Juli despatxat de les portes del cel

Cap a l'any 1517 un llibret era diversió de la gent de lletres. Primer en còpies manuscrites, després imprès, se'l passaven de mà en mà, el comentaven en les capelletes entre rialles o somriures de complicitat. En ell apareixia el papa Juli II, mort pocs anys abans, que es presentava a les portes del cel amb la pretensió d'entrar-hi a les bones o a les males; sant Pere li parava els peus, li feia una bona repassada i el despatxava amb bon vent. Potser s'ho havia guanyat, aquell home temible i bel·licós, però era el papa! La gent comentava, i ho asseguraven els entesos, que l'autor del llibret era Erasme, un humanista de prestigi, un cristà íntegre, de talent agut i càustic. Els temps estaven revolts: es parlava d'un tal Luter.