Kitabı oku: «Basil, el ratolí superdetectiu»

Yazı tipi:


La gosseta Blackie no tenia gaire bon olfacte, però ho compensava

amb una paciència implacable. Potser per això trigava una mica

més a trobar les seves joguines preferides, però arribar

més tard només implicava fer-ho amb més ganes.


Índex

Coberta

Basil el ratolí superdetectiu

Crèdits

Sabeu qui és en Sherlock Holmes?

Personatges

1. En Basil, el superdetectiu

2. On són les bessones?

3. Les empremtes reveladores

4. Un dia d’intriga L’endemà en Basil es va passar tot el matí amb bata

5. El missatger misteriós

6. La nota dels segrestadors

7. Viatjant disfressats

8. En Basil fa unes quantes deduccions

9. El botiguer bocamoll

10. Amagats a bord del iot

11. Capturats pels Terribles Tres!

12. En Harry Hawkins confessa

13. La batalla a la vella pallissa

14. Les bessones, per fi!

15. De tornada a Baker Street


EVE TITUS va néixer en una Nova York que es començava a omplir de gratacels. A més de fer concerts de piano que omplien amfiteatres, va escriure un munt de llibres per a nens, i va trobar en els ratolins els seus aliats literaris més fidels. De la seva ploma va néixer l’Anatole, un ratolinet parisenc d’origen humil i gran cor a qui va dedicar ben bé deu llibres, i el conegudíssim detectiu Basil, per a qui va idear cinc històries de desaparicions misterioses i robatoris enigmàtics. D’aquest seu primer volum, el fill del mateix Conan Doyle va afirmar: «Li asseguro que al meu pare li haurien meravellat cadascuna de les seves pàgines». Va ser tan gran l’èxit de Basil, que l’any 1986 Disney va dur la seva història a la gran pantalla. Però a en Basil la fama no li va pujar al cap perquè, com bé sap tot bon detectiu, cada cas és un nou repte. Una nova aventura per jugar-s’hi els bigotis, per arribar a la veritat.

PAUL GALDONE (1907-1986) va il·lustrar centenars de llibres, i era tan gran la seva amistat amb Eve Titus que va treballar en tots els seus projectes. Junts van crear llibres tan memorables com aquest que tens a les mans. Per les seves precioses il·lustracions, Galdone va rebre un Kerlan Award deu anys després de la seva mort. És complicat imaginar un ratolí detectiu que no tingui els seus traços a mà alçada, delicadíssims.

Título original: Basil of Baker Street

Disseny de col·lecció i coberta: Setanta

www.setanta.es

© de les il·lustracions de coberta i d’interior: Paul Galdone, 1958, 1986

© del text: Eve Titus, 1958, 1986. Publicat amb l’acord de Simon & Schuster Books For Young Readers, un segell de Simon & Schuster hildren’s Publishing Division

© de la traducció: Marc Donat, 2019

© de l’edició: Blackie Books S.L.U.

Carrer Església, 4-10

08024 Barcelona

www.blackiebooks.org

info@blackiebooks.org

Maquetació: Newcomlab

Primera edició digital: febrer de 2020

ISBN: 978-84-17552-93-0

Tots els drets estan reservats.

Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació sense el permís dels titulars del copyright.

SABEU QUI ÉS EN SHERLOCK HOLMES?

Benvolgudes lectores i lectors,

Esteu a punt de submergir-vos en una història plena de suspens i girs intrèpids. A estones pensareu que res no té solució, però una nova pista us retornarà l’esperança. I diem «pista» perquè els protagonistes d’aquest llibre són detectius. De fet, són els detectius més famosos d’entre tots els rosegadors: en Basil i en Dawson.

Potser no sabeu que aquest equip investigador ha après l’ofici del millor detectiu humà de tots els temps: en Sherlock Holmes (a qui el seu company Watson, metge de professió, ajuda en tot).

En Sherlock Holmes és sens dubte l’investigador més memorable de la literatura. Potser us sona la mítica frase que repeteix en les seves investigacions: «Elemental, estimat Watson». Si tot li sembla elemental és perquè el seu creador, Conan Doyle, el va fer tan suspicaç i intel·ligent que no se li escapa res. Hi ha infinitat de llibres que expliquen els seus millors casos, podeu buscar-los a la biblioteca. Per descomptat, si es vol aprendre a ser un bon detectiu, espiar en Holmes és la millor opció. Per això en Basil s’ha instal·lat just a sota de casa seva, perquè des d’allà pot estudiar-ne tots els moviments. Viuen en un carrer de Londres que es diu Baker Street (street en anglès vol dir ‘carrer’, i baker vol dir flequer, però no està clar si és que en aquest carrer hi ha moltes fleques, o bé hi va viure un flequer molt famós). Al subsòl, en Basil pren nota de tot el que té a veure amb la col·laboració d’en Holmes i en Watson amb Scotland Yard (que és la policia de Londres, i a vegades té tanta feina que necessita el bon olfacte d’en Holmes per atrapar delinqüents). Mentre en Holmes i en Watson recorren els carrers d’Anglaterra cercant indicis, en Basil i en Dawson resolen els misteris que passen al seu barri ratolinenc, Holmestead (que es diu així en honor a en Holmes, exacte). Aquest cas, per exemple, té a veure amb unes bessones desaparegudes. Aconseguirà que tornin a casa sanes i estàlvies el detectiu Basil? Si hi ha algú que ho pugui fer, és ell!

Sabem que el llibre us encantarà. És un dels nostres preferits, i també de la gosseta Blackie. Durant un temps fins i tot li va agafar per fer veure que era un gos rastrejador, i va muntar una empresa de detectius. El seu únic cas va ser el de «la misteriosa desaparició de la pilota». I, bé, va resultar que estava sota la pica de la cuina, plena de pols. Però això és una altra història. Ara gaudiu del primer cas del ratolí superdetectiu!





1
En Basil, el superdetectiu

El misteri de les bessones desaparegudes no el podia resoldre un detectiu normal i corrent.

Però en Basil, esclar, era molt més que normal i corrent. Fins i tot molt abans de rebre’s la nota dels segrestadors, la seva ment sagaç havia deduït què era el que volien aquells delinqüents.

—Escolta bé el que et dic —em va dir—. La desaparició de l’Angela i l’Agatha només és el començament. Aquests delinqüents estan planejant atacar-nos a tots!

Tenia tota la raó. Però s’havia de recórrer un camí llarg i perillós abans que totes les peces encaixessin.

Qui va organitzar tot el complot? Quins motius hi havia al darrere? Com les van enredar, a les bessones?

I en Basil..., quina mena de detectiu era?

Per aclarir totes aquestes qüestions us donaré un parell de dades sobre la seva fabulosa carrera de detectiu i després us explicaré els antecedents d’aquell delicte.

Som a Londres, l’any 1885...

Permeteu-me que em presenti. Soc el doctor David Q. Dawson, el millor amic i també el soci d’en Basil.

Al nostre món en Basil era tan cèlebre com ho era el senyor Sherlock Holmes al món dels humans.

I això passava perquè en Basil va estudiar a l’ombra del mateix senyor Holmes, i el visitava assíduament a les estances que tenia al número 221-B de Baker Street.


Jo l’acostumava a acompanyar. Pujàvem corrents a la sala que compartien en Sherlock i el doctor John D. Watson. Ben amagats, escoltàvem atentament com el senyor Holmes li explicava al seu amic de quina manera havia resolt els últims casos.

I d’aquesta manera en Basil aprenia la part científica de la feina de detectiu del millor mestre de tots.

El senyor Holmes era alt i prim, amb uns ulls afuats i penetrants. I si algun cop s’havia dit que hi havia un ratolí que s’assemblava a un home, aquest era en Basil!

Fins i tot vestia com el seu heroi, gràcies a un petit sastre molt llest que havia copiat gairebé exactament el vestuari d’en Sherlock.

Però els llargs trajectes fins a Baker Street, fes el temps que fes, eren cansats i sovint perillosos. Havíem hagut de suportar una pila de tempestes per arribar al nostre destí.


Un vespre, passant pel soterrani, en Basil es va aturar tan de cop que va anar d’un pèl que no hi xoco.

—Observeu, estimat doctor —va afirmar assenyalant amb el seu bastó—. Observeu aquest soterrani net i espaiós. No té res a veure amb les nostres cases brutes i atapeïdes de l’East End!

Els ulls se li van il·luminar.

—Podríem aixecar-hi una ciutat, aquí. Imagineu-vos una filera de pisos acollidors en aquesta prestatgeria buida davant de la finestra... I botigues, una escola, una biblioteca, l’ajuntament i altres edificis. I com li diríem? Ah, ja ho tinc: Holmestead !

—Quina idea tan brillant, Basil! I el més bo del cas és que podrem pujar sigil·losament per escoltar el nostre estimat Sherlock tan sovint com vulguem.

—Exacte —va dir el meu amic, somrient—. Proposemho a la propera reunió de l’ajuntament i votem-ho.

Les quaranta-quatre famílies de la nostra comunitat ho van aprovar.

En Basil va idear el projecte. Els fusters van anarhi nit rere nit i van treballar a un ritme endimoniat; en dues setmanes ja ens hi havíem traslladat.

Holmestead era una ciutat model i els ratolins d’arreu de Londres venien a visitar-la i admirar-la.

La casa que compartíem en Basil i jo donava al carrer i així podíem veure qui ens trucava abans d’obrir, tal com ho feia el senyor Holmes.

Sovint en Basil es quedava escoltant una bona estona el seu mestre, i ben aviat va semblar que ja no hi havia cap misteri prou enrevessat que no pogués resoldre.

Els ratolins arribaven de molt lluny per demanar-li consell, fins i tot en van venir de França, travessant el Canal. Ric o pobre, mai no se li va tancar la porta a ningú que li calgués ajuda.

Va enviar tants delinqüents a judici que els malfactors tremolaven només de sentir-ne el nom.

Va ser llavors, un mes després d’haver-nos traslladat a Baker Street, que va començar el cas més estrany de la carrera d’en Basil.

L’Angela i l’Agatha, les petites bessones veïnes, van desaparèixer de la faç de la terra.

Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.