Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló V», sayfa 2
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó d’aparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.
BIBLIOGRAFIA
BETÍ BONFILL, Manuel, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, IV (1923), pp. 51-94.
DOÑATE SEBASTIÀ, José, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVI (1980), pp. 464-482.
DUALDE SERRANO, Manuel, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI (1950), pp. 1-9.
ESPAÑOL BERTRAN, Francesca, «“Sicut ut decet”: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins J. Aurell i J. Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156.
— «El “córrer les armes” un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.
GARCIA GRIÑÓ, Marc, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Santiago, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013.
GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle XV», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, Publicacions de la Universitat de València, 2005,
NARBONA VIZCAÍNO, Rafael, «Els valencians davant el Compromís de Casp», dins R. Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el cisma d’Occident, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 121-164.
REDONDO GARCÍA, E., «Coronatges i maridatges a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.
RUBIO VELA, Agustín, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261.
SERVER SERVER, Blai, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.
VICIANO NAVARRO, Pau, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008.
— «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.
____________
¶1 Vegeu el que indiquen: M. DUALDE SERRANO, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (1950), pp. 1-9; A. RUBIO VELA, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261; P. VICIANO NAVARRO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 57-59; R. NARBONA VIZCAÍNO, «Els valencians davant el Compromís de Casp», dins R. Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el cisma d’Occident, València, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 121-164.
2 Han estat estudiades de manera conjunta a partir d’aquesta mateixa font documental per: M. GARCIA GRIÑÓ, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.
¶3 Els itineraris d’ambdós han estat prèviament treballats: S. GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013; M. BETÍ BONFILL, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4 (1923), pp. 51-94.
¶4 No s’ha pogut esclarir tal com indica: J. DOÑATE, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 56 (1980), pp. 464-482.
¶5 Sobre l’entrada de Benet XIII a València, vegeu: B. SERVER SERVER, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.
¶6 Pel que al cost que tenien les visites reials, vegeu P. VICIANO NAVARRO, «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.
¶7 Sobre els maridatges, vegeu: E. REDONDO GARCÍA, «Coronatges i maridatges a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.
¶8 Sobre la qüestió: F. ESPAÑOL BERTRAN, «“Sicut ut decet”: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins Jaume Aurell i Julia Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156. I de la mateixa autora: «El “córrer les armes” un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.
¶9 E. Guinot Rodríguez, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle xv», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.
¶10 Sobre el funcionament del sistema fiscal municipal, vegeu el capítol que hi dedica: P. Viciano, Regir la cosa pública…, pp. 307-348.
¶11 Sobre la donació revocada de la vila de Llíria, vegeu: Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005, p. 237.
Llibre de Consells
(Any 1411-1412)
||Coberta-r Any .Mº .CCCC.XI., finí en .XII.1
||1r Ihesus.
Libre dels consells de la universitat de la vila de Castelló en lo temps dels honrats en Francés [Sa]la, en Ramon Johan, notari, en Bernat de Belda, e en Pere Castell, jurats de la universitat de la dita vila, la administració dels quals començà digmenge, a .XXI. dies del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. onze, et finirà en l’any mil .CCCC.XII, los quals juraren en poder del honrat en Guillem Sanç, batle de la dita vila denant l’altar major de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria de la dita vila, denant lo poble, abans que·l sant Evvangeli se legís en lo dit altar, en la qual ora lo dit poble, e o la major partida de aquell era ajustat, et feren lo sagrament acostumat de fer. E foren elets per consellers en lo dit any los següents:
Senta Maria: Anthoni Navarro, [Francés] Enyego, [Johan] Rubió, Domingo Castell, [Jo]han Miró, […], […], […] Steve, […].
[Sent] Johan: [Guillem] Agramunt, [Domin]go Gatell, [Guill]amó Mut, […] [Agra]munt, [Domingo Alti]bell, [Bonan]at Merí, Bernat de Luçà, [Bernat Bosch], [Pere Serres?].
Sent Nicholau: Pere Miquel, Matheu Morell, Johan Barbarossa, menor, Pere Mut, Guiamó Rubert, Pere Mas, Bernat Bosch, major, mestre Arnau de Peralta, Guiamó Merí.
Sent Pere: Guillem Feliu, Miquell Marçal, Guillem Johan, Bernat Cabeça, Johan Tauhenga, Guiamó Març, Jacme Martorell, major, Pere Mas, Pasqual Franch, Jacme Aranda.
Sent Agostí: [Andreu] de Pous, Francés Reboll, Domingo Torner, Johan Mas, Pere d’Arenys, Guiamó […], Bernat Reboll, major, Bernat Frexinet.
Sent [Thomàs]: Guiamó [Albiol], Jacme […], Johan Barbarossa, [major], Bernat […], Johan [Prats], Guiamó [Almenara], Nicholau [Squerre], […].
||1v Die lune, prima die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. undecimo.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida pública del honrat consell de la dita vila, ab so de trompeta e nafill, axí com és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats2 en Domingo Gaschó, justícia l’any present de la dita vila, en Ramon Johan, en Bernat de Belda e en Pere Castell, jurats de la universitat damunt dita, mestre Domingo Rodrigo, Pasqual Bataller, Guillem Agramunt, Berthomeu Steve, Guiamó Albiol, Miquel Marçal, Domingo Gatell, Bernat Reboll, Bernat Cabeça, Bernat Frexinet, Johan Barbarossa, menor, Berthomeu Agramunt, Johan Prats, Pasqual Franch, Johan Homdedéu, Johan Miró, Guiamó Almenara, Garcia Vigoscha, Johan Mas, Pere Mas, Matheu Morell, Guiamó Bellido, Arnau de Peralta,3 Guiamó Març, en Pere Miquel, laurador, Anthoni Navarro, Francés Reboll, consellers de la dita vila.
En lo qual dit consell fon proposat per los dits honrats jurats que plagués al dit honrat consell que fos elet [scrivà] dels dits honrats jurats e consell per al present any; ítem [sín]dich e clavari de la dita vila; ítem síndich als pl[ets] tantum.
Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, fon el[et] per lo dit honrat consell scrivà de jurats e del dit honrat conse[ll] en l’any present per més veus, ço és, en Berthomeu Steve, notari, v[ehí] de la \dita/ vila de Castelló.4
Inquam, lo dit honrat consell, enseguín la ordenació per aquell feta sobre la elecció fahedora del dit síndich e clavari, féu scriure per lo dit scrivà en tres albarans los noms de aquelles persones, tres tantsolament, que hagueren més veus a la ||2r elecció fahedora del síndich e clavari, ço <és>, en Berenguer Castell, en Pasqual Franch e en Pere Mut, los quals dits tres albarans lo dit honrat justícia pres en si, e en aquells per lo dit scrivà féu scriure los noms de aquells e mès-los en sendes redolins de cera vermella, e féu aquells dits redolins tots de un gran e mès-los en un pací (sic) ple d’aygua e cridà a·n Jacme Matheu alias Barber e, en presència del dit honrat consell per lo dit Jacme Matheu fon tret un dels redolins dessús dits e mès-lo en la mà del dit honrat justícia, e per aquell lo dit redolí fon desfet e atrobà dins en lo paper scrit lo nom del dit en Berenguer Castell, e aquell dit nom, ço és, en Berenguer Castell, per lo dit honrat justícia al dit honrat consell fon dit e nomenat, lo qual dit en Berenguer Castell, per vigor de la dita ordenació e elecció de aquell feta, lo dit honrat consell hac per síndich e clavari de la dita vila per un any següent.5
Rursus, fon elet per més de veus en síndich quo ad lites tantum del present any qui finirà la vespra de Cinquagèsima primervinent, ço és, lo discret en6 Johan Tauhenga, notari, vehín de la dita vila.7
Los8 sindicats dels sobredits síndich e clavari, e síndich dels pleyts, foren rebuts per mi, Berthomeu Steve, notari e scrivà dels dits honrats jurats, sens revocació del sindicat e procuració feta al discret en Francés Scolà, notari, ciutadan de la ciutat de València, segons que en los libres de les mies notes és contengut largament.
Presents testimonis foren a les dites coses n’Arnau Agramunt, en Guillem Çaffont e Diago de Peralta.
||2v Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per alcuns prohòmens de la parròquia de Sent Nicholau9 que·ls plagués fer obrir lo portal appellat d’en Pomar, o que·ls fos pagada la mesió que feta havien en tornar lo pont, lo dit honrat consell provehí que fos ubert lo dit portal durant les meses e fos tanquat lo portal appellat d’en Trullols tant com al consell plaurà.
Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per en Jacme Ruvió o son companyó, juglàs, dient que plagués al honrat consell que·ls fos fet albarà de sa soldada del any passat e que·ls plagués prestar de la soldada del any present quatre florins. Lo dit honrat consell provehí.10
Ítem, lo dit honrat consell,11 provehint a una suplicació feta per alcuns hereters que·ls plagués fer adobar la céquia que havia romput lo camí al riu, que no podien passar los passants per aquell, o lo pont de la céquia prop lo riu, que està en punt de caure, que plagués al honrat consell fer-ho adobar en tal manera que d’aquí avant no guaste lo camí e lo dit pont no caygue. Lo dit honrat consell provehí que fos comanat a·n Guillamó Almenara e a·n Apparici Spasa que u adobassen.
Ítem, fon proposat per lo honrat en Guillem Urgellés, lochtinent de governador, dient que, com ell no pogués anar vesitar la lochatinença per certes causes qui lo consell era ben cert, e tenia gran càrrech de sostenir companya e cavalcadures, e ell no rebés alcuns ||3r emoluments, per tal que ell plega (sic) al honrat consell que·l volguesen subvenir de qualque cosa; en altra manera que ell se’n entenie anar a València e lexaria l’ofici al noble governador, e que no·l regiria de aquí avant. Lo dit honrat consell provehí que, convocades les altres universitats de la lochatinença, eren prests fer ço que ab aquelles porien concordar-se de justícia.
Ítem, lo dit honrat consell, volent provehir a una suplicació feta per en Jacme12 Matheu, trompeta de la dita vila, que plagués al honrat consell manar-li albarà de la sua soldada deguda del any passat, e axí matex los plagués que lo drap que li devien dar per a vestir aquell, que·ls p<l>agués dar-li’n en diners, com ell al present fos asats ben vestit. Lo dit honrat consell provehí que fos comptat què li era degut e que li’n fos fet albarà.13
Ítem, fon feta relació en presència del dit honrat consell per l’onrat en Guillem Agramunt, misatger, que era vengut de la misatgeria de València, qui era stat tramés per lo consell, axí sobre lo fet del ajust dels tres braços com per altres fets, féu en lo present dia relació de sa misatgeria.
Ítem, per lo dit honrat consell fon provehit a una suplicació feta per en Guillem Agramunt dient que, com ell hagués fetes diverses despeses, axí en fer la mesió a un hom que·l acompanyàs, com ell se [t]emés de alcuns en València, e hagués haüt a fer la messió a·quell .XIX. dies. Per tal, lo dit honrat ||3v consell provehí que li’n fosen pagats dos florins; ítem, axí matex per diverses despeses que mostrà haver fetes, axí anant aquell per mar a València e venint com en treslats de alcunes provisions e en paper; per tal lo dit honrat consell provehí e manà que li fos pagat, lo qual muntà .XLI. sous, .VIII. diners.14
Ítem, lo dit honrat consell, volent provehir a una suplicació feta per en Guillem Agramunt dient que plagués al honrat consell fer-li albarà de tant com havia stat en la misatgeria que feta havia per lo dit honrat consell, per tal lo dit honrat consell provehí que fos comptat quant havia stat e que li fos fet albarà de tant com havia stat.15
Ítem, lo dit honrat consell donà licència als honrats jurats que puxen affermar per trompeta a·n Jacme Matheu alias Barber, e a·n Jacme Ruvió e a son companyó, per ministrers de la dita vila.
Ítem, los dits honrats jurats de man del dit honrat consell afermaren a·n Jacme Matheu, alias Barber, trompeta e misatge de la dita vila, al qual fon promés donar de sa soldada .LXXX. sous e .VIII. alnes de draps de preu de .VIII. sous l’alna, e .XI. sous per a costures, e .VI. sous per a calces, segons ja en temps passat era stat per lo dit honrat consell acordat.
||4r Ítem, lo dit honrat consell afermà a·n Jacme Ruvió e a·n Gerart de Jaqua, son companyó, per ministrers de charamita e bombarda de la dita vila en la jornada dessús dita, als quals és promés donar de sa soldada .XII. florins, segons és stat acostumat ja en temps passat per lo dit honrat consell.
Die iovis, .XIª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. XIº.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu d’en Jacme Matheu, alias Barber, corredor e crida públich, ab so de naffill, segons és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Domingo Gaschó, justícia de la vila de Castelló, en R(amon) Johan, en Bernat de Belda e en Pere Castell, jurats de la dita vila; en Bernat Cabeça, en Bernat Frexinet, Berthomeu Agramunt, Johan Rubió, Lorenç Bosch, Guillem Agramunt, Guiamó Merí, Guillamó Bellido, Garcia Vigoscha, Bonanat Merí, Matheu Morell, Johan Homdedéu, Phelip Merí, Francés Enyego, Pere Miquel, Guillem Feliu, mestre Domingo Rodrigo, Johan Tauhenga, Pere Mas, major, Guillamó Albiol, Domingo Torner, Anthoni Navarro, Pasqual Bataller.
Ítem, lo dit honrat consell, a suplicació de alcuns prohòmens de la parròquia de Sent Nicholau, provehí que lo portal appellat d’en Pomar fos ubert durant les meses per tal que los blats pus ivaçosament fossen recollits.
Ítem, lo dit honrat consell provehí que fos feta crida que negú no hisqués fora lo terme de la dita vila, e açò sots pena de .X. morabatins d’or, aplicadors als cofres de la dita vila. Axí matex, fon provehit que los que eren defora que, sots aquella matexa pena, tornassen en la dita vila, e que·n fos feta crida.
||4v Ítem, per lo dit honrat consell fon provehit que fos regoneguda la vila com stà d’arneses, e fon comanat que regoneguesen dos hòmens per parròquia, e foren-hic asignats per lo dit consell, de Senta Maria, Anthoni Navarro, Johan Rubió; Sent Johan, Guillem Agramunt e Lorenç Bosch; Sent Nicholau, Guillamó Merí e Pere Mas; Sent Pere, Johan Tauhenga e Pasqual Bataller; Sent Agostí, Guillamó Bellido, Andreu de Pous; Sent Thomàs, Guillamó Albiol, Johan Homdedéu.
Ítem, lo dit honrat consell provehí e ordenà que fos tramés per misatger a la ciutat de València en Guillem Agramunt en la dita jornada a entervenir en lo parlament en la dita ciutat e avenir-se de loch de president, e de substituir procurador si mester serà etc. ordinetur largo. Testimonis: Guillamó Aymar, Pere Nicholau e Pere Mas, menor.
Ítem, lo dit honrat consell provehí e donà càrrech que vingués un ballester e un cuyracer ací per fornir la vila de arneses, e que fes venir pólvora e viratons per servitut de la dita vila.
Ítem, per lo dit honrat consell de la dita vila fon provehit a una suplicació feta per en Berenguer d’Alçamora al dit honrat consell, lo qual mostrà a hull en plen consell .DC. [p]eus de pardals, per tal requeria lo dit honrat consell que li’n manàs fer albarà, al qual per lo dit honrat <consell> fon manat fer albarà de .IIII. sous, .III. diners, com tant muntasen a rahó de .VII. sous per mil·lenar.16
||5r La crida, de la qual dessús és feta menció, és ut sequitur:
Ara hojats que us fa saber l’onrat en Pasqual Bataller, lochtinent del honrat en Domingo Gaschó, justícia de la vila de Castelló, que per l’onrat consell de la dita vila, ab ferma del honrat regent lo officii de la batlia de la dita vila, la qual, axí com altres viles, ciutats e lochs dels regnes, terres e senyoria a la real corona d’Aragó sotsmeses, per no ésser conegut en aquelles certament a qui ne qual la dita real corona se pertany e qui deu ésser llur e nostre rey, príncep e senyor, aprés los dies del molt alt senyor rey en Martí, de gloriosa memòria, seria posada en perill e perills, sia mils guardada e conservada a la sobredita real corona, e per profit e utilitat de la cosa pública de la dessús dita vila, és stat stablit e o provehit e ordenat que alcun hom, vehí e o habitador de aquella dita vila no gos o presumesca exir fora lo terme de la damunt dita vila sens expressa licència del dit honrat justícia o son lochtinent, e açò sots pena de .XX. morabatins d’or dels béns del contrafahent, donadora, pagadora e aplicadora la mitat als cofres de la dita real corona e l’altra mitat a la obra de murs e vals (sic) de la dita vila. E, com lo dit honrat lochtinent de justícia sia stat request e instat per los honrats jurats de la dita vila que lo dit stabliment e o provisió e ordenació degués fer publicar, intimar e notificar per la dita vila e lochs acostumats de aquella ab veu de crida pública, per tal lo dessús dit honrat lochtinent de justícia ab la present pública crida intima e notifica lo dit stabliment e o provisió e ordenació a tuyt en general e a cascú en special, per ço que per alcú o alcuns ignorància no puxe ésser al·legada.
Encara lo dit honrat lochtinent de justícia, per rahon de la dita guarda e conservació, profit e utilitat de la dita vila e dels vehins e habitadors de aquella, ab la dita present pública crida, manà a tots e sengles hòmens de la dita vila que armes puxen portar que anant dins lo dit terme, ací a lurs heretats com als plans e heres qui són entorn o prop la dita vila vajen ab llurs armes e aquelles tinguen llà on aquén staran e ab aquelles se’n tornen a la dita vila, e no facen lo contrarii, e açò sots pena de .V. sous la dita pena, pagadora e aplicadora ut supra.
||5v Die dominica, .XXIª. iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. XIº.
Fon ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu d’en Jacme Barber, corredor e crida públich, ab so de nafil segons és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Domingo Gaschó, justícia, en Bernat de Belda, en17 Ramon Johan e en Pere Castell, jurats; en Berenguer Rodaner alias Castell, n’Anthoni Navarro, Francés Rebol, Guillamó Bellido, Guillamó Albiol, Johan Rubió, Bonanat Merí, Lorenç Bosch, Domingo Gatell, Pere Mas, Guillamó Març, Johan Miró, Francés Enyego, Jacme Mas, Garcia Vigoscha, mestre Rodrigo, Guiamó Merí, en Guillem Feliu, Phelip Merí, Johan Prats, Johan Mas, Pere Merí, Miquel Marçal, mestre Arnau de Peralta, en Bernat Cabeça, Johan Tauhenga, Matheu Morell.
Fon proposat per alguns prohòmens vells de la dita vila que plagués al honrat consell que·ls volgués delliurar de les guaytes de denit que la dita vila feya, per ço com no podien anar ne star per lo mur per sa gran vellea, e axí matex que·ls plagués haver qualque sguart en la cèdula de la ecclésia. Lo honrat consell donà càrrech als honrats jurats que veesen alguns vells si eren comportants en lo fet de les guaytes; si no, que·ls ne rellevasen. Axí matex, del fet de la ecclésia, que per ells fos vist e regonegut, e si ells entenien que·ls fes a tolre, que·ls fos tolt ço qui ells entendrien, e que si a alguns feya afegir, que·ls fos afegit.
Fon proposat per en Johan Vilaroja que plagués al honrat consell trametre misatger al Sant Pare, qui era a Sent Matheu, que fesen per manera que si cars era que la vila era vedada, que pogués dir misa a Senta Maria del Lidó, car ço que costarie, que ell se preferia pagar-ho. Ídem proposició fon feta per en Guillem Feliu que, advenint lo dit cars de vet, que pogués ésser dita misa a Senta Bàrbera, e que ell se proferia pagar-ho, de les quals coses l’onrat consell provehí que fos feta letra al honrat micer Bernat Abrí, e axí matex li fos donat càrrech sobre lo fet del delmar, com se’n havien a regir per manera que la vila ne fos delliura.
||6r L’onrat consell de la dita vila provehí e ordenà que la peyta que·s cull e acostuma collir en la dita vila, qui en l’any present fos lançada a .XVIII. diners per liura, emperò que y fos enadit .I. capítol que si major col·lecta s’ich devia fer, qui aquell qui la traurà sia tengut collir e plegar aquella.
Per l’onrat consell de la dita vila fon provehit e ordenat per més veus que lo portal de (sic) appellat d’en Trullols stigués ubert e lo d’en Pomar stigués tancat, ensemps ab los de Sent Agostí e lo18 portal appellat d’en Segura.
Die mercurii, .XXIIIIª. iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº.XIº.
Fon ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu d’en Jacme Matheu alias Barber, corredor e crida públich, ab so de nafil segons és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Domingo Gaschó, justícia, en Bernat de Belda, en Francés Sala, en Ramon Johan e en Pere Castell, jurats; Guillamó Març, Johan Prats, Jacme Mas, Bernat Frexinet. Johan Mas, Bernat Almenara, Pere Mas, Guillamó Merí, Pasqual Bataller, Pere Merí, Johan Rubió, Guillamó Albiol, Guillamó Bellido, Johan Miró, Berenguer Rodaner, Francés Enyego, Bernat Reboll, Domingo Gatell, Johan Homdedéu, Jacme Martorell, mestre Domingo Rodrigo, Matheu Morell, Lorenç Bosch.
Fon provehit per lo honrat consell que vingue un ballester ací a la dita vila e que port .L. ballestes; axí matex, fon provehit e ordenat per lo dit consell que vingués un cuyracer que portàs .L. cuyraces, per servitut les ballestes e cuyraces de la dita vila.
Lo molt honrat consell en la present jornada provehí per assessors de la dita vila los discrets en Francés Sala e en Ramon Johan, notaris.
||6v Ítem, lo honrat consell de la dita vila provehí, per rahon de una suplicació que era stada feta per n’Aparici Spà, qui plagués al honrat consell li fes pagar lo abeurador qui havia adobat. L’onrat consell provehí que li fos fet albarà a·n Bernat Moliner, que li fos pagat ço que fos just.19
Die lune, .XXVIIIIª. iunii dicti anni .CCCCi .undecimi.
Fon ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu d’en Jacme Matheu alias Barber, corredor e crida públich, ab so de nafill segons és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Domingo Gaschó, justícia, en Bernat de Belda, en Francés Sala, en R(amon) Johan e en Pere Castell, jurats de la dita vila; en Johan Prats, Francés Enyego, Guillamó Almenara, Francés Reboll, Jacme Mas, mestre Domingo Rodrigo, Johan Rubió, Guillamó Merí, Johan Mas, Johan Homdedéu, Pere Mas, Lorenç Bosch, Berthomeu Agramunt, Berenguer Rodaner, Bernat Cabeça, Matheu Morell, Anthoni Navarro, Pasqual Bataller, Johan Miró, Guiamó Març, Domingo Gatell, Johan Tauhenga, Guiamó Albiol.
Fon provehit per lo dit honrat consell, a una suplicació feta per en Pere Belloch e per en Apparici Codina, guardians de la céquia de la dita vila, que plagués al honrat consell fer-los albarà de la terça que·ls era deguda per lo honrat consell. Los fon manat fer lo dit albarà, ço és, a·n Codina de .XXX. sous e a·n Pere Belloch de .XXV. sous.20
Fon provehit per lo honrat consell que tots aquells que hiran a gu<a>ytar de dia als portals, que cascú sia tengut anar ab ses armes e se’n porte pa, vi e ço que haurà mester, e que negú no se’n gos partir21 del maytí tro al vespre, e açò sots pena de .V. sous reals de València; e de aquells no·n puxe fer gràcia ni mercè, pagadora la22 terça part a la corona real e les dues parts als cofres de la vila. Ítem, manà, sots aquella matexa pena, que tots aquells qui hauran a guaytar de de (sic) nit sien tenguts anar a ses guaytes ans del seny, e que sien en lo mur, e açò sots la dita pena de .V. sous, pagadora ut supra.
Ítem, lo honrat consell ordenà per sobrerodes que anasen tota la nit dos hòmens, e que fossen satisfets a rahó de .XV. lliures per any, e que fossen mudats cascun mes, e fon-ne donat càrrech per a la primera mesada a·n Johan Rubió e a·n Lorenç Bosch, vehins de la dita vila.
||7r Lo honrat23 justícia de la vila de Castelló manà a tots los consellers del dit consell en lo present dia de [h]uy celebrat que, sots virtut del sagrament que fet havien e pena de .X. morabatins d’or, aplicadors a la corona real la terça \part/ e les dues parts a la vila, que sien al toch de vespres ací en lo dit palau, e açò sots les dites penes, com lo consell entene delliurar la peyta.24
Ítem fon delliurada la peyta en lo dessús dit kalendari \e dia/ a·n Johan Prats per .DCCCC. sous, com no·s trobàs en encant per veu d’en Jacme Barber, qui aquella havia encantada per molts dies, qui per menys la collís, e li <fon> delliurada en lo palau dessús dit, presents los honrats justícia e jurats25 de la dita vila, sots la forma dels capítols d’aquén ordenats.
Die mercurii, .XXIIIIª. iunii, anni .CCCCi .XI.
Foren delliurats los pous de la vila de Castelló segons forma dels capítols, ço és, los pous de Senta Maria, e lo Nou \e lo de Vinamargo/, per veu d’en Jacme Barber, trompeta de la dita vila, en la plaça de la dita vila, e, com no·s atrobàs qui més los baxàs qui féu en Pere Boix, que aquells li foren liurats, ço és, lo de Senta Maria per .XXV. sous, e lo Nou per .XIX. sous, .VI. diners e lo de Vinamargo per26 .XV. sous, .VI. diners.27
Axí matex, fon delliurat en la forma dessús dita lo pou appellat d’en Guardiola a·n28 \Domingo/ Gatell per .XX. sous.29 Ítem, foren delliurats per semblant forma los pous d’en Guillem Miró,30 a·n Berenguer Gilabert, menor, ço és, lo d’en Guillem Miró per .XX. sous.31
Fon provehit per lo honrat consell a una suplicació al dit consell feta per lo honrat en Berenguer Rodaner, síndich e clavari de la dita vila l’any present, dient que, com ell hagués fetes [alcun]es despeses en servitut de la dita vila, \fetes per menut [les] quals mostrà en un qüern de paper per ço [que mostrant aquell] li f[oren] preses en compte/, per tal requerí plagués al honrat consell que li fes albarà. Lo honrat consell manà ésser vistes les dites despeses e que li fos fet albarà de aquelles.32