Kitabı oku: «Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III»

Autores Varios
Yazı tipi:

Documentsde la pintura valencianamedieval i moderna .III. (1401 – 1425)

fonts històriques valenciane s48.

Documentsde la pintura valenciana medieval i moderna .III. (1401 – 1425)


Edició a cura de Lluïsa Tolosa, Ximo Company i Joan Aliaga (dirs.) i Ferran Garcia-Oliver (coord.)

amb la col·laboració de Carmel Ferragut, Vicent Olaso,

Isidre Puig, Núria Ramón i Aureli Silvestre


fonts històriques valencianes

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Lluïsa Tolosa, Ximo Company, Joan Aliaga, 2011 © D’aquesta edició: Universitat de Valènciai Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, 2011Disseny de la col·lecció: J.P.Il·lustració de la coberta:Gonçal Peris, Santa Marta i Sant Climent, detall, 1412. Catedral de ValènciaMaquetació: Publicacions de la Universitat de ValènciaISBN: 978-84-370-8297-4

PRESENTACIÓ

Em complau enormement presentar el tercer volum de la ja consolidada collecció de Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, inserida en el marc d’una col·lecció més àmplia que la Universitat de València porta endavant amb el títol de «Fonts Històriques Valencianes».

Conec molt bé les persones que hi ha al darrere d’este important projecte investigador, els professors Ximo Company, Joan Aliaga i Lluïsa Tolosa, tots tres vinculats a la Universitat Politècnica de València, i sé també que comptem amb el professor Antoni Furió, de la Universitat de València, inqüestionable impulsor de l’edició d’obres tan valuoses com esta.

És ben sabut que la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià dóna suport a esta important iniciativa científica des de fa uns quants anys, i és conscient que cal promocionar publicacions d’estes característiques. Tenim el deure i la responsabilitat institucional de proporcionar al personal investigador, al professorat i als estudiants universitaris en general uns corpus documentals complets i rigorosos, amb els quals puguem avançar en el coneixement del nostre patrimoni artístic. En el nostre cas, i pel que fa als objectius concrets del llibre que ací presentem, és molt rellevant conéixer, a través dels documents d’arxiu, tot el que ha ocorregut en la important història de la pintura valenciana medieval (segle XV).

La Generalitat ha treballat i treballarà sempre al costat de les universitats de la nostra comunitat, tal com demostra esta fructífera col·laboració a tres bandes en tre la Universitat Politècnica de València, la Universitat Literària de València i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, de la qual sóc responsable. Indubtablement, este és el nord que caldrà reforçar i continuar en el present i el futur de la historia de l’art i la cultura de València i el poble valencià. És a dir, la comunió d’energies intel·lectuals i econòmiques entre el govern valencià, les universitats i els centres de recerca valencians, com és el cas del CIMM (Centre d’Investigació Medieval i Moderna, de la Universitat Politècnica de València) que dirigeixen els autors que signen la col·lectània documental d’este llibre.

Celebre molt que en este volum arribem al primer quart del segle XV, per -què és quan el Regne de València comença a tenir una preponderància inqüestionable en el marc de la Corona d’Aragó, i fins i tot en el concert de la concorreguda cultura mediterrània d’aquella època. Per això és tan vital per al bon progrés de la nostra història de la pintura medieval la consulta documental d’este llibre, com per exemple allò que fa referència a alguns artistes valencians tant capdavanters com Pere Nicolau, Marçal de Sax, Antoni Peris, Jaume Mateu o Gonçal Peris Sarrià.

He de confessar que em sorprén de forma molt grata la quantitat d’informació que s’aporta en un volum com este, on trobem molts pintors valencians (o actius a la nostra comunitat) que contracten o treballen en temes pictòrics de la més diversa varietat i polivalència. És curiós, per exemple, el contracte que Gonçal Peris signa amb els majorals de l’Almoina dels Mestres Teixidors de València per a pintar un retaule sota l’advocació de santa Anna en 1413 (doc. 625), o la rica iconografia descrita en el document del 25 de novembre de 1405 relatiu als pintors Guerau Gener i Gonçal Peris (doc. 228). En ambdós casos ens adonem que el que aporta este llibre és d’un valor incalculable, no sols per als historiadors de la pintura i de l’art en general, sinó també per aquells que tenen interés per la història de les mentalitats i del gust del poble valencià durant la primera meitat del segle XV.

Valore igualment el rigorós ordre cronològic amb què es dosifica tota la in formació del volum, amb unes referències molt precises sobre la procedència dels documents exhumats als arxius del Regne de València, del Patriarca, el Municipal de València, de la catedral de València o de l’església arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella.

Són signes i evidències clars d’una manera de treballar molt meticulosa i precisa, d’acord amb les lleis i els mètodes científics de la paleografia i l’arxivística en general.

Agraïsc molt el bon treball realitzat i done la meua benvinguda a este nou volum de documentació de pintura i pintors valencians. Estic convençuda que es tracta d’una peça referencial en la construcció definitiva d’una renovada i sòlida història del’art valencià.

I sé, finalment, que a este llibre encara en seguiran molts més que aniran eixamplant el coneixement exhaustiu de la pintura valenciana medieval i moderna. Així és com cal continuar treballant i investigant: amb rigor, amb mètode i a llarg termini. Podeu tenir la seguretat que, en empreses com esta, rebreu el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i Es-port de la Generalitat Valenciana.

PAZ OLMOS PERIS

Directora general de Patrimoni Cultural Valencià de la Generalitat Valenciana

P ròleg

Quan l’any 2005 vam presentar il·lusionats el primer volum d’aquesta col·lecció, ja apuntàvem en el pròleg el compromís de continuar ampliant la cronologia que comprèn la pintura valenciana d’època medieval i moderna. Aquest llibre és la continuació de la publicació Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, I (1238-1400), inclosa en la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, núm. 19, del Servei de Publicacions de la Universitat de València. I diem bé, continuació, ja que reprèn el tall cronològic establit en el primer volum que finalitzava amb data 16 de desembre de 1400. En aquest sentit, recordem que el segon volum correspon a la monografia titulada Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, II. Llibre de l’entrada del rei Martí (col. Fonts Històriques Valencianes, núm. 28, València, 2007), que es va publicar amb motiu de la nostra afortunada troballa a l’Arxiu Municipal de València de l’interessant procés d’execució de tots els treballs realitzats per a aquella entrada reial.

De la mateixa manera que en el volum anterior, hem continuat utilitzant el mateix criteri de revisió i transcripció de la documentació. En aquest sentit hem de recordar al lector que les notícies publicades en aquest llibre són el resultat de la recerca de dades publicades en tota mena d’àmbits: tant en monografies i altres obres de referència com en articles d’investigació i tesis doctorals des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat. Al seu torn, aquestes mateixes referències s’han buscat en els arxius corresponents i s’han comprovat, comparat i completat, tant pel que fa a les transcripcions fetes al seu dia com pel que fa a les signatures mateixes. Aquesta rigorosa comparació i confrontació de tots els documents publicats en aquest volum ens ha permès esmenar els possibles errors que, durant dècades, s’han anat instaurant en la història de l’art valencià i que han donat lloc, de vegades, a hipòtesis confuses i inexactes.

En aquest sentit, hem de tenir en compte que fins fa uns anys la historiografia va fer buidatges selectius i fragmentaris —més que no pas sistemàtics i amb un clar criteri d’exhaustivitat— dels diferents arxius valencians, a la cerca sempre de documentació que aportara noves dades sobre la història valenciana en general i centrant-se en els aspectes culturals en particular. Pel que fa al món de la història de l’art, de vegades es tractava de vincular les notícies localitzades en l’arxiu a l’obra d’art conservada per tal de, posteriorment, escriure la història de la pintura valenciana.

En tot aquest llarg procés cal destacar, valorar i sobretot agrair la ingent obra documental i arxivística feta per nombrosos investigadors que ens han precedit, com ara Orellana, Ceán Bermúdez, Arqués i Jover, Zarco del Valle, el baró d’Alcahalí, Chabàs, Puiggarí, el comte de la Viñaza, Minieri-Riccio, Filangieri, Tramoyeres Blasco, Bertaux, Almarche, Sanchis Sivera, Betí, Gudiol i Cunill, Sánchez Gozalbo, Duran i Sanpere, Carreres, Llorens i Raga, Pérez Martín, Madurell i Marimon, Tormo, Doñate Sebastià, Cerveró Gomis o Rodríguez Culebras, a més d’altres generacions d’historiadors més properes a nosaltres que també han contribuït amb la publicació de valuosos documents sobre pintors i pin tures, com ocorre, per exemple, amb José Nicolau Bauzá, José Hilarión Verdú Candela, Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Juan Corbalán de Celis y Durán, Josep Ferre Puerto, Carmen Llanes, Nuria Ramón, Juan Vicente García Marsilla, Mariano González Baldoví, María José López Azorín, Joan Aliaga, Asunción Mocholí, Maite Framis, Fernando Olucha, Ximo Company, Lluïsa Tolosa, María del Carmen Vedreño, Vicente Samper, Inmaculada Pérez Burchés o Matilde Miquel. A tots, especialment als més pioners, els devem el lloable intent de fer que en les seues investigacions la memòria escrita jugara un paper crucial en els temes de l’art medieval i modern.

Tots aquests erudits, arxivers, historiadors i historiadors de l’art, amb l’ajuda més crítica i interpretativa dels Saralegui, Post, Gudiol Ricart, Bosque, Kauffmann, Ainaud de Lasarte, Llonch, Camón, Heriard Dubreuil, Ressort, Bologna, Llompart, Boskovits, Condorelli, Albi, Garín Ortiz de Taranco, Garín Llombart, Yarza, Catalá Gorgues, Soler d’Hyver, Alcolea Blanch, Pérez Sánchez, Berg, Pitarch, Benito, Falomir, Montolío, Gómez Frechina, Alcoy, Ruiz Quesada, Hernández Guardiola, Puig Sanchis, Benito Goerlich, Blaya Estrada, Cebrián Molina, Ferrer o Franco, entre molts d’altres (però practicada també per quasi tots els historiadors de l’art esmentats més amunt), van traçar les línies inicials de la investigació històrica i documental amb la recopilació i l’anàlisi de les principals obres pertanyents al nostre llegat cultural.

El paper cabdal de les contribucions documentals i atributives dels primers historiadors de l’art que van ocupar-se de la pintura valenciana, malgrat els pocs estudis anteriors, va fer possible que ara tinguem referències d’obres i documents desapareguts d’una importància i transcendència impagables. Per tot això és just que la seua aportació siga considerada d’interès vital per a tots els investigadors actuals i per a tots els amants de la pintura valenciana medieval i moderna.

Pel que fa a l’edició de documents, cal subratllar que els treballs més destacats en un principi van ser els realitzats pel mercedari Agustí Arqués Jover (1734-1808), pels canonges de la catedral de València, Roc Chabàs i Josep Sanchis Sivera, així com els aportats pel conegut documentalista Lluís Cerveró Gomis. Les publicacions dels seus treballs, des del segle XIX fins a 1972, constitueixen encara hui en dia una recopilació del treball d’arxiu fonamental per a les nostres investigacions.

Tots aquests treballs publicats en revistes de caràcter regional com ara Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Valencia Cultural, nacional com ara Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Archivo Español de Arte y Arqueología, Estudis Universitaris Catalans, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Boletín de la Real Academia de las Bue nas Letras de Barcelona, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, o d’àmbit internacional com La Gazette des Beaux Arts, necessitaven, en benefici de tots, una revisió en profunditat, però sobretot una compilació actualitzada i moderna i a l’abast científic de tothom.

Tanmateix, no es tractava únicament d’assolir una laboriosa compilació del molt que ja hi havia dispers en articles i monografies enormement plurals, diverses i distants en el temps, sinó que calia, a més, corregir possibles errates que s’havien pogut produir tant en la transcripció com en el procés d’edició de les notícies documentals, i calia també, òbviament, completar, augmentar i actualitzar tot allò que a hores d’ara es pot dir sobre documents al voltant de pintors i pintura valenciana d’època medieval i moderna.

En l’actualitat ha aparegut un important nombre de professors i d’investigadors que per a dur a terme les seues investigacions, reflectides tant en articles de revistes, ponències i comunicacions, com en les seues pròpies tesis doctorals, s’han preocupat per acudir a confrontar i localitzar el document original, solucionar els errors establits durant dècades i donar a conèixer noves notícies que, de vegades, han aconseguit canviar el concepte historicoartístic acceptat fins al moment.

Hem de destacar les aportacions en arquitectura i pintura de la ja esmentada Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, sobre il·luminació de manuscrits valencians de Nuria Ramón Marqués, o les recents investigacions sobre la controvertida i no fàcil de solucionar problemàtica de la pintura medieval i moderna valenciana dels també esmentats Matilde Miquel Juan, Asunción Mocholí Roselló, Juan Vicente García Marsilla, Carme Llanes Domingo, Vicente Samper Embiz, Juan Corbalán de Celis, Josep Ferre Puerto, Albert Ferrer o Inmaculada Pérez Burchés, entre d’altres. Gràcies als treballs d’aquests autors i a molts d’altres hem pogut augmentar el nostre corpus documental i unificar-lo cronològicament en aquest llibre.

Els documents que apareixen en aquest nou volum són el resultat del tre-ball efectuat en diversos projectes d’investigació d’R+D+i que ens ha concedit el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya, i que duem a terme des de fa uns quants anys, com per exemple: El rol de lo hispánico en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia: aportaciones, versiones e interferencias en la recepción del nuevo código visual del Renacimiento (HUM2004-03221/ ARTE), La configuración de la pintura mediterránea del primer Renacimiento en la Corona de Aragón (c. 1440-1525). Problemas de pintura (HAR2009-07740).

Hem disposat, a més, del suport tècnic i humà de l’equip científic inter-nacional del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, del Centre d’Investigació Medieval i Moderna (CIMM) de la Universitat Politècnica de València, que és des d’on s’han centralitzat totes les accions de la nostra recerca arxivística, i del grup de recerca consolidat reconegut pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya: Art i Cultura d’Època Moderna (ACEM) de la Universitat de Lleida (SGR 348). Finalment, aquest llibre forma part també dels beneficis científics inherents al Premi Investigador ICREA Acadèmia que la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats de la Generalitat de Catalunya ha concedit al professor Ximo Company per la seua excel·lència en el camp de la recerca.

Tot això amb una única finalitat: analitzar amb cura i mètode científic les fonts documentals que formen aquest llibre i, alhora, posar-les en relació amb els mestres i les obres pictòriques d’aquest període. Som ben conscients, tanmateix, que no es tracta d’una obra acabada, perquè com ja va dir Tucídides a la Grècia clàssica, «la història és un incessant tornar a començar».

A aquesta tasca tan pacient i laboriosa de localització dels documents publicats, hem d’afegir-hi la verificació i la correcció minuciosa, així com la transcripció d’altres moltes notícies inèdites trobades gràcies al buidatge de les dife-rents fonts documentals a què els especialistes han anat fent referència.

Però el nostre treball no sols s’ha limitat a les tasques esmentades. A causa de la condició d’historiadors de l’art, hem d’afegir-hi, a més, tots aquells documents que han eixit a la llum gràcies a les nostres recerques particulars, és a dir, gràcies a l’estudi de diversos problemes de pintors i pintura de la València medieval i moderna que hem desenvolupat a títol individual. No hem d’oblidar que moltes de les grans troballes arxivístiques han sorgit sempre mercès a recerques personals dels diversos investigadors que s’han ocupat de la pintura valenciana dels segles XIV, XV i XVI.1

És per això que no hem d’entendre aquesta obra com una mera enumeració de documents, sinó, més aviat, com una eina per a ajudar els historiadors de l’art en particular i els investigadors d’altres àrees en general a poder elaborar les seues pròpies teories, hipòtesis o solucions per als diversos problemes que se’ls puguen plantejar. Pretenem posar a la disposició d’altres investigadors un element tan clau i important com és el document d’arxiu, sense el qual nombrosos amagatalls de la història de l’art romanen orfes de comprensió i d’interpretacions pertinents.

Com ja vam explicar al seu moment, pretenem que aquest llibre siga un bon instrument de treball per a proporcionar als investigadors de l’art una obra que els facilite la tasca d’enfrontar-se a la comprensió documental i, així, poder utilitzar-lo en els seus treballs amb l’aportació de més suport científic. En definitiva, esperem que aquest nou volum de Documents de la pintura valenciana medieval i moderna els ajude i ens ajude a tots a aclarir molts dels aspectes controvertits de la pintura valenciana d’època medieval i moderna.

Centrant-nos en el contingut que presentem, hem d’indicar que el llibre està compost per un total de 1.295 documents, amb una cronologia que comprèn des de l’any 1401 fins al 28 de novembre de 1425. Si comparem la cronologia del primer volum de la col·lecció amb aquest segon, s’observa un augment considerable en el nombre de notícies localitzades,2 cosa que indica més quantitat d’obra contractada, a banda de més documentació conservada en els arxius consultats corresponents a aquest període. Un increment de documents localitzats que ens serveix per a corroborar que ens trobem en una època clau per a l’estudi de la història de l’art valencià del segle XV.

En tots els documents del present volum hi ha la referència bibliogràfica quan aquests ja han sigut publicats, malgrat que, en la major part dels casos, la transcripció que presentem no coincideix amb la publicada al seu moment, a causa de la revisió que s’ha fet en el present treball. Sempre que ha sigut possible s’ha revisat i, quan ha calgut, s’ha tornat a transcriure el document original. D’altra banda, quan no apareix cap referència bibliogràfica significa que el document és inèdit, és a dir, que l’hem exhumat ex professo per a aquesta publicació.

El treball de camp s’ha realitzat en set arxius diferents que sumen un total de 505 documents de l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València, 355 de l’Arxiu del Regne de València i 136 de l’Arxiu de la Catedral de València, a més de localitzar documentació a l’Arxiu Eclesiàstic de Morella, a l’Arxiu Municipal de Xàtiva i a l’Arxiu Històric Nacional.

Entre els documents inclosos podem destacar nombrosos testaments en què algun pintor actua com a marmessor del testador. També hi ha referències a testaments inèdits d’artistes i de viudes de pintors; aquests són els casos de Guillem Ferrer, pintor de Morella,3 i de Bernat Pérez, pintor de València,4 així com Caterina, viuda de Pere Eiximeno.5 Nombroses són, al seu torn, les notícies referents a treballs realitzats, reflectits en contractes i àpoques inèdites i relacionats amb retaules, com per exemple el compromís que el 26 de febrer de 14096 firmava Jaume Mateu amb la viuda i els hereus de Ramon de l’Hort, veí de Sogorb, per a assumir la confecció d’un retaule que el seu oncle Pere Nicolau havia contractat amb ells abans de morir.

Un aspecte no menys important que cal destacar és la quantitat de notícies que incrementen el coneixement biogràfic d’alguns artesans com ara Domingo del Port, Antoni Peris o Jaume Mateu, entre d’altres. De la mateixa manera que pintors poc coneguts o inèdits passen a partir d’ara a formar part de la història de l’art valencià medieval, com és el cas de Sanç Villalba, Domingo Berbens o Francesc de Miralles.

Pel que fa als índexs, hem d’indicar que la numeració que hi apareix com a referència correspon al número de document on es localitza cada entrada. Aquesta forma de classificació intenta facilitar a l’investigador la localització d’un personatge o lloc determinat i que la cerca siga tan ràpida com siga possible.

L’índex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en d’altres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals s’ha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix l’índex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també s’hi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a l’investigador.

Finalment, hem de dir que aquest treball és fruit de l’esforç interdisciplinari de diversos experts en la matèria. Un llibre que no hauria sigut possible si no haguérem tingut la col·laboració d’especialistes en paleografia, els quals, amb el seu bon fer, han contribuït a revisar i transcriure tots els documents publicats. En aquest sentit, a més de dos autors concrets d’aquest volum, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, volem agrair la dedicació de Carmelo Gomis, Vicent Olaso, Aureli Silvestre, Núria Ramon i Isidre Puig. A tots ells el nostre agraïment i la més profunda admiració per la bona faena feta. A Núria Ramon, però, ens pertoca de concedir-li un segon agraïment per la tan pacient com primmirada i ben acurada confecció dels utilíssims índexs que apareixen al final del llibre.

Voldríem dedicar un esment especial al professor Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, veritable coautor d’aquest llibre, el qual ha revisat, corregit i esmenat, amb el rigor i la professionalitat que el caracteritza, la totalitat dels documents i els regests que es publiquen en el present volum. Sempre tindrem un deute permanent de gratitud envers la persona i la valuosa contribució científica aportada pel Dr. Garcia-Oliver.

Òbviament, també hem de manifestar el nostre sincer agraïment pels auspicis econòmics que hem rebut de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, agraïment que es personalitza en la directora, la Sra. Paz Olmos, i en l’interès particular que ha tingut per la bondat del nostre projecte investigador.

El nostre agraïment, el fem extensible i encara més notori a la Universitat de Lleida per dues raons: en principi per la generosa contribució en capital humà i econòmic a la materialització d’aquest bell projecte investigador de llarga durada, però també per comprendre de forma absolutament positiva i constructiva que els ferms lligams culturals i científics existents entre València i Catalunya estan molt per damunt de conjuntures efímeres de curta volada.

També voldríem significar la nostra sincera gratitud envers el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en especial a qui ha sigut el seu director, el professor Antoni Furió, pel suport incondicional, des de fa molts anys, al nostre treball i a la nostra col·lecció de documents de pintura valenciana.

Estem convençuts que amb aquest llibre hem treballat a favor del nostre país i de la nostra cultura artística. Hem contribuït amb una petita eina de treball que amb molta il·lusió i de forma preferent dediquem als historiadors i als historiadors de l’art valencià de les èpoques medieval i moderna.

I tornem a repetir, com ara fa sis anys, que Deo volente encara en vindran alguns més, de llibres, d’aquesta mateixa naturalesa.

LLUÏSA TOLOSA

XIMO COMPANY

JOAN ALIAGA

1 Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano, núm. 71, 1990, pp. 47-50.

2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en l’anterior.

3 Vid. doc. núm. 579.

4 Vid. doc. núm. 820.

5 Vid. doc. núm. 840.

6 Vid. doc. núm. 413.

ADVERTÈNCIES SOBRE L’EDICIÓ

I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS

– Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.

– Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.

– Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de l’autor, any d’edició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas d’un document publicat amb anterioritat. Quant no apareix cap cita significa que el document transcrit és inèdit.

– Les notes a l’edició documental s’han expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.

– La transcripció dels documents ha estat rea litzada des del seu suport original i s’ha seguit escrupolosament el text del ma nus crit, conservant les grafies de l’època. Per a l’edició dels documents, en general s’ha fet ús de les següents normes paleogràfiques:

- Les paraules s’han separat d’acord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.

- Quan a l’accentuació, els signes de puntuació, l’apòstrof i el guionet, s’ha seguit l’ús del català actual.

- L’ús de la puntuació s’ha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.

- Totes les abreviatures s’han desenvolupat segons els registres usuals de l’època. Es mantenen les consonants dobles internes, però no les inicials, que generalment es presenta al cas de la -ff d’alguns noms propis o cognoms.

- S’ha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i s’han deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.

- Indiquem amb tres punts tancats entre claudàtors, les llacunes, els textos perduts o il·legibles, una lectura dubtosa, allò que sobreentenem (o així ho suggerim) i que manca a l’original, o alguna indicació dels edi tors. Quan volem indicar salts en el text, ho hem fet amb tres punts entre parèntesi.

- En lletra cursiva expressem la llengua minoritària que presenta la redacció del document, el qual alterna, a vegades, vàries llengües.

- Quant al llatí, respectem la grafia de la i, les síl·labes cia/o o tia/o, segons es presenten.

- Quan ho hem cregut convenient, en documents llargs, que presenten varis assumptes, en diferents dates i llocs d’expedició, es recull tot com a un sol document, amb les dates convenients, tancat entre claudàtors, per a millor comprensió, amb l’extensió cronològica a l’encapçalament del document.

BIBLIOGRAFIA

ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos. València, 1897 (nueva ed. 1989).

ALIAGA MORELL, J.: Els Peris i la pintura valenciana medeival. València, IVEI, 1996.

ALIAGA MORELL, Joan; Lluïsa TOLOSA ROBLEDO; Ximo COMPANY I CLIMENT: Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II. Llibre de l’entrada del rei Martí. València, Universitat de València, 2007.

ARQUÉS JOVER, Agustin: Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de intrumentos antiguos, auténticos. ms. C. 1790. Alcoi, Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia. 1982.

CABANES PECOURT, Ma. Desamparados: Avecindados en la ciudad de Valencia en la época medieval. Avehinaments (1308-1478). València, Ajuntament de València, 2008.

CARRERES ZACARÉS, Salvador: Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino. 2 vols. València, 1925.

CERVERÓ GOMIS, Luis: «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1956; pp. 95-123.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana. València, n. 45 (jul.-dic. 1960); pp. 226-257.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana. València, n. 48 (enero-diciembre 1963); pp. 63-156.

— «Pintores valencinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana. València, n. 49 (en.-dic. 1964); pp. 83-136.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1965; pp. 22-26.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1966; pp. 19-30.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1968; pp. 92-98.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1971; pp. 23-36.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano. València, 1972; pp. 44-57.

FUSTER SERRA, Francisco: «Pere Nicolau en la cartuja de Portaceli: Vicisitudes de su obra», Archivo de Arte Valenciano. València, 2008; pp. 23-36.

GARCIA, Ferran i Santiago LA PARRA: «Documents per a una Història de la Safor», Ullal, Revista d’Història i Cultura, núm. 4. Gandia, La Safor, 1983; pp. 94-106.

GÓMEZ FERRER, Mercedes: «Arquitectura conventual medieval a Xàtiva i Montesa» en Ir Congrés d’Història de la Costera. València, Institució Alfons el Magnànim, 2006; pp. 525-543.

LLANES I DOMINGO, Carme: «Pere Nicolau i la catedral de València. Aclara -cions sobre els retaules de “Santa Clara i Santa Isabel” (1403) i “Sant Maties i Sant Pere Màrtir d’Onda” (1405)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, tomo LXXX, enero-diciembre de 2004; pp. 83-96.

LLOMPART, Gabriel: «La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía», (4 vols.). Palma de Mallorca, Luis Ripoll Editor, 1977-1980.

MIQUEL JUAN, Matilde: Retablos, Prestigio y Dinero. València, 2008.

OLMOS Y CANALDA, Elías: Inventario de los Pergaminos del Archivo Catedral de Valencia. València, Arquebisbat, Excma. Diputació Provincial i Excm. Ajuntament de València, 1961.

PILES ROS, Leopoldo: La población de Valencia a través de los «Llibres de avehinament» 1440-1449. València, Ajuntament de València, 1978.

RAMÓN MARQUÉS, Nuria: El origen de la familia Crespí: iluminadores valencianos. Segorbe, 2002.

— La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica (1290-1458). València, 2007.

SÁNCHEZ GOZALBO, A.: Pintors del Maestrat. Sociedad Castellonenca de Cultura.Cas tellón de la Plana, 1932.

— Pintores de Morella. Datos para la historia de la pintura valenciana de los siglos XIV y XV. Sociedad Castellonense de Cultura. Castellón de la Plana, 1943.

SANCHIS SIVERA, José: La Catedral de Valencia. Imprenta de Francisco Vives Mora. València, 1909.

— «Pintores medievales en Valencia». Revista Estudis Universitaris Catalans. Bar celona, 1914.

— «Pintores medievales en Valencia», Archivo de Arte Valenciano. València, 1928; pp. 3-64.

— «Pintores medievales en Valencia», Archivo de Arte Valenciano. València, 1929; pp. 3-64.

— «Pintores medievales en Valencia», Archivo de Arte Valenciano. València, 1930-1931; pp. 3-116.

— Pintores medievales en Valencia. València, 1930 (2a ed.; 1a ed. 1914).

TORMO Y MONZÓ, Elías: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista. Madrid, 1913.

VILLALBA DAVALOS, Amparo: «Los comienzos de la miniatura valenciana. Domingo Crespí», Archivo Español de Arte, 1958, pp. 23-35.

— La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV. València, Institución Alfonso el Magnánimo. 1964.

VIÑAZA, Conde de la: Adiciones al diccionario histórico de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en España de D. Juan Agustín Cean Bermúdez, (tomo pri mero: Edad Media. Notas sobre más de cuatrocientos artistas no citados por Ceán Bermúdez ni por Llaguno). Madrid, Tipología de los Huérfanos, 1889.

ABREVIATURES


ACV Arxiu de la Catedral de València.
AEMorella Arxiu Eclesiàstic de Morella.
AHN Arxiu Històric Nacional.
AHNM Arxiu Històric Notarial de Morella.
AMV Arxiu Municipal de València.
AMVila-real Arxiu Municipal de Vila-real.
AMX Arxiu Municipal de Xàtiva.
APPV Arxiu de Protocols del Patriarca de València.
ARV Arxiu del Regne de València.


doc. document
f./ff. foli/s
núm. número
p./pp. pàgina/es
s.a. signatura antiga
v. vers.
Vid. veure
vol. volum

Documents

1.

1401. València.

Pagament de 60 sous fet pel mestre racional a Domingo del Port, pintor de la ciutat de València, per sis pavesos per a la cort de la Batlia.

ARV, Mestre Racional, núm. 20, f. 309v.

Ítem, doní e paguí a·n Domingo del Porto, pintor de la ciutat de València, per sis paveses que a aquell fiu fer e comprí per a obs e servitut de la cort de la Batlia. E ha-n’i àpoqua: LX sous.

2.

1401, gener, 8. València.

Consell de la ciutat València, amb la assistència de Domingo del Port, Jaume Mateu i Miquel Gil.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 56.

(…) en Domingo del Port, (…) en Jacme Matheu, (…) en Miquel Gil (…).

3.

1401, gener, 29. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Jaume Mateu, Domingo del Port i Miquel Gil.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 60v.

(…) en Jacme Matheu, (…) Domingo del Port, (…) en Miquel Gil (…).

4.

1401, febrer, 21. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port, Miquel Gil i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 63v.

(…) en Domingo del Port, (…) en Miquel Gil, (…) en Jacme Matheu (…).

5.

1401, febrer, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Miquel Gil, Jaume Mateu i Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 64v.

(…) en Miquel Gil, (…) en Jacme Matheu, (…) en Domingo del Port (…).

6.

1401, març, 1. València.

Nota referida a Bernat Oller, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Vicenta.

APPV, Notal de Bartomeu Martí, núm. 72. Sanchis Sivera, 1929, p. 3; 1930, p. 65.

Die martis, prima martii.

Bernardus Oler, pictor, vicinus Valentie, et eius uxor Vincenta, scienter confite mur [en blanc].

7.

1401, març, 3. València.

Àpoca de 900 sous signada per Gerard Jacobi, altrament conegut com a Starnina, pintor de Florència, resident a València, per la factura d’un retaule sota la invocació de sant Miquel per a una capella del monestir de Portaceli.

APPV, Protocol de Domingo de Molinos, núm. 26.997.

Miquel, 2008, p. 280.

Die iovis, tertia martii anno predicto.

Gerardus Iacobi, pictor florentinus, comorans Valentie, firmavit apocam discreto Francisco Maça, vicario perpetuo ecclesie Sancti Thome Valentie, de quadraginta quinque libris regalium Valentie, ratione cuiusdam retrotabuli per ipsum depictum sub invocatione sancti Michaelis ad opus cuiusdam capelle monasterii de Portaceli.

Testes, discretus Iohannes Ballistarii, presbyter, et Ginís Clot, fusterius, vicinus Valentie.

8.

1401, març, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 69v.

(…) en Domingo del Port, (…) en Jacme Matheu (…).

9.

1401, març, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 71v.

(…) en Domigo del Port (…).

10.

1401, març, 17. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 73.

(…) en Domingo del Port (…).

11.

1401, març, 26. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Miquel Gil i Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 75 i 75v.

(…) en Miquel Gil, (…) en Domingo del Port (…).

12.

1401, març, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 77v.

(…) en Domingo del Port, (…) en Jaume Mateu (…).

13.

1401, abril, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 78v.

(…) en Jaume Mateu (…).

14.

1401, abril, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 80v.

(…) en Domingo del Port, (…) en Jaume Mateu (…).

15.

1401, abril, 20. València.

Testimoni de Sanç Villalba, pintor i ciutadà de València, del quitament d’un censal de 1.000 sous car -regat per la vila de Sogorb a Bonaventura, dona de Pere de Bonveí, per preu de 12.000 sous.

APPV, Notal de Miquel Arbúcies, núm. 979.

(…)

Testes huius rei sunt discretus Anthonius López, notarius, Nicholaus Climent, scriptor, Sancius Vilalba, pictor, Iacobis Ferrer et Raimundus Bonet, auricule cursoris, Valentie cives.

16.

1401, abril, 20. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 81v.

(…) en Domingo del Port (…).

17.

1401, abril, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 84v.

(…) en Domingo del Port, (…) en Jaume Mateu (…).

18.

1401, maig, 10. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 86v.

(…) en Domingo del Port (…).

19.

1401, maig, 17. València.

Contracte d’aprenentatge d’Alamany Mateu, fill de Ferran Mateu, porter reial, amb Domingo Barberns, pintor i ciutadà de València, durant quatre anys.

ARV, Notal d’Andreu Julià, núm. 2.603.

Die martis, XVIIa mensis madii anno a Nativitate Domini MoCCCCo primo. Ferdinandus Matheu, porterius domini regis Aragone, pater et legitimus administrator Alamandi Matheu, filii mei, scienter et consulte, cum presenti publico instrumento suo robore firmiter valituro, afirmo vobiscum, Dominico Berbenç, pictore et concive meo, presente, dictum Alamandum in mancipium vestrum ad serviendum vobis et faciendum mandata vestra licita et honesta nocte dieque iuxta suum posse, videlicet, a decimaseptima die mensis madii proxime preteriti in quatuor annos primo venturos et succesive computandos et completos. Ita tamen quod infra dictum tempus teneamini eum docere vestrum officium bene et diligenter, prout poterit adicere, ac providere in comestu, potu, vestitu et calciatu, tam in sanitate quam egritudine et […] teneamini ei facere panum lane quam lini, et in quolibet anno eum facere unam tunicam vel gramasiam novam ad forum quem volueritis, et in fine temporis teneamini ei facere tunicam et gramasiam, caligas et capucium de novem ad decem solidos pro alna. Et sic promitto et fide bona convenio vobis, dicto Dominico, presenti, quod infra dictum tempus erit vobis et rebus vestris bonus, vero, obediens et fidelis et a servitio vestro non recedet seu fugiet, quod si fecerit dono vobis licentiam et plenum posse quod vestra propria auctoritate possitis eum capere seu capi facere, et, captum, in vestram prestinam servitutem reducere et ibi ipsum detinere tantum et tamdiu donech tempus defectum, tam ratione infirmitatis quam alia quamvis causa, fuerit vobis restitutum, emendatum vel satisfactum. Nec non promitto ipsum meis propriis expensis perquirere et in vestram servitutem tornare. Et si pro predictis omnibus et singulis per me vobis complendis dampnum aliquod sustinueritis vel per ipsum et culpa sui vobis fuerit illatum aut missiones aliquas inde feceritis, totum illud quantum cumque sit vel fuerit vobis et vestris integriter restituere et solvere promito vestre omni modo voluntati, super quibus credatur vobis et vestris solo simplici sacramento, quod nunc pro tunch et econtra vobis et vestris deffero et prodelato ex pacto predicto habeatur sine testibus et alia probatione, quam iuramenti delationem non possim modo aliquo revocare. Et pro predictis omnibus et singulis sich attendendis firmiter et complendis, obligo scienter ad hec vobis et vestris dictum Alamandum personaliter et omnia bona mea et sua, mobilia et inmobilia, presentia et futura ubique, habita et habenda. Ad hec autem ego, dictus Dominicus Berbenç, acceptans a vobis, dicto Ferdinando, dictum Alamandum in dicipulum meum ad dictum tempus et sub modis et formis, pactis et conditionibus antedictis, promito vobis, dicto Ferdinando et Alamando, presentibus, predicta omnia et eorum singula, prout superius dicta sunt, sic attendere firmiter et complere sub meorum bonorum omnium obligatione. Quod est actum Valentie, decimaseptima die mensis madii anno a Nativitate Domini MoCCCCo primo. Sig-[signes]-na Ferdinandi Matheu et Dominici Berbenç, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Sanchcius Martínez, mediator, et Iacobus Stopinyà, pictor, cives Valentie.

20.

1401, maig, 18. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port, Miquel Gil i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, ff. 88v i 89.

(…) en Domingo del Port, (…) en Miquel Gil, (…) en Jaume Mateu (…).

21.

1401, maig, 21. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port, Miquel Gil i Jaume Mateu.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 91.

(…) en Domingo del Port, (…) en Miquel Gil, (…) en Jaume Mateu (…).

22.

1401, maig, 21. València.

Procuració de Joan Girbes, habitant de València, a Joan Rull, pintor, veí de València.

APPV, Protocol de Berenguer Rovira, núm. 26.419.

Die lune, XXIa madii anno predicto a Nativitate Domini millesimo CCCCo primo.

Iohannes Girbes, fusterius, comorans Valentie, facio procuratorem meum vos, Iohannem Rul, pictorem, vicinum eiusdem civitatis, presentem, et cetera, ad vendendum omnia bona mea, tam mobilia quam sedentia, qui ego habeo nunc vel in futurum, tam in civitate Valentie quam in alis partibus, illis persona vel personis pro illo pretio sive pretiis vobis bene visus, et cetera; et ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum, et cetera; et apocas faciendum de rebus venditis et receptis vel absolutiones, et cetera; et ad lites, et cetera; procuratores substituendum, et cetera; compositiones, avinentias, et cetera, ac etiam compromissa, et cetera.

Testes, discretus Iohannes Poncii, notarius, civis Valentie, et Bernardus Juseu, scriptor, vicinus Algezire.

23.

1401, maig, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla per l’ofici dels freners.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 97.

(…) Freners: en Domingo de la Rambla, en Jacme Cambres (…).

24.

1401, maig, 27. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 98v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

25.

1401, juny, 3. València.

Pagament de 66 sous fet per Eiximén Pérez de Vilanova, sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València, a Vicent Serra, pintor, per una imatge de sant Salvador destinada a una de les torres noves de la ciutat.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-13, f. 127.

Ítem, yo, dit n’Eximén Péreç de Vilanova, axí com a sotsobrer damunt dit, he donats e pagats a·n Vicent Serra, pintor, per rahó de la ymage de mossèn sent Salvador que m’à feta e cavada e pintada en una gran pedra que he mesa e encastada en una de les torres noves que he fetes en ma anyada, per tal que sia appellada la torre de Sent Salvador, per què li doní per sos treballs de fer la dita ymage LX sous, VI diners, segons apar per àpocha reebuda per n’Arnau Claret, notari, a III de juny: LX sous, VI.

26.

1401, juny, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 101.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

27.

1401, juny, 10. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 102v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

28.

1401, juny, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 103v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

29.

1401, juny, 15. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 106v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

30.

1401, juny, 20. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 107v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

31.

1401, juny, 23. València.

Pagament de 26 sous fet pel sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València a Vicent Serra, pintor, per dibuixar i obrar un cap de lleó per a l’abeurador del camí dels Serrans de València.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-13, f. 130v.

Ítem, he donats e pagats a·n Vicent Serra, pintor o deboxador, per Ia pedra bella e gran que m’à venuda, e en la qual m’à deboxat e obrat e cavat I bell cap de leó que he mès e posat en lo abeurador del camí dels Serrans, per lo qual passa e entra l’aygua en lo dit abeurador, per què costà la dita pedra en fer compra e de fer-hi lo dit cap de leó, enfre tot, XXVI sous, segons apar per àpocha reebuda per n’Arnau Claret, notari, a XXIII de juny: XXVI sous.

32.

1401, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 109v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

33.

1401, juny, 27. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 110v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

34.

1401, juny, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 111v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

35.

1401, juliol, 9. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 114v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

36.

1401, juliol, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 115v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

37.

1401, juliol, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 117.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

38.

1401, juliol, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 119.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

39.

1401, juliol, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 121v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

40.

1401, agost, 5. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 123.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

41.

1401, agost, 8. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 125.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

42.

1401, agost, 17. València.

Contracte signat entre Bernat Carsí, canonge de la seu de València, i Pere Nicolau, pintor i veí de València, per a la factura d’un retaule destinat a l’església de Santa Maria de la vila d’Horta, en el bisbat de Tortosa, per preu de 130 florins.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 242; 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.

Dicta die mercurii, XVIIa augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCo primo.

Fon convengut entre micer Bernat Carsí, canonge de la seu de València, e en Pere Nicolau, pintor, vehí de València, que·l dit en Pere Nicolau farà un retaule de fusta e pintarà a obs de la sgleya de Santa Maria de la vila d’Orta, del bisbat de Tortosa, sots invocació de santa Maria, ab XV cases ystoriades, ab sos taulons al damunt e bancal ab XIII cases, lo Jesús en mig e los XII apòstols als lats, e ses polseres d’argent colrat, lo qual farà e pintarà de fin or, adzur d’Acre e altres colors belles. Lo qual, ensemps ab lo banch, aurà d’alt XX palms e d’ample XIIII palms e mig, menys les polseres, y·storiar-la segons lo dit micer Bernat e ell se acordaran. Però les ymatges de santa Maria en tot lo retaule sien vestides de fin adzur ab or, e que en la peça d’enmig serà la tuba levada ensús e les altres planes. Et tot lo retaule sia daurat de fin or e adzur lla on sia mester. Serà la forma segons és ja deboxat en un full de paper toscà, lo qual roman e és en poder del dit micer Bernat. Lo qual retaule acabarà e, acabat entegrament, portarà a casa del dit micer Bernat d’ací a la festa de Pascha de Resurrecció primervinent. Et per açò attendre e complir obligà tots sos béns. Et lo dit micer Bernat darà al dit en Pere Nicolau per factura del dit retaule, axí de fusta com de pintar,

CXXX florins d’or comuns de Aragó, los quals li darà en aquesta forma, ço és, XXX florins feyt lo retaule de fusta, et, acabat lo dit retaule de pintar e posar en casa del dit micer Bernat, darà e pagarà los restants cent florins. Et per açò attendre e complir lo dit micer Bernat obligà sos béns, et cetera.

Testes, Raymundus Piquer et Petrus Carcassona, presbiteri Valentie.

Die iovis, XXIIa septembris anni predicti, dictus Petrus Nicolai fecit apocam domino Bernardo Carsí de triginta florenis, quos habuit numerando in presentia notarii et testes, et cetera.

Testes, discretus Iacobus Carsí, presbiter, et Anthonius Roig, baxiator.

Die iovis, XXIIIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo, dictus Petrus Nicolai fecit apocam de residuis centum florenis, quos habuit numerando, et cetera.

Et nichilominus ambo, Bernardus de Carcino et Petrus Nicolai, reputantes se contentos super facturas retrotabuli supradicti et pretio memorato, voluerint instrumentum predictum cancellari.

Testes, Aparicius Martini, çabonerius, et Iacobus Çaera, clericus, Valentie.

43.

1401, agost, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 127.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

44.

1401, setembre, 9. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 130.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

45.

1401, setembre, 12. València.

Àpoca de 450 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor i ciutadà de València, a Lluís de

Castellví, senyor de Carlet, i Pere de Castellví, senyor de la vall de Xaló, germans, per cinquanta escuts francesos.

APPV, Protocol de Llorenç Saragossà, núm. 18.439.

Cerveró, 1963, p. 133; 1964, p. 88.

[…]

Noverint universi quod ego, Dominicus de la Rambla, pictor, civis Valentie, gratis et scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabilibus Lodovico de Castellví, militi, domino loci de Carleto, et Petro de Castellví, domino vallis de Exaló, fratribus, habitatoribus Valentie, licet absentibus, et vestris, quod dedistis et solvistis mihi mee omnimode voluntati numerando, in presentia notarii et testium infrascriptorum per manus Franciscii […], solventis de peccunia dicti Petri de Castellví, omnes illos quadringentos quinquaginta solidos regalium Valentie quos vos, dictus Lodovicus de Castellví, mihi confessus fuisse debere pro dicto Petro de Castellví, ratione quinquaginta clipeorum sive scutis franceses, quos ego feci ad opus dicte Petri de Castellví, ad rationem IX solidos pro cuilibet clipeo, cum publico debititii instrumento Valentie confecto XXVIIIa die mensis aprilis anni presentis et infrascriptis in posse discreti Martini de […], notarii publici, quoquidem instrumentum debi[…] et […] cancellari in sua […] mihi nec meis […] possunt prodesse nec […] vestri in aliquo obesse seu nocere […]. Et quare rei veritas sic habet […] scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ratione predicitur et doli, in cuius rei testimonium facio vobis fieri et tradi hoc [presens] publicum instrumentum ad habendum memoriam in futurum. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Nicholaus Ferrer, sellerius, et Franciscus Orgillès, sagio, Valentie cives.

46.

1401, setembre, 17. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 132.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

47.

1401, setembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 134.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

48.

1401, setembre, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 135.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

49.

1401, octubre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 137v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

50.

1401, octubre, 2. València.

Clam de Joan Manyes, picador, contra Domingo Garcia, pintor, per haver-li trencat la pau i treva.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 10, ff. 23v-24.

En Johan Manyes, picador, se clama d’en Domingo Garcia, pintor, afermant que li hauria trencat sagrament e homenatge, pau e treva feta e fermada en poder del lochtinent criminal, ço és, d’en Miquel Pérez, torner, qui tenia per en Miquel de Calatayú, lochtinent ordinari, la qual havia rebuda en Francesch Çaragoçà, notari, requirent aquell ésser pres e los béns ésser scrits.

Die martis, IIIa octobris dicti anni, denant lo dit justícia lo dit en Johan Maynes renuncià als dits clams, et cetera, lo justícia recepit, et cetera, sine preiuditio domini regis, et cetera.

Aquests són los béns qui foren atrobats dins la casa del dit en Domingo Garcia: Primo, un lit de posts ab sa màrfega e matalaf e travesser. Ítem, una flaçada. Ítem, un parell de lançols. Ítem, una taula. Ítem, un banch.

En Ramon Real, tapiner, caplevà los dits béns e tants de altres clars e desembargats que basten a XX lliures, et cetera, sots pena de la mitat. Renuncià, obligà, et cetera.

Testes, qui supra.

Die mercurii, IIIIo octobris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, lo dit honorable justícia de voluntat de la part, com haja renunciat als dits clams, e de voluntat d’en Pere d’Anglesola, notari, procurador fischal del senyor rey, per ço com affermave lo dit fischal que lo dit en Domingo Garcia se seria composat per mig florí ab los justícia, per ço com aquell seria pobre, e per ço com seria stat pregat per lo noble en Loís d’Abella, mana cancel·lar e à per cancel·lada la dessús dita capleuta de béns feta per lo dit en Ramon Real, tapiner.

51.

1401, octubre, 2. València.

Clam de Francesc Tomàs, pellisser, contra Johan Llàtzer, pintor, per haver ferit el seu fill Bernat.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 10, f. 24.

En Francesch Thomàs, pellicer, se clama d’en Johan Làzer, pintor, afermant que li havia nafrat son fill Bernat Thomàs e li hauria levat una cota e un punyal, requirent aquell ésser pres.

52.

1401, octubre, 2. València.

Pau i treva signada entre Joan i Genís Manyes, germans, picadors, i Domingo Garcia, pintor i picador.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 10, ff. 25v-26.

En Johan Manyes e en Genís Maynes, germans, picadors, per si e per sos valedors, de una part, et en Domingo Garcia, pintor e picador, per si e sos valedors, de la part altra, attenents que entre les dites parts seria stada soscitada qüestió, brega e contrast, perquè per reverència de nostre senyor Déu e intervenints algunes bones persones, e en special lo noble mossèn Loys d’Abella e l’onrat n’Alfonso Roiç de Corella, feren e fermaren pau perpetual elles, dites e nomenades parts, e eren a cent e hun any, en poder del honorable mossèn Francesch d’Esplugues, cavaller, justícia de la ciutat de València en lo criminal, axí com a justícia ordinari, e feren cascuna de les dites parts de mans e de bocha en poder del dit justícia sagrament e homenatge, enaxí que·s prometeren la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem que no·s faran ni fer faran ells ni altri per ells ne per interposades persones, de nit ni de dia, palesament ni amagada, mal ni dan a persones, coses ne béns lurs, ans si sabien que algun los volgués dampnificar, ço no u farian la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem sots virtut del dit sagrament e homenatge, perdonant-se la una part a l’altra e l’altra a l’altra adinvicem tot hoy, e tota rancor, e tota mala voluntat e tota pena civil e criminal que la una part contra l’altra e l’altra contra l’altra adinvicem pogués posar, demanar e intemptar encara en lo present dia de huy. Et encara prometeren les dites parts que encars que contra la dita pau perpetual venguessen e treva a CI any, que fossen encorreguts cascun contravinent per pena e en nom de pena de CCC florins d’or comuns d’Aragó per cascun, aplicadors la meytat als còfrens del molt alt senyor rey e l’altra meytat a la part, ço és, donadors e pagadors per la part desobedient a la part obedient. Hoch encara volien cascuna de les dites e nomenades parts que qualsevol que contra la dita pau perpetual e treva de CI any vengués, que fos encorregut en pena de barres segons costum o constitucions de Catalunya e traïdors a fur d’Aragó, ço és, que lo delinqüent e contrafahent passe, sofire e sostinga aquella pena que barre e traydor deu sostenir, passar e soferir. Et que per pacte special, renuntians al fur posat, et cetera, renuntiamus de injúries que diu o parle que qui diria o apellarà a altre traydor, que sia encorregut en pena de LX maravedís, et cetera, que al contravinent a la dita pau e treva qui·s qui la dirà o appellarà traydor no sia encorregut en la dita pena contenguda en lo dit fur, ans, sens encorriment de algunes penes, li puxen dir e happellar traydor en cas que trenque o contravingue a la dita pau e treva, pregant al dit honorable justícia.

53.

1401, octubre, 5. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 139v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

54.

1401, octubre, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 142.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

55.

1401, octubre, 19. València.

Àpoca de 207 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor, a Berenguer Dalmau, cavaller, senyor de Catarroja, per vint-i-tres escudets francesos.

ARV, Protocol de Jaume Mestre, núm. 2.934. Cerveró, 1972, p. 49.

Die mercurii, XIXa octobris.

Dominicus de la Rambla, pictor, civis Valentie, firmavit apocham venerabili Berengario Dalmau, militi, domino loci de Cataroja, licet absenti, de decem libras, septem solidos, pretio quarum vendidi diversis hominibus vestris de Cataroja viginti tres escudets franceses, de quaquidem quantitate vos, ipse Berengarius, vos constituistis debitor et fideiusor, et de qua solvistis vos vel bistraxistis tres florenos a Stephanus Ximeno, residenti, qui fecit collecta ab illis et restituit vobis dictos tres florenos. Unde renuntio, et cetera. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, Bartholomeus de Coscollà, argenterius, et Nicholaus Ferrer, sellerius Valentie.

56.

1401, octubre, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 143.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

57.

1401, novembre, 5. València

Aveïnament de Joan Cifuentes, pintor, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 285v.

Alcahalí, 1897, p. 307. Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 296; 1928, p. 62; 1930, p. 62.1 Cabanes, 2008, p. 248.

Die sabbati, quinta die mensis novembris.

En Johan de Cifuentes, pintor, habitant en la parròquia de Sent Tomàs de la ciutat de València, jura lo vehinatge de la dita ciutat a deu anys primervinents contínuament comptadors, ac fiat ut in aliis. Dóna fermança e principal obligat en Bertomeu d’Almenara, cortiner, habitant en la dita parròquia, present.

Testimonis, en Guillem Bernuç, prevere, e Berthomeu Rovira, scriptor.

58.

1401, novembre, 24. València.

Procuració de Caterina, vídua d’Andreu Tells, pintor i ciutadà de València, a Joan Pons, notari de València.

APPV, Protocol de Berenguer Rovira, núm. 26.419.

Die iovis, XXIIIIa novembris anno predicto a Nativitate Domini MoCCCCo primo. Caterina, uxor Andree Tells, pictoris, quondam civis Valentie, nomine meo proprio et ut heres et detentrix bonorum omnium et iurium dicti quondam viri mei, ut constat per ultimum testamentum predicti quondam viri mei confectum Valentie in posse discretum [en blanc], notarium publicum dicte civitatis, die [en blanc] mensis [en blanc] anno a [en blanc], ratifficando et confirmando quicquid per vos, discretum Iohannem Poncii, notarium, pro me, dictis nominibus, actum fuerit, gestum seu etiam procuratum, nunc facio, constituo, et cetera, procuratorem meum vos, dictum Iohannem Poncii, absentem, et cetera, ad petendum, exhigendum, recipiendum, et cetera, a quibusvis personis, tam cum cartas, et cetera, coram iudicibus quibuscumque, et cetera, et ad lites, et cetera, procuratores substituendum, et cetera, apocas de receptis, et cetera, ratum, gratum et firmum, et cetera. Et generaliter, et cetera.

Testes, Michael Martí, tapinerius Valentie, et Martinus Comes, agricultor, vicinus loci de Alboraya.

59.

1401, desembre, 3. València.

Testimoni de Llorenç d’Herèdia, convers, pintor i ciutadà de València, del carregament d’un recens de 180 sous fet per per Ferran Alfonso, Miquel Alfonso, hostaler i fill seu, veïns de València, i Beatriu, dona del Miquel Alfonso, a Jaume Jofré, ciutadà de València, per preu de 2.400 sous.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 28.872.

(…)

Testes, Iacobus Ferrarii, mediator, et Laurentius de Herèdia, pictor, neophitus, Valentie cives.

60.

1401, desembre, 3. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor de València, de la concessió de carta de gràcia feta per Jaume Jofré, ciutadà de València, a Ferran Alfonso, el seu fill Miquel Alfonso, veïns de València, i Beatriu, dona del dit Miquel Alfonso, del recens que li han venut, després del retorn del capital en florins i el pagament de les prorates.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 28.872.

(…)

Testes, discretus Petrus Rausell, prebiter, et Bernardus Godall, pictor, Valentie.

61.

1401, desembre, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 149v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

62.

1401, desembre, 17. València.

Representació feta per Joan Claver, sedasser, i Ramon Valls, pintor, a Lluís Claver, pintor, pres per un clam presentat contra ell per Elionor, filla de Joan Esquerre, llaurador.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 12.

Die dominica XVIIa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, en Johan Claver, sedacer, e en Ramon Vals, cofrer e pintor, cascun per si e per lo tot, prengueren a representar a Loís Claver, pintor, a dimecres primervinent per tot dia, pres a instància de Leonor, filla d’en Johan Squerre, laurador, per la rahó e rahons en uns clams per aquella proposats a XI del present mes de dembre e any dessús dit és contengut. Pena CC morabatins d’or, et cetera, e ab corona, com la portàs feta e dixés que·l la havia. Renunciaren, obligaren, et cetera.

Testimonis, en Guillem Luna, carceller, e Matheu Luna, scriptor, fill de aquell.

Die mercurii, XXa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, los dits representadors representaren lo dit representat qui devia ésser e representar aquell, com de nou se donàs a capleuta, manà cancel·lar e ach per cancel·lada la dita representació.

63.

1401, desembre, 20. València.

Caplleuta feta per Joan Claver, sedasser, i Ramon Valls, pintor, a Lluís Claver, pintor, pres per un clam presentat contra ell per Elionor, filla de Joan Esquerre, llaurador.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 12.

Die mercurii, XXa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, en Johan Claver, sedacer, e en Ramon Valls, pintor, cascun per si e per lo tot capleven a Loís Claver, pintor, pres a instància de Leonor, filla d’en Johan Squerre, laurador, per la rahó e rahons en un clam dessús proposat a XI del present mes de deembre e any és contengut. Pena C morabatins d’or, et cetera, e ab corona, com la portàs feta e dixés que·l la havia rebut e hagut […]. Renunciaren, obligaren, et cetera.

Testimonis, n’Eximeno Sànxez e en Bernat Stheve, notari.

Die veneris, XXIIa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, lo dit honorable justícia, instant los dits capllevadors en caplevar, com dixés lo dit justícia que ab […] havia […] la dita Leonor, rebuda en poder d’en Pere Ubach, notari, disapte a XVI de deembre del present mes […] al dit clam. E axí matex dixés lo dit justícia que la dita Leonor havia renunciat al dit clam devant ell, per què dix que manà cancel·lar e havia per cancel·lada la dita caplleuta.

64.

1401, desembre, 29. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 155v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

65.

1401, desembre, 31. València.

Representació de Joan de Bonaventura feta per Bartomeu Avellà, pintor, per brega del dit Bonventura amb armes tretes.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 1, f. 7.

En Berthomeu Avellà, pintor, pres a representar a Johan de Bonaventura, convers, sartre, a dimarts primervinent ans de cort partida, pres, segons se affermava per lo dit justícia, que li serà stat dit per lo lochtinent de mustaçaf que hauria pres al dit en Johan en brega ab les armes treytes. Pena LX sous e sens corona, com no portàs e dixés que no havia. Renuncià, obligà, et cetera.

Testes, predicti.

Die martis, IIIa ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIo, davant lo dit justícia lo dit representador representà lo dit representat qui devia ésser, e, representat aquell, de volentat de Johan de Bonaventura, com renunciàs a quallsevol clam, et cetera, manà cancel·lar e hac per cancel·lada la dita representació.

66.

1402, gener, 24. València.

Testimoni de Pere Morlans, pintor i ciutadà de València, d’una protesta presentada per Guillem Tarascó, contra Ferrer Ballester, tots dos mercaders de València.

APPV, Protocol de Bernat Teixidor, núm. 26.688.

(…)

Testes, discretus Iacobus Fexes, notarius, et Petrus Morlans, pictor, Valentie cives.

67.

1402, gener, 26. València.

Clam de Joana de Toledo, prostituta, contra Joan Rull, pintor, per haver-la ferida i haver volgut agafar-la.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 2.

Johana de Toledo, fembra pública, se clama de Johan Rull, pintor, afermant que sobre aseguraments li havia donat una tasada en lo braç squerre ab lo coltell treyt, e que axí matex en lo dia de huy la hauria aguaytada ab IIII o V hòmens prop del Carme, tenint hun traginer ab huna bèstia apparelada, que la volia cavalcar per fora. E que la dita clamant se seria recollida en la esgleya del Carme, e que lo dit Johan Rull e lo germà de la dita clamant, appellat Johan lo barber, qui stà ab […] e hun altre appellat Johan de Burgos, per […] la dita sgleya e son frare trach lo coltell per […]nar-li e feren son sparç per traure-la de la sgleya sinó per son fare e altres persones, requirent aquells ésser presos.

68.

1402, gener, 30. València.

Caplleuta de Tristany Bataller, convers, pintor de cortines, a Manuel de Piera, sastre.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 3, f. 2.

En Tristany Bataller, convers, pintor de cortines, caplevà a·n Manuel de Piera, sartre, condempnat, segons se afferma per lo dit lochtinent, a instància segons se diu d’en Pere Bernuç, corredor d’orella, per ço com se dehia que lo dit en Manuel hauria dit que ell, dit en Manuel, adobaria e avendria la […] que era entre lo dit en Bernuç, de una part, e en Pere d’Espinós, juponer, de la altra. E pres axí matex segons appar […] per lo dit lochtinent per ço com dehia que lo hauria multat en cinquanta morabatins per ço com aquell dit Manuel hauria dit a ell, dit lochtinent, que ell, dit lochtinent, fahia més [favor] ha una part que no a voler. Pena cent maravedís d’or aplicadora, et cetera, et sense corona com no portàs e dixés que no·n havia. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, en Francesc Saragoçà e Matheu Cavaller, notaris.

Die iovis, XXIIIa febroarii dicti anni MiCCCCi primi, lo dit honrat lochtinent dix que com graciosament e sens alguna remisió agués relexat e feyt gràcia al dit en Manuel de la dita multa o condempnació, et que axí matex li agués dit a ell, dit lochtinent, en Pere Bernuç, corredor, que li plehia que fos cancel·lada la dita capleuta, que manave cancel·lar e havie per cancel·lada ell, dit lochtinent, la dita capleuta e multa.

69.

1402, febrer, 3. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 160v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

70.

1402, febrer, 13. València.

Carregament de 50 sous de violari fet per Joan Borrell, pintor, la seua dona Francesca, Jaume i Antoni

Coraites, germans, i Jaume Serra, mercaders i ciutadans de València, a Bernat Fuster, notari i ciutadà de València, per preu de 350 sous, amb els testimonis de Bernat Venrell i Bernat Despuig, pintors i ciutadans de València.

APPV, Notal de Jaume de Blanes, núm. 1.309.

Die lune, XIIIa mensis febroarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo.

Iohannes Borrell, pictor, et Francisca, uxor eius, Iacobus Coraytes, Anthonius Coraytes, fratres, et Iacobus Serra, mercatores et cives Valentie, scienter, omnes insimul et quilibet nostrum in solidum, per nos et omnes nostros, presentes pariterque futuros, cum testimonio presentis publici instrumenti suo robore firmiter valituri et in nullo violandi seu revocandi, vendimus ac titulo pure, proprie, perfecte ac irrevocabilis venditionis concedimus, tradimus seu quasi tradimus vobis, discreto Bernardo Fusterii, notario, civi eiusdem civitatis, licet absenti ut presenti, in posse tamen et manu infrascripti notarii, ut publice persone loco vestri dicti absentis a nobis legitime stipulantis et recipientis, et vestris, ad vitam vestri, dicti Bernardi Fusterii, emptoris, et Petri Fusterii, panniparatoris predicte civitatis, patris vestri, ac utriusque vestri et ipsius in solidum et ultimo morientis morte quacumque civili dumtaxat excepta penitusque remota, hoc tamen adiecto ac in pactum deducto quod si quando et quotienscumque contigerit vos vel vestros subscriptum violarium vendere vel alias alienare valeatis vos et vestri vitas vestri, dicti Bernardi Fusterii, et prefate Petri Fusterii, patris vestri, vobis tamen et ipso sanis et vivis existentibus in vitas aliquarum duarum personarum in consimili vel seniori etate consistentium permutare, hoc est, vitas vestri, iamdicti Bernardi Fusterii et prefati Petri Fusterii, patris vestri, ab inde extrahere et vitas aliarum quarumcumque duarum personarum in consimili vel seniori etate, ut prefertur, existentium inde eligere, ponere et asignare ipsumque violarium ad vitam illarum duarum personarum que sic ut premititur fuerint electe ac utriusque in solidum et ultimo morientis cui et quibus volueritis vendere et alienare, licentia voluntate aut requisitione nostri vel nostrorum ad hec minime expectata seu etiam requisita, nos enim simul et in solidum promittimus atque teneamur in et de vita ipsorum duarum personarum que sic ut premititur fuerint electe ac utrique in solidum et ultimo morientis violarium ipsum cui pertineat dare, solvere et delliberare terminis et forma et sub penis, pactis et obligationibus inferius expressandis, quinquaginta solidos regalium Valentie de violario rendales et annuales, franchos, quitios, liberos et exemptos ab omnibus peytis, subsidiis, questiis, talliis, morabatinis, servitis, donis, auxiliis, hostibus et cavalcatis ac redemptioni bus eorumdem, sisis, elemosinis, impositionibus ac aliis quibuscumque oneribus et exactionibus quibusvis nominibus nuncupatis, regalibus et vicinalibus, usis et utendis, impositisque et imponendis, tacitis et emergentibus, et ab omnibus etiam generibus servitutum et missionibus quibuscumque, pro quibus si quid vos vel vestros solvere aut bistrahere contigerit vi seu gratis illud vobis et vestris solvere, res -tituere et emendare habeamus simul et in solidum atque teneamur tunch confestim quovis obstaculo quiescente, quos vobis et vestris pro francho et libero alodio ac immuni ab omnibus et singulis supradictis et ab universis etiam oneribus debitorum et aliarum quarumcumque obligationum seu inquietudinum penitus expeditos asignamus habendos et percipiendos anno quolibet terminis sequentibus, incipientes solvere medietatem XIIIa die mensis augusti proxime instantis, et aliam medietatem XIIIa die mensis febroarii tunch primitus sequentibus, et inde singulis annis in dictis terminis ipsos vobis et vestris aut cui volueritis dare et solvere teneamur ac promittimus.

(…)

Iamdictos itaque L solidos regalium Valentie de violario rendales et annuales, franchos, quitios, liberos et immunes ab omnibus et singulis supradictos, et cum omnibus iuribus, vocibus, rationibus et actionibus […] vendimus et concedimus, tradimus seu quasi tradimus pretio, videlicet, XVII librarum et medie regalium Valentie, quas omnes a vobis numerando habuimus et recepimus ac de ipsis inde bene vestri paccati sumus ad totam nostram voluntate.

(…)

Quod est actum Valentie, XIII die mensis febroarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo secundo. Sig-[signe]-na Iohannis Borrell et Francisce, eius uxor, sig-[signes]-na Iacobi Coraytes et Anthonii Coraytes ac Iacobi Serra, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt discretus Matheus Torra, presbiter Valentie, et Bonanatus Soler, neophitus, curritor eiusdem civitatis. Et firmamenti dicte done Francisce, que, absente dicto emptore, presente cum infrascripto notario, ut publica persona stipulante legitime et recipiente loco dicti absentis, firmavit, iuravit ac, cerciorata, renuntiavit, dicta die XIII febroarii annoque prefato, Bernardus Venrell et Bernardus Despuig, pictores eiusdem civitatis.

71.

1402, febrer, 13. València.

Àpoca de 350 sous signada per Joan Borrell, pintor, la seua dona Francesca, Jaume i Antoni Coraites, germans, i Jaume Serra, mercaders i ciutadans de València, a Bernat Fuster, notari i ciutadà de València, preu del carregament de 50 sous de violari, amb els testimonis de Bernat Venrell i Bernat Despuig, pintors i ciutadans de València.

APPV, Notal de Jaume Blanes, núm. 1.309. Cerveró, 1963, p. 77.

Dicta die lune.

Iohannes Borrell, pictor, et Francisca, uxor eius, Iacobus Coraytes et Anthonius Coraytes, fratres, ac Iacobus Serra, mercatoris et cives Valentie, scienter, omnes insimul, confitemur et in veritate recognoscimus vobis, discreto Bernardo Fusterii, notario et civi eiusdem civitatis, absenti ut presenti, quod solvistis et tradidistis nobis voluntati nostre numerando et nos a vobis haubimus et recepimus numerando omnes illas XVII libras et mediam monete regalium Valentie, quarum pretio vobis et vestris vendidimus et ad vitam vestri, dicti Bernardi Fusterii, et Petri Fusterii, patris vestri, ac utriusque vestri et ipsius in solidum et ultimo morientis alienavimus L solidos dicte monete de violario rendales et annuales, ut instrumento dicte venditionis per notarium infrascrip tum die presenti confecto largius expressatur. Renuntiando scienter omni exceptione peccunie dicti pretii non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facimus vobis fieri presens publicum apoce instrumentum per notarium infrascriptum in testimonio premissorum. Quod est actum Valentie, XIII die mensis febroarii anno a Nativitate Domini millesimo

CCCCo secundo. Sig-[Signes]-na Iohannis Borrell et Francisce, eius uxor, sig-[signes]-na Iacobi Coraytes, Anthonii Coraytes et Iacobi Serra predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt discretus Matheus Torra, presbiter Valentie, et Bonanatus Soler, neophitus, curritor eiusdem civitatis. Et firmamenti dicte Francisce, que, absente dicto Bernardo Fusterii, presente cum subscripto notario, firmavit dicta die lune XIII eiusdem mensis febroarii annoque prefato, Bernardus Venrell et Bernardus Dezpuig, pictores eiusdem civitatis.

72.

1402, febrer, 17. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 164v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

73.

1402, febrer, 25. València.

Compra feta en subhasta per Domingo de la Rambla, pintor, als marmessors de Llorenç Veià, prevere de la seu de València, d’un tros de vinya en terme de Petra, en l’horta de València, per preu de 970 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Die sabbati, supradicta XXVa febroarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo. Nos, Petrus d’Orchal, presbiter beneficiatus in sede, et Bernardus Romeu, notarius, civis Valentie, manumissores et executores ultimi testamenti discreti quondam Laurentii Veyà, presbiteri, ut de manumissoria huiusmodi clare lique mei, scilicet, dicti Petri, per testamentum eiusdem actum Valentie in posse mei, dicti Bernardi, die lune secunda ianuarii proxime preteriti, et de manumissoria mei, dicti Bernardi, per quedam codicillum dicti defuncti actum die predicta in posse Guillelmi Bernardi de Çaburgada, notarii Valentie publici, ut in dictis testamento et codicillo latius continetur, pro complenda ultima voluntate dicti defuncti fecimus subastari novem fanechatas vinee sitas in termino de Petra, orte Valentie, confrontatas cum vinea monialium de la Çaydia, cequia media, cum vinea Iohannes de Altariba, cum vinea Petri Bernardi, cum vinea Iohannis Gil, cum vinea Petri Navarro et cum senda vicinali, tenetur pro Elemosina sedis Valentie ad censum XIIIIo solidorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festo Nativitatis Domini, ac laudimium, et cetera. Cumque facta subastacione huiusmodi, ut prefertur, nedum per XXXa dies a Foro Valentie statutis sed amplius etiam voce Iohannis Despuig et Alfonsi Eximénez, cursorum publicorum Valentie, non inveniretur a sibi alius qui tantum pretium dare quam vos, Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, qui daturum vos obtulistis et datis quadraginta tres libras, decem solidos regalium Valentie. Idcirco, nomine manumissorio supradicto, concedimus vobis, dicto domino Dominico, presenti et acceptanti, prefattis novem fanecatas limitatas et confrontatas prout superius, et cetera, pretio dictarum XLIII libras, decem solidos, et cetera. Idcirco renuntiamus, et cetera. Et licet, et cetera. Dando, et cetera. Promitentes, et cetera. Et tenemur de evictione expressa ad comodum vestri, et cetera. Obligando, et cetera. Renuntiando omni iuri, et cetera.

Testes inde sunt, discretus Iacobus Rocha, clericus, et Iohannes Despuig, cursor, Valentie.

Item, dicti manumissorie fecerunt apocam de dictis quadraginta tribus libras, decem solidos, quas habuerunt numerando, et cetera. Renuntians, et cetera.

Testes, predicti.

Die mercurii, VIIIa martii anni predicti, dominus Petrus Ferrarii, administrator Elemosine, concessit faticam dicto emptori, licet absenti, et laudavit venditionem, et cetera. Salvo iure Elemosine, et cetera.

Testes, Sancius Enyéguez et Iacobus Tahust, presbiteri beneficiati in sede Valentie.

74.

1402, febrer, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 166.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

75.

1402, març, 1. València.

Àpoca de 14 sous signada per Domingo Pastor, prevere de la seu de València i col·lector dels censos de l’Almoina, als marmessors de Llorenç Veià, prevere, per mans de Domingo de la Rambla, pintor, del cens de la vinya que li han vengut al dit Domingo de la Rambla.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Predicta die mercurii, prima martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo. Sit omnibus notum quod ego, Dominicus Pastoris, presbiter beneficiatus in sede Valentie, collector censualium laudabilis Elemosine dicte sedis, scienter confiteor et recognosco in veritate vobis, discretis Petro d’Orchal, presbitero beneficiato in sede predicta, et Bernardo Romeu, notario, civi Valentie, manumissoribus et exequtoribus ultimi testamenti discretum quondam Laurentii Veyà, presbiteri valentine, licet absentibus et vestris, quod dedistis et tradistis mihi voluntate mee per manus Dominici de la Rambla, pictoris, michi tradendis realiter numerando ex pretio cuiusdam trocei vinea que erat dicti defuncti, site in termino de Petra, orte Valentie, certis afrontationibus limitatis, quam vendidistis domino prefato, quatuordecim solidos regalium Valentie, quos dictus Laurentius Veyà debebat de censu Elemosine supradicte ratione vinea supradicte de festo Nativitate Domini proxime labso, presente et subscripti anni CCCCmi secundi. Item, confiteor quod sum satisfactum plenarie super censum predicto a toto preterito tempore usque ad dictum festum Nativitate Domini inclusum. Et quia veritas sic habetur, renuntians scienter exceptioni peccunie predicte non numerate a vobis non habitis et recepte satisfacctionisque non facte ut prefertur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presens apoce instrumentum.

Testes inde sunt discretus Iohannis Gamiça, notarius, et Iacobus Rocha, clericus Valentie.

76.

1402, març, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 169.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

77.

1402, març, 4. València.

Contracte d’afermament de Jaume Sareal, pintor, natural de Morella, amb Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, durant dos anys.

ARV, Protocol de Vicent Saera, núm. 2.405.

Sanchis Sivera, 1912 (3), pp. 296-297; 1914, pp. 37-38; 1928, pp. 62-63; 1930, pp. 62-63.2 Cerveró, 1971, pp. 29-30.3

Eisdem die et anno.

Iacobus Çareal, pictor, naturalis Morelle, scienter et gratis, mitto et afirmo me ipsum vobiscum, Petro Nicholau, pictore, cive Valentie, presente et acceptante, hinc ad duos annos et unum mensem sequentes et primo venturos in mancipium et servitialem vestrum ad pictandum et faciendum vestra omnia mandata iusta, licita et honesta, nocte pariter et die, pro posse. Vos vero teneamini me providere toto dicto tempore tam sanum quam infirmum in cibo et potu ut mea consimilis interest, tempus vero infirmitatis vobis smendando et reficiendo. Et pro mei solidata teneamini michi dare quadraginta florenos auri de Aragonia hoc modo, videlicet, in festo Pace Resurrectionis proxime venienti duodecim florenos faciendoque et dando michi per totum primum annum complementum ad viginti florenos dicte legis, residuos vero viginti florenos teneamini michi dare per totum secundum annum. Et sic promitto quod ero vobis et rebus vestris bonus, fidelis, utilis et legalis comodum inquirendo, et cetera. Et quod a servitute vestra non recedam vel fugiam aut aliquod dampnum vobis faciam, et cetera, quod nisi fecero plenam confero vobis licentiam et plenum posse quod possitis me capere vel capi facere, et, captum, in vestram prestinam servitutem redire et ibidem detinere tantum et tamdiu donech dampnum vobis previa ratione illatum fuerit vobis ac vestris integriter satisfactum simul cum omnibus dampnis, missionibus, et cetera. Super quibus credatur vobis et vestris, et cetera. Renuntians, et cetera. Obligando scienter ad hec me personaliter et omnia bona mea, et cetera. Est tamen inter nos conventum et in pactum speciale deductum quod si infra annum eligero ire versus partes Morelle, possim ire semel in anno et ibidem permanere duobus vel tribus mensibus et non ultra, smendando tamen et reficiendo vobis illud tempus quo in dicta villa Morelle permanebo. Ad hec autem ego, prefatus Petrus Nicholai, suscipiens et acceptans vos, dictum Iacobum Çareal, pictorem, in mancipium et servitialem meum cum et sub modis, formis, pactis et conditionibus superius declaratis, promitto, et cetera. Obligo, et cetera. Actum est Valentie, et cetera.

Testes inde sunt Iacobus Venrelli et Bernardus Ponç, scriptores, Valentie cives. Postmodum vero die lune, intitulata XIIIIa aprilis anno a Nativitate Domini

MoCCCCo quarto, predictum instrumentum afirmamenti fuit cancellatum de voluntate dicti Petri Nicholai, tanquam contenti ex dictis in dicto instrumento contentis, presen -tibus testibus Petro Miró, notario, et Dominico Romei, mercatore, Valentie civibus.

78.

1402, març, 9. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor de València, en una restitució dotal.

APPV, Protocol de Francesc Avinyó, núm. 11.756. Sanchis Sivera, 1929, p. 8; 1930, p. 70.4

(…)

Testes inde sunt Bernardus Godall, pictor, et Eximinus Sànxeç, scutifer Valentie.

79.

1402, març, 10. València.

Procuració de Joana, vídua de Joan Climent, imaginaire, resident en València, a Guillem Avinyó, hostaler i veí de Sant Mateu.

APPV, Protocol de Francesc Avinyó, núm. 11.756. Sanchis Sivera, 1929, p. 3; 1930, p. 65.

Die veneris, Xa martii anno iamdicto.

Iohanna, uxor quondam Iohannis Climent, ymaginayre, Valentie comorans, scienter et gratis facio, constituo et ordino procuratorem meum, certum et specialem et ad infracontenta generalem vos, Guillermum Avinyó, hostalerium, vicinum ville Sancti Mathei, presentem et acceptan tem, videlicet, ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum nomine meo et pro me omnia et singula debita, deposita et comandas, penas, laxias et omnia alia bona et iura mea michi pertinentia et pertinere debentia ubique a quibuslibet personis, tam cum cartis quam sine ipsis, qualibet ratione, modo vel causa, etiam ad agendum et deffendendum me et omnia dicta bona et iura mea in omnibus et singulis causis, litibus, questionibus et demandis que vertuntur seu verti sperantur inter me, ex una parte, agentem vel deffendentem, et quaslibet alias personas, ex altera, similiter agentes vel deffendentes, et coram iudicibus et officialibus quibuscumque, tam ecclesiasticis quam secularibus ubique existentibus. Concedens vobis in et super hiis licentiam et plenum posse petendi, exhigendi, recipiendi et recuperandi, agendi, deffendendi, ponendi, opponendi; libellos offerendi; lites contestandi; sacramentum, calumpnie seu quodlibet aliud sacramentum sic in animam meam prestandi; testes, instrumenta, privilegia et omnia alia probationum genera que pro me fient in predictis producendi seu ab altera parte producendos et producenda, videndi, reprobandi et contradicendi; suspectos dandi; positiones et articulos faciendi, allegandi, disputandi, renuntiandi et concludendi; sententias, tam interlocutorias quam diffinitivas, audiendi et ab ipsis, si necesse fuerit, appellandi; appellationes prosequendi et executiones sententiarum postulandi et de iure meo semel et pluries protestandi; protestatis ex adverso respondendi; condepnationes vel obligationes pene quarti faciendi et sustinendi, et ab ipsis retroclamandi illasque cancellandi et cancellari faciendi; fideiussores quoscumque dandi et offerendi eosque indempnes servandi; pro eorum indepnitatem bona mea omnia obligandi; apochas et absolutiones de receptis fieri faciendi, concedendi et firmandi; procuratores substituendi et eos removendi, et demum ac generaliter omnia alia et singula in et super predictis faciendi et libere exercendi que ego facere possem si personaliter presens essem et que ad predicta fuerint necessaria seu opportuna. Promittens me ratum, gratum et firmum perpetuo habere et inviolabiliter observare quidquic per vos et substituendos a vobis in et super predictis actum [et] gestum fuerit seu etiam procuratum, et nullo tempore revocare sub bonorum et iurium meorum omnium obligatione et ypotecha. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes inde sunt Dominicus Sanç, cerdo, Valentie vicinus, et Raymundus Vallfagona, agricultor, vicinus ville Sancti Mathei.

80.

1402, març, 23. València.

Àpoca de 100 florins signada per Pere Nicolau, pintor, a Bernat de Carsí, canonge de la seu de València, restants de 130 florins del preu d’un retaule per a l’església de la vila d’Horta.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 242; 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.

Die iovis, XXIII martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo.

Petrus Nicolai, pictor, civis Valentie, fecit apocam domino Bernardo de Carcino, canonico sedis Valentie, presenti, de centum florenos auri comunibus de Aragone restantibus ex illis CXXXa, quos sibi dare habebat pro retrotabulo quod depinxit et fecit ad opus ecclesie ville de Orta, prout in contractum inde facto in posse notario subscripti sub anno proxime preterito, quod cancellari voluit atque cancellavit, et cetera, et ad cuius pedem de presenti apoca memoria fecit expressa latius continetur.

Testes, Aparicius Martini, çabonerius, et Iacobus Çaera, clericus, Valentie.

81.

1402, abril, 6. València.

Caplleuta de Joan Rull, pintor, a Antoni Vives, tapiner, pres per haver estat trobat amb Mayor de

Valladolid, prostituta del bordell.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 5, f. 4v.

En Johan Rull, pintor, capllevà a n’Anthoni Vives, tapiner, pres segons se aferma per la guayta del justícia en lo bordell, per ço com se diu que seria stat atrobat ab Mayor, fembra del bordell, e que·s diria que serien amich e amiga, venints contra los stabliments de la ciutat. Pena XXX maravedís d’or, et cetera, e sens corona com no·n portàs e dixés que no n’havia, et cetera. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, en Johan Ferrer, major de dies, e en Johan Abelló, notari.

Lo justícia personalment manà a instància de Mayor de Valladolit, fembra pública, a·n Pere d’Anglesola, procurador fischal del senyor rey, que dins cinch jorns primervinents e peremptoris hagués posat clam, demanda, denunciació e acusació, si algun va, contra la dita Major, àls que, pasat lo dit termini, ell, dit justícia, ab consell de son assesor procehiria e enantaria en lo dit feyt segons que per justícia, fur [e] abta rahó atrobarà ésser fahedor, lo que·ll respós que li plahia.

82.

1402, abril, 14. València.

Assegurament fet per Bernat Godall, pintor, a Antoni Guerau, pintor i macip seu.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 5, f. 29.

En Bernat Godall, pintor, asegurà a n’Anthoni Guerau, pintor e macip de aquell. Pena CC maravedís d’or, aplicadós la meytat als còfrens del senyor rey e l’altra meytat a la part. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, en Francesch Millà e en Francesch Çaragoçà, notaris.

83.

1402, abril, 17. València.

Procuració de Llorenç Saragossà, pintor i ciutadà de València, a Llorenç Saragossà, notari.

APPV, Protocol de Miquel de Montfalcó, núm. 23.165.

Dictis die et anno.

Laurentius Saragoçà, pictor, civis Valentie, facio procuratorem meum, et cetera, vos, discretum Laurentium Saragoçà, notarium, ad requirendum quandam venditionem ciusdam libri in curia oficialatus Valentie, et cetera.

Testes, predicti.

84.

1402, maig, 1. València.

Àpoca de 95 florins signada per Pere Nicolau, pintor i veí de València, a Miquel del Miracle, rector de l’església de Penàguila, del preu d’un retaule, amb els testimonis de Jaume Mateu i Pere Robert, pintors de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Sanchis Sivera, 1912 (2) p. 242; 1912 (3), p. 296; 1914, pp. 32, 37 i 38; 1928, p. 56; 1930, p. 56.5

Die lune, prima madii anni predicti CCCCi secundi.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, vicinus Valentie, scienter confiteor vobis, venerabilis Michaeli de Miraculo, rectori ecclesie de Penàguila, absenti, et cetera, quod ex illis sexaginta libras regalium Valentie quorum pretio vobis depingere et perfacere habeo quoddam retrotabulum, dedistis michi diversis solutionibus nonaginta quinque florenos auri de Aragone, valentes quinquaginta duas libras, quinque solidos monete predicte. Et quia, et cetera. Inclusis tamen quibuscumque apocis, et cetera.

Testes, Iacobus Mathei et Petrus Rubert, pictoris Valentie.

85.

1402, maig, 13. València.

Part de les despesses ocasionades per les festes i solemnitats fetes per la entrada a València del rei

Martí i la reina.

AMV, Certificacions del racional, qq-1, ff. 39-40. Aliaga, 2007, pp. 379-381.

Sènyer en Berthomeu Cerdà, certifich vostra saviea que al honrat en Simó Cescreus, clavari general de la ciutat de València, deu ésser fet albarà de les quantitats dejús declarades, les quals se són despeses per ordenació de dos consells de la dita ciutat, la hu celebrat a XXX del mes de julliol any MCCCC e l’altre a XI de febrer any MCCCCII, e segons hordinació dels honrats jurats e dels elets per ells per rahó de la gran e solemna festivitat feta en la dita ciutat, la qual començà a XXVIII del mes de març any MCCCCII e finí lo digous següent, com duràs per tres jorns, per contemplació e causa de la novella entrada per lo molt alt senyor rey en Martí e senyora reyina, muller sua, e per la senyora reyina de Sicília, novellament com a rey e reyina feta en la dita ciutat:

(…)

E finalment, en lo cost de les entrameses e jochs que la dita ciutat féu fer per embelir la dita festa. E primerament, en compres de fusta per obs dels bastiments de les dites entrameses e per cobrir e envelar la plaça de la Seu e la plaça del Portal Nou e per fer lo cadafal e peyró hon mirava lo dit senyor rey e senyores reyines; e en compres de peces de drap, de tella gostans e de teles apelades del gurp e altres teles a obs de les roques de les dites entrameses; e dels cells e fiblons que·s feren al Portal Nou hon avalaven los àngelles, e per obs dels paraments de les emperadores, emperadrius, reys, reyines e cavallers e de lurs cavals, los quals anaven cavalquant en los dits jochs, e en compres de paper aludes pels cabeleres, bendes de cànem, clavo e altres areus que foren nesesaris a les dites entrameses e per jornals de mestres d’axa, pintors, esmaginayres e altres qui feyen e endreçaven los dits jochs e en compres de molts pans d’or e d’argent e colors a obs de pintar e de endreçar les dites entrameses e per enderoquar e desfer alcunes taules, banchs, quantonades e altres coses vedant lo pasatge dels dits jochs […].

86.

1402, maig, 13. València.

Part de les despeses de la ciutat de València fetes en les festes celebrades arran de l’entrada del rei Martí i la reina.

AMV, Claveria Comuna, Manual d’albarans, J-29, ff. 85v-86v.

Carreres, 1925, pp. 69-70; 1930, pp. 264-266. Aliaga, 2007, pp. 379-381.

(….)

Item, en lo cost de les entrameses e jochs que la ciutat féu fer per embellir la dita festa, ço és, primerament en compres de fusta a obs dels bastiments de les dites entrameses e per cobrir e envelar la plaça de la Seu e la plaça del Portal Nou e per fer lo cadafal e peyró on mirava lo dit senyor rey e senyores reynes; e en compres de peçes de drap de tela gostanç e teles appellades del gurp e altres teles a obs de les roques dels dits entrameses e de les cels e fiblons que·s feren al Portal Nou on avallaven los àngels, e per obs dels paraments dels emperadors, emperadrius, reys, reyines e cavallers e de lurs cavalls, los quals anaven cavalcant en los dits jochs; e en compres de paper, aludes, pells, cabelleres, bendes de cànem, clavó e altres arreus de ferre necessaris a les dites entrameses; e per jornals de maestres d’axa, pintors, machinayres e altres que feyen e endreçaven los dits jochs; e en compres de molts pans d’or e d’argent e colors a obs de pintar e de endreçar les dites entrameses; e per enderroquar e desfer alcunes taules, banchs, cantonades e altres coses vedants lo passatge dels dits jochs; e en salaris d’aquells que y treballaren; e en moltes altres coses necessàries als dits jochs, e ab lo cost de les cauteles e ab ço que fon pagat a·n Domingo Tamarit, e a·n Johan Granell e a n’Anthoni Coll e a la muller d’en Ramon Folquet per lo dan que havien reebut en les exides de lurs alberchs: MDCCCLXXXX lliures, XVII sous. De les quals despeses és estat reebut per lo racional de la ciutat compte de menut, lo qual, regonegut e summat per lo dit nostre racional, pren summa universal dels dits VImCLXXXXIII lliures, II sous, I diner, segons d’açò som estat certificats per albarà d’aquell endreçat a nostre escrivà sots lo kalendari dejús escrit. E retenits ves vós lo present albarà, cor restituín aquell sens altres cauteles, la dita quantitat vos serà presa en compte de paga o despesa. Data ut supra. Vidit Nicolaus de Reus.

87.

1402, maig, 23. València.

Assegurament fet per Guillem Borrell, sastre, i Salvador Fabra, aluder, a Joan Sànxez, pintor.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 6, f. 28.

En Guillem Borell, sartre, e en Salvador Fabra, alluder, asaguraren en Johan Sànxez, pintor. Pena CC maravedís d’or, aplicadors la maytat al senyor rey e altra maytat a la part. Renuncià e hobligà.

Testimonis, en Francesch Seragosà e en Pere Pons, perayre.

88.

1402, maig, 24. València.

Assegurament fet per Ramon Calaforra, pintor, a Joan de la Cadena, paraire.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 6, f. 28v.

Ramon Calaforra, pintor, asegurà a·n Johan de la Cadena, perayre. Pena CC maravedís d’or, aplicadors la meytat al senyor rey e l’altra meytat a la part. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, en Francesch Çaragoçà, notari, e en Francesch Vilallonga, scriptor.

89.

1402, maig, 29. València.

Clam de Baltasar Pelegrí, pintor, contra Joan el Gras, pintor, per haver-lo escomès de brega tot trencantli la pau i treva.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 6, f. 31.

En Baltasar Pelegrí, pintor, se clama d’en Johan lo Gras, pintor, affermant que lo dit en Johan li seria exit ell, dit clamant, anant per la carrera simplament, ab la mà en lo punyal afferrant-lo dels pits, movent-lo de brega a fique·l matàs, trencant la pau e treva e sagrament e homenatge, requirent que aquell sia pres e li’n sia feta justícia.

Die mercurii, XXXIa madii dicti anni, devant l’onrat micer Berthomeu Just, assessor ordinari e tinentloch del dit justícia, lo dit en Baltasar Pelegrí renuncià als dessús dits clams, et cetera. Lo dit tinentloch de justícia recepit, et cetera, sine preiuditio domini regis, et cetera.

90.

1402, juny, 12. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor de València, de la cancel·lació d’un deute de Domingo Ros, mestre en medicina, a Francesc Erau, batxiller en lleis.

APPV, Protocol de Bernat Teixidor, núm. 26.688. Cerveró, 1966, p. 19.6

(…)

Testes, discretus Bartholomeus Tolosa, notarius, et Bernardus Godal, pictor, Valen -tie cives.

91.

1402, juny, 30. València.

Venda feta per Teresa Sabata, vídua de Jaume Jofré, llicenciat en lleis, habitant de València, a Guillem

Arnau, pintor de València, d’una esclava tàrtara, anomenada Cristina, per preu de 608 sous.

APPV, Protocol de Bartomeu de la Mata, núm. 21.909. Cerveró, 1963, p. 72. Llompart, 1977-80, p. 106.

Die veneris, XXXa mensis iunii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo. Teresia Çabata, uxor quondam honorabilis Iacobi Iauffridi, in legibus licenciati, habitatoris Valentie, cum presenti instrumento vendo vobis, Guillermo Arnaldi, pictori, civi eiusdem, presenti, quandam servam seu sclavam de genere tartarum, nomine vocatam Crestina, etatis quadraginta annorum parum plus, et cetera. Hanc itaque venditionem vobis et vestris facio parte libera, et cetera, et absque aliqua retentione, et cetera, pretio, videlicet, triginta libras et octo solidorum, et cetera, quas omnes, et cetera. Et benefficio, et cetera. Dans, et cetera. Pro nunc, et cetera. Fide bona convenio quod dicta sclava non est furata, habita, tolta, et cetera, ymo est de bona guerra. Et promitto ipsam salvare et deffendere, et cetera. Et teneor de evictione et de omne dampnum et de [dicte absenti] et morbo caduco ad forum Valentie. Obligando, et cetera.

Testes, Domingo Egidii, curritor, et Iohannes Polo, cives Valentie.

Fiat apocha per dictam venditionem dicto emptori de predictis XXX libris, octo solidis pretii dicte sclave, quos recesit in presentia notarii, et cetera. Et quia hec est rey veritas, et cetera. Renuntiantes, et cetera.

Testes, Dominicus Egidii Cuenca et Iohannes Polo, scutiffer, vicini Valentie.

92.

1402, juliol, 15. València.

Àpoca de 185 sous signada per Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, a Lluís Cervera, prevere, sotsobrer de la seu de València, per raó de nou vigues de fusta per al campanar de la seu.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Die sabbati, XVa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo.

Sit omnibus notum quod ego, Raymundus Valls, pictor, civis Valentie, scienter confiteor et recognosco in veritatis vobis, discreto Ludovico Civera, presbitero, viceoperario sedis Valentie, licet absentis et vestris, quod ratione et pretio novem fustium quos a me emistis et abuistis ad opus pontis qui pro operando campanarii sedis eiusdem operatur ad presens, ad rationem, videlicet, sex, XXti solidorum pro quolibet, et tres, XV solidorum, dedistis et solvistis mihi voluntati mee realiter numerando novem libras, quinque solidos monete regalium Valentie. Et quia, et cetera.

Testes inde sunt venerabilis frater Petrus de Canalibus, ordinis predicatorum, et discretus Michael Sala, notarius, civis Valentie.

93.

1402, juliol, 21. València.

Àpoca de 220 sous signada per Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, a Lluís Cervera, prevere i sotsobrer de la seu de València, per raó d’onze vigues de fusta per al campanar de la seu.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.670.

Die veneris, XXIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo.

Sit omnibus notum quod ego, Raymundus Valls, pictor, civis Valentie, scienter, confiteor et recognosco in veritate vobis, discreto Ludovico Cervera, presbitero, viceoperario sedis Valentie, presenti, et vestris, quod ratione et pretio undecim lignorum que vobis vendidi vosque a me habuistis et recipistis ad opus pontis qui fit de presenti pro operando campanarii sedis predicte, ad rationem, videlicet, viginti solidorum pro quolibet ligno, dedistis et solvistis michi voluntati mee realiter numerando undecim libras monete regalium Valentie. Et quia veritas sic habeatur, renuntians scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premissorum presens apoce instrumentum, in quo quadam alia apoca per me facta XVa die iulii presentis penitus includatur, vobis facio et tradi volo per notarium succontentum. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt discreti Iacobus Cardona, presbiter beneficiatus in ecclesia ville Denie, et Berengarius Dezcamps, notarius, civis Valentie.

94.

1402, juliol, 22. València.

Petició al justícia civil de València de Bartomeu Avellà, pintor i ciutadà de València, d’un commarmessor del testament del pescador Bartomeu Sanxo.

ARV, Justícia Civil, núm. 1.913, mà. 5, f. 28. Cerveró, 1965, pp. 23-24.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCo secundo, die sabbati XXIa iulii, denant l’onrat en Bernat Johan, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech en Berthomeu Avellà, pintor, qui per scrit posà ço que·s seguex:

Comparech denant lo honrat en Bernat Johan, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Berthomeu Avellà, pintor, ciutadà de València, e dix e proposa devant aquell que en Berthomeu Sanxo, pescador, en son derrer testament jaquí marmessors seus lo dit en Berthomeu Avellà e en Guillem Ferriol, fuster, ciutadà de la dita ciutat, e en lo present dia és stat publicat, a la qual publicació lo dit en Guillem Ferriol és stat present he ha renunciat a la dita marmessoria dient que no entén ne vol usar de aquella. E lo dit en Berthomeu Avellà in solidum no puxe usar de la dita marmessoria e sie necessari que una bona persona sie asignada en marmessor del dit en Berthomeu Sanxo en loch del dit en Guillem, ab la qual lo dit en Berthomeu Avellà puxe complir lo dit testament e enseguir la volentat del dit testador. Per tal, lo dit en Berthomeu Avellà requer vós, en honrat justícia, que per vós sie asignat una persona en comarmessor e companyó del dit requirent ab lo qual puxe complir lo dit testament e volentat del dit testador, e al qual sie donat plen poder si e segons per lo dit testador ere stat donat al dit en Guillem Ferriol. Et nomenam per suficient en Pere Làtzer, notari, cosín germà del dit defunct, com axí sie per justícia fahedor.

Et per mostrar com lo dit en Guillem Ferriol ha renunciat a la dita marmerssoria e à dit que no vol ne enté usar de aquella, requer que per vós sie interrogat en Luís Basella, notari, qui ha reebut lo dit testament e renunciació, e ab aquell […] haver informació de les dites coses si són veres segons posades són.

Fon interrogat per sagrament lo proposant qui havia ordenada la dita scriptura, et dix que·l discret en Pere Basella, notari.

Et encontinent fon interrogat lo dit en Guillem Ferriol si volia usar de la dita marmesoria, lo qual, interrogat, dix que no volia usar de la dita marmessoria.

Et encontinent lo dit honrat justícia, instant e requirent lo dit en Berthomeu Avellà, fon asignat en commarmessor lo dit en Pere Làtzer, notari, al qual per lo dit honrat justícia fon fet la letra de cura següent:

Sit omnibus notum [en blanc].

95.

1402, agost, 19. València.

Manament dels jurats de la ciutat de València a Ramon Frígola, clavari de les pecúnies comunes de la ciutat de València, perquè pague a Pere Nicolau, pintor, 47 sous i 6 diners, per una gran capça pintada amb els senyals reials.

AMV, Claveria Comuna, Manual d’albarans, J-30, f. 15v.

Alcahalí, 1897, p. 227. Sanchis Sivera, 1914, p. 36.7 Cerveró, 1963, p. 137. Aliaga, 2007, p. 386.

[Al marge esquerre] Tradita.

De nós, et cetera, pagats a·n Pere Nicolau, pintor, dues lliures, VII sous, VI diners a aquell degudes per una capça molt gran tota pintada a senyal reyal, que d’aquell compram e haguem a obs de portar los privilegis que·l senyor rey e son primogènit expressament e nomenada deuen jurar en lur començament. E cobrats d’aquell lo present albarà, car monstrant aquell la dita quantitat vos serà presa en compte de paga. Data Valencie ut supra. Guillem de Solanes.

96.

1402, agost, 19. València.

Pagament de 47 sous i 6 diners del clavari de la ciutat de València a Pere Nicolau, pintor, per una capça pintada amb els senyals reials.

AMV, Claveria comuna, llibre de comptes. O-4, f. 32v. Sanchis Sivera, p. 26. Aliaga, 2007, p. 386.

Ítem més, doní a·n Pere Nicholau, pintor, dues lliures, set sous, sis diners a aquell degudes per una capça molt gran pintada a senyal real que d’aquell compram e haguem a obs de portar los privilegis que·l senyor rey e son primogènit expressament e nomenada deuen jurar en lur comen çament, segons que per albarà appar fet a XIX d’agost any MCCCCII.

97.

1402, agost, 21. València.

Testimoni de Llorenç Estrany, pintor, de la donació de Bernat Esquerre, notari, tots dos ciutadans de

València, d’una casa al seu fill Bernat per raó del seu matrimoni.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.415.

(…)

Et firmamenti predicte dicte Lucie, que firmavit, iuravit et predictis iuribus renuntiavit, vicesima prima die augusti anni predicti, absente dicto donatario, notario subscripto stipulante pro eo, sunt testes Bartholomeus Sponella, mercator, et Laurentius Strany, pictor, Valentie cives.

98.

1402, agost, 23. València.

Assegurament fet per Jaume Miró, pintor, a Joan d’Arenós, convers.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 9, ff. 6v-7.

En Jacme Miró, pintor, assegurà a·n Johan de Arenós, convers. Pena CC maravedís d’or applicador, la meytat al senyor rey e l’altra a la part. Renuncià, obliga, et cetera.

Testes, Bernardus March et Franciscus Saragoçà, notarii.

Lo honorable n’Andreu Castell, regent per la absència del justícia, manà personalment a·n Johan de Arenós, convers, a instància del dit en Jacme Miró, que no li diga paraules desonestes ni injurioses, sots pena de X maravedís d’or, applicadors la meytat al senyor rey e l’altra a la part, et cetera, lo qual respós e dix que li plahia.

99.

1402, agost, 31. València.

Clam de Pasquala, dona de Pasqual Prez, llaurador, contra Pere Castellar, pintor de draps, per entrar violentament en sa casa.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 9, f. 22v.

La dona na Pasquala, muller d’en Pasqual Péreç, laurador, se clama d’en Pere Caste-llar, pintor de draps, stà al forn de la Buatella, affermant que lo dit Castellar dins lo forn e casa de la dita clamant li és vengut ab un glavi en la mà volent-li matar sa filla, e donà un bufet a son gendre appellat n’Alfonso Périç, flaquer, requirent que aquell sia pres e los béns li sien scrits.

Aquests són los béns que foren scrits a instància de la dona na Pasquala de casa del dit en Castellar, pintor, e són los béns que·s segueixen: primo, una taula de menjar ab sos peus. Ítem, un coffre vell. Ítem, XXIII peces de lenç vert de III alnes cascuna, verdes per a corbertors. Ítem, dos glavis e una lança. Ítem, un punyal. Ítem, una cervellera e un broquer. Ítem, mig glavi. Ítem, un parell de lançols oldans. Ítem, un lit de posts dolent ab sa màrfega e travesser. Ítem, una flaçada blancha ab listes vermelles e grogues. Ítem, un gonell burell menys de mànegues. Ítem, III pavesets vells de pocha valor. Ítem, un tovalló. Ítem, un stoig vert. Los dessús dits béns foren stimats a VI florins, los quals caplevà en Johan Sentpol, seder, convers. Promès tornar aquells dessús dits o per stimació de aquells VI florins, sots pena de la meytat. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, Alfonso Oliver, saig, e Andreu Carbonell, aluder.

100.

1402, setembre, 28. València.

Venda per pública subhasta d’una cafissada de vinya a l’Altell, en l’horta de València, feta per Pere

Llàtzer, notari, i Bartomeu Avellà, pintor, ciutadans de València i com a marmessors de Bartomeu Sanxo, pescador, per preu de 740 sous.

APPV, Protocol de Francesc Avinyó, núm. 11.756.

Predictis die et anno.

Petrus Làzer, notarius, et Bartholomeus Avellà, pictor, Valentie cives, manumissores et executores ultimi testamenti seu ultime voluntatis Bartholomei Sancho, piscatoris, Valentie civis, defuncti, scilicet ego, dictus Petrus Làzer, manumissor datus et asignatus per curiam civilem civitatis Valentie loco Guillermi Ferriol, fusterii, ut de dicta manumissoria in curia civili predicta sub kalendario de XXI iulii anni presentis et subscripti facta largius est contentum, et ego, dictus Bartholomeus, manumissor testamentarius, ut de dicta manumissoria constat per testamentum publicum dicti deffuncti Valentie confectum decima die mensis iulii anni presentis et subscripti, publicatumque in dicta civitatis Valentie XXIIII dicti mensis iulii subscripti et presentis anni in posse et manu discreti Ludovici Basella, notarii, pro complendo, et cetera, fecimus curri et publice subastari per civitatem Valentie et loca eius asueta tanquam bona predicti Bartholomei Sancho, deffuncti, voce Iohannis Dezpuig et Iohannis Péreç, publicorum preconorum predicte civitatis, per treginta dies et amplius quandam cafficitiam vinee sitam et positam in termino de Altell orta civitatis iamdicte, que tenetur sub directo dominio venerabile dompne Beatricis, uxor venerabilis Sancii de Sarió, iurisperiti Valentie, filie et heredis discreti quondam Ludovici de Menargues, notarii Valentie, ad censum septem solidorum monete regalium Valentie eidem et suis anno quolibet et perpetuo solvendorum in festo sancti Michaelis mensis septembris et ad laudimium, et cetera, prout confrontatur cum vinea Michaelis Ferrer, cequia in medio, et cum vinea d’en Garciot et cum cequia de Favara. Et cum non inveniretur aliquis alius emptor qui tantum pretium daret seu daturum se offerret in predicta cafficiata vineis quantum facitis vos, Fer-minus de Besmuba, cuiraterius sive guanterius Valentie, qui in et pro ipsa emenda datis et daturum nos obtulistis in publico encantu treginta septem libras monete regalium Valentie. Idcirco scienter et gratis, dictis nominibus, tanquam plus danti et offerenti, vendimus et concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, dicto Fermino de Besmuba, presenti et acceptanti, et cetera, predictam cafficiatam vinee superius limitatam et terminatam. Iamdictam itaque cafficiatam vinee, prout superius confrontatur, limitatur et terminatur sich vobis et vestris, predictis nominibus, vendimus et concedimus pretio predictarum treginta septem librarum monete predicte, quas omnes a vobis, iamdictis nominibus, numerando habuimus et recepimus, et cetera. Et quare hec est rei veritas, renuntiando scienter omni exceptioni venditionis predicte per nos vobis non facte, et cetera. Ac beneficio, et cetera. Dantes, et cetera. Promittentes venditionem presentem, et cetera. Et tenemur de evictione, et cetera. Ita quod si forte, et cetera. Fiat large. Pro quibus omnibus, et cetera, obligamus omnia bona predicte manumissorie, et cetera. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt Ludovicus Çagarriga et Anthonius Miralles, paratores pannorum Valentie. Firme autem dicti Bartholomei Avellà, qui firmavit et vendidit ut supra XXXa dictis mensis et anni, sunt testes discreti Francischus Soler et Iacobus Vidal, notarii Valentie.

Sig-[signe]-num venerabilis dopne Beatricis, uxor venerabilis Sancii Petri de Sarrió, iurisperiti Valentie, heredis universalis bonorum et iurium omnium que quondam fuerunt discreti Ludovici de Menargues, notarii, quondam patris mei, qui, habito laudimio eidem ratione dicte venditionis pertinenti, predictam venditionem laudavit, et cetera, salvo sibi et suis censu predicto, et cetera.

Testes, predicti.

Predicta die.

Fiat apocha per dictos manumissores de dictis treginta septem libris predicto Fermino de Besmuba, presenti, et cetera.

Testes, predicti.

101.

1402, octubre, 2. València.

Assegurament fet per Llorenç d’Herèdia, pintor, a Dolça, conversa, vídua de Pasqual de Corelles, sastre.

ARV, Justícia Criminal, núm. 16, mà 10, f. 22.

Lorenç d’Erèdia, pintor, convers, asegurà a na Dolça, conversa, muller quondam d’en Pasqual de Coreles, sartre, convers. Pena CC maravedís d’or, la mitat als còfrens del molt senyor rey e l’altra mitat a la part, et cetera. Renuncià, obligà, et cetera.

Testimonis, en Francesch Çaragoçà e en Johan Gòmiç, notaris.

102.

1402, octubre, 25. València.

Àpoca de tres florins i mig signada per Vicent Serra, pintor i ciutadà de València, als jurats de València pels treballs fet en una nau per a la festa del Corpus.

APPV, Notal de Dionís Cervera, núm. 1.361. Cerveró, 1972, p. 52. Aliaga, 2007, p. 389.

Noverint universi quod ego, Vicentius Serra, pictor, civis Valentie, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabilis iuratis civitatis predictis, absentibus ut presentibus, et vestris quod pro quadam navi quam feci pro festo Corporis Christi proxime preterito et quam in dicto festo Sanctus Nicholaus detulit, dedistis et solvistis michi mee voluntati numerando per manus discreti Petri Miró, notarii, subsindici dicti civitatis, tres florenos et medium auri Aragonum comunis. Et quia rei veritas talis est, renuntiando scienter omni excepcioni quantitatis predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte, ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presentem apocam de soluto. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes huius rei sunt Egidius d’Alcalà et Sancius Roiç, scutifer, Valentie cives.

103.

1402, novembre, 1. València.

Àpoca de 50 sous, més 7 sous i 4 diners de despeses, signada per mestre Jaume Capeta, ministrer del rei i ciutadà de València, a Pere Nicolau, pintor, dels 100 sous de violari que junt amb Joan Malendis, batifulla, i mestre Marçal, pintor, li fan anualment.

APPV, Protocol de Francesc Avinyó, núm. 11.756. Miquel, 2008, p. 280.

Prenarratis anno et die.

Magister Iacobus Capeta, ministrarius domini regis, Valentie civis, scienter confiteor vobis, Petro Nicholau, pictori, predicte civitatis civi, presenti, quod ex illis centum solidis monete regalium Valentie quos vos anno quolibet simul et in solidum cum Iohanne Malèndiç, batifulla, [et] magistro Marçal, pictore, michi et meis facitis de violario, solvendos medietatem prima aprilis et aliam medietatem prima octobris, ut in instrumento carricamenti dicti violarii continetur, solvistis michi de solutione presentis mensis octobris quinquaginta solidos, et septem solidos et quatuor denarios pro sumptibus per me contra vos factis. Unde, renuntiando, et cetera. Actum Valentie.

Testes, Garsias de Porto et Iacobus Vidal, notarii, Valentie cives.

104.

1402, novembre, 6. València.

Testimoni de Joan Bevià, pintor de València, de l’apoca de 500 sous signada per Margarida de Llavaneres, abadessa del convent de Santa Clara de València, a Joan de Quintavall, habitant de Va -lència, per raó d’un de donatiu fet al dit convent.

ARV, Protocol de Ramon Llopis, núm. 1.332.

(…)

Testes, Guillemus Castellano, tornerius, et Iohannes Bevyà, pictor Valentie.

105.

1402, novembre, 13. València.

Contracte d’afermament i aprenentatge de Miquelet, fill de Pasqual Sànxez, moliner i veí de València, amb Joan Pérez, pintor i veí de València, durant set anys.

ARV, Protocol de Ramon Llopis, núm. 1.332.

Die lune, XIII novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo secundo. Paschasius Sànxez, molindinarius, vicinus Valentie, pater et legitimus administrator Michaleti, filii mei, scienter mitto et afirmo dictum Michaletum vobiscum, Iohanne Péreç, pintorio et vicino Valentie, presente et acceptante, hinc ad septem annos proxime venturos in mancipium et servitialem vestrum ad faciendum vestra omnia mandata, et cetera. Vos vero teneamini ipsum docere oficium vestrum et providere toto dicto tempore tam sanum quam infirmum, tempus infirmitatis smendando, in cibo, potu, vestitu et calciatu, tam lini quam lane ut sua interest, et in fine temporis dictorum septem annorum facere tunicam, gramasiam, capucium et caligas panni valoris novem vel decem solidorum pro alna. Et sic promitto quod dictus Michaletus erit vobis et rebus vestris bono, fidelis, et cetera. Et quod a servitute vestra non recedet vel fugiet, et cetera. Quod si fecerit, plenam confero licentiam quod possitis ipsum capere, et cetera, donec dampnum, et cetera, simul cum omnibus dampnis, et cetera. Super quibus credatur, et cetera. Renuntians, et cetera. Obligo, et cetera, dictum puerum personaliter et omnia bona mea ipsius, et cetera. Ad hec autem ego, Iohannes prefatus, acceptans, et cetera, cum et sub modis, et cetera, promitto, et cetera. Obligo, et cetera. Actum est hoc Valentie, et cetera.

Testes, Iacobus Péreç, lançonerius, et Matheus Serra, scriptor.

106.

1402, desembre, 27. València.

Àpoca de 1.200 sous signada per Pere Nicolau, pintor de València, a Miquel del Miracle, rector de l’església de Penàguila, per raó del retaule que pintà per a la seua capella en l’església de Sant Agustí de València.

AMV, Protocol de Jaume Desplà, núm. 2-18, f. 3. Cerveró, 1963, p. 137.8

Die mercurii, XXVIIa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio. Petrus Nicholai, pictor Valentie, scienter, confiteor et recognosco vobis, venerabili Michaeli de Miraculo, rectori ecclesie loci de Penàguila, diocesis Valentie, licet absenti, et cetera, quod solvistis michi mee voluntati diversis solutionibus omnes illas sexaginta libras regalis Valentie, quas michi dare promisistis et tenebamini ratione unius retabuli quod vobis depixi ad opus capella vestre quam habetis in ecclesie Beati Augustini Valentie. Unde, renuntio, et cetera. Volo in presenti includi et comprehendi quascumque apoquas et albarana, et cetera.

Testes, venerabilis Franciscus Martorelli de Puçolio et Iohannes Corqua, de Alboraya, rectores diocesis Valentie.

108.

1403-1406. Cartoixa de Portaceli.

Deutes del monestir de Portaceli a Pere Samuel, marmessor del testament de Joan Guerau, pels pagaments que ha fet a Marçal de Sax i Pere Nicolau, pintors, i a fusters per la confecció d’un retaule que Joan Guerau encarregà al seu testament.

AHN, Clero, llig. 7.469.

Fuster, 2008, p. 34.

Déu lo monestir de Porta Celi a mi, Pere Çamuel, les quantitats dejús scrites: Primo, deu que paguí als clergues de Sent Llorenç de València l’any MCCCCIII per dos neversaris que feren per en Johan Guerau, cascun de X sous, I lliura.

[…]

Ítem, deu més que paguí a·n Serra, fuster, per lo retaule de l’altar major de Portaceli ab dos tabernacles, hu per al Corpus Christi, altre per a la Maria, per fusta e per obrar de mans, XXX florins: XVI lliures, X sous.

Ítem, que paguí a mestre Marçal per un sent Johan Evangelista que li fiu pintar de blanch e negre per mostra: XIIII sous.

Ítem, deu més que paguí a·n mestre Pere Nicholau, pintor, per lo pintar, daurar e retaule de la Maria del altar major, CL florins valencians: LXXXII lliures, X sous.

Ítem, deu que paguí al mestre Alamany, qui anà a Portaceli per hun cap que féu per al Jesús e per la corona de la Maria, e lo cap remàs que no·l posaren per tal com no era bell, tres florins e mig: I lliura, XVIII sous, VI.

Ítem, deu per l’altre cap dels Iesús que fon posat, III florins, I lliura, XIII sous.

Ítem, deu que paguí a mestre Pere Nicholau, per pintar e daurar les dites polseres XV florins valencians, VIII lliures, V sous.

108.

1403, gener, 10. València.

Institució d’un benefici de 500 sous fet per Elicsén de Romaní, dona d’Eiximén Pérez d’Arenós, cavaller i habitant de València, en favor de Joan Gilabert, rector, i de Joan Gilabert, fill i procurador seu, sobre els censos de determinades cases de la ciutat de València, una de les quals és la de Guillem Escoda, pintor i veí de València.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.562.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.

(…) de quibus viginti quinque libris primo facit et tenetur facere singulis annis Guillelmus Salelles, tapinerius, vicinus Valentie, super quodam eius hospitio sito in Tapineria civitatis eiusdem, confrontato cum hospitio Guillelmi Scoda, cum hospitio heredum Bernardi Sanç et cum via publica de la Tapineria, solvendos undecim solidos in festo Nativitate Do-mini et duos solidos, sex denarios in festo beati Iohannis mensis iunii: terdecim solidos sex denarios monete predicte. Ítem, facit et tenetur facere annuatim Guillelmus Scoda, pictor, vicinus Valentie, super quodam hospitio in dicto itinere situato, confrontato cum hospitio dicti Guillelmi Salelles, cum hospitio Genesii Mayans et cum dicta via publica, solvendos in festo Nativitate Domini undecim solidos et in festo sancti Iohannis mensis iunii duos solidos, sex denarios: terdecim solidos sex denarios monete predicte (…).

109.

1403, gener, 15. València.

Reconeixement fet per Bernat Godall, pintor i ciutadà de València, a Pere Rausell, prevere de València, i a Bernat Castellar, que els béns del difunt Joan Malendis que va comprar en la cort de la Governació ho féu en nom dels tres.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.210.

Cerveró, 1963, p. 104.9

Die lune, XV mensis ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio. Bernardus Godall, pictor civisque Valentie, attendens, et cetera, me die IX mensis ianuarii anni presentis emisse a curie Gubernationis civitatis Valentie omnia bona, iura et actionis Iohanni Malendis, batifulle, pertinentia, ut in libris dicte curie hec et alia continentur. Attendens etiam [quod] discretum Petrum Rausell, presbiterum Valentie, et Bernardum Castellar esse creditores seu ius habentes potiores in bonis dicti Iohannis Malendi, quondam, ego, dictus Bernardus Godall, et inter me et vos sit per pactum initum et conventum quod quicquid ego de dictis iuribus habebo primitus et antea vos, dictus Petrus Rausell, eritis solutus de vestro violario quod dictus Iohannes vobis facit. Idcirco, volendo adimplere quod promissi, promito, et cetera, vobis, dicto Petro Rausell, presenti, et prefato Bernardo Castellar, absenti, et cetera, in posse, et cetera, quod iura et actiones per me empta a dicta curia de dicto Iohanne Malèndiç sunt empta ad opus mei, dicti Bernardi Godall, et vestrorum, Petri Rausell et Bernardi Castellar, sic quod id quid primitus exiet de dictis bonis, vos, dictus Petrus Rausell, eritis solutus integre de vestro violario, et postea vos, dictus Bernardus Castellar, sitis solutus de illo quod nobis tenetur dictus Iohannes. Et si depost nos, omnes tres, erimus soluti de illo quod nobis tenetur dictus Iohannes, promito sibi facere venditionem de dictis iuribus […]tetur largo modo. Et pro supradictis obligo bona mea.

Testes, Iacobus de Montealbo, notarius, et Iacobus Segarra, mercator Valentie.

110.

1403, gener, 31. València.

Contracte d’aprenentatge de Vicent Claver, fill de Joan Claver, ciutadà de València, amb Guillem

Escoda, pintor de València, durant dos anys.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.210.

Jover, pp. 163-164. Viñaza, 1889, p. 137. Alcahalí, 1897, pp. 312-313.10 Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.11

Die mercurii, XXXIa ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio. Iohannes Claver, civis Valentie, scienter, cum hoc publico instru men to afirmo, et cetera, vobiscum, Guillermo Scoda, pictori eiusdem civita tis, presente, hinc ad duos annos primo venturos, et cetera, Vincentium Claver, filium meum, in dicipulum vestrum ad addiscendum vestrum officium pictorie et ad faciendum omnia precepta vestra. Ita tamen quod vos teneamini ipsum providere in et de cibis, potu et calciatu, tamen modo et durante tempore dictorum duorum annorum facere sibi quandam tunicam et capucium valoris […] V florenorum. Et finitis dictis duobus annis, dare sibi in et pro sua solidata viginti florenos auri Aragonia. Et sic promito, et cetera, quod faciam dictum Vincentium vobiscum predictum tempus stare [et] servire, et quod nisi fecero, volo quod possitis ipsum capere vel capi facere et in vestrum servitium reducere donech, et cetera. Et si aliquod malum […] totum illud vobis solvere promitto, et cetera. Et per supradictis obligo bona mea, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Guillermus Scoda, presens, acceptans, et cetera, dictum Vincentium in dicipulum meum, promitto attendere omnia et singula supradicta sub obligatione bonorum meorum.

Testes, Franciscus Çavartès, notarius, et Bernardus Soler, barbitonsor, Valentie.

111.

1403, febrer, 7. València.

Nota d’una probable encomanda d’un retaule per part d’Antoni Olzina.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.562, f. 87v i 157.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 242; 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.

Premissa die mercurii, septima febroarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio. Oro retrotabulo Anthonii Olzina [en blanc].

112.

1403, març, 12. Gandia.

Contracte signat entre Antoni Peris, pintor i veí de València, i Alamanda de Vilarig, de casa del duc de Gandia, per a la factura d’un retaules sota la invocació dels Sants Joans, per preu de 65 florins, amb fermança de Bernat de Vilaür, pintor de Gandia.

AHN, Osuna, Protocol de Ramon Agualada, C. 1.173, D1-5. Garcia-La Parra, 1983, pp. 95-96.

Sàpien tots quants la present veuran e hoyran, que yo n’Anthoni Péreç, pintor, veí de la ciutat de València, de grat e certa sciència promet e en bona fe convench a vós, honrada madona Alamanda de Vilarig, de casa del senyor duch de Gandia, present, e als vostres que d’ací a un any primerament e contínuament següent pintaré e hauré pintat un retaule vostre que nos fets fer sots invocació dels benaurats sent Johan Baptista e sent Johan Evangelista, e en cascuna part del dit retaule pintaré les istòries dels dits benaventurats sent Johan Babptista e sent Johan Evangelista, segons vós volrets [et] ordenarets ab son banch del dit retaule. La qual obra e pintura he a fer e promet fer ací en la vila de Gandia, axí, emperò, que si per alcuna necessitat yo havia anar a València a star alí alcuns dies, que me’n puxa aportar a València alcuna post del dit retaule e pintar-la, axí que a mon cost e missió la aport e faça aportar a València e tornar de València ací en la vila de Gandia. La qual obra e ha dar e promet fer e dar neta e bella e acabada d’ací a un any primervinent segons dit és, e si no no·u faré, vull per pacte especial, tantost passat lo dit any, ésser encorregut en pena de vint florins d’or comuns d’Aragó de mos béns donadós e pagadós a vós per pena. E per fer e complir les dites coses e pagar la pena, si comesa serà, e les missions si convendrà fer o sostenir, puxa ésser forçat e destret per aquell jutge que vós volrets e elegirets dins regne de València, al for e destret del qual me sosmet, renunciant a mon propi for com sia lícit e permès a cascú son propi for renunciar. E d’aquí avant per aquell puxa ésser procehit a fer execució en e de tots mons béns, mobles e no mobles, lícits e prohibits, privilegiats e no privilegiats onque sien haüts e per haver, segons se fa e és acostumat fer en execuccions fiscals. No res menys, promet a vós que per seguretat vostra com me darets alcuna qualitat del preu que n’havets a pagar per pintar lo dit retaule, daré a vós fermança e principal tengut ensemps ab mi en Bernat de Vilaür, veí de dita vila. E per fer e complir per mi totes les coses a vós convendrà fer o sostenir missions, despeses o damnatges alcuns, tot allò quantque sia o serà a vós e als vostres promet pagar e smenar de mos béns, e sobre aquells siats creguda vós e los vostres per vostre sol jurament sens testimonis e altra prova. E per atendre e complir per mi e los meus a vós e als vostres totes les dites coses, oblich a vós e als vostres mi e tots bén mobles e no mobles, haüts e per haver onque sien. E yo, dita na Alamanda de Vilarig, present a les coses desús dites e acceptant aquelles, que vós, dit n’Anthoni Péreç, farets e pintarets lo dit retaule per mi, sots invocació dels dits benaurats sent Johan Baptista e sent Johan Evangelista, en la forma e manera desús dites, promet e en bona fe convinch per pacte special entre mi e vós fet e convengut, que per pintar lo dit retaule daré e pagaré a vós, dit n’Anthoni Péreç, sexanta e cinch florins d’or comuns d’Aragó per raó d’avinença e composició entre mi e vós feta per pintar lo dit retaule. Los quals dits seixanta e cinch florins del dit or sia tenguda donar, pagar e liurar a vós o a qui vós volrets en aquesta manera, ço és a saber, la una terça part al començament com començarets a fer e pintar lo dit retaule, e la segona terça part del dit preu sia tenguda dar e pagar a vós com dauradets lo dit retaule o posarets or per daurar aquell, e la terça e derrera part del dit preu vos sia tenguda dar com serà pintat e acabat de pintar lo dit retaule. E si per ventura les dites pagues yo no compliré per la forma desús dita, que per semblant puxa ésser feta execució contra mi e mos béns, segons contra nós en béns privilegiats e no privilegiats, lícits e prohibits onque sien haüts e per haver. E si per les dites coses per mi e per los meus a vós e als vostres attenidors e complidors convendrà fer o sostenir de missions o damnatges, tot allò quantque sia o serà a vós e als vostres promet pagar e smenar de mos béns, e sobre aquelles siats cregut vós e los vostres per vostre sol jurament sens testimoni e altra prova. E per totes les dites coses per mi a vós e als vostres atenidores e acomplidores, oblich a vós e als vostres mi e tots mos béns mobles e no mobles, haüts e per haver onque sien, renuncians sobre açò a benefici del senat consul Velleyà e a totes altres dites e ajuda de les dones feyts. De les quals coses nós, dites parts, volem sien fetes dues cartes públiques d’un metexa continença e tenor donadora a cascuna part de nós.

Les quals coses foren fetes en la vila de Gandia, a XII dies del mes de març en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCC e tres.

Sen-[signe]-al de mi, n’Anthoni Péreç, sen-[signe]-al de mi, na Alamanda de Vilarig, desús dits, que les dites coses atorgam e fermam.

113.

1403, març, 21. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a la vila de Corbera per raó de la paga d’un censal anual de 500 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.863.

Die mercurii, XXIa martii.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis et scienter, confiteor vobis, venerabilibus iuratis et probis hominibus qui fuistis anno a Nativitate Domini MoCCCCo castri, ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Bernardi Torres, vicini et tunc collectoris peyte dicti anni loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi numerando, hoc est, quod ipsos tradidit pro me in dicto anno Guillermo Martorell, vicino dicti loci, sororio meo, voluntati mee ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie pro solutione XIXe diei mensis novembris dicti anni a Nativitate Domini millesimi quadringentesimi, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium mortuorum quos super bonis universitatis termini predicte singulariumque ipsius habeo et percipio annuatim, videlicet, medietatem dicta die et aliam medietatem simili die mensis madii, ut in publicis instrumentis inde confectis hec et alia plenius expressantur. Unde, renuntians exceptioni non numerate pecunie ac dicte quantitatis a vobis non habite et non recepte modo et ratione premissis et doli, facio vobis fieri de his per subscriptum notarium in veritatis testimonium presentem apocham de soluto, in qua volo et expresse protestor, intelligi et comprehendi quascumque apochas sive albarana per me vel dictum Guillermum Martorelli vobis concessas et facta presenti in suo robore ac valore perpetuo permanente. Quod est actum Valentie.

Testes, Nicholaus Ferrer et Vincentius de Sentamaria, sellerii, Valentie habitantes.

114.

1403, març, 31. València.

Àpoca de 300 sous signada per Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, a l’arquebisbe de Tarragona per raó d’un retaule que costà 920 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.671 i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.562. Sanchis Sivera, 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.

Die sabbati, XXXIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, civis Valentie, scienter, confiteor et recognosco in veritate vobis reverendissimo in Christo, Patri et Domino domino Enneco, divina miseratione archiepiscopo Terracone, licet absenti, et vestris, quod ex illis triginta una libras regalium Valentie michi restantibus ad solvendum ex illis quadraginta sex libras, pretio quarum vobis quoddam retrotabulum facio et depingo, dedistis et solvistis michi voluntati mei per manus venerabilis Petri Ferrari, canonici sedis Valentie, procuratoris vestri, presentis et tradentis michi realiter numerando quindecim libras monete predicte. Et quia veritas sic habet, renuntians scienter exceptioni peccunie predicte non numeratur et a vobis non habite et recepte ut predicti et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presentis apoce instrumentum. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt Guillelmus Vives, fusterius, et Michael de Xarc, clericus Valentie.

115.

1403, abril, 27. València.

Àpoca de 8 florins i mig signada per Antoni Olzina, perpunter del rei, a Ramon Botí, majordom del bisbe de València, per certs senyals fet en un drap daurat per al cos de la seua difunta esposa Joaneta.

ACV, Notal de Jaume Pastor, núm. 3.544.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.

Die iovis, XXVII aprilis anno MoCCCCoIIIo.

Sit omnibus notum quod ego, Anthonius Ulzina, perpunterius domini regis, confiteor vobis, venerabilis Raymundo Botí, maiordomo reverendissimi domini episcopi, manumissori venerabile domine Iohanete, quondam uxor vestre, quod pro signis apositis et per me factis in panno aureo qui portatus fuit super corpus eiusdem defuncte in die sepulture ipsius, dedistis et solvistis mihi voluntatti mee realiter numerando octo florenos et dimidium. Unde, renuntiando exceptioni.

Testes inde sunt Petrus Fexes, presbyter valentinus, et Salvator Marquès, notarius Barchinone.

116.

1403, juny, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port per la parròquia de Santa Maria.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 249.

(…) Consellers de parròquies (…).

Santa Maria: micer Arnau Conques, en Francesch Roig, en Domingo del Port, en Guillem Argilagues (…).

117.

1403, juny, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 254.

(…) en Domingo del Port (…).

118.

1403, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 255.

(…) en Domingo del Port (…).

119.

1403, juliol, 4. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a la vila de Corbera per raó de la paga d’un censal anual de 500 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.863.

Eiusdem die mercurii, IIIIo iulii.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis et scienter, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilibus iuratis et probis hominibus castri, ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Guillermi Curça, vicini et hoc anno collectoris peyte dicti anni loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi plenarie numerando mee omnimode voluntati ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione XIXe diei proxime preteriti mensis madii, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium mortuorum quos super bonis universitatis eiusdem termini singulariumque ipsius habeo et percipio annuatim, videlicet, unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die novembris, ut in publicis instrumentis inde confectis hec et alia plenius continentur. Unde, renuntians exceptioni non numerate pecunie ac dicte quantitatis a vobis non habite et non recepte modo et ratione premissis et doli, facio vobis fieri de his per subscriptum notarium in veritatis testimonium presens apoche instrumentum. Protestor tamen de pena ut assero commissa ratione retardationis dicte solutionis, et quod super ea exhigenda ius salvuum et illesum mihi remaneant, presenti apocha non obstante. Quod est actum Valentie.

Testes, Vincentius de Sentamaria, sellerius, et Iohannes Romero, tabernarius, Valentie habitantes.

120.

1403, juliol, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 256v.

(…) en Domingo del Port (…).

121.

1403, juliol, 12. València.

Àpoca de 10 florins signada per Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València al monestir de Sant Julià de València, d’una de les pagues per la factura del retaule major del dit monestir.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.345. Miquel, 2008, pp. 280-281.

Die iovis, XII iulii anno prefato.

Petrus Nicholau, pictor, Valentie civis, scienter et gratis confiteor et in veritate recognoscho vobis, priorisse et monialibus monasterii Sancti Iuliani civitatis predicte, absentibus ut presentibus, et vestris quod dedistis et solvistis michi et ego a vobis numerando habui et recepi voluntati mee per manus d’en Riudarenes, fusterii, Valentie civis, decem florenos auri Aragonum comunes in pacca prorata illius peccunie quantitatis pro qua vobis seu dicto conventui et monasterio teneor facere retabule maior dicte ecclesie. Unde, renuntiando scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, facio vobis fieri presentem apocham de soluto. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt discreti Michael Marçal, et Iacobus Vidal, notarii, Valentie cives.

122.

1403, agost, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 258.

(…) en Domingo del Port (…).

123.

1403, agost, 14. València.

Testimoni de Guillem Arnau, pintor i habitant de València, de l’àpoca de 1.000 sous signada pel marmessor de Sibília de Boïl, dona que fou de Joan López de Boïl, habitants de València, a Isaac Xambell i Jafudà Cerruc, adelantats, i Samuel Cohen, clavari de l’aljama de Morvedre, de la paga d’un censal.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.863.

(…)

Testes, Guillermus Arnau, pictor, et Petrus Polo, parator pannorum, Valentie habitantes.

124.

1403, setembre, 2. València.

Àpoca de cent florins signada per Pere Nicolau, pintor de València, a Francesc Martorell, rector de Puçol, per raó de les taules on són pintades els Set Goigs de la Verge Maria, que el rei manà fer per al monestir de Valldecrist.

AMV, Protocol de Jaume Desplà, 2-18, f. 41v.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 242; 1914, p. 32; 1928, p. 56; 1930, p. 56.

Die dominica, IIa septembris.

Petrus Nicholai, pictor Valentie, confiteor vobis, honorabilis Francisco Martorelli, rectori de Puçol, presenti, quod solvistis mihi illos centum florenos auri quos dominus rex mihi per vos solvi et tradi iussit ratione illarum tabularum ubi picta sunt VIIen Guaudia Virginis Marie, quos dictus dominus rex emit ad opus monasterii Vallischristi. Unde, et cetera.

Testes, Iacobus Ramos Salzadella panniparator, et Iohannes Huguet, scutifer.

125.

1403, setembre, 14. València.

Manament executori de 50 sous, més altres 20 de penes i despeses, a instància de Domingo Torà, pintor, contra Vicent Alguaire, calceter, la seua dona Francesca, Miquel Alguaire, de Russafa, i la seua dona Bernarda, per raó de la paga d’un recens.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 190, mà 11, f. 12.

D’en Domingo Torà, pintor, contra en Vicent Alguàyria.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIo, die veneris XIIIIo septembris, l’onrat en Francesch Scola, justícia civil de la ciutat de València, instant en Domingo Torà, enantà fer la letra següent:

De nós, en Francesch Scolà, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, als amats en Vicent Alguàyria, calceter, na Francescha, sa muller, e en Miquel d’Alguayra de Ruçafa e na Bernarda, sa muller, o lurs legítims procuradors, salut e dilecció. A instància d’en Domingo Torà, pintor, a vosaltres dehim e manam que dins X dies primervinents e peremptoris aprés presentació de la present hajats donats e pagats al dit en Domingo L sous reals de València de la paga del XV dia del proppassat mes de juliol, e XX sous de penes comeses e les messions, per rahó de aquells C sous de recens, los quals vosaltres, sobredits, simul et in solidum venés e alienàs al dit en Domingo Torà e als seus, pagadós cascun any en dos terminis, ab carta pública executòria feta en València XV iulii anno MoCCCCoIIo en poder d’en Bernat Falchó, notari, segons que la dita carta és ordenat, o dins aquells ofertes a la cort nostra béns vostres clars e desembargats en los quals execució puxa ésser feta, o mostrades justes rahons per què no u dejats fer. En altra manera, reebrien qualsevol oferta de les vostres fahedora e en aquells farien execució si requests seran, la vostra contumàcia no contrastant. Datum Valentie, XIIIIa die septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIo.

Die lune, XVIIa septembris dicti anni, Johan Rúvio, saig, relació féu ell en lo dia de huy haver presentada la dita letra al dit en Vicent Alguayra e sa muller. Respós que faria ço que degués.

126.

1403, setembre, 24. València.

Procuració de Tristany Bataller, pintor de cortines i veí de València, a Pere Vinyec, notari de València.

APPV, Protocol de Jaume Blanes, núm. 23.210.

Arqués, ms. C. 1790; 1982, p. 91. Viñaza, 1889, pp. 23-24. Alcahalí, 1897, p. 57.12 Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.

Die lune, XXIIIIa die setembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo tertio. Tristany Bataller, pictor cortinarum, Valentie vicinus, scienter facio, et cetera, procuratorem vos, Petrum Vinyech, notarium, presentem, et cetera, ad lites, et cetera, tam civiles quam criminales, et ad mediam cause, et cetera, procuratorem. Promito habere ratum sub obligatione bonorum meorum, et cetera.

Testes, Ludovicus Amorós, fusterius, et Vitalis de Monçó, sartor, Valentie cives.

127.

1403, setembre, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 264v.

(…) en Domingo del Port (…).

128.

1403, octubre, 13. València.

Procuració de Bernat de Vilaür, pintor, veí de Gandia, a Jaume Vidal, notari de València.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.345. Cerveró, 1972, p. 54.

Die sabbati, XIIIa octobris anno prenominato.

Bernardus Vilaür, pictor, vicinus ville Gandie, scienter et gratis facio, constituo et ordino procuratorem meum, certum et specialem et ad infrascripta generalem, vos, discretum Iacobum Vidal, notarium Valentie, absentem [en blanc].

129.

1403, octubre, 27. València.

Manament executori de 175 sous fet a instància de Bernat Castellar, batifulla, contra Joan Manlèndis, batifulla, la seua dona Francesca i mestre Marçal, pintor, per raó d’un violari de 100 sous carregat el 2 d’abril de 1400.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 190, mà 13, f. 14v.

D’en Bernat Castellar, batifulla, contra en Johan Malèndiç, batifulla, e altres.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIo, die sabbati XXVIIa octobris, l’onrat en Francesch Scola, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, instant en Francesch Palmerola, en lo nom dejús scrit, manà fer la letra següent:

Nós, en Francesch Scola, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, als amats en Johan Malèndiç, batifulla, na Francescha, sa muller e mestre Marçal, pintor, o béns vostres prout, saluts e dilecció. A instància d’en Francesch [Palmerola], notari, procurador d’en Bernat Castellar, batifulla, a vosaltres dehim e manam que dins X dies primervinents e peremptoris aprés presentació de la present hajats donats e pagats al dit en Bernat cinquanta sous reals de València de la paga del segon dia del present mes de octubre, e cent LXXV sous de penes comeses de tot lo temps pasat de la confició de la primera carta tro en lo dit dia e les messions, per rahó de aquells C sous de violari, los quals vosaltres, sobredits, simul et in solidum venés et alienàs a mestre Jacomi Capeta, ministré del senyor rey, e als seus, pagadors cascun any en dos termins, ab carta pública executòria facta en València secunda die aprilis anno a Nativitate Domini MoCCCCo en poder d’en Johan Paloma, notari. Ítem, appar ab altra carta pública facta en València a XV del present mes e any de […] scrit en poder d’en Johan Climent, notari, és expresat […] mestre Jacomi Capeta vené lo dit violari al dit en Bernat Castellar e als seus, segons que en les dites cartes és ordenat, o dins aquells oferts a la cort nostra béns vostres clars e desembargats en los quals execució puixa ésser feta, o mostrades justes rahons per què no u dejats fer. En altra manera, reebrien qualsevol oferta de béns vostres fahedora e en aquells farien execució si requests seran, la dita contumàcia no contrastant. Datum Valentie, XXVIIa die octobris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIo.

130.

1403, novembre, 15. València.

Venda de 80 sous de recens, part d’un recens de 166 sous i 8 diners, fet per Simó Estopinyà, fuster, i Jaume Estopinyà, pintor, ciutadans de València, com a hereus de Dolça, dona que fou de Pere Estopinyà, parents seus, als marmessors de Francesc Guitart, peller i ciutadà de València, per preu de 960 sous.

ACV, Notal de Jaume Pastor, núm. 3.544.

Die iovis, XVa novembris anno MoCCCCoIIIo.

Nos, Simon Estopinyà, fusterius, et Iacobus Estopenyà, pictor, cives Valentie, nominibus nostris propriis et tanquam heredes domine Dulcie, quondam uxor Petri Estopenyà, civis Valentie, parentum nostrorum, ut constat de dicta herentia per ultimum testamentum dicte defuncte confectum Valentie XXIIII die decembris anno proxime lapso receptum et clausum per Iohannem Paloma, notarium publicum Valentie, et publicatum in posse eiusdem decima die ianuarii proxime lapsi, simul et uterque nomine in solidum vendimus vobis, venerabilibus Thome Castelló, presbytero, absenti, et Petro de Loças, notario, civi Valentie, presenti, manumissoribus et exequtoribus subrogatis in ultimo testamento Francisci Guitardi, quondam pellerii, civis Valentie, et ad opus beneficii per eundem instituti in ecclesia Sancte Caterine sub invocatione beati Francisci eius beneficiati, octuaginta solidos retrocensuales, rendales et annuales ex illis centum sexaginta sex solidis, VIII denariis regalium Valentie retrocensualibus et anualibus, quos absque laudimio et fatica sed cum alio iure emphiteotico et percipiendi ipsos secundum Forum Valentie nobis faciunt et facere tenentur annuatim solvendos in festo beate Caterine Ferdinandus Alpanyes, minor dierum, agricultor, civis Valentie, et Bartholomeua, coniuges, in et super quodam eorum hospitio sito in parrochia Sancti Stephani civitatis predicte certis afrontationibus limitato, titulo scilicet emptionis per dictam dominam Dulciam, matrem nostram, de illis facte a Iohannem Martini, mercatore, cive Valentie, et Francisca, coniugibus, cum publico instrumento acto Valentie XXI die martii anno et cetera XCo nono, recepto et clauso per dictum Iohannem Paloma, notarium, quique fuerunt predicto Iohanni Martini dictos Ferdinandum Payà et Bartholomeuam, coniuges, originaliter in et super dicto hospitio onerati cum publico instrumento acto Valentie die XXIIII mensis novembris anno, et cetera, XCoVIIo recepto et clauso per Bernardum Stephani, notarium publicum Valentie, ut in instrumentis predictis latius continetur. Hanc itaque venditionem de predictis LXXX solidos de retrocensu cum eorum iuribus et pertinentiis universis facimus vobis, dictis nominibus, pro pretio XLVIII librarum regalium Valentie, quas, et cetera. Idcirco, et cetera. Cum evictione expressa, pro quibus obligamus specialiter residuum nobis remanens de retrocensu predicto, et generaliter omnia alia bona et iura nostra et utriusque in solidum, et cetera. Renuntiantes beneficiis nove et veteris constitutionis, dividende actionis, et epistole divi Adriani ac iuri et foro de principali, et cetera, et omni alii iuri, et cetera.

Testes, Raymundus Bonet et Bonanatus Bonet, curritores auris Valentie.

Item, firmarunt apocam de dicto pretio.

Testes, idem.

Item, dicti Thomas Castelló et Petrus de Loças firmarunt eis instrumentum gratie redimendi, et cetera.

Testes firme dicti Petri, idem.

Die veneris, IIII septembris anno MoCCCCo quinto, fuit cancellatum proxime scriptum instrumentum de voluntate dictorum Thome Castelló et Petri de Loças, manumissorum qui super, ex eo qui a die presenti fuit factum quitamentum et revenditio firmata dictis venditoribus de dictos LXXX solidos de retrocensu pro pretio dictarum XLVIIII librarum, et firmata apoca de pretio et de prorata quod est quinquaginta octo solidos, VI denarios. Et dictus Simon Stopinyà confessus fuit recuperasse a dictis manibus instrumenta facientia pro predictis.

Testes, Matheus de Bordello, rector Sancti Salvatoris, et Petrus de Rius, presbyter.

131.

1403, novembre, 15. València.

Àpoca de 960 sous signada per per Simó Estopinyà, fuster, i Jaume Estopinyà, pintor, ciutadans de València, com a hereus de Dolça, dona que fou de Pere Estopinyà, parents seus, als marmessors de Francesc Guitart, peller i ciutadà de València, preu dels 80 sous de recens que els han venut.

ACV, Notal de Jaume Pastor, núm. 3.544.

Sit omnibus notum quod nos, Thomas Castelló, presbyter, et Petrus de Loças, notarius, manumissores et exequtores subrogati in ultimo testamento Francisci Guitardi, quondam pellerii, civis Valentie, scienter facemur vobis, Simoni Estopinyà, fusterio, et Iacobo Estopinyà, pictori, civibus Valentie, presentibus, et vestris, quod dedistis et solvistis nobis et nos a vobis hubimus et recepimus numerando omnes illas quadraginta octo libras regalium Valentie, pro quibus seu quarum pretio a nobis, dictis nominibus, quitastis, luistis et etiam redemistis illos LXXX solidos retrocensuales et annuales quos absque laudimio et fatica nobis ad opus tamen beneficii per dictum defunctum instituti in ecclesia Sancte Caterine sub invocatione beati Francisci nobis vendidistis et alienastis ex illis centum LXVI solidos, VIII denarios retrocensualibus, quos vobis faciunt et tenentur facere Ferdinandus Payà, minor dierum, agricultor, et Bartholomeua, coniuges, super quodam eorum hospitio sito in parrochia Sancti Stephani certis terminis exsolvendos, prout in instrumento venditionis huiusmodi acto Valentie XV die novembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIo in posse notarii infrascripti, quod in notula fuit hodie cancellatum et nodum inmundum redactum hec et alia latius declarantur. Unde, renuntiando omni exceptioni peccunie non numerate, non habite et recepte, ut predicitur et doli, ac dando et transferendo in vos et vestros omnia iura et actionis quod nobis, dictis nominibus, possent competere in predictis, scienter absolvimus, difinimus et etiam relaxamus vobis et vestris omnem actionem, questionem, petitionem et demandam quam contra vos et bona vestra possemus facere, movere vel aliquatenus intemptare ratione predictam, imponentes nobis et nostris super hiis omnibus silentium sempiternum. Ulterius confitemur habuisse a vobis LVIIII solidos, VI denarios debitos de prorata retrocensus predicti usque in diem presentem. Ego autem, dictus Simon Estopinyà, confiteor recuperasse a vobis quodam instrumenta quod penes vos habebatis pro securitate premissorum. Quod est actum Valentie, IIII die septembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinto. Sig-[signes]-na nostrum, Thome Castelló et Petri de Loças, manumissorum, sig-[signe]-num mei, Simonis Estopinyà, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes inde sunt venerabilis Matheus de Bordello, rector ecclesie Sancti Salvatoris, et Petrus de Rius, presbyter Valentine.

132.

1403, novembre, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 268.

(…) en Domingo del Port (…).

133.

1403, novembre, 26. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor i habitant de València, de l’àpoca de 60 sous signada per Joan

Ros, ciutadà de València, al curador testamentari dels fills i hereus de Francesc Oliver, mercader i ciutadà de València, d’aquells 130 sous que la seua filla Isabel, dona que fou del dit Oliver, li llegà de provisió cada any.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.863.

(…)

Testes, Bernardus Godall, pictor, et Petrus Steve, cursor colli, Valentie habitantes.

134.

1403, desembre, 11. València.

Fermança de Domingo del Port, pintor, habitant en la parròquia de Santa Creu de València, de l’aveïnament de Jaume Pérez, cabaner.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 305v. Cabanes, 2008, p. 253.

Die martis, XIa die mensis decembris.

En Jacme Pérez, cabaner, vehí qui solia ésser del loch de Bexiç, habitant en la parròquia de Santa Creu de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la dita ciutat a VII anys primers vinents e contínues. Fiat ut in aliis proxime notatis. Fide, en Domingo del Porto, pintor, habitant en la Freneria de la ciutat sobredita, present, et cetera (…).

135.

1403, desembre, 17. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a la vila de Corbera per raó de la paga d’un censal anual de 500 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.863.

Die predicta.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis, et cetera, confiteor vobis, venerabilibus iuratis et probis hominibus castri, ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Guillermi Curça, vicini et hoc anno collectoris peyte dicti anni loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi numerando, et cetera, ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione XIXe diei proxime preteriti mensis novembris, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium mortuorum quos super bonis universitatis termini predicti singulariumque ipsius habeo et percipio annuatim, videlicet, unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die mensis madii, ut in publicis instrumentis inde confectis, hec et alia plenius exprimuntur. Unde renuntians, et cetera. Protestor de, et cetera.

Testes, Nicholaus Ferrer, sellerius, et Anthonius Boteller, scutifer, Valentie habitantes.

136.

1403, desembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 270v.

(…) en Domingo del Port (…).

137.

1403, desembre, 27. València.

Àpoca de 1.000 sous signada per Pere Nicolau, pintor de la ciutat de València, al rector de l’església d’Alfafar i a diversos veïns de la parròquia d’Alfafar i Benetússer, per raó de les diverses pagues que ha rebut pel preu d’un retaule sota la invocació dels Set Goigs de la Verge Maria, pintat per a l’altar major de l’església d’Alfafar.

ARV, Protocol de Joan Saera, núm. 2.854.

Sanchis Sivera, 1914, p. 33.

Die iovis, XXVIIa decembris anno predicto a Nativitate Domini millesimo CCCCo quarto.

Petrus Nicholay, pictor, civis Valentie, de certa scientia confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabili ac discreto Dominico Navarro, pres bitero, rectori ecclesie loci de Alfofar, Bartholomeo Bellido, presen ti bus, et Iohanni Durba, vicinis dicti loci, et Iacobo Stephani ac Bernardo Simonis, vicinis loci de Benitúcer, ipsius parrochie deputatis ad subscripta faciendum, absentibus ut presentibus, quod diversis solutionibus et tempo ri bus solvistis michi egoque a vobis numerando habui et recepi mee omni mo de voluntati per manus dicti Bartholomei Bellido, clavarii operis subs crip ti, omnes illas quinquaginta libras monete regalium Valentie, quas vos michi dare et solvere promisistis pretextu pictandi quoddam retabulum per universitates dictorum locorum noviter constructum et ponitum in altari maiori ecclesie dicti loci de Alfofar sub invocatione septem gaudiorum beatissime Virginis Marie, ut in instrumento publico per subscriptum nota rium die XVIIIa octobris anno a Nativitate Domini CCCCo primo recepto largius continetur nondum in publicam formam redacto, quod cancellari et pro cancellato haberi volo et mando. Renuntians scienter exceptioni peccunie non numerate, non habite et non recepte ratione et modo premissis et doli, in testimonium veritatis facio vobis et vestris presentem apocham de soluto. Tamen in presenti volo intelligi et comprehendi quascumque alias apocham vel apochas, albarana et alias cautelas et confessiones facta et factas per me a toto tempore transacto usque hunc presentem diem hac de causa. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Natalis Lagostera, boterius, et Michael Cascant, parator pannorum, cives Valencie.

138.

1404, gener, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 276v.

(…) en Domingo del Port (…).

139.

1404, gener, 5. València.

Testimoni d’Andreu Tello, pintor, de la procuració feta per Berenguer Martorell, ciutadà de València.

APPV, Notal de Lluís Llopis, núm. 64.

(…)

Testes inde sunt Andreas Tello, pictor, et Iohannes Amorós, fusterius, Valentie degentes.

140.

1404, gener, 8. València.

Afermament de Jaume Tous, veí de la ciutat de València, a Jaume Estopinyà, pintor de València, durant dos anys, amb el testimoni de Joan Romeu, pintor.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.211. Cerveró, 1964, p. 115.

Die martis, VIIIa die ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo quarto.

Iacobus Tous, vicinus civitatis Valentie, afirmo vobiscum, Iacobo Stopinyà, pictore Valentie, presente, de festo Pasce Resurretionis Domini proximi preteriti in duos annos primo, et cetera, ad faciendum omnia precepta vestra, et cetera, et ad pictandum in vestro officio, et cetera. Ita tamen quod vos teneamini me providere in et de cibus et potu, et, finitis dictis duobus annis, dare michi XXXII florenis pro solidata. Et si servi vero vobis legaliter dictum tempus dabittis michi, ultra dictos XXXII, IIIIor florenos; si vero non servi vero, ita quod non fugiam, non teneamini dare. Et sic promitto, et cetera. Et pro hiis obligo bona mea. Ad hec autem ego, discretus Iacobus Stopinyà, acceptans predicta ut superius per vos dicta sunt, promito attendere et complere sub obligatione bonorum meorum.

Testes, Iohannes Romeu, pictor, et Franciscus Cases, sagio, vicini Valentie.

141.

1404, gener, 16 i 19. València.

Referències al carrer on hi ha la casa de Domingo Crespí, il·luminador.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-16, ff. 224 i 225v. Ramón, 2002, p. 79; 2007, p. 180.

Yo, Bernat Costa, sotsobrer damunt dit, de licència e manament dels honrats jurats e obrés de la dita ciutat, he feta obrar e adobar una mare qui·s cahia e·s enderroquava tota, la qual és en lo carrer davant l’alberch d’en Crespí, il·luminador, o davant lo carrer de les Corts, perquè los vehins matex se han pagat los jornals e arena que y són entrats. E la dita obra hi ha pagat calç e loses per cobrir la dita mare e reble, per què ho met en compte de dates, segons dejús és scrit tot largament.

(…)

E les loses dejús scrites, les quals he meses en cobrir la dita mare d’en Crespí, costen en fer compra e port de la pedrera a la dita mare, segons dejús és scrit tot largament.

Dijous XIX de jener.

Primerament, doní a·n Johan Sànxeç, tallapedres de Godella, per IIII carretades de loses que m’a venudes per a la dita mare d’en Crespí, a raó de VI sous per carretada fan, ha-y àpocha reebuda lo dia e any en aquella contengut: XXIIII sous.

(…)

Lo reble que he mès en la dita mare d’en Crespí vol net aí en compte, per ço com ja és en compte major de la obra del Portal Nou de la Trinitat.

142.

1404, gener, 23. València.

Caplleuta feta per Joan del Port, pintor, de béns de casa d’Antoni Gomis, llaurador, per valor de 90 sous, els quals deuen el dit Antoni Gomis i Ferrando de Barcelona, notari, a Brunissèn, vídua de Jaume Pere, tintorer.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 330.

Com dins los deu dies peremptoris, littera citatorie, donats e assignats a n’Anthoni Gòmiç, laurador, e a·n Ferrando de Barchinona, notari, dins los quals haguessen donats e pagats a·n Jacme Pere, tintorer, fill e procurador de la dona na Brunissèn, muller quondam de l’honrat en Jacme Pere, quondam tintorer, noranta sous reals de València […]. En Johan del Porto, pintor, qui stà a[l carrer de la Tapineria], caplevà en poder dels sags tants de béns mobles que de casa del dit en Gòmiç basten a XC sous, entre deute, e penes e les messions, sots pena de la meytat. Promès, et cetera. Obligà, et cetera.

143.

1404, gener, 24. València.

Oferta de dos trossos de terra de Joan de la Rambla, llaurador, el curador del qual és Domingo de la

Rambla, pintor, posada per Nicolau Perera, notari, per un deute de 50 sous.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 330.

Die iovis, XXIIIIa ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIIo.

Com dins los X dies peremptoris per lo predecessor de vós, honrat justícia de la ciutat de València en lo civil tro en suma de CCC sous, donats e assignats a·n Jacme Cavaller, procurador d’en Domingo de la Rambla, pintor, curador donat e assignat a la persona e béns d’en Johan de la Rambla, laurador, absent, dins los quals hagués donats e pagats a·n Nicholau Perera, notari de la dita ciutat, cinchquanta sous de deute principal et X sous de pena per rahó de dos troços de terra per lo dit en Nicholau Perera venuts al dit en Johan de la Rambla, o dins aquells hagués offerts béns de la dita cura clars e desembargats, o posades justes rahons, segons que les dites coses e altres en lo manament exequtori de aquèn fet sots kalendari de [en blanc] del dit any propassat són pus largament contengudes, [e] lo dit en Jacme Cavaller, en lo dit nom, alcuna de les dites coses dins los dits X dies ne aprés no haja curat fer. Per tal, lo dit en Nicholau Perera, en disídia del dit en Jacme Cavaller, en lo dit nom, per fer paga a si dels dits cinchquanta sous e X sous de pena e messions, ofer, posa e met venal en poder vostre et de la vostra cort, com no y sabia béns mobles, los dits troços de terra per ell venuts, situats e posats en terme del Carraxet, orta de la dita ciutat, ab càrrech de cinchquanta sous censals ab carta de gràcia, los quals se fan a n’Andreu de Molina, pagadós la meytat a huyt dies del mes de setembre et l’altra meytat a huyt dies del mes de març, los quals dos troços de terra affronten ab vinya [en blanc]. Los quals dits dos troços de terra requer ésser subastats per lo temps en fur stablit et aprés venuts, et de los preus de aquells havedós en farà paga e solució al dit en Nicholau de les damunt dites quantitats e messions, com axí sia fahedor per justícia.

Die mercurii, XXVII febroarii dicti anni.

Pedro d’Oscha, saig […] ell en lo present dia havia manat al dit curador que dins X dies, més de gràcia que de dret, hagués pagada la dita quantitat o promès qui més de preu donàs [alias, et cetera.] Respós que farà ço que deja.

Die iovis, XIIIa martii dicti anni.

Lo dit en Domingo de la Rambla, curador qui dessús, per […] procurador dels dits actes a·n Domingo Solsona, notari, presens, promès, et cetera, obliga, et cetera.

144.

1404, gener, 28. València.

Oferta de béns i posterior subhasta de béns de la casa de mestre Marçal de Sax, pintor, per fer paga a

Bernat Castellar, batifulla, de 50 sous de violari i 175 sous de penes i despeses.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 330.

Aliaga, 1996, pp. 138-141.

Com dins los X dies peremptoris per vós, lo predecessor de vós, honrat justícia, donats e assignats a mestre Marçal, pintor, dins los quals agués donats e pagats a·n Bernat Castellar, batifulla, cinquanta sous de violari e cent LXXV sous de penes e les mesions, segons que en lo manament exequtori és largament contengut, fet sots kalendari de XXVII octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo tertio, o mostrades justes rahons per què no u degués fer, o offerts béns seus clars e desembargats en los quals pogués ésser feta execució per fer paga a ell de la dita quantitat e messions. On com lo dit mestre Marçal alcuna de les dites coses no haja curat fer, per tal, en contumàcia e desídia de aquell, lo dit en Bernat Castellar offer e met venals en poder de vós e de la vostra cort, ço és, los béns mobles de casa de aquell, los quals requer que per lo scrivà de la vostra cort sien scrits e annotats, e enaprés sien subastats per lo temps en fur stablit e enaprés sien venuts, per tal que dels preus que de aquells exiran sia feta paga e solució al dit en Bernat Castellar de les dites quantitats e mesions, com axí les dites coses sien per justícia fahedores.

Primo, cinch peces de retaule, cavat menys de pintor. Ítem, in [sic] dites peces altres enguixades. Ítem, hun banchal pintat, larch. Ítem un banch encaxat. Ítem, una taula e hun banch. Ítem, dos cofres pintats. Ítem, hun alcorcí de seure. Ítem, un artibanch de dos caxons. Ítem, hun lit de posts ab sa màrfega e hun matalaf vert. Ítem, una flaçada blancha, e hun altre cofre pintat e hun parell de lançols de li oldans. Ítem, una caxa de pi buyda. Ítem, IIII posts de lit ab una màrfega e hun matalaf blau oldà. Ítem, dues [altres] peces de banchals del retaule de Quart. Ítem, X peces de retaule pintades. Ítem, fon liurat lo dit artibanch de voler del dit en Bernat Castellar a·n Barberà Nadal, fuster, com fos seu propi.

En Berthomeu Avellà, pintor, ciutadà de València, caplevà de poder del saig los béns damunt scrits de casa del dit mestre Marçal. Promès tornar aquells, per aquells o per suma de aquells LX lliures reals de València, sots pena de la meytat. Promès, et cetera. Obligà, et cetera.

Enaprés la dona na Margalida, muller del dit mestre Marçal, protesta que, com los béns sien seus propis e dotals, que negú prejuhí no li·n sie engendrat, ans tot son dret li romanga salvu, et cetera.

Testimonis, en Berthomeu Forner e en Johan Arbespí, pintós.

Placit subastari.

Posthec die mercurii, XIIIa febroarii dicti anni, fuit facta venda dels béns dejús scrits de voler de les parts per Gaspar Eximénez, corredor públich, en públich encant en la forma següent:

Primo, dos còffrens pintats a na Margalida, muller de mestre Marçal, XXX sous. Ítem, hun altre cofre gran pintat a la dita dona, XXI sous.

Ítem, hun matalaf vert oldà a la dita dona, XXX sous.

Ítem, una flaçada blancha vella ab listes vermelles e blaves a la dita dona, XVII sous. Ítem, hun parell de lençols sotils rots a la dita dona, III sous.

Ítem, huna màrfega a la dita dona per VIIII sous, VI.

Ítem, V posts de lit ab sos peus a la dita dona per XXX sous, VI.

Ítem, una caxa buyda de pi a la dita dona per I sou, VI.

Ítem, hun matalaf blau a la dita dona per XII sous, VI.

Ítem, III posts de lit a la dita dona per IIII sous, VI.

Ítem, hun banch encaxat a la dita dona per III sous, IIII.

Ítem, una taula ab sos peus a la dita dona per IIII sous, X.

Ítem, hun altre banch e hun alcorcí de seure a la dita dona per II sous, II.

Fon manat a la dita dona que dins X dies hagués deposat lo preu dels béns per ella comprats.

Die mercurii, XXVIIa febroarii dicti anni, en Goçalbo Pérez, pintor, en loch de la dita dona na Margalida, comprador, a la qual afermà que·ls prestà. Deposà en poder de la cort cinquanta sous dels preus de les dites vendes, los quals de feyt foren donats e delliurats al dit en Bernat, fide de tornador de dret, e […] en Francesch Beneyto, notari de València, present, obligà, et cetera.

Ítem, d’altra part confesà lo dit en Castellar que havia reebuts de la dita compradora XI sous, VI diners per messions executòries.

Et poch ans del dit delliurament foren emparats en poder de la cort los dits cinquanta sous per en Johan Eximeno, notari, procurador de la dita na Margalida, et cetera.

Die iovis, XXVIIIa febroarii dicti anni, en Bernat Castellar acusà la contumàcia a la muller del mestre Marçal com no hagués met tot lo preu en poder de la cort.

Die veneris, XXVIIIIa febroarii dicti anni, Guillem Santmartí, saig, retulit que·ll, de manament del justícia e a instància del dit en Bernat Castellar, en lo dia de dimecres proppassat havia manat a la dita dona compradora que hir, ans de cort partida, hagués mès tot lo dit preu en poder de la cort, la qual respós que li plahia.

145.

1404, febrer. Xàtiva.

Pagament de 220 florins fet per l’abadessa del convent de Santa Clara de Xàtiva a Francesc Serra, pintor, per pintar vuit arcades.

ARV, Clero, núm. 1.723, 2a mà, f. 18v. Gómez-Ferrer, 2006, p. 537.

(…)

Ítem, donà la seyora a estall lo pintar de les VIII arqades a·n Francechs [sic] Serra, segons apar en el full de paper, e donà-li de mans ab ses qolós e argent e envernisat, CCX florins.

Ítem, se à.vengut la seyora ab en Sera de les XCIII biges, present mosèn en Bernat Despug e yo per XLV florins.

Ítem més, dia de senta Lúsia, se à.vengut la seyora de la més obra que li avia fet a la finall de tots los miloraments que en les VIII arqades avia fet, li avia dar la seyora LXX florins de esmena per lo dit melorament, que monta tota la dita qantitat CCCXXV florins.

[Al marge esquerre:] Ítem, fon donada a pintar la fula a I moro […] a·n Sera que […] arqada que fon CCCXII sous, perquè par que montaria en suma lo pintar IIIImXL sous.

146.

1404, febrer, 1. València.

Oferta de béns de la casa de Pere Abelló, resident en Xàtiva, posada per Pere Nicolau, pintor, per fer-li paga de 4 florins i despeses.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 330.

Com dins los X dies peremptoris per vós, honrat justícia, donats e asignats al discret en Ramon Tholosa, notari, procurador d’en Pere Abelló, dins los quals hagués donats a Francesch Avinyó, notari, procurador d’en Pere Nicholau, pintor, quatre florins d’or e les mesions, o dins aquells hagués offerts a la vestra cort béns clars e desembargats, e ço, segons en lo dit manament executori en vestra cort sots kalendari de Xa ianuarii del passat mes de jener fet, les dites coses són largament contengudes. On com no haja curat fer alguna de les dites coses, per tal, lo dit Francesch Avinyó, en lo dit nom, en absència e contumàcia de aquell, offer, met e posa venals en poder vostre e de la vestra cort tants de béns mobles e semovents de aquell e de casa de aquell que basten a la dita quantitat e mesions. Car com lo dit n’Abelló stiga en la ciutat de Xàtiva, requer que per vós sia feta letra al justícia de la dita ciutat in forma solita, com axí sia de justícia fahedor.

En Ramon Tholosa, notari, capliurà tans de béns de cassa del dit en Pere Abelló que basten a pagar los dits quatre florins e les messions. Promès, et cetera. En pena de la meytat obligà.

E lo dit en Ramon Tolosa, en nom de procurador del dit en Pere Abelló, dix que li plahia que anasen per subastats enaxí, et cetera.

147.

1404, febrer, 1. València.

Testimoni d’Andreu Tello, pintor, del pagament de 100 sous de violari de Joan Martorell, canonge de la seu de València, i la seua mare Isabel a Pere Suau, ciutadà de València.

APPV, Notal de Lluís Llopis, núm. 64.

(…)

Testes inde sunt Andreas Tells, pictor, et Iohannes Barceló, parator pannorum, Valentie cives.

148.

1404, febrer, 5. Xàtiva.

Pagament fer per l’abadesa del convent de Santa Clara de Xàtiva a Francesc Serra, pintor, i a un jove de València per pintar dues arcades.

ARV, Clero, núm. 1.723, 2a mà, f. 19. Gómez-Ferrer, 2006, p. 537.

(…)

Ítem, donà la seyora a pintar les II arcades e pintar a Ia gove de València e a·n Serra, e en Pere Sarayana fermansa, e an a pintar la fula de les osqades, e an de abduy ab son argent e qolós LXXX florins, que fan DCCCCoXXXXI sous, II.

149.

1404, febrer, 11. València.

Testimonis de Domingo Torà i Ramon Valls, pintors i ciutadans de València, del deute de 560 sous reconegut per Cristòfol Girbes, fuster, i Francesc de Llorca, paraire, a Pere Tarroja i Jaume Castre, fusters, tots ciutadans de València, de preu de fusta.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

(…)

Testes, Dominicus Thorà et Raymundus Valls, pictores, cives Valentie.

150.

1404, març, 29. València.

Testimoni de Domingo Crespí, il·luminador i veí de València, de l’àpoca de 20 florins signada per Francesca, vídua de Ramon Camella, piquer i ciutadà de València, a Bartomeu Agulladós, veí de València, per raó d’un deute.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

(…)

Testes, Dominicus Crespí, illuminator, et Guillermus Carbonell, neophitus, textor de vels, vicini Valentie.

151.

1404, abril, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 282v.

(…) en Domingo del Port (…).

152.

1404, abril, 15. València.

Procuració de Domingo de la Rambla, pintor, a Joan Marroma, notari.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.211. Cerveró, 1964, pp. 88-89.

Eadem die et anno.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, curator per curiam Valentie in civilibus usque ad sumam CCCorum solidorum, dia presenti, bonis que quondam fuerunt Iohannis Domínguez et Domengam, eius uxor, ac etiam bonis Dominici de la Rambla, agricultoris, et Saurine, eius uxor, et Bartholomei de la Rambla, et Francisce, eius uxor, scienter, dicto nomine, facio, et cetera, procuratorem vos, Iohannem Marromà, notarium, absen tem, et cetera, ad lites, et cetera. Promito habere ratum, et cetera.

Testes, Petrus Pascasii et Petrus Scuder, notarii.

153.

1404, abril, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 286v.

(…) en Domingo del Port (…).

154.

1404, abril, 24. València.

Venda d’una casa en la parròquia de Sant Bartomeu de València feta per Jaume Estopinyà, pintor, a Miquel Arbúcies, notari, tots dos ciutadans de València, per preu de 1.000 sous.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

Arqués, ms. C. 1790; 1982, p. 164. Viñaza, 1889, p. 137.13 Alcahalí, 1897, p. 313.14 Sanchis Sivera, 1912 (3),

p. 300; 1914, p. 41; 1929, p. 7; 1930, p. 69.

Proxime dicta die.

Iacobus Stopinyà, pictor, civis Valentie, scienter, vendo et concedo ac trado seu quasi vobis, discreto Michaeli Arbúcies, notario, civi eiusdem civitatis, presenti, et cetera, quasdam domos meas sitas in parrochia Sancti Bartholomei dicte civitatis, et tenentur sub directo dominio beneficii instituti in ecclesia loci de Olocau per venerabilem Raymundum Escorna, sub invocatione sancti Bartholomei ad censum terdecim solidorum, VI denariorum, beneficiato eiusdem solvendorum annis singulis in festo Omnium Sanctorum, et ad laudimium et faticam, et cetera, et confrontatur cum domibus Dominici Esparcerii, et cum domibus Simonis Johan, et cum hospitio vestro, dicti emptoris, et cum aszucaquo et cum camino Arnaldi Boquer. Iamdictas itaque domos cum suis ingresibus et egresibus, tectibus, parietis et fundamentis a celo in habissum et cum omnibus iuribus, et cetera, sic vobis et vestris vendo et concedo pretio quinquaginta librarum dicte monete, quas omnes a vobis habuisse confiteor numerando, et cetera. Et ideo renuntio, et cetera, et beneficio minoris pretii, et cetera. Dans, et cetera, ad dandum, et cetera, exceptis, et cetera. Salvo tamen semper, et cetera. Ut melius, et cetera. Insuper promitto, et cetera. Promitto etiam, et cetera. Et teneor de evictione. Largo modo, et cetera. Obligans omnia bona mea, et cetera.

Testes, discreti Nicholaus Salvat et Ramus Vitale, notarii, cives Valentie. Sig-[signe]-num discreti Petri de Rius, presbiteri beneficiati dicti beneficii, qui, recepto laudimio sibi pertinenti ratione dicte venditionis, ipsam venditionem, dicto emptori presenti, et cetera, laudavit, concessit et firmavit die sabbati XXVIa dictorum mensis et anni. Salvo tamen semper sibi et suis successoribus in dicto beneficio censu suo predicto in dicto festo solvendo, et cetera, iureque laudimii, et cetera. Presentibus discretis Iacobo Palau et Roderico Cervera, presbiteris beneficiatis in ecclesia parrochiali Sancti Salvatoris Valentie, ad hec pro testibus convocatis.

155.

1404, maig, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 289.

(…) en Domingo del Port (…).

156.

1404, maig, 15. València.

Procuració d’Andreu Tello, pintor i veí de València, a Pere Vinyec, notari, i Ponç Trilles, escrivent, ciutadans de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.671.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.

Die iovis, XVa madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIIo.

Andreas Tello, pictor, vicinus Valentie, constituit procuratores suos discretos Petrum Vinyech, notarium, et Poncium Trilles, scriptorem, civis Valentie, absentis, et utrumque in solidum ita quod conditio primitus negotium ocupantis, et cetera, videlicet, ad ducendum, tractandum, prosequendum et finiendum quascumque causas quas habet et habiturus existit, tam agendo quam defendendo, tam civiliter quam criminaliter, et ad mediam cause, et pro hiis comparendi coram domino rege Aragonum vel eius cancellario, vel iustitie in criminali Valentie aut aliis iudicibus quibuscumque, delegatis et subdelegatis, et cetera; agendi et deffendendi, ponendi, excipiendi, et cetera; denuntiationibus respondendi; literas contestandi; de calumpnia et aliud quodcumque iuramentum prestandum in animam suam, et cetera; testes dandi et dandos; obiendi de iure suo allegandi, protestandi, et cetera; in causis renuntiandi, et cetera; sententias audiendi, apellandi et suplicandi, ac prosequendi apellationes et suplicationes, et cetera; fidantiis et caplevationis persone dandi et eas indemnis servandi, et cetera; largo modo ad causas cum potestatis substituendi, et cum libera et generali administratione, et cetera. Promitens ratum habere, et cetera. Obligando bona sua, et cetera. Item, compromitendi de iure vel amicabili compositionis sub penis, et cetera.

Testes, Benedictus Scoriola, clericus Valentie, et Berthomeo Polo, clericus diocesis Cesaraugustani.

157.

1404, maig, 15. València.

Pagament de 100 florins del mestre racional a Pere Nicolau, pintor, per unes taules per al monestir de Valldecrist.

ARV, Reial Cancelleria, núm. 488, f. 62. Cerveró, 1971, p. 35.

(…)

Ítem, a·n Pere Nicolau, lo pintor, per les taules de la Vall de Jhesuchrist, cent florins.

(…)

158.

1404, maig, 17. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo del Port.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 291.

(…) en Domingo del Port (…).

159.

1404, maig, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla per l’ofici dels freners.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 296.

(…) Freners: en Domingo de la Rambla, en Miquel de Calatayiú (…).

160.

1404, maig, 30. València.

Requeriment als oficials de senyoria fet pel justícia de Gandia de rebre testimonis a Ramon Agualada, notari i veí de Gandia, com a procurador de Girat Coli, sastre del duc de Gandia, en el procés que mena contra Bernat de Vilaür, pintor, marmessor de Guillem Carrasco, sastre de la duquessa.

ARV, Justícia Civil, núm. 795, mà 2, f. 47. Cerveró, 1960, pp. 230 i 255.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCo quarto, die veneris XXXa madii, devant l’onrat en Johan de Claramunt, justícia civil de València, comparech en Girart Coli e presentà a aquell la letra següent:

Als honrats, universes e sengles oficials e loch de senyoria tinents als quals la present pervendrà e presentada serà, de nós, en Francesch de Bellprat, justícia de la vila de Gandia, salut e honor. La saviesa de cascun de vós certificam que en lo dia present denant nos és stada proposada demanda per lo discret en Ramon Agualada, notari, vehí vostre, procurador de mestre Girat Coli, sartre del senyor duch, contra en Bernat Vilaür, marmessor del derrer testament d’en Guillem Carrasquo, sartre de la senyora duquesa, quondam, sobre la qual demanda lo dit en Ramon Agualada ha volgut produhir testimonis dins les jurediccions de cascú de vós habitans, requirent-nos fos scrit a vós ut infra. Per tal, instant e requirent lo dit en Ramon Agualada, nomine antedicto, vós e cascú de vós en deute de justícia requerim e de part nostra afectuosament pregam que en loch nostre e per nós rebats eo per scrivans vostres rebre façats al dit en Ramon Agualada tots aquells testimonis que denant cascun de vós o dins jurediccions de cascú de vós produhir volrà, lo procés de la qual a vós, ensemps ab la present clos e sagellats, trametem, los dits e deposicions dels quals testimonis com per vós o l’altre de vós rebuts seràn, a vós, si plaer vostre serà, closes e sagellades trametrets, certificant-nos de la vida, fama e condició dels dits testimonis, e quina o quanta fe a lurs dits per nós porà ésser atribuïda. E lo primer de vós qui lo dit proces obrira, torn aquell a cloure e sagelar, fahent menció de la ubertura e clausura de aquell. E per vós e cascú de vós coses semblants e majors som prests conplir, justícia antecedent. Data Gandie, XXIIIa die mensis madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoquarto.

E, presentada la dita letra, encontinent lo dit honrat justícia manà rebre al dit presen tat tots los testimonis que produhir e donar volgués sobre la dita demanda e capítols de aquella.

E, fetes les dites coses, noresmenys lo dit honrat justícia manà fer la letra responsiva següent:

Al honrat, lo justícia de la vila de Gandia o a son lochtinent, de nós, en Johan Clara-munt, justícia civil de València, salut e honor. Devets saber que en virtut de una letra vostra a universes e sengles oficials directa, data en lo dit loch a XXIII del mes e any presents e dejús scrits, e presentada a nós per en Gerart Coli ensemps ab un procés d’una demanda, clos e sagellat a XXX dels dits mes e any, de fet manà rebre e fer rebre al dit presentat hun testimoni dumtaxat sobre la dita demanda, del qual a vós clos e sagellada trametem ensemps ab la present patent, certificant-vos que·l dit deposant és hom de bona fama, vida e conservació e tal que a la sua deposició per vós fe plenera pot e déu ésser atribuïda, oferint-nos prests fer per vós semblants testimnis e majors, justícia migançant. Data Valentie, XXX die madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIIo.

161.

1404, maig, 31. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 299.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

162.

1404, juny, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 300.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

163.

1404, juny, 12. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 301v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

164.

1404, juny, 18. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 302v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

165.

1404, juliol, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 305v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

166.

1404, juliol, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 308v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

167.

1404, juliol, 16. València.

Compromís de Bernat Riera, barber, i Domingo Crespí, il·luminador, ciutadan de València, de pagar a Jaume Martí, cent lliures restants de les 200 lliures de dot de Violant, vídua, germana del dit Bernat Riera.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235. Ramón, 2007, p. 180, núm. 4

Die mercurii, XVIa iulii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quarto.

Nos, Bernardus Riera, barbitonsor, et Dominicus Crespí, illuminator, cives Valentie, ex certa scientia convenimus et promittimus ambo simul et uterque nostrum insolum, pacto speciali et solempni stipulatione vobis, Iacobo Martí, presenti, quod illas centum libras monete regalium Valentie restantes vobis ad solvendum ex illis ducentis libras dicte monete, quas Violans, vidua, soror mei, dicti Bernardi Riera, promisit vobis, dicto Iacobo Martí, civi Valentie, sponso suo, in et pro dote ac nomine dotis ipsius Violantis, solvimus ac delliberabimus vobis modo quo conventum est in dotalitio instrumento, scilicet, mille solidos in peccunia numerata et alios mille in una vel duabus vineis valentibus, ad notitiam duorum proborum espertorum, ipsos hinc ad festum Sancte Crucis mensis septembris vel centum libras in peccunia numerata. Quod nisi fecerimus aut alter nostrum fecerit, volumus pacto speciali incidi penam quinquaginta florenos dicte legis, que pena comittatur ipso facto trasacto termino supradicto. Et de qua pena simul vel divisum cum debito principali possit fieri exequtio per quemcum iudicem, et cetera. Promittimus restituere missiones, et cetera. Et ego, dictus Iacobus Martí, promitto vobis, dictis Bernardo Riera et Dominico Crespí quod a prima die dominica proxime sequentia in tres septimanas faciam et solepnitzabo matrimonium meum cum dicta Violante et aliter complevero cum effectu. Quod nisi volo, pacto speciali vallato stipulatione solempni incidi penam aliorum quinquaginta florenos de bonis meis vobis et vestris applicandorum, dandorum et solvendorum vobis et vestris, et cetera, que pena sine accusatione, et cetera. Et de quo possit fieri exequtio et cetera. Promitentes restituere missiones, et cetera. Et pro predictis obligamus nobis invicem omnia bona nostra, et cetera. Renuntiantes, et cetera.

Testes honorabilis Iohannes de Mora, presbiter, rector ecclesie Sancti Iohanis Morelle, et Pascasius Canyada, sartor, et Bernards Castellar, batifulla, cives Valencie, et Iacobus Falç, cotonerius.

168.

1404, juliol, 28. València.

Procuració de Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, a Nicolau Salvat, notari i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Die lune, XXVIIIa iulii.

Petrus Nicholau, pictor, civis Valentie, scienter constituo et ordino procuratorem meum vos, discretum Nicholaum Salvat, notarium, civem eiusdem, presentem, et cetera, ad litem et cetera, procuratores substituen dum. Promittentes, et cetera.

Testes, discretus Berengarius Mercer, notarius, et Iohannes Dezpuig, tintorerius, cives Valentie.

169.

1404, juliol, 31. València.

Testimoni de Domingo Crespí, il·luminador i ciutadà de València, de la procuració de Guillamona, dona de Jaume Crespí, llaurador de Burjassot, a Francesc Oliver i Jaume Castelló, notaris i ciutadans de València.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

(…)

Testes huius rei sunt venerabilis Dominicus Miquel, bacallarius in legibus, habitator ville Sancti Mathei, et Dominicus Crespí, illuminator, civis Valentie.

170.

1404, agost, 30. València.

Pagament de 50 florins fet per Joan Garcia, draper i ciutadà de València, a Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per raó d’un retaule destinat a l’església del lloc de Sarrió.

APPV, Notal de Lluís Llopis, núm. 64.

Sanchis Sivera, 1914, p. 33. Cerveró, 1963, p. 137.

Die sabbati, XXXa mensis augusti anno predicto.

Noverint universi quod ego, Petrus Nicholau, pictor, Valentie civis, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabili Iohanni Garsie, draperio, Valentie civi, absenti ut presenti, quod dedistis et solvistis mihi voluntati mee numerando quinquaginta florenos auri de Aragonia ex illa peccunie quantitate quam habere debeo ratione illius retrotabuli quod de presenti facio ad opus et pro ecclesia loci de Sarrió, prout in instrumento inde facto in posse notarii infrascripti largius habetur. Et quia hec est rei veritas, renuntians scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate, non habite et recepte a vobis ut predicitur et doli, facio vobis fieri per notarium infrascriptum presentem apocam de soluto. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt discreti Iacobus Monfort et Iohannes Perpenyà, notarii, Valentie cives.

171.

1404, setembre, 24. València.

Contracte d’afermament de Lluís Mínguez, fill de Domingo Mínguez, fuster de València, amb Guillem Escoda, pintor de València, durant sis anys.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.211.

Arqués, ms. C. 1790; 1982, p. 164. Viñaza, 1889, p. 137. Alcahalí, 1897, pp. 312-313. Sanchis Sivera, 1912

(3), p. 299; 1914, p. 40; 1929, p. 6; 1930, p. 68.15

Eadem die et anno.

Dominicus Mínguez, fusterius Valentie, scienter et gratis, cum hoc publico instrumento afirmo et mito vobiscum, Guillermo Scoda, pictori eiusdem, presenti, Ludovicum Mínguez, filium meum, hic ad sex annos primo venturos, et cetera, ad faciendum omnia precepta vestra licita et honesta, ita tamen quod teneamini ipsum providere in et de cibu, potu, vestitu et calciatu ut sua interest, tam infirmitate quam in sanitate, ipse vero emen-dante vobis tempore infirmatis. Et finitis dictis sex annis, facere sibi quandam gramasium, sacum, capucium et caligis de IX ad X solidos pro alna. Et sich promito quod faciam dictum Ludovicum per dictum tempus stare, servire et a servitio vestro non recedet. Et quod si fecerit, promito ipsum meis propriis sumptibus inquirere et in vestrum servitium reducere, et vel vos possitis vestra propria auctoritate capere vel capi facere, et cetera. Et si aliquod malum, et cetera, vobis seu bonis vestris intulerit quod absit totum illud vobis et vestris solvere promito. Et pro hiis obligo bona mea, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Guillermus Scoda, acceptans dictum Ludovicum in dicipulum meum ac omnia et singula supradicta, promitto attendere omnia et singula supradicta, et cetera. Et pro hiis obligo bona mea, et cetera.

Testes, Bernardus Vallseguer et Dionisius Cervera, notarium, Valentie cives.

Die lune, XXVII iulii anni MiCCCCi quinti, predictum instrumentum fuit cancellatum de voluntate dictorum Dominici Mínguez et Guillermi Scoda, eo quia quisque est contentus per pactum quod dictus Dominicus recuperaret dictus Ludovicus.

Testes, Guillermus Castelló, presbiter beneficiatus in sede Valentie, et Iohannes Cardona, civis eiusdem.

172.

1404, setembre, 25. València.

Contrate signat entre Marçal de Sas i Gonçal Peris, pintors d’imatges i de retaules, veïns de València, i Pere Torrella, ciutadà de València, per a la confecció d’un retaule segons un dibuix preexistent.

APPV, Protocol de Joan de Sant Feliu, núm. 25.864.

Alcahalí, 1897, p. 208. Sanchis Sivera, 1928, p. 52. Cerveró, 1963, p. 154; 1964, p. 108.16 Aliaga, 1996, p. 141.

Magister Marçal de Sas et Gondisalvus Péreç, pictores ymaginum sive retabulorum, vicini Valentie, gratis et scienter, pacto speciali inter vos, venerabilem Petrum Torrella, civem civitatem predicte, et nos initum et hic apositum, promittimus ambo insimul et uterque nostrum in solidum depingere vobis, eidem Petro Torrella, presenti et acceptanti, quoddam retabulum de figuris et istoriis designatis in medio folio papiro toschani in posse subscripti notarii, contenti depictum de auro finis coloribus.

Eadem die, magister Marçal de Sas et Gondisalvus Péreç, pictores imaginum sive retabulorum, vicini civitatis Valentie, gratis et scienter, ambo insimul confitemur et in veritate recognoscimus vobis, venerabili Petro Torrella, civis civitatis predicte, presenti, et vestris quod solvistis nobis plenarie numerando nostre omnimode voluntati decem florenos auri de Aragonia in solutum prorate illorum triginta florenos dicte legis, pretio quarum nobis depingere debemus ac promisimus.

173.

1404, octubre, 10. València.

Contracte d’aprenentatge de Bernat Llopis, fill de Martí Llopis, veí difunt de València, amb Miquel Gil, pintor i ciutadà de València, durant cinc anys.

APPV, Notal de Jaume Blanes, núm. 1.310. Cerveró, 1963, p. 103.

Die lune, Xa mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo quarto.

Manfrè de Romaní, alias Scrivà, domicellus, habitator civitatis Valentie, tamquam tutor et curator dato et assignato persone et bonis Martini et Bernardi Lòppiz, filiorum quondam Martini Lóppez, vicini dicte civitatis, defuncti, prout de tutela et cura iamdictis constat per publicum instrumentum actum Valentie in curia civili eiusdem civitatis sub kalendario de [en blanc] die mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo [en blanc], in quoquidem instrumento est michi atributa potestas ad infrascripta facienda, prout in ipso serie suis explicatur, scienter et gratis, nomine antedicto, cum presenti publico instrumento afirmo et mitto vobiscum, Michaele Gil, pictore, cive predicte civitatis, presente, hinc ad quinque annos primo venturos et continue completos dictum Bernardum López, filium dicti Martini López, ad addiscendum vestrum officium pictoris et ad faciendum omnia precepta vestra licita et honesta die ac nocte iuxta sui posse. Ita tamen quod vos teneamini ipsum, sanum vel infirmum, existentiam providere in et de cibu, potu, vestitu et calciatu ut sua interest, ipsum vero restituente et emendante vobis tempore dicte infirmitatis. Et finitis dictis quinque annis, facere sibi quandam gramasiam, sacum, capucium et caligas panni novi, valentis de novem ad decem solidos pro alna. Et sic promito, nomine predicto, quod faciam [vobiscum] per dictum tempus stare, servire et obedire dictum Bernardum López et in servitio vestro non recedet neque fugiet, quod, si fecerit, promito ipsum, sumptibus et expensis dictarum tutele et cure, inquirent et in dictum suum servitium redire, vel vos, si volueritis, valeatis ipsum capere vel capi facere et in dictum vestrum servitium reducere tantum et tamdiu in eodem detinere quousque vobis restituere totum tempus per ipsum vobis defectum et dampnum culpa sui vobis illatum. Et si aliquid malum vel dampnum vobis sive bonis vestris intulerit, quod absit totum illud quantumcumque sit vel fuerit vobis et vestris solvere, restituere et emendare promito de bonis dictarum tutele et cure una cum dampnis, gravaminibus, interesse et expensis que et quas pro predicta habendis et obtinendis, sustitueritis ac feceritis vostre omnimode voluntati, super quibus credatur inde vobis et vestris solo sacramento, quod nunc pro tunc et econtra vobis et vestris deffero et prodelato ex pacto habeatur sine testibus et alia probatione. Et pro supradictis omnibus et singulis complendis, tenendis et attendendis, obligo personaliter dictum [Bernardum] López et omnia bona dictarum tutele et cure, mobilia et immob[ilia], habita et habenda. Ad hec autem ego, dictus Michael Gil, acceptans […] a vobis, dicto honorabili Manfrè de Romaní, alias Scrivà, dictum Bernardum [López] in discipulum meum ad dictum tempus ac in forma et conditione […], promito […] bona convenio predicta omnia et singula sic attendere, […] complere ac per vos supradicta sunt et narrata sub obligatione omnium bonorum [meorum], mobilium et immobilium, ubique habitorum et habendorum. Quod est actum Valentie, Xa die mensis novembris.

Testes huius rei sunt Petrus Çanon, cursor auricle, et Rodericus de la Sart, scutifer, vicini Valentie.

174.

1404, octubre, 18. València.

Pagament de 40 florins fet per Andreu Martí, notari d’Almassora, a Pere Soler, il·luminador de llibres i ciutadà de València, per il·luminar un saltiri d’Antoni Satorra, mercader de Tortosa.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Sanchis Sivera, 1914, p. 41; 1929, p. 8;17 1930, p. 70. Ramón, 2007, p. 181, núm. 42.

Die sabbati, XVIIIa octobris anno a Nativitate Domini MCCCCo quarto.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Solerii, illuminator librorum, civis Valentie, ex certa scientia confiteor et recognosco vobis, discreto Andree Martini, notario Almaçore, presenti, quod ratione illuminationis quodam psalterii venerabili Anthonii Çatorra, mercatoris, civis Dertuse, quod illuminavi loco et vice ipsius Anthonii Çatorra, dedistis et solvistis michi ad meam voluntatem omnimodam numerando quadraginta florenos auri de Aragone. Et quia hec est rei veritas, renuntians scienter exceptioni non numerate et non soluta peccunie et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis fieri de predictos quadraginta florenos presens apoce instrumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc Valentie, XVIII die octobris anno a Nativitate Domini MoCCCCoIIIIo. Sig-[signe notarial]-num Petri Solerii predicti, qui hec concedo, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Nicholaus Ferrer, et Vincencius de Sancta Maria, sellerii, cives Valencie.

175.

1404, octubre, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 318.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

176.

1404, octubre, 31. Gandia

Pagament de 110 sous del dispenser d’Alfons el Vell, duc de Gandia, a Guillem Vives, fuster de València, de senyal del retaule de fusta que ha fet per a la capella del monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

ARV, Mestre Racional, núm. 9.587, quadern 1, f. 36.

Ítem pos, en data que doní a·n Bernat Oliver, draper de la vila de Gandia, per certes obres que li ha manades fer lo senyor duch: Primo, per un cancel de fusta que ha fet fer a la porta de la cambra de la guardaroba de la vila de Gandia sobre la capella, CXVII sous, XI diners. Ítem, per XIIII alnes de drap de lana blanch que de aquell comprà, a raó de VI sous, VI diners per alna, XCI sous. Ítem, per V alnes, III palms de drap de lana blanch per als cots de les cerques de les nétes del dit senyor a raó de VI sous, VI diners per alna, XXXVII sous, IIII diners. Ítem, brestagué e pagà a·n Guillem Vives, fuster de València, per senyal de retaule de fusta que per aquell féu fer per obs de la capella del monestir de Sent Jerònim de terme de Palma, CX sous. Les quals quantitats prenen en suma de treens cinquanta sous, tres dinés. E à-n’i cautella donada en la vila de Gandia lo derer dia de octubre anny MCCCCIIII.

177.

1404, novembre, 8. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor de València, del nomenament de Vicent Cavaller com a subdelegat de lloctinent de la governació dellà el riu Uixó o de la Plana.

ARV, Protocol de Guillem Mir, núm. 1.493.

(…)

Testes, Vincentius Balaguer, ville Gandie, et Bernardus Godal, pictor Valentie.

178.

1404, novembre, 13. València.

Testimoni de Guillem Estrany, pintor de València, de l’àpoca de 90 sous signada per Garcia de Port, notari, a Saat Aldogaiat de Mislata, part del preu del lloguer d’un tros de terra plantat d’alfaç.

ARV, Protocol de Guillem Mir, núm. 1.493. Cerveró, 1964, p. 116.

(…)

Testes, discretus Franciscus Soler, notarius Valentie, et Guillermus Estrany, pictor Valentie.

179.

1404, novembre, 14. València.

Contracte signat entre Pere Nicolau, pintor i veí de València, i Gil Sánchez de les Vaques, draper i veí de Terol, per a la factura d’un retaule sota l’advocació de sant Joan Baptista per a l’església de Sant Joan de Terol per preu de 475 florins.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

Arqués, ms. C. 1790; 1982, pp. 150-153.18 Viñaza, 1889, p. 108. Alcahalí, 1897, pp. 227-228.19 Sanchis Sivera, 1912 (2) pp. 243-245; 1914, pp. 33-35; 1928, pp. 56-60; 1930, pp. 57-60.

Die veneris, XIIIIa novembris.

In Christo nomine. Nos, Egidius Sànxez de les Vaques, draperius, vicinus civitatis Turoli, ex parte una, et Petrus Nicholay, pictor, vicinus Valentie, ex parte altera, considerantes inter nos de et super opere seu factione illius retabuli quod ego, dictus Egidius, volo per vos, dictum Petrum Nicholay, fieri pro et ad oppus ecclesie Sancti Iohannis Babtiste dicte civitatis Turoli de ystoria ipsius beati Iohannis Babtiste, fore concordata facta et conventa capitula que secuntur:

Los capítols dejús contenguts deuen ésser servats e complits entre Gil Sànxez de les Vaques, draper de Terol, e en Pere Nicholau, pintor de la ciutat de València, de la part altra, sobre la obra e confecció del retaule principal per a la esgleya de Sent Johan Babtiste de la ciutat de Terol.

Primerament, lo dit en Pere Nicholau és tengut a fer un retaule al dit Sànxez de la ystòria de sant Johan Babtista de l’ample de XXIII palms, ultra les polseres, e de alt tant com per rahó haja mester. E que y sia tengut fer pus belles polseres, e que lo dit retaule sia lo pus bell e pus bé acabat de fusta que algun altre retaule de València, ab son bell e solemne tabernacle, segons la mostra per aquell liurada als obrers de la parròquia de Sancta Creu de la ciutat de València. Lo qual lo dit en Pere Nicholau sia tengut de donar la fusta, e claus e totes coses necessàries, e fer serrar e fer obrar de fusta a·n Serra o aquell qui ha obrat lo retaule de la dita església de Senta Creu, e que sia punt a punt obrat de fusta segons aquell de fullaces e de totes coses necessàries al dit retaule.

Ítem, que quant lo dit retaule serà acabat perfetament ab lo tabernacle de fusta, ell bastirà aquell en la eclèsia que·l dit Gil volrà en la ciutat de València, e aquell mostrarà al dit Gil Sànxez, o a qui ell se volrà o a qui veure lo volrà, ans que comence aquell de enguixar ni de endrapar, ni de metre alre sobreposat,20 en manera que lo dit Gil Sànxez, o aquells qui ell volrà, puxen del·liberar ab aquells menestrals e altres persones que a ell serà vist si lo dit retaule ha les perfeccions de la dita mostra donada als dits obrers de la dita eclèsia de Senta Creu. E si lo dit Gil Sànxez e obrers, o aquells qui ell volrà, veuran e trobaran que res hi fa adobar o a defer o a refer, que lo dit en Pere Nicholau a son cost e messió ho sia tengut fer. E que jamés no comence a pintar ni a·nguixar aquell tro lo dit Gil Sànxez e pintors, o aquells qui ell volrà, hajen acordat aquell estar a lur guisa, sots pena de cent florins dels béns del dit en Pere Nicholau applicadors al dit Gil Sànxez. E ultra açò, si lo dit en Pere Nicholau recusarà adobar o esmenar lo dit retaule axí com li serà dit per los dits Gil Sànxez e obrers, que aquell del preu del dit retaule dejús declarador puxen fer adobar e refer aquell a lur coneguda.

Ítem, que aprés que lo dit retaule e tabernacle serà perfetament acabat de fusta, e aquell serà vist e regonegut segons dit és e serà com ésser deu e no abans, lo dit en Pere Nicholau encolrarà, endraparà, e enguixarà e apparellarà tant perfectament com fer se puxa ni deja del millor drap nou que fer se puxe e de la millor aygua cuyta que fer se puxe, en manera que la obra sia ferma e duradora a son cost e messió, en manera que no haja esmena alcuna en aquell, e aquell meta a punt fins a deboxar. E d’aquí avant no passarà fins los dits Gil Sànxez e obrers per aquell deputats hajen del·liberat e·l manen que·l pinte la ystòria de sant Johan.

Ítem, aprés que lo dit retaule e tabernacle serà deboxat e per lo dit en Pere Nicholau o per altre pintor, segons dit és, que jamés lo dit en Pere Nicholau no començarà a metre algunes colors en aquell tro a tant que lo dit Gil Sànxez, obrers e diputats per aquell hagen vist e regonegut aquells si·ls altarà. E si acordaran que res s’i deja adobar ni mudar, que allò lo dit en Pere Nicholau mudarà e adobarà, e farà mudar o adobar, segons dit és en lo pròxim insert capítol, sots la pena e condicions en aquella proposades.

Ítem, aprés les coses desús dites seran feytes e no abans, lo dit en Pere Nicholau laurarà lo dit retaule totes aquelles que a ell aquell faran a donar del pus fin or e durable que trobar se puxa, e aprés procehirà en acabar lo dit retaule e tabernacle axí perfetament com mils e pus perfetament se puxa fer, e ab adzur d’Acre en aquells lochs on sia necessari e ab les pus fines e perfetes colors que trobar se puxen.

Ítem, que totes les filloles del tabernacle e ymatges sien d’aur fide florí de Florença, e dins lo dit tabernacle de adzur d’Acre del pus fique trobar se puxa e durable, en manera que lo dit tabernacle sia axí acabat com acabar se puxa sens alcuna esmena a coneguda dels obrers diputats.

Ítem, que les filloles, campes de talla, tabernacle, banchs, sotsbanchs e polseres sien daurades del pus fin or e durable que trobar se puxa. Açò sia entès que lo dit pintor sia tengut acabar lo dit retaule e posar aquell a son cost e messió, donant la fusta e clavó necessària sens pus en la eclèsia de Sent Johan babtista de Terol. E que lo dit en Pere Nicholau sia tengut de anar a la dita ciutat de Terol a son cost e messió, salvant que yo, graciós, li vull fer la messió de anar e estar en Terol e aquell posar e asentar aquell. E que sia acabat ab les pus fines colors e ab lo pus fin or durable que trobar se puxa, e que sia lo pus perfet e acabat retaule, axí de fusta com de pinzell, que a present se trobe en la ciutat de València o almenys sia a tal com lo retaule que·s fa en la dita eclèsia de Santa Creu o plàcia al dit Gil Sànxez e obrers per aquell diputats los plàcia, e sinó, que no sie tengut de pagar la obra del dit retaule fins que les alte e estiga a lur guisa e plaer.

Ítem, és convengut entre lo dit Gil Sànxez e en Pere Nicholau, pintor, haja de preu del dit retaule ab les perfeccions, coses e condicions sobredi tes, e no sens aquelles o alguna de aquelles, posat en lo loch on estar deu, axí com estar deu, quatre-cents setanta-cinch florins d’or comuns d’Aragó, los quals haja lo dit pintor e no abans lo dia que lo dit retaule partirà de València per levar-lo a Terol. [E] que lo dit Gil Sànxez li sia tengut de donar al dit en Pere Nicholau en València quatre-cents florins d’or comuns d’Aragó, e lo restant en Terol com serà lo dit retaule posat e estarà a guisa del dit Gil Sànxez, aprés que lo dit retaule serà mès ab son tabernacle, segons que estar deu. Lo qual haja haver acabat perfetament, segons dit és, e posat aquell en lo loch on deu estar dins dihuyt mesos contadors del quinzèn dia del present mes de noembre de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist de MoCCCC quatre, sots pena de cent florins d’or comuns d’Aragó dels béns del dit en Pere Nicholau al dit Gil Sànxez aplicadors e pagadors.

Ítem, que lo dit Gil Sànxez sia tengut pagar los dits quatre-cents florins al dit en Pere Nicholau e tota l’altra quantitat en los térmens e manera en los prop capítols explicats, sots pena de cent florins d’or d’Aragó applicadors al dit en Pere Nicholau. E a solució de les dites quantitats, sia compel·lit lo dit Gil Sànxez e puxa ésser feta execució per lo jutge seglar que·l dit en Pere Nicholau elegirà. E axí matex, que lo dit en Pere Nicholau puxa ésser compel·lit per lo jutge seglar que·l dit Gil Sànxez elegirà dins en la ciutat de València a execució e solució de les dites penes, en cas que aquelles se cometessen e lo dit Gil Sànxez les volgues exhegir.

Ítem, que si en los presents apparen o apparran algunes coses obscures o ambígües, la interpretació e determenació de aquelles pertanga al dit Gil Sànxez, o als obrers o diputats per ell, e no a alguna altra persona.

Ítem, que com lo dit retaule sia acabat, que lo dit Gil Sànxez, o aquell que ell volrà, sia tengut de reebre lo dit retaule bell e acabat e no abans. E que lo dit Gil Sànxez sia tengut de fer-lo levar de Terol a son cost e messió, donant cordes e lançols e cubertes ab què lo dit en Pere Nicholau lo ligue per manera que vaja bé.

Ítem, que com lo dit en Pere Nicholau haurà acabat lo dit retaule e serà content dels CCCCLXXV florins que·ll deu haver del dit retaule, e lo dit Gil Sànxez serà content e pagat del dit retaule e serà asentat, que lo dit en Pere Nicholau sia tengut fer definició al dit en Gil Sànxez e lo dit Gil Sànxez al dit en Pere Nicholau, e que romanguen absolts lo hu de l’altre.

Quequidem capitula per nos visa, recognita et ut premitittur conventa et concordata, laudantes, ratificantes et confirmantes, promitimus et convenimus in bona fide alter nostrum alteri et alter alteri adinvicem et vicisim, ipsa capitula et omnia et singula apponita et contenta in eis a prima linea usque ad ultimam et ea omnia iuxta ipsorum serie per nos attendenda et complenda firmiter attendere et complere et non contrafacere vel venire nec facere venire ullo modo, causa vel etiam ratione. Volentes etiam quod casu quod fieri debeat executio, prout in quodam capitulo predictorum continetur, fiat ipsa executio per quemcumque iudicem laycum per alterum nostrum requirentem, eligendum prout in eodem capitulo continetur, cuius foro nos submitimus proprio foro, quo ad hec renuntiantes sine aliqua libelli oblatione, et cetera, sed realiter et de facto prout in executionibus fiscalibus est fieri usitatum, omni ordine iudiciario pretermisso, non obstantibus quibusvis foris, iuribus et auxiliis in contrarium venientibus, quibus renuntiamus penitus ex certa scientia et cum presenti. Et pro premissis omnibus et singulis per nos tenendis, et cetera, obligamus alter alteri adinvicem et vicissim omnia bona et iura nostra, et cetera, mobilia, et cetera.

Testes, Iohannes Soler, textor, et Bernardus Deuslosab, parator pannorum, cives Valentie.

Posthec, die veneris, X iunii anno CCCCoVIIo, Petrus Martí, parator Valentie, procurator dicti Egidii Sanxes cum speciali mandato, constat instrumento publico acto Turolii VIa madii proxima dicti anni, clauso per Dominicum Pérez de Ochova, notarium, et Petrus Nicholay, confiterunt se contentos de predictis, voluerunt dictum instrumentum cancellari.

Testes, discretus Iacobus Falomir, notarius, et Iohannes Mercer, sederius, cives Valentie.

180.

1404, novembre, 15. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 319v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

181.

1404, novembre, 20. València.

Àpoca de 7 florins signada per Francesc Real, daurador i ciutadà de València, a Caterina, vídua de Joan Làtzer, llaurador de Rascanya, per raó de certs treballs realitzats en afers de la dita Caterina.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.027.

Die iovis, XX novembris.

Franciscus Real, daurator, civis Valentie, scienter confiteor vobis, domine Caterine, uxor quondam Iohannis Làzer, agricole, comoranti in alcharea de Rescanya, orte dicte civitatis, presenti, et cetera, quod solvistis et dedistis michi voluntati mee numerando in presentia notarii et testium subscriptorum, septem florenos auri comunes Aragonia de et pro laboribus per me sustentis pro vobis in diversis negotiis et factis vestris a toto preterito tempore usque nunch. Unde renuntio, et cetera. Absolvo et difinio vos et vestros omniaque bona et iura vestra, et cetera, ab omni questione, et cetera, quam contra vos et bona vestra facere posse, tam ratione predicta quam alia quamvis causa seu ratione, a dicto preterito tempore usque in presenti die, faciens vobiscum bonum fine et pactum firmissum de non petendo vel conveniendo vos vel vestris ac bona vestra, et cetera. Ulterius pro premissis seu alia ullo modo michi et meis imponens silencium sempiternum, ut melius, et cetera.

Testes, discretus Iacobus de Vallseguer, notarius, et Iohannes Maçana, conversus, cives Valentie.

182.

1404, desembre, 13. València.

Testimoni de Bernat Salom, pintor de València, del pagament de 2.000 sous fet per Domingo Valero, flaquer de València, a Ramon Falcó, brunater i veí de València, per raó del dot de Caterina, filla del dit Domingo.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.211.

(…)

Testes, Bernardus Çalom, pictor, et Martinus de Signa, panniparator Valentie.

183.

1404, desembre, 16. València.

Testimoni de Vicent Massana, pintor de València, de la confirmació feta per Joan Guerau, prevere de l’església de Sant Bartomeu de València, de la venda d’un tros de terra campa sota el domini del benefici de l’Assumpció de Santa Maria.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.211.

(…)

Testes, Iohannes Yvanyes, cursor, et Vincentius Maçana, pictor, Valentie vicini.

184.

1405, gener, 5. València.

Testimoni de Joan Albespí, pintor de València, del lliurament de 2.300 sous fet per Pere Martí, pre -vere, habitant de València, a Jaume Campgalí, candeler, i a la seua dona Caterina, preu del carregament d’un censal de 191 sous i 8 diners.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 23.179.

(…)

Testes, Iohannes Albespí, pictor, et Ferdinandus de Calataiubio, scutiffer, Valentie degentes.

185.

1405, gener, 9. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 334.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

186.

1405, gener, 11. València.

Àpoca de 600 sous signada per Joan de Burgos, pintor i ciutadà de València, a la seua dona Caterina.

APPV, Protocol de Joan Perpinyà, núm. 21.884. Cerveró, 1963, p. 77.

Die dominica, intitulata XI ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo quinto. Iohannes de Burgos, pictor, civis Valentie, confessus fuit et recognovit in veritate se habuisse a dompna Caterina, sponsa sua, absenti, per manus Nicholau Perpiniani, agricultoris Valentie, presentis, XXX libras [regalium Valentie] isto modo, scilicet, XV libras in de]nariis numeratis et XV in raubis ipsa […] valentibus. Et quare rei veritas, et cetera.

Testes, Iohannes Blay, piscator, et Iohannes Tàrraga, magister operis ville.

187.

1405, febrer, 14. València.

Albarà del racional de la ciutat de València per raó dels treballs fet per Pere Nicolau, pintor.

AMV, Certificacions del racional, q·q-2.

Disapte a XIIII de febrer, any MCCCCV.

Sènyer en Berthomeu Cerdà, sertefich-vos com per mans d’en Pere Nicolau, pintor, són estades despeses vint-tres lliures, tres sous, deu diners per manament verbal dels honrats jurats de la ciutat, ço és, en XX penons que à feyts de cendat ab flocadura e cordons de seda groch e vermells per obs dels caps de L que los honrats jurats an feyts d’aquells DCCC hòmens de les paròquies e ravals de la ciutat als quals an donat huna lança longa a cascú, e més per CC balestés. Per què costen, primerament, lo cendat, V lliures, XII sous, VI diners; seda e fer la flocadura e cordons ab les mans, VIII lliures, IX sous, IIII diners; per talar e cosir a tres costures los dits penons, flocadura, VIIII lliures, II sous. De les quals à donat compte devent, per què, si us plaurà, farets-ne albarà dreçat a l’honrat en Ramon de Salas, clavary, per tal que les dites XVIIIIo lliures, XI sous, X diners puxen héser pagades al dit Pere, he li sia feyt compliment ab ço que li aurà bestret. Fet lo damunt dit dia e any.

Johan Suau, racional.

188.

1405, febrer, 20. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 335v.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

189.

1405, març, 7. València.

Contracte signat entre Maciana, vídua de Martí López d’Esparsa, habitant de València, i Pere Nicolau, pintor i veí de València, per a la factura d’un retaule sota l’advocació de sant Macià i sant Pere per a l’església d’Onda per preu de 900 sous.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 23.179.

Sanchis Sivera, 1914, p. 33; 1930, p. 57. Llanes, 2004, pp. 93-95.

Die sabbati, septima martii anno predicto CCCCo quinto.

Ego, Petrus Nicholai, pictor, Valentie civis, gratis et cetera, ex con ven tione et pacto inter vos, venerabilem dominam Macianam, uxorem quondam honorabili Martini Lóppez d’Esparça, habitatricem Valentie, et me initis et conventis super infrascriptis, promitto, et cetera, vobis, dicte domine, presenti, et vestris facere quoddam retrotabule de ligno de pi, sicco et bono, ipsuique depingere bene et decenter, ut moris est, ita bene et si melius non peius sint retrotabulum per me factum similiter et depictum et iam positum in quodam altare in sede Valentine sub invocatione sanctarum Clare et Elizabet, quodquidem retrotabulum per me pro vobis fiendum depingere habeam de et sub invocationibus beatorum Matie et Petri martiris. Item, quod sit de latitudine XI palmorum et de longitudine XVI palmorum et medii cum scanno. Item, quod in dicto scanno in medio sit depicta ymago Iesuchristi iam passi quod vocatur la Pietat, et ad latera beata Maria et beatus Iohannes evangelista. Et postmodum sancta Caterina, santus Iacobus maior, sancta Lucia, sanctus Vincentius, sancta Agnes, sancta Ursola et sanctus Petrus et sanctus Paulus, apostoli, partiti, videlicet, unus masculus cum una femina. Item, in punta altiori in media dicti retro ta buli quod sit Christus qui descendit de cruce, prout est in dicto retrotabulo Sancte Clare. Item, quod sit cum suis polseres depictas d’atzur d’Alamanya et de argento colrat et ab texels enbotits. Quod dare promitto, et cetera, factum et perfectum cum effectum ac possitum meis propiis missionibus et expensis in ecclesia ville Onda in capella constructa pro quondam patrem vestri, dicte domine. Quo facto, ut predicitur, mihi dare teneamini vel meis pro laboribus omnibus dicti retrotabuli quadraginta quinque libras regalium Valentie, quas solvere teneamini ilico posito dicto retrotabulo et perfecto in dicta capella, quod facere ponere tenear hinc ad festum sancti Michaelis mensis septembris proxime venientis, dilationibus, et cetera. Quod nisi fecero in missiones aliquas, et cetera, id solvere promitto vobis seu vestris averandas proprio iuramento, et cetera. Et promitto etiam facere sub et pro dictis XLV libris facta cortina dicti retrotabuli facere in eadem duo signa de Tolsà, videlicet, de tutri et cruce, quod signum similiter sunt factum en lo retaule, et faciam etiam quandam postetam pro danda pace. Obligando bona mea, et cetera. Et ego, dicta Maciana, acceptans premissa, ut supe rius dicta sunt, promitto, et cetera, vobis, dicto Petro Nicholai, presenti, et vestris solvere, et cetera, dictas XLV libras confectis premissis, dilatio ni bus, et cetera. Quod nisi faciam in missiones, et cetera, eas solvere et satisfacere promitto averandas iura men to, de quibus XLV libris et missio ni bus, et cetera, fiat executio pro quemcumque iudicem, et cetera. Renuntians, et cetera. Obligans, et cetera.

Testes, discreti Iacobus Pellicerii, in decretis bacallarius, et Ludovi cus Vizcaera, presbiteri Valentie.

Posthec die lune, XXXa et ultima septembris anno Domini MoCCCCo nono, de voluntate et firmamento Iacobi Mathei, pictori, vicini Valentie, suo propio nomine ac etiam heredis et succesoris bonorum dicti Petri Nicholai, quondam, ut constat de successione per sententiam latam in curia civili Valentie in processu petitionis initiato in eadem XXa septima die iulii anno Domini MoCCCCoVIIIo, et dicta sententia inde lata IXa augusti dicti anni, ut continetur in registris petitionum dicte curie, confitentis se esse solutum ac recepisse numerando dictas quadraginta quinque libras pro dicto retrotabulo, nec non de voluntate honorabilis Iohannis Tolsani, militis, et Bernardi de Pratboi, manumissorum dicte domine Maciane, confitentium dictum retrotabulum factum fuisse et positum in dicta ecclesia […], prefatum instrumentum fuit cancelatum sicque nulli partium prodesse valeat vel nocere.

Testes quo ad firmam dicti Iacobi Mathei, discreti […].

190.

1405, març 20. València.

Capbreu de les possessions que el monestir de Sant Jeroni de Cotalba posseeix en la ciutat i rodalies de València, entre les quals figura la casa i l’obrador del pintor Joan Sarebolleda en la parròquia de Sant Pere, i amb el testimoni de Joan de la Porta, pintor i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164.

In Dei nomine eiusque divina gratia, amen. Noverint universi quod anno a Nativi-tate Domini MoCCCCoVo die veneris, quod computabatur XX mensis martii, discretus ac religiosus frater Iacobus Péreç, conventualis monasterii Sancti Ieronimi, constructi in termi no de Palma, diocesi Valentie, ut sindicus, yconumus et procurator eiusdem monas terii et conventus, in presentia nostri, notarius et testes subscriptorum, perso na li ter constitutus coram personis emphiteotis inferius designandis et declarandis possessio nes sub directo dominio dicti monasterii tenentibus subinsertas, quibusquidem emphi teo tis subscriptas fecit interrogationes:

(…)

Item, interrogavit idem frater Iacobus Péreç dompnam Franquetam, uxor quondam Francisci Riera, cirurgià, civem dicti civitatis, si ipsa faciebat et facere tenebatur dicto monasterio et conventui eiusdem XXXVI solidos monete regalium Valentie censuales, rendales, annuales et perpetuales, cum laudimio et fathica et toto alio pleno iure emphiteothico, solvendos annuatim in duabus equalibus solutionibus medietatem, videlicet, ipsorum in festo Nativitate Domini et aliam in festo sancti Iohannis mensis iunii, de et super quodam eius hospitio sito et posito in parrochia Sancti Petri dicte civitatis, confrontato cum domibus Andree Çarrebolleda, cum domibus Dominici del Port et cum via publica, que dicta Franqueta, respondens, dixit quod sic. De quibus dictus frater Iacobus requisivit et ipsam dompna Franqueta concessit fieri publicum instrumentum. Quod est actum Valentie, predictis die et anno.

Testes, Dominicus del Port, predictus, et Guillermus de Monçó, Valentie cives. Item, interrogavit idem frater Iacobus Péreç, nomine premisso, Iohannem Çarebolleda, pictorem, civem civitatis Valentie, si ipse Iohannes faciebat et facere tenebatur dicto monasterio conventuique eiusdem quatuordecim solidos monete regalium Valentie censuales, rendales, annuales et perpetuales sine, et cetera, de et super quodam eius hospitio sito et posito in parrochia Sancti Petri, confrontato ex parte una cum alio suo hospitio, et ex alia parte cum hospitio Iacobi Torregrossa, cirurgià, et cum via publica, solvendos annuatim in festis Nativitate Domini et sancti Iohannis duabus coequalibus solutionibus, qui, respon-dens, dixit quod sic. De quibus dictus frater Iacobus requisivit et idem Iohannes concessit publicum fieri instrumentum. Quod est actum Valentie.

Testes, Guillermus de Monçó et Iohannes de la Porta, pictor, Valentie cives.

Item, interrogavit ipse frater Iacobus, dicto nomine, eundem Iohannem Çarebolle da, pictorem, si ipse faciebat et facere tenebatur premisso monasterio et conventui eiusdem XXII solidos, VII denarios monete regalium Valentie censuales, et cetera, de et super quodam eius operatorio sito et posito in parrochia Sancti Petri, confron tato cum domibus Bernardi March, cum domibus dompne Franquete, uxor quondam Francisci Riera, et cum via publica, solvendos annuatim in festo Nativitate Domini medietatem ipso rum et aliam in festo sancti Iohannis mensis iunii, qui, respondens, dixit quod sic. De quibus prefixus frater Iacobus, dicto nomine, et memoratus Iohannes concessit publi cum fieri instrumentum. Quod est actum Valentie.

Testes, qui super proxime scripti.

(…)

191.

1405, abril, 3. València.

Testimoni de Pere Bernat, pintor, resident en València, del pagament de 83 sous i 4 diners fet per Antoni Garriga, mercader de València, a Elionor Safont, vídua del noble Ramon Alamany de Cervelló.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164, i Notal de Bernat de Montalbà, núm. 842.

(…)

Testes huius rei sunt Bartholomeus Agulladós, et Petrus Bernardi, pictor, Valentie degentes.

192.

1405, abril 5. València.

Nomenament de Bernat Descortell, fill de Gabriel Descortell, mestre en medicina, com a síndic dels hereters del comú de l’alqueria de n’Andreu Vidal, entre els quals hi ha el pintor mestre Marçal.

APPV, Notal de Bernat de Montalbà, núm. 842.

Die dominica, Va aprilis anni predicti MoCCCCo quinti.

Gabriel Dezcortell, magister in medicina, Bernardus Laurentii, mercator, Iacobus Rotlà, de officio magistri rationalis curie domini regis, Anthonius Barreda, panniparator, Bernardus de Aygües Vives, aluderius, Andreas Carbonell, aluderius, Franciscus Spital, cerdo, Bartholomeus Péreç, assaunator, et Laurentius Artús, Valentie cives, omnes insimul, congregati intus monasterium fratrum minorum civitate predicte cum et de licentia, ut asserebant, nobilis Raymundi Boyl, gubernatoris regni Valentie, qua licentia predicta non solum ipsi qui supra, ut dixerunt, poterant inibi congregari, sed etiam quam plurimi alii inferius nominandi qui presens sindicatus instrumentum sunt confirmandi et laudandi, videlicet, Iacobus Calaf, laborator, Franciscus Solà, laborator, alias del Ort, Iacobus Péreç, notarius, Gabriel Péreç, assaunator, Berengarius Castellar, campanerius, Iacobus de Montalbà, assaunator, Bonanatus Guasch, assaunator, Iohannes Ferdinandi, carpentator, Dominicus Sogorb, textor, Petrus Ferrer, aluderius, Petrus Piquer, mercator, magister Petrus Gironès, medicus, Anthonius Dezplà, garbellador, magister Marçal, pictor, Franciscus de Morella, pedatgerius, Benedictus [en blanc], tintorerius, Martinus de Campos, carpentator, cives civitatis premisse, hereterii comunis vulgariter nuncupata de la Alqueria de n’Andreu Vidal, notarii quondam defuncti. Attendentes pro bono statu ac conservatione iuris nostri et dicti comunis subscripta fore necesaria de et pro quibus infrascriptis, habito inter nos grandi colloquio et matura delliberatione, omnes insimul unanimiter et concorditer per nos et dictos absentes qui, ut premittitur, sunt firmandi in hoc presenti sindicatu et procuratione ac pro toto comuni predicto, gratis et scienter facimus et constituimus nostrum et dicti comunis sindicum et procuratorem specialem et ad subscripta generalem vos, Bernardum Dezcortell, filium predicti Gabrielis Dezcortell, presentem, et honus huiusmodi procurationis in vos sponte suscipienter ad agendum, tuendum et deffendendum nos et dictum comune et cuiuslibet nostri et ipsius presentium, absentium et futurorum in omnibus et singulis causis et questionibus quibuscumque que vertuntur seu verti sperantur inter nos, predictos seu comune nostrum predeclatarum, per21 ex una, et aliquam perticam hereditariorum possessiones habentes de semita vulgariter nuncupata Sancti Georgii ad infra, ex parte alia, coram cequiario vel cequiariis, iudicibus vel officialibus quibuscumque coram quibus libellum vel libellos verbo vel scriptis proponendum; litis contestandum; de calumpnia et veritate dicenda […] firmandum in animas nostras et omnium aliorum de dicto comuni iurandum. Et pro parte adversa iurari ac prestari fieri requirendum et faciendum; testes, instrumenta et quicumque alia probationum genera producendum productique pro parte adversa obicien dum, reprobandum et inpugnandum; de iure nostro et totius comuniis iamdicti allegandum et disputandum et semel vel pluries protestandum; in causis renuntiandum et contendendum, renuntiari et concludi fieri requirendum; sententias, tam interloqutorias quam diffiniti vas, audiendum, et ab ipsis si volueritis appellandum; appelos affir ma tivos petendum et prosequndum; suspectos iudicis dandum et recusandum et non suspectos nominandum et obtinendum; condempna tio nes et obligationes sub pena quarti fieri requirendum retroclamandumque executiones, tam sententiarum quam retroclamorum, requirendum et obtinendum; fidantias iure et tornatoris dandum et pro illorum indempnitate bona nostra et dicti comunis omnia obligandum, et demum ac generaliter omnia alia et singula faciendum, agendum et procurandum quoniam et super hiis merita causarum postulant ac requirunt et que nos seu dictum comune facere possemus personaliter constituti. Et volentes vos relevare ab omni onere satisdendi fideiubendo, promittimus vobis et notario subscripto, ut publice persone loco vestri et vestrorum legitime stipulanti et recipienti, habere ratum, gratum et firmum quicquid vos egeritis aut procuraveritis in premissis nulloque tempore revocare sub bonorum nostrorum et dicti comunis omnium ypotheca. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Petrus Salvatoris, civis, et Iohannes d’Exea, panniparatores, Valentie degens.

193.

1405, abril, 13. València.

Fermança de Domingo Crespí, il·luminador, de la parròquia de Sant Pere, de l’aveïnament de Miquel Torralba, carnisser, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 320v.

Piles, 1978, p. 88. Ramón, 2002, pp. 80-81; 2007, p. 181. Cabanes, 2008, p. 257.

Die lune, XIIIa aprilis anni proxime dicti.

En Miquel de Torralba, carnicer de la ciutat de València, qui stà en la parròquia de Sent Martí, jurà lo veynatge de la dita ciutat a VII anys primers vinents, et cetera.

Fiat ut in aliis. Fide, en Domingo Crespí, il·luminador de la dita ciutat, qui stà en la parròquia de Sent Pere. Obligaren, et cetera. Renunciaren, et cetera.

Testimonis, n’Arnau Claret e n’Anthoni Bonet, notaris de València.

194.

1405, abril, 24. València.

Capítols signats entre Marçal de Sax, Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors d’imatges o de retaules i veïns de València, amb Pere Torrella, ciutadà de València, per a la factura d’un retaule sota la invocació de la Nativitat del Senyor per preu de 800 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53. Sanchis Sivera, 1929, p. 11;22 1930, p. 73. Cerveró, 1964, pp. 108-109. Aliaga, 1996, p. 142.

Eadem die.

Marçal de Sas, Geraldus Giner et Gondissalvus Péreç, pictores ymaginum sive reetabulorum, vicini Valentie, gratis et cetera, omnes insimul et quilibet nostrum in solidum, pacto speciali inter vos et nos inito et hic apposito, promittimus et convenimus depingere vobis, venerabili Petro Torrella, civi civitatis prefate, presenti et acceptanti, quoddam reetabulum quod nobis datis et penes nos habemus iam factum de fusta, hoc est, in media tabula Nativitatem Domini, et in superiori tabula huius medie tabule Tres Reges Orientis, et in tabulis foranis seu dels costats in una earum sanctus Simon et in altera sanctus Iudas, et in superiori parte harum postium Salutationem Beate Virginis Marie et similiter bancum et polseres ipsius reetabuli, quod vobis promittimus dare depictum et bene perfectum deauratum de auro et coloribus finis hinc ad proxime instans festum Nativitatem Domini, quod nisi fecerimus incurramus penam viginti florenos pro pena et interesse vestri, rato manente pacto, et cetera. Fiat executionem per iudicem a vobis eligendum, et cetera. Obligantes bona nostra, et cetera. Renuntiantes, et cetera. Et dictus Petrus Torrella, accep tans, et cetera, promitto vobis dare et solvere pro dicto reetabulo depin gen do quadraginta libras monete regalium Valentie, hoc modo, quod in conti nen ti vobis tenear solvere tertiam partem quantitatis predicte, et aliam tertiam partem cum dictum reetabulum fuerit deboxatum et reliquam tertiam partem cum fuerit perfectum, et cetera. Obligans, et cetera.

Testes, discretus Iacobus Carcassona, notarius, et Guillermus Rotlan, Valentie habitantes.

195.

1405, abril, 24. València.

Àpoca de 266 sous i 8 diners signada per Marçal de Sax, Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors d’imatges o retaules i veïns de València, a Pere Torrella, ciutadà de València, per la primera terça del preu del retaule que han de fer sota la invocació de la Nativitat del Senyor.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865.

Eadem die.

Predicti Marçal de Sas, et Geraldus Giner ac Gondisalvus Péreç, pictores, firmarunt apocham dicto venerabile Petro Torrella, presenti, de XIII libris, VI solidis et VIII denariis monete regalium Valentie pro prima tertia parte pretii aut salarii dicti reetabuli, et cetera.

Testes, iidem qui supra.

196.

1405, abril, 28. València.

Testimoni d’Antoni Peris, pintor de València, de la procuració de Pere Serra, habitant de València, a Llorenç Saragossà, notari i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Joan Perpinyà, núm. 21.884.

(…)

Testes, Nicholaus Perpenyà, agricultor, et Anthonius Pérez, pictor, Valentie.

197.

1405, maig, 6. València.

Carregament de 50 sous de violari fet per Ramon Calaforra, pintor i ciutadà de València, la seua dona Francesca i d’altres a Isabel, com a usufructuària dels béns de Francesc Corçà, notari difunt de València, i a Bernat Corçà, fill i hereu seu, per preu de 350 sous.

ARV, Protocol de Guillem Cardona, núm. 504.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 301; 1914, p. 42; 1929, p. 8; 1930, p. 70.

Die mercurii, sexta madii anno predicto CCCCoVo.

Raymundus Calaforra, pictor, civis Valentie, et uxor eius Francisce, Thomas Català, paratorpannorum dicte civitatis, et Alamanda, scienter et gratis, simul omnes et quilibet nostrum in solidum, vendimus et concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, dompne Ysabeli, ut detentrici et usufructuarie bonorum omnium et iurium discreti Francisci Corçà, quondam notarii, civis Valentie, quo ad usumfructum, absenti ut presenti, et notario subscripto stipulanti, et vobis, Bernardo Corçà, filio et heredi dicti quondam Francisci, quo ad proprietatem, presenti, recipienti, et vestris, de vita vestri et Iohannis de Caldes, scriptoris, filii Simonis de Caldes, civis Valentie, et utriusque vestrum in solidum ultimique morientis quacumque morte civili excepta, quinquaginta solidos monete regalium Valentie rendales et annuales de violario, franchos, quitios, et cetera, quos de vita predictorum et utriusque in solidum ultimique morientis ut prefertur vobis et vestris imponimus, oneramus, assignamus et carricamus generaliter super omnibus bonis et iuribus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilibus et inmobilibus, privilegiatis et non privilegiatis, et cetera, ipsosque solvere promittimus et teneamur simul et in solidum sexta die novembris et VIa die madii mediatim, incipiendo solvere VIa novembris proxime venture et inde annuatim, et cetera, aportatos, et cetera, Valentie intus domum vestri et vestros, quacumque empara cessante, et cetera, sub pena XV solidos pro quaque solutione, nobis dandorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promittimus et iuramus non litigare nec ponere rationes sub pena C solidos totiens quotiens nobis dandorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Executoria per gubernatorem vel alium iudicem per nos eligendum, et cetera. Submittimus, et cetera. Renuntiamus, et cetera. Iamdictos itaque L solidos de violario ad vitam predictorum et utriusque in solidum ultimique morientis ut predicitur, et cetera, et cum omnibus iuribus, et cetera, sich vobis vendimus simul et in solidum, et cetera, pretio decemseptem librarum, decem solidorum regalium Valentie, quas habuimus numerando, et cetera. Et quia, et cetera. Renuntiamus, et cetera. Et beneficio, et cetera. Dantes, et cetera. Et sich volumus, et cetera. Exceptis, et cetera. Promittimus, et cetera, simul et in solidum salvare et defendere, et cetera. Et tenemur de evictione, et cetera. Obligamus, et cetera. Renuntiamus, et cetera. Nos, Francischa et Alamanda, iuramus, et cetera. Renuntiamus, et cetera, Velleyano, et cetera.

Testes, Laurentius Çalom, scriptor, et Natalis Passavant, cedacerius Valentie.

Fiat apoca de pretio numerando in presentia notarii et testium. Et quia, et cetera. Renuntiamus, et cetera.

Testes, qui supra.

Fiat gratia de redimendo, et cetera, solvendo pretium […] florenis auri Aragonum sine cambio in una solutione et prorrata. Obligo, et cetera. Protestor, et cetera.

[Testes,] qui supra.

Posthec die martis, decima madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIo, fuit cancellatum dictum instrumentum de voluntate et iussu dictorum Ysabelis et Bernardi, cum fecissem quitamentum dicto Raymundo de dicto violario, cum instrumento acto in posse dicti notarii dicta die.

Testes, Francischo Pasqual et Petrus Soriano.

198.

1405, maig, 28. València.

Testimoni de Gil del Rei, il·luminador, del contracte d’aprenentatge de Joan Guerau amb Ramon

Muntanyana, barber i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164, i Notal de Bernat de Montalbà, núm. 842.

(…)

Testes, Gilus del Rey, illuminator, et Iohannes Argent, panniparator, Valentie cives.

199.

1405, maig, 29. València.

Testimoni de Joan Roig, pintor i ciutadà de València, de la venda d’un recens de 191 sous i 8 diners fet per Jaume Campgalí, ciutadà de València i candeler de seu, i la seua dona Caterina a Pere Martí, prevere de València, per preu de 2.300 sous.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164.

(…)

Testes, venerabilius Dominicus Albert, et Petrus Serra, carpentator, et Iohannes Roig, pictor, Valencia cives.

200.

1405, juny, 10. València.

Elecció de Pere Roca, Jaume Mestre, Domingo Torà i Joan Cardona com a consellers per la parròquia de Sant Martí.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 349.

(…) Consellers de parròquies (…).

Sent Martí: en Pere Roqua, en Jacme Maestre, en Domingo Torà, en Johan Cardona (…).

1 L’autor dóna com a data el 3 de novembre.

2 Sanchis Sivera omet la signatura del document en l’edició de 1930.

3 Cerveró publica només una part del document, amb data de 4 d’abril, i dóna com a signatura «ARV, protocol, núm. 2.405».

4 L’autor transcriu com a Francesc Avinyó el nom del notari.

5 L’autor publica apart la notícia del testimoniatge de Jaume Mateu, donant-la com a 10 de maig de dit any en

les següents cites: Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 297; 1914,

p. 32, 37 i 38; 1929, p. 3; 1930, p. 65.

6 L’autor dóna data erronia de 12 de maig de 1402.

7 Els dos primers autors no indiquen l’arxiu ni la font a on consultaren el document.

8 L’autor dóna data de 1403.

9 L’autor dona com a data el dia 14.

10 L’autor no cita l’arxiu d’on exhuma la notícia.

11 L’autor no cita la font d’on exhuma la notícia, tot assenyalant que el document és del C. de la Viñaza.

12 L’autor de la cita no anomena l’arxiu d’on fou exhumada la notícia.

13 L’autor recull la notícia del P. Arqués i Jover.

14 L’autor de la cita no cita l’arxiu d’on fou exhumada la notícia i transcriu el nom del notari com «Jeronim del Pont».

15 Els autors no citen l’arxiu d’on exhumen la notícia.

25 de setembre. Per part seua, Alcahalí indica erròniament com a notari Pedro Torra.

16 Els tres autors no concorden en la data. Alcahalí i Sivera donen el 25 de novembre, mentre que Cerveró el

17 L’autor dona data de 1405 en aquesta publicació.

convento de la Merced de Valencia».

18 L’autor diu que copià el document «de los protocolos de Juan Andreu, notario, cuyos protocolos se hallan en el

19 L’autor la data de novembre de 1408.

20 «alre sobreposat», lectura dubtosa.

21 Sic: llegiu «parte».

22 Citat sense transcripció.

201.

1405, juny, 15. València.

Fermança de Pere Nicolau, pintor i habitant en la parròquia de Sant Nicolau de València, de l’aveïnament de Bernat Venrell, paraire.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 322v. Cabanes, 2008, p. 257.

Die lune, XVa die mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo quinto.

En Bernat Venrell, perayre, habitant prop la moreria de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la dita ciutat a set anys primers vinents e contínues, et cetera. Fiat ut in aliis. Fide, en Pere Nicholau, pintor, habitant en la parròquia de Sent Nicholau de la sobredita ciutat, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Presents testimonis foren a aquestes coses en Berthomeu Rovira e n’Anthoni Bonet, notaris.

202.

1405, juny, 18. València.

Àpoca de 62 sous i 4 diners signada per Bartomeu Antolí, rector de l’església de Canet i marmessor de Francesc d’Artés, per les depeses en la sepultura de Francesc d’Artés feta en el monestir de Portaceli.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Dicta die.

Bartholomeus Antholí, presbiter, rector ecclesie de Canet, diocesis valentine, firmavit apocam predictis honorabilibus manumissoribus honorabili Francisci d’Artés de sexaginta duabus solidos, IIII denariis pro eum pro illis distributis in actibus sepulture illius, scilicet, in trabis quibo pendent super signa eiusdem suppra sepulturam in monasterio de Portaceli prout sequitur: primo, costaren les III senyals de pedra de port ab una corda, I sou, VI; ítem, costà la fusta de les barres ab lo port, VIII sous, VIII; ítem, al fuster per fer les barres, VI sous, VIIIIo; ítem, stamenya blanqua, IIII palms e mig, per a la manteta ab seda e fil, IIII sous, I; ítem, al fuster per metre les barres, V sos, VI diners; ítem, al pintor per pintar-les, XVI sous, VI; ítem, costaren de portar les dites barres a Portaceli, V sous, VI; ítem, dues astes grans e II xiques per als standarts e sobrevestes, XIII sous, X. Unde renuntio, et cetera.

Testes, venerabilis Bartholomeus de Villafranqua, presbiter, rector Regalis domini regis, et discretus Iohannes de Caldes, notarius, civis Valencie.

203.

1405, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Pere Roca i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 352v.

(…) en Pere Roca, (…) en Joan Cardona (…).

204.

1405, juny, 25. València.

Contracte signat entre Pere d’Orcall, prevere, marmessor del testament de Francesc Sossies, rector de l’església d’Albal, i Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per a la factura d’un retaule per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València per preu de 900 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.762.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Eadem die iovis, XXVa iunii anno a Nativitate Domini MoCCCCo quinto.

Est conventum inter discretum Petrum d’Orchal, presbiterum, manumissorem ultime voluntatis venerabilis quondam Francisci Sossies, rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentine, et Petrum Nicolai, pictorem, civis Valentie, ex alia parte, quod dictus Petrus Nicolai faciat, depingat atque perficiat quoddam retrotabulum ad opus et pro capella constructa per dictum deffunctum in sede Valentie sub invocatione et nomine Beati Barnabé apostoli, cum eius antealtarii, sub forma capitulorum sequentium:

Primerament, que·l dit en Pere Nicolau pinte lo retaule de sent Bernabeu segons que ja és fet de fusta de bona obra de fines colós, axí bé e mils si pot, com lo retaule de sent Thomàs apòstol que féu fer micer Bernat Carsí en la dita seu. Ítem, que faça la ymatge principal de sent Bernabeu que stà en mig e les altres ymatges del dit sant de color blau d’azur d’Acre. Ítem, que faça les polseres de or fi e de azur d’Acre ab ses ymatges segons appar en lo dit retaule de fusta e tals ymatges com li seran donades. Ítem, que faça lo davant altar de fusta ab sa pròpia mesió, e aprés que pinte aquell segons se pertany d’or fi e d’azur d’Acre, segons lo retaule. Ítem, que done acabar lo dit retaule e davant altar fins a Dominica de Ramis Palmorum del any MCCCCVI prop següent. Ítem, que·l dit en Pere d’Orqal, marmessor, haja donar al dit en Pere per pintar, acabar e posar lo dit retaule e davant altar en la dita capella quaranta-cinch lliures, ço és, XV de present, XV com serà daurat e les XV restants com serà posat.

Et sic promitunt servare partes omnia et singula in dictis capitulis enarrata singula singulis referendo et non contrafacere, et cetera, obligando Petrus Nicolai bona sua propia et dictus Petrus d’Orqual bona et iura manumissorie inmobilia, et cetera.

Testes, honorabilis Bernardus de Carcino, canonicus sedis Valentie, et Iacobus Roiç de Açagra, clericus Valentie.

Die veneris, XXIIII septembris anno CCCCoVIo, de voluntate dicti Petri Nicolai et Nicolai Aragonis, manumissoris dicti deffuncti, qui se reputarunt contentos adinvicem, fuit instrumentum huiusmodi cancellatum.

Testes, Dominicus Molinos, notarius, et Iacobus Ferrer, scriptor Valentie.

205.

1405, juny, 25. València.

Àpoca de 300 sous signada per Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, a Pere d’Orcall, prevere, marmesor del testament de Francesc Sossies, rector de l’església d’Albal, de la primera paga del retaule que ha de fer per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.762.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, vicinus Valentie, scienter confiteor et recognosco in veritatis vobis, discreto Petro d’Orqual, presbitero beneficiato in sedis Valentie, manumissori ultimi testamenti venerabilis Francisci Sossies, quondam rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentine, presenti, et vestris, quod ex illis quadranginta quinque libras regalium Valentie quas michi dare et solvere teneamini et habere ac promisistis, dicto manumissorio nomine, carta sub forma contenta in quibusdam capitulis per me et vos firmatis die presenti in posse notarii succontenti, pro faciendo, depingendo et proficiendo quoddam retrotabulum ad opus et pro capella sancti Barnabé, constructa per dictum defunctum in sedis predicta, ut in eiusdem capitulis contentis, dedistis et solvistis michi voluntatis mei realiter numerando quindecim libras monete predicte. Et quia facti veritas sic tenere, renuntians scienter exceptionis peccunie predictis non numeratis, non habitis et receptis ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presens apoce instrumentum. Quod est actum Valentie ut proxime.

Testes, proxime.

206.

1405, juliol, 10. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 354.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

207.

1405, juliol, 11. València.

Albarà de 63 sous i 1 diner del racional de la ciutat de València pels treballs de Pere Nicolau, pintor.

AMV, Certificacions del racional, q·q-2.

Disapte a XI de juliol, any MCCCCV.

Sènyer en Berthomeu Cerdà, sertefich-vos com a·n Pere Nicolau, pintor, deu héser feyt albarà de tres lliures, tres sous, hun diner per lo cost de hun penó d’estandart e altre de trompeta que ha feyt per obs de la galera que à·rmat la ciutat per obs del seyor rey de Cecília, de què és patró l’onrat en Bernat Suau. Per què costaren los dits penons, axí terça-nell com flocadura d’aur, e de seda e cordons d’aur, e de seda e flochs e ab letres d’aur, de mans e altres coses necesàries als dits penons. Per què, si us plaurà, farets-ne albarà dreçat a l’honrat en Felip de Frygola, clavary jeneral de la dita ciutat per tal que les dites XIII lliures, III sous, I diner li puxen héser pagades. Fet lo damunt dit dia e any.

Johan Suau, racional.

208.

1405, juliol, 14. València.

Inventari de béns del difunt Sanç de la Grossa, sabater i veí de València.

APPV, Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.

(…)

Ítem, altra libre que és scrita la Passió de Jhesucrist, tot istoriat.

(…)

209.

1405, juliol, 15. València.

Àpoca de 91 sous i 10 diners signada per Joan Castrellenes, llaurador, a Bartomeu Forner, pintor i curador asignat per la cort civil a Joan Roig, fill i hereu de Guillem Roig, notari, degudes de pensions de violari.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Die veneris XVa iulii.

Iohannes Castrellenes, agricola maior dierum, civis Valencie, scienter confiteor vobis Bartholomeo Forner, pictori, civi eiusdem, curatori per curiam assignato persone et bonis Iohannis Roig, filii et heredis discreti Guillermi Roig, notarii, civis dicte civitatis defuncti, presenti, et cetera, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee nonaginta unum solidos, X denarios regalium Valentie, scilicet, viginti quinque solidos de solutione XXII diey mensis marti anni proxime lapsi restantes et quinquaginta solidos de solutione XXII diey mensis martii proxime lapsi, ex illis quinquaginta solidos rendalibus et annualibus de violario, quos dictos heredes mihi facere tenetur meis singulis XXIIa die martii, et restantes sexdecim solidos, X denarios de sorte principali dicti violari, quos habui per manus domine Elvire, uxore quondam Iohannis Martí, agricole loco vestri, tradentis de duabus pensionibus illorum nonaginta unius solidorum, X denariorum censuales, quos dicte Elvire eidem tradi facit anualiter solvendos in mense aprilis et octobris mediatim. Unde renuntio, et cetera.

Testes, discreti Dominicus de Alagon, presbiter, et Iohannes Amalrich, notarius, civis Valencie.

210.

1405, juliol, 18. València.

Testimoni de Joan Roig, pintor i ciutadà de València, de l’àpoca signada per Jaume Campgalí, candeler, i la seua dona Caterina a Pere Martí, prevere i habitant de València, pel carregament d’un censal.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.164, i Notal de Bernat de Montalbà, núm. 842.

(…)

Testes, venerabilis Dominicus Albert et Petrus Serra, carpentator, et Iohannes Roig, pictor, Valentia cives.

211.

1405, juliol, 27. València.

Codicil de Maciana de Tolsà, vídua de Martí López d’Esparsa, en el qual sol·licita als marmessors d’instar Pere Nicolau a la factura d’un retaule per a l’església d’Onda, segons el contracte signat davant el notari Andreu Polgar.

APPV, Protocol d’Andreu Polgar, núm. 23.179. Llanes, 2004, p. 95.

(…)

Ítem, vull e man que affectuosament pregue los dits marmessors meus que decontinent entenguen ab gran cura de fer pintar e spachar un retaule, lo qual ha a pintar en Pere Nicholau per a la sgleya de Onda ab sa cortina e posteta, donant a aquell de mos béns lo preu que entre mi e ell és convengut, ab carta pública reebuda per lo dit n’Andreu Polgar, notari, com lo dit en Pere Nicholau paga alguna encara no haja reebuda.

(…)

212.

1405, juliol, 27. València.

Testimoni de Domingo Tomàs, pintor de València, de l’afermament d’Angelina, filla de Barbara, dona de Bernat Moner, vanover, amb Dureta durant tres anys.

APPV, Protocol de Joan Perpinyà, núm. 21.884.

(…)

Testes, Gabriel Cases, mercator, et Dominicus Thomàs, pictor, Valentie.

213.

1405, juliol, 28. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a Esteve Montaner, veí de Corbera i col·lector de la peita de Polinyà, per raó de la pensió del censal de 500 sous que li paga anualment la vila de Corbera.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53. Cerveró, 1964, p. 89.

Die martis, XXVIIIa iulii.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis, et cetera, confiteor vobis, venerabilibus iustitie, iuratis et probis hominibus castri et ville Corbarie, licet absentibus, quod per manus Stephani Montaner, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi numerando, et cetera, ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione XIXe diei proxime preteriti mensis madii, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium mortuorum, quos super bonis universitatis eiusdem termini singulariumque ipsius habeo et percipio annuatim, videlicet, unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die novembris, ut in publicis instrumentis inde confectis, et cetera. Unde, renuntians, et cetera.

Testes, Guillermus Rotlan et Franciscus Iohannis, scutifer, Valentie habitantes.

214.

1405, agost, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Jaume Mestre, Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 358.

(…) en Jaume Mestre, (…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

215.

1405, agost, 3. València.

Àpoca de 3.000 sous signada per Domingo Atzuara a Domingo Crespí, ambdós il·luminadors i ciutadans de València, per raó del dot de Bartomeua, dona de Domingo Atzuara i filla de Domingo Crespí.

APPV, Protocol de Gerard de Ponte, núm. 25.028.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 302; 1914, p. 43; 1929, p. 9; 1930, p. 71. Ramón, 2002, p. 81; 2007, p. 181.

Die mercurii, tertia augusti.

Dominicus Adzuara, illuminator, civis Valentie, scienter confiteor vobis, Domenico Crespí, illuminatori, civi eiusdem, socero meo, presenti, quod solvistis mihi numerando et alias iuxta formam per vos mihi constitutam omnes illos tres mille solidos regalium Valentie quos vos mihi constituistis in et pro dote Bartholomeue, filie vestre, uxoris mee, tempore mei et ipsius contractus matrimonii, ut constat instrumento dotali facto Valentie [en blanc] die [en blanc] anno a Nativitate Domini MoCCCC [en blanc] in posse discreti notarii publici Valentie latius enarratur. Unde renuntio, et cetera. Volo in presenti intelligi et comprendi quandam aliam apocam per me vobis factam de duobus mille solidis de dicta dote, et quasdam alias apocas et cautelas per me vobis factas ratione predicta.

Testes, discretus Simon Porta, presbiter, et Gerardus Ximéniz, cursor curiarum, Valentie degentes.

216.

1405, agost, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà, Joan Cardona i Pere Roca.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 360.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona, (…) en Pere Roca (…).

217.

1405, agost, 26. València.

Procuració de Bernat Godall, pintor de València, a Bartomeu Gras, notari de l’escrivania reial, per comparèixer davant l’Audiència i respondre-hi a una lletra citatòria interposada contra ell i d’altres a instància de Vinyet Llull.

ARV, Protocol de Guillem Cardona, núm. 504.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 301; 1914, p. 42; 1929, p. 8; 1930, p. 70.

Die mercurii, XXVI augusti anno predicto.

Bernardus Godall, pictor Valentie, scienter facio procuratorem meum Bartholomeum Gras, notarium de scribania domini regis, absentem, ad comparendum in sacra Audientia et alibi, et cetera, coram quibusvis ad quos subscripta pertineant, et cetera, et ad petendum, et cetera, revocationem cuiusdam littere citatorie in dicta Audientia contra mei et alios emanate ad instantia Vignetis Lull, et cetera; suplicandum, et cetera; instrumenta publica requirendum et producendum, et cetera; quascumque rationes allegandum, et cetera; suplicationes prose quen dum, et cetera; et pro premissis fidantias dandum, et cetera; obligationes, et cetera; procurationes, et cetera. Et generaliter, et cetera. Concedendo, et cetera. Promitto ratum, et cetera. Obligo, et cetera.

Testes, Bernardus Ros et Bernardus Vitalis, notarius Valentie.

218.

1405, setembre, 12. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà i Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 362.

(…) en Domingo Torà, (…) en Joan Cardona (…).

219.

1405, octubre, 13. València.

Procuració de Joan Rebolleda, pintor i ciutadà de València, a Nicolau Ferrer, seller, i a Domingo del Port, pintor, ciutadans de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Die martis, XIIIa octobris anno a Nativitate Domini MoCCCCoVo.

Ego, Iohannes Rebolleda, pictor, civis Valentie, ex certa scientia facio, constituo et ordino procuratores meos certos, speciales vos, Nicholaum Ferrer, sellerium, et Dominicum del Porto, pictorem, cives Valentie, presentes, et cetera, ad vendendum, locandum aut dandum omnia bona mea, et cetera; pretia recipiendum, et cetera; quecumque iustitiam faciendum, concedendum, et cetera; ad petendum, et cetera; apocas, et cetera, et ad lites cum potestatis substituendi. Fiat large.

Testes, Petrus Ferrarii, çabaterius, et Vincencius de Sancta Maria, sellerius, cives Valentie.

220.

1405, octubre, 24. València.

Comanda de 36 florins i 2 reals d’argent feta per Domingo del Port, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, tots dos ciutadans de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Eodem die sabbati, XXIIIIa octobris.

Sit omnibus notum quod ego, Nicholaus Ferrer, maior dierum, sellerius, civis Valentie, ex certa sciencia confiteor et recognosco vobis, Dominico del Porto, pictori, civi dicte civitatis, presenti et acceptanti, quod teneo in vestra comanda et puro ac plano deposito triginta sex florenos auri de Aragone et duos regales argenti, valentes quilibet XVIII denarios et duodecim denarios monete regalium Valentie, quos in presentia notarium et testium infrascriptorum numerastis et posuistis in quodam panniculo lini cum veta eiusdem panni ligastis et sigillastis cum sigillo in cera rubea impresso et sic ligatos et sigilatos tradidistis. Et quia hec est rei veritas, et cetera.

Testes, Iohannes Martini, candelerius, et Petrus Boil, çabaterius, cives Valentie.

Die sabbati, IIIa iulii anno CCCCoVIo, fuit cancellatum predictum comande instrumentum mandato dicti Dominici del Porto, qui dixit se ipsam comandam recuperasse, presentibus magistro Petro Boerii et Michaele de Verges, çabateriis Valentie.

221.

1405, octubre, 29. València.

Testament de Domingo Torà, pintor i ciutadà de València, amb el testimoni de Pere Romeu, pintor.

APPV, Notal de Bernat de Montfalcó, núm. 25.594.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 222; 1914, p. 12; 1928, p. 30; 1930, p. 30.

Die iovis, XXIXa octobris.

En nom de Déu sia, et cetera. Yo, en Domingo Torà, pintor, ciutadà de València, detengut de greu malaltia, et cetera, tement encara les penes, et cetera, estant en mon bon seny, faç testament.

Primo, elig marmessors meus en Gabriel Navarro, mercader, genre meu, de València, als quals do plen loch e poder de demanar, rebre, defendre, ocupar e distribuir tants dels béns meus, et cetera, ab e de consell de la dona Caterina, muller mia. E aprés vull que mos deutes sien pagats e les injúries restituïdes, et cetera.

Ítem, sepultura en Sent Francesch. Ítem més, prench de mos béns per ànima mia mil sous reals de València, dels quals sie feyta la mia extrema unció, sepultura, adniversari, latania e capdany a coneguda dels marmessors e de la dona Caterina, muller mia.

Ítem, vull que lo meu cors sie vestit de un àbit de sent Francesch, e lex al convent de Sent Francesch, per rahó del dit àbit, cinquanta sous.

Ítem, d’altra part, leix dels dits mil sous a la taula del dit convent, pro pietatem, cin-quanta sous.

Ítem, vull que sien celebrades per ànima mia les misses de sent Amador, ab son oferta e luminària, en Sant Francesch, per aquell frare que per mos marmessors e muller volran.

Ítem, dels dits mil sous leix al dit en Gabriel Navarro e na Caterina, muller de aquell, filla mia, per obs de vestir per mi de dol, treents sous.

Ítem, leix als IIII bacins de cascuna ecclèsia parroquial de València, ço és, òbit, luminària, pobres vergonyants e també christians a reembre, a cascun bací, V sous.

Ítem, sien celebrades cent mises de rèquiem en Sent Francesch.

Ítem, leix a·n Johan Romeu, […] una gramalla de dol per mi, cinquanta sous.

Si res sobra que·n sien celebrades misses de rèquie[m] per ànima mia en Sent Fran-cesch. Si res hic fall, sia complit de les altres lleixes.

Ítem, leix a la dita dona Caterina, muller mia, per tot ço quan aquella haja e li pertanga en los béns meus, per rahó de sa dot e creix, tres mil sous reals de València, enaxí que si la dita dona elegirà e volrà penre marit hu[…] los béns meus a totes ses voluntats los dits III mil sous, e si elegirà no penre marit axí mateix haja los dits IIIm sous dels dits béns meus a totes ses voluntats. Però la dita muller mia, prenent marit, haja los dits IIIm sous […] de fet sia tenguda desemparar los béns que a aquella leix de vida sua […] e no prenén marit no puxa […] de sa vida los dits III mil sous.

Ítem, leix a la dita dona Caterina, muller mia, a totes ses voluntats un lit meu arreat en lo qual yo jach dins la mia cambra, ço és, lit de posts ab sa màrfega e tots altres arreus que·s pertanyen al dit lit

Ítem, leix més a la dita dona tota la roba mia de lli que és en casa mia, exceptada la roba que és en casa mia e fora casa, la qual he apartada per a na Isabel, donzella, e entench dotar a aquella en temps de son matrimoni.

Ítem, leix a la dita dona, de vida de aquella tant solament, un parell de còfrens grans los quals són en la mia cambra, aquells que la dita dona elegirà, e una caxa gran mia de Barchinona.

Ítem, atorch que tota la fusta que és en casa mia e en la botiga e VII fustes que he en lo mercat, axí obrada com per obrar, pintada com per pintar, és comuna entre mi e en Johan Romeu, pintor.

Ítem, leix a la dita dona muller mia a totes ses voluntats la meytat de la dita fusta, ab tal condició que per rahon de la dita lexa la dita dona sia tenguda comprar deu sous censals sens fadiga e loïsme, ço és, la nuda percepció, per los quals los dits frares sien tenguts fer cascun any un adniversari l’endemà de sent Vicent per ànima mia. E tro los dits X sous censals sien comprats e als dits frares asignats, la dita muller mia sia tenguda pagar cascun any als dits frares X sous, e los dits X sous censals sien en poder de la dita dona de sa vida e aprés en poder d’els.

Ítem, leix a la dita dona muller mia, de vida de aquella tant solament, lo meu alberch en lo qual yo habite e estich, franch […], situat en la parròquia de Sent Martí en la plaça dels Quaxers, enaxí que la dita muller mia tinga lo dit alberch en condret e no pejore aquell. E si la dita muller mia volrà logar l’obador [sic] del dit alberch, que logue aquell tant com altri li’n darà al dit en Johan Romeu […]

Ítem, d’altra part, leix a la dita dona, de vida de aquella tant solament, doents sous censals sens fadiga e loïsme, aquells que les mies hereves dejús scrites li volran asignar.

Ítem, aprés òbit de la dita dona, o aquella prenent marit o castament o vivent, leix lo dit alberch a Johanet Navarro, nét meu, fill dels dits en Gabriel Navarro e na Caterina, filla mia, ab tal condició e vincle, que si lo dit Johanet morrà menor de XV anys [complidors], leix lo dit alberch a Francesch, fill dels dits en Gabriel e na Caterina; e si lo dit Francesch morrà menor de XV anys, leix lo dit alberch al altre fill major del dit en Gabriel. Però vull que, venint lo dit Johanet a edat perfeta de XV anys o major edat, lo dit Johanet volia vendre lo dit alberch, que no puxa vendre aquell sinó ab voler e de consell exprès dels dits en Gabriel e na Caterina, pare e mare d’aquell. E la dita lexa de alberch e CC sous censals faç a la dita dona, aquella […]

Ítem, com yo donàs al dit en Gabriel Navarro en e per dot de la dita na Caterina, filla mia, sis mil sous, e lo dit en Gabriel donà a mi doents florins de Aragó per rahon de préstech, per tal vull que los dits doents florins sien de la dita na Caterina, filla mia, e aquells li leix per tal que la dita dona haja en los béns del dit en Gabriel, per rahó de la dot de aquella, VIIIm sous.

Ítem, leix a Isabel, donzella, filla mia, huyt míllia sous reals de València, ço és, mil sous en roba e joyes, e VIIm sous en diners, dels quals haja […] mia e DLXX florins, e vull que aquells no sia pres res, ans dels meus censals sie fet compliment dels dits VIIIm sous.

Tots los altres béns e drets meus on que sien, et cetera, leix e do a la dita […] Caterina, muller del dit en Gabriel Navarro e Isabell, filles mies, e aquelles a mi hereves e a mi pròpies e universals per dret de institució faç e instituesch a totes lurs voluntats per eguals parts entre aquelles fahedores.

Ítem, vull que les dites filles e hereves mies dins VII anys aprés òbit meu compren e sien tengudes comprar X sous censals, rendals e perpetuals, ço és, la nuda percepció, los quals sien tenguts dar e asignar als dits frares menors per obs de fer un adniversari per ànima mia, per los quals X sous los dits frares menors sien tenguts fer cascun any I adniversari per ànima mia, e los quals X sous censals sien perpetualment en poder de les meues hereves e frares tots temps. Aquest és lo meu derrer testament, lo qual vull que valla per dret, et cetera, e segons furs de València.

Testes ad hoc vocati, et cetera, en Johan Girbes, Christòfol Girbes, Bernat Barceló, fusters, de València, e Pere Romeu, pintor.

222.

1405, novembre, 10. València.

Lliurament de 300 sous fet per l’administrador de la redempció de captius de la ciutat de València a Bernat Godall, pintor, per al rescat de Dionís Agar, captiu en Bugia.

AMV, Redempció de Captius, núm. 333-2, f. 58.

(…)

Ítem, ab altre albarà dels dits honorables jurats, scrit a X de noembre del dit any, doní a·n Bernat Godall, pintor, en ajuda del rescat d’en Dionís Agar, catiu en Bogia, CCC sous.

223.

1405, novembre, 13. València.

Sessió del Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà, en la qual tracta, entre altres assumptes, la súplica feta pels propietaris de les cases del carrer que va a Sant Francesc, prop de la plaça dels Caixers, se’ls faça alguna caritat després de l’incendi que ha enderrocat les seues cases.

AMV, Manual de Consells, A-22, ff. 366v-369v.

(…)

En Domingo Torà.

(…)

[Al marge esquerre] Per lo fet dels alberchs cremats e derrocats prop los Caxers. Sobre la supplicació offerta al present Consell per part dels senyors dels alberchs qui·s són cremats e derrocats prop los Caxers, en lo carrer qui va a Sent Francesch, demanants que la ciutat, a honor de Déu e attenent a lur misèria e gran pèrdua, los faça alcuna caritat, lo dit Consell concordantment comès als dits honorables jurats que vejen la cosa a ull e regoneguen quals e quants són aquells alberchs e de qui són estats derrocats per causa d’apagar lo foch, e per cloure via que aquell no crexgués ne s’estenés més a avant o saltàs a altres alberchs, e als senyors d’aquells alberchs axí derroquats tan solament plau al Consell que de la peccúnia de la ciutat per los dits honorables jurats hi sia feta alcuna caritat que·ls parega e hajen per bo en reverència de nostre senyor Déu.

Postea die iovis, intitulata Xa mensis decembris dicti anni MCCCC quinti, lo discret En Pere Miró, notari, sotsíndich de la dita ciutat de València, a qui, segons dix, verbalment era estat comanat e manat que ab los dejús escrits anàs e fos present a la taxació dels alberchs dejús scrits, presentà e liurà a mi, Berthomeu Cerdà, notari, escrivà dels dits honorables jurats, e requés ésser continuada al peu del present Consell la scriptura següent:

[Al marge dret] Taxacions dels alberchs cremats del carrer de Sent Francesch.

Taxació feta per en Francesch Tona, piquer, e en Johan del Poyo, maestre d’obra de vila, per comissió e manament verbals per los honorables jurats de la ciutat de València a ells fets de les coses23 derrocades o destruïdes en los alberchs dejús escrits per estallar lo foch qui·s pres en lo carrer de Sent Francesch, la qual taxació feren mijançant sagrament e segons lur bona consciència. E, segons ells affermen, han taxat lo florí a VIII sous, e les quals són ut sequntur:

L’alberch d’en Claver, sedacer, qui està al costat d’en Roqua (…).

L’alberch d’en Avellà.

Primo, per la tanqua del terrat que era de rajola ab sos pilars e IIII parades de tàpia que foren derroquades e los forats del payiment: VI liures, XII sous.

Ítem, per la cuyna ab la teulada, embants e costers: XI liures.

Ítem, per VI bigues de la cambra de la carrera ab lo trespol que fon derroquat e ab les mans: IIII liures.

Ítem, per lo barandat e embant de la cambra de la carrera, entre estants, fils, algeps, finestres, rajola e mans: VIII liures, XI sous.

Ítem, per lo trenquament dels trespols e d’alcuns embants dins casa: V liures, X sous. Ítem, los dits maestres taxaren per lo trencament e atronament de la paret qui és entre ell e lo dit en Roca, taxaren segons que de l’altra VIII liures, V sous.

L’alberch xich d’en Roca (…).

Deinde die sabbati, XXa mensis decembris dicti anni MCCCC quinti, los dits honorables jurats, vistes les taxacions dels alberchs derroquats, a excloure que·l foch dels cremants no·s estenés més e a estallar aquell, e vista la comissió a ells feta dessús per Concell celebrat a XIII del mes de noembre proppassat. Attenents que derroquar los dits alberchs era per cloure via que·l dit foch fos estallat e no s’estenés pus avant, e tal perclusió e estallat podia ésser ascrit e pus pròpriament a bé públich que a singular, e tal sia lo coratge e vera intenció de tots los amants ben públich, com no puxa ésser notat a culpa dels senyors de tals alberchs derroquats per semblant forma, per tal, precedent protestació que no puxa ésser tret a conseqüència en esdevenidor com aquesta veu devallen a açò caritativament en esguart de la indigència dels senyors dels alberchs derroquats, taxaren e proveïren de benignitat que ha·n Johan Claver de la peccúnia de la dita ciutat sien donades en ajuda d’obrar son alberch derroquat o per causa del dit derroquament cinquanta-tres liures, XI sous.

Ítem, a·n Berthomeu Avellà vint-una liures, XVIIII sous. Ítem, a·n Anthoni Roqua, set liures, VIII sous, VI diners.

224.

1405, novembre, 17. València.

Àpoca de 30 florins signada per Llorenç Saragossà, pintor i ciutadà de València, a la vila de Borriana per raó del preu d’un retaule sota l’advocació de sant Salvador per a l’església major de Borriana.

APPV, Notal de Jaume Pérez, núm. 777. Cerveró, 1963, pp. 89-90.

Die veneris, XVIIa novembris anni CCCCiVi.

Sit omnibus notum quod ego, Laurentius Çaragoçà, pictor, civis Valentie, confiteor et recognosco vobis, Petro Ferrarii, seniori, vicino ville Burriane, presenti, quod ex illo pretio quo feci unum retabulum ecclesie maiori dicte ville sub invocatione sancti Salvatoris, in edopmada Resurectionis Domini anni MiCCCCiIIIIi proxime finite, tanquam iuratus ipsius ville, in domo mea, in civitatis Valentie, dedistis et solvistis michi voluntate mee numerando triginta florenos auri Aragonum nomine et pro universitatis predicte ville Burriane. Et quia sic est veritas, renuntians exceptionis predictorum XXXa florenos non numeratorum et a vobis non habitorum et non receptarum ut predicitur et doli, facio vobis fieri de predictis triginta florenos hanc apocham de soluto. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, Bendicho Sànchez et Iohannes Just, corderii, Valentie cives.

225.

1405, novembre, 18. Morella.

Àpoca de 130 florins signada per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, al lloc de Rafals per raó del retaule sota l’advocació de la Verge Maria que ha pintat per al dit lloc, compreses totes les altres pagues anteriors.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau.

Sánchez Gozalbo, 1943, pp. 90-91.

Die mercurii, XVIII mensis novembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo quinto. Ego, Guillermus Ferrer, pictator, vicinus ville Morella, scienter et consulte confiteor me habuisse et recepisse a vobis, Petro d’Esturpí et Bernardo Cardona, iuratis anno presenti loci de Rafals, absentibus ut presentibus, et a vobis, Dominico Ferrer, vicino dicti loci, presenti, ut sindico universitatis dicti loci de Rafals, centum XXX florins auri comunis Aragonum, quos michi teneabatur dare dicta universitas ratione cuiusdam retabuli quem feci sive facio dicto loco sub invocatione sancte Virginis Marie pretio dictorum CXXX florenorum, comprensis tamen in presenti apocha omnibus aliis apochis et albaranis ratione dictorum CXXX florenorum aut partis eorum per me factis et concesis, cum ipsos in diversis solutionibus a dicta universitate habui et recepi, et cetera.

Testes huius rei sunt discreti Anthonius Carcases et Iacobus Monçó, minor dierum, notarii ville Morella.

226.

1405, novembre, 20. València.

Àpoca de 152 sous i 6 diners signada per Joan Saera, perpunter, als marmessors de Pere Daudé, mercader i ciutadà de Barcelona, per les orles i senyals fetes en el drap d’or que cobrí el cos del difunt.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.415.

Die veneris, XXa novembris.

Iohannes Çaera, perpunterius, Valentie civis, scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilibus Anthonio Daudé, mercatori, civi Barchinone, presenti, et Iohanni d’Abella, in legibus licentiato, civi Valentie, manumissoribus et executoribus ultimi testamenti venerabili Petri Daudé, mercatore, civis Valentie, deffuncti, et domine Asseno, uxori dicti quondam Petri Daudé, absentibus, pro ratione forrendi cum orlis et cum quatuordecim signis per me factis, operatis et positis in quodam panno auri qui portatus fuit supra corpus dicti defuncti cum traditum extitit ecclesiastice sepulture, dedistis et solvistis michi voluntati mee numerando septem libras, duodecim solidos et sex denarios regalium Valentie. Quare renuntiando scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et exceptioni doli, facio vobis fieri per notarium infraescriptum presentem apocam de solutio. Quod est actum Valentie, vicesima die novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo quinto. Sig-[signe]-num Iohannis Çaera, predicti, qui hec concedo et firmo.

Testes huius rei sunt Bernardus Steve, et Iacobus Caldes, notarii, Valentie cives.

227.

1405, novembre, 23. València.

Àpoca de diverses quantitats signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, als comissionats en els deutes d’Otó de Montagut, senyor de la baronia de Xiva, per raó de les pensions d’un censal.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865.

Die lune, XXIIIa novembris.

Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis, et cetera, firmavit apocham predictis deputatis, absentibus, primo, videlicet, pro anno CCCIIIo per manus [Petri] de Sinya, unum cafficium, X barcellam, II almuts frumenti, ad rationem XL solidorum pro cafficio valent III libras, XV solidos. Item, pro anno CCCCIIIIo, per manus Petri Torrella, VIII cafficia, III almuts frumenti, ad rationem de XXXVI solidos pro cafficio valent XIII libras, X solidos, III denarios, et cetera, in solutum pro rata pensionum mihi debitarum usque ad diem reductionis infrascripte, et cetera. Item, pro anno presenti X cafficia frumenti, ad rationem XXX solidos pro quolibet cafficio, cum tribus solidos et quatuor denarios del quart, valent XV libras, III solidos, IIII denarios. Item, in denariis numerando in tabula Barnabé Almenar ad complementum XXII libras, XV solidos, VI denariorum quod ascendunt predicti frumentum et pecuniam de IXa die mensis madii proxime preteriti, quod reduxit sua censualia, et cetera, usque ad XVam diem huius mensis, quod est solutio unius carricamenti et alia IIIIo die decembris proxime instantis, et alia XXVa die huius mensis, VII libras, XII solidos III denarios, et cetera. Unde renuntio, et cetera.

Testes, Nicholaus Ferrer et Paschasius Navarro, sellerii, Valentie habitantes.

228.

1405, novembre, 25. València.

Contracte signat entre Antoni Gassó, rector de la parròquia d’Almenara, i Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors, per a la factura d’un retaule per a la capella de Sant Domingo de la seu de València, per preu de 1.200 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.671.

Sánchis Sivera, 1909, p. 322; 1912(3), pp. 303-304; 1914, pp. 44-45; 1929, p. 12; 1930, p. 74. Aliaga, 1996, pp. 143-144.

Die mercurii, XXVa novembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo quinto.

Inter venerabilis Anthonium Gaçó, rectorem ecclesie de Almenara, diocesis Dertussensis, manumissorem ultime voluntatis venerabilis Iacobi Prats, quondam rectoris ecclesie de Ontinyent, diocesis Valentine, ex una parte, et Geraldium Gener ac Gondisalvum Pèriç, pictores, ex altera, super pingendo retrotabulum ad opus capelle Sancti Dominici sedis Valentie, in quam est institutum beneficium per dictum quondam Iacobum Prats, fuerunt firmata capitula que sequntur:

Primo, los dits pintós faran un retaule ab davantaltar per a la capella de Sent Domingo de la seu, de la granària e amplària que mester serà, segons forma de la dita capella, lo qual primerament faran de fusta e aprés pintaran, axí que al mig faran la ymatge principal de sent Domingo e als costats sent Cosme e sent Damià, axí grans ymatges com la principal, ab quatre filloles de un forch d’ample cascuna, ab son banch de un palm e mig d’alt e tan ample com lo retaule. Ítem, sobre cascuna ymatge de les sobredites faran una cuberta o tabernacle sobre la qual, ço és, en la taula que·s seguirà, pintaran de la història de cascun sant. Ítem, faran en lo dit retaule polseres ab ymatges daurades d’or fi. Ítem, prometen los dits pintós que pintaran lo dit retaule ab bones e fines colors e bon azur e·l dauraran de fin or en manera de altres retaules semblants, e les vestidures principals seran d’azur d’Acre fi. Ítem, pintaran lo davantaltar de les històries dels dits sants. Ítem, los dits pintors hauran pintat, fet, acabat e portat lo dit retaule entegrament sens fallir-hi alcuna cosa a la dita capella de Sent Domingo d’ací a la festa de sent Johan de juny primervinent, sots pena de D sous reals de València. Ítem, lo dit mossèn Anthoni Gaçó, en lo dit nom, per totes les dites coses donarà als dits pintós sexanta lliures reals de València, les quals pagaran en aquesta forma, ço és, XX lliures com lo retaule serà fet de fusta e XX lliures com serà deboxat, e les restants XX lliures com serà acabat e portat a la dita capella. Et si no farà les dites pagues segons que dit és, passats VIII jorns aprés de cascuna paga, si dins aquells no u complirà, encórrega en pena de D sous, partidós entre les dites pagues.

Et sic promiterunt partes predictas omnia et singula super dicta servare, singula singulis referendo, et cetera. Obligando, scilicet, dictus Anthonius Gaçó bona manumisorie, et pictores bona propria, et cetera.

Testes, venerabilis Bernardus de Carcio,24 in legibus licenciatus Valentie, et Francischus Martorelli, Barchinone ecclesiasticarum canonici.

Die veneris, quinta febroarii anno CCCCoVIo, dicti Gueraldus Gener et Gondissalvi Pèriç confessi sunt habere a dicto Anthonio Gaçó viginti libras, quas dictus eis habebant cum retrotabulum fuissi factum de fusta.

Testes, dicreti Petrus de Pina, presbiter beneficiatus in ecclesia Sancti Iohannis de Mercato, et Iohannes Lòpiç, scriptor.

Die martis, XXXXa martii CCCCiVIi, dicti pictoris fecerunt apocam Anthonio Gaçó, presenti, et aliis viginti libras, quas, et cetera.

Testes, discreti Ludovicus Civera, presbiter, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie. Die mercurii, XXVII aprilis anno CCCCoVIIo, dicti Gueraldus et Gondissalvus fecerunt apocam de viginti libras residuiis. Ítem, sunt contenta, videlicet, LX libras, inclusis aliis apocis. Ideo, volunt quod contractus cancelleretur quantum eos tagunt.

Testes, Iacobus d’Olesa, scriptor, et Bernardus del Mas, clericus.

229.

1405, novembre, 27. València.

Pau i treva signada entre Joan Falgars, teixidor de llana, i els seus fills Joan i Vicent Falgars, paraires, d’una part, i Guillem Estrany, teixidor, i el seu fill Guillem, pintor, seguit del contracte matrimonial entre el dit Guillem Estrany i Margarida, filla de Joan Falgars.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Die veneris, XXVII mensis novembris anno predicto CCCCo quinto. In Christi nomine eiusque divina gratia, amen. Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos, Iohannes Falgars, maior dierum, textor lane, et Iohannes Falgars ac Vincentius Falgars, eiusdem Iohannis Falgars filii, paratores pannorum, per se ipsos et valituros suos, ex una parte, et Guillermus Estrany, textor, ac Guillermus Estrany, eiusdem Guillermi filius, pictor, per se ipsos et valituros suos, ex parte altera, omnes vicini civitatis Valentie, scientes et attendentes inter nos aliquibus de causis diu est fore suscitata brica et distenssio, occassione cuius fuerit subsequta aliquis vulnera et etiam possent assequi multa inconvenientia, pericula et scandalla corporum et bonorum utriusque partis nostrum. Considerantes quod ex bricis et malivolentiis ac pravis operibus et cogitationibus non potest nec posset consequi nec procedi in personis et in bonis nisi malum, filio iniquitatis seminatore zizeniarum tractante et operante, propter quod, ob Dei reverentia et honorem ac tractatu aliquorum amicorum ac bonarum personarum utriusque partis nostrum intervenientum, venimus inter nos ad bonam amititiam, federationem et concordiam ac pacem perpetuam cunctis diebus vite nostre et treugam duraturam inter nos ad centum et unum annos, prout inter fideles christianos Deum timentes et proximum suum diligentes esse debet et bonorum intersit se bonis operibus adherere et paces ac federationes perquirere et a bricis ac malis et pravis cogitationibus fugire. Idcirco, tenore presentis publici instrumenti suo robore perpetuo valituri et in aliquo non violandi, nos omnes per nos et valituros nostros presentes pariterque futuros gratis et ex certa scientia partimus, remittimus, difinimus et indulge-mus ac etiam relaxamus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim omnem ranchorem animi, malivolentia cordis, iraque, odium, indignationem ac malam voluntatem, et omnes actiones, questiones, petitiones et demandas, reales et personales, et penas universas et singulas, civiles et criminales, et quaslibet alias quas una pars nostrum contra alteram adinvicem et vicissim habent seu habere debet ac pertinent seu expectat atque posset facere, proponere, movere seu intemptare a toto tempore preterito usque in hunc presentem diem ratione et occassione quarumcumque ricxarum seu discordiarum vulnerum inter nos quavis causa illatarum, habitarum et sustitatarum, absolventes, quitantes et liberantes nos, dicte partes, adinvicem et vicisim cum omnibus bonis, rebus et iuribus nostris ab universis et singulis prelibatis, et facimus de eisdem omnibus nobis et nostris adinvicem et vicissim altera pars nostrum alteri bonum et perpetuum finem ac pactum expressum de ulterius non petendo sive de non conveniendo civiliter vel criminaliter in curia et extra curiam ac in iudicio et extra iudicium nec alibi pro premissis ullo modo. Super quibus omnibus et singulis preexpressis dependentibus et emergentibus ac connexis ex ipsis nobis et nostris cum presenti ex certa scientia et expresse pasciscentes et stipulantes super hiis imponimus scilentium sempiternum, prout melius, sanius et utilius dici, scribi et intelligi potest ad nostri et nostrorum et cuiusvis nostrum perpetuum comodum ac etiam salvamentum. Insuper, assecurantes nos adinvicem et vicissim paucemque perpetuam et treugam duraturam ad dictum tempus facientes, promittimus et fide bona convenimus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim et pasciscimur firma et solempni stipulatione in hiis legitime, intervenientibus ac virtute sacramenti et homagii per nos inferius prestandorum in posse et manibus venerabilis Nicholay de Tamarito, iustitie criminalis Valentie presentis anni, ut iudici ordinario, et notario infrascripto, ut publice persone nomine domini nostri regis et omnium quorum interest vel intererit, quod de cetero ullo unquam tempore non dicemus, movebimus, intemptabimus, dabimus, faciemus, tractabimus, perpetrabimus, inferemus aut procurabimus dicique moveri, intemptari, fieri, dari, tractari, procurari seu perpetrari faciemus nec permitiemus, sustinebimus aut consentiemus, verbis factis aut dictis operibus vel scriptis aut quovis alio modo per nos aut nostros seu personam vel personas interpositas, palam vel occulte, die aut nocte, in personas, res, bona et iura nostra et cuiusvis nostrum altera pars contra alteram adinvicem et vicissim, malum, iniuriam, dampnum, odium, opprobrium, vituperium, gravamen seu detrimentum aliquod vel interesse ratione et occassione quarumcumque ricxarum seu discordiarum ac vulnerum inter nos a toto tempore preterito usque in hunc presentem diem habitarum, sustitatarum et illatorum, quod si fecerimus quod ab sic volumus et nobis adinvicem concedimus per specialem pactum in hoc contractu apositum et inhitum inter nos expresse et de certa scientia, quod pars contrafaciens et iniurians modis superius enarratis incurrat ipso facto penam ducentorum morabatinorum auri de bonis contrafacientis, solvendorum medietatem parti dictas pacem et treugam servanti et aliam medietatem fisco domini regis, pro quo dictus iustitie et legitime stipulantis simul cum notario infrascripto, ut publice persone predicta stipulanti nomine omnium aliorum quorum intersit. Et ultra dictam penam predictorum ducentorum morabatinorum auri, volumus nos, dicte partes iamdicti pacti vigore, quod pars contrafaciens et iniurians modis predictis, ut dictum est, ipso facto incurrat penam periuri, proditionis et bausie et pro perfido, proditore et bausatore habeatur hic et ubique in curia et extra curiam iuxta consuetudines Catalonie et forum Aragonem, de quibus se excusari minime valeat aut tueri possit modo aliquo seu defendi suis propriis armis vel alienis. Ymmo sic talis et pro tali habeatur in curia et extra ac in omni iudicio et extra iudicium, et etiam in quocumque loco cum testimonio presentis publici instrumenti ac ipsi contrafacienti detur penam in corpore, bonis et rebus ipsius, mobilibus et immobilibus ac semoventibus, privilegiatis vel non privilegiatis, ubique poterint reperiri, iuxta sui meritum quod ordinata est dari baris et proditoribus, non obstante foro sive foris Valentie loquentibus quod certi et expressi sint casis quibus vel eorum aliquo per aliquem comissis quis comittens proditor eficitur. Etiam volumus et concedimus nos, dicte partes, et super hiis obligamus nos adinvicem et vicissim in manu et posse dicti iustitie, ut iudici ordinario, et notarii infrascripti, tanquam publice persone, ab uterque parte nostrum legitime stipulantis et recipientis quod si aliquis nostrum contra presentem pacem perpetuam atque treugam vel aliquo predictorum venerit, incurrat ipso facto penam predictam proditionis et bausie, tanquam si comisisset casus illos vel aliquem illorum pro quos ut pretangitur iuxta dictum forum proditor eficitur sive bare. Volentes et expresse consentientes nos, iamdicte partes, quod sola presentis publici instrumenti hostenssione vim pacti sententie legitime late et transacte in rem penitus iudicatam obtinentis in hac parte acusatione, denuntiatione seu libello, oferendis seu proponendis, aut inscriptis aliqua requisitione danda minime expectatis, sed sola nuda verbali instantia et requisitione partis ofensse et iniuriate facti veritate dumtaxat inde attenta iuris, ordine atque fori in totum vel partem non servato set penitus pretermisso, cui expresse et ex certa scientia renuntiamus, penitus et omnino de presenti fiat et fieri possit executio civiliter et criminaliter realiter et de facto in persona et bonis de et in illum qui contraveniter ab predicta modis superius expressatis. Et pro hiis omnibus et singulis sich complendis et firmiter attendendis ac inviolabiliter observandis, obligamus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim in posse dicti iustitie, ut iudicis ordinarii, et dicto domino regi, licet absenti, et notario infrascripto, loco et nomine ipsius ab utroque nostrum legitime stipulanti et recipienti, personas nostras et omnia bona nostra, mobilia et immobilia ac semoventia, ubique habita et habenda. Et ut predicta omnia et singula maiori gaudeant firmitate, tactis a nobis et a quolibet nostrum manibus nostris dexteris sponte et corporaliter in manu et posse dicti venerabilis iustitie criminalis Valentie presentis anni ac notarii infrascripti, ut publice persone pro uterque parte nostrum adinvicem et vicissim, recipientis sacrosanctis Dei quatuor Evvangeliis, iuramus per Deum et dicta sancta quatuor Evvangelia in animas nostras et cuiuslibet nostrum predicta omnia et singula tenere et servare et non contrafacere vel venire de iure vel de facto aliqua ratione. Ymmo promittimus et pasciscimur omnia et singula supradicta altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim stipulata et promissa rata, grata, valida adque firma semper habere, tenere et inviolabiliter observare et non contravenire nec contravenientibus consentire palam vel occulte aliqua ratione. Et nichilominus, pro uberiore securitate et cautela omnium premissorum, facimus altera pars nostrum alteri adinvicem et vicissim ac prestamus in manibus et posse dicti venerabilis iustitie, ut iudicis ordinarii loco et vice dicti domini regis in hac parte recipientis, fidem et homagium verum et fidelis ore et manibus comendatum, quorumquidem iuramenti et homagii virtute quisque nostrum, dictarum partium, convenimus et stipulamur ac pasciscimur in posse et manu notarii infrascripti, ut publice persone nomine omnium quorum interest vel intererit legitime stipulantis et recipientis, sponteque renuntiamus foro prohibenti de homagio non prestando et omni alii cuilibet iuri, foro, consuetudini ac constitutioni contra hec venientibus quoquomodo. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Iacobus Vilar, apotecharius, et Pasquasius Barbastre, ballistarius, ac Iohannes de Torres, scutifer dicti venerabilis iustitie, Valentie degentes. Testes firme dicti Iohannis Falgars, iunioris, qui firmavit et iuravit predicta ac fidem et homagium prestitit, ut superius continetur, die veneris, quarta mensis decembris dicti anni, sunt Iohannes Andree et Gabriel de Malorques, sagio, Valentie vicini.

230.

1405, novembre, 27. València.

Compromís de Joan Falgars, teixidor de llana, de donar en matrimoni la seua filla Margarida a Guillem Estrany, pintor i menor de dies, amb un dot de 800 sous.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Eodem die et anno.

In Dei nomine eiusque divina gratia, amen. Noverint universi quod ego, Iohannes Falgars, textor lane, vicinus Valentie, gratis et ex certa scientia collocare promitto in matrimonium in facie sancte matris Ecclesie tempore condecenti Margaritam, filiam meam, vobiscum, Guillermo Estrany, pictore, minore dierum, et promito vobis tradere in dotem et nomine dotis dicte filie mee quadraginta libras regalium Valentie in denariis numerando. Quamquidem dotem, dum insimul vixeritis vestro matrimonio constante, habeatis, teneatis, possideatis et explectetis cunctis diebus vite vestre tam cum infantibus quam sine infantibus, ut lex Christi precipit et in Ecclesia Dei constitutum pariterque ordinatum. Ad hec autem ego, dictus Guillermus Estrany predictum, matrimonium acceptans et promittens dictam Margaritam, filiam vestram, in meam ducere uxorem meque eidem dare in virum legitimum in facie sancte matris Ecclesie tempore condecenti, confiteor me a vobis dictam dotem habuisse et recepisse numerando. Quamquidem dotem, dum insimul vixerimus nostro matrimonio constante, habeamus, teneamus, possideamus et explectemus cunctis diebus vite nostre tam cum infantibus quam sine infantibus, ut lex Christi precipit et auctoritas beatorum Petri et Pauli apostolorum hoc afirmat. Et cum secundum Forum Valentie dors virginibus matrimonio copulandis augmentari debeat propter virginitatem ipsarum, idcirco, propter virginitatem dicte Margarite, filie vestre, facio eidem augmentum sive dona -tionem propter nuptias de viginti libris dicte monete, sich quod sint inter dotem et augmentum sexaginta libre monete prefixe. Quamquidem dotem et augmentum promito restituere et tornare eidem Margarite vel vobis aut cui ipsa voluerit et mandaverit verbis vel testimonio et ius dederint in omni casu dotis et […]restituende, sub bonorum meorum, mobilium et immobilium ac semoventium, ubique habitorum et habendorum, omnium obligatione. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Iacobus Vilar, apotecharius, et Pasquasius Barbastre, ballistarius, Valentie vicini.

231.

1405, novembre, 27. València.

Àpoca de 40 lliures signada per Guillem Estrany, pintor i veí de València, a Joan Falgars, teixidor de llana, per raó del dot de la seua filla Margarida.

ARV, Notal de Guillem Tamarit, núm. 2.853.

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 302; 1914, p. 43; 1929, p. 9; 1930, p. 71.

Noverint universi quod ego, Guillermus Estrany, iunior, pictor, Valentie vicinus, gratis et ex certa scientia confiteor et in veritate recognosco vobis, Iohanni Falgars, textori lane, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee in presentia notarii et testium infrascriptorum omnes illas quadraginta libras regalium Valentie quas michi in dotem cum Margarita, filia vestra, constituistis ac dare et tradere promisistis, ut in instrumentis nuptialibus inter me et vos predicta de causa paulo ante die presenti inde factis in posse notarii infrascripti predictum latius continentur. Unde renuntio scienter omni exceptioni predictarum quadraginta librarum dicte monete per me a vobis non habitarum et non receptarum modo et forma predictis previa ratione ut fertur et doli. In testimonium veritatis facio vobis fieri per notarium infrascriptum de predictis quadraginta libris dicte monete presentem apocham de soluto ac pactum de ulterius non petendo. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, predicti.

232.

1405, desembre, 10. València.

Testimoni de Jaume Miró, pintor de València, del nomenament de procurador fet per Pere Fuster, pellisser i ciutadà de València, a Nicolau de Talamantes, llaurador.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, Andreas Navarro, pellicerius, et Iacobus Miró, pictor Valentie.

233.

1405, desembre, 22. València.

Àpoca de 200 florins signada per Domingo de la Rambla i Domingo del Port, pintors de València, als clavaris de la vila de Morvedre, per la factura de dos-cents pavesos per a la dita vila.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.25

Die martis, XXIIa decembris.

[Dominicus de] la Rambla e Dominicus del Port […] et cetera, gratis et scienter, ambo insimul [… in] veritate recognoscimus vobis hono[rabilis …] Lòpiç d’Oteyça, Bernardo Marzén […] et Bonafonato Berengarii, iuratis […] vile Muriveteris, licet absentibus, quod per [manus] Iohannis Ràdio, vicini ville predicte, loco et [nomine] discreti Guillermi d’Olesa, notari, vicini et hoc [anno] clavarii pecunie comunis eiusdem ville, realiter tradentis a quo ipse ut dixit habuerat et receperat nobis tradendos, solvistis nobis plenarie numerando nostre omnimode voluntati ducentos florenos auri de Aragonia, pretio quorum a nobis emistis ducentos paveses ad oppus universitatis et singularium dicte ville et distribuendi ipsos, prout fuerunt distributi seu partiti ut dicitis per singulares ville iamdicte. Et est certum quod de predictis ducentis florenis fecistis mihi, dicto Dominico de la Rambla, instrumenti debiti in posse discreti Iohannis Roiç, notari publici eiusdem ville, quinta die mensis iunii anno presenti et sub[scripto] certo solvendos termino, ut in eo con[tinetur], tamen cum in rei veritate consistat […] erant nostri amborum. Ideo volumus […] cancelletur intrumentum et eum can[cellare …] iubemus. Ita quod non possit a modo […] predicte aut vobis vel vestris sive un[… quo] modolibet obesse. Unde, renun[tiamus …] non numerate pecunie ac dicto[rum …] notari a vobis non habitorum […] premissis dicteque rei sic […] facimus vobis fieri de his per […]tis testimonium presens apoce [… Quod est] actum Valentie.

Testes Matheus Vinçà, sellerius, et Stephanus Montaner, loci de […] vicini.

234.

1405, desembre, 22. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a Esteve Montaner, veí de Corbera i col·lector de la peita de Polinyà, per raó de la pensió del censal de 500 sous que li paga anualment la vila de Corbera, amb el testimoni de Domin go del Port, pintor de València.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, i Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.26 Cerveró, 1964, p. 89.

Eadem die martis, XXIIa decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCVo. Dominicus de la Rambla, pictor Valentie, gratis [et] scienter, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilibus iustitia, iuratis et probis hominibus castri, ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Stephani Montaner, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà, eiusdem termini, solvistis mihi plenarie numerando mee omnimode voluntati ducentos quinqua[gin]ta solidos monete regalium Valentie mihi debitos de seu pro solutione [XIXe diei] proxime preteriti mensis novembris, ratione illorum [quingentorum] solidorum dicte monete censualium mortuorum, [quos super] bonis universitatis termini predicti singula[riumque ipsius] habeo et percipio annuatim, videlicet, [unam ipsorum] medietatem dicta die et aliam medie[tatem simili] die mensis madii, ut in publicis [instrumentis inde con]fectis, hec et alia largius exprimuntur. […] exceptioni non numerate pecu[nie …] a vobis non habite et non re[cepte …pre]missis et doli facio vobis de […] notario in veritatis testimonium […] instrumentum. Protestor tamen de pena ut […]missa ratione retardationis predicte solutionis […] per ea exhigenda totum ius mihi salvum et […] remaneat presenti apocha in aliquo non [ob]stante. Quod est actum Valentie.

Testes, Dominicus del Port, pictor, et Matheus Vinçà, sellerius, Valentie habitantes.

235.

1405, desembre, 22. València.

Testimoni de Vicent Maçana, pintor i habitant de València, de l’àpoca de 300 sous signada per Ramon Pradells, fuster de València, i la seua dona Clara, a Pere Parellada, llaurador i veí de Morvedre, com a tutor dels fills i hereus de Francesc Parellada, germà seu i llaurador de Morvedre, per raó de la soldada del temps que Clara serví al dit Francesc Parellada.

APPV, Notal de Joan de Santfeliu, núm. 53.

(…)

Testes, Franciscus Bayils, fusterius, et Vincencius Maçana, pictor, Valentie habitantes.

236.

1405, desembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Joan Cardona, Pere Roca i Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 371.

(…) en Joan Cardona, (…) en Pere Roca (…), en Domingo Torà (…).

237.

1406-1408. Cartoixa de Portaceli.

Pagaments fets per Pere Samuel, marmessor del testament de Joan Guerau, de les depeses necessàries per portar a i col·locar un retaule amb la imatge de Santa Maria en la catoixa de Portaceli i fer-li polseres i un doser.

AHN, Clero, llig. 7.469.

Fuster, 2008, p. 35.

Aquestes dates fan a metre en lo compte de la marmessoria d’en Johan Guerau en son loch scrites al monestir.

Ítem, costà de portar lo dit retaule ab la ymatge de senta Maria ab son tabernacle e ab la fusta per al bastiment detràs, en lo qual foren necessàries IIII bèsties e III hòmens, muntà lo loguer: XI sous.

Ítem, costà de loguer un hom an una bestia que portà la ferramenta dels mestres qui·l bastiren: III sous.

Ítem, costà clavó per al dit bastiment: III sous.

Ítem, costaren dues vergues de ferre ab un cercolet per a les cortines del dit retaule: XVI sous, VI.

Ítem, pagam a·n Just, mestre de obra de vila, ab dos menestrals, per III jornals que féu en examplar l’altar e levar lo retaule vell e ajudar a posar lo nou, un florí per cascun jorn: XXXXIIII sous.

Ítem, pagam a dos manobres que ajudaren als dits mestres, a cascú per IIII jornals: XII sous.

Ítem, costaren III cafiços d’algepç per obs del examplament del altar e de una fenestra per a tenir lantea e altres adops: VIIII sous.

Ítem, alguns dies passats, bastit lo dit retaule en lo qual no havia polseres, fou acordat que·n eren necesàries, e axí matex un doser qui donàs rahó e enbeliment al dit retaule e al encortinament, per obs de les quals coses fou comprada fusta que costà: LXXIII sous.

Ítem, costà de port tro al monestir la dita fust: VIII sous.

Ítem, costaren d’obrar de fusta les dites polseres e doser per al dit retaule: XX sous. Ítem, costaren de daurar e pintar: LXXXVIII sous.

Ítem, pagam als mestres que vingueren per posar les dites polseres e dorser, e fer bastiment detràs per a encortinar e desencortinar, muntà lo loguer de tots ab los menestrals e manobres: LXVI sous.

Ítem, costà la clavó per al dit bastiment: IIII sous.

238.

1406, gener, 8. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Joan Cardona.

AMV, Manual de Consells, A-22, f. 387.

(…) en Joan Cardona (…).

239.

1406, [gener-febrer]. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 1.

(…) en Domingo Torà (…).

240.

1406, abril, 21. València.

Procuració d’Isabel, dona de Domingo Barbens, pintor i ciutadà de València, a Francesc Riera, notari i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Bartomeu Matoses, núm. 25.315. Cerveró, 1963, p. 74.27

Eidem die mercurii.

Isabel, uxor Dominici Barbenç, pictoris, civis Valentie, gratis et scienter facio, constituo et ordino procuratorem meum vos, discretum Franciscum Riera, notarium, civem eiusdem [civitatem] Valentie, absentem ut presentem, ad agendum et [substi]tuendum me et omnia bona mea in omnibus causis, et cetera. Concedens vobis plenum posse, et cetera; testes producendum, et cetera; sententias audiendi, et cetera; condepnationes et obligationes, et cetera; emparas et cetera; retroclama, et cetera; protesta, et cetera; fideiussores, et cetera; procuratores substituere, et cetera. Et generaliter, et cetera. Et relevans, et cetera.

Testes, discretus Dominicus Eximeno, presbiter, et Petrus Jordà, flaquerius, Valentie.

241.

1406, maig, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 7.

(…) en Domingo Torà (…).

242.

1406, maig, 10. València.

Comanda de 13 florins feta per Antoni Daudé, mercader i ciutadà de Barcelona, a Antoni Pelegrí, mariner, i Baltasar Pelegrí, fill seu i pintor, ambdós ciutadans de València.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.415.

Die lune, Xa madii.

Anthonius Pelegrí, marinerius, et Baltasar Pelegrí, eius filius, pictor, Valentie cives, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum confitemur et in veritate recognoscimus nos habere et tenere in comanda et puro deponito a vobis, venerabili Anthonio Daudé, mercatore, cive Barchinone, absente ut presente, notario subscripto stipulante et recipiente loco et nomine vestri dicti, absente, tredecim florenos auri comunes Aragonia rectique pensi, quos loco vestro et pro vobis nobis tradidit numerando de presentia notarii et testium subscriptori venerabile domina Asseno, mater vestra, uxorque venerabili Petri Daudé, mercatore, civis Valentie defuncti. Renuntiantes scienter omni exceptioni florenorum predicti non numeratorum et a vobis non habitori et non receptori comandeque predicte a vobis non habite et non recepte ut predicitur et exceptioni doli. Quamquidem comanda predictam promittimus et fide bona convenimus ambo insimul et uterque nostrum in solidum restituere et tornare vobis vel vestris aut cui vos volueritis vel cum homini nobis pro bono vestro petenti in continenti cum ipsam a nobis vel nostris habere et recuperare volueritis. Et si forte pro predicta comanda a nobis habenda et recuperanda dampnum aliquod, gravamen seu interesse sustitueritis aut missiones aliquas seu expensas inde feceritis, totum illud vobis et vestris restituere et emendare promittimus confestim voluntate vestre. Et credatur inde vobis et vestris vestro et eorum solo, simplici verbo sine testibus et iuramento. Obligantes scienter ad hec vobis licet absenti et vestris in posse notarii subscripti, stipulans ut supra, ambo insimul et uterque nostrum in solidum nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove et veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loquentibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Quod est actum Valentie, decima die madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo sexto. Sig-[signe]-num Anthonii Pelegrí, sig-[signe]-num Baltasar Pelegrí, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Aguiló, et Iohannes Garcia, lantonerius, Valentie cives.

243.

1406, maig, 18. València.

Procuració de Joan Llàtzer, veí d’Alaquàs, a Joan Llàtzer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Eisdem die et loco.

Yo, Johan Làtzaro, vehí d’Alaquaç, faç procurador meu et especial vós, en Johan Làtzer, pintor, ciutadà de València, present a vendre, et cetera, alienar, et cetera, logar, et cetera, rebre, et cetera, a fer pactes, avinences, compromessos, et cetera, als pleyts civils, criminals, et cetera, ab poder de substituhir, et cetera, ab general acministració de tots sos béns, et cetera.

Testimonis, en Pasqual Sancho, e en Simó de Luna, vehins de Paterna, e en Pere Ferrando, notari de València.

244.

1406, maig, 18. València.

Procuració de Simó Llàtzer, veí d’Aldaia, a Joan Llàtzer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

En Simó Làtzer, vehí d’Aldaya, féu semblant procuració al dit en Johan Làtzer, pintor, present.

Testimonis, aquells mateixs.

245.

1406, maig, 22. Morella.

Àpoca de 20 florins signada per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, al lloc d’Arenys, per raó del retaule que està fent per al dit lloc.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau.

Sánchez Gozalbo, 1943, p. 91, doc. XVI.

Die sabbati, XXIIa madii dicti anni MiCCCCi sexti.

En Guillem Ferrer, pintor, vehí de Morella, confese haver haüts d’en Domingo Vernet, jurat en l’any present del loch d’Arenys, XX florins d’or de aquella quantitat, la qual li ha a donar la universitat del dit loch per rahon de hun retaule que faç al dit loch, dels quals XX florins ha fallit per ço com minvés de pes VII sous, IX diners, dels quals VII sous, IX diners me havets dats vós, dit en Domingo, V sous, IX diners, axí que·m resten encara, tro a XX florins de pes, II sous. Perquè axí és la veritat, faç-vos fer la present àpocha, et cetera Renuncie, et cetera.

Testimonis, en Guillem Bonares e en Jacme Monçó, notaris.

246.

1406, maig, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 9.

(…) en Domingo Torà (…).

247.

1406, maig, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Torà.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 16v.

(…) en Domingo Torà (…).

248.

1406, juny, 9. València.

Elecció de Domingo Crespí, juntament amb Francesc Peris, Joan Samuntada i Pere Franc, com a consellers per la parròquia de Santa Maria.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 17. Ramón, 2002, p. 82.

(…)

Consellers ciutadans de parròquies:

(…)

De Santa Maria: en Domingo Crespí, en Francesch Pérez, en Johan Samuntada, en Pere Franch.

249.

1406, juny, 11. València.

Contracte d’aprenentatge de Joan Safont, llaurador de Russafa, amb Joan Rull, pintor i ciutadà de València, durant cinc anys.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

Die veneris, XIa iunii.

Iohannes Çaffont, laborator, comorans in loco de Rucaffa, gratis affirmo vobiscum, Iohanni Rull, pictori, civi Valentie, presenti, Anthonium, filium meum legitimum, in mancipium et discipulum ad officium pictoris, prout, et cetera, ad quinque annos primitus venturos, infra quos teneamini ipsum providere de cibo, potu, vestitu et calciatu, tam in sanitate quam in egritudine. In vestitu vero dictorum quinque annorum teneamini pro quolibet anno ipsum induere de una tunica nova, et in fine dictorum annorum teneamini ei facere vestes, videlicet, gramasiam et tunicam sive saccum de panno valoris novem vel decem solidos pro qualibet ulna. Et sic promitto quod dictus Anthonius infra dictum tempus erit vobis fidelis, et cetera, et non recedet a vestro servitio, quod si fecerit promitto vobis ipsum reddere in vestrum servitium meis propriis missionibus et expensis, dans vobis licentiam ipsum si volueritis propria auctoritate accipere et in vestrum servitium redire, ipsumque […] vobis per dictum tempus servire tantum tamdiu quousque dampna, missiones et interesse vobis satisfecerit. Obligans, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Iohannes Rull, acceptans predicta a vobis, dicto Iohanni Çaffont, prout superius sunt dicta, promitto sic attendere, et cetera. Obligans, et cetera. Quod est actum Valentie.

Testes, Iohannes Ferdinandi, alcaydus loci de Torís, et Petrus Guerau, pellicerius, Valentie cives.

250.

1406, juny, 16. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 22.

(…) en Domingo Crespí (…).

251.

1406, juny, 18. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 28v.

(…) en Domingo Crespí (…).

252.

1406, juny, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 33.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

253.

1406, juny, 30. València

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 37v-38.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

254.

1406, juliol, 2. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 40-40v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

255.

1406, juliol, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 44-44v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

256.

1406, juliol, 16. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 46v.

(…) en Domingo Crespí (…).

257.

1406, juliol, 23. València.

Nota referida al pintor Pere Nicolau.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60.

Die sabbati, XXIIII iulii predicti.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor [en blanc].

258.

1406, juliol, 24. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 49-49v.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

259.

1406, juliol, 31. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 53.

(…) en Domingo Crespí (…).

260.

1406, agost, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 55v.

(…) en Domingo Crespí (…).

261.

1406, agost 13. València.

Carregament d’un censal de 66 sous i 8 diners fet per Domingo del Port, pintor i ciutadà de València, a Nicolau Ferrer, ciutadà de València, per preu de 800 sous.

APPV, Protocol d’Antoni Pasqual, núm. 23.235.

Die veneris, XIII augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIo, Valentie.

Ego, Dominicus del Porto, pictor, civis Valentie, non vi, et cetera, vendo vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, minori dierum, civi dicte civitatis, presenti et acceptanti, et vestris sexaginta sex solidos, octo denarios regalium Valentie censuales, rendales, annuales et perpetuales, sine laudimio et fatica et alio iure emphiteotico, in nuda rem perceptione, franchos, quitios, liberos et exemptos ab omni peyta, et cetera, solvendos anno quolibet medietatem tertia die ianuarii et aliam medietatem tertia die iulii, et faciam vobis primam solutionem III die iannuari proxime venturi, et sic deinde anno quolibet in similibus terminis et diebus, [et] generaliter super omnibus bonis meis, et cetera. Et si dictis terminis vobis et vestris non solvere, ut est dictum, volo pacto speciali transacto quolibet dictorum terminorum sine accusatione, et cetera, sed ipso facto incidi penam quindecim solidos dicte monete de bonis nostris vobis et vestris applicandorum, dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, dampno et interesse vestro. Et comissa dicta pena vel non, et cetera. Et de quibus pensionibus […] questio, causis et penis […] simul vel separatim possit fieri executio per quecumque iudicem secularem, et cetera, cuius foro, et cetera, renuntiamus mee proprio foro, et cetera. Promito et iuro non litigare nec ponere rationes aliquas contra […] exequtorium, et cetera, nec impetrare, et cetera, nec ponere aliquas rationes, exceptiones, appellationes, diffugia, compensationes, deffensiones, iustis vel iniustis, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera, que pena totiens comitatur quotiens, et cetera. Et comissa dicta pena vel non, et ce -tera. Et de qua possit fieri executio ut superius, et cetera. Et nichilominus dicte litigia, rationes, et cetera. Sine nulla, et cetera. Nec […], et cetera. Prometo restituere expensas, et cetera. Obligo, et cetera. Renuntio, et cetera. Pretio quadraginta librarum dicte monete, et cetera. Et quia, et cetera.

Testes, Anthonius Balaguer et Berengarius Centelles, cerdones, cives Valentie. Apocha, testes, instrumentum gratie, et cetera, testes.

Die lune, XXVIIIa febroarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIo, dictum instrumentum venditionis fuit cancellatum mandato dictarum partium, quia dictus Dominicus solvit, presente dicto Nicholao Ferrer, et cetera, in presentia notarii et testis infrascriptorum, presentibus Iohanne […] presbitero beneficiato in sede, et Matheo Calonge, scriptore Valentie.

262.

1406, agost, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 57v.

(…) en Domingo Crespí (…).

263.

1406, agost, 24. València.

Testimoni d’Alfons Ruíz, pintor i resident en València, de l’àpoca de 2.482 sous i 10 diners signada per Vidal de Vilanova, senyor de Pego, a Lluc de Bonastre, senyor de la vall de Laguar, per raó de la paga d’un censal.

APPV, Protocol d’Andreu del Polgar, núm. 23.177.

(…)

Testes inde sunt Alfonsus Ruiz, pictor, et Anthonius de Losiella, scutiffer, Valentie degentes.

264.

1406, agost, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 65.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

265.

1406, agost, 30. València.

Testimoni de Pere Nicolau, pintor i veí de València, de la procuració d’Elionor, dona de Gil Guerau a Domingo de la Guerola, notari.

AMV, Protocol de Jaume Desplà, 2-21.

(…)

Testes, Petrus Nicholai, pictor, et Anthonius Tàrrega, vicini Valentie.

266.

1406, setembre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 67v-68.

(…) en Domingo Crespí, (…) en Domingo de la Rambla (…).

267.

1406, setembre, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 73.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

268.

1406, setembre, 9. València.

Pagament de 800 sous de Pere Soler, il·luminador i ciutadà de València, a Major, vídua d’Alfons Ferràndez, carnisser i veí de València, del preu d’una casa que li ha comprat per 1.480 sous en la parròquia de Sant Andreu.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sit omnibus notum quod ego, Mayor, uxor quondam Alfonsi Ferràndez, carnificis, vicini Valentie, scienter et gratis confiteor et recognosco in veritate vobis, Petro Soler, illuminatori, civi civitatis predicte, presenti, et vestris, quod de et ex illis septuaginta quatuor libris monete regalium Valentie pro quarum pretio ego, simul cum Alfonso Ferràndez, carnifice, vicino civitatis iamdicte, vobis et vestris vendidi et alienavi quoddam hospitium situm in parrochia Sancti Andree civitatis predicte, certis affrontationibus limitatum, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumen to acto Valentie die XXX mensis iulii proxime preteriti anni presentis et infrascripti Nativitate Domini millesimi quadringentesimi sexti ac in posse notarium succontenti, ut in eo latius continetur, dedistis et tradidistis michi voluntati mee realiter numerando quadraginta libras monete predicte. Et quia facti veritas sic habetur, renuntians scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premissorum presens apoce instrumentum, in quo quadam alia apoca facta de viginti octo libris ex pretio venditionis predicte penitus includatur, vobis fieri volo per notarium succontentum. Quod est actum Valentie, nona die mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexto. Sig-[signe]-num mei Mayor predicte, que hec concedo et firmo.

Testes inde sunt Iohannes Dezpuig, cursor, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor, degens Valentie.

269.

1406, setembre, 9. València.

Reconeixement de 680 sous de deute de Pere Soler, il·luminador i ciutadà de València, a Major, vídua d’Alfons Ferràndez, carnisser i veí de València, restants de 1.480 sous del preu d’una casa en la parròquia de Sant Andreu.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Noverint universi quod ego, Petrus Soler, illuminator, civis Valentie, scienter et gratis, per me et successores meos, tenore presentis publici instrumenti suo eficaci robore duraturi, confiteor et recognosco in veritate debere vobis, dompne Mayor, uxor quondam Alfonsi Ferràndiz, carnificis, vicini Valentie, presenti, acceptanti, et vestris triginta quatuor libras monete regalium Valentie restantes per me vobis ad solvendum ex illis septuaginta quatuor libris monete predicte, pro quarum pretio vobis michi et meis vendidistis et alienastis quoddam hospitium situm in parrochia Sancti Andree civitatis predicte, confrontatum cum hospitio Iohannis Vilalba, cursoris, cum hospitio domine Beatricis, vidue, neophite, et cum via publica, quod tenetur in emphiteosim pro anniversariis et duplis sedis Valentie ad censum viginti unum solidorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festis sancte Marie mensis martii et sancte Marie mensis septembris mediatim, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumento acto Valentie die XXX mensis iulii proxime preteriti, ut in eo latius continetur, non obstante quod in dicto venditionis instrumento contineatur expresse vos fore solutam et satisfactam plenarie, scilicet, toto pretio antedicto, nam facti veritas est quod dicte triginta quatuor libris ad hec sunt et remanent exsolvende. Et quia facti veritas sic habetur, renuntio scienter exceptioni peccunie predicte non restantis et debitis prefateque rei sic non geste ut prefertur et doli, ac omni alii iuri, rationi et consuetudine premissis obviam venientibus quovismodo. Quasquidem triginta quatuor libras solvere promito et habebam vobis et vestris aut cui vel quibus volueritis aut mandaveritis loco vestri a festo Nativitate Domini proxime venienti, ubi incipiet currere annus Nativitate Domini MCCCC septimus in quatuor annos ab inde sequentes numerandos continue et completos, omni dilatione, exceptione, malitia, difugio, impedimento ac querela curie proculiectis. Interim vero quare secundum iure canonicum et civile licitum et permissum existit ex pretio rei vendite iustum dare et recipere interesse cum non sit consonum rationi ac equitatem non habeat venditorem re vendita eius pretioque carere, propterea promito ac convenio bona fide vobis, dicte dompne Mayor, per pactum specialem et expressum inter me et vos habitum et conventum in preteriti contractu appositum et descriptum firmaque ac solemni stipulatione vallatum respondere, facere ac solvere infra dictos quatuor annos, et ab inde si dictam vero quantitatem contigerit retineri vobis et vestris interesse ad rationem viginti denariorum per libram, quod interesse capit summam in quovis anno quinquaginta sex solidorum, octo denariorum monete predicte, quos solvere promito et habebam in festis sancti Iohannis mensis iunii et Nativitate Domini mediatim, cum cuiuslibet predictorum sub pena decem solidorum pro una quavis dictarum solutionum quam contigerit dilatari vobis dandorum et solvendorum vigore pacti predicti pro pena et nomine pene, dampno et interesse vestris, cui pene solvende casu quo comitatur teneri volo et etiam obligari pacto speciali predicto eo semper in suo robore permanente. Ita quod petita, exacta, soluta vel non dicta pena aut graciose remissa nichilominus tenear ad omnia et singula supra et infra contenta pacti viribus prelibati. Pro quoquidem debito peccunieque predicta si comissa fuerit sic ut premititur exsolvendis ac aliis adimplendis supra et infra contentis per iudicem illum quem duxeritis eligendum secularem, tamen cuius foro, districtui, cohertioni et iudicio licet non esset aut fuerit iudex meus ordinarius, me tamen omniaque et singula bona et iura mea quecumque et ubique sint nunc pro tunc submito in eum consentio ac iuredictionem omnimodam prorogo meo quo ad hec proprio foro in vestri favorem penitus et de certa scientia renuntiando. Renuntians scienter iuri et oppinioni dicentibus iudicis oficium de quo sit conventum in quem iuredictio est quomodo prorogata vel ei consensus habitus posse revocari seu alii evitari et singulis bonis et iuribus meis licitis vel prohibitis, privilegiatis aut non, ubique sistentibus, sine aliqua libelli oblatione, litis, contestatione, legitima subastatione aliaque solemnitate iudiciaria, sed realiter et de facto sola exhibitione vel demostratione presentis publici instrumenti vestraque aut vestrorum verbali declaratione et averatione proprio iuramento quod instrumentum et ipsarum verbalem declarationem et averationem cum iuramento ut dictum est valere et obtinere volumus vim confessionis iudicialis ac sententie difinitive in rem iudicatam transacte, a qua ulterius apellare vel suplicare licitum non existit. Ego enim ex pacto ut supra renuntio quo ad hec omni libelli oblatione, litis, contestationi, legitime subastationi aliique solemni processui in omni iure proferimento omnique exceptioni, dilationi, appellationi et recursui atque facultati oblationis bonorum immobilium, bonis exentibus, mobilibus vel etiam privilegiatis. Immo ad excludendam omnis dilationis et calumpnie materiam dicta exequtio quod et quotiens fieri contingat fiat in eis bonis ac iuribus meis quibus ac prout malueritis et duxeritis ordinandum. Et pro predictis omnibus et singulis sic complendis et attendendis obligo vobis, dicte dompne Mayor, ut prefertur, presenti et vestris, omnia bona et iura mea, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda, renuntians scienter omni iuri, legi, foro, rationi, usui, constitutioni et consuetudine quibus me possem contra premissa modo aliquo defendere seu tueri. Ad hec autem ego, dicta Mayor, presens, omnibus supradictis suscipiens et acceptans debitum antedictum, promito ac convenio bona fide pacto speciali vobis, dicto Petro Soler, presenti et acceptanti, quod si et quot ac quotiens michi volueritis dare et solvere de et ex debito antedicto quindecim libras monete predicte, illas tenear et habebam recipere et acceptare atque recipiam et acceptabo et pro illis deducere habebam et deducam interesse proratis illarum. Obligando ad hec omnia bona mea, ubique habita et habenda. Quod est actum Valentie, nona die mensis septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo sexto. Sig-[signe]-num mei, Petri Soler, sig-[signe]-num Mayor predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes inde sunt Iohannes Dezpuig, cursor, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor, vicini Valentie.

270.

1406, setembre, 13. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 77.

(…) en Domingo de la Rambla (…).

271.

1406, setembre, 24. València.

Àpoca de 300 sous signada per Pere Nicolau, pintor i veí de València, a Simó d’Alguaire, prevere, procurador de l’Almoina de la seu de València, restants de 900 sous, del preu d’un retaule per a la capella de Sant Bernabeu de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.672, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.565.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 246; 1914, p. 36; 1928, p. 60; 1930, p. 60. Cerveró, 1956, p. 106, núm. 33; 1971, p. 36.

Dicta die veneris, XXIIIIa septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIo.

Sit omnibus notum quod ego, Petrus Nicolai, pictor, vicinus Valentie, scienter confiteor vobis, venerabilis Simoni de Alguayra, presbitero, procuratori generali laudabilis Elemosine sedis Valentie, heredis bonorum et iurium venerabilis Francisci Sossies, quondam rectoris ecclesie de Albal, diocesis Valentie, licet absenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi voluntati mei realiter numerando quindecim libras monete regalium Valentie restantis ex illis quadraginta quinque libras monete predicte, pro quibus depingere et facere habebamus quoddam retrotabulum pro capella Sancti Barnabe, quam instituit in sedis predicta dictus quondam Franciscum Sossies, ut in publico instrumento scilicet hiis confecto inter manumissorem dicti defuncti et me acto Valentie in posse notarii subscripti die XXVa iunii anni proxime preteriti Nativitate Domini MiCCCCi quinti, quos die presenti cancellatum ad pedem fuit, latius continetur. Et quia, et cetera.

Testes inde sunt discretus Dominicus de Molinos, notarius, et Iacobus Ferrarii, scriptor, Valentie.

272.

1406, setembre, 24. València.

Testimoni de Pere Nicolau, pintor de la ciutat de València, de la carta d’indemp nitat signada per Pere Pastor, apotecari i ciutadà de València, i la seua dona Margarida a Jaume Pastor, notari de València, per raó del carregament d’un violari.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.672. Cerveró, 1956, p. 106, núm. 34.

(…)

Testes, Ludovicus Amorós, fusterius, et Petrus Nicolai, pintor Valentie.

273.

1406, setembre, 28. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 82.

(…) en Domingo Crespí (…).

274.

1406, octubre, 6. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 86v.

(…) en Domingo Crespí (…).

275.

1406, octubre, 8. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 89v.

(…) en Domingo Crespí (…).

276.

1406, octubre, 14. València.

Àpoca de 6 florins i mig, de 860 sous i de 126 sous signada per Pere Nicolau i Domingo, pintors, i Pere Garcés, perpunter, respectivament, al tutor de la filla de Manuel d’Oriola, ciutadà de València, per raó dels treballs fets en la sepultura del difunt.

AMV, Notal de Jaume Desplà, núm. 2-21. Miquel, 2008, p. 281.

Dicte iovis, XIIIIa octobris,

Petrus Nicholai, Dominicus del Port, pictores, et Petrus Garcés, perpunterius, Valentie cives, confitemur vobis, honorabili Iohanni Ferrando, legum doctori Valentie, licet absenti, tutori Ispanie, filie et heredis Manuelis Oriola, civis Valentie, defuncti, quod solvistis, sich michi, dicto Petro Nicholai, VI florenos [et] medium ratione pingendi clipeum sive pavesum pendentem coram sepultura deffunti de carmessí, et cum signis et armis deffunti; et michi, dicto Dominico del Port, XLIII libris ratione fuste et encoriandi et guixandi dictum clipeum; et michi, dicto Petro Garcés, pro terçanell ad opus sobrevestis et vexilli dicte defuncti pendentium ubi supra, et pro pingendo eos signis et armis defuncti. Item quod distis ad opus sobrevestis et vexelli sive penó VI libras, VI, et cetera.

Testes firme Petri Nicholai, Iacobus de Celma et Iacobus Stopinyà, Valentie. Item, firme dicti Dominici del Port, dicta die, Guillermus Guitardi et Bernardus Sanxo, presbiteri. Item, firme dicti Petri Garcés, dicta die, Pascasius Aquilonis et Bartholomeus Mas, de Beniparell.

277.

1406, octubre, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 92.

(…) en Domingo Crespí (…).

278.

1406, novembre, 19. València.

Testimoni de Pere Morlans, pintor i veí de València, sobre la neteja del vall vell de la ciutat, com a sobrestant dels homes que fan el treball, i això per manament del mustassaf.

APPV, Notal de Berenguer Rovira, núm. 1.455. Cerveró, 1963, p. 133.

Die veneris, XVIIII novembris anno predicto millesimo CCCCo sexto.

En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatre-cents sis, divendres a denou del mes de noembre, constituït [perso]nalment denant en Pere Morlans, pintor, vehí de la dita ciutat sobrestant segons prima faç apparia de diverses hòmens qui scuren lo [vall] vell de la dita ciutat, en Francesch Ferri, notari, ciutadà de la dita ciutat, [apel]lats mi, Berenguer Rovira, notari públich de la dita ciutat, e los testimonis dejús scrits e aquells presents, lo dit en Francesch Ferri de paraula dix al dit en Pere Morlans que com ell en los presents dia e hora vehés presents e vehents los testimonis davall scrits scurar lo vall vell de la dita ciutat, lo qual és entre lo seu alberch e los alberchs de la dona na Maria, muller que fon d’en Guillem Cerquer, fuster, e de mestre Pere Miquel, cirurgià de la dita ciutat, ço és, la meytat del vall que és denant e devés lo enfront del alberch del dit en Francesch Ferri, e duptàs com hi entrevenia ell, dit en Pere Morlans, per tal interroguà aquell dit en Pere Morlans en quin nom e de manament de qui fahia scurar lo dit vall ves lo dit enfront. E lo dit en Pere Morlans, responent, dix que ell hi entrevenia axí com a sobrestant de diverses hòmens qui en l’any present an scurat e scuren los valls vells de la dita ciutat, e de manament de l’honrat en Lop de Lecha, sotsobrer de la dita ciutat, al qual és estat fet manament, segons diu, per lo honorable n’Andreu Castellà, mustaçaf de València, que per exseguir e complir una sentència donada e promulgada per ell, per la qual ha pronunciat e declarat que d’ací avant les inmundícies del vall qui és denant e devés lo enfront del dit en Francesch Ferri deuen exir e ésser tretes en lo carrer de la Boseria e per los alberchs de la dita na Maria e de mestre Pere Miquel, segons de present se fahia. Et en aquell instant matex, fetes les dites coses, instant lo dit en Francesch Ferri, e present lo dit en Pere Morlans, per mi, dit notari, e testimonis dejús scrits, les dites inmundícies que eren en lo enfront e part del dit en Francesch Ferri foren vistes exir e traure per los alberchs de la dita dona na Maria e de mestre Pere Miquel, les quals trahien diverses hòmens qui scuraven lo dit vall. E de les qualls dites inmundícies, segons lo dit en Pere Morlans dix e afermà, la part qui era denant l’enfront de la dita na Maria fon treta e mesa en lo carrer de la Boseria, e la part denant l’enfront del dit mestre Pere Miquel fon treta e messa dins lo statble del alberch del dit mestre Pere Miquel, com aquell no volgués que fossen tretes en lo carrer de la Boseria. E, fetes les dites coses, lo dit en Francesch Ferri requés de aquelles per mi, notari dejús scrit, ésser feta carta pública per haver memòria en lo sdevenidor. Les quals coses foren fetes en València en los loch, dia e any desús dits.

Presents testimonis foren appellats a les dites coses n’Elfo […], Miquel Ripoll, scrivent, en Johan Lópeç e en Ferrando Sanç, obrers de vila, vehins de Valencia.

279.

1406, novembre, 27. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 108.

(…) en Domingo Crespí (…).

280.

1406, desembre, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 113.

(…) en Domingo Crespí (…).

281.

1406, desembre, 7. València.

Carregament d’un censal de 50 sous fet per Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, a Caterina, vídua de Ramon de Santponç, corredor, sobre la casa que Francesc posseeix en la parròquia de Sant Martí, i que confronta amb les dels pintors Domingo Torà i Jaume Estopinyà, per preu de 600 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646.

Cerveró, 1966, p. 26.

Die lune, VIIa decembris.

Franciscus Bonet, alias Franciscus Paschual, depictor, civis civitatis Valentie, Alionor, uxor eius, Berengarius Perelló, cotonerius, civis civitatis eiusdem, et Isabel, uxor ipsius, scienter et gratis consulteque ac deliberate, simul omnes et quilibet nostrum in solidum, per nos et nostros cum hoc publico instrumento perpetuo valituro vendimus et titulo pure, perfecte et irrevocabilis venditionis concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, domine Caterine, uxori Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis predicte, licet absenti tanquam presenti, in posse tamen ac manu subscripti notarii, ut publice persone hec a nobis pro vobis et pro illis omnibus quorum intersit stipulantis et legitime recipientis, ac vestris et quibus volueritis perpetuo per alodium vestrum proprium, franchum et liberum et ab omni onere debitorum ac aliarum omnium obligationum et inquietudinum penitus expeditum, quinquaginta solidos monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad forum Valentie, franchos et exemptos ab omni modo et genere peyte, impositionis et cuiuslibet alterius exactionis ac oneris et expense regalium, dominalium et vicinalium, realium et personalium, necessariarum et voluntariarum, tacitarum et emergentium, usarum et utendarum ubique, et quocumque nomine nuncupentur nullo excepto, pro quibus aut quovis eorum siquid vos vel vestros bistraere vel solvere vi vel gratis contigerit totum illud vobis et vestris integriter solvere, restituere ac emendare promittimus ac teneamur voluntati vestre, quosque quinquaginta solidos censuales imponimus, assignamus, assecuramus et oneramus specialiter et expresse in et super hospitio mei, dicti Franciscii, francho et libero, sito in parrochia Sancti Martini civitatis Valentie, quod hospitium confrontatur cum hospitio Dominici Thorà, pictoris, et cum hospitio Iacobi Stopinyà, pictoris, et cum via publica sive platea vulgariter nuncupata dels Caxers, et a parte retro cum vallo veteri civitatis predicte, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum, ita quod specialis obligatio, assecuratio et assignatio generali non deroget nec generalis preiudicet speciali sed una per aliam adinvicem roborentur.

(…)

Iamdictos itaque quinquaginta solidos censuales, rendales et annuales cum directo et emphiteotico iure predictis, ut supra, atque cum omnibus iuribus, locis, vocibus, rationibus et actionibus, realibus et personalibus, utilibus et directis, variis, mixtis, ordinariis, extraordinariis et aliis quibuscumque […] sic vobis et vestris vendimus et concedimus ac tradimus seu quasi tradimus pretio, scilicet, triginta librarum predicte monete, quod pretium integre nobis solvistis nosque a vobis habuisse ac recepisse confitemur et concedimus numerando realiter et plenarie in florenorum peccunia sine onere cambii nostre omnimode voluntati.

(…)

Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes huius rei sunt Bonanatus Soler, mediator, et Martinus Pérez, tapinerius, Valentie cives.

282.

1406, desembre, 7. València.

Àpoca de 600 sous signada per Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, a Caterina, vídua de Ramon de Santponç, corredor, preu del carregament d’un censal de 50 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646.

Eadem die lune, VII decembris.

Franciscus Bonet, alias Franciscus Paschual, depictor, civis civitatis Valentie, Alionor, uxor eius, Berengarius Perelló, cotonerius, civis civitatis eiusdem, et Isabel, uxor ipsius, scienter et gratis simul omnes confitemur et in veritate recognoscimus vobis, domine Caterine, uxori Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis predicte, licet absenti tanquam presenti, ac vestris, quod solvistis nobis numerando realiter et plenarie, in florenorum peccunia sine onere cambii nostre omnimode voluntati, omnes illas triginta libras monete regalium Valentie, pro quibus seu pretio quarum vobis cum publico instrumento die presenti per notarium infrascriptum recepto vendidimus et concessimus quinquaginta solidos censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad Forum Valentie, specialiter et expresse in et super hospitio mei, dicti Franciscii, sito in parrochia Sancti Martini civitatis Valentie, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum, solvendos septima die mensium iunii et decembris annuatim sub certis penis, ut in dicto vestre emptionis instrumento latius continetur. Unde, renuntiantes scienter exceptioni non numerate peccunie ac dictarum triginta librarum per vos nobis non solutarum et a vobis per me non habitarum et non receptarum pro predicte venditionis pretio ut prefertur et doli, facimus vobis de hiis in testimonium veritatis hoc apoche instrumentum. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes huius rei sunt Bonanatus Soler, mediator, et Martinus Péreç, tapinerius, Valentie cives.

283.

1406, desembre, 7. València.

Carta de gràcia atorgada per Caterina, vídua de Ramon Santponç, a Francesc Bonet, àlies Francesc Pasqual, pintor, la seua dona Elionor, Berenguer Perelló, cotoner, i la seua dona Isabel, ciutadans de València, de quitar quan voldran el censal de 50 sous que li han carregat per preu de 600 sous.

ARV, Notal de Jaume Mestre, núm. 2.646. Cerveró, 1966, p. 26.

[En blanc]28 Raymundi Sentponç, cursoris, quondam vicini civitatis Valentie, scienter et gratis de gratia speciali volo et concedo vobis, Francisco Bonet, alias Francisco Paschual, depictori, civi civitatis eiusdem, Alionori, uxori eius, Berengario Perelló, cotonerio, civi civitatis predicte, et Isabeli, uxori ipsius, licet absentibus tanquam presentibus, in posse tamen ac manu subscripti notarii, ut publice persone hec a me pro vobis et pro illis omnibus quorum intersit stipulantis et legitime recipientis, ac vestris, quod quocumque imperpetuum volueritis redimere seu quitare a me vel meis, pretio triginta librarum monete regalium Valentie omnes illos quinquaginta solidos monete predicte censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio directo dominio et pleno emphiteotico et perceptionis iure ad forum Valentie, quos vos cum publico instrumento die presenti per notarium infrascriptum recepto vendidistis et onerastis mihi et meis pretio supradicto, specialiter et expresse in et super hospitio vestri, dicti Francisci, francho et libero, sito in parrochia Sancti Martini civitatis prefate, et generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus vestris et cuiuslibet vestrum in solidum, solvendos septima die mensium iunii et decembris annuatim sub certis penis, ut in dicto vestre venditionis instrumento latius continetur. Ego enim promitto vobis et vestris per me vel meos facere vobis vel vestris venditionem seu quitamentum de dicto censuali absque tamen evictione, nisi dumtaxat pro factis vel contractis meis propriis, causa quo illud vendiderim, vel alii alienaverim aut obligaverim cuicumque, et hoc postquam solveritis mihi vel meis totum dictum pretium integre in florenorum peccunia sine onere cambii et pensionem tunc debitam usque in diem quitamenti eiusdem, et restituam vobis venditionis predicte si penes me erit et alia si que et quecumque penes me ratione huiusmodi fuerint instrumenta, et hec omnia sine omni impositione et alia mei et meorum expensa, declarans quod si predictum censuale vendi vel alii alienari quotienscumque contigerit semper transeat cum presentis gratie onere alii non valeret. Predicta quidem omnia et singula promitto vobis et vestris subscripto notario, stipulante ut prius, servari et compleri simpliciter et bona fide sine omni dolo, quod nisi fieret et propterea sustinueritis dampnum aliquod vel expensas feceritis super quibus dampnis, expensis ac etiam interesse credamini vos et vestri solo proprio iuramento, quod nunc pro tunc vobis et vestris defero et prodelato habeatur ex pacto sine testibus et alia probatione, quam iuramenti delationem nullatenus valeam revocare. Renuntians foro seu iuri dicenti delationem iuramenti posse ante prestationem ipsius revocari, totum illud vobis et vestris integriter solvere, restituere ac emendare promitto. Obligando inde scienter et gratis vobis et vestris, subscripto notario, stipulante ut prius, omnia et singula bona, mobilia et immobilia, et iura mea ubique habita et habenda. Quod est actum Valentie, et cetera.

Testes, discretus Ludovicus d’Alvinyà, notarius, et Iacobus de Belda, de officio alguatziri domini regis.

284.

1406, desembre, 13. Vilafranca.

Capítols signats entre Antoni Centelles, veí de Vilafranca, i Domingo Montpaó, piquer, veí del Portell, per a la construcció d’una capella en l’església de Vilafranca per preu de 151 florins, encarregada pel difunt Berenguer Centelles, pare del dit Antoni, en el seu testament.29

AHNM, Protocol d’Antoni Esquerdo, núm. 82.

Aquestes són les condecions de la capella qui Antoni Centelles demane en la capella qui fa en lo loch de Vilafrancha, ço és, en la eglésia del dit loch.

Ítem, que lo ton de la capella age d’ample a tot […] tant com ha de ample d’arch a arch.

Ítem, que maestre sea segur del pay de la torre e que no age perill en la hobra, e si algun perill havie que·s conto a ell.

Ítem, que·ls principals, e croes e fermes coregen senblant obra que la capella d’en Monçó.

Ítem, que sobre·l principal corege gembrana ab son bordó e desús la gembrana corege fullateria revesada, e de I fulla altra a tot lo més qui no age sinó I pall e dos dits fins en tres.

Ítem, que en la clau de la gembrana age I piyacle qui·s demostro en mi […].

Ítem, que tota la fulateria e piyacle sie tot dahorat.

Ítem, qui en lo peu de la gembrana age a cada peu son baboy figurat de colós e daorats, alí on se pertange.

Ítem, que dintre en la capella age VI baboyns, II a cada peu de les formes, axí matex, obrats de colós e daorats on se pertange.

Ítem, que los represes del principal e dels croes sien totes figurades de figures e hobrades de colós e daurades on se pertaygue, e s’i age a fer les armes o sobreseyalls de Centelles.

Ítem, que y age a fer I alter, la cuberta de pedra picada ab sa alambor.

Ítem, que en la dita capella age a fer I carner de pedra picada, e en la losa de la boca del carner sie figurat lo seyall de Centelles e en dos lochs ses anelles.

Ítem, que la dita capella sie reparada primerament en manera que·s puxe pintar. Ítem, que tota la capella sie pintada de pint[…] ab III seyalls de Centelles.

Ítem, que lo dit maestre se age a dur tot menobra de pedra e de cal, e de tot ço que més n’aurà.

Ítem, que·l maestre sie tengut de fer balquells de fusta entorn de la capella, e axí mateix fer grases si·s pertany al encerat de la capella.

Ítem, que les parets de peu dret entorn de la capella sien fetes de pedra mamposta e reparades segons desús és dit.

Ítem, nós som convenguts, Anton Centelles e yo, Domingo Montpahó, de la dita capella, segons les condicions desús escrites.

Ítem, que aya de fer la dita capella a cent cinquanta eun florí, dels quals me faça les pages següents:

Primerament, […] decontinent del dit Antoni Centeles trenta florins.

Ítem, que·m sie tengut de dar-me en l’obrar la pedra blanqua e figurar aquella d’ací al dia de sent Miquel primervinent, qui yo promet de aver acabat de obrar la dita pedra que en lo dit dia me age dar vint florins.

Ítem, los restants cent e I florí que no·m sie tengut de dar fins que la obra de la dita capella sie acabada, segons les condicions desús escrites.

Die lune, XIIIa mensis decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo sexto, en lo loch de Vilafrancha, l’onrat n’Anthoni Centelles, menor de dies, vehí del dit loch, dóna a fer la capella que l’onrat en Berenguer Centelles, pare seu, manà fer en son testament en la sglésia del dit loch de Vilafrancha a·n Domingo Montpahó, piquer, vehí de Portell, present, sots les dites condicions e per lo preu dessús dit de cent cinquanta e un florins d’or, sots les pagues dessús declarades, ell, dit en Domingo, fahent la dita obra, segons dessús és declara en lo dits capítols. Et per attendre e complir les dites coses obligà tots sos béns, et cetera.

Et lo dit en Domingo Montpahó, acceptant e rebent a fer la dita capella sots los dits capítols e per lo dit preu e dins los terminis dessús assignats, ço és a saber, d’ací al dia primervinent de sant Miquel, tota la obra de pedra blancha e haver acabada la dita capella ab acabament e entregament de la festa de santa Maria d’agost en un any següent e complit, e si no u fahie que lo dit Anthoni la puxe fer e acabar la obra a […] e messió del dit Domingo Montpahó, promet totes e sengles coses dessús dites per mi attenidores e complidores axí attendre e complir, sots obligació de tots mos béns, et cetera, sotsmetent-se expressament a for e juredicció del justícia de Vilafrancha, renunciant a meu for propri, et cetera.

Testes, Petrus Squerdo, presbiter, et Pasquasius Mancho, Villefranche.

285.

1406, desembre, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 117v.

(…) en Domingo Crespí (…).

286.

1406, desembre, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 128.

(…) en Domingo Crespí (…).

287.

1407, gener, 9. València.

Notícia del benifet instituït per Domingo de la Rambla, pintor, sota la invocació de sant Martí en la catedral de València.

ACV, Beneficis. Llibre de Fundacions, núm. 1.553.

Viñaza, 1889, p. 124. Alcahalí, 1897, p. 435.30 Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 232; 1914, p. 22; 1928, p. 42; 1930, p. 42. Cerveró, 1960, p. 249.

Benifet instituhit per Domingo de la Rambla, quondam pintor, sots invocació de sent Martí ab son últim testament rebut per Guillem Cardona, notari, a 9 de janer, 1407. Apparet in libro novo, fol. 212. Fonch dotat de 300 sous, que són 15 liures, e augmentat a 20 lliures. Té càliz de argent. És presbyteral e incompatible. Misses 67,13 lliures, 10 sous.

288.

1407, gener, 25. València.

Venda feta per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, de tot el cuiram que serà escorxat a Bernat Pelegrí, sabater i ciutadà de València.

ARV, Notal de Francesc Folchs, núm. 2.579.

Sanchis Sivera, 1928, p. 43; 1930, p. 43. Cerveró, 1971, p. 30.

Iohannes Çarrebolleda, pictor, civis Valentie, scienter, per me et meos, cum presenti publico instrumento vendo et concedo vobis, Bernardo Pelegrini, cerdoni, civi dicte civitatis, presenti et recipienti, et vestris, totum coreamen cabronorum et caprarum bonum mercantibile et receptibilis quod occidetur [en blanc].

289.

1407, gener, 26. València.

Testimoni de Joan Godall, pintor, de l’àpoca feta per Caterina, vídua de Pere Saurí del lloc de Foios, als marmessors de Lleonard Gomis, notari.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347.

(…)

Testes inde sunt, venerabilis Petrus Pujol et Iohannes Godall, pictor, Valencia cives.

290.

1407, gener, 29. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 136.

(…) en Domingo Crespí (…).

291.

1407, febrer, 1. València.

Deute de 14 sous d’Antic Venrell i Francesc d’Oriola, manyans, a Bernat Salom, pintor, per raó d’uns panys que no li havien fet.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 2.

Cerveró, 1963, p. 85; 1964, p. 99.31

N’Antich Venrell, manyà e en Francesch d’Oriola, manyà, qui stà a Sant Francesch, simul et in solidum s’obliguen voluntàriament en donar e pagar a·n Bernat Çalom, pintor, quatorze sous reals de València, los quals li havia bestrets que li fes certs panys e no li ha res fet ni liurat, a X dies sots pena del quart. Renunciaren a benefici de departida acció e nova e vella, et cetera.

292.

1407, febrer, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 138.

(…) en Domingo Crespí (…).

293.

1407, febrer, 7. Morella.

Quitament d’un cafís censal fet per Guillem Ferrer, pintor de Morella, al bací dels pobres de la vila de Morella per preu de 500 sous.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau. Sánchez Gozalbo, 1943, p. 27.

N’Anthoni Punyet, specier, sacristà e acaptador en l’any present del bací dels pobres de la vila de Morella, confès haver haüts e rebuts de vós, en Guillem Ferrer, pintor de la dita vila, present, cinch-cents sous reals per preu dels quals fahíets al dit bací o acaptador I kafís de censal pagador lo XV dia de octubre segons apar per àpoca pública rebuda per en Nicolau Scrivà, notari, a XIIII dies de octubre del any MCCCLXXXIX. Ítem, confès haver haüts XXX florins deguts e de cens del XVèn dia de octubre propassat e X sous deguts per la prorrata del dit cens del XVèn dia del dit mes. E axí és la veritat. Renunciu, et cetera. Absolvent, et cetera. Protestant, et cetera. Renunciant, et cetera.

Testimonis, en Berthomeu Barceló, colteller, minor, e Guillem de Rius, texidor, vehins de Morella.

294.

1407, febrer, 9. València.

Contracte signat entre Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, i Jaume Tarragona, rector de Riola, per a la factura d’un retaule per preu de 1.000 sous, amb testimoni de Martí Mestre, pintor i ha bitant en València.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706. Cerveró, 1966, p. 27.32

Die mercurii, nona februarii anno predicto.

Anthonius Péreç, pictor sive ymaginarius retabulorum civis Valentie, pacto specia li ac solemni stipulatione vallato, convenio et promitto vobis, venerabili et discreto Iacobo Tarragona, presbitero, rectori loci de Riola, diocesis Valentine, quod hinc ad festum Omnium Sanctorum proxime venturum depictam sive depictura faciam et cum effectu vobis tradam quoddam retabulum cum sua posse in pede retabuli constructa ad opus ecclesie dicti loci prout melius potero, cum illis ymaginis inibi iam inter me et vobis constructis ut depictum seu ymaginatum fuit per me in quodam folio papirii toscani de la forma major, et quod erit sich depictatum aut utilius et non peior ut retabulum maius ecclesie Beati Bartholomei parrochie civitatis Valentie. Et quod vos teneamini michi tradere et dare ac solvere de bonis vestris pro pretio sive tributo et mercede mille solidos monete regalium Valentie in terminis sequen ti bus, videlicet, XVI libras, XIII solidos, IIII denarios in continenti, et alias XVI libras, XIII solidos, IIII denarios in festo beati Iohannis mensis iunii proxime venturi, et reliquas XVI libras XIII solidos, IIII denarios ad complementum dictorum mille solidorum michi teneamini solvere quando vobis tradidero predictum retabulum factum et perfectum. Et hec sine omni dilatione, et cetera. Et [ad] cautelam dono vobis fidantiam ad forum Valentie qui vobis sit obligatum in peccunia michi tradenda discretum Girardum […], notarium, et cetera. Et dictus Girardus, recipiens, firmavit, et cetera, die veneris XXV februarii dicti anni, presentis discretis Michaele Arbúcies et Iohanne Gamiça, notariis Valentie. Et pro hiis complendis, obligo vobis omnia bona mea mobilia, et cetera. Renuntians, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Iacobus Taragona, laudans predicta et scripta sunt adimplere, promitto ea adimplere sub obligatione omnium bonorum meorum. Actum est hoc Valentie.

Testes, Iacobus Roiç d’Açagra, scolaris, et Martinus Magistri, pictor, Valentie degentes. Anno Domini MoCCCCoVIIIo, die iovis, prima martii, de voluntate dictarum partium, dictum instrumentum fuit cancellatum, ex eo quia dicte partes fuerunt contente ut dixerunt, presentis discretis Thomasio Perpenyà, presbitero, et Bernardi Romeu, notario, cive Valentie.

295.

1407, febrer, 14. València.

Deute de Joan Romeu, pintor, a Berenguer Pujada, fuster, de dos cofres de cinc pams i mig, pintats amb l’unicorn i altres bèsties.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 2. Cerveró, 1964, p. 99.

En Joan Romeu, pintor, qui stà a la plaça dels Caxés, ex confesione fon condempnat en donar e fer a·n Berenguer Pujada, fuster, present, dos còfrens de cinch palms e mig, pintats ab mostra del oricorn, ab altres bèsties e penes, segons se acostuma fer la dita mostra, com los hi primeres féu, d’ací a XV jorns primer vinients, com los hi hagués ja pagats, sots pena del quart.

296.

1407, febrer, 14. València.

Contracte d’aprenentatge de Gabriel, fill de Guillem Martí, saliner, amb Pere Nicolau, pintor, ciutadans de València, durant quatre anys, amb el testimoni de Berenguer Ferrer, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347. Miquel, 2008, pp. 281-282.

Proxime dictis die et anno.

Guillermus Martí, salinerius, Valentie civis, scienter et gratis mitto et afirmo vobiscum, Petro Nicholai, pictori, Valentie civi, presenti et acceptanti, Gabrielem, filium meum, etatis sexdecim annorum parum plus vel minus, hinc ad quatuor annos primo venturos et a presenti die in antea continue computandos et numerandos, ad addicendum officium vestrum de pintor, et ad faciendum omnia alia precepta vestra licita et honesta tam die quam nocte. Sich quam infra dictum tempus teneamini ei docere dictum officium de pintor, et providere ipsum de potu et comestu tam in infirmitate quam in sanitate. Et ego, dictus Guillermus, tenear vobis dare in quolibet anno dictorum quatuor unum cafficium trittici et unam idriam sive gerram vini. Et sic promitto vobis, dicto Petro Nicholai, presenti et acceptanti, et vestris, quod dictus Gabriel erit vobis et rebus vestris utilis et fidelis et a servitio vestro non recedet, quod si fecerit, dono licentiam et plenum posse auctoritate vestra propria et sine licentia cuiusvis iudicis vel persone ubique ipsum capere et captum in vestram prestinam servitutem reddire, tantum et tamdiu donech tempus per ipsum vobis deffectum fuerit nobis integre satisfactum una cum omnibus dampnis, sumptibus, missionibus et expensis per vos propterea fiendis, super quibus credamini vestro solo simplici iuramento sine testibus et alia probatione, quam iuramenti delationem non possum revocare. Renuntiantes scienter super hoc foro sive iuri dicentibus delationem iuramenti ante ipsius prestationem posse revocari. Pro quibus omnibus et singulis sic complendis et nobis firmiter attendendis obligo ad hec scienter et caute vobis, dicto Petro Nicholai, presenti et acceptanti, et vestris, omnia bona et iura mea mobilia et inmobilia ubique habita el habenda. Ad hec autem ego, dictus Petrus Nicholai, presens, hiis acceptans premissa, promitto et fide bona convenio vobis, dicto Guillermo Martí, presenti et acceptanti, et vestris infra dictos quatuor annos docere dictum officium de pintor dicto Gabrieli, et etiam facere et complere omnia et singula que per me superius sunt attendenda et complenda sub bonorum et iurium meorum omnium obligatione et ypotecha. Quod est actum Valentie.

Testes inde sunt Berengarius Ferrer, pictor, et Laurentius Johan, tapinerius, Valentie cives.

297.

1407, febrer, 17. València.

Petició formulada en la cort de la Governació per Guillem de Tous, curador de Manuel de Tous, perquè no siga tramesa una carta de penyores a Torís, senyoriu del dit Manuel, a instància de Lluís Nespa, il·luminador de llibres, i Pere Dosna, capellà, marmessors de Vicent Martí, pintor, per deute de Caterina, mare de Manuel de Tous, al dit Vicent Martí.

ARV, Governació, Litium, 2.195, 1a mà, f. 48. Cerveró, 1963, pp. 128-129.

D’en Manuel de Tous.

Anno a Nativitate Domini millesimo CCCC septimo die iovis, intitulata XVII mensis febroarii, davant lo honorable micer Johan Pere, doctor en leys, surrogat per absència sua del honorable n’Arnau de Vilarnau, lochtinent del noble mossèn Ramon Boyl, conseller del senyor rey e governador del regne de València, comparech lo discret en Barthomeu Marí, notari, qui, en lo nom dejús insert, posà per scrit ço que·s segueix:

Davant la presència de vós, molt noble mossèn Ramon Boyl, governador del regne de València, proposa en Barthomeu Marí, notari, procurador d’en Guillem de Tous, curador del honorable en Manuel de Thous, adult, dient que com novellament sia pervengut a audiència sua que vós, molt noble governador, a instància segons se diu del discret en Bernat Roure, notari, procurador qui·s diu d’en Luís Nespa, il·luminador de libres, e d’en Pere Dosna, capellà, marmessors qui·s dien del derrer testament d’en Vicent Martí, pintor defunt, volets trametre una letra de penyores al loch de Torís, lo qual és propri del dit en Manuel, e açò per certa quantitat que·s diu ésser deguda al dit en Vicent Martí e marmessors de aquell per la honrada madona Catalina, mare del dit Manuel, per la rahó en una qui·s diu carta de deute feta per la dita madona Catalina al dit en Vicent Martí. On com lo dit en Manuel de Thous no sia obliguat a la dita quantitat e per ço vós, dit noble governador, no devets marqar ni penyorar los uns per los altres de fur e rahó, per tal lo dit en Barthomeu Marí, en lo dit nom, requir vós, dit noble governador, que manets al dit en Johan Nicholau, al qual se diu ésser donada la dita letra de penyores, que al dit loch de Thorís per la dita raó no vaja, com sia per justícia fahedor. Requirent les dites coses axí ésser feytes e enseguides per tot aquell fur, dret e bona rahó que mills li pertanga.

Fon interrogat per sagrament lo dit proposant per l’escrivà de la dita cort qui havia dictada la dita scriptura, e dix que ell matex.

Et encontinent lo dit honorable surrogat, a instància e requisició del dit en Barthomeu Marí, el dit nom, manà sobresehir en lo dit feyt ne de aquell sia conegut. E fon manat al dit en Johan Nicholau, porter qui dessús, que no do la dita letra ne trameta aquella per la rahó dessús dita, lo qual dit porter respòs que li plahia.

298.

1407, febrer, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 141.

(…) en Domingo Crespí (…).

299.

1407, febrer, 19. València.

Deute de 16 sous i 6 diners de Gabriel Riera, pintor, a Joan Palasí, pintor, per raó de la soldada d’un mes.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 3, f. 1. Cerveró, 1963, p. 139; 1964, p. 97.

En Gabriel Riera, pintor, stà prop de Sent Francesch, ex confesione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Palazí, pintor, setze sous, sis diners, los quals li ha donat per soldada de un mes, a X dies sots pena del quart. E constituhís fermança de la dita quantitat en Loís Rovira, notari de la Batlia. Obligà’s, et cetera.

Die mercurii, VIa martii dicti anni, de volentat del dit en Johan Palazí, lo qual conffès que havia reebuda la dita quantitat per mans del dit en Loís Rovira, fon cancel·lada la dita condempna e fermança de aquèn donada.

300.

1407, febrer, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 147v.

(…) en Domingo Crespí (…).

301.

1407, febrer, 25. València.

Consell de la ciutat València on s’elegeix una comissió per a tractar qüestions relatives a la ciutat davant del rei, integrada entre altres per Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 150-151v-152.

(…)

E com se parlàs en lo dit Consell que alcunes persones, zelants lo servey del senyor rey e lo bé del públich, haurien raonats alcuns partits per los quals lo senyor rey poria ésser servit e la ciutat optendria coses bones e profitoses, axí en lo regiment com en lo bon estament de la ciutat dessús dita, e paregués al Consell que entrar en tractes de les dites coses ab lo dit senyor rey era cosa necessària e molt bona portant los feyts a bona fi, si Déus n’era pagat. Per tal, lo present Consell, haüt larch raonament, donà càrrech, ajustades pregàries, als honorables jurats e als advocats pensionats de la dita ciutat que tots ells o la major part ensemps ab los prohòmens dejús scrits o part de aquells, los quals lo Consell a açò nomena e tenchs per bons, tractassen ab lo senyor rey e ab altres que y haguessen a cabre dels negocis de la dita ciutat e del ben avenir de aquella, obtenín supplicablement aquells capítols, remeys e provisions que·ls pareguessen ésser bons, portant aquells a apuntament referidor al Consell de la ciutat, qui, vists e pensats los partits, hic poguessen aconselladament e assaben tada entendre e provehir, segons que Déus los administraria, a honor e servey del senyor rey e a profit e menys càrrech de la ciutat dessús dita.

Los elets e nomenats foren: los honorables mossèn Johan de Ripoll, en Matheu Serra, en Domingo Crespí, en Bernat del Mas, en Bernat Siurana, en Sanxo Calbó, en Bernat Andreu, en Bernat de Falchs, en Domingo Péreç, en Lorenç Monblella e·n Nicholau Navarret.

302.

1407, març, 1. València.

Contracte matrimonial entre Francesca, filla de Joan d’Orrit, ciutadà de València, amb Pere Guillem pintor de València.

ARV, Protocol de Joan Peris, núm. 2.765. Cerveró, 1963, p. 106.

Die martis, prima martii anno a Nativitate Domini MoCCCCo septimo.

In nomine Domini et eius divina gratia, amen. Ego, Francischa, filia venerabilis Iohannis d’Orrit, civis Valentie, quondam, de consensu et expresso consensu venerabilis dompne Clare, uxor Iacobi d’Orrit, avii mei Francische predicte, presentis et consententis, collocando me ipsam in matrimonium vobiscum, Petro Guillermi, pictori Valentie, constituo in dotem triginta quinque libras monete regalium Valentie, sunt videlicet triginta libras quas dictus Iacobus michi legavit in suo ultimo testamento tempore mei matrimonii, et quinque libras dicte monete quod dicta venerabilis dompna Clara, eius uxor, michi dedit ad opus dicti mei matrimonii. Ad hec ego, Petrus Guillermi, acceptans vos, dictam Francischa, in uxor futuram legitima, confiteor me habuisse dictas XXXV libras. Et quare virginibus debeat fieri augmentum factum, idcirco facio vobis augmentum secundum Forum Valentie de

XVII libras, X solidos dicte monete. Et sich sunt inter dotem et augmentum quinquaginta due libras, X solidos, quasquidem LII libras, X solidos promitto vobis et vestris reddere et restituere in omni casu et eventu dotis restituende, obligado, et cetera. Actum Valentie.

Testes, venerabilis Raymundus Piquerii, rector ecclesie de Quart, Francischus Simonis, curritor, et Bernardus Ulivella, civis Valentie.

303.

1407, març, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 151v.

(…) en Domingo Crespí (…).

304.

1407, març, 10. València

Deute de 16 sous i 6 diners de Guillem Arnau, pintor, com a procurador de Ferrando Saurí, llaurador d’Oriola, a Bartomeu Joan, notari, per raó de la lleixa testamentària de na Jordana.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 3. Cerveró, 1963, p. 72.

En Guillem Arnau, pintor, procurador d’en Ferrando Saurí, laurador, qui està en Oriola, per taxació feta per lo discret en Francesch Savartès, notari, al qual lo justícia ho […] fon, causa cognita, condempnat en donar e pagar a·n Bertomeu Johan, notari, setze sous, sis diners reals de València, per rahó de un testament de na Jordana, de la qual ell és hereu, a X dies sots pena del quart.

305.

1407, març, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 154.

(…) en Domingo Crespí (…).

306.

1407, març, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 160.

(…) en Domingo Crespí (…).

307.

1407, març, 23. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 161v. Ramón, 2002, p. 82.

(…) en Domingo Crespí (…).

308.

1407, abril, 4. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 163v.

(…) en Domingo Crespí (…).

309.

1407, abril, 5. València.

Obligació davant el justícia dels 300 sous de València de Miquel Gil, pintor, de donar per Lluís Claver, pintor, a Francesc Marc, escuder, un cot, o bé 9 florins en estima del seu preu o bé de tornar Lluís Claver a la presó, el qual havia estat pres per haver furtat el dit cot.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 4, s.f.

En Miquel Gill, pintor qui stà als Caxers, se obligà voluntàriament en donar e restituhir a·n Francesch March, scuder, present, un cot fosch de VIIIo de la terra ab les mànegues tresades de […] en les manegues, lo qual li promet donar e liurar per Loís Claver, pintor, lo qual l’avia levat a una fembra del hostal del dit en Francesch March, per la qual rahó lo dit Loys stà pres en la presó comuna de la ciutat, o per stimació del dit cot nou florins, o de tornar lo dit Loys en la dita presó per tot lo present mes, en pena del quart.

Die iovis, VIIa aprilis dicti anni, de volentat del dit en Francesch March, com se tingués per content del dit cot, fon cancel·lada la dita obligació.

310.

1407, abril, 7. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 166v.

(…) en Domingo Crespí (…).

311.

1407, abril, 11. València.

Fermança de Bernat Colom, pintor, habitant en la parròquia de Sant Martí, de l’aveïnament de Pasqual Marí, fuster, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 332v. Cabanes, 2008, p. 260.

Die lune, XIa die mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCCoVIIo.

En Pasqual Marí, fuster, habitant en lo cantó del carrer Blanch del camí de Quart, jurà lo vehinatge de la ciutat de València a set anys primers vinents e contínues. Fiat ut supra in aliis. Fide, en Bernat Colom, pintor, habitant en la parròquia de Sent Martí de la dita ciutat a la plaça del Quaxés, present. E renunciaren a beneffici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, e en Johan Caldes, scriptor.

312.

1407, abril, 15. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 169.

(…) en Domingo Crespí (…).

313.

1407, abril, 18. València.

Deute de 2 florins i mig restants de major quantitat de Joan Rull, pintor, a Francesc Cardona, escuder.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 29, mà 5. Cerveró, 1964, p. 102.

Johan Rull, pintor, qui stà als Caxés, voluntàriament se obligà en dar e pagar a·n Francesch Cardona, scuder, absent, e·n Domingo Barreda, notari, procurador d’aquell, present, en dos florins e mig restants a pagar de major quantitat, a X dies en pena del quart.

314.

1407, abril, 19. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 171v.

(…) en Domingo Crespí (…).

315.

1407, abril, 22. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 174.

(…) en Domingo Crespí (…).

316.

1407, abril, 25. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 176v.

(…) en Domingo Crespí (…).

317.

1407, abril, 27. València.

Promesa de Joan Tamarit, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Francesca a Andreu Gassó, sastre, i Joan Llàtzer, pintor, d’assumir qualsevol dany o despesa per raó de la fiança que li han fet a Francesca en la cort del justícia civil en l’alçament de 243 sous i 8 diners del seu dot.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

Die mercurii, XXVIIa aprilis dicti anni MiCCCCiVIIi.

Iohannes Tamarit, pictor, civis Valentie, et Francischa, eius uxor, attendentes vos, Andreas Gaçó, sartorem, et Iohannem Làzer, pictorem dicte civitatis, ad et pro nostris precibus vos constituisse fidantias et principales in levamento per me, dictam Franciscam, facto presenti et subscripta die a curia civili dicte civitatis, de XII libras, III solidos, VIII denarios, tanquam bona dicti viri mei pro solutione michi fienda de dote quam attuli dicto viro meo tempore michi et ipsius contractus matrimonii, cumque vobis promisseramus subscriptum vobis firmare indempnitatis instrumentum. Idcirco ambo insimul et uterque nostrum in solidum promittimus quod si pro predicta fideiussione et principali obligatione dampna vobis vel vestris cum alter vestrum evenerit, et cetera, totum illud, et cetera, vobis restituere, et cetera, cum omnibus dampnis, et cetera. De quibus, et cetera, credatur simplici verbo, et cetera. Pro quibus, et cetera, fiat executoria. Renuntiantes, et cetera. Et ad cautelam renuntio ego, dicta Francisca, cerciorata, et cetera, beneficio, et cetera, et doti, et cetera. Quod est actum Valentie.

Testes, Guillelmus Lançol, et Iacobus Çareal, sartores, Valentie comorantes.

318.

1407, abril, 27. València.

Àpoca de 1.200 sous signada per Guerau Gener i Gonçal Peris, pintors de València, al marmessor de Jaume Prats, rector de l’església d’Ontinyent, per raó del retaule pintat per a la capella de Sant Domingo de la seu de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Sanchis Sivera, 1929, p. 12, i 1930, p. 74. Cerveró, 1956, pp. 107-108.

Sit omnibus notum, quod nos, Geraldus Gener ac Gondissalvus Pèriç, pictores Valentie, scienter confitemur et recognoscimus in veritate vobis, venerabili Anthonio Gaçó, rectori ecclesie d’Almenara, diocesis Dertusensis, exequtori ultime voluntatis venerabili Iacobi Pratis, rectoris ecclesie d’Ontinyén, diocesis Valentine, licet absenti, et vestris quod dedistis et solvistis nobis voluntati nostre realiter numerando omnes illas sexaginta libras monete regalium Valentie, pro quibus ex con ventione facta inter nos et vos depingere habebamus et facere, prout depixerimus et fecimus, quoddam retrotabulum ad opus capelle Beati Dominici sedis Valentie, certis modis et formis in publico instrumento confecto huiusmodi ratione in posse notarii infrascripti die XXV novembris anno Nativitate Domini MCCCC quinto latius declaratur, quod quantum nos tangit cancellavimus die ista quibuscumque apocis et cautelis concessis et factis ad pedem instrumenti predicti et alia ratione predicta inclusis penitus in presenti. Et qui facti veritas sic habeatur, renuntiantes scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habitis et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premis sorum facimus vobis fieri presentis apoca instrumentum. Quod est actum Valentie, vicesima septima die aprilis anno a Nativitate Domini MCCCC septimo.

Sig-[signe]-na nostrorum Geraldi Gener ac Gondissal vi Pèriç predictorum, qui hec con cedimus et firmamus.

Testes inde sunt Iohannes Lòpiç scriptor, et Bernardus de Manso, clericus Valentie.

319.

1407, abril, 30. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 180.

(…) en Domingo Crespí (…).

320.

1407, maig, 1. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 182.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

321.

1407, maig, 6. València.

Quitament de 50 sous de violari fet per Andreu Parençós, mestre d’aixa, a Miquel Gil, pintor, tots dos ciutadans de València, per preu de 350 sous.

APPV, Notal de Jaume de Blanes, núm. 1.314.

Eadem die et anno.

Andreas Parençós, magister axie, civis Valentie, scienter et consulte confiteor et in veritate recognosco vobis, Michaeli Gil, pictori, civi eiusdem civitatis, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi mee voluntati numerando omnes illas XVII libras, decem solidos monete regalium Valentie, pro quibus et quarum pretio vobis et vestris vendidi et alienavi quinquaginta solidos eiusdem monete rendales et annuales de violario, cum publico venditionis instrumento hodierna die et in posse et manu notarii subscripti confecto, prout in ipso hec et alia seriosus recitantur. Etiam confiteor quod ex alia parte dedistis et solvistis michi mee voluntati numerando quadraginta quatuor solidos debitos de pensionibus, et decemnovem solidos de prorata debita usque in hunc diem. Et quia rei veritas talis est, renuntiando scienter omni exceptioni quantitatum predictarum non numeratarum et a vobis non habitarum et non receptarum ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis fieri presentem apocam de soluto. Quod est actum Valentie, VIa die mensis madii.

Testes huius rei sunt Iohannes Blanch, magister axie, et Petrus d’Osca, sagio, vicini Valentie.

322.

1407, maig 9. València.

Deute de 817 sous de Joan Romeu, pintor i ciutadà de València, a Pere Gener, ciutadà de València, restants de major quantitat de preu de fusta.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

Die lune, VIIII madii anno predicto millesimo CCCCo septimo.

Iohannes Romeu, pictor, civis Valentie, confiteor me debere vobis, Petro Gener, seniori, concivi meo, absenti, et cetera, notario infrascripto, stipulante, et cetera, XXXX libras, XVII solidos regalium Valentie restantes per me vobis ad solvendum ex maiori quantitate pretio cuius a vobis emi certam sortem lignorum sive de fusta. Et quia, et cetera, renuntio, et cetera, quas vobis promito solvere hinc ad XX dies primo venture, et cetera, sub pena X librarum, nisi fiat executio large cum submissione fori, et cetera. Promito, et cetera. Obligo omnia bona mea, et cetera.

Testes, discreti Iacobus Solsona et Franciscus Beneyto, notarii, Valentie cives.

323.

1407, maig, 11. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla, consellers.

AMV, Manual de Consells, A-23, f. 185v.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

324.

1407, maig, 14. València.

Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo Crespí i Domingo de la Rambla, consellers.

AMV, Manual de Consells, A-23, ff. 189v-190.

(…) en Domingo Crespí (…), en Domingo de la Rambla (…).

325.

1407, maig 18. València.

Deute de 480 sous de Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, a Pere Gener, mercader i ciutadà de València, restants de major quantitat de preu de fusta que Valls comprà a Berenguer de Bellprat, de la qual quantitat aquest ha fet cessió a Pere Gener.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

Die mercurii, XVIII madii anno predicto millesimo CCCCo septimo.

Raymundo Valls, pictor, civis Valentie, confiteor debere vobis, Petro Giner, mercatori, concivi meo, absenti, et cetera, notario infrascripto, et cetera, XXIIII libras regalium Valentie restantes ex maiori quantitate pretio quarum emi a Berengario de Bellprat, a quo cessionem habens, certam sortem lignorum sive de fusta, et cetera. Et quia, et cetera, renuntio, et cetera, quas promito solvere hinc ad unum mensem primo venturum, et cetera, sub pena C solidorum, nisi fiat executio cum submissione fori, et cetera, pro quibus, et cetera, obligo omnia bona mea, et cetera.

Testes, Iacobus Solsona, notarius, et Iacobus Torres, Valentie cives.

Die lune, XXVIII ianuarii anno CCCCoVIIIIo, de mandato dicti Petri Giner fuit predictum instrumentum cancellatum, presentibus testis Bernardo Arnau, notario, et Guillermo Maçana, Valentie civibus.

326.

1407, juny, 8. València.

Àpoca de 60 florins signada per Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, a Jaume Tarragona, rector de Riola, per raó de dues pagues del retaule que fa per a l’església del dit lloc.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die mercurii, VIIIa iunii anno predicto millesimo CCCCo septimo.

Anthonius Pèriç, pictor sive ymaginarius, civis Valentie, scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili et discreto Iacobo Tarragona, presbitero, rectori loci de Riola, presenti, quod ex illis mille solidos monete regalium Valentie, quos michi constituistis et solvere promissistis ratione contenta in quodam instrumento per notarium subscriptum recepto sub kalendario de nona die mensis februarii proxime preteriti, dedistis et solvistis michi mee omnimode voluntati numerando sexaginta florenos auri Aragonum et ponderis, rationi de duabus solutionibus que finierent in festo beati Iohannis Babtiste mensis presentis. Unde renuntio, et cetera. Actum Valentie.

Testes, discreti Bernardus Romeu et Guillermus Porta, notarii, Valentie cives.

327.

1407, juny, 18. València.

Testimoni d’Antoni Peris de la procuració feta per per Francesc Sanç, obrer i ciutadà de València.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, frater Marcus Ferrarii de ordine sancti Augustini, et Anthonius Pèriç, pictor.

328.

1407, juny, 27. València.

Contracte d’aprenentatge d’Enric de Sax, fill de Marçal de Sax, pintor, amb Berenguer Motes, argenter, ciutadans de València, durant vuit anys.

ARV, Notal de Francesc de Falchs, núm. 2.579. Sanchis Sivera, 1928, p. 52; 1930, p. 52.

Eadem die lune, intitulata XXVIIa iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo septimo.

Marçal de Zaç, pictor, civis Valentie, scienter afirmo et mitto vobiscum, Berengario Motes, argentario, cive Valentie, presente et recipiente, hinc ad octo annos primo venturos et continue computandos Anricum de Zaç, filium meum, in mancipium vestrum ad adiscendum artem vestram argenterie, quam sibi docere teneamini [en blanc].

329.

1407, juny, 29. Morella.

Testimoni de Nicolau Plana, pintor i habitant de Sant Mateu, de la procuració de Jaumeta, dona de Domingo Simó, habitant de Morella, a Antoni Esteve, veí de Sant Mateu.

AEMorella, Protocol de Guillem Gasull.

Sánchez Gozalbo, 1932, p. 24.33

(…)

Testes, Bartholomeus del Vilar, Morelle, et Nicolaus Plana, pictor, habitans in Sancto Matheo.

330.

1407, juny, 30. València.

Testimoni de Joan de Burgos, pintor i veí de València, de la procuració d’Antoni Domínguez, prevere de València, a Antoni Domínguez, sabater i veí de València, nebot seu.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

(…)

Testes huius rei sunt Bernat Tosquella et Iohannes de Burgos, pictor, Valentie vicini.

331.

1407, juliol, 21. València.

Procuració de Maria Guterris, dona de Diago López, pintor de la ciutat de Còrdova, a Pasqual Pérez, aluder i habitant de València.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die iovis, XXIa iulii anno predicto MoCCCCo septimo.

Maria Gutérriç, uxor Diago Lóppiç, pictoris civitatis de Còrdova, scienter et gratis constituo et ordino procuratorem meum certum et specia lem ac etiam ad infrascrip ta generalem vos, Paschasium Pérez, aluderium, in civitatem Valentie degentem, presentem et omnis huius procurationis in vos suscipientem, videlicet, ad petendum, exhigendum, recipiendum et habendum pro me et nomine meo omnes et singulas peccunie quantitates, res, bona et alia quavis iura michi debita et debentia, tam cum cartis scripturis quam sine, seu a me detinentes et detinentia per quascumque personas ubicumque locorum quovis modo, iure, titulo, causa vel ratione; et de hiis que receperitis apochas, absolutiones, diffinitiones ac etiam cessio nes faciendum et meo nomine firman dum; et si opus fuerit quascumque personas michi quovis titulo obligatas sive obnotxias coram quibuscumque curiis, iudicibus et personis, tam ecclesiasticis quam secularibus, delegatis vel subdelegatis, citandum, conveniendum et comparendum; alias super bonis meis firmandum, eaque pro inde obligandum nec non agendum, res pon dendum, excipiendum, proponendum et replicandum; libellos offerendum; littes contes tan dum; de calumpnia et veritate dicenda; et quolibet aliud iuramentum in animam meam prestandum, et ex adverso iurari petendum; testes, instrumenta et alia probatio num genera producendum, et productis ex adverso obiciendum, renuntiandum et con clu endum in causa sententias cuiuscumque generis sint audiendum, et ab ipsis et a quocumque gravamine vobis illato vel inferendo appellandum; apostolos et litteras dimissorias petendum, appellationesque prosequendum; emparas et seques tra tiones faciendum et eas cancellandum; condempnationes et obligationes pene quarti faciendum et ipsas cancellari requirendum; retroclama facien dum et executiones sententiarum et retroclamorum postulandum; fidantias, iure et tornatore et quasvis alias cautiones et securitates dandum et offerendum, easdemque indempnes servari promittendum, et pro earum indempnitatis bona mea obligandum. Et generaliter omnia alia et singula in predictis et circa ea faciendum et liberaliter exercendum que fuerint neccesaria ac etiam opportuna et que ego facerem si personaliter adessem. Et relevans vos, dictum procuratorem meum, ab omni onere satisdandi, fide iubendo in hiis pro vobis, promitto vobis notarioque infrascripto, ut publice persone hec a me pro vobis et omnibus illis quorum intersit stipulanti et recipienti, iudicio cisti et iudicatum solvi cum suis clausulis universis me semper ratum et firmum habere quicquid per vos in predictis et circa ea actum, gestum seu etiam procuratum fuerit ulloque tempore revocare sub bonorum meorum omnium obligatione. Quod est actum Valentie.

Testes, venerabili et discreti Dominicus Navarro, presbiter, rector ecclesie loci de Alfofar, et Bernat Romeu, notarius, Valentie civis.

332.

1407, agost, 2. València.

Testimoni de Gonçal Rubiols i Joan Pelarda, pintors, de l’àpoca feta per Francesc Mascarós, ciutadà de València, als jurats de la vila de Morvedre de 500 sous de pensió de censal.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.347.

(…)

Testes inde sunt, Gondisalbus Rubiols et Iohannes Pelarda, pictores, Valencie cives.

333.

1407, setembre, 13. Morella.

Venda d’un hort feta per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, a Guimerana, dona de Pere de Brusca de les Alberedes, per preu de 44 sous.

AEMorella, Protocol de Joan Guerau. Sánchez Gozalbo, 1943, p. 27.

Die martis, XIIIo septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo septimo.

En Guillem Ferrer, pintor, vehín de Morella, ven a la honrada madona Guimerana, present, muller de l’honrat en Pere de Bruscha de les Albaredes, hun ort seu situat en lo prat de la dita vila, lo qual afronte ab ort de vós, dita na Gumerana, ab ferreginal e palliça que quondam fon d’en Miquel Barreda et ab via pública, lo qual és tengut a cens de sis diners reals a la almoina d’en Berenguer de Quadres pagadors a Pasqua, ab loysme e fadiga, et cetera, lo qual vos ven ab entrades, exides, et cetera, ab tots sos drets per preu de XLIIII sous reals, los quals confès haver haüts, et cetera. Perquè renuncie, et cetera, donant […]. E promès ésser tengut de evicció, et cetera.

Testimonis, en Pere Struch, çabater, major […] en Domingo Barberà.

Fiat apocha, et cetera.

334.

1407, setembre, 17. València.

Testimoni del pintor Ramon Valls, ciutadà de València, de la donació d’una casa.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.163.

(…)

Testes, Anthonius Capmany, notarius, et Raymundus Valls, pictor, Valentie civis.

335.

1407, setembre, 28. València.

Contracte d’aprenentatge de Joan Ivanyes, fill de Joan Ibànyez, veí de Xèrica, amb Joan Sarebolleda, pintor i ciutadà de València, durant set anys.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 832.

Viñaza, 1889, p. 152.34 Alcahalí, 1897, p. 334. Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 233; 1914, p. 23; 1928, p. 43; 1930, p. 43.

Die mercurii, XXVIIIa septembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIo, Valentie. Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Yvanyes, vicinus loci de Xèrica, ex certa scientia affirmo vobis, Iohanni Çarebolleda, pictori, civi Valentie, presenti et acceptanti, Iohannem Yvanyes, filium meum, pre sen tem, etatis undecim annorum parum plus vel minus, ad septem annos primo venturos et continue sequentes, videlicet, ad adiscendum officium vestrum pictorie et ad faciendum omnia mandata vestra licita et honesta die ac nocte et alia. Promittens et fide bona conveniens quod dictorum septem annorum tempore perdurante dictus Iohannes vobiscum stabit et a domo et servitio vestro non recedet, ymmo per totum ipsum tempus vobis serviet fideliter atque bene secundum sui vires ac etiam potestatem. Et si forte quod absit dictus Iohannes dictorum septem annorum tempore perdurantis a domo et servitio vestris recesserit sine vestri licentia et permissu, convenio et promitto vobis quod ipsum restituam et tornabo in domo et servitio vestri omnis propriis sumptibus et expensis. Concedens etiam vobis potestatem et plenariam facultatem quod si volueritis possitis ipsum Iohannem ubique eum inveneritis ad servitium vestrum reducere et tornare, auxilio curie intercedente vel licentia curie vel iudiciis aut mei vel alterius cuiusvis persone non petita, requisita nec etiam expectata, sed auctoritate tamen vestre proprie voluntatis, et ipsum in dicto vestro servitio detinere tantum et tamdiu donech temporis quo a vestro servitio absens fuerit emendam habuitis condecentem. Promittens etiam vobis restituere, solvere, tradere et deliberare totum illud siquid quos absit ipsum contingat a domo vestra indebite secum ferre cum omnibus aliis dampnis et interesse, missionibus et expensis que et quas propter absentiam ipsius Iohannis vel imperquirendo ipsum feceritis aut sustinueritis quoquomodo, super quibus et quolibet eorum credatur vobis solo proprio iuramento, quod nunc pro tunc et econtra vobis deffero et prodelato haberi volo sine testibus et alia probatione, renuntians de mei certa scientia legi sive iuri dicenti delationem iuramenti ante sui prestationem posse revocari. Cum hoc tamen pacto et conditione: quod dictorum currente spacio septem annorum teneamini dicto Iohanni, filio meo, providere in esu, potu, calciatu, vestitu secundum statum et conditionem ipsius, tam in sanitate quam egritudine, usu et consuetudine Valentie observantis. Et in fine dictorum septem annorum teneamini sibi facere et dare tunicam, gramasiam, caligas et capucium panni novi valoris novem solidorum parum plus vel minus. Ad hec autem ego, dictus Iohannes Çarebolleda, acceptans dictum Iohannem in famulum meum cum omnibus pactis et conditionibus supradictis, convenio et promitto vobis, dicto Iohanni Yvanyes et filii vestri, presentibus et acceptantibus, predicta omnia et singula in qualibet sui particula attendere et complere, tenere et observare et contra ea vel eorum aliquod non facere vel venire aliquo modo, causa vel ratione. Et pro predictis omnibus et singulis et quolibet eorum complendis et firmiter attendendis, tenendis et observandis, obliga mus nobis invicem et vicissim omnia bona nostra, ubique habita et habenda, etiam privilegiata, et ego, dictus Iohannes Yvanyes, dictum Iohannem, filium meum. Actum est hoc Valentie, vicesima octava die septembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo septimo. Sig-[signe]-num Iohannis Yvanyes, sig-[signe]-num Iohannis Çarebolleda, predictorum, qui hec concedimus, laudamus et firmamus.

Testes huius rei sunt Petrus Franch, tapinerius, et Iohannes Mathei, frenerius, cives Valentie.

336.

1407, octubre, 19. València.

Testimoni de Domingo Crespí, il·luminador i ciutadà de València, de la venda d’una casa feta per Marieta de la Torre, vídua d’Esteve d’Òria, teixidor de València, a Martí de Santgil, notari de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

(…)

Testes, Dominicus Crespí, illuminator, et Martinus Sanxo, assauna tor, Valentie cives.

337.

1407, octubre, 20. València.

Albarà del racional de la ciutat de València de 534 sous i 10 diners a Vicent Saera, perpunter, per

13 penons de trompes i 5 penons de cornamussa.

AMV, Certificacions del racional, q·q-3.

A XX de octubre del dit any.

Sènyer en Luís Fenollosa, çertefich-vos com a·n Vicent Çaera, perpunter, són deguts vint-e-sis lliures, quatorze sous, deu diners per rahó de faedures de tretze penons de trompes e cinch penons de cornamusa, los quals de manament dels honorables jurats ha fets de la seyera de oriflama rompuda e inútil de la dita ciutat, la qual era en l’armari de l’archiu de la sala, ab cost de onze onzes de seda vermella e dos escarpes d’or de Bulunya, de què són estats fets trenta-huyt cordons per als penons de les trompes e quinze cordons als penons de cornamusa, e per sis onzes de seda e quatre escappes d’or de Bolunya per a flocadures a tots los dits penons e factures dels dits cordons e flocadura, de les quals ha donat compte de menut, lo qual és estat per mi sumat e verificat e roman en l’archiu de la ciutat. Per què, si us plaurà, fets-li-ets albarà dreçat a l’honrat en Gabriel Femades, clavari general de la ciutat, per tal que les dites XXVI lliures, XIIII sous, X diners li sien pagats o li faça compliment ab ço que bestret li aurà. Data ut supra.

338.

1407, octubre, 21. València.

Albarà de 534 sous i 10 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, perpunter, pel treballs fets en tretze penons de trompes i cinc de cornamussa.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 21v.

De nós, et cetera, pagats a·n Vicent Çaera, perpunter, XXVI lliures, quatorze sous, X diners moneda reals o li fets compliment a aquelles ab ço que li havets bestret per fahedures de XIII penons de trompes e V de cornamusa, los quals li havem fets fer de la senyera de oriflama rompuda e inútil de la dita ciutat, la qual era en l’armari de l’archiu de la sala, ab cost de onze onzes de seda vermella e dos escarpes d’or de Bolunya, de què foren fets XXXVIII cordons de seda per als penons de les trompes e XV cordons dels penonets de cornamusa, e per VI onzes de seda per a les flocadures de tots los penons ab IIII escarpes d’or de Bolunya e ab fahedures de la dita flocadura, que són XX alnes per tot. De les quals coses ha donat compte de menut a l’honrat en Francesc Çatorre, racional, e regonegut e sumat roman en l’archiu de la dita ciutat. E cobrats d’ell lo present albarà, car mostrant aquell la dita quantitat vos serà presa en compte de paga. Datum ut supra. Jacme Dezpont

339.

1407, [novembre]. València.

Àpoca de 250 sous signada per Domingo de la Rambla, pintor de València, a la vila de Corbera, per raó de la paga d’un censal anual de 500 sous.

APPV, Protocol de Joan de Santfeliu, núm. 25.865, paper solt.35

Anthonia, uxor et usufructuaria bonorum omni[um et iurium] Dominici de la Rambla, pictoris Valentie, quondam, ut de usufructu predicto constat per testamentum dicti viri mei actum Valentie IXa die mensis ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCVIIo in posse discreti Guillermi Cardona, notarii publici civitatis predicte, gratis et scienter, dicto nomine, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabili iustitie, iuratis et probis hominibus ac sindico castri ville ac termini Corbarie, licet absentibus, quod per manus Bartholomei Torrella, vicini et hoc anno collectoris peyte loci de Polinyà eiusdem termini, solvistis mihi numerando plenarie mee omnimode voluntati ducentos quinquaginta solidos monete regalium Valentie michi, dicto nomine, debitos de seu pro solutione XIXe diey proxime preteriti mensis novembris, ratione illorum quingentorum solidorum dicte monete censualium quos habeo et percipio, nomine prefato, super bonis universatis termini predicti singulariumque ipsius, solvendorum videlicet unam ipsorum medietatem dicta die et aliam medietatem simili die mensis madii, ut in publicis instrumentis inde confectis hec et alia largius sunt contenta. Unde, renuntians exceptioni non numerate pecunie ac dicte quantitatis a vobis non habite et non recepte modo et ratione premissis et doli, facio vobis de his per notarium subscriptum in […] testimonium presens apoche instrumentum. Quod est actum Valentie.

340.

1407, novembre, 8. València.

Àpoca de 13 florins i 2 sous signada per Guillem Escoda, pintor i ciutadà de València, als marmessors de Sanç Peris de Montalbà, doctor en decrets i habitant en València, pel preu d’un escut i per pintar la tomba del dit difunt.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Die martis, VIIIa novembris anno predicto millesimo CCCCo septimo.

Guillermus Scoda, pictor, civis Valentie, confiteor et in veritate recognosco vobis, venerabilis et discretis Iohanni Mathei, presbitero, rectori ecclesie loci del Cuervo, et Matheo Ferrarii, fratris ordinis beati Augustini dicte civitatis, absente, et vestris, manumissoribus et executoribus ultimi testamenti honorabili Sancci Petri de Montealbano, decretorum doctoris, dicte civitatis habitatori, quod in presentia notarium et testium infrascriptorum dedistis et solvistis per manus venerabile dompne Beatricis, uxore dicti deffuncti, terdecim florenos auri Aragonum et duos solidos monete regalium Valentie michi debitos, videlicet, decem florenos dicti auri ratione pingendi unum cliptum sive scut, et tres florenos, II solidos ratione pingendi unam tombam predicti deffuncti. Unde ad cautelam renuntio scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et non solute et doli, in cuius rei testimonium facio vobis et vestri fieri et tradi hec presens publicum apoche instrumentum. Quod est actum Valentie.

Testes huius rei sunt Bernat Clavell et Petrus de Çapedull, sutores, Valentie cives.

341.

1407, novembre, 17. València.

Venda d’una casa a la parròquia de Santa Caterina feta per Joan Rull, pintor i ciutadà de València, com a tutor i curador de Teresa, filla de Llàtzer d’Otó, hostaler difunt de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Die iovis, XVIIa novembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo septimo.

Ego, Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, tutor et curator datus et assignatus per curiam civilem civitatis Valentie persone et bonis Teresie, pupille, filie quondam Latzarii de Othon, quondam hostalerii Valentie, et Caterine, eius uxor, ut constat de tutela et cura huiusmodi per publicum instrumentum actum in curia civili predicta die XXa mensis iunii proxime preteriti presentis anni CCCCmi VIIi, clausum per discretum Anthonium Iohannis, regia auctoritate notarium publicum Valentie, loco discretorum Nicolai Perera et Anthonii de Pratis, notariorum publicorum ac scribanorum curie supradicte, pro utilitate et comode dicte pupilla et ex speciali facultate michi concesa in instrumento cura pretacte vendendi bona et iura que dicte Teresie pertinent tam in villa de Chelva quam alibi, cum auctoritate et decreto iustitie civilis Valentie pro roboratione contrarius huiusmodi inferius appositis et descriptis, vendo vobis, Dominico Ortí, vicino loci de Ares, aldee ville de Alpont, marito dicte dompne Caterine, presenti, et vestris medietatem pro indiviso cuiusdam hospitii sive hostal quod erat dicti Latzarii et erat comune inter dictum Latzarum et Caterinam vigore agermanati facti inter eos tempore matrimonii et sic vigore agermanati huiusmodi alia medietas pertinebat dicte Caterine, uxore vestri, dicti Dominici, et nunc pertinet vobis, eidem Dominico, ex eo quia prefata Caterina attulit vobis illam in dotem, siti in parrochia Sancte Caterine, Popule Vetere Valentie, confrontatus cum hospitio Petri Durbà, cum hospitio [en blanc] et cum duabus viis publicis, quod tenetur pro Elemosina sedis Valentie ad censum septem solidorum regalis Valentie annis singulis solvendorum in festo Pasce Ressurectionis Domini, cum laudimio et fatica, et cetera. Tenetur etiam totum dictum hospitium ad retrocensum centum solidorum regalis Valentie certis annis terminis solvendorum, oneratorum pretio LX librarum, pro quibus redimi possunt instrumento gratie mediante. Hanc venditionem dicte medietatis hospitii pro indiviso cum iuribus suis et cum medietate oneris dicti retrocensus facio sicud melius dici possit, et cetera, pro pretio decemnovem librarum, quinque solidorum regalis Valentie, quas et quos habui numerando, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictionem expressa, obligando bona omnia tutele et cure predictarum.

Testes, Michelis Sala, notarius, civis, et Iohannes Lòpiç, scriptor Valentie.

Die mercurii, XXIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, dominus Petrus Peregrini, camerarius, administrator generalis Elemosine sedis, concessit faticam emptori, presenti et acceptanti, ac laudavit venditionem, salvo iure, et cetera, recepto laudimio pro Simonem de Alguayra, presbiterum, procuratorem Elemosine, presentem, et cetera.

Testes, Franciscus Riera, notarius, et Vincentius Gil, civis Valentie.

342.

1407, novembre, 23. València.

Àpoca de 14 florins signada per Pere Garcés, perpunter i ciutadà de València, als marmessors de

Sanç Peris de Montalbà, pel preu d’un penó i per l’obra d’un drap d’or per a la tomba del difunt.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Petrus Garcés, perpunterius, civis Valentie, scienter et gratis confiteor et recognosco vobis, manumissoribus ultimi testamenti dicti Sancii de Montealbano, absentis, quod per manus dompne Beatricis, uxor dicti defuncti, dedistis et solvistis michi voluntati mee XIIII florenos auri fini et ponderis recti michi debitos, videlicet, sex florenos ratione cuiusdam penó de tercenel e de obrar aquell ab tot ço que y és neccesari, quod est positum in vaso dicti deffuncti, et octo florenos pro operatione cuiusdam panni auri albi eiusdem deffuncti, videlicet, per fer polseres de vellut negre e per forrar aquell e per pintar los senyals del dit drap, que són de flor de liç, de […] de aur. Et quic hec est rei veritas, renuntio, et cetera. Actum est Valentie.

Testes, qui supra.

343.

1407, desembre, 5. València.

Carregament d’un censal de 83 sous i 4 diners fet per Jaume Carbonel, llaurador i ciutadà de València, i sa mare Antònia, vídua de Mateu Serra, pintor, a Joan Pons, notari, per preu de 1.000 sous.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 24.706.

Dicta die lune.

Iacobus Carbonell, cultor, civis Valentie, et Anthonia, uxor quondam Mathei Serra, pictoris dicte civitatis, materque dicti Iacobi, scienter et gratis, ambo insimul et uterque nostrum insolidum, vendimus et titulo venditionis concedimus ac tradimus seu [quasi] tradimus vobis, discreto Iohanni Poncii, notario, civi predicte civitatis, absenti ut presenti, notarioque subscripto, ut publice persone hec a nobis pro nobis et omnibus illis quorum interest legit-time stipulanti et recipienti, et vestris seu quibus volueritis octuaginta tres solidos, quatuor denarios monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales franchos et quitios […] impositione, et cetera, quosque vobis et vestris […] specialiter super illis quindecim fanecatis terre franche mei, dicte Anthonie, sitis in termino […]xet, orte Valentie, confrontatis cum terra M[…] Rialbes, cum terra Bernardi Taronger, et cum terra Francisci Carnicer et cum camino nuncupato de Exative, generaliterque cum omnibus aliis iuribus et bonis nostris et utriusque nostrum in solidum mobilibus, et cetera. Ita quod specialis obligatio non deroget speciali, et cetera. Et quos promittimus portare anno quolibet intus hospitium habitationis vestre et vestrorum ad nostri periculum, et cetera, medietatem, videlicet, quinta mensis iunii primo venturum, et aliam medietatem quinta mensis decembris ex tunch sequentem. Et si non fecerimus, incidi volumus pro qualibet solutione in penam viginti solidorum dicte monete, vobis et vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, dampno, interesse […] Promittentes et iurantes in animas nostras ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod non proponemus aut proponii faciemus rationes contra […] executorem per nos nobis fiendum nisi cesione solutionis cum vera apocha, et cetera. Et si fecerimus, volumus incidi in penam XXX librarum […] dandarum et solvendarum pro pena et […] pene, dampno et interesse vestris, ultra quam […] rationes volumus carere […] et effectum […] semper huiusmodi pacto manente, ad quorum omni […] et singulorum predictorum solutionem volumus compellere per quemcumque iudicem secularem, foro cuius submittimus, cum bonis nostris nostroque proprio foro in vestri favorem renuntiando. Renuntiamus Digesta et de iurediccione omnium iudicum, et cetera. Iamdictos itaque LXXXIII solidos, IIII denarios censuales dessuper designatos cum omnibus iuribus, et cetera, sich vobis et vestris vendimus pretio mille solidorum monete predicte regalium Valentie, quos confitemur a vobis habuisse et numerando recepisse nostre omnimode voluntati. Unde renuntiamus scienter omni exceptioni venditionis huiusmodi vobis non facte peccunieque predicte non numerate et doli, et beneficio minore pretii et duplicis decepcionis, et cetera. Et omne […] et cetera, dantes donationem que dicitur inter vivos […] et quicquid hec venditio predicta amplius modo, et cetera. Et tenentur de evictione expressa, et pro hiis complendis obligamus omnia bona nostra et utriusque nostrum mobilia, et cetera. Renuntia mus, et cetera. Et ego, dicta Anthonia, beneficio Velleyani, et cetera. Actum Valentie.

Testes, Bartholomeus March, textor de fustanys Valentie, et Gacias36 Martínez, lapicida, ville de Algezira habitantis.

Firmarunt apocham de dictis mille solidos in presentia notarium et testium subscriptorum, dictis obligantis fuerunt traditi.

Testes, qui supra.

344.

1407, desembre, 10. València.

Testimoni d’Antoni Peris, pintor i ciutadà de València, de la procuració de Joan Berard, fuster, a Guillem Collar, notari, tots dos ciutadans de València.

APPV, Protocol de Domingo Solsona, núm. 24.835.

(…)

Testes, Anthonius Pèriç, pictor, et Garsias del Toro, Valentie cives.

345.

1407, desembre, 12. València.

Pagament de 6 sous fet pel sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València a Andreu Estopinyà per materials destinats a pintar una creu.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-18, f. 29.

Ítem, doní a·n Andreu Stopinyà per raó de quatre cabirons de ragola obs de penjar stores, obs de pintar la dita creu, VI sous.

346.

1407, desembre, 22. València.

Albarà de 54 sous i 3 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, mestre penoner, pel terçanell groc i vermell que la ciutat li ha comprat per a una sobrevesta del justícia criminal.

AMV, Certificacions del racional, q·q-3, f. 23.

Sènyer en Luís Fenollosa, certefich-vos que a·n Vicent Çaera, mestre penoner, són deguts cinquanta-quatre sous, tres diners, per rahó de III alnes, III palms e mig de terçanell vermell e groch, lo qual fon comprat per manament verbal dels honorables jurats per a obs de fer una sobrevesta a l’honrat en Ponç Dezpont, justícia de la ciutat en lo criminal, per al jorn de la batalla qui·s féu davant lo Real per lo senescal de Henaut e altres. E per tal com lo senyor rey manà que·l dit justícia no vestís la dita sobrevesta, cesa aquella que no fo acabada, la qual és e roman en l’archiu de la dita ciutat. Per què, si us plaurà, farets albarà dreçat a l’honrat en Gabriel Femades, clavari general de la ciutat, per tal que·ls dits LIIII sous, III diners sien pagats al dit en Vicent Çaera. Datum a XXII de deembre MCCCCVII.

Francesch Çatora, racional.

347.

1407, desembre, 24. València.

Àpoca de 5 florins signada per Bernat Godall, pintor i ciutadà de València, a Joan Castellà, hereu de la dona de Pere Busquets, per raó d’un retaule sota l’advocació de sant Vicent que va ser començat per Gabril Riera, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal de Jaume Pérez, núm. 777. Cerveró, 1963, p. 105; 1964, p. 98.

Sit omnibus notum quod ego, Bernardus Godall, pictor, civis Valentie, gratis confiteor et recognosco vobis, discreto Petro de Òdena, notario, Valentie civi, presenti, procuratori honorabilis Iohanis Castellà, domicelli, heredis bononum et iurium que quondam fuerunt uxor venerabilis Petri Busquets, defuncti, quod dedistis et solvistis michi voluntati mee numerando illos quinque florenos Aragonum quos vos, dicto nomine, michi tenebamini dare et solvere pro quodam retabulo sive retaule ficiendo, incepto per Gabrielem Riera, pictorem, concivem meum, sub invocatione sancti Vincentii. Et quia est rei veritas, renuntians exceptione peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis et tradi per notarium subscriptum de predictis quinque florenos hanc apocham de soluto. Quod est actum Valentie.

Testes, Bononatus Bonet, curritor, et Ar[naldus] Pujalt, Valentie degentes.

348.

1408. València.

Referència al carrer de la parròquia de Sant Andreu on viu Bernat Godall, pintor.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-19, f. 90.

Yo, en Bernat Andreu, sotsobrer de les obres de Murs e Valls de la ciutat de València, de licència e manament dels honrables jurats e obrés de la dita ciutat, he feta de nou una mare en la parròquia de Sent Andreu, en lo carrer appellat d’en Godall, pintor. Et comensa en lo cantó de l’alberch del dit en Godall e va per lo carrer qui va ves casa de l’honrat Pere Mir […].

349.

1408, gener, 20. València.

Albarà de 54 sous i 3 diners del racional de la ciutat de València a Vicent Saera, mestre penoner, pel terçanell groc i vermell que la ciutat li ha comprat per a una sobrevesta del justícia criminal.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 35.

De nós, et cetera, pagats a·n Vicent Çaera, mestre penoner de la dita ciutat, cinquantaquatre sous moneda reals per cost de tres alnes, tres palms e mig de terçanell, meytat vermell e l’altra groch, a rahó de XIIII sous l’alna, lo qual de manament nostre verbal comprà per fer una sobrevesta al justícia criminal de la ciutat dessús dita per al jorn que en lo mes de maig proppassat fon feta la batalla de tota ultrança davant lo senyor rey, que tench la plaça en la rambla davant lo Reyal entre lo senescal de Henaut e tres cavallers de França, d’una part, e un cavaller gascó e tres altres, de la part altra. E per tal com lo dit senyor manà que lo dit justícia no vestís la dita sobrevesta per certa causa, no fon acabada e roman en l’archiu de la ciutat dessús dita. E cobrats d’ell lo present albarà, et cetera. Fiat ut supra. Datum Valentie, XXa die mensis ianuarii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo. Jacme Dezpont.

350.

1408, gener 20. València.

Albarà de 32 sous de la Claveria comuna de la ciutat de València a Pere Morlans, pintor de la ciutat, per dotze senyals de la ciutat en paper dibuixats.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’albarans, J-35, f. 35v. Cerveró, 1963, pp. 133-134.

De nós, et cetera, pagats a·n Pere Morlans, pintor de la dita ciutat, triginta duos solidos moneda reals en via de bestreta, recobradors del General del regne de València, per rahó de XII senyals deboxats en paper a senyal de la ciutat, en què n’i ha alscuns d’or e flama, los quals portaren ab si los missatgers qui són anats en Castella per metre’ls als portals de lurs posades en los camins e en los lochs on posaran, e açò per donar honor al senyor rey. E cobrats d’ell, et cetera. Fiat ut supra. Datum ut supra. Vidit Guillem Gençor.

351.

1408, gener, 28. València.

Demanda de Joan Samora, fuster, contra Bernat Salom, àlies de Morvedre, pintor, tots dos ciutadans de València, per raó de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 2. Cerveró, 1963, p. 86.

Com demanda sia stada proposada per en Johan Çamora, fuster, contra en Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, per certa quantitat que afermave que li seria pagador per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, a XXVI de octubre del any proppassat, de la tenor següent:

Demana en Johan Çamora, fuster, ciutadan de València, a·n Bernat Çalom, àlias de Murvedre, pintor, ciutadan de València, huytanta-tres sous restants de aquelles huyt lliures, onze sous que li promès de pagar per en Pasqual Gòmiç, vehí de la villa de Adamuç, les quals VIII lliures, XI sous li havia a donar per dret de delme e de portalgo e de dret de la poente per la fusta que lo dit en Pasqual Gòmiç havia venuda a·n Anthoni Mezquita, e la qual lo dit en Johan Çamora havia avallada ab la sua cabanya. E jatsia que lo dit en Johan Çamora hagués fermada àpocha al dit en Bernat Çalom de les VIII lliures, XI sous, lo feyt del ver és que encara li resten a pagar los dits huytanta-tres sous, e los quals li promès pagar d’aquí a quatre o cinch dies aprés confectu de la àpocha, los quals ja són passats no contrastant la dita àpocha. Require que en aquell sia condempnant lo dit en Bernat Çalom e en les messions per vós, dit honrat justícia, com sia de justícia fahedor.

Respòs que li plahia pagar a la rahó que li venia, car avengut era per L florins e aquella rahó tant com li’n vingués.

E enaprés foren atorgats XX dies de prova al dit en Pasqual Gòmiç, dins los quals hagués provat que tota la dita fusta de tots los dits drets era avenguda per cinquanta florins, e que ell havia promès de pagar ço que li vingués a sa part a pagar a la rahó dels dits cinquanta florins. E enaprés fon procehit e enantat en lo dit feyt, testimonis produhits e donats per part del dit en Pasqual Gòmiç. Finalment que lo dit honrat justícia en lo present dia de huy, presents lo dit en Johan Çamora, de una part, e n’Eximeno Sànxez, notari, procurador dels dits en Bernat Çalom e en Pasqual Gòmiç de la part altra, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Lo justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd a cort e delliberació sobre aquell, enantà en donar e promulgar sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Attenent que per tenor de la carta per lo dit en Johan Çamora exhibuïda et aliis consta clarament que·l dit en Johan Çamora de nit e amagadament, sens manifestar e pagar lo delme e los drets que era tengut pagar, passà o féu passar per l’estret o pas de Santa Cruç la dita fusta, per la qual rahó lo dit en Johan Çamora fon pres e condempnat en pagar LXXXXV florins. Attenent encara que per les deposicions dels testimonis per part del dit en Bernat Çalom produhits e donats appar que si lo dit en Johan Çamora no hagués fet passar per lo dit pas de Santa Cruç la dita fusta de nit e amagadament e hagués manifestat e pagat lo delme o los drets que era tengut e devia pagar, a aquell dit en Johan Çamora per los dits delme e drets se podia bé avenir per cinquanta florins, manifestant, pagant e no defraudant los dits delme e drets. Per tal, hiis et aliis attentis, lo dit justícia pronuncia e declara lo dit en Bernat Çalom no deure ne deure ésser tengut donar o pagar al dit en Johan Çamora per los dits delme o drets de la dita fusta sinó tan solament a rahó dels dits cinchquanta florins tant com li’n vingua e toque per sa part o per la part del dit en Pasqual Gòmiç, condempnant lo dit en Bernat Çalom en donar e pagar al dit en Johan Çamora tot ço e quant al dit en Bernat Çalom o al dit en Pasqual Gòmiç ne vinga o pertanga a pagar per los dits delme e drets a la dita rahó dels dits cinquanta florins. Prengua, emperò, en compte lo dit en Johan Çamora quatre lliures, huyt sous que aferma haver reebut del dit en Bernat Çalom, absolvent a aquell, dit en Bernat Çalom, dels dits LXXXIII sous per lo dit en Johan Çamora en la dita sua demanda demanats, e sobre aquells al dit en Johan Çamora callament perdurable imposant, e, noresmenys, absolvent ex causa la una e l’altra part de les messions. Lata.

Presents testimonis foren a la dació e promulgació de la dita sentència en Sanxo Gòrriç e en Guillem Camarassa, scrivents de la cort de CCC sous.

352.

1408, gener, 30. València.

Testimoni de Bartomeu Avellà, pintor, de la venda d’una casa en la parròquia de Sant Andreu de València feta per Caterina, vídua Bernat Pons, mercader i ciutadà de València, i Bonanata, filla seua i dona de Galceran Pineda, a Eulàlia, vídua d’Antoni Martí, veí de Benimassot, en l’horta de València, per preu de 420 sous, per tal de dotar Joana, filla dels dits Bononata i Galceran.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

(…)

Testes inde sunt Bartholomeus Avellà, pictor, et Guillelmus Porta, parator pannorum, vicini Valentie.

353.

1408, febrer, 6. València.

Referència al bastiment alçat al carreró de Sant Llàtzer de València per tal de fer unes pintures.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-19, f. 187v.

Obra del carreró de Sent Làzer.

Los hòmens dejús scrits feren lo bastiment de Sent Làzer per pintar les pintures allí fahedores.

354.

1408, febrer, 14. València.

Deute d’un florí de Joan Rull, pintor i ciutadà de València, a Joan Roís, missatger.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 2.

Cerveró, 1964, p. 102.

En Johan Rull, pintor, ciutadà de València, ex confessione que ere entrat pagador de un florí a·n Pere Roiç, missatge del official, per haver una licència del dit official, de què era […] segons hoyren […]en casa, lo qual li haurà pagat perquè ere falls, fon condempnat a donar e pagar al dit en Pere Roiç en un florí bo e leal, dins X dies a pena del quart.

355.

1408, febrer, 16. València.

Nota referida al pintor Bartomeu Avellà.

APPV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

Die iovis, XVIa febroarii anno prenominato.

Berengarius Minguet, Bernardus Boix, mercator, et Bartholomeus Avellà, pictor, Valencie cives, operarii anno presenti [en blanc].

356.

1408, febrer, 17. València.

Deute de 259 sous de Jaumeta, sogra de Jaume Estopinyà, pintor, a Pere Giner, restants de major quantitat de preu d’un arc.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Jacme Stopinyà, pintor, procurador de na Jacmeta, sogra sua, ex confessione que havia comprat, fon condempnat en donar e pagar a·n Domingo Solsona, notari, procurador del honrat en Pere Giner, XII lliures, XIX sous per resta de major quantitat que sa principal de aquell comprà hun arch, a X dies sots pena del quart.

357.

1408, febrer, 27. València.

Testimoni de Ramon Valls, pintor i ciutadà de València, en el carregament d’un censal i posterior àpoca de 150 sous fet per Francesc Palau, mercader i ciutadà de València, i la seua dona Angelina a l’Almoina de la seu de València per preu de 3.600 sous.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Cerveró, 1956, p. 108, núm. 40.

(…)

Testes inde sunt firme dicti Francisci, Marchus Cesolles, cursor auricule, et Bernardus Borraç, vicini Valentie. Et dicte firme Angeline, qui firmavit, iuravit et, certificata, renuntiavit ut constat in venditione predicta eadem die postpaululum, presentis dicto venerabilis Simone de Alguayra, et acceptantis pro Elemosina antedicta sunt testes dictus Marchus Cesolles et Raymundus Valls, pictor, civis Valentie.

358.

1408, març, 6. València.

Deute de 22 sous i 6 diners de Pere Navarro, tapiner, a Joan Calaforra, pintor de tapins, per raó d’un préstec.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Pere Navarro, tapiner qui stà a la Tapineria, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Calaforra, pictor de tapins, present, vint-dos sous, sis diners, deguts per rahó de préstech, dins XX dies primers vinents a pena del quart. Die lune, XXVIIIa madii dicti anni, lo dit en Johan Calaforra féu reeclam de XIII sous, VI diners restants de la dita quantitat.

359.

1408, març, 7. València.

Pagament de 440 sous fet pel sotsobrer de murs i valls de la ciutat de València a Vicent Saera, pintor, per pintar una creu i unes represes.

AMV, Sotsobreria de Murs i Valls, d3-18, f. 29v.

Ítem, doní a·n Vicent Çaera per pintar, per avinença feta entre los senyors d’obres e racionall ab ell, de pintar la creu e les represes, de la qual quantitat hi à àpoqua reebuda per lo scrivà de la obra: CCCCXXXX sous.

360.

1408, març, 8. València.

Deute de 205 sous de Jaume Estopinyà, pintor, a Joan Adam, draper, restant de major quantitat de preu de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Jacme Stopinyà, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Adam, draper, absent, deu lliures, V sous restans de major quantitat per rahó e preu de drap que per aquell havia comprat, agut e reebut, d’ací a Pasqua primervinent a pena del quart.

361.

1408, març, 9. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor, i Pere Soler, il·luminador del testament de Ramon Mundi, llaurador del lloc d’Alboraia.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

(…)

Testes fuerunt hinc testamento notati et rogati, Bernardus Godall, pictor, Petrus Soler, illuminator, ac Iohannes Ferrer, sartor, Valencie cives.

362.

1408, març, 13. València.

Deute de 15 florins, 2 sous i 9 diners de Jaume Rigolf, mercader, hereu del seu germà Bernat, a Tomàs Salvat, cotoner, restants de 75 florins d’un canvi que Bernat devia a Pere Nicolau, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

Com demanda sia stada proposada per en Thomàs Salvat, mercader, contra en Jacme Rigolf, mercader, hereu d’en Bernat Rigolf, frare seu, a quatre de febrer proppasat de la tenor següent:

Denant vós, en Dionís Cervera, justícia de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, demana en Thomàs Salvat, mercader, al honrat en Jacme Rigolf, mercader, hereu del honrat en Bernat Rigolf, mercader, quinze florins d’or d’Aragó, dos sous, VIIII diners reals de València, lo qual lo dit en Bernat Rigolf ly devia e lo dit en Jacme Rigolf, com a hereu dessús dit, li és tengut pagar per restants a ell pagar de un cambi de LXXV florins de la dita ley, los quals per lo dit en Bernat Rigolf pagà e complí a·n Pere Nicholau, pintor, e los quals aquells ly devia, e·n los quals dits quinze florins, dos sous, nou diners, requer ell, dit Thomàs Salvat, lo dit en Jacme Rigolf, dicto nomine, ésser condempnat ab les messions, com fa fahedor per justícia, requirent que la dita demanda responga medio iuramento lo dit en Jacme Rigolf, en lo dit nom. Requirent, car si negat li serà, que offir-se pagar-ho, et cetera. Requirent que testimonis li sien rebuts, et cetera. Manant a la part, et cetera.

Sobre la qual demanda foren produhits testimonis per part del dit en Thomàs Salvat. Finalment lo dit honrat justícia en lo present dia de huy, presents lo dit en Thomàs Salvat, d’una part, e en Jacme de Monblanch, notari, procurador del dit en Jacme Rigolf, nomine predicto, de la part altra, donà sentència en lo dit feyt en la forma següent:

Lo justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd acord e delliberació sobre aquell, com [per] desposisió dels testimonis, per lo dit en Thomàs Salvat produhits la intenció del dit en Thomàs Salvat sia plenerament fundada e averada, per ço et àls, pronuncia e declara los dits quinze florins, dos sous, nou diners, per lo dit quondam en Bernat Rigolf ésser deguts al dit en Thomàs Salvat de resta dels dits LXXV florins del dit cambi, condempnant lo dit en Jacme Rigolf en donar e pagar al dit en Thomàs Salvat los dits quinze florins, dos sous, nou diners, absolvent ex causa cascuna de les dites parts de les messions.

Presents testimonis foren a la dació e promulgació de la dita sentència en Sanxo Gòrriç e en Guillem Quamarasa, scrivents en la cort de CCC sous.

Fiat albaranum.

Nós, en Dionís Cervera, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de CCC sous, per auctoritat de la qual usam, confessam e en veritat regonexem a vós, en Jacme Ri-golf, mercader, ciutadà de València, hereu d’en Bernat Rigolf, quondam frare vostre, que per força e destret nostre havets donats e pagats a·n Tomàs Salvat, cotoner, ciutadà de València, quinze florins, dos sous, IX diners d’or comuns d’Aragó per rahó de resta de un cambi que·l dit deffunt li havia a complir de LXXV florins, e dels quals en lo present dia de huy per nós, causa cognita, sentencialment sots stat condempnat, segons en libres de condempnacions de la nostra cort appar. E com axí és la veritat, féu-vos fer lo present albarà testimonial sagellat ab lo sagell de nostre offici per lo qual havets donats e pagats als scrivans de nostra cort ensemps ab altres enantaments […]. Datum Valentie, XIIIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

363.

1408, març, 15. València.

Venda de quatre fanecades i mitja de vinya a la Rambla, en l’horta de València, feta per Bernat Salom, pintor i veí de València, com a hereu d’Antoni Andrés, llaurador difunt de València, per preu de 5 florins.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Sanchis Sivera, 1912 (2), p. 218; 1914, p. 8; 1928, p. 21; 1930, p. 21.

Dicta die iovis, XVa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Ego, Bernardus Çalom, pictor, vicinus Valentie, heres Anthoni Andrés, agricole, quondam vicini Valentie, nominibus hereditario et proprio ac utroque nomine in solidum, vendo vobis, Andree Vilella, agricultori, vicino civitatis predicte, presenti, quatuor fanechatas et mediam vinee, parum plus vel minus, sitas in termino Rambla, orte Valentie, confrontatam cum [en blanc]. Tenetur autoritate pro Elemosina sedis Valentie ad censum quinque solidorum, trium dineriorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festo Nativitatis Domini, cum laudimio et fatica. Et hanc venditionem dicte vinee cum ingressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, facio pretio quinque florenorum auri communium de Aragone, quos, et cetera. Idcirco censum, et cetera, cum evictione stipulanti, obligando bona hereditatis et propria simul et in solidum. Renuntio, et cetera.

Testes, Ludovicus Cervera, presbiter beneficiatus in sedis, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie.

Die mercurii, IIIIo aprilis anni predicti, dominus Petrus Peregrini, camerarius, administrator Elemosine, concessit faticam emptori, absenti, et fecit ac laudavit venditionem, et cetera, salvo iure, et cetera, in presentia venerabilis Simone de Alguayra, presbitero, procuratore, qui recipit laudimium, et cetera.

Testes, Bartholomeus de Vilafrancha, presbiter beneficiatus in sedis, et Dominicus de Azuara, textor Valentie.

Die iovis, VIIIa novembris anni CCCCiVIIIi, predictus Andreas Vilella restituit dictam vineam supradicte Bernardo Çalom, presenti et acceptanti, eo quia non poterat solvere pretium, et dimitebat illam terram per inpotentiam, presentis Simone de Alguayra, procuratore Elemosine, et non recipiente hoc dictum laudimium, quia ipsa die inferius fuit vendita per dictum Guillelmum Çalom cuidam Petro Sànxez, de qua venditione habuit laudimio. Ideo dicti Bernardus Çalom et Andreas Vilella, cancellarunt dictum instrumentum venditionis.

Testes, Michael Miracle, rector de Guadalest, et Iohannes Corcha, rector de Alboraya.

364.

1408, març, 21. València.

Àpoca de 385 sous signada per Joan Rull, pintor i ciutadà de València, com a tutor i curador dels béns de Teresa, filla del difunt Llàtzer d’Otó, hostaler de València, a Domingo Ortí, veí d’Ares, per raó de la venda de la meitat d’una casa a la parròquia de Santa Caterina.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.37

Sanchis Sivera, 1912 (3), p. 306; 1914, p. 47; 1929, p. 15; 1930, p. 77.

Premissa die mercurii, XXIa martii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, nomine et tanquam tutor et curator datus et assignatus per curiam civitatis Valentie in civilibus persone et bonis Teresie, pupille, filie quondam Lazari de Othon, hostalerii, vicini Valentie, et Caterine, eius uxor, ut constat de tutela et cura hiusmodi per publicum instrumentum actum in curia civili predicta die XXa mensis iunii anni proxime preteriti Nativitate Domini MiCCCCi septimi, clausum manu discreti Anthonii Iohannis, regia auctoritate notarii publici Valentie, loco discretorum Nicolai Petri et Anthonii Pratis, notariorum publicorum ac scribarum curie supradicte, scienter et gratis confiteor et recognosco in veritatis vobis, Dominico Ortí, vicino loci de Ares, aldee ville de Alpont, marito ad presens dicta dompne Caterine, matris prefactarum Teresie, presenti, et vestris, quod dedistis et solvistis michi voluntati mei per modum inferius declaratus omnes illis decemnovem libris, quinque solidos monete regalium Valentie, pro quibus vobis vendidi et alienavi medietatem per indivisum cuiusdam hospitii sive hostal quod erat comune inter predictos Lazarus de Othon et Caterina, coniuges, situm in popula venerabilis parrochie Sancte Caterine Valentie, certis afrontationibus limitatum, cum expresso onere triginta librarum venientium ad partem dicte medietarum hospitii pertinentis dicte Teresie ex illis sexaginta libris que super ipso hospitio fuerant onerate in pretio retrocensus, cum publico venditionis huiusmodi instrumento acto Valentie in posse notarii infrascripti XVIIa die mensis novembris eiusdem anni proxime labsi CCCCi septimi. Et est modus solutionis, videlicet, quod michi nomine bistraxistis atque solvistis pro laudimio venditionis pretacte quatuor libris, XVIII solidos, VI denariis. Item, renuntiamus penes vos proratis census venientem ad partem dicte pupille usque ad diem venditionis. Iamdicte residuum autem michi tradidistis et ego a vobis recepi et habui realiter numerando pro solvendis aliquibus oneribus atque debitus dicti quondam Lazarii de Othon, defunctum.

Et quare facti veritas sic habemur, renuntians scienter exceptionis peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium, et cetera.

Testes inde sunt venerabilis Ascensius de Rueschas, rectoris ecclesie loci de Cedrillis, Cesaraugustensis diocesis, et Iacobus d’Olesa, scriptor Valentie.

365.

1408, abril, 2. València.

Fermança de Domingo Crespí, iluminador de llibres i veí de València, de l’aveïnament de Joan Crespí en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 338v.

Piles, 1978, p. 101. Ramón, 2002, p. 84. Cabanes, 2008, p. 261.

Die lune, secunda die mensis aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. En Johan Crespí, habitant en lo loch d’Altura, de la contribució de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la dita ciutat a set anys primers vinents e contínues, et cetera. Fiat ut supra in aliis. Fide, en Domingo Crespí, il·luminador de libres, vehín de la ciutat damunt dita, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, e en Vicent Fenollosa, scriptor.

366.

1408, abril, 2. València.

Fermança de Gabriel Sanç, mercader i ciutadà de València, i Ferran Peris, pintor, a Miquel d’Alcanyís, pels 15 florins que deu a Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per raó de soldada d’afermament.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 5, f. 197v. Cerveró, 1963, p. 137.

En Gabriel Sanç, mercader, ciutadà de València, e en Ferrando Pérez, pintor, constituín-se principals pagadós e deutós en la quantitat dejús scrita, abduis ensemps e cascú per lo tot volentàriament se obligaren en donar e pagar a·n Pere Nicolau, pintor, ciutadà de la dita ciutat, present, quinze florins d’or comuns d’Aragó, los quals Miquel d’Alcanyiz li devia e deu per prèstech de soldada, la qual lo dit en Pere Nicolau havia fet al dit en Pere,38 qui ab ell s’era afermat. A pagar a la festa de sent Johan juny propvinent, sots pena del quart. Renunciaren, et cetera.

367.

1408, abril, 2. València.

Obligació de Miquel d’Alcanyís, de persona i béns, a Gabriel Sanç, mercader i ciutadà de València, i Ferran Peris, pintor, per la fermança que li han fet dels 15 florins que deu a Pere Nicolau, pintor i ciutadà de València, per raó de soldada d’afermament.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 5, f. 198.

En Miquel d’Alcanyiz, pintor, volentàriament obligà sa persona e tots sos béns haüts e per haver en restituir als dits Gabriel Sanz, mercader, e Ferrando Pérez, pintor, los dits quinze florins per los quals són fermances los sobredits Sanz, mercader, e Ferrando Pérez, per al dit dia asignat de sent Johan propvinent, a pagar sots pena del quart.

368.

1408, abril, 3. València.

Deute de 10 florins de Bernat Venrell, pintor, a Jaume Garbeller, pel lloguer d’una casa.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Bernat Venrell, pintor qui stà al carrer de Sent Vicent, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Berthomeu Lorenç, present, en nom de procurador qui·s dix d’en Jacme Garbeller, absent, deu florins d’or comuns de Aragó deguts de loguer de cases, dins X dies primervinents a pena del quart. Die mercurii, secunda madii dicti anni, lo dit en Bernat Venrell deposà en poder de la taula de la ciutat, de la qual ha albarà, cinch florins, los quals en lo dit dia ab albarà de la cort foren manats liurar al dit en Jacme Garbeller. Confesà, et cetera. Fide en Berthomeu Lorenç, et cetera. Obligà, et cetera.

369.

1408, abril, 6. València.

Deute de 7 florins de Pere Rubert, pintor, a Francesc Bonet, d’una avinença feta per un aprenent que estava amb el dit Bonet i se n’havia anat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Pere Rubert, pintor qui stà al carrer del Arn, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Francesch Bonet, present, set florins, los quals li dix promès pagar per avinença feta de un fadrí que stava ab aquell e se’n era anat, a X dies sots pena del quart.

370.

1408, abril, 23. València.

Deute de 51 sous de Ferran Peris, pintor, a Antoni Mesquita, restant de preu de fusta que li ha comprat en els últims dos anys.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 3.

En Ferrando Pérez, pintor qui stà a la plaça dels Caxés, voluntàriament se obligà en donar e pagar a n’Anthoni Mezquita, present, LI sous comuns d’Aragó, los quals li resten a pagar de fusta que ha comprada de aquell a dos anys, sots pena del quart.

371.

1408, maig, 7. València.

Deute de 111 sous i 6 diners de Joan Romeu, pintor, a Bernat Salom, pintor, preu de cinc fustes que li ha comprat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 6.

En Johan Romeu, pintor qui stà a la plaça dels Caxers, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Bernat Çalom, pintor, present, cent onze sous, sis diners per rahó e preu de cinch fusts que de aquell havia comprats, aguts e reebuts, dins XV dies a pena del quart.

372.

1408, maig, 15. València.

Deute de 10 sous de Bernat Salom, pintor, a Jaume Moragues restants de major quantitat de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 6.

En Bernat Çalom, pintor, qui stà als Cofrers, volentàriament se obligà en donar e pagar a·n Jacme Moragues, present, X sous per rahó de resta de fusta que li vené e ell de aquell comprà, hac e rebé, a X dies sots pena del quart.

373.

1408, maig, 25. València.

Deute de 9 sous de Pere Morlans, pintor, a Pere Vilanova, especier, per raó de cera.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

Cerveró, 1963, p. 134.

En Pere Morlans, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Pere Vilanova, specier, absent, nou sous deguts de cera a X dies en pena del quart. Die veneris, XV iunii dicti anni lo dit en Pere Vilanova féu reclam de la dita quantitat.

374.

1408, maig, 25. València.

Deute de 15 sous i 8 diners de Bernat Salom, pintor, com a tutor i curadors dels fills de la difunta Caterina Sànchez, prostituta, per raó de 6 alnes i 3 pams de drap de lli per a la seua mortalla.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

En Bernat Çalom, pintor, tudor e curador dels fills d’en Johan Sànxez, succehidors dels béns que quondam foren de la dona na Caterina Sànxez, fembra pública, deffuncta, per testimoni de la dona na Esperança, ostalera, e del lochtinent de justícia criminal fon condempnat en donar e pagar a·n Pere Soler, present, XV sous, VIIII diners per rahó sis alnes e tres palms de drap de lli per a mortalla a la dita deffuncta, a raó de II sous, III per alna, a X dies sots pena del quart.

375.

1408, maig, 26. València.

Deute d’11 sous de Bartomeu Forner, pintor, a Antoni Garí, que li ha promès pagar per Gabriel Riera, pintor.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 7.

En Berthomeu Forner, pintor qui stà a la Exerea, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a n’Anthoni Galí,39 XI sous per rahó com los hi promès pagar per en Gabriel Riera, pintor, a X dies sots pena del quart. Die mercurii, sexta iunii dicti anni, de voler del dit n’Anthoni Garí fon cancel·lada la dita obligatió com se tengués per content.

376.

1408, juliol, 9. València.

Venda feta per Joan Sarrebolleda, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, tots dos ciutadans de València, de quatre fanecades de vinya en terme de Russafa per preu de 800 sous, amb el testimoni de Domingo del Port, pintor i ciutadà de València.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 833.

Die lune, VIIIIa iulii anno a Nativitate Domini MCCCCVIII, Valentie.

In nomini Domini, amen. Noverint universi quod ego, Iohannes Çarebolleda, pictor, civis Valentie, non vi nec metu compulsus nec dolo inductus aut errore lapsu, set bono animo, spontanea voluntate et ex certa scientia, tenore huius publici instrumenti suo robore perpetuo valituri, vendo et ex causa huius venditionis concedo et trado seu quasi trado vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, civi dicte civitatis, presenti, et vestris, quatuor fanechatas vinee mee site et posite in termino de Ruçafa, franchas et quitias, confrontatas cum vinea Anthonii de Vich, et cum vinea Iohannis Martini, cequia media, et cum vinea mei, dicti venditoris, et cum via publica. [Al marge esquerre: Item unum cub de fuste pro faciendo vinum]. Hanc autem venditionem, concessionem et traditionem facio vobis, dicto emptori, presenti, et vestris, pretio, videlicet, quadringinta librarum monete regalium Valentie, quas omnes confiteor a vobis habuisse et recipisse ad meam voluntatem omnimodam numerando.

(…)

Actum est hoc Valentie, nona die iulii anno a Nativitate Domini MCCCCa octavo. Sig-[signe]-num Iohnnis Çarebolleda predicti, qui hec concedo, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt Dominicus de Portu, pictor, civis, et Petrus Rocha, […], comorans Valentie.

377.

1408, juliol, 9. València.

Àpoca de 800 sous signada per Joan Sarebolleda, pintor, a Nicolau Ferrer, seller, ciutadans de València, preu de 4 fanecades de vinya que li ha venut en terme de Russafa.

APPV, Notal d’Antoni Pasqual, núm. 833.

Sit omnibus notum quod ego, Iohanes Çarebolleda, pictor, civis Valentie, ex certa scientia confiteor et recognosco vobis, Nicholao Ferrer, sellerio, civi dicte civitatis, presenti, quod dedistis et solvistis michi ad meam voluntatem omnimodam numerando omnes illas quadriginta libras monete regalium Valentie, pro quibus seu quarum pretio vendidi et alienavi vobis et vestris aut quibus volueritis perpetuo quatuor fanechatas vinee, franchas et quitias, sitas et positas in termino de Ruçafa, orta Valentie, prout de dicta venditione plene constat cum instrumento publico acto Valentie in posse notarii infrascripti die et anno presentibus et subscriptis. Et quia hec est rei veritas, renuntians scienter exceptioni non numerate et non solute peccunie et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, facio vobis fieri de predictis quadriginta libris presens apoce instrumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc Valentie, nona die iulii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo octavo. Sig-[signe]-num Iohannis Çarebolleda predicti, qui hec concedo, laudo et firmo.

Testes huius rei sunt [en blanc].

378.

1408, juliol, 11. València.

Deute de 37 sous de Bernat Salom, pintor, a Joan Samora, restants de 70 sous de serrar fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9.

Cerveró, 1963, p. 86.

En Bernat Çalom, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Johan Çamora, fuster, present, trenta-set sous reals de València restants de aquells LXX sous que li devia de serrar fusta, a X dies en pena del quart. Die iovis, XIX iulii dicti anni, de voler del dit en Johan Çamora, com se tingués per pagat de la dita quantitat, fon cancel·lada la dita obligació.

379.

1408, juliol, 16. València.

Venda de tres fanecades de vinya a Russafa, en l’horta de València, feta per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, com a hereu d’Andreu Sarrebolleda, pintor i veí de València, a Nicolau Ferrer, seller, per preu de 250 sous.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

Die lune, XVIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Ego, Iohannes Serrabolleda, pictor, civis Valentie, heres Andree Serrabolleda, pictoris, vicini civitatis predicte, vendo vobis, Nicolao Ferrer, sellario, vicino civitatis predicte, presenti, et vestris tres fanechatas vinee sitas in termino de Ruçaffa, orte Valentie, confrontatas cum vinea michi residua, cum vinea Iohannis Martí, cequia media, et cum vinea de Eximenot, agricole de Ruçafa, et cum semita seu margine medio inter dictas tres fanechatas et terram Anthoni Xinxella. Tenetur autoritate pro Elemosina sedis Valentie ad censum septem solidorum regalis Valentie annis singulis solvendorum in festo Pentecostes, cum laudemio et fatica, et cetera. Hanc venditionem dictarum trium fanechatarum vinee cum ingressibus et egressibus, et cetera, et cum arboribus et plantis ac aliis iuribus, facio pro pretio duodecim librarum, decem solidorum regalis Valentie, quos, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictione simplici, obligando bona propria et hereditate simul et in solidum, renuntio beneficiis dividende actionis, et cetera.

Testes, Iohannes Perpenyà, notarius, et Iacobus d’Olesa, scriptor, Valentie.

Item, fecit apocam de predictas XII libras, X solidos, quas et quos habuit numerando, et cetera.

Testes, idem.

Stanti fecit dominus Egidius Sancii, canonicus sedis Valentie, aministrator Elemosine, recepto laudemio per Simonem d’Alguayra, presbitero, et cetera.

Testes, Franciscus Martorell, Barchinonensis, et Iacobus Rocha, Cartaginensis, canonici.

380.

1408, juliol, 16. València.

Àpoca de 250 sous signada per Joan Sarrebolleda, pintor i ciutadà de València, en nom propi i com a hereu del seu pare Andreu Sarrebolleda, pintor i veí de València, a Nicolau Ferrer, seller i veí de València, per raó de tres fanecades de vinya en terme de Russafa que li ha venut.

ACV, Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Eadem die lune, XVI iulii.

Sit omnibus notum quod ego, Iohannes Sarrebolleda, pictor, civis Valentie, nomine proprio et ut heres Andree Sarrebolleda, pictoris, quondam vicini civitatis predicte, patris mei defuncti, scienter confiteor et recognosco in veritate vobis, Nicolao Ferrer, sellerio, vicino civitatis pretacte, presenti, acceptanti, et vestris, quod dedistis et solvistis mihi voluntati mee realiter numerando omnes illas duodecim libras, decem solidos monete regalium Valentie, pro quibus vobis et vestris vendidi et alienavi tres fanechatas vinee sitas in termino de Ruçafa orte Valentie certis afrontationibus limitatas, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumento acto Valentie die hodierna ac in posse notarii infrascripti, ut in eo latius continetur. Et quare facti veritas sic habetur renuntio scienter exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli. In testimonium premissorum facio vobis fieri presens apoce instrumentum. Quod est actum Valentie, ut proxime.

Testes, idem, ut proxime.

381.

1408, juliol, 27. València.

Demanda posada davant el justícia civil de València per Jaume Mateu, pintor i veí de València, perquè siga declarat hereu del seu oncle Pere Nicolau, pintor, mort intestat.

ARV, Justícia Civil, núm. 3.703, mà 11, f. 16.

Cerveró, 1968, p. 97. Aliaga, 1996, pp. 145-154.

Anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, die veneris XXVIII40 iulii, davant l’onrat en Ramon Gos tantí, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech en Jacme Matheu, pintor, e present en Goçalbo Pérez, pictor, en lo nom dejús insert e per scrit posà ço que·s seguex:

Davant vós, honrat en Ramon Gostantí, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech en Jacme Matheu, pintor, vehí de València, e diu e proposa davant vós clamant e en tota aquella manera qui mills a son propòsit puxa ésser adaptat contra en Goçalbo Pérez, pintor, vehí de València, curador per la vostra cort donat e assig nat a fer part en lo present juhi als béns d’en Pere Nicholau, pintor de la dita ciutat defunct, e contra qualsevol altra persona per aquell en lo present juhi entrevinient la demanda de successió, rahons e declaracions de aquella infrasegüents:

Primerament, diu e aferma, e si negat serà provar entén, que lo dit en Pere Nicholau, pintor, e la dona na Gueralda, muller d’en March Matheu, mare del dit en Jacme Matheu eren ger mans de pare e de mare e axí s’apellaven mentres vivien, ço és, germans, e per aytals eren haüts, tenguts et reputats entre los conexents aquells. E axí és ver e n’és fama. Diu que les coses en lo dit capítol contengudes hoy dir diver ses vegades als dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, lo un present l’altre.

Ítem, diu ut supra, que constant e durant lo matrimoni dels dits en March Matheu e de la dita na Gueraldona, muller de aquell, jermana del dit en Pere Nicholau, aquells hagueren e procrearen entre los altres fills e filles lurs lo dit en Jacme Matheu, part actriu, e aquell, ço és, lo dit Jacme Matheu, appellaven fill e ell a ells pare e mare legíttim e natural, e per aytal era haüt, tengut et reputat entre los conexents a quells. Et de açò n’és fama. Idem ut ad proxime.

Ítem, diu que, per consegüent, lo dit Jacme Matheu era nebot del dit quondam en Pere Nicholau, ço és, fill de sa germana, e axí lo apellava lo dit en Pere Nichoau mentres que vivia, e lo dit Jacme Matheu al dit en Pere Nicholau oncle, jer

mà de sa mare, e per aytals eren haüts, ten guts et reputats entre los conexents aquells. Et axí és ver e n’és fama. Atorga-la.

Ítem, diu que en la dita ciutat de València ni en lo regne de aquel la cesa haver alcun parent tant ne pus prohisme del dit quon dam en Pere Nicholau com és lo dit en Jacme Matheu. Et axí n’és veritat e n’és fama […] la ciutat de València maxime inter notos. Diu que no li sab pus prohïsme parent que·l dit en Jacme Mateu del dit en Pere Nicholau.

Ítem, diu que·l dit en Pere Nicholau morí lo dia de sent Jacme del present mes e passà de aquesta present vida sens que no ha feyt alcun testament o altra derrera voluntat, ni ha dispost en alcuna manera dels seus béns. Et axí és ver e n’es fama. Atorga-la com ho haja vist.

Ítem, diu que, per con següent, tots los béns, axí mobles com sehents, que quondam foren del dit en Pere Nicholau són et per tanyen al dit en Jacme Matheu, nebot de aquell, iure suc ces sionis ab intestato segons fur e bona rahó. En fur e dit està.

Per la qual demanda, rahons e declaracions de aquella appar manifestament e clara lo dit quondam en Pere Nicholau ésser mort e passat de aquesta present vida e no haver fet testament e lo dit en Jacme Matheu ésser son nebot, fill de sa germana, et lo pus prohisme parent que aquell ha en la ciutat e regne de València e, per consegüent, pertànyer a aquell dit Jacme Matheu tots los béns, axí mobles, sehents com semovents, del dit quondam en Pere Nicholau. Et axí requer ésser pronunciat et declarat per vós, dit honrat justicía, per tots aquells furs, privilegis, ús, costum e bona rahó que mils li pertanga et pertànyer puxa e dega, com axí sia per justícia fahedor.

A la qual demanda, rahons et declaracions de aquella requer ex adverso ésser respost, atorgan o negan migancant sagrament de calúmpnia e de veritat a dir, car si negat serà, quod non credit, offert se probaturum ut poterit non se astringens ad superfluam probationem, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien reebuts, manant a la part altra et cetera, ab et cetera.

Fon interrogat per sagrament lo proposant qui havia dictada la dita scriptura, et dix que en Nicholau Salvat, notari.

De les quals coses lo dit en Gocalbo Pérez, en lo dit nom, demanà còpia et trellat, lo qual per lo dit honrat justícia li fon atorgat e manat donar, et dia per aquell a les dites parts assignat a comparer denant devant ell et al dit en Gocalbo Pérez, en lo dit nom, a respondre a la dita demanda e capítols de aquella atorgan o negan medio iuramento, o en altra manera a enantar degudament en lo dit feyt, a dilluns primer vinent ans de cort partida.

E noresmenys, lo dit honrat justícia dix que proferia appel·lant de reebre testimonis al dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella.

Et fon manat al dit en Gocalbo Pérez que fos present per veure jurar testimonis, alias, et cetera.

Insuper vero die sabbati, XXVIIIa iulii ano a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Gocalbo Pérez, et, present lo dit en Jacme Matheu, per scrit posà ço que·s seguex:

Salve’s a si et part sua totes ses legíttimes e bones excepcions, salvum etiam et protestat quod si tengut no era respondre que les sues respostes vajen per no fetes, lo dit en Gocalbo Pérez, curador sobredit, respon a la dita demanda e capítols de aquella si e segons en la fí de cascun capítol de aquella és contengut.

Et encontinent lo dit honrat justícia reebé sagrament del dit en Gocalbo Pérez, dicto nomine, sobre los sants Evangelis de Déu per aquell corporalment thocats, per virtut del qual, interrogat sobre los capítols de la dita demanda, lo qual respòs segons que en la fi de cascun capítol és contengut.41

Et, fetes les dites respostes, en aquell instant mateix lo dit en Jacme Matheu, present lo dit en Gocalbo Pérez, per scrit posà ço que·s seguex:

Requer lo dit en Jacme Matheu que·ls testimonis en lo present feyt produhïts e donats sien publicats, sien e vajen per publicats e que dels dits e deposicions de aquells li sia donada còpia e trellat, salvu e protestat que puxa dir e obrar contra les persones, dits e deposicions de aquells, lexant-ho a coneguda.

Et encontinent lo dit honrat justícia de voler de les parts ach los testimonis en lo present feyt produhïts e donats per publicats, los quals són ut sequitur:

Los següents testimonis foren produhïts e donats per part d’en Jacme Matheu, pintor, sobre una demanda de successió e capítols de aquella per aquell davant l’onrat en Ramon Gostantí, justícia civil de València, proposada sots kalendari de XXVIIa die mensis et anni subscriptis contra en Gocalbo Pérez, pintor, curador a fer part en la dita demanda asignat, les deposicions dels quals són ut sequitur:

Die veneris, XXVII men sis iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

N’Anthoni de Miralles, tapiner, ciutadà de València, testimoni produhït e donat per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita de manda et capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sancts Evangelis de aquell, per virtut del qual féu son testimoni ut se quitur:

Et primerament, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita demanda. Et dix saber sobre a quell ço que·s segueix, ço és, que ell, testimoni, conegué lo pare dels dits en Pere Nicholau e dona Gueralda, muller del dit en March Matheu, lo qual havia nom en Pere Nicholau, e açò en un loch apellat Aygualada e en un altre loch apellat Capellades. E depux lo veu star en Bar chinona e a la dita Gueralda veu star en Sant Martí en Çarroqua, qui és ha una legua de Vilafranqua de Penadès, en lo principat de Catalunya. E ell, testimoni, conegué los dits en Pere Nicholau e na Gueralda, los quals veu que lo dit en Pere Nicholau, lo prom, los havia e tenia per fills e a quells a aquell per pare. E axí mateix veu que aquells, dits en Pere Nicholau, pus jove, e na Gueralda, se apellaven e havien per germans la hu a l’altre e per aytals veu que eren tenguts e reputats per tots les conexents a aquells. Et enaprés veu que la dita na Gueralda pres per marit lo dit en March Matheu, lo qual ell, tes timoni, conegué e veu star per gran temps a quells dits en March e na Geralda abduy ensemps com a marit e muller, e per aytals veu que·s havien la hu a l’altre e eren tenguts per tots los conexents a aquell. Et enaprés ell, testimoni, veu lo dit en Jacme Matheu en lo dit loch [de] Sent Mar tí Çar roqua en casa dels dits na Gueralda et en March Matheu stant aquell infant petit, lo qual veu que los dits cònjuges havien per fill e aquell dit en Jacme a aquells per pare e mare. Et enaprés veu que lo dit en Pere Nicholau, pintor, stant en València, se féu venir lo dit en Jacme Matheu ací en Valèn cia, hon ell testimoni ha coneguts a aquells per gran temps e ha vist que aquells se havien per oncle e nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau havia per nebot lo dit en Jacme Matheu e lo dit en Jacme al dit en Pere Nicholau, pintor, per oncle. Interrogat de temps, et dix que de la infantea del dit en Pere Nicholau ençà. Interrogat de loch, e dix que ja u havia dit dessús. Interrogat de presents e dix que molts, dels noms dels quals no era acordant a present.

Ítem, fon interrogat sobre los segon e terç capítols de la dita demanda. Et dix aquels ésser vers. Interrogat com ho sab, e dix que per co que dit ha damunt sobre lo primer capítol et per ço com ho havia vist, segons dit ha.

Ítem, fon interrogat sobre lo quart capítol, et dix que ab veritat ell testimoni no sabia que en la ciutat de València ne en son regne hagués deguna altra persona aytant prohisma del dit en Pere Nicholau, pintor, com era lo dit en Jacme Matheu, qui era fill de germana del dit en Pere Nicholau.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, e dix que sabia de cert que lo dit en Pere Nicholau era mort, e lo qual stà axí en veritat que morí lo dit dia de sent Jacme. Et ha […] a dir que morí sens que no féu testament ne ordinació alcuna de sos béns.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non, salvu que lo dit en Pere Nicholau era compare d’ell, dit testimoni, però per tot lo dit compadratge no y havia dit sinó lo fet de la veritat.

Interrogat quam partem mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure. Fuit sibi iniuctum.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

En Pere Vallès, studiant en arts, comorant en València en casa de l’honrat en Pere d’Almenara, testimoni produhit per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sants Evangelis de la sua man dreta corporalment thocats, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita demanda, et dix que stant ell testimoni en lo loch appellat Sant Martí Çarroqua, que ha dos anys e mig poch més o menys, hon lo pare d’ell, testimoni, stà e habita, veu star aquí en lo dit loch la dita na Gueralda ab lo dit en March Matheu. E stant aquí el, testimoni, ans que vingués ací en València, entès a dir aquí en lo dit loch que un fill dels dits na Gueralda e en March Matheu era en València. E enaprés vengut ell, testimoni, ací en València, hac conexenca dels dits en Pere Nicholau et en Jacme Matheu. E depux per algun temps aprés tornat ell, testimoni, en lo dit loch Sant Martí, volent-se tornar altra vegada ací en València fon pregat per un germà del dit en Jacme Matheu que·ls saludàs molt, son germà, ço és, lo dit en Jacme, e lo dit en Pere Nicholau, qui era son oncle, germà de sa mare, ço és, de la dita na Gueralda. En lo qual dit temps de la segona venguda és vegares a ell, testimoni, que la dita na Gueralda stava ja en Barchinona. Et de lavors ançà ell, testimoni, ha vist que los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu se havien la hu a l’altre per oncle e per nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau havia lo dit en Jacme per nebot e lo dit en Jacme havia al dit en Pere Nicholau per oncle. Interrogat si ell, testimoni, hoy dir a la dita na Gueralda que lo dit en Pere Nicholau fos son germà, et dix que ell, testimoni, hoy dir a la dita na Gueralda que ella havia en València un germà, del qual ladonchs ell, testimoni, no havia conexença ne conegué fins que fon ell, testimoni, en València la primera vegada. Et de lavors ançà ha tengut lo dit en Pere Nicholau per germà de la dita na Gueralda e lo dit en Jacme per fill de aquella e per nebot del dit en Pere Nicholau. Interrogat de temps, e dix que de dos anys e mig ançà poch més o menys. Interrogat de loch, et dix que ja u havia dit damunt. Interrogat de presents, e dix que moltes, en special en Bernat Venrell, qui mès a ell testimoni en conexença dels dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, e d’altres dels noms dels quals no s’acorda a present.

Ítem, fon interrogat sobre lo segon capítol, et dix que ell, testimoni, veu e conegué los dits en March Matheu e na Gueralda en un loch appellat Sent Martí Çarroqua, qui és en Cathalunya, a una legua de Vilafrancha de Penadès, hon aquells staven e habitaven axí com a marit e muller. E stant aquí ell, testimoni, hoy dir a aquells que havien en València un fil. Et aprés vengut ell, testimoni, la primera vegada en València, que ha dos anys e mig poch més o menys, e entrat en conexença dels dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu, hoy dir al dit en Pere Nicholau que la dita na Gueralda era sa germana, e al dit en Jacme hoy dir que los dits en March Matheu e na Gueralda eran pare e mare de aquell. Et àls dix no saber sobre lo dit capítol.

Ítem, fon interrogat sobre lo terç capítol, et dix que ço que y sabia ja ho havia dit damunt, açò anadit que havia hoyt dir a moltes persones, dels noms de les quals no li acorden, ecceptat que ho hoy dir a·n Bernat Venrell, que los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu eren oncle e nebot, ço és, que lo dit en Pere Nicholau era oncle del dit en Jacme Matheu. Et àls dix no saber sobre lo dit capítol, salvu ço que dit ha.

Ítem, fon interrogat sobre lo IIII capítol, et dix que ell, testimoni, no sabia que en València ne en lo regne de aquella hagués deguna altra persona tant ne pus prohisma del dit en Pere Nicholau com era lo dit en Jacme Matheu, que, segons dit ha, era son nebot, fill de sa germana.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, et dix que ell, testimoni, no havia vist mort lo dit en Pere Nicholau ne nefrat, mes sabia que aquell era mort per comuna fama de molts que són en València que lo dit en Pere Nicholau era mort, e lo qual morí en lo dit dia de sent Jaume. Et ha hoyt dir que aquell no ha feyt testament degú. Et àls no y sab.

Generalment fon interrogat de parentesc, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partem et cetera, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Lo discret en Domingo de la Guerola, notari, ciutadà de València, testimoni produhit e donat per part del dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda e capítols de aquella, lo qual jurà sobre los sants IIII Evangelis, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre los primer, II, III e IIII capítols de la dita demanda, et dix saber sobre aquells ço que·s seguex, ço és, que ell, testimoni, vejent la gran amistat que entre los dits en Pere Nicholau e en Jacme Matheu e com aquells se havien la hu a l’altre per oncle e nebot, et dema[nà] ell, testimoni, al dit en Pere Nicholau una vegada que si era lo dit en Jacme Matheu son nebot, ço és, que fos fill de sa cosina germana o si era fill de germana de aquell, lo qual dit en Pere Nicholau dix que lo dit en Jacme Matheu era son nebot, fill de sa germana. Et per aytals havia vist de alcun temps ençà que aquells se havien la hu a l’altre. Et açò en València, presents moltes persones havents conexença de aquells.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol, et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sab, et dix que per ço com era stat present a la sua mort. Et sabia que aquell era stat interrogat si volia fer testament, e aquell, dit en Pere Nicholau, dix que no·n volia fer, que quant fos a casa sua ne faria. E açò li hoy dir en la casa hon aquell morí. E morí axí, ans que aquell fos portat a casa sua.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partium mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum, et cetera.

Predicta die veneris, XXVIIa iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

En Pere Salvat, perayre, ciutadà de València, testimoni produhit sobre la dita de -manda e capítols de aquella, lo qual jurà dir veritat a Déu e als sancts IIII Evangelis de la sua man dreta thocats, per virtut del qual féu son testimoni ut sequitur:

Et primerament, fon interrogat sobre los primer, II, III e IIII capítols de la dita demanda, et dix saber sobre aquells ço que·s seguex, ço és, que el, testimoni, hoy dir moltes e diverses vegades al dit en Pere Nicholau que lo dit en Jacme Matheu era son nebot, fill de sa germana, e per aytal veu que lo dit en Pere lo havia, axí stant lo dit en Jacme Matheu en València com fora de aquella. Et per semblant veu e hoy com lo dit en Pere42 Matheu appellava oncle lo dit en Pere Nicholau, et per aytal veu que·l tenia e havia. Et quant és ell, testimoni, no conex ne sab deguna altra persona tant prohisma e conjuncta del dit en Pere Nicholau com és lo dit en Jacme Matheu. Interogat de temps, et dix que del temps ençà que·ls conex. Interrogat de loch, e dix que en València. Interrogat de presents, e dix que molts, los noms dels quals serien larchs de nomenar.

Ítem fon interrogat sobre lo V capítol, et dix que sabia certament que lo dit en Pere Nicholau era mort et que morí lo dit dia de sent Jacme proppassat. E açò sab per tal com fon present e vehent quant aquell morí. Et ha entès a dir que és mort sens que no ha fet testament ne deguna altra ordinació de sos béns.

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore, timore, corruptione, subordinatione, et cetera, et dixit non.

Interrogat quam partium mallet obtinere presentem causam, et dixit potiorem in iure.

Fuit sibi iniuctum, et cetera.

Consequenter vero die martis XXXI iulii anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Jacme Matheu, et present lo dit en Gocalbo Pérez, nomine iamdicto, per scrit posà ço que·s seguex:

La intenció del dit Jacme Matheu és fundada e averada, axí per confesió de la part com per los testimonis en lo present feyt produhits e donats, perquè treyén en prova los actes del present procés tant com fan per ell e part sua sens que si l’altra part àls dir ni al·legar no volrà, renuncia e conclou e demana sentència per si e part sua ésser donada e promulgada, en la qual sia pronunciat e declarat fi e segons en la fi e conclusió de la sua demanda és largament contengut, com axí sia per justícia fahedor, lexant-ho a coneguda.

Et encontinent lo dit honrat justícia de voler de les parts, havent lo present feyt per renunciat e conclús, retench-se acort sobre lo dit feyt.

Posthec vero die iovis, IX augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo, denant lo dit honrat justícia comparech lo dit en Jacme Matheu, de una part, et lo dit en Nicholau Salvat, nomine iamdicto, de la part altra.

Et encontinent lo dit honrat justícia enantà a publicar lo acort següent:

Et lo dit honrat jus tícia, vist e regonegut lo dit feyt haver acord e deliberació ab los honrats jurats, consellers e prohòmens de la dita ciutat e ab son assesor, atteses les respostes fetes als capítols de la dita demanda per lo dit curador et les deposicions dels testimonis per lo dit en Jacme Matheu sobre la dita demanda produhits, pronuncia e declara lo dit en Jacme Matheu ésser nebot del dit quondam en Pere Nicholau, ço és, fill de la germana de aquell, e lo dit Pere Nicholau ésser mort ab intestat, e lo dit en Jaume Matheu axí com a pus prohime parent del dit en Pere Nicholau succehir ab intestat en tots los béns e drets que quondam foren del dit en Pere Nicholau, et los dits béns e drets pertànyer al dit en Jacme Matheu per dret de succesió ab intestat.

Lata sentència per lo dit honrat justícia die iovis, IX augusti anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo. Sin-[signe]-yal de l’honrat en Ramon Gostantí, justícia damunt dit, qui la dita sentència donà e promulgà.

Presents testimonis foren a la dació de la dita sentència en Pere Caldes et en Rodrigo Alfonso, scrivents de València.

382.

1408, juliol, 30. València.

Deute de 150 sous de Ramon Valls, pintor, a Pere Giner, mercader, restants de major quantitat de fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9. Cerveró, 1964, p. 122.

En Ramon Valls, pintor, se obligà voluntàriament en donar e pagar a·n Pere Giner, mercader, absent, set lliures e miga restans a pagar de major quantitat per rahó e preu de fusta que de aquell havia comprada, aguda e reebuda, a X dies en pena del quart.

383.

1408, agost, 17. València.

Deute de 20 sous de Bernat Salom, pintor, a Cabrera, dels 160 sous que prometé pagar per la dona de Pere d’Alat.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9. Cerveró, 1963, p. 86.

En Bernat Çalom, pintor, qui stà als Caxés, voluntàriament se obligà en donar e pagar a·n [en blanc] Cabrera, XX sous de aquelles VIII lliures dessús dites, les quals li promet pagar per la muller de Pere d’Alat a mig any sots pena del quart.

384.

1408, agost, 23. València.

Testimonis de Domingo de la Rambla i Domingo del Port, pintors i veïns de València, del quitament d’un violari que Guillamona, vídua de Berenguer Sabater, pescador de València, fa a Marieta, vídua de Domingo Andreu, seller de València.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673.

(…)

Testes inde sunt Dominicus de la Rambla et Dominicus del Port, pictores, vicini Valentie.

385.

1408, setembre, 7. València.

Deute de 34 sous de Joan Rull, pintor, a Joan Garcia, draper, restants de major quantitat de preu de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 9.

En Johan Rull, pintor, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Garcia, draper, present, en trenta quatre sous restans de major quantitat per rahó de preu de drap que de aquell havia comprat, agut e reebut, a X dies en pena del quart.

386.

1408, octubre, 9. València.

Venda d’una cafissada de vinya en terme d’Almoderani, horta de València, feta per Llorenç Vicenç, obrer de vila, i la seua dona Blanqueta, a Francesca, vídua de Palasí del Molí, veí de València, i el seu fill Joan Palasí, pintor, per preu de 120 sous.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.416.

Die martis, IXa octobris.

Laurentius Vicenç, operarius ville, et uxor eius Blanqueta, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, cum presenti publico instrumento, suo robore firmiter et perpetuo valituro, titulo pure, perfecte ac irrevocabilis venditionis, vendimus et concedimus, tradimus seu quasi tradimus vobis, domine Francisce, uxori Palatzini del Molí, vicini Valentie, defuncti, et Iohanni Palatzí, pictori, filio coniugum predictorum, presentibus, recipientibus, et vestris quandam caficiatam vinee sita et posita in termino de Almoderani, orta Valentie, qua tenetur sub dominio venerabili magistri Gabrielis Dezcortell, fisici, civis Valentie, ad censum quinque solidi regalium Valentie dandorum et solvendorum anno quolibet in festo Nativitate Domini, et ad laudimium et faticam et ad aliud plenum iure emphiteoticum secundum Forum Valentie, sicut confrontatur cum vinea Bernardi Cans, cum vinea [en blanc] Miró et cum duabus semitis vicinalibus. Iamdicta itaque caficiatam vinee, prout superius confrontatur et terminatur, cum arboribus et plantis que ibi sunt vel erunt, aquis, cequiis ad rigandum, ingressibus et egressibus et cum omnibus iuribus, locis, vocibus, actionibus et rationibus, realibus et personalibus, utilibus et directas, variis sive mixtis, nobis et nostris in predicta caficiata vinee vel pro ipsa competentibus et competituris quoquo modo sic vobis et vestris perpetuo vendimus et concedimus, tradimus seu quasi tradimus pretio, videlicet, sex libris monete regalium Valentie, quas omnes a nobis numerando habuimus et recepimus et ad nostram voluntatem bene vestri pacatis sumus. Renuntiantes scienter omni exceptioni peccunie predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte nomine pretii et pro pretio dicte venditionis ac venditionis predicte per nos vobis non facte ut predicitur et exceptioni doli, et beneficis etiam minoris pretii, et duplicis deceptionis, et iuri illi quod subvenit deceptis ultra dimidiam iusti pretii et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Dantes et concedentes vobis et vestris perpetuo donatione pura, propria et irrevocabili habita inter vivos quidquic hec venditio predicta amplius modo valet aut inposterum valebit pretio antedicti. Et sic vos et vestre etiam successores perpetuo habeatis predictam venditionem cum omni suo melioramento facto et faciendo teneatis, possideatis et in pace perpetuo expletetis ad dandum, vendendum, alienandum, obligandum, inpignorandum, excomunicandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde cui et quibus volueritis perpetuo faciendis, exceptis clericis et sanctis ac personis et locis religiosis, nisi dicti clerici iuxta seriem et tenorem fori novi super hoc editi bona ipsa ad vitam suam adquirerent et haberent, sic melius, plenius ac utilius potest dici, scribi et intelligi ad comodum et salvamentum vestri et vestrorum perpetuo. Salvo tamen semper domino censualis predicti censu suo predicto, iure, dominio, laudimio et faticha et omni alio pleno iure emphiteotico secundum fori Valentie, continentis et tenorem preinsertum et fide bona convenientis predictam venditiones cum omni suo melioramento facto et faciendo vobis et vestris perpetuo defendere et salvare, facere, habere, tenere ac pascifice possidere iuxte potenter et in sana pace contra omnes personas conquerentes vel aliquid perturbantes ad forum Valentie. Et tenemur inde vobis et vestris perpetuo de firma et legali evictione huius venditionis et ab omni dampno et ac etiam interesse, obligantes scienter ad hec vobis et vestris ambo insimul et uterque nostrum in solidum omnia bona nostra, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda. Renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove ac veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loqualibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iuri contra hec venienti. Insuper ego, dicta Blanqueta, iuro per Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula rata et firma semper habite atque tenere et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua ratione, virtute cuius quidem iuramenti, cerciorata de infrascriptis iuribus per notarium subscriptum, sponte renuntio quantum ad hec doti et sponsalitio meis beneficis, senatus consulti Velleyani, iure ypotecharum mearum et omni alii cuilibet iuri quo hoc venienti. Quod est actum Valentie, nona die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. Sig-[signe]-num Laurentii Vicenç, signum Blanquete, eius uxor, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Sig-[signe]-num venerabili magistri Gabrielis Dezcortell, fisici, civis Valentie, domini censualis predicti, qui, recepto inde laudimio eidem pertinenti ratione dicte venditionis, hanc venditionem firmavit, salvo in omnibus iure suo et successorum suorum perpetuo.

Testes huius rei sunt Iohannes Andreu et Natalis Calderer, Valentie vicini.

387.

1408, octubre, 9. València.

Deute de 108 sous de Francesca, vídua de Palasí del Molí, veí de València, i el seu fill Joan Palasí, pintor, a Llorenç Vicenç, obrer de vila, veí de València, restants dels 120 sous pels quals li han comprat una cafissada de vinya.

APPV, Notal de Vicent Queralt, núm. 1.416.

Francisca, uxor Palatzini del Molí, vicini Valentie, et Iohannes Palatzí, pictor, filius coniugum predictorum, scienter, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, Laurentio Vicenç, operario operis ville, vicino eisdem, presenti, recipienti, et vestris centum et octo solidos regalium Valentie restantis per nos vobis ad solvendum ex illis sex libras monete predicte, pro quibus et quarum pretio simul et in solidum cum Blanqueta, uxore vestra, nobis et nostris ad imperpetuum vendedistis et alienastis quandam caficiatam vinee, sitam et positam in termino de Almoderani, orta Valentie, cum publico instrumento acto Valentie in posse notarii subscripti, presentibus et subscriptis die et anno, ut continetur in eo, non obstante vobis in alique dicte venditionis instrumento in quo continetur nos fore plenarie satisfactum ex dictis sex libris, cum veritas facti ste quod dicti centum et octo solidos per nos vobis aduch restant ad solvendum, ideo in ipsis vobis dandis et solvendis ad terminum subscriptum nos debitores et principales paccatoris constituhimus cum presenti, renuntiantes scienter omni exceptioni pecunie predicte per nos vobis non debite ratione predicta et exceptioni doli. Quosquidem centum octo solidos monete predicte promittimus et fide bona convenimus solvere et paccare vobis vel vestris aut cui vos volueritis vel omni homini vobis pro bono vestro petenti hinc ad proximi venturum festum Pasce Resurreccionis Domini, quod nisi fecerimus, volumus et vobis ac vestris concedimus quod in continenti, transacte dicte solutionis termino, sola huius publici instrumenti hostensione et sine aliqua scriptura possit fieri executare in bonis nostris et alterius nostrum in solidum, mobilibus et inmobilibus, priviligiatis et non [privilegiatis], habitis et habendis ubique, tamquam si de dicta quantitate esset late sententia pro nobis et contra nos et quemlibet nostrum in solidum que in rem iudicatam penitus transmisset, a qua vestre esset licitum apellare vel suplicare. Volentes et vobis ac vestris speciali pacto concedentes hoc presens publicum instrumentum in omnibus suis clausulis vim, robur et eficacia sententie vel regii precepti in rem iudicatam legitime […] penitus obtinere, quibusvis […] privilegiis sive iuribus predictis obviam venientibus, obsistentibus nullo modo, quibus renuntiamus ex certa scientia et expresse omnino cum presenti. Et si forte pro predicto debito modo poniendo, exhigendo seu recuperando dampnum aliquod, gravamen seu interesse sustinueritis, me missiones aliquas seu expensas inde feceritis comune illud vobis et vestris restituere et emendare promittimus simul et in solidum confessim voluntati vestre, et credatur inde vobis et vestris vestre et eorum sole, simplici verbo sine testibus et iuramenta. Obligando scienter ad hec vobis et vestris ambo insimul et uterque nostrum in solidum omnia bona mea, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda, renuntiantes scienter super hiis beneficio dividende actionis, nove ac veteris constitutionis, epistole divi Adriani, legi ac foro loqualibus de principali prius conveniendo et omni alii cuilibet iure contra hec venienti. Et ego, dicta Francesca, cerciorata de iure meo per notarium infrascriptum, sponte renuntio quantum ad hec beneficio senatus consulti Velleyani et omni alii cuilibet muliebri amplis in mei favorem quomodolibet introducto. Quod est actum Valentie, nona die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. Sig-[signe]-num Francisce, sig-[signe]-num Iohannis Palatzí, predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes, predicti.

388.

1408, octubre, 12. València.

Deute de 10 florins de Joan Rull, pintor i ciutadà de València, a Jordana, dona de Francesc Riera, candeler, per raó d’un préstec

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Johan Rull, pintor, ciutadà de València, voluntàriament se obligà en donar e pagar a la dona na Jordana, muller d’en Francesch Riera, candeler de candeles de seu, X florins d’or comuns d’Aragó per rahó de préstech que ell al dit en Johan féu, d’ací a Nadal primervinent sots pena del quart. Die veneris, XXa mensis madii anno a Nativitate Domini MoCCCCoXIIo, en Martí Soler, procurador de la dita dona na Jordana, féu reeclam de la dita quantitat.

389.

1408, octubre, 13. València.

Fermança de Ramon Valls, pintor, habitant a la plaça de les Caxers, de l’aveïnament de Sanxo López, llaurador, en la ciutat de València.

AMV, Aveïnaments, b3-3, f. 343v.

Cabanes, 2008, p. 262.

Die sabbati, XIIIa die mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. En Sanxo López, laurador, olim habitant en lo loch de Set Aygües e ara habitant en les Tendetes, prop del monestir de la Çaydia de la ciutat de València, jurà lo vehinatge de la ciutat sobredita a set anys primersvinents e contínues, et cetera. Fiat ut in aliis. Fide, en Ramon Valls, pintor, habitant en la plaça dels Caxés de la ciutat dessús dita, present, et cetera. E renunciaren a benefici de departida acció, et cetera.

Testimonis, en Guillem Roig, notari, en Vicent Fenollosa e en Jacme Rull, scriptors.

390.

1408, novembre, 8. València.

Venda d’un tros de terra feta per Bernat Salom, pintor i veí de València, a Pere Sánchez, saig i veí de la ciutat, per preu de 6 florins.

ACV, Protocol de Lluís Ferrer, núm. 3.673, i Notal de Lluís Ferrer, núm. 3.567.

Die iovis, VIIIa novembris anno a Nativitate Domini MoCCCCo octavo.

Ego, Bernardus Çalom, pictor, vicinus Valentie, nomine proprio et ut heres simul cum fratre suo, laudante ut infra, Anthonii Andrei, agricole Valentie, dictis nominibus et utroque in solidum, vendo vobis, Petro Sànxez de Palència, sagioni, vicino civitatis predictis, presenti, acceptanti et vestris, quoddam troceum terre campe situm in termino de Rambla, orte Valentie, confrontatum cum vinea Dominici Crespo, cum vinea Iohannis Rotlan, blanquerii, et cum semita del Cabanyal. Tenetur autem pro Elemosina sedis Valentie ad censum quinque solidorum, trium denariorum regalium Valentie, solvendi singulis annis in festo sancti Michelis, ac laudimium et faticam, et cetera. Hanc venditionem dicti trocei terre, cum ingressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, facio pro pretio sex florenorum auri de Aragone quos, et cetera. Idcirco renuntio, et cetera. Cum evictione simplici. Obligando bona sua et herentie simul et in solidum. Renuntiando, et cetera. Item, Laurentius Çalom, scriptor Valentie, fratre dicti Bernardi, et hec simul cum eo dicti Anthonii laudavit venditionem huiusmodi et promiserunt non contravenire, obligando bona hereditatis.

Testes, venerabilis Michael de Miraculo, de Guadalest, et Iohannes Corcha, de Alboraya, ecclesiestarum rectoris. Et firmi dicti Laurentii, qui firmavit die XIIIIa madii anni CCCCiXIi, sunt testes Guillelmus Campello et Miquel Conill, presbiteri beneficiati in sedis Valentie.

Constat de herentia per testimonium ultimum dicti Anthonii, actum Valentie, secunda die octobris MoCCCCoIIIIo, clauso manu Bernardi Stellés, regia auctoritatis notari publici Valentie.

Die martis, XIIIa novembris predicti, dominus Bernardus de Carcino, canonicus, administrator Elemosine, concessit faticam, emptori absenti, et firmavit venditionem, prout in nota, cum testes ibi.

Item, dictum Petrus Sànxez, sagio, et Maria Sànxez, uxor eius, simul et in solidum confiterunt debere predictos sex florenos dicto Bernardo Çalom, presenti, non obstantibus, et cetera. Solvere a festo Nativitatis Domini proxime venturi in duos annos sequentes atque completos, et cetera, sub pena duorum florenorum. Ex pacto, et cetera. Executio per iudicem quem duxerit eligendi, scilicet, tamen, et cetera. De debito et penas ac expensis et dampnis, et cetera. Obligando bona sua simul et in solidum. Renun tiando beneficiis dividende actionis, et cetera. Et dicta Maria iuravit et renuntiavit, et cetera.

Testes, ibidem.

Die mercurii, XXIIa aprilis anno a Nativitate Domini MoCCCCoXIo, dictus Bernardus Çalom fecit apocam dicto Petro Sànxez, presenti, de dictis sex florenos, quos habuit numerando, et voluit quod instrumentum debiti proximum cancellatum.

Testes, Bernardus Agualada, textor, et Iacobus Vinader, scriptor, Valentie.

391.

1408, novembre, 8. València.

Deute de 106 sous de Joan Romeu, pintor, a Joan Oliver, restants de major quantitat per raó de serrar fusta.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Johan Romeu, pintor qui stà a la plaça dels Caxers, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Oliver, present, cent sis sous per rahó de serrar fusta que li restaven a pagar, a X dies sots pena del quart. Salvus, et cetera.

392.

1408, novembre, 9. València.

Deute de 30 sous i 6 diners de Vicent Saera, perpunter, a Joan Dono, restants de major quantitat de preu d’unes calces flandeses.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30.

En Vicent Çaera, perpunter qui stà al carrer de Sent Thomàs, ex confessione fon condempnat en donar e pagar a·n Johan Dono, present, XXX sous, VI diners per resta de unes calces flandeses que d’aquell havia comprades per quaranta-set sous, haüdes e rebudes, a X dies sots pena del quart. Die lune, XIXa novembris dicti anni, lo dit en Johan Dono féu reeclam de la dita quantitat.

393.

1408, novembre, 11. València.

Testimoni de Pere Avellà, pintor, de l’àpoca feta per Jaume Domínguez i Joan Just, ballesters i regents de l’almoina de Sant Martí a la viuda de Lleonard Gomis de 200 sous d’un llegat testamentaria.

ARV, Notal de Francesc Avinyó, núm. 1.348.

(…)

Testes inde sunt, Petrus Avellà, pictor, et Franciscus Abat, mercator, Valencie cives.

394.

1408, novembre, 23. València.

Deute de 20 florins de Jaume Mateu, pintor, hereu de Pere Nicolau, pintor, a Caterina per raó de la soldada de servir en casa del dit Pere Nicolau.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30, mà 13, f. 1.

Cerveró, 1963, p. 12343 i p. 138.

En Jacme Matheu, pintor, hereu universal dels béns e drets que quondam foren d’en Pere Nicholau, pintor, occís, per testimoni de n’Arnau Sartre, scuder, d’en Jacme Abellar, perayre, e de na Caterina, muller d’en Francesch Venaull, fon condempnat en donar e pagar a na Caterina, dona qui stava en casa del deffunct occís, vint florins d’or per rahó de soldada a ella pertanyent, a X dies sots pena del quart.

Fiat albaranum.

395.

1408, novembre, 28. València.

Deute de 70 sous i 3 diners d’Antònia, vídua de Mateu Serra, pintor, a Joan Civera, mercader, despesos en un procés de llibertat demanada per Francesca, esclava.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30

Cerveró, 1964, p. 111.44

En Johan Ponç, notari, procurador de la dona na Anthònia, muller d’en Matheu Serra, pintor quondam, ex confessione e per tenor dels actes exhibuïts a hull, dels quals dejús fa menció, fon condempnat en donar e pagar al discret en Vicent Benajam, notari, procurador d’en Johan Civera, mercader, present, setanta sous, tres diners despeses en deffendre un procés de libertat demanada per Francescha, sclava, la qual la dita dona havia venuda al dit seu principal e ha obtinguda libertat, a X dies sots pena del quart.

396.

1408, desembre, 2. València.

Pagament de 32 sous del clavari de la ciutat de València a Pere Morlans, pintor, per pintar dotze senyals de la ciutat en paper.

AMV, Claveria Comuna. Manual d’Albarans, J-35, f. 13v.

De nós, et cetera. Pagats a·n Pere Morlans, pintor de la dita ciutat, triginta duos solidos moneda reals en via de bestreta, recobradors del General del regne de València, per rahó de XII senyals deboxats en paper a senyal de la ciutat en què n’i ha alscuns d’or e flama, los quals portaren ab si los missatgés qui són anats en Castella per metre’ls als portals de lurs posades en los camins e en los lochs on pasaran, e açò per donar honor al senyor rey. E cobrats d’ell, et cetera. Fiat ut supra. Datum ut supra. Vidit Guillem Gençor.

397.

1408, desembre, 4. València.

Deute de 20 sous de Bartomeu Forner, pintor i ciutadà de València, a Joan Pinyol, restants de major quantitat de preu d’una peça de drap.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 30 Cerveró, 1963, p. 101.

En Berthomeu Forner, pintor, ciutadà de València, voluntàriament se obligà en donar e pagar a·n Johan Pinyol, absent, vint sous reals de València, restans de major quantitat per preu de una peça de drap que de aquell havia comprada, haüda e reebuda. Pagar d’ací a hun mes primervinent sots pena del quart.

398.

1408, desembre, 5. Morella.

Àpoca de cent florins signada per Jaume Sarreal, pintor i veí de Morella, a la vila de Monroig, de la paga de Tots Sants per raó del retaule que pinta per a la vila.

AEMorella, Protocol de Pere Peçonada.

Sánchez Gozalbo, 1943, p. 92.

Conexeran tots com yo, Jacme Çarreal, pintor, vehí de la vila de Morella, scientment e de certa sciència, confès e en veritat regonech mi haver haüts e reebuts de vós, sènyer en Guiamó Torner, vehí e jurat de la vila de Monroyg, present, cent florins d’or d’Aragó e del pes corrible en Aragó, per rahon de la paga de la festa de Tots Sants pus proppasada del retaule que yo obre e faç a la dita vila de Monroyg. Et com axí és lo fet de la veritat, per ço renunciu de certa sciència a tota excepció per la qual pogués dir o al·legar la dita quantitat no haver haüda e per mans de vós, dit en Guiamó Torner, com a jurat e en nom de la universitat e singulars de la dita vila de Monroyg, et reebuda per la rahó lealment e a excepció de enguan, en testimoni de la qual cosa faç-vos fer per lo notari dejús scrit la present carta de àpocha per haver memòria en sdevenidor. Açò fonch fet en la vila de Morella, a V dies del mes de deembre l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mill CCCC e VIII. Se-[signe]-nyal d’en Jacme Çarreal damunt dit, qui les dites coses lou, atorch e ferm.

Testimonis foren a les sobre dites coses en Domingo Barberà e en Pere Cerdà, vehins e habitadors de la vila de Morella.

399.

1408, desembre, 6. València.

Carta d’indemnitat signat per Miquel Gil, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Caterina a Joan Rull, pintor i ciutadà de València, per raó de la caplleuta que aquest féu al dit Miquel Gil fins a la quantitat de 50 florins.

APPV, Protocol de Jaume de Blanes, núm. 23.212.

Cerveró, 1964, p. 102.

Die iovis, VIa mensis decembris anno a Nativitate Domini MoCCCCoVIIIo.

Iohanes Rull, pictor, civis Valentie, et Caterina, uxor eius, scienter, attendentes, vos, Michaelem Egidii, pictorem eiusdem civitatis, capudlevasse tot bona mobilia michi, dicti Iohanis Rull, que suficerent solvere [en blanc], civi Valentie, usque in quantitate L florenorum auri Aragonum, prout in libris curie civilis sub anno presenti et currenti largius expressatur, et vos timeatis ne fortassis in futurum ratione dicte caputleute aliquod dampna seu aliquas missiones per vos non fuissent facte et sustenta. Idcirco, ambo insimul et uterque nostrum in solidum, cum hoc publico instrumento, et cetera, promitimus vobis, dicto Michaeli Gil, presenti, et cetera, servare penitus vos et vestros indempnes a dicta capudleuta. Et si ratione dicte caputleuta aliqua dapmna, missiones et sumptus per vos fuerunt facta et sustenta, promittimus vobis solvere, restituere et tornare omni hora qua a vobis fuerimus requisiti, quod nisi fecerimus fiat exequtione in bonis nostris per quecumque iudicem, et cetera. Renuntiando, et cetera. Et pro hiis obligamus, et cetera. Renuntiamus, et cetera. Et ego, dicta Caterina, iuro, et cetera. Renuntio beneficio senatus dotique, et cetera, dicte, et cetera. Largo modo, et cetera. Ad totum comodum dicti Michaelis.

Testes, Ludovicus Jordà, mercator, et Iohannes Cardona, cives Valentie.

400.

1408, desembre, 6. València.

Nota referida a Joan Rull, pintor i ciutadà de València, i la seua dona Caterina.

APPV, Notal de Jaume de Blanes, núm. 1.311.

Die iovis, VIa mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo octavo. Iohannes Rull, pictor, civis Valentie, et Caterina, uxor eius [en blanc].

23 Sic, llegiu «cases».

24 Sic, llegiu «Carcino».

25 El notal només registra l’encapçalament, fi ns a «recognoscimus».

26 El notal només registra l’encapçalament, fins a «Montaner».

27 L’autor transcriu Barbeuç.

28 Llegiu: «Ego, Caterina, uxor».

29 Document aportat per Vicent Royo, qui n’ha fet a més la transcripció.

30 L’autor dóna la notícia a l’apartat que correspon a les notícies dels arquitectes valencians. Sabem que la cita és del pintor perquè Sanchis Sivera la publicà el 1930, i la donà com del pintor tot citant l’arxiu i la font d’on és exhumada.

31 L’autor dóna data de l’1 de setembre.

32 L’autor dóna la data de 5 de febrer.

33 L’autor dóna data de 27 de juny.

34 L’autor recull la notícia del P. Arqués i Jover.

35 El document, però, pertany a un altre volum.

36 Sic, llegiu «Garcias».

37 El notal només registra l’encapçalament, des de «Premissa» fins a «civis Valentie».

38 Sic, llegiu «en Miquel».

39 Sic, llegiu «Garí».

40 Llegiu «XXVII».

41 Salt al f. 34.

42 Sic, llegiu «Jacme».

43 L’autor de la cita, dóna com a data el mes de setembre.

44 Ídem.

401.

1408, desembre, 9. València.

Cessió de 154 sous feta per Jaume Mestre, notari i ciutadà de València, a Bartomeu Coscolla, argenter i ciutadà de València, els quals al seu torn li han de pagar Margarida, vídua de Pere Rabassa, i Ramon Valls, pintor de València.

APPV, Protocol de Bernat de Montalbà, núm. 22.161.

Predicta die dominica.

Dictus Iacobus Magistri cessit dicto Bartholomeo Coscolla, presenti et acceptanti, illos centum quinquaginta quatuor solidos regalium Valentie qui sibi solvendi sunt per Margaritam, uxorem quondam Petri Rabaça, et Raymundum Valls, pictorem dicte civitatis, simul et in solidum sub [en blanc] die mensis [en blanc] proxime venturi, pre tex tu illorum

CLIIII solidorum dicte monete censualium, et cetera, gratie instru men to mediante, quos predicti obligati faciunt et facere tenetur dicto Iacobo Magistri annuatim [en blanc] specialiter super [en blanc] Iacobi Magistri fecerunt venditionis dicto Bartho lo meo de CLIIII solidos censualibus in solutione dictarum C libras, II solidos, cum instrumento publico per notario recepto, presentibus testibus […].

Testes, qui supra proxime declarati.

402.

1409. València.

Pagament de l’administrador de l’Almoina de la seu de València a un pintor.

ACV, Almoina, núm. 5.652, f. 19.

Cerveró, 1956, p. 108.

Ítem, doní per pintar los pobres del rector d’Albal: XVIII sous.

403.

1409. València.

Pagament de l’administrador de l’Almoina de la seu de València a Ramon Valls, pintor, pels seus treballs en l’Almoina.

ACV, Almoina, núm. 5.652, f. 21v.

Ítem, doní a·n Ramon de Valls, pintor, per raon de XXII pobres que ha pintats en l’Almoyna, ço és, XIII per mossèn Gil Sànxiç de Muntalbà, VII per en Johan del Boix, e II per sa muller: VII lliures, XII sous.45

404.

1409, gener, 7. València.

Venda d’una casa feta per Vicent de Castre, prevere de l’església de Sant Martí de la ciutat de València, i la seua germana Caterina a Domingo d’Atzuara, il·luminador de llibres i ciutadà de València, per preu de 3.000 sous, situada en la parròquia de Sant Pere, la qual confronta amb la casa del també il·luminador Domingo Crespí.

ACV, Pergamí, núm. 5.764.

Cerveró, 1960, p. 227. Olmos, 1961, p. 230, núm. 19.41.

Noverint universi et singuli quod nos, Vincentius de Castre, presbiter beneficiatus in ecclesia parrochiali Sancti Martini civitatis Valentie, et Caterine, soror dicti Vincentii, uxor quondam Iacobi Marrahí, civis Valentie, ambo heredes bonorum et iurium omnium domine Lucie, matris nostre, uxor quondam Guillelmi de Castre, fusterius, civis Valentie, patris nostri, de qua herentia constat et extitit facta fides notario succontento per testamentum ultimum dicte Lucie, actum Valentie decima die mensis iulii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo quarto, clausum et subsigna tum manu discreti Bernardi de Montefalcono, regia auctoritate notarii publici Valentie, ut in eo latius et diffusius recitatur, de certa nostri scientia atque gratis, dicto hereditario nomine et nominibus, etiam nostris propriis et quovis nomine predictorum in solidum, per nos et successores nostros, tenore presentis publici instrumenti cunctis temporibus suo eficaci robore duraturi, vendimus et titulo huius pure, proprie, perfecte et irrevocabilis venditionis concedimus et tradimus vobis, Dominico d’Azuara, illumina to ri, civi Valentie, presenti, acceptanti et vestris, quoddam hospitium herentie supradicte, situm in parrochia Sancti Petri sedis Valentie prope curias

seculares, confrontatum de una parte cum hospitio Dominici Crespí, illuminatoris, ex alia cum hospitio Petri Pasquasii, et retro cum hospitio archidiaconatus Muriveteris et a parte anteriori cum via publica, quod tenetur in emphiteosim pro honorabilibus prepositis sedis Valentie, ad laudimium et faticam totumque aliud plenum ius emphiteoticum et directum dominium secundum Forum Valentie, et pro discreto Gabriele Daries, presbitero, tanquam beneficiato de uno illorum beneficiorum que venerabilis Dominicus Mathei, quondam canonicus dicte sedis, instituit in capella Beate Anne sedis eiusdem, ad censum triginta solidorum regalium Valentie annis singulis solvendorum in festis Pasce Resurrectionis Domini et beati Michaelis mensis septembris medianti, de laudimio tamen quotiens advenit medietas pertinet beneficiato, predicto altera penes ipsos prepositos remanentis. Hanc autem venditionem dicti hospitii cum ingressibus et egressibus suis, solis, tectis, parietibus, supprapositis et fundamentis, de abissi usque ad celum, aliisque propietatibus, integritatibus, ademprivis, usibus, pertinentiis et iuribus universis facimus vobis et vestris, sicud melius, sanius et utilius dici possit, scribi, intelligi et cogitati, ad comodum et salvamentum vestri et vestrorum perpetuo bonumque sanum et sincerum intellectum, pro pretio, videlicet, trium mille solidorum monete regalium Valentie, quos omnes a vobis habuisse et recepisse confitemur nostre voluntati omnimode numerando.

(…)

Quod est actum Valentie, septima die mensis ianuarii anno a Nativi tate Domini millesimo quadringentesimo nono. Sig-[signes]-na nostrum Vincentii de Castre et Caterine, sororis eius, predic torum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes inde sunt firme dicti Vincentii venerabilis Simonis d’Alguayra et Ludovicis Cervera, presbiteri beneficiati in sede Valentie. Et firme dicte Caterine, que firmavit, iuravit et, certificata, renuntiavit, ut superius continetur, die martis, quinta februarii anno predicti, sunt testes venerabilis Franciscus Mascarós, civis, et Iohannis Martínez de Ribera, scutiffer, degens Valentie.

Sig-[signe]-num honorabilis domini Bernardi de Carcino, canonico sedis Valentie, vicarii generalis reverendisimi in Christo, Patris et Domini domini Hugonis, miseratione divina episcopi Valentinum, et capituli ecclesie Valentinum, habentis una ex sex preposituris orte Valentie. Sig-[signes]-na venerabilium Iohannis Gòmiz, rectoris ecclesie de Líria, diocesis Valentinam, ac Bernardi Ripoll, presbiteri beneficiati in sede predicta, ac Bartholomei Antholini, rectoris ecclesie de Canet, eiusdem diocesis Valenti nam, procuratorum quinque prepositorum restantium orte sedis predicte […], qui, recepto per prius laudimio pertinenti pretextu venditionis predicte, de quo medietatem dederunt dicto Gabrieli Daries, beneficiato pretacto, alia medietate remanente integriter penes ipsos de qua pro prepositura capituli discretus Guillermus Castelló, presbiter procurator ipsius prepositure, habuit unam partem et Iohannis Gòmez, tres partes, ac Bernardus Ripoll et Bartholomeus Antholini duas partes restantes, faticam concesserunt dicto emptori, licet absenti, ipsamque venditionis laudarunt et aprobarunt, iure dictorum dominorum prepositorum, laudimio et fatica ac censu beneficiati pretacti in omnimus semper salvus.

(…)

Sig-[signe notarial]-num Ludovici Ferrarii, regia auctoritate notarii publici Valentie, qui premissis interfuit eaque per alium scribi fecit et clausit loco, diebus et anno prefixis, cum rasis et correctis in lineis firme dominorum directorum secunda, ubi videtur «et do-mini», et nona, ubi legitur «octavi».

405.

1409, gener, 26. València.

Consell de la ciutat de València per a tractar mesures contra els bàndols, amb assistència de Pere Avellà, pintor, per la parròquia de Sant Martí.

AMV, Manual de Consells, A-24, ff. 64v-66.

En aquell mateix dia de dissabte XXVIa ianuarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCo nono, en hora de vespres, en [la] Cambra de Consells Secrets, foren ajustats los honorables en Jacme Dezpont, justícia en criminal, e jurats e prohòmens de parròquies de la dita ciutat següents, çò és, (…) de la parròquia de Sent Martí: en Guillem Solanes, en Matheu Serra, en Galceran de Vich, en Pere Rocha, en Daniel Mascarós, en Bernat Boix, en Guillem Dezlor, en Girart Ros, n’Avellà, pintor, en Luís Sala, n’Andreu Gaçó e·n Johan Armenguer (…) E, haüt rahonament de les coses que rechaien e podien fer bé a la ciutat e a la custòdia e guarda de aquella en aquests dies, e a la feeltat deguda al senyor rey e lo punt en què la ciutat era per occasió de persones de bandos e guerres e altres de sinistra intenció per adversar a la cosa pública segons allí·s dix, foren fetes e publicades per los dits justícia, jurats e prohòmens les ordinacions següents en virtut del Consell celebrat lo dia present (…).

406.

1409, febrer, 4. València.

Deute de 9 sous de Joan Aras, pintor, a Bernat Savellaneda, restants de major quantitat, i d’un parell de tapins negres valorats en 4 sous.

ARV, Justícia dels 300 sous, núm. 31.

Cerveró, 1963, p. 71.

En Johan Aras, pintor, ex confesione fon condempnat en donar e pagar a·n Bernat Çavellaneda, present, nou sous restants de major quantitat, e d’altra part un parell de tapins negres o quatre sous per stimació de aquells. Pagar dins V dies, sots pena del quart.

407.

1409, febrer, 4. València.

Deute de 3.000 sous, restants d’altres 4.000, de Bernat Salom, pintor i ciutadà de València, a Gonçal Garcia, escuder de la casa de Gilabert de Centelles, per raó d’un hostal amb un hort contigu que li ha comprat al bordell de València.

AMV, Notal de Jaume Desplà, n-18, mà 1.

Cerveró, 1963, p. 86.

Predictis die et anno.

Bernardus Çalom, pictor, civis Valentie, consulte et ex certa scientia, confiteor et recognosco debere vobis, Gondissalvo Garsie, scutifer de domo nobilis viri Gilaberti Centelles, militi, presenti, recipienti, et vestris, de voluntate tamen et consensu Bernardi d’Eroles, vicini Valentie, et Agnetis, eius uxor, inferius laudantium et consenstentium, tres mille so lidos monete regalium Valentie restantes per me, dictum Bernardum Çalom, ad solvendum vobis, eidem Gondissalvo, ex illis quatuor mille solidis dicte monete, pro quibus ego, dictus Bernardus Çalom, emi a vobis omnibus supradictos et quolibet vestrum in solidum unum hospitium sive hostal vestri, dicti Gondissalvi, et unum ortum ad tergus dicti hospitii et eidem contiguum, sitos et positos in lupanari dicte civitatis, in parrochia Sancte Crucis, ut hec et alia in instrumentis venditionum dictorum hospitii et orti actis Valentie die presenti in posse notarii infrascripti latius sunt contenta. Et non obstent vobis in aliquo confessiones per vos et alios predictos facte in instrumentis dictarum venditionum, in quibus fuistis confessi habuisse a me pretia pro quibus predicta a vobis emi, nam facti veritas est quod ex pretiis ipsis vobis restant ad solvendum dicti tres mille solidi, pro quibus presens conficitur instrumentum. Unde, renuntians scienter omni exceptioni quantitatis predicte per me vobis non debitis ut predicitur et doli, mali et actioni inferi ac conditioni indebiti et sine causa, promitto et convenio dare et solvere vobis vel vestris dictam peccunie quantitatem, omni videlicet iure et facti exceptione semota, hinc ad quinque annos primo venturos et completos, quod nisi fecero, dolo ac vobis et vestris concedo per firmam et solemnem stipulationem pactumque speciale et expressum inter nos inhitum et hic apponitum quod, statim lapso dicto termino, absque aliqua vestri vel vestrorum protestatione, intimatione vel accusatione, sed ipso facto, incurram penam quingentorum solidorum dicte monete, vobis vel vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, rato manente pacto. Interim vero volo ac promitto et teneor vigore dicti pacti dare, solvere et prestare annuatim interesse durantibus dictis quinque annis et ab inde quamdiu dictam tenuero peccunie quantitate ac super ea fueritis integriter satisfactis ad rationem, videlicet, viginti denariorum pro libra in anno quolibet predictorum et a modo ut supra, ratione fructuum et expletorum ac logerii qui vel quod percipi et haberi possunt ex rebus superius per me emptis, quoniam venditor non debet utroque privari re, videlicet, ac pretio ipsius rei et secundum iura canonicum et civile sit tale permissum interesse ac potuit prestari et exhigi licite et honeste, exque interesse, facto iusto et equali compoto, summam ducentorum quinquaginta solidorum eiusdem monete in anno capit in universo. Et quod seu quos vobis dare et solvere promitto et tenear annuatim pro predictis tribus mille solidis vel pro ea parte que vobis restaverit ad solvendum, computando prorata dictum interesse quarta die febroarii cuiuslibet anni, incipiendo solvere quarta die febroarii anni proxime venturi et ab inde donech super predictis fueritis integriter satisfactis, quod nisi fecero, volo ac vobis et vestris concedo pacto et stipulatione predictis quod statim, lapso dicto termino, absque aliqua vestri vel vestrorum protestatione ut supra, incurram et incurrere volo penam quinquaginta solidorum vobis vel vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, rato etiam isto pacto manente. Ad quorumquidem omnium et singulorum predictorum et infrascriptorum solutionem, satisfactionem, observantiam et complementum possim distringi et compelli per quemcumque iudicem ac etiam ubique volueritis et elegeritis, laycum tamen, cuius foro, districtui, iuredictioni et iuditio licet non esset vel sit iudex meus ordinarius me tamen ac omnia et singula bona et iura mea quecumque et ubique sint submitto et suppono de presenti, ac meo proprio foro et legi «Si convenerit Digesta de iure omni iure» renuntio nunc pro tunch in vestri favorem, fiantque pro premissis et infrascriptis omnibus et singulis pignora, executio et venditio de ac in omnibus et singulis bonis et iuribus meis, mobilibus et inmobilibus, privilegiatis et non privilegiatis, ubique assistentibus, absque aliqua libelli, oblatione, littis, contestatione vel alio processu solemni, sed vestra aut vestrorum verbali requisitione et presentis instrumenti hostensione, quod instrumentum volo valere et obtinere verum confessionis facte in iuditio ac sententie diffinitive in rem iudicatam transacte, a qua non liceat ulterius appellari vel supplicari supersedimento, elongamento, mandato, precibus et appellatione, iustis vel frivolis, iuris vel facti, quibus scienter et expresse vigore dicti pacti renuntio obsistentibus nullo modo. Et pro premissis omnibus et singulis attendendis et complendis ac pro satisfiendis et solvendis vobis vel vestris omnibus sumptibus, dampnis et interesse si que vel quos pro premissis et eorum occasione vos facere vel pati contigerit, super quibus credatur vobis vel vestris solo iuramento, quod nunc pro tunc et econtra vobis ac eis deffero ac prodelato habeatur sine testibus et alia probatione, quam iuramenti, delationem nequeam modo aliquo revocare, renuntians iuri et oppinioni dicenti delationem iuramenti posse ante ipsius prestationem revocari. Obligo scienter et gratis vobis et vestris omnia et singula bona et iura mea, mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda, renuntians quantum ad hec omnibus iuribus canonicis et civilibus, foris, privilegiis et consuetudini contra hec venientibus quovis modo. Quod est actum Valentie, quarta die febroarii anno a Nativitate Domini MoCCCCo nono. Sig-[signe]-num Bernardi Çalom predicti, qui hec concedo et firmo. Et nos, dicti Bernardus d’Eroles et Agnès, coniuges predicti, qui premissa nobis volentibus facta fuerunt, ideo ea laudamus et approbamus. Sig-[signes]-na nostri Bernardi d’Eroles et Agnetis, coniugum predictis, qui hec concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Marchi, Petrus Sànxez et Franciscus Carbonell, vicini dicte civitatis.

408.

1409, febrer, 5. València.

Àpoca de 3.000 sous del preu d’una casa a la parròquia de Sant Pere feta per Vicent de Castre, prevere de l’església de Sant Martí de la ciutat de València, i la seua germana Caterina a Domingo d’Atzuara, il·luminador de llibres i ciutadà de València.

ACV, Pergamí, núm. 5.764.

Cerveró, 1960, p. 227. Olmos, 1961, p. 230.

Sit omnibus notum quod nos, Vincentius de Castre, presbiter benefeciatus in ecclesia parrochiali Sancti Martini Valentie, et Caterina, soror dicti Vincentii, uxor quondam Iacobi Marrahí, civis Valentie, heredes bonorum et iurium omnium domine Lucie, matris nostre, uxor quondam Guillelmi de Castre, fusterii, civis Valentie, patris nostri, scienter confite mur et recognoscimus in veritate vobis, Dominico d’Azuara, illuminatori, civi civitatis predicte, licet absenti, et vestris, quod dedistis et solvistis nobis voluntati nostre realiter numerando omnes illos tres mille solidos monete regalium Valentie, pro quorum pretio, dicto hereditatio nomine ac nominibus etiam nostris propriis et quovis nomine predictorum in solidum, vobis et vestris vendidimus et alienamus quoddam hospitium herentie supradicte, situm in parrochia Sancti Petri, prope curias seculares civitatis predicte, certis afrontationibus limitatum, cum publico venditionis et alienationis huiusmodi instrumento acto Valentie die septima mensis ianuarii proxime preteriti, in posse notarii succoncenti, ut in eo extensius et satius recitatur. Et quare facti veritas sit habetur, renuntiantes scienter exceptioni peccunie predicte non numeratis et a vobis non habite et recepte ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facimus vobis fieri presens apoce instrumentum. Quod est actum Valentie, quinta die mensis februarii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo nono. Sig-[signes]-na nostrum Vincentii de Castre et Caterine predictorum, qui hec concedimus et firmamus.

Testes inde sunt venerabilis Francischus Mascharós, civis, et Iohannes Martínez de Ribera, scutifer, degens Valentie.

Sig-[signe notarial]-num Ludovici Ferrarii, regia auctoritate notarii publici Valentie, qui premissis interfuit eaque per alium scribi et clausit loco, die et anno prefixis.

409.

1409, febrer, 8. València.

Àpoca de 176 sous signada per Gonçal Peris, pintor de València, als marmessors de Pere Calderó, cavaller de València, per raó d’un escut i un penó per a la sepultura del dit difunt.

APPV, Protocol de Joan Saposa, núm. 19.196. Cerveró, 1966, p. 27. Aliaga, 1996, p. 154.

Predictis die et anno.

Gondissalbus Péreç, pictor Valentie, scienter confiteor vobis, venerabilis Iohanni Scri vani, domicello Valentie, et religioso fratri Raymundo Armengol, priori ordinis fratrum predicatorum civitate predicte, manumissorum et executorum ultimi testamenti hono rabilis Petri Calderó, militis dicte civitate quondam, quod dedistis et solvistis michi voluntate mee numerando VIII libras, sexdecim solidos monete regalium Valentie michi debitas ratione venditionem cuiusdam clipei et cuiusdam penonis vobis ad opus dicte manumissorie pertinenti, prout idem testator in suo testamento fieri iussit. Et quia hec est rei veritas renuntio, et cetera. Actum Valentie.

Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.

Autores Varios
Metin
0,0
Kitabı değerlendirin
0
Yorum ekleyin
₺1.786,82

Türler ve etiketler

Yaş sınırı:
0+
Hacim:
1341 s. 3 illüstrasyon
ISBN:
9788437082974
Yayıncı:
Editör:
Telif hakkı:
Bookwire
İndirme biçimi:
Serideki 48 kitap "Fonts Històriques Valencianes"
Serinin tüm kitapları
Serideki tüm kitapları görün

Bu kitabı okuyanlar şunları da okudu

Benzer kitaplar

Bu yazarın diğer kitapları