todos los sitios que quizieren a censo, luismo y fadiga.

V. Ítem, que se les stablecerán todas las tierras de la huerta del término de dicha Vall, en que se comprehendrá de la partida que llaman de Quistel y todo lo que se ha acostumbrado regar, hasta más abaxo de Benigasló, en tiempo de los moriscos. Y que los dichos nuevos pobladores se han de obligar por ellos y sus successores, según que por el presente capítulo se obligan, a pagar a su excelencia y sus successores, perpetuamente en cada hun anyo, dos sueldos moneda de Valencia por cada anegada de tierra medida al fuero del reyno <que> se les huviere y hage de stablecer de censo, con luismo y fadiga según dichos fueros, los quales hayan de pagar en dos iguales pagas a saber es, en los días de san Joan de junio y Natividad en cada un anyo, empesando la primera paga en san Joan de junio deste anyo y la otra a Natividad después siguiente, y ansí consequtivamente de en adelante perpetuamente.

VI. Ítem, se han de obligar los dichos pobladores a pagar a su excelencia y sus successores, demás de los dichos dos sueldos por hanegada en la huerta, la sexta parte de todos los frutos que en ella cogieren, assí en grano como en otro qualquier género de cosecha, como es lino, cáñamo, legumbres y otros frutos y árboles.

VII. Ítem, en lo secanos del término de dicha Valle se han de obligar los dichos pobladores a pagar a su excelencia y sos successores, por cada cahizada garroferal, higueral y vinyas que de presente está plantada que se les stablesiere, quatro sueldos moneda reales de Valencia con drechos de luismo y fadiga, los quales han de pagar a los sobredichos plaços.

VIII. Ítem, que además de los dichos quatro sueldos los dichos nuevos pobladores y sus successores se han de obligar a pagar, a su excelencia y sos sucesores, la séptima parte de todos los frutos que cogerán en dicho término y secanos, como son garrofas, higos, passas, huvas. Y si sembraren en la tierra de los dichos garroferales, higuerales y vinyas, han de pagar assimesmo la séptima parte de todo el fruto que cogieren. Esto se entiende assimismo en todo género de árboles como no sean almendros.

VIIII. Ítem, que por cada cahyssada de la tierra campa, culta o inculta, que se les stablecerá en el secano de dicha Vall, los dichos nuevos pobladores y sus successores han de pagar a su excelencia seys dineros de dicha moneda en cada anyo de censo, con luismo y fadiga, pagadores en la forma y plaços sobredichos.

X. Ítem, que además de los dichos seys dineros han de pagar a su excelencia y sus succesores, en cada un anyo, la octava parte de qualquier grano, semilla o legumbre que cogerán en el dicho secano.

XI. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores se han de obligar que, en caso que en la dicha tierra campa o otra del sechano plantaran vinyas, por tiempo de ocho anyos han de pagar los dichos seys dineros por cada un anyo, con censo, luysmo y fadiga. Y más, si en las tiras de las dichas vinyas sembraren, de qualquier grano que cogieren y otra qualquier cosa han de pagar la octava parte a su excelencia y sus successores en los dichos ocho anyos.

XII. Ítem, que está concordado que por tiempo de los dichos ocho anyos, que han de comensar a correr desde el día que plantarán dichas vinyas, que lo han de manifestar a su excelencia o su procurador general o persona que sea parte llegítima, los dichos nuevos pobladores no han de estar obligados a pagar huvas, passas ni vino que cogerán en las dichas vinya nuevas, porque por tiempo de los dichos ocho anyos han de gozar libre y francamente de la huva o pasa que en ellas cogieren. Y lo mesmo y en la mesma forma se ha de entender en los higuerales que de nuevo plantaren en la dicha tierra de sechano.

XIII. Íttem, está concordado que, passados los dichos ocho anyos después que huvieren plantado de nuevo las dichas vinyas y higuerales, los dichos nuevos pobladores y sus successores han de pagar a su excelencia y sus successores los quatro sueldos de censo, luysmo y fadiga por cada cahissada, a los mismos plaços de san Juan de junio y Natividad cada un anyo, como de presente pagan de las vinyas, higuerales y garroferales plantados, y más la séptima parte de las huvas, passas y higos que cogerán y otro qualquier género de árboles o grano.

XIIII. Íttem, está concordado que de todas las moreras que de presente están plantadas o de aquí adelante plantaren, los dichos nuevos pobladores y sus successores han de pagar a su excelencia y sus successores la sexta parte, conviene a saber, de seys moreras una para su excelencia y las sincho para los pobladores, comensando a contar por la parte que su excelencia fuere servido o persona llegítima en su nombre o arrendador, con que en esta cuenta no se haga número de las moreras viejas con las plantas nuevas hasta que éstas estén del todo punto criadas. Y en caso que cada uno de los dichos nuevos pobladores y sos successores no tuvieren seys moreras para que dellas se pueda sacar una para su excelencia, o doze para que se puedan sacar dos, y de ay arriba proporcionalmente, las que no llegaren a seys se alfarrasse la oja y, della, lleve la sexta parte su excelencia.

XV. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores no han de poder plantar moreras en medio de los campos de la tierra de la dicha huerta, sino tant solamente en las horillas, conforme a la plática y costumbre deste reyno y buenos labradores; y las que en otra forma se plantaren, las puede mandar cortar su excelencia o su procurador general y otra qualquiera que exerça jurisdicción en la dicha Valle.

XVI. Íttem, está concordado que todos los frutos que pertenesien y pertenecerán a su excelencia y a sus successores, en grano, fruto, semilla y en otra qualquier manera al sexto, séptimo y octavo, los han de pagar los dichos nuevos pobladores y sus successores libres y franchos de los drechos que por rasón de diesmo y premicia se solía pagar en tiempo de los moros en dinero, sobre que de presente se sigue pleyto con la iglesia y arcidiano de Tortosa. Y en caso que aquel pleyto se pierda y sean condempados a pagar de aquí en adelante en grano el dicho diezmo y premicia, esto se haya de sacar primero y ante todas cosas del montón, y después se paguen los derechos de su excelencia de lo que quedare.

XVII. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores hayan de pagar cada uno, por cada colmena de las que tuvieren al tiempo que hisieren registro, un dinero, el qual drecho hayan de pagar por el día de san Joan de junio de cada un anyo; y el registro tengan obligación a hazerle por todo el mes de mayo de cada un anyo en el libro que tuviere el arrendador o persona que cobrare los drechos a su excelencia y sus successores, o ante su procurador general o teniente, y las que dexaren de manifestar, sean perdidas. Y los forasteros tengan obligación de pagar dos dineros por cada colmena de las que entraren en el término de dicha Valle, y las que dexaren de registrar sean perdidas.

XVIII. Ítem, está concordado que cada uno de los dichos pobladores pueda sembrar, en la parte de huerta que se le stablesca, hasta una anegada de tierra de alfalfe para el servicio de sus cavalgaduras, franchamente, sin que haya de pagar por dicha anegada, en caso que la tuviere sembrada de alfa<l>fa, cosa ni quantidad alguna, sino solo los dos sueldos de censo ordinario que por anegada se pagan conforme al capítulo quinto deste auto. Y se les da facultad a dichos pobladores y cada uno dellos para que puedan sembrar otra anegada más de alfalfe, de suerte que puedan ser dos y no más por ninguna causa ni título, con que de la otra anegada, en caso que la sembraren, hayan de pagar y paguen a su excelencia y a sus successores perpetuamente dies sueldos en cada un anyo, mentres durare en la tal anegada el alfalfe, además de los dichos dos sueldos de censo ordinario que conforme el capítulo quinto de la concordia y población se han de pagar por censo, fadiga y luismo. Y hayan de pagar, en caso que sembraren otra hanegada más de la que se les da para·l servicio de las cavalgaduras que cada uno tuviere, la parte de dichos sueldos al respeto de lo que plantare por qüenta de la segunda anegada, en caso que no la planten toda, y se les permitte que puedan vender algo de dicho alfalfe si les sobrare.

XVIIII. Ítem, está acordado que en los árboles de fruta puedan gozar libremente de huerta de la que en ellos se cogiere, excepto de las garrofas e higos si los secaren; y con que no han de plantar nuevos árboles sin que primero preceda lixencia de su excelencia o de su procurador general, o de otra persona que lo sea llegítima, para que se sepa el danyo e inconveniente que se sigue si se plantassen. Y si se plantaren, paguen la sexta parte del fruto que dellos cogieren.

XX. Ítem, se concede a los dichos nuevos pobladores y sus successores que francamente gosen y se aprovechen de los higos-flor o bocoras, assí para los usos de sus casas como para poderlos vender y disponer dellos libremente a su voluntat, sin que por ellos paguen derecho alguno. Y se les da licencia para que de los higos freschos aparten los que puedan tomar para la comida y uso de las personas de sus casas, los que quisieren, con moderacion, con que no los puedan vender por si ni por interpuestas personas, ni darlos a sus ganados, so pena de sesenta sueldos aplicadas las dos partes a los cofres de su excelencia y la tercera al denunciador o acusador. Demás desto, paguen por entero a su excelencia y sus successores el derecho de lo que se averiguare haver vendido o dado a sus ganados.

XXI. Íttem, está concordado y se les permitte a los nuevos pobladores y sus successores que, quando por ocasión del tiempo de aguas o seca, se gastaren o cojieren algunos higos que no serán de provecho para poderse secar, los pueden coger con que los manifiesten al collector para que dellos pueda tomar la parte que perteniessere a su excelencia, si quisiere, y el que los cogiere y no los manifestare incurra en pena de sesenta sueldos aplicadors en la forma dicha.

XXII. Ítem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores puedan, de las vinyas que tuvieren, coger agrás o huvas maduras para los usos de sus casas tant solamente, con moderacion; y puedan ansimesmo colgar cada vezino hasta en cantidad de una carga y no más, ni darlas a sus animales, so las penas contenidas en el capítulo de arriba.

XXIII. Íttem, que por quanto muchas de las vinyas que de presente están plantadas no son buenas porque de sus huvas se haga vino, por ser de planta, los dichos nuevos pobladores puedan vender las huvas por cargas en la dicha Valle, o llevarlas fuera, con que primero y ante todas cosas pidan licencia para contarlas y manifesten las dichas cargas, para que de el valor dellas se pague a su excelencia la séptima parte, apreciado por el que podrá tener en la dicha Valle al tiempo de la venta, so la dicha pena al que las vendiere de otra forma.

XXIIII. Íttem, está acordado que la parte de garrofas, higos, passas que le tocare a su excelencia, los dichos nuevos pobladores y sus successores la darán en sus casas, donde haya de hir el collector por ellos, con que no las puedan vender en el campo ni sacarlas de las heredades fuera parte sino traerlas a sus casas, so pena, el que lo contrario hiziere, de sesenta sueldos, aplicadas las dos partes a los cofres de su excelencia y la tercera al acusador o denunciador; y paguen el derecho de lo que defraudaren por entero. Y en caso que quieran vender dichos frutos en las heredades o sacarlos fuera aparte, antes de traherlos a sus casas tengan obligación de manifestarlo al receptor o arrendador o persona que sea llegítima para poder cobrar, el qual les dé licencia pagándole primero y ante todas cosas las partes devidas a su excelencia, y trayéndolas a sus casas como está dicho.

XXV. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores tengan obligación a haser declaración cierta de la cantidad de garrofas, higos, passas que cogieren, para que su excelencia, y su collector en su nombre, puedan cobrar enteramente el derecho y parte de frutos que se le deviere. Y se han de obligar y obligan de dar y pagar la parte de higos secos bien sahonados y curados, y assimesmo las pasas, y esté en eleción de la persona que cobrare los dichos frutos hazer que se midan, pesen o alfarracen; y antes no puedan disponer de los dichos frutos so pena que, si averig<u>are fraude alguno, pague sesenta sueldos cada uno que lo contrario hiziere, aplicados en la forma dicha, y más la parte que perteneciere a su excelencia de lo que huviere defraudado.

XXVI. Ítem, está acordado que los dichos pobladores y sus successores se han de obligar a hazer toda vendimia cada una de las vinyas que tuviere, assí haora como adelante, y de pagar a su excelencia y a sus successores la octava parte del vino que cogieren.

XXVII. Ítem, está concordado que los granos, de qualquier calidad que sean, no se han de poder sacar por los dichos pobladores de las heras sin que primero esté sacado el derecho de su excelencia, para lo qual tengan obligación a dar noticia y a avisar primero al colector o persona a cuyo cargo esté de coger los dichos granos. Y en caso que stuviere acusado y pusiere dilación en la cobransa, corriendo peligro de agua o otro en las eras, puedan los dichos nuevos pobladores y sus successores poner en cobro todo el grano, con que primero se mida con asistencia y en presencia de justicia o un jurado o dos testigos, para que conste de la parte que tocare a su excelencia; y el grano o semilla que pertenecerán a su excelencia, está a su cargo el mandarlos llevar de las heras o casas, a costas y expensas de su excelencia, a los graneros que tuviere para dicho ministerio, y no a costa de los dichos vassallos.

XXVIII. Íttem, está concordado que la parte del lino o cányamo que pertenecerá a su excelencia la hayan de pagar, los dichos vassallos, en la heredad luego que se cogiere y arrancare, pagando de seys garvas o gavillas una; y tenga obligación de hyr por ellas el colector o arrendador a cuyo cargo stuviere la cobransa, para lo qual tengan obligación de darle noticia; y no puedan alsar las dichas gavillas o garvas hasta haverla dado, so pena de sesenta sueldos aplicados en la forma dicha. Y si el colector no fuere, puedan recoger todas las garvas o gavillas en presencia del justicia o un jurado o dos testigos, y paguen el derecho corriendo peligro.

XXVIIII. Íttem, <está concordado> que la parte de frutos de los oliberales que pertenecen a su excelencia se han de obligar, los nuevos pobladores y sus successores, a pagarla en haseyte claro y limpio, puesto en la parte y lugar que su excelencia o persona legítima le senyalare como sea dentro los lugares de la dicha Valle. Y si acaso de los dichos pobladores vendiere las aseytunas a persona forastera, tenga obligación a pagar la parte del precio que le correspondiere enteramente a su excelencia; y si las vendiere a poblador y vezino de dicha Valle, el tal comprador está obligado a pagar el derecho a su excelencia en aseyte como dicho es.

XXX. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores puedan limpiar y expurgar los árboles que tuvieren, assí en huerta como en secano, en beneficio de los dichos árboles y tierras donde estuvieran plantados, a uso y costumbre de buenos labradores, sin preceder para ello licencia, y se aprovechen de la llenya que dellos resultare; y no han de poder cortar ni arrancar por el pie ninguno de los dichos árboles sin que primero preceda licencia de su excelencia o de su procurador in scriptis, so pena de sesenta sueldos de cada árbol que en otra forma cortaren, aplicados en la forma dicha y, de noche, doblado.

XXXI. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores puedan libremente en la huerta cortar los árboles que en ella huviere, silvestres e infructíferos, y aprovecharse de la madera y llenya que dellos procediere libremente. Y en el monte se les permitte a los nuevos pobladores y sus successores que se puedan aprovechar de todo el monte baxo, como son romeros, aliagas y otros semejantes, y puedan spurgar y cortar llenya de los pinos alvares, con que no los puedan cortar por el pie y tengan obligación de dexarles g<u>ía, con que la dicha llenya no la puedan vender fuera del término si no es a vezinos y pobladores. Y puedan ansimismo espurgar los pinos donzelles precediendo licencia primero de persona legítima, y aprovechándose de la llenya que dellos procediere, con pena, al que contraveniere a lo susodicho, de sesenta sueldos de la dicha moneda, aplicados en la forma dicha de pagar el danyo por cada pie o rama que cortaren, y si fuere de noche, doblado.

XXXII. Íttem, reserva su excelencia, para sí y sus successores, todos los árboles silvestres en el monte fructíferos, como son carrascas, robles, alcornoques, hayas y otros semejantes o diferentes si huviere en todo el término, así de la Valle como de la Alfondegilla y Castro <y> los demás lugares, para aprovecharse dellos, de sus frutos y de los corchos204 que dellos procedieren, a su voluntad. Y qualquiera que cortare pie o rama de los dichos árboles, o cogiere sus frutos o apasentare sus ganados sin licencia de su excelencia o persona legítima, incurra en pena de sesenta sueldos aplicados en la forma dicha por cada pie o rama que cortaren; y si fuera de noche, doblado.

XXXIII. Íttem, reserva su excelencia, para sí y para sus successores, todas las hiervas y pastos de todo el dicho monte, para poder usar dellos libremente y arrendar o vender a quien quisiere, vesino o forastero, excepto la parte de bovalar compettente que se senyalare. Y los vezinos puedan pastar sus ganados en los montes y gosar de las hiervas, con que tengan obligación de pagar la décima parte de los corderos y cabritos que les naserán, quando estén bien criados, en la forma que se acostumbra en el dicho Reyno, pagando ansimesmo de los que huvieren vendido o comido como excedan de dos arriba. Y los forasteros a quien se arrendaren las dichas hiervas, demás del precio en que se les arrendare hayan de pagar a su excelencia y sus successores, de veynte corderos o cabritos, uno de los que nacerán en dicho término.

XXXIIII. Íttem, está concordado que se permite a los nuevos pobladores y a sus successores que puedan cassar en el término de dicha Valle, la Alfondegilla y Castro, todo el tiempo del anyo exepto los meses prohibido<s> de la cría por leyes y fueros del presente Reyno de Valencia; y con que no puedan cassar con redes, instrumentos y animales prohibidos por dichos fueros, so las penas en ellos contenidas. Y que assimesmo no han de poder casar en ninguna manera ni en ningún tiempo, ni con instrumentos ni con géneros de casa, aunque sea de los permitidos, en la parte del monte que se ha de acotar, porque en ésta sólo se ha de poder casar con licencia de su excelencia o su procurador general, so pena, el que lo contrario hisiere, de dies libras y todos los instrumentos perdidos, como son perros, hurones, redes, alcabús, pedrenyal o otro qualquier género de instrumento, aplicadas la tercera parte al denunciador y al jues que lo sentenciare por iguales partes, y las dos a los cófrens de su excelencia en la forma dicha.

XXXV. Ítem, está concordado que, complido el presente arrendamiento de los trajones de carnicerías y de las hiervas, su excelencia o la persona que por su excelencia fuere parte arrendará, a los dichos nuevos pobladores, las dichas hiervas, pastos y trajones por un precio acomodado, por tiempo y spacio de ocho anyos complidos que han de comensar a correr desdel día que se cumpliere el presente arrendamiento, con facultad de que puedan rearrendar y disponer libremente. Y passados los dichos ocho anyos han de quedar las dichas hiervas, pastos y trajones libres, en poder de su excelencia, para que los pueda arrendar libremente a quien fuere servido, pagando siempre los dichos pobladores y sus successores la décima parte de los corderos y cabritos, como está dicho, por razón de los dichos pastos, assí en tiempo de su arrendamiento como después.

XXXVI. Ítem, cumpliendo con el thenor del capítulo precediente está concordado que el dicho procurador, en nombre de su excelencia, les entregue205 a los dichos nuevos pobladores todos los trajones de las carnicerías y derechos de pastos y hierbas por tiempo de los dichos ocho anyos, que han de comensar a correr desdel día que se cumpliere el presente arrendamiento hasta que estén cumplidos. Y los dichos nuevos pobladores y vasallos, por sí y sus successores, se han de obligar a pagar en cada un anyo, por razón de las dichas hiervas, sinqüenta libras moneda reales de Valencia demás del diesmo de corderos y cabritos; y por razón de los trajones y carnicerías, cien libras moneda reales de Valencia en cada un anyo de los dichos ocho anyos, las quales cantidades han de pagar en dos iguales pagas por san Juan y Natividad.

XXXVII. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores han de tener reparadas y limpias las asequias de agua de la dicha Valle desde el nacimiento de dicha fuente, attento de que se les entregan para el beneficio de la huerta y de sus asiendas y los demás usos para los molinos de pan. Y han de ser obligados a tener bien reparado el puente, arcaduces y caños por donde viene el agua al palacio de su excelencia, hasta llegar a entrar en la sisterna que está al pie de la torre del dicho palacio, so pena que si no lo hizieren, que su excelencia o su procurador general los pueda apremiar y mandarlos reparar a costas de dichos pobladores. Y el agua que de allí adelante entra en la cosina del dicho palacio, y jardín pequeño que tiene dentro, en caso que se quebren los canyos y archadusses los ha de reparar su excelencia.

XXXVIII. Íttem, está concordado que la agua de la dicha sequia haya de entrar libremente en la sisterna de palacio todas las vezes que fuere necessario y se precise; y el agua que tiene salida a la dicha cosina y jardín de palacio entre en las dichas fuentes ordinariamente, como ha acostumbrado ha entrar, sin que se pueda impedir, con que assimesmo haya de tener la salida como la ha tenido y de presente la tiene a la huerta y asequias, sin que se pueda impedir por su excelencia.

XXXVIIII. Íttem, está concordado que para las fuentes que están en el jardín de su excelencia, a que entrado el agua por los canyos que de presente están segados y atapados, se haya de dar el agua todas las vezes que se pidiere por su excelencia o su procurador; con que los reparos de los archaduses y canyos que de presente están asolvados y tapados, desde la sequia principal como entra en la balsa, se hayan de hazer por qüenta de su excelencia y no de los dichos pobladores, y ha de tener salida a la sequia como la demás agua.

XXXX. Íttem, está concordado que para el riego del dicho jardín y huerto que está junto a la dicha balsa, se le hayan de dar en cada semana seys horas de agua en la forma acostumbrada, sin que se lo puedan impedir, y se puedan repartir las dichas seys horas en diferentes días o en uno de la semana. Y si tuviere necessidad de más agua, haya de ser el haverla de tomar con conocimiento de los jurados o qualquiera dellos, y no de otra suerte; y con declaración que, el hortolano o persona a cuyo cargo estuviere dicho huerto y jardín, no pueda aprovecharse de la dicha agua en las dichas seys horas en otros usos más que en el regar el dicho huerto, aunque sea para riego de sus proprias heredades, ni darla para que otra persona use de la dicha agua.

XXXXI. Ítem, está concordado que su excelencia reserva para sí y sus successores todos los derechos de regalías, de tal suerte que los dichos nuevos pobladores, y sus successores que de presente son y por tiempo serán de dicha Valle, tengan obligación de moler en los molinos de pan de su excelencia, y en los de aseyte o almácera si los hizieran, coser en los hornos, comprar en las tiendas, carnicerías, panadarías y tabernas, so pena de sesenta sueldos por cada vez que lo contrario se verificare, aplicados la tercera parte para el denunciador y las dos para los cofres de su excelencia. Empero, podrán comprar todas las dichas cosas libremente los viernes en el mercado público que se ha acostumbrado y acostumbra haser en el lugar de Beni<ga>full, en la plassa de palacio, el qual no se ha de poder hazer en otra parte alguna.

XXXXII. Ítem, está concordado que en los molinos de pan que su excelencia tiene o tuviere, sólo se pueda maquilar a media barsilla por cahís; y en los hornos sólo se pueda llevar, por derecho de puya,206 de trenta panes de trigo, uno; y de pan, de cada mijo o otro, de veynte, uno, perpetuamente, y esto no se entienda durante el presente arrendamiento.

XXXXIII. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores no han de poder vender, en sus casas ni en otra parte alguna, por menudo, ninguna de las cosas que se venden en las dichas tiendas, panaderías, carnicerías y tabernas, so pena de sesenta sueldos aplicados en la forma dicha arriba. Empero, se les permite a los dichos nuevos pobladores y sus successores que, de los frutos que cogieren, puedan vender, del vino y aseyte, a medias quartas, y de ay arriba; de higos, passas y garrofas, medias arrobas, y de ahí arriba.

XXXXIIII. Ítem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores no puedan recoger en sus casas persona alguna, ni tener huéspedes llevándoles precio por el hosped<aj>e, ni vendiéndoles la comida para ellos ni las cavalgaduras que truxeren, y por quanto estos son drechos de regalías tocantes a los mesones, so pena, al que lo contrario hiziere, de sesenta sueldos aplicados en la forma dicha.

XXXXV. Ítem, está concordado que su excelencia y sus successores se reservan en sí toda la jurisdición civil y criminal, alta y baxa, mero y mixto imperio, y el nombrar procurador general, bayle, justicia, jurados y demás ministros de justicia en dicha Valle. Y concede a los justicias della la jurisdición civil y criminal en primera instancia, reservándose empero, a sí y a su procurador general, de poderse evocar las causas que ante dicho justicia se trataren en qualquier punto y·stado que estén; y reservándose también facultat de nombrar y senyalar assessor del justicia para la decissión de las causas que ante él passaren, sin que su excelencia, por nombralle, le haya de dar salario alguno de sentencia.

XXXXVI. Ítem, está concordado que, hecha la población y stablecidas las casas y tierras a los vassallos, por la primera vez su excelencia, o sus procuradores en su nombre, han de nombrar veynte y quatro personas de los pobladores de la dicha Valle, y seys de los que hubieren poblado en el lugar de Alfondeguilla y Castro si están unidos, todos los quales han de ser consejeros y se han de poder juntar en la casa de consejo que ternán, a tratar las cosas tocantes a la administración. Y de las dichas treinta personas eligirán un justicia, quatro jurados y un mayordomo o mostasaph de los vezinos de la Valle, y de los de Alfondiguilla y Castro eligirán un justicia y un jurado, los que parescan más convenientes para la dicha administración, y assimesmo eligirán un teniente en la dicha Valle.

XXXXVII. Ítem, está concordado que quatro o sincho dies antes de la Natividad de mil seysc<i>entos y treze, y assí consequtivamente todos los anyos, juntos en su consejo, de las veinte y quatro personas de la Valle eligirán por votos o suertes, como les pareciere, tres personas para justicia, los quales, con asistencia de scrivano, hayan de hazer eo entregar al justicia y jurado en cap, los quales presentarán a su excelencia o a su procurador general o a otra persona llegítima en su nombre, para que de los tres elija a su voluntat al que más le pareciere. Y assimesmo, de los seis consejeros de Alfondiguilla y Castro eligirán otras tres personas y las presentarán en la forma dicha, para que su excelencia o su procurador elija uno por justicia, quien quisiere. Y se les mande dar privilegios de los dichos oficios, y no los puedan usar ni tomar los palos hasta que primero juren de que exercirán bien sus oficios en la forma dicha, y la mesma forma de nombrar justicia se haga todos los anyos por el dicho tiempo perpetuamente.

XXXXVIIII. Ítem, que en el mismo día que los dichos consejeros se juntaren a elegir justicias, elijan otras doze personas de las de la Vall, de las que no eran del consejo, y salgan dél otras doze personas, y las que de menos se eligiren, juntamente con las que quedaren, sean del consejo todo el anyo siguiente. Y los nuevamente elegidos hayan de jurar en la forma dicha, el qual orden se guarde perpetuamente, saliendo del consejo los doze que huvieren sido dos anyos dél, y eligiéndose otros doze nuevos.

XXXXIIII. Ítem, está concordado que por Pasqua de Spéritu Santo del anyo mil seyscientos y treze, y assí consequtivamente todos los anyos perpetuamente, los dichos justicias, jurados, mostasaph y los demás consejeros con su consejo elijan de las personas de los doze de los vezinos de la Vall, y tres de los de Alfondiguilla y Castro, con que estén unidos, y los presenten a su excelencia o a su procurador general, de los quales elija quatro jurados para la dicha Valle y uno para la Alfondiguilla y Castro, los quales usen sus oficios por tiempo de un anyo desde el día de Pasqua de Spéritu Santo en adelante, jurando primero que los exercerán bien como está dicho.

L. Íttem, está concordado que por san Miguel de setiembre del anyo mil seiscientos y treze, y assí consequtivamente todos los demás anyos por el dicho tiempo, los dichos justicias, jurados y los demás del consejo elijan dél tres personas y las presenten a su excelencia, o a su procurador general, para que dellas elija almotacén, mostasaph o mayordomo, el qual haya de usar su oficio por tiempo de un anyo con que primero haga el juramento como los demás oficiales.

LI. Ítem, está concordado que las personas que huvieren sido justicias, jurados y mayordomos, dentro de dos anyos intermedios no puedan ser elegidos en los dichos oficios, y la eleción y nombramiento que se hiziere sea ninguna, y su excelencia o su procurador general pueda nombrar otras personas para los dichos oficios.

LII. Ítem, está concordado que el justicia de la dicha Valle, después de tener el palo, pueda nombrar y nombre un lugartiniente, el qual tenga obligación de jurar en manos del procurador general de su excelencia o persona llegítima, como los demás oficiales.

LIII. Ítem, está concordado que su excelencia pueda nombrar y nombre uno o muchos alguaziles libremente, como siempre se ha acostumbrado, los quales pueda remover y quitar su excelencia y poner otros en su lugar quando quiziere, con causa o sin ella; el qual primero que exerça su oficio y tome el palo haya de jurar, en manos del procurador general, de hazerle bien y fielmente, y lleve sus drechos y emolumentos devidos.

LIIII. Ítem, está concordado que todas las dichas denunciaciones, o aquellas de que puedan conocer los dichos justicias, haviéndose de hazer processo, passen ante el scrivano de la corte que su excelencia tuviere nombrado y no ante otro, so pena de nullidad. Y que las dichas denunciaciones o querelas de danyos en que tiene interés su excelencia por razón de las penas, aunque se determinen verbalmente, tengan obligación los dichos justicias de mandar se scrivan las dichas querelas y denunciaciones, aunque se proceda de oficio, en los libros de su excelencia que estarán en poder del receptor o thesorero, o donde stuvieren, para que se sepan y su excelencia las pueda cobrar. Y prohíbese a dichos justicias que no puedan moderar las penas que estuvieren puestas por ordinaciones y statutos y por esta capitulación o fueros, so pena que, el que las moderare, pague la pena doblada.

LV. Ítem, está concordado que los dichos nuevos pobladores se han de obligar, por ellos y por sus succesores, que de todas las causas en que puedan conocer los justicias en grado de appellación o agravio, haya de conocer y conosca su excelencia o su procurador general.

LVI. Íttem, está concordado que los dichos justicias, jurados y demás personas del consejo puedan nombrar y nombren sequieros, guardas del campo y ministro, los quales les hayan de mandar pagar los salarios que se consertaren de sus proprios bienes de toda la comunidad; y para ello puedan hazer pechas y repartimientos y apremiar a que paguen, de lo qual su excelencia no ha de pagar cosa alguna. Y el procurador general les pueda apremiar, si fueren negligentes en los dichos nombramientos, en caso de necesidad, a que nombren, y no haziéndolo, los pueda nombrar dicho procurador general de oficio a costa de dichos vassallos; y que de los dichos repartimientos hayan de dar qüenta a su excelencia siempre que la pidiere.

LVII. Ítem, está concordado entre su excelencia, y dicho procurador en su nombre, y los dichos nuevos pobladores y vassallos, que su excelencia y sus successores perpetuamente han de poder hazer ordenansas y estatutos tocantes al buen govierno de los lugares de la dicha Valle, y conservación de los campos y frutos, imponiendo penas corporales y pecuniarias, disminuyéndolas y acrecentándolas, anullando unos statutos y poniendo otros de nuevo a su voluntad y como le pareciere, conforme a las occurrencias y necessidades del tiempo.

LVIII. Ítem, está concordado que los dichos nuevos pobladores y sus successores han de prestar juramento y homenage de fidelidad y vassallage, en favor de su excelencia y sus successores, en manos de su procurador general o procuradores, conforme a las leyes y fueros deste Reyno de Valencia y so las penas contenidas en ellos a quien los quebrantare.

LVIIII. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores se han de obligar a que, desde el día que se les hiziere autos de stablimientos de casas y tierras, han de venir a vivir en la dicha Valle, a Alfondiguella y Castro, con su casa mayor poblada. Y haviendo venido, no se han de poder ausentar ni hazer mudansa por seys meses continuos en tiempo de quatro anyos, so pena de comisso y más sinqüenta libras aplicadas a los cofres de su excelencia.

LX. Ítem, está concordado que, dentro de los dichos quatro anyos, los dichos nuevos pobladores no han de poder vender, trocar, transportar ni enagenar las casas y tierras que se les stablecieren, so pena de nullidad de autos y que se cobrará dellos las rentas devidas a su excelencia.

LXI. Ítem, está concordado que, passados los dichos quatro anyos de residencia, han de poder vender libremente sus haziendas que se les huviere stablecido, o parte de ellas, pagando a su excelencia lo que se le deviere y reservando los derechos de luysmo y fadiga; con que sea persona de la jurisdicción de su excelencia y que se obligue a venir a residir personalmente a dicha Valle, conforme está dicho en los capítulos de atrás.

LXII. Íttem, está concordado que las agenaciones, ventas, truecos y transportaciones que huvieren de hazer dichos vassallos, de las permitidas, han de ser ante scrivano de su excelencia o de su corte y no ante otro, porque en todo tiempo se tenga noticia de dichas transportaciones y enagenaciones, so pena de nullidad de autos.

LXIII. Íttem, está concordado que a los dichos nuevos pobladores se les han de stablecer las casas y tierras a uso y costumbre de buenos adquiridores y emphiteotas, por lo que toca a la conservación de tierras y casas.

LXIIII. Íttem, está concordado con los dichos nuevos pobladores y sus sucessores que se han de obligar, por sí y sus sucessores, a pagar a su excelencia y sus sucessores, los derechos a su excelencia devidos, como rentas fischales y con su privilegio, sin poder reclamar a otros juezes, con submisión y renunciación de proprio fuero y variación de juhisio, con las demás cláusulas acostumbradas a poner en semejantes autos conforme el sthillo y práctica del notario ante quien passare la presente capitulación.

LXV. Íttem, está concordado que su excelencia, y sus procuradores en su nombre, no pretenden stablecer las dichas casas y tierras a cavalIeros ni personas eclesiásticas ni otras algunas que gosen de privilegio militar, sino a solas aquellas que fueren de la jurisdicción de su excelencia, so pena de nullidad de autos.

LXVI. Íttem, está concordado que los dichos nuevos pobladores, ni successores, no han de poder juntarse en consejo general sin que primero preceda licencia in scriptis de su excelencia o su procurador general, o otra persona llegítima, expressando la causa para que se quieren juntar, so pena de sinqüenta libras moneda reales de Valencia por cada vez que lo contrario hizieren, aplicadas a los cofres de su excelencia, y de nullidad de todo lo que se determinare. Y assimesmo, no han de poder cargar pechas ni imposiciones, sisas ni otras contribuciones sin la dicha licencia, fuera de las quales están permitidas, y poder hazer en el consejo particular para la necessidad y conservación de las fuentes y ministros y otros semejantes en utilidad de la república.

LXVII. Íttem, está concordado que su excelencia se encargará de todos los cargos a que respondía la dicha Valle, a los quales estava obligado y constara deverse llegítimamente, así por su excelencia como por la comunidad y particulares personas della, en la forma, empero, quantidad y modo que Su Magestad senyalare y obligare a dicho senyor duque en el asiento que se ha de tomar en la paga de dichos censos y deudas, sin que ninguna persona pueda valerse de la promesa antes de dicha declaración y asiento que Su Magestad ha de mandar hazer.

LXVIII. Íttem, está concordado que su excelencia ni sus procuradores no entienden admitir, por nuevo poblador o pobladores, a ninguna persona que constare haver firmado autos de stablecimientos y población en otra qualquier parte y lugar del reyno después de la expulsión de los moros.

LXVIIII. Íttem, está concordado que todas las minas de oro, plata o otro qualquier género de metalles que se descubrieren en la dicha Valle, y su término y jurisdicción, sean de su excelencia y sus successores.

LXX. Íttem, está concordado que hayan de pagar, los dichos nuevos pobladores y sus sucessores vezinos de dicha Valle de Uxò, Alfondiguilla y Castro, un sueldo por cada casa por derecho de morabatí, cada un anyo, el qual derecho se hage de exhigir y cobrar de siete en siete anyos, por Pasqua de Natividad y por el collector que cobrare las demas rentas.

LXXI. Íttem, está concordado que las deudas, assí regalías, censos como de otra qualquier specie que sean, que dichos nuevos pobladores y sus successores deverán a su excelencia y sus successores, se cobren y puedan cobrar y exequtar con exequción prompta, real y fiscal, sin contradición alguna, según que en casos fiscales se acostumbra hazer.

Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.