Kitabı oku: «Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)»

3. LA REACCIÓ DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA: PROCLAMACIÓ I EXTENSIÓ DE LA UNIÓ I DIVISIÓ DEL REGNE EN DOS BÀNDOLS (MAIG-NOVEMBRE 1347)

26.

1347, maig 29. València, al monestir de Predicadors.

Parlament dels tres braços del regne de València, celebrat a l’aula capitular dels Predicadors i convocat pel Consell de la ciutat, amb l’objecte de discutir la constitució de la Unió.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 4v-6v.

Et enaprés, lo dit di[a] de divendres³³ al qual la dita prorogació era estada feyta, que hom deh[i]a e comptava quarto kalendas iunii anno predicto, constituhits [e]n lo dit capítol dels frares Preÿca-||^5r-dors de València los honrats en Romeu³⁴ Giner, cabiscol, n’Arn[a]u Bru e en Pere Escrivà, canonges de la Seu de Va[lència], axí com a procuradors del bisbe e del capítol de Valèn[c]ia, frare Bernat Redon, majoral de Quart, procurador de l’abat de Poblet, e frare Ramon Miquel, procurador de l’aba[t d]e Valldigna, en Ramon Borrell, procurador de l’honrat en Vidal de Vilanova, comanador m[a]jor de Muntalbà, en Domingo Gil, procurador del mestre de Calatrava, frare Furtuny Péreç, procurador del castellà d’Amposta, en Pero Pèriç de Pisa, procurador de l’alt infant en Ramon Berenguer, los nobles en Guillem Ramon de Muncada, en Berenguer de Vilaragut, en Goçalbo Exeménez d’Andilla, n’Olfo de Pròxida e·n Gilabert de Centelles, en Munio Lòpiç de Tahust, procurador del noble en Pedro d’Exèrica, en M[i]quel [S]ànxiç de Roda, procurador de la noble dona Thoda Péreç, muller que fo del noble n’Artal d’Alagó, en Matheu Fàbrega, procurador del noble en Ramon de Vilaragut, en Francesch Mir, procurador de la noble dona Terea Exeménez de Burriol, muller que fo del noble en Francesch Ca[r]roç, en Gila-||^5v-bert Çanoguera, en Johan Exemèniz de Montornés, en Romeu Martínez de Çorita, en Ramon Colom, en Ruy Sànxiç de Calatayú, en Pere de Vilad[...], en Romeu d’Oblites, en Pere Çabata de Thous, en Berenguer Dalmau, en Ramon de Calver[a], en Pere d’Aragó, en Simon de Monpalau, en Bernat de Boxadors, en Vidal de Vilanova, en Joan Roï[ç], en Pere Exemèniz de Lumberri, en Ruÿç Martíniç de Sent Andrià,³⁵ en Johan Lançol, en Johan Ferràndiç Munyoç, en Ramon Çanoguera, en Garcia Lópeç de Peralta, en Pere Çanoguera, en Bernat Colom, en Martín Roÿç d’Isurre, n’Exemèn d’Oriç, n’Eximèn de Lobera, en Ferrando de Muntagut, en Guillem Escrivà, n’[A]rnau Escrivà, en Pero Sànxiç d’Oblites, pus jove, en Jacme S[à]n[xi]ç de Boÿll, en Rodrigo Lançol, e[n] Guillot de Xanesveres, en Lop Esquerr[e], en Johan de Cervató, [e]n Guerau Fabre, en Galceran de Riusech, en Ponç Guillem d’Alqualà, en Ramon de Riusech, en Ferrando Alfonso, en Johan [L]ançol, en Jacme de ||^6r Riusech, en Ruy Martíniç de Sent Andrià e alcuns altres, los quals per la multitut de la gent no foren escrits.

Et los honrats jurats e prohòmens consellers de la dita ciutat, e encara los honrats en Bernat Ferrer et e[n] Pere Daviu, síndichs de la universitat de la vila de Xàtiva, en Ramon Nebot e·n Johan Rovira, síndichs de la vila de Morella, en Berenguer de Sole[r] e n’[Es]teve de Camanyes, síndichs de la vila de Murvedre, e[n] Pere de Cleriana e en Vives de Juseu, síndichs de la vila de Algezira, e·n (blanc), síndichs de la vila de Castelló.

Et com per los jurats de [l]a dita ciutat, o per la .I. d’ells de volentat dels altres, fos proposada la rahó desús dita per la qual los dits procuradors de prellats e los richsh[ò]mens, cavallers e generoses (e) prohòmens de la ciutat e villes del di[t] regne eren allí ajustats, los dits procu[ra]dors de prellats e richshòmens, cavallers e generoses responeren que ells haurien lur acort sobre ço que proposat era estat e, haüt aquell, que retrien lur respos[ta] a la dita ciutat en lo dit capítol lo di[v]endres primerv[i]nent, en hora de tèrcia.

||^6v Semblantment, los dits misatges de les dites vi[l]les et lochs dels dits (sic) regne dixeren que n’haurien lur adcort, cascuns ab lo consell de la v(i)lla per la qual ells eren estats trameses, com aadés no haguessen alcun poder de fer alcuna certa resposta, et que al dit dia de divendres ells respondrien seg[o]n[s] que·ls seria manat per los dits consells, exceptats l[o]s misatgers de Morella, los quals dixeren que ells al dit dia de divendres no porien fer resposta, com la vila de Morella fos tant luny de la ciutat que al dit dia no porien ésser tornats.

Present[s] testimonis (blanc).

27.

S. d. S. ll. [1347, maig 30-31. València].

Pere de Vilanova (generós) informa el rei Pere el Cerimoniós de l’assemblea celebrada per la Unió al monestir de Predicadors de València.

ACA, CRD, caixa 35, núm. 4661. Orig. en paper.

Molt alt príncep e senyor.

A la vostra altea faz a saber que per micer Rodrigo, vicecanceller vostre, ab deguda reverència reebí una carta de creença vostra, la qual, senyor, per ell de part vostra me fon dada, e dix-me la creença. E yo, senyor, hoïda aquella ab deguda reverència, tantost parlí, senyor, ab aquelles persones que en los affers a onor vostra podien tenir loch. E aprés, lo dicmenge, micer Rodrigo, senyor, proposà e dix la creença per vós, senyor, tramesa a la ciutat de València, bé e longament, e volch, senyor, que yo hi fos ab ell. E lo diluns aprés yo, senyor, ab d’altres fiu que tots los richshòmens e cavallers fossen en los Preïcadors, e aquí, senyor, micer Rodrigo proposà la creença que venia de part vostra. E lo dimarts següent los jurats e prohòmens de València foren als Preïcadors ab multitud de gents, e los richshòmens e cavallers, o los demés que en lo regne són, foren aquí, e fon proposat per part de la ciutat que per molts torts e greuges que per vós, senyor, e per vostres oficials eren stats fets a la dita ciutat e regne d’aquella, e per trencament de furs e privilegiis e de franquees e libertats, axí en special com en general atorgades, la dita ciutat, vetlan en lo profit de la cosa pública, havia acordat de fer unió ab tots aquells qui aquí eren justats, e encara ab alcuns d’aquells qui defora eren, per què pregava a tots aquells qui aquí eren, senyor, que ells fosen tots ab ells en la unió. E a açò, senyor, fon respost per prelats, richshòmens, cavallers e hòmens de viles que·s retenien acort tro a divenres primervinent; e, hoïda la resposta, moch-se gran rumor entre los de la ciutat, dién que sempre encontinent, sens altra deliberació, fos feta e fermada per tuit la unió; e promet-vos, senyor que nós venguem a punct estret ab los de la ciutat, ço és a saber, de paor de avalot. E aprés d’[a]çò, s[e]nyor, los de la ciutat partiren d’aquí, e tots los richshòmens e cavallers, senyor, romassem aquí en los Prehicadors, e elegim, senyor, cinch richshòmens e .x. cavallers en tractadors dels dits af[f]ers, ab gran affan, cor no podíem fer que y fossen tots aquells que tenien la vostra via —emperò, en tal manera se féu que los demés són vostres, senyor—, e a aquests, senyor, és comanada la resposta que han a fer a la ciutat. Però, senyor, certifich-vos que en la unió se metrà tot aquell contrast que metre s’i puxa, e siats cert, senyor, que tot ço que fer s’i pot per desviar s’i fa; mas a la largua, senyor, no·m [...] que hom la puxe tolrre a la ciutat ne a alcuns cavallers que y tenen fort girada la cara, mas haurà-n’i mo[lt]s d’altres que no y consintran, senyor, si no vee per aquella manera que vostra honor sia. [E] a açò, senyor, proveescha la vostra altea segons que benvist li serà, com tot ço que fer s’i pot s’i fa, e que·ls affers vinguen a vostre honor.

P(ere) de Vilanova, humil vassayl vostre, senyor, ab deguda reverència se comana en vostra gràcia.³⁶

28.

1347, maig 31, Xèrica.

Pere de Xèrica al rei. Encara que malalt, informa de les seues actuacions per tal de frenar la constitució de la Unió de València.

ACA, CRD, caixa 34, núm. 4627. Original en paper, amb restes de segell de placa de cera roja.

Ed. M. de BOFARULL, CoDOIn. ACA, XXXVIII, Barcelona, 1870, pp. 382-383.

Muyt alto et muyt poderosso senyor.

Sepa la vuestra alteza yo haver recebido huna carta vuestra por la qual, entre las otras cosas, me certifficávades que havíedes acordado de tener cortes a los aragoneses en la ciudat de Çaragoça el día de sant Johan primero vinient, et depués aquello mismo entendíedes fazer cortes a los del regno de Valencia, la qual cosa, sennor, vos [e]n tengo en mercé en quanto a la vuestra alteza plaze signifficar a mi de vuestros aferes, et sénblame que havedes havido muyt buen acuerdo, segunt, sennor, que a vos se pertannye, porque con ell acuerdo que havedes havido pornedes en buen estamiento los vuestros regnos et los súbditos vuestros habitantes en aquellos. Quanto a lo que me enbiávades mandar que hoviesse sobirana diligencia a vuestro servicio sobre las ditas cosas, vos fago saber, sennor, que sabe Dios la diligencia et voluntat que yo he havido siempre et he agora en special por vuestro servicio en aquestos aferes de la unidat que se tracta fazedera en el regno de Valencia. Et como quiere que yo personalment no haya p[o]dido entrar en la ciudat de Valencia, por hun accident de coli[ca] passio que me es venido, por el qual no puedo cavalgar ni s[a]llir del lecho, enpero he enbiado mandaderos a lo[s] nobles, c[a]valleros e generossos del regno de Valencia sobre lo que vos me enbias[t]es mandar, et he tractado et fecho por guisa [c]on ellos que no serán en la unidat que los ciudadanos de Valencia et los de las vi[ll]as del regno de Valencia acordavan fazer; et se[n]blantment he enviado mandaderos a los ciudadanos de la ciudat de Valencia et he enbiado mis cartas a las villas del regno de Valenci[a], por aquellas maneras que yo entendí que más heran servicio vuestro, en manera que cu[y]do que la dita unidat no se fará. Enpero, d’estos [.II]I.º o .V.º días, Dios queriendo, yo vos en certifficaré plenerament por mis letras de lo que sobre las ditas cosas será fecho. Et si vos, sennyor, en todas maneras entendedes seyer en Çaragoça el día de sant Johan por tener las ditas cortes, pídovos mercé que me lo fagades saber por vuestras letras, et que me enbiedes mandar si querredes que vaya con m[i]s vassallos o tan solament sinplement con los de mi casa, por tal, sennor, que, si en aquell tienpo yo fuere en estamiento que pued[a] cavalgar, pueda seyer con vos segunt que m’enbiarede[s] mandar. Et si por ventura la vuestra yda tarda a Çaragoça, pídovos mercé que me lo fagades saber, et do ternedes por bien que salg[a] a vos et en qué manera. Scripta en Xérica, çaguero día de mayo, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.

[Y]o, don Pedro, senyor de Xérica, beso vuestras manos et [m]e comiendo en vuestra gracia e mercé.

(Al dors:) A mi sennyor el rey de Aragón.³⁷

29.

1347, juny 1. València, al monestir de Predicadors.

Proclamació de la Unió pel Consell de València, amb l’objecte de salvaguardar els furs i privilegis i requerir la reparació de les actuacions contràries de la corona i dels seus oficials. L’acord, per pròpia autoritat de la ciutat, és publicat en un parlament celebrat amb representants dels tres braços del regne.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 8r-13r.

Divendres, que era comptat kalendas iunii anno predicto, (fo) convocat e appellat consell ab trompeta per Guillem Açc[ó], corredor de la dita ciutat, segons que és acostumat, en lo capítol dels frares Preÿcadors de l[a] dita ciutat. En lo qual consell foren los prohòmens jurats, consellers e alt[r]es de la dita ciutat següents:

||^8v ..................................................

||^12r Et com en lo dit consell fos[e]n lo(s) procuradors dels prelats del dit regne, ço és, los honrats en Ramon Giner, n’Arnau Bru e en Pere Escrivà, procuradors, segons que ells afermaven, de l’honrat pare bisbe de València e del capítol de la Seu de aquella, frare Bernat Redon, procurador de l’abat de Poblet, frare, etc. (espai en blanc).

Semblantment, hi foren partida dels richshòmens et cavallers del dit regne. Foren elets tractadors per los dits richshòmens e cavallers, a tractar de la manera et forma de la dita Unió ensemps ab [a]lcuns prohòmens per lo consell de la dita ciutat elegidors, ço és, lo noble n’Olfo de Pròxida, etc. (espai en blanc).

||^12v Et en aquell matex instant lo dit consell de la dita ciutat procehí a fer et fe[r]mar la dita Unió, en la forma següent:

«La ciutat de València e hòmens e universitat d’aquella f[an] unió et f[r]aternitat jurada perpetual entre si, a honor e u[ti]litat del senyor rey e conservació de les regalies et drets de aquell, per conservar furs, privilegis, libertats e bons uses, franquees (e) inmunitats de la ciutat et regne de aquella, e per suplicar humilment e requerir al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, [li]bertats e bons uses de la dita ciutat e regne deje efectualment servar als habitadors de la dita ciutat, e revocar e reduhir a degut estament ço que per lo dit senyor rey o officials seus és estat contra los dits furs o privilegis, uses, libe[r]tats, franquees e inmunitats en alcuna manera atemptat. Et la present Unió feren, prometeren e atorgaren de tenir, observar e mantenir aquella per sagrament feyt per aquells, l[o]s dejús nomenats, salva, emperò, en totes coses e per totes l[a] feeltat e naturalea per ells deguda al³⁸ dit senyor r[ey e a hono]r de la sua co-||^13r-rona real e dels succehidors de aquella e dels drets a aquells e aquella pertanyents.»

L[o] qual sagrament encontinent fo reebut dels infrasegüents, qui la dita Unió fermaren:

En Guerau Çafont, justícia de la dita ciutat en lo criminal. En Johan de Cervató, justícia de la dita ciutat en lo civil.

En Francesch Esquerre, en Pere de Poblet, en Bernat Redon, en Berenguer Dezpuig, en Miquel Martorell, jurats.

Et feyta e fermada la dita Unió, encontinent lo dit consell féu síndichs e procuradors a rebre, unir e ajustar a la dita Unió tots aquells del dit regne, ço és, prellats, richshòmens, cavallers e generoses, prohòmens de les villes e altres del dit regne qu[i] ésser-hi volrran, sots la forma desús contenguda,³⁹ ço és, los honrats en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Jacme Ricar[t] e·n Bernat de Vich, et feren [...] lo dit sindic[a]t present:

«Noverint universi quod die ven[er]is, etc.»

Et encontinent lo dit consell ordenà que la ordenació feyta en lo consell de la ciutat lo dia que hom comptava (blanc) sia servada e enseguida per la dita Unió, açò enadit a aquella que si (espai en blanc).

Ítem, que·ls justícies [cr]iminal e civil sien guardats de dan per la dita Unió si inquisició los serà feyta p[er] ço car han fermada la Unió.

Presents testimonis n’Arnau de Tèver e en Guillem Parençós, preveres, Gil Martíniç e Sanxo Ruiç, habitadors en València.

30.

1347 (Era 1385), juny 1. Saragossa.

La Unió d’Aragó als jurats de la ciutat de València. Comuniquen la constitució de la dita Unió, malgrat els oferiments del rei, i insten els valencians a fer el mateix, amb la pretensió errònia que es troben adscrits a l’antiga Unió aragonesa del segle xiii. Els hi trameten missatgers.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 4r-5r.

A los muyt honrados et savios los jurados et prohòmens de la ciudat de Valencia, de nos, los ricos hómens, mesnaderos, cavalleros del regno de Aragón et ciutadanos de la ciudat de Çara[go]ça o de las otras ciudades, villas e villeros de la unidat de Aragón, saluts e parellada voluntat a vuestros placeres. Recibiemos una letra vuestra, de la qual el tenor y és aytal:

«Als molt nobles e honrats, savis e discrets richshòmens, maynaders, cavallers del regne d’Aragó e ciutadans de la ciutat de Çaragoça e de tots los altres lochs de la unitat d’Aragó, de part dels jurats e proh[ò]mens de la ciutat de València, saluts e apparellament de serví e d’onor e[n] totes coses. R[ee]buda vostra letra, de la qual [ag]uem g[ra]n plaer, responem-vos que ja per alcuns dies abans de la recepció de la vostra letra avíem per le[tr]es ||^4v nostre[s] convocats a cert dia, ço és, la senyora reyna, senyors infants, prelats, richshòmens, cavallers e universitat[s] de ciutats, viles e lochs del regne de València per aver col·loq[ui] e [tr]actament ab ells sobre unitat leguda entre nós faedora, per la qual cosa no podem de present a vós fer aquella resposta que vol[r]ríem e seria neccessària segons la qualitat del feyt; mas, tengut lo dit col·loqui e tractament, encontinent, sens alcun entreval, farem resposta a vós per letra nostra, segons que en lo dit colloqui e tractament serà deliberat e acordat. Si algunes coses vos plaen que façam per honor vostra, som apparellats en quant puxam fer e per obra complir ço que sie vostre serví e honor. Scrit en València, diluns .xiiii. dies del mes de maig en l’any de .M.ccc. quaranta e set.»

Et maravellantes nos muyto que repuesta otra vuestra no havemos depués avida, vos significamos⁴⁰ que’l senyor rey ha enviado a nos con cartas de creyença el honrado don Miguel Péreç Çapata, governador de Çaragoça e de la Serranía, el qual por su creyença nos ha dito que’l senyor rey será el día de sent Johan primero vinent en Çaragoça por celebrarnos cortes generales, e que a consello de nos mismos satisfará e emendará a nos qualesquiere tuertos o prejudicios, si quiere dessafuramientos, que fetos nos ayan seýdo por él o por sus oficiales, et que noadurá con él o[t]ros savios o conselleros sino los de A[r]agón. Et magu[er]a por el dito governador e por otros manda[d]er[o]s qui depués nos ha enviados s[e] diga assí, pero por obra ||^5r veemos el contrario, porque ardit cier[t]o hemos av[i]do que’l senyor rey tiene su camino enta Rosselló, et assí no hemos grant sper[a]nça en las palauras de los ditos mandaderos en aquest caso, ni por aquello no lixamos de fer nuestros afferes, ante avemos feyto et firmada la unidat entre nos perpetualment, iuxta la forma de la unidat antigament feyta regnant lo rey don Pedro, de buena memoria, en la qual vos fuestes e la qual por vos o vuestros procuradores fue firmada e por los otros del regno de Valencia a todos tempos, por los de Ribagorça e de Teruel. Et porque aquella firmemos e los successores vuestros por sagrament e homenatge, dius pena de trayción, a d’aquella fincamos vos e nos astrictos e obligados por los ditos sagrament e homenatge. Et como ayamos entendido que, por senblant manera de turbar la unidat que feytes o fazer entendedes, el senyor rey ha enviado a vos algunos mandaderos, los quales se esforçarán meter división entre vos e los ricos hómens e cavalleros del dito regno, por esto enviamos a vos nuestros mandaderos, los quales dentro breus días avredes en vuestra presencia, en (sic) los quales vos dirán clarament la intenció (sic) que avemos por el proveyto comunal de la tierra e regnos del senyor rey. Et así rogamos vos que, no contrastant qualquiere messagería o informació contraria, enantedes a firmar vuestra unidat, a honra del senyor rey e salut de su ánima e a conservación de vuestras libertades e nuestras. Dada en Çaragoça, primero día del mes de junyo, Era mil[lesim]a .CCC.LXXX.ª quinta.

31.

1347, juny 1. Vinçà.

Pere el Cerimoniós a Bernat Ferrer i Berenguer Despuig, jurats respectivament de Xàtiva i de València. Els insta a continuar els seus esforços per tal d’impedir la formació de la Unió.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fols. 74v-75r.

Lo rey d’Aragó.

Entès havem per relació d’al[c]uns dignes de fe [q]ue vós, zelant[s a] nost[r]a honor, pro[curat]s aytants (sic) [co]m podets que la Unió que·s tracta ésser ||^75r feta en la ciudat et regne de València no sia f[e]ta, [la] qual c[o]sa vo[s] grahim molt. Per què us pregam curosa[m]ent que, continuant de bé en mils ço que havets ben començat, hajats en los dits affers, és a saber, que la dita Unió no·s faça, sobirana diligència, axí com de vós conf[i]am, en [t]al manera que per açò vos siam tenguts a gràcia e a mercé. Data en Vi[n]çan, sots nostre segell secret, lo dia primer de juny en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

Al feel nostre en Bernat Ferrer, jurat de Xàtiva.

Similis:

Al feel nostre en Bernat⁴¹ Deçpuig, jurat de València.

32.

1347, juny 3. Xèrica.

Pere de Xèrica, governador general del regne de València, convoca la vila d’Alzira al parlament antiunionista que ha de celebrar-se a Vila-real.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fol. 9v. Còpia enviada pels jurats d’Alzira als de València el 9 de juny.

De nós, don Pedro, senyor de Xérica, etc., a los honrados el justicia e los jurados e hombres buenos de Algezira, salut e dilecció. Sepades que nos, por una carta que avemos ovida del senyor rey, entendemos fazer parlament con todos los prelados, ricos hombres, cavalleros, generosos e con los hombres de las vilas del regno de Valencia, sobre algunas cosas que son servicio del senyor rey e pro e honra de vosotros. Porque, de part del dito senyor rey, vos deýmos e mandamos, e, de la nuestra, rogamos que diajueves, que se contará .xiiii. díes del present mes de junio, sean con nos en el lugar de Vilareal síndicos e mensatgeros vuestros, por oyr aquello que de part del dito senyor rey les diremos e por tractar e firmar, si menester (será), aquello que en el dito parlament será tractado e firmado. Data en Exérica, dius nuestro seello proprio, .iii. días de junio anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.

33.

1347, juny 6. València.

L’infant Jaume d’Urgell jura la Unió de València, pel seu procurador Joan Llopis de Boïl. Protesta que li siguen conservats, a ell i als seus vassalls i possessions al regne de València, els furs i costums d’Aragó.

ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 13v-18r.

Et enaprés, dimercres que hom dehia e comptava octavo idus iunii anno [Do] mini millesimo .CCC.ºxl.º [se]ptimo, l’onrat en Johan Lòpiç de Boÿl, procurador de l’alt senyor infant en Jacme, del molt al(t) senyor n’Amfós, de alta recordació, rey d’Aragó, fill, per la gràcia de Déu compte d’U[r]gell e vezcompte d’Àger, constituït en presència dels honrats en Bernat de Camós, en Jacme Ricart e·n Bernat de Vich, ciutadans de València, síndichs ensemps ab l’honrat en Bernat de Sentboy, ciuta[d]à de la dita ci[ut]at, a fer ||^14r [l]a dita Unió e reebre tots aquells qui ésser v[o]lrran en aquella, de la ciutat e regne de València, los quals ab los honrats en Francesch Esquerre, en Bernat Redon e en Berenguer Dezpuig, jurats de la dita ciutat ensemps ab los honrats en Pere de Poblet e en Miquel Martorell, eren en lo palau de la confraria de S[e]nt Jacme de la dita ciutat, e presentà a aquells (e) per mi, Guerau de Benviure, notari de València e escrivà de la dita Unió per lo consell de la dita ciutat deputat, l[e]gir féu davant aquells [la] scriptura següent:

«Salves en totes coses e per totes, ab deguda e ab plenera protestació davant anant a l’alt senyor infant en Jacme, fill que fo del di[t] alt senyor n’Amfós, de clara memòria, rey d’Aragó, e per la gràcia de Déu compte d’Urgell e vezcompte d’Àger, e als castells e lochs seus, e encara als habitadors d’aquells, los quals castells e lochs lo dit senyor [i]nfant ha en regne de Valèn[cia], furs, costums (e) libertats del regne d’Aragó, segons los quals los dits castells e lochs són prelibats,⁴² et contra totes altres franquees, libertats, inmunitats, privilegis, uses (e) costums d’aquells, los quals lo dit senyor infant huy en dia là té e posseïx e usa, et lo dit senyor infant e los seus predecessors çaenrrere han usat, tengut et possehit, e tots altres drets per q[u]alsevol manera al ||^14v dit senyor infant e als dits castells e lochs e habitadors d’aquells pertanyents, als qu[a]ls ni a altres d’aquells per alcuna manera tàcita o expressa renunciar ni derogar no entén l’onrat en Johan López de Boÿl, procurador del dit senyor infant e havén plen poder a les coses següents, ab protestaci[ó] que la feeltat deguda e regalies e drets pertanyents al senyor rey sien per tots temps salves, sots les damunt dites protestacions, en lo dit nom, ferma, loa e aprov[a l]a unitat feyta per la ciutat de València e, posant-se en lo dit nom, en aquella fa unitat ab la dita ciutat e·n la ànima del dit senyor infant jura aquella en la dita forma obtenir, mantenir e observar e defendre. Et, resnomenys, lo dit en Johan Lòpiç, en lo dit nom de procurador, requer als justícies, jurats, consellers, prohòmens e tota la universitat de la ciutat de Valèn[cia], e encara a tots e qualssevo[l] altres del regne de València qui en la universitat són e vollran ésser, que juren la creu e los san(t)s Evangelis de Déu de mantenir, defendre e conservar al dit senyor infant, castells e lochs e vasalls seus, totes e cascunes coses damunt espacificades e contengudes. Et com totes les damunt dites coses lo dit en Johan Lòpiç de Boÿll, en lo dit nom, demana e requer a s[i] ésser feta ||^15r carta pública per lo dit notari d[es]ús escrit, a perdurable memòria e conservació del dret del dit senyor infant e dels seus, la qual carta requer encontinent a si ésser liurada.»

Et encontinent fa fe de la sua procuració ab carta, ut sequitur:

«Noverint universi quod nos, infans Iacobus, illustrissimi domini regis Alfonsi, bone memorie, regis Aragonum, filius, Dei gratia comes Urgelli et vicecomes Agerensis, tenore presentis publici instrumenti facimus, constituimus et ord[i]namus certum et special[e]m procuratorem nostrum vos, dilectum consiliarium nostrum Iohannem Lòpiç de Boÿl, licet absentem tanquam presentem, ad comparendum et interessendum pro nobis et nomine nostro in cons[i]liis, parlamentis et tractationibus habendis et fiendis in civitate Valentie per richos homines, milites (et) villa[r]um [homin]es regni Valentie super inhienda debita Unione, temporali vel perpetua, pro manutenendis foris, usibus, privileg[ii]s et aliis libertatibus dicti regni, civitatum, villarum, locorum et castrorum ipsius et quorumlibet eorundem, in predictis et circa predicta fidelitat[e] debita domino regi et regalibus et iuribus suis semper salvis; et ad consentiendum dictis tractatibus et firmandum in eis et pro observatione ipsorum; et ad iurandum in animam nostram et prestandum homagium in ||^15v personam nostram, et alia facie[n]dum quecumque per nos fa[c]ienda fu[e]rint in predictis et circa ea, etiam si mandatum exhigerent speciale, salvis tamen nobis et locis nostris que habemus in regno ipso foris, consuetudinibus, usibus et libertatibus regni Aragonum, quibus dicta locha nostra populata sunt et quibus per ea que super predictis agenda⁴³ fuerint nolumus in aliquo dero[g]ari. Dantes et concedentes vobis plenum posse comparendi, in[teresse]nd[i] pro nobis in dictis consiliis, parlamentis et tractatibus et union[ibus ...] eo[...] et al[iis] supradictis et consentiendi eisdem et iurandi ac prestandi homagium pro observatione, ut premititur, eorundem, et alium vel alios procuratorem vel procuratores substi[t]uendi, et generaliter omnia alia et singula faciendi in premissis et circa premissa que nos facere possemus personaliter constituti, etiam si sint talia que mandatum exhigerent specialem. N[o]s enim promitimus ratum et firmum habere quicquid per vos in predictis et circa predicta actum fuerit sive gestum et nullo tempore revocare, sub bonorum nostrorum omnium ypotecha. In quorum testimonium prese[n]ts (sic) instrumentum inde fieri iuss[im]us, nostri sigilli munimine⁴⁴ roboratum. Actum Cesarauguste, nono kalendas iunii anno Domini millesimo .CCC.º XL.º septimo.

Signum (blanc) nostri, infanti[s I]acobi supra-||^16r-dicti, qui predicta concedimus et firm[a]mus.

Testes huius rei sunt nobilis Berengarius de Ripellis, nobilis Thomas Petri de Focibus, Dominicus L[u]ppi Sarnés et Matheus Moçaraví,⁴⁵ cives Cesarauguste.

Signum (blanc) Raymundi Marçol, dicti domini infantis scriptoris et notarii publici per totam terram et dominationem illustrissim[i] domini regis Aragonum au[ct]oritate eiusdem, [q]ui [pre]dictis interfui e[a]que scribi feci, cum raso et emendato in .XII. linea, ubi scribitur “nostri”, et clausi die et anno prefixis.»

Et lestes les dites coses, encontinent lo dit honrat en Johan López de Boÿl, axí com a procurador del dit senyor infant, jurà [e]n ànima del dit senyor infant, per Déu et los q[u]atre Evangelis de aquell, en poder de mi, dit notari, reebent aquell en loch e en nom dels dits síndichs e aquells presents, que·l dit senyor infant servarà e complirà tot ço que per ell⁴⁶ deu ésser feyt e complit, segons que desús [é]s contengut.

Et encontinent los dits sí[n]dichs posaren ço que·s segueix:

«En Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Jacme Ri-||^16v-cart e en Bernat de Vich, s[ín]dichs de la universitat [de] València, havén plen poder de fe[r] la dita Unió e de r[e]ebre qualsevol persones qui ésser volrran en aquella, dién en nom e en veu de la dita ciutat, e fan unió (sic) ab lo dit senyor infant, jasia absent, en la dita Unió, e per ell ab l’on[r]at en Johan Lòpiç de Boÿl, procurador d’aquell, present, e reebent lo dit senyor infant, jatsia absent, en la dita Unió, e per aquell lo dit en Johan Lópeç de Boÿl, segons la forma de la dita Unió feta per la dita ciutat, la tenor de la qu[a]l és aytal:

La ciu[t]at [de v]alència [e] hòmens e universitat d’aquella fan unió e fraternitat jurada perpetual entre si, a honor e utilitat del senyor rey e conservació de les regalies e drets d’aquell, e conservar furs, privilegis, libertats e bons uses, franquees (e) inmunitat[s] de la dita ciutat e del regne d’aquella, et per sup[l]icar humilment e requerir al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, libertats e bons uses de la d[i]ta ciutat e regne deje efectualment servar a[l]s habitado[rs] de [l]a dita ciutat, e revocar e reduhir a degut estament ço que per lo dit senyor rey e oficials seus és estat contra los dits furs, privilegis, uses, libertats, franquees (e) inmunitats en alcuna manera atemptat. Et la pres[en]t Unió feren, prometeren e atorgaren ||^17r de tenir e observar e mantenir aquella per sagrament feyt per aquells, [l]os dejús nomenats, salvu emperò en totes coses e per totes la feeltat e naturalea per ells deguda al dit senyor rey e honor de la sua corona real e de[l]s succehidors de aquell e dels drets a aquell [e a]quella pertanyents. Et plau als dits síndichs que al dit senyor infant e hòmens seus romanguen salvus furs, privilegis, libertats e bons uses [a] ell e hòmens seus atorgats, segons e en la manera que ara los han [e]t havien ans de la dita Unió, e s’[o]feren l[o]s di[t]s síndichs, en nom de la dita Unió, jurar e defendre al dit senyor infant e lochs e vasals seus furs, priv[i]legis, bons uses e libertats a ell atorgats,⁴⁷ salv emperò als dits síndichs, en lo dit nom, furs, priv[i]l[e]gis, bons uses, libertats e franquees de la dita ciutat, segons que·ls han e·ls havien an[s] de la dita Unió.

Et en aquell mateix instant los dits síndichs jurar[e]n per Deú e los Evangelis de aquell,⁴⁸ per ells corporalment tocats, en nom [e] en veu de la dita Uni[ó], servar e fer servar totes les coses per ells desús dites, segons que d[e]sús és conteng[u]t, lo qual sagra-||^17v-ment feren en poder e en les mans del dit honrat en Johan Lòpiç de Boÿl, aquell tinent en ses mans los d[it]s Evangelis e reebent lo dit sagrament en ànima del dit senyor infant. Et encontinent, axí los dits síndichs com lo dit honrat en Johan López de Boÿl, en lo dit nom desús dit, requ(er)iren mi, dit notari, que de totes les dites coses los feés dues cartes públiques, o més si haver-les volrra(n), partides per letres.»

E[t] en[c]o[ntine]nt los dits síndichs feren fe del lur sindicat, ab carta pública segons que·s segueix:

«Noverint universi quod die veneris intitulata kalendas iunii, etc., convocato, etc.»

||^18r Presents testimonis foren a les dites coses los honrats en Jacme Scrivà e en Domingo de Monçó, s[a]vi en dret, en Bernat Sunyer e en Domingo Marrades, ciutadans de València, e altres molts.

34.

1347, juny 7. València.

Els jurats de València a la Unió d’Aragó. Comuniquen que han constituït la Unió, però, atés que no s’hi han adherit encara tots els nobles i viles del regne, no poden fer coalició amb els aragonesos. Sobre l’afirmació continguda en la seua carta que el regne de València havia signat l’antiga Unió d’Aragó, demanen trasllat de l’escriptura que ho certifique.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 5v-6r.

Significam-vos⁴⁹ en lo dia de la data de la present haver reebuda una letra vostra, la qual bé entesa vos responem que havem gran plaer de les coses contengudes en aquella e dels missatgers que·ns trametets vostres. Certificam-vos que havem feyta Unió, en la qual han fermat don Jayme e lo noble don Lop de Luna e d’altres notables persones; emperò, encara no hi han firmat tots los richshòmens e cavallers ne totes les villes del regne, per què no us podem aadés fer aquella resposta que s’i pertanguera e havem en cor e volentat, la qual resposta ja us hagrem tramesa si haguessen fermat los damunt dits. Quant a açò que fets menció en vostra letra de la unitat antigament feta regnant lo senyor rey en Pere, d’alta recordació, en la qual Unió dehits que fom vós e nós e que fo fermada per los del regne de València, responem-vos que·ns plaurie fort haver translat de la dita unidat antiga, per ço que mils poguéssem induhir tots aquells qui fermat hi han que fermassen la dita Unió. Per què us pregam affectuosament que·ns en trametats translat, en manera que fe hi puxa ésser haüda, car, aquell haüt, entenem ab Déu que haurem tots los de[ssús] dits en la d[i]ta Unió. Et nós som app(ar)ellats de donar al [co]rreu ||^6r qui la aportarà ço que·ns farets saber que l[i] aurets promès per son loguer. Si alcunes coses vos plaen que façam per honor vostra, scr[i]vits-nos-en fiançosament. Scrit en València, digous a .VII. dies del mes de juny, en l’any de .M.CCC.XL. e set.

Los jurats e prohòmens de la ciutat de València, al vostre plaer e honor en totes coses.

35.

1347, juny 7. València.

El Consell de València dictamina sobre els capítols elaborats per una comissió amb la finalitat d’estendre la Unió a la generalitat del regne, així com forçar a jurar-la tots els habitants de la ciutat.

ACA, C, Processos, llig. 133/6, fols. 20r-21r.⁵⁰

Et, en aquell matex instant, lo dit consell provehí los capítols ordenat[s] per los tractadors lo dimercres proppass[a]t, les quals provissions són en la fi de cascun capítol. La tenor dels quals és segons que·s seguix.

||^20v Havem a fer ço que·s segueix:

Primo, sien trameses a les viles reals síndichs de la ciutat ab plen poder de reebre les universitats en la dita Unió e aquella fer ab aquells.

—No cal, com hajam haüda justa escusa dels missatgers.

Secundo, sia tramesa let[ra] e letres semblants a les primeres, en les quals haja alcunes protestacions, a les viles e lochs qui no són reals.

—Tinem-ho (sic) en bé que·s faça.

Tertio, de requerre singularment als cavallers que dej[e]n fermar la dita Unió, en la qual requesta sien posades alcunes pro[t]estacions e cominacions degudes. E açò sia feyt yvaçosament, ans que aquells facen sindicat per trametre misatgers.

—Tenim-ho en bé que·s faça.

Ítem, que·s prenga manera com serà procehit se (sic) alcuns ciutadans h[i] h[a] qui no vullen jurar la Unió.

—Par per tancament de portes quan[t] a[a]dés, feta (sic) per los justícies criminal e civil.

Ítem, sia feta resposta a la letra tramesa per la c[i]utat de Saragoça.

Ítem, alcuns torbadors de la dita Unió qui són en la ciutat sien appellats al consell e sien p[re]gats que no destorben l[a] d[it]a Unió, ab aquelles paraules que·s per[t]any.

||^21r [Ítem], que y sien appellats al consell tots los savis, com n’i haja alcuns de aquells qui han consellat lo contrari.

Ítem, sia delliberat si un dia part altre serà appell[at] consell.

Ítem, ordena lo consell que sia enantat con[t]ra los de la ciutat qui no volran jurar, ab tanquament de p[o]r[t]es, etc.

36.

1347, juny 8. València.

Carta circular dirigida pels jurats de València al justícia i jurats del lloc de Foios, i als d’altres viles i llocs del centre i del sud del regne. Els assabenten de la constitució de la Unió, tot amonestant-los a trametre procuradors a la ciutat a fi de signar la lliga, en el termini de deu dies.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 29r-30r.

Als honrats e discrets los justícia, jurats e prohòmens de Foyos, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut e bona amor. Ja sabets com, per letra per nós a vós tramesa, vos amonestam e us ||^29v requerim que·l disapte aprés la festa de Cinquagesma adonchs primera vinent fóssets en la sala de la Cort de València, per aver ab nós e ab los altres habitadors del regne, als quals semblantment n’escrivim, col·loqui e tractament sobre leguda unió fahedora, salvant tota hora la feeltat del senyor rey, regalies e drets seus, per mantenir, sostenir, conservar e defendre furs, privilegis, libertats, franquees, inmunitats e bons uses de la dita ciutat, suplican humilment al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, libertats, franquees, inmunitats e bons uses de la dita ciutat nos deja servar e que·ls desafuraments e greuges que·ns són estats feyts deja a degut estament tornar, segons que les dites coses e altres en la dita letra, la qual fon data en València, a .IX. dies del mes de maig de l’any dejús escrit, són largament contengudes. Hon com nós, en lo dia de divendres que era comptat kalendas iunii de l’any present, hajam feta e fermada la dita Unió, en la qual han fermat l’alt senyor infant en Jacme e lo noble en Lop de Luna e altres notables persones, et jasia que, segons que dit és, nós vos hajam appellats e requests que fóssets al dit col·loqui e tractament, emperò vós açò no avets curat fer, per tal altra vegada, ab la present letra, vos requerim e us amonestam que, dins .x. dies primers vinents, hajats tramesses síndich e procurador o procura-||^30r-dors vostres a la dita ciutat qui hajen poder bastant de fer, jurar e fermar la dita Unió, qui facen, juren e fermen aquella. En altra manera, certificam-vos que nós procehiríem en lo(s) dits afers segons que·ns seria legut, justícia migançan. Scripta Valentie, divendres a .VIII. dies del mes de juny, en l’any de .M.CCC.XL. set.⁵¹

37.

1347, juny 9. València.

Acta de l’ambaixada del vicecanceller Rodrigo Dies al Consell de València, instant de part del rei que la ciutat no procedesca per via d’unió, amb la garantia de donar satisfacció als greuges al·legats contra la corona i de celebrar corts en una data pròxima. El Consell refusa l’oferiment i es ratifica en la Unió.

AMV, Libres notals de Pere Montsó, k-3, fols. 22r-26v.

Sàpien tuyt que disapte, intitulata quinto idus iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo, constituït denant la presència dels honrats jurats e consell de la ciutat micer Rodrigo Díez, cavaller e vicecanceller del senyors (sic) rey e missatgers (sic) per lo dit senyor tramès, e presentà en lo dit consell la scriptura següent e dues cartes del senyor rey en paper scrites, ab lo segell secret del dit senyor rey segellades, segons que·s segués:

«Constituït en presència dels honrats en Francés Squerre, en P(ere) de Poblet, en Berenguer Dezpuig e·n Miquel Martorell, jurats de la ciutat de València, e dels pròmens consellers d’aquella en la sala de la Cort, en la qual los dits jurats e prohòmens aplegaren a han acostumat aplegar e tenir consell de la ciutat, en Rodrigo Díez, cavaller, doctor en leys, conseller e vicecanceller del senyor rey e per aquell matex senyor missatger tramès e diputat als affers e negocis dejús spacifficats e declarats, dix e proposà que dissapte passat, que·s comptave .VII.º kalendas iunii de l’an present, vench e entrà en la ciutat de València per raó de la missatgeria, en lo qual dia fo e comparegué davant los dits jurats en la dita sala de la Cort per recitar, explicar e publicar a aquells la dita sua missatgeria, com aquella no sostengués triga alguna, per la qual raó los dits jurats, per reverència del senyor rey, en l’endemà, que fon dicmenge, feren aplegar consell, en lo qual dia de dicmenge, que·s comptava .VI.º kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.º, etc., lo dit en Rodrigo Díez presentà e liger (sic) féu als dits jurats e consell, en la dita sala aplegats per la dita e infrascripta raó, huna carta de creença del senyor rey, la tenor de la qual és aital:

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis ||^22v Valentie, salutem et dilectionem. Cum super quibusdam nostrum honorem et comodum rei publice tangentibus quedam dilecto consiliario et vicecancellario nostro Roderico Didaci, militi, vobis oretenus refferenda duximus comittenda, idcirco vobis dicimus et mandamus vosque rogamus quatenus dicti nostri consiliarii relatibus fidem indubiam prebeatis, prout honorem nostrum carum geritis et rei publice comoda⁵² affectatis. Data Tarrachone, sub nostro sigillo secreto, .XII.º kalendas iunii anno Domini .Mº.CCC.ºXL.º septimo. H(ugo), can(cellarius).⁵³

Et lesta e publicada la dita carta real de creença, encontinent lo dit en Rodrigo Díez publicà, recità e notifficà largament als dits jurats e consell, e encara a missatgers qui eren aquí en la dita sala ajustats de alcunes viles del regne de València, ço que per lo dit senyor rey li fon comanat e manat de paraula. Entre les altres coses, efectualment dix que a audiència del senyor rey era pervengut que·ls jurats e consell de la dita ciutat e de les viles e lochs del regne d’aquella, afferman si ésser agreujats e prejudicats en lurs furs e privilegis e libertats, axí per officials de la sua cort com per altres e en altra manera, e per aquesta raó volien fer unió, per supplicar a ell que revocàs e reparàs los dits greujes, et que·s provehís en lo tepms esdevenidor que los dits furs, privilegis e libertats lurs fossen sens trenquament e violació servats e tenguts. ||^23r Per tal, lo dit en Rodrigo Díez, missatger dessús dit, en nom, en veu e en persona del dit senyor rey, per lo poder per lo dit senyor rey a ell donat e comanat, a tolre los prejudicis, si e qualsque fets sien, en general o special, per raon dels quals la damunt dita Unió entenien a fer, a la qual havien convocats e aplegats los braços dels prelats (e) religioses, e dels nobles, cavallers (e) generoses, e los síndichs de les viles del dit regne, offerí a aquells de fer reduhir a degut stament los dits greujes e prejudicis, declaradors e expressadors e mostradors per ells al dit sennior rey, o a ell en lo loch seu, com ell agués e tingués poder del dit sennior rey de fer e prometre les dites coses, del qual poder és apparellat de fer fe encontinent. E sobre observació dels dits furs, privilegis e libertats en tepms esdevenidor, offeria per part del senyor rey que·l dit senyor rey era apparellat de tenir e celebrar cort general en la dita ciutat als habitadors del dit regne, tenguda primerament la cort la qual ha manada en Aragó e devia tenir als aragoneses, et en la dita cort, per maneres legudes e honestes, fermar e confermar lo dit senyor rey les dites coses segons que·s convengués e fer-se degués, a perpetuïtat e fermetat dels dits furs, privilegis e libertats, observació e conservació d’aquells; o, si sens cort general elegien que·s fessen sobre açò provisions per lo dit senyor rey, que ordenassen e diputassen missatgers per anar e supplicar a ell, dit senyor, les damunt dites coses, cor ell offeria per lo dit senyor rey que faria (e) com-||^23v-pliria, axí com bon sennior fer deu, tot ço que dessús. Requirén aquells de part del dit senyor rey, segons que per ell expressament li fon manat, axí com aquells qui són vassalls seus naturals e per feeltat e naturalea són tenguts al dit senyor rey, e pregant-los benignament de part sua que, pus en acabament lur supplicació concorda e conferma ab la intenció del dit senyor rey e offerta per ell dessús feta, ço és, que sien observats furs e privilegis e libertats del dit regne e provehit bé e degudament sobre açò e sien revocats e reintergats (sic) los greujes e prejuhís qualsque·s mostren ésser fets contra aquells, que no proceéxcan en unió ni per altra manera en los dits affers, mas reeben la offerta dessús dita, segons que d’éls e de lur feeltat e lealtat mils se pertayn e an bé acostumat de fer tots tepms, com aquella per lo dit senyor rey serà complida ab acabament, segons que totes les dites coses e altres descendents e covinents a aquelles largament ladonchs foren dites e recitades per lo dit micer Rodrigo Díez. A les quals los dits jurats e pròmens lavors responguer(en) que, haüt acort e deliberació en lo dit consell, ells farien resposta al dit missatger en manera que Déus e lo senyor rey ne serà pagat e servit.

Et enaprés, lo dimarts e lo dimercres següents, com fos en cascun dels dits dies aplegat e congregat consell en lo capítol del monestir dels Prehicadors de la⁵⁴ dita ciutat de València per la dita rahó, axí de prelats, ricshòmens, cavallers, com de la ciutat e de les viles del regne, lo dit en Rodrigo Díez, missatger, en lo dit consell recità e repetí largament altra vegada a tots en general les dites coses, offerín-se complir e fer complir ab acabament aquelles al senyor rey, segons que desús havia dit e offert; e encara alcunes coses de què en special parlaven alcunes jents o persones sobre intitulació del governador del regne e d’altres officials e del deteniment dels castells del dit regne, si en açò s’entenia enter-||^24r-venir alcun prejuhí, de reparar e reduhir allò a degut stament encontinent de feit. E per tal que fos cert e notori a tots del poder⁵⁵ a ell donat e atorgat per lo dit senyor rey sobre les dites coses, presentà e féu ligir per en P(ere) de Montssó, notari e scrivà dels dits jurats, .I.ª carta del senyor rey ab lo segell secret seu segellada, com ladoncs la scrivania sua fos en la ciutat de València e no fos en la ciutat de Tarragona, hon era lo senyor rey en tepms de la data d’aquella, ab tot poder complit, ab lo segell major e en aquella manera que agués perpètua fermetat, la tenor de la qual és aital:

Nos, Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Attendentes iuratos et probos homines civitatis Valentie ac villarum et locorum regni eiusdem et nonnulli alii eiusdem regni, asserentes se in eorum foris, libertatibus et privilegi(i)s, et specialiter quia gubernatore(m) et alios officiales dicti regni nomine inclite infantisse Constantie, filie nostre, ut primogenite intitulari ac castra eiusdem regni pro eadem infantissa, in casu quo nos absque filiis masculis mori contingeret, teneri facimus, a nobis gravatos fore, quandam inter se velle facere unionem, idcirco, ad tollendum omnia preiudicia, quorum pretextu iam dicti unionem volunt facere antedictam, et eis promissiones congruas et decentes faciendum super predictis, vos, dilectum consiliarium et vicecancellarium nostrum Rodericum Didaci, militem, cum presenti ducimus diputandum, vobis super hiis conferentes plenariam facultatem ex nostre plenitudine potestatis, quod vos, nomine et auctoritate nostris, possitis mandare gubernatori dicti regni ac tenentibus dicta castra et aliis officialibus nostris dicti regni quod se amodo pro dicta infantissa, seu alio quocumque nisi pro nobis, tantummodo intitulent seu castra teneant antedicta, donec determinatum et declaratum fuerit dictam infantissam aut inclitum infantem Iacobum, comittem Urgelli et vicecomittem Agerensem, fratrem nostrum ||^24v carissimum, aut alium potius ius habere in successione regnorum nostrorum, comittatuum et terrarum in casu predicto quo nos, quod absit, absque filiis masculis legittimis oporteret debitum persolvere natu(ra)le. Necnon predictis possitis quascumque promissiones facere sublevandi⁵⁶ quecumque promissiones, preiudicia seu gravamina, atque et levanda tenemur de foro et etiam ratione, prout melius vobis videbitur faciendum, promittentes in bona fide regia quecumque in predictis feceretis seu promiseritis rata habere perpetuo atque firma et contra ipsa nullo unquam tempore facere vel venire aliqua ratione seu causa. Mandantes per presentem dicto gubernatori nec minus alcaidis dictorum castrorum ceterisque officialibus nostris dicti regni quod dicto nostro consiliario in predictis et eorum singulis obediant sicut nobis et in mandatis per vos eisdem super iam dictis fiendis et effectum per eos operis adimplendis difficultatem aliquam non apponant. Nos enim super hiis vobis per presentes comittimus plenarie vices nostras. In cuius rei testimonium easdem fieri iussimus, nostro sigillo secreto munitas. Datis Tarrachone, sub nostro sigillo secreto, .XII. kalendas iunii anno Domini.M.ºCCC.ºXL.º septimo.⁵⁷

La qual carta lesta e publicada, encontinent lo dit micer Rodrigo, en nom e en veu del senyor rey, altra e altra vegada féu la offerta damunt dita a tots generalment.

Et enaprés, dimarts que·s comptave nonas iunii anno predicto, com lo consell de la dita ciutat, a requesta sua, fos aplegat e justat en la sala de la Cort per la raó sobredita, lo dit micer Rodrigo, constituït en lo dit ||^25r consell, com a audiència d’ell fos pervengut que la offerta desús per ell feta alcuns no la havien complidament oïda o entesa, a superhabundant cautela e per tal que veessen e entenguessen lo bon voler que·l sennior rey havie en provehir ab acabament sobre les coses desús dites, altra vegada repetí e recomptà aquella dita offerta en plener consell, requerín als dits jurats e consellers ço que desús havie request, et que de les dites coses li deguessen donar resposta, aquella que d’éls se pertanyia, final, ab la qual se’n pogués tornar al dit senyor rey. Los quals respongueren a ell largament de paraula e, per tal que en la dita resposta per ells faedora no·s pogués tolrre o enadir o minvar alcuna cosa, dixeren que·l dit micer Rodrigo en scrit posàs substancialment e effectual la dita offerta, e per scrit axí matex ells farien e posarien lur resposta aprés de la dita offerta.

Per raó de les quals coses lo dit micer Rodrigo, ab la present scriptura, requerín, repetín e innovan totes les damunt dites coses e fahén altra vegada la offerta desús dita, requer e demana resposta a⁵⁸ ço que ha request dessús, et que de les dites coses, ensemps ab la resposta faedora, salvu que puixe aprés la dita resposta ajustar alcunes altres justes rahons si neccessàries hi seran, li sia feta carta pública per lo notari dejús scrit, a perdurable memòria.»

||^25v A les offertes e requisicions fetes per l’onrat micer Rodrigo Díez,⁵⁹ etc., reebén aquelles ab deguda reverència e honor, respon lo dit consell que ja abans de les dites offertes e requisicions fon presentada per en Bonanat de Casesgemes, porter del senyor rey, al dit consell una carta del senyor rey in effectu e generalment continent les coses en les dites offertes e requisicions expressades. A la qual fon respost per lo dit consell que, abans de la dita carta real e presentació d’aquella, per molts e diverses greuges feits a la dita ciutat e regne, axí per lo senyor rey com officials e delegats seus, majorment stranys del dit regne, al·legants que·l dit senyor rey e sos officials eren en posessió de no servar (furs) e privilegis, lo dit consell havia aüt tractament sobre provisió lícitament havedora dels dits greuges, en qual manera poguessen ésser reparats e d’aquí avant fos provehit que furs (e) privilegis fossen observats, la qual provisió lo dit consell no trobava que pogués obtenir del dit senyor rey, com de les dites coses fos stada feta relació al senyor rey e suplicat humilment per lo dit consell que·ls degués servar furs e privilegis, e revocar e tornar a degut stament tot ço que per ell⁶⁰ o per officials seus és stat contra los dits furs e privilegis procehit e enantat, les quals coses lo dit senyor rey, salva la excel·lència de la sua real majestat, no à curat effectualment de⁶¹ ||^26r feit complir ni enseguir, ans aprés les dites supplicacions són stats fets per lo dit molt alt senyor rey e officials seus en la dita ciutat e regne, salva la excel·lència real sobredita e honor dels dits officials, molts e diverses actes fets contra furs e privilegis, axí irreparables com d’altres, et per (ço) lo dit consell duptàs que per les dites offertes fos acabadament e inviolabiliter provehit a la conservació (e) indempnitat de furs, de privilegis, libertats e bons uses de la dita ciutat e regne en esdevenidor, per conservar, mantenir e créxer la honor, profit e utilitat⁶² del senyor rey e de la sua corona real e de les sues regalies e drets a aquell pertanyents, e per lo bon stament de la ciutat e regne, e encara per mostrar la fe e naturalea per la qual som tenguts de procurar honor e profit del senyor rey e de la sua corona, e per tal que justícia fos per lo dit senyor rey e per sos officials en la dita ciutat e regne observada, per les dites raons e altres justes e provables, lo dit consell ha feta leguda Unió entre si e altres sotsmeses del senyor rey, segons que és legut per furs, privilegis e raó. Majorment com les offertes desús dites fos e sie versemblant al dit consell que aquelles effectualment no s’enseguirien ne·s complirien, lo senyor rey havén son consell ab consellers e jutges stranys del dit regne, los quals e per los quals són stats fets los dits greujes, et lo senyor rey e regne haja ||^26v reebut e reeb tots jorns dan per lo consell e tractament de aquells; e, axí, no à sperança lo dit (consell) que, aquells consellants, fos provehit inviolabiliter en los dits affers.

Per què lo consell prega a vós, sènyer, honrat micer Rodrigo Díez, que us plàcie que aquell hajats per escusat si de present les coses requestes per vós, sènyer, aadés no·s complexen, com no·s puscha fer per les rahons desús dites; et encara car lo consell, ensemps ab lo regne de València, em breu, si a Déu plau, entenen a supplicar e ésser ab lo senyor rey, ab lo qual, a honor e profit de la sua corona e a reparació d’alcuns dampnatjes reebuts axí per lo senyor rey com per lo dit consell, se enseguiran e·s tractaran tals coses e tant profitoses remeys que per aquells la honor del senyor rey serà conservada, drets e regalies seus, e bona fama se exalçarà, en tal manera que·l senyor rey viurà e regnarà ab pau e gran amor dels seus pobles e en conservació del ben públic, per lo qual la honor del senyor rey pendrà gran crexement e los pobles a aquell⁶³ comanats ampliament e vigor contra los enemichs del dit senyor rey.

38.

1347, juny 15. València.

1347 (Era 1385), juny 6. Saragossa.

Martín de Ahín i Arnau de França, missatgers enviats per la Unió d’Aragó, compareixen davant del Consell de València, amb carta credencial, dada a Saragossa, dels infants Jaume, Ferran i Joan, els nobles i cavallers i les ciutats i viles pertanyents a aquella.

AMV, MC A-7, fols. 26r-28v.⁶⁴

Divendres, .XV. dies del mes de juyn de l’an de .M.CCC.XLVII., fon aplegat e justat consell en la Sala de la ciutat de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officiis e mesters de la (ciutat). En lo qual consell foren los pròmens següents, ab crida pública e ab albarans:

En P(ere) de Poblet, En Francesch Squerre,

En Berenguer Dezpuig, En Bernat Redon,

En Michel Martorell, jurats.

...............................................................

||^28r En lo qual consell foren los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, missatgers trameses per la ciutat de Çaragoça, e presentaren als dits jurats e consell una carta dels senyors infants, nobles, mesnaders, cavallers, e de les ciutats, viles e vilers de la unitat del regne d’Aragó, la tenor de la qual és segons que·s segueix:

«A los muyt honrados e savios los jurados⁶⁵ et prómens de la ciudat de Valencia, de nos, el infant don Jayme, el inffant don Ferrando, el infant don Johan, don Johan Exeménez d’Urrea, el mayor de días, don Pero Cornell, don Lop de Luna, don Blasco de Alagón, don Pedro de Luna, don Phelip de Castro, don Pero Ferrández, sennor de Íxar, Johan Eximéniz d’Urrea, filo del dito noble don Johan Eximéniz d’Urrea, don Johan Martínez de Luna, don Thomás Cornell, don Ramón d’Angler(ol)a, don Gonbalt⁶⁶ de Tremacet, don Thomás Pérez de Fozes e de todos los mesnaderos e cavalleros del regno de Aragón e de los ciudadanos de las ciutades de Çaragoça, de Huesca, de Taraçona, de Jacca, de Barbastro, e de todas las vilas e villeros de la unidat de Aragón, saludes e apparellada voluntat a uestros plazeres. Sepades que por algunos afferes, los quales a vos de part nuestra dirán los honradors (sic) don Martín d’Aín, cavallero, e Arnalt de Francia, savio en dreyto, ciudadano⁶⁷ de Cesaraugusta, enviamos a la uestra presencia a ellos, rogantes vos effectuosament que a lo que los ditos messatgeros nuestros de part nuestra vos dirán querades fe plenera e no dubdosa haver e certa, (e) las cosas por ellos a vos ||^28v explicaderas fazer, segunt de vos firmement speramos, et haver vos hemos muyto que agradezer. Scripta en Çaragoça, .VI. días entrant el mes de junio, Era millesima .CCC.ªLXXX. quinta.»

39.

1347, juny 16. Perpinyà.

Pere el Cerimoniós a Pere de Xèrica, governador del regne de València. Complagut de la resposta donada per aquest a les Unions d’Aragó i de València, aprova la seua iniciativa de celebrar un col·loqui amb els nobles, prelats i viles del regne, mentre que el rei s’ocupa en la defensa del Conflent contra Jaume de Mallorca.

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fol. 111r-v.

Petrus, etc., nobili et dilecto consiliario nostro Petro, domino de Xerica, salutem, etc. Vestram recepimus litteram, continentem, inter alia, qualiter illi de civitate Valentie fecerant Unionem, sed quod dubitabatur quod ville seu loca regni eiusdem in dicta Unione consentiant, pro quibus vos eorum nuntios ad habendum vobiscum colloquium evocastis. Vidimus etiam quedam trasumpta litterarum que nobis misistis et responsiones sufficienter per vos factas tam illis de Unione Aragonum quam Valentie. Cui littere et contentis in ea, que gratanter accepimus, harum serie respondemus quod nos, cognoscentes bonam constantiam et sollicitam dilligentiam ac evidentem serviendi affectionem quam semper de vobis speravimus, super quibus non inmerito contentamur, habuimus pro bono et valde utili id quod respondistis unionibus supradictis, volentes et habentes etiam multum gratum quod simul cum nobilibus et gener[o]sis, p[re]latis et villis tractetis de negotiis supradictis, prout nobis in vestra littera intimastis. Ceterum significamus vobis quod nos, propter eventum incliti Iacobi de Montepesulano, qui, ut scitis, hostili[t]er terram Confluentis intravit et cepit inibi quedam loca, habuimus festinare nostros gr[e]ssus in terram Rossilionis, et pro dispositione terre istius, in qua intendere habuimus, et etiam ex causa per vo[s] nobis expressata, licet apud civitatem Cesarauguste in festo sancti Iohannis adesse proponuissemus, [...] locum ul[...], videlicet, in loco Montissoni, in festo sancte Marie mensis augusti, indiximus general[es curias cele]brare. Quaprop[t]er volumus quatenus, in principio mensis augusti, in civitate Ilerde, ubi nos [...] ||^111v adesse intendimus, infallibiliter intersitis. Data Perpiniani, .XVI. kalendas iulii, anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo septimo. H(ugo), can(cellarius).

Petrus de Gostemps, mandato regio facto

per dominum cancellarium.

40.

1347, juny 20. València.

Els jurats de València comuniquen als infants Jaume, Ferran i Joan i a la Unió d’Aragó que la Unió valenciana ha acceptat establir una coalició amb aquella. Demanen a aquest efecte la tramesa de poders als agents aragonesos en la ciutat per tal de signar-la.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 16v-17r.⁶⁸

Als molt alts senyors infants en Jacme, en Ferrando e en Johan, del molt alt príncep e senyor n’Amfós, de bona memòria, rey d’Aragó, fills, e als nobles e molt honrats, savis e discrets los richshòmens, mesnaders e cavallers del regne de Aragó e ciutadans de la ciutat de Saragoça e altres de la unitat de Aragó, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut ab deguda reverència e honor. Sàpia la vostra altea e molt honrada saviea nós e la nostra Unió, en lo dia de la data de la present, haver atorgada fer unió e germandat ab la vostra Unió de Aragó per eguals obligacions e promissions, presents los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, misatgers per vós a nós trameses, e aquells, per lo poder per vós a aquells atorgat, ab capítols certs ab lo segell de la vostra Unió sagellats, reebents de nós lo dit atorgament en nom vostre, agen semblantment a nós atorgada la dita unió ésser entre vós e nós fahedora. Hon, com per los dits missatgers vostres, entre les altres coses, sia estat explicat davant nós que ells han tan solament poder de atorgar per vós la dita unió entre nós e vós fahedora, mas no de fermar aquella, e sien-se ofirents a nós ésser apparellats de haver poder bastant de vós a ells, o a altres de la dita vostra ||^17r Unió, de fer e fermar la dita unió en .I. loch covinent, elegedor entre vós e nós, al qual sien síndichs vostres e nostres per fermar la dita unió, et nós pensan que la aturada dels dits vostres missatgers en València per alcuns dies pot ésser profitosa a les dites unions per moltes e diverses rahons, les quals per los dits vostres missatgers vos seran declarades com seran tornats a vós, Déus volent, per tal, la vostra alt(e)a e molt honrada saviea affectuosament pregam, axí com aquells qui entenem que sots e fets d’ací avant una cosa ab nós, e nós ab vós, que als dits misatgers vostres vos plàcia trametre sindicat e poder bastant de fer e fermar la dita unió segons los capítols e ordenacions entre aquells e nós feyts, e que escrivats a aquells que fermen la dita unió en la ciutat de València. Pregan la vostra altea e saviea que açò no prengats en àls, car verament, senyors, no·s fa per neguna altra rahó, mas tant solament que·ls afers vostres e nostres hajen millor acabament, segons que creem que·ls misatgers vostres vos faran saber. Si alcunes coses vos plaen que façam per vós, som apparellats a vostre serví e honor. Et, com a present no hajam segell de la Unió, per tal segellam la present ab lo segell del consell de la ciutat. Escrita en València, a .XX. dies del mes de juny de l’any de .M.CCC.XL. set.

41.

1347, juny 21. València.

Acords adoptats pel Consell de València per a la defensa de la ciutat, publicats en sengles crides. La primera mana als veïns prendre les armes quan siguen requerits a formar les hosts, a fi de repel·lir un possible atac de personatges contraris a la Unió. La segona prohibeix l’extracció de cavalls i d’armes sense llicència dels jurats.

AMV, MC A-7, fols. 36r-37v.

Dijous, .XXI. dia del mes de juyn, en l’ayn de .M.CCC.XL. e set, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En P(ere) de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig,

En Michel Martorell, jurats.

...............................................................

||^37v En lo qual consell fon proposat que, com alcunes persones de gran estament s’esforcen de venir contra la Unió que és ordenada a honor e profit del senyor rey e a defenssió de furs e de privilegis, e per lo consell sie estat ordenat que deenes e centenars, e encara milanaris sien fets, que bo sia que les osts fossen cridades, per ço que, si mester hi ere, que les gents fossen aparellades. Per tal, fon manada fer e fon feta la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los jurats e prohòmens de la ciutat de València: que, a honor e profit del senyor rey e a bé de la cosa pública, e per conservació de furs e de privilegis, han ordenat que tothom a cavall e a peu, de qualque estament o condició sia, sie aparellat ab ses armes tota hora que per la ciutat ne serà request per seguir la senyera del senyor rey, pa a dos meses.»

Encara fon manada fer e fon feta públicament per la ciutat la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que null hom estrayn o privat, de qualque estament o condició sia, no gos o presumesca traure de la ciutat o ravals d’aquella nenguns cavalls ne rocins ne alcunes armes, sens licència e consentiment dels dits jurats. E qui contrafarà perdrà los cavalls o rocins o armes que·n traurà, per pena e en nom de pena; de les quals penes serà lo terç del senyor rey, lo terç de la universitat de la ciutat, e l’altre terç serà de l’acusador.»

42.

1347, juny 25 i 26. València.

El Consell de València designa 16 tractadors, entre els assignats per a ocupar-se dels afers de la Unió, els quals han de romandre permanentment a la casa de la Confraria de Sant Jaume per a aquesta fi. Igualment, són elegits 6 conservadors de la Unió, encarregats de la direcció de la lliga.

ACA, C, Processos, llig. 133/7, fol. 20r-v.

En lo qual consell [f]o acordat que, dels tractadors asig[n]ats a tractar los afers de la Unió, fossen elets .XVI., los quals contínuament estien e(n) l[o] p[a]lau de la Comfreria e aquí mengen e jagen, e que sien provehits per la ciutat. Los quals encontinent foren elets e són los que·s seguexen:

Ítem, ordenaren que fosen elets conservadors de la Unió, los quals foren encontinent elets per lo dit consell e són los que·s seguexen:

Los quals en Domingo de Monçó, en Johan Sala, en Bernat Sunyer e en Bernat de Sentboy encontinent juraren per Déu e los sants Evangelis que ells bé e lealment se hauran en conservar la dita Unió, e dar[a]n bon consell e leal sob[re] los capí[t]ols, tractaments e altres [co]ses que·s pertanguen a la dita Unió, a honor e utilitat del dit senyor rey e de la sua corona real, e a conservació dels drets e regalies de aquell e a profit de la cosa pública.

Presents testimonis, los honra[t]s en Matheu Lançol e·n Guiot de Xanesveres, habitadors en València, en Bernat Comte e en Bernat de Camós, ciutadans de la dita ciutat.

Et en aquell matex dia l’onrrat en Jacme Castellà, .I. dels conservadors desús dits, jurà segons que·ls altres han jurat.

Presents testimonis, los desús dits.

Et enaprés, dimarts, que er[a] comptat .VI.º kalendas iulii anno predicto, l’onrrat en Martín Roÿç jurà.

Presents testimonis, los honrats en Matheu Lançol, en Guiot de Xanesveres e en Bernat Compte.⁶⁹

43.

1347, juny 27. València.

Capítols publicats pel Consell de València amb provisions per al bon funcionament de la Unió: instal·lació d’una campana per a convocar consells, relacions amb el rei, amb cauteles per impedir accions de repressàlia, disposicions sobre creació d’una força armada contra els enemics de la lliga, compilació dels greuges imputats a la corona i procediments destinats a aplegar recursos econòmics.

ACA, C, Processos, llig. 133/7, fols. 26r-28v.

En lo qual consell foren publicats los capítols següents:

||^26v Primerament, que sia f[eta] una campana, la qual sia posada en lo cantó de la casa del Consell, per rahó que·ls consellers que deputats seran se puguen ajustar ab so de aquella.

Ítem, que si·l senyor rey vendrà a la ciutat de València, que·ls de la ciutat rebre·l (sic) per la manera que·ls conservadors, tractadors e consell volran e ordenaran.

Ítem, que·l primer dia que la ciutat irà fer reverència al senyor rey, li s[i]a declarat en alcuna partida⁷⁰ la rahó per la qual la dita Unió és feta, e que li sia suplicat que per açò no feés pendre ni donar dan en persona o en béns a alcú de la dita Unió, com fos gran perill, e açò segons tenor del segon capítol de la Unió. E que aquell dia sia ajustat lo consell en la sala de la Cort, e enquara tots dies aprés contínuament, de matí e de vespre, tro que·l contrari sia ordenat per los conservador(s) de la dita Unió e tractadors e consell.

Ítem, que encontine(n)t [e] ara de present, per los advocats de la dita Unió sia ordenada una s[u]plicació, la qual sia feta al dit senyor rey encontinent que hic sia, de la rahó per la qual la dita Unió és estada feta, en la qual facen tres conclusions, o més si a ells [ben] vist serà: la primera, que funden la rahó per la qual la ciu[tat] s’és moguda a fer la dita Unió, e enquara com per dret c[o]mú e privilegis ha pogut ||^27r fer aquella, et per tal encara com és gran honor del senyo[r] rey [e] de la sua corona real e dels drets e regalies de aque[ll] e a ben de la cosa pública, la qual suplica[c]ió sia feyta al dit senyor rey p[re]sents los jurats de la ciutat e conservadors de la dita Unió, e altres de la ciutat e en gran multitut.

Ítem, com serà feta la dita reverència o la dita suplicació al senyor rey per los dits jurats, conservadors e prohòmens, lo consell de la ciutat estia tota hora esperan en la Sala, e dos hòmens romanguen davant la església de Sent Esteve, e altres dos al cap del pont del Temple, e altres dos a la primera porta del Real ab altra companya, que puxen vedar que la dita porta no sia tancada, e a la segona porta altra companya, que semblantment puxa vedar que no sia tancada; e axí sia feyt per totes les portes del Real per hon los dits prohòmens entraran, les quals se poguesen tancar, per tal que si lo senyor rey voli[a] retenir tots o una partida dels dits proh[ò]mens o fer dar alcun dan a aquells, que les portes d’aquell[e]s no poguesen ésser tancades. E que un d’aquells qu[i] romandran a les portes e al pont del Temple e a la porta de Sent Esteve o [n]otifiquen ab certs senyals los uns als altres, e aprés als del consell e de la ciutat, e los del dit consell, ab tots los altres de la Unió, encontinent, ||^27v córegen al Real ab lurs armes, per menar de feyt a execució lo primer capítol de la Unió.

Ítem, que encontinent que e[n] la ciutat s’i sàpia comu[na]ment que lo senyor rey sia en Murvedre [o] al Grau de la mar de València, tots los tractadors de la Unió e los consellers de la ciutat de l’any passat e del present, per complir e menar a degut acabament ço que en los capítols dessús dits e altres d’ací a ava[n]t faedors és e serà cont[e]ngut, sens demanar hajen a ésser e(n) la sala de la Cort, sots pena del sagrament e homenatge, e enquara sots pena de trahició, lo qual sagrament e homenatge se faça encontinent.

Ítem, que sia ordenat que la Unió tinga .D. hòmens a cavall, enfre armats e alforrats, axí que a cavall armat sia fey(t) acorriment cascun any de .CCC. solidos, e a caval alforrat de .CC. solidos per cascun any, lo qual acorriment sia pagat per la Unió, e sia tatxat cascú de la Unió per sou e per liura de ço que hau[r]à. E aquesta ordenació dur per .IIII. anys primers vinents, e [d]’aquí a avant mentre als conservadors de la Unió serà benvist, e no pus.

Ítem, que·ls dits hòmens [a] cavall sien tenguts servir la ciutat, tota h[ora que me]ster los haja, dins lo terme de la ciutat a lur cost e a lur mesió, e si fora lo terme ha[ur]an a exir per afers de la dita Unió, que·ls sia donat per ||^28r sou a cavall armat .VIII. solidos cascun jorn, e a cavall alforrat .V. solidos per cascun dia, los quals sien pagats dels béns dels rebels a la Unió, segons que en lo cap[í]tol de l[a] dita Unió és contengut, e los quals sien tenguts fer mostra cascun mes una vegada.

Ítem, a tot ballester que vaja en los d[i]ts (a)fers fora lo terme de la ciutat, sien donats cascun dia per son loger .XVIII. diners, e a tot lancer escudat .XIIII. diners, e a tot altre qui vaja sens escut .XII. diners, los quals sien pagats segons la manera dessús dita.

Ítem, que sia armat un leny de .LX. o .LXX. rems, ultra la barcha que ja és, que guart les mars del regne, que no hic ysquen alcuns blats, ni alcun leny puxa dar alcun dan a la ciutat o als habitadors de aquella.

Ítem, que les destrals de la ciutat sien regonegudes e feytes esmolar, e que·n sien feytes m[é]s, ço és, .D.^es per parròquia, e enquara pichs e buçons.

Ítem, que la senyera sia treyta encontinent digous primervinent, ab crida que sia feyta que tothom a cavall e a peu sia apparellat de seguir la senyera ab ses armes contra los rebel·les a la Unió, pa a .II. meses.

Ítem, que deenes e centenars e milenaris sien fey(t)s en la ciutat [e e]n los lochs de la con[t]ribució de aquella, e açò encontinent.

||^28v Ítem, que·ls greuges e prejudicis feyts [a] alcú contra furs e privileg[i]s sien encontinent [a]notats.

Ítem, que sien demanades diverses quantitats de diners que són deguts a la ciuta[t] per senyor(s) de molins de la dita ciutat per la ajuda de l[a] mar, com los dits senyors de molins se sien avenguts ab los compradors de les imposicions, et axí de atre tant són tenguts a la ciutat.

Ítem, que tots altres deutes que són deguts a la ciutat per qualsevol persones sien encontinent demanats e haüts.

Ítem, si[a] elet un notari qui vaja per los lochs dellà Xúquer, per reebre les fermes e los sagraments de tots aquells qui ésser volran en la dita Unió, segons la forma que li serà donada.

Ítem, sien eletes dues persones que menen a execució les coses en los presents capítols contengudes.

44.

1347, juny 30. Girona.

Pere el Cerimoniós al vescomte d’Illa. Li comunica que ha decidit amb el seu consell firmar les Unions d’Aragó i de València, a fi d’evitar mals majors; a tal efecte envia un procurador a aquesta ciutat amb els poders necessaris, i igualment a Saragossa, cosa que prega mantenir en secret, al temps que el mateix rei viatja vers Aragó. El poble de Barcelona, entretant, roman fidel a la corona.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 110v.

Lo rey d’Aragó.

Fem-vos saber que nós, veen[t]s los grans perills en què los regnes d’Aragó e de València són posats, e veents, segons lo cas en què són les unions fetes en aquells⁷¹ bonamen[t] no podem per àls passar sens escàndel, volents pendre de dos mals lo menor, havem acordat en plen nostre consell que fermem les dites unions e siam en aquelles; et sobre açò trametem a València nostre procurador ab sufficient poder, e en semblant manera a Saragoça, vers on, estat alcuns dies en la ciutat de Barchinona, les gens de la qual molt ardentment tenen per nostra honor, entenem a cuy[tar] nostre camí, creents sens falla que, pus nós vullam ésser en les dites unions, cessaran tots perills e escàndels, ab la voluntat de Déu. Volem, emperò, que açò t[en]gats vers vós secret. Data en Gerona, sots nostre segell secret, lo dia derrer de juny, en l’any de nostre S[enyor .M].CCC.XLVII.

[... ... ... e]n Pere de Fenollet, vezcomte d’Illa.

45.

1347, juliol 3 i 6. València.

Resposta del Consell de València al requeriment del vicecanceller Rodrigo Dies de no procedir per força contra els adversaris de la Unió, mentre que ell busca una solució de dret amb el rei que evite l’extensió de la violència. La ciutat contesta que actuarà sempre per vies lícites.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 40v-42r.

Anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo, die martis intitulata quinto nonas iulii, en ora de tèrcia o quasi, comparech denant la presència dels honrats en Francesch Esquerre, en Pere de Poblet e·n Bernat ||^41r Redon, jurats de la ciutat de [V]alència, estants en la sala de la Cort de la dita ciutat plegats ab lo consell de la universitat de la d[i]ta ciutat, segons que és acostumat, en Bernat de Vinyench, porter d[e]l senyor rey, et presentà als jurats e consell una letra de l’honrat micer Rodrigo Díeç, conseller e vicecanceller del senyor rey, uberta e el⁷² dors ab cera vermella sagellada ab lo segell del dit micer Rodrigo, segons que en prima faç apparie. Et aquella per mi, Guillem Vidal, notari dejús escrit, legir féu a aquells, la tenor de la qual és segons que·s segueix:

«Als molt honrats e discrets los jurats e prohòmens de la ciutat de València, micer Rodrigo Díez, conseller e vicecanceller del senyor rey, apparellat⁷³ en totes coses a vostra honor. Creu que la vostra discreció haja memòria ço que yo, axí com a misatger del senyor rey e per mi mateix, derrerament, veén que·ls primers tractaments entre vosaltres, senyors, e mi haüts eren lunyats e loch no havían, vos dix dins la Seu de València é de treballar de tot mon poder pobre⁷⁴ en tractar que·ls affers del senyor rey ab vosaltres vinguessen en aquella manera que Déus e ell ne fossen servits e pagats, et la ciutat e el regne agués ço que dret fos e romangués en bon estament. E per tal que sapiats que so verament en aquell propòsit, e veig e conech clarament que·l foch s’encén tan gran que no poria ésser major, e per aventura sens grans dans ||^41v e perils de vosaltres e d’aquells qui s’entenen⁷⁵ a defendre poderosament n[o] podeu passar, vos prech benignament et de part del dit senyor rey, per lo poder a mi comanat, requir que de fet no enantets, e sofirats e esperets los dits tractaments, com yo me’n vaja al senyor rey per aquesta rahó. En altra manera, protest que per mi no ha romàs ne roman de fer mes offertes, segons que comanat e manat me fo, e sia imputat a qui deja, et yo sia ves Déu, lo senyor rey e vosaltres e tot lo regne escusat e descarregat si altres affers s’esdevenían ni se’n seguexen d’ací avant. Et plàcia-us que la presentació ne sia per notari públich feyta carta pública. Scrita en Vila de Reyal (sic), a dos dies del mes de juliol, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.»

Et enaprés, divendres en hora de tèrcia vel quasi, que hera comptat pridie nonas iulii anno predicto, los honrats en Francesch Esquerre, en Pere de Poblet, en Bernat Redon e en Berenguer Dezpuig, jurats de la dita ciutat, ço és, en la dita sala de la Cort, present lo consell de la dita ciutat e aquell apellat ab so de trompeta e ab albarans, segons que és acostumat fer en la dita ciutat, absent lo dit porter, responeren a la damunt dita letra en la forma següent:

«Et los dits jurats, prohòmens e consell de la dita ciutat, contradién e no asintén a la dita protestació, en tant com fa e fer ||^42r pot contra ells, e no en pus, dien que creen que·l dit m[i]cer Rodrigo tota vegada procuraria, procurarà e tractarà tot ç[o] que ell puxa a profit e utilitat del senyor rey e a bon estament de la terra. Emperò, lo dit micer Rodrigo pot e deu pensar que la dit[a] ciutat em per tots temps ha guardat e guardarà d’aquí avvant fe e lealtat al dit senyor rey e a la sua coro[n]a real, e procehirà e enantarà per vies lícites e honestes, e que aytant com puxa se guardarà de escàndels e perils e serà sens tota reprensió.»

Et la present resposta requeren ésser continuada aprés la dita letra.

Presents testimonis foren a la dita resposta los honrat(s) en Guerau Çafont, micer Nicholau Pallarès, en Pere Cardona, n’Arnau Figueres, en Pere de Mo(n)çó e·n Guillem Serra, notari.

46.

1347, juliol 6. València.

Àpoca del notari Pere Desprats, dels honoraris cobrats per haver anat a Vila-real, com a procurador dels cavallers adherits a la Unió, a protestar pel parlament de nobles i viles convocat allí pel governador Xèrica, amb la finalitat de constituir una lliga antiunionista.

AMV, Libres notals de Pere Montsó, k-3, fol. 38v.

.II.º nonas iulii, die veneris.

Petrus de Pratis, notarius, civis Valentie, confiteor vobis, venerabilibus Petro de Poblet, Francisco Squerre, Bernardo Redon, Berengario de Podio et Michaeli Martorelli, iuratis civitatis Valentie, quod solvistis michi in tabula Francisci Falgueres, campsoris, civis eiusdem, viginti octo solidos regalium Valentie, restantes ad solvendum michi ex illis septuaginta octo solidis michi pertinentibus, videlicet, septuaginta solidos pro salario meo septem dierum quibus steti eundo apud Villamregalem, stando et redeundo, ad quem locum ivi velut procurator militum et generosorum qui iuraverant Unionem, ad protestandum et contradicendum tractatui quem convoc(av)erat nobilis Petrus de Xerica in dicta Villaregali; item, octo solidos quos expendidi in confectione aliquarum procurationum factarum michi per aliquos generosos. Unde renuntio, etc., feci, etc.

Testes, Bartolomeus Rich et Berengarius Perpiniani.

47.

[1347], juliol 6. Morvedre.

Guillem Andreu, jurista, enviat de la Unió de València a Morvedre, als jurats valencians. Aconsella admetre aquesta vila en la Unió del regne, malgrat la seua oposició a signar la coalició amb Aragó. Així mateix, els insta a enviar informadors al rei, a fi d’evitar les suspicàcies de les viles envers les intencions de la capital.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fol. 50r-v.

He sabuda la intenció de la vila de Murvedre, e és apparellada de fermar la Unió del regne segons lo primer sindicat de aquella; de la de Saragoça volen major deliberació, car no troben consell en la ciutat ne q(u)i·ls vulla consellar distinctament. Per què consell que·ls reebats a aquella Unió de la ciutat de València, car a la altra de Saragoça tost seran induhits; et açò és gran desviament si no·s fa, no contrastan que Algezira romangués en algun greuge, car aquell deu ésser sostengut per esquivar major mal e major perill. E són cert ||^50v que, si havets Murvedre, haurets Morella e tota la Plana, car açò plau molt a don Pedro, que les viles no sien ab la ciutat en una manera ne en altra, per què consell que·ls reebats axí com ells o volen. De Algezira porets haver alcunes rahons de excusació, per ço com en Morvedre havia e ha d[i]vissió per los cavallers qui són de casa de don Pedro, e (en) Algezira no y havia tan gran divisió, e altres bones rahons que us sabrets pensar. Prechs-vo(s), senyors, que trametats informadors al senyor rey, que gran repreensió nos és, e que açò denota que·l senyor rey per nós no sàpia la intenció nostra. Micer Rodrigo no serà de aquest gran temps ab lo senyor rey, segons que he après ací en Murvedre. Per ço com no havets tramès informador ne alcun misatger al senyor rey pendrets⁷⁶ aquests afers. Les viles an gran sospita de nós que no ajam altre enteniment, e per ço lau[gera]ment (?) no s’acosten a nós, segons que·s diu ací en Murvedre, e són, d’altra part, esglayats com afermen que per cert lo senyor rey ve a València ab gran cavalleria de Catalunya. E axí, pus havets temps, reebets ço que podets, car per aventura, com ho vollrets, aquells no u voldran. Data en Murvedre, a .VI. dies de juliol.

Vester, Guillelmus Andree.

48.

1347, juliol 6. Saragossa.

L’infant Jaume d’Urgell als jurats de València. Amb lloances per la seua actitud, els exhorta a perseverar en la Unió, atesos els béns que se’n seguiran, i els alerta contra els perturbadors, oferint-los alhora la seua ajuda.

B.- ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 10r-v.

C.- AMV, MC A-7, fols. 71v-72r.

Infans Iacobus, illustrissimi domini Alfonsi, bone memorie, regis Aragonum, filius, Dei gratia comes Urgelli et vicecomes Agerensis, dilectis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Sincera vestra devotio, fidei claritate conspicua et virtute constantie comprobata, haberet⁷⁷ unde possit merito gratulari,⁷⁸ quoniam undique fama vestra comendatur magne laudis preconio, summe prudentie et alte circumspectionis titulis insignita,⁷⁹ propter que⁸⁰ sic vos opportet medium et fine(m) continuare principi(i)s, ut quod fama predicat lucida opera manifestent, queque enim res denominatur a fine. Et quamquam exortatione huiusmodi vos noverimus non egere, rogamus vos et, quia expedit, vobis consulimus quod, circa Unionis vestre corroborationis effectum, sollicitudinis⁸¹ vestre partes absque intermissione temporis apponatis, ex qua Unione procul dubio multa bona pervenient toti regno, ex illa quippe cessabunt calumpnie et status pacificus dicti regni conservabitur⁸² in tranquillo universali comodo, non derogabit privatum et res publica multiplicabitur in augmento, quecumque gesta indebite ad iuris tramitem deducentur et iustitia umdique suas fimbrias dilatabit, maior non calumpniabit minorem et tranquille⁸³ pacis beatitudo pressius⁸⁴ amplexabitur ab utroque, et ex huius consequentia domini regis gratia extolletur, sublimabitur⁸⁵ solium eius et in iustitia et equitate corroborabitur in eternum, attente cavendo vobis ne alicuius austute sagacitatis iniquitas a tam salubri proposito populi concordiam et in dispendia dissenssionis evertat. Intelleximus enim quod dictam Unionem nonnulli conantur pro posse turbare, a quorum austutis suggestionibus est cum summa prudentia avertendum, et solet namque fermento prave comixtionis masse puritas infici et unius ovis morbose contagio non nunquam in totius gregis multiplicari maculas consuevit. Et teneatis hec a nobis a⁸⁶ firmo quod in omnibus que honorem et utilitatem dictorum civitatis et regni concernant, salvis tamen semper fide et naturalitate domino regi, contra quoscumque dicte Unioni rebelles cum eisdem civitate et regno unanimes esse volumus et conformes, et pro eis personam nostram exponere atque bona. Data Cesarauguste, .II.º nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo. Visa.

49.

1347, juliol 7. Morvedre.

Joan Escrivà i Mateu Mercer, cavallers valencians, enviats del rei per a tractar amb la Unió [als jurats de València]. Demanen un salconduit per a entrar a la ciutat, per causa dels rumors insistents que hom vol procedir contra ells.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 5r-v.

Senyors.

Sàpia la vostra honrada saviea que lo senyor rey, per affers fort necessaris a la corona sua e a tot lo bon estament de ses terres e regnes, tramet nosaltres a vosaltres per missatgers seus, de la qual missatgeria, si a Déu plau, aurets profit, gotg e consolació. Emperò, per tal com se segueix fama de gran rumor ||^5v (que) vosaltres de feyt entenets a provehir contra nosaltres (en) persones (e) béns, la qual cosa no creem per res, com f[o]s sens tota rahó, e no podem pensar que tanta sàvia persona axí subtosament erràs, per ço, per obviar a aytals moviments si s’esdevenien, de part del senyor rey vos pregam que vosaltres,⁸⁷ per honor sua e per tal que los afers per què s[om] a vosaltres tramesses vos puxam recomptar, trametats a nosaltres g(u)iatge clar e bastant de nostres persones (e) company(e)s, de bons, a bona fe e sens tot engan. Et d’açò us plàcia de trametre ivaçosa resposta, per tal com peril aga en la triga. Escrita en Murvedre, a .VII. de juliol.

Johan Escrivà e Matheu Mercer, a la vostra honor apparellats.

50.

1347 (Era 1385), juliol 9. Saragossa.

La cort de la Unió d’Aragó als jurats i Unió de València. Després de saber que el rei marxa a la ciutat, trameten procuradors per a signar la Unió valenciana. Recomanen fermesa i ofereixen la seua ajuda militar.

B.- AMV, mc A-7, fol. 72r-v.

C.- ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 11r-v.

A los honrados los jurados e prohómens de la ciutat de Valencia e de la unidat de aquella, la cort de la unidat de Aragón, salut e apparellada voluntat a uestros plazeres e honra. Recibiemos una letra de los honrados don Martín d’Ahín, cavallero, e don Arnalt de Francia, savio en dreyto, mandaderos nuestros a vos enviados, en la qual entre otras cosas se contenía que’l senyor rey viene en regno de Valencia por meter turbación entre vuestra unidat e la nuestra, et sabet que ya havemos enviado procuración sufficient a los ditos mandaderos nuestros por firmar con vos la dita unidat. Porque a la cara fraternitat vuestra rogamos, tanto como podemos, que fagades aquello que buenos homnes deven fazer, segunt la suspeyta que en vosotros havemos, et que siades firmes et constantes, pues la ditas unidades se ordenan a servicio de Dios e del senyor rey⁸⁸ e a buen stado de los regnos de Aragón e de Valencia. E dessembargar los negocios sin tarda alguna, que nos parellados somos de ayudarvos por todo nuestro poder a deffender uestros fueros e uestras libertades; et, cada que sabredes que’l senyor rey vienga al dito regno de Valencia o quiera fazer algun enantamiento contra aquell, seremos con vos poderosament con las huestes, Dios queriendo, en ayuda e deffensión uestra. Et si por ventura nos ante lo sabemos,⁸⁹ sabet que no attendremos otro mandado, que luego tantost seremos con vos e⁹⁰ pendremos⁹¹ todas aquellas maneras que prender se pueda, a honra e proveyto de la deffensión e ayuda uestra, salva siempre la fieldat del senyor rey e de sus regalías. Scripta en Çaragoça, lunes

.IX. días andados del mes de julio, Era .Mª.CCC.ªLXXX.ª quinta.

51.

1347, juliol 11. València.

El Consell de València acorda la creació d’una força de 500 de cavall al servei de la Unió. En la mateixa sessió, ordena fer una crida amb el manament a la població de prendre les armes, per tal d’actuar quan siguen requerits contra alguns rebels a la lliga.

AMV, MC A-7, fols. 66r-68v.

Dimercres, .XI. dies del mes de juliol de l’an de mil .CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

En P(ere) de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig, jurats.

...............................................................

||^67v En lo qual consell fon proposat per los jurats que, jatsie que sie stat ordenat e tengut per bé que per la Unió de la ciutat fossen apparellats cinch-cens hòmens a cavall per los affers de la dita Unió, e que fos fet ajuda e acorriment, ço és, a cavall armat treens solidos e a cavall alforrat doents solidos cascun ayn, et açò encara no sie posat en stament, que bo seria que·s fes per aquella manera que·s cové.

Per tal, lo consell acordà e tench per bé que los prò-||^68r-mens dejús scrits vajen per les parròquies de la ciutat, e scriven e reeben aquells hòmens que voluntuàriament (sic) proposaran ésser en lo nombre dels dits cinch-cens hòmens a cavall, et si d’aquells atrobaran bastantment al dit nombre. En altra manera, que·n puixen amonestar altres que·ls prenguen sufficients tro hi haje compliment als dits .D. hòmens a cavall.

Los quals pròmens són aquests:

Encara fon proposat en lo dit consell que alcunes persones s’esforcen a rebel·lar contra la Unió de la ciutat e regne d’aquella. Per tal, serie bo que y fos provehit per manera deguda.

Per tal, lo consell ordenà e tench per bé que sie feta la crida infrasegüent, la qual fon feta encontinent:

«Ara ojats què us fan a saber e manen los jurats de la ciutat de València e los conservadors de la Unió de la dita ciutat e regne d’aquella: que tothom de cavall e de ||^68v peu qui serà request per los damunt dits jurats e conservadors o alcuns d’ells, sien apparellats decontinent ab lurs armes per anar ab los dits conservadors, per fer exsecució contra alcuns rebel·les e torbadors a la dita Unió, sots pena del sagrament per ells feit a la dita Unió e de les altres penes per la dita Unió stablides. E manen axí matexs, sots les dites penes, que null hom que request per los damunt dits no serà, no vaja ab los damunt dits⁹² conservadors ni ab los altres qui iran per fer les dites exsecucions.»

52.

1347, juliol 11. Barcelona.

Missatgeria de Pere el Cerimoniós a fra Pere de Tous, mestre de Montesa, i al governador Pere de Xèrica, a càrrec de Berenguer de Codinachs. Dubta de l’eficàcia de la Fraternitat reialista, i, atesa la divisió existent al consell reial sobre el conflicte, deixa al seu arbitre la decisió d’impulsar la dita Fraternitat, o bé d’ingressar tots en la Unió de València si ho veuen més convenient.

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fols. 152r-v i 153r-v.

Petrus, etc., venerabili et religioso fratri Petro de Thous, magistro ordinis militie de Munte[s]ia, consili[ar]io nostro dilecto, salutem, etc. Cum super quibusdam que valde cord[e] ger[i]mus que-||^152v-dam dilecto consiliario nostro Berengario de Codinachs pro nostra parte vobis hore[t]enus referenda duximus comittenda, ideo volumus et vos rogamus quatenus hiis que dictus noster consiliarius, pro par[te] nostra, vobis retulerit viva voce, fidem indubiam prebeatis. Data Barchinone, quinto idus iulii, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo. Iohannes Eximini.

Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).

Similis fuit missa nobili Petro, domino Exerica (sic), consiliario domini regis et gubernatori regni Valentie.

...............................................................

Aquests són los capítols de la creenç[a] la qual deu dir en Berenguer de Codinachs al maestre de Muntesa e al noble don Pedro, senyor de Exèrica.

Primerament, los diga largament com lo senyor rey los graeix molt l’assenyalat servey e [pla]er [... q]ue ells li fan en aquests affers, e que·l senyor rey se’n té a ells per tengut tant que no po[t] pus, e que·n poden esperar d’ell gràcia e mercè a tots temp[s].

||^153v Ítem, los diga com lo senyor rey ha molt acordat sobre·l fet de les union[s] de València, ço és, d’aquella de la ciutat e d’aquella dels richshòmens e cavallers e alcunes viles, e que la major part del consell del senyor rey entén que en aquestes unions haja molts perills, qui·s segueixen:

Lo primer, com ells estan entre si a punt de combatre, e que açò és gran perill, com, si al maestre e a don Pedro ne a la lur part ne prenia mal, ço que Déus no vulla, al senyor rey ne seria fort mal pres, e hauria perdut tot son fet; (e) si la ciutat era vençuda, morria-hi molt hom, e seria perill que aquells de la ciutat no faessen encara pus estranyes coses que huy no fan.

Lo segon, que, segons que se diu, per raó del dubte que la ciutat ha de don Pedro e dels altres de la lur Germania fa la ciutat gran res de les errades que fa, ço és, de ligar-se ab los aragoneses e d’apellar lo infant en Ferrando e totes aquestes cos[e]s.

Lo terç, que·l senyor rey se’n va en Aragó, per pacifficar aquell regne, e si per aventura, ell estant en Aragó, affers se crexien entre don Pedro e la ciutat, los aragoneses, no contrastan la presència del senyor rey, acorrerien a la ciutat, de la qual cosa lo senyor rey pendria gran vergonya e tots sos affers se’n porien destorbar.

Per les quals raons és vijares a la .I.ª part del consell del senyor rey que don Pedro e·l maestre de Muntesa e tots los altres degen jurar la Unió de la ciutat, com, quant fossen dins la Unió de la ciutat, mils porien ajudar al senyor rey.

És ver que à altra partida del consell del senyor rey a la qual és viares que açò fos gran prejudici del senyor rey, que hom pogués dir que ab volentat sua null hom se fos mes en tal Unió, e per raó d’aquest discort del consell ha don Pedro haüts sobre açò del senyor rey diverses manaments.

Encara dien los que tenen aquesta part que, per aquesta Germania, sobreseÿran, havén dubte de reebre grans dans la Unió de la ciutat de València de la dita Germania, de enantar contra aquells qui no són en la dita Unió.

Ítem, que per aquesta Germania haurà pus leugerament lo senyor rey son enteniment e la ciutat a son servey. Enaprés, los de Aragó se induyran pus leugerament a la intenció del senyor rey, veén que tot açò que han fet no ha acabament de perseverança.

Ítem, [que] la obligació del sagrament que han fet los de la Germania expressament los liga de no fer unió ab la c[iu]tat de València.

Ara, emperò, acordadament lo senyor rey tramet axí a dir als desús dits maestre e don Pedro que ells, qui veen là los affers com van, pensen de triar, e sia a lur discreció, ab aquells qui ells co[ne]xeran que y degen demanar de la Germania, en aquest fet. E si a ells sembla millor que valla més que tots se métan en la Unió de la ciutat, que u facen, e que en aquest cas lo senyor rey vol que de s[...] ben [... ... ...] se face. En cas, emperò, que a ells ne semblàs lo contrari, que en aquell cas [no·s] (?) faça res. E que per lur letra degen certifficar lo senyor rey de tot ço que ha[u]r[a]n fet ne acordat. Exa(ravit) R(oderic)us.

53.

1347, juliol 11. València.

Pere el Cerimoniós prega als juristes valencians Domingo Eimerich, Domingo de Montsó i Joan Sala que, malgrat haver-se adherit a la Unió, segons ell diu forçadament, treballen dins d’aquesta en favor de la monarquia. Berenguer de Codinachs els parlarà en nom seu.

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fol. 153r.

Petrus, etc., fideli suo Dominico Eymerici, iurisperito Valentie, salutem, etc. Scimus quod habe[t] interdum serene conscientie puritas alicuius opposite nubis obstaculum, quo, exterius clarere libere nequiens, neccessario delitescit, sed, nubilo fugato, consurgens exterioribus docet indiciis quales interius conservabat affectus; timor enim, qui potest cadere in co(n)stantem, frequenter inducitur ne mentis lucide radius prodeat in [a]pertum. Sane, licet huius malitia temporis, vos, non voluntarium, sed invitum, coegerit subici et involvi Unioni nunc pretacte vel incohate in civitate Valentie, verumtamen, quia de fidelitate et naturalitate quam erga nos et bonum rei publice ac prosperum statum regni corde et animo geritis fuimus et sumus plene et veraciter informati, nobis non displicet quod Unionem ipsam ingressus fueritis, eo, inter cetera, quod, ipsius velamine, multorum impetum inconsultum caute poteritis a malo retrahere et nobis ac regno predicto super hoc plurimum deservire, in quo, extra Unionem eandem, queque facultas et oportunitas vobis esset prorsus adempta, et alias magnam iniuste potuissetis incurrere lesionem. Sane, cum de legalitate vestra et devotione quam, naturali vinculo suadente, erga nos geritis, ab experto confisi, de vobis non inmerito spem fertilem habeamus, fidelitatem vestram attente rogamus quatenus, pro honore corone regie, bono rei publice et statu dicti regni tranquillo vestrun (sic) studium convertentes, ad illa sitis pervigil et intentus, per que honor noster conservetur illesus et dictum regnum tranquillitatis et pacis afluat ubertate. Nos, enim, sic servitia circa hoc specialiter per vos nobis impensa amplis retributionibus vobis et vestris intendimus compensare, quod nobis super hiis grata prestitisse servitia vos merito delectabit. Super quibus omnibus hiis que dilectus consiliarius noster Berengarius de Codinachs vobis, pro parte nostra, verbo retulerit, fidem curetis credulam adhibere. Data Barchinone, quinto idus iulii, anno Domini millesimo .CC[C].ºXL.ºVII.º Iohannes Eximini.

Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).

Similes inffrascriptis, videlicet:

Dominico de Montessono, iurisperito Valentie.

Iohanni Sala, iurisperito Valentie.

54.

1347, juliol 13. Conca.

La reina vídua, Elionor de Castella, anuncia als jurats de València que l’infant Ferran enviarà resposta a les lletres que li han adreçat, tot assegurant-los la seua bona disposició i la dels seus fills.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fols. 13v-14r.

Dona Leonor, per la gràcia de Déu reyna d’Aragó, als amats nostres los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut e dilecció. Fem-vos saber que reebem vostres letres que·ns enviàs, sobre la anada de l’alt infant en Ferrando, nostre fill, marquès de Tortosa e senyor d’Albarrazí, a la dita ciutat, e entès em tot ço que·n aquelles se contenia. A les quals vos responem que nós parlam ab lo dit infant, e ell vos fa sa resposta, segons que en aquella ||^14r veurets largament ésser contengut. E siats cert e no us vinga en dupte [que] nós e nostres fills, los infans, farem ara e tots temps tot ço que ha honor, bé e profit torn de vosaltres e de la dita ciutat e del general del regne de aquella. Dada en Conqua, a .XIII. dias de juli[o]l, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo. Petrus Goa⁹³ vidit.

55.

1347, juliol 14. Alzira.

Els jurats de la vila d’Alzira als de València. Els prevenen de l’actuació dels jurats de Xàtiva, que indueixen diversos llocs a ingressar en la lliga de Vila-real i refusar adherir-se a la Unió, i ultra això, els demanen que impedesquen el subministrament de cereals a la capital i a les poblacions unionistes.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 12r-v.

Als honrats, savis e discrets los jurats e prohòmens de la ciutat de València, de nós, los jurats e prohòmens de la villa de Algezira, salut e honor. A la vostra saviea e discreció, per tenor de les presents, significam que a la nostra hoïda és pervengut per en Bernat Pellicer, vehín del loch de Lutxén, jurat qui fon en l’any passat del dit loch, qui era present en la villa de Algezira el dia de la data de la present, que en⁹⁴ Francés d’Antist e en Pere Daviu, vehins e misatgers de la vila de Xàtiva, són estats al loch de Lutxén pochs dies són passats, a prehicar e induhir lo poble del dit loch que fossen e fermassen ab la villa de Xàtiva la unió que ells de Xàtiva an feyta e que·s diu que ha(n) jurada, mostran e legín los capítols que han ordenats, e que recomtaven los dits misatgers de Xàtiva, entre les altres coses, que axí n’avia pres a la vila de Xàtiva com féu a nostra dona santa Maria, que axí com en la Verge Maria romàs tota la fe catòlica, axí era ara romasa tota la fe e lealtat del regne de València solament en la vila de Xàtiva, induhín aytant com poden que fermen la unió que·s diu que aquells ha(n) jurada, e destorben axí meteix aytant com poden ||^12v que no fermen en la nostra unió. E que, per testimonis del loch damunt dit, los dits misatgers que se n’anaven ves Gandia e Dénia e per totes aquelles parts e lochs, e, d’altra part, que anaven axí meteix en Bernat Ferrer e en Miquel Colom, misatgers de Xàtiva, per induyr e pregar segons que fan los dits en Pere Daviu e en Francés d’Antist. E, no menys, que induhixen que facen statuts que no lexen traure blats alcuns dels lurs lochs a alcuns que sien de la ciutat de València ni de Algezira ni encara de la nostra Unió, ans los de Xàtiva tenen tal·layes e guaytes per los camins que, tots aquells qui trauran [...]r [...] ara que qualsque lochs o parts qualssevulla blats passant per lo terme de Xàtiva, que·ls prenguen e·lls tolguen lo blat e que·l porten a la vila de Xàtiva. Et axí, certificam-vos de les dite[s] coses, per tal que y proveescats per aquella manera que·s pertany. Ítem, vos fem a saber que havem aüt gran gotg de les bones novelles que avem enteses e huÿdes per letra dels nostres misatgers e per los translats de les letres de l’alt infant en Jacme, compte d’Urgell e vezcompte d’Àger, e de la letra de la cort de la Unió d’Aragó, los quals los dits nostres misatgers nos an trameses. Escripta Algezire, pridie idus iulii anno Domini .M.ºCCC.º XLº [V]II.º

56.

1347, juliol 14. Conca.

L’infant Ferran als jurats de València. A llur demanda d’acudir a la ciutat, respon que ja havia estat requerit abans per la Unió aragonesa a traslladar-se a Saragossa, però viatjarà a València en el termini més breu que puga. Recomana que es mantinguen ferms, i s’ofereix ell i el seu germà, l’infant Joan, en l’empresa.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fols. 14r-15r.

Infant en Ferrando, del molt alt senyor n’Amfós, de bona memòria, rey d’Aragó, fill, marquès de Tortosa e senyor d’Albarazí, als amats [n]ostres l[o]s jurats e prohòmens de la ciutat de València e a tots los altres de la Unió del regne d’aquella, salut e dilecció complida e verdadera. Fem-vos saber que reebem vostres cartes, per les quals nos pregàvets e suplicàvets que nós que deguéssem anar decontinent personalment a la dita ciutat de València, per bon estament e conservació de la dita Unió, e que avíets aüt gran plaer com l’alt senyor infant don Johan, car frare nostre, e nós avíem fermat en aquella. A les quals coses vos responem que sie cert a vosaltres, e açò sab nostre Senyor, que nós, decontinent que aguem vostres letres, nos fórem anats de camí molt volenterosament a la dita ciutat per complaure a vosaltres, per fer totes coses que honor, bé ||^14v e profit fos de la corona real e guarda e conserv[a]ció de vosaltres e deffeniment de vostres furs, privilegis e libertat[s], e en açò no escusaríem ni entenem escusar treball de nostra persona ni nulla res que sabés costar. Emperò, és cert, e açò significam a vós en veritat, que ja abans que aguéssem vostra letra éram estats pregats e instantment requerit(s) moltes de vegades per l’alt senyor infant don Jayme, car frare nostre, e per los richsòmens e per tots los altres de la Unió de Aragó que deguéssem anar là, e nós, perquè entenem que plauria a vosaltres e, encara, que enteníem que era mester a bon estament e conservació de la Unió que nós anàsem a la dita ciutat de València, a la qual som molt volenteroses de anar, enviam-nos escusar al dit senyor infant don Jayme e als richsòmens e altres de la dita Unió de Aragó; e, jasia que alcun ardit avem agut d’ella, emperò, encara los nostres missatgers no són tornats ni sabem plenerament si·ns tendran per escusats los (de la) dita Unió de Aragó o no. Per què sie cert a vós que, si nós en nenguna manera nos podem escussar de la anada de Çaragoça, que decont[i]nent, Déus volent, serem ab vós, e si per aventura, per tal com som estats requests primerament per aquella Unió de Aragó, avem de necessitat anar abans a Çaragoça, fem-vos a saber que nós hi aturarem lo menys que nós puxam, e decontinent, si a vosaltres plau, serem en la dita ciutat, Déus volent, per ajudar, mante-||^15r-nir e d[e]fendre vosaltres e la dita Unió, e fer e dir totes coses que vós conexerets que nó(s) dejam e puxam fer a honor e serví de la corona real e ha honor e profit de vosaltres, bon estament del regne e conservació de vostres furs, libertat(s) e privilegis; e en açò entenem a tenir ensemps ab vosaltres lo dit senyor infant don Johan e nós, ara e per tots temps. Per què us pregam e vos consellam axí com a honrats hòmens, savis e discrets, e als quals ha mogut en açò bon enteniment e lealtat e conservació de la corona real e bon estament universal dels regnes, que ajats en vós constància e fermetat e que entenats contínuament que proceesca la dita Unió e no·s puxa per ninguna cosa desviar, car no parria vostre e seria gram (sic) minva e desonor de tots aquells qui a instància vostra avem fermada la dita Unió e vostra, car del dit senyor infant don Johan e de nós podets tenir fermament e ab bon cor que tots⁹⁵ temps nos aurets en conservació e guàrdia d’aquella e en totes altres coses que toquen a honor e profit vostre e conservació de vostres furs e liber[t]ats. Dada en Conqua, sots nostre segell secret, a .XIIII. dias de juliol, anno Domini .M.º CCC.º XL. º septimo. Petrus Gon vidit.

57.

1347, juliol 19. València.

La Unió de València nomena síndics per a prestar jurament i homenatge, amb ostatges, a la Unió d’Aragó, i rebre’ls al seu torn d’ells, que seran units en la defensa dels furs.

Crida publicada pels jurats de València i els conservadors de la Unió, amb l’ordre peremptòria, a tots els habitants de la ciutat i del regne que no hagen signat la lliga, de fer-ho en el termini de 10 dies, sota pena de la privació de càrrecs públics i de procedir contra ells, a la qual fi es convoca la host de la ciutat.

AMV, MC A-7, fols. 78r-83v.

Dijous, .XIX. dies del mes de juliol de l’an de mil .CCC.XL. set, fon appellat e justat consell en la conffraria del benaventura(t) apòstol Sent Jacme, ab crida pública et ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los prohòmens següents:

En Pere de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig,

En Michel Martorell, jurats.

.............................................................⁹⁶

||^82v En lo qual consell fon fet sindicat als honrats en Martín Roïç d’Isuerre, en Francesch d’Ollo, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Sentboy, en Bernat de Camós e en Bernat de Vich a fermar, asegurar per sagrament e fer homenatge e donar rehenes de .XX. persones o de més, sots pena de tració, e ab altra qualsevol obligació e segurtat que als dits síndichs serà benvist faedor, a tots aquells qui són o seran en la unitat del regne d’Aragó, ço és saber, que los dits constituints e tots los succeïdors d’aquells qui són o seran de la unitat del regne de València per tots temps seran units e de .I. coratge ab tots aquells qui són o seran en la unitat del regne d’Aragó, a mantenir, deffendre e observar furs, privilegis, franquetats, inmunitats, libertats e bons uses d’aquells, e que ajudaran a aquells bé e lealment a defendre aquells e los corsos e béns d’aquells, axí al menor com al major, salva

en totes coses e per totes la naturalea e feeltat del senyor rey. Encara, a demanar e reebre per ells d’aquells qui són e seran de la Unió del regne d’Aragó ferma e segurtat e homenatge, sots pena de tració, e a reebre rehenes, que aquells qui són e seran de la unitat del regne d’Aragó seran units e de .I. coratge ab tots aquells qui són e seran del regne de València. Ítem, a fermar, loar, ratificar e atorgar tots e sengles capítols fets per la Unió del regne d’Aragó. Ítem, a reebre ferma e ratificació expressa del senyor rey de tots los dits capítols. Lo qual sindicat fon fet per auctoritat de P(ere) de Montssó, notari de València.

||^83r «Ara ojats què us fan a saber los jurats e consell de la ciutat e regne (sic) de València e los conservadors de la Unió de la dita ciutat e regne: que los dits jurats, consell e conservadors de la Unió han stablit e ordenat que, si dins .X. jorns primers vinents los de la ciutat e regne de València qui fermat no han en la dita Unió no fermaran aquella, que aprés lo dit terme no sien reebuts en aquella, ni ells ni los succehidors d’aquells no·s puixen alegrar de alcuna provisió, privilegi o beneffici ordenats per aquella, atorgats o atorgadors per lo senyor rey a instància e supplicació dels de les unions dels regnes d’Aragó e de València e de les ciutats e viles d’aquells ni de alcuna d’aquelles, ni encara los sien defeses furs o privilegis ja atorgats a la ciutat o regne d’aquella, per alcun de la dita Unió; e que per null tepms no sien rebuts en alcun offici de la ciutat ni d’altre loch del regne ni en consell d’aquells qui són o seran de la dita Unió; et que encara, ultra les dites penes, sia procehit e enantat contra aquells segons los capítols de la dita Unió. La qual assignació de deu dies los sobredits los fan per primera, segona, terça e peremptòria e sots les dites penes. Et, per tal que alcun ignorància no puixe allegar, manaren fer la present solempnial pública crida.

Encara us fan saber los sobredits que tothom a cavall e a peu sia (a)pparellat ab ses armes, pa a dos meses, per seguir ||^83v la senyera de la ciutat a enantar e fer exequció contra los dits rebel·les a la dita Unió.»

58.

1347, juliol 19. València.

Acta de l’acord de coalició entre la Unió de València i la d’Aragó, signat el dia de la data a la casa de la Confraria de Sant Jaume, i capítols estipulats entre ambdues lligues.

B¹.- ACA, C, Processos, llig. 133/6, fols. 180v-186v i 73r-86v. Còpia registrada al llibre de consells de la Unió.

B².- ACA, id., id., llig. 132/1, fols. 21r-25v. Còpia del preàmbul.⁹⁷

B³.- ACA, id., id., llig. 132/1, fols. 30r-35r. Còpia del preàmbul.

B⁴.- ACA, id., id., llig. 116/3, fols. 14r-25v. Còpia dels capítols.

C.- BRAH, Col. Salazar, ms. M-139 (sign. 9/945), fols. 130r-144v (hi manca la part final).

D¹.- ACA, id., id., llig. 133/5, fols. 41r-47r. Còpia dels capítols, de la versió primitiva. Molt mal estat.

D².- ACA, id., id., llig. 133/6, fols. 34r-39v. Còpia dels capítols, de la versió primitiva.⁹⁸

En nom de Déu e de la sua gràcia.

Digous, que hom dehia e comptava quartodecimo kalendas augusti de l’any de nostre Senyor mil .CCC.XLVII., los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, síndichs e procuradors del molt alt senyor inffant en Jacme, del molt alt príncep e poderós senyor n’Amffós, de bona memòria, rey de Aragó, fill, per la gràcia de Déu compte d’Urgell e veçcomte d’Àger, d’en Johan Ximéneç de Urrea, el major de dies, d’en Pere Cornell, d’en Lopp de Luna, d’en Blascho de Alagón, d’en Pero Ferrándeç, senyor de Íxar, d’en Pedro de Luna, d’en Johan Martíneç de Beniés, procurador del noble en Johan Martíneç de Luna, d’en Thomàs Cornell, d’en Gombau de Tramacet, d’en Thomàs Péreç de Foces, richshòmens; de n’Arnalt Roger, procurador d’en Ximèn Péreç de Pina, d’en Bertran de Arill, meznaderos; d’en Pero Péreç de Ayerbe, d’en Galecian de Tarba, d’en Johan Lópeç de Sessé, de n’Eximèn Lópeç de Ambún, d’en Loppe Martíneç de la Gumella, d’en Martín Péreç Gilvert, de n’Eximèn Martíneç Seydo, cavalleros; d’en Matheu Moçaraví, d’en Guillem ||^181r de Talavera, d’en Miquel Ximéneç Gordo, d’en Martín de Rueda, d’en Domingo Talavera, d’en Martín Guillem de Montalbán, d’en Sanxo Péreç de Alagón, d’en Miquel Péreç de Thaust, d’en Thomàs de Pertusa, de n’Eximèn Péreç de Thaust, juradss (sic) de la ciutat de Çaragoça; d’en Johan Martells, d’en Johan Aldeguer, d’en Martín Sànxiç de Thaust, d’en Domingo Lópeç Sarnés,⁹⁹ d’en Ramon Ron, d’en Ponç de Nov(a)lles, de n’Arnalt de Novalles, de n’Arnalt Ron, d’en Pero Martíneç de Barchinona, de n’Arnalt Roig, d’en Domingo Péreç de Salvatierra, d’en Berenguer Serra, d’en Johan de Capiella, d’en Pero Garcés d’Anyón, d’en Johan d’Exea, d’en Guiralt de Torrellas, d’en Johan de Moresma,¹⁰⁰ d’en Nicholau Sànxiç de Alagón, d’en Pero Eximéneç de Épila, d’en Berthomeu de Grunyiull,¹⁰¹ d’en Domingo Garcés de Burgases,¹⁰² d’en Nicholau de Épila, d’en Domingo Sanxo de Anyón, d’en Sanxo Capalbo, d’en Thomàs de Jaccha, procuradors de la ciutat de Saragoça; d’en Gilbert Redon, d’en Domingo Lópeç de Vespén, procuradors dels hòmens bons¹⁰³ de la ciutat de Huescha; d’en Johan Pèriç de Calviella,¹⁰⁴ procurador dels hòmens bons de la ciutat ||^181v de Taraçona; d’en Berthomeu de Grunyiull,¹⁰⁵ procurador dels bons hòmens de la ciutat de Jacha; d’en Ramon de Cancerch e d’en Gil Ferrer, procuradors de la ciutat de Barbastre; d’en Johan Forcén,¹⁰⁶ procurador dels bons hòmens de la universitat de la vila de Calatayú; d’en Domingo García de Acrerre,¹⁰⁷ procurador del comú de les aldees de la dita vila de Calatayú; d’en Pere Aznar¹⁰⁸ de Casseda, procurador dels bons hòmens de la vila de Exea; d’en Pere Lorenç, jurat, d’en Jacme de Vich, savi en dret, procuradors dels bons hòmens d’Alcaniz; d’en Johan Aznar d’Anyón, procurador dels bons hòmens de la vila de Borja; d’en Sanxo d’Eçlor, procurador dels bons hòmens de la vila de Saranyena; d’en Jacme Marro,¹⁰⁹ procurador dels hòmens bons de la vila de Monçó; d’en Pere Salamón, Ramon Sabastián e en Miquel Fanena, procuradors de la vila d’Orta; d’en Johan d’Almudévar, notari, e d’en Gastón de la Catalana, procuradors dels bons hòmens de la vila de Zuera; d’en Johan de Ciudat, procurador dels bons hòmens de la vila de Almudévar; d’en Johan Gallart, procurador dels bons hòmens de Magallón; ||^182r d’en Pere Enyégueç de Alagón, procurador dels bons hòmens de la vila de Alagón; d’en Pero Martíneç de Coscollán, procurador dels hòmens bons de Ricla; d’en Miquel Darro e d’en Miquel de Castellazo, procuradors de la vila de Nabal; d’en Garcia Martíneç, procurador de la vila de Uncastiello; d’en Pero Gil de Flor e d’en Guillem de Sent Gil, procuradors del lugar de Sos; d’en Martín Ferrer, procurador dels bons hòmens de Cantavella e dels lugars de la batlia de aquella, n’és a saber, de Mirambell, de la Cuba, de la Canyada e de la Gleshuela; d’en Guillem Arnalt, procurador dels bons hòmens de Albalat; d’en Guillem de Cabbeçón, jurado, d’en Berthomeu de¹¹⁰ Martorell, procuradors del lugar de Casp; d’en Pero Lópeç de Luna e d’en Sanxo de Borssa, procuradors dels bons hòmens del lugar de Huesa e de sus aldeas, et de tota la cort, unidat (e) universitat del regne d’Aragó, havén plen poder de fer e f(er)mar les coses dejús escrites, segons que appar per carta pública feyta per en Goçalbo Serrano, notari públich de la ciutat de Saragoça e dels jurats de aquella, disapte .VII. dies anats del mes de julio, Era millesima .CCC.ª-||^182v- .LXXXVI.ª, per lo poder en aquella a ells donat, loaren e aprovaren e de nou feren e fermaren e per si e per tots los lurs principals prometeren, ab ferma e sollepnial stipulació, als honrats en Martín Ruiz d’Isurre, cavaller, en Bernat Redon, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Pere Belluga e·n Bernat de Vich, síndichs e procuradors de la ciutat de València et Unió de aquella, segons que appar de lur sindicat e procuració, ab carta pública feyta en lo present dia per en Pere de Monçó, notari públich de València, havens plen poder en aquella de fer les coses dejús scrites, presents e per si e per la dita ciutat e Unió, de qui són síndichs e procuradors, reebents en nom e en veu dels damunt dits de la dita Unió d’Aragó, dels quals los dits honrats en Martín d’Aýn e n’Arnau de França són procuradors, que aquells e los succeÿdors d’ells e los altres qui són o seran de la dita Unió de la cort d’Aragó seran perpetualment units, d’un cor e d’un voler e de una volentat ab persones e béns a deffendre, mantenir e observar furs, pri-||^183r-viletgis, franquees, libertats, bones (sic) uses (e) inmunitats de la ciutat e regne de València, ço és saber, a aquells qui són o seran de la unitat de la dita ciutat e regne de València o en la present fraternitat e unitat ab los dits seus principals, axí que tots los desús dits qui són o seran en la dita unitat d’Aragó, ab acabament, en les damunt dites coses e subsegüents e cascuna de aquelles deffendran e mantindran les persones e béns dels sobredits qui són o seran de la unitat de la dita ciutat e regne de València e en la sua present Unió damunt dita conjunctament, axí lo menor, migà com lo major. Et açò sots obligació del sagrament, homenatge e pena de trahició per ells fets, e, encara, ab obligació de rahenes de persones, de vint o d’allí ensús, per cascuna Unió a la altra donadores, axí que los de la Unió de València¹¹¹ puxen et dejen elegir les persones de les dites rehenes de la Unió del regne de Aragó, semblants en dignitat e condició o quasi que·ls de la dita unitat de Aragó de la ||^183v Unió de la ciutat e regne de Valèn[c]ia damunt dits hauran elegits, salvva, emperò, en totes coses et per totes la feeltat e naturalea del senyor rey e de la sua corona real e dels drets et regalies a aquell¹¹² e a aquella pertanyents.

Et axí mateix los damunt dits en Martín Ruiz de Isurre, cavaller, en Bernat Redon, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Pere Belluga e·n Bernat de Vich, síndichs e procuradors de la dita Unió de la sobredita ciutat de València, attenents que la present Unió principalment hajen a fer ells e els seus principals damunt dits per ço com lo dit senyor rey, en l’any present, estant en la dita ciutat de València ab son consell, ordenà que la alta senyor(a) inffanta na Gostança, axí com a primogènita, en cas que lo dit senyor rey morís sens fills mascles, ço que Déus no volgués, succehís en los regnes e comdats al senyor rey d’Aragó pertanyents, e, com degué partir de la dita ciutat, mudà lo governador del dit regne de València, al qual manà que usàs de la dita governació en nom e en veu de la dita per ell appellada ||^184r primogènita, lo qual de feyt per alguns dies, [ign]orants los jurats e pròmens de la dita ciutat, usà del dit títol; et açò contra la resposta la qual la ciutat havia feyta al dit senyor rey, et acceptada per aquell, que, com fos conegut per qui degués e llà hon degués, en lo dit cas, a qui pertangués la successió dels dits regnes, que aquell tant solament tendrien per primogènit o primogènita. A la qual resposta fóra vist tàcitament renunciar per l’ús del dit títol si a aquell no contradiguesen, majorment com foç cert a la dita ciutat que en nom de la dita alta dona senyora¹¹³ Gostança los alcayts de tota la major partida dels castells del dit regne de València tenien e tenen, de manament del dit senyor rey a ells fet, los dits castells per la dita alta senyora, axí com a primogènita, en tal manera et condició que, en cas que lo dit senyor rey morís sens fills mascles, segons que dit és, ço que Déus no vulla, sien tenguts retre a ella aquells, o a qui ella volrrà, e no a altre alcú, et encara que gran ||^184v partida dels richshòmens e cavallers e altres del dit regne havien e han jurada la dita inffanta en lo dit cas, axí com a primogènita, senyora e succehidora en los dits regnes e comdats, segons que d’açò fama pública era et és.

Et, per consegüent, la dita ciutat e regne, cobejant salvvar la lur feeltat e naturalea, segons que per tots temps han observat e observaran, la qual feeltat adés podia e pot ésser servada fen la dita Unió, e mils que per altra forma, jatssia que, encara sens la dita Unió, usque ad mortem la salvarien e salvaran per tot lur poder, la qual Unió en lo dit cas los és leguda de fer, com sia priviletgi esprés¹¹⁴ atorgat a la dita ciutat e regne per l’alt senyor en Jacme, de bona memòria, rey d’Aragó, avi del senyor rey en Pere ara regnant, datum Terrachone .XIX.º kalendas ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo .XIX.º, conffermat expressament per lo dit senyor rey en Pere, ab privilegi seu¹¹⁵ datum Valentie .XVIII.º kalendas octobris anno Domini millesimo .CCC.ºXXX.ºVI.º, lo qual ||^185r atorgà que los dits regnes d’Aragó e de València sien units e·s puxen unir et sint ub uno solio sub unoque dominio, ita quod quicumque fuerit rex Aragonum sit et rex et dominus regni Valentie de necessitat, per ço a la dita ciutat e regne, a salvar lur fe, los ha convengut e convé fer la present Unió, la qual Unió era necessària e és a ells fer entre si, e encara ab los damunt dits de la cort de la unitat d’Aragó, qui semblantment, com bons e leals vasalls, guardan la naturalea e feeltat per ells deguda al dit senyor rey e als seus legítims succehidors, per la dita rahó en part, segons que és pública fama, et encara per reparació e esmena dels torts, greujes, desaffuraments e prejudiciis a ells, segons que affermen, feyts contra lurs furs, privilegis, libertats e franquees, inmunitats e bons uses per lo dit senyor rey a ells atorgades e jurades fer¹¹⁶ a ells, generalment e singular, per lo dit senyor e sos officials, an feyta entre si Unió e han semblant voler que·ls damunt dits de la Unió de València.