Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Vila-real I (1377-1394)»
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Joaquim Aparici Martí, 2021
© D’aquesta edició:
Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021
Universitat de València, 2021
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Arxiu Municipal de Vila-real, Llibre de sequiatge, 1551, f. 80v
Coordinació editorial: Maite Simón
Correcció: Elvira Iñigo / Pau Viciano
Maquetació: Inmaculada Mesa
ISBN (AVL): 978-84-482-6612-7 (paper)
ISBN (UV): 978-84-9134-859-7 (paper)
ISBN (UV): 978-84-9134-860-3 (ePub)
ISBN (UV): 978-84-9134-861-0 (PDF)
Edició digital
Introducció
Veritablement, es pot dir que Vila-real gaudeix d’un dels arxius valencians amb la documentació medieval, seriada i variada, de les més interessants i completes de tota la Comunitat Valenciana. El catàleg publicat ja fa alguns anys per Camarena i Doñate1 ens permet veure unes sèries cronològiques molt àmplies i continuades, especialment de llibres de claveria i de manuals de consells,2 que es complementa amb un nodrit grup de llibres de peita, així com un padró de riquesa de finals del XIV i altres dos d’inicis del XVI,3 a més de nombrosos pergamins i cartes.4 Es tracta de documentació generada per la institució del govern local, és a dir, el consell municipal i els seus representants, resultat del seu aparell burocràtic, de la qual es conservava només la relativa als aspectes que en aquells temps eren considerats importants, amb prevalència dels textos de privilegis o els de caràcter normatiu o comptable-fiscal, per la qual cosa es pot dir que la documentació que arriba a nosaltres és aquella que es considerava pràctica, operativa i administrativa.
Breument descrits, els manuals de consells són llibres de registre d’actes municipals on s’inscriuen els acords que, sota la fórmula d’ordenances o establiments, regulen tots els aspectes de la vida socioeconòmica sobre els quals el municipi té jurisdicció (abastament, obres, preus de productes, cura de les séquies, pagament de salaris, enviament de lletres, etc.). El caràcter oficial i normatiu d’aquests acords suposà que algunes de les ordinacions tingueren una validesa secular i foren integrades en un volum especial d’ordinacions i establiments, volum transcrit i publicat al seu moment per Vicent Gil, amb documentació del segle XIV al 1711.5
Amb el pas del temps, la redacció d’aquests manuals de consells adquireix una estructuració cada vegada mes definida per seccions: acords del consell i jurats, albarans de pagament, correu emanat dels diversos òrgans de gestió municipal, ordinacions i arrendaments. Precisament, és aquesta última secció la que no trobem als llibres del segle XIV, mentre que al XV es desenvolupa de forma irregular. Així, trobem a inicis i mitjans de la centúria capítols sobre l’arrendament de la cisa de les mercaderies, del pa, vi i civada; del tall de drap o bolla; del molí del Cap del Terme, etc. I a finals del XV i inicis del XVI d’altres, sobre l’arrendament de la panaderia, la venda de sal, etc.
Aquesta sèrie municipal fou completada amb els llibres de claveria, on el síndic pren nota de les dades i rebudes, despeses i ingressos municipals, amb especial atenció al resultat final establert entre un concepte i l’altre, controlat pels comptadors que, amb aquesta finalitat, nomenava el consell municipal. Per a aproximar-nos al Vila-real de la segona meitat del segle XIV resulten cabdals, tant per la quantitat com per la qualitat que presenten.
Finalment, les fonts fiscals sobre béns immobles poden ser emprades com a possible camí per aproximar-nos a la demografia de Vila-real, però cal tenir en compte que només hi consta part de la població, els propietaris d’un cert patrimoni o nivell de riquesa, i en queden exclosos els nihils i els exempts per privilegi. Als llibres de peita es consigna el nom del contribuent, la condició civil, l’ètnia i religió, la professió i si és foraster o no. I al costat, el total a pagar pels béns immobles (i de vegades, l’aveïnament o el ramat). D’altra banda, els padrons de riquesa ofereixen més informació aprofitable, ja que sota el nom de cada contribuent s’indiquen, ara sí, les propietats (casa, terra, vinya, horta, corrals, etc.) i el seu valor fiscal. J. A. del Pozo, utilitzà el padró de 1360-1370 per a apropar-se a l’estructura del parcel·lari i els nivells de riquesa i diversitat social en la segona meitat del XIV.6
Tot i aquesta abundància de fonts locals de caràcter municipal, es troba a faltar una altra tipologia documental que ens aproximaria a un altre nivell de la realitat socioeconòmica de la vila, com són els llibres del justícia i els protocols notarials. D’aquests últims, a l’Arxiu Municipal se n’han conservat dos complets i un altre fragmentari del notari vila-realenc Guillem Ocelló.7 Amb tot, aquest tipus d’aproximació és pot complementar amb l’existència d’altres dos protocols notarials de Francesc Mascarell, d’inicis del segle XVI, un conservat a l’Arxiu del Regne de València, i l’altre al del Col·legi del Corpus Cristi de València, conegut com a Arxiu del Patriarca.8
Finalment, cal dir que també es conserva la sèrie, molt completa, dels registres de la batlia de Vila-real a l’Arxiu del Regne de València, amb alguns volums de la segona meitat del segle XIV.9
Tot això vol dir que, a l’actual importància socioeconòmica de Vila-real en el conjunt de la província de Castelló (recordem que n’és la segona aglomeració demogràfica), se suma que ha permés un estudi en profunditat de la seua història medieval gràcies a la conservació d’aquests fons documentals, i també (i això no ho podem oblidar), al saber fer dels professionals que s’hi han fet càrrec de l’arxiu municipal els darrers anys. Vila-real compta, doncs, amb un bon recull bibliogràfic que ens apropa a la conquesta, repoblació i consolidació socioeconòmica de la vila al llarg dels segles XIII, XIV i XV. Als coneguts treballs de les primeres dècades del segle XX del pare Ramón de María o de Benito Traver,10 cal afegir tota una sèrie de publicacions que tingueren en la documentació conservada en l’arxiu vila-realenc el principal cos d’estudi, amb una temàtica molt variada, com són els treballs de J. M. Doñate Sebastiá, (sobre aspectes mèdics, seda, arqueologia, molins, etc.),11 de Ramon Ferrer Navarro (sobre la fundació, repoblació, demografia, onomàstica, etc.),12 de J. A. del Pozo Chacón (sobre societat i economia a finals del XIV),13 d’Àngels de Beltran (estudi sobre un llibre de claveria del XIV),14 de Joaquín Aparici Martí (sobre artesania, comerç, ramaderia, demografia, hàbitat dispers, música i festa),15 de Vicent García Edo,16 d’Inmaculada C. Román,17 de Vicent Felip,18 de Vicent Salavert,19 o de Vicent Gil.20
De fet, l’Ajuntament de la vila va publicar una important obra científica i de divulgació sobre la història del municipi, des dels seus orígens fins a l’actualitat, en la qual el professor Ramon Ferrer Navarro fa una valuosa síntesi del període medieval recollint tots els aspectes comentats.21
VILA-REAL EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIV
Jurisdicció
Vila-real no sempre fou patrimoni reial, en alguna ocasió també va ser senyoriu d’algun membre de la família del monarca, de manera que se separava de la corona, però hi mantenia un lligam molt estret. Aquestes situacions foren breus en el temps i es van donar especialment durant la segona meitat del segle XIV. Així, a pesar que el 21 de desembre del 1336 Pere el Cerimoniós confirmava els privilegis atorgats pels seus predecessors a Vila-real, entre els quals hi havia la impossibilitat d’alienar-la separant-la de la corona, els anys 1355-1356 la vila estava en mans de les infantes Joana i Constança i el 1356, dins del context polític i militar de la guerra amb Castella, Castelló i Vila-real foren donades a l’infant Enric de Trastàmara, que en fou el senyor almenys fins 1366, moment en què esdevé rei de Castella. Poc de temps després, el 10 de març de 1368, el Cerimoniós dona novament ambdues viles, juntament amb el castell d’Uixó i el feu i jurisdicció del lloc de Nules, ara a favor del seu fill l’infant Martí, i així es crea l’efímer comtat de la Plana. Els habitants de Castelló i Vila-real s’oposaren a aquesta donació, que fou revocada el 21 d’abril de 1368. Tanmateix, un parell de mesos després, el 24 de juliol, el rei donava novament ambdues viles, ara a favor del fill primogènit, l’infant Joan, donació que es tornava a revocar el 6 d’octubre del mateix any.
La titularitat del senyoriu encara va experimentar alguns canvis, que foren refutats pels dirigents locals i els habitants. Així, segons consta en els llibres conservats a l’Arxiu Municipal, entre 1372-1373 es pagaven rendes a la infanta Joana, senyora de Vila-real, en ajuda al seu matrimoni celebrat amb Joan, comte d’Empúries, qui ja al 1374-1375 apareix rebent les rendes com a senyor. Els habitants de la vila, però, volien retornar a la corona, i cercaren la quantitat de diners necessària per satisfer el rescat, obtenint en abril de 1377 l’absolució per a no retre homenatge al comte d’Empúries ja que Vila-real havia tornat a mans del rei. Tanmateix, aquesta situació durà poc, a l’octubre del 1380 la vila fou venuda pel rei al seu fill l’infant Martí, però davant les protestes i al·legacions, el rei revocà la donació al desembre següent. Novament, al maig de 1383 planava sobre la vila la possibilitat d’un nou traspàs, ara a favor de Pere de Centelles, conseller reial, camarlenc de la reina, i senyor del proper lloc de Nules, personatge amb qui Vila-real no tenia molt bones relacions a causa dels problemes sorgits al voltant de la pobla de Bonretorn, senyoriu del de Nules però situada dins del terme de Vila-real. De fet, el 14 de novembre de 1383 se’n produí la venda, que incloïa les rendes i drets del rei a la vila així com tota la jurisdicció, alta i baixa. Al gener del 1384 els de Vila-real tapiaren els portals i es prepararen a defensar la seua permanència en la corona. Després de moltes gestions, pareix que tot tornà al seu lloc al maig del 1384. Durant la resta de la centúria i segle XV, no hi hagué més intents de senyorialització de la vila, però sí tensions amb els senyors de Nules per la jurisdicció de la pobla de Bonretorn.
I és que el terme municipal de Vila-real estava ple d’altres entitats de població, de diferents característiques físiques i poblacionals. Al padró de riquesa de 1360 es comptabilitzen fins a 44 alqueries diferents distribuïdes per tot el terme, associades a un parcel·lari d’entre 2 i 4 jovades per terme mitjà. La possessió d’alguna d’aquestes alqueries es completava amb la propietat de 3 o 4 parcel·les properes que permetien racionalitzar al màxim l’explotació de recursos. D’algunes sols en sabem el nom, però d’altres en coneixem la ubicació o el valor. Així, l’alqueria de Bertomeu Juneda el major, que declara la terra, una jovada de vinya i 7 bòvids, era valorada en 1.300 sous; les dues que declara Guiamó Martí, una coneguda com Dellà Riusech, valorada en 3.000 sous (7 jovades de terra) i l’altra coneguda com Davall, que havia sigut de sa mare, valorada en 1.500 sous (4 jovades); o les dues de Joan Pineda, la primera situada al barranc de Ràtils, valorada en 2.500 sous (10 jovades de terra i vinya) i l’altra valorada en 3.500 sous (4 jovades de vinya i una de terra campa). En aquests casos es tracta segurament d’alqueries de tipus unifamiliar amb els seus annexos per al treball agrari. Però hi havia altres formes d’hàbitat més complexes, amb més habitants, edificis, un senyor, jurisdicció, etc., com ara són les pobles de Bellaguarda i Bonretorn.22
El cas de Bonretorn és força simptomàtic. Pobla dins del terme de Vilareal, però senyoriu de Pere de Soler en 1312 i a continuació dels Montcada, els quals el 1314 la veneren a Gilabert de Centelles, qui comprà castell, baronia i vila de Nules, juntament als llocs de Moncofa, Mascarell, Aiguaviva i Bonretorn. Ja el 1332 hi ha friccions entre Vila-real i els senyors de Bonretorn per qüestió de jurisdicció, que arriben a un punt àlgid el 1383, quan Pere de Centelles intenta comprar Vila-real. Els problemes de jurisdicció continuen durant tota la resta de la centúria i el segle XV, per exemple amb les càrregues comunitàries demanades per la vila als habitants de la pobla per a reparar els murs els anys 1375, 1381, 1429; a l’hora de contribuir en el pagament d’uns ballesters el 1429; o el 1475 quan el senyor de Bonretorn (i comte d’Oliva) pretén rebre el terç delme en el territori de Bonretorn i en la Torraça (que també pertany al terme de Vila-real). Però la lluita contra Vila-real no sols fou en l’aspecte jurisdiccional, sinó també en el religiós. Des de 1348, quan Vila-real estava submergida en la formació d’una milícia per a combatre els unionistes de Castelló, Bonretorn intentava obtenir del bisbe de Tortosa permís per a tenir fossar propi. Ja el 1366 Gilabert de Centelles havia obtingut permís per a soterrar els cossos dels difunts i celebrar matrimonis en l’església de la pobla, tot a pesar de les protestes dels de Vila-real.
Estructura urbana i població
La vila fou creada ex novo a finals del segle XIII. Per tant el seu plànol no respon a cap estructura d’hàbitat preexistent, ja que les cases o la pobla originària degué desaparèixer submergida en favor del plànol hipodàmic o en quadrícula típic d’un repartiment racionalitzat del nou espai a poblar. Estava voltada de muralla, amb les seues torres i un vall. Encara avui es conserva algun fragment del mur, visible a la casa de l’Oli, així com part de la torre Motxa. Dos carrers principals perpendiculars entre si (un és el carrer Major) divideixen el recinte en quatre parts (quarters), conegudes amb els noms de Sant Julià, Santa Maria, Santa Llúcia i Santa Caterina, que donen lloc també als quatre principals portals de la vila. En l’encreuament d’aquestes dues vies principals hi ha la plaça on estava la sala del consell, certs obradors, les sitges municipals, l’almodí o botiga del blat (d’on disposem d’un inventari dels pesos i mesures de l’any 1419). Paral·lels a aquests dos carrers, perpendiculars entre ells dos a dos, i a mitjan camí entre ells i els murs, quatre carrers més completaven el traçat urbà principal (hi destaquen el carrer d’Amunt i el carrer d’Avall). L’entramat es completava amb uns pocs carrerons més per facilitar el trànsit cap a les parts interiors dels quarters. En conjunt, carrers rectes i, des de la perspectiva actual, estrets. El subministrament de l’aigua procedia de dos pous (el de la plaça i el del racó o chich). Ja des de mitjans del XIV es documenta el raval de Santa Llúcia (enfront del portal de València), on se situava l’hospital de Sant Miquel i Santa Llúcia però també el bordell. I és que Vila-real, a finals del XIV, era una de les aglomeracions demogràfiques més importants al nord de la capital del regne: el 1379 comptava amb 590 focs, i el 1385 amb 587, símptoma d’estabilitat. En la part oposada de la vila, sorgeix el raval de Castelló, en el qual a finals del XV pren forma la moreria.23
Pel que fa a certs edificis singulars o d’importància per al desenvolupament d’un nucli urbà, cal mencionar que el 17 d’abril de 1275 Jaume I atorga llicència a Pere Dahera per a construir i edificar un hospital en la vila. El 1380 l’administració d’aquest espai, l’hospital de Sant Miquel i Santa Llúcia, està en mans del consell. Per un inventari del segle XV sabem que disposava de 4 llits per atendre els necessitats, i que existia llicència per acaptar, encara que hi havia moltes almoines pietoses i ofrenes, així com l’obligació per part de l’hospitaler que després del seu òbit, els seus béns (o el 50 % d’aquests) passara a engreixar el patrimoni per al manteniment d’aquest hospital.24
Altres edificis documentats durant la segona meitat del XIV són la presó de la vila (1373) i alguns hostals inscrits al padró de riquesa de l’any 1360, com el de Pere Malrich, el de l’hereua de na Balesta situat al raval, i el de Joan de Calaceyt situat prop del portal de València. També hi ha edificis religiosos, com l’església dedicada a Sant Jaume, construïda allà pel 1298, d’una única nau amb un absis de tres altars i capelles adossades a la nau. La documentació de l’Arxiu Municipal permet veure tot el seguit d’obres i reformes fetes des de finals del segle XIV fins a ben avançat el XVI.25
Desenvolupament econòmic
Amb la carta pobla de febrer de 1274, el rei Jaume I concedia el privilegi de mercat setmanal establert per a cada dissabte, així com una fira anual, la data de la qual quedava a voluntat dels pobladors de la vila sempre que no destorbara la de Castelló i les poblacions properes. Al document s’indica que totes aquelles persones que anaren o tornaren bé a la fira o al mercat romanien sota protecció reial i poc després, segons privilegi del 4 de març de 1274, s’afegia que també quedaven eximits del pagament de la lleuda i peatge durant sis anys. Aquesta fira pareix que se celebrava al llarg de 15 dies des de la festa de Sant Mateu (21 de setembre), fins que, el 16 de setembre de 1347, es mudà la data establint-se, també durant 15 dies, a partir del dia de Sant Martí (11 de novembre). Però, a inicis del segle XV sorgí un problema. Amb data 30 de juny de 1402 el rei Martí l’Humà permetia el manteniment de la celebració de les fires de Castelló i de Morvedre, a pesar de la proximitat cronològica amb la fira d’Almassora. Els de Vila-real se sentiren perjudicats per la situació i a finals d’octubre del 1404 es creuen vàries missives del consell de la vila, que demanava iniciar la fira el 2 de novembre, amb el lloctinent del governador, qui els ordenava que no mudassen la fira. La qüestió no es degué solucionar, ja que encara en agost de 1427 el consell vila-realenc, en un intent d’ordenar el seu espai econòmic, acorda demanar al rei la gràcia d’atorgar fira a la vila després de la fira de Castelló, i també la possibilitat de canviar el mercat setmanal al dimecres.26
Vila-real estava integrada dins la via principal de comunicació terrestre que travessava el regne de nord a sud. Aquesta via quedava articulada i complementada per la navegació de cabotatge amb els carregadors marítims de Nules, Borriana, Castelló, Moncofa i Almassora. Vila-real, que està a uns pocs quilòmetres de la mar, gaudí de la possibilitat de tenir carregador a Borriana, ja que en la carta pobla se li concedien els mateixos privilegis i emprius. Ja el 1377 el consell de la vila autoritzava dos pescadors a construir una barraca a «l·areny de la mar, on ja la dita vila ha acostumat tenir barraqua». Calia fer-la de canyes, amb portes, per aixoplugar els pescadors i les seues xarxes. El 1419 els jurats de la vila acordaren novament «que sie feta per la dita vila una barraqua en la mar, en lo terme de Buriana, segons solia ésser en temps passats, e açò per continuar lo aempriu que la dita vila ha en lo dit terme». Amb tot, aquests emprius foren derogats per ordre reial el 1426.27
D’altra banda, a la Plana, el desenvolupament de l’agricultura hidràulica se serví de l’aigua del riu Millars. A Vila-real, una extensa xarxa de séquies, files i braçals canalitzava les aigües d’aquest riu cap a la séquia Major gràcies a l’assut. Aquesta séquia després de vorejar el riu es dirigia cap a la vila, partida en dos: Sobirana o Roja i Jussana, que al seu torn es dividien en multitud de sèquies menudes que portaven l’aigua a les diferents parcel·les amb possibilitat de reg. A Vila-real, el terme hort determina un camp regat de 1,5 fanecades, i el valor de la parcel·la augmentava a mesura que s’apropava a la séquia Major i la vila, i minvava a mesura que s’allunyava cap al regadiu nou o segon sedeny. Amb tot, l’àrea de regadiu no era massa gran. El 1360 la reconstrucció efectuada de l’espai ocupat pels distints tipus de cultiu i dels valors fiscals globals indicava que aquesta àrea de regadiu no superava el 16 % del total conreat. Però, segons les dades oferides per a l’any 1566, el percentatge hauria crescut fins al 37,23 %.
Tanmateix, a Vila-real s’observa el progressiu trencament de l’equilibri de la clàssica trilogia mediterrània. D’una banda s’intensifica el cultiu del cereal però al mateix temps es redueix el de la vinya, que serà substituïda a poc a poc per garrofers i oliveres. Així, l’olivera passa d’ocupar el 1360 un 1,06 % de la superfície conreada a un 21,22 % el 1566. La vinya (amb mallol) descendeix del 28,15 % de 1360 al 12 % de 1566. I els garrofers, dels quals no hi ha constància en 1360, ascendeixen a un 5,5 % el 1566. A més, encara que no es menciona específicament als llibres de peita, des de 1388 s’hi detecta la presència d’arròs, amb una posterior ordenança, de 1434, que indicava els llocs on no se’n permetia el cultiu i la zona on sí que es podia conrear, a saber, des del riu Sec cap a Nules, la zona més allunyada de la vila. Amb tot, se’n prohibeix el cultiu el 1504.28
Pel que fa a la ramaderia, aquesta quedava integrada en l’espai econòmic organitzat des de la perspectiva de l’agricultura. Es tracta de ramaderia autòctona que aprofitava les pastures municipals, minses i en franca competició amb la terra destinada als cultius, però amb possibilitats de transhumància cap a les veïnes terres de Terol, aspecte ja formalitzat des de 1325 pel rei Jaume II. De fet, la reciprocitat de pastures queda recollida als llibres de peita de Vila-real amb la presència de nombrosos pastors o ramaders d’aquelles terres del sud d’Aragó que arriben a Vila-real amb els seus ramats. A títol d’exemple, el 1451 hi arribaren 4.660 caps de bestiar provinents de terres de Terol (Tronchón, Puertomingalvo, Fortanet, Galbe, Exarc, Mosqueruela, etc.) més 1.030 de Castelló i Catí. Amb alguna excepció, es tracta bàsicament d’ovelles.
A més, el sector secundari de Vila-real oferirà nous vectors per al creixement econòmic de la vila i la diversificació de les ocupacions laborals. Des del 1326 tenim ordenances que regulen el treball del cuiro, i el 1360 es documenta una adoberia. També hi ha constància d’altres sectors manufacturers amb un important volum de treballadors i d’activitats des de finals del XIV fins a inicis del XVI. Així, la construcció edilícia resulta molt activa segons ens mostra la conservació completa d’algun llibre d’obres del mur (1382), així com les contínues referències contingudes als manuals de consell sobre reparacions dels murs, torres, etc. I, per descomptat, és el sector de la manufactura tèxtil el que aconsegueix un enlairament considerable, especialment al llarg del segle XV amb les bases assolides la centúria anterior. Diverses ordenances del XIV parlen de com cardar la llana, de pentinar-la, de rentar draps en les sèquies, de plegar-los, etc. La reduïda nòmina d’artesans i els pocs teixidors dels anys 1394-95 donaran pas a una bulliciosa activitat als següents anys.
Finances
Finalment, i pel que fa a la hisenda municipal, el volum d’ingressos i despeses es pot seguir observant l’evolució comptable a través dels diferents llibres de claveria de Vila-real. Afortunadament disposem d’alguns estudis per al segle XIV. Així, en l’exercici del període 1348-1349 s’ingressa un total de 12.499 ss. 10 dd. i es gasta un total de 12.986 ss. 9 dd. Crida l’atenció la recaptació de la peita, 7.975 ss. dels quals sols en van a parar al rei 1.000. La cena d’absència és de 500 ss. En el període 1362-1363, s’ingressen 32.005 ss. 10 dd. i es gasten 31.945 ss. 4 dd. S’ha reduït l’ingrés per la peita (5.373 ss. 10 dd.), però s’ha compensat amb les cises (5.227 ss. 6 dd.). Cal tenir en compte que ambdós períodes tenen importants despeses en defensa, per la guerra de la Unió i per la guerra amb Castella. A banda, en els exercicis de 1362-63, 1364-65 i 1366-67 s’efectuaren diversos pagaments connectats amb els subsidis aprovats en corts, entre els quals cal destacar els 14.230 ss. satisfets en 1364-65. Entre 1376 i 1386 s’invertiren 25.080 ss. en les obres de reparació del mur i les peticions extraordinàries de la senyoria, emparades en la constant amenaça de venda o traspàs de la vila, suposaren desembossaments importants, com els 16.000 ss. de 1372-73, els 21.000 ss. de 1377-78 o els 25.000 ss. de 1382-83.
La satisfacció de les quantitats mencionades no hauria estat possible sense una reforma de l’estructura dels ingressos municipals. Mentre que en 1348 la font principal de numerari per a la hisenda local era la peita, en 1362-63 ja s’havia produït el canvi en favor de les cises i el deute públic, i la peita quedava vinculada al pagament de pensions censals. Però el deute públic es convertí en un llast per a l’economia local, el que provocà en 1379-80 la necessitat d’una «derrama» extraordinària sobre la població, segons el nivell de riquesa, per a redimir censals, i una dècada després una operació de venda de pensions censals a un millor interès (8.000 ss. censals a preu de 117.000 ss.), invertits en operacions de quitament. Amb tot, l’endeutament censal serà un problema continu al llarg de la següent centúria.29
ELS MANUALS DE CONSELLS DEL SEGLE XIV
Aquests llibres, que arrepleguen les ordenances i acords presos pels jurats i consell municipal, mantenen unes característiques formals durant tot el període cronològic estudiat. No es tracta de llibres elaborats en pergamí (sols les cubertes, amb la reutilització de pergamins que contenen altra informació), sinó en paper, elaborats pel notari-escrivà municipal, sense decoracions ni lletres capitals, ni utilització de colors per a diferenciar títols o parts inicials dels ítems. No són llibres de luxe, es tracta de llibres de gestió, d’utilització quotidiana i la informació que contenen serveix administrativament als interessos del municipi. Per això apareixen contínues anotacions marginals, textos afegits, correccions i ratllades, etc.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 0
(del 18 de maig de 1377 al 30 de maig de 1378)
Es tracta d’un volum de 94 fulls de paper escrits, i d’altres en blanc enmig. El manuscrit apareix numerat en aràbics per una mà posterior, amb llapis, a la part superior dreta dels fulls. Però a partir del full 15 no s’ha respectat l’existència de fulls en blanc, i s’han numerat solament aquells que tenien escriptura. He mantingut aquesta numeració per facilitar la localització documental. Aquest manuscrit presenta una estructura clara en les parts que el componen (quatre en total). Al full 1r hi ha l’encapçalament del llibre amb el nom dels jurats i una invocació religiosa, que dona peu als acords i ordenances. Al full 21r apareix el registre d’albarans. Al 55r les anotacions sobre els viatges dels missatgers. Al 63r, el correu enviat i rebut per part dels jurats.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 1
(8 de juny de 1382 a 14 d’abril de 1383)
El manuscrit manté en alguns moments un cert desordre cronològic en les anotacions (per exemple, als fulls 33-35). Es tracta d’un volum de 54 fulls de paper, de 210 × 160 mm, amb coberta de pergamí reutilitzat. El fulls estan numerats per una mà molt posterior amb aràbics escrits amb llapis, respectant (a diferència de l’anterior), els fulls en blanc. El conjunt escrit no presenta títols per diferenciar capítols o seccions, com s’havia fet al manual número 0, amb excepció del full inicial on apareix la llista d’alguns dels càrrecs municipals del moment. Es passa dels acords presos pels jurats al registre d’albarans, o d’aquests a la correspondència dels jurats, o d’aquesta al registre dels missatgers, deixant simplement alguns fulls en blanc entre el que podem considerar les diferents seccions del llibre (fulls 23v-24r, 40r-42r, 49r-50r). Cal indicar també que s’ha produït el reaprofitament d’alguns fulls, com en la redacció de l’acte del 18 de juliol de 1382 (full 44r-v), que continua en la part inferior dels fulls anteriors (43v-44r).30
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 2
(21 de maig de 1383 al 18 de maig de 1384)
Volum de 124 fulls numerats amb llapis i en aràbics per una mà posterior. S’han numerat també els fulls en blanc. Els últims, que corresponen a les anotacions de les missatgeries, estan deteriorats en la part superior per taques d’humitat, el que provoca l’existència de llacunes en la lectura i transcripció. L’estructura interna del llibre no queda ben definida. El full 1r-v està en blanc i a continuació s’inicien els acords de consell. Al full 31r sí que apareix el títol del registre dels albarans de manament. L’inici del correu dels jurats es marca amb alguns fulls en blanc, concretament del 61v al 63v. Finalment, es deixa en blanc el full 115 per a iniciar en el següent les anotacions de les missatgeries. Aquest volum conté alguns fulls afegits al manuscrit, com ara entre els fulls 107-108.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 3
(17 de maig de 1388 a 19 de maig de 1389)
Volum de 77 fulls numerats amb llapis i aràbics per una mà posterior, numerant també els fulls en blanc. El llibre ha estat restaurat reconstruint-se aquelles parts perdudes (marge, forats, etc.). A tots els fulls inicials els falten els angles superiors, cosa que provoca la pèrdua d’una o dues paraules a l’inici de cada un d’ells. Manté l’estructura interna clàssica, amb fulls en blanc per a assenyalar les separacions temàtiques. El full 1r encapçala el llibre amb els acords del consell, però sense mencionar el nom dels jurats. Queden en blanc els fulls 12 a 15, i al 16 s’inicien els albarans de manament del consell. Queden en blanc del 37 al 43, i al 44 s’inicia el correu dels jurat. Queda en blanc del 70 a 71, i al 72 s’inicien les anotacions de les missatgeries.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 4
(26 de maig de 1393 a 5 de maig de 1394)
Volum de 62 fulls numerats amb llapis i aràbics per una mà posterior, numerant també els fulls en blanc. Manté l’estructura interna clàssica. Al full 1r apareix la llista dels càrrecs municipals i l’encapçalament dels acords del consell. El full 19 en blanc dona pas al registre d’albarans de manament, que comença al full 20. Després queda en blanc el full 45, i en el 46 s’inicia la correspondència municipal. El 55 queda en blanc, i al 56 s’inicien les anotacions de missatgeries. A diferència dels altres manuals, en tot aquest manuscrit es percep una tendència a abreujar un procediment administratiu ja conegut, a establir fórmules per racionalitzar l’escriptura i estalviar el màxim possible d’espai i de temps. Per això, moltes vegades el formulisme final de la redacció d’un document queda reduït a l’expressió «en testimoni, etc.», mentre que als anteriors es redactaven un parell o tres de línies. A més, a l’inici dels ítems ja no s’inclou sempre, com abans, el nom de tots els jurats, sinó que s’abreuja amb «els jurats». Fins i tot en algun cas, f. 48v, una lletra enviada al justícia d’una altra localitat queda inacabada sota la fórmula «sia feta, sens pus e sens mes, segons la letra dejús scrita directa al justícia de Nuvles».
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, S/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.
5. Se simplifiquen de les consonants dobles només a inici de paraula.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.
8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesis: R(amon).
10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí que poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se amb un signe d’interrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase, indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.
22. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.
BIBLIOGRAFIA
APARICI MARTÍ, Joaquín, «El trabajo de los jóvenes en la edad media. Contratos de “afermament” en Vila-real», Millars, Espai i Història, 18 (1995), pp. 97-112.
— Producció manufacturera i comerç a Vila-real (1360-1529), Vila-real, Ajuntament, 1996.
— «Vila-real y los ganados de Teruel en el s. XV», BSCC, 75, 1999, pp. 308-323.
— «Juglares mudéjares en Vila-real durante el siglo XV», Actas del X Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2007, pp. 579-592.
— «De molinos, alquerías y poblas. Hábitat mudéjar disperso en la Plana de Vilareal y Burriana (ss. XIV-XVI)», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2009, pp. 707-727.
— «Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV», Saitabi. Homenaje al profesor Pedro López Elum, Saitabi, 59 (2009), pp. 97-116.
APARICI, Joaquín; Jorge APARICI, «Els músics en la festa medieval. Vila-real de 1348 a 1500», BSCC, 84 (2008), pp. 89-165.
— «Les relacions institucionals com a recurs didàctic. Convivència i resolució de problemes. L’exemple d’Almassora i Vila-real durant l’Edat Mitjana», en J. Soriano (coord.), Els orígens de la vila d’Almassora. Nous documents, noves visions, Castelló, UJI, col. Humanitats, 58, 2019, pp. 151-174.
APARICI, Joaquín; Vicent GARCÍA, «El territorio de Alqueries entre los ss. XIII y XVI», en Alqueries, el temps d’un poble, vol. I, 2004, pp. 147-331.
BELTRAN, Àngels de, «L’economia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», I Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Nules, 1990, pp. 131-139.
CAMARENA, José; José M. DOÑATE, Catálogo del archivo histórico municipal de Vila-real, Diputació de Castelló, 1986.
DOMINGO, Concepción, La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo, Castelló, Caixa d’Estalvis, 1983.
DOÑATE SEBASTIÁ, José M., «Un año de vida municipal en el Villarreal del siglo XIV. El manual de consell número 1 del Archivo Municipal», BSCC, 34 (1958), pp. 110-138.
— «Villarreal en el itinerario vicentino», BSCC, 35 (1959), pp. 129-138.
— «Salarios y precios durante la segunda mitad del siglo XIV», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol. 2, Barcelona (1962), pp. 417-506.
— «Evolución urbana de Villarreal», VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 1969, vol. I, pp. 149-163.
— «Datos negativos referidos a la Plana de Castellón en relación con la peste de 1348», VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 1969, vol. II, pp. 27-43.
— «Hace 500 años. El Villarreal de 1470 visto desde su archivo», Datos para la historia de Villarreal, 1973, vol. I, pp. 183-194.
— «Sobre el general del tall del drap o del quarter», Datos para la historia de Villarreal, 1973, vol. I, pp. 195-204.
— «Saludadores y médicos en la baja edad media», Datos para la historia de Villarreal, 1977, vol. IV, pp. 11-21.
— «Las juderías de la Plana», Datos para la historia de Villarreal, 1977, vol. IV, pp. 25-38.
— «Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida. La parroquial de San Jaime de Villarreal», Datos para la historia de Villarreal, 1982, vol. V, pp. 7-42.
— «La Torre Mocha», Datos para la historia de Villarreal, 1982, vol. V, pp. 161-180.
— «El hospital de San Miguel y Santa Lucía. Siete siglos de historia en 100 documentos», Datos para la historia de Villarreal, 1984, vol. VI, pp. 9-98.
— «El gobierno de la villa», Datos para la historia de Villarreal, 1984, vol. VI, pp. 107-166.
— «Delitos y delincuentes. La Plana, época foral», BSCC, 64 (1988), pp. 309-333.
— «En torno a nuestras ferias: Santa Catalina», Cadafal (1988), s. f., doc. 1-4.
— «Molinería y molinos en la Plana de Castellón», BSCC, 66 (1990), pp. 99-123.
FELIP, Vicent, «Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximació a l’actitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona», BSCC, 55 (1989), pp. 51-87.
FERRER NAVARRO, Ramon, «Una fundación de Jaime I: Villarreal», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 10 (1975), pp. 403-437.
— «La Plana: su estructura demográfica en el siglo XV», Cuadernos de Historia anexos a la revista Hispania, 5 (1975), pp. 67-91.
— «Onomàstica i mobilitat de la població de Vila-real (ss. XV-XVI)», BSCC, 81 (2005), pp. 352-369.
— «El naixement d’un poble», en Història de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2010, pp. 3-44.
GARCÍA, Arcadi; Vicent GARCÍA, Carta pobla. Vila-real. Febrer, 1274, Vila-real, Ajuntament, 1995.
GARCÍA EDO, Vicent, «Adopció del fur de València per la vila de Vila-real a les corts generals del regne de 1329-1330», Miscelánea homenaje a José M. Doñate, Castelló, UJI, 1993, pp. 195-215.
GIL VICENT, Vicent, «Noblesa i poder senyorial al temps dels Viciana (1461-1581)», Saó, 32 (2002), pp. 11-14.
— Ordenances municipals de Vila-real (ss. XIV-XVIII), València, PUV, col. Fonts Històriques Valencianes, 2002.
— Nos Jacobus. Els orígens de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2008.
GUINOT, Enric; Joaquín APARICI, «Bellaguarda: un pequeño señorío territorial periurbano en la Valencia bajomedieval», Seminario de Historia Agraria, 15 (1998), pp. 185-205.
IGUAL, David, «Non ha porto alcuno ma sola spiaggia. La actividad marítima valenciana en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 101-134.
MARÍA, Ramón de, «Un hospital y dos puentes», BSCC, XVII (1934), pp. 38-45.
— El repartiment de Burriana y Villarreal, Vila-real, Caja Rural, 1935 (ed. facsímil).
POZO CHACÓN, José A. del, Prohoms i camperols. Espai agrari i poder local a Vila-real (1362-1386), Vila-real, Ajuntament, 1995.
ROMÁN, Inmaculada, El regadío de Vila-real durante los siglos XIII-XV. Orígenes, administración y conflictos, Vila-real, Ajuntament, 2002.
SALAVERT, Vicent, Aproximació a la Germania a Vila-real (1520-1521), Vila-real, Ajuntament, 1988.
TRAVER, Benito, Historia de Villarreal, Vila-real, Establecimiento tipográfico de Juan Botella, 1909.
— «Del fallecimiento de la reina doña María de Luna», BSCC, 3 (1922), pp. 416-422.
¶ 1 J. CAMARENA, J. M. DOÑATE, Catálogo del archivo histórico municipal de Vilareal, Diputació de Castelló, 1986.
¶ 2 Els manuals de consells són seixanta-quatre llibres que abasten des de l’any 1377 fins al 1521. Del segle XIV sols se’n conserven cinc que són els transcrits en aquest treball. Els llibres de claveria són un total de 85 volums que abasten des del 1348 fins al 1521. De fet, d’aquesta tipologia documental es conserven un total de 26 llibres de la segona meitat del segle XIV.
¶ 3 Els llibres de peita que corresponen al període medieval són del segle XV i inicis del XVI. Un total de 17 volums que van des del 1435 fins al 1516 i que recullen bàsicament nòmines de contribuents i quantitats assignades. Això es complementa amb un padró de riquesa datat, aproximadament, als anys 1360-70, i un altre del 1523, on es detalla el conjunt del parcel·lari i el seu valor.
¶ 4 Es tracta d’un centenar de documents aproximadament, molts d’ells cartes de resposta del justícia d’una localitat propera per algun assumpte que implica Vila-real o els seus veïns.
¶ 5 Vicent GIL VICENT, Ordenances municipals de Vila-real (segles XIV-XVIII), València, PUV, col. Fonts Històriques Valencianes, 2002.
¶ 6 José A. del POZO CHACÓN, Prohoms i camperols. Espai agrari i poder local a Vila-real (1362-1386), Vila-real, Ajuntament, 1995.
¶ 7 Els protocols de Guillem Ocelló abasten de 1425 a 1427, de 1433 a 1434, i se’n conserva un fragment del 1428.
¶ 8 ARV, protocol de Francesc Mascarell (1509), signatura 1429. APPV, protocol de Francesc Mascarell (1513), signatura 22756.
¶ 9 ARV, Mestre Racional, Batlia de Vila-real, signatures 4952-5001. Es tracta d’una sèrie de 49 llibres que abasten des del 1355 fins al 1501. La sèrie presenta salts fins l’any 1445 (10 llibres), però a partir d’aleshores es conserven tots els volums.
¶ 10 Ramón de MARÍA, El repartiment de Burriana y Villarreal, Vila-real, Caja Rural, 1935 (ed. facsímil). Benito TRAVER, Historia de Villarreal, Vila-real, Establecimiento tipográfico de Juan Botella, 1909.
¶ 11 J. María DOÑATE SEBASTIÁ, Datos para la historia de Villarreal, Vila-real, Anubar ediciones, 1972-1980, 7 vols.
¶ 12 Ramon FERRER NAVARRO, «Una fundación de Jaime I: Villarreal», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 10 (1975), pp. 403-437; «La Plana: su estructura demográfica en el siglo XV», Cuadernos de Historia anexos a la revista Hispania, 5 (1975), pp. 67-91; «Onomàstica i mobilitat de la població de Vila-real (ss. XV-XVI)», BSCC, 81 (2005), pp. 352-369; «El naixement d’un poble», en Història de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2010, pp. 3-44.
¶ 13 José A. del POZO CHACÓN, Prohoms i camperols, cit.
¶ 14 Àngels de BELTRAN, «L’economia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», I Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Nules, 1990, pp. 131-139.
¶ 15 Joaquín APARICI MARTÍ, «El trabajo de los jóvenes en la edad media. Contratos de “afermament” en Vila-real», Millars, Espai i Història, 18 (1995), pp. 97-112; Producció manufacturera i comerç a Vila-real (1360-1529), Vila-real, Ajuntament, 1996; «Vila-real y los ganados de Teruel en el s. XV», BSCC, 75, 1999, pp. 308-323; «Juglares mudéjares en Vila-real durante el siglo XV», Actas del X Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2007, pp. 579-592; «De molinos, alquerías y poblas. Hábitat mudéjar disperso en la Plana de Vila-real y Burriana (ss. XIV-XVI)», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2009, pp. 707-727; «Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV», Homenaje al profesor Pedro López Elum, Saitabi, 59 (2009), pp. 97-116.
¶ 16 Vicent GARCÍA EDO, «Adopció del fur de València per la vila de Vila-real a les corts generals del regne de 1329-1330», Miscelánea homenaje a José M. Doñate, Castelló, UJI, 1993, pp. 195-215.
¶ 17 Inmaculada ROMÁN, El regadío de Vilareal durante los siglos XIII-XV. Orígenes, administración y conflictos, Vila-real, Ajuntament, 2002.
¶ 18 Vicent FELIP, «Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximació a l’actitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona», BSCC, 55 (1989), pp. 51-87.
¶ 19 Vicent SALAVERT, Aproximació a la Germania a Vila-real (1520-1521), Vila-real, Ajuntament, 1988.
¶ 20 Vicent GIL VICENT, Ordenances municipals de Vila-real…, cit; «Noblesa i poder senyorial al temps dels Viciana (1461-1581)», Saó, 32 (2002), pp. 11-14; Nos Jacobus. Els orígens de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2008.
¶ 21 Història de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2010.
¶ 22 Vicent FELIP, «Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del segle XIV. Aproximació a l’actitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona», BSCC, 55 (1989), pp. 51-87. Enric GUINOT, Joaquín APARICI, «Bellaguarda: un pequeño señorío territorial periurbano en la Valencia bajomedieval», Seminario de Historia Agraria, 15 (1998), pp. 185-205. Joaquín APARICI, Vicent GARCIA, «El territorio de Alqueries entre los siglos XIII y XVI», en Alqueries, el temps d’un poble, vol. I, 2004, pp. 147-331.
¶ 23 J. María DOÑATE, «Evolución urbana de Villarreal», en VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. I, 1969, pp. 149-163. Ramón FERRER, «El naixement d’un poble», en Història de Vila-real, 2010, pp. 3-44.
¶ 24 Id., «El hospital de San Miguel y Santa Lucía. Siete siglos de historia en 100 documentos», Datos para la historia de Villarreal, vol. VI, 1984, pp. 9-98.
¶ 25 Id., «Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida. La parroquial de San Jaime de Villarreal» Datos para la historia de Villarreal, vol. V, 1982, pp. 7-42.
¶ 26 Id., «En torno a nuestras ferias: Santa Catalina», Cadafal (1988), s. f., doc. 1-4.
¶ 27 David IGUAL, «Non ha porto alcuno ma sola spiaggia. La actividad marítima valenciana en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 101-134.
¶ 28 Concepción DOMINGO, La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo, Castelló, 1983. José A. del POZO, Prohoms i camperols…, cit. Ramón FERRER, «El naixement d’un poble»…, cit. Joaquín APARICI, «Les relacions institucionals com a recurs didàctic. Convivència i resolució de problemes. L’exemple d’Almassora i Vilareal durant l’edat mitjana», en J. Soriano (coord.), Els orígens de la vila d’Almassora. Nous documents, noves visions, Castelló, UJI, 2019, pp. 151-174.
¶ 29 Àngels de BELTRAN, «L’economia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», en I Congrés d’Història i Filologia de la Plana, 1990, pp. 131-139. José A. del POZO, Prohoms i camperols…, cit.
¶ 30 Cal indicar que hi ha un treball de regest documental d’aquest manual de consells, amb xicotetes errades cronològiques, publicat per José María DOÑATE SEBASTIÁ, «Un año de vida municipal en el Villarreal del siglo XIV. El manual de consells número 1 del Archivo Municipal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 34 (1958), pp. 110-138.
Manual de Consells Núm. 0 (1377-1378)
||1r Libre dels notaments de consell del temps dels honrats en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real.
In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.
Anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. septimo.
Die lune, .XVIIIª. die madii anno a Navitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, tot lo dit consell a una veu concordat feu gràcia e volch que gràcia sie feta a·n Arnau Bosch, olim síndich e dispenser de la dita vila, de tota aquella quantitat en què per los comptadors de la dita vila ere stat condempnat lo dit n’Arnau en la reddició del seu compte per rahon de pena de deenes, segons que en la1 dita condempnació, la qual és scrita en lo libre del compte del dit n’Arnau Bosch aprés la diffinició del dit compte largament és contengut, volent encara lo dit consell que dels .D. sous que·l dit n’Arnau Bosch pagà a·n Martí Contigoch de aquells .DCXXII. sous, .VI. diners ||1v que com a síndich reebé d’en Arnau Aïç, olim justícia de la dita vila, segons que en lo libre de la cort apar, que jassie lo dit n’Arnau no tingue albarà de manament que fes la dita paga, que los dits comptadós li reeben en los dits comptes la data o paga dels dits .D. sous per lo dit n’Arnau pagats al dit en Martí Contigoch, si emperò lo dit n’Arnau donarà e liurarà sufficient e bastant cautela de la dita paga com lo dit consell volgués e suplís lo deffalliment del dit albarà de manament. Et reebuda la dita data, que los dits comptes del damunt dit libre del dit n’Arnau Bosch sien diffinits per los dits comptadós no contrastant la deffinició que ja n’avien feta, la qual lo dit consell volch que anàs per no feta.
Ítem, acordà encara lo dit consell, elegí e assignà en comptadós dels comptes de la dita vila, és a saber, en Pasqual Torner e a·n Ramón Vinyoles, als quals lo dit consell donà loch e plen poder de hoir e diffinir los dits comptes, e que los dits comptadós hajen per llur salari de hoir e diffinir los damunt dits comptes, ço és, de cascun libre de síndich e dispenser que hoiran e diffiniran entre abduy los dits comptadors .XL. sous, ço és, cascun d’ells vint sous. Ítem, de cascun libre de peyter que hoiran e diffiniran hajen entre abduy los dits comptadós vint sous tan sola-||2rment, ço és cascú d’ells deu sous, e que los dits comptadors hajen a justificar les cèdules que a justificar faran franquament e sens alcun salari.
Die iovis, .XXIª. die madii, anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que na Saurina, muller quondam d’en Guillem Foçmany, hospitalera del hospital de Sancta Lúcia, hisque del dit hospital e que·ls jurats la’n facen exir de continent com se atrob que y done mala administració. Quant és a açò que la dita dona mès en lo dit hospital quant hi entrà e ço que deu traure, que sie regonegut, e que ço que per justícia se atrobarà que deje haver a traure, que li sie donat. Et que entretant los jurats que cerquen alcun bon hom per a hospitaler del dit hospital, et que de present, tro que hajen trobat alcun bon hom per a hospitaler del dit hospital, que comanen aquell a alcun bon hom qui reje e tingue aquell tro que·n haje hospitaler.
Die dominica, .XXXIª. die madii, anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat per aquell que en Marquo de Calaceyt vaje ab en Berthomeu ||2v Çamel a aquells lochs on lo dit en Berthomeu Çamel és stat penyorat contra forma de la franquea, per reebre les scriptures e protestacions que lo dit en Berthomeu Çamel proposarà, e que·l dit en Marquo haje cascun jorn anan, estan e tornan, de salari, .VI. sous, en cars emperò que la vila o lo dit en Çamel ho hajen a pagar, e d’altra part que li sien pagades ses scriptures. Et si és cas que aquells que les dites penyores han feytes o altres persones ho hauran a pagar, que·n haje tot ço que haver ne puxe. Et lo dit en Marquo de Calaceyt, qui present ere, dix que no y consentie com lo dit consell no li pogués sotsmetre ne constrènyer son offici.
Ítem, acordà lo dit consell que en Johan Pineda, ensemps ab en Pasqual Torner o ab n’Arnau Aïç, vajen a Onda per lo fet de la penyora que fon feta a·n Jacme Pedrinyà.
Ítem, acordà encara lo dit consell que n’Arnau Aïç e en Jacme de Pedrinyà vajen a Burriana per parlar ab en Bernat Guillem e per avenir, si fer-ho poran, lo fet de la calònia que lo dit en Bernat Guillem demane a·n Johan Carbonell per rahon de sal.
Die dominica, .VII. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en ||3r aquell a donar per lo dit consell plen poder als jurats de la vila damunt dita de finar, capçar e avenir-se ab en Domingo Bonet, maestre de obra de vila, de fer lo pany de argamassa que·s deu fer2 en lo mur de la dita vila, de la torre apellada d’en Folch Miquel, qui és en lo dit mur, tro a la torre apellada la torre Motxa, en aquella millor manera que puixen e sots aquelles capítols e condicions que pus profitoses sien a la obra del dit mur e a la dita vila, segons llur bon enteniment, e que en cars que ab aquell de la dita obra se puxen convenir, que li donen per son salari e treballs de fer lo dit pany la primícia de la dita vila a cinch anys, del primer dia de abril a avant contínuament comptadós, e quatre mil sous que en Berthomeu Çamel deu a la dita vila per preu de la primícia del any present. E si per açò se poran convenir ab aquell, e si no que li afigen en diners ço que·ls serà ben vist ne ab aquell convenir se poran.
||3v Ítem, acordà encara lo dit consell que si n’Apparici d’Anyó e n’Alfonso de Pina, pescadors que·s diu que se’n volen3 venir a estar ab llurs mullers ací en Vilareal, que si venir-hi volran ab ses mullers e·s faran vehins de la dita vila e tendran pròpria habitació e cap major en aquella ab llurs mullers contínuament a aquell temps al qual ab los jurats se poran convenir e asseguraran ab principals obligats de tenir casa poblada en la dita vila ab llurs mullers, que los jurats facen prestar dels diners de la dita vila al síndich de aquella, és a saber, als damunt dits n’Aparici e n’Alfonso, entre abduy doents quaranta sous, axí emperò que aquells e principals obligats ab aquells simul et in solidum asseguren de tornar los dits doents .XL. sous al dit síndich de la dita vila al temps que complirà lo vehinatge al qual se faran vehins, o abans si abans se’n hiran. Et si per aventura los dits jurats e síndich no penran bones seguretats, e no faran bé assegurar lo dit deute en manera que la vila lo puxe haver de continent que finiran lo dit vehinatge, o abans si abans se’n hiran, que en aquest cars los dits jurats e síndich principal-||4rment sien tenguts restituhir de sos propris béns tornar e pagar a la dita vila los dits doents .XL. sous que prestats hauran.
Die mercurii, .XXIIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat per lo dit consell que·ls jurats se convinguen ab en Domingo Bonet, maestre de obra de vila, de fer lo pany del mur de la dita vila qui és de la torre apellada la torre Motxa tro a la torre qui és en lo dit mur apellada la torre d’en Folch Miquel, segons forma dels capítols qui són estats ja ordenats entre los dits jurats e lo dit en Domingo Bonet. Et si4 lo dit en Domingo atrobarà e donarà als dits jurats fermances e principals obligats a complir e fer la obra5 del dit pany entregament dins cinch anys segons forma dels dits capítols, que·ls dits jurats les li reeben. Et si per aventura no les atrobarà de tota la dita obra e atrobarà e volrà donar aquelles de any en any, ço és de tanta obra com lo dit en Domingo deu e és tengut fer cascun any dels dits cinchs any<s> segons forma e tenor dels damunt dits capítols, ||4v que los dits jurats les li reeben de aytant temps com dar-les volrà. Axí emperò que los dits jurats se retinguen en la carta que de la avinença de la dita obra faran ab lo dit en Domingo, que lo dit en Domingo no pas ne sie en neguna senyoria o proprietat de la6 primícia de la dita vila, ne de res que la dita vila li haje a donar, ne a fer ne pagar per fer la dita obra, sinó tan solament de aytant temps e de aytanta obra com lo dit en Domingo assegura de present, o7 asegurarà d’ací a avant, de fer segons continència dels dits capítols, e no pus.
Die lune, .XVIIª. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que en Johan Pineda e n’Arnau Aïç vajen a Onda per parlar ab los jurats e prohòmens de Onda del feyt de les penyores8 que los vedalers de Onda feren a·n Jacme de Pedrinyà de les sues vaques, e per rahó encara de les penyores que han feytes los dits vedalers de les bèsties d’en Miquel Dezblada, d’en Jacme de la Font e d’en Rosinyol. Et si per aventura no poran finar allí en Onda del feyt de les dites penyores, que y vajen al maestre de Muntesa.
||5r Ítem, acordà encara lo dit consell que en Pasqual Torner, qui va ja a València per ses fahenes, parle ab en Rigo Johan dels diners que havie promeses prestar per venda de censal a la dita vila, e que li digue que d’ací a avant no·ls tingue per la vila. E que·s compòs al mills que puxe ab lo dit en Rigo del interés o cens degut del temps que·ls diners ha tengut per la dita vila. Et axí matex ab lo corredor9 qui havie atrobada la quantitat dels dits diners, del salari qui deu haver de correduries e treballs de la dita rahó. Et que los jurats facen satisfer e pagar al dit en Pasqual dels treballs e affanys que haurà per la dita rahó.
Die martis, .XXVª. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats jurats de la dita vila, ab acord e consell de alcuns prohòmens de la dita vila, acordaren que en Marquo de Calaceyt, qui ere vengut de Castellnou, de Sogorp e de Exèrica ab en Berthomeu Çamel, e qui havie reebut \així com a notari/ les protestacions que per lo dit en Çamel foren proposades en los dits lochs per rahon de les penyores que en cascú dels dits lochs li eren stades feytes, e qui havie axí matex ||5v reebut la presentació dels privilegis de la franquea de Vila-real e de Burriana, qui ere stada feta en les dites viles per lo dit en Berthomeu Çamel, axí com a síndich substituït de la dita vila, anàs a València per demanar de consell a·n Martí de Torres e a micer Jacme Joffre, sobre lo fet de les dites protestacions e sobre les respostes que y eren stades feytes, e per saber de aquells com ne en qual manera los dits jurats farien procehir d’ací a avant en lo dit feyt.
Die dominica, .XIIIª. die septembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell que en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, manlleu cent florins de qui haver-los puxe e al millor que puxe e, manllevats, que·n face paga a·n Guiamó Pellicer, vehí de Betxí, a qui la vila los deu ab carta de deute.
Ítem, acordà e ordenà10 lo dit consell, milloran e corregín un establiment contengut en la .LXXIIIIª. carta dels establiments de la dita vila qui parle del cot del peix, que d’ací a avant lampuga e peix liçal de batuda se vene en la dita vila a quatre diners cascuna lliura en los dies de menjar carn, e en los altres dies a raó ||6r de cinch diners per cascuna lliura tan solament e no pus; les altres coses en lo dit establiment contengudes romanents en sa força e valor.
Die lune, .XIXª. die octobris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa del la cort, fon acordat en aquell que una barraqua covinent de canes e ab ses portes sie feta per la dita vila en lo areny de la mar on ja la dita vila ha acostumat de tenir barraqua, en la qual los pescadors de la dita vila se puxen recollir e on puxen tenir ses exàrcies. Et com lo dit consell concordàs11 que la dita barraqua fos donada a fer a estall, et n’Apparici d’Anyó e n’Alfonso de Pina, pescadors de la dessús dita vila, se proferisen fer \aquella/ a estall e pròpria messió e despesa de aquells per quaranta sous. Per tal, lo dit consell a una veu concordat volch e acordà que per los jurats de la dita vila sie manat albarà de manament al síndich e dispenser de aquella matexa ||6v vila que pach als dits pescadors per fer la dita barraqua los dits .XLª. sous, per los quals dits .XLª. sous los dits n’Apparici d’Anyó e n’Alfonso de Pina prometeren al dit consell de fer la dita barraqua.
Die martis, .VIIIª. die Decembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon proposat en aquell per los jurats que com ells, per integrar de penyores a·n Berthomeu Çamel e a·n Pere Martorell e a d’altres vehins de la dita vila qui són estats penyorats en Sogorp contra libertat de la franquea de la dita vila, hajen ensemps ab lo justícia de la dita vila penyorat o fet penyorar dues bèsties mulars de moros vehins e habitadors de la dita ciutat de Sogorp, per ço que·l consell acordàs que farien sobre·l dit feyt. Fon acordat per lo dit consell que·ls justícia e jurats de la dita vila facen execució e venda de les dites dues bèsties mulars, e que del preu de aquelles que integren al dit en Berthomeu Çamel, en Pere Martorell e altres \vehins de la dita vila/ que sien stats penyorats en la dita ciutat de Sogorp, tro en quantitat de les dites penyores que·ls són estades feytes o de la justa extimació de aquelles e de les messions.
Ítem, fon acordat encara per lo dit consell que feytes per los dits justícia e jurats les dites execució, venda e integració, que en continent vaje a València en Marquo de Calaceyt per missatger ||7r de la dita vila, e que face fermar en València de dret a·n Pere Cavaller, síndich de la universitat de la dita vila, en poder del governador sobre la possesió en què la dita vila, justícia e jurats de aquella són de fer semblants execucions, vendes e integracions.
Ítem, acordà encara que·l dit missatger deman de consell en València als honrats micer Jacme Joffre e a·n Martí de Torres, savi en dret, sobre diverses fets que·s diu que lo lochtinent de governador \del riu d’Uxó ençà,/ axí com a comissari que·s diu, ha començat e vol començar en Vila-real, e com ne en qual manera los justícia, jurats e consell de la dita vila se hauran ne se’n defendran, dels quals fets e de part de aquells és ja lo dit missatger infformat.
Ítem, fon acordat per lo dit consell que·ls jurats de la dita vila facen adobar, examplar e tornar a bo e degut estament los camins del terme de la dita vila, lla on adobar, examplar e tornar facen, e que ço que la dita vila deje adobar, examplar e tornar, que u facen pagar al síndich e dispenser de la dita vila. Et ço que singulars persones dejen o sien tengudes adobar, examplar e tornar en los dits camins, que u facen fer a messió de aquells qui·ls són tenguts adobar, examplar e tornar.
Ítem, fon acordat encara per lo dit consell que·ls dits jurats ||7v facen pagar al síndich e dispenser de la dita vila \aytant com munten/ les scriptures que per lo justícia de la dita vila o lochtinent seu, són stades ja feytes en la qüestió que \ere/ entre lo dit justícia o lochtinent de aquell de una part, e lo rector de Betxí de la part altra, davant lo official de Almaçora, per rahon de unes rahons declinatòries de juhí que per lo dit justícia o lochtinent foren proposades davant lo dit official.
Die martis, .XIXª. die ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que per ço com la dita vila de Vila-real és sotsmesa e obligada a grans càrrechs de deutes que deu, e a censals e violaris que fa, e per ço que començament e principi sie donat a relevar e quitar aquells, que per los jurats de la dita vila sien ordenades tres mans per casats de la dita vila de Vila-real e de son terme, és a saber ma major, migana e menor. En axí que de la ma major sien doents e de la migana doents et de la menor cent. Et que cascú de la dita ma major pach quinze sous, et cascú de la ma migana pach deu sous, et cascú de la ma menor pach cinch sous. Et que totes les dites quantitats aytant com muntaran, ||8r emsemps ab lo preu de les imposicions de la dita vila, sien per los jurats dessús dits assignades a quitar dels violaris e censals que la dita vila fa, aytants com quitar se’n poran, e dels qui sie major necessari de quitar al major profit de la dita vila.
Ítem, acordà encara e volch lo dit consell que la tatxació de la peyta de la dita vila sie feta et assigna en tatxadors de aquella, ço és saber, en Johan Pineda, en Pasqual Torner, en Ramon Vinyoles, en Pere Rovira, en Domingo Martorell e en Pere Maçaner, e que aquells ensemps ab los jurats de la vila damunt dita facen la dita tatxació de peyta. Et que hajen per llur salari de tatxar la dita peyta, cascú dels dits jurats e tatxadors, deu sous tan solament e no pus.
Die martis, secunda die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que en Marquo de Calaceyt vaje a València per lo fet de la qüestió que és entre Vila-real e Sogorp per rahon \de/ penyores12 e que lo dit en Marquo mete la dita qüestió per part de Vila-real en ||8v poder de micer Jacme Joffre. Et los de Sogorp hajen per part de Sogorp en Bernat d’Alpicat com se digue que aquell hi volen per llur part. Et que lo dit micer Jacme Joffre e en Bernat d’Alpiquat, concordants a una veu, puxen diffinir lo dit feyt o qüestió. Et si per aventura lo dit micer Jacme Joffre no y porà ésser, que·l dit en Marquo hi assigne per part de Vila-real l’onrat en Martí de Torres, savi en dret de València.
Ítem, acordà encara lo dit consell que dos hòmens anassen a Castelló per parlar ab en Matheu Caro sobre la demanda que fa al síndich de Vila-real de cert dret que diu que li pertany axí com a escrivà de les inquisicions de regne de València per rahon de la remissió que hac Vila-real del senyor duch de les inquisicions de mer offici. Et si los dits dos hòmens que hiran a Castelló se poran convenir ab lo dit en Matheu del dit feyt per alcuna poqua cosa, que u facen e se’n avinguen ab aquell, e si no, que aporten a informació tot lo dret que·l dit en Matheu afferme haver contra Vila-real per la rahó dessús dita. E haüt allò, que·ls jurats ho trameten a València a·n Marquo de Calaceyt qui deu anar a la dita ciutat com a missatger de la dita ||9r vila, e que·l dit en Marquo que haje consell dels honrats micer Jacme Joffre e en Martí de Torres, si la dita vila és tenguda pagar al dit en Matheu alcuna cosa per la dita rahó, o si per justícia se’n pot escusar.
Ítem, acordà encara lo dit consell e volch que·ls jurats facen pagar a Ramonet Sent Johan, juglar de cornamusa, a·n Juncós e a·n Gilabert, trompadós de la dita vila, per sos treballs de fer so ab sos esturments a festes \prop passades/ de Nadal, Ninou e Aparici, trenta sous, ço és, a cascú d’ells, deu sous.
Die mercurii, .X. die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.13
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat e ordenat en aquell que alcuna persona estranya o privada no sie tan osada que gos entrar, passar e traversar per heretat d’alcú o d’alcuns, et qui contrafarà que pach de dia, per quantes vegades contrafarà, de pena per cascuna heretat en que entrarà, passarà o traversarà, ço és, si va a peu, vint sous, et si menarà bèstia, en pena de .XL. sous, et de nit la dobla. Et en aquelles matexes penes encórreguen tots aquells qui hiran, traversaran ne passaran per sedenys ne per carreres que no sien públi-||9vques e generals si donchs dret no han de passar-hi. Et que cascun vehí de la dita vila puxe acusar les dites penes, les quals penes si comeses e acusades seran, sien departides en aquesta manera: lo terç a la senyoria, lo terç al comú de la dita vila e lo terç al acusador.
Die mercurii, .XVII. die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que la qüestió que és entre la universitat de la dita vila de una part, e la muller quondam d’en Jacme Guasch de la part altra, de la qual qüestió és pleyt pendent,14 sie menada per lo síndich de la dita vila, e que·l dit síndich pach tot ço que sie necessari a les messions del dit pleyt, e que·ls jurats que li facen albarà de manament de les quantitats que per la dita rahó li convendrà pagar.
Die martis, .IIª. die marcii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell que n’Anthoni Guasch vaje a València per parlar ab l’onrat micer Jacme Joffre sobre lo fet de la qüestió que és entre Vila-real e Sogorp, e si porà fer que la dita qüestió sumàriament e sens compromés, regone-||10rguts e vists los privilegis de la dita vila, se pogués levar de carrera, e que per semblant manera ves si·s porie levar la qüestió que és entre Vila-real e Exèrica, e per parlar ab en Rigo Johan que no tingue per la vila lo mig censal que·l consell li volie vendre, e per avenir-se al mills que puxe ab lo corredor que y havie treballat.
Ítem, acordà encara e volch lo dit consell que·ls cinch florins que·ls jurats havien promés a·n Ramon Queralt, porter, per ço que fluxà del nombre de les adzembles que demanave per a tirar la fusta de les galeres, que·ls jurats manen al síndich que·ls pach, e que li’n facen albarà de manament.
Die iovis, .XI. die Marcii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.15
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort,16 presents los honrats en Johan Pineda, justícia de la dita vila, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats, en Pasqual Torner, en Jacme Juneda, major, en Berthomeu Gil, n’Arnau Bosch, en Bernat Garriga, en Ramon Vinyoles, en Domingo Martí, en Jacme Sent Johan, en Domingo Romeu, en Ramon Ametla, major, en Pere Ferrer, en Berenguer Ripoll, e en Pere Rovira, consellers e prohòmens de consell,17 ||10v tots a una veu concordats exceptat lo dit en Domingo Romeu, que dix que no u volie, ans ne protestave, acordaren que les messions que són stades feytes axí per rahon de misatgeries feytes en demanar de consell per quin enantament ne quin procés podie ésser començat ne feyt per rahon de alcunes robes que·s deye que eren stades levades e abcegades en l’espital de Sancta Lúcia.
||10r Die dominica, .VIIª. die marcii anno predicto.18
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que .I. hom per .X. vajen al escurament de la gola de la céquia, los quals lo consell volie que de gràcia e en ajuda del enrunament d’ela e del dan que·s és donat per rahon del diluvi de aygües, axí en ajuda de la gola de la céquia e de la dita céquia e de les travesses del riu Sech, et que tot l’àls que escurar ni adobar hi farà que·n facen los cequiers […] segons la carta.
Die iovis, .XIª. die Marcii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, en lo qual eren presents los honrats en Joan Pineda, justícia de la dita vila; en Jacme Pedrinyà, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats, en Pasqual Torner, en Jacme Juneda, major de dies, en Berthomeu Gil, n’Arnau Bosch, en Bernat Garriga, en Ramon Vinyoles, en Domingo Martí, en Jacme Sent Johan, en Domingo Romeu, en Ramon Ametla, major de dies, en Pere Ferrer, en Berenguer Ripoll e en Pere Rovira, tots los dessús nomenats a una veu concordants exceptat lo dit en Domingo Romeu, que dix que no u volie ne y consentie, acordaren que totes e qualsevol messions que sien stades feytes, axí per missatgeries feytes per demanar de consell per rahon de alcunes robes e joyes que són estades abcegades, segons se diu, del hospital de Sancta Lúcia ||11r en lo temps que·l regie na Saurina, quondam muller d’en Guillem Foçmany. Et axí matex, per demanar de consell en València als savis quin procés devie ésser fet contra les alcavotes, e axí matex totes scriptures devallants del dit feyt, com encara les scriptures que a·n Pere Maçaner se pertanyen pagar per rahon de la acusació que feu contra na Marieta d’en Adam, que·l síndich de la dita vila que les pach e que·ls jurats que li facen albarans de manament.
Ítem, fon acordat encara en lo dit consell que n’Arnau Aïç anàs a la Serra d’en Galceran per parlar ab l’onrat en Domingo Borraç, comissari del bestiar de les galeres, e per pregar19 a aquell, de part del consell, que degués mitigar lo nombre de les adzembles que demanave a Vila-real per tirar la fusta de les dites galeres, e que a aquells que y hirien a tirar la dita fusta ab ses adzembles, que·ls fes donar loguer convinent.
Die mercurii, .XVIIª. die marcii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, en lo qual eren presents los honrats en Johan ||11v Pineda, justícia, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats, en Jacme Juneda, major de dies, en Nicholau Palacià, en Ramon Vinyoles, en Pere Jover, Guillem Suchs, en Domingo Ferrer, en Johan de Sent Vicent, en Ramon Torner, en Domingo Martorell, en Pere Maçaner, en Pere Conques, en Pasqual Esquerre, en Pere Rovira, en Berenguer Font, n’Anthoni Guasch, n’Aznar Pardo, en Pasqual Torner e en Domingo Martí, tots los dessús nomenats concordats a una veu acordaren que los honrats n’Aznar Pardo, n’Anthoni Guasch, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, vajen a Eslida per parlar ab los missatgers de la ciutat de Sogorp que deuen per aquesta rahó venir al dit loch de Eslida, e per composar-se ab aquells en cars que hajen bastant poder per lo consell e universitat de Sogorp de composar la qüestió que entre les dites universitats és per rahon de una20 cabeça de bestiar lanar que fon penyorada a·n Çamel en la dita ciutat de Sogorp per rahon de assadura que li demanaven contra libertat21 e franquea dels privilegis de la dita vila. Axí emperò que·ls sobredits n’Aznar, n’Anthoni, en Marquo e n’Arnau puxen ||12r composar e avenir lo dit feyt quant és per les messions que·s són feytes per rahon de la dita qüestió. Emperò que en la libertat, dret e privilegis que Vila-real ha, no sie ne puxe ésser toquat per aquells ni diminuït, com en diminuir lo dret dels privilegis e libertats de la dita vila lo consell no·ls do alcuna licència ne poder. Et si per semblant manera poran levar lo fet de Exèrica, que·l leven, e·l composen.
Die veneris, IIe die aprilis anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXX VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell que .I. síndich de la dita vila vaje a Castelló ensemps ab l’onrat en Joan Pineda, justícia de la dita vila, per posar rahons contra la letra per lo lochtinent de governador deçà lo riu d’Uxó tramesa al dit justícia a instància d’en Anthoni Torres, batle qui·s diu de Nules e procurador del noble en Pere de Centelles, en la qual lo dit honrat tinent loch de governador manave al dit justícia que, sots certa pena, revocàs lo manament penal per aquell22 dit justícia feyt al justícia ||12v de la Pobla de Bonretorn, situada dins terme de la dita vila, en que lo dit justícia de Vila-real manave, sots pena certa, al dit justícia de Bonretorn que li trametés certes adzembles a tirar la fusta de les galeres. Et que·l dit justícia de Vila-real, posades les dites rahons, que \face/23 procurador al dit fet a menar24 lo damunt dit síndich de la dita vila.
Ítem, acordà encara la major part del dit consell que·l libre de la peyta de la dita vila sie sumat, e que aytant com muntaran los censals e violaris que la dita vila fa, que a aytant munt lo libre de la dita peyta fahen compte a quant vendran per lliura.
Die dominica, nona die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.25
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell ço que·s seguex, que per los jurats sie haüda infformació quinya forma és stada servada en Castelló e en Burriana de pagar los hòmens de les dites viles qui, ab llurs bèsties, són anats a tirar la fusta de les gale-||13rres, ne quiny salari los és stat donat per les dites viles, e que semblant salari sie donat en Vila-real als de la dita vila qui, ab llurs bèsties, són anats tirar de la dita fusta de les dites galeres.
Ítem, fon acordat encara que substitució sie feta per en Pere Martorell, síndich de la dita vila, a·n Domingo Martí, notari, a demanar e requerre execució contra aquells qui prengueren o reeberen, ne de present tenen, del preu del mig censal que per lo síndich olim de la vila dessús dita fon venut a·n Serrana.
Die mercurii, .XIIª. die Madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell26 que·ls àssens que en la dita vila són estats penyorats27 de hòmens de Exèrica a instància d’en Berthomeu Çamel, sien venuts, e que del preu de aquells sie feta integració al28 ||13v dit en Berthomeu de ço que en Exèrica li fon penyorat contra libertat de la franquea de Vila-real.
Die sabbati, .XXIIª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell que·l síndich de la dita vila puxe manllevar DCC sous per fer compliment de paga de aquella quantitat que a la vila s’és estada tatxada pagar en lo compartiment últimament feyt en València de partida del do de Monçó.
Die dominica, .XXXª. die Madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat per lo dit consell que si en Guillem Arnau e en Berenguer Odé, cequiers de la céquia de la vila dessús dita, volran donar encontinent nou-cents sous a la damunt dita vila a obs de scurar, que los jurats que·ls reeben e que facen escurar ab aquells la dita céquia. Et si per aventura no·ls volran donar ne volran escurar29 o fer escurar la dita céquia, que los dits jurats loguen o logar facen hòmens a escurar la dita céquia, e facen e fer facen execució en los béns ||14r dels dits cequiers a compliment de ço que costarà de escurar la dita céquia.
Ítem, fon elet e assignat per lo dit consell en çabacéquia, ço és saber, en Pere Maçaner, vehín de la dita vila, e que haje per salari e treballs per cascun jorn que haurà a seguir, règer e aministrar la dita céquia e aygües, dos sous sis diners.
Ítem, assignà encara lo dit consell en comptadors dels béns dels capellans e de altres qualsevol persones qui no volran pagar la peyta, e per la dita rahó se haurà a fer venda dels béns seents de aquells, ço és saber, en Jacme Juneda, menor de dies, per a la peyta qui fon donada a collir30 a·n Daudé Devinat, et lo dit en Daudé Devinat per a la peyta qui és stada donada a collir al dit en Jacme Juneda. Et en aquell matex instant lo dit consell promès guardar de dan los jurats de la dita vila per fer les dites vendes e los dits comptadós per fer les dites comptes.31
||14v-14bis (en blanc)
||15r Die lune, .XXIIIIª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Los honrats en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, \jurats de Vila-real, a instància d’en Bernat Garriga, vehí de la dita vila,/ personalment manaren a mi, en Jacme Cortés, notari scrivà dels dits jurats, que ensemps ab en Berthomeu Manyes, saig de la cort de la dita vila, anàs a les cases on en Berenguer Odé, cequier de la céquia de la dita vila,32 està, e que scrivís e fes inventari dels béns mobles que dins les dites cases on aquell està atrobarien. Per què haüt lo dit manament, yo dit notari, ensemps ab lo dit saig, anam a les dites cases on lo dit en Berenguer Odé té sa habitació en la dita vila e, present la muller del dit en Berenguer Odé, fem inventari dels béns mobles que y atrobam ut sequitur:
Primo, una tauleta sotil de fust. Ítem, dos banchs de fust. Ítem, .I. broquer de ferre. Ítem, .I. falç e .I. escarpre de ferre. Ítem, .I. capa de burell de hom esquinçada. Ítem, .I. lança e dos darts. Ítem, .I. post de pi. Ítem, .I. legonet oldà e .I. destral. Ítem, uns exengues ab sa tràsega. Ítem, dos cerrons de cuyr. Ítem, .I. borratxeta sotil. Ítem, .I. cànter, .I. terraç e .I. trescolador de terra. Ítem, tres talladós de fust. Ítem, .I. pastera. Ítem, .I. arquibanch larch de poqua valor. Ítem, .I. mantó de burell es-||15vquinçat. Ítem, .I. candelereta de poqua valor. Ítem, dues miges flaçadetes esquinçades. Ítem, .I. lit ab caniç ab sa màrfega e ab .I. capçal. Ítem, una spasa ab lo foure negre. Ítem, .I. cervellera. Ítem, .I. porcelleta. Ítem, dues gallines e .I. gall e .VI. polletes.
||16r Die veneris, .XXVIIª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Los honrats en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, personalment manaren a mi, en Jacme Cortés, notari scrivà llur, e a·n Jacme Ferrando e en Berthomeu Manyes, saigs de la cort de la dita vila, que anassen scriure e fer inventari dels béns mobles d’en Guillem Arnau, cequier de la céquia de la dita vila, que atrobarien dins les cases on lo dit en Guillem Arnau està e habite, per vigor del qual manament lo dit scrivà e saigs anaren a casa del dit en Guillem Arnau e feren dels béns mobles que aquí foren atrobats lo inventari següent:
+33 Primo, una somera ab sa albarda. + Ítem, una taula de fust sens peus. Ítem, .IIII. posts de pi noves. Ítem, .I. banch. + Ítem, .I. aradre ab sa rella. + Ítem, dos \escudets/34 pintats. Ítem, .I. alcolla gran buyda. Ítem, .I. legonet. Ítem, .I. torn ab sa agulla. Ítem, .I. teler de paratge ab uns liços. Ítem, .Iª. spasa ab .I. broquer, la bahina negra. + Ítem, .I. broquer de ferre. Ítem, .I. ordidor de fust. + Ítem, .I. tràsega ab ses exangües, de poca valor. Ítem, .I. liç de texir borres. Ítem, .I. semaler de fust. Ítem, .I. peu de debanadores. Ítem, .I. arquibanquet de poca valor. Ítem, dues lances de ferre. Ítem, .I. sedaç de seda. ||16v + Ítem, .I. recolçador de drap blau ple de lana. Ítem, .I. lançurtia sotil. Ítem, .IIII. postaces sotils. Ítem, .I. garbell de porgar forment. Ítem, .I. boç de espart e .I. talaguer de tenir ampolles. + Ìtem, .I. librel de terra ab .I. assa. + Ítem, .I. jou de fust. Ítem, .I. gerra de .XXXª. quànters, buyda. + Ítem, .I. matalaf ab lana de poqua valor. Ítem, dues gerres de .XXXª. quànters, buydes. Ítem, tres35 gerretes sotils,36 les dues buydes, la una plena de vi. Ítem, .I. gerreta sotil en que ha tro a .Iª. barcella de ordi poch més o menys. Ítem, dos exarrellets e .I. ferrada +. Ítem, .I. caxa de pi ab sos peus. Ítem, .I. lit de posts ab sa màrfega, ab son traveser e ab miga flaçadeta sotil. Ítem, .I. banquet de fust. Ítem, .I.37 arqua de fust. Ítem, .I. caxeta ab sos peus. Ítem, dues gerretes olieres buydes. Ítem, .I. escala de fust.
Ferem ta[txar] […] los dits béns per en Thomàs Belsa de poder de […] promès-los tornar decontinent que request ne [serà?]. Testimonis, Bernat […].
||16bis (en blanc)
||17r Die sabbati, intitulata .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
Primo, .I. banch de fust a·n Guillamó Sent Johan………………….XV. diners.
Ítem, .I. legonet a aquell matex …………………………………………VII. diners.
Ítem, .I. recolzador de drap blau a aquell matex …………………… .VI. diners.
Ítem, .I. tràsega ab sos exangües.
Ítem, .I. ferradella, a·n Guillamó Sent Johan per ……………………V. diners.
Ítem, tres postaces sotils a aquell matex per ………………………… .III. diners.
Ítem, .I. ordidor de fust a aquell matex ……………………………… .IIII. diners.
Ítem, .I. taula de fust sens peus, a aquell matex…………………XVIIII. diners.
Ítem, .I. teler de paratge ab sos liços e ab .I. torn, e ab sa agulla, a aquell matex ……………………………………………………….III. sous.
||17v Ítem, .I. matalaff ab lana, oldà, a·n Bernat Garriga………………… .VI. diners.
Ítem, dues postaces corquades a·n Pere Foix ………………………… .II. diners.
Ítem, .I. aradre ab sa rella ab son jou e ab ses exangües e tràsega a·n Guillamó Sent Johan ………………………………………………….VII. sous.
Ítem, .I. lançureta a·n Jacme Cortés …………………………………… .VI. diners.
Ítem, .I. broquer landat de ferre a·n Venrell de Castelló ………..VIII. diners.
Ítem, .Iª. spasa ab sa bahina a·n Guillamó Sent Johan…………………III. sous.
Ítem, dos escudets pintats, a aquell matex………………………… .XVIII. diners.
||18r Ítem, .I. somera ab sa albarda, a·n Bernat Garriga……………………LX. .sous.
||18v (en blanc)
||19r Die sabbati, [.XX]IXª. die Mmdii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Davant la presència del honrat n’Arnau Aïç, jurat de Vila-real, comparech la dona na Maria, muller d’en Guillem Arnau, vehí de Vila-real, e en scrit donà ço que·s seguex:
En presència del notari e testimonis dejús scrits, comparech denant la presència dels honrats en Marcho de Calaceyt, en Jacme Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, la dona na Maria, muller d’en Guillem A(rnau), vehín de la dita vila, dien que com nos, dits honrats jurats, façats o fer façats execució en los béns del dit marit seu per ço com no cumple o pot complir a scurar la céquia de la dita vila, la qual a aquell per vosaltres ere stada liurada, e la qual per grans fortunes e aygües pluvials se’s enrunada. Et com lo dit marit seu, sens voler e conciència de la dita na Maria, hagués reebuda la dita céquia ||19v a gran desplaer de aquella. Et ella per [contracte] de germania feta entre ells en temps de lurs núpcies, haje la meytat en los dits béns, e per les culpes del marit la muler no deje ésser obligada \ni en sos béns agreujada./ Et haje requests nos, .Iª. e moltes de vegades que·s plagués de sobreseir en fer la dita execució en la part a aquella pertanyent en los dits béns, e vós no hajats curat ne curets fer nenguna de les dites coses. Per tal, altra e altra vegada requer e suplique a vós, dits jurats, que cessets de fer la dita execucó en la part a aquella pertanyent en los dits béns, donan e liuran a aquella sa part dels dits béns segons que li’s pertangue. En altra manera, si contrafeyt serà, ço que no creu, proteste contra vós e béns vostres, e que de les dites coses puxe convenir-vos, dits honrats jurats, e béns vostres, en son loch e temps denant qui deje e là on deje, ab restitució e esmena de tots dans, menyscaptes de béns, greuges e messions que per la dita ||20r rahó li con[ven]drà a fer e sostenir, de les quals coses requer carta pública quant la·n volrà o requesta serà. Et demostre a hull les cartes de la germania la qual fon feta entre aquells.
Fon interrogada per sagrament \la dita proposant/ qui li havie ordenanda la dita scriptura, e dix que en Berthomeu Gil, notari.
Et lo dit honrat n’Arnau Aïç, jurat qui dessús, en continent lesta la dita scriptura, dix que·s aturave acord sobre aquella.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Cortés e en Pere Sen Genís, vehins de Vila-real.
||20bis r-v (en blanc)
||21r Ihesus. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.
Registre dels albarans de manament del temps dels honrats n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real.
Anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Francesch Cesoliveres, rector de Cubelles, col·lector de la dècima triennal per lo sant papa38 atorgada al senyor rey, cinquanta sous los quals a la dita vila se pertanyen pagar en la dita dècima per la paga de la primeravinent festa de sent Johan Babtista del mes de juny. Et los quals vos manam que de continent delliurets a·n Domingo Argent per portar aquells a Tortosa per fer-ne la dita paga al dit col·lector.39
Ítem, vos manam que paguets d’altra part al dit en Domingo ||21v Argent, per sos treballs de anar a Tortosa a fer la dita paga, dos sous, en dotze diners per al salari de la àpoqua que aportarà de la paga de la dita dècima. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIX. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXº VIIº.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Bosch, vehí de la dita vila, dos mil cinch-cents sexanta-cinch sous nou diners, los quals per la dita vila li són deguts e los quals lo dit n’Arnau axí com a síndich \e dispenser/ olim de la dita vila, havie mes, donat e pagat que reebut segons que per lo libre dels comptes per lo dit n’Arnau, com a síndich e dispenser dessús dit rep, e per les sumes de aquell clarament appar, e dels quals en lo present dia e any per los comptadors de la dita vila assignats per lo consell de aquella matexa vila a hoir e diffinir lo dit compte, sots estat condempnat segons que en la fi del dit libre de comptes per la diffinició de aquells clarament se demostre. Per què en testimoni de veritat, manam-||22rvos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a tres dies de juny del any etc., mil .CCC LXXVII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que prestets a·n Apparici d’Anyó e a·n Alfonso de Pina, pescadors, doents quaranta sous los quals lo consell de la dita vila acordà40 que·ls fossen prestats si los dits pescadós se feyen vehins de la dita vila ne venien tenir sa casa poblada e cap major ab llurs mullers en la vila dessús dita, segons que en lo notament del dit consell, scrit .VIIª. die iunii anno infrascripto, és largament contengut, com nos los hajam ja reebuts per vehins de la vila dessús \dita/ sots certes condicions e pactes en lo vehinatge per aquells fet, scrit en lo libre del adzimén sots kalendari de .VIIIª. die iunii del any dejús scrit, largament expressades, fahen emperò obligació los dits pescadors ab carta pública de \restituhir e/41 pagar la dita quantitat a la dita vila, o a vós com a síndich de aquella, d’ací a .V. anys primersvinents, com a cinch anys se sien fets vehins, o abans en cars que en la dita vila no tinguessen casa ||22v poblada e cap major ab llurs mullers. E prenen principals obligats de pagar lo dit deute en Berthomeu Gil, en Pasqual Esquerre e en Pere Roig, vehins de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a VIII de juny del any etc., mil .CCC LXX VII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Daudé Devinat, barber de la dita vila, vint sous los quals lo consell de la vila dessús dita acorda que cascun any li fossen donats aytant com al consell plàcie \de pensió/ per ço com està en la dita vila e serveix en aquella del dit seu offici de barber, e los quals dits vint sous li <ha> pagat per la paga del present any. Per què en testimoni de veritat, manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIX. dies de juny del any etc., mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pasqual Baciero, cinch florins d’or los quals per la dita vila li són deguts per sos treballs e salari de mans de fer una roda al pou nou. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en ||23r Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XX. de juny del any etc., mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets o liurets a·n Anthoni Guasch vint cinch sous los quals se pertanyen pagar a la dita vila de cens en la primervinent festa de sent Johan Babtista, per aquella quantitat que té o fon reebuda per part de la dita vila d’en Johan Çavila o de sos hereus, e los quals dits XXV sous lo dit n’Anthoni a a trametre, ensemps ab major quantitat e ab d’altres singulars de la dita vila, a Adzeneta, a la muller e hereus d’en Serrana per rahon de cens que fan e la dita vila fa en la dita festa. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIII. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
||23v Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets als hereus o marmessors generals d’en Domingo Sentís, quondam notari de la dita vila deffunt, e a na Calaceyta, muller quondam del dit deffunt e ara muller del discret en Domingo Muret, notari, quaranta sous, los quals lo dit en Domingo Sentís, en temps de la sua vida, bestragué e pagà en la compra de la fusta de la barqua que, a manament del consell de la dita vila, comprà al grau de la mar de Burriana per a obs de fer les verdesques del mur de la dita vila. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de juliol del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Ramonet Ametla .VIII. sous, .VI. diners42 los quals per la dita vila li ||24r són deguts per tres cabirons que de aquell són stats comprats e presos per a obs de fer la roda del pou Nou. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XI. de juliol del any etc., mil .CCC LXX VII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Caleceyt, jurats de Vila-real, manam a vos, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets al honrat micer Jacme Joffre cent sous los quals la dita vila li ere tenguda pagar en la festa de sent Johan prop passada, de aquells doents sous que la vila dessús dita cascun any li done entre dues pagues per pensió sua de advocar los pleyts de la dita vila. Ítem, pagat d’altra part al honrat en Martí de Torres, savi en dret de València, cent sous los quals la dita vila li ere tenguda donar de la solució o paga del mes de juliol proppassat de aquells doents sous que la vila damunt dita cascun any li done entre dues solucions o pagues per prestar e donar patrocini e advocació en los pleyts de la dita vila. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de ||24v mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a tres dies de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXª VII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Jacme Siurana, notari scrivà dels jurats de Burriana, vint-dos sous per son salari de dos translats autèntichs que ha feyts de privilegis de la franquea de Burriana43 dels quals privilegis los vehins de Vila-real se poden ajudar e deffendre com se comprenguen en la franquea de Vila-real. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCC LXX VII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a Ramonet Sent Johan, juglar de cornamusa, a·n Ferrer Gasch e a·n Gilabert Guerau, tro<m>padós, deu sous los quals nos, ab acord de prohòmens, havem acordat que·ls sien donats per sos ||25r treballs de fer so ab sos esturments la vespra e dia de sent Berthomeu, axí per vila com al córrer de la oqua. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXV. dies de agost del any etc. .LXX VII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets o façats paga a casa d’en Guillem Serra, notari de València, de aquells .CCCC. sous los quals són estats taxats pagar a la dita vila en la segona talla feta en lo braç militar del regne de València, de partida de la proferta feta al senyor rey en les corts de Monçó. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXª VII.
||25v Nos, en Domingo Aragonés, \en Marquo de Calaceyt/ e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que44 manllevets cent florins de qui haver-los porets e al millor que porets, a obs de la dita vila. E que de continent que·ls haurets, que de aquells façats paga a·n Guillamó Sanç, vehí de Betxí, a qui la damunt dita vila los deu ab carta de deute per la rahó en la dita carta contenguda, e cobrar de aquell la dita carta de deute. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. dies de setembre del any etc. mil .CCC LXX VII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a Jacme Ferrando, saig e corredor públich de la dita vila, vint sous de aquells .XL. sous que per lo consell de la dita vila li foren promeses donar per cascun any, és a saber a tres anys per sa soldada e salari de cridar consells e fer altres manaments dels jurats de la dita vila, segons que per lo notament del dit consell scrit quinta die septembris45 \anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIº./ pus largament és contengut, et ||26r los quals vint sous li pagats per la paga del segon any. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXVIII. dies de setembre del any de la Nativitat etc. mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt trenta-sis sous per .VI. jorns que ha estat com a missatger de la dita vila en .I. viatge que, a manament del consell de la vila dessús dita, ha fet a València per demanar de consell als honrats micer Jacme Joffre e en Martí de Torres sobre lo procés qui ere stat començat per part de la dita vila contra Castellnou, Exèrica e Sogorp per rahon de les penyores que en cascun dels dits lochs són stades feytes a·n Berthomeu Çamel, e per saber de aquells com ne en qual manera se procehirie en lo dit feyt. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari \scrivà nostre,/ a .XXVIII. dies de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, n’Arnau Aïç,46 en Jacme de Pedrinyà, en Marquo ||26v de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets al honrat n’Aznar Pardo de la Casta cinquanta florins \d’or/ los quals lo consell de la dita vila volch e acordà que li fossen donats per sos treballs per aquell \sostenidors en/47 haver del senyor rey los48 privilegis e provisions que devie haver dels capítols que per lo senyor rey e per lo senyor duch foren fermats com en Jacme Pedrinyà hi anà a Barcelona per missatger de la dita vila, los quals lo dit n’Aznar, segons ha tramés a dir, no ha pogut haver com en cars que·ls pogués haver haüts, lo dit consell hagués acordat que li’n fossen donats cent florins segons que en lo notament del dit consell, scrit a XV dies de abril del present any e dejús scrit, clarament prop havem vist ésser contengut. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIX. dies de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Johan Pineda e a·n Arnau Aïç .XVIII. sous per rahon de un viatge que an fet a ||27r Onda per parlar49 ab los jurats e prohòmens de Onda del feyt de les penyores que·ls vedalers de Onda havien fet de les vaques d’en Pedrinyà e de les bèsties d’en Miquel Dezblada, d’en Jacme de la Font e d’en Rosinyol, en lo qual viatge estigueren dos jorns. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXX. dies de setembre del any etc. mil .CCC LXX VII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats50 de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Apparici d’Anyó e a·n Alfonso de Pina, pescadors de la dita vila, quaranta sous per los quals los dits pescadors se són proferts51 al consell de la dita vila fer a pròpria messió e despesa de aquells, una barraqua covinent de canyes e ab ses portes, la qual lo dit consell havie acordat fer al areny de la mar, on ja la dita vila ha acostumat tenir barraqua. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIX. dies de octubre del any etc. mil .CCC LXX VII.
||27v Nos, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a frare Pere Sorribes, del orde dels Prehicadors, deu sous los quals, ab acord de prohòmens, havem acordat que li sien donats per sa karitat de .I. sermó que ha fet en la ecclésia de la dita vila. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIIII. dies de noembre del any etc. mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pasqual Exemeno, a·n Johan Gual e a·n Berthomeu Perdigó noranta sous, és a saber, trenta sous a cascú d’ells, romanents a ells a pagar de major quantitat que per los jurats olim de la dita vila los fon promesa donar per soldada de ésser guardians o vedalers del terme de la dita vila en l’any passat, segons que per carta pública feta per autoritat d’en Jacme Cortés, notari, .XVIIª. die novembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIº. clarament appar. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari \scrivà nostre,/ a .VII. dies de noembre del ||28r any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Ferrando, a·n Domingo Girbet e a·n Domingo Pasqual, vedalers o guardians del terme de la dita vila, cent vint sous, és a saber a cascú d’ells quaranta sous, de aquells setanta sous que a cascú dels dits guardians són stats promeses per nos donar per sol<da>da de52 ésser guardians o vedalers del terme de la dita vila .I. any, segons que per carta pública feta per autoritat d’en Jacme Cortés, notari, el dia e any presents e dejús scrits clarament appar. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVII. dies de noembre del any etc. mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que pa-||28vguets a·n Johan Moliner, menescal de la dita vila, cent sous per la paga del terç any qui comença a .XXVIII. dies del mes de setembre proppassat del present any e dejús scrit, de aquells sis-cents sous que per lo consell de la dita vila li foren promeses donar a cinch anys per servir en la dita vila del seu offici de menescalia en aquesta manera, és a saber, doents sous lo primer any e cent sous per cascuns dels altres anys, segons que en carta pública feta per autoritat d’en Jacme Garriga, notari, clarament appar. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXI. dia de noembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Colomer, notari, huytanta sous los quals lo consell de la dita vila acordà que li fossen donats cascun any aytant com al dit consell plàcie, per advocar los pleyts de la dita vila segons que en lo dit notament és contengut e la qual quantitat li pagats per la paga del any del nostre \offici de/ juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ||29r ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Miquel Arruffat huyt sous per rahon e preu de un fust de sertrera que de aquell fon comprat a obs de fusell a la roda del pou Nou. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Miquel Arrufat dotze sous per les rahons dessús en la present cèdula per los comptadós de la dita vila justifficada largament declarades. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo ||29v present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXXI. dia de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt cinquanta-set sous \onze diners/ per les següents rahons, és a saber, .XLII. sous per son salari de .VII. jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar, per fermar dret per part de la dita vila sobre les repenyores feytes en Vila-real per lo justícia53 de la dita vila e \per nos,/ de dues bèsties mulars de .I. moro de Sogorp per integrar a·n Berthomeu Çamel54 de la penyora que li ere stada feta en Sogorp contra libertat de la franquea de la dita vila55 e sis sous, .XI. diners los quals lo dit en Marquo havie bestret e pagat en València per scriptures feytes en la cort de la Governació de València per rahon de la dita ferma de dret, e per la letra del governador qui anà a Sogorp. Et los romanents nou sous per salari del saig qui portà la dita letra a Sogorp. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà ||30r nostre, a .IX. de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX. huyt.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt quaranta-hun sous, .VI. diners per les següents rahons, és a saber, .XXXVI. sous per .VI. jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar, per proposar rahons contra la ferma de dret proposada per lo síndich de Sogorp; e los romanents cinch sous, .VI. diners per ço com aquells ha bestrets e pagats en València a dos scrivents qui56 li feren translat de dos privilegis de la franquea de Burriana, e de la confermació de la dita57 franquea feta per lo senyor rey a Vila-real, lo qual translat liurà al scrivà de la cort de la Governació de València per ço com de aquells ere stada feta fe, e que ell se’n pogués adur los originals. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de gener del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX. huyt.
||30v Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau58 Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Conques set sous per sos treballs de portar a València aquells .CCCC. sous, los quals a la dita vila se pertanyie pagar en la segon talla feta en lo braç militar del regne de València de partida de la proferta de les corts de Monçó. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. dies de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Guillem Sanç .XLI. sous per interés de aquells cent florins que la dita vila li devie ab carta de deute, segons que en aquella és contengut, e lo qual interés li ere degut del dia de la paga del interés que per lo peyter de la dita vila li fon feta tro al dia que \vós li/ havets pagats los dits cent florins. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo ||31r nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a nou de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Cavaller, notari de València, síndich de la dita vila als pleyts, cent sous, los quals la dita vila cascun any li done per son salari de procurar e ésser síndich de la dita vila als dits pleyts, entre dues solucions, ço és, la meytat en la festa de sent Johan \Babtista/ e l’altra meytat en la festa de Nadal de Nostre Senyor, e los quals són de les festes o solucions de sent Johan Babtista e de Nadal prop pasades. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que ||31v paguets al honrat en Francesch Cesoliveres, rector de Cubelles e sots col·lector de la dècima triennal atorgada al senyor rey per lo Sant Pare, per la dècima a la dita vila pertanyent pagar, per rahon de la primícia de la dita vila en la festa de Omnium Sanctorum prop passada, cinquanta sous. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX. huyt.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que59 donets et liurets al honrat lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà, deu florins d’or los quals lo consell de la dita vila ha acordat que li sien donats per alcuns servis que ha fets a la dita vila segons que per lo notament del dit consell reebut per en Berthomeu Gil, notari, clarament pot apparer. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari \scrivà nostre,/ a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
||32r Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt et en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Aïç cinquanta-quatre sous per les rahons següents, és a saber, vint-quatre sous per un viatge que feu a València per demanar de consell a·n Martí de Torres, \savi en dret,/ quiny procés devie fer lo justícia de la dita vila contra les alcavotes ne en quinya manera hi devie procehir, e per saber axí matex lo justícia de València quiny procés ne quiny enantament ne feye, en lo qual viatge estech quatre jorns entre anar, estar e tornar. Et los romanents .XXXª. sous per altre viatge que feu a la dita ciutat, en lo qual estech .V. jorns \entre anar, star e tornar,/ per impetrar e haver del governador de València una letra de manament al lochtinent de governador de aquell, deçà lo riu d’Uxó, que no s·entrametés de conèxer de la qüestió que s’esperave ésser60 per rahon de la presó feta de la persona d’en Domingo Muret, a instància del síndich de la dita vila, per rahon de alcunes paraules injurioses les quals se deye que havie dites lo dit en Domingo, com lo dit en Domingo hagués presentat una letra del dit tinent loch de governador,61 e per fer ordenar rahons contra ||32v la dita letra. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Johan Piquer onze sous per sos treballs de portar a València al honrat en Berenguer Mercader, lo procés de la qüestió de dona Marieta \d’en Adam,/ per acordar sentència en aquell. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Martí, notari, sis sous los quals ha bestrets e pagats a·n Bues, savi de Castelló, per son salari de ||33r acordar una sentència en lo procés de dona Marieta d’en Adam. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Jacme de Pedrinyà, jurat ab nos ensemps de la dita vila, cinquanta sous per son salari de servir .I. any lo dit offici de juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila,62 que paguets a·n Marquo de Calaceyt, ||33v jurat ab nos ensemps de la dita vila, cinquanta sous per son salari de servir I any lo dit offici de juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Aïç, jurat de la dita vila ab nos ensemps, cinquanta sous per son salari de servir .I. any lo dit offici de juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Aragonés, jurat ab nos ensemps de la dita ||34r vila, cinquanta sous per son salari de servir .I. any lo dit offici de juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IX. de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Bonet, maestre de la obra del mur de la dita vila, cent noranta-set sous los quals li són deguts per la dita vila per diverses rahons dessús en la present cèdula per los discrets en Pasqual Torner e en Ramon Vinyoles, comptadós dels comptes de la dita vila, justifficada largament declarades. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIIII. de giner del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Marquo de Calaceyt, jurats de ||34v Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Bonet XX sous per son loguer de dos jorns que, ensemps ab .VI. hòmens logats per lo dit en Domingo \e ab ses ferramentes,/ ha laguiat a trencar e traure una roqua o tormo que ere caygut en la céquia major de la dita vila, és a saber a damunt la gola de la céquia Nova. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXX. dies de giner del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a Ramon Sent Johan, a·n Domingo Juncós e a·n Gilabert Dezgraus, juglars de la dita vila, trenta sous, ço és, a cascú d’ells deu sous, los quals lo consell ha acordat que·ls sien donats per los treballs per aquells sostenguts en sonar e fer so ab sos esturments a festes de Nadal, Ninou e Apparici prop passades. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .III. dies ||35r de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt vint-quatre sous per .IIII. jorns que ha estat entre anar a València, star e tornar, per metre per part de la dita vila lo fet de la qüestió que és entre la vila dessús dita e Sogorp, en poder del honrat micer Jacme Joffre. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Alberich .XV. sous nou diners per les següents rahons, és a saber, dotze sous per rahon de quatre jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar, per portar a·n Pere Cavaller, notari síndich de la dita vila ad lites, una letra en la qual los jurats li feyen saber que impetràs una letra del governador ||35v de València en la qual lo dit governador man, sots grans penes, al tinent loch de governador del riu d’Uxó a ençà, que no s·entrameta de conèxer de la qüestió que és entre la universitat de Vila-real de una part e en Matheu Caro de la part altra. Et los romanents tres sous nou diners per ço com aquells bestragué e pagà al scrivà de la cort de la governació de València per scriptures de la dita letra que·l dit en Pere Cavaller impetrà. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a dos dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Ramon Queralt, porter e comissari per fer anar adzembles a tirar la fusta de les galeres, cinch florins d’or, los quals lo consell de la dita vila el present dia ha acordat que li sien donats per esguart com nos mitigà les .Lª. adzembles que demanave per ||36r a tirar la dita fusta, és a saber a deu adzembles. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a dos dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Berthomeu Bues, savi en dret de Castelló, sis sous per la part pertanyent pagar a la dita vila en aquells .XII. sous que·l dit en Berthomeu devie haver de salari de una interloqutòria que acordà en lo procés de la qüestió que és entre Vila-real e en Matheu Caro. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a dos dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil ..CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real,63 manam ||36v a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Ferrer Sentadina, \notari,/ .XVI. sous .VIII. diners per scriptures \per aquell reeebudes/ de dos proceses actitats denant lo lochtinent de governador, lo .I. entre lo síndich de Vila-real de una part, e en Domingo Muret, notari, en son propri nom e com a procurador de na Marieta d’en Adam de la part altra. Et l’altre entre en Miquel Arruffat, axí com a justícia de Vila-real de una part e64 la muller quondam d’en Bonanat Martí de la part altra, per les rahons en los dits dos proceses largament declarades, e recobrar de aquell los dits dos proceses. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VII. dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Bernat Xiquaç, porter del senyor rey, dos florins d’or per \son/ salari de tres jorns que ha estat per demanar e haver en la dita vila adzembles a obs de tirar la fusta de les galeres, és a saber del bosch de la Serra65 tro a Orpesa. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||37r Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch cinquanta-quatre sous per \salari de/ nou jorns que ha estat entre anar a València, star e tornar, per veure si porie fer ab micer Jacme Joffre que la qüestió que és entre Vila-real e Sogorp, e axí matex la qüestió que és entre Vila-real e Exèrica, se66 levare sumàriament e sens que no·n fos fet compromés. Et axí matex per scusar, si fer-ho porie, les adzembles que demanaven a Vila-real per a tirar la fusta \de les galeres/ e per altres affers molts de la dita vila. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. de març del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Jacme Domingo .VII. sous .IIII. diners per rahon e preu de quatres mans de paper tosquà que de aquell són estades comprades a obs de fer lo cappatró de la peyta ||37v de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Aragonés, notari, XVIII sous per les següents rahons, és a saber, .XV. sous per satisfacció del dan que per en Pere de Conques, axí com a manobrer de la obra del mur de la dita vila, li fon donat en lo olivar del dit \en Domingo, on/ lo dit manobrer feu arrancar pedres per a la dita obra. Et los romanents tres sous per rahon e preu de les pedres qui ja eren arrancades en lo dit olivar, les quals lo dit manobrer se’n portà per a la obra del dit mur. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. de març del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere ||38r Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Alberich sis sous per son salari de portar a València a·n Anthoni Guasch, qui y ere com a missatger de la dita vila, una letra la qual nos67 li trametiem68 e en la qual li féyem saber com ere vengut en Bernat Xiquaç, porter, a Vila-real, e que acuradament demanave .XXV. adzembles per a tirar la fusta de les galeres, e que·l dit n’Anthoni que ves si ab lo governador o ab los diputats les porie scusar que no y anassen totes o partida. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XIII. de març del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets als honrats micer Jacme Joffre e en Martí de Torres, savi en dret, doents sous, és a saber, a cascú de aquells .C. sous, los quals la dita vila los ere tenguda donar, és a saber, al dit honrat micer Jacme Joffre de la paga de Nadal proppassat, e al dit honrat en Martí de Torres ||38v de la paga del mes de \giner/ proppassat, de aquells doents sous que a cascun de aquells la69 universitat de la dita vila done cascun any entre dues pagues per advocar los pleyts de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVII. de març del any etc. mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Cigar, corredor de València, cinch florins d’or per los quals n’Anthoni Guasch, a qui per lo consell de la dita vila fon comanat, s’és avengut e composat ab aquell per correduries e per treballs que hac de tractar e dur a estament que Vila-real hagués lo mig70 censal que·l consell havie acordat que fos venut a·n Rigo Johan. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVII. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||39r Nos, en Jacme de Pedrinyà de Pedrinyà,71 e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets als honrats n’Aznar Pardo, n’Anthoni Guasch, n’Arnau Aïç e en Marquo de Calaceyt, quaranta-huyt sous, és a saber, a cascú d’ells .XII. sous per son salari de .I. viatge que, a manament del consell \de la dita vila,/ han fet a Eslida per parlar ab los missatgers72 de Sogorp, e per finar ab aquells e composar la qüestió que ere entre Vila-real e Sogorp per rahon del castellatge e asadura que demanaven en Sogorp als vehins de Vila-real contra libertat de la franquea de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XX. dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets o façats paga a·n Jordi Johan en València, hu dels diputats del general del regne de València, .DCCCXCIX. sous, .VII. diners, mealla, los quals \se pertanyen/73 pagar ||39v a la dita vila \per tot lo present mes de març/ en lo compartiment per aquells \dits diputats/ últimament feyt en València de partida del do de Monçó, e la qual quantitat liurat a·n Anthoni Guasch qui aquella port a València per fer la dita paga. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIX. dies de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt .XXXª. sous los quals per la dita vila li són deguts per son salari de cinch jorns que ha estat entre anar a València, star e tornar, axí com a missatger per rahon de la carta de guardar de dan que·l síndich de Sogorp devie fer a·n Pere Cavaller, notari, axí com a síndich de Vila-real, per rahon de la assadura o castellatge que en Sogorp demanaven als vehins de Vila-real contra libertat de la franquea de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà ||40r nostre, a .XXIX. de març del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX. huyt.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch .XXXVI. sous per son salari de .VI. jorns que ha estat entre anar \a València,/ star e tornar, per portar-hi la paga de aquella quantitat que a la dita vila se pertanyie pagar per tot lo mes de març proppassat, per rahon del compartiment feyt en València de certa quantitat del do de Monçó a obs de fer les galeres, e per mitigar-se la dita quantitat aytant com pogués. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Pasqual sis sous per son salari e treballs de portar \a València/ una letra nostra, la qual nos trametíem a·n Anthoni Guasch, qui ere en València axí com a missatger de la dita vila, en la qual li feyem saber que fes ordenar rahons als advocats que Vila-real té en València contra la letra per lo ||40v lochtinent de governador tramesa al justícia de Vila-real, a instància del procurador del noble en Pere de Centelles, en la qual, sots certa pena, manave al justícia74 que revocàs lo manament penal75 que havie fet al justícia de Bonretorn que li degués trametre adzembles a tirar la fusta de les galeres, o que dins tres dies hagués posat rahons perquè tengut no·n fos. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets al honrat en Berthomeu Bues, savi en dret de Castelló, sis sous pertanyents pagar a la dita vila per sa part en aquells .XII. sous que a aquell se pertanyen per salari de acordar una interlocutòria76 en lo procés de la qüestió que és entre la dita vila e en Matheu Caro. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VI. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||41r Nos, n’Arnau Aïç, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Johan Pineda, a·n Pasqual Torner, a·n Ramon Vinyoles, a·n Pere Rovira, a·n Domingo Martorell e a·n Pere Maçaner .LX. sous, ço és, a cascú de aquells, deu sous per son salari e treballs de tatxar \e fer novella tatxació/ en lo present any de la peyta de la dita vila, e los quals lo consell acordà que·ls fossen donats per llurs treballs de fer la dita tatxació. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Aïç dotze sous per son salari de dos jorns que ha estat entre anar a la Serra d’en Galceran, star e tornar, per parlar ab en Domingo Borraç, aministrador del boscar de les galeres \qui ere al dit loch de la Serra,/ e per mitigar ab aquell aytant com77 pogués lo nombre de les adzembles que demanave a Vila-real a tirar la fusta de les dites galeres. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sa-||41vgell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt, jurat ab nos ensemps de la dita vila, deu sous per sos treballs de ésser a la tatxació de la peyta de la dita vila ensemps ab los tatxadors per lo consell de la dita vila assignats a tatxar aquella el present any. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Aïç, jurat ab nos ensemps de la vila dessús dita, deu sous per sos treballs de ésser a la tatxació de la peyta de la dita vila ensemps ab los tatxadors78 per lo consell de la dita vila assignats a tatxar aquella el present any. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. de ||42r abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Aragonés, jurat ab nos ensemps de la vila dessús dita, deu sous per sos treballs de ésser a la tatxació de la peyta de la dita vila ensemps ab los tatxadors per lo consell de la dita vila assignats a tatxar aquella el present any. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Jacme de Pedrinyà, jurat ab nos ensemps de la dita vila, deu sous per sos treballs de ésser a la tatxació de la peyta de la dita vila ensemps ab los tatxadors per lo consell de la dita vila assignats a tatxar aquella el present any. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||42v Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Alberich .VII. sous79 per les següents rahons, és a saber, .VI. sous per sos treballs de anar a València e portar a·n Francesch Aguilar los .CCL. sous que la dita vila li ere tenguda pagar de violari que li fa, és a saber, per la paga del mes de març proppassat com lo libre de la peyta dels violaris encara no fos stat liurat. Et los romanents .XII. diners per la àpoqua80 que fon feta de la paga de la dita quantitat. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .VIII. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch, notari, trenta-cinch sous per les següents rahons, és a saber, .XXIIII. sous per raó de quatre jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar, per fer reduhir a justícia lo compartiment últimament feyt en València de certa part del do de Monçó. Et los romanents ||43r .XI. sous per ço com aquells havets bestrets e liurats en València al discret en Pere Cavaller, notari síndich de la dita vila ad lites, a obs de scriptures per aquell fahedores per rahon de la ferma de dret que per aquell és stada proposada, axí com a síndich dessús dit, davant lo governador de la possesió en què lo justícia de la dita vila és de manar al justícia de Bonretorn que li tramete adzembles tota vegada que la dita vila n’à a donar. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari .X. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX. scrivà nostre, a .VIII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt, notari, trenta-tres sous per rahon de .XI. viatges que ha fets a Castelló, axí com a síndich de la dita vila ad lites, per compàrer davant lo lochtinent de governador a les assignacions de la qüestió que és entre la dita vila e en Matheu Caro. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCC LXX VIII.
||43v Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Arnau Sobirats, notari scrivà de la cort del molt honrat lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ençà, vint-dos sous de aquella quantitat que a la dita vila se pertany pagar per scriptures del procés de aquella qüestió que és entre la dita vila de Vila-real de una part, e en Matheu Caro de la part altra, per \la raó en lo dit procés contenguda./ Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVI. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Mora, prevere vicari de la ecclésia de la dita vila, deu sous los quals lo dit vicari deu trametre a la ciutat de Tortosa, al col·lector de les messions feytes per lo senyor bisbe, per rahon del consili de Taragona, e los quals a la dita vila eren stats tatxats pagar per rahon de la ||44r primícia de la dita vila en les damunt dites messions. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVI. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n81 Domingo Campos nou sous los quals al dit en Domingo són deguts per rahon de tres jorns que estech entre anar a València, star e tornar, per portar .Iª. letra nostra a València a·n Anthoni Guasch, qui ere en la dita ciutat com a missatger de la dita vila, en la qual li \féyem saber/82 que, ab lo governador o ab los diputats, fes mitigar lo nombre de les adzembles que en Bernat Xiquaç, porter del senyor rey, demanave a la dita vila a obs de tirar la fusta de les galeres. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XVI. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre ||44v Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a frare Arnau Marqués, del orde de Sent Agostí del convent de Castelló, tres florins d’or, és a saber, .I. florí a obs del dit covent e dos florins a obs del dit frare per esguart de cinch sermons que ha fet en la dita \vila,/83 hu lo dia de santa Lúcia, altre lo dia de santa Maria de març, altre lo dia de Rams, altre lo dia del Divendres Sant, e altre lo dia de Pasqua de Resurrecció, e per esguart axí matex de una setmana que ha confesat en la ecclésia de la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXII. dies de abril del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Do-||45rmingo Bonet, maestre de la obra del mur de la dita vila, quatre-cents sous los quals la dita vila li ha a donar en diners cascun any, és a saber, a cinch anys per fer lo pany del mur de la vila dessús dita, ço és, de la torre del dit mur apellada la torre d’en Folch Miquel tro a la torre \apellada la Torre/84 Motxa, segons que en carta pública85 reebuda per en Jacme Cortés, notari, és llargament contengut. Et los quals dits quatre-cents sous li pagats per la paga del primer any dels dits cinch anys. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari, lo primer dia de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch quaranta-set sous per les següents rahons, és a saber, trenta-sis sous per son salari de .VI. jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar, per requerre ensemps ab los altres síndichs de les viles reals, que scrutini sie feyt en les ciutats e viles reals del regne de València per rahon del compartiment de la proferta al senyor rey feta en les corts de Monçó, e los romanents .XI. sous per86 ||45v ço com aquells havie liurats a·n Pere Cavaller, notari de la ciutat de València, síndich de la dita vila als pleyts, a obs de scriptures per aquell fahedores per rahon de la ferma de dret per lo dit síndich feta de la possesió en què la vila dessús dita és de repenyorar los de Exèricha, tota vegada que per87 los de Exèrica són feytes penyores de béns de hòmens de Vila-real contra libertat de la franquea als habitadors de Vila-real atorgada. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, n’Arnau Aïç e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a Jacme Ferrando, saig de la dita vila, .XIIII. sous per rahon de .IIII. parells de gallines que, a manament nostre, ha comprat, les quals nos, ab acord de prohòmens, havem tramés e donat a la muller del honrat en Martí de Torres, savi en dret de València, qui ere en la dita vila, per esguart de alcuns servis que·l dit en Martí ha fet e fa a la dita vila. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .X. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||46r Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que88 manllevets de qui atrobar-los porets e al millor que porets, a profit de la vila dessús dita, cinquanta florins d’or de Aragó per fer paga a·n Domingo Bonet, maestre de la obra del mur de la vila damunt dita, de aquells .CCCC. sous los quals nos vos havem manat que li paguets, e los quals la dita vila li ha a donar cascun any a cinch anys per fer cert estall del \mur de la dita vila,/ e per pagar axí matex a·n Johan Martí, notari de València, los diornals e scriptures dels testimonis per aquell reebuts, los quals testimonis per part de la dita vila són stats produhits en la qüestió que és entre la dita vila e lo noble en Pere de Centelles e los de Bonretorn, per rahon de les adzembles, la qual qüestió se mene89 en València davant lo governador. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XII. de maig anno etc. LXXº VIIIº.
Nos, n’Arnau Aïç, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets al discret en Johan Martí, notari de València, cent vint-nou sous entre sos diurnals de venir ||46v a Vila-real, estar e tornar, per reebre los testimonis que per part de la dita vila són estats produhits en la qüestió que·s mene en València, davant lo governador, entre la dita vila e lo noble en Pere de Centelles e los de Bonretorn, per rahon de la qüestió de les adzembles, e per scriptures axí matex dels dits testimonis. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XII. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets al discret en Berenguer Matheu, notari vehí de Castelló, cent-quatre sous huyt diners per les següents rahons, és a saber, .XXXª. sous per son salari de tres dies que li90 ha convengut estar en la dita vila per reebre testimonis per part de la dita vila sobre lo pleyt e qüestió que la universitat de la dita vila ha e mene davant lo lochtinent de governador del riu d’Uxó a ensús, contra lo noble en Pere de Centelles per la rahó en lo procés de la dita qüestió contenguda, e los romanents .LXXIIIIª. sous .VIII. diners \per rahon de .XXVIII. fulls/ de scriptures dels dits testimonis, ço és a rahó de91 dos sous .VIII. diners per cascun full. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present alba-||47rrà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XV. dies del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que façats paga al honrat en Gordi Johan, diputat e clavari general del regne de València, de92 .DCCC XC IX. sous .VII. diners, mealla, romanents a pagar de aquells M .DCC XC IX. sous tres diners los quals són stats tatxats pertànyer pagar a la dita vila, ço és, la meytat \per tot/ lo mes de març e l’altra meytat per tot lo mes d’abril proppassats, en lo compartiment últimament feyt en València de certa part del do de Monçó. Atorgam93 e donam a vós licència ab lo present que per fer la dita paga puxats manllevar de qui haver-los puxats e al millor que porets, a profit de la dita vila, .DCC. sous tan solament e no pus. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sa-||47vgell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXII. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Francesch Serra cinquanta-cinch sous los quals pervenen pagar a la dita vila en la talla que és stada feta per a les messions que·s fan en l’escrutini que s’à a fer en les ciutats e viles reals del regne de València, \per eguallar e justifficar lo compartiment del do de Monçó./ En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXVI. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch .XLIIª. sous per son salari de .VII. jorns que ha estat entre anar a València, estar e tornar,94 axí com a síndich e missatger de la dita vila, per concordar-se ||48r ab los altres síndichs e missatgers de les ciutats e viles reals del regne de València si scrutini serie fet en les dites ciutats e viles reals sobre lo nombre dels fochs per rahon del compartiment del do de Monçó. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXVI. dies de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Berthomeu Çamel .CXLª VIII. sous, .VIII. diners, per les rahons dessús en la present cèdula, per los discrets en Pasqual Torner e en Ramon Vinyoles, comptadós per lo consell de la dita vila assignats a fer los comptes de la dita vila, justifficada largament declarades. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXVIII. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||48v Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Francesch Aguilar \de València/ .CCL. sous los quals la dita vila li fa de violari e los quals li ere tenguda pagar \de la paga/ de .XXV. de març proppassat. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIX. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Martí, notari, .VII. sous .IIII. diners los quals ell havie bestret e pagat a·n Bernat Cortés, notari scrivà de la cort del official de Almaçora, per scriptures de un procés lo qual lo dit en Domingo Martí, axí com a lochtinent de justícia deffenent, menave contra en Pedro Navarro,95 rector de Betxí, per la rahó en lo dit procés contenguda, e cobrar de aquell lo dit procés, com lo consell de la dita vila haje acordat que les dites scriptures li sien pagades. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXIX. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||49r Nos, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Sentadina .VII. sous per son salari de portar a València a·n Pere Cavaller, notari96 síndich de la dita vila ad lites, la derrera paga que la dita vila ha a fer en València a·n Jordi Johan, diputat e clavari general del regne de València, a compliment de aquells mil .DCCXCIX. sous .III. diners los quals eren stats tatxats pertànyer pagar a la dita vila, la meytat per tot lo mes de març e l’altra per tot lo mes de abril proppassats, \en lo compartiment feyt en València de certa part del do de Monçó,/ per ço que·l dit en Pere Cavaller, en loch nostre, fes la dita paga al dit en Jordi Johan ab aquelles protestacions que·s pertanyie. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .XXX. de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pere Maçaner, trenta-||49vcinch sous, quatre diners, mealla, romanents a pagar de aquells .XLI. sous, .IIII. diners, mealla, los quals foren adjutjats a·n Berthomeu Gil, notari e scrivà de la cort de la vila dessús dita, per scriptures del procés de la acusació que en Pere Maçaner feu contra na Marieta d’en Adam, per la rahó en lo dit procés contenguda, les quals scriptures lo consell de la dita vila ha acordat que li sien pagades, et recobrat lo procés de la dita acusació. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IIII. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pasqual Exemeno dotze sous per les rahons dessús en la present cèdula per los discrets en Pasqual Torner e en Ramon Vinyoles, comptadós per lo consell de la dita vila assignats a fer los comptes de la dita vila, justifficada largament contengudes. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ||50r ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IIII. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Marquo de Calaceyt trenta-huyt sous per les rahons dessús en la present cèdula per los discrets en Pasqual Torner e en Ramon Vinyoles, comptadós per lo consell de la dita vila assignats a fer los comptes de la dita vila, justifficada largament explicades. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IIII. dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Lorenç Oller, a·n Berthomeu Verdú, a·n Bernat Escuder menor de dies, a·n Domingo Estopinyà, a·n Ramonet Ametla, a·n Domingo Batle, a·n Pere Reus, a·n Domingo Vilagrassa, a·n Guillamó Martorell, a·n Bernat Miquel, a·n Ramon de Conques, a·n Jacme Cabrera, a·n Pere Çabater, a·n Anthoni Valls, a·n Steve Vicent, a·n Francesch Campos, a·n Berthomeu Çamel, a·n Ramon Bretó, a·n ||50v Pere Tarragó, a·n Bernat Guasch, a·n Jacme Juneda, a·n Miquel Dezblada, a·n Ferrer Garriga, e a·n Bonanat Porquet nebot de la muller quondam d’en Berthomeu97 Vidal, dotze florins d’or, és a saber, a cascú d’ells mig florí per esguart de .I. viatge que ab llurs bèsties o adzembles feren a tirar la fusta per a les galeres, és a saber, de la Serra d’en Galcerà a Orpesa. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a .IIII. de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Assensi Bonshom e a·n Arnau Téner, trenta sous per les rahons dessús en la present cèdula, per los discrets en Pasqual Torner e en Ramon Vinyoles, comptadós per lo consell de la dita vila assignats a fer los comptes de la dita vila, justifficada largament declarades. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||51r Nos, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Anthoni Guasch deu sous per ésser a la diffinició del compte que en Daudé Devinat reté de la peyta dels violaris que li ere stada donada a collir a raó de dos sous .VI. diners per lliura. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Domingo Aragonés, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Ramon Vinyoles .XXXV. sous per les rahons següents, és a saber, .XX. sous per diffinir ensemps ab en Pasqual Torner, axí com a comptadors dels comptes de la dita \vila,/ lo libre de la dispenseria del any que en Bernat Garriga fon síndich e dispenser de la dita vila. Et deu sous per diffinir lo libre de peyta que fon donat a collir a·n Daudé Devinat per pagar los censals e violaris que la dita vila fa a diverses persones. Et los romanents ||51v cinch sous per diffinir lo compte que en Pere Conques reté de la obra del mur \de la dita vila/ que havie feta, axí com a manobrer de la dita obra del dit mur. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, en Marquo de Calaceyt, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pasqual Torner .XXV. sous per les següents rahons, és a saber, .XX. sous per son salari de diffinir, ensemps ab en Ramon Vinyoles, axí com a comptadós \dels comptes/ de la dita vila, lo libre del compte de la dispenseria del any que en Bernat Garriga fon síndich e dispenser. Et los romanents .V. sous per son salari de diffinir lo compte que en Pere Conques reté axí com a manobrer de la obra del mur, ço és del pany del dit mur que és98 de la torre99 apellada d’en Baquó tro a la torre apellada d’en Bernat Miquel. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme ||52r Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Pasqual Torner .XXI. sous per son salari de set viatges que ha feyt a Castelló, ço és, .VI. viatges per compàrer axí com a síndich de Vila-real davant lo100 lochtinent de governador a les assignacions de la qüestió que és davant lo dit tinent loch de governador entre la universitat de Vila-real e101 en Matheu Caro per la rahó en lo procés de la dita qüestió largament declarada. E lo romanent .I. viatge per dir al dit lochtinent de governador que ell ne son assesor no vinguessen a la dita vila de Vila-real per reebre los testimonis que per part de la dita vila se devien produhir sobre la qüestió \que/ és entre la dita vila e en Pere de Centelles com assats complis que y vingués lo seu scrivà. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||52v Nos, en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Jacme Ferrando, saig e corredor públich de la dita vila, .XX. sous romanents a aquell a pagar de aquells .XLª. sous que102 al dit Jacme Ferrando se pertanyie e li foren promeses donar per salari e treballs de cridar consells e fer alcuns altres manaments \nostres/ dins lo103 any del nostre juradesch. Per què en testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXª VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a Jacme Ferrando, a Berthomeu Manyes e a Pere Guiam, saigs e corredós públichs de la dita vila, ço és, al dit Jacme Ferrando .XI. sous, e al dit Berthomeu Manyes deu sous, e al dit Pere Guiam cinch sous, per diverses affanys e treballs que han sostenguts en fer nostres manaments dins lo any del nostre juradesch, axí en les reddicions dels comptes de la dita vila ||53r que·s són retuts com en altra manera. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXª VIII.
Nos, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, e en Jacme Domingo, tinent loch del honrat en Jacme de Pedrinyà, semblantment jurat de la dita vila, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que104 quitets e comprets a obs de la dita vila, d’en Guillem Sent Johan, de aquella matexa vila vehí, aquells cent deu sous reals de València censals, que la universitat de la dita vila li fa de cens, e los quals olim feye a·n Guillem Sanç \per preu, ço és a saber, de mil .C. sous,/ et que paguets al dit en Guillem Sent Johan los dits mil cent sous preu del dit censal, e lo cens degut prorata temporis \preterita./ En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXXª VIII.
||53v Nos, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, e en Jacme Domingo, tinent loch del honrat en Jacme de Pedrinyà, semblantment jurat de la dita vila, manam a vós en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, que paguets a·n Domingo Ferrer sis sous .VI. diners per raó e esguart de diners que·l dit en Domingo vos ha anticipat axí com a comprador de les imposicions de la carn, del vi en menut, de civada de hostalers e molre de flequeres, de certa quantitat del preu de les dites imposicions, a obs de pagar a·n Guillem Sent Johan aquells mil cent sous per los quals el present dia de aquell havets comprats e quitats cent deu sous censals que la dita vila feye. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
Nos, n’Arnau Aïç e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, manam a vós, en Pere Martorell, síndich e dispenser de a dita vila, que paguets a·n Miquel Sentís, ussufructuari dels béns que ça enrere foren d’en Domingo Sentís, quondam fill seu, cent sous per servi de .I. any de aquells mil ||54r sous que, a manament nostre, manllevàs del dit en Miquel Sentís e d’en Pasqual Torner, axí com a marmessors del derrer testament del dit en Domingo Sentís, deffunt, a obs de pagar aquells mil cent sous que la universitat de la dita vila devie a·n Guillem Sanç, vehí de Betxí. En testimoni de veritat manam-vos fer lo present albarà de manament, sagellat ab lo nostre sagell secret, scrit de mà d’en Jacme Cortés, notari scrivà nostre, a cinch dies de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC LXX VIII.
||54v (en blanc)
||55r Libre dels viatges e missatgeries del temps dels honrats en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real.105
Anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die lune, .XV. die iunii anno predicto.
N’Arnau Aïç anà a València per demanar de consell a·n Martí de Torres quiny procés deu fer lo justícia contra les alcavotes, ne en quinya manera hi deu procehir, e per saber axí matex lo justícia de València quiny procés ne quiny enantament ne fa. Tornà digous següent, a .XVIII. del dit mes de juny.
Divendres, a tres de juliol anno predicto.
N’Arnau Aïç anà a València per106 impetrar letra del governador de València en la qual lo dit governador manàs al lochtinent seu deçà lo riu d’Uxó, que no s’entrametés de conèxer de la qüestió que s’esperave ésser per rahon de la presó feta de la persona d’en Domingo Muret, a instància del síndich de la dita ||55v vila, per rahon de alcunes paraules injurioses que·s deye que·l dit en Domingo havie dites, com lo dit en Domingo hagués presentat .Iª. letra \del dit lochtinent de governador/ al justícia e síndich de la vila dessús dita que, sots pena certa, li deguessen cancel·lar la capleuta per aquell donada, e per fer ordenar rahons e demanar de consell sobre·l dit feyt a·n Martí de Torres. Tornà dimarts següent, a .VII. de juliol anno predicto.
Dimarts, a .VII. de juliol anno predicto.
En Pasqual Torner e en Miquel Arruffat anaren a Castelló per presentar una letra del governador de València al lochtinent de governador \de riu d’Uxó a ençà,/ la qual n’Arnau Aïç havie aportada de València del fet d’en Muret, e per posar rahons e·l fet. Tornaren aquell dia matex.
Disapte, a .XI. de juliol anno predicto.
En Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç dixeren que eren anats a Burriana a .XXIIII. dies de juny proppassat per composar lo fet de la calònia que en Bernat Guillem, batle de Burriana, demanave a·n Johan Carbonell per rahon de sal, com lo consell hagués acordat que y anassen e que eren tornats aquell dia matex.
||56r Die martis, .IIII. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
En Pasqual Torner e en Marquo de Calaceyt anaren a Burriana per protestar e acusar penes al batle de Burriana, per ço com no volie donar107 o vendre la sal als vehins de Burriana108 a raó de .XII. sous lo kaffiç segons la provisió del senyor duch. Tornaren aquell dia matex.
Die mercuri, .<i>V. die augusti anno predicto.
En Jacme Cortés anà a Burriana per fer fer al scrivà dels jurats de Burriana translat autèntich del privilegi de les franquees de Burriana, lo qual haviem mester per portar-los a la qüestió de les penyores que foren fetes a·n Çamel en Sogorp e en Exèrica contra la franquea de Vila-real. Tornà aquell dia matex.
Die lune, .XVIIª. die augusti anno predicto.
En Johan Pineda e n’Arnau Aïç anaren a Onda per parlar ab los jurats e prohòmens de Onda del feyt de les penyores que·ls vedalers de Onda havien feyt de les vaques d’en Jacme Pedrinyà e de les bèsties d’en Miquel Dezblada, d’en Jacme de la Font e d’en Rosinyol. Tornaren dimarts següent, a .XVIII. de agost anno predicto.
||56v Die Iovis, .XXVIIª. die Augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
En Marquo de Calaceyt anà a València per demanar de consell a micer Jacme Joffre e a·n Martí de Torres, sobre lo procés qui ere stat començat en Castellnou, en Sogorp e en Exèrica, per rahon de les penyores que en cascun dels dits lochs foren feytes a·n Berthomeu Çamel, e per saber de aquelles com ne en qual manera d’ací a avant se haurien en lo dit feyt. Tornà dimarts109 següent, primer dia de setembre anno predicto.
Die lune, .XIIIIª. die septembris anno predicto.
En Pere Martorell anà a Betxí per fer paga a·n Guillamó Sanç dels cent florins que la vila li devie. Tornà aquell dia matex.
Eodem die.
En Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç anaren a l’alqueria d’en Conques per haver parlament ab los jurats de Almaçora sobre alcuns clams que·s eren feyts per hòmens de Almaçora contra hòmens de Vila-real. Tornaren aquell dia matex.
Die mercurii, .XVIª. die septembris anno predicto.
Aquells matexs anaren a Almaçora per finar del fet dels clams sobre los quals havien haüt lo dit parlament. Tornaren eodem die.
||57r Die martis, .XXIX. die septembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. septimo.
En Miquel Arruffat e en Marquo de Calaceyt anaren a Betxí110 per parlar ab mossén en Pere Ladró sobre lo fet del moro qui ere pres, del qual lo dit en Pere Ladró havie scrit al justícia e jurats de Vila-real. Tornaren aquell dia matex.
Digous, a .XVII. de deembre anno predicto.
En Marquo de Calaceyt dix que ere anat a València digous a .X. de deembre per fermar dret sobre les repenyores que·ls justícia e jurats de Vila-real havien feytes de dues bèsties mulars de .I. moro de Sogorp, per com havien penyorat a·n Çamel e a·n Pere Martorell en Sogorp contra libertat de la franquea de Vila-real, e que ere tornat lo dimecres següent, a .XVI. del dit mes de deembre anno predicto.
Anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
||57v Dimecres, a .XXXª. de deembre anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a València per posar rahons contra la ferma de dret proposada per lo síndich de Sogorp davant lo governador. Tornà dilluns següent, a quatre dies de giner anno predicto.
Die sabbati, .IXª. die ianuarii anno predicto.
N’Arnau Aïç dix que en lo mes de agost proppassat feu .I. viatge a Burriana per presentar a·n Bernat Guillem, batle de Burriana, la carta que·l senyor duch havie feta de provisió a \Vila-real/ del fet de la sal, e que ere tornat aquell matex dia del dit viatge.
Die mercurii, .XIIIª. die ianuarii anno predicto.
En Marquo de Calaceyt e en Jacme Cortés anaren a Bellaguarda, a Bonretorn e a Bonastre per scriure los noms dels casats com se hagués a tatxar la peyta. Tornaren aquell dia matex.
Die mercurii, .XXVIIª. die ianuarii anno predicto.
En Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats, anaren ensemps ab en Pere Martorell e en Jacme Cortés \e en Domingo Bonet/ ab los cequiés de la dita vila a damunt la gola de la céquia Nova qui solie ésser ||58r per regonèxer e veure .I. gran tormo o roqua que los dits cequiers los havien dit que ere cayguda en la céquia de la vila dessús dita, perquè acordassen en quinya forma ne porie exir com estigués a gran perill de la céquia.
Die iovis, .IIIIª. die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
En Marquo de Calaceyt anà a València per metre en poder de micer Jacme Joffre la qüestió que és entre Vila-real e Sogorp, com lo consell hagués acordat que micer Jacme Joffre hi fos per part de Vila-real si ésser hi podie, e si no, que y fos en Martí de Torres. Tornà digmenje següent, a .VII. de febrer anno predicto.
Die lune, .VIIIª. die febroarii anno predicto.
En Marquo de Calaceyt e en Pasqual Torner anaren a Castelló per la qüestió que ere entre la dita vila e en Matheu Caro, per raon de aquells .XX. florins que·l dit en Matheu demane a la vila davant lo lochtinent de governador, per rahon de averies de la remissió de les inquisicions de mer offici que·l senyor duch feu a Vila-real. Tornaren aquell dia matex.
||58v Die mercurii, .Xª. die febroarii anno predicto.
Los dits en Marquo de Calaceyt e en Pasqual Torner anaren altra vegada a Castelló per aquella matexa rahó. Tornaren aquell dia matex.
Disapte, a .XIII. de febrer anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
En Pasqual Torner anà a Castelló per compàrer a la assignació que havie en la dita qüestió d’en Caro. Tornà aquell dia matex.
Dimarts, a .XVI. de febrer anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló per compàrer a la assignació de la dita qüestió. Tornà aquell dia matex.
Disapte, a .XX. de febrer anno predicto.
Anaren en Pasqual Torner e en Marquo de Calaceyt a la rambla de Algonder et com no poguessen passar per la gran multitud de aygua que venie en la dita rambla, com volguessen anar a Castelló per compàrer a la assignació de la qüestió d’en Caro, protestaren, ço és lo dit en Pasqual com a síndich, e reebé la protestació lo dit en Marquo de Calaceyt.
||59r Dilluns, a .XXII. de febrer anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
En Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt, n’Anthoni Guasch, en Domingo Aragonés e en Jacme Cortés anaren al parlament que hagren ab lo official e ab los jurats de Almaçora en l’areny del riu, davant la terra de la alqueria d’en Conques, sobre alcuns clams que s’eren posats per111 en Guillamó Gòmiç contra hòmens de Almaçora qui anaven fora camí. Tornaren aquell dia matex.
Dimarts, a .XXIII. de febrer anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló per compàrer en la assignació de la qüestió d’en Caro. Tornà aquell dia matex.
Digous, a .XXV. de febrer anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló per aquella matexa raó. Tornà aquell dia matex.
Ítem, hi tornà lo dit en Marquo a Castelló per aquella raó matexa e venchse’n aquell matex dia, ço és, dilluns primer dia de març anno predicto.
Ítem, hi tornà per aquella matexa raó digous a .IIII. de març.
Ítem, hi tornà per aquella matexa rahó dispate a .VI. de març.
||59v Digous, a .IIII. de març anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a València per veure e saber si ab micer Jacme Joffre les qüestions que són entre Vila-real e Sogorp, e entre Vila-real e Exèrica, se porien levar sumàriament e sens compromés, e per veure axí matex si porie escusar que adzembles de Vila-real no calgués anar a tirar la fusta, e per altres faenes de la dita vila. Tornà divendres a .XII. de març anno predicto.
Die lune, .VIIIª. die marcii anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló ensemps ab n’Aznar Pardo e en Jacme Pedrinyà, e per produhir aquells en lo fet de la qüestió d’en Caro.
Die iovis, .XIª. die marcii.
Lo dit en Marquo de Calaceyt anà a Castelló per compàrer en la dita qüestió d’en Caro com hi hagués assignació. Tornà aquell dia matex.
Ítem, hi tornà per aquella matexa rahó dilluns, a .XV. de març anno predicto.
Ítem, hi tornà per aquella matexa rahó dimecres a .XVII. de març anno predicto.
Ítem, hi tornà per aquella matexa raó divendres, a .XIX. del dit mes de març.
||60r Die veneris, .XIIª. die marcii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
N’Arnau Aïç anà a la Serra d’en Galcerà ab112 les adzembles que Vila-real trametie a tirar la fusta de les galeres per parlar ab en Domingo Borraç, administrador del boscar de les dites galeres, per si porie mitigar les dites adzembles. Tornà disapte següent, a .XIII. dies del dit mes de març anno predicto.
Die iovis, .XVIIIª. die \marcii/ anno predicto.
N’Aznar Pardo, n’Anthoni Guasch, en Marquo de Calaceyt e n’Arnau Aïç anaren a Eslida per parlar ab los missatgers que y devien venir de Sogorp, e per composar-se ab aquells de la qüestió que ere entre Vila-real e Sogorp per rahon de alcunes penyores que eren stades feytes en Sogorp a·n Berthomeu Çamel e a·n Pere Martorell per dret que demanaven de assadura. Tornaren divendres següent a .XIX. del dit mes de març.
Die lune, .XXIIª. die marcii anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a València per rahon de la carta de composició e de guardar de dan que per lo síndich de Sogorp devie ésser feta al síndich de Vila-real, de la composició feta sobre la qüestió que ere per rahon del dret de assadura que demanaven en Sogorp. Tornà divendres següent, a .XXVI. del dit mes de març.
||60v Eodem die.
En Pasqual Torner anà a Castelló per compàrer a la assignació del pleyt que·s mene entre Vila-real e en Matheu Caro davant lo lochtinent de governador. Tornà aquell matex dia.
Die martis, .XXXª. die marcii anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a València per fer paga dels .DCCCXC. nou sous, .VII. diners, mealla, que Vila-real deu pagar per tot lo present mes de març los quals, segons lo compartiment fet en València, li pertanyen pagar per tot lo dit mes, e per veure si porie mitigar la dita quantitat. Tornà digmenje següent, a .IIII. de abril anno predicto.
Die sabbati, .IIIª. die aprilis anno predicto.
En Johan Pineda e en Marquo de Calaceyt anaren a Castelló per posar rahons contra la letra tramesa per lo lochtinent de governador, a instància del batle e procurador qui·s deye del noble en Pere de Centelles, en la qual lo dit lochtinent manave al dit \en Johan Pineda,/ justícia, que revocàs lo manament feyt per ell al justícia de Bonretorn en què li manave que li trametés adzembles a tirar la fusta de les galeres. Tornaren aquell dia matex.
||61r Die martis, .VIª. die aprilis anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIIº.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló per compàrer a la assignació feta en la dita qüestió que és entre Vila-real e lo noble en Pere de Centelles.
Ítem, hi tornà per aquella matexa raó digous, a .VIII. de abril anno predicto.
Die mercurii, .VIIª. die aprilis anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a València per fer reduhir a justícia lo compartiment fet en València de partida del do de Monçó, com en lo dit compartiment sie stada Vila-real molt carregada. Tornà113 \disapte/ següent, a .X. de abril anno predicto.
Die mercurii, .XXIª. die aprilis anno predicto.
En Marquo de Calaceyt anà a Castelló per compàrer a la assignació feta en la qüestió que és entre Vila-real e lo noble en Pere de Centelles.
Ítem, hi tornà per aquella matexa rahó dilluns, a .XXVI. de abril anno predicto.
Ítem, hi tornà dimecres, a dos dies de juny anno predicto.
||61v Die lune, .XXVIª. die aprilis anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a València per fer diminuhir la quantitat que ere demanada a Vila-real per rahon del compartiment fet en València de certa part del do de Monçó, e per fer si·s merexia e requerre scrutini ésser fet de la ciutat e viles reals del regne de València per ço que en lo dit fet mills sie feta justícia. Tornà disapte següent, primer dia de maig anno predicto.
Die lune, .Xª. die madii anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a Alpont e a Adamuç e a Castellfabib per requerre les universitats dels dits lochs que trametessen síndich per concordar-se ab los altres síndichs de les ciutats e viles reals del regne de València si·s farie escrutini dels casats o fochs en les dites ciutats e viles reals. Tornà digmenje, a .XVI. del dit mes de maig.
Die martis, .XIª. die madii anno predicto.
Anà en Pasqual Torner a Castelló per dir al honrat lochtinent de governador que no·l calie venir ací a Vila-real, a ell ne a son assesor, per rebre los testimonis que la vila done en lo feyt de la qüestió que és entre Vila-real e en Pere de Centelles per rahó del manament que·l justícia de Vila-real feu al justícia de Bonretorn que li degués trametre adzembles, com assats complís que y vingués .I. scrivà ab comissió del dit lochtinent de governador. Tornà aquell dia matex.
||62r Die lune, .XVIIª. die madii anno predicto.
N’Anthoni Guasch anà a València per ésser al parlament ab los altres síndichs de les ciutats e viles reals e per concordar-se si lo escrutini114 sobre lo nombre dels casats se farie en les ciutats e viles reals del regne de València. Tornà digmenje següent, a .XXIII. de maig anno predicto.
||62v (en blanc)
||63r Libre comú de la cort dels jurats de Vila-real del temps dels honrats en Jacme de Pedrinyà, en Marquo de Calaceyt, n’Arnau Aïç e en Domingo Aragonés, jurats de la dita vila.115
Die veneris, .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats en Jacme Pedrinyà, n’Arnau Aïç, en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, manarem fer la letra dejús següent:
Als honrats e discrets l’alcayt, batle, justícia e jurats de Castellnou o a qualsevol d’ells als quals la present pervendrà o a llurs lochtinents, de nos los jurats de Vilareral, saluts e honor. Fem-vos saber denant nos ésser comparegut en Berthomeu Çamel, carnicer e vehí nostre, \dient e/ afferman denant nos que com lo bestiar d’ell, dit en Berthomeu, pochs dies són passats, anan son camí caminan per loch acostumat e sens alcun dan que no feye, \passàs per lo terme del dessús dit loch de Castellnou e/ fos a les taqueses del dit loch,116 vós, sens alcuna altra justa causa, no volén servar al dit vehí nostre sa carta ||63v de franquea la qual a hull vos fon demostrada, \la qual franquea/ a nos e a tots los vehins117 de la dita vila \de Vila-real e habitadors en aquella o en son/ terme, per lo senyor rey e altres predecessors seus \és stada/ atorgada e confermada, contra forma de la dita franquea hajats penyorat o fet penyorar set cabeces de bestiar lanar del dessús dit bestiar del dit vehí nostre, ço que de justícia fer no podíets ne devíets. Per tal, instant e requirent lo dit en Berthomeu Çamel, nos en deute de justícia, requerim e de part nostra affectuosament pregam que, encontinent e de feyt, tornets e restituhiscats al dit vehí nostre les dites .VII. cabeces de bestiar que penyorades li havets segons dit és, o feytes penyorar, ensemps ab \totes/ les messions que per occasió de la dita penyora li ha convengut ne convendrà fer o sostenir. Et no res menys, servets e servar façats al dit en Berthomeu Çamel e a tots altres vehins nostres llurs franquees e libertats; àlias, si contra les dites coses o qualsevol de aquelles farets o acceptarets fer, \ço que no creem,/118 nos, qui no podem \ne devem/ deffallir en deffendre \e sostenir/ nostres vehins en son dret e en sa justícia, procehirem en lo fet segons que per justícia atrobarem ésser fahedor. \Conexerets nos ésser apparellats tota vegada vostres justes requestes enseguir./
Datum in Villaregali, .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
||64r Eodem die et anno.
Los dits honrats jurats, a instància del dit en Berthomeu Çamel, manaren la letra dejús següent:
Als honrats e discrets los batle, justícia, jurats, \leuder o peatger/ de la ciutat de Sogorp o a qualsevol d’ells als119 quals la present pervendrà, o a llurs lochtinents, de nos los jurats de Vila-real, saluts e honor. Fem-vos saber denant nos ésser comparegut en Berthomeu Çamel, carnicer e vehí nostre, affermant denant nos que com lo bestiar d’ell, dit en Berthomeu, pochs dies són passats, camí caminan pasàs per lo terme de la dita ciutat per loch acostumat e sens alcun dan que no feye, vós, dit leuder o peatger, no volén servar al dit vehí nostre \la carta de/ franquea, la qual a hull vos fon demostrada, e la qual franquea a nos e a tots los vehins e habitadors de Vila-real e de son terme per lo senyor rey e altres predecessors seus és stada atorgada e confermada, contra forma de la dita franquea penyoràssets e hajats penyorat una cabeça de bestiar del dessús dit120 bestiar del dit vehí nostre, ço que de justícia fer no podíets ne devíets. Per tal, ||64v instant e requirent lo dit vehí nostre, vós, en deute de justícia, requerim e de part nostra pregam que en continent e de feyt tornets e restituescats o tornar e restituhir façats al dit vehí nostre la dita cabeça de bestiar que vós, dit leuder o peatger, li havets penyorada, ensemps ab totes les messions per occasió de la dita penyora feytes e fahedores. Et no res menys, servets e servar façats al dit en Berthomeu Çamel e a tots altres vehins nostres llurs franquees e libertats; àlias, si contra les dites coses o qualsevol de aquelles farets o acceptarets fer, \ço que no creem,/ nos, qui no podem ne devem deffallir en deffendre \e sostenir/ nostres vehins en son dret e en sa justícia, procehirem el fet segons que per justícia atrobarem ésser fahedor. \Conexerets nos tota vegada ésser apparellats vostres justes requestes enseguir./
Datum in Villaregali, .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Eodem die et anno, los dits honrats jurats manaren fer la letra dejús següent:
Als honrats e discrets, los batle, justícia, jurats, leuder o peatger del \loch de/ Exèrica, o a qualsevol de aquells als quals la present ||65r pervendrà, o a llurs lochtinents, de nos los jurats de Vila-real, saluts e honor. Fem-vos saber denant nos ésser comparegut en Berthomeu Çamel, carnicer e vehí nostre, affermant devant nos que com lo bestiar d’ell, dit en Berthomeu, pochs dies són passats, camí caminan passàs per lo terme del dit loch de Exèrica per loch acostumat e sens alcun dan que no feye, vós, dit leuder o peatger, no volén servar al dit vehí nostre la carta de franquea, la qual a hull vos fon demostrada, e la qual franquea a nos e a tots los vehins e habitadors de Vila-real e de son terme per lo senyor rey e altres predecessors seus és stada atorgada e confermada, contra forma de la dita franquea en la pobla de Caudiell, situada dins lo121 terme del dit loch de Exèrica, penyoràssets e hajats penyorat una cabeça de bestiar del dessús dit bestiar del dit vehí nostre, ço que de justícia fer no podíets ne devíets. Per tal, instant e requirent lo dit vehí nostre, nos, en deure de justícia, requerim e de part nostra pregam que en continent de ||65v feyt tornets e restituescats, o tornar e restituhir façats al dit vehí nostre, la dita cabeça de bestiar que vós, dit leuder o peatger, li havets penyorada, ensemps ab totes les messions per ocasió de la dita penyora feytes e fahedores. Et no res menys, servets e servar façats al dit en Berthomeu Çamel e a tots altres vehins nostres llurs franquees e libertats; àlia, si contra les dites coses o qualsevol de aquelles farets o acceptarets fer, ço que no creem, nos, qui no podem ne devem deffallir en deffendre e sostenir nostres vehins en son dret e en sa justícia, procehirem el feyt segons que per justícia atrobarem ésser fahedor. \Conexerets nos ésser apparellats tota vegada vostres justes requestes enseguir./
Datum in Villaregali, .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Eodem die et anno predictis, los dits honrats jurats manaren éser feta la letra dejús següent:
Al honrat lo justícia de la ciutat de València tro en suma de .CCC. sous o a son lochtinent, de nos los jurats de Vila-real, administradós de les imposicions de la dita vila, saluts e honor. Fem-vos saber en lo dia datum de la present ésser comparegut denant ||66r nos en Jacme Juneda, menor de dies, vehí nostre comprador de les imposicions de les mercaderies, de béns seents, de bèsties e bestiars de Vila-real e de son terme, afferman denant nos que \com/ per en Domingo Albert, ciutadà de la dita ciutat, li sien deguts .XXV. sous per rahon de imposició al dit en Domingo pertanyent pagar per rahon de una compra de doents sous censals que ha comprat d’en Guillem Loreta, vehí nostre, sobre la Pobla de Bellaguarda, situada dins terme de la dita vila, per preu de dos mil sous. Et haje request nos que li deguéssem fer execució en los béns del dit en Domingo Albert tro en compliment dels dits .XXV. sous per aquell deguts de imposició segons dit és e per les messions. Et nos açò bonament fer no puxam sens que·l dit en Domingo Albert, ans e primerament, citat e apellat no y sie. Per tal, instant e requirent lo dit en Jacme Juneda, comptador qui dessús, vós, en deute de justícia requerim e de part nostra affectuosament pregam que, en loch nostre e per nos, citets e amonestets o citar e amonestar façats lo dit en Domingo Albert que, dins .VIII. dies primersvinents aprés la citació e monició per vós a aquell fahedora e peremptòria, haje donat e pagat al dit en Jacme Juneda, comprador qui dessús, ||66v los dits .XXV. sous per aquell deguts de imposició segons dit és, e les messions, o lo dit .VIIIen. dia, si feriat no serà, e si feriat serà el subsegüent dia no feriat, de maytí ans de cort partida e peremptòria, sie e comparegue devant nos per posar justes e legítimes rahons perquè tengut no·n sie, com nos siam apparellats de hoir-lo en son dret. En altra manera certifficat a aquell que passat lo dit dia e hora, nos, si requests ne serem, procehirem en lo dit feyt segons que per justícia atrobarem ésser fahedor, la sua absència o contumàcia en alcuna cosa no contrastant. Et de la citació que a aquell farets e de ço que us respondrà, vós, si plaher és vostre, per letra vostra certifficar curets per ço que nos mills per via de justícia puxam procehir en lo dit feyt, com nos siam apparellats fer per vos semblants coses e majors justícia enseguín.
Datum in Villaregali, .XXIXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die martis, .IIe. die iunii anno a Nativitate Domini .CCCº LXXº VIIº.
Davant la presència dels honrats en Marquo de Calaceyt e en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, comparech en Jacme Juneda, iunior, e vehí de la dita vila, e presentà a aquells una letra del honrat lo justícia de la ciutat de València en lo civil tro en suma de .CCC. sous, en paper scrita, uberta e el dors de aquella ab lo sagell de la cort del dit justícia, en cera vermella sagellada, de la tenor següent:
||67r Als honrats lo justícia e jurats de Vila-real, de nos en Bernat Ros, justícia de la ciutat de València en lo civil tro en suma de .CCC. sous, saluts e honor. Fem-vos saber denant nos ésser comparegut en Jacme Juneda, vehí vostre, e ha presentada davant nos una letra vostra en la qual in effectu nos requeriets que forçàssem e costrenguéssem en Domingo Albert, ciutadà de la dita ciutat, en donar e pagar .XXV. sous los quals deu per imposició de aquells .CC. sous censals per lo dit en Domingo Albert comprats d’en Guillem Loreta, vehí vostre, segons que les dites coses e altres en la dita vostra letra que data fuit in dicta villa, .XXIXº. madii anno inffrascripto, largament són contengudes. A la qual vos responem que nos, enseguín vostra requesta, encontinent fem venir denant nos lo dit en Domingo Albert, al qual de feyt manam que pagàs los dits .XXV. sous en la dita vostra letra contenguts, lo qual en lo dit instant dix e respòs que tengut no·n ere, e a avant la dita sua resposta mostrà a hull la carta de la compra dels dits .CC. sous censals, la qual fon ||67v feta en València, closa e subsignada per en Bertran Ferrer, notari, .IX. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIº., en la qual se conté que·ls dits .CC. sous censals lo dit en Domingo Albert ha comprats franchs e quitis de tota quèstia, peyta, sisa, imposició e de tota altra exacció, per què diu que les coses en vostra letra contengudes fer no és tengut, ans hi és o serie tengut lo dit en Guillem Loreta. Et de les dites coses vos certifficam ab la present, sots lo sagell de nostre offici sagellada, tota vegada som apparellats vostres justes requestes obehir justícia migançan.
Datum Valencie, .XXXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die iovis, .XVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e en Marquo de Calaceyt, jurats de Vila-real, a instància e requisició d’en Assensi Bonshom, cequier de la céquia de Vila-real, manaren ésser feta la letra dejús següent:
Al honrat lo justícia de122 Burriana o a son lochtinent, de nos los jurats de Vila-real, saluts e honor. Com n’Asensi Bonshom, cequier \nostre/ de la céquia de la dita vila de Vila-real ||68r se sie a nos clamat d’en Domingo Rovira, vehí vostre, per ço com ha regat e fet regar la sua terra al seu moço de la aygua de la \dita/ céquia de Vila-real, fahén obrir lo hull e prenen l’aygua de la dita céquia mare sens demanar aquella al dit cequier. \On com/ segons nostres establiments lo dit en Domingo Rovira sie encorregut per la dita rahó en pena de .XLª. sous reals de València, et siam estats requests per lo dit cequier que deguéssem fer execució en los béns del dit en Domingo Rovira tro en compliment de la dita quantitat per aquell, segons dit és, comés de pena e per les messions. Et nos açò bonament fer no puxam sens que·l dit en Domingo, ans e primerament citat e apellat no y sie. Per tal, instant e requirent lo dit cequier nostre, vós, en deute de justícia requerim e de part nostra pregam que, en loch nostre e per nos, citets e amonestets o citar e amonestar façats lo dit en Domingo Rovira, que al terç dia primervinent e peremptòria aprés la citació per vós a aquell fahedora \si feriat no serà, e si feriat serà, al subsegüent dia no feriat,/ de maytí ans de cort partida, sie e comparegue davant nos per veure, justifficar lo dit clam o pena per aquell segons dit és comessa, com nos siam apparellats de ||68v hoir aquell ad plenum en son dret. En altra manera certifficat a aquell que, passat lo dit dia e hora, nos haurem lo dit clam o pena per justifficat, e si requests ne serem, procehirem en lo dit feyt segons que per justícia atrobarem ésser fahedor, la sua absència o contumàcia en alcuna cosa no constrastant. Et de la citació que a aquell farets, e de ço que us respondrà, vós, si plaher és vostre, per letra vostra certifficar curets per ço que nos mills per via de justícia puxam procehir en lo dit feyt. Com nos siam apparellats fer per vós semblants coses e majors justícia enseguín.
Datum in Villaregali, .XVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die veneris, .XIXª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Davant los honrats en Jacme de Pedrinyà et en Domingo Aragonés, jurats de Vila-real, comparech Jacme Ferrando, saig de la dita vila, e presentà als dits jurats una letra responsiva del honrat lo lochtinent de justícia de la vila de Burriana, en paper scrita, uberta e el dors de aquella ab lo sagell de la cort de Burriana, ab cera vermella sagellada, de la tenor e continència inffrasegüent:
Als honrats los jurats de Vila-real o a son lochtinent, de nos en ||69r Guillem Erau, tinent loch del honrat en Pere de Monçó, justícia de Burriana, saluts e honor. Fem-vos saber que per enseguir una letra vostra a nos die subscripta, presentada per Jacme Ferrando, saig de la cort de Vila-real, data in Villaregali die data huiuscemodi contra en Domingo Rovira, vehí nostre. Nos, presenti die et subscripta, havem fet al dit en Domingo Rovira la assignació citatòria en vostra letra contenguda, lo qual nos ha respost que no y sab res, però que disapte primervinent que ell comparrà denant vós. Conegats nos tota vegada ésser apparellats vostres justes requestes enseguir.
Datum Burriane, .XVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die iovis, .XXVª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Aragonés e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, a instància e requisició d’en Assensi Bonshom, cequier de la céquia de la dita vila, manarem ésser feta la letra dejús següent:
Al honrat lo justícia de Nules o a son lochtinent, de nos los jurats ||69v de Vila-real, saluts e honor. Com nos, a instància e requisició d’en Assensi Bonshom, cequier nostre de la céquia de la dita vila de Vila-real, e per paga a aquell fahedora de set sous a aquell deguts de cequiatge per en Miquel Miqualó, vehí vostre, per rahon de terra que té a lauró dins nostre terme, \en lo regadiu,/ la qual terra és del honrat en Martí de Torres, savi en dret de la ciutat de València, hajam fet públicament subastar per la dita vila, liurar e vendre a·n Bernat Garriga, vehí nostre, axí com a més donant, tant de aquell forment \pertanyent a part al dit vehí vostre, lo qual forment/123 de present és en la dita terra del dit honrat en Martí de Torres, lo qual lo dessús \dit/ vehí vostre124 té a lauró, que bast a compliment dels dits set sous deguts de cequiatge e a les messions, és a saber a rahó de XVI sous lo kaffís. Et segons nostres stabliments al dit vehí vostre sie legut e permís dins deu dies, pagan emperò lo preu e les messions, quitar la dita cosa venuda. Per tal, instant e requirent lo dit cequier nostre, vós, en deute de justícia requerim e de part nostra pregam que, en loch nostre e per nos, façats fadiga al dit vehí vostre de la dita venda, certiffican a aquell que, si dins los dits deu dies no quitarà la dita cosa venuda, nos, passats aquells, si requests ne serem, ||70r farem e atorgarem carta al dit en Bernat Garriga de la dita venda e metrem aquell en possesió de la dita cosa venuda; àlias procehirem en lo dit feyt segons que per justícia atrobarem ésser fahedor. Et de ço que en lo dit feyt procehirets e de la resposta que per lo dit vehí vostre vos serà feta, vós, si plaher és vostre, per letra vostra certifficar curets per tal que mills, per via de justícia, per nos puxe ésser procehit en lo dit fet, com nos siam apparellats fer per vós semblants coses e majors, justícia enseguín.
Datum in Villaregali, .XXVª. die iunii125 anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Eodem die iovis, intitulata .XXVª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats en Domingo Aragonés, n’Arnau Aïç e en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, manaren ésser feta la letra dejús següent a instància e requisició d’en Assensi Bonshom, cequier de la céquia de la dita vila:
||70v Al honrat lo alamí o loch de senyoria tinent en Mascarell, de nos los jurats de Vila-real, saluts e honor. Com n’Assensi Bonshom, cequier nostre de la céquia de la dita vila de Vila-real, se sie a nos clamat de don Terolí, sarrahí habitador en lo dit loch de Masquarell per ço com ha feta parada en la dita céquia de Vila-real, et segons nostres establiments lo dit Terolí, per la dita rahó, sie encorregut en pena de .XLª. sous, la qual pena per nos, present lo dit Terolí e en son dret hoït, és ja stada justifficada e donada per justa. Et siam estats requests per lo dit cequier nostre que dejam fer execució en los béns del dit Terolí tro en compliment dels dits .XLª. sous per aquell comeses de pena segons dit \és./ Et nos a present no sapiam béns alcuns del dit Terolí dins la jurisdicció de la dita vila de Vila-real e hajam entés haver-ne dins la vostra. Per tal, instant e requirent lo dit cequier nostre, nos en deute de justícia requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nos encontinent e de feyt ||71r façats execució en los béns del dit Terolí que dins vostra juredicció atrobarets tro en suma dels dits .XLª. sous per aquell comeses de pena, los quals si plaher és vostre a nos trametats per Jacme Ferrando, saig portador de la present, ensemps ab .XII. diners per la present letra, e dos sous per son salari e treballs per cascun jorn, anan, stan e tornan, que per la dita rahó li convendrà treballar et126 totes altres messions que per la dita rahó davant nos \justament/ demostrarà haver feytes.127 Com nos siam apparellats fer per vós semblants coses e majors, justícia enseguín.
Datum in Villaregali, .XXVª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Die lune, .VIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.128
Los honrats en Marquo de Calaceyt, en Domingo Aragonés, en Jacme de Pedrinyà, jurats de Vila-real, personalment vengren a la açut de la dita vila ensemps ab mi, en Jacme Cortés, notari scrivà llur, e ensemps encara ab los honrats en Pere Rovira, en Jacme Martí, en Pere Maçaner, en Bernat Garriga, en Pere Sen Genís, en Ramon Vinyoles, e presents n’Assensi Bonshom e n’Arnau Téner, cequiers en l’any passat de la dita vila, la dita açut retents, e presents encara en Guillem Arnau e en Berenguer Odé, cequiers de la céquia de la vila dessús dita en l’any present, regonegueren la dita açut e l’estament de aquella en aquesta manera, que en la dita açut entraren los dits en Jacme de Pedrinyà, en Domingo Martí, en Ramon Vinyoles, ||71v en Pere Sen Genís e en Pere Maçaner e passejaren, palparen e regonegueren aquella per veure pus clarament lo estament de aquella ensemps ab lo dit n’Assensi Bonshom, la qual açut regoneguda en la forma dessús dita, fon atrobada en l’estament següent \segons relació de aquells que en la dita açut entraren,/ ço és, que en la dita açut ha .XXXIX. asnadós, és a saber, .XXVIIº. asnadós bons e .XII. sotils. Et ha la dita açut, en lo mig, .XXIIII. palms de ample e en l’àls .XXI. palm, salvu los caps de la dita açut ves lo terme de Vila-real e ves lo terme de Almaçora, que no ere tan ampla, e és covinent estaquada de bones estaques, e és axí matex la dita açut covinent entosquada salvu al cap dellà devés lo terme de Almaçora tro a .LXª. palms poch més o menys, que no ere prou bé entosquada, e havie encara a damunt la dita açut envés lo terme de Almaçora, en l’endret on la dita açut no ere prou bé entosquada, un alar en lo qual ha tres asnadós bons ab estaques e ab broça, lo qual alar hi ere stat feyt per girar més aygua a la céquia de la dita vila. Et la qual açut e alar en l’estament dessús dit, los dits jurats hagren per reebuda dels dits n’Assensi Bonshom e n’Arnau Téner, cequiés del any passat de la céquia de la vila dessús dita.
Et encontinent, en aquell matex instant o quasi, los dits honrats jurats liuraren o quasi liuraren la dita açut e alar en lo estament dessús declarat als dits en Guillem Arnau e en Berenguer Odé, axí com a cequiers de la céquia de la damunt dita vila en l’any present, presents e reebents. Enaxí que·ls dits en Guillem Arnau e en Berenguer Odé sien tenguts tenir en condret la dita açut e aquella tornar en la fi del llur any a la dita vila o jurats de aquella, segons són tenguts e obligats en carta pública feta per en Jacme Cortés, notari, segons que en aquella és largament declarat, la qual açut e alar los dits en Guillem Arnau e en Berenguer Odé, cequiers qui dessús, en la forma e estament dessús declarat, dels dits honrats jurats confessaren haver reeebuda en presència de tots los dessús nomenats, e aquella prometeren tenir en condret e tornar en la fi del llur any en la forma que són tenguts fer segons continuació de la dita carta.
||72r Die sabbati, .XXVIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Com qüestió e contrast fos de paraula davant los honrats en Jacme de Pedrinyà e n’Arnau Aïç, jurats de Vila-real, entre en Bernat Garriga, vehín de la dita vila de una part demanant, en en Jacme Maestre, de aquella matexa vila vehí de la part altra deffenent, sobre un braçal qui passe per la terra de la alqueria del dit en Jacme Maestre, lo qual braçal lo dit en Bernat Garriga affermave que·l dit en Jacme Maestre havie mudat en aquesta guisa, que havie riblert e desfeyt lo braçal antich que y solie ésser e havien fet altre a amunt devés la vila, en prejudici del dit en Bernat segons affermave. Et com lo dit en Jacme Maestre, en presència dels dits honrats jurats e del dit en Bernat Garriga, atorgàs que ere ver que ell, dit en Jacme, havie mudat lo dit braçal en la forma dessús declarada, per tal los dits jurats, moguts per les dites rahons, pronunciaren lo dit en Jacme Maestre ésser encorregut per la dita rahó en la pena en los stabliments de la dita vila imposada contra aquells qui, sens voluntat dels jurats de la vila dessús, mudaran o pigoraran braçals. Pronunciaren encara lo dit en Jacme Maestre ésser tengut tornar lo dit braçal al loch on solie anar e havie acostumat de estar, ||72v e açò a sa pròpria mesió e despesa et açò dins .XV. jorns primersvinents.
Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.
