Kitabı oku: «Hug de Cardona, II»

Name: Hug de Cardona, II
Author: Autores Varios
ISBN: 9788437083001

Autores Varios

Yazı tipi:

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

Disseny de la col·lecció: J.P. Il·lustració de la coberta:

Capitell del claustre del monestir de Santa Maria de l’Estany

(segles XII-XIII).

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN (vol. 2): 978-84-370-7859-5

ISBN (Obra completa): 978-84-370-7481-8

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÈDITS

DOCUMENTS

Documents

133.

1435, març, 8. València.

Plet entre Hug de Cardona i Gandia per raó de les peites i contribucions exigides per la vila.

ARV, Governació, 2.253, 5ª mà, f. 23.

Del egregi don Ugo de Cardona.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº die intitulata VIIIª martii, danant lo noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, comparech lo discret en Jacme Vidal, notari, en lo nom qui dejús, et posà per scrit lo que·s segueix:

Constituhit personalment danant la presència de vós, molt noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, governador de regne de València, Jacme Vidal, notari, procurador del egregi don Ugo de Cardona, e per lo interès de aquell senyor dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipescar, Beniquanena, situats dins los térmens generals de la vila de Gandia e fora de contribució de aquella, e síndich de les aljames dels dits lochs e procurador dels singulars habitadors de aquelles, e diu que com molts e diversos vassalls del dit noble, habitadors dels dits lochs, tinguen e posseesquen moltes e diverses possessions en e dins special contribució de la dita vila e aquelles tinguen e posseesquen com a terratinents, e no hajen contribuït ne contribuesquen ne han acostumat de contribuir ab la dita vila ni en los càrrechs de aquella, ne puxen ni·n dejen ésser compel·lits de contribuir en manera alguna sinó tan solament en los càrechs contenguts en la sentència e pracmatica dels terratinents, e en la dita possessió són stats los dits vassalls e habitadors de deu, XX, XXX, XXXX, L e LX ançà asensive o desenssive e tota hora comptant ho an possehit en la dita manera sens pagar o contribuir en alguns càrrechs ab la dita vila, et en la dita possessió són stats tota hora e los antecessors de aquells per los dits temps e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari; et los justícia, jurats e universitats e Consell de la dita vila, sens alcuna justa causa precedent, ab deguda honor parlant, de fer com de dret fer no·s puxa, per los càrrechs singulars de la dita vila, en los quals solen contribuir tan solament los habitadors de aquella e no alguns altres, han fetes certes taxes per les terres e possessions dins los térmens de la dita vila e special contribució de aquella, ço que fer no·s pot ne deu; e los dits justícia, jurats e Consell e la justícia[1] per ordinació de aquells, per introducció de la dita novella exacció, cominen per la dita nova tacxació, col·lecta e imposició de dret d’executar, e de fet se diu e hauria fetes algunes penyores, ço que fer no·s pot ne deu per iamdicta et alias, e a vós e vostra cort se pertanga semblants excessos reprimir e tornar a loch per remoció, majorment de debats e appressions, et cascú fermant de dret deja ésser mantengut en sa pacíﬁca e quieta possessió vel quasi. Per tal e àls, lo dit Jacme Vidal, en los dits noms e qualsevol de aquells que mils li pertanga e pertànyer puxa e deja, e que per tot aquell dret que als dits seus principals e qualsevol de aquells mils li pertanga e pertànyer-li puxa e deja, ferma de dret en poder vostre e de vostra cort a tot clam, acció, petició e demanda que los dits justícia, jurats, Consell e universitat de la dita vila o altres qualsevol col·lectors de aquella hajen o li pertanguen o pretenen pertànyer-li contra los dits vassalls e terratinents dels dits lochs e qualsevol de aquells, e promet per aquells e qualsevol de aquells fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, requirent a vós, mossèn lo governador, la dita ferma de dret li admetats e reebats, e en virtut de aquella manets sos principals ésser mantenguts en sa quieta pacíﬁca possessió e libertat en la qual són de no contribuir en los dits càrrechs que·s dien ésser imposats ne altres que·s poguessen imposar ultra los casos e càrrechs de la dita pracmàtica dels terratinents, manant als dits justícia e jurats, universitat e Consell e altres qualsevol col·lectors de la dita vila ab grans penes que los dits fermants ne algú de aquells no perturbe[n] en sa quieta e pacíﬁca possessió. Et per major tuïció e seguretat de les dites coses e qualsevol de aquelles, dóna per fermança e principal obligat a ell, dit proposant, en son nom propri, requirent les dites ferma e fermança ésser-li rebudes e admeses, e ésser manat prout supra que no temten de fer o enantar res contra los principals d’ell, dit proposant, per les dites rahons nec alias, ans tot ço e quant han enantat e acceptat d’enantar tornen al primer stament, e qualsevol penyores que per la dita rahó se diguen haver fetes restituexquen a aquells a qui les han preses, e si clam o acció han contra aquells, proposens[2] dins dia breu e peremptori danant vós e cort vostra. Protesta, emperò, que los principals d’ell, dit proposant, deffendran e puxen deffendre la dita llur possessió ab totes aquelles vies e maneres que a ells seran lícites e permeses per fur e rahó, e que res no·ls puxa ésser imputat, requirent de premissis carta pública.

Fon interrogat ab sagrament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que lo honorable micer Johan de Gallach, doctor en leys. Et, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable assessor ordinari de la sua cort o al lochtinent de aquell.

Et a poch instant, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Rodrigo Falchó, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, admesa la dita ferma de dret en tant com per fur e rahó és admetedora e no en pus e rebuda sufﬁcient caució, proveheix ésser manat als dits justícia e jurats e Consell que los dits fermants en la possessió la qual han sobre les dites coses en la scriptura contegudes, no·l[s] molesten o inquieten, molestar o inquietar facen o permeten sots pena de mil ﬂorins, mas si rahons algunes han per què les dites coses fer no sien tenguts, aquelles propossen dins deu dies. Per la present, emperò, ferma de dret lo dit noble governador no atribueix o dóna més o menys drets a la una part ne a l’altra que ans de la dita ferma de dret los competia o pertanyia.

Et, feta la dita provisió, fon interrogat lo dit en Jacme Vidal, notari, major de dies, qui present era, si en son propri nom fahia la dita fermança e principal obligació de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes e sengles sobre la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes, lo qual dix e respòs que hoc. Et per aquella tots sos béns mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien o seran, en poder del dit noble governador e del notari e scrivà de la sua cort, com a pública persona stipulant e rebent per tots aquells de qui és o serà interès de present o en sdevenidor, obligava, renunciant quant a les dites coses als beneﬁ cis de partida acció, a la nova e vella constitució, e a la epístola de diví Adrià e al fur de València, dient lo principal deure ésser convengut ans que la fermança, sotsmetent-se quant a les dites coses al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble governador axí com a jutge seu ordinari quant en lo present feyt, et al seu propri for e de son jutge ordinari per pacte special renuncia, et etiam renuncia a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot altre fur, dret, ley, ús, costum, stil, pràticha, consuetut e constitució contra les dites coses vinents.

Testimonis foren presents a les dites coses en Johan Mas e en Francesch Thomàs, notaris.

Quibus sich, lo dit noble governador provehí e manà ésser feta la letra en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als honrats lo justícia, jurats, universitat e consell de la vila de Gandia e a cascun d’ells, saluts e honor. Lo discret en Jacme Vidal, notari, procurador del egregi don Ugo de Cardona, et per lo interès de aquell, qui·s diu ésser senyor dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipescar [e] Beniquanena, situats dins lo terme general de la dita vila de Gandia e fora de contribució de aquella, e síndich de les aljames dels dits lochs e procurador dels singulars habitadors de aquells, comparent denant nós, ha en scrits proposat que com molt e diverses vassalls del dit noble, habitadors dels dits lochs, tinguen e posseesquen moltes e diverses possessions en e dins special contribució de la dita vila, e aquelles tinguen e posseesquen com a terratinents, e no hajen contribuhit ne contribuesquen ne han acostumat de contribuir ab la dita vila ni en los càrrechs de aquella, ni puxen ni deuen ésser compel·lits de contribuir en manera alguna sinó tan solament en los càrrechs contenguts en la sentència o pracmàticha de terratinents, e en la possessió són stats los dits vassalls habitadors de deu, XX, XXX, XXXX, L e LX anys assensive e dessensive, e tota hora comptant ho han possehit en la dita manera sens pagar o contribuhir en alguns càrrechs ab la dita vila, e en la dita possessió són stats tota hora, e los antecessors de aquells, per lo dit temps e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari. Et vosaltres, sens alguna justa causa precedent, com de dret fer no·s puxa, per los càrrechs singulars de la dita vila en los quals solen contribuhir tant solament los habitadors de aquella e no alguns altres, han fetes certes taxes per les terres que possehexen dins los térmens de la dita vila e special contribució de aquella, ço que fer no·s pot ne deu, e vosaltres eo vós, dit justícia, per ordinació del Consell e per introducció de la novella tatxació, cominats per la dita nova tatxació, col·lecta e imposició de dret de executar, e de fet se diu que hauríets fetes algunes penyores, ço que fer no podets ne devets per les coses dessús dites, e a nós e cort nostra se pertanga semblants excesses reprimir e tornar a loch per remoció, majorment de debats e appressions. E cascú fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa possessió e quieta possessió vel quasi, per ço lo dit en Jacme Vidal, notari, en los dits noms e en qualsevol de aquells que mils li pertanga, pertànyer puxa e deja, ha fermat de dret en poder nostre e de nostra cort a tot clam, acció, petició o demanda que vosaltres o altres qualsevol col·lectors de la dita vila hajats o us pertanga, pertànyer puxa e deja contra los dits vassalls e terratinents dels dits lochs e qualsevol de aquells. Et ha promès per aquells eo qualsevol de aquells fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, requirent-nos que la dita ferma de dret li rebéssem e admetéssem e sobre aquella li provehíssem de remey de justícia condecent, com totes les dites coses e altres en la dita ferma de dret són pus largament contengudes. Et nós, admesa la dita ferma e fermança de dret en tant com per fur e rahó és rebedora e no en pus, havem provehit a vosaltres ésser scrit ut infra. Per tal, de part del molt alt senyor rey vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂ orins d’or als còfrens del dit senyor rey aplicadors si contrafarets, que los dits fermants de dret en la possessió la qual aquells han sobre les coses dejús en la dita scriptura contengudes no·ls molestets, mas si rahons algunes havets per què les dites coses fer no siats tenguts, aquelles possets denant nós e cort nostra dins deu dies aprés presentació de la present a vosaltres fahedora, e que decontinent restituhiscats e restituhir façats les dites penyores per vosaltres fetes dels dits fermants de dret, et açò per res no mudets si la dita pena cobejats evitar. Per la present, emperò, ferma de dret no atribuhim ne donam més o menys dret a la una part ne a l’altra que ans de la dita ferma de dret los competia e pertanyia. Datum Valentie, octava martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº. Palomar assessor.

Postmodum vero die lune, intitulata XIIII martii anno a Nativitate Domini Millessimo CCCCºXXXVº, Galceran de Lluna, porter, retulit que en lo dia de divendres propassat haver presentada la desús dita letra al justícia [e] jurats de la vila de Gandia, los quals, personalment atrobats, dixeren que farien lo que deguessen.

Deinde vero die intitulata XVII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo discret en March de Pina, notari, síndich e procurador qui·s dix de la vila de Gandia, e, present lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, per scrit possà lo que·s seguex:

Per cloure e foragitar del tot la que·s diu ferma de dret volguda possar per lo dit en Jacme Vidal, en certs noms per aquest pretessos, lo VIII dia del mes present e les coses en aquella contengudes, e per mostrar que aquelles, ab honor e reverència parlant, no contenen veritat ne procehexen de justícia, ans deuen ésser penitus repel·lides de vostre examen e juhi, e sobre aquelles deu ésser inpossat al dit en Jacme Vidal, en los dits noms per aquell pretessos, callament perdurable, e per mostrar axí mateyx que la provisió per vós, molt noble governador, feta a la dita pretessa ferma, e letra e manament d’aquèn enseguits, ut surpra parlant, no han subsistència ni validat en quant sien o poguen ésser prejudicials, derogatoris e dapnosos a la dita vila e universitat de Gandia e singulars de aquella, drets, privilegis e libertats de aquells, March de Pina, notari, síndich e procurador de la dita vila e universitat e singulars de aquella, en totes aquelles mellós via, forma e manera, e a tots aquells mellors effectes que dir e explicar se pugua a utilidat dels dits seus principals, fa, diu e possa los capítols, rahons e coses infrasegüents:

E, primerament, diu e possa e si neguat serà provar entén non astrigens se, et cetera, que la dita vila e universitat han e els pertany, axí per privilegis, libertats e concesions reals e altres, com encara per disposició de justícia e de antigua ymo antiquíssima consuetut, pràtica e costum, dret e facultat de inpossar e poder inpossar, collir e exhigir a, dels singulars e habitadors de la dita vila, terme e contribució de aquella e de llurs terres, possesions e al tres béns per aquells posseyts qualsevol peytes, taxes, inpossicions e col·lectes tota hora e quant per necessitat eo utilidat de la dita vila e universitat los plau e és ben vist, e en aquesta possesió e costum vel quasi són stats e són de present per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, eo almeyns que basta a fundament de la intenció de aquesta part. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que la dita villa ha e li pertany dret e facultat de inposar, collir e exhigir les dites peytes, inpossicions e col·lectes e altres drets desús enumerats, no solament dels habitadors e singulars de la dita vila e de son terme e contribució e terres, possesions e altres béns lurs, mas encara dels altres qui no habiten en la dita vila ni en son terme e contribució per rahó de les teres, possesions e altres béns que aquells tenen e posseyxen dins lo dit terme e contribució. E açò no és prohibit per la pragmàtica o sentència de adverso al·leguada, ni és cas en aquella comprès, ans és permès e és gran rahon, e mostra’s inter alia per [ço] que·s segueyx:

Car certa cosa és e indubitada que aquell dret, juredicció, potestat e facultat que ha la dita villa e universitat e ofﬁcials e Consell de aquella e que·ls pertany en les persones singulars e habitadors de aquella e de són terme e territori e contribució, aquel manteyx han e les pertany en e sobre les terres, possesions e béns constituyts en la dita vila, terme, teritori e contribució de aquella. E per ço e àls, la dita vila e universitat e ofﬁcials e Consell de aquella, usant e volent usar e deduyr en exercici llur dret e facultat de inpossar les dites peytes, col·lectes e inpossicions e altres drets, considerants que per los càrechs que la dita vila e universitat havia e sostenia, e encara per avant podrà haver e sostenir, e que per aquesta rahó los convendrà inpossar algunes peytes, col·lectes o inpossicions o altres drets, e aquells aumentar eo disminuyr segons la quantitat e augmentació dels dits càrechs o diminució, taxaren e adllibraren e tenen e han totstemps tengut e acostumat tenir taxats e adllibrats eo extimats segons[3] llur valor e extimació totes les terres e possesions e altres béns sehents situats e consistents dins la dita vila, terme, territori e contribució de aquella, per tal que tota hora e quant los convengués inpossar peyta, col·lecta, inpossició o altre càrrech fossen ja certs de la valor o extimació et sic omnia predia et alia bona sitam infra dictos terminos et contributionem fuerunt et sunt adlibrata, extimata et taxata ob dictam causam et per consequens affecta et obstricta muneribus seu honoribus nedum inpositis set etiam inponendis. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que no solament les terres e possesions tengudes e posseydes per los habitadors e vehins de la dita vila són extimades, taxades e adllibrades, e, per consegüent, affectes e abstrictes als dits càrrechs segons dit hés desús, mas encara los que a pressent tenen e possehexen los principals aserts del dit en Jacme Vidal e altres terratinents, com sien stades e consistents dins lo terme e contribució de la dita vila e universitat, e aquelles, ans que pervenguessen en domini e senyoria dels dits aserts principals, fossen de habitadors e vehins de la dita vila e de aquells sien stades comprades e haüdes. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que, puys les terres e possesions que·s dihen posseydes per los dits terratinents, principals aserts del dit en Jacme Vidal, e altres foren taxades, extimades e adllibrades en la manera desús dita ans que pervenguessen en domini e senyoria de aquells qui huy les possehexen, és ver dir que la dita vila, universitat, ofﬁcials e Consell de aquella han dret e facultat de inpossar sobre aquelles e per rahó de aquelles peyta, col·lecta o altre dret e inpossició saltim executis ex quibus pro tunch fuerunt inposite et deius se dicam plus, car com per la venda e alienació de aquelles feta per los singulars senyors de aquelles la dita vila e universitat no perda ni pugua perdre, àls seguir sien lo gran inconvenient que paulatine totes les terres, essent alienades en abitadors stranyns, la vila romandrà deserta de sos drets, quod non est dicendum.

Ítem, diu ut supra que, vehent e considerant la dita vila e universitat que, axí per la multitud dels càrechs de aquella com per sterelidat dels fruyts e per lo pejorament del temps, les peytes e altres drets ordinaris no bastaven ne podien bastar a paguar aquells dits càrechs, ne y bastarien aytantpoch si solament a les terres e possesions e altres béns posseyts e posseydes per los habitadors e vehins de la dita vila era inpossada peyta o altre càrech e no als posseydes e posseyts per los terratinents qui són aliunde habitadors, han ab madur e digest consell e no sens gran rahó inposat cert dret o càrech uniformiter et equaliter a totes les dites terres e possesions, axí del dits habitadors e vehins com dels aliunde habitants, no feta diferència dels habitadors en los dits lochs de Beniopa, lo Real, Benipexcar e Benicanena o en altres lochs, puyx les dites terres e possesions sien dins lo dit terme e contribució de la dita vila. E axí es ver e fama.

Ítem, diu ut supra que, jatsia la dita vila e universitat e singulars de aquella puguessen e hajan pogut inpossar líberament e sens consentiment de altri lo dit dret e inpossició, encara, emperò, per major coroboració e curialitat e a major cautela, hi han convocat e fet convocar los senyors eo aquells qui han e tenen loch de senyors en los dits lochs on habiten los dits e altres qualssevol terratinents. E, senyaladament, y convocaren per lo dit egregi don Hugo e per los vassalls de aquell habitadors en los dits lochs l’honrat en Bertholomeu Torella, procurador del dit egregi don Hugo general, e, havent ad premisa et alias poder suﬁcient e bastant, en presència e ab aprovació e consentiment del qual lo dit dret e inposició fou inpossat. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que axí mateyx hi foren convocats los següents: los honorables mossèn Galceran de Vich, per sos vassals del loch de Xeresa; en Francesch Guda, per lo noble comenador de Montalbà e com a procurador dels administradors de la Almoyna de Ontient,[4] per lo loch de Beniredrà; mossèn Matheu de Corella, prevere, per lo clero. E generalment hi foren convocats ab veu de pública crida tots aquells de qui era interès, e açò saberen bé los principals aserts del dit en Jacme Vidal. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e possa ut supra que los principals del dit en Jacme Vidal saberen e han sa but la inpossició de la dita col·lecta o càrech, e com aquella fonch inpossada aquella han paguada voluntàriament sens que en res no han contradit. E açò matex han fet tots los altres terratinents habitadors dels altres lochs, e axí és ver dir que aquells tots hi han consentit. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que la dita vila, universitat e ofﬁcials e Consell de aquella són stats e són de present en possesió vel quasi, ús e costum de inpossar e collir e exhigir la dita inpossició e càrechs dels dits terratinents e possesions lurs dins terme e contribució de la dita vila sitats e sitiades. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que totes les dites coses són veres e procehexen de justícia singula singulis referendo. E axí és ver e fama.

Per les quals rahons e moltes altres en furs, privilegis e bona rahó consistents, se mostra en clar totes les coses per aquesta part possades ésser veres e procehir de justícia singula singulis referendo, e la ferma de dret ex adverso possada e coses en aquella contengudes no haver fundament de dret ni de justícia, ut supra parlant, ne la provisió e manament sobre aquella fets e conseguits, e per ço e àls deure ésser anul·lats, revocats e cancel·lats. E axí u demana e requir ésser pronunciat e declarat lo dit en March de Pina, en lo dit nom, e com axí fer se deja per justícia, compliment de la qual vos demana generalment, inplorant si menester hi serà vostre ofﬁ ci.

A les quals rahons e capítols requer ésser respost per la part altra medio iuramento calupnie, et cetera, secundo formam fori, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniucto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, e que letres li sien fetes a universes e sengles ofﬁ cials, et cetera, in forma solita, per ço que si fora la present ciutat vol produir testimonis ho pugua fer.

Ítem, diu ut supra que cessa ésser ver, ut prius parlant, que los dits lochs de Benicanena e Benipexcar sien fora térmens e contribució de la dita vila, ans tot lo dit loch de Benicanena e la mitat del loch de Benipexcar són de terme e contribució de la dita vila, e, per consegüent, tots los habitadors, no solament per ço que sien teratinents ans encara com a domiciliats, són tenguts als dits càrechs. E axí és ver e fama.

De les quals coses lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, demanà còpia e trallat, lo qual per lo dit noble governador li fonch atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer davant ell e cort sua, e al dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, a respondre a la dita scriptura a dilluns primervinent de matí ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador manà personalment al dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, que per a demà per lo matí ans de cort partida se sia concordat de receptor de testimonis sobre la dita scriptura produhidors, e de aquí avant sia present per veure jurar aquells axí en la ciutat de València com fora de aquella. En altra manera, passada la dita hora, lo dit noble govenador asignarà receptor, lo qual procehirà a rebre los testimonis sobre la dita scriptura e capítols de aquella produydors, la sua absència o contumàcia en alguna cosa no obstant. Dix que no y consentia.

Deinde vero die intitulata XVIII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto, danant lo dit noble governador comparech lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, e dix de paraula que com lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, agués asignació a huy ans de cort partida per concordar-se de receptor e no u haja curat fer, per ço, cort partent e levant, dix que li acusava la contumàcia, requerint en absència o contumàcia de aquell ésser nomenat receptor e ésser feta comisió a aquell a rebre los testimonis fora la ciutat de València.

E lo dit noble governador, rebuda la dita acusació de contumàcia en tant com per fur e rahó era rebedora e no en pus, provehí e manà ésser fetes les letres desús requestes, e a hun notari de la sua cort rebre los testimonis en loch de notari e scrivà de la sua cort en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, a l’amat en Francesch d’Eroles, notari, saluts e dilecció. Com en les causes e qüestions de les contràries fermes de dret qui denant nós e cort nostra se menen entre lo síndich de la vila de Gandia, de una part, e lo noble don Hugo de Cardona, de la part altra, lo dit síndich de la dita vila de Gandia per les causes e rahons en lo present procés contengudes e per mils fundar sa intenció vulla e entena testimonis produhyr e donar en diverses parts de regne de València sobre unes rahons e capítols de aquelles danant nós e cort nostra proposades sots calendari de set dels presents e dejús scrits mes e any. Per tal, de part del mot alt senyor rey vos dehim e manam que, anant lla on expedient serà per rebre los dits testimonis sobre les dites rahons e capítols de aquelles, trellat de los quals clos e segellat ab lo segell de nostre ofﬁci vos liuram, rebats axí diligentment e curosa, com de vós conﬁam, tots e qualsevol testimonis que lo dit síndich de la dita villa produhyr e donar volrà sobre la dita scriptura e capítols de aquella. E los testimonis qui sobre lo dit feyt recusaran testiﬁcar, ab remeys deguts de justícia destenguats a aquells a testiﬁ car, car nós a vós, dit en Francesch d’Eroles, en e sobre les dites coses totes e sengles de aquelles, ab incidents, dependents e emergents de aquells e a aquelles annexes, tot nostre loch, poder e veus quant a les dites coses ab la present plenerament comanam. Enaprés dehim e manam a universes e sengles ofﬁcials e loch de senyoria tinents dins lo dit regne constituïts, sots pena de cent morabatins d’or als cofres del senyor rey aplicadors si contrafaran, que a vós, dit notari, en fer les dites coses no façan fer, facen, consentan o permetan ésser feyt contrast, enpediment o embarch algú, ans a vós donen e presten tot consell, favor e ajuda tantes veguades com per vós requests o amonestats ne seran, e acò per res no mudets. Datum Valentie, die XVIIII martii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXV.

Postmodum vero die intitulata VIIIª aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, qui, absent la part altra, per scrit possà lo que·s segueyx:

A fortiﬁcar e mostrar que les coses en la desús dita ferma de dret contengudes procehexen de justícia, e los manaments e provisions insortits de aquella són stats justament fets, no obstants les que·s dihen rahons ex adverso volgudes fer, com aquelles no puixen obstar a la intenció de aquesta part, ni a les coses en la dita ferma de dret contengudes ni a la bona justícia de aquesta part, en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, possa les coses, rahons e satisfaccions següents:

Primerament, diu que cessa ésser ver, ab honor parlant, que la vila de Gandia, Consell e ofﬁcials de aquella sien stats ni de present són en possesió o quasi de inpossar o poder inpossar, exhigir, collir e haver dels habitadors dels lochs del noble don Hugo de Cardona, ni és stat vist, usat ni praticat que los justícia, jurats e Consell de la dita vila de Gandia ni ofﬁcials de aquella hajen inpossat talles, col·lectes, sises o càrechs alguns per grans necesitats que hajen, ni les pertany ni les ha pertangut dret algú en fer les dites coses, ne y ha fur ni privilegi algú qui done a la dita vila ni ofﬁ cials la dita facultat de fer les dites coses, ans stà en veritat que los dits nobles don Hugo e vasalls de aquell habitants en los lochs de aquell són stats e de present són franchs de totes les dites coses. E axí és ver.

Ítem, diu e possa que en veritat stà que lo dit noble don Hugo de Cardona és senyor dels lochs de Beniopa, lo Real [e] Benipexcar, situats dins los termes generals de la dita vila, e són stats e de present són fora tota contribució, ni és stat vist ni hoyt que lo dit noble don Hugo ni los habitadors dels dits lochs hajen paguat ni contribuït en càrech algú ab la dita vila de Gandia, ans lo dit noble don Hugo e habitadors dels dits lochs són stats franchs e fora contribució ab la dita vila de Gandia, e són stats en possesió per X, XX, XXX, XXXX, L anys, e tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari en possesió de no contribuir en los càrechs de la dita vila de Gandia, peytes e col·lectes, ni la dita vila ni ofﬁcials de aquella han inpossat ni poden inpossar als persones [sic], possesions ni béns de aquells undeque posseyts ni poden conpel·lir aquells de contribuir en càrech algú ab aquella dita vila. E axí és ver.

Ítem, diu que en veritat stà que·l dit noble don Hugo e los habitadors en los dits lochs, jatsia sien dins terme general de la dita vila de Gandia e jatsia se pogués dir que aquells tinguan e posseixquan teres e possesions alcunes dels termes specials de la dita vila, emperò aquells no són tenguts paguar ni contribuir en càrech algú ab la dita vila ni en càrech de aquella, car seria e són solament teratinents, e segons furs, actes de cort, sentències, privilegis e prachmàtiques del regne lo dit noble don Hugo e los habitadors dels dits lochs no són tenguts paguar en càrechs alguns per les dites terres ne altres, ni los ofﬁ cials de la dita vila de Gandia poden inpossar càrech algú a aquells, e axí és praticat usar per tant temps del qual memòria de hòmens no és en contrari. E, possat aquells aguessen atemptat de inpossar-hi càrech algú, aquel aytal seria nul·le e no·s poria ni pot exhigir. E axí és ver.

Ítem, diu que lo dit noble don Hugo de Cardona és cavaller e noble hom e singular del braç militar, e los dits lochs e cascú de aquells són cavalleries antigues, e·s al·leguen e han acostumat de al·legar privilegis de cavalleries e del braç militar, e com han a paguar càrechs alguns, aquells e los habitadors dels dits lochs paguen de per se ab lo braç militar dels cavallers e no·n són tengudes ni poden ésser forçats de contribuir ab la dita vila ni ab alguns altres. E axí és ver.

Ítem, diu que cessa ésser ver que a la dita vila e ofﬁcials de aquella haja pertangut ni pertangua facultat de inpossar, collir, exhigir peytes, inpossicions e altres drets en los habitadors dels dits lochs ni en los béns, terres e possesions que aquells tenen ni possehixen en qualsevulla terme de la dita vila, ni són tenguts paguar en càrechs alcuns ab la dita vila. E axí és ver.

Ítem, diu que per furs e privilegis del dit regne és statuyt e ordenat que alguna universitat, vila o loch no pot inpossar peytes ni càrechs alguns als barons ni cavallers, ni als béns de aquells, ni en los béns e possesions dels vassalls de aquells, encara que los lochs en los quals habiten sien dins terme general aut alias. E axí és ver.

Ítem, diu que cessa ésser ver que la dita vila puxa ni haja facultat de inpossar e meyns de augmentar les peytes en la dita vila, ni puxa aquelles inpossar als vasalls del baró o cavaller ni sobre los béns o possesions de aquells, ni stimar los béns o inpossar càrechs en aquells hon no y haja juredicció, ni les persones del dit baró ni vasalls de aquell hi són obligats, com lo dit baró, vasalls e béns de aquells sien de for e exhamen del noble governador e no sien de for ni examen de la vila de Gandia ni de offcials de aquella. E per ço, la dita vila ni ofﬁcials de aquella no poden inpossar càrech algú ni fer talles a les persones que no són de juredicció ni súbdits al for de aquells, majorment per deutes per aquells causats concernints propri interès dels habitadors de la dita vila. E axí és ver.

Ítem, diu que hon se mostràs que la dita vila e ofﬁcials de aquella haguessen facultat de inpossar càrech algú, talles o augmentar peytes, la dita facultat se stén tan solament en los de la dita vila, qui són súbdits al for e juredicció dels ofﬁcials de la dita vila, e no se pot stendre que puxen inpossar càrechs, peytes ni inpossicions als qui són fora de son teritori e juredicció, e, per consegüent, la dita vila ni ofﬁ cials de aquella no·n han pogut inpossar càrechs, peytes ni sises en prejuhí del dit noble don Hugo e vassalls de aquell, ni aquells hi són tenguts contribuir ni pagar per ço e àls que és stat dit. Cum que car pro alicuo debito, ço és, que per los deutes causats per la dita vila, lo dit noble don Hugo ni vassals de aquell no podien ni deuen ésser agraujats ni compel·lits a paguar, attès inter cetera que en los deutes causats e causadors per lo dit noble e vasalls de aquell la dita vila ni habitadors de aquella no y contribuexen, com ja contribuesquen los dits noble e vasalls en los càrechs per aquell causats e encara per lo braç militar, e non debent duplice honere pregavari vel ad inparia adiudicari. E axí és ver.

Ítem, diu que cessa ésser ver que les terres e possesions que los habitadors dels dits lochs sien stades situades, ni taxades, ni specialment nec alias affectes o astrictes ni obliguades a càrechs alguns a la dita [vila], e axí no·s mostra per fur, ley ni privilegi. E per ço la part altra no pot demandar que los habitadors dels dits lochs contribuexquen en les dites coses e càrechs, los quals no són causats per aquells. E axí és ver.

Ítem, diu que, ab honor parlant, no és ver que·ls béns dels dits habitadors dels dits lochs sien tinguts ni obliguats ans que pervinguessen en domini e senyoria de aquells a paguar en los dits càrechs, peytes ni sises, car los dits pretessos càrechs sien incogitats e sdevenidors, e en los dits béns no havia aﬁxió alcuna ni eren afectes, majorment com sien stats posseyts franchs dels dits càrechs per los dits habitadors e antecessors de aquells per temps del qual no és memòria en contrari. E axí és ver.

Ítem, diu que hon se mostràs que en altre temps les dites terres fossen stades taxades, adllibrades o estimades per la vila de Gandia e ofﬁcials de aquella, quod neguatur non habuerint perﬁcisce vestra specialitatis super dictis possesionibus nec dicte possesiones fuerunt astricte aliquo havere reali mixto nec minus personali, attès majorment com si antiguament alcuns càrechs o taxes o allibraments foren inpossats, aquells foren e són revogats e per nenguns senyors de les possesions ni altres no·n són stats paguades les dites taxes o allibraments aprés feta revocació de aquelles. E axí és ver.

Ítem, diu que, si la dita vila de Gandia ha causat càrechs alcuns, deu ésser inputat als habitadors de la dita vila qui per ses possesions e regiment los han causats e àls, e no·n deuen inputar ni poden demandar que los habitadors dels dits lochs, qui no han agut proﬁ t ni utilitat dels dits càrechs, paguen en aquells. E axí és ver.

Ítem, diu que no·s pot justiﬁcar la dita inpossició dels dits càrechs o peytes per sterilitats de fruyts e mal temps, car en aquells cas matex són los habitadors dels dits lochs qui no són stats ni són de contribució alcuna. E axí és ver.

Ítem, diu que no basta lo que·s diu, que los justícia, jurats e Consell de la dita vila haurian convocat los dits noble don Hugo, senyor dels dits lochs, ni senyors de les dites possesions, car, ab honor parlant, no és ver. E hon se mostràs, quod neguatur, tal convocaci, serie de poch effecte, attès que los dits justícia, jurats e Consell no eren judges competents del dit noble ni dels vasalls de aquell, ni sien de for e juredicció de aquells, ni havien facultat ni poder de inpossar los dits càrechs als habitadors dels dits lochs qui no eren de son for ni de sa juredicció. E per ço, tot e quant és stat enantat per aquells en prejuhí del dit noble don Hugo e vasalls de aquell deu ésser anul·lat e revocat, ni obstanti [sic] lo que·s diu que en Berthomeu Torella hi seria interrogat per lo dit noble don Hugo com no hagués poder special, majorment que protesta e al·legua lo dret del dit noble don Hugo e dels vasalls de aquell segons se mostra per actes e àls. E axí és ver.

Ni obsta lo que·s diu que los principals del dit en Jacme Vidal han sabut la inpossició de la dita col·lecta que no haurien contradit, car lo contrari stà en veritat que lo dit noble don Hugo e habitadors del dit loch totstemps hi han contradit e nunqua hi han pagat, jatsia que los justícia, jurats e Consell de la dita vila indebitament han feytes penyores dels habitadors dels dits lochs contra justícia e aquelles venudes, per les quals a aquesta part ha convengut recórrer davant vós, molt noble governador, e fermar de dret, e los deutes fer restituir e tornar a aquesta part, ço és, a les persones a les quals són stades preses, cum car deuen ésser punits los qui·s dihen haver fetes penyores per ocupació de juredicció e àls.

Per què e àls, apar manifestament la dita ferma de dret haver fundament de justícia, e les coses per la altra part possades e requestes no procehir, e lo manament fet en veritat de la ferma de dret ésser justament fet, e lo justícia, jurats e Consell de la dita vila ni altres ofﬁcials de aquella haver pogut inpossar les dits càrechs e col·lectes, ni los dits don Hugo ni vasals de aquell no ésser tenguts a les coses demanades ni paguar los dits càrechs, ans ésser en possesió de no paguar en aquells e ésser restituïdes les penyores e tot ço que és stat paguat e legitimat. E axí u requer ésser pronunciat e declarat, com axí sia per justícia fahedor, la part altra en les messions condepnant, fahent a aquesta part conpliment de justícia.

A les quals rahons requer ésser respost medio iuramento et ex adverso [...]. Insuper requer que testimonis li sien rebuts, et cetera, en avant a la part altra, et cetera, e que letres li sien fetes ab universes e sengles ofﬁcials e del altres receptor ab poder que ab manaments penals iuris reverdiis constrenga los testimonis de testiﬁ car com sien habitadors en la dita vila, et cetera.

E, propossada la dita scriptura, lo dit noble governador provehí e manà la part altra ésser sitada, e aquella, en son dret oyda, faria justícia. Et ultra, lo dit noble governador provehí e manà ésser rebuts testimonis sobre la dita scriptura e capítols de aquella, manant a la part altra que per a demà per lo matí ans de cort partida se sia concordat de receptor de testimonis sobre la dita scriptura produydors, e de aquí a devant sia present per veure jurar aquells. En altra manera, passat lo dit termini, lo dit noble governador asignarà lo receptor dels dits testimonis, la sua absència e contumàcia no obstant.

Et a poch instant dels dia e any damunt dits, davant lo dit noble governador comparegueren los discrets en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, de una part, e en Johan Martínez, notari, major de dies, procurador qui·s dix substitut del dit en March de Pina, de la part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fou ahut per lest e repetit ço que desús és stat proposat.

De les quals coses lo dit en Johan Martínez, notari, dicto nomine, demanà còpia e trellat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorguat e manat donat, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer davant ell e cort sua, e al dit en Johan Martínez, notari, dicto nomine, a respondre a la dita scriptura al tercer dia, si feriat ne serà, àls al subsegüent dia no feriat de matí ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador manà personalment al dit en Johan Martínez, notari, dicto nomine, que per a demà per lo matí ans de cort partida se sia concordat de receptor de testimonis, e de aquí avant sia present per veure jurar aquells. En altra manera, los juraments de aquells seran rebuts, la sua absència no obstant.

E lo dit en Johan Martínez, dicto nomine, dix que no y consentia en la dita asignació de recepció de testimonis sobre la dita scriptura produydors.

E lo dit governador dix que y perseverava.

Sucessive autem diem mercuri, intitulata XXª aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXX quinto, Galceran de Luna, porter, retulit ell en lo dia de huy, de manament del noble go ver nador e per provisió feta per aquell, instant e requirent lo dit en Jacme Vidal, dicto nomine, havia manat e intimat al dit en March de Pina, dicto nomine, que sia present per veure jurar testimonis sobre la dita scriptura produydors, axí en la ciutat de València com fora de aquella, e que·s concorde de receptor de testimonis. En altra manera, passada la dita hora e terme a aquell asignat, lo dit noble governador asignarà hun, lo qual procehirà de rebre los dits testimonis e los juraments de aquells, la sua absència no obstant, lo qual personalment atrobat dix que li plahia. Et accitatis predictis, davant lo dit noble governador comparegueren los dits en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, de una part, e en March de Pina, notari, dicto nomine, de la part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fon ahut per lest e repetit ço que desús és stat proposat hinc inde.

De les quals coses lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, demanà còpia e trellat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer davant ell e cort sua, e al dit en March de Pina, notari, dicto nomine, respondre a la dita scriptura a disapte primervinent ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador manà personalment al dit en March de Pina, dicto nomine, que per a demà per lo matí, ans de cort partida, se sia concordat de receptor de testimonis sobre la dita scriptura produydors. En altra manera, passat lo dit dia, lo dit noble governador hi asignarà lo dit receptor, la sua absència no obstant.

Et ultra, lo dit noble governador de voler e aprés consentiment de les parts desús dites, comès la recepció de testimonis sobre la dita scriptura produydors al discret en Francesch d’Eroles, notari de València.

E, feta la dita concòrdia, lo dit noble governador provehí e manà ésser feta a aquell la comisió desús requesta ut sequitur:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, a l’amat en Francesch d’Eroles, notari, salut e dileció. Com en la causa e quëstió de contràries fermes de dret que denant nós e cort nostra se mena entre lo síndich de la vila de Gandia, de una part, e lo egregi don Hugo de Cardona, de la part altra, la part del dit noble don Hugo de Cardona, per les causes e rahons en lo procés de aquèn accitat contengudes e per mils fundar sa intenció, vulla e entena en diverses parts del dit regne testimonis produyr e donar sobre una scriptura e capítols de aquella per lo discret en Jacme Vidal, notari, procurador del dit noble don Hugo de Cardona, danant nós proposada sots calendari de octava infrascriptorum mensis et anni. Per tal, instant e requirent lo dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, de part del molt alt senyor rey, vos dehim e manam que, anant lla hon expedient serà per a rebre los dits testimonis sobre les dites rahons e capítols de aquelles, trallat dels quals ab la present vos liuram, en loch del discret n’Anthoni Vilana, notari e scrivà de nostra cort, rehebats axí diligentment e curossa, com de vós conﬁam, tots e qualsevol testimoni que lo dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, donar, administrar e produyr volrà sobre la dita sciptura e capítols de aquella, e si los testimonis los quals sobre la dita scriptura e capítols de aquella recusaran testiﬁcar ab deguts remeys costrengats a testiﬁ car, car nós a vós, dit en Francesch d’Eroles, notari, en e sobre les dites coses e en fer aquelles e cascuna de aquelles ab incidents, dependents [e] emergents de aquelles e a aquelles annexes tot nostre loch, poder e veus ab la present plenerament comanam, manant per la present a tots e qualsevol ofﬁ cials del dit regne que a vós, dit en Francesch Roles [sic], notari, en fer les dites coses no facen fer frau, inpediment, contrast o enbarch algú, ans a vós donen tot consell, favor e ajuda tot ora que requests e amonestats ne seran, e açò per res no muden si pena de D ﬂ orins d’or cobejen evitar. Datum Valentie, XX aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto. Vinyoles.

Postmodum vero die intitulata XXVª aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto, davant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, qui, present lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, per scrit possà lo que·s segueyx:

Com danant vós, molt noble mossèn lo governador, e cort vostra se metria una causa e procés entre lo noble don Hugo de Cardona e la universitat de la vila de Gandia, e lo dit noble sia en dilació de produir testimonis, e y vulla e entena a produir dins la dita ciutat e dins la dita dilació, en Francesch de Eroles, notari, qui fou elet per rehebedor de voluntat de les dites parts, sia fora de la present ciutat, e és dupte a què sia part, que per causa de la sua tarda dilació no li passe en rebre los testimonis que produir volia en les sues defensions, requer per tal que sia per vós elet hun altre rebedor qui reheba los dits testimonis. En altra manera, protesta que temps no li córregua ni li haja precoregut, ans li sia per vós salvat com axí sia per justícia fahedor.

De les quals coses lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, demanà còpia e trellat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer danant el e cort sua, e al dit en March de Pina, notari, dicto nomine, a respondre a la dita scriptura al tercer dia de matí ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador manà personalment al dit en March de Pina, notari, dicto nomine, que per dimecres primervinent ans de cort partida fos concordart de receptor de testimonis en la ciutat de València produydors. En altra manera, passat lo dit termini, lo dit noble governador hi asignarà lo dit receptor, la sua absència no obstant. Dix que faria lo que degués.

Subsequenter autem vero die, intitulata XXVII aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto, danant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, e dix de paraula que com lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, agués asignament per a huy ans de cort partida per concordar-se de receptor dels testimonis produydors en la ciutat de València e no u haja curat fer, per ço, cort partent e levant, dix que li acusava la contumàcia, requirent en absència e contumàcia de aquell ésser nomenat lo dit receptor.

E lo dit noble governador, rebuda la dita acusació de contumàcia, en tant com per fur e rahó era rebedora e no en pus, en absència e contumàcia de la part altra, nomenava e comès la recepció dels testimonis produydors sobre la dita scriptura en la ciutat de València a·n Johan Mas, notari.

Denuo autem die intitulata XIX mensis madii anno a Nativitate Domini millessimo CCCCXXX quinto, danant lo noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, comparegueren los honrats e discrets en Jacme Vidal, notari, procurador del noble don Hugo de Cardona, de una part, e·n March de Pina, notari, síndich e procurador de la vila de Gandia, de la part altra, los quals, cascun per si en los dits noms, dixeren de paraula danant aquell que ells eren concordes de sobreseure en la present causa e de feyt sobreseyren en aquella de voluntat e consentiment de llurs principals e informats de aquells, e ací que temps no córegua a alguna de les dites parts ni haja precoregut del XXV dia del propassat mes de abril avant, ans sia sobreseyt en aquell e no haja coregut ni córegua temps a alguna de les dites parts a possar e provar tot ço que cascuna de les dites parts e qualsevol de aquelles en la present causa possar e provar volrà, ﬁns per la una o l’altra part serà proceyt o enantat o voldrà procehir e enantar en la present causa, protestant que a cacuna de les dites parts fos salvat temps per lo dit noble governador a possar e provar ut supra, requirents que de les dites coses fos feyta carta pública per conprovació del dret de cascuna de les dites parts.

E lo dit noble governador hac per sobreseyt en lo present feyt e facultà a cascuna de les dites parts llur temps e dret segons llur voluntat de aquelles.

Presents testimonis foren a les dites coses los discrets n’Anthoni Martí e en Berthomeu Matoses, notaris, ciutadans de València.

Postmodum vero die mercuri, intitulata VIIIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del alt senyor rey e governador del regne de València, comparech en March de Pina, en lo dit nom, e possà per scrit lo que·s segueys:

Per satisfer lo dit en March de Pina, en lo dit nom, a la scriptura de adverso possada lo VIII dia de abril propasat e a les coses en aquella, e per mostrar que aquelles no obstants roman en la validat e eﬁcàcia lo rahonament per aquesta part fet lo XVII dia del mes de march porpasat, sive que no y obsta res per la part altra possat, request e demanat, diu, fa e possa lo dit March de Pina, en lo dit nom, los capítols e coses següents a tots aquells effectes e en aquella mellor forma e manera que dir e explicar se puxa a utilitat dels dits principals seus.

E, primerament, diu que la dita scriptura de adverso possada e coses en aquelles contengudes no·s pot ni deu haver sguart, maxime si e en quant concernexen los materials e coses contengudes e replicades en la primera scriptura, que·s diuen de adverso ferma de dret possada lo VIII dia dimarts, ne sobre aquelles dites scriptures de XIII aprilis e coses en aquella contengudes se poden o deuen rebre testimonis alguns per molts sguarts e senyaladament per los següents:

Cum car són e es mostren possades fora tot terme forídich cum car concernexen hun matex material, salvum in effectu de ço que ja primerament fo possat lo VIII dia del precedent dit mes de març, e per ço requer aquesta part que revoquets la vostra provisió per la qual admetets la part altra a produció de testimonis sobre les rahons damunt dites, eo almenys sobrehesquats e sobreseure façats en la recepció de testimonis, manant al rebedor de aquells que no·n rebe algú, com axí serà se deja per justícia.

Deinde, sens prejuhí de ço que dit és desús per satisfer a les coses desuper possades, diu e possa, e si neguat serà provar entén non astringens se e ço que cessa ésser ver, ab honor parlant, tot ço e quant és stat possat en la dita scriptura contrària en tant com fa o sia vist fer contra aquesta part. En ço, emperò, que per aquesta part faça o pugua fer, lo dit March de Pina, en lo dit nom, ho acepta e diu que en veritat està tot ço e quant per aquell, en lo dit nom, és stat possat sots calendari de XVII mensis martii proxime preteriti, no obstant res que en contrari sia stat de adverso possat en la dita scriptura, e deduex-ho en la forma següent:

E, primerament, no obsta ço que en los I, II e III capítols de la dita scriptura contrària se conté contra veritat en quant fer contra aquesta part, ut supra parlant, com en veritat sigua que la dita vila e universitat ha e li pertany e ha pertangut dret de inpossar, collir, rebre e haver ad los dits vasals e habitadors dels dits lochs de Benicanena en tot, e de Benipexcar quant de la meytat, totes e qualsevol sises, peytes, inpossicions e altres càrechs, axí com als dels habitadors de la dita vila, e són stats e són en possesió vel quasi, ús e costum la dita vila e universitat e los ofﬁ cials e Consell de aquella, com los dits lochs sien situats dins los termes de la dita vila e sien de terme de aquella e axí matex de contribució de aquella, ço és, lo dit loch de Benicanena e lo dit loch de Benipexquar quant a la mitat, segons és dit. E axí és ver e fama.

Ítem, en veritat sia que a la dita vila, universitat, ofﬁcials e Consell de aquella ha pertangut e pertany e ha dret de inpossar, exhigir, rebre e collir ad los teratinents de la dita vila e terme de aquella de qualsevol loch sien habitadors, e senyaladament dels habitadors dels dits lochs de Beniopa, lo Real, Benicanena e Benipexcar qui tenen e possehexen algunes teres, possesions e heretats, e dins los termes de la dita vila totes e qualsevol peytes, sises, inpossicions e càrechs per qualsevol causa e manera e rahó per rahó de les dites teres e possesions, e són stats e són en possesió vel quasi, ús e costum, ut sive dictum, e açò per legítims e suﬁ cients títols fundats en privilegis e altres drets. E axí és ver e fama.

E cessa ésser ver, parlant ut prius, que al dit noble don Hugo ne als habitadors e vasals dels dits lochs haja pertangut e pertangua dret algú de ésser franchs dels dits càrechs e peytes, sises e inpossicions, e que de açò sien stats ni sien en possesió per lo temps e en la forma e articulats ex adverso, ne que aquells sien fora contribució. E per açò és satisfet a les coses contengudes en los III e IIII capítols de la dita scriptura.

E per bé que lo dit noble don Hugo sia noble e cavaller e senyor dels lochs damunt dits, e los dits lochs paguen o ajen a paguar en los càrechs del braç militar, segons s’escriptura en lo IIII capítol de la dita scriptura, parlant sine preiudicio veritate et huius partis, açò no vol ne pot voldre que aquells habitadors dels dits lochs qui són de contribució no paguen e sien tenguts paguar peyta e altres càrechs en la dita vila, puix són de contribució de aquella o tenen aquí terres o possesions, ne y ha fur ne altra dispossició que y contraste. E per ço és satisfet al V e VI capítols enaprés següents.

Ne obsta ço que en los VII e VIII capítols de la dita scriptura és contengut, car de qui·s vulla sien vasalls los habitants en los dits lochs, si·s vol sia baró o cavaller e altre qualsevol persona, aquest dret, facultat e juredicció ha la dita vila e universitat e ofﬁ cials de aquella de inpossar e poder inpossar los dits càrechs de peytes, sises e inpossicions, ne·s até ne·s deu atendre de qui són vasals, atès majorment que aquells són situats e consistents dins los térmens de la dita vila. E açò no negua ans atorgua la part altra e fortius que són dins contribució, ut dictum est saltem, los dits lochs de Benicanena e Benipexcar. E·ncara que no u fossen, parlant sine preiuditio huius partis, ço que sí són, puix tenen e posseyxen terres e possesions dins los termes e contribució de la dita vila, açò basta, car per aquells e sobre aquells han juredicció, facultat e poder de inpossar los dits drets e consequenter iurare possesores. E axí és ver e notori.

Que als deutes causats per la dita vila eo que per paguar aquells puga ésser inpossat dret de sisa o peyta als teratinents, e maxime a aquells qui són de contribució, açò no ha dubte algú ne u tol com se vol dir ex adverso que los dits vasalls contribuexen en lo braç militar [...].

Aytanpoch se obsta ço que en los VIIII, X e XI capítols és contengut, car en veritat sia que les dites terres e possesions són affectes e obliguades e adlibrades per los dits càrechs tam iure speciali quam iure comuni quo obligatis sunt ad dicta genera subenda tam preterita quam futura, maxime cum sint et alia, ne·s mostra que tals càrechs e obligacions sien stats remoguts saltem per persona havent de açò poder e facultat, cum scrita consensum ville et ofﬁcialis ﬁeri nequiverit vel nequeat aliquo modo.

Et per premissa et alias se mostra satisfació als XII e XIII capítol, car los deutes per los quals los dits càrechs se inpossen e són inpossats són justs e rahonables, e per veres e justes causes inposats, e no pas per passions de regiment vel alias indebite, segons contra veritat, ut supra parlant, se diu de adverso unde ad eorum solutionem aretantur omnes predictis. E açò és indubitat de justícia.

Ex premissis et alias axí matex, ço que en los XIV e XV dels dits capítols és contengut, car per premisa et alias se mostra que los dits honrats justícia e jurats de la dita vila han juredicció e potestat in predictis et circa, e açò no ha dubte. Preterea, los dits nobles don Hugo e vasalls hi són stats convocats e han sabut açò e no y han contradit ut fuit dictum, e açò·s mostra en clar pus que la part altra no ha mostrat ni mostra lo contrari.

Per les quals coses e rahons se mostra fundada e adverada la justícia e intenció de la dita vila e ofﬁcials de aquella, e és mostra tot ço e quant per aquesta part és stat possat e request procehir de veritat e justícia, e tot ço e quant és stat possat e request de adverso no haver fonament de veritat ne de justícia, ut supra parlant, ne y deu ésser haver sguart, ans deu ésser repel·lit. E axí u requer aquesta part ésser pronunciat, enseguit e declarat stant e presentant item omnibus et singulis per eam posite et requisitis com axí fer se deja per justícia compliment, de la qual vos demana generalment inplorant si menester hi serà vostre ofﬁ ci.

A les quals rahons e capítols requer ésser respost e tenir dicto iuramento, et cetera, secundum formam fori, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniunto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, e letres necessàries per a parts foranes, et cetera, in forma solita.

Et, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador provehí e manà la part altra ésser sitada, e, aquella en son dret hoyda, faria justícia.

Denim vero die intitulata XII novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo dit noble governador comparegueren los dits en March de Pina, notari, dicto nomine, de una part, e en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, de la part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fon haüt per lest e repetit que lo desús és stat hunc inde proposat.

De les quals coses lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, demanà còpia e trallat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorguat e manat donar, e dia per aquell a les di tes parts asignat a comparer danant ell e cort sua, e al dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, a respondre a la dita scriptura al tercer dia, que serà divendres primervinent de matí ans de cort partida.

Et ultra, lo dit noble governador dix que sobre la dita recepció de testimonis desús requesta, dix que remetria la provisió a son honorable assessor o al lochtinent de aquell.

E lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, dix e protestà entretant temps algú no li precoregués en produyr e donar tots aquells testimonis que produyr e donar volgués, ans aquells li romangués salvu e il·lès in omnibus et per omnia.

E lo dit noble governador dix que li salvava tant temps e dret com per fur e rahó salvar li podia e devia, e no en pus.

Testimonis foren presents a les dites coses en Johan Sala e n’Arnau Soler, notaris.

Deinde autem vero die intitulata XVI novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Rodrigo Falcó, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, provehí e manà testimonis ésser rebuts, e que sia manat a la part altra que sia present, et cetera. E, noresmenys, provehí e manà ésser feta comisió al dit notari del qual fon concordat. Emperò, los testimonis sien rebuts ab protestació que sia haüda rahó en la diﬁnitiva si deuen ésser rebuts los testimonis, o no si no deuen ésser rebuts, que sien haüts per no rebuts, et cetera.

En virtut de la qual provisió fon feta la letra de comisió ut sequitur:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, al amat en Francesch d’Eroles, notari, saluts e dileció. Com en la causa e qüestió de contràries fermes de dret qui denant nós e cort nostra se menen entre la universitat de la vila de Gandia, de una part, e lo noble don Hugo de Cardona, de la part altra, per les causes e rahons en los processos de aquèn danant nós accitat contengudes, la part de la dita vila de Gandia per mils fundar sa intenció vulla e entena en diverses parts del dit regne testimonis produyr e donar sobre una scriptura e capítols de aquella per lo discret en March de Pina, notari, síndich e procurador de la vila de Gandia, davant nós proposada sots calendari de nona mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº. Per tant, instant e requirent lo discret en March de Pina, notari, en lo dit nom, de part del molt alt senyor rey, vos dehim e manam que, anant lla e hon spedient fóra per rebre los dits testimonis sobre les dites rahons e capítols de aquelles, trallat dels quals ab les presents vos liura[5] interclús ab les presents, tots e qualsevol testimonis que de la part de la dita vila de Gandia donar e produir voldrà rebats segons se pertany, interroguets diligentment e curossa los dits e depossicions de aquells redigits en scrits, e los testimonis qui·s sostrauran a depossar compelliscats per tots reys[6] a fer depossar en vostre poder testimoni de veritat, car nós a vós, dit en Francesch d’Eroles, notari, en e sobre les dites coses desús dites tots e sengles ab incidents, dependents e emergents de aquelles e a aquelles annexes tot nostre loch, poder e veus ab les presents plenerament comanam. Enaprés dehim e manam a tots e sengles ofﬁcials e loch de senyoria tinents dins lo dit regne constituïts e als lochs de aquells, sots pena de M ﬂorins d’or als cofres del dit senyor rey aplicadors si contrafaran, que a vós, dit en Francesch d’Eroles, notari, en e sobre les dites coses no façan o permetan ésser feyt enpediment o enbarch alguns, ans a vós donen e presten tot consell, favor e ajuda tantes veguades quantes per vós requestes e amonestats ne seran. Datum Valentie, XVI mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº.

Et accitatis predictis, per lo notari e ferma de la cort fon intimat e notiﬁcat al discret en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, que fos present e denant lo receptor dels dits testimonis per veure jurar aquells, axí en la ciutat de València com fora aquella. En altra manera, los juraments de aquells seran rebuts, la sua absència no obstant, lo qual personalment essent en la cort del dit noble governador, dix que li plahia.

Testimonis foren presents a les dites coses los discrets en Johan Sala e n’Arnau Soler, notaris.

Deinde autem intitulata vero die XVIII novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, e possà per scrit lo que·s segueyx:

Danant vós, molt noble mossèn Eximén Pérez de Corella, cavaller, governador de regne de València, constituït personalment en Jacme Vidal, notari, procurador del noble don Hugo de Cardona, diu e propossa que per part del dit noble don Hugo, sots calendari de VIII de març proppassat, any pressent, per part del dit noble fon propossada danant vós una scriptura e ferma de dret per lo dret e possesió o quasi que havia lo dit noble per rahó de les possesions que tenien, axí lo dit noble com los habitadors dels lochs de Beniopa, lo Real e Beniopar[7] que són del dit noble, la qual ferma fon rebuda e en virtut de la qual fon manat al justícia e jurats, universitat e Consell de la dita vila de Gandia que no inquietassen, molestassen ni procehissen en res que fos de rescenció contra los habitadors dels dits lochs, ni fahessen res que fos prejuhí en les coses en la dita ferma de dret e scriptures contengudes sots pena de mil ﬂorins, segons que totes les dites coses se mostren per actes de vostra cort. E com pendent lo plet no devia ésser feta novitat per los justícia e jurats e altres de la dita vila de Gandia, ni deu ésser permès que res que no sia procehit ni enantat contra los habitadors dels dits lochs en prejuhí de la dita ferma de dret e cosses en aquella contengudes, e ara los justícia e jurats de la vila de Gandia en gran meynspreu de vostre manament, ab honor parlant, e en gran dany e prejuhí de aquesta part e de la litis pendentia, no tement les dites penes, los justícia e jurats de la dita vila han tramès porters e saygs al loch de Benyopa, en lo qual no han juredicció alguna, e han fetes diverses penyores dels vasals del dit noble, les quals se han portades, com no u poguessen fer e com no y aguessen juredicció alguna. Et quod est fortius han s’emportat pres lo alamí del dit loch, lo qual tenen pres e ferat en la dita vila. Per tal, lo dit proposant, en lo dit nom, notiﬁca a vós, molt noble governador, totes les dites coses e vos requer que li façats restituir lo dit alamí e totes les dites penyores, com no hajen pogut fer en prejuhí de la dita ferma, ne de les coses en aquella contengudes, ni de la dita litis pendentia com a vós pertangua proveyr que nil novi siat pendente et si ﬁat novitas restituat in continentum, eo les dites penyores e alamí prenguets en vostre seqüestre e poder, per lo que scàndol no se’n segueyxca entre les dites parts, com axí les dites coses sien per justícia fahedores. En altra manera, protesta que tot son dret li romangua salvu et il·lès, e que lo dit noble puxa usar e usarà de tots aquells remeys que permesos li sien en defensió de la dita ferma de dret e de sos béns e drets e juredicció, requirent ésser proceyt a real defensió de la dita pena dels dits mil ﬂorins, requirent de premisis carta pública per haver memòria en sdevenidor.

E, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable assessor ordinari de la sua cort o al lochtinent de aquell.

E a poch instant dels dies e any damunt dits, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Gabriel de Palomar, assessor ordinari de la sua cort, provey ésser manat als dits justícia e jurats de Gandia que, sots pena de dos mília ﬂorins, en alguna cosa no procehesquen o enanten en prejuhí de la dita ferma feta per lo dit egregi don Huguo de Cardona, ans si alguna cosa per aquells serà enantada o feta en prejuhí de la dita ferma, aquella cosa decontinent al primer stament adverqueu[8] sots la meteyxa pena desús requesta, [e] lo dit noble governador provehí e manà la part altra ésser sitada, e, aquella hoyda en son dret, dix que faria justícia en lo dit feyts. En virtut de la qual provisió fon feta la letra desús proveyda en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, als honrats los justícia [e] jurats de la vila de Gandia e a cascun d’els, saluts e honor. Lo discret en Jacme Vidal, notari, procurador del noble don Huguo de Cardona, comparent danant nós, ha en scrits proposat que per part del dit noble don Huguo, sots calendari de VIII de març proppassat, any present, per scrit fon proposada davant nós una scriptura de ferma de dret per lo dret e possesió o quasi que havia lo dit noble per rahó de les possesions que tenien axí lo dit noble com los habitadors dels lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, que·s aferma ésser del dit noble, la qual ferma fon per nós reebuda e en virtut de aquella per nós fon proveyt a vosaltres ésser manat que no inquietàsets, molestàssets ne menys proceyssets en res que fos en exsecució que fos contra los habitadors dels dits lochs, ni féssets res que fos en prejuhí de les coses en la dita scriptura e ferma de dret contengudes sots pena de mil ﬂ orins, segons per actes de nostra cort apar. E com pendent lo pleyt no deu ésser feta novitat per vosaltres ni ésser premès [sic] que res sia proceyt ni enantat contra los habitadors dels dits lochs en prejuhí de la dita ferma de dret e cosses en aquella contengudes, e ara vosaltres, en gran menyspreu e en gran dan e evident prejuhí del dit noble don Huguo, no tement les dites penes, vosaltres havets tramès porters e saygs al loch de Beniopa, en lo qual no havets juredicció alguna, e havets fets diverses penyores dels béns dels vasals del dit noble don Huguo, les quals vós ne havets portades, ço que no podets fer com no y hajats juredicció alguna, segons desús és dit, e lo pigior és vós ne havets portat pres lo alamí del dit loch, lo qual tenets pres e ferat en la dita vila. Per ço, lo dit proposant, notiﬁcant-nos les coses desús dites, nos ha request que sobre les dites coses lo proveyssem de remey de justíca condecent, segons que totes les dites coses e altres en la dita scriptura són pus largament contengudes. E nós, vista la dita requesta e coses en aquella contengudes, havem provehit a vosaltres ésser scrit ut infra. Per tal, de part del molt alt senyor rey, vos dehim e manam, sots pena de dos mília ﬂorins d’or als cofres del dit senyor rey aplicadors si contrafaerets, que en alguna cosa no procehiscats o enantets en prejuhí de la dita ferma de dret feta per lo noble don Huguo de Cardona, ans si alguna cosa per vosaltres serà enantada o feta en virtut de la dita ferma de dret, aquella cesse decontinent [e] reduyscats al primer stament, e açò sots la dita pena. E açò per res no mudets, si la dita pena desigats evitar. Datum Valentie, XVIII novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXX quinto. Pallomar assessor.

Posthec vero die intitulata XXIª novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, Galceran de Luna, porter, retulit ell en lo dia de disapte proppasat haver presentada la desús dita letra als justícia, e jurats e síndich de la dita vila de Gandia, los quals personalment dixeren que farien ço que deguessen.

Consequenter vero die martis, intitulata XXIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, dicto nomine, que per scrit possà lo que·s segueyx:

Com lo dit propossant, en lo dit nom, haja fermat de dret en poder de vós, noble governador, e, pendent la ferma de dret, los justícia e jurats de la vila de Gandia hagen penyorats e marquats los vasals del principal del dit propossant, e encara hajen pres lo alamí de Beniopa, lo qual és vassall e de juredicció del dit noble don Huguo, e no haja derenclit ni casi[9] en la juredicció de la dita vila de Gandia ni haja contractat en aquella. E, per consegüent, no pot ésser detengut per aquells com la juredicció e la conoxença de aquell sia del dit noble, la qual cosa fer no han pogut, majorment com per la novitat feta per los dits ofﬁcials sia stat recoregut a vós per aquesta part, e havets manat ab pena de dos mília ﬂorins als dits justícia e jurats que decontinent restituyssen lo dit moro e penyores per aquells fetes e tot ço quant havien innovat tornassen al primer stament, la qual cosa no han volguda fer en gran menyspreu de vostres manaments. Per tal, lo dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, requer vós, dit molt noble governador, que li proveyscats decontinent de remey de justícia [e] que trametats a la dita vila de Gandia per haver a mans vostres lo dit alamí e penyores, proceynt encara rigorossament contra los justícia e jurats a exsecució dels dits dos mília ﬂorins de pena per la contínua inobediència de aquells, les quals penes aquesta part acusa als dits ofﬁcials de la dita vila de Gandia, com axí sia de justícia fahedor. Àls protesta que·l dit noble don Huguo, principal del dit propossant, puxa usar de tots sos remeys per la consumació de la justícia del dit son principal e juredicció de aquell, requirent de premissis carta pública.

E, proposada la damunt dita scriptura, lo dit noble governador remès provisió sobre aquella fahedora a son honorable assesor ordinari.

Et statim lo dit noble governador, de consell del honorable micer Gabriel de Palomar, doctor en leys, habitador de la ciutat de València, assesor ordinari de la sua cort, rebuda la dita acusació de la pena, si e en quant de fur e rahó era rebedora e no en pus, provey ésser intimat al ﬁsch. E, noresmenys, provehí ésser manat als dits justícia e jurats de Gandia, sots pena de tres mília ﬂ orins d’or, que tot ço e quant per ells serà enantat en prejuhí de la dita ferma de dret dins hun dia aprés que los serà manat tornen al primer stament, als quals provehí encara ésser manat que dins quatre dies, sots pena de cincents morabatins d’or, deliuren lo dit alamí de la presó o possen rahons per què fer no·n sien tenguts. En altra manera, serà-y proveyt a exsecució de la dita pena e àls segons serà provehidor.

En virtut de la qual provisió fon feta la letra del tenor següent:

De nós, en Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als honrats lo justícia [e] jurats de la vila de Gandia e a cascun d’els, saluts e honor. Denant nós personalment és comparegut lo discret en Jacme Vidal, notari, procurador del noble don Huguo de Cardona, e ha en scrits proposat com ell, en lo dit nom, havia fermat de dret en poder nostre e de nostra cort, e, pendent la dita ferma de dret, vosaltres, dits justícia [e] jurats, hajats penyorats e marcats los vasalls del prinicipal del dit proposant, e encara hajats pres lo alamí de Beniopa, lo qual és vasall e de juredicció del dit noble don Huguo, e no ha delinquit ni quasi en la juredicció de la dita vila de Gandia ni ha contractat en aquella, e, per consegüent, no pot ésser detengut per vosaltres com la juredicció e conoxença de aquella sia del dit noble, la qual cosa fer no hajats pogut, majorment com per la novitat feta per vosaltres sia stat recoregut per part del dit noble a nós e cort nostra, e vos hajam manat ab letra nostra, sots pena de dos mília ﬂorins, que decontinent restituíssets lo dit moro e penyores per vosaltres fetes, e tot ço e quant aguésseu innovat tornàseu al primer stament, la qual cosa no havets volgut fer en gran menyspreu de nostres manaments. Per ço e àls, lo dit en Jacme Vidal, ell dit nom, ha·ns request que sobre les dites coses li proveyssem de remey de justícia condecent, segons les dites coses e altres en la dita scriptura son largament contengudes. E nós, vistes les dites coses, hajam provehit a vosaltres ésser scrit ut infra. Per tal, instant e requirent lo dit en Jacme Vidal, dicto nomine, de part del dit senyor rey, vos dehim e manam, sots pena de tres mília ﬂorins d’or als cofres del dit senyor rey aplicadors si contrafarets, que tot ço e quant per vosaltres serà enantat en prejuhí de la dita ferma de dret dins hun dia aprés la present vos serà presentada, reduyscats al primer stament, manant-vos encara per la present, sots pena de cincents morabatins d’or aplicadors ut supra, que dins quatre dies contínuament contadors aprés presentació de la present a vosaltres fahedora deliurets lo dit alamí de la presó, o dins aquells hajats davant nós e cort nostra propossades rahons per què fer no u dejats. En altra manera, serà proceyt per nós, si requests ne serem, a exsecució de la dita pena e segons en altra manera serà proveydor. E açò no mudets si la dita pena cobejats evitar. Datum Valentie, XXII die novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº. Palomar assessor.

Postmodum vero die sabati, intitulata XXVIª novembris anno predicto a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, Galceran de Luna, porter, retulit que·ll en lo dia de dijous proppasat, e a instància e requisició del dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, havia presentada la dita letra als justícia [e] jurats de la dita vila de Gandia, los quals, personalment atrobats en la dita vila, dixeren que farien ço que deguessen fer per justícia.

Consequenter vero die intitulata XXVIª dicti mensis novembris anno predicto a Nativitate Domini MºCCCCºXXXVº, danant lo dit noble governador comparech en Jacme Vidal, notari, e posà per scrit lo que·s segueyx:

Les satisfacions volgudes fer per la part altra no poden obstar a la intenció de aquesta part, segons notòriament appar e és stat dejús dit e possat, et signanter per les coses següents:

E, primerament, diu e possa que no obsten lo primer e segon capítols de les dites satisfacions, per ço com en veritat està que les coses posssades desús per aquesta part se podien e devien rebre testimonis puis eren possades dins terme forídich, segons pot ésser vist per lo procés, majorment com lo ofﬁci del judge exhibere en veure la veritat quod facultas probationum verse augustada set amplianda. Enaxí lo sobreyment al·leguat no proceyx de justícia.

Ítem, diu que no obsten lo III e IIII capítols de les dites satisfacions, per ço com en veritat està que a la vila de Gandia no pertany ni ha pertangut dret algú de inpossar, rebre e haver dels vasals e habitadors dels dits lochs, ço és, lo Real [e] Benyopa, e senyaladament del loch de Benyopar,[10] sises, peytes e inpossicions e altres càrechs, com los habitadors dels dits lochs sien stats e de present sien en possesió o quasi de no paguar e contribuir en càrechs alguns ab la dita vila, ne en sises, ne en peytes ne altres, e axí és stat usat e praticat per tant temps que memòria de hòmens no és en contrari. E axí és ver.

Ítem, diu que en veritat està que los dits lochs són dins contribució general de la dita vila, emperò aquells no són de contribució ni·s pot seguir, són dins terme general de la dita vila, donchs són de contribució, car ja per premàtica del rey en Pere, que és ley, és declarat que los teratinents axí com són los habitadors dels dits lochs en quant han a contribuir. Emperò, per aquella dita premàtica se mostra que no són tenguts a contribuir en sises ni en peytes, sinó segons la forma de la dita premàtica, majorment com la gent de la vila de Gandia ne ofﬁcials de aquella no hajen ahüda ni han facultat de inpossar, exhigir ni haver les dites peytes per sises ni per inpossicions en prejuhí del dit noble don Hugo e vasals de aquell habitadors en los dits lochs. E de açò no ha privilegi ni dret algú que obligue ni puxa obliguar de factis alienis als principals del dit proposant. E axí és ver.

Ítem, diu que en veritat està que lo dit noble don Huguo e los vasalls e habitadors en los dits lochs són franchs e pertany dret de libertat del dits càrechs, peytes e sises e inpossicions, e aquells són stats e de present són o quasi de no paguar ni contribuir en la dita vila de Gandia, la qual no ha exhigit les dites sises e peytes e inpossicions en los dits lochs ni dels habitadors dels dits lochs, segons desús és stat dit. E hon se mostràs acte algú de exsecució, quod negatur, seria acte clam de scarny e fet per força e inpressació, lo qual no deuria ni poria dar dret de possesió ni prejudicaria al dit noble don Hugo ni vasalls de aquell. E axí és ver.

Ítem, diu que molt se maravella aquesta part de la part altra, qui·s vol sforçar a dir que lo dit noble don Hugo e los habitadors dels dits lochs són tenguts a paguar e contribuir en los dits càrechs, car deuria mostrar los títols de les obliguacions al·leguades si pertanguesen o pertanyen a la dita vila per contracte vel alias, la qual cosa no ha mostrada la dita universitat, attès que lo dit noble don Hugo és cavaller, lo qual ab llurs vasalls e habitadors dels dits lochs han contribuït e contribuexen ab lo braç militar e no ab vila alguna real, car solament són tenguts a paguar en murs e valls. E axí és ver.

Ítem, diu que, atentis predictis, se mostra en clar que lo dit noble don Huguo e vasalls de aquell no són tenguts contribuir ni paguar en los càrechs de la dita vila, axí com sises, inpossicions e peytes, car la dita vila per ses ordinacions e statuts no pot liguar sinó aquells que són sotmesos a ells en mer imperi e mixt imperi e tota civilitat, e no poden inpossar càrech algú en prejuhí del dit noble don Hugo de Cardona, qui és senyor dels dits lochs, ni dels habitadors de aquells com no sien sotmesos a la dita vila ni en civilitat ne en criminal e sien de altra juredició. E per ço és ver dir que·ls dits càrechs deuen ésser remoguts, e no deuen ésser inposats segons expressa determinació de fur e rahó e segons lo que desús és stat dit, igitur e per ço és stat satisfet a tot lo rahonament de la part altra.

Per què e àls apar manifestament la ferma de dret per aquesta part possada procehir de justícia, e les coses per aquesta possades haver fonament, e les coses e ferma de dret per la part altra possades no haver fonament ne afﬁcàcia alguna, ne proceyr per la manera que possades són ne àls e deuen ésser repel·lides. E lo dit noble don Huguo e vasalls e habitadors dels dits lochs deure ésser mantenguts e deffessos en llur dret e possesió e quasi de libertat, e pronunciant si e segons per lo dit proposant és stat dit, proposat e al·legat. E axí u requer ésser pronunciat e declarat, com axí sia per justícia fahedor.

A les quals rehons requer ésser respot [sic] medio iuramento, et cetera.

E com lo tenps statuït a produir testimonis per fur sia passat, e los testimonis hunc inde sien stats produyts e no reste àls sinó publicar aquells, per tal lo dit proposant, en los dits noms, requer que·ls dits testimonis hunc inde produyts e donats sien e vajen per publicats, salvu iure obicendi, et cetera, com axí sia de justícia fahedor, lexant lo present punt a coneguda.

Ulterius, diu que com per causa de les novitats fetes, lite pendente, per la vila de Gandia, sia stat recoregut a vós, molt noble governador, per lo dit noble e habitadors dels dits lochs, e per vós sia stat proveyt e manat als ofﬁcials de la dita vila de Gandia que restituyssen les penyores que, lite pendente, fetes havia en prejuhí de la ferma de dret per aquesta part possada, ans sian encoreguts en pena de IIIm ﬂorins, segons que per actes apar, majorment com en lo darrer manament ara darerament per vós fet no haver restituït les dites penyores. Per tal, requer que y trametau hun porter fahent-li comisió que haja a mans sues les dites penyores, o que tengua tants de béns de les cases dels ofﬁcials que basten a la quantitat de les dites penyores, requirent-vos, noresmenys, que per tuyció de les dites penes stimets los béns de los ofﬁcials de la dita vila e que proceyscats viguorossament contra aquells exsecutar les dites penes acusades e de present acusa [sic], com axí les dites coses sien de justícia fahedores.

E, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable assessor ordinari de la sua cort o al lochtinent de aquell.

E a poch instant dels dits dia e any damunt dits, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Gabriel de Palomar, assessor ordinari de la sua cort, rebuda la dita acusació de pena, si e en quant de fur e rahó és rebedora e no en pus, proveyx e mana ésser intimat al ﬁsch sobre la exsecució de les penes. Proveyx encara la part altra ésser sitada, a la qual sia feta asignació al quart dia a dir lo que volrà, manant encara a la dita part altra que dins los dits IIII dies respongua mijançant sagrament a les rahons, et cetera, e que dins lo dit temps digua e al·legue que testimonis no degen ésser publicats. En altra manera, serà y proveyt ço que serà de justícia.

Subsequenter vero die predicta, intitulata XXVIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo dit noble governador comparegueren los dits en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, de una part, e en March de Pina, notari, dicto nomine, de la part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fon ahut per lest e repetit ço que desús és stat hunc inde proposat.

De les quals coses lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, demanà còpia e trallat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorguat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer davant ell e cort sua, e al dit en March de Pina, notari, dicto nomine, a dir e possar per què les dites coses desús requestes e a coneguda lexades fer no·s degués, al quart dia, que serà digous primer de matí ans de cort partida e peremptori.

E lo dit noble governador dix que hi perseverava.

Postmodum vero die intitulata XXVIIIª novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, davant lo dit noble governador comparech lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, e possà per scrit lo que·s segueyx:

Per vós, molt noble governador, a instància, segons se diu, del dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, són stades proveydes o trameses dos letres als honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, la una de calendari de XVIII del present mes de novembre, e l’altra de XXII del dit mes de novembre any present MºCCCCXXXVº, en e per les quals a instància del dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, que us ha donat a entendre algunes coses, ab honor e reverència parlant, no procehints de veritat ne de justícia, havets manat als dits justícia e jurats, sots certes penes en les dites letres contengudes, que en alguna cosa no procehisquan en prejuhí de la ferma de dret per aquell, en lo dit nom, possada, e que tot ço e quant en prejuhí de la dita ferma haurien enantat restituesquen al primer stament dins hun dia aprés presentació de la darrera letra contínuament conptador, e dins quatre dies aprés presentació de la susdita letra contínuament conptadors hajen deliurat lo alamí de Beniopa, lo qual aferma lo dit en Jacme Vidal que seria stat pres per los dits justícia e jurats, o mostrades justes rahons per què fer no u dejan. En altra manera, procehireu, si request ne sereu, a exsecució de les dites penes, et cetera, segons que les dites coses en les dites letres són plenerament contengudes, a les quals aquesta part se reffer. Les quals dites letres si e en quant per aquelles hajau manat e entès manar als dits justícia e jurats alguna cosa que fos o sia prejudicial, contrària e dapnosa als drets, privilegis e libertats de la dita vila e a la dita vila pertanyents sobre les peytes e dret de peytar los habitadors de aquella e dins contribució de aquella, e encara los altres que dins són terme e contribució tenen terres e possesions, lo qual dret és stat per part de la dita vila deduyt en lo present procés, diu lo dit en March de Pina, en lo dit nom, que les dites letres, ut supra parlant, no proceexen de justícia, ans deuen ésser revocades e anul·lades. E per mostrar açò e, axí matex, per mostrar que la acusació de penes volguda fer per lo dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, ne res que per part de aquella sia stat possat ne request sots calendari maxime de XVIII e XXII e de XXVI del mes present, no proceyx de justícia e, ut supra parlant, posa ço que·s segueyx en totes aquelles mellors forma e manera e a tots aquells effectes que a la dita vila sia aproﬁ tables e pus expedients:

Car diu e possa, e si neguat serà provar entén, no sia stringuis, et cetera, que a la dita vila e als honorables justícia e jurats e ofﬁ cials de aquella ha pertangut e pertany dret, juredicció e facultat de inposar, cullir, rebre e exhigir peyta o peytes a de tots e qualsevol habitadors en la dita vila e en son terme e contribució per rahó dels terres, possesions e béns de aquelles, [e] encara los que no són habitadors per rahó de les teres, possesions e béns que dins la dita vila són e dins son terme e contribució tenen e han haüt, e han e els pertany e·ls à pertangut a la dita vila, justícia, jurats e ofﬁcials de aquella, dret, facultat, juredicció de conpel·lir e exsecutar los qui recusen paguar, e fer contra aquells totes conpulsions e destrenyiments jurisdiccionals e peremptoris, segons que ja per part de la dita vila és estat largament deduhit e possat en lo present procés. Encara ací iterum lo dit en March de Pina, en lo dit nom, ho vol haver possat e, repetint e possant ací de nou, tot ço e quant per part de la dita vila és stat desús possat e request en procés, axí com si ací fos de verbo ad verbum continuat e a efecte de fundar la ferma de dret dejús decontinent fahedora e repellint ex consequentia les dites letres e manaments en aquelles contengudes. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que ja la dita vila, justícia e jurats e altres ofﬁcials de aquella són stats per més de X, XX, XXX, XXXX e L anys e de tant de temps que suﬁ cient fundament de aquesta part, e són de present e eren en la enantació de les dites letres en possesió pasíﬁ ca vel quasi, ús e costum de tots los drets desús enumerats, e senyaladament de inpossar e cullir, exhigir e rebre peyta e peytes a dels dits habitadors e altres de les terres e possesions desús designats e recitats, e de exsecutar los qui recusen aquells paguar, e de fer contra aquells exsecucions e procehiments ab discusions e remeys peremptoris e jurisdiccionals per final consecució e paguaments de les dites peytes necessaris e requisits. E axí és ver e fama.

Ítem, diu ut supra que la dita vila, justícia e jurats de aquella, pendent lo pleyt e qüestió present, ans e aprés eren e són en possesió vel quasi, ús e costum de fer e·xercir tots los actes e coses en los precedents capítols recitats e recitades. E, per consegüent e àls, han pogut e poden e·ls és lícit e permès usar de aquella, pendente lite vel alias, cum lits [sic] pendentis vel alias non possint vel debeant possesione privari vel iustitia molestari de fur e rahó scrita.

Ítem, diu ut supra que si los dits justícia e jurats han fetes e manades fer algunes inpossicions de peyta, o per peyta inpossada han fetes algunes exaccions o exsecucions ha e de alguns vasalls del dit noble don Hugo, açò han fet e fer podien e poden usant dels drets de la dita vila e de llur possesió, ús e cotum, e nemini facint iniuriam qui utitur iure suo nec invocare dicitur qui utitur antiqua possesione. E ço és indubitat de justícia.

E no obsta ne proceyx, ut supra parlant, com se diu ex adverso en les dites scriptures, que los dits justícia e jurats hajen fetes aquestes coses en menyspreu e vilipendi de vostres manaments, segons se aferma ex adverso, cum car vostres manaments no prohibixen ne és versemblant ne crehedor que hajen volgut prohibir aquestes coses, car açò seria voler diﬁ nir e determenar lo negoci e dar sentència sobre ço que·s diu vinco verbo et sine examinatione negotii ésser qüestió entre les parts, ço que no és de creure ne vostres letres ho volen, cum sia contra disposició de justícia, ut supra parlant. Cum car açò poria perjudicar aquesta part en sos dret e possesió sens hoyr-la plenerament de justícia e ço que for ne justícia no permet, ans és de creure que vostres letres e manaments en aquelles contenguts, maxime axí generalment concebuts, se dejen entendre en tant com fer-se pot sens prejuhí de aquesta part e de sos drets, e en tant com conformar se poden a justícia cum debeant civiliter intelligi et refferi ad abiliam.

E no obsta, com se diu ex adverso, que aquestes coses serien contra la ferma de dret ex adverso possada e provisió a aquella per vós feta, cum car per la dita ferma de dret e per la provisió a aquella feta no és tolit, ne haveu entès toldre dret algú a aquesta part, ne atribuir dret a la part altra, cum car la dita ferma no és admetedora, ut fuit dictum superius in processu. E, per consegüent, no·s pot dir, ut supra parlant, que los dits justícia e jurats sien encoreguts en penes algunes ne aquelles les poden ésser acusades.

Ítem, diu ut supra, que los dits justícia e jurats cessen, ut supra parlant, tenir pres lo alamí del dit loch de Beniopa. E si encars que·l tinguessen o hajen tengut pres, açò seria stat e és per justa causa, ço és, per resistència e altres crims e causes per aquell comesses contra los ofﬁcials de la dita vila, als quals sobre açò pertany indubitadament la juredicció.

On, ex premissis et alias, se mostra en clar les dites letres e manaments en aquelles contenguts, e les acusacions de penes e altres coses per la part altra possades e requestes no proceyr ni haver fonament de justícia, e, ut supra parlant, et cum ex premissis et alias etiam se mostre lo dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, e los principals aserts de aquell perturben, molesten e inquieten, e se sforcen e cominen perturbar e inquietar la dita vila, justícia, jurats e ofﬁ cials de aquella en la possesió vel quasi, ús e costum dels drets desús speciﬁ cats, ço és, de peytar e exsecutar, et cetera, lo que no·s pot ne permetre de justícia, ans la dita vila e ofﬁcials de aquella deuen ésser mantenguts e deffesses en la dita possesió vel quasi, ús e costum e preservats de toda [sic] molèstia e inquietació, maxime fermant de dret sobre aquella, segons per justícia. Per tal e àls, lo dit en March de Pina, en lo dit nom, e a major cautela fermant [11] de dret en poder vostre e de vostra cort, sobre la dita possesió vel quasi, ús e costum a tota acció, clam o demanda que lo dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, e los principals aserts de aquell hajen o les pretenguen contra la dita vila e ofﬁcials de aquella, prometent fer dret e paguar la cosa jutdgada si·s convendrà a[12] totes ses clàusules necesàries e acostumades, donant-vos per major securetat suﬁcient caució e fermances los honorables en Jacme Gòmiz e en Jacme Pastor, vehins de Gandia, la qual ferma e fermança requer que li rebats e admetats, e, aquella rebuda, manets ab grans manaments penals e altres remeys precaris al dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, e als principals aserts de aquell que a la dita vila e ofﬁcials de aquella no perturben, molesten ni inquieten, perturbar, molestar ne inquietar ductem vel inductem facere vel permitere sobre la dita possesió vel quasi, ús e costum, ans de aquella possesió e costum los lexen e permetan. Et axí matex vós los lexeu e permetau usar pasíﬁcament e quieta, e en aquella los defenau e preserveu de tota molèstia e inquietació, com axí u dejau de justícia fahedor.

A les quals rahons e capítols requer per la part altra ésser respost medio iuramento secundum fori forma, et cetera.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts e letres fetes a universes e sengles ofﬁ cials in forma solita, e a produir aquells fora la present ciutat iniuncto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, los quals requer que li rebau per tota aquella mellor via e manera e per tots aquells auxilis e beneﬁ cis ordinaris et extraordinarie que fer se pugua, e que interim sobreseesquau en la publicació de testimonis ex adverso requesta, e aquella no forçau ne provesquau com fer no·s pugua de justícia, saltim tro que aquesta part haja produyt e donat tots aquells testimonis que produir e donar ultra alias in secus agendis. Protesta reverentment de nullitate in contrarium agendorum e generalment de tots los drets de sos principals, requirent-ne carta publica.

E, proposada la dita scriptura, lo dit noble governador remès la provisió sobre aquella fahedora, al honorable assessor ordinari de la sua cort o al lochtinent de aquell.

Testimonis foren presents a les dites coses los discrets en Johan Sala e n’Anthoni Martí, notaris.

E a poch instant dels dia e any damunt dits, lo dit noble governador, de consell del honorable micer Gabriel de Palomar, assesor ordinari de la sua cort, rebuda la dita ferma, si e en quant de fur és rebedora e no en pus, proveyx ésser rebuda ydònea caució, la qual rebuda, proveyx encara ésser manat al dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, e als principals de aquell que la dita vila de Gandia o ofﬁcials de aquella en nenguna manera perturben o inquieten en la possesió dels aquells [sic], la qual en les dites coses han sots pena de mil ﬂorins, salvant, emperò, rahons, si algunes ne han, proposadores dins deu dies e peremptoris comptadors aprés que·l temps que hi serà manat. Per la present, emperò, ferma de dret lo dit noble governador no atribuex e dóna meyns o més dret a la part ne a l’altra que abans les competia. Ítem, proveyx ésser manat al dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, que mijançant sagrament respongua a les rahons desús possades en la present ferma, sobre les quals proveyx encara que sien rebuts testimonis, manant a la part altra, et cetera, et per los testimonis rebedors proveyx sia feta comisió al notari qui reb los testimonis per la altra adversa part produyts o produydors. E, feta la dita provisió, encontinent foren interroguats los dits en Jacme Gòmiz e en Jacme Pastor, qui, presents eren, si [en lur propri nom fahien] la dita fermança e principal obligació de star a dret, fer dret e paguar la cosa judgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes e sengles quant a la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes, los quals dixeren e respongueren que hoc, e per aquella tots sos béns, mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien o seran, en poder del dit molt noble governador e del notari e scrivà de la sua cort, axí com a pública persona stipulant e rebent en nom, loch e veus de tots aquells qui és o serà interès de present o en sdevenidor, obligaven, renunciant quant a les dites coses al for, destret, juhi, exament e juredicció del dit noble governador e cort sua, e encara renunciaren al beneﬁci de partida acció, e a la nova e vella constitució, e al fur de València dient lo principal deure ésser convengut abans que la fermança, et etiam renunciaren a la ley Si convenerit Digesta de iuredictione omnium, e a tot altre fur, dret, ley ús, stil, costum, pràctica, constitució e consuetut contra les dites coses vinents.

Testimonis foren presents a les dites coses en Johan Sala e n’Anthoni Martí, notaris.

Et, actitatis predictis, lo dit noble governador manà fer la letra següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador en regne de València, al noble don Huguo de Cardona e als vasalls e habitadors dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipexcar e Benicanena o a son procurador, saluts e honor. Lo discret en March de Pina, procurador e síndich de la vila de Gandia, comparent danant nós, ha en scrits proposat que a instància vostra, segons se diu, són stades per nós proveydes certes letres, e per en Jacme Vidal, notari, procurador e síndich, letres trameses a la vila de Gandia, la una sots calendari del díhuit del present e jus [13] scrit mes, e l’altra a vint-e-dos dels dits mes e any dejús especiﬁcats, en e per les quals havem manat als justícia e jurats de la dita vila de Gandia, sots certes penes en les dites letres contengudes, que en alguna cosa no procehixquen en prejuhí de la ferma de dret per vós o vostre procurador o síndich davant nós possada, e tot ço e quant en prejuhí de la dita ferma de dret havíeu enantat restituexqueu al primer stament dins hun dia aprés presentació de la derrera letra contínuament conptador, e dins quatre dies aprés presentació de la propdita letra continuadament comptadors, hajeu deliurat lo alamí de Beniopa, lo qual ha afermat vostre procurador que seria stat pres per los dits justícia e jurats, o mostrades justes rahons [per] què fer no u dejeu. En altra manera, per nós serà proceyt, si resquests serem, a exsescució de les dites penes, segons en les dites letres és contengut, als quals nos refferim, si e en quant per aquelles havem manat e entès manar al dit justícia [e] jurats que alguna cosa que fos o sia prejudicial, contrària e dapnosa als drets, privilegis e libertats de la dita vila e a la dita vila pertanyents sobre les peytes e dret de peytar los habitadors de aquella e dins contribució de aquella, e encara los altres qui dins son terme e contribució tenen teres e possesions, lo qual dret és stat per part de la dita vila, segons devia deduyt en lo present procés. E com danant nós sia stat afermat que vosaltres vos sforçats perturbar, molestar, inquietar e cominar la dita vila, justícia, jurats e altres ofﬁcials de aquella en la possesió vel quasi, ús e costum dels drets desús speciﬁcats, ço és, de peytar e exsecutar la dita vila e ofﬁcials de aquella deuen ésser mantenguts e deffesses en la dita possesió vel quasi, ús e costum de aquella, e preservats de tota molèstia e inquietació, majorment fermant de dret sobre aquella. Per ço e àls, lo dit en March de Pina, notari, en lo dit nom e a major cautella, ha fermat de dret en poder nostre e de nostra cort sobre la dita possesió vel quasi, ús e costum a tota acció, clam, acusació o demanda que vós hajats o pretenguats haver contra la dita vila e ofﬁcials de aquella, e ha promès fer dret e paguar la cosa judguada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes e necesàries e acostumades, e donades de aquèn en poder nostre fermances, requirent-nos que les dites ferma de dret e fermances de dret li rebeéssem e admetéssem, e sobre aquella li proveyssem de remey de justícia condecent, segons que totes les dites coses e altres en la dita scriptura són pus largament contengudes. E nós, rebuda la dita ferma e fermances de dret, en tant com per fur e rahó és rebedora e no en pus, hajam proveyt a vós ésser scrit, segons que dejús direm. Per tal, de part del molt alt senyor rey vos dehim e manam que a la dita vila de Gandia o ofﬁcials de aquella en nenguna manera perturbets o inquietets en la possesió de aquelles la qual han en les dites coses, sots pena de mil ﬂorins. Salvant, emperò, rahons, si algunes ne havets, per què les dites coses fer no siau tenguts, aquelles posseu davant nós e cort nostra dins deu dies aprés presentació de la present a vosaltres fahedora contínuament conptadors e peremptoris, e açò per res no mudets sots la dita pena. Per la present, emperò, ferma de dret no atribuym o donam més ne menys dret a la una part ne a l’altra que ans de la present ferma de dret les pertenia o competia. Datum Valentie, XXVIII novembris annno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVIº. Palomar assessor.

Et ultra fon feta la comisió al dit en Francesch d’Eroles, notari, receptor dels testimonis en la present causa produyts e produydors en virtut de la provisió desús feta en la forma següent:

De nós, n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, al amat en Francesch d’Eroles, notari, salut e dilecció. Com la causa e qüestió de contràries fermes de dret que devant nós e cort nostra se mene entre la universitat de la vila de Gandia, de una part, e lo noble don Hugo de Cardona e los vasalls e habitadors dels lochs de Beniopa, lo Real, Benipexcar e Benicanena, de la part altra, per les causes e rahons en los processes de aquèn davant nós accitats contengudes, la part de la dita vila de Gandia per mils fundar sa intenció vulla e entena en diverses parts del dit regne testimonis produir e donar sobre una scriptura e capítols de aquella per lo discret en March de Pina, notari, síndich e procurador de la dita vila de Gandia, davant nós proposada sots calendari de XXVIIIª presentem et infrascriptorum mensis novembris anni a Nativitate Domini MiCCCCXXX quinti. Per tal, instant e requirent lo dit en March de Pina, notari, en lo dit nom, de part del molt alt senyor rey vos dehim e manam que, anant allà hon expedient serà per rebre los dits testimonis sobre les dites rahons e capítols de aquells, trallat dels quals ab les presents vos liuram interclús, tots e qualsevol testimonis que la part de la dita vila de Gandia donar e produir volrà rebats e segons se pertany interroguets diligentment e otrosí[14] les dits e depossicions de aquells redigits en scrits, e los testimonis que·s so seran an [sic] a depossar conpelliscats per tots remeys a fer de possar en vostre poder testimoni de veritat, car nós a vós, dit en Francesch d’Eroles, notari, en e sobre les dites coses desús dites totes e sengles ab incidents, dependents e emergents de aquelles e a aquelles annexes tot nostre loch, poder e veus ab les presents plenerament comanam. E enaprés dehim e manam a tots e sengles ofﬁcials e lochs de senyoria tenents dins lo dit regne constituïts e als lochtinents de aquells, sots pena de dohents ﬂorins d’or als cofres del senyor rey aplicadors si contrafaran, que a vós, dit en Francesch d’Eroles, notari, en e sobre les dites coses no facen o permetan ésser feyt enpediment e enbarch alguns, ans vos donen e presten tot consell, favor e ajuda tantes veguades quantes per vós requests e amonestats ne seran. Datum Valentie, XXVIII mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº. Palomar assessor.

Subsequenter autem die intitulata prima decembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, Johan Lòpiz, porter, retulit ell en lo dia de huy, de manament del noble governador e per provisió feta per aquell instant e requirent lo dit en March de Pina, notari, en lo dit nom, haver manat al dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, que fos present per veure jurar testimonis. En altra manera, los juraments de aquells serien rebuts, la sua absència no obstant. Lo qual, personalment atrobat, dix que no y entendia anar que [...] ho fahia.

Postmodum vero die intitulata XXIIª decembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, notari, dicto nomine, e possà per scrit lo que·s seguix:

Stant e preseverant en tot ço que desús per aquesta part és stat dit e possat, e per mostrar la bona justícia de aquesta part, e perquè les rahons e coses al·leguades per la part altra sots calendari de XXVIII del mes de novembre proppassat no passen sen satisfacció en Jacme Vidal, notari, possa les satisfacions següents:

Primerament, diu que tot ço que lo dit en Jacme Vidal ha dit e possat proceyx de justícia, e les penes acusades són stades comeses e poden e deuen ésser exsecutades per ço com, lite pendente, és stada feta novitat per la part altra en prejuhí de la ferma de dret e en gran menyspreu de vós, molt noble governador, cum, lite pendente, no podia ni devia ésser feta novitat, majorment no constite de possessione pretensa. E per ço, lo dit en Jacme Vidal, notari, en lo dit nom, posqué acusar les penes, les quals poden e deuen ésser exhigides, e axí u requer ésser pronunciat e declarat, com axí sia per justícia fahedor.

E no obsta ço que·s diu que als justícia, jurats e ofﬁcials de la dita vila de Gandia ha pertangut e pertany dret, juredicció e facultat de inpossar, exhigir peyta e peytes dels habitadors de la dita vila. Emperò, lla hon fer-ho pogués, no poria la dita vila inpossar peyta ni exhigir aquella del baró o cavaller, axí com és lo dit noble don Hugo e vasalls de aquell, encara que sien los lochs del noble don Hugo dins terme de la vila de Gandia, car los cavallers ni·ls vasalls de aquells per fur e privilegis no poden ésser forçats a paguar peyta, com ja paguen en sos càrechs del braç militrar, car seria dir que duplicii honere gravaretur, quod non est dicendum, cum que la vila no pot inpossar peyta sinó als súbdits e no a aquells qui són de altra juredicció, axí com són lo dit noble don Hugo e vasals d’aquell. E hon aquells fossen tenguts a peyta alguna, quod negatur, aquells tansolament serien tenguts per les dites possessions com a teratinents. E aquests dos punts són assats determenats per la sentència d’en Ramon Palou, vicecanceller del senyor rey, donada entre les universitats del regne e los cavallers, e·ncara per la pramàtica dels teratinents. E per ço és ver dir que poch aproﬁ ta a la que·s diu possessió e ferma de dret, com no haja la dita vila dret ni possesió de exhigir peytes algunes sinó tan solament dels súbdits de la vila, e jatsia los ofﬁcials de aquella, ab honor parlant, se han usurpat contra justícia, volent exsecutar lo que no devien, de què ha convengut aquesta part recórrer a vós, molt noble governador, com fos notori que la dita vila de Gandia ni ofﬁcials de aquella no han juredicció ni poden d’estrènyer los vasalls del dit noble don Hugo.

Ne obsta dir que de XXX e XXXX anys la dita vila e ofﬁcials de aquella sien stats en possessió o quasi de exhigir peyta del noble don Huguo ni dels vasalls d’aquell, com aquells de X, XX, XXX, XXXX, L e cent anys ençà sien stats franchs de totes peytes, e·ncara per tant temps del qual memòria de hòmens no és en contrari, segons desús és stat dit e·s [pot] veure per les depossicions dels testimonis desús dits. Per què és ver dir que peyta alguna no podia ser inpossada ni menys exhigida, e no és sinó voler fer tales [e] exaccions indebites als vasals del noble don Huguo, la qual cosa no·ls pot ni deu ésser permessa, ans tot ço que és stat enantat de fet deu ésser restituït al primer stament. E dir que les novitats que la vila e ofﬁcials de aquella han fets no serien fetes en menyspreu de vostres manaments, diu aquesta part que notòriament se mostra, majorment con los dits manaments proceyxquen de justícia e per fonaments notoris, car lo cavaller, baró ni vasalls d’aquell no sien tenguts paguar los càrechs de la vila de Gandia, ni la vila pot inpossar aquelles talles ni peytes, car no són súbdits, majorment sens convocar-los e contra forma de la dita sentència e pramàtica, e no sab aquesta part per qual dret és stat permès a la part altra fer les dites talles metent los noms de peytes, com sia contra dispositione de dret comú, e axí poch hi aproﬁ taria possessió al·leguada, jatsia no·s mostre com no seria sinó abús e força, segons per avant se mostrarà, e axí poch faria ço que·s al·legua quod nemini facit iniuriam, car ans fa manifesta injúria la dita vila voler usar de ço que no li pertany axí com ho ha fet, e per a aquesta part pogué fermar de dret per la inquietació e novitat que la vila ha feyta en prejuhí de la novitat que la vila feya al dit noble don Hugo e vassals d’aquell.

Ítem, no proceyx ço que·s diu que la dita vila podia pendre lo dit alamí del loch de Beniopa, car no era de for dels ofﬁcials de la vila ni era súbdit a aquella, e era lícit a aquell resisitir a aquells e a les indebites exaccions que los ofﬁ cials de la vila de Gandia fahien de ço que no les pertanya, jatsia que en veritat lo dit alamí no féu nenguna resistència per la qual pogués ésser pres per los superiors de aquell. E molt menys podia ésser pres per los ofﬁcials de la vila de Gandia qui no havien juredicció en aquell, e pot ésser dit que la resistència al·leguada és stada collor, la qual és veu descuberta.

Per què és ver dir que les coses per aquesta part possades procehexen de justícia, e les coses per la part altra al·leguades deuen ésser repel·lides, encara que la part altra de ferma de dret per collor les vulla sforçar. E per ço, de tot ço e quant per la part altra sia stat al·leguat e possat no pot ésser aguda rahó, ans deu ésser repel·lit e deu ésser pronunciat si e segons per esta part és estat demanat, no obstant res en contrari, com axí sia per justícia fahedor.

Ulterius diu lo dit en Jacme Vidal, en lo dit nom, per veure la veritat del present feyt que lo temps a produir testimonis per fur statuït sia passat e molt més, e los testimonis sien stats hinc inde produyts. Per tal, lo dit en Jacme Vidal, dicto nomine, requer que los testimonis hinc inde produyts sien e vajen per publicats e que sien en lo procés continuats, salvo iustitia, de com axí sia per justícia fahedor, lexant lo dit punt a justícia contenguda.

E, propossada la dita scriptura, lo dit noble governador provehí e manà la part altra ésser citada e, aquella en són dret hoyda, faria justícia.

Denique autem die intitulata XXIIII decembris anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, danant lo dit noble governador comparegueren los dits en Jacme Vidal, dicto nomine, de una part, e en March de Pina, notari, quo supranomine, de la part altra. Et ibidem, presents les dites parts, fon ahut per lest e repetit ço que desús és stat hinc inde darrerament propossat.

De les qual coses lo dit en March de Pina, notari, dicto nomine, demanà còpia e trallat, lo qual per lo dit noble governador li fon atorguat e manat donar e dia per aquell a les dites parts asignat a comparer danant ell e cort sua, e al dit en March de Pina, notari, dicto nomine, a dir e possar per què les dites coses requestes e a coneguda lexades fer no·s dejen al quart dia no feriat, que serà digous primervinent aprés festes de Nadal ans de cort partida e peremptori.

E lo dit en March de Pina dix que no y consentia en lo peremptori.

E lo dit noble governador dix que perseverava.

Denique vero die ioviis, intitulata quinta mensis ianuari anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVIº, denant lo dit noble governador comparech en March de Pina, dicto nomine, lo qual, absent la part altra, posà per scrit lo que·s segueyx:

Diu lo dit March de Pina, en lo dit nom, que los testimonis en la present causa produyts e donats no poden ne deuen ésser publicats, salvu tro a tant que lo dit en Jacme Vidal e principals de aquell hajen respost medio iuramento calumpnie et veritatis dicende, segons forma de fur, a totes les rahons e coses possades per aquesta part. E per ço, ante omnia, vos requer lo dit March de Pina, dicto nomine, que hajen respondre tots los sobredits singularment e discreta ja et sine in instructione, et cetera, a totes les rahons e capítols damunt dits, interim no publiqueu alguns testimonis aliquim desús, disentint e no consentint [...] agentis, protesta reverenter de nullitatis omnique in contrarium agendore e generalment de tots los drets de sos principals, requirent de premisis carta pública.

E, proposada la damunt dita scriptura, lo dit honorable lochtinent general de governador atorguà còpia a l’altra part de aquella, retenint-se a cort e deliberació sobre lo dit feyt.

Subsequenter vero die sabati, intitulata secunda mensis ianuari anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVIº, davant lo dit noble governador comparech lo dit en Jacme Vidal, dicto nomine, de una part, e lo dit en March de Pina, notari antedicto, de la part altra, instants e requirents lo acord desús retengut ésser lest e publicat.

E lo dit noble governador, presents les dites parts e instants aquelles, enantà a publicar lo damunt dit acort in modum qui sequitur:

Lo dit noble governador, vist e reconegut lo present feyt, haüt acort e deliberació sobre aquell ab lo honorable micer Rodrigo Falcó, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, manà al dit noble don Huguo de Cardona o a son legítim procurador que respongués a les rahons per la sua part adversa proposades, segons es request e ja desús proveyt. E, noresmenys, com lo temps per fur introduyt a donar testimonis sia passat a cascuna de les dites parts, per ço mana e ha los testimonis en la present causa produyts per cascuna de les dites parts per publicats, salvu dret de obecir. Emperò, no sia donada còpia a les dites parts tro sia respost segons és proveyt desús, los dits e deposicions dels quals testimonis són prout secuntur.

Testimonis produyts e donats en la vila de Gandia, terme e contribució de aquella per part del honrat e discret en Jacme Vidal, notari, procurador del egregi don Huguo de Cardona, senyor dels lochs del Real, Beniopa e Benipexquar, Benicanena e de la Alqueria d’En Foxet, e síndich e procurador dels dits lochs, alqueries, singulars e habitadors de aquells sobre una ferma de dret e capítols de aquella proposada davant lo noble n’Eximén Pérez de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador de regne de València, sots calendari de VIIIª mensis aprilis anno MºCCCCXXXVº contra la vila de Gandia e singulars habitadors de aquella, los dits e deposicions dels quals testimonis són prout secuntur.

Die martis XXV mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº.

Lo honorable en Guillem Abelló, ciutadà e habitador de la vila de Gandia, testimoni produyt e donat per part del noble don Huguo de Cardona e vasalls e habitadors dels lochs del noble don Huguo situats dins terme de la vila de Gandia, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, per la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interroguat depossà e féu son testimoni dictis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interroguat sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret abans lo primer capítol, com sobre aquell no fos en testimoni produyt ni per consegüent interroguat, lo qual li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre aquell e coses en aquell contengudes saber lo que·s segueyx, ço és, que en veritat està que·ll, dit testimoni, de deu anys ençà veu possseyr al dit noble don Huguo de Cardona los dits lochs com a cosa pròpria de aquell, e segons ha hoyt dir lo duch Vell, pare del duch ara darrerament mort, los jaquí en són últim testament al dit noble don Huguo, los quals lochs lo dit duch, avi del dit noble don Huguo, los havia comprats de mossèn Johan Gascó, los quals d’ell temps que·ll, testimoni, se recorda, jamés ha vist aquells dits lochs contribuir en alguns càrechs ab la dita vila de Gandia, ans ha vist que lo dit noble don Huguo ni los habitadors dels dits lochs, ço és, del Real, Beniopa e Benipexcar, exceptat lo senyor dels dits lochs, qui a parer d’ell, testimoni, contribuix en obra de murs e valls com los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova. E del temps que·l, dit testimoni, cap en lo regiment de la dita vila, que ha pus de XVIII anys, ha vist ésser de contribució e contribuir ab la dita vila e habitadors de aquella, mas los habitadors dels lochs de Beniopa, Real e Benipexcar no contribuexen ni han contribuït en càrechs de la dita vila, sinó axí com a terratinents per rahó de les possesions que possehexen dins lo terme e contribució de la dita vila, e per aquelles són taxats axí bé com los habitadors de la dita vila, ço és, que si als habitadors de la dita vila taxen a rahó de dos diners e mealla per liura, axí matex eren taxats los teratinents. És ver que de deu anys ençà ha hoyt dir als habitadors de la dita vila de Gandia que la meytat del loch de Benipexcar seria de contribució de la dita vila, e axí com habitadors de la dita vila los volien fer paguar e contribuir. Emperò, ell, testimoni, no sab que hajen contribuït en càrechs alguns ab la dita vila, com haja hoyt dir que del dit temps ençà ne són en qüestió. Emperò, no contribuexen.

Ítem, fon interroguat sobre lo IIIer capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix que segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁ cat desús, lo dit noble don Huguo ni los habitadors dels dits lochs del Real, Beniopa e Benipexcar no són tenguts contribuir en càrechs alguns de la dita vila, sinó com a terratinents e per aquelles teres que possehexen dins contribució de la dita vila són taxats. És ver que los senyors dels lochs qui són dins contribució de la dita vila són taxats e alibrats e aquells paguen per la vàlua dels dits lochs e no per los vasalls habitadors dels dits lochs qui són dins contribució de la dita vila. Interroguat com ho sap ell, dit testimoni, [dix] per ço com és procurador de la mitat del loch de Beniradà, la qual és de contribució de la dita vila, e ell com a procurador de la dita comunitat del dit loch ha paguat peyta e peytes, e algunes veguades és stat taxador de les dites peytes e thaches.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIIIt capítol de la dita ferma de dret. E dix que·ll, testimoni, ha lo dit noble don Huguo de Cardona per cavaller e noble hom, e los dits lochs segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir a hòmens antichs són cavalleries antigues, e del temps que ell, testimoni, no·s recorda ha vist aquelles contribuir e paguar en lo braç militar e no·ls ha vist, segons dit ha, contribuir ab la dita vila en càrechs alguns ne peytes.

Ítem, fo interrogat sobre lo Vèn capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fonch lest punt a punt e donat a entendre segons se pertany. E dix que del temps ençà que·ll, dit testimoni, se recorda, ha vist que los dits lochs del Real, Beniopa e Benipexcar són fora contribució de la dita vila, e paguen per les terres que possehexen dins terme e contribució de la dita vi-la, [e] los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova contribuexen en los càrechs de la dita vila axí com habitadors de la dita vila, e lo senyor dels dits lochs, que són de la contribució de la dita vila, per la vàlua de aquells. Interroguat com ho sap, e dix que per ço que·ll, testimoni, és stat taxador e ha cabut algunes veguades en les dites taxes, segons ha dit desús.

Ítem, fon interroguat sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix que és ver. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com no ha vist praticar lo contrari de les dites coses.

Ítem, fon interroguat sobre lo VII dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual davant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que dell temps que ell se recorda que cap en lo regiment de la dita vila, que ha pus de huyt anys, no ha vist que la dita vila inposse peytes als habitadors dels dits lochs, ni aumente aquelles, ni scriure los béns de aquells, ni sab que la dita vila haja juredicció, com no la·ls haja vista exercir en los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, ni vasalls ni senyor dels dits lochs. E creu, ell testimoni, que quant alguna diferència o qüestió és entre los dits lochs e la dita vila, que la conexença d’aquella seria del noble governador e no pas de la dita vila.

Ítem, fon interrogat sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁcat desús, la dita vila e ofﬁcials d’aquella tachen a la dita vila e teratinents per les teres que contribuexen dins contribució de la dita vila, e per aquella són penyorats e taxats, no feta diferència d’ells ab los de la dita vila per rahon de les dites penyores. És ver que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar no contribuexen ab la dita vila com ja contribuexquen en los llurs càrechs en lo braç militar, segons ja ha dit e testiﬁ cat desús.

Ítem, fon interroguat sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que ell, testimoni, no sab que la dita vila ni ofﬁcials d’aquella tinguen stimades ni thaxades les terres que són fora terme e contribució, exceptat les terres que són dins terme e contribució de la dita vila, e per aquelles són taxats, stimats e collibrats com a teratinets, e són taxats si e segons los habitadors de la dita vila e no en altra manera. E sab per ço com ell, dit testimoni, és stat procurador de la Almoyna e, en lo dit nom, hi ha cabut, e moltes altres veguades hi ha entervengut e paguat per aquells.

Ítem, fon interroguat sobre lo X capítol de la dita ferma, lo qual davant li fon lest e donat a entendre punt a punt segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que segons ha dit e testiﬁ cat desús los teratinents contribuexen en los càrechs e peytes de la dita vila, axí bé com los habitadors e teratinents de la dita vila, e per aquella són taxats e adlibrats.

Ítem, fon interroguat sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fon lest e donat a entendre punt a punt segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que u remetia a justícia.

Ítem, fon interroguat sobre lo XII capítol de la de dita ferma de dret, lo qual davant li fonch lest mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí u eren, que los habitadors dels dits lochs de Benyopa, lo Real, Benipexcar del dit noble don Huguo qui no han causats los dits càrechs no y deuen ésser tenguts, majorment com si la dita vila compra forment e altres provisions no y dóna als habitadors dels dits lochs.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fon lest e donat a entendre. E dix que axí u creu el, dit testimoni.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sap res com no y fos, bé ha hoyt dir que y fo en Torella.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, timore, inductione cum aliis circunstantiis ad predicta necessaris diligenter, et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit ipse teste quod potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum, et cetera.

Dicte die et anno.

L’onrat en Gonçalbo Díez, scrivà de ració del duch olim de Gandia, testimoni produyt e donat per part del dit en Jacme Vidal, en los dits noms, sobre la dita ferma de dret e capítols d’aquella, qui jurà a Déu e als sants quatre Evangelis d’aquell, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni dicte dia et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interroguat sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual denant li fonch lest punt a punt e donat a entendre singularment e discreta. E dix que en veritat està que lo dit duch vell jaquí los dits lochs al noble don Huguo de Cardona en son últim testament, segons hoy dir. E de deu anys ençà los hi veu posseyr com a cosa sua pròpria e per senyor dels dits lochs lo ha ell, dit testimoni, los quals dits lochs veu ell, dit testimoni, situats dins termes generals de la dita vila, com sien situats dins los mollons d’aquella. E del temps que·s recorda ha vist libres antichs cappatrons de la dita vila de xexanta anys ençà, en los quals ha vist totes les possesions que són dins la dita vila e contribució d’aquella thachades e librades. E axí matex ha vist del temps que·s recorda, que ha més de vint-e-cinch anys que ha cabut en regiment de la dita vila, que los habitadors dels lochs del dit noble don Huguo de Cardona, jatsia sien fora contribució, axí com són los lochs del Real, Beniopa e Benipexcar, aquells han contribuït en los càrechs, peytes e taxes de la dita vila axí com a teratinents per les teres e possesions que y posseyxen dins contribució de la dita vila. Interroguat com ho sap, e dix que per ço com ell, dit testimoni, ha cabut en algunes taches fetes per la dita vila com a procurador dels lochs de la Almoyna, los quals n’i ha alguns que són de contribució de la dita vila, altres qui no són de contribució de aquella. E axí matex sab les dites coses com sia stat col·lector de les dites peytes feytes per la dita vila, en les quals vehia contribuir los dits teratinents axí bé com los de la dita vila e en aquella forma eren tachats.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo tercer capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest punt a punt e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre aquell e coses en aquella contengudes res no saber, salvu ço que dit e testiﬁ cat havia desús en lo prop precedent capítol.

Ítem, fon interrogat sobre lo IIIIt capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre punt a punt, singularment e discreta segons se pertany. E dix que lo dit don Huguo de Cardona és noble, com sia ﬁll de compte e nét de duch e cavaller. E sab-ho per ço com el, dit testimoni, lo veu fer cavaller al dit duch vell e li ha vist portar daurat. E los dits lochs del temps que·s recorda ha hoyt dir que són stades e són cavalleries antigues, exceptat la meytat de Benipexcar que, segons ha hoyt dir, és de contribució de la dita vila, e axí matex los lochs d’Alcodar, l’Alqueria Nova e Benicanena són de contribució de la dita vila. Interroguat com ho sap, e dix que per com és stat siser de la dita vila e ha exhigit sises dels habitadors dels dits lochs, exceptat de Benipexcar. E jatsia hi haja hoyt dir que són de contribució de la dita vila, emperò may los ha vist contribuir com a hòmens de contribució sinó com realenchs e fora contribució.

Ítem, fon interrogat sobre [lo] V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que·ll, dit testimoni, del temps que·s recorda que contribueyx en lo regiment de la dita vila ha vist que la dita vila no pren peytes ni inpossicions dels habitadors dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar. Bé és ver que huy poden haver deu anys poch més o meyns que ha hoyt dir que la dita vila ha dret en la mitat de Benipexcar, e que los teratinents habitants en los dits lochs del dit noble don Huguo són peytants per les terres que possehexen dins la contribució de la dita vila egualment ab los habitadors de la dita vila per la valor de les terres que possehexen dins la contribució de la dita vila. Interrogat com ho sap, e dix que per com ell, dit testimoni, és stat siser e ha cabut algunes veguades en fer les dites peytes, segons dit e testiﬁcat ha desús.

Interrogat sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual davant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que la dita vila té privilegiis en los quals ha antiquo que la dita vila ha dret de inpossar peyta als habitadors strangers de la dita vila per les terres que possehexen dins contribució de la dita vila, ara sien vasals de cavallers, nobles ni barons, axí bé com als habitadors de la dita vila, si e segons ha dit e testiﬁ cat desús. Interroguat com ho sap, e dix que per ço com ell, dit testimoni, los ha vist legir essent en Consell algunes veguades.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest ut decet. E dix que ço que sabia en lo dit capítol ja ho havia dit e testiﬁ cat desús.

Ítem, fon interroguat sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que segons ell, dit testimoni, ha dit desús, la dita vila té thachades e librades en libres antinchs capatrons de la dita vila en los quals ha vist ell, dit testimoni, tachades e librades totes les terres e possesions que són dins terme e contribució de la dita vila, ara sien poseydes per hòmens strangers axí bé com per hòmens de la dita vila vehins, les quals coses, segons dit ha, fer e exercir a la dita vila pertany per privilegiis a la dita vila atorguats, lo qual ha vist ell, dit testimoni, legir.

Ítem, fon interroguat sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre. E dix que no y sabia àls sinó ço que dit e testiﬁcat havia desús en los precedents capítols.

Ítem, fon interroguat sobre [lo] XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre. E dix que àls no saber sobre lo dit capítol sinó ço que dit e testiﬁcat havia desús per part de la dita vila, a la qual depossició se refferia quant al dit capítol.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIIe capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut supra li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó quant a les dites taches són stades feytes, e·n aquelles ha vist los cavallers e procuradors de aquells per los lochs qui són dins terme de la dita vila, e aquells ﬁ ns a huy no han contradit en aquelles.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut supra li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre aquell àls no saber sinó ço que dit e testiﬁ cat havia desús.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que moltes e diverses veguades ha vist ell, dit testimoni, quant la dita vila e oﬁ cials de aquella volen fer tacha alguna, comunican e fan comunir[15] [sic] ab veu de crida pública los batles e procuradors dels senyors dels lochs situats dins terme e contribució de la dita vila, e no celebren lo Consell per les dites taches fahedores per lo dit Consell tro sus per los dits batles, procuradors o senyors dels dits lochs hi són. És ver que bé pot haver tres anys poch més o menys que·l honrat en Berthomeu Torella, en nom e axí com procurador e batle per lo noble don Huguo de Cardona, fonch en una tacha feta per la dita vila, en la qual contradigué e no asentí ans hi protestà. Interrogat com ho sab, e dix que com aprés poch feta la dita tacha hoy dir les dites coses a alguns de la dita vila, los noms dels quals no li recordan.

Ítem, fon interroguat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús. Sobre los subsegüents capítols no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, timore, favore, induc tione, subornatione, prece, precibus, corruptione cum aliis ad predicta nesesariis diligentur, et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum, et cetera.

Dicte die et anno.

En Vicent Burguera, perayre, vehí de la dita vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, en los dits noms, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, per la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament depossà e féu són testimoni predictis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interroguat sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat segons se pertany. E dix que segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir lo dit duch vell jaquí en són últim testament al dit noble don Huguo los dits lochs de Benyopa, lo Real, Benipescar, Benicanena e l’Alqueria Nova, los quals lochs són dins terme de la dita vila de Gandia com sien dins los mollons e térmens atermenats de la dita vila, e los dits lochs del Real, Beniopa e Benipexcar són fora contribució de la dita vila. Los altres lochs del dit noble sab ell, dit testimoni, que són de contribució de la dita vila, e sab-ho per ço com los habitadors de aquella ha vist contribuir axí com a hòmens de contribució o vehins de la dita vila. És ver que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexacar ni los habitadors de aquells del temps que·ll, dit testimoni, se recorda, que ha pus de XXIII anys, ha vist que no contribuexen en los càrechs o peytes de la dita vila sinó en obra de murs e valls. La mitat del loch de Benipexcar, segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir, és en qüestió e debat entre la dita vila e lo dit noble don Huguo, per ço com la dita vila pretén que la mitat del dit loch de Benipexcar és de contribució de la dita vila. És ver que los habitadors dels dits lochs de Beniopa, del Real e de Benipexcar ha vist ell, dit testimoni, peytar com a teratinents, e aquella peyta ha vist exhigir de aquells egualment ab los de la dita vila, exceptat de sis mesos ençà que li recorda són stats peytats los teratinents vasalls del dit noble don Huguo, habitants en los lochs de aquell fora contribució de la dita vila, qui són stats peytàs [sic], en la qual peyta o tacha no ha vist que hajen contribuït los habitadors de la dita vila.

Ítem, fon interroguat sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre ut decet segons se pertany. E dix que del temps ençà que·ll, dit testimoni, se recorda no ha vist que lo dit noble don Huguo ni los habitadors dels lochs mencionats en lo dit capítol contribuir en càrrechs de la dita vila, axí com són peytes e taches e altres drets, sinó de sis mesos ençà que ha vist que los vasalls del dit noble, habitants en los dits lochs, són stats peytats per les terres e possesions que possehexen dins contribució de la dita vila, e per aquelles són stats peytats. E segons ha hoyt dir ell, dit testimoni, la dita vila peyta als dits teratinents per ço com les terres que huy possehexen aquelles eren de vehins e habitadors de la dita vila, los quals eren obliguats als càrechs d’aquella, e aquelles dites teres, segons ha hoyt dir, la dita vila té en cappatrons de aquella thachades e librades. Interroguat a qui ho ha hoyt dir les dites coses, e dix que a molts de la dita vila, los noms dels quals no li recorden. Interroguat de temps, e dix que ja u ha dit desús. Interroguat de loch, e dix que en la dita vila.

Ítem, fon interroguat sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix àls no saber sinó que lo dit noble don Huguo de Cardona ell, dit testimoni, lo ha per noble e cavaller, [e] segons ha hoyt dir és ﬁll de compte e nét de duch, e per tal és agut e reputat, e per tal lo ha ell, dit testimoni.

Ítem, fon interrogat sobre lo Vèn capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ha hoyt dir e testiﬁ cat desús, la dita vila no ha facultat de inpossar, collir e exhigir peytes dels qui són fora contribució de la dita vila sinó per les terres que possehexen dins la contribució de la dita vila, e per la dita rahó presumeix ell, dit testimoni, que la dita vila pot peytar als vasalls del dit noble qui possehexen dins la contribució. E per la dita rahó ara pot haver sis mesos foren peytats los qui són vasalls del dit noble e altres per les terres que possehexen dins la dita contribució de la dita vila.

Ítem, fon interroguat sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre ut decet e segons se pertany. E dix que segons el, dit testimoni, ha dit desús la dita vila no ha vist ell, dit testimoni, que peyte als vasalls del dit noble sinó per les terres e possesions que tenen dins contribució de la dita vila, e àls no y sab.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent, com sobre aquell no fos en testimoni produyt ni per consegüent interroguat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que la dita vila e ofﬁcials de aquella no han taxat de sa recordança sinó aquesta veguada. Emperò, creuria ell, dit testimoni, que seria cosa consonant a rahó per ço com la dita tacha no és feta sinó en aquelles qui tenen terres dins contribució de la dita vila, e aquelles creuria ell, dit testimoni, que són obliguades als càrechs de la dita vila e per aquelles són stats taxats e no per terres que sien fora contribució de la dita vila.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo novèn capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre. E dix que no y sabia àls sinó ço que dit e testiﬁ cat ha desús.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sabia àls sinó ço que dit e testiﬁ cat ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual denant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó que la dita vila no ha vist ell, dit testimoni, peytar sinó aquesta veguada del temps que·s recorda, la qual peyta ha feyta per rahon de les possesions e terres que són dins contribució de la dita vila.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó que la dita vila no ha paguat negú en peyta sinó per ço que posseyx dins la contribució, e àls no y sab.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que la dita peyta fonch feyta per ço com la dita vila no bastava a paguar los càrechs de la dita vila.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testmoni, que no y sab àls sinó que veritat és en lo dit Consell hi fonch en Torella, e fonch ellet en hun dels dits taxadors, e no sab ell, dit testimoni, si y protestà hoc o no.

Ítem, fonch interrogat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produyt ni per consegüent interroguat.

Generaliter autem fuit interrogatus de parentella, odio, amore, timore, favore, inductione, subornatione, prece, precibus et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die mercurii intitulata XXVII aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº.

En Berenguer Franquet, ferrer, habitador de la vila de Gandia, testimoni produyt e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, en los dits noms, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella, lo qual jur·à Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa depossició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual jurament interroguat depossà e féu son testimoni dictis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interroguat sobre lo IIon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, los quals són situats dins los termes generals de la dita vila de Gandia. És ver que, segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir, la mitat del dit loch de Benipexcar seria de contribució, emperò may los ha vist contribuir com a hòmens de contribució ans com a hòmens de termes generals de la dita vila, ço és, que no són peytats ni contribuexen en càrechs alguns de la dita vila, ans ell, dit testimoni, ha vist lo dit noble e vasalls de aquell franchs de les dites peytes, sises e inpossicions, exceptat que lo dit noble pagua a obra de murs e valls de la dita vila de Gandia. Axí matex dix ell, dit testimoni, saber que los vasalls habitants en los dits lochs ha vist ell, dit testimoni, peytar per les terres e possesions que possehexen dins contribució de la dita vila, e per aquelles són peytats e contribuexen per sou e per lliura per ço que possehexen dins la contribució de la dita vila, ço és, que si los de la dita vila són peytats per lliura dos dinés axí matex són peytats los terratinents. E axí u ha vist ell, dit testimoni, praticar de més de XXX anys ençà. Emperò, no li recorda que jamés ves tant desmoderada peyta. E sab-ho per ço com ell, dit testimoni, és stat en los comptes per hoyr de aquells.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo tercer capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may los hi ha vist contribuir sinó segons ha dit desús e en hun carril que fon fet.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sab que lo dit noble don Huguo de Cardona és noble e cavaller e nét del duch de Gandia, e sab-ho per ço com sa mare era jermana del duch derrer e ﬁlla del jove. E si són los dits loch cavalleries antigues o no, dix ell, dit testimoni, que no y sab res.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo Vº capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no sab que la dita vila de Gandia haja agut de temps que·s recorda may facultat de inpossar, collir e exhigir peytes algunes sinó en la forma desús dita, ço és, dels teratinents.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab àls sinó que la dita vila ha augmentat alguns anys la dita peyta e altres disminuït, emperò no en tan gran quantitat com huy, e per rahon de aquelles peytes [ha] penyorat los vassals del dit noble don huguo de Cardona.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisè[16] capítol com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab àls sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab àls sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí u ha vist praticar del dit temps ençà, car recorda-li de Çalema, vehí de Penyopa [sic], que paguà peyta que era tercer posseydor.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant lo fon lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí u ha vist praticar.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may ho ha vist que lo dit noble ni vassalls de aquell paguassen en los censalls carreguats per la dita vila sinó en la forma desús dita, ço és, que són peytats per les terres que tenen o possehexen dins contribució de la dita vila.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, car la dita sterillidat axi u ha haüt lo dit noble en los vasalls de aquell, com la dita vila e per la dita rahó la dita peyta no·s poria justiﬁ car.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sabia res sobre lo dit capítol com no y fos e ignore les dites coses.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interroguat.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, favore, timore, subornatione, corruptione, prece, precibus, inductione et aliis circunstantiis ad predicta necessaris, et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus ipse testes quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit quod potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

N’Alfonso Díez, scuder, habitant ab mossèn Guillem Ramon Català, cavaller, habitant en la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, en los dits noms, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni dictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interrogat sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que per ço com lo duch vell, marquès de Villena, donà los dits lochs al dit noble don Huguo, los quals sab ell, dit testimoni, que aquell n’és senyor e per ço com los vasalls dihen a aquell senyor. E sab que los dits lochs són fora contribució de la dita vila de Gandia, e sab-ho per ço com ell, testimoni, és stat generaler de la sal, e sab que en lo general de la dita sal no contribuexen los que són de contribució de la dita vila. E recorda-li de quaranta anys ençà que·l, dit testimoni, s’és criat en la dita vila de Gandia, del qual temps ençà ha vist que los dits lochs e habitadors de aquells són stats franchs de totes peytes e quitis com may ho haja hoyt dir que aquell hi contribuyssen.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo III capítol de la dita scriptura ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix que del dit temps ençà que·ll, dit testimoni, se recorda, no ha vist que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar ni habitadors de aquells nunqua hi ha vist peytar ni contribuir en peyta alguna com solament sien teratinents, e per la dita rahó nunqua·ls ha vist peytar ni contribuir en càrechs alguns. És ver que, segons ha hoyt dir, que pochs dies són passats la dita vila de Gandia ha feyta una peyta, en la qual peyta ha hoyt dir que ne y ha feyt contribuir los teratinents e ha peytats aquells a rahó de nou dinés e als altres teratinents a rahó de tres malles per lliura.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que del dit temps ençà no ha vist ni hoyt dir que la dita vila ni ofﬁ cials de aquella hajen feytes les dites peytes, ni feyt paguar en aquelles als dits teratinents sinó de la jornada present, segons ha dit damunt.

Ítem, fon interroguat sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent com sobre aquell no fos en testimoni produyt ni per consegüent interroguat, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que àls no sab sobre lo dit capítol sinó que la civilitat ha vist posseyr al dit noble don Huguo e la criminal a la vila de Gandia e ofﬁcials del senyor rey de Navarra de aquell. E de poch temps ençà sab que lo dit noble ha juredicció en los dits lochs entre los seus civil e criminal; sinó per la dita rahó són de for del governador hoc ni no, dix que no y sab res. Bé sab que la dita vila ni ofﬁcials de aquella no han peytat ﬁns a huy als vasalls del dit noble ni augmentat les peytes algunes sinó segons ha dit damunt.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo huytè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que del dit temps ençà no ha vist que la dita vila ni ofﬁ cials de aquella hajen peytat sinó als habitadors de la dita vila e no als vasalls del dit noble. E appar a ell, dit testimoni, que sia rahonable cosa que cascú pach sos càrechs, car ja lo dit noble e vasalls de aquell paguen sos deutes e la dita vila los seus, e axí u ha vist ell, dit testimoni, praticar.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix el, dit testimoni, que no sab ni ha hoyt dir ﬁns a la present jornada que les teres dels dits vasalls sien stades extimades ni tachades.

Ítem, fon interroguat sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ha dit desús, nunqua ha vist peytar aquells ni contribuir en los dits càrechs, ans ha vist aquells ésser franchs.

Ítem, fon interroguat sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que u remet a justícia.

Ítem, fon interroguat sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí u creu que la dita vila deu paguar sos càrechs.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que creu que tots han haüt mal temps.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab res.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interroguat.

Ítem, fonch interroguat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, favore, subornatione, prece, precibus, inductione, coruptione et aliis circunsstantiis ad predicta necessaris, et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit ipse testes potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Abrafﬁm Albasta, moro, allamí vell del loch de Alfarraz,[17] terme de Gandia, testimoni produït per part del discret en Jacme Vidal, notari, en los dits noms, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual jurament interroguat depossà e féu son testimoni predictis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interrogat sobre lo IIon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que és ver que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels dits lochs de Benyopa, lo Real e Benipexcar, los quals són dins térmens generals de la dita vila de Gandia, e sab-ho per ço com lo duch de Gandia, segons hoy dir, comprà los dits lochs e, aprés mort de aquell, aquell los jaguí en son testament al dit noble don Huguo. E veu que los vasalls de aquell dihen e apel·len aquell senyor, e los quals sab que són fora contribució de la dita vila. E sab-ho per ço com no paguen sisa ne may los ne ha vista paguar, ne may ho ha vist ne hoyr del temps que·ll, dit testimoni, se recorda, que ha pus de setanta anys, que los dits lochs no paguen ne han paguat ni contribuït en càrechs de la dita vila, ni ha vist que la dita vila los haja vist compel·lir.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix que és veritat que lo dit noble don Huguo és noble hom, car sab que és nét del duch vell, e ha hoyt dir que és cavaller, e los dits lochs sab que són cavalleries antigues. E sab que los dits lochs ha vist posseyr a mossèn Ramon Gascó e aprés a mossèn Johan Gascó, e ha hoyt dir que paguen al braç dels cavallers.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que del temps ençà que ell, dit testimoni, se recorda no ha vist que los dits lochs hajen contribuït en los càrechs de la dita vila, ni han paguat, ni·ls ha vist paguar, ni contribuir, ni ha hoyt dir.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisèn com sobre aquel no fos en testimoni produyt ni per consegüent interroguat, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre singularment e discreta segons se pertany. E dix que en los lochs fora de contribució nunqua ha vist que ne y contribuesquen, ni creu ell, dit testimoni, que y sien obliguats, car si obliguats hi fossen, de setanta anys ençà que·s recorda, ho haguera vist peytar, e no u ha vist.

Ítem, fon interroguat sobre lo VIII capítol de la dita requesta, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó que la dita vila no sab que haja la dita facultat en los vasalls del dit noble don Huguo, ni pot ni ha vist peytar aquells, ni li recorda que may hajen contribuït. E veu porta rahó que no és rahó que los vasals del dit noble paguen los dinés que aquells no han manlevat ni són convertits en proﬁ t de lur senyor ni de llur.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fonch lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que may no u hoy dir que los dits vasalls del dit noble don Huguo hi sien tenguts ni possesions de aquells.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo dehèn capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret. E dix que no y sap res.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, que en los càrechs de la dita vila no y són tenguts los habitadors dels lochs del dit noble com sien fora contribució.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e punt a punt donat a entendre. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produït ni per consegüent interroguat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, favore, subornatione, coruptione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Azmet Benger, moro, vehí de Rafaçalna, alqueria del comenador de Montalban, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, procurador del dit noble don Huguo e vasalls de aquell, en e sobre una ferma de dret e capítols de aquella proposada per aquell sots calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, qui jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa depossició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interroguat el, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo present com sobre aquell no fos produït en testimoni ni per consegüent interrogat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que és ver que lo dit noble don Huguo és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, e sab que lo duch los comprà d’en Johan Gascó [e] lo dit duch vell los jaquí al dit noble don Huguo en son testament. E veu aquell de present posehir los dits lochs e los vasalls dihen a aquell senyor, los quals lochs són fora contribució de la dita vila. E recorda-li que bé pot haver quaranta anys poch més o menys del qual temps ençà no ha vist que los dits don Huguo, ni los vasalls de aquell ni en Johan Gascó, qui era senyor dels dits lochs, contribuïssen en càrechs alguns de la dita vila de Gandia, axí com fer peytes, sises o altres inpossicions, exceptat que paga murs e valls.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo tercer capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que nunqua ha vist que y paguassen, car recorda-li que lo jermà del dit testimoni tenia hun camp dins contribució de la dita vila e nunqua paguà peyta alguna en cas que fos teratinent. E enaprés, mort aquell, ell, dit testimoni, ha possehit lo dit camp e ha [a]quell, dit testimoni, treze anys, del qual temps ençà no ha vist que haja paguat peyta sinó una veguada que fon peytat a dos diners per lliura, e axí bé foren peytats los de la vila de Gandia. Si són stats peytats a tan grant peyta, creu que u faria per ço que los teratinents hajen a vendre les teres, car recorda-li que pochs dies són pasats ell, dit testimoni, era en l’ort de Guillem de Balaguer [e] dehia: «Veus —a hon aquí stava allí—, si aquestes terres —mostrant-li certs troços de tera qui eran de moros de Beniopa, dihent-li— eren de hòmens de la vila, los splets romandrian en la vila, ço és, en los trapichs e no se n’irien al trapich de don Huguo». E lavors huy que lo dit en Guillem Balaguer dix a hum moro de Beniopa: «Aquesta tera vendrà bé al ort de mossèn Galceran de Vich». E lo dit moro dix que no la y vendria són senyor. Qualsque huyt jorns veu que la dita vila peytà als teratinents a rahó de nou diners, e creu que per rahó que los dits moros hajen a vendre les dites terres. E no sab que hajen peytats sinó als forasters.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que és ver. Interroguat com ho sab, e dix que per ço com tots los lochs de les cavalleries no paguen ni contribuexen sinó en lo braç dels cavallers, car ell, dit testimoni, ha vist ésser de sa recordança los dits lochs de cavallers e nobles hòmens.

Ítem, fon interrogat sobre lo cinquè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que may ho ha vist paguar sinó als teratinents, los hi paguan enguany e ara dos anys a rahó de diner per lliura.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisèn com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre los dit capítol e coses en aquell contengudes res no sabia, salvu ço que dit e testiﬁ cat havia desús.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no sabia, salvu ço que dit e testiﬁ cat havia desús.

Ítem, fon interrogat sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, que no y són tenguts com no y sien obliguats en los càrechs de la dita vila.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls ell, dit testimoni, sinó ço que dit e testiﬁcat ha desús. Açò ajustat que, aprés ell, dit testimoni, ha tengut la dita tera qui és dins contribució, han manlevat diners, en la qual manleuta ha fermat ell, dit testimoni, e per consegüent creu ell, dit testimoni, que los teratinents, pux no hagen fermat en los dits caregaments, no y serian tenguts.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sinó ço que dit e testiﬁ cat ha desús.

Ítem, fon interrogat sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que rahonable cosa li par que en los caregaments que la dita vila e ofﬁcials de aquella han feyt, facen no contribuir los teratients puix no han fermat, car ja són obligats ells a paguar llurs drets e càrechs.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que en veritat està que la dita vila creuria ell, dit testimoni, que no pot justiﬁcar la peyta per lo dit mal temps, car axí matex se ha agut lo dit noble don Huguo e vasalls de aquell.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre aquell e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix que ja u ha dit desús.

Sobre lo altre capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentella, odio, amore, timore, favore, in ductione, subornatione, prece, precibus, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Audal·là Albasta, moro, vehí de Rafacenna e vasall del comenador de Muntalban, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, e sobre una ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni preditis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor de los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar de més de deu anys ençà poch més o meyns, e los quals veu ell, dit testimoni, posseyr al dit duch, e ans lo veu posseyr a mossèn Johan Gascó, los quals dits lochs sab bé ell, dit testimoni, que són fora contribució de la dita vila, e los dits lochs e senyor e vasalls del temps que·s recorda, que fa més de quaranta anys ençà, no paguen ni contribuexen ab càrechs alguns de la dita vila, ni paguen peytes, sises ni altres drets, exceptat murs e valls.

Ítem, fon interroguat sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que del dit temps ençà may veu ell, dit testimoni, que los dits lochs paguassen ni contribuyssen en càrechs alguns de la dita vila ni habitadors de aquella per terres que possehissen dins contribució de la dita vila sinó de dos anys ençà.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo quart capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que és ver, car ell, dit testimoni, ho ha vist exstimar al porter del braç dels cavallers.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may ha vist ni hoyt dir del temps que·s recorda que la dita vila ni ofﬁcials de aquella peytassen als habitadors dels dits lochs del dit don Huguo per les [terres] que possehexen, encars que possehexen terres dins contribució de la dita vila, sinó de quatre anys ençà que u ha hoyt dir a vasalls del dit noble don Huguo de Cardona.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisè com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab res.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix que·ll, dit testimoni, no y sab res, salvu que la dita vila ha careguat aprés mort del duch. Si en les peytes poden fer paguar los vasalls del dit noble don Huguo, hoc ni no dix ell, dit testimoni, que no y sab res.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danat li fon lest punt a punt e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab res.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest mot a mot e singularment e discreta segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquell e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre aquell e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab àls sobre lo dit capítol sinó que la dita vila e lochs de don Huguo tots agueren mal temps.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab àls sinó ço que dit e testiﬁ cat ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produyt ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, prece, precibus, inductione, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et [dixit] ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Azmet Gaffull, moro, vasall de Beniar,[18] testimoni produït e donat per part del honorable e discret en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interroguat sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual denant li fon lest e donant a entendre mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels dits lochs de Beniopa e Benipexcar e lo Real, los quals dits lochs lo dit duch vell, ço és, lo marquès de Villena, donà los dits lochs al dit don Huguo e jaquí aquells a aquell en son testament, los quals dits lochs sab ell, dit testimoni, que són fora contribució de la dita vila com sien termes generals de aquella. E sab-ho per ço com nunqua ha vist que los dits lochs hajen paguat neguns drets a la dita vila com se sia criat en lo dit loch del Real. E hoy dir al pare d’el, dit testimoni, qui era parent dels rahís, ço és, senyor dels dits lochs, lo qual del dit temps ençà és stat cavalleria antigua e del temps de la conquesta de la ciutat de València, e del dit temps ençà ha vist e hoyt dir que són franchs.

Interroguat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que en veritat està que del temps que·s recorda, que pot haver XXX anys, ha vist que los vasalls del dit noble don Huguo de Cardona per les terres que poxehixen e possesions dins termes generals de la dita vila de Gandia no són peytats ne paguen negun dret a la dita vila. És ver, emperò, que de poch temps ençà ha vist ell, dit testimoni, que los dits vasalls del dit noble don Huguo són stats peytats per teres e possesions que possehexen dins terme e contribució de la dita vila, e per aquells són stats peytats, ço és, a rahó de dos diners per lliura, axí [com] los de la vila, no feyta diferència de uns a altres. E sab-ho per ço com ho ha hoyt dir al pare d’el, dit testimoni, e a son oncle, lo qual té possesió dins la dita vila e contribució de aquella.

Ítem, fon interroguat sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que és ver que lo dit noble don Huguo és del braç de los cavallers, e cavaller e són cavalleries antigues. E sab-ho per com ho ha hoyt dir e per ço encara que dita ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, testimoni, que no sab que hajen dret algú los ofﬁcials de la dita vila sobre los habitadors dels dits lochs, ço és, lo Real, Beniopa e Benipexcar de peytar ni inpossar dret algú a aquells ans són frachs.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisè capítol com sobre aquell no fos en testimoni produït ne per consegüent interroguat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquell e cosses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre los VIIII, X, XI, XII, XIII e XIIII capítols, obmès lo subsegüent com sobre aquell no fon en testimoni produït ni per consegüent interroguat, los quals li foren lests mot a mot e donats a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquells e coses en aquells contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat de loch, temps e presents, e dix ell, dit testimoni, que ja u havia dit desús.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, subornatione, prece, precibus, inductione, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die ioviis, XXVIIIª mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº.

L’onrat en Francesch Guda, specier, vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, procurador del noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis, lo qual jurà als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni iamdictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s seguix, ço és, que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real [e] Benipexcar e·ls hi veu posseyr de grant temps ençà, e creu ell, dit testimoni, que si liurà[19] la possesió mossèn Guillem de Vich, presentor o com a lochtinent de procurador per lo senyor rey. E acorda-li que ja enans que lo dit noble fos senyor dels dits lochs, ço és, de vint-e-quatre anys ençà que ell, dit testimoni, està en la dita vila de Gandia, no ha vist que los dits lochs sien stats peytats ni contribuexen en drets alguns ab la dita vila, exceptat lo noble don Huguo com a senyor dels dits lochs que ha contribuït en obra de murs e valls, vedalés e guardians, metge e salari de reloge.

Ítem, fon interrogat sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol ja hi havia dit e testiﬁcat desús, ço és, que no creu que la dita vila haja facultat de peytar los vasalls del dit noble don Huguo ni habitadors dels dits lochs. Interrogat com ho sab, e dix ell, dit testimoni, que per ço com ell és stat justícia e jurat e mustaçaf de la dita vila de Gandia e no ha vist que tals càrechs se puxen inpossar ni s’agen inpossat.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que lo dit don Huguo és cavaller, e creu ell, dit testimoni, que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar són cavalleries. Interroguat com ho sab, e dix ell, dit testimoni, que per ço com los dits lochs són stats de mossèn Johan Gascó, qui era cavaller.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo Vº capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que creu que a la dita vila de Gandia no pertany dret algú de inpossar peytes e altres drets contra los habitadors dels lochs del dit noble don Huguo, ans ha vist lo dit testimoni praticar lo contrari.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisè com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que en veritat està que los lochs dels barons e vasalls de aquells qui han juredicció ab mer e mixt inperii, creu ell, dit testimoni, que sien de for e juredicció del noble governador del regne de València e no de for e juredicció de la dita vila de Gandia. E axí li acorda a ell, testimoni, que·l haja vist praticar, car acorda-li que ell, dit testimoni, com a[20] lochtinent de governador de regne de València manà enaprés a ell, dit testimoni, que lo y remetés, e axí u féu com la conexença pertangués a ell. Ni creu ell, dit testimoni que, puys la dita vila de Gandia ﬁns ací no haja vist que peyta, puxa fer a aquell dit baró o als vasals de aquell e meyns aumentar ni menys stimar, ni veu ell, dit testimoni, que y sien obliguats, ni ha vist que puxen fer talles ni inpossar altres sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que segons en lo dit capítol és contengut, creu ell, dit testimoni, que los de la dita vila de Gandia no han facultat de inpossar peytes algunes sinó en aquells qui són de contribució de la dita vila, e axí u ha vist praticar ell, dit testimoni, del dit temps que·s recorda.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que la dita vila de Gandia per rahon de les teres e possesions que són posseydes per hòmens vasalls del dit noble don Huguo encars que fossen de hòmens de la dita vila no poden ésser tachades ni peytades, car aprés que són stades de hòmens strangers, ço és, de hòmens vasalls del dit noble don Huguo, són stades caregades de grans quantitats sobre la dita vila, los quals càrechs eres incogitats, e, per consegüent, creu ell, dit testimoni, que no y serien tenguts los dits vasalls del dit noble don Huguo, e·ncars que fossen de hòmens de la dita vila no poden ésser tachades ni peytades. Mas aprés que són stades de hòmens strangers, ço és, de hòmens vasalls del dit noble don Huguo, són stades caregades de grans quantitats sobre la dita vila, los quals càrechs eres incogitats, e, per consegüent, creu ell, dit testimoni, que no y serien tenguts los dits vasalls del dit noble don Huguo als dits càrechs inpossats per la dita vila, ni may ha vist que aquells per los dits càrechs sien stats peytats que al dit testimoni recorde.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que, segons ell, dit testimoni, ha dit desús, ell, dit testimoni, no ha vist peytar los teratinents en peyta alguna que a ell, dit testimoni, li recorde.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que rahonable cosa li par que cascú deu paguar los càrechs que ha causats e no altri, com cascú haja prou de paguar solament los càrechs que ha causats. E axí u ha vist ell, dit testimoni, praticar.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo mal temps, contengut en lo dit capítol, axí bé se és estès al dit noble don Huguo e vasalls de aquell com a la dita vila de Gandia, e per consegüent creu ell, dit testimoni, que la dita peyta no seria justiﬁ cada.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁcat desús, creu que los dits noble don Huguo e vasalls de aquell són de for e juredicció del noble governador de regne de València. Si la dita convocació pot ésser stada feta, hoc ni no diu ell, dit testimoni, que no y sab res, ans ho remet a justícia. És ver que [en] la convocació del dit Consell e thacha ell, dit testimoni, hi fon present per lo noble don Pedro d’Íxer, e axí com a procurador seu hi fonch en Berthomeu Torella, lo qual veu ell, dit testimoni, e hoy com lo dit en Torella dix e protestà que no y consentia com la dita tacha no proceya ans ne volia consultar lo dit noble. E ell, dit testimoni, dix: «Scriviu que no y consent». Interrogat de loch, e dix ell, dit testimoni, que en la sala de Gandia a hon se celebra lo Consell de Gandia. Interrogat de presents, e dix que n’Anthoni de Gallach, lochtinent de justícia, en Guillem Balaguer, en Jacme Gòmiç, jurats, en Johan Cardona, scrivà dels jurats, e molts d’altres. Interrogat de temps, e dix que tres mesos poch més o menys.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus testes ipse quam partem mallet obtenere causam presentem, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

En Francesch Benítez, perayre, vehí de la vila d’Oliva, olim vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

Et primo, fon interrogat sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo primer com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és noble hom de casa real, e sab per ço com lo dit noble don Huguo és nét del duch de Gandia, que era nét del rey. E sab que lo dit noble don Huguo és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, car ell, dit testimoni, los hi veu posseyr, e com a senyor dels dits lochs és tengut, los quals dits lochs són dins térmens generals de la dita vila de Gandia, car lo dit terme de Gandia, segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir, plegua ﬁ ns a Palma, e la contribució de aquella plegua ﬁ ns a la alqueria d’En Foxet, e los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar són sota contribució de la dita vila. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com los dits lochs no paguen sisa e may li recorda a ell, dit testimoni, des que ell se reconex, que pot haver quaranta anys que contribuya en lo regiment de la dita vila de Gandia, no ha vista que la dita vila haja inpossat peyta o altre dret als habitadors dels dits lochs ni senyor ni vasalls de aquell. Emperò, és ver que bé pot haver sis anys poch més o menys que·ll, dit testimoni, essén jurat de la dita vila, en viguor de una sentència que fon trobada per en Bernat Oliver, la dita vila, ço és, ell, dit testimoni, en Francesch Verdeguer, n’Anthoni Pla e en Balaguer, com a surrogat de procurador, prengueren la possesió de la mitat del dit loch de Benipexcar e senyalaren certs alberchs dehint que aquells eren de contribució. Emperò may los hi veu contribuir.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que del temps ençà que·s recorda, que ha pus de XXXX anys, la dita vila del dit temps ençà no ha vist que haja peytat los vasalls del dit noble don Huguo ni possesions llurs en cas que possehexquen teres e possesions dins contribució de la dita vila. Bé és ver que bé pot haver hun mes poch més o menys que en Francesch Verdeguer dix a ell, dit testimoni: «Compare, ¿sabeu com la dita vila féu tachar als teratients de la dita vila, ço és, als vasalls del noble don Huguo, peyta e fer peytar aquells?». Interroguat de loch, e dix que en la plaça de Oliva. Interroguat de presents, e dix que no li recorda que y fos negú sinó ells abduys.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que veritat és que lo dit noble don Huguo és cavaller e del braç militar, e los dits lochs e vasalls de aquell són cavalleries antigues, e ha hoyt dir que quant han alguna necessitat paguen al dit braç dels cavallers, ço és, que·ls tachen e contribuexen ab ell. Interrogat a qui ha hoyt dir, e dix que a molts los noms dels quals no li recorden.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may del dit temps ençà que·s recorda no ha vist que hajen contribuït los dits vasalls del dit noble don Huguo encars que sien stats terratinents en peytes algunes pus no sian domiciliats en la dita vila ni contribució de aquella. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com és estat jurat de la dita vila de Gandia per hun tanth veguades e mustaçaf per altres tantes.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisèn com sobre aquell no fon en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may del dit temps ençà no ha vist que la dita vila de Gandia haja peytat vasalls de algun baró puys no sien domiciliats en la dita vila, si ya de hun any e mig ençà que·l dit testimoni és fora de la dita vila e no habita en aquella. E sab que lo baró és de for e juredicció del dit noble governador del regne de València segons ha hoyt dir, e dels vasalls dix ell, dit testimoni, que no y sab res.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que, segons ha dit e tesﬁcat desús, la dita vila del temps ençà que·s recorda no ha vist peytar los vasalls del noble don Huguo, si ja no u han fet des que ell, dit testimoni, no és vehí ni habitador de aquella.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que ço que sabia sobre lo dit capítol ja u havia dit e testiﬁ cat desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que de sa recordança ençà no ha vist que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar ni vasalls de aquells sien tenguts ni obliguats a paguar càrechs alguns per la dita vila encars que sien teratinents de aquell, e nunqua ha vist praticar lo contrari com los dits vasalls del dit noble don Huguo no sien obliguats en càrechs alguns de la dita vila.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que u remetia a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que creu que·lls vasalls del dit noble don Huguo no sien tenguts a paguar peyta alguna, car no seria cosa consonant a rahó ni rahonable que·lls habitadors e vasalls del dit noble don Huguo qui no habiten en la dita vila paguen en deutes que no hajen ells causats ni se te’n proﬁ t.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XII[21] capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que totstemps han hagut mal temps, axí la dita vila com los vassalls del dit noble don Huguo. Si per tot és insertat la dita peyta o no, dix ell, dit testimoni, que no y sab àls sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo quatorzè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre. E dix sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber salvu ço que ha dit e testiﬁcat desús, l’àls remet a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus, de parentela, odio, amore, timore, subornatione, coruptione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi, et cetera.

Die ioviis XXVIII mesis aprilis et anni iamdictorum.

Lo honorable e discret en Johan Morata, notari, ciutadà de València, olim vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, nominibus quibus supra, en e sobre la dita ferma de dret e capítol de aquell, lo qual jurà a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni die et anno iamdictis in modum qui sequitur:

E primo, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que·ll, dit testimoni, havia hoyt dir que·ls lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar del dit noble don Huguo de Cardona són franchs de tota contribució que haja de fer ni prestar a la dita vila de Gandia, bé Benicanena, l’Alqueria Nova e certa part de Benipexcar eren e solien ésser de contribució de la dita vila, e que en los dits lochs de la contribució la dita vila fahia contribuir a aquells segons los vehins de la contribució, e en los altres lochs fora la contribució la dita vila no hacostuma entrameter’s de fer contribuir en res. E que àls no y ha que al present li recorde sobre lo dit capítol ell, dit testimoni, sinó per hoyda dir, segons dit ha desús.

Interrogat a qui ho ha hoyt dir, e dix ell, dit testimoni, que a molts axí de la vila de Gandia com d’altres de la ciutat de València, et signanter no[22] ha vist ell, dit testimoni, fer honorablement als honorables micer Climent de Vilanova e micer Gabriel de Riusech de les dites coses o semblants paraules de aquells.

Ítem, fon interrogat com ho sab ell, dit testimoni, que lo dit loch de Benicanena, l’Alqueria Nova e certa part de Benipexcar solien ésser o eren de contribució de la dita vila. E dix que per ço com ell, dit testimoni, era e solia star vehí de Gandia, sinó de poc ençà que és vengut [a] star e habitar en València ab tota sa casada. Interrogat de loch, temps e presents, e dix ell, dit testimoni, que de bons dies fa que no li menbra al present de quant ençà; de loch, en Gandia e en València, e de presents que no li recorda.

Ítem, fon interroguat sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre ut decet. [E dix ell, testimoni,] saber sobre lo dit capítol lo que·s se gueyx, ço és, que és ver que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor e posseydor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e certa part de Benipexcar, e, segons dit ha del dit temps ençà que ell se recorda, són franchs de tota contribució de la dita vila de les teres qui són situades dins los térmens dels dits lochs, e que àls no y sab ell, dit testimoni, sobre lo dit capítol sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interrogat sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest de verbo ad verbum e donat a entendre segons que·s pertany. E dix que ço que ell, dit testimoni, sab sobre lo dit capítol ja u ha dit desús, però que si són tenguts o no de paguar o contribuir en càrechs alguns ab la dita vila, dix ell, dit testimoni, que u remetia als títols e cartes axí de la dita vila com del dit don Huguo de Cardona.

Ítem, fon interroguat sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre. E dix que és ver que lo dit noble don Huguo de Cardona és noble hom e singular en a present regne, e mas que·ls dits lochs de aquell se al·leguen e hajen acostumat al·leguar-se dix ell, dit testimoni, que u ignora.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que si ha pertangut ne pertany a la dita vila de inpossar, collir, exhigir peytes, inpossicions e altres drets dels habitadors del dit loch, dix ell, dit testimoni, que no y sabia res sinó ço que dit ha desús.

Ítem, fon interrogat sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix ell, dit testimoni, que si és statuït per furs e privilegis que alguna vila o loch no pot inpossar peytes ni càrechs als barons ni als cavallers ni bras de aquells que u remet ell, dit testimoni, als dits furs e privilegis.

Ítem, fon interrogat sobre lo VII, VIII e VIIII dels dits capítols, los quals cascú per si singularment e discreta li foren lests e donats a entendre de verbo ad verbum segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sabia àls sobre los dits capítols e cascun de aquells sinó que ço que dit ha desús.

Ítem, fon interrogat sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre ut pertinet. E dix ell, dit testimoni, que si los béns dels dits habitadors del dit noble dels dits lochs eren tenguts ni obliguats ans que pervenguessen en domini e senyoria de aquells a paguar en los dits càrechs, dix ell, dit testimoni, que ho ignorava de quines possesions o béns ho diu lo dit capítol.

Ítem, fon interroguat sobre lo XI, XII, XIII e XIIII dels dits capítols de la dita ferma de dret, los quals axí matex cascú per si singularment e discreta li foren lests e donats a entendre segons se pertany de verbo ad verbum. E dix que·ll, dit testimoni, ignorava les coses en lo dit capítol contengudes com no y sàpia res sobre aquells.

Sobre lo XV e derrer dels dits capítols de la dita ferma de dret no fon produït ni donat ne per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus de parentela, odio, amore, timore, rancore, favore, coruptione, inductione, subornatione, prece, precibus, mala voluntate et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et ad omnia predicta, idem testes, dixit non.

Ítem, fon interrogat qual part amava més que obtingués la present causa, e ell, dit testimoni, dix que la que mellor dret e justícia haja.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die veneris, intitulata XXVIIII mensis aprilis et anni iamdictorum.

Lo honorable mossèn Johan Roqua, cavaller, habitador de la ciutat de València, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, antedicto nomine, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella, lo qual jurà a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, de la sua mà dreta corporalment toquats, dit veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà. E depossà e féu son testimoni dicte die et anno iamdictis in civitatis Valentie ut ecce.

E primo, fon interrogat sobre lo primer capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que tant com toqua a la peyta real que bé creu ell, dit testimoni, que los dits moros, vasalls del dit noble don Huguo de Cardona, han pagat e costumat pagar en les peytes reals, axí com murs e valls e semblants coses, mes que·ll, dit testimoni, haja vist paguar peyta bienal e altres càrechs semblants per àls que tinguessen los dits vasalls del dit noble don Huguo de Cardona dins la contribució de la dita vila de Gandia, ni que u haja vist usar e praticar ne ésser-ne la dita vila en possesió o quasi, de inpossar, exhigir ne venar [sic], l’àls dix ell, dit testimoni, que u ignorava com no·l vaja el cor que·l haja vist.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual de verbo ad verbum li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix que·ll, dit testimoni, ja u ha dit desús que los dits vasalls del dit noble don Hugo de Cardona en les dites peytes reals han acostumat de pagar, mes que may los ha vist contribuir, com dit ha, en peytes ni col·lectes algunes, ans de tota sa recordança ell, dit testimoni, los ha vist franchs de tota contribució. E no creu ell, dit testimoni, que àls hi haja en contrari ne que ho haja hoyt dir sinó ara despuys que és la present qüestió que ho han mès en veu.

Ítem, fon interrogat sobre lo III dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix ell, dit testimoni, que assí matex ço que y sabia sobre lo dit capítol ja u havia dit desús, que la peyta real han paguada e acostumada pagar los dits moros vasalls del dit noble don Huguo de Cardona, e que dels altres càrechs totstemps los ha vist franchs. E que si los de la dita vila són en possesió de inpossar càrech algú als dits moros e vasalls del dit noble don Huguo o no, que u remetia ell, dit testimoni, a coneguda, car totstemps, segons dita ha desús, los ha vist franchs.

Ítem, fon interrogat sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest danant e donat a entendre segons se pertany. E dix que·ll, dit testimoni, bé u creuria que axí sia, com en lo dit capítol és contingut, que lo dit noble don Huguo de Cardona és cavaller, noble hom e singular baró del braç militar. Mes que los dits lochs e cascú de aquells sien cavalleries antigues e·s al·leguen e hajen acostumat al·legar de privilegis de cavalleries e del braç militar, e que com han a pagar càrechs alguns paguen per e de per si ab lo braç dels cavalers, dix que·l, dit testimoni, no u poria dir de cert e que per ço ho remetia als actes de aquèn fets.

Ítem, fon interrogat sobre lo V capítol dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix que·ll, dit testimoni, ço que sabia en e sobre lo dit capítol ja u havia dit desús, e que àls no y sabia.

Ítem, fon interroguat sobre lo VI capítol dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre de verbo ad verbum prout decet. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, que per furs [e] privilegis del present regne és statuït e ordenat que alguna universitat, vila o loch no pot inpossar peytes ni càrechs alguns als barons ni als cavallers ni als béns de aquells, ni en los béns de aquells e possesions dels vasalls de aquells, encara que los dits lochs en los quals habiten sien dins terme general aut alias, però que no u poria dir certerament e que per ço ho remetia ell, dit testimoni, a coneguda e als dits furs e privilegis.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo setè dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que si la dita vila pot inpossar ni aumentar als vasalls del baró o cavaller, ni sobre los béns o possesions de aquell les dites peytes, que u ignora. Mes ell, dit testimoni, creuria que no a aquells que són fora contribució de les dites ciutats, viles e lochs.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII e VIIII dels dits capítols de les dites rahons de ferma de dret, los quals cascú per si singularment e discreta li foren lests e donats a entendre segons que·s pertany. E dix que ço que·ll, dit testimoni, sabia sobre lo dit capítol ja u ha dit desús, e que àls no y sabia que al present li recordàs.

Ítem, fon interrogat sobre lo X dels dits capítols de les dites rahons de ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix que·ll, dit testimoni, ignora les coses en lo dit capítol contengudes com no les haja vistes usar ni praticar.

Ítem, fon interroguat sobre lo XI dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix que·ll, dit testimoni, ignorava les coses en lo dit capítol contengudes com no y sàpia res sobre aquelles.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIIèn capítol dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix que·ll, dit testimoni, creuria que·s de rahó e de justícia que si la dita vila ha causat càrechs alguns, que deu ésser inputat o comprat a aquella e als habitants en aquella, e no u deuen demanar als qui no·n han hagut proﬁ t ni utilidat.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que a ell li sembla que la dita inpossició dels dits càrechs e peytes no·s pot justiﬁ car per la sterilidat de fruyts e mal temps, car aytanbé matex se’n han agut los moros e habitadors dels dits lochs de les dites sterilitats, que los de la vila de Gandia no lis socorrien ni ajudaven en res. E axí u creu ell, dit testimoni, que sia.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIIII dels dits capítols de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que si lo justícia, jurats e Consell de la dita vila han convocats los dit noble don Huguo de Cardona, senyor dels dits lochs, e los senyors de les dites possesions, que tal convocació seria de poch effecte, attès que aquells dits justícia, jurats e Consell no eren judges competents del dit don Huguo de Cardona ni dels vasalls de aquell, ni havien facultat ni poder de inpossar los dits càrechs als habitadors dels dits lochs que no eren de son for ni de sa juredicció, que allò ell, dit testimoni, ho remetia a coneguda e als actes com no y sabia àls sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes.

Sobre lo XV e derrer de los dits capítols de la dita ferma de dret no fon produït ni donat ne, per consegüent, interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus, de parentela, odio, amore, favore, subornatione, inductione, rancore, coruptione et mala voluntate et circumstanciis ad predicta necessariis. Et idem testis dixit ad omnia non.

Interrogatus quam partium predictarum mallet causam presentem obtenere, et idem testes dixit quod in iustitia potiorem.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die veneris, intitulata XXVIIII mensis aprilis dicti anni.

Lo honorable mossèn Francesch Martorell, cavaller, habitador de la vila de Gandia e senyor de la val de Xaló, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabia e interroguat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni dicte die et anno en la forma següent:

E primo, fon interrogat sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest danant e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat stà que lo dit noble don Huguo de Cardona és nét del egregi quondam duch de Gandia, e és senyor dels lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, situats dins térmens generals de la dita vila de Gandia. E que sab ell, dit testimoni, que per los dits lochs, stant procurador del dit noble don Huguo, los justícia [e] jurats de la dita vila de Gandia feren exsecució en certes bèsties dels vasals del dit noble don Huguo, e ell, dit testimoni, féu cobrar les bèsties que havien venudes e muntà la dita exsecució més de dos mília sous, los quals ell, dit testimoni, bistragué. E si la dita exsecució fon feta bé ne justa, que u remet a justícia. Mas bé sab que n’agué grant debat ab lo dit justícia e jurats de la dita vila, e féu son poder de empatchar la dita exsecució. E al cap que no podian inpossar les persones, que·s ver tant com toqua a les possesions. [E] creu ell, dit testimoni, que lo justícia e jurats poden inpossar peyta a les teres que són de la dita vila de Gandia e de contribució de aquella en lo temps que tachen generalment. E àls no y sab.

Ítem, fon interrogat el, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que les coses contengudes en lo dit capítol remetia a dret e a justícia com semblants debats se sien declarats en temps passat. E àls no y sab.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que és veritat que lo dit noble don Huguo és cavaller, noble hom e hom singular del braç militar. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com és ﬁll de comte de Cardona e el féu cavaller son avi, lo duch de Gandia, e sab que lo loch del Real, Beniopa e part de Benipexcar són cavalleries antigues e han acostumat al·legar-se de privilegi e del braç militar.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre. E dix ell, dit testimoni, que no creu que los ofﬁ cials de la dita vila hajen facultat de inpossar, collir ni exhigir inpossicions als habitadors dels dits lochs, peytes si en alguns casos segons les hés permès en aquelles terres e possesions que possehexen de contribució. E àls no y sab.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo setèn capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisèn com no fos en testimoni produyt ni per consegüent interrogat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no és ver que la dita vila haja facultat de inpossar ni de aumentar les peytes, ni inpossar als vassalls dels barons e cavallers ni béns de aquells salvu en aquells qui són de contribució, e en los altres que no són de contribució e són en terme de la dita vila en certs casos han a contribuir ab la dita vila. E àls no y sab.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest danant e donat a entendre segons se pertany. E dix que ço que sabia en e sobre lo dit capítol dix que ja u havia dit desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que u remet a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que si los habitadors dels dits lochs de Beniopa, Benipexcar e lo Real són obliguats ells ni llurs béns als càrechs de la dita vila que u remet a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que ço que sab sobre lo dit capítol ja u havia dit e testiﬁ cat desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que creu que los càrechs causats per los habitadors de la dita vila de Gandia que n’i ha de tals que no y són tenguts los habitadors dels dits lochs e altres que y són tenguts. Interrogat quals són los que y són tenguts, que no u sab quals són qui són tenguts a la dita vila a paguar com no y fos ni stigués en aquells temps en la dita vila de Gandia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no y sab pus sobre lo dit capítol sinó ço que dit e testiﬁ cat havia desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que ço que sabia sobre lo dit capítol ja u havia dit e testiﬁ cat desús.

Interrogat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus testes ipse de parentela, odio, amore, timore, favore, inductione, subornatione, coruptione, precibus et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus ipse testes quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Mahomat Zoroqua, moro, vehí de Beniopa, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de VIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno ut ecce.

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, saber sobre aquell lo que·s segeyx, ço és, que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, los quals sab que són dins térmens generals de la dita vila de Gandia. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com los dits lochs són franchs de sisa e de tot altre dret, e per ço com lo senyor duch lo vell los jaquí al dit noble don Huguo en son testament. E del temps que ell, dit testimoni, se recorda, que pot haver cinquanta anys poch més o menys, ell, dit testimoni, ni ha paguat ni vist paguar als habitadors dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, ans totstemps són stats franchs, quitis e inmunes de sisa e de tot altre dret. És ver que de deu anys ençà recorda a ell, dit testimoni, que los habitadors dels dits lochs per les terres que possehixen dins contribució de la dita dita vila de Gandia són peytats axí bé com los de la dita vila, ço és, que si aquells paguen dos diners per lliura axí matex paguen e contribuyxen ell, dit testimoni, e tots los altres dels dits lochs teratinets dins contribució de la dita vila. E axí u ha vist praticar per tot lo dit temps.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que del temps que·s recorda, que pot haver cinquanta any e pus, ha vist totstemps que la dita vila no ha peytat als habitadors dels dits lochs, ans aquells són stats totstemps franchs de les dites peytes, exceptat, segons dit ha, que los dits habitadors dels dits lochs qui tenen teres dins contribució de la dita vila per aquelles són peytats e per aquelles paguen los habitadors de la dita vila.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que lo dit noble don Huguo és noble hom e cavaller e del braç militar. E sab-ho per ço com lo dit noble don Huguo és nét del senyor duch vell e ﬁll de compte e jermà de compte, e ha hoyt dir que és cavaller e és del braç militar, e los dits lochs de Beniopa, lo Real [e] Benipexcar són e se al·leguen del privilegi de les dites cavalleries. E sab-ho per ço com ell, dit testimoni, ne ha paguat moltes veguades sa part, car lo dit loch de Beniopa pagua al dit braç ben vint ﬂ orins.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí com dit ha desús los dits lochs e habitadors de aquells ell, dit testimoni, no ha vist pagar, ans los ha vist franchs de totes peytes, exceptat que los habitadors dels dits lochs són peytats axí bé com los habitants de la dita vila de Gandia, ço és, que si aquells són peyats dos diners per lliura, axí bé són peyats los teratinents. E en aquesta forma e manera ho ha vist praticar.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest, obmès lo sisè com sobre aquell no fos produït ni per consegüent interrogat, e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que del temps que·s recorda no ha vist que la dita vila haja aumentat les dites peytes. Bé és ver que lo primer any que ell, dit testimoni, fon peytat veu que la dita vila peytà a rahó de IIII diners per liura, e aprés ne ha paguat a dos diners e a rahó de mealla, diminuint e a veguades aumentant, e ja és stat que són stats de huit anys que no són stats peytats. Emperò, enaprés ho paguaren en una peyta. E és ver que la juredicció dels habitadors dels dits lochs pertany al governador. E axí u ha vist praticar.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre aquell saber lo que es segueix, ço és, que creu ell, dit testimoni, que la dita vila de Gandia no ha facultat ni poder sinó en los habitadors de la dita vila com la conexença llur no pertangua sinó al governador, e creuria que no dejen ésser peytats per los diners que·ls no han caregats. Emperò, és ver que als teratinets ell, dit testimoni, los veu peytar e paguar e fer penyorar als ofﬁ cials de la dita vila de Gandia.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no sab que en les teres de realench tinguen taxades ni alibrades los ofﬁ cials de la dita vila de Gandia, ni aquelles sien obliguades a càrechs alguns de la dita vila com los hi haja vist contribuir. Bé és ver que les terres de contribució ha hoyt dir ell, dit testimoni, la dita vila té allibrades.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que la terra o possesió que·ll possehix dins terme e contribució de la dita vila ha posseyt gran temps e no és stada peytada ni obliguada a càrechs alguns de la dita vila ben de huyt anys. E és ver que aprés ell, dit testimoni, la té, la dita vila ha feyts molts caregaments, los quals ignorava ell, dit testimoni, ans que la compràs.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant ut decet li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix lo dit testimoni sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, que deguera fer puys la dita [vi]la per sos afers ha careguat alguns per lurs necessitats, [e] ell, dit testimoni, ni lo senyor dels dits loch no han agut proﬁt de aquells. Per consegüent, creuria ell, dit testimoni, que los habitadors dels dits lochs no deuen paguar aquells.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que axí u creu ell, dit testimoni, que no és justa la scusació de la dita vila que per rahó del mal temps ha haüt ha feyt la dita peyta, car tanbé se u han ahut los vasalls e habitadors dels dits loch e molt més.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e cosses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat de temps, loch e presents, e dix que ja u havia dit damunt.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produït ne per consegüent interroguat.

Generaliter autem fuit interrogatus testes ipse de parentela, odio, amore, timore, favore, inductione, subornatione, coruptione, prece, precibus et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Mahomat Çalema, moro, vehí de Beniopa, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis dictis anni millessimo CCCC quinto, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni dicits die et anno ut ecce.

Et primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo primer com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interroguat, lo qual fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que en veritat està que lo dit noble don Huguo és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar e, segons hoy dir ell, dit testimoni, lo duch de Gandia los comprà d’en Johan Gascó, e enaprés lo dit duch los donà e jaquí al dit noble don Huguo, e los quals lochs són fora contribució de la dita vila. E sab-ho per ço que del temps que·ll, dit testimoni, se recorda, que ha pus de L anys, ha vist los dits lochs ésser franchs de tota sisa e inpossició e nunqua han paguat, e los qui són de contribució paguassen sisa. E axí matex dix ell, dit testimoni, que may ha vist que los dits habitadors dels dits lochs hajen paguat peyta alguna per qualsevol tera que possehexquen dins terme de la dita vila e contribució de aquella, car recorda-li que·l, dit testimoni, possehex tera que és dins contribució de la dita vila, la qual era del avi d’ell, dit testimoni, e nunqua ne ha paguat sinó de XXXVI anys ençà, sinó despuix los dits lochs són de don Huguo són stats peytats per les possesions que tenen los vasalls de don Huguo dins contribució de la dita vila axí bé com los habitadors de la dita vila, ço és, que si aquells eres peytats a rahó de dos diners, axí matex los de la dita vila eren peytats.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que, segons dit ha desús, los habitadors vasalls del dit noble don Huguo nunqua són stats peytats per teres algunes que hajen posseyt dins terme general ni special de la dita vila, ans són stats franchs e quitis e inmunes de totes les dites peytes e inpossicions, exceptat de obra de murs e valls que pagua e paguava lo senyor, e no és de àls tengut, e encara no deu ni pot paguar sinó li mostren la obra qui fan, e axí ho hoy dir ell, dit testimoni, a son pare, que u veu praticar del temps d’en Guillem Gascó, sinó de poch temps ençà, segons dit ha, que los teratinets de la dita vila e vasalls del dit noble don Huguo que paguen per les terres e possesions que poxehixen dins contribució per aquelles són peytats axí bé com los de la dita vila de Gandia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo quart capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo dit don Huguo és noble e cavaller e del braç militar. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ell, dit testimoni, ne ha paguat algunes quantitats al dit braç, e per ço com és nét del duch de Gandia e ﬁl de comte e li ha vist portar creu e donar axí com a cavaller.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que may ha vist que la dita vila de Gandia haja peytat ni inpossat als habitadors dels dits lochs peyta alguna, ni inpossició ni altres drets en los habitadors dels dits lochs en los béns e termes que aquells posehixen en qualsevulla terme de la dita vila, exceptat, segons ha dita desús, que despuys que és senyor lo dit noble don Huguo de la dita tera los dits vassals són stats peytats per les terres que possehexen dins contribució axí com los habitadors de la dita vila per ço que possehexen.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo setèn capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisèn com sobre aquell no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que, segons dit ha dessús, de sa recordança no ha vist que la dita vila haja peytat los habitadors dels dits lochs, e per consegüent menys creu ell, dit testimoni, que·ls pot aumentar les dites peytes com sàpia que los vasalls del baró o cavaller sien de juredicció del governador e no dels ofﬁcials de la vila. E sab-ho per ço com nunqua ha vist que hajen que veure sobre ells, ans quant debat entre ells e la dita vila lo governador hi met les mans e y tramet ofﬁcials e notari, e danant ell van a pledejar, majorment que los deutes que la dita vila ha no són stats per interès de don Huguo careguats ans per llur plaher e per sos obs.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo huytè capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que, segons dit ha desús, la dita vila no ha facultat ni poder sinó en los habitadors de la dita vila, e creu que los dits vasalls dells dits lochs no deuen ésser exsecutats ne peytats per los càrechs que ells no han caregats. E axí u ha vist praticar.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no sab ni ha hoyt dir que les dites terres dels habitadors dels dits lochs sien stades tachades, ni per consegüent no creu ell, dit testimoni, que sien obligades als càrechs de la dita vila, majorment com no sien caregats per obs dels vasalls del dit noble los dits càrechs.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que ell té una possesió dins contribució de la dita vila de Gandia e ha stat per més de huyt anys que no ha paguat ne vist paguar peyta a algun els dits vasalls del dit noble don Huguo, ans són stats franchs, sinó de poch temps ençà. E creu ell, dit testimoni, que no y serien tenguts, e axí·s pratica entre ells, car moros vehins de Gandia tenen terres dins terme de don Huguo que no contribuexen ab aquells. E creu ell, dit testimoni, que és rahó.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que creu que la dita vila de Gandia no ha acció sinó en los habitadors de la dita vila e no en los vehins e vasalls del dit noble don Huguo qui són fora contribució, e la conoxença de aquells és del dit noble don Huguo.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que los càrechs causats per la dita vila no és rahonable que los vasalls habitadors dels dits lochs paguen aquells puys no n’an proﬁ t ni per obs de aquells.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII[23] capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que axí bé lo mal temps s’és stès als vasals del dit noble don Huguo com als habitadors de la dita vila de Gandia, perquè creu ell, dit testimoni, que la dita peyta no·s poria justiﬁ car per la dita rahó.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no y sab res com no y fos, salvu ço que dit e testiﬁ cat ha desús.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, favore, subornatione, prece, precibus, inductione, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Mahomat Boamir lo vell, moro, vehí de Beniopa, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXV, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, segons Çuna e Xara de moros, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual dit jurament depossà e féu son testimoni predictis die et anno en la forma següent:

Et primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo primer com sobre aquell no fos en testimoni produhit ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo marquès de Villena, avi del dit noble don Huguo de Cardona, comprà los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar d’en Johan Gascó, e aquells lo dit marquès donà al dit don Huguo. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com los hi veu possehir, e ell, dit testimoni, lo jurà per senyor, los quals lochs sab ell, dit testimoni, que són fora contribució de la dita vila de Gandia. E sab-ho per ço com del temps que era senyor dels dits lochs en Guillem Gascó, que pot haver de xexanta anys en pus, veu ell, dit testimoni, que ofﬁ cial negú de la dita vila de Gandia no podia entrar a fer penyores en los dits lochs de Beniopa, del Real e Benipexcar, ans si negun home fahia nengun cas, anant-se’n al Real o a Beniopa era deliure, que no·l podian pendre ofﬁcial de la dita vila, del qual temps ençà recorda a ell, dit testimoni, que la dita vila ni ofﬁcials de aquella no peytava ni acostumava peytar als habitadors dels dits lochs per qualsevulla terres que possehissen dins contribució de la dita vila e terme de aquella, exceptat de vint anys ençà que recorda a ell, dit testimoni, que tacharen als teratinents com als de la dita vila, ço és, a rahó de dos dinés per liura, e de aquí en avall, exceptat aquesta ara darerament feyta, que han peytat los teratinents e no han peytat als de la dita vila de Gandia. E més recorda que quant algun home se volés clamar, no y entrava sayg de la vila ni ofﬁcial negú, ans se venien a clamar al senyor e lo senyor ne fahia justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que de huytanta anys ençà que ell, dit testimoni, se recorda no sab que los habitadors dels dits lochs sien stats peytats encara que sien teratinents, exceptat de vuit anys ençà segons ha dit desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s seguyx, ço és, que en veritat està que lo dit noble don [Huguo] és noble, car és ﬁ ll de compte de Cardona e nét de duch de Gandia, e presumex que és cavaller. E sab que los dits lochs són cavalleries antigues, car los dits lochs eren del honorable mossèn Guillem Gascó e·naprés d’en Johan Gascó, los quals portaven creus vermelles als pits e daurat, e paguaven al braç dels cavallers, e de llavós ençà los ha vist contribuir ell, dit testimoni, ab lo braç dels cavallers.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que no ha vist jamés ell, dit testimoni, que los habitadors dels dits lochs hajen paguat en peyta alguna de la dita vila, sinó de vint anys ençà e hun any en temps de mossèn Johan Gascó.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo sisè com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s seguex, ço és, que ell, dit testimoni, no sab que a la dita vila li pertangua ni li haja vist paguar altra peyta ni peytes sinó ço que dit ha, e no les ha vistes augmentar les peytes sinó aquesta veguada ara darerament feyta per rahon de les inpossisions de contribució de la dita vila de Gandia, ans sab que la dita vila ni ofﬁcials de aquella no han ahut juredicció en les persones dels dits lochs, [e] no y ha haüt altre a veure sinó lo senyor dels dits lochs, e creuria que quant debat és entre la dita vila e los habitadors dels dits lochs e senyor la conoxença pertany al governador.

Ítem, fon interrogat sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que creu ell, dit testimoni, que la dita vila no ha facultat ni poder sinó en los habitadors de la dita vila, com la conexença llur no pertangua sinó al governador.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que no sab ni u ha hoyt dir que sien stades taxades, ni creu que sien obligades als càrechs de la dita vila com may no haja vist que ni contribuexquen sinó segons dit ha desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que del dit temps ençà no ha vist que·ls habitadors dels dits lochs sien stats peytats sinó en la forma dita e recitada per ell, dit testimoni, desús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquell e cosses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo dotzè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que rahonable cosa és que si la dita vila ha causat càrechs alguns, deu-se comptar als habitadors de la dita vila e no pas als habitadors dels dits lochs qui no han haüt proﬁ t algú.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que tothom ha haüt part del malguany encara pigor que no los de la dita vila, car han a comprar en la vila e han ahut a paguar sisa, que no·ls calguera si fos stat bon any, perquè creuria ell, dit testimoni, que no·s pot justiﬁ car la dita peyta.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquell e coses en aquell contengudes res no saber.

Interrogat ell, dit testimoni, de loch, temps e presents, e dix ell, dit testimoni, que ja u havia dit desús.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ne per consegüent interroguat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, coruptione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus ipse testes quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

En Ramon Closses, perayre, vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua mà dreta corporalment toquants, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interroguat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno en la forma següent:

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo primer com sobre aquell no fos en testimoni produhit ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest mot a mot e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s segueyx, ço és, que segons ell, dit testimoni, hoy dir a alguns, los noms dels quals no le recordan, lo senyor duch de Gandia lo vell féu donació dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar al dit noble don Huguo de Cardona. E ell, dit testimoni, los hi veu possehir de present com a cosa sua pròpria, los quals lochs sab ell, dit testimoni, que són situats dins terme general de la dita vila de Gandia, e sab-ho per ço com ell, dit testimoni, ha usat en la dita vila de ofﬁci de coredor. E recorda-li que de quantes mercaderies se són comprades e venudes en los dits lochs no se ha paguada sisa alguna, ans los compradors e venedors de aquells ne són stats franchs de les dites sises, e los lochs de contribució paguen sisses. E recorda ell, dit testimoni, de temps de cinquanta anys, del qual temps ençà ha vist que los vasalls del dit noble don Huguo, habitants en los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, són stats franchs e quitis de totes peytes e inpossicions, exceptat de més de deu anys ençà que ha vist que la dita vila, per ço com no pot soplir als càrechs de aquella, peyta als teratinets axí bé com als habitadors de la dita vila egualment, pus que no és feta diferència sinó per sou e per liura segons les possesions que possehexen dins la dita contribució. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ha contribuït en fer les dites taxes axí com a conseller de la dita vila.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e mot a mot donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s segueyx, ço és, que del dit temps de cinquanta anys ençà no ha vist ell, dit testimoni, que la dita vila ni ofﬁcials de aquella tachen peyta alguna als vasals del dit noble don Huguo, sinó de qualsque deu anys ençà que y paguen los teratinents, e per les terres que possehexen dins contribució de la dita vila aquells són peytats, tachats e adlibrats egualment segons los habitadors de la dita vila de Gandia, com antigament los vasalls del dit noble don Huguo fossen franchs en temps d’en Johan Gascó. Interrogat com ho sab, e dix ell, dit testimoni, que del dit temps de L anys ençà que·ll, dit testimoni, se recorda nunqua·ls veu paguar, exceptat sinó dels dits deu anys ençà, segons dit ha desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que lo dit noble don Hugo de Cardona és cavaller e noble hom. Interrogat com ho sab, e dix ell, dit testimoni, per ço com lo dit noble don Huguo era nét del duch vell e ﬁll de sa ﬁlla, e ell, dit testimoni, li ha vist portar creu axí com a cavaller. E sab que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar són cavalleries antigues, car ell, dit testimoni, heu veu posseyr a·n Johan Gascó, qui era cavaller, e ha vist ell, dit testimoni, los dits lochs exsecutar al porter dels cavallers.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo cinquè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que los vasalls dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, segons dit ha desús, no són stats peytats des que·s recorda per la dita vila sinó de qualsque deu anys ençà.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁ cat desús, los teratinents de deu anys ençà los han peytats, commençada la peyta per la dita vila de Gandia. Emperò, en temps pasat, segons dit ha, la dita vila no crexia ni minvava la dita peyta als dits teratinets com fossen franchs, segons dit ha desús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre punt a punt segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol no sab àls sinó que la dita vila de Gandia de deu anys ençà inpossa peytes e talles, e aumenta aquelles e diminuex als dits teratinents, habitadors en los dits lochs del dit noble don Huguo, com, segons dit ha, çaenrera fossen franchs.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que creu ell, dit testimoni, que les dites teres que los vasalls del dit noble don Huguo possehexen dins contribució de la dita [vila] de Gandia no són obligades specialment, ni los posseydors de aquelles, car si obliguades hi fossen, quant porters venen a fer penyores en la dita vila, axí es penyorerien als vasalls del dit noble don Huguo com als vehins de la dita vila. Emperò, los dits porters no ha vist ell, dit testimoni, que penyoren sinó als habitadors de la dita vila.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que, segons dit ha desús, les dites terres que possehexen los vasalls del dit noble don Huguo no són obligades als dits càrechs e peytes de la dita vila sinó en la forma que dit és del dit temps ençà.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que a parer d’ell, dit testimoni, los vasalls del dit noble don Huguo no són tenguts ni obliguats en los càrechs e peytes de la dita vila puys no habiten en aquella ni·s aproﬁten de res de la dita vila, car si compran forments la dita vila no és tenguda de dar-los ne encars que sien en necessitat, ne may ell, dit testimoni, los havia vist peytar sinó segons dit ha. E recorda-li que quant vénen a vendre blat los dits vasalls dels dits lochs, paguen almudinage axí com a estrangers.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que de bona rahó los vasalls del dit noble don Hugo en los càrechs causats per la dita vila no deuen paguar puys no han haüt proﬁt, majorment puys antigament són stats franchs e no hajen paguat sinó, segons dit ha desús, de deu anys ençà.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual mot a mot li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que a parer del dit testimoni, la dita peyta no seria justa, car tots han haüt mal temps e a tots s’és stès.

Interrogat de loch, temps e presents, e dix ell, dit testimoni, que ja u ha dit desús.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ne, per consegüent, interroguat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, inductione, coruptione, prece, precibus et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

En Johan Coll, perayre, vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, de la sua man dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà, e féu son testimoni iamdictis die et anno ut ecce.

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany, obmès lo primer capítol com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat. E dix saber sobre aquell lo que·s seguex, ço és, que en veritat està que lo dit noble don Huguo de Cardona és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar. Interrogat com ho sab, e dix ell, dit testimoni, que per ço com los li veu possehir, e los quals lochs sab ell, dit testimoni, que són fora contribució de la dita vila de Gandia, exceptat la mitat de Benipexcar, que·s diu per los de la dita vila que serien de contribució sua. Emperò, que pledejan los quals dits lochs e habitadors de aquells són franchs de tota peyta e inpossició, exceptat peyta de murs e de valls, exceptats encara los teratinents que són peytats per les terres e possesions que possehexen dins contribució de la dita vila e per aquells són peytats. E axí u ha vist praticar ell, dit tesimoni, de més de XXX anys ençà que ha hoyt dir les dites cosses als regidors de la dita vila, ço és, a son pare e a altres.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons dit ha desús, los dits teratinents són peytats per les teres que possehexen dins terme e contribució de la dita vila e no per les teres que possehexen dins lo terme general de la dita vila qui són fora contribució de la dita vila ans són francs, e no·ls ha vist peytar.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo dit noble don Huguo és net del duch vell de Gandia, e ell avia e el nomenava per nét, e que presumeyx ell, dit testimoni, que per la dita rahó és noble. Si és cavaller o no, no u sab. És ver que els dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar ha hoyt dir ell, dit testimoni, que possehia mossèn Johan Gascó e abans mossèn Guillem Gascó. Interrogat a qui u hoy dir, e dix que a son pare e a molts altres, los noms dels quals no li recordan, e que los dits mossèn Johan e mossèn Guillem Gascó eren cavallers, e àls no y sab, e axí u hoy dir que los dits lochs eren de realme e franchs de inpossició.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que del temps ençà que·ll, dit testimoni, se recorda no ha vist que la dita vila haja peytats los vasalls e habitadors del dit noble don Huguo, ni inpossar peytes algunes sinó per los béns que aquells tenien e possehien dins contribució de la dita vila, e axí u ha vist praticar del dit temps ençà que ell, dit testimoni, se recorda.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo setèn capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany, obmès lo sisèn com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat. E dix ell, dit testimoni, que, segons dit e testiﬁcat ha desús, del dit temps ençà la dita vila de Gandia no ha vist que haja inpossat peyta alguna als vasalls del dit noble don Huguo, exceptat als teratinets dins contribució de la dita vila.

Ítem, fon interrogat sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que ço que·ll, dit testimoni, sab sobre lo dit capítol ja u ha dit dessús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IX capítol de la dita ferma de dret, lo qual mot a mot li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que la dita vila de Gandia e ofﬁcials de aquella [ha] stimades e tachades totes les teres que són dins contribució de la dita vila. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ell, dit testimoni, era jurat quatre anys ha de la dita vila, e encara per ço que u hoy dir diverses veguades.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que ço que sabia sobre lo dit capítol ja u havia dit e testiﬁ cat dessús.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que les coses contengudes en lo dit capítol remetia a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes no y sabia res.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que lo dit mal temps e sterilidat de fruyts axí bé s’és stès als habitadors de la dita vila com als vasalls de don Huguo, e dix que assí ab bon temps la dita vila peyta los habitadors dels dits lochs acostuma peytar segons dit ha.

Ítem, fon interroguat lo dit testimoni sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre lo dit capítol e cosses en aquell contengudes res no saber.

Interrogat de loch, temps e presents, e dix ell, dit testimoni, que ja u havia dit desús.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, inductione, subornatione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit quod potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die sabati, intitulata XXX mensis aprilis dicti anni MiCCCCXXXV.

En Bernat Aymerich, çabater, vehí de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, per la sua mà dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno ut ecce.

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany, obmès lo precedent com sobre aquell no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat. E dix saber sobre aquell lo que·s segueyx, ço és, que, despuis lo duch és stat mort, ha vist ell, dit testimoni, entrar en possesió dels dits lochs lo dit don Huguo, e veu posseyr a aquell los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, com a senyor, e los habitadors dels dits lochs, los quals lochs sab ell, dit testimoni, que són fora contribució de la dita vila. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com no paguen sisa, e ell, dit testimoni, és stat siser de la dita vila e no prenia sisa de aquells. E recorda’s ell, dit testimoni, de temps de XXX anys ençà no ha vist peytar lo dit noble don Huguo ni los vassalls de aquell per bé que fossen teratinents, ans ha vist totstemps aquells ésser franchs e quitis de les dites peytes, exceptat de peyta de murs e de valls, la qual peyta era egualment feyta axí com als habitadors de la dita vila, ço és, que si tachaven a rahó de dos dinés per liura als habitadors de la dita vila, aquella matexa tacha paguen los teratinents. E sab-ho per ço com ell, dit testimoni, hi ha entervengut en fer les dites taches axí com a procurador del general de la Mercè.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons dit ha desús, del dit temps ençà no ha vist que los dits vasalls dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, encara que sien teratinents, no ha vist que sien tenguts en peyta alguna que la dita vila faça, e del dit temps ençà ell, dit testimoni, ho ha vist praticar que may han contribuït ni paguat.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que segueyx, ço és, que lo dit noble don Huguo és noble hom e cavaller, car ell, dit testimoni, li ha vist portar creu als pits e sab que és nét de duch e ﬁ ll de compte, que és més que noble. E ha vist los dits lochs ésser d’en Johan Gascó e ha hoyt dir d’en Guillem Gascó, qui era cavaller, e veu Benicanena ésser sparça, qui era de mossèn Pelegrí de Montagut, e ha hoyt dir que·lls apellaven cavalleries de sa recordança, que ha los dits quaranta anys.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ha dit e testiﬁ cat desús, la dita vila de Gandia de sa recordança nunqua ha peytat ni feyt peytar als vasalls del dit noble don Huguo per les teres que possehexen dins contribució de la dita vila, ans són franchs e quitis de les dites peytes, exceptat de obra de murs e de valls.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent, com sobre aquell no fon en testimoni produhit ni per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre. E dix que, segons que dit e testiﬁ cat ha desús, la dita vila de Gandia no ha vist de sa recordança que haja ahuda facultat de peytar los dits vasalls del dit noble don Huguo habitadors dels dits lohcs sinó en la forma desús dita.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo huytè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, a parer d’ell, dit testimoni, la dita vila no u poria fer per ço com no sab que los dits vasalls del dit noble don Huguo ni lo dit noble sien tenguts a peytes algunes ans són franchs e quitis, e per consegüent creu que no y sien tenguts, com los càrechs que són sobre la dita vila no·s stenen a ells car ja són tenguts a paguar llurs càrechs. E no és rahonable que sien tenguts a tantes ytalions, ço és, al llur senyor e càrechs llurs e de la dita vila.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, si e segons dit e testiﬁcat ha desús, ell, dit testimoni, no ha vist que les terres e possesions que los dits vasals del dit noble don Huguo possehexen dins contribució de la dita vila sian obliguades a càrechs alguns de la dita vila sinó en la manera desús dita.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁcat desús, los dits vasalls del dit noble don Huguo de sa recordança no ha vist que sien stats obliguats en los dits càrechs de la dita vila.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que les coses sontengudes en lo dit capítol remetia ell, dit testimoni, a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que creu ell, di testimoni, que la dita vila e habitadors de aquella hi són tenguts als càrechs de aquella e no los habitadors stranys, axí com són los dits habitadors dels dits lochs del dit noble don Huguo qui no han feyts los dits caregaments.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que a tots s’és stès lo dit mal temps, car tots ne han haüt part, e, per consegüent, no li dóna de rahó que per aquella rahó fos justa ni rahonable la dita taxa de peyta.

Interrogat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Sobre los altres capítols no fon en testimoni produyt ni per consegüent interrogat.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, inductione, subornatione, prece, precibus, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia quod non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Lo discret mossèn Matheu Corella, prevere beneﬁ ciat en la sgleya major de la dita vila de Gandia en la capella de sant Anthoni, qui jurà en poder d’en Bernat Sorió, vicari de la dita sgleya, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo e vasalls de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, per la sua man dreta corporalment toquats, dir veritat en sa deposició de lo que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual dit jurament interrogat depossà e féu son testimoni predictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany, obmès lo precedent com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat. E dix sobre aquell saber lo que·s segueyx, ço és, que lo dit noble don Huguo és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com a present los hi veu possehir, e sab e ho ha vist que los vasalls de aquell apellan a aquell senyor. E, segons ho ha hoyt dir, sab que los dits lochs són dins termes generals de la dita vila, e ha hoyt dir que alguns lochs del dit noble don Huguo contribuexen en les peytes de la dita vila de Gandia. Emperò, no sab quals són ni quals no com no cure sinó de sos feyts. Interrogat a qui huy dir les dites coses, e dix que a alguns, los noms del quals no li recordan.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que les coses contengudes en lo dit capítol remetia ell, dit testimoni, a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol no sab àls sinó ço que sab [que lo] dit noble don Huguo és nét del duch vell, e per la dita rahó creu ell, dit testimoni, que sia noble hom.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que quant la dita vila de Gandia vol fer qualque peyta convoca e fa convocar a·n Bertholomeu Torella, e tachen als dits moros del dit noble don Huguo axí bé com als vehins e habitadors de la dita vila egualment. E recorda a ell, dit testimoni, que tres anys ençà ho ha vist praticar, que tachen als dits vasalls del dit noble don Huguo e los dits habitadors de la dita vila per sou e per lliura per ço que cascú possehex.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precendet com sobre aquell no fos en testimoni produït ni per consegüent interrogat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, del dit temps ençà que·ll, dit testimoni, contribuex per part dels dits capellans en fer les dites talles en nom de procurador, ha vist que segons les despesses que la dita vila ha feyts se diminueix e aumenta les dites peytes e tacha, e àls no y sab.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre mot a mot segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que àls no y sab sobre los dits capítols sinó ço que dit e testiﬁcat ha desús, ço és, que axí bé ha vist peytar los vasalls del dit noble don Huguo, emperò no sab quals com los habitadors de la dita vila.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo novè capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que la dita vila e ofﬁcials de aquella tenen totes les possesions alibrades, e quan la dita vila vol fer tacha gira e fa girar als dits libres, e segons troba allí allibrades les dites terres e possesions axí fa la dita tacha.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre aquell e cosses en aquell contengudes res no saber com no sàpia quines possesions sien stades comprades per los dits vasalls del dit noble don Huguo.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix que lo dit capítol e coses en aquell contengudes remetia a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que·l remet a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sab molt bé que tots los termes han haüt mal temps. Si per la dita causa és justa la peyta, hoc o no, dix que u remet a justícia.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix que ell, dit testimoni, no sab si la dita convocació los ofﬁcials de la dita vila poden fer o no, emperò sab que la dita vila cascun any convoca e fa convocar lo dit noble don Huguo o per aquell en Berthomeu Torella, e cascun any lo y veu ell, dit testimoni, dihent-se procurador del dit noble don Huguo. E recorda-li que en aquesta tacha hi fon present ell, dit testimoni, e hi veu lo dit en Berthomeu Torella a la dita tacha, e hoy e veu que aquell dix: «Senyors, no’m dóna de parer que aquesta tacha se deja fer ni·s puxa fer, ni y cosent[24] tro avant yo aja parlat ab lo advocat o advocats de don Huguo». E, no obstant les dites paraules, la dita tacha fon feta. Interrogat de temps, e dix que tres mesos poch més o meyns. Presents, l’onrat n’Anthoni Gallach, lochtinent de justícia, en Guillem Balaguer, en Jacme Gòmiç e en Guillem Topí, en Johan Sanç, jurats, en Francés Verdeger e altres. Interrogat de loch, e dix ell, dit testimoni, que en la sala de la dita vila.

Sobre lo subsegüent capítol de la dita ferma de dret no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Interrogat ell, dit testimoni, de temps, loch e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Generaliter autem fuit interrogatus testes ipse de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, coruptione, prece, precibus, inductione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Iamdictis die et anno.

Azmet Çale, moro, vehí de la moreria de la vila de Gandia, testimoni produït e donat per part del discret en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasals de aquell, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXV, lo qual jurà a Déu e a la alquibla, girada la cara vers migjorn, seguint Çuna e Xara de moros, dir veritat de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni dictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo II capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent com sobre aquell no fos en testimoni produït ne per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre lo dit capítol lo que·s seguex, ço és, que en veritat stà que lo dit noble don Huguo, segons ha hoyt dir, sab que és senyor dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar, los quals lochs ell, dit testimoni, [sab] que són fora contribució de la dita vila de Gandia. Interrogat com ho sab, e dix que perquè no paguen sisa. E àls ell, dit testimoni, sobre lo dit capítol no sab.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, sobre aquell e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s segueix, ço és, que·ll, dit testimoni, ha hoyt dir que lo dit noble don Huguo és nét del duch vell, e que los dits lochs eren de mossèn Johan de Gascó, segons ell, dit testimoni, ha hoyt dir.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VII capítol de la dita ferma de dret, obmès lo precedent com sobre aquell no fos en testimoni produït ne per consegüent interrogat, lo qual li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix res no saber sobre lo dit capítol.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber com no·l meten en Consell.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IX capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que no sab què vol dir peyta sinó quan li demanen dinés que pagua, perquè dix res no saber sobre lo dit capítol.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo XII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre ut decet. E dix que sobre lo dit capítol e coses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interrogat sobre lo XIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que a tots s’és stès lo dit mal temps, ço és, que axí u an haüt los habitadors de don Huguo com los habitadors de la dita vila.

Ítem, fon interrogat lo dit testimoni sobre lo XIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix res no saber sobre aquell.

Sobre lo subsegüent capítol no fon en testimoni produït ni per consegüent interrogat.

Interrogat de loch, temps e presents, e dix que ja u havia dit desús.

Generaliter autem fuit interrogatus ipse testes de parentela, odio, amore, timore, favore, subornatione, inductione, prece, precibus, coruptione et aliis circumstanciis ad predicta necessariis diligenter. Et dixit ad omnia non.

Interrogatus quam partem mallet obtenere presentem causam, et dixit potiorem in iustitia.

Iniunctium fuit sibi tenere secretum donech, et cetera.

Die lune, intitulata II martii anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº.

En Johan de Rius, laurador, vehí de Gandia, testimoni produït e donat per part del dit en Jacme Vidal, notari, procurador dels dits noble don Huguo de Cardona e vasalls seus, en e sobre la dita ferma de dret e capítols de aquella proposada danant lo dit noble governador sots lo dit calendari de octava mensis aprilis anno a Nativitate Domini MºCCCCXXXVº, lo qual jurà a Déu e als sants quatre Evangelis, per la sua man dreta corporalment toquats, dir veritat de ço que sabrà e interrogat serà, sots virtut del qual jurament interrogat depossà e féu son testimoni dictis die et anno in hunc qui sequitur modum:

E primo, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo segon capítol de la dita ferma de dret, obmès lo primer capítol com sobre aquell no fos en testimoni produït ne per consegüent interrogat, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell ço que·s segueyx, ço és, que aprés mort del duch Vel hoy e veu ell, dit testimoni, legir lo testament de aquell, en lo qual fahia menció com los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar eren e jaquí al dit noble don Huguo, e·naprés los hi ha vist posseyr com a cosa sua pròpria e per senyor dels dits lochs lo ha ell, dit testimoni, e sab que són fora contribució de la dita vila de Gandia. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com és stat guarda de la dita vila de Gandia, los quals dits lochs li recorda de XXX anys ençà que los dits lochs són stats franchs de peyta e de tot altre càrech.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo III capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que del dit temps ençà que·ll se recorda no ha vist ni huït dir que encars que fossen teratinents los vasalls del dit noble don Huguo de la dita vila contribuyssen en càrechs alguns de la dita vila, ans són stats, segons dit ha, franchs de tota peyta, sisa e inpossició.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo IIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix saber sobre aquell lo que·s segueix, ço és, que lo dit don Huguo és noble hom, car és nét del duch vell. E sab més que los dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar eren del dit duch e ans de mossèn Johan Gascó, e que eren cavallers, e que, per consegüent, los dits lochs són cavalleries antigues.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo V capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons que·s pertany. E dix ell, dit testimoni, que sobre lo dit capítol res no sab, salvu ço que dit e testiﬁ cat ha desús

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo VI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons dit e testiﬁcat ha desús, la dita vila no ha facultat de inpossar peytes ne altres drets als vasalls dels dits lochs de Beniopa, lo Real e Benipexcar com totstemps sien stats franchs, segons dit ha.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix que, segons ell, dit testimoni, ha dit e testiﬁcat dessús, la dita vila peyta e ha acostumat peytar del dit temps ençà als habitadors de la dita vila de Gandia e no als teratinents vasalls del dit noble don Huguo de Cardona.

Ítem, fon interrogat ell, dit testimoni, sobre lo VIIII capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que les dites terres e possesions que possehexen vasalls del dit noble don Huguo que són dins contribució de la dita vila no vénen essent peytats ni tenguts a càrechs de la dita vila, segons ha dit dessús.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo X capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix sobre aquell e cosses en aquell contengudes res no saber.

Ítem, fon interroguat ell, dit testimoni, sobre lo XI capítol de la dita ferma de dret, lo qual danant li fon lest e donat a entendre segons se pertany. E dix ell, dit testimoni, que les coses en lo dit capítol contengudes res no saber.

Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.