El preu de la llibertat

En demanar-me escriure el prefaci d'una de les seves novel·les, El preu de la llibertat, Mateo Maximoff m'atorga un honor i un plaer.

Perquè em dona l'oportunitat d'expressar el meu gust per l'obra i la meva estima per l'autor.

Al món nòmada, Maximoff és un precursor com a novel·lista. La cultura gitana ha romàs molt de temps completament ignorada. Fins una època recent la seva literatura era únicament oral, feta d'una gran quantitat de poemes, relats, contes de diversos dialectes de la llengua romaní, repetits de generació en generació, amb invents, modificacions que els transformen i esdevenen sempre els mateixos i sempre nous. Es conten al capvespre, prop de la foguera del campament, o a les cases de fusta o tela. Els contes (paramichi) son majoritàriament, presos del folklore de països balcànics, però el gitano és el personatge central, i té el millor paper. Els especialistes han escrit aquestes històries al dictat, o les han gravat, allò que permet més espontaneïtat a qui narra, més exactitud al transcriptor. Hi ha contes publicats en el seu dialecte original, amb traducció i comentaris. Si al futur la llengua deixés de fer-se servir, subsistiran almenys aquests testimoniatges.

Entre els gitanos, Maximoff és el primer narrador que s'expressa, ploma en mà, en francès. Fill d'un gitano de la tribu kalderash i d'una manouche, ell és membre d'un grup que va viure fa molt de temps a Romania, després a Rússia, abans d'arribar a Espanya i França. A mesura que ens aproximem a la guerra de 1914 la seva família ja està present a la regió parisenca.

Maximoff és un narrador nat, no limitat a la literatura fantàstica. Ell descriu els costums del seu entorn, els que estan en vies de desaparèixer i els que es perpetuen, col·laborant amb els Etudes tsiganes com el Journal of the Gypsy Lore Society. Amb el títol Tsiganes, va escriure en col·laboració amb Otto Dactwyler el text d'un àlbum de fotografies (prop d'un centenar) preses de França i Espanya (Zurich, Buchergilde Gutemberg, 1959). En una obra col·lectiva dirigida per Karl Rinderknecht, Tsiganes, nómades mystérieux, publicat en 1973 a Lausanne, edicions Mondo (amb versions en alemany i italià), ha redactat un article titulat Du premier cri au dernier soupir (Del primer crit al darrer sospir).

Amb experiència en distintes àrees, Mateo Maximoff ha estat treballador manual, com a calderer ambulant sabem que treballar el coure es característic de la seva tribu: la paraula «kalderash» deriva de la paraula «caldärar» que significa «calderer». Des de 1964 el seu treball com a pastor i predicador de la Missió Evangèlica li proporciona activitats i responsabilitats suplementaries. Ell viatjarà molt lluny, fins el país originari dels gitanos, l'Índia.

És a la fi de la Segona Guerra Mundial quan Mateo Maximoff debuta en la literatura, publicant (en 1946) en Flammarion una novel·la de tradició gitana, Les Ursitory. La premsa va subratllar el fet com «el primer document literari sobre la vida i la mentalitat dels gitanos, escrit per un gitano». Abans, nombroses novel·les havien donat una imatge, més o menys fidel o convencional (alguns cops completament falsa) dels gitanos, descrits pels no gitanos.

La segona novel·la, Le prix de la liberté (1955) també es situa a Romania. Em sembla oportú ubicar-la al seu context històric. Als principats romanesos, Moldàvia i Valaquia, els gitanos van tindre durant molt de temps, un estatus especial: el d'esclaus.