Kitabı oku: «Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479)», sayfa 3

— «“De presbitero genitus et soluta”. Dispensas de ilegitimidad para ordenarse en la diócesis de Valencia (siglos XIV-XV)», en Estudios dedicados a José María Fernández Catón, vol. I, León, 2004, pp. 133-162.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «Documentación judicial de la administración diocesana Valentina: El Oficialato de Valencia y Xàtiva (s. XIV-XV)», en G. Nicolaj (cur.), La diplomatica dei documenti giudiziari (dai placiti agli acta-secc. XII-XV), Commission Internationale de Diplomatique. X Congresso Internazionale, Bologna, 12-15 settembre 2001. Roma, Dipartimento per i Beni Archivistici e Librari. Direzione Generale per gli Archivi, 2004, pp. 137-205.

— «Notas de diplomática episcopal: Reparación de dos letras de tonsura», Saitabi, 59 (2009), pp. 211-230.

— «Dispensas de ilegitimidad para ordenarse en la diócesis de Valencia (siglo XV)», en M. Herrero de la Fuente, M. Herrero Jiménez, I. Ruiz Albi i F. Molina de la Torre (eds.), Alma Littera. Estudios dedicados al profesor José Manuel Ruiz Asencio, Valladolid, 2014, pp. 97-106.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M. i J. V. BOSCÁ CODINA: Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV), València, 1996.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M. i V. PONS ALÓS: «El clero valentino en la época de los Borja», en P. Iradiel i J. Mª Cruselles (coords.), De València a Roma a través dels Borja. Congrés commemoratiu del 500 Anniversari de l’any jubilar d’Alexandre VI, València, 23-26 de febrer de 2000, València, 2006, pp. 223-262.

— «Curia, casa y Corte valentina del cardenal Rodrigo de Borja, obispo de Valencia (1458-1492)», en Estudios en Memoria del Profesor Dr. Carlos Sáez. Homenaje, Alcalá de Henares, 2007, pp. 415-437.

— «El clero valentí en l’època de Francesc Eiximenis (1383-1408)», en R. Ferrer Navarro (cur.), Eiximenis i la seua obra, València, 2010, pp. 222-245.

CÁRCEL ORTÍ, V.: Historia de la Iglesia en Valencia, València, 1986, 2 vols.

CHEVALIER, U.: Visites pastorales et ordinations des évêques de Grenoble de la maison de Chissé, Lyon, 1874.

DAVIS, V.: Clergy in London in the Late Middle Ages. A Register of Clergy Ordained in the Diocese of London based on Episcopal Ordination Lists, 1361-1539, Londres, 2000.

DOLEZALOVÁ, E.: «Eine vorläufige quantitative Auswertung der Ordinationsliste von Klerikern in der Prager Erzdiözese (1395-1416)», en Frantisek Smahel (ed.), Geist, Gesellschaft, Kirche im 13.-16. Jahrhundert. Internationales Kolloquium. Prag, 5-10. Oktober 1998, Praga, 1999, pp. 215-222.

— «Comparison of Czech and English Ordination Lists of the Late Middle Ages»: Historica, 12 (2005) pp. 45-83.

— «Svecení duchovních v pozdnim stredoveku» [The ordination of Clergy in the late Middle Ages], en P. Kraft (cur.), Sacri canones servandi sunt. Ius canonicum et status ecclesiae saeculis XIII-XV, Praga, 2008, pp. 591-595.

— «Ways of clerics to ordination in the post-Hussite Bohemia», en K. Bobková-Valentová, E. Doležalová et al., Festschrift Zdenka Hledíková (cis.), Roma-Praga, 2009, pp. 145-158.

— Svecenci prazské diecéze 1395-1416 [Gli ordinati della diocese di Praga 1395-1416], Praga, 2010.

EMDEM, A. B.: Survey of Dominicans in England based on the ordination list in Episcopal registers, 1269 to 1538, Roma, 1967.

EUBEL, C.: Hierarchia Catholica medii aevi, vol. ii, Münster, 1914

GALIANA FERRANDO, J. M.: La visita pastoral d’Otó de Montcada al Bisbat de Tortosa (1428-1429), València, 2009.

GARCÍA JUAN, V.: El «Liber Ordinum» (1407-1411) de la Diócesis de Valencia, Valencia, Universitat de València, 1985. Tesi de llicenciatura inèdita.

GARDONI, G.: «Una promozione agli ordini sacri del vescovo veronese Tebaldo (1303)», Archivio Veneto, 143 (2012), pp. 43-56.

GASIOROWSKI, A.: «Swiecenia w diecezji kujawskiej na przelomie XV i XVI wieku» [Ordination in Kujawy diocese at the turn of the 15^th century], Roczniki Historyczne, 67 (2001), pp. 79-105.

GASPAR, C. (ed.): Le Pontifical de l’Eglise de Sens, Brussel·les, 1925.

GOMES, S. A.: «Diocesanos bracarenses de Quatrocentos nas matrículas de ordens sacras da Sé de Coimbra», en IX Centenário da Dedicação da Sé de Braga. Congresso Internacional. Actas, Braga, 1990, pp. 557-587.

— «As “Matrículas de Ordens”: de elemento diplomático a acontecimiento histórico. Subsídio para o estudo do clero português no final dos tempos medievais», Lusitania Sacra, 13-14 (2001-2002), pp. 229-266.

— «Clérigos regulares nas ordenações sacras da Sé de Coimbra no século XV», Lusitania Sacra, 17 (2005), pp. 183-225.

GUILBERT, S.: «“Courounne” et clergie dans la diocèse de Châlons-sur-Marne à la fin du Moyen-Age», en 109e Congrès national des Sociétés Savantes, Dijon 1984, Histoire médiévale et Philologie, t. i, París, 1985, pp. 283-293.

GUITARTE IZQUIERDO, V.: Obispos auxiliares en la historia del arzobispado de Valencia, Castelló de la Plana, 1985.

HERNANDO DELGADO, J.: «Irregularitats per il·legitimitat i altres causes i l’accés a l’orde clerical. Diòcesi de Barcelona, segle XV», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 31 (2011-2013), pp. 349-392.

KAEPPELI, T.: «Domenicani promossi agli ordini sacri presso la curia romana (1426-1501)», Archivum fratrum praedicatorum, XXXIV (1964), pp. 155-189.

LÓPEZ-MAYÁN, M.: «La producción de manuscritos iluminados en la Curia papal a finales del siglo XIII: dos nuevos pontificales conservados en España», Archivo Español de Arte, LXXXV, 339 (2012), pp. 213-232.

— «Franciscanismo y papado en el siglo XIII: una visión desde los manuscritos litúrgicos iluminados en la Curia», SÉMATA, Ciencias Sociais e Humanidades, 26 (2014), pp. 739-758.

MARQUES, J.: «Relações Galaico-Bracarenses, no século XV, segundo as Matrículas de Ordens do Arquivo Distrital de Braga», Actas do I Colóquio Galaico Minhoto, Ponte de Lima, 1981, Ponte de Lima 1983, pp. 339-359.

MARQUÈS I PLANAGUMÀ, J. M.ª: «El govern de la diòcesi i de la bisbalia de Girona (1334-1362)», Estudis del Baix Empordà, 12 (1993), pp. 85-105.

MIRALLES, M.: Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. Edició a cura de Mateu Rodrigo Lizondo, València, 2011.

MIROUSE, F.: Le clergé paroissial du diocèse de Toulouse (1450-1516), París, 1976. Thèse de l’École Nationale des Chartes.

— «Devenir prêtre à Toulouse au XV^ème siècle. Les ordinations du clergé séculier (1482-1497)», Bulletin de litterature ecclésiastique, 85 (1984), pp. 41-59.

MORAN, J. A. H.: «Clerical Recruitment in the Diocese of York, 1340-1530», Journal of Ecclesiastical History, XXXIV (1983), pp. 19-54.

MUNSURI ROSADO, M.ª N.: «El clero parroquial de San Esteban en la Valencia del siglo XV», Anales Valentinos, XXVII, núm. 54 (2001), pp. 373-382.

— Perspectiva socio-económica del clero secular en la Valencia del siglo XV, València, 2006.

— El clero secular en la Valencia del siglo XV. Composición e influencia socio-política. València, 2010.

— «Trascendencia del interregno en las ordenaciones clericales (1410-1412), en XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, 2013, pp. 538-547.

MURALL DEBASA, O.: «Els escolars tonsurats de la catedral de Barcelona (segle XIV)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 31 (2011-2013), pp. 197-212.

NAVARRO NIETO, R.: El reclutamiento del clero en la diócesis de Zaragoza durante el arzobispado de Francisco Clemente Pérez (1416-1419), Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009. Treball del Diploma d’Estudis Avançats inèdit.

NAVARRO SORNÍ, M.: Rodrigo de Borja tras los pasos de su tío. Conferencia pronunciada en la Seu de Xàtiva. <http://www.seudexativa.org/Eventos_Especiales/Web%20Especial%20V%20Centenario%20Alejandro%20VI/rodrigo_de_borja.htm> (consulta 8 de novembre de 2016).

NIEVES SANZ, E. J.: «Tres rescriptos para dispensa por defecto de edad otorgados por Urbano VIII, conservados en el “Bulario” del Archivo Catedralicio», Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 180 (2002), pp. 437-475.

OLMOS Y CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.

PAULUS, C.: Welt und Ordensklerus beim Ausgange des XIII. Jahrhundert in Kampfe um die pfarr. Rechte, Essen 1900.

PAULY, F.: Zur Spendung der «ordines minores» und des Subdiakonats an die Mitglieder des Trierer Domkapitels durch den Domscholaster im 13. Jahrhundert, en Reformatio Ecclesiae. Beiträge zu kirchlichen Reformbemühungen von der alten Kirche bis zur Neuzeit. Festgabe für Erwin Iserloh, ed. de R. Bäumer, Paderborn-MunicViena-Zuric, 1980, pp. 105-111.

PEREIRA, I. da Rosa: Matricula de ordenes da Diocese de Évora (1480-1483). Qual dos dois Vascos de Gama foi a Índia em 1497?, Lisboa, 1990.

PÉREZ DE HEREDIA Y VALLE, I.: «Sínodos medievales de Valencia. Edición bilingüe», Anthologica Annua, 40 (1993), pp. 477-858 y tirada a banda a Roma 1994.

PIANA, C.: «Promozioni di religiosi francescani agli ordini sacri a Bologna (1349-1508)», Archivum francescanum historicum, 57 (1964), pp. 3-89.

— «Promozioni di religiosi agli ordini sacri a Bologna (1341-1508)», en C. Piana i C. Cenci (curs.), Promozioni agli ordini sacri a Bologna e alle dignità ecclesiastiche nel Veneto nei secoli XIV-XV, Florència, 1968, pp. 49-51.

PODLAHA, A. (ed.): Liber ordinationum cleri 1395-1416, Praga, 1922.

PONS ALÓS, V. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ: «La diócesis de Valencia durante los pontificados de los Borja», Anales Valentinos, 53 (2001), pp. 87-119.

POSENATO, P.: «Chierici ordinati a Padova dal 1396 al 1419», Fonti e ricerche di storia ecclesiastica padovana, ii (1969), pp. 11-106

— «Chierici ordinati a Padova agli inizi del Trecento», Fonti e ricerche di storia ecclesiastica padovana, v (1973), pp. 35-68.

PUEYO COLOMINA, P.: «Las tasas de la escribanía del arzobispo de Zaragoza Guillermo d’Aigrefeuille (1347-1350)», Studium: Revista de humanidades, 3 (1997), pp. 375-406.

RANDO, D.: «“Religiosi ac presbyteri vagabundi”. Vescovi e disciplina clericale dai registri delle ammissioni nella diocesi di Trento (1478-1493)», en A. Paravicini Bagliani i V. Pasche (curs.), La parrocchia nel medio evo. Economia, scambi, solidarietà, Roma, 1995, pp. 167-207.

REICHENBERGER, K. i Th.: El Papa Borgia Alejandro VI ¿monstruo o mártir?, Kassel, 2003.

REYNOLDS, R. E.: «The ordination of clerics in the Middle Ages», Clerical orders in the early Middle ages: duties and ordination, Aldershot, 1999.

— «The subdiaconate as a sacred and superior order», Clerics in the Early Middle Ages: hierarchy and image, Aldershot, 1999, Essay IV, pp. 1-39.

— «Clerics in the Early Middle Ages. Hierarchies and Functions», en Clerics in the Early Middle Ages: hierarchy and image, Aldershot, 1999, pp. 1-31.

ROBINSON, D.: «Clerical Recruitment in England, 1282-1348», en Ch. Given-Wilson (cur.), Fourteenth Century England, VI, Woodbridge, 2010, pp. 52-77.

— «Titles for Orders in England, 1268-1348», The Journal of Ecclesiastical History, 64, núm. 3 (2014), pp. 522-550.

ROSSELLÓ LLITERAS, J.: Liber Ordinationum Ecclesiae Maioricensis, vol. I 1377-1390, Palma de Mallorca, 1983.

— «El sacerdote frente a la vida sexual en la Edad Media. Estudio concerniente a la diócesis de Mallorca», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 51 (1995), pp. 105-124.

— «Visita a l’Arxiu Diocesà de Mallorca», Analecta Sacra Tarraconensia, 71 (1998), pp. 677-709.

SAMBIN, P.: «Chierici ordinati a Padova alla fine del Trecento», Rivista di Storia della Chiesa in Italia, II (1948), pp. 381-402.

— «Altri chierici ordinati a Padova nella seconda metà del sec. XIV», Rivista di Storia della Chiesa in Italia, VI (1952), pp. 386-407.

STOREY, R. L.: «Recruitment of English Clergy in the Period of the Conciliar Movement», Annuarium Historiae Conciliorum, VII (1975), pp. 307-313.

— «Ordinations of Secular Priests in Early Tudor London», Nottingham Medieval Studies, XXXII (1989), pp. 132 i ss.

SWANSON, R. N.: «Titles to orders in Medieval English Episcopal Registers», en H. Mayr-Harting i R. I. Moore (ed.), Studies in Medieval History presented to R.H.C. Davis, Londres i Ronceverte, 1985, pp. 234 i ss.

TABBAGH, V.: «Effectifs et recrutement du clergé séculier français à la fin du Moyen Âge”, en Le clergé séculier au Moyen Âge. XXe Congrès de la Société des médiévistes de l’enseignement supérieur public (Amiens 1991), París, 1993, pp. 181-190.

TAMBURINI, F.: Santi e peccatori. Confessioni e suppliche dai Registri della Penitenzieria dell’Archivio Segreto Vaticano (1451-1586), Milà, 1995.

THOMAS, S. E.: «Clerical Illegitimacy in the Diocese of Sodor: Exception or Rule in the Late Medieval Church?», en A. P. Roach i R. Simpson (curs.), Heresy and Making of European Culture. Medieval and Modern Perspectives, Farnham, 2013, pp. 313-324.

THOREAU-GIRAULT, E.: «L’usage napolitain du célibat ecclésiastique (X^e-XII^e siècle)», en Pauper Apuliae, studi in onore J.-M. Martin, París, 2008, pp. 635-660.

TOLOSA ROBLEDO, L.: El ‘Liber Ordinum’ (1402-1406) de la Diócesis de Valencia, València, Universitat de València, 1983. Tesi de llicenciatura inèdita.

— «El Liber Ordinum de la diòcesi de València. Capellans i tonsurats a la Ribera (1403-1406)», Quaderns de Sueca, VII (1985), pp. 8-16.

VARANINI, G. M.: «Due promozioni agli ordini sacri conferite da Giuseppe Della Scala abate di San Zeno (gennaio 1293)», Anuario storico zenoniano (1996), pp. 65-72.

WIESIOLOWSKI, J.: «Il clero nel basso medioevo: reclutamento, formazione, stratificazione», L’Église et le peuple chrétien dans les pays de l’Europe du Centre et du Nord (XIVe-XVe siècles). Actes du Colloque organisé par l’École française de Rome avec la participation de l’Istituto polaco di cultura cristiana (Rome) et du Centre européen de recherches sur les congrégations et ordres religieux (CERCOR), Rome 27-29 Janvier 1986, Roma, 1990, pp. 125-140.

WILLIAMS, J. F.: «Ordination in the Norwich diocese in the fifteenth century», Norfolk Archaeology, 31 (1956), pp. 347-358.

¶ ¹ J. M. MARQUÈS I PLANAGUMÀ, «El govern de la diòcesi i de la bisbalia de Girona (1334-1362)», Estudis del Baix Empordà, 12 (1993), p. 85. ¶ ² Els registres que s’han conservat en els diferents arxius diocesans de les diòcesis de la província eclesiàstica tarragonina ‒a la qual pertanyia la diòcesi de València fins a 1492‒ dels segles XIV i XV, producte del ministeri sacramental del bisbe, es denominen Registrum ordinatorum a Barcelona, la sèrie de la qual comença en 1326, encara que segurament la sèrie iniciaria en 1303, igual que els Llibres de Visita Pastoral, els Llibres de Registres Comuns i els Llibres de Col·lacions (cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344), vol. i, Barcelona, 2004, pp. 276 i 309-310), Registrum tonsurarum et aliorum ordinum en Mallorca, la sèrie de la qual comença en 1377 (cfr. J. ROSSELLÓ LLITERAS, «Visita a l’Arxiu Diocesà de Mallorca», Analecta Sacra Tarraconensia, 71 (1998), p. 679) i Regestrum tonsurarum et aliorum ordinum i Liber tonsurarum et aliorum ordinum en València, començant la sèrie dels quals s’han conservat en 1402. ¶ ³ Conservat a l’Arxiu del Baró de Llaurí (= ABL), Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2. ¶ ⁴ El 9 d’agost de 1347 el bisbe de València Ramon Gastó comissiona fra Arnau, bisbe, per a realitzar la visita pastoral a la diòcesi i administrar ordes sagrats (cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ i J. V. BOSCÁ CODINA, Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV), València, 1996, pp. 394-395). En la majoria de les parròquies de la diòcesi de Tortosa visitades per Otó de Moncada apareixen llistes de tonsurats, que s’arrepleguen sota l’epígraf de Tonsurati (cfr.J. M. GALIANA FERRANDO, La visita pastoral d’Otó de Montcada al Bisbat de Tortosa (1428-1429), València, 2009, pp. 79, 82, 87, 89, 91, 92, 98, 101, 104 108, 111, 117, 128, 136, 139, 146, 148, 150, 158, 165, 168, 170, 171, 176, 179, 184, 189, 193, 196, 200, 204, 211, 212, 219, 223, 224, 228, 229, 242, 245, 252, 253, 255, 258, 263, 268, 271, 275, 282, 292, 293, 295, 305, 308, 310, 313, 330, 346, 349, 350, 352, 358, 365, 366, 378, 382, 395, 396). ¶ ⁵ En el Liber collationum de 1356-1357 es troben llistes d’ordenats, sobretot de tonsurats (Arxiu del Baró de Llaurí, Fons documentació eclesiàstica, caixa 27/2). Des del segle XIV, els ordes sagrats celebrades en l’arquebisbat de Saragossa es registraven en els llibres d’Actes Comuns i a partir de mitjan segle XVI comença una sèrie independent (cfr. P. PUEYO COLOMINA, «Las tasas de la escribanía del arzobispo de Zaragoza Guillermo d’Aigrefeuille (1347-1350)», Stvdium: Revista de humanidades, 3 (1997), p. 398). ¶ ⁶ En el mateix Liber Ordinum es remet als llibres de col·lacions quan s’ha copiat en ells una lletra d’ordenació, amb frases com aquestes: Videtur in Libro collacionum sub dicto kalendario (Liber Ordinum; ut in actis curie vicariatus Valencia sub die presenti datis continetur; ut in actis curie vicariatus Valencie XIIIª marcii presentis anni latius est videre (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, ff. 105v, 98r, 106r, respectivament). ¶ ⁷ Cfr. E. OLMOS CANALDA, Los prelados valentinos, València, 1949, pp. 117-133. C. EUBEL, Hierarchia Catholica medii aevi, vol. II, Münster, 1914, p. 261. M. NAVARRO SORNÍ, Rodrigo de Borja tras los pasos de su tío. Conferencia pronunciada en la Seu de Xàtiva. <http://www.seudexativa.org/Eventos_Especiales/Web%20Especial%20V%20Centenario%20Alejandro%20VI/rodrigo_de_borja.htm> (consulta 8 novembre 2016). ¶ ⁸ Cfr.M. MIRALLES, Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. Edició a cura de Mateu Rodrigo Lizondo. València, PUV, 2011, pp. 408-411. ¶ ⁹ Sobre aquesta butla vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Las bulas para la erección de la sede metropolitana de Valencia (1492)», Anales Valentinos, 36 (1992), pp. 207-285. ¶ ¹⁰ Cfr.V. CÁRCEL ORTÍ, Historia de la Iglesia en Valencia, vol. I, València, Arzobispado de Valencia, 1986, p. 125. ¶ ¹¹ Cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Documentación judicial de la administración diocesana Valentina: El Oficialato de Valencia y Xàtiva (s. XIV-XV)», en G. Nicolaj (cur.), La diplomatica dei documenti giudiziari (dai placiti agli acta-secc. XII-XV), Roma, 2004, pp. 185-186. ¶ ¹² Cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ i V. PONS ALÓS, «Curia, casa y Corte valentina del cardenal Rodrigo de Borja, obispo de Valencia (1458-1492)», en Estudios en Memoria del Profesor Dr. Carlos Sáez. Homenaje, Alcalá de Henares, 2007, pp. 416-417. ¶ ¹³ Cfr.M. Balard (ed.), Le clergé séculier au Moyen Âge. XXe Congrès de la Société des médiévistes de l’enseignement supérieur públic (Amiens, 1991), París, 1993. ¶ ¹⁴ Cfr.F. PAULY, «Zur Spendung der ‘ordines minores’ und des Subdiakonats an die Mitglieder des Trierer Domkapitels durch den Domscholaster im 13. Jahrhundert», en R. Bäumer (ed.), Reformatio Ecclesiae. Beiträge zu kirchlichen Reformbemühungen von der alten Kirche bis zur Neuzeit. Festgabe für Erwin Iserloh, Paderborn-Munic-Viena-Zuric, F. Schöningh, 1980, pp. 105-112. ¶ ¹⁵ Cfr.U. CHEVALIER, Visites pastorales et ordinations des évêques de Grenoble de la maison de Chissé, Lyon 1874. S. GUILBERT, «“Courounne” et clergie dans la diocèse de Châlons-sur-Marne à la fin du Moyen-Age», en 109e Congrès national des Sociétés Savantes, Dijon 1984, Histoire médiévale et Philologie, t. i, París, 1985, pp. 283-293. F. MIROUSE, Le clergé paroissial du diocèse de Toulouse (1450-1516), París, 1976. Thèse de l’École Nationale des Chartes. Íd., «Devenir prêtre à Toulouse au XV^ème siècle. Les ordinations du clergé séculier (1482-1497)», Bulletin de littérature ecclésiastique, 85 (1984), pp. 41-59. O. PONTAL, «Le rôle du synode diocésain et des statuts synodaux dans la formation du clergue», en Les évêques, les clercs et le roi (1250-1300), Toulouse, 1972, pp. 337-359. V. TABBAGH, «Effectifs et recrutement du clergé séculier français à la fin du Moyen Âge», en Le clergé séculier au Moyen Âge. XXe Congrès de la Société des médiévistes de l’enseignement supérieur public (Amiens, 1991), París, 1993, pp. 181-190. ¶ ¹⁶ Cfr.H. S. BENNETT, Medieval Ordination Lists in the English Episcopal Registers, en J. C. Davies (ed.), Studies Presented to Sir Hilary Jenkinson, Londres, 1957. J. S. BARROW, «Grades of Ordination and Clerical Careers, c. 900-c. 1200», en C. P. Lewis (cur.), Anglo Norman Studies. XXX Proceedings of the Battle Conference 2007, Wood-bridge, 2008, pp. 41-61. M. BOWKER, The Secular Clergy in the Diocese of Lincoln (1495-1520), Cambridge, 1968. V. DAVIS, Clergy in London in the Late Middle Ages. A Register of Clergy Ordained in the Diocese of London based on Episcopal Ordination Lists, 1361-1539, Londres, 2000. A. B. EMDEM, Survey of Dominicans in England based on the ordination list in Episcopal registers, 1269 to 1538, Roma, 1967. J. A. H. MORAN, «Clerical Recruitment in the Diocese of York, 1340-1530», Journal of Ecclesiastical History, XXXIV (1983), pp. 19-54. R. E. REYNOLDS, «The ordination of clerics in the Middle Ages», en Clerical orders in the early Middle ages: duties and ordination, Aldershot, 1999. Íd., The subdiaconate as a sacred and superior order, en Clerics in the Early Middle Ages: hierarchy and image, Aldershot, 1999, Essay IV, pp. 1-39. Íd., Clerics in the Early Middle Ages. Hierarchies and Functions, en Clerics in the Early Middle Ages: hierarchy and image, Aldershot, 1999, pp. 1-31. D. ROBINSON, «Clerical Recruitment in England, 1282-1348», en C. Given-Wilson (cur.), Fourteenth Century England VI, Woodbridge, 2010, pp. 52-77. ÍD., «Titles for Orders in England, 1268-1348», The Journal of Ecclesiastical History, 64, núm. 3 (2014), pp. 522-550. R. L. STOREY, «Recruitment of English Clergy in the Period of the Conciliar Movement», Annuarium Historiae Conciliorum, VII (1975), pp. 307-313. ÍD., «Ordinations of Secular Priests in Early Tudor London», Nottingham Medieval Studies, XXXII (1989), pp. 132 ss. R. N. SWANSON, «Titles to orders in Medieval English Episcopal Registers», en H. Mayr-Harting i R. I. Moore (eds.), Studies in Medieval History presented to R.H.C. Davis, Londres-Ronceverte, W. Virginia, 1985, pp. 234 i ss. J. F. WILLIAMS, «Ordination in the Norwich diocese in the fifteenth century», Norfolk Archaeology, 31 (1956), pp. 347-358. ¶ ¹⁷ Cfr.S. A. BIANCHI, «Per la storia della chiesa veronese: promozioni agli ordini sacri durante l’episcopato di Pietro della Scala (1351-1387) (Parte prima)», Studi storici Luigi Simeoni, 37 (1987), pp. 77-127. ÍD., «Per una storia della chiesa veronese: promozioni agli ordini sacri durante l’episcopato di Pietro della Scala (1351-1387) (Parte seconda)», Studi storici Luigi Simeoni, 38 (1988), pp. 47-81. ÍD., «Chierici, ma non sempre preti. Itinerario clericali nel Veneto tra la fine del XIII e gli inizi del XV secolo, en Preti nel Medioevo», Verona, 1997 (=Quaderni di Storia religiosa, 4 (1997), pp. 47-91). G. CAGNIN, «“Ad adiscendum artem et officium clericatus”. Note sul reclutamento e sulla formazione del clero a Treviso (sec. XIV)», Preti nel Medioevo, Verona 1997 (=QSR, 4 (1997), pp. 83-124). T. KAEPPELI, «Domenicani promossi agli ordini sacri presso la curia romana (1426-1501)», Archivum fratrum praedicatorum, XXXIV (1964), pp. 155-189. C. PIANA, «Promozioni di religiosi francescani agli ordini sacri a Bologna (1349-1508)», Archivum francescanum historicum, 57 (1964), pp. 3-89. ÍD., «Promozioni di religiosi agli ordini sacri a Bologna (1341-1508)», en C. Piana i C. Cenci (crus.), Promozioni agli ordini sacri a Bologna e alle dignità ecclesiastiche nel Veneto nei secoli XIV-XV, Florència, 1968, pp. 49-51. P. POSENATO, «Chierici ordinati a Padova dal 1396 al 1419», Fonti e ricerche di storia ecclesiastica padovana, II (1969), pp. 11-106. ÍD., «Chierici ordinati a Padova agli inizi del Trecento», Fonti e ricerche di storia ecclesiastica padovana, v (1973), pp. 35-68. D. RANDO, «“Religiosi ac presbyteri vagabundi”. Vescovi e disciplina clericale dai registri delle ammissioni nella diocesi di Trento (1478-1493)», en A. Paravicini Bagliani i V. Pasche (curs.), La parrocchia nel medio evo. Economia, scambi, solidarietà, Roma, 1995, pp. 167-207. P. SAMBIN, «Chierici ordinati a Padova alla fine del Trecento», Rivista di Storia della Chiesa in Italia, II (1948), pp. 381-402. ÍD., «Altri chierici ordinati a Padova nella seconda metà del sec. XIV», Rivista di Storia della Chiesa in Italia, vi (1952), pp. 386-407. G. M. VARANINI, «Due promozioni agli ordini sacri conferite da Giuseppe della Scala abate di San Zeno (gennaio 1293)», Anuario storico zenoniano (1996), pp. 65-72. ¶ ¹⁸ Cfr. A. GASIOROWSKI, «Swiecenia w diecezji kujawskiej na przelomie XV i XVI wieku» [Ordination in Kujawy diocese at the turn of the 15^th century], Roczniki Historyczne, 67 (2001), pp. 79-105. J. WIESIOLOWSKI, «Il clero nel basso medioevo: reclutamento, formazione, stratificazione», L’Église et le peuple chrétien dans les pays de l’Europe du Centre et du Nord (XIVe-XVe siècles). Actes du Colloque organisé par l’École française de Rome avec la participation de l’Istituto polaco di cultura cristiana (Rome) et du Centre européen de recherches sur les congrégations et ordres religieux (CERCOR), Rome 27-29 Janvier 1986, Roma, 1990, pp. 125-140. ¶ ¹⁹ Cfr.A. M. BANDEIRA i A. LEITÃO-QUEIRÓS, «Catálogo de Pergaminhos de Cartas de Ordens (Séc. XVI-XVII)», Boletim do Arquivo da Universidade de Coimbra, XIII-XIV (1993-1994), pp. 241-323. S. A. GOMES, «Diocesanos bracarenses de Quatrocentos nas matrículas de ordens sacras da Sé de Coimbra», en IX Centenário da Dedicação da Sé de Braga. Congresso Internacional. Actas, Braga, 1990, pp. 557-587. ÍD., «As “Matrículas de Ordens”: de elemento diplomático a acontecimiento histórico. Subsídio para o estudo do clero português no final dos tempos medievais», Lusitania Sacra, 13-14 para 2001-2002 (2002), pp. 229-266. ÍD., «Clérigos regulares nas ordenações sacras da Sé de Coimbra no século XV», Lusitania Sacra, 17 (2005), pp. 183-225. J. MARQUES, «Relações Galaico-Bracarenses, no século XV, segundo as Matrículas de Ordens do Arquivo Distrital de Braga», Actas do I Colóquio Galaico Minhoto, Ponte de Lima, 1981, Ponte de Lima 1983, pp. 339-359. I. DA ROSA PEREIRA, Matricula de ordenes da Diocese de Évora (1480-1483). Qual dos dois Vascos de Gama foi a Índia em 1497?, Lisboa, 1990. ¶ ²⁰ Cfr.E. DOLEŽALOVÁ, «Eine vorläufige quantitative Auswertung der Ordinationsliste von Klerikern in der Prager Erzdiözese (1395-1416)», en F. Smahel (ed.), Geist, Gesellschaft, Kirche im 13.-16. Jahrhundert. Internationales Kolloquium. Prag, 5-10. Oktober 1998, Praga, 1999, pp. 215-222. ÍD., «Comparison of Czech and English Ordination Lists of the Late Middle Ages», Historica 12 (2005), pp. 45-83. ÍD., «Svecení duchovních v pozdnim stredoveku». [The ordination of Clergy in the late Middle Ages], en P. Kraft (cur.), Sacri canones servandi sunt. Ius canonicum et status ecclesiae saeculis XIII-XV, Praga, 2008, pp. 591-595. ÍD., «Ways of clerics to ordination in the post-Hussite Bohemia», en K. Bobková-Valentová, E. Doležalová et al. (curs.), Festschrift Zdenka Hledíková, Roma-Praga, 2009, pp. 145-158. ÍD., Svecenci prazské diecéze 1395-1416 [Gli ordinati della diocese di Praga 1395-1416], Praga, 2010. A. PODLAHA (ed.), Liber ordinationum cleri 1395-1416, Praga, 1922. ¶ ²¹ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media... O. MURALL DEBASA, «Els escolars tonsurats de la catedral de Barcelona (s. XIV)», Acta Historica et Archæologica Mediævalia, 31 (2011-2013), pp. 197-212. ¶ ²² Cfr.J. ROSSELLÓ LLITERAS, Liber Ordinationum Ecclesiae Maioricensis, vol. I 1377-1390, Palma de Mallorca, 1983. ÍD., «El sacerdote frente a la vida sexual en la Edad Media. Estudio concerniente a la diócesis de Mallorca», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 51 (1995), pp. 105-124. ¶ ²³ Cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Notas de Diplomática episcopal: Títulos de órdenes sagrades», Hispania Sacra, XLV, núm. 92 (1993), pp. 429-458. ÍD., «“Ad servicium Ecclesiae dedicandi”. Clérigos aragoneses ordenados en Valencia en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, XVI (2000), pp. 163-183. ÍD., «Clérigos de la diócesis de Cartagena ordenados en Valencia en el siglo XV», en Littera Scripta. In honorem Prof. Lope Pascual Martínez, Murcia, 2002, pp. 131-148. ÍD., «“De presbitero genitus et soluta”. Dispensas de ilegitimidad para ordenarse en la diócesis de Valencia (siglos XIV-XV)», en Estudios dedicados a José María Fernández Catón, I, León, 2004, pp. 133-162. ÍD.: «Notas de diplomática episcopal: Reparación de dos letras de tonsura», Saitabi, 59 (2009), pp. 211-230. M.ª M. CÁRCEL ORTÍ i V. PONS ALÓS, «El clero valentino en la época de los Borja», en P. Iradiel i J. M.ª Cruselles (coords.), De València a Roma a través dels Borja. Congrés commemoratiu del 500 Anniversari de l’any jubilar d’Alexandre VI, València, 23-26 de febrer de 2000, València, 2006, pp. 223-262. M.ª M. CÁRCEL ORTÍ i V. PONS ALÓS, «El clero valentí en l’època de Francesc Eiximenis (1383-1408)», en R. FERRER NAVARRO (cur.), Eiximenis i la seua obra, València, 2010, pp. 222-245. V. GARCÍA JUAN, El «Liber Ordinum» (1407-1411) de la Diócesis de Valencia, València, Universitat de València, 1985. Tesi de llicenciatura inèdita. M.ª N. MUNSURI ROSADO, El clero secular en la Valencia del siglo XV. Composición e influencia sociopolítica, València, 2010. L. TOLOSA ROBLEDO, El «Liber Ordinum» (1402-1406) de la Diócesis de Valencia, València, Universitat de València, 1983. Tesi de llicenciatura inèdita. ÍD., «El Liber Ordinum de la diòcesi de València. Capellans i tonsurats a la Ribera (1403-1406)», Quaderns de Sueca, vii (1985), pp. 8-16. ¶ ²⁴ Cfr.R. NAVARRO NIETO, El reclutamiento del clero en la diócesis de Zaragoza durante el arzobispado de Francisco Clemente Pérez (1416-1419), Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009. [Treball del Diploma d’Estudis Avançats inèdit]. ¶ ²⁵ Cfr.S. A. BIANCHI, «Per la storia della chiesa veronese... (Parte prima)», pp. 78-80. ¶ ²⁶ Cfr.S. A. GOMES, «As “Matrículas de Ordens”...», p. 240. ¶ ²⁷ Cfr.S. A. BIANCHI, «Per la storia della chiesa veronese... (Parte prima)»..., pp. 80-81. ¶ ²⁸ La recepció generalitzada de la tonsura en edats tan primerenques suposa una clara mostra d’estratègia familiar, en contraposició a aquells que s’iniciaven de manera més tardana en la carrera eclesiàstica. En la primera meitat del segle XV, a la ciutat de València entorn d’un 70% havia aconseguit el presbiterat, la qual cosa confirma la imatge de la carrera eclesiàstica com un procés tendent a la seua consumació plena, facilitant-se d’aquesta manera la promoció personal en l’àmbit diocesà, per a exercir càrrecs rellevants al servei del bisbe en la cúria o en la catedral, entre altres (cfr. N. MUNSURI ROSADO, Perspectiva socio-económica del clero secular en la Valencia del siglo XV, València, PUV, 2006, p. 526). ¶ ²⁹ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, pp. 2813-2836 i 2646-2849. ¶ ³⁰ Cfr.I. PÉREZ DE HEREDIA Y VALLE, «Sínodos medievales de Valencia. Edición bilingüe», Anthologica Annua, 40 (1993), pp. 102-103, 205-206 i 219, respectivament. ¶ ³¹ Cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ i J. V. BOSCÁ CODINA,, Visitas pastorales de Valencia..., p. 272. ¶ ³² Vegeu la miniatura número v, f. 74v que il·lustra la tonsura impartida pel bisbe de Sens en un manuscrit datat a principi del segle XV, en C. GASPAR (ed.), Le Pontifical de l’Eglise de Sens, Brussel·les, 1925; la fig. 1 i 2 en M. LÓPEZ-MAYÁN, «La producción de manuscritos iluminados en la Curia papal a finales del siglo XIII: dos nuevos pontificales conservados en España», Archivo Español de Arte, LXXXV, 339 (2012), pp. 213-232 i la fig. 2, 3 i 4 en ÍD., «Franciscanismo y papado en el siglo XIII: una visión desde los manuscritos litúrgicos iluminados en la Curia”, SÉMATA, Ciencias Sociais e Humanidades, 26 (2014), pp. 739-758 i, sobretot la magnífica miniatura que apareix al f. 6v del riquíssim Pontifical de Matías Corvino, realitzat a Itàlia cap a 1480-1490 amb destinació a la gran biblioteca d’aquest rei d’Hongria per mediació del seu ambaixador a Roma, el bisbe Janos Vitez, que es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana, Ott. lat. 501, i que s’ha utilitzat per a il·lustrar la coberta d’aquest llibre. Agraïsc a la professora de la Universitat de Santiago, Mercedes López-Mayán, les dades que m’ha aportat per a identificar aquesta miniatura. ¶ ³³ Vegeu les miniaturas del Pontifical de Vidal de Blanes, bisbe de València, en les quals s’aprecien els objectes que rebien els ordenands d’ordes menors (ACV, ms. 119, ff. 6r, 8r, 9v i 13r). ¶ ³⁴ Vegeu les miniatures del Pontifical de Vidal de Blanes on s’aprecien els objectes que rebien els ordenands d’ordes majors (ACV, ms. 119, ff. 16r, 17r, i 26r). ¶ ³⁵ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, pp. 2882, 2887 i 2893. ¶ ³⁶ Les lletres dimisòries o litterae patentes eren unes cartes signades pel bisbe i validades amb el seu segell, o pel vicari general en absència del bisbe, per les quals remetia un dels seus diocesans a un altre prelat perquè li conferira els ordes. ¶ ³⁷ Cfr.V. GUITARTE IZQUIERDO, Obispos auxiliares en la historia del arzobispado de Valencia, Castellón de la Plana, 1985, pp. 34-35. ¶ ³⁸ Va ser bisbe de Sogorb-Albarrrasí des de 1473 fins 1498 i magister domus s. palatii. Va ser creat cardenal diaca del títol de Santa Àgata per Alexandre VI el 19 de febrer de 1496. Va morir el 25 de març de 1500 (cfr. C. EUBEL, Hierarchia Catholica medii aevi, vol. II, Münster, 1914, pp. 23 i 234). ¶ ³⁹ ... apud ortum honorabilis Joannis Venrell de Sent Ramon, civis Xative, vulgariter nuncupatum l’ort de Na Vendrella, extra muros ipsius civitatis Xative, cum ea ipsa civitas esset die presenti ecclesiastico posita interdicto (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 49v). ¶ ⁴⁰ Correspon a Jaume Alamà, de Llíria, que va ser ordenat de prevere el 10 de gener de 1473, amb dispensa concedida pel llegat papal, Roderic de Borja, per mitjà d’una butla, la lletra testimonial de prevere del qual va quedar registrada en el Llibre de col·lacions d’aqueix any i la dispensa ja estava registrada en el Llibre de col·lacions de l’any anterior (ibíd., f. 100v). ¶ ⁴¹ El 12 de març de 1468 ob indisposicionem prefati reverendi fratris Miquaelis episcopi Christonopolitanus non fuerunt generales ordines neque in presenti civitate neque in diocesi Valentina celebrati (ibíd., f. 53r); el 2 de abril tampoc va poder actuar el bisbe, però va concedir la tonsura en la seua habitació (ob eius infirmitatem non celebravit ordines generales, sed in domo sue habitacionis, Valencie, sub dicta licencia, infrascriptos tonsuravit (ibíd., f. 53v), fet que va ocórrer de nou la vespra de Pasqua d’aqueix any (ob eius corporalem indispositionem, non celebravit ordines generales, sed in domo habitacionis sue Valencie sub dicta licencia scolares infrascriptos tonsuravit (ibíd., f. 54r). El bisbe Miquel Cascant va morir a València a la fi d’aqueix any (cfr. V. GUITARTE IZQUIERDO, Obispos auxiliares..., p. 34). ¶ ⁴² El 17 de març de 1469 ob defectu presbiteri ad alios ordines alter non fuerunt promoti (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2 f. 68r); el 21 d’abril de 1470 ob defectu presbiteri non fuerunt celebrati ordines (ibíd., f. 78v); el 9 de març de 1471 ex defectu personarum ad alios ordines promovendorum non fuerunt celebrati ordines (ibíd., f. 85v); el 30 de març, 13 d’abril i 8 de juny d’aqueix mateix any non fuerunt celebrati ordines ob defectum ordinancium (ibíd., f. 86r, 86v, 87r, respectivament); el mateix va succeir el 8 d’abril de 1473 non fuerunt celebrati ordines ex defecto ordinandorum (ibíd., f. 110v). ¶ ⁴³ Així va succeir el 14 de març de 1472 i el 11 de juny de 1473 en què Nullus fuit promotus ad tonsuram ob id quod civitas erat suposita interdicto (ibíd., f. 92v, 103r). ¶ ⁴⁴ El 2 d’abril de 1473 predictus reverendus dominus episcopus non voluit celebrare ordines (ibíd., f. 102r). ¶ ⁴⁵ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, p. 2679. ¶ ⁴⁶ Cfr.I. PÉREZ DE HEREDIA Y VALLE, «Sínodos medievales de Valencia...», pp. 90-91. ¶ ⁴⁷ El vicari general Joan Marromà va examinar Jaume Cabrer, després d’haver revisat la lletra dimissòria que va presentar (Quibusquidem litteris sic ut premittitur presentatis, incontinenti prefatus dominus Johannes Marromà, vicarius generalis, per dictum Jacobum Cabrero, scolarem, in sua presencia constitutum examinavit ut decet). Després de trobar-lo apte in literatura et etate i havent donat fe que era la seua intenció servir l’Església, el va remetre al bisbe perquè li impartira la tonsura (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 1r). ¶ ⁴⁸ Tan sols apareix una dispensa por defecte físic, és la concedida a Miquel Jeroni Segura al rebre la tonsura en 1479 (dispensatum fuit super deformitate quam patitur in oculo dextero (ibíd., f. 165r). ¶ ⁴⁹ Sobre els distints tipus d’il·legitimitat vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Dispensas de ilegitimidad para ordenarse en la diócesis de Valencia (siglo XV)», en M. Herrero de la Fuente, M. Herrero Jiménez, I. Ruiz Albi i F. Molina de la Torre (eds.), Alma Littera. Estudios dedicados al profesor José Manuel Ruiz Asencio, Valladolid, 2014, p. 99. ¶ ⁵⁰ De Joan Gómiz està copiada en el Liber Ordinum la seua lletra testimonial de la tonsura que va rebre el 21 de desembre de 1465, del qual és diu que és litteratum et de legitimo matrimonio procreatum et confirmatum (paper solt entre els folis 29 i 30). El seu nom apareix en la llista de tonsurats al f. 30r. ¶ ⁵¹ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, pp. 2691-2692. ¶ ⁵² Només diu l’edat que té el jove tonsurand en tres casos: Joan Carbonell, cum sit maior anni quatuordecim (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 27r), Lançalot Lladró, cum sit in XV sue etatis anno constitutus (ibíd., f. 76v) i Francesc de Thous, etatis viginti unius annorum vel circa (ibíd., f. 46v). ¶ ⁵³ Es refereix a Tomàs Palles, ordinis et conventus predicatorum Valencie, ad iuramentum reverendissimi magistri Pineda quod attingit etate XX annorum (ibíd., f. 37v). ¶ ⁵⁴ Cfr.J. BAUCELLS I REIG, Vivir en la Edad Media..., vol. 4, p. 2909. ¶ ⁵⁵ És el cas de Joan Sans, ordenat de prevere el 1472, familiar del bisbe de Lleida Lluís Joan de Milà i de Borja (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 126v) i de Garcia López, de la diòcesi de Saragossa, ordenat de menors i de prevere entre 1476 i 1477, familiar de Joan Camarena, canonge de la catedral de València (ibíd., f. 125v). ¶ ⁵⁶ Pere Riva, diaca de la diòcesi de Tortosa, de capella domini regis, rep el presbiterat el 1473 (ibíd., f. 106v). ¶ ⁵⁷ Cfr. L. TOLOSA ROBLEDO, El «Liber Ordinum» (1402-1406)..., pp. 127-128. ¶ ⁵⁸ Només es documenten dos casos d’ordenats que tinguen més d’un benefici: Martí Joan, de Xàtiva, ordenat de diaca ad titulum beneficiorum ecclesiasticorum (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, f. 27r) i Francesc de Castronovo, beneficiat en Morvedre, ordenat de diaca ad titulum suorum beneficiorum (ibíd., f. 92v). ¶ ⁵⁹ Gaspar Listo, ordenat de menors, és canonge de Mallorca (ABL, L.O., f. 121r); Antoni Agullana i Joan Torró, ordenats de diaca, ho són de Lleida i de la col·legiata de Xàtiva, respectivament (ibíd., f. 19v i 75r); els ordenats de prevere, Jaume Borart i Gil Ramírez ho són de Mallorca i Conca, respectivament (ibíd., f. 84r i f. 95r); Joan Serra, ordenat de menors, subdiaca i prevere, ho és de Tortosa (ibíd., f. 103r i 106v); i Felip Castelló, ordenat de subdiaca i prevere ho és de Sogorb (ibíd., f. 11v, 135v). ¶ ⁶⁰ Martí Ameller, ordenat de menors, serveix una vicaria perpètua en Fontferrada, de la diòcesi de Saragossa (50v), i Gaspar Mollà, que rep el subdiaconat i el diaconat, es vicari perpetu d’Agullent (ibíd., f. 92v i 93v). ¶ ⁶¹ Antoni Segura, ordenat de menors el 29 de març de 1476, de subdiaca el 30 de març i de diaca el 13 d’abril del mateix any, es pot mantindre gràcies a unes misses perpètues a Ontinyent (ibíd., f. 125v, 126r i 127v, respectivament). ¶ ⁶² L’ordenat de diaca, Miquel Ferri, posseeix una renda de 18 lliures (in redditibus annuis sibi factum per Simonem Ferri) (ibíd., f. 127v). ¶ ⁶³ Onofre Joan del Pont s’ordena de prevere ad titulum donationum sibi factarum alterius per magnificum dominum Joannem de Thous, militem, dominum loci del Verger (ibíd., f. 143r). ¶ ⁶⁴ Es refereix a Joan Ballester, ordenat de menors, pero s’adverteix que no siga admés als altres ordes si no té un benefici eclesiàstic (ac tamen lege quod ad alteros ordines non admitatur nisi congruum beneficium obtinerit ecclesiasticum) (ibíd., f. 94r). ¶ ⁶⁵ Testimoni d’açò, encara que d’uns anys abans, es troba en un Liber Ordinum del principi del segle XV, on entre els seus folis s’han trobat dos fulls solts de paper de forma allargada amb una llista de 39 tonsurats, que porta per títol: Registrum de tonsuris factum per reverendissimum dominum Johannem, divina providencia archiepiscopum Turritanum, in villa Muriveteris, die veneris et sabbati prima decembris anno Domini Mº CCCCº VIIIº. Li segueix una altra llista de 14 tonsurats titulada: Registrum loci de Torres-Torres die dominica ii decembris anno predicto i una altra titulada: In loco de Canet tercia decembris, amb un sol tonsurat. En elles s’aprecien alguns ratllats i correccions, i quasi tots els noms van marcats amb una creu en la part esquerra, i altres amb una creu i un punt, tal vegada posats per a controlar els que es tonsuraven i rebien la littera corresponent, ja que algun d’ells no es va presentar i al seu costat es va escriure la paraula vacat i es va ratllar el seu nom; més tard, les dades d’aquestes llistes es passaven al Liber Ordinum. A continuació d’alguns noms hi ha notes referides al pagament: nichil solvit quia pauper; nichil quia pauper; amore Dei; solvit unum regale quia pauper; solvit; solvit duos solidos.I al final de la llista el notari va anotar el que havia gastat en material per a escriure: pregamins iii sous; cera gomada ii sous; paper nescio; el pergamí l’havia utilitzat per a escriure la littera i la cera per a validar-la amb el segell pendent; de paper no sap quant ha gastat. Hi ha una altra llista en un tros de paper titulada: Registrum de tonsuris in domo Valencie annni Domini Mi CCCCI VIIII en la qual estan anotats quatre tonsurats, els tres primers el dissabte 7 de gener, amb una creu al costat, i el quart el dissabte 28 de gener, no porta creu (Arxiu Diocesà de València (= ADV). Fons històric, caixa 483). ¶ ⁶⁶ Per a la diòcesi de València s’han conservat tres registres d’aquestes característiques: dos referits a l’edat mitjana i un altre a l’edat moderna. Actualment, en l’Arxiu Diocesà de València es conserven dos registres: Regestrum tonsurarum et aliorum ordinum factum tempore reverendissimi in Christo patris et domini, domini Hugonis, Dei gracia episcopi Valencie, incipiens in anno a Nativitate Domini MºCCCCº secundo et deinceps de diversis annis sequentibus ut infra continetur [compr én fins 1421] (ADV. Fons històric, caixa 483). El segon registre és el Liber ordinum et tonsurarum curiae vicariatus valentini de anno 1522 usque ad annum 1532 (ADV. Fons històric, caixa 484). En el Fons de Documentació Eclesiàstica de l’Arxiu del Baró de Llaurí es troba el Liber tonssurarum et aliorum ordinum incipiens sub anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo tercio [comprén fins 1479], que ara editem. ¶ ⁶⁷ El vicari general Jaume Prats escriu aquesta nota: Reverendo in Christo patre, placeat dominatione vestra reverendissima promotionem Bartholomeum Cathalà, filium Dominici Català, <notari>, de Villa Formosa, de legitimo matrimonio procreatum, ad primam clericalem tonsuram mitto enim eum ad nos examinatum. Jacobus Prats, filius et servitor dominationis vestre reverendissime. [De mà del bisbe:] Ego frater Jacobus, episcopus Christopolitanus, dedi primam tonsuram Bartholomeo Cathalà die mercurii XVIII marcii anno Domini Mi CCCC LXXII (ABL, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2, entre ff. 92 i 93). ¶ ⁶⁸ El notari públic de València i escrivà de la cúria del vicariat Mateu Cirera envia al bisbe aquesta nota: Reverendo patre ac domine, Bernardum Oliver, filium Natalis Oliver, agricultoris, Valencie, litteratum et de legitimo matrimonio procreatum, paternitate vestra remitto. Placeat gratia dominacioni vestra sibi tonssuram conferre. E. devotus servitor per humilem, Matheus Cirera, notarius. [De mà del bisbe:] Ego frater Miquael, episcopus Christonopolitanus, dedi tonsuram supranominato die veneris XXIIII octobris anno Domini Mº CCCC LXVº (ibíd., entre ff. 27 i 28). I més avant envía aquesta altra: Reverendo in Christo patre ac domine, conferre tonsuram Baltasari [ratllat Gaspari] de Castellví, filio magnifici viri Ludovici de Castellví, quondam militis, cum quo quidem Gaspare dispensatum extitit per reverendum patrem dominum Guillermum de Vich, vicarium generalem valentinum, sub die vicesima tercia presentis mensis ianuarii, super defectu quem patiebatur de soluto genito et soluta [ratllat infideli sarracena]. E. devotus servitor Matheus Cirera, notarius. [De mà del bisbe:] Ego frater Jacobus, episcopus Christopolitanus, dedi primam tonsuram Baltasari Castellví die sabbati XXIIIIª ianuarii anno Domini Mi CCCC LXXVIII. [Al marge esquerre: Facta] (ibíd., entre ff. 147 i 148). ¶ ⁶⁹ És el cas de Bartomeu Català ... et quia dictus Bartholomeus attulit michi Johanni de Carcino, notarii ac altero ex scribis curiarum vicariatus <generalis> et officialatus Valencie, albaranum manibus dicti reverendi episcopi et Jacobi Prats, tunc vicarii generalis valentini, ut prima facie apparebat scriptum (ibíd., f. 93r). ¶ ⁷⁰ Ideo die presenti, qua computabatur XXX septembris anno Mº CCCCº LXXX quarto, ego dictus notarius et scriba, de mandato reverendi domini Mathie Mercader, canonici archidiaconi et canonici valentini ac in spiritualibus et temporalibus vicarii generalis valentini, dictum albaranum in presenti libro et sub suo kalendario scribi (ibíd., f. 93r). ¶ ⁷¹ Et dictam cartam in publicam formam cum Bartholomeo Català tradidi sub suo kalendario. Fuerunt testes discreti Franciscus Valero, notarius, Valencie civis, et Andreas Belda, pannitonsor, civitatis Xative (ibíd., f. 93r). ¶ ⁷² Per saber-ne més sobre aquestos processos, vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Notas de diplomática episcopal: Reparación de dos letras de tonsura», Saitabi, 59 (2009), pp. 211-230. ¶ ⁷³ En els Libri litterarum collacionum del primer quart del segle XV, al marge de cada document registrat s’anota la taxa a cobrar per cada tipus de document expedit. Per ells sabem que per una littera testimonialis tonsure es pagaven 2 o 3 sous i que una dispensa super defectu natalium oscil·lava entre 8 i 15 sous (cfr.M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Las tasas de la curia valentina...», pp. 55-56). De la diòcesi de Tortosa posseïm dades extretes de la visita pastoral realitzada en 1428 en la qual el bisbe Otó de Montcada imparteix la tonsura en algunes parròquies que visita i el notari de la visita anota en el marge esquerre la taxa que haurà de pagar l’escolar tonsurat i és de 3 sous (cfr.J. M. GALIANA FERRANDO, La visita pastoral d’Otó de Montcada..., pp. 252 i 268). En els registres d’Actes comuns de l’arquebisbe de Saragossa Guillermo d’Aigrefeuille es van anotar més d’una desena de llicències per a rebre la tonsura i per aquest permís es van pagar 12 sous (cfr. P. PUEYO COLOMINA, «Las tasas...», p. 398). ¶ ⁷⁴ Cfr.S. A. BIANCHI, «Per la storia della chiesa veronese... (Prima parte)», pp. 124-125. En àmbit francés Mirouse recorda que un notari tenia l’encàrrec de registrar els noms dels nous promoguts a ordes i que era ajudat per un clergue per a la compilació de les còpies (clericus qui fecit litteras), que era remunerat amb 5 sous (cfr.F. MIROUSE, «Devenir prêtre...», p. 44, cita presa de S. A. BIANCHI, «Per la storia...», p. 125, nota 163). També en els registres de les ordenacions de la diòcesi de Pàdua s’indica sovint la suma entregada pels candidats en el moment de la consagració al rebre l’orde del presbiterat (cfr. S. A. Bianchi, «Per la storia della chiesa veronese... (Prima parte)», p. 125).