Kitabı oku: «Els registres notarials de Miquel Llagària»
Els registres notarials
de Miquel Llagària
Sueca, 1541-1552
fonts històriques valencianeS
53.
Els registres notarials de Miquel Llagària
Sueca, 1541-1552
Edició a cura de
Frederic Aparisi Romero
Daniel Muñoz Navarro
fonts històriques valencianeS
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Frederic Aparisi Romero i Daniel Muñoz Navarro, 2012
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2012
Disseny de la col·lecció:J.P.
Il·lustració de la coberta:
Signe notarial de Miquel Llagària, ARV, Protocols, núm. 14.036
Maquetació: Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 978-84-370-9321-5
Edició digital
Índex
Estudi introductori
El notariat a l’alba de l’Edat Moderna
Miquel Llagària, de Xàtiva a Sueca
Tipologia documental dels registres notarials de Miquel Llagària
La documentació notarial com a font per a la història i la seua funció social
Descripció dels documents i normes d’edició
Baldufari
ARV, PROTOCOLS NOTARIALS, NÚM. 14.044
Registres Notarials
ARV, PROTOCOLS NOTARIALS, NÚM. 14.034
ARV, PROTOCOLS NOTARIALS, NÚM. 14.035
Index antroponímie
Index toponímie
Estudi introductori
Entre els mesos de març i abril de l’any 1549 el notari Miquel Llagària s’installa a Sueca i obri la seua oficina. No es tracta de cap jove inexpert que acaba d’iniciar-se en la professió, anteriorment ja disposava d’una oficina a Xàtiva. Resulta complicat esbrinar perquè abandona la segona ciutat del regne per a installar-se en un lloc que, malgrat les seues funcions de mercat, no deixa de ser una comunitat rural. El trasllat, però, sembla que no millora massa la seua situació ja que, segurament, la condició de nouvingut, la competència d’altres notaris locals i la feblesa de la clientela provoquen que Llagària no treballe exclusivament a Sueca i l’empenten a desplaçar-se des del seu lloc de residència cap a altres comunitats properes, com són ara Corbera, Cullera i, sobretot, Riola. Aquest notari, malgrat tot, passarà la resta de la seua vida exercint l’art de notaria a Sueca i els voltants, enregistrant els actes jurídics que camperols, però també artesans i, fins i tot, petits mercaders, porten al seu davant perquè «no pereixquen per oblit, mas que a memòria perdurable sien conservats e reduhits».1
Des del mateix moment de la conquesta, el regne de València s’havia configurat com un veritable país de notaris, no sols pel seu nombre, sinó també per la importància de la funció social que exercien i de la documentació que varen originar.2 Cap a mitjan segle XVI, el notari, lluny de ser un personatge estrany i marginal, resulta una figura pròxima, gairebé quotidiana, no sols a la ciutat, sinó també al món rural. Al llarg de la baixa Edat Mitjana, la familiarització de la societat camperola amb l’escriptura no ha fet sinó incrementar-se.3 D’aquesta manera, al començament de l’Edat Moderna cap llaurador pot defugir els usos de l’escriptura i, fins i tot, entre els sectors dels més benestants es desenvolupa cert grau d’alfabetització. Així les coses, el notari, com el prevere, està present en els moments més decisius de la vida pagesa: el matrimoni i la mort. Tanmateix, la relació entre notaris i camperols no es circumscriu als grans moments. Els llauradors acudeixen a l’oficina notarial per enregistrar tota mena d’actes i transactions: préstecs, compravendes, procuradories, paus; tot queda per escrit davant el notari. En aquest sentit, el contracte signat ha acabat per substituir els acords verbals com a forma de donar validesa legal i jurídica a un acord privat. Fins i tot, en els casos que l’operació es tancava de manera oral, no era estrany que algun dels seus protagonistes en sol·licitara la materialització en paper. Aquest fet el podem constatar gràcies a les referències incloses en alguns documents enregistrats. Així, per exemple, el 3 de febrer de 1552 Pere Baldoví i Joan Tarascó signen un acte de compravenda d’una terra vinya, «redigint en scrits la venda que de paraula fonch feta dejús scrita».4 L’oralitat no desapareix, però progressivament ocuparà un lloc secundari, com testimonien els protocols de Miquel Llagària.
La tasca de Llagària com a notari ha arribat fins als nostres dies a través dels registres que va confeccionar recollint els diversos actes jurídics dels quals ell era testimoni i garant de la seua legitimitat. En aquesta publicació s’inclouen els dos primers protocols conservats. El primer d’ells abasteix diversos anys, amb documents datats entre 1541 i 1550. Aquest, probablement una còpia, està format per una selecció d’operacions, consignades a Xàtiva fins a inicis de 1549 i, posteriorment, a Sueca i els voltants. El següent volum que es conserva correspon a l’any de 1552 i recull un any sencer de treball. Junt als registres esmentats, hem inclòs la transcripció del baldufari de Miquel Llagària. Per baldufari s’entén un índex general dels actes jurídics recollits per un notari en un període concret, en aquest cas, des de juny de 1551 fins a octubre de 1561. Aquesta era una eina molt útil que permetia localitzar ràpidament els documents enregistrats temps enrere pel notari.
Al remat, els protocols notarials de Llagària ens serveixen com a observatori de les relacions socials i econòmiques d’un nucli semiurbà com és Sueca a mitjan segle XVI. Al mateix temps, però, ens ajuden a analitzar el paper d’un notari, més aviat modest com veurem, dins de la societat pagesa d’aquest moment. Per tant, la finalitat d’aquest pròleg és l’anàlisi de la figura de Miquel Llagària com a exemple del notariat en el medi rural. Des d’aquesta perspectiva, considerem els seus registres com a objecte d’estudi en si mateix, per damunt de l’aprofitament tradicional de la documentació notarial com a font per a la investigació històrica.
EL NOTARIAT A L’ALBA DE L’EDAT MODERNA
Al llarg dels últims anys s’han incrementat de manera sensible els estudis sobre el notariat foral, no sols des de l’òptica històrica, sinó també des del vessant de la història del dret. En aquest sentit, cal referir-se als dos congressos d’història del notariat català que han tingut lloc fins ara, en els quals els investigadors Valencians han tingut una presència significativa.5 Però si aquestes aportacions incideixen més en els aspectes professionals del notariat, la tesi de José María Cruselles Comportamiento social y actividad profesional entre los notarios de la ciudad de Valencia (siglo XV) ha aconseguit no sols establir les fases de l’aprenentatge, sinó també traçar els perfils i els comportaments d’aquest grup social.6 Durant la baixa Edat Mitjana, els notaris, tot i el caràcter mecànic, manual, de la seua professió, aconseguiren integrar-se en el projecte polític de la burgesia ciutadana gràcies a la seua progressiva presència a l’administració. D’aquesta manera, els notaris de la ciutat consolidaren el seu control sobre l’art de notaria dins les muralles, malgrat que es mostraren incapaços de frenar el constant increment del nombre d’efectius del grup.
Pel que fa a la historiografia jurídica, avui en dia coneixem millor alguns aspectes del dret foral valencià, com són el dret de successions,7 el domini de la terra,8 així com també les pràctiques notarials abans de la guerra de Successió.9 Malgrat tot, es pot detectar un cert desequilibri en la investigació, perquè si per al període medieval la mirada predominant ha estat la de l’historiador —i per tant, s’ha profunditzat en el notariat com a grup social—, per a l’època moderna ha predominat la mirada del jurista i, en conseqüència, s’han estudiat les pràctiques notarials i el dret foral que les emparava. Per altra banda, pel que fa a l’edició i publicació de textos vinculats al notariat, els progressos han estat més bé modestos. D’ençà el 1986, quan Josepa Cortés tragué a la llum un formulari notarial del segle XV, els textos publicats han estat escassos.10 Sols recentment, i de la mà de la mateixa autora, s’ha reprès aquesta línia de treball, en la qual s’insereix la present publicació. En la mateixa direcció cal destacar algunes publicacions de Milagros Cárcel centrades en els formularis notarials de diverses parts del regne.11
Gràcies a aquestes investigacions s’ha perfilat el coneixement del notariat, entès com a grup social amb unes dinàmiques internes pròpies i, alhora, de la pràctica pròpiament dita. Malgrat açò, hem de dir que l’aprofitament que la documentació notarial ha tingut per a la història no ha anat acompanyat d’un treball analític de la institució i dels registres derivats de la seua activitat. Com ha assenyalat Gunzberg, «pel que fa a la bibliografia, cal dir que l’estudi de l’instrument notarial a l’època moderna ha estat una temàtica poc investigada en comparació amb els segles medievals».12 Per altra banda, a casa nostra la major part d’aquests estudis s’han dut a terme prenent com a marc d’estudi la ciutat, i això vol dir la ciutat de València. En canvi, poca cosa sabem del notariat en el món rural. Quin paper realment jugaven els notaris en el conjunt de la comunitat camperola, quins nivells de riquesa assolien aquests individus o quines estratègies socials adoptaven són algunes de les qüestions que resten per resoldre.
El notariat és bàsicament un producte urbà, almenys en els seus orígens. A la ciutat, l’aprenent adquireix els fonaments teòrics i pràctics de la professió notarial i sobretot és ací on millor pot exercir-la. També és cert, però, que bona part dels notaris que procedien del món rural havien aprés els elements fonamentals de la professió junt al seu pare, com és el cas del fill de Miquel Llagària, la qual cosa evidencia el caràcter endogàmic d’aquest ofici. A l’època moderna, per a formar-se com a notari, ja no calia passar per la ciutat. Malgrat això, és ací on els notaris es fan presents a totes les instàncies de la vida social, des de les institucions municipals fins el carrer mateix, on recullen una àmplia diversitat de negocis jurídics que no sols atenyen els afers econòmics sinó també els domèstics. Lògicament, el grup social dels notaris no és homogeni, sinó que està travessat per nombroses diferències internes. El primer tret diferenciador en el notariat valencià de l’època foral és el fet de pertànyer al Col·legi de notaris de la ciutat de València. El propi col·lectiu de notaris amb el vist-i-plau de les autoritats municipals estableix l’obligatorietat de passar un examen per a poder formar part d’aquest col·legi.13
Aquest, però, era sols el primer nivell de diferenciació. No tots els notaris de la ciutat de València, pel simple fet de ser-ho, gaudien d’una bona posició econòmica i social. Molts d’ells havien configurat la seua clientela amb els sectors mitjans de la població urbana. Fins i tot n’hi havia que no acabaven mai de consolidar un clientela àmplia i sobretot fidel. Per això no resulta estrany trobar vídues de notaris que venen els protocols dels seus marits a joves notaris que pretenen aconseguir així una primera clientela. Per damunt d’aquesta majoria, es detecta la presència d’un reduït sector que disposa d’una xarxa de contactes importants i que té entre els seus clients els membres de l’oligarquia local, amb mercaders internacionals o amb les famílies nobiliàries de més alt nivell. Són aquests notaris els que disposen d’un major nombre d’aprenents i oficials. Per a ells, la notaria esdevé una activitat secundària, almenys pel que fa a les estratègies econòmiques. La seua xarxa de contactes, la seua clientela, els ofereix un ampli ventall d’activitats inversores que van des del mercat del crèdit fins el comerç o les transaccions amb cereal. Comptat i debatut, la progressiva omnipresència del notari en totes les instàncies de la vida urbana els permet integrar-se en les files de l’oligarquia ciutadana participant de les estratègies polítiques i econòmiques d’aquesta.
Certament, els notaris més reconeguts es troben a la ciutat de València. Ara bé, pel que fa al nombre, la major part dels notaris del regne treballen en les viles i llocs que vertebren el territori de nord a sud. Es tracta de nuclis agrourbans que funcionen com a centres de redistribució entre el camp i la ciutat, com per exemple Morella, Gandia, Elx o Sueca. Pràcticament tots els pobles tenen, si més no, un o dos notaris que donen fe pública dels seus actes i dels seus negocis.14 De més a més, malgrat la distinció que atorga el fet de ser notari de la ciutat de València, alguns notaris d’aquestes comunitats formen part de les oligarquies locals, és a dir, que arriben a consolidar significatius nivells de riquesa mitjançant la participació en una pluri-activité pròpia de les elits rurals.15 Amb tot, el cert és que aquests llinatges acaben emigrant cap a València.
Enfront d’aquest sector acomodat es troba la major part del notariat. Es tracta de notaris que, bé per l’excessiva presència de companys de professió dins la comunitat, bé per la modèstia de la seua clientela —o ambdues alhora—, assoleixen nivells mitjans de riquesa. Un procés que s’inicia cap a mitjan segle XIV, encara que va accentuant-s’hi al llarg del XV i es fa més evident al segle XVI, degut no sols a l’elevat nombre de notaris, sinó també a l’evolució econòmica del regne en aquesta època. Per descomptat, no es troben entre els desfavorits de la comunitat però no compten amb el status d’altres companys de professió. Sovint, aquests notaris es veuen obligats a cercar la seua clientela més enllà de l’àmbit estrictament local.16
MIQUEL LLAGÀRIA, DE XÀTIVA A SUECA
L’activitat professional de Miquel Llagària com a notari es prolonga durant gairebé vint anys, des del principi de la dècada de 1540 fins a l’any 1561.17 Els seus inicis cal situar-los a la ciutat de Xàtiva. La reiteració del seu cognom entre els protocols consignats a Xàtiva anima a pensar que aquest notari procedisca d’aquesta àrea, i encara que no ha estat possible vincular-lo a cap família, el seu cognom està ben present a aquesta ciutat al llarg del Sis-cents.
Tot sembla indicar que és ací on comença la seua tasca com a notari. Una taula i algunes prestatgeries al carrer sota un tendal, o un obrador modest obert a l’exterior, devien conformar els elements bàsics de la seua oficina. En aquest sentit, el notariat reprodueix el model casa-obrador típic de l’artesanat de l’Antic Règim. La ubicació de l’oficina sol respondre al cercle d’amistats i coneixences socials o bé a la seua proximitat als clients potencials, això és, bàsicament, el mercat, els tribunals o, fins i tot, la taverna. En qualsevol cas, els notaris més modests —i Miquel Llagària n’és un— no estan en disposició de competir per aquests punts d’ubicació, i gairebé quotidianament han d’acudir al mercat i a les portes dels tribunals per parar la seua taula en un punt estratègic des d’on captar els clients. La mancança d’ajudants és un altre element que palesa la modèstia de Llagària. En efecte, mentre els notaris amb més recursos i una clientela vasta disposen d’un, dos o potser més passants, aprenents de l’ofici, o servents reclutats en els cercles familiars o socials més pròxims, Miquel Llagària treballa sol. De la consulta dels seus registres es pot concloure que el nostre protagonista no té al seu càrrec cap aprenent o servent que l’ajude en la seua tasca, ni a Xàtiva, on les demandes de feina poden ser majors, ni tampoc després a Sueca, on es desplaçarà en 1549.
La trajectòria personal de Miquel Llagària se’ns presenta força difusa. Junt a la informació extreta dels seus registres notarials, la consulta de l’Índex general de consells i actes de Xàtiva ens ha permès saber que Miquel Llagària es desaveïna d’aquesta ciutat l’any 1543.18 Aquests desaveïnaments eren sol·licitats pel propi interessat per presentar-lo als jurats o justícia del nou lloc de residència. Malauradament, en aquest cas és una informació que no s’indica. Ara bé, el desaveïnament no implica necessàriament que abandone la ciutat ni tampoc que deixe d’exercir la seua professió dins les muralles, senzillament ha deixat de pertànyer al cos de la comunitat.19 A aquest respecte, dels protocols notarials del propi Llagària no es pot extraure massa informació. L’últim registre abans de 1543 és del dia 22 d’octubre de 1541, mentre la següent operació enregistrada està datada l’1 del mateix mes de 1546. Pràcticament cinc anys en els quals l’únic que sabem del nostre protagonista és que entremig d’aquest període es desaveïna de la que probablement siga la seua ciutat natal. Tanmateix, per a major desconcert, els documents enregistrats entre l’1 d’octubre de 1546 i el 15 de març de 1549 estan datats a Xàtiva, sense que a l’esmentat índex es registre un nou aveïnament de Llagària a la dita ciutat.20 Entre aquesta última data i el 13 d’abril de 1549 topem de nou amb un buit documental. Res sabem de Miquel Llagària fins que gairebé un mes després enregistra un acte jurídic a Sueca, on acaba d’obrir una oficina. De les raons que l’han dut fins ací no podem sinó fer meres conjectures: la recerca d’una major i millor clientela? un bon matrimoni? Ni els seus propis protocols, ni tampoc la documentació consultada, ens ofereixen el més mínim indici de què va portar Llagària des de Xàtiva —la segona ciutat del regne de València— fins a aquesta comunitat rural de la senyoria de l’orde de Montesa.
L’inici de l’època moderna suposa un període de fortes transformacions per a Sueca, canvis que afecten a tots els vessants de la societat, des del demogràfic fins el cultural, però sobretot són econòmics. En efecte, durant el segle XVI es produeix a Sueca una intensa reconversió i expansió agrària de la mà del regadiu.21 Com a resultat, es difonen nous cultius, això és, la morera i, sobretot, l’arròs, productes que afavoreixen una major presència de les famílies camperoles en el mercat i accentuen les funcions urbanes d’aquest nucli com a centre d’intercanvis. L’expansió del regadiu, la difusió massiva de l’arròs i la producció de seda en brut, significaren l’augment espectacular dels excedents agrícoles i l’increment de la renda agrària. I els protagonistes, al mateix temps beneficiaris, d’aquestes transformacions foren les petites unitats domèstiques camperoles, que continuaven representant, com a l’època medieval, la cèl·lula productiva bàsica de l’economia local; si bé és cert que el creixement econòmic degué afavorir les capes més elevades de la societat suecana, en millor posició per a traure profit del transcendental canvi agrari d’aquests segles. Així, en directa relació amb aquesta expansió agrària, cal mencionar l’increment i el dinamisme demogràfic que experimenta aquesta comunitat durant tota la centúria. Al principi del segle XVI, segons el cens general de 1510, Sueca tenia 188 cases, és a dir, entorn dels vuit-cents cinquanta habitants. Cap a les dècades centrals de la centúria el nombre s’havia incrementat sensiblement, així el 1542 existien a Sueca, segons l’estimació realitzada conjuntament pels jurats i els recaptadors fiscals, 230 focs. El creixement arribava als 460 focs, al voltant dels dos mil habitants, el 1609.22 Val a dir, però, que al llarg de la centúria la comunitat sofreix diverses epidèmies i males collites que, malgrat tot, no aturen la tendència expansiva abans descrita.
En aquest context de creixement es produeix l’arribada de Miquel Llagària a Sueca el 1549. Malgrat que el cens de 1510 tan sols recull la presència de dos notaris,23 al llarg de la segona meitat del Siscents i primeres dècades del Setcents el nombre de notaris arriba a la quinzena. Lògicament, no tots ells estigueren actius en el mateix període, però la combinació de la informació oferta pel padró de riquesa de 1543 —que és reutilitzat successivament al llarg del període abans esmentat— amb els protocols i pergamins de notaris de Sueca conservats per a la segona meitat del segle XVI, animen a pensar que al dit lloc treballen alhora, si més no, quatre o cinc notaris, entre els quals es troba Miquel Llagària. Així, doncs, si el 1510 hi havia un notari cada 94 focs, cap el 1542, abans de l’arribada del nostre protagonista, la ratio disminuïa fins als 57 focs per notari. Ja en el segle XVII la proporció s’elevava amb 76 focs per notari, més o menys.24 Tanmateix, tot i aquest increment, més revelador resulta el fet que aquests notaris procedeixen de les famílies acomodades de la comunitat. En efecte, mentre el nostre protagonista és totalment absent del padró de riquesa abans esmentat —la qual cosa suggereix un escàs patrimoni immoble—, els que presenten uns patrimonis força extensos són Miquel Gombau, Pere Muntaner, Bertomeu Bertran i Simó Livillo, cognoms que trobem també habitualment entre els jurats i la resta de càrrecs de govern, i també entre els arrendadors dels impostos municipals i els monopolis senyorials.25
Per altra banda, malgrat que el notari tinga la seua oficina a la ciutat, sovint ha de desplaçar-se a algun lloc concret més o menys pròxims per no deixar escapar cap oportunitat de treball. La mobilitat geogràfica, lluny de ser una especificitat de Miquel Llagària, és una de les característiques de l’activitat notarial des dels temps baixmedievals i que va a estar present al llarg de tot l’Antic Règim i encara després.26 En efecte, els desplaçaments, sense arribar a considerar el notari com un viatger professional es converteixen en una qüestió ineludible per a la major part d’aquests professionals, de l’escriptura, especialment entre els més joves, almenys fins a la consolidació d’una clientela. Tanmateix, tot i disposar d’una amplia clientela en el mateix lloc de residència, els desplaçaments a un lloc pròxim o a València no s’acaben, encara que és cert que es redueixen notablement. Crida l’atenció que aquesta mobilitat geogràfica augmenta quan Llagària s’instal·la a Sueca. Així, doncs, ja durant els anys de treball a Xàtiva ha de desplaçar-se a llocs pròxims com Annahuir o Canals, però també cap a viles més distants com l’Olleria, Carcaixent o, fins i tot, València.27 Una vegada resideix a Sueca, els desplaçaments s’incrementen significativament fins a representar un terç de les operacions enregistrades durant l’any 1552. Ara bé, també és cert que aquests desplaçaments tenen com a destinació principal, i de forma molt clara, Riola, el nucli de població més proper a Sueca. Per tant, no és una mobilitat diguem-ne puntual com en el cas de València, Cullera o Corbera, sinó que Llagària ha estat capaç de consolidar en aquesta comunitat rural una certa clientela. Per altra banda, en contraposició, aquest fet ens suggereix que Miquel Llagària no s’insireix de ple en els cercles socials de Sueca, i menys encara en els polítics, dominats pels prohoms locals de manera que el notari ha de desplaçar-se per les comunitats dels voltants de Sueca per garantir-se una clientela.
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’ACTIVITAT NOTARIAL DE MIQUEL LLAGÀRIA (1541-1561)
Cal destacar també com els Furs de València estableixen que siguen el notari i els clients qui acorden la fixació de les taxes del treball notarial, malgrat que fixava un conjunt de màxims legals.28 Malauradament, Miquel Llagària no ha deixat cap tipus d’anotació de la qual es puguen desprendre els seus honoraris. Tanmateix, el volum de les transaccions i la importància de la clientela, no sols a Xàtiva sinó també a Sueca, permet albirar que els estipendis de Llagària no devien ser massa quantiosos. En aquest sentit, és significatiu que el seu fill preferís marxar cap a València en lloc d’heretar la clientela del seu pare a Sueca i els voltants.
El principal tret de Miquel Llagària al llarg de la seua vida professional com a notari és la seua indefinició tècnica, amb una clientela diversa que el du a la confecció de documents molt poc especialitzats. Això, si més no entre els notaris urbans —i Llagària ho és quan treballa a Xàtiva—, és una bona mostra de la seua escassa integració en els cercles de l’oligarquia local, i gairebé nul·la participació en els càrrecs públics al seu abast. En aquest sentit, de la consulta de l’Índex general de consells i actes de Xàtiva, abans esmentat, es desprén que ni Miquel Llagària exerceix cap càrrec vinculat a la burocràcia local ni aquest llinatge arriba a ocupar alguna de les magistratures principals de la ciutat.29 Per altra banda, pel que fa al període en què té l’oficina a Sueca, tampoc sembla que ocupe, ni tan sols, el càrrec d’escrivà. Aquest està reservat per als notaris que formen part de l’oligarquia local, cas de Jaume Coll i Simó Livillo.30 Per tant, la imatge que se’ns presenta de Miquel Llagària és més bé la d’un notari amb escassos recursos i sobretot fora de l’àmbit del reduït grup de prohoms que dominen la comunitat.
Desconeixem si el casament fou la raó per marxar a Sueca o no, però està clar que Llagària es casa a Sueca i que té, si més no, un fill que li sobreviu. Miquel Llagària no sols heretarà el nom i el cognom del seu pare, sinó també la professió i, com estableix la legislació foral, els protocols.31 En efecte, el jove Llagària degué aprendre els rudiments bàsics de l’art de notaria de la mà del seu pare, però, com ell, sembla pertànyer als sectors més modests del notariat. Així, i per raons que de nou se’ns escapen, Miquel Llagària fill abandona Sueca per marxar a la capital del regne, encara que no sembla que arribe a formar part del Col·legi de notaris de la ciutat de València, un col·lectiu cada vegada més endogàmic i més tancat a l’entrada de notaris forasters, davant el nombre excessiu de professionals d’aquest ofici que s’acumulen a la ciutat. Per tant, el jove Llagària es veu abocat a treballar extra menia civitatis Valencie, sense un lloc fix, buscant les portes i vies d’accés a la ciutat més concorregudes, com són ara el pont de la Trinitat, la zona del convent de Jerusalem o la porta dels Jueus.32
Tornant a Miquel Llagària pare, la feblesa de la seua clientela i la seua marginalitat política respecte del grup de prohoms que dominaven la comunitat de Sueca no ens autoritza a infravalorar la seua figura. Al capdavall, ell és un notari i això el situa econòmicament i social per damunt de bona part dels membres de la comunitat. A més, no podem negligir que Llagària, com a notari, ocupava un paper central en la societat camperola com a garant de la memòria personal i collectiva i com a dipositari de la cultura escrita.
TIPOLOGIA DOCUMENTAL DELS REGISTRES NOTARIALS DE MIQUEL LLAGÀRIA
En el món rural, la diversitat d’operacions i d’intercanvis que es produeixen és més aviat escassa, més encara si la comparem amb la ciutat, on les activitats econòmiques i els grups socials són tan diversos que permeten i, fins i tot, exigeixen el desenvolupament d’un notariat especialitzat en determinades activitats, com són el comerç, les assegurances de nòlits, els testaments o els inventaris, per citar-ne algunes, i també en determinats sectors socials —nobles, religiosos, camperols, mercaders o artesans són els més comuns—. Així les coses, els protocols de Miquel Llagària no presenten cap grau d’especialització que no siga el propi d’un notari inserit en la societat rural.
A partir dels seus registres hem confeccionat unes gràfiques en les quals s’analitza la tipologia documental enregistrada.33 Mentre la primera ha estat confeccionada amb el baldufari i mostra la diversitat d’instruments jurídics documentats entre 1551 i 1561, la segona pren l’any 1552, ja que és l’any on millor coneixem la tasca de Llagària. Si comparem ambdues gràfiques podem observar la seua similitud pel que fa als documents registrats i també al seu valor percentual, la qual cosa ens permet concloure que l’any 1552 pot ser representatiu del conjunt de protocols de Miquel Llagària. El ventall d’actes jurídics registrats recorre tots els vessants de la vida econòmica i social de la família camperola, des dels seus inicis, amb els capítols matrimonials, fins a la seua dissolució, recollida amb els testaments i inventaris post mortem. Entre un moment i un altre no són pocs els censals, les compravendes, les cessions o les procuradories que el cap de la família, però també la seua esposa, haurà de signar. De la mateixa manera, cal mencionar que dins el conjunt de documents registrats trobem alguns vinculats al govern local de Sueca, lloc on tenia fixada la seua residència el notari. El seu reduït nombre és un altre element que il·lustra l’exclusió de Llagària dels àmbits de direcció de la comunitat. Parlem dels contractes d’arrendament dels monopolis senyorials, com ara el molí o la carnisseria, i d’alguns impostos com la peita o el sequiatge.34 De la mateixa manera, el baldufari també recull que al llarg dels anys d’activitat d’aquest notari registra el nomenament de síndics en alguns llocs de la Ribera, no sols a Sueca sinó també a Riola, Cullera o Albalat.
No obstant això, un fet crida l’atenció per damunt de la resta. La preeminència dels instruments notarials referits al deute. Les obligacions i els debitum representen un percentatge superior al 40% del total d’operacions enregistrades en el baldufari, com es pot observar en el gràfic. Aquest fet evidencia la importància que l’activitat creditícia tenia en l’economia rural de la Ribera en el segle XVI, i com en bona mesura l’economia camperola s’articulava a través del deute, malgrat que això no implica necessariament que no hi hagués una circulació monetària en aquests àmbits. El percentatge se situa al voltant del 50% si comptabilitzem també els censals dins d’aquestes operacions vinculades amb el deute.
Com hem assenyalat adés, la representativitat de l’any 1552 ens permetrà extrapolar les dades obtingudes al conjunt de l’activitat notarial de Llagària. L’objectiu principal és obtenir una imatge més aproximada de les principals causes d’endeutament del camperolat de la Ribera durant aquest període, i com la figura del notari participa d’aquest procés com el codificador d’aquestes xarxes creditícies. No debades, vint anys enrere les ires dels agermanats s’havien adreçat cap als arxius senyorials, però també vers alguns notaris.35
Si observem el següent gràfic amb atenció, el que sobreïx és la preeminència de l’endeutament derivat de l’adquisició de cereal (45%), amb una presència significativa de l’arròs juntament amb el forment. Un assentament que mereix ser ressenyat són les vendes anticipades de la collita d’arròs, contractes que engegaven l’espiral creditícia a la qual es veien abocats els sectors mitjans i inferiors del camperolat i que permet a alguns membres benestants de la comunitat obtenir un preu millor en la compra d’arròs. Al mateix temps, l’estudi detallat d’aquest any ens ajuda a perfilar millor la cronologia de desenvolupament de dos cultius com són l’arròs i la morera a Sueca. Així, mentre el primer cultiu es troba altament difós ja en 1552, el conreu de la morera fa la impressió que s’estén més tardanament a diferència d’altres llocs propers com l’Alcúdia o Guadassuar, tal i com ja han demostrat altres estudis.36
TIPOLOGIA DE LES OBLIGACIONS I DEUTES ENREGISTRADES EN EL PROTOCOL NOTARIAL DE 1552
De la mateixa manera, el percentatge d’obligacions que fan referència a l’adquisició del ramat arriba fins el 26%. Dins d’aquesta categoria existeix un clar predomini de les cavalleries (mules, rossins i egües) que eren destinades no sols a tasques purament agrícoles, sinó també a altres activitats com la tragineria. Molt per darrere es troben les operacions protagonitzades pel ramat boví i el porcí. La menor presència dels bous i vaques evidencia el seu escàs paper en les formes d’explotació de la terra enfront de l’hegemonia dels èquids. Aquesta especialització musulmana en el comerç de cavalleries, així com la marginalitat dels bòvids, són dos fenòmens heretats que es poden detectar ja a l’Edat Mitjana.37
Pel que fa a l’adquisició de béns immobles, observem que la terra està present en un 13% de les operacions mentre els immobles urbans ocupen sols el 4%. Finalment, un 5% correspon a un ampli ventall de situacions que han aparegut molt aïlladament en la documentació, tals com la compravenda de teixits, l’adquisició de fulla de morera o el deute derivat d’una condemna pel trencament d’una pau. Per mitjà d’aquest desglossament del deute s’observa l’eminent caràcter agrari de la societat de Sueca cap a mitjan segle XVI.
TIPOLOGIA D’INSTRUMENTS NOTARIALS ENREGISTRADES PER MIQUEL LLAGÀRIA SEGONS EL SEU BALDUFARI (1551-1561)38
TIPOLOGIA D’INSTRUMENTS NOTARIALS ENREGISTRATS PER MIQUEL LLAGÀRIA EN 155239
LA DOCUMENTACIÓ NOTARIAL COM A FONT PER A LA HISTÒRIA I LA SEUA FUNCIÓ SOCIAL
Els arxius notarials són, sens dubte, un element imprescindible a la major part de investigacions històriques. L’amplitud i heterogeneïtat de notícies aportades permeten als historiadors obtenir informació de la realitat social, econòmica, cultural i política d’una comunitat, que altres fonts (com les de naturalesa legislativa, judicial o fiscal, entre d’altres) no ens ofereixen.
La documentació notarial reuneix tres característiques que determinen l’interés de l’historiador sobre aquesta font: masa, globalidad, homogeneidad.40 La ingent massa de documentació notarial fa que probablement estiguem parlant del fons arxivístic més extens per a l’edat moderna, junt a les fonts judicials. Bona mostra d’açò són les dues principals col·leccions de protocols que podem trobar a València, la conservada a l’Arxiu del Regne de València (amb 15.786 llibres i una documentació que comprén des de finals del segle XIII fins a principis del XX) i la col·lecció de l’Arxiu de protocols del Col·legi del Corpus Christi de València (aproximadament uns 28.500 volums).41
Malgrat això, no es tracta d’una documentació infalible. En ocasions és justament aquesta amplitud i diversitat de la informació obtinguda el principal obstacle amb el qual s’enfronten els historiadors. Altra limitació d’aquesta font és la seua representativitat.42 No totes les activitats privades queden registrades, i tampoc tots els sectors socials acudeixen periòdicament al notari. A més, la pèrdua o desaparició de part dels fons notarials és un altre problema de difícil solució. Per tant, els historiadors han de considerar aquestes limitacions i prendre les mesures pertinents per a garantir la representativitat de les seues investigacions i de les seues hipòtesis. Igualment, és important realitzar una crítica interna de veracitat dels documents, davant la possibilitat d’ocultacions o falsedat de les dades aportades al protocol. Per altra banda, l’investigador ha de realitzar la crítica d’adequació, ja que el document notarial, de vegades, no ofereix la informació exacta que cerca l’investigador, obligant-lo a complementar la seua recerca amb altres fonts judicials, fiscals o eclesiàstiques, entre d’altres, o a adaptar les seues hipòtesis de treball a la informació que es desprén dels protocols. Per últim, hem de tenir en compte la crítica d’objectivitat, partint del principi epistemològic que tot observador altera allò observat. En la documentació notarial trobem una doble modificació. En primer lloc, el notari és un filtre entre la realitat i la plasmació escrita als seus registres i, en segon lloc, la interpretació que fem els historiadors és un altre element de subjectivitat. Comptat i debatut, són diversos els punts febles d’aquesta font, plantejant als investigadors la necessitat d’una anàlisi crítica, la complementarietat de fonts i un mètode heurístic que compense aquestes mancances.
El paper social desenvolupat per la institució notarial al llarg de la història és innegable. El notari es converteix en una font de legitimació en qüestions tan rellevants com els drets de propietat, els llegats testamentaris o qualsevol altre transacció o negoci jurídic que requerira el reconeixement legal. Aquest caràcter legitimador fa del notariat una de les professions més rellevants en la societat de l’Antic Règim. Per altra banda, la tasca de conservació i custòdia dels registres era una obligació dels notaris instituïda pel rei Jaume I i reiterada de forma successiva pels diversos monarques de la Corona d’Aragó. Tanmateix, la seua reiteració suggereix que la normativa no era complida amb tota l’eficiència que es requeria. Com hem assenyalat adés, les vídues de notaris sovint venien els registres dels seus difunts marits a joves notaris que miraven de consolidar una clientela.
Aquest fet ens permet parlar d’una doble funció social del notariat. En primer lloc, mitjançant la seua activitat quotidiana al si de les comunitats on s’inseria el notari.43 En segon lloc, hem de destacar la funció social, no tant del notari sinó dels seus registres notarials a la societat actual, per medi de les diferents institucions arxivístiques que custodien aquests fons.44 La tasca de conservació, tradicionalment atorgada als arxius històrics, es mostra insuficient en els darrers anys, ja que ha de combinar-se amb una dimensió de servei i comunicació amb la societat actual, més enllà dels investigadors especialitzats. Dins d’aquesta nova orientació, el compromís de difusió pretén apropar les fonts primàries al conjunt de la societat i promoure la utilització dels fons arxivístics, apropant-los a la societat. Ara bé, no hem de pensar únicament en la consulta directa de les fonts, sinó també en altres formes d’apropament a la documentació històrica, com per exemple les edicions crítiques de fonts.
En aquesta línea incideix el present volum així com la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, que des del Servei de Publicacions de la Universitat de València, s’ha portat a terme d’alguns anys ençà, orientant les seues publicacions de fonts arxivístiques cap a la difusió, com a medi per a apropar la història a un públic més ample, on tenen cabuda persones no especialitzades.
No obstant això, fins a aquest moment cap de les obres de la col·lecció havia pres la documentació notarial com a objecte central de la edició, a diferència d’altres institucions nacionals que han desenvolupat una tasca d’edició de fonts notarials. Ens referim a les col·leccions dels Acta Notariorum Hispaniae, de la Fundación Matritense del Notariado, la Fontes Rerum Canariarum, del CSIC i el Instituto de Estudios Canarios de la Laguna o el Acta Notariorum Cataloniae de la Fundació Noguera.
Per tant, aquesta obra pretén iniciar una línea de edició de textos notarials per al País Valencià, donada la importància de la publicació i edició de registres notarials històrics i el caràcter interdisciplinar d’aquests fonts. Des d’aquest punt de vista, queda sobradament justificada la necessitat d’una obra com aquesta, amb l’exemple del funcionament d’una comunitat rural, com el lloc de Sueca i el seu entorn a mitjan segle XVI, a través dels registres notarial de Miquel Llagària.
DESCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS I NORMES D’EDICIÓ
En aquest volum s’inclou la transcripció de tres registres notarials pertanyents a Miquel Llagària, que inicialment es conservaven a l’Arxiu del Col·legi de Notaris de Sueca i actualment estan dipositats a l’Arxiu del Regne de València.45 Aquests tres llibres es corresponen amb les signatures 14.034, 14.035 i 14.044 de la sèrie Protocols Notarials d’aquest últim arxiu.
Encara que tots tres pertanyen al mateix notari, podem observar les similituds i especialment les diferències entre ells. Pel que fa a les mesures, els tres són homogenis, amb 22 centímetres de llarg i 16 centímetres d’ample. El suport d’escriptura també és el mateix, paper relligat amb cordill en diferents quaderns recollits en el volum amb coberta de pergamí. Tanmateix, l’estat de la coberta varia. La del volum 14.034 es manté en bon estat, fet que ha permés una millor conservació del llibre, mentre les altres dos han sofert majors danys, en bona mesura pel deficient estat de les seues cobertes.
Pel que fa a les diferències, hem de partir del fet que transcrivim documents de naturalesa distinta. Els dos primers (14.034 i 14.035) són rebedors, és a dir, registres on el notari fa una redacció provisional del document, sense desenvolupar completament les fórmules jurídiques.46 És per això que sovint en alguns documents trobem anotacions al marge que remeten a altres volums notarials, com el notal, on el notari ha desenvolupat per complet tot el document.47 D’altra banda, el tercer llibre (14.044) és un baldufari o índex general dels actes jurídics arreplegats pel notari al llarg de la seua activitat professional, en aquest cas entre 1551 i 1561. Per tant, dos tipus de registres molt diferents entre sí, però complementaris com a eines quotidianes de treball del notari. Malgrat això, és convenient fer una anàlisi individualitzada de cada registre.
El volum 14.034 manté un bon estat de conservació, tot i que en algunes parts són evidents alguns problemes d’humitat que afecten especialment a la meitat superior del llibre. La caixa d’escriptura és bastant homogènia en tot el llibre, probablement, perquè es tracta d’una còpia feta a posteriori, amb unes mides de 9,5 centímetres d’ample per 19 centímetres de llarg. L’escrit està fet amb tinta negra a línia tirada i pràcticament desproveït de referències als marges del document o correccions d’errades, elements que animen a pensar que estem al davant d’una còpia. El text es caracteritza per la seua netedat, en contrast amb l’estil del següent volum, redactat de manera més apressada i, conseqüentment, amb una presentació menys acurada.
Pel que fa al volum 14.035, com ja hem mencionat, té la coberta molt deteriorada, especialment per la part de darrere, encara que es pot apreciar clarament el signe del notari a la part davantera. En conseqüència, ha protegit de manera deficient el document i l’estat de conservació és prou dolent, degut a que a més de la humitat, en aquest volum podem trobar problemes d’oxidació de la tinta i també de penetració d’insectes que han anat deteriorant algunes parts del document. Com a nota curiosa, s’ha de remarcar la presència de alguna manicula o notes de crida en forma de mà, fent referència a la continuïtat d’algun document més avant.48 Açò mostra una redacció molt més viva i directa dels documents, en contrast amb l’estil del volum anterior, redactat de manera molt més pausada.
L’escriptura que es reflecteix en aquests volums és de tipus humanística cursiva d’ambient notarial, conservant alguns trets de l’escriptura medieval. Per altra banda, la llengua emprada en la redacció dels registres notarials varia segons el rebedor en qüestió. En el primer d’ells predomina el llatí, excepte en determinats instruments jurídics, com els testaments o almonedes, on s’utilitza el català. En canvi, aquest predomina en el segon, encara que també hi ha alguns documents escrits en llatí, generalment duplicats en català. Pel que fa a la datació cronològica i tòpica dels actes, en ambdós s’empra el llatí.
Per últim, el volum 14.044 es correspon amb el baldufari. Igualment té la coberta molt deteriorada. En conseqüència, l’estat de conservació és regular i molt desigual. La humitat ha malmés les primeres deu planes del baldufari, dificultant en bona mesura la seua transcripció. En canvi, a la resta del document, malgrat que persisteixen els problemes d’humitat, la conservació és bona i la transcripció es pot fer sense problemes. L’estructura del document és substancialment diferent a la del protocol, donada la naturalesa de la informació que arreplega. No es tracta d’una línea tirada, sinó d’una taula homogènia que recull els noms dels actors jurídics, la data i el tipus de document, com es pot veure a la transcripció. El registre està organitzat cronològicament, amb una separació remarcada dels mesos i dels anys. A més a més, a la part superior de les pàgines anota l’any a què fa referència. En aquest sentit, mentre per a datar els documents el notari utilitza la numeració romana, tal i com prescriuen les pràctiques escriptores del moment, puntualment fa servir els números aràbics, evidenciant així la difusió d’aquest sistema de numeració i la situació de diglòssia que aleshores es vivia en favor de les xifres romanes. En aquest llibre, l’estil de lletra és el mateix i la llengua predominant, en els noms i en el tipus d’instrument jurídic —ja que els cognoms no varien—, és el llatí encara que de vegades s’utilitza el català. En conclusió, es tracta d’una transcripció de diferents registres notarials, que reflecteixen la dinàmica de treball d’un notari i el procés de confecció dels seus arxius, amb un clar objectiu de conservació dels documents, funció bàsica del notariat que ha permés que aquest llegat arribe fins a nosaltres.
Finalment, farem referència als criteris d’edició. En aquest punt remetem a les normes ja establertes en aquesta col·lecció, on prima el màxim respecte a les grafies originals per a obtenir una transcripció el més fidel possible. Al mateix temps, hem aplicat les normes de puntuació i accentuació per a garantir la comprensió i facilitat de lectura del mateix. En la transcripció hem intentat reproduir també l’estructura del text original en la mesura que ha estat possible, ficant les referències al marges o anotacions en l’ordre en què es troben a l’original, sempre partint de la coherència textual. En el pocs casos en què un document estava dividit en dues parts per motius d’espai, ho hem corregit assenyalant-lo al peu de pàgina. Algunes errades comeses pel notari han estat corregides, encara que la norma general que hem emprat ha sigut assenyalar-les amb un sic. En altres ocasions, hem hagut de realitzar incorporacions de text o reconstruccions de parts perdudes per a fer-lo més intel·ligible, marcades sempre amb claudàtors per evidenciar la nostra intervenció. De la mateixa manera, a la transcripció del baldufari hem incorporat un títol a les diferents columnes, a partir de la informació que ofereixen, per tal de definir clarament el seu contingut. Per últim, hem numerat correlativament els documents registrats als dos rebedors notarials en la transcripció. En aquest punt cal assenyalar que, partint d’un criteri personal, hem considerat dins d’un mateix document els actes jurídics que feien referència a un mateix acord privat. És a dir, hem comptabilitzat com un document els actes jurídics que fan referència al mateixos actors o al mateix objecte. Per tant, podem trobar diversos actes en un únic document, com per exemple l’acte de compravenda d’una terra i l’obligació o reconeixement de deute del preu de la mateixa.
Finalment, i per a concloure, volem agrair l’ajuda prestada per José Maria Cruselles, Mateu Rodrigo i Francesc Gimeno, davant alguns problemes d’interpretació o lectura. Sens dubte, els seus consells ens han servit per millorar el text final però no paga la pena dir que qualsevol error pertany a la nostra responsabilitat. Per últim, no podem deixar d’adreçar unes paraules per a Antoni Furió pel seu suport al nostre treball durant els últims anys.
¶ 1 Doc. núm. 2.
¶ 2 Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de la région de Valence au bas Moyen Âge», Melanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Age, 17 (2005), pp. 407-440.
¶ 3 Antoni FURIÓ i Ferran GARCÍA-OLIVER, «La cultura pagesa», dins Història Agrària dels Països Catalans, Barcelona, Fundació Catalana per a la recerca, vol. 2, Edad Mitjana, pp. 581-602.
¶ 4 Doc. núm. 155.
¶ 5 Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català, Barcelona, Pagès-Fundació Noguera, 1994. Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del II Congres d’Historia del Notariat Català, Barcelona, Fundació Noguera, 2000.
¶ 6 Bona part de la tesi ha estat ja publicada. Vegeu José María CRUSELLES GÓMEZ, Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i comportament social a la primera meitat del segle XV, Barcelona, Fundació Noguera, 1998.
¶ 7 Pascual MARZAL RODRÍGUEZ, El derecho de sucesiones en la València foral y su tránsito a la Nueva Planta, Valencia, PUV, 1998.
¶ 8 Manuel FEBRER ROMAGUERA, Dominio y explotación territorial en la Valencia foral, València, PUV, 2000.
¶ 9 Vicente GRAULLERA SANZ, Los notarios de Valencia y la guerra de Sucesión, València, Colegio Notarial del Territorio de Valencia, 1987.
¶ 10 Josepa CORTÉS ESCRIVÀ, Formularium Diversorum Instrumentorum. Un formulari notarial Valencià del segle XV, Sueca, Ajuntament de Sueca, 1986.
¶ 11 M. Milagros CÁRCEL ORTÍ, «Catálogo de formularios notariales del Archivo Parroquial de Ayora», Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 3, 1984, pp. 381-391. També «Un formulario notarial del siglo XVI de la Bailía de Valencia», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 8, 1980, pp. 49-62.
¶ 12 Jordi GUNZBERG MOLL, «L’instrument notarial a l’època moderna (segles XVI i XVII)», en Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del II Congres d’Historia del Notariat Catalá, Barcelona, Fundació Noguera, 2000, p. 314.
¶ 13 Aquest s’havia fundat el 1369 i des d’aleshores no havia fet sinó incrementar la seua presència institucional i el seu control sobre la pràctica i l’accés a la professió.
¶ 14 Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence…», op. cit., pp. 412-413.
¶ 15 Philipe JARNOUX, «Entre pouvoir et paraître. Pratiques de distinction et d’affirmation dans le monde rural», en François MENANT i Jean-Pierre JESSENNE, Les élites rurales dans l’Europe médiévale et moderne: actes des XXVIIes Journées internationales d’histoire de l’abbaye de Flaran, Tolosa, 2007, pp. 129-148. Frederic APARISI ROMERO, L’ascens d’unes elits rurals. L’horta de Gandia en la tardor medieval. Treball d’investigació inèdit, pp. 147-151.
¶ 16 Durant els segles XV i XVI a Gandia i la seua horta les fonts semblen indicar que la mobilitat dels notaris era un fet estrany i que eren els mateixos clients els que es desplaçaven fins la vila per consignar les seues transaccions. Frederic APARISI ROMERO, op. cit., p.4-5. Francesc PONS FUSTER, Vespres de mort a Gandia (1500-1550), Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2005, pp. 133-135.
¶ 17 Malgrat això, el baldufari tan sols recull els documentats registrats a partir de 1551, quan Miquel Llagària s’estableix a Sueca. A més a més, les primeres planes d’aquest índex no s’han conservat o ho han fet en molt mal estat de conservació.
¶ 18 Vicent TEROL I REIG (ed.), Índex general de consells i actes de l’Arxiu Municipal de Xàtiva (1500-1550), València, PUV, 2006.
¶ 19 Sobre la utilització dels desaveïnaments com a font històrica vegeu Enrique CRUSELLES GÓMEZ, «Dinámica demográfica. Red urbana e inmigración ciudadana en la Valencia bajomedieval», Saitabi, 53, 2003, pp. 35-56. Emilia SALVADOR ESTEBAN, «Avencidados en Valencia (1479-1611)», Saitabi, 53, 2003, pp. 57-72.
¶ 20 Doc. núm. 24 al 74.
¶ 21 La construcció de la Sèquia Major o Sequial s’inicia el 1506. Antoni FURIÓ, Els camperols del País Valencià, València, Institució Alfons el Magnànim, 1982, p. 21.
¶ 22 Antonio José MIRA JÓDAR, Las finanzas del municipio: gestión económica y poder local: Sueca (s. XV-XVI), València, Diputació de València, 1997, pp. 260-261.
¶ 23 Més concretament, Jaume Gombau i Jeroni Coll. Rafael VALLDECABRES RODRIGO, El cens de 1510: relació dels focs Valencians ordenada per les corts de Montsó, València, PUV, 2002.
¶ 24 Vegeu l’evolució general del país en Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence……», op. cit., p. 415.
¶ 25 Antonio José MIRA JÓDAR, op. cit., pp. 246-257.
¶ 26 José María CRUSELLES GÓMEZ, Els notaris de la ciutat de València…, op. cit., pp. 119-123.
¶ 27 Vegeu, per exemple, doc. núm. 21, 36 i 39.
¶ 28 Vegeu aquests màxims en Ramon Josep PUCHADES BATALLER, «El notari Valencià baixmedieval: Exemple de la posició i percepció social de la professió notarial en l’Occident Mediterrani dels segles XIII, XIV I XV», dins Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.): Actes del II Congres d’Historia del Notariat Catalá, Barcelona, Fundació Noguera, 2000, pp. 526-527.
¶ 29 El 1546 Pere Llagària exercí el càrrec de cap de guaites encara que també apareix aquest any com a lloctinent del justícia. En contraposició al cas de Miquel Llagària, Pere Sancho va exercir el càrrec de síndic de la ciutat de Xàtiva durant vuit anys consecutius i Cristòfol Draper, Gaspar Martí o Pere Jeroni Garcia resultaren elegits en diverses ocasions. Vicent TEROL i REIG (ed.), Índex general de consells…, op. cit., p. 363.
¶ 30 En canvi, el notari Jaume Coll ocupa en diverses ocasions l’escrivania del Consell. Antonio José MIRA JODAR, Las finanzas del municipio. p. 250. Cert és que els Coll, lluny de ser uns nouvinguts, són un dels llinatges més antics i benestants de Sueca. Antoni FURIÓ, «Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto» en Ana RODRÍGUEZ (coord.), El lugar del campesino: en torno a la obra de Reyna Pastor, València-Madrid, PUV-CSIC, 2007, pp. 391-421, concretament les pp. 391-392. Pel que fa a Simó Livillo, va exercir el càrrec d’escrivà de la juraderia durant diversos anys. Així, per exemple, el 8 de juny de 1549 rebia cinc lliures per l’esmentat treball i altres dos lliures i deu sous «per lo salari dels actes tocants a pagar a la universitat». Arxiu Municipal de Sueca, FA. 193/9, caixa 76.
¶ 31 Els protocols de Miquel Llagària menor es conserven al Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València i arrepleguen la seua tasca com a notari a aquesta ciutat de 1560 fins a 1577, encara que amb alguns buits documentals.
¶ 32 Vegeu, respectivament, doc. núm. 255, 390 i 471.
¶ 33 Vegeu les gràfiques. Per a la seua confecció hem seguit el model quer presenta Josepa Cortés en el seu estudi preliminar a l’edició del Formularium Diversorum Instrumentorum. Un formulari notarial Valencià del segle XV.
¶ 34 Vegeu docs. núms. 237, 240, 297 i 422.
¶ 35 Francesc PONS FUSTER, op. cit., p. 134.
¶ 36 Vicent VALLÉS BORRÀS, El conreu de la morera i l’artesania de la seda en la Ribera del Xúquer als segles XVI i XVII, València, 1985. Daniel MUÑOZ NAVARRO, «Fraude en el comercio de seda entre los reinos de Castilla y Valencia en época de Felipe II», Oleana, 22 (2008), pp. 593-612.
¶ 37 Ferran GARCIA-OLIVER, La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval, València, PUV, 2003, pp. 75-84. Pau VICIANO: «El mercat d’animals de treball en una vila Valenciana del segle XV» en Recerques: Història, economia i cultura, 52-53, 2006, pp. 141-159.
¶ 38 Els instruments notarials que apareixen documentats en menys de quatre ocasions són: revocacions (3), penyores (3), augments (2), sequiatge (2), exempcions (2), llicències (2), paus (2), arrendaments de la peita (2), restitucions (2) sentències (2), arrendament de la barcella (1), arrendament de la carnisseria (1), arrendament de la fleca (1), arrendament del molí (1), capitulació (1), sepultura (1), consell (1), constitució de salari (1), jurament (1), lloctinència (1), manumissió (1), permuta (1), protesta (1), requisició (1), satisfacció (1) i violari (1).
¶ 39 Els instruments notarials que només apareixen una vegada són: concòrdia, exempció, lloctinència, permuta, renúncia, sentència, establiment i almoneda.
¶ 40 Antonio EIRAS ROEL, «De las fuentes notariales a la historia serial: una aproximación metodológica» en Antonio EIRAS et alii, Aproximación a la investigación histórica a través de la documentación notarial, Seminario Floridablanca, 1, Murcia, 1985, p. 18.
¶ 41 Fernando ANDRÉS, José María CRUSELLES, María Estrella RIBES, Luisa TOLOSA y Vicent VALLÉS, Inventario de fondos notariales del Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia, València, Conselleria de Cultura, 1990. Jesús VILLALMANZO, Archivo del Reino de Valencia. Inventario de Fondos Notariales, València, Conselleria de Cultura, 1986.
¶ 42 Bartolomé YUN CASALILLA, «Inventarios post mortem, consumo y niveles de vida del campesinado del Antiguo Régimen. Problemas metodológicos a la luz de la investigación internacional», dins Jaume TORRAS y Bartolomé YUN, Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, Siglos XVII-XIX, Junta de Castilla y León, 1999, pp. 27-40.
¶ 43 Vegeu la distribució de l’activitat notarial de Miquel Llagària en el mapa que presentem.
¶ 44 Laureà PAGAROLAS SABATÉ, Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan, Asturias. Ediciones Trea, 2007.
¶ 45 Josep Lluís FOS, «Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials de Sueca de l’època foral», en Quaderns de Sueca, I, (1980), pp. 133-144.
¶ 46 Sobre el procés de redacció vegeu Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence», op. cit., pp. 422-423; i Ramon Josep PUCHADES BATALLER, «El notari Valencià baixmedieval…», op. cit.
¶ 47 Doc. núm. 123. De més a més, la constant utilització del «et cetera» evidencia aquest fet i permet agilitzar la tasca del notari.
¶ 48 Vegeu just abans del doc. núm. 149.
Baldufari
ARV, Protocols Notarials, núm. 14.044
¶ 1 Davall el notari ha escrit: «Per a cancellar lo censal de Geroni Mollà de Çuequa».
¶ 2 Ací comencen els registres del protocol notarial de l’any 1552 (arv, Protocols, 14.035). Les primeres planes están malmeses, fet que ha impedit la seua transcripció.
¶ 3 La transcripció del protocol abans esmentat comença a partir d’aquesta data, quan ho permet l’estat de conservació.
¶ 4 Tot seguit: «Té cobrada esta venda».
¶ 5 Ací acaba la transcripció de documents en el present volum.
¶ 6 Tot seguit: «Est solutum».
¶ 7 Sic, llegiu «Stabliment».
¶ 8 Sic, llegiu «viiii».
¶ 9 Aquest assentament ha estat reconstruït mitjançant la consulta directa del protocol.
¶ 10 Tot seguit: «Solutum est».
¶ 11 L’any 1555 no s’insereix al baldufari, encara que Miquel Llagària continua treballant com a notari. Hem fet la reconstrucció d’aquest any a partir del protocol notarial. Omitim els claudàtors per a facilitar la lectura.
¶ 12 Ací finalitza el protocol corresponent a l’any 1555.
¶ 13 Sic, llegiu «Pellicer et Ros».
¶ 14 Sic, llegiu «Madonet».
¶ 15 Sic, llegiu «Exea».
¶ 16 Sic, llegiu «Xaruc».
Registres notarials
ARV, Protocols Notarials, núm. 14.034
Pri[mus quaternus prothocolli mei, Michaellis Lagària notarii publici de anno a
Nativitate Domini] millessimo [quinquagessimo quadragessimo] primo.
1.
Die XXII mensis […] a Nativitate Domini M° [D° XXXXI°].
Nos, Petrus Gabriel, blanquer[ius… con]iuges, civitatis Xative habitatores, […] uterque nostrum in solidum confitemur et [in veritate] recognoscimus nos debere vobis, honorabile Se[nen]ciano Martí, carnifici, dicte civitatis Xative habitatori, presenti, acceptanti, et vestris quatuor libras, quatuor solidos monete regalium Valencie de et ex precio eiusdam somera per nos a vobis empte, de cuius bonitate sumus contenti. Et quia rei veritas sich se habet. Renunciamus scienter omni excepcioni, et cetera, et doli, et cetera. Quas quidem quatuor libras, quatuor solidos dicte monete ambo simul et uterque nostrum in solidum vobis et vestris dare, solvere et paccare promitimus, videlicet, medietatem illarum in festo Pascatis Resurrectionis primo venturo de anno presenti M° D° XXXXI° et aliam medietatem in festo Pascatis Spiritus Sancti postea sequenti. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena XX solidos, et cetera. Rato […] cum […]iuratis […], et cetera, sub pena qua[…] Rato pacto, et cetera, pro [quibus omnibus et sin]gulis, et cetera. Obligamus scien[ter …] ambo simul et uterque nostrum […] singula bona nostra et utriusque […] mobilia, et cetera. Renunciantes quam […] beneficiis cedendarum ac dividen[dum …] actionum, et cetera, epistole divi Adriani et [Foro] Valencie, et cetera. Insuper ego, dicta Ioana, iuro, et cetera, cuius quidem iuramenti vigore certior facta et plenarie instructa per notarium sub contentum de omnibus iuribus meis et de beneficio senatus consulti Velleyani illi sponte renuncio, et cetera, in quorum fidem, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, quo ad firmam dicti Petri Gabriel, honorabiles Gaspar Navarro, corderius, et Franciscus Martinis, ferrerius Xative. Et quo ad firmam dicte Ioane, qua postea firmavit Xative die XXVI dictorum mensis et anni et obligavit ac certificata renunciavit, fuerunt testes Michael Almenara et Martinus Domènech, blanquerius, Xative habitatores.
Pro cancellacione [Al marge]
[en blanc]
2.
Die XXV mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Com segons Fur de València, tots tudors e curadors, hereus regidors, administradors, marmessors e altres qui degen donar compte e rahó de les coses administrades e regides, degen e sien tenguts fer inventari, repertori e memorial dels béns que acomanats seran al regiment e administració llur perqué rahó e compte al temps necessari de aquells puxa ésser hagut e exhigit e que los béns no pereixquen per oblit mas que a memòria perdurable sien conservats e reduhits. Emperamor de açò, yo, Miquel Eximenes, […] hereu de tots […] honorable en Ausiàs San[cho …] habitador de la present […sego]ns consta de dita he[rència …] e declaració feta per lo […] en lo civil y criminal de la […] al peu de una scriptura de de[…] succesió ab intestat davant aquell [… ve]rs e contra lo honorable en Miquel [… c]order, curador assignat a la heretat jacent e béns vagants vel quasi del dit en Ausiàs Sancho, quondam, en lo dia de huy feta e promulgada. E perquè la dita herència és stada per mi ab benifici de inventari acceptada, com la dita herència sia de molts deutes carregada, a tots los effectes que mills valer puixa e fer-se deja, ara en lo principi de la mia administració e següent fas en poder del notari davall scrit inventari de tots los béns mobles e sehents que al present he pogut saber del dit en Ausiàs Sancho, precehint tots temps lo sen-[signe]-yal de la dita cr-[creu]-eu, en e per la forma seguent:
E primerament, de unes cases e ort ad aquelles contiguo, situades e posades en la present ciutat de Xàtiva, en la parròchia de Sancto […] en lo carrer vulgarment dit de la a[…], confrontades ab casa de mestre Pere […]hiner, ab casa e ort de Esteve Saurino, […]rador e ab dos carrers públichs, tengu[da sots] directa senyoria del abat de Sanct Bert[homeu] a cens de cinquanta-sis sous, fadigues e luïsme, pagadors cascun any en cert termini.
Ítem, en la entrada de dita casa fonch atrobat lo seguent:
Primo, una caixa de Barcelona, vella.
Ítem, un caixó de tres caixons, vell.
Ítem, tres cadires de costelles, velles e usades.
Ítem, una altra caixa de Barcelona, mig usada.
Ítem, una taula redona ab un caxonet.
Ítem, una bóta vinadera mijancera que pot cabre dotze cànters, poch més o menys, buyda.
Ítem, una altra bóta que cabrà vint cànters, poch mes o menys, buyda.
Ítem, dos banquets de morera, sobre los quals estaven dites bótes.
Ítem, un cànter vinader ab la una ansa trencada.
Ítem, una posteta de fènyer lo pa, usada.
Ítem, un altra posteta migancera de portar lo pa a coure al forn, vella.
Ítem, un sedàs, vell.
Ítem, una tauleta de fusta, vella, per a posar lo llibrell per a pastar […].
[Ítem,] un librell de terra per a pastar, vell […].
Ítem, una cortina de figures de tres [alnes de] llarch, molt usada, penjada en la […] de dita entrada.
Ítem, una altra cor[tina] de figures de una alna, per lo semblant penjada en la paret.
Ítem, un retaulet molt chich ab la ymatge de la Mare de Déu en aquell pintada, molt antich.
Ítem, dos plats grans de terra pintats penjats en la paret.
Ítem, quatre plats chichs també pintats e penjats en dita paret.
Ítem, una sarrià mijancera de nou llates, vella.
En la cuyna de dita casa fonch atrobats lo seguent:
Primo, tres cresols.
Ítem, unes graelles miganceres, usades.
Ítem, dos paelles, la una gran, l’altra mijancera.
Ítem, una altra paella ab sa giradora.
Ítem, un ast de ferro, gran.
Ítem, un altre astet, molt chich, de ferro.
Ítem, una gerreta oliera migancera buyda.
Ítem, una altra gerreta oliera, en la qual fonch atrobat una arroba y mija de oli, poch més o menys.
Ítem, un porró per a mesurar oli.
Ítem, un ambut de estany per a vendre oli.
Ítem, tres mesures per a mesurar oli.
Ítem, una caldera gran que cabrà de tres fins en quatre cànters, po[ch més] o menys.
Ítem, tres talladors mijancers […].
[Ítem, una] cullera de fusta.
Ítem, una dotzena de escudelles.
Ítem, tres plateres.
Ítem, un astet de ferro, chich.
Ítem, uns ferros migancers.
Ítem, huyt gerretes mijanceres y una orseta chica, tot molt vell.
Ítem, una conqua gran de aram.
Ítem, tres cabaços de spart.
Ítem, dos miges arroves de pesar de pedra.
Ítem, un pes de fusta, molt vell.
Ítem, una cistelleta ab nou mesuretes entre grans y chiques, molt velles.
Ítem, dos cistelletes chiques.
Ítem, un plat gran de terra pintat.
Ítem, dos canelobres de aram.
Ítem, dos cadires de costelles, usades.
Ítem, un canelobre de fusta.
Ítem, tres ampolles de vidre.
Ítem, dos taces de vidre.
Ítem, un coci.
Ítem, una tabayreta.
Ítem, dos llibrellets.
Ítem, una llàntia de vidre penjada en la entrada.
Ítem, un cabàs de palma, vell, ple de actes y papers molt vells y molt antichs.
Ítem, una andana de paret de sis canyiços que tenen de largària cada canyiz XV palms.
Ítem, un cabàs ple de ferro, molt vell.
Ítem, un llegonet y una exadeta.
Ítem, una destraleta y un marrasà y un martell, tot vell.
[Ítem,] dos spases velles.
Ítem, un estrijol.
Ítem, [una] llosa y unes graelles y una fals, vells.
Ítem, un rastell.
Ítem, una tauleta de tisora, vella.
Ítem, una mija llança sens ferro.
Ítem, dos orsetes, velles.
Ítem, un pinte de texir llens.
Ítem, un morter de pedra trencat y sportellat.
Ítem, quatre plats y dos safes de terra.
Ítem, un morter de terra ab sa ma de fusta.
Ítem, una ganivetera ab dos ganivets y unes forquetes, tot vell.
Ítem, una olla mijancera de coure ab sa cobertora de ferro.
Ítem, un peset chich y un march, tot vell.
Ítem, una tabayra farinera en la qual hi havia tres barcelles de farina, poch més o menys.
Ítem, un cofre vell en lo qual fonch atrobat lo seguent:
Primo, un manil sotil de dos alnes de llarch.
Ítem, un llançol de estopa, vell.
Ítem, tres tovalles y una tovallola, oldanes.
Ítem, dos lliures de cotó, poch més o menys, filat en madeixa.
Ítem, dos lliures de franja de cotó.
Ítem, huyt o nou lliures de lli filat, prim.
Ítem, dos saragüells de llens, molt oldans.
Ítem, dos teles de llansols, oldanes.
Ítem, una madeixa de seda de adducar, ab una tovallola.
Ítem, un mig cofre vell, buyt.
Ítem, un cofre gran vell en lo qual fonch atrobat lo seguent:
[Primo,] un mantell de saya, usat.
Ítem, una scubeta de saya, usada.
Ítem, una altra scubeta de drap de mescla, mig usada.
Ítem, un banqual, vell.
Ítem, un matalafet, chich.
Ítem, un llit de pots ab cinch pots1 y dos petges.
Ítem, dos matalaffs, mig usat, del dit llit.
Ítem, una flaçada, vella.
Ítem, un coxí de fluxell.
Ítem, dos llançols, usats.
Ítem, dos cortines de figures clavades en la paret, usades.
Ítem, una sarrieta, vella.
Ítem, una altra sarrieta, quasi nova.
Ítem, en la cambreta que està damunt lo palau fonch atrobat lo seguent:
Primo, una caixeta chica dins la qual hi havia lo següent, ço és, una tovallola obrada de grana.
Ítem, tres onses de llavor de cuch, entre blanqua y groga.
Ítem, una madexa de filadis de grana.
Ítem, una altra madeixa de filadis negre.
Ítem, quatre sous y mig en diners.
Ítem, un banqual, molt vell.
Ítem, un broquer, molt vell.
Ítem, una copa chica de aram.
Ítem, un coxí de fluxell, vell.
Ítem, tres coxineres noves obrades de negre.
Ítem, una botana de coxí blanqua, vella.
Ítem, unes tovalles [que tiren] sis alnes.
Ítem, altres tovalles de stopa que tiren cinch alnes, poch més o menys.
Ítem, dos lliures de lli filat en madexa.
Ítem, unes tovalles primes, tiren quatre alnes.
Ítem, quatre llançols de stopa, oldans.
Ítem, un parell de llançols prims, guarnits de franja.
Ítem, un altre llançol de lli pla.
Ítem, unes tovalles stacades, tiren tres alnes.
Ítem, un davantllit de fil en pua de quatre alnes ab llistes tenades.
Ítem, un cortinatge de llens ab tot son pernet e compliment sens bastiment.
Ítem, un llançol de stopa.
Ítem, huyt torcaboques, quatre alamandeschs y quatre scacats.
Ítem, tres tovalloles, dos alamandesques y unes [sic] de llens.
Ítem, unes tovalles alamandesques.
Ítem, unes tovalles chiques de stopa.
Ítem, un davantllit de fil en pua, nou, que tira cinch alnes.
Ítem, una capsa ab cinch vels, usats, de la viuda.
Ítem, un llitet chich de pots ab sos petges.
Ítem, una vànova prima, usada.
Ítem, una vanoveta chica, usada.
Ítem, dos flaçades, la una gran, l’altra chica, usades.
Ítem, un matalafet morisch.
Ítem, un coxí de fluxell morisch.
Ítem, un matalaf de llana, mig usat.
Ítem, una gonella de […] morada, usada.
Ítem, un capús de rohà, nou.
Ítem, un altre capús de dol negre, usat.
Ítem, un cofre, usat, dins lo qual estava tota la roba dessús mencionada.
Ítem, en lo terrat de dita casa foren atrobades cinch posts de fusta largues.
Ítem, una scala de fusta de set scalons.
Ítem, un pagés de tenir la llum.
Ítem, una caldereta mijancera, nova.
Aquestos són los béns que al present són estats atrobats en la dita herència del dit quondam en Ausiàs Sancho, defunct, protestants expressament que si en lo esdevenidor a notícia mia pervindrà béns alguns recaure e pertànyer a la dita herència, aquells puga ajustar al present inventari e fer altre inventari de nou, protestant etiam lo dit Miquel Ximenes, que en lo fer e continuar los dits inventaris temps algú no li precòrrega e los quals dits béns desuper scrits e continuats restaren en la dita casa en poder de la honorable na Sicília Billena, vídua muller del dit defunct. Actum Xative, et cetera.
Testimonis foren presents a la confecció del dit e present inventari los honorables en Hierònim Guitart, notari, e Johan Castelló, oripeller, de Xàtiva habitadors.
3.
Die VIIII mensis februarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Antonius Menor, corderius, civitatis Xative habitator, scienter et gratis, ratificando, et cetera, nunch de novo facio, constituo, creo et ordino procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Gasparem Montagut, notarium, absentem, et cetera, videlicet, ad lites large cum posse substituhendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera, sub bonorum meorum obligacione, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Michael Eximénez, pannorum parator, et Ioannes Spinosa, auris cursor, Xativa degentes.
4.
Dictis die et anno.
Nos, Michael Borrull, blanquerius, et Elihonor, coniuges, civitatis Xative habitatores, propter plura et gracia servicia per vos, honorabilis Ioannem Domènech, agricultorem, nobis impensa et cotidie impendere non cessatis, ambo simul et uterque nostrum in solidum, scienter et gratis, non vi nech dolo seducti sed nostra mera liberitate et voluntate spontanea, et quia sich, volimus et ita nobis placet donacione pura, propria, simplici et irrevocabili que dicitur inter vivos eis melioribus, et cetera, donamus ac titulo pure, proprie et perfecte donacionis irrevocabilis concedimus, tradimus, seu quasi tradimus, vobis, predicto Ioanni Domènech, presenti, acceptanti, et vestris quoddam troceum terre sicani cum aliquibus garrofers et oliveres, quod prout esse septem fanecatas terre parum plus vel minus, situm et positum in orta dicte civitatis Xative, in partita de Bixquert. Confrontatum cum terra Bernardi Tortosa, nuncii sive misatge magnifici Iusticie, cum terra Iosephi Martí, agricole, cum terra honorabili [en blanc] noviter conversi, alamini loci del Boy, et cum torrente sive barranch, tentum sub directo dominio excellentissime capituli ecclesie collegiate dicte civitatis Xative, ad censum quatuor solidorum censualium cum laudimio et fatica, et cetera, anno quolibet certo in termino solvendorum. Hanc autem donacionem ambo simul et in solidum vobis et vestris facimus cum introhitibus, et cetera, et cum omnibus iuribus, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Instituentes, et cetera. Ad dandum, et cetera, exceptis, et cetera, nisi, et cetera. Salvis, et cetera. Protestantes tamen, et cetera, quod volumus teneri de evictione aliqua nisi profactis et negociis propriis tantum, et cetera. Pro quibus et non alter nech aliis, obligamus, et cetera, omnia bona nostra, et cetera. Renunciantes super hiis beneficiis diventarum et redendarum actionum, et cetera, eppistole divi Adriani, et cetera et Foro Valencie, et cetera. Renunciantes etiam legi sive iuri dicentibus quod si donatarius ingratus fuerit donatori nullius efficacie et valoris existat, talis donacio et legi foro ac iuri dicentibus quod si donator venerit ad inopiam nullum ius ex ipsam donacionem tribuatur donatori, et legi iuri sive foro disponentibus quod si donatarius decefferit prius donatore donacio revocetur et omni legi ac foro contra hec venientibus. Et ego, dicta Elihonor, iuro, et cetera, et certificata per notarium infrascriptum de omnibus iuribus meis et signanter, de beneficio senatus consulti Velleyani sponte illi quo ad hec renuncio dotique et sponsalicio meis et omnibus aliis iuribus in favorem mulierum quolicet introductis. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Petrus Monyós et Ioannes Feliu, agricultores, Xative habitatores.
Pro firma domini directi. [Al marge]
[en blanc]
5.
Die X mensis februarii anno a Nativitate Domini MD° XXXXI°.
Ego, Catherina Steve et de Saurina, uxor honorabilis Onufrii Esteve, corderii, civitatis Xative habitator, nomine meo proprio et ut heres universales bonorum omnium que quondam fuerunt honorabili Yolantis Saurina, avie mee, de et sua concensu et voluntate a in presencia dicti Onufrii Esteve, viri mei, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili Estephano Saurina, agricultori, abunculo meo, presenti, et vestris quod solvistis et dedistis michi egoque, dicto nomine, a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando centum quindecim solidos monete regalium Valencie et sunt restantes michi ad solvendum [et] ad complementum solucionis omnium bonorum et iurum in bonis dicte Yolantis Saurina, matris vestre avieque mee, racione dicte hereditatis michi pertinencium. Et quia, et cetera, et doli, et cetera. Quare absolvo, difinio, quitio et libero vos et vestros et omnia bona vestra et vestrorum ab omni actione, peticione, et cetera. Faciens vobis et vestris pactum solempne atque perpetuum tam reale quam personale de ulterius, non petendo, et cetera michi et meis scilencium in predictis imponendo sempiternum prout melius, et cetera. Promittens vobis et vestris predicta omnia et singula rata grata valida atque firma semper habere, tenere et inmolabiliter observare et in nullo contrafacere vel venire palam vel oculte, directe vel indirecte, aliqua racione sive causa. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera, et certificata per notarium infrascriptum, de omnibus iuribus meis sponte renuncio Velleyano dotique et sponsalitio meis et quibusvis aliis legibus foris et iuribus in favorem mulierum quomodolibet introductis. Quibus omnibus et singulis suppradictis ego, dictus Onufrius Esteve, maritus dicte Catherine Saurina, consentio tanque de meis expressis concensu et voluntate, factis et firmatis. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Michael Eximénez, panni parator ville Ayore de presenti Xative degens, et Michael Balaguer, corderius, Xative habitatores.2
6.
Die XVI marcii anno a Nativitate Domini MD° XXXXI°.
Nos, Iacobus Cardona, corderius, et Ysabel, coniuges, civitatis Xative habitatores, ambo simul et uterque nostrum per se et in solidum, scienter et gratis confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, honorabili Francisco Meri, corderio, habitatori ville Algezire, presenti, acceptanti, et vestris centum quindecim solidos monete regalium Valencie per nos vobis debitum de et ex arrendamento cuiusdam moreralis sive ad complementum totius arrendamenti eiusdem de anno proxime lapso millesimo quingentesimo quadragesimo. Et quia, et cetera, renunciamus scienter, et cetera, et doli quos quidem centum quindecim solidos dicte monete ambo simul et uterque nostrum in solidum vobis et vestris dare, solvere et paccare promittimus hinc ad festum sancti Ioannis mensis iunii primo venturo et anni presentis et infrascripti millessimi quingentessimi quadragesimi primi. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium et singulorum, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, renunciacione, apellacionis cum clausulis assuetis, iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena ultra periurii penam quadraginta solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligamus, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Insuper ego, dicta Ysabel, iuro, et cetera, cuius quidem iuramenti vigore cerciorata per notarium infrascriptum de omnibus iuribus meis, et cetera, sponte renuncio Velleyano dotique et sponsalicio meis et omni alii iuri, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnificus Gueraldus Terranet, miles, et honorabile Franciscus Serrano, colli cursor, civitatis Xative habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
Dictis die et anno.
Ego, Franciscus Meri, corderius, habitator ville Algezire, in presenciarum Xative residens, attendens et considerans me arrendasse seu titulo arrendamenti tradidisse diebus proxime preteritis vobis, honorabili Iacobo Cardona, corderio, civitatis Xative quoddam troceum terre moreralis quod posunt esse quatuor fanecatas, parum plus vel minus, situm et positum in orta antedicte civitatis, in partita dels Dotze, sub certis confrontacionibus limitatum et confrontatum, ad certum tempus, precio sive arrendamento anno quolibet octo librarum regalium Valencie; quod quidem arrendamentum fini et per totum annum millessimum quingentessimum quadragessimum secundum prout constat de dicto arrendamento cum instrumento recepto per discretum Michaellem Beneyto, notarium, sub die [en blanc] mensis [en blanc] anno MDXXXX° [en blanc]. Nunch de novo, ad preces vestras sive derogacione et preiudicio dicti primi arrendamenti, gratis et scienter, et cetera, arrendo et loco et titulo arrendamenti concedo, trado, seu quasi trado vobis, dicto Iacobo Cardona, corderio, et Ysabelli, coniugibus, presentibus, et cetera, dicte civitatis Xative habitatoribus, predictum troceum terre moreralis iamdictum. Itaque arrendamentum vobis facimus ad tempus duorum annorum de firmo computandorum, finito dicto anno restante de dicto primo arrendamento hoc in principio anni millessimi quingentesimi quadragesimi tertii in antea usque per totum annum millesimum quingentesimum quadragessimum quartum, pro mercede et arrendamento octo librarum monete regalium Valencie anno quolibet solvendarum in festo sancti Ioannis mensis iunii.
Item, etiam promitto durante dicto arrendamento dare, tradere aut acipere in compotum et compensare in dicto arrendamento singulis unam castellanam auri ad oppus femandi dictum morerale sive llançar fem per a fer faves.
Promittens, vobis et vestris predictum arrendamentum ad dictum tempus et pro dicta mercede facere, habere, et cetera, et teneor ac teneri volo vobis et vestris evictione, et cetera, et de omnibus damnis, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renuncians, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem nos, dicti Iacobus Cardona et Ysabel, coniuges acceptantes, dictum arrendamentum moreralis predicti ad dictum tempus et pro dicta mercede promittimus ambo simul et in solidum vobis et vestris annis singulis durante arrendamento predicto, termino prestatuto, predictas octo libras dare, solvere et paccare. Omnibus dilacionibus, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, renunciacione, apellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena ultra periuri penam viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Renunciantes quantum ad hec beneficiis, et cetera. Pro quibus omnibus, et cetera. Obligamus ambo simul vobis et vestris omnia et singula bona nostra, et cetera. Et ego, dicta Ysabel, iuro, et cetera, virtute cuius iuramenti certificato, et cetera, sponte renuncio Velleyano, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes qui suppra.
7.
Die XXII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Gaspar Rams, panni parator, ville de Ontinyent habitator, ad presentem Xative residens, ante paccam et solucionem michi fiendam per vos, honorabilem Petrum Gabriel, blanquerium, de quantitate infrascripta, scienter, et cetera, do, cedo atque mando vobis, dicto Petro Gabriel, blanquerio, civitatis Xative habitatori, presenti, acceptanti, et vestris omnia iura et actiones que michi pertinent et expectant versus seu contra Bartolomeum Nadal Martí, agricultorem dicte civitatis Xative, ad exactionem octuaginta quatuor solidorum monete regalium Valencie salvo iure calculi, et sunt restantes michi ad solvendum ex precio ciusdam panni per me dicto Bartholomeo Nadal Martí venditi cum iure etiam cuiusdam execucionis nomine meo contra ipsum per curiam gubernatoris presentis civitatis, sub certo calendario iniciate. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Iniungens, et cetera. Ad habendum, et cetera, pro testor tamem quod volo teneri de evictione nec ad quantitatis restitucionem nisi pro factis propriis, et cetera. Pro quibus tantum, et cetera. Obligo, et cetera. Ultimo confiteor a vobis habuisse dictos octuaginta quatuor solidos realiter numerando pretextu huiusmodi cessionis. Quare renuncio, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Michael Almenara, blanquerius, et Ludovicus de València, calceterius, Xative habitatores.
8.
Die quinta mensis madii anno a Nativitate Domini M D° XXXXI°.
Ego, Gaspar Navarro, corderius, Xative habitator, procurator et eo nomine honorabilium Marie Navarro et Ysabelli Heredia, sororum ville de Requena, prout de dicta mea procuracione constat cum instrumento recepto per discretum [en blanc] notarium dicte ville Requene, sub die [en blanc] mensis [en blanc] anni presenti millesimi quingentessimi quadragessimi primi, dicto nomine, habens in eo plenum posse subscripta et alia faciendi ideo, gratis et scienter, substituo procuratorem meum seu verius dictarum principalium mearum vos, discretum Gasparem Sancho, notarium, absentem, et cetera, ad faciendum et exercendum omnia et singula que ego vigore dicte procuracionis et potestatis agere et facere possem. Concedens atque atribuens vobis totam illam et eandem potestatem et facultatem in premissis et circa premissa qualem ego, dicto nomine, habeo et michi data atque concessa fuit in dicto procuracionis instrumento. Promitens, et cetera, sub obligacione et ypotheca omnium et singulorum bonorum dictarum mearum principalium, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Ioannes Sparsa, hostalerius, et Ioannes Pastor, treginerius [sic], Xative habitatores.
9.
Die XVIIII mensis madii anno a Nativitate Domini MD° XXXXI°
Ego, Brigida Guerau et de Montoro, vidua relicta ab honorabile Iacobo de Montoro, quondam notario, civitatis Xative habitatora, gratis et scienter, confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili et discreto Ludovico Blasco, notario, procuratori meo, quod venistis me cum ad compotum et dedistis et reddidistis michi per festam integram et completam racionem de omnibus et singulis pecuniarum quantitatibus per vos habitis et receptis ac processis ex redditibus provencionibus et obvencionibus censualibus et violariis meis in anno proxime preterito millessimo quingentessimo quadragesimo sui quod viso. Et recognito computo predicto simel [sic] et pluries et per me diligenter examinato, deo,3 habeo me pro contenta de dictis datis et receptis per vos, factis in dicto anno et etiam confiteor me habuisse et recepisse realiter numerando a vobis et michi dedistis atque solvistis et vistraxistis decem libras monete regalium Valencie ex fructibus, redditibus et proventibus per vos, ut procuratorem meum, in presenti anno, habendis et exhigendis ac recipiendis. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et errori calculi, et cetera, nec non absalvo4 et difino vos et vestros, et cetera, ab omni videlicet actione, et cetera. Imponens, et cetera, prout melius, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnifici Iacobus Domingo, miles, et Petrus Vezerra, utriusque iuris doctor, Xative habitatores.
10.
Die XI mensis iunii anno a Nativitate Domini M° D° XXXX primo.
Ego, Baltazar Ferriol, textor lane, ville de Ontinyent habitatori, de presenti Xative residens, confiteor et in veritate recognosco me debere vobis honorabili Petro Albinyana, blanquerio, dicte civitatis Xative habitatori, presenti, acceptanti, et vestris novem libras, quindecim solidos, quatuor denarios monete regalium Valencie, per me vobis debitas de et ex precio quatuor arrovarum de llana negra et cinch lliures de llana blanqua per me a vobis empte, habite et recepte, de bonitate cuius sum contentus. Et quas quidem novem libras, quindecim solidos [et] quatuor denarios dicte monete vobis solvere et paccare promitto in die et festo Omnium Sanctorum presenti anni millessimi quingentessimi quadragesimi primi. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena viginti solidorum monete iamdicte, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, renunciacione, appelacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena ultra periurii penam quadraginta solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus obligo vobis et vestris omnia et singula bona et iura mea mobilia, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Iacobus Lagària et Baltazar Ripoll, agricole, Xative habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
11.
Die XVIII mensis iunii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Michael Candel, agricola, civitatis Xative habitator, gratis et scienter, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos honorabili Borayam Mars, ravallis Sancti Ioanni dicte civitatis, absentem tanque presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me habendum, recipiendum et recuperandum ab honorabile [en blanc] dicha vídua alquaree sive loci magnifici Francini habitatore, decem et septem libras de lli filat et quatuor libras de cotó filat. Quas ego, eidem diebus proxime lapsis dedi ad texendum ipsas et etiam undecim solidos monete regalium Valencie per me eidem gracio se acomodatas. Et de receptis, et cetera, apoca, et cetera. Et pro predictis, et cetera. Fiat ad lites large, et cetera. Promito, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Ludovicus de Aviego, sartor, et Franciscus Porta, corderius, Xative habitatores.
12.
Die XXVII mensis iunni anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Gaspar Çabater, presbiter in ecclesia collegiata civitatis Xative, beneficiatus de beneficio ibidem sub sancti Petri invocacione et honorificencia instituto, dicto nomine, delego et assigno vos, honorabilem et discretum Ioannem Ten, notarium, dicte civitate Xative civem, presentem, et cetera, in iudicem, auditorem et decissorem et sive debito terminatorem omnium et singularum causarum littium, controversarium, questionum et demandarum tam comisi quam aliis que de presenti vertuntur seu verti sperantur nunch vel in futurum in terme ut dominium directum ex una, et quosvis emphiteotas, censatarios et quascumque alias personas, res et posessiones, tam rusticas quam urbanas, habentes et possidentes sub mei directo dominio, tam coniunctum quam divisum parte ex alia. Itaque vocatis partibus et cessumptis pro cessibus si qui sunt vel de cetero erunt in puncto in quo fuerunt quos a dictis emphiteoticis vobis tradi volo dictas causas, condemnaciones, obligaciones, concessiones, lites, questiones et demandas comisi seu aliis aut controversias audiatis vel scriptis eosque fine debito terminetis sentenciando ac declarando et providendo iudicialiter, breviter et de plano sola facti veritate attenta maliciis, difugiis et dilacionibus cessantibus et non admisis prout iusticia forus et racio suadent, faciendo quod decreveritis in premissis per remedia iuris opportuna a partibus firmiter observari quoniam ego in et circa predicta et eorum singula cum ipsorum incidentibus, dependentibus, emergentibus, et cetera, omnes voces et vices meas serie cum presenti vobis, predicto Ioanni Ten, notario comitto. Ad hec autem, ego, dictus Ioannes Ten, notarius, presens et acceptans dictam delegacionem, promitto et offero me promptum et paratum facere et administrare iusticia secundum conscienciam meam. Actum Xative, et cetera.
Testes, venerabilis Iacobus Climent, presbiter, et Iacobus Alliaga, botiguerius, Xative habitatores.
13.
Die XIII mensis iulii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Nos, Franciscus Porta, corderius, et Catherina, eius sponsa, civitatis Xative habitatores, ambo simul et uterque nostrum in solidum, gratis et scienter, vendimus, concedimus, tradimus5 seu quasi tradimus vobis honorabili Petro Navarro, laboratori, dicte civitatis Xative habitator, presenti, et vestris quoddam hospicium nostrum, situm et positum extra menia dicte civitatis, in parrochia Sancte Tecle, in partita de les Barretes, in vico vulgariter nuncupato del Portal de la moreria, tentum ad censum quinquaginta sex solidorum, octo denariorum monete regalium Valencie censualium, rendalium et annualium anno quolibet solvendorum in festo Nativitati Domini, unica solucione, reverendo Baltazari Borrell, canonico ecclesie collegiate dicte civitatis Xative, qui redimi et quitari possunt instrumento gracie de redimendo mediante precio [en blanc] librarum prefate monete, et franqum ab omni alio onere. Confrontatum ab una parte cum domibus Ioannis Sentandreu, molinerii, et cum domo sive hostal Ioannis Ripoll, vico in medio, et cum domibus dicti Ioanni Sanctandreu et cum dictabus viis publicis. Hanc autem vendicionem predicti hospicii prout superius confrontatur et limitatur, cum introhitibus et exhitibus, et cetera, vobis et vestris ambo simul et uterque nostrum in solidum facimus precio, videlicet, terdecim librarum monete regalium Valencie. Quas omnes a vobis confitemur habuisse et recepisse nostre omnimode voluntati in formam vendicionis. Unde renunciamus, et cetera, et doli, et cetera. Dantes, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis damus, cedimus, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Instituentes, et cetera. Ponentes, et cetera. Confitentes, et cetera. Ad habendum, et cetera, exceptis, et cetera, nisi, et cetera. Promittens, et cetera, facere, habere, et cetera, et tenemur ac teneri volumus ambo simul et uterque nostrum in solidum vobis et vetris de firma et legali evictione, et cetera. Itaque, et cetera. Fiat promissio de evictione expressa et pactionata una cum omnibus damnis, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renunciantes quantum ad hec beneficiis, et cetera. Pro quibus omnibus et singulis, et cetera. Obligamus scienter ambo simul, et cetera, vobis et vestris omnia et singula bona et iura nostram, et cetera, mobilia, et cetera. Et ego, dicta Catherina, iuro, et cetera, et certificata per notario subscriptum, et cetera, sponte renuncio Velleyano, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Hieronimus Aragonés, barbitensor, et magister Ioanne Llàzer, operarius ville, Xative vicini.
Dictis die et anno.
Nos, Petrus Navarro, laborator, et Quiteria, coniuges, civitatis Xative habitatores, ambo simul, et cetera, gratis et scienter, confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, Francisco Porta, corderio dicte civitatis Xative, presenti, et vestris terdecim libras monete regalium Valencie, pro quibus seu quarum precio nobis et seu michi, dicto Petro Navarro, vendidistis et alienastis quoddam hospicium extra menia dicte civitatis Xative, in parrochia Sancte Tecle, in partita de les Barretes, in vico nuncupato del Portal de la moreria, certo sub censu certisque confrontacionibus et limitacionibus, limitatum, tentum et terminatum publico vendicionis instrumenti per notarium infrascriptum, die presenti paulo ante istud recepto. Et quas quidem terdecim libras ambo simul, et cetera, vobis et vestris dare, solvere et realiter, ac cum omni effectu, paccare per totum mensem octobris primo venturum anni presentis millessimi quingentessimi quadragessimi primi. Omnibus dilacionibus et difugiis post positis et non admissis quibus per speciale pactum. Renunciamus sub pena decem solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promittentes et iurantes, et cetera, racione predicta non littigare nech impetrare nech impetratis uti largo modo nech raciones, aliquas iustas aut iniustas, proponere sub pena ultra periuri penam viginti solidorum, rato manente pacto. Pro quibus, et cetera. Fiat executoria largo modo cum fori submissione et iudicii et personarum et loci variacione. Renunciantes quantum ad hec beneficiis, et cetera. Et ego, dicta Quiteria, iuro, et cetera, et certificata per notarium infrascriptum de omnibus iuribus meis, et cetera, sponte renunciamus Velleyano, et cetera. Et pro predictis omnibus, et cetera. Obligamus, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes qui suppra.
14.
Die et anno predictis.
Ego, frater Ioannes Puig, ordinis beate Marie de Mercede redemptionis captivorum, in monasterio Beati Michaellis civitatis Xative residens, gratis, et cetera, facio, constituo, et cetera, procuratorem meum, et cetera, itaque, et cetera, vos, reverendum Vincencium Murta, ordinis predicti beate Marie de Mercede redemptionis captivorum, in monasterio Beate Marie civitatis Valencie, et cetera, absentem tamquam presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me habendum, petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum et recepisse confitendum a reverendo domino Ausia Carbonell, presbitero rectore ecclesie parrochialis loci de Castelló de la Plana, quadraginta solidos monete regalium Valencie per eum michi debitos ex mutuo gracioso. Et de receptis, et cetera, apocam, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Petrus Martinis, spaserius, et Michael Palasí, blanquerius, Xative habitatores.
15.
Die XXII mensis iulii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Almonete facte in civitate Xative, in publico incantu de omnibus et singulis bonis mobilibus ad inventis in domo et herencia honorabilis Auzie Sancho, quondam blanquerii, ad instanciam honorabile Michaellis Ximénez, panni paratoris, et Gasparis Navarro, corderii, heredum in certis partibus et porcionibus omnium et singulorum bonorum dicti quondam Auzie Sancho prout de dicta herencia legitime pater, videlicet, dicti Michaellis Ximénez, quadam sentencia per magnificum Iusticiam in civilibus et criminalibus civitatis Xative, in pede cuiusdam requisicionis et peticionis, successionis ab intestato lata continuataque in dicta curia, in libro peticionum dicte curie de anno presenti [en blanc] et dicti Gasparis Navarro, quodam publico instrumento concordie facte inter dictos heredes receptoque per discretum Anthonium Gaspare Sancho, notarium, sub die [en blanc] mensis [en blanc] anni presentis et infrascripti millessimi quingentessimi quadragesimi primi, mediante Ioanne Serrano, colli cursore, fuerunt vendita bona predicta personis et preciis in quolibet item contentis et seguentibus:
| Et primo, fonch venuda una tauleta redona ab son caxonet a Jaume Cardona per huyt sous | VIII sous |
| Ítem, una caldereta mijancera a Cristòfol Cuquó per vint y sis sous | XXVI sous |
| Ítem, un plat de terra gran pintat a Miquel Lagària per dos sous y mig | II sous, VI diners |
| Ítem, tres scudelles a una moriscada per | III diners |
| Ítem, dos gerretes chiques a Josep Real per | II sous, VI diners |
| Ítem, una altra gerreta a Say Dico per | I sous, III diners |
| Ítem, una caldereta chica a Antoni Devesa per | XIIII sous |
| Ítem, una paella de ferro [a] Agostí Guitart per | IIII sous |
| Ítem, dos graelles velles a Antoni Devesa per | II sous, VII |
| Ítem, una paella vella al mateix per | I sous, VI diners |
| Ítem, uns ferros chics a Jaume Cardona per | II sous, III diners |
| Ítem, una cistella a Jaume Linares per | IIII diners |
| Ítem, uns ferros trencats a Antoni Devesa per | I sous |
| Ítem, dos cresols a Nofre Steve per | II sous, II diners |
| Ítem, una bacina de terra a Miquel Fuster per | VII diners |
| Ítem, dos cabaços de spart a Cristòfol Cucó per | VI diners |
| Ítem, un tonell a Hieroni Guitart, notari, per | VIII sous |
| Ítem, al mateix un ast de ferro gran per | II sous |
| Ítem, un tabayreta a Miquel Navarro per | I sous, VIII diners |
| Ítem, una gerreta a Andreu Vilella per | II sous, IIII diners |
| Ítem, una gonella papal a Miquel Ximénez per | XXIII sous |
| Ítem, mig almut vell a Chochim Almenara per | I sous |
| Ítem, un morter de pedra trencat a Miquel Navarro per | I sous |
| Ítem, una gonella morada ab ses manegues negres usada a Català Spardenyer per | L sous |
| Ítem, una flaçada vella a la viuda per | X sous |
| Ítem, una flaçada vella a Miquel Navarro per | I sous, [… diners] |
| Ítem, un astet a Joan Oltra per | VIII diners |
| Ítem, una gerreta trencada a Serrano per | IIII diners |
| Ítem, una cortina ab figures, vella, a Sperança Boleta per tres sous huyt diners | III sous, VIII diners |
| Ítem, una conqua migancera a Cristòfol Cuquó per vint y tres sous sis diners | XXIII sous, VI diners |
| Ítem, una olla de coure de tall de canpana [sic] a la viuda per trenta quatre sous, dich | XXXIIII sous |
| Ítem, una bóta migancera a Joan Pérez per | XV sous, VI diners |
| Ítem, una ratera al mateix per | I sous, VI diners |
| Ítem, una tabayreta farinera a Jaume Cardona per tres sous quatre diners | III sous, IIII diners |
| Ítem, un matalaff molt vell, usat, a Gaspar Garrigós per vint y quatre sous | XXIIII sous |
| Ítem, un llit de posts ab sos petges a Miquel Navarro per vint y tres sous sis diners | XXIII sous, VI diners |
| Ítem, una capa enrojada a Antoni Campello per sexanta sous, dich | LX sous |
| Ítem, una caixa de Barcelona, usada, a Miquel | |
| Ximénez per vint y huit sous dich | XXVIII sous |
| Ítem, una capa negra de dol, molt usada, a Català Spardenyer per | XVIIII sous |
| Ítem, una posteta de fènyer a la viuda per | VIIII diners |
| Ítem, una altra posteta a la mateixa per | VI diners |
| Ítem, una olla de aram a Miquel Lagària per | X sous |
| Ítem, tres ampolles de vidre a Joan Salvador per quinze diners dich | I sous, III diners |
| Ítem, un peset de aram al mateix per | III sous, VI diners |
| Ítem, dos cadires velles de costelles a Joan Serrano, corredor, per dos sous dich | II sous |
| Ítem, dos plats a Miquel Lagària per un sou | I sous |
E com fos ja tart [sic], los dits hereus prorrogaren en fer les dits almonedes per al dia aprés següent, comptants vint y huyt dels dits mes e any, protestant, et cetera. Testimonis foren presents los honorables en Johan Castelló, oripeller, e Jaume Cardona, corder, de Xàtiva habitadors.
Et postea vero die iovis intitulata vicessima octava mensis iulii anno quo suppra a Nativitate Domini millessimo primo fuit processum in dictis almonetis ad istanciam suppradictorum heredum mediante dicto Ioanne Serrano, colli cursore, modo prout seguitur:
| Et primo, unes tovalles de una alna velles a Mateu Albinyana per quinze diners | I sous, III diners |
| Ítem, unes tovalles scacades a Jaume Martí per | XI sous |
| Ítem, un parell de llançols de stopa a la viuda per | XIIII sous |
| Ítem, un brialet chich molt usat a la viuda per | X sous |
| Ítem, un brialet, usat, a la mateixa viuda per | XV sous |
| Ítem, una tovallola obrada de grana a Miquel Navarro per sis sous un diner, dich | VI sous, I diners |
| Ítem, unes tovalles a Gaspar Navarro per | XII sous |
| Ítem, unes tovalles a Antoni Salvador per | VIII sous |
| Ítem, una tovallola plana a Joan d’Alacant per | II sous |
| Ítem, cinch torcaboques a Gaspar Navarro per | V sous, VIIII diners |
| Ítem, una vànova usada a la viuda na Sancha per | XXX sous |
| Ítem, un parell de lançols de stopa a Cristòfol Cuquó per tretze sous, dich | XIII sous |
| Ítem, unes tovalletes a Domingo Carnicer per | III sous, VIIII diners |
| Ítem, un llançol de stopa a mestre Pere Llebregat per quatre sous | IIII sous |
| Ítem, un ropó de saya usat a Miquel Navarro per | XXII sous |
| Ítem, tres coxineres obrades de negre a Ayora Argenter per setze sous, dich | XVI sous |
| Ítem, una tovallola a Miquel Llagària per | I sous, VII diners |
| Ítem, unes tovalles, molt usades, a mestre Miquel Ferrandis per cinch sous, dich | V sous |
| Ítem, un davantllit de dos en pua, molt usat, a Pere Roqua per onze sols sis diners | XI sous, VI diners |
| Ítem, unes tovalles de estopa que tiren una alna a mestre Pere Burrull per un real | I sous, VI diners |
| Ítem, una tauleta ab cadena a Feliu Garcia per sis sous, dich | VI sous |
| Ítem, cinch torcaboques, vells, a Miquel Ximénez per dos sous, dich | II sous |
| Ítem, dos cobertores de gerres a Cristòfol Cuquó per cinch diners | V diners |
| Ítem, dos coxins de bova y una tauleta de pastat y un cedàs y un retaulet a la viuda, tot per | VI sous |
| Ítem, un mig cofre a Català Albardaner, molt usat y vell, per set sous sis diners vii sous, | VI diners |
| Ítem, una caixa de València, vella, a Joan Ayet | X sous |
| Ítem, dos lliures de cotó filat a Gaspar Navarro per quatre sous | IIII sous |
| Ítem, una cadira de costelles al mateix per | I sous |
| Ítem, un librell a Nofre Steve per | VIII diners |
E com fos ja tart, los dessús dits hereus porrogaren en lo fet e continuar les dites almonedes per al segon dia de agost primer vinent, protestant, et cetera.
Testimonis foren presents mestre Pere Borull e Luís Ayora, argenter, habitadors de Xàtiva.
Enaprés, a dos de agost del dit any mil cinch-cens quaranta-hu, los dits hereus continuaren en la confecció de les dites almonedes mijancant lo dit en Johan Serrano, corredor, en la forma damunt dita segons se segueix:
| Primo, una cistella vella a Jaume Lagària per | III diners |
| Ítem, unes tovalles de stopa al mateix per | VII sous |
| Ítem, un rall al mateix per quatre diners | IIII diners |
| Ítem, un cabàs de ferro vell al mateix per | VI sous, X diners |
| Ítem, quatre plateres a Cristòfol Cuquó per | I sous, III diners |
| Ítem, un coxí morisch, ple de ploma, al mateix per | III sous, VIIII diners |
| Ítem, un rastell a Gaspar Navarro per | III sous, VI diners |
| Ítem, una ganivetera ab dos ganivetes molt velles e rovellades a Miquel Lagària per | II sous |
| Ítem, unes frasqueries de obra de terra a mestre Pere Borrull per tretze diners, | I sous, I diners |
| Ítem, unes mesures de oli y uns alambins vells e trecats a Jaume Lagària per | III sous |
| Ítem, una alna vella a Joan Peres per | VI diners |
| Ítem, una paellera chiqua vella a Miquel Navarro per un real, | I sous, VI diners |
| Ítem, un cortinatge ab ses cortines e·s tovalloles a Miquel Lagària per huytanta sous, | LXXX sous |
| Ítem, un serró de curó fariner, vell y apedaçat, a Jaume Lagària, per | II sous |
| Ítem, dos cortines de cortinatge a Gaspar Navarro, per LI sous, dich | LI sous |
| Ítem, dos llançols y un davantllit al mateix per quarantados sous, dich | XXXXII sous |
| Ítem, quatre gerretes y dos ampolles y altres frasqueries de vidre a mestre Miquel Ferrandis, per IIII sous, VI diners, dich. | IIII sous, VI diners |
| Ítem, dos canelobres al mateix mestre Miquel per quatre sous sis diners, dich | IIII sous, VI diners |
| Ítem, set onzes de lli filat a Jaume Lagària per dos sous i mig | II sous, VI diners |
| Ítem, un bancalet o cobretaula molt vell a mestre Pere Devesa, per cinch sous | V sous |
| Ítem, una scala de fusta molt vella a mestre Pere Borrull, per quatre sous, dich | IIII sous |
| Ítem, un bancalet molt vell al mateix per | I sou, I diner |
| Ítem, una scubeta e saya a Joan Serrano, corredor, per tres sous | III sous |
| Ítem, dos cortines, la una pintada y l’altra ab figures squexades, a Jaume Lagària, per tres sous, dich. | III sous |
| Ítem, una alna a Jaume Linares per | IIII diners |
| Ítem, una caixó de tres caixons a Anthoni Gasset, per onze sous nou diners, dich | XI sous, VIIII diners |
| Ítem, una gerreta trencada a Pernils per | […] |
| Ítem, un cofre […] a la viuda, per | IIII sous |
| Ítem, una gerreta oliera a Fuster per | I sous |
E fetes les dessús dites coses, los dits hereus sobresegueren en lo fer e continuar dites almonedes com no si trobassen més béns venals en dita herència, los preus dels quals segons en cascun ítem se conté, hagué e rebé lo dit en Gaspar Navarro, altre dels dits hereus, les quals aquell confessà haver hagut e rebut. Perquè renuncia, et cetera. Protestant, et cetera. Les quals coses foren fetes en la dita ciutat de Xàtiva, dia, mes e any sobredits a les quals foren presents per testimonis los honorables mestre Pere Burrull, asaunador, e mestre Miquel Ferrandis, cirurgià, habitadors de Xàtiva.
16.
Die secunda mensis augusti anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Yolans Durana, uxor nunch in secundis nupciis honorabili Ioannis Miquó, agricole, loci de Agullent habitator, de presenti Xative degens, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, vos, honorabilem et discretum Gasparem Montagut, notarium, civitatis Xative civem, licet absentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me vendendum, alienandum, tradendum, seu quasi tradendum persone seu personis vobis bene visis quoddam troceum terre olivaris meum, situm et positum in orta civitatis Xative, in partita del Barranch de carnicers. Confrontatum cum terra honorabili Ludovici Costa, mercatoris, cum terra honorabili Petri Guitart, agricole, et cum dicto torrente sive barranch nuncupato dels Carnicers et cum terra Felipi, assaunatoris, precio et preciis quibus cum emptore seu emptoribus melius poteritis concordare et precium seu precio eiusdem trocei terre per vos vendendi, habendum et recipiendum habuisse et recepisse confitendum apocam vel apoquas de eodem precio firmandum bona omnia et singula mea obligandum et ypothecandum, et de predictis omnibus et singulis instrumentum et iustiam cum omnibus et singulis clausulis, obligacionibus, evictione et aliis clausulis necesariis et opportuniis ex stillo notarii eorumdem receptoris, et cetera, faciendum et firmandum. Et de receptis, et cetera, apocam, et cetera, deposita, et cetera, fidancias, et cetera, et ipsas de indemnitate, et cetera, bona mea, et cetera. Et pro hiis et aliis, et cetera. Fiat ad lites largo modo, et cetera, cum posse substituendi, et cetera. Et demum ac generaliter, et cetera. Relevans, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Iacobus Lagària et Michael Campello, agricole, Xative habitatores.
17.
Dictis die et anno.
En nom de nostre Senyor, de la gloriosa verge Maria, mare sua e de tots los pecadors advocada, amen. Com totes les coses mundanals sien transitòries y afallibles e algú en carn posat a la mort corporal scapar no puxa per lo pecat del primer pare, axí mateix tota ànima exint de aquest món haja a donar compte y rahó en tant estret juhí e diceptar ab aquell Jutge qui res no ignora, ans tot per llur poder li és fet manifest qui és Déu eternal de la administració que per sa mà li és estada acomanada. E per ço, de qualsevol persona sabia y discreta, considerant les dites coses, se pertany sovint pensar que deu morir y no sab la hora ni lo punt, perqué quant nostre senyor Déu tocarà la porta de la humanitat trobe la ànima de aquella prompte y aparellada de dar bon compte e rahó de ço que en aquest mon li serà acomanat en tal manera que promoga lo gran Déu eternal en dir li aquella paraula intra ingandium Domini tui. Emperamor de açò, yo, na Margalida Algilagues, vídua muller que fuy en segones núpcies del honorable en Bertomeu Argilagues, quondam assaunador, habitador de la dita ciutat de Xàtiva, estant malalt de greu malaltia de la qual tem morir, sana, emperò, de pensa y enteniment, ab paraula entrega e manifesta loqüela, convocats, pregats e demanats los notari e testimonis dejús scrits, revocant, cessant e anul·lant tots e qualsevol testaments per mi en dies passats fets en poder de qualsevol notari o notaris, ara novament fas e ordene mon darrer testament e darrera voluntat mia en poder e mà del notari davallscrit en e per la forma següent:
E primerament, recoman la mia ànima al meu senyor Déu Jesuchrist, qui aquella ha creada, supplicant-lo com a mon Déu y Senyor la vulla col·locar en la benaventurada glòria de paradís.
Ítem, vull, ordene e man que tots mos deutes sien pagats, tors, injúries satisffetes e restituhides aquells o aquelles, emperò, ques mostraran yo ésser tenguda y obligada ab cartes públiques, testimonis, albarans e altres qualsevol legítimes provesen açò for de ànima, en açò benignament observat.
Ítem, elegeixsch en marmessor meu e de la mia ànima e del present e darrer testament meu execudor, lo honorable en Joan Alliaga, laurador de la mateixa ciutat de Xàtiva, al qual done facultat e plen poder tants de béns mobles pendre a mans sues, haver e aquells vendre e los preus rebre per obs de fer e complir les coses per mi dejús ordenadores. E açò faça e fer puixa sens auctoritat e licència de cort ni de jutge algú, axí ecclesiàstich com secular, mas per llur pròpria autoritat, la qual yo de present li done e attribuheixch.
Ítem, prench de mos béns per obs de la mia sepultura e ànima deu lliures moneda reals de València, dels quals vull me sia feta la mia sepultura, anniversari e capdany bé y honradament a coneguda del dit meu marmessor, en la qual vull hi entrevinga la llohable confraria del gloriòs arcàngel Sanct Miquel, de la qual so confraressa, pagant ad aquella la caritat acostumada, com axí sia ma voluntat e intenció.
Ítem, vull e man me sien dites per ànima mia y de tots fels defuncts les trenta-tres mises appellades de sanct Amador, ab ses caneles e offertes, segons acostumen dir en la Sglésia del gloriòs arcàngel Sanct Miquel, pagant-los la caritat acostumada.
Ítem, vull, orden e man que lo meu cors sia lliurat a ecclesiàstica sepultura en lo fossar de la gloriosa verge Maria, en la fossa hon jauen mos parents defuncts. E si fetes e complides totes les dites coses, cosa alguna sobrara de les dites deu lliures, vull que sia distribuhit en mises de rèquiem per ànima mia y de tots fels defuncts y si cosa alguna hi mancara per a fer e complir totes les dites coses vull que dels altres béns meus y lo dit meu marmessor hi sia fet compliment.
Ítem, done e llegue a Nofre Monfort, fill meu, cinch sous moneda reals de València per tota part e dret de legítima que en mos béns li pertanygua.
Ítem, done e llegue a Jaume Monfort, fill meu, per lo semblant cinch sous de la dita moneda per tota part y dret de legítima que en mos béns li pertanygua.
Ítem, més done e llegue a Joanna, filla mia, muller de [en blanc] cinch sous de la dita moneda per tot e qualsevol dret que en mos béns li pertanygua.
Ítem, done e llegue a Jaume Monfort, fill meu, dessús nomenat, per bons servicis que de aquell he rebut, un matalaf y dos llançols y un coxí en los quals aquell dorm, com ma intenció sia li resten per a son dormir y servici.
En tots los altres béns e drets meus, axí mobles sehents com semovents, deutes, drets y accions a mi pertanyents e pertànyer podents e devents ara de present o en sdevenidor, luny o prop, per qualsevol causa, títol, manera o rahó, fas e instituheixch hereva mia pròpria, universal y encara general a la honorable na Catherina Gacet, filla mia legítima y natural, muller de Jaume Gacet, laurador de la vila de Ontinyent, a fer de tots los dits béns y drets meus a totes ses planes y liberes voluntats.
Aquest és lo meu darrer testament e la mia darrera ultima voluntat mia, lo qual e la qual vull que valga per dret de darrer testament e darrera voluntat. E si no valia per dret de darrer testament e darrera voluntat mia per algunes subtilitats de dret vel alias, vull que valga per dret de codicil o donació per causa de mort o per aquell dret o fur que millor valer puixa e dega. Lo qual fonch fet en la dita ciutat de Xàtiva lo segon dia del mes de agost any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu mil cinch-cents quaranta-hu.
Se-[signe]-nyal de mi, dita Margalita Argiligues, testadriu, qui dessús les dites coses llohe, atorgue e conferme.
Presents foren per testimonis a la confecció del dit testament, convocats, pregats y demanats per la dita testadriu, los honorables mestre Feliu Garcia, asaunador, Miquel Navarro, corder, e lo reverent frare Joan Puig, del orde de la Verge Maria de la Mercè, habitadors de Xàtiva, conexents molt bé la dita testadriu, e la dita testadriu als dits testimonis e a mi, dit notari dejús scrit, e yo, dit notari, coneguí molt bé a tots e a la dita testadriu ésser en bona disposicio de testar.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
18.
Die XXIII mensis augusti anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Nos, Ioannes Talents, agricola, et Ioana, coniuges, habitatores loci de Carcaxent, termini ville Algezire, gratis et scienter, et cetera, ambo simul et uterque nostrum, in solidum, cum hoc presenti publico instrumento, et cetera, vendimus, concedimus, tradimus seu quasi tradimus vobis, honorabili Andree Talents, agricole dicti loci de Carcaxent presenti, acceptanti, et vestris quandam hereditatem nostram nuncupatam la Algoleja, sitam et positam in termino dicti loci de Carcaxent, in partita numcupata de les Algoleges de terra murada, confrontatamque cum terra Ioannis Talents, cum flumine sive riu de Xúquer, cum terra vestri, dicti Andree Talents, et cum cèquia de la Hueta, tentam ad censum [en blanc] solidorum censualium anno quolibet certo, in termino solvendorum [en blanc] qui redimi et quitari possunt precio undecim librarum, et etiam tenetur ad censum [en blanc] solidorum censualium anno quolibet certo in termino solvendorum [en blanc] qui instrumento gracie de redimendo mediante quitari possunt precio decem librarum. Hanc autem vendicionem dicte hereditatis, cum introhitibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, vobis et vestris facimus cum onere dictorum censualium ambo simul et in solidum facimus precio, videlicet, decem solidorum monete regalium Valencie. Quos omnes a vobis confiteor habuisse, et cetera. Quare renunciando, et cetera, et beneficio, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis damus, cedimus, et cetera. Omnia iura, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Instituhentes, et cetera. Confitentes, et cetera. Dantes, et cetera. Sic quod ex nunch, et cetera. Ad dandum, et cetera, exceptis, et cetera. Promittentes, et cetera, et tenemur ach teneri volimus, et cetera, de evictione expressa, et cetera. Itaque si forte, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus pro quibus, et cetera. Obligamus, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Et ego, dicta Ioanna, iuro, et cetera, et certificata, et cetera, sponte renuncio Velleyano, et cetera. Actum in loco de Carcaxent.
Testes, honorabiles Bartholomeus Armengol et Bartholomeus Gibert, agricole, dicti loci de Carcaxent habitatores.
Fiat apoca de dictis decem solidis precii dicti hereditatis, habitis realiter numerando. Quare renunciarunt, et cetera. Actum in dicto loco de Carcaxent, et cetera.
Testes qui suppra.
19.
Die XXX mensis augusti anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
Ego, Anna Francisca, uxor honorabili Martini Saldiva, ferrarii, civitatis Xative habitator, ut et tanquam filia et heres universalis honorabilis Alifonsi Sànchiz et Catherine, coniugum ville Penaguile, parentuum meorum, scienter et gratis, et cetera, facio, constituo, creo et ordino procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, eimdem Martinum Saldiva, ferrarium, virum meum, presentem, et cetera, videlicet, ad omnia et singula, et in omnibus et singulis que per procuratorem geri et fieri possunt conferens vobis generale mandatum cum libera et generali administracione ad omnia et singula que ego personaliter constituta agere et facere possem, etiam, si de sui natura vel iuris dispositone ad ipsam exercenda mandatum exhigerent speciale volens expresse quod dicta potestas extendatur ad omnes et singules casus ac si essent ibi specialiter et individualiter expressati et sine derogacione huius amplissime potestatis qui derogare non intendo per infrascripta neque aliis constituo vos, eimdem honorabilem Martinum Saldiva, virum meum, iamdictum procuratorem. Ad habendum, et cetera, a quibusvis collegis universitatibus et aliis singularibus personis omnes res, raupas, merces, redditus, proventus, fructus et quascumque pecunie quantitates michi, dicto nomine, debitas et pertinentes et que in futurun debebuntur et pertinebunt. Et de receptis, et cetera, apocam, et cetera, firmandum depositata, et cetera, levandum, et cetera, confessiones, et cetera, faciendum, et cetera, fidancias iuris tornatoris dandum et de indemnitate cavendum, et bona mea obligandum et ypothecandum. Et, etiam, ad nomine meo et pro me vendendum, alienandum, tradendum seu quasi tradendum persona seu personis vobis et bene visis omnia et que cumque bona, tam mobilia quam immobilia, et sedencia quam semovencia, terras, possessiones atque domos michi pertinentes quomodo libet et pertinencia pro precio seu preciis quibus cum emptore seu emptoribus melius potentis concordare. Et precium seu precia dictarum posessionum per vos vendendarum habendum et recipiendum habuisse et recepisse, confitendum apocam vel apocas de eisdem preciis, firmandum bona omnia mea, obligandum et ypothecandum et de predictis omnibus et singulis instrumentum, et cetera, faciendum et firmandum. Et pro hiis et aliis, et cetera. Fiat ad lites largo modo cum posse substituendi, et cetera, et demum ach generaliter omnia alia et singula faciendum et libere exercendum que ego facere possem et exercere, et cetera. Relevans, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Franciscus Porta, corderius, et Ioannes Fenollar, scutifer, Xative habitatores.
20.
Die quinta mensis septembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXX primo.
Ego, Petrus Lagària, agricola, loci de la Torre nuncupata dels Frares, in termino civitatis Xative siti, habitator in dicta civitate, ad presens residens, gratis, et cetera, vendo, concedo et trado, seu quasi trado vobis, honorabili Ludovico Lagària, agricole, fratri meo, eiusdem loci habitatori, presenti, acceptanti, et vestris quandam hereditatem meam partim cum oliveres et garrofers et partim terra campa, videlicet, duodecim fanecatas, terre rigui et residuum quod posunt esse viginti unum diurnale sive jornals, arandi sive de laurar, parum plus vel minus, sitam et positam in orta dicti loci de la Torre, tentamque sub dominio directo conventus et monasterii Beati Michaellis presentis civitatis, ad censum centum solidorum monete regalium Valencie, solvendorum in festo Nativitatis Domini Nostri Iesuchristi et sancti Ioannis mensis iunni mediatim, cum laudimio et fathica, totoque alio pleno iure emphiteotico secundum Forum Valencie. Prout confrontatur cum terra vestiri, dicti Ludovici Lagària, cum terra Petri Tauhenga, cum terra Michaellis Esteve, cum terra honorabili [en blanc] Valera vidue, cum terra Martini Polop et cum semita per quam tenditur a la Foya, cum terra de Paxer loci de Ayocor, cum terra Petri Climent, cum terra Michaellis Candel, cum terra dicti Martini Polop et cum terra Michaellis Steve. In quaquidem posessione intelligitur et comprehendi volo quoddam troceum terre olivaris situm et positum in partita del Milà, confrontatum cum itinere de Enguera, cum terra Hieronimi Tallada, cum terra vestri, dicti Ludovici Lagària, et cum terra de termino alqueree nuncupate de Cerdà, tentam dictam et eamdem hereditatem ad censum decem et novem solidorum dicte monete censualium solvendorum heredibus magnifici Iosephi Cerdà, quondam, cuius anno quolibet in mense augusti qui instrumento gracie de redimendo mediante quitari possunt precio decem librarum. Hanc autem vendicionem dicte hereditatis sive terrarum predictarum, cum ingressibus et egressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, vobis et vestris facio precio, videlicet, centum quindecim librarum monete regalium Valencie quas omnes a vobis confiteor6 habuisse et recepisse, et cetera. Quare renunciando, et cetera, et beneficio, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis do, cedo, et cetera. Omnia iura, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Constituentes, et cetera. Confitens, et cetera. Sich quod ex nunch, et cetera. Ad dandum, et cetera, exceptis, et cetera, nisi, et cetera. Promitens, et cetera. Salvis, et cetera. Et teneor de evictione, et cetera. Itaque si forte, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus, et cetera. Vobis et vestris obligo omnia et singula bona et iura mea. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Gaspar Navarro et Iacobus Cardona, corderii, civitatis Xative habitatores.
Sig-[senyal]-num mei, fratris Phelippi Candel, comendatoris sive preceptoris conventus et monasterii Beati Michaellis ordinis beate Marie de Mercé civitatis Xative et, eo nomine, dominus directus hereditatis et terrarum predictarum, qui receptis a dicto Ludovico Lagària, emptore predicto, octo libras monete regalium Valencie pro laudimio eidem pertinenti racione dicte vendicionis. Facta gracia de residuo predictam vendicionem et omnia et singula in eadem contenta a prima ipsius linea usque ad ultimam inclusive laudo, approbo, ratifico et confirmo salvis tamem iuribus laudimii et fathice censuque predicto suo in termino per solvendo dicto conventui et monasterio pertinentibus, remanentibus que fuerunt acta Xative die quinto septembris anno a Nativitate Domini M° DXXXXI°.
Presentibus pro testibus Francisco Navarro, agricola, et Ioanes Vesiano, assaunatore, Xative habitatoribus.
Dictis die et anno.
Fiat apoca de dictis centum quindecim libris, precii dicte vendicionis, hoc modo, quod dictis emptor de voluntate dicti venditoris se retinuit et retui et paccesse tres libras, decem et septem solidos octo denarios de quatuor pensionibus debitis de dicto censuali dicti Iosephi Cerdà, et dictus venditor habuit et recepit a dicto emptore undecim libras, tres solidos et quatuor denarios. Et ex residuis centum libris ad complementum dicti totius precii idem emptor teneatur facere et firmare carricamentum censualis ad racionem decem octo denariorum pro libra. Et quia, et cetera. Renunciavit, et cetera. Actum ut suppra, et cetera.
Testes qui suppra, in vendicione.
Die et anno predictis.
Ego, Ludovicus Lagària, agricola, loci de la Torre nuncupata dels Frares, termini civitatis Xative, de presenti in dicta civitate residens, pro solvendis et paccandis vobis honorabili Petro Lagària, fratri meo, omnibus illis centum libris monete regalium Valencie restantibus vobis ad solvendum, ad complementum illarum centum quindecim librarum precii cuiusdam possessionis et domus eidem contigue, in termino dicti loci de la Torre, site certisque confrontacionibus, certisque sub censibus tente, confrontate et limitate per vos michi vendite, cum instrumento recepto per notarium infrascriptum hodierno die paulo ante istud recepto prout in dicto vendicionis instrumento lacius est videre. Idcirco, gratis et scienter vendo, concedo, trado seu quasi trado et originaliter carrico vobis, predicto Petro Lagària, agricule, [sic] dicti loci de la Torre habitatori, presenti, acceptanti, et vestris centum quinquaginta solidos monete regalium Valencie, censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, verum, et cetera, franquos, et cetera, quos vobis et vestris onero, carrico, impono et assigno atque assecuro specialiter et expresse, ac etiam generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus meis mobilibus et inmobilibus, et cetera. Itaque, et cetera, et ipsos positos et portatos, et cetera, omnis singulis vobis et vestris dare et solvere promitto die quinta mensis septembris unica solucione incipiendo primam facere solucionem die quinta mensis septembris primo venturi, anni millessimi quingentessimi quadragessimi secundi, et sich deinde sub pena decem solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, iudicii variacione, renunciacione, appellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Iamdictos itaque centum quinquaginta solidos dicte monete censuales, rendales et annuales, cum eorum omnibus iuribis vobis et vestris facio, vendo et concedo precio, videlicet, centum librarum monete regalium Valencie. Quas omnes a vobis confiteor habuisse et recepisse mee omnimode voluntati unde renuncio scienter omni excepcioni, et cetera, et doli, et cetera. Dans, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis do, cedo, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Ponens, et cetera. Ad habendum, et cetera, exceptis et cetera, nisi, et cetera. Prout melius, et cetera. Promitens, et cetera, facere, habere, tenere, et cetera. Et teneor ach teneri volo vobis et vestris de firma et legali evictione itaque si forte, et cetera. Fiat promissio de evictione expressa et pactionata una cum omnibus damnis, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renuncians, et cetera. Pro quibus omnibus, et cetera. Obligo omnia et singula bona et iura mea mobilia, et cetera. Retineo tamem penes me et meos, et cetera. Fiat pactum de quitando predictum censuale in quatuor quitamentis sive solucionibus hoc est de viginti quinque libris in viginti quinque libris ad electionem dicti venditoris restituendo precium ut est dictum et pensiones et ratam usque in diem solucionis et quitamenti debitis. Actum Xative, et cetera. Testes, honorabiles Iacobus Cardona et Gaspar Navarro predicti.
Die et anno predictis.
Fiat apoqua de dictis centum libris precii predicti censualis solutis hoc modo, scilicet quod venditor predictus, de voluntate dicti emptoris, ipsos penes se retinuit et retinet causis et racionibus in preambulo eiusdem carricamenti contentis et specificatis. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum ut suppra.
Testes qui suppra.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
Dictis die et anno.
Ego, Ludovicus Lagària, agricultor, loci la Torre dels Frares nuncupati habitator, pro nunch Xative residens, attendens et considerans me instrumento recepto per notarium subcontentum odierno die paulum ante istud recepto vendidisse et originaliter carricasse vobis, honorabili Petro Lagària, agricole, fratri meo, et vestris centum quinquaginta solidos monete regalium Valencie censuales, rendales et annuales singulis annis solvendos die quinta mensis septembris, unica solucione tantum in generali obligacione omnium bonorum meorum, vobisque promisisse verbo eidem censuali dare specialem obligacionem valentem centum quinquaginta libras monete iamdicte ad vestri et vestrorum beneplacitum et voluntatem hinc ad duos annos primo venturos a die presenti in antea computandos, quod si non fecerimus elapse dicto termino seu tempore esset casus et locus luhicionis et quitamenti dicti censualis. Et eas obres deducendo ad effectum pactata et contenta inter nos, sine derogacione, innovasione et invalidacione predicti carricamenti instrumenti dictorum centum quinquaginta solidorum censualium sed potius ad illius omnimodam corroboracionem validitarem et firmitatem, gratis et scienter, pacto speciali solemni stipulacione interveniente ambo simul et uterque nostrum in solidum promitto vobis eidem, Petro Lagària, fratri meo, presenti, acceptanti, et vestris quod hinc ad duos annos primo venturos a die presenti in antea computandos dabo vobis bonam specialem obligacionem in predictis centum quinquaginta solidos censualibus valentem centum quinquaginta libras monete premisse ad vestri et vestrorum voluntatem et beneplacitum, cum omnibus illis pactis, clausulis, iuramentis, renunciacionibus et obligacionibus, in similibus necessariis et opportuniis, et in predicto originalis carricamenti instrumento appositis et scriptis, quod si non fecero elapso dicto termino incontinenti, absque aliqua intimacione, et cetera, volo et michi placet quod sit casus et locus luhicionis et quitamenti predictorum centum quinquaginta solidorum censualium et me et meos ad ipsos luendos et quitandos compellere et forciare possitis et valeatis ad vestri et vestrorum libitum voluntatis. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii et renunciacione, appellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus omnibus et singulis, et cetera. Obligo vobis et vestris omnia et singula bona mea, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes premissi.
21.
Die XVI mensis septembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXX° primo
Ego, Ludovicus Lagària, agricola loci de la Torre dels Frares nuncupati, in termino civitatis Xative siti, scienter et gratis affectans incorpore, ducere sive accipere vos Margarita Verdú, domicellam, filiam honorabili Francisci Verdú, agricole loci de Cocentayna, amoreque et cordis voluntate per me habitis versus vos contemplacioneque dicti nostri matrimoni, ideo ducendi inter nos do, dono, concedo, et cetera, vobis, dicte Margarite Verdú, domicelle, presenti, acceptanti, et vestris viginti libras monete regalium Valencie. Hanc si quidem donacionem et concessionem dedistis viginti libris vobis et vestris facio cum omnibus et singulis iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituens et cetera. Ad habendum, tenendum, et cetera, exceptis clericis, et cetera, nisi dicti clerici, et cetera. Promittens et teneor et teneri volo de firma et legali evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Renuncians legi iure sive foro dicentibus quod donacio facta inter vivos causa in gratitudinis premovencie seu inopie potest revocari et omni alii iuri, et cetera. Actum in loco de Annahuyr, termini civitatis Xative, et cetera.
Testes venerabile Aymericus Pauli, presbitero, et Nicolaus Celma, agricola, Xative habitatores.
Dictis die et anno.
In Dei nomine et eius divina gracia, amen. Noverint universi quod ego, Margarita Verdú, domicella, filia honorabili Francisci Verdú, agricole ville de Cocentayna, gratis et scienter consulteque et deliberate de voluntate et concesu dicti patris mei et aliorum aliquorum parentum et consanguineorum meorum, collocando me ipsam in matrimonium vobiscum, honorabili Ludovico Lagària, agricole, presenti et acceptanti, afero et constituo vobis in et pro dote mea secundum Forum Valencie centum libras monete regalium Valencie hoc videlicet modo, treginta libras michi debitas et per me lucratas de solidata et servicio in domo magnifici Angeli Roca, militis, et quadraginta libras dicte monete in raupis et iocalibus, ipsas bene valentibus, et decem libras dicte monete de quibus dictus Franciscus Verdú, pater meus, facturus est michi donacionem contemplacione dicti mei matrimonii vobiscum Deo duce contrahendi, et viginti libras eiusdem monete de quibus vos, dictus Ludovicus Lagària michi donacionem fecistis publico donacionis instrumento per sub contentum notarium die presenti paululum ante istud recepto. Hanc si quidem dotis constitutionem predictarum centum librarum ut predicitur vobis et vestris facio cum omnibus et singulis iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituens, et cetera. Promittens, et cetera. Et teneor et teneri volo vobis et vestris de firma et legali evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Ludovicus Lagària, asseciens matrimonio predicto et acceptans animo gratuito vos, dictam Margaritam, in futuram uxorem meam una cum dote predicta a vobis confiteor, habuisse et recepisse dotem mee omnimode voluntati. Quare renuncio, et cetera. Et quia virginibus secundum Forum debet fieri augmentum sive propter nupcias donacionem de medietate dotis constitute ideo facio vobis, dicte Margarite, in future uxori me augmentum sive propter nupcias donacionem vulgariter dictam creix de quinquaginta libris eiusdem monete. Itaque dos simul cum augmento sumam capuint centum quinquaginta librarum dicte monete, et quas quidem centum quinquaginta libras de dote constituta et de augmento in de facto vobis et vestris aut cuisvis dederit solvere et restituere promito omni hora et quando eumque fuerit et sit casus, et locus dotis et augmenti restituendorum, pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum in loco de Annahuyr, et cetera.
Testes qui suppra.
22.
Die et anno predictis.
Ego, Gaspar Cerdà, civis, civitatis Xative habitator, nomine meo proprio et ut heres universalis bonorum omnium et iurium que quondam fuerunt discreti Michaelis Cerdà, quondam notarii, patris mei, prout de dicta herencia, constat ultimo illius testamento in posse discreti Ioannis Sànchiz, notarii, confecto sub die [en blanc] madii anno a Nativitate Domini millesimo quingentessimo tricesimo tertio et per eumdem notarium post mortem dicti testatoris publicato die decima quinta iulii anno millessimo quingentessimo tricesimo octavo. Dictis nomibus, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Gasparem Montagut, notarium, presentem ad comparendum, et cetera. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Martinus Linares, agricola, et Ioannes Mingues, panni parator, Xative habitatores.
23.
Die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
En nom de nostre Senyor e de la gloriosa verge Maria, mare sua e de tots los pecadors advocada. Com totes les coses mundanals sien transitòries e afal·libles, e algú en carn posat a la mort corporal scapar no puixa per lo pecat del primer pare. Axí mateix tota ànima, exint de aquest món, haja de dar compte y rahó en tant estret juhí e diceptar ab aquell jutge qui res no ignora, ans tot, per llur poder, li és fet manifest qui és Déu eternal de la administració que per sa mà li és estada acomanada. E per ço, de qualsevol persona sàvia e discreta, considerant les dites coses se pertany sovint pensar que deu morir e no sab la hora ni lo present, perquè quant nostre Senyor Déu tocarà a la porta de la humanitat trobe la ànima de aquella prompte y aparellada de dar bon compte e rahó de lo que en aquest món li serà acomanat, en tal manera que promoga lo gran Déu eternal en dir-li aquella paraula intra iugandium domini tui. E per amor de açò, yo, Na Ysabel Soler, vídua relicta del honorable en Joan Soler, quondam laurador, quondam habitador del lloch de la Torre nomenada dels Frares, terme de la ciutat de Xàtiva, estant malalta, en mon llit, de greu malaltia de la qual tem morir, sana emperò de pensa y enteniment, ab paraula entrega e manifesta loqüela, convocats, pregats e demanats los notari e testimonis dejús stats, revocant, cassant e anul·lant tots e qualsevol testaments per mi en dies passats fets, en poder de qualsevol notari o notaris, sots qualsevol expressió de paraules, encara que sien derogatòries, fas e ordene mon darrer testament e darrera voluntat en poder del notari davall scrit en e per la forma seguent:
E primerament, recoman la mia ànima al meu senyor Déu Jesucrist, qui aquella ha creada, supplicant-lo com a nostre Déu e Senyor la vulla col·locar en la sua benaventurada glòria del paradís.
Ítem, vull e ordene que tots meus deutes sien pagats e les mies injúries satisfetes, restituhides aquelles que·s mostraran mi ésser tenguda y obligada ab cartes públiques, testimonis e altres qualsevol legítimes proves, for de ànima en açò benignament observat.
Ítem, elegeixch en marmessor meu e del present e darrer testament meu execudor lo honorable en Miquel Gil, laurador del lloch e baronia de Canals, cunyat meu, molt amat, al qual done facultat e plen poder tants de mos béns pendre a mans sues, haver e aquelles vendre e los preus rebre, per obs de fer e complir les coses per mi dejús ordenades e açò faça e fer puixa sens autoritat e decret de cort ni de jutge algú, axí ecclesiàstic com secular, mes per llur pròpria autoritat, la qual yo de present li done e atribuheixch.
Ítem, prench de mos béns per obs de la mia sepultura e ànima quinze lliures reals de València, de les quals vull me sia feta la mia sepultura, aniversari e capdany bé e honradament, a coneguda del meu marmessor.
Ítem, vull e man me sien dites per ànima mia y de tots fels defuncts les trenta-tres misses appel·lades de sanct Amador ab ses offertes e com les dites mises se acostumen dir honradament, a coneguda del dit marmessor meu.
Ítem, vull, ordene e man que lo meu cors sia liurat a ecclesiàstica sepultura, en lo fossar del lloch de Canals, en la fossa hon jahuen mon pare, germans e fills meus. E si fetes e complides les dites coses, cosa alguna sobrara de les dites quinze lliures, vull que sia distribuhit en misses de rèquiem per ànima mia y de tots fels defuncts. E si cosa alguna hi manquara per a fer e complir totes les dites coses, vull que dels altres béns meus hi sia fet compliment.
Ítem, do e leixe a Gerònima, filla mia, muller de Silvestre Pareja, del lloch de Canals, vint-y-cinch lliures moneda reals de València, en aquesta forma, ço és, que aquelles sien smerçades a censal en lloch tut y segur, e que la renda e annua pensió de aquelles sia y serveixqua per obs de aquella y de sos fills y necessitats de aquells de manera que en res ni per res lo dit son marit no puixa haver ni rebre cosa alguna en pensió ni en propietat, y encara ab pacte que la propietat del dit censal per ningú dels dits Hierònima, filla y son marit no puixa ésser venuda ni transportada, y en cars de quitament de aquelles li hagen de resmerçar les dites vint-y-cinch lliures de la manera damunt dita, açò durant la vida del dit Silvestre Pareja tant solament, e aprés obte de aquell, la dita Hierònima puixa fer de aquelles, axí en propietat com en pensions, a ses planes e líberes voluntats.
Ítem, done e llegue a Anna, filla mia, muller del honorable en Jaume Làzer, del dit lloch de Canals, altres vint-y-cinch lliures de dita moneda, ço és, cinch lliures en robes e joyes, aquelles ben valents, encontinent aprés òbit meu. E les restants vint lliures sien smerçades a censal en lloch tut e segur, e que la annua pensió e renda de aquelles sien e serveixquen per obs de la dita Anna, filla mia, e fills de aquella e llurs neçessitats, de manera que la carta sia estipulada aquella e que la dita ànnua pensió e renda del dit censal vinga a ses mans per als dits obs, en tal manera que lo dit son marit no·n puixa haver ni rebre cosa alguna en pensions ni en propietat y encara ab pacte que la propietat del dit censal no puixa ésser venuda ni transportada, y en cas de luhició y quitament sia tornada a resmerçar en la forma sobredita, açò durant la vida del dit Jaume Llàzer tant solament.
Ítem, done e leixe a Speranceta, néta mia, filla de na Betriu, filla mia, y de Baltazar Albalat, quondam, per tot lo temps que és estada en casa mia per qualsevol servitut que·m haja fet, vint-y-cinch lliures reals de València en esta manera, ço és, deu lliures per tot lo dit temps que·m haja servit y les quinze lliures per tot lo temps que estara en casa e servey de la dita Betriu, mare sua, fins attesa edat complida de vint anys e que haja de estar per tot lo dit temps en casa e servici de la dita sa mare. E si la dita Sperança, néta mia, no voldrà estar com damunt és dit ab la dita sa mare e servici de aquella, sia en mà e llibertat e beniplàcit de la dita na Betriu, mare sua y hereva mia dejús scrita, donar-li de les dites quinze lliures lo que voldrà dexant-ho a son beniplàcit. E se per alguna de les dites coses la dita Sperança, néta e llegatària mia, qüestió alguna o letigi intemptarà, en tal cars, vull haver per revocat lo dit llegat en respecte de les dites quinze lliures. Les quals vint lliures vull e man en la forma dessús dita li sien donades en contemplació de matrimoni, attesa edat complida de vint anys e casant-se a contentació de la dita sa mare e de voluntat de aquella e no en altra manera.
En tots los altres béns e drets meus, mobles, sehents e semovents a mi pertanyents e pertànyer podents e devent ara de present o en sdevenidor, luny o prop, per qualsevol títol, causa, manera o rahó, fas e instituheisch hereva mia, pròpria universal y encara general a la honorable na Betriu, filla mia, vidua muller, quondam, que fonch en primeres núpcies del honorable en Baltazar Albalat y en segones de Aparici Valero, quondam laurador, a fer de tots los dits béns e drets meus a totes ses planes e llíberes voluntats.
Aquest [és] mon darrer testament e la mia darrera voluntat, lo qual vull per dret de darrer testament e darrera voluntat mia, e si no valia o valer porà per dret de darrer testament o darrera voluntat mia per algunes subtilitats de dret vel aliis vull que valga per dret de codicil o donació per causa de mort o per aquell dret e fur que millor valer puixa e dega.
Lo qual fonch fet en lo dit lloch nomenat de la Torre dels Frares, terme de la ciutat de Xàtiva, lo primer dia del mes de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu mil cinch-cens quaranta-y-hú. Se-[signe]-nyal de mi, dita na Ysabel Soler, testadriu que dessús les dites coses llohe, atorgue e conferme.
Presents foren per testimonis a la confecció del dit testament, convocats, pregats e demanats per la dita testadriu los venerables e honorables mossèn Aymerich Pauli, prevere habitador de Xàtiva, Luís Lagària e Pere Tahuenga, lauradors, habitadors del dit lloch de la Torre dels Frares, conexents molt bé la dita testadriu e la dita testadriu als dits testimonis e a mi, dit notari, dejús scrit, y yo, dit notari, coneguí molt bé a tots e a la dita testadriu ésser en bona disposició de testar.
Pro publicacione. [Al marge]
Enaprés, a vint-y-dos dies del mes de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor MDXXXXI que fou lo dehen dia de la mort de la dita testadriu, constituhits personalment en la casa de la dita testadriu, la qual està en lo dit loch de la Torre dels Frares, hon la dita testadriu morí e finí sos darrers dies, les honorables na Betriu Valero, relicta d’en Aparici Valero, filla y hereva de la dita na Ysabel Soler, testadriu defuncta, e Anna, muller de Jaume Llàzer, laurador, filla y legatària de la dita testadriu e requeriren en presència dels testimonis dejús scrits a mi, Miquel Llagària, notari rebedor del dit testament aquell publicat ab alta e intel·ligible veu de la primera línea fins a la darrera inclusivament, lo qual per mi, dit notari, fonch publicat ab veu alta e intel·ligible de la primera línea fins a la darrera inclusivament. Lo qual, llest e publicat, encontinent la dita Betriu Valero dix e respós que era prompte de acceptar e de fet accepta la dita herència ab benefici emperò de inventari y que en fer dit inventari temps algú no li precórrega ans li reste salvo e il·lès, protestant que ultra los drets de dita herència no sia tenguda ni obligada de propris. E per lo semblant, la dita Anna Llàzer dix e respòs que acceptava e accepta lo dit legat si e segons en aquell dit legat se conté.
Presents testimonis foren a la publicació del dit testament convocats, pregats los honorables en Miquel Esteve, del lloch de Canals, e Geroni Albalat, de la dita vila de Muntesa, habitadors e residents de present en lo dit lloch de la Torre nomenada dels Frares, terme de la dita ciutat de Xàtiva.
Primus quaternus prothocolli mei, Michaellis Lagària, notarii publici, de anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
24.
Die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Ego, Bartholomeus Martorell, operarius ville, ravallis Sancti Ioannis civitatis Xative habitator, gratis et scienter, pacto speciali, firma et solemni estipulacione, roborato, pro conto et fide bona convenio vobis, honorabili Iacobo Linares, agricole, dierum minori eiusdem civitatis Xative habitatori, presenti, et vestris servare vos et vestros bonaque vestra et vestrorum indemnes et indemnia racione et occasione, solucionis, tradicionis et liberacionis illarum viginti septem librarum et earum interesse per vos, honorabili Petro Panchut, spardenyerius eiusdem ravallis, faciende de et ex illis centum decem libris, pro quibus dictus Petrus Panchut vobis et vestris vendidit et alienavit octo fanecatas terre moreralis, sitas et positas in orta presentis civitatis, in partita dels Dotze, certis sub confrontacionibus, limitatas et terminatas prout hec et alia in publico vendicionis instrumento per discretum Gasparem Montagut, notarium, sub die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini M° D° XXXX°, lacius continetur et seu racione et pretextu ciusdam empare de precio dicte terre moreralis, ad instanciam et requisicionem honorabili et discreti Francisci Fuster, notarii receptoris, regulis aut alio quocumque nomine in posse vestro de et ex provisione cuiusuis iudicis facte ante damnum in damno et post damnum itaque si convenerit vos dictas viginti septem libras una cum illarum interesse racione dicte empare de ponere seu aliis ex bursare teneat et sim obligatus vobis et vestris ipsas solvere, restituere et pacare aut verius totum id et quitquid de ipsis solvere contigerit, sub pena L solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ceterum iuro, et cetera, non littigare, et cetera, ultra periuri penam, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria large cum fori submissione, variacione iudicii et personarum, et cetera. Renuncians, et cetera, omnique apellacioni, correctioni et recursui, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus, et cetera. Vobis et vestris obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Franciscus Spí, panni parator, et Genesius Garcia, agricola, Xative habitatores.
Dictis die et anno.
Sit omnibus notum quod ego, Petrus Panchut, spardenyerius, ravallis Sancti Ioannis presentis civitatis Xative habitator, confiteor et in veritate recognosco vobis honorabili Iacobo Linares, agricole, dierum minori, eiusdem civitatis habitatori, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando viginti septem libras monete regalium Valencie, de solucione festi Nativitati sancti Ioannis mensis iunnii proxime preteriti, de et ex illis centum decem libris dicte monete, pro quibus seu quarum precio publico vendicionis instrumento recepto per discretum Gasparem Montagut, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quagentesimo vobis vendidi et alienavi octo fanecatas terre moreralis, sitas et positas in orta presentis civitatis Xative, in partita vulgo dicta dels Dotze, certis sub confrontacionibus, limitatas et confrontatas. Et quia hec est rei veritas, renuncio scienter omni excepcioni pecunnie predicte non numerate et per me a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli in cuius rei testimonium facio vobis, fieri per subscriptum notarium presens apoce instrumentum quo est. Actum Xative, die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragessimo sexto. Sig-[senyal]-num mei, Petri Panchut predicti, qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Spí, panni parator, et Genesius Garcia, agricola, civitatis Xative habitatores.
25.
Die XXIa mensis octobris anno a Nativitate Domini MDXXXXVI°.
Ego, Gaspar Lagària, blanquerius, civitatis Xative habitator, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, honorabilem Anthonium Blasco, treginerium, dicte civitatis habitatorum, absentem ut presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me, coram quibuscumque iudicibus seu officialibus tam dicte civitatis Xative quam civitatis et regni Valencie. Et aliarum partum, ad quos spectet seu pertineat et eorumdem locatenentibus, presentandum et intimandum presentari et intimari faciendum meum franquitatis instrumentum per dictam civitatem Xative michi concessum, et ad excusandam solucionem lesde et alterius cuiusvis iuris victigalis incumbentis michi et mercibus meis aut racione ipsarum ad solvendum. Et pro hiis in animam meam iurandum, et cetera, et etiam quevis instrumenta publica fieri requirendum et instandum, et cetera. Et ad lites quo ad predicta dumtaxat largo modo cum posse substituendi, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Iacobus Lagària civitatis Xative, et Pasquasius Torralba, agricultores, ville de Almança habitatores.
26.
Die XIII mensis octobris anno a Nativitate Domini MDXXXXVI sexto [sic].
Nos, Franciscus Siles et Martinus de Lorca, sutores, civitatis Oriole habitatores, Xative ad presens residentes, ambo simul, et cetera, confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, honorabili Cristoforo Cuquó, blanquerio, civitatis Xative habitatori, presenti, acceptanti, et vestris decem libras monete regalium Valencie, de et ex precio de dos dotzenes de cuyram cabriu de mascles per nos a vobis emptarum, de cuius bonitate sumus contenti. Et quia, et cetera. Renunciamus, et cetera, et doli, et cetera, quas quidem decem libras ambo simul, et cetera, vobis et vestris solvere et paccare promittimus hinc ad festum Nativitate Domini primo venturum. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena X solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, renunciacione, apellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligamus ambo simul, et cetera, omnia et singula bona et iura mea, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Anthonius Campello et Michael Campello, agricultores, Xative.
Pro cancellacione. [Al marge]
Deinde autem die intitullata XVIII mensis augusti anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII, constituhit personalment lo dit en Cristòfol Cuquó, blanquer, en presència del notari e testimonis dejús scrits, qui, confessant haver rebut les dites deu lliures dels dits Francés Siles y Martin de Lorca realment decomptants, a sa voluntat, cancel·là y hagué per cancel·lada la dessús dita obligació, de la primera línea fins a la darrera taliter. Requerint, et cetera.
Presens testimonis foren a dites coses los honorables en Jaume Joan y Hieroni Català, torcedors de seda, de Xàtiva habitatores.
27.
Die prima mensis novembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Nos, Petrus Bono, agricola, et Nicolaua, eius uxor, civitatis Xative habitatores, ambo simul et uterque nostrum, in solidum scienter et gratis ad tempus quatuor annorum de firmo a die presenti, in antea continue computandos, arrendamus et titulo arrendamenti tradimus, seu quasi tradimus vobis, Gaspari Lagària, blanquerio, dicte civitatis Xative habitatori, presenti, et cetera, decem fanecatas terre campe et moreralis, sitas et positas in orta eiusdem civitatis, in partita de la Orta dels moros al camí de Chella. Confrontatas ab una parte cum terra vinea Mathee Real, blanquerii, cum terra Onufrii Tordera et cum dicto itinere regali de Chella. Quod quidem arrendamentum vobis facimus ad dictum tempus precio sive mercede pro toto tempore dictorum quatuor annorum, viginti duarum librarum solvendarum hoc, videlicet, modo incontinenti, duodecim libras, quas ambo simul, et cetera. Et vobis confitemur habuisse et recepisse in presencia notarii et testium subscriptorum realiter numerando unde. Renunciamus, et cetera. Et restantes decem libras, ad complementum dictarum viginti duarum librarum totius arrendamenti, teneamini nobis solvere et paccare prima die mensis decembris primo venturi et anni presentis M° D° XXXXVI. Hac tamem lege et condicione quod durante dicto tempore quatuor annorum possitis vos et vestrim ad vestrem libitum voluntatis facere in dicta terra qualsevols splets dempto frumentum quod non possitis in ea ipsum seminare nec facere promittimus ambo simul, et cetera, dictum arrendamentum per dictum tempus facere, habere et tenere et pro predictis, et cetera. Obligamus, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Insuper ego, dicta Nicolaua, iuro, et cetera, et certificata per notarium infrascriptum, et cetera, sponte renuncio Velleyano, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Gaspar Lagària, suscipiens et acceptans arrendamentum huiusmodi sub pactis et conditionibus suppra dictis, ad dictum tempus et predicta mercede promitto vobis dictis conigibus solvere restantes decem libras suo in termino prestatuto. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Ludovicus Sànchiz, tintorerius, et Iacobus Pastor, agricola, Xative habitatores.
28.
Die XIII mensis novembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Ego, Ioannes Capdell, carnifex loci de Ayocor, termini civitatis Xative habitator, scienter et gratis vendo, concedo, et cetera, vobis, honorabili Gaspari Lagària, blanquerio, eiusdem civitatis Xative habitatores, presenti, et cetera, omne coram ne sive cuyram cabriu ques matarà de huy fins al dia de Capdany primer vinent y del dit dia de Capdany en un any en la dita carneceria del lloch de Ayocor, bo e rebedor precio sive mercè ad racionem quadraginta trium solidorum les cabres et septuaginta trium solidorum los mascles pro qualibet dotzena solvendorum hoc videlicet modo quod vos, dictus Gaspar Lagària, teneamini michi solvere aut verius bistrahere incontinenti octo libras quas in notarii et testium subscriptorum michi solvistis et tradidistis realiter numerando. Quare renuncio, et cetera, et similiter hinc ad festum sancti Michaellis primo venturum de anno a Nativitate Domini millesimo quingentessimo quadragesimo septimo, semper sint et remaneant michi bistracte similes octo libre et a festo predicte beati Michaellis in antea teneamini michi solvere precia dictorum coraminum pagant y rebent hoc intellicto quod in dicto festo sancti Michaellis simus et remaneamus equales et postea ut dictum teneamini solvere pagant y rebent. Ceterum iuro, et cetera, non littigare nech impetrare, et cetera, sub pena ultra periuri penam centum solidorum. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, et cetera. Renuncians Digestum, et cetera, et omni appellacioni, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Iacobus Lagària, agricola, et Petrus Carrió, scutifer, Xative habitatores.
29.
Die XXIII mensis novembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Ego, Petrus Lorens, àlies portogués, loci Castillionis termini civitatis Xative habitator, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Cristoforum Draper, notarium, dicte civitatis civem, presentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me coram cuibusvis iudicibus, tam ecclesiasticus quam secularibus, et coram eis et eorum quolibet, tam active quam pasive et tam agendo quam defendendo de iuribus meis dicendum et allegandum. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Pasquasius Perpinyà, notarius, et Gaspar Romana, apothecarius, Xative habitatores.
30.
Die VIII mensis decembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
En nom de lo nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la gloriosa verge Maria, mare sua e de tots los pecadors advocada, amén. Com totes les coses mundanals sien transitòries y afal·libles e algú en carn posat a la mort corporal scapar no puixa per lo pecat del primer pare, axí mateix, tota ànima exint de aquest món haja adonar conte y rahó en tant estret juhí e diceptar ab aquell jutge qui res no ignora ans tot per llur poder li és fet manifest qui és Déu eternal de la administració que per sa ma li és estada acomanada. E per ço, de qualsevol persona sàvia y discreta considerant les dites coses se pertany sovint pensar que deu morir y no sab la hora ni lo punt perquè quant nostre Senyor Déu tocarà a la porta de la humanitat trobe la ànima de aquella prompte y aparellada de dar bon compte e rahó de ço que en aquest món li serà acomanat, en tal manera que promoga lo gran Déu eternal en dir-li aquella paraula intra iugandium domini tui. Emperamor de açò, yo, Llorens Martí, carnicer, habitador de la ciutat de Xàtiva, estant en mon llit detengut de greu malaltia, de la qual tem morir, sa emperò de pensa y enteniment, ab paraula entrega e manifesta loqüela, convocats, pregats e demanats los notari y testimonis deius scrits revocant, cassant e anul·lant tots e qualsevol testament e testaments per mi en dies passats fins en lo present dia de huy en poder de qualsevol notari o notaris, ara novament fas e ordene mon darrer testament e darrera voluntat mia, en poder e mà del notari dejús scrit en e per la forma següent:
E primerament, recoman la mia ànima al meu senyor Déu Jesuchrist, qui aquella ha creada, supplicant-lo com a mon Déu e Senyor la vulla col·locar en la benaventurada glòria de paradís.
Ítem, vull, orden e man que tots mos deutes sien pagats, torts e injúries satisfetes, aquelles emperò que·s mostraran yo ésser tengut y obligat ab cartes públiques, albarans, testimonis dignes de fe e altres qualsevols legítimes proves de for de ànima, en açò benignament observat.
Ítem, elegeixch en marmessors meus e de la mia ànima e del present e darrer testament execudors als honorables en Johan Alliaga e Jaume Lagària, lauradors, als quals, juntament y separada, done facultat e plen poder tants de mos béns pendre a mans sues haver e aquells vendre e los preus rebre, per obs de fer e complir les coses per mi [dejús] ordenadores. E açò facen e fer puixen sens autoritat e licència de cort ni de jutge algú, axi ecclesiàstich com seculars, mas per llur pròpria autoritat, la qual yo de present li done e attribuheixch.
Ítem, prench de mos béns per obs de la mia ànima e sepultura quinze lliures moneda reals de València, de les quals vull me sia feta la mia sepultura, anniverssari e capdany, bé y honradament, a coneguda dels dits meus marmessors en la qual vull hi entrevinga la llohable confraria del gloriós arcàngel Sanct Miquel, de la qual so confrare, pagant ad aquella la caritat acostumada.
Ítem, vull e man que lo meu cors sia liurat a ecclesiàstica sepultura en lo vas de la gloriosa verge Maria, pagant per aquella la caritat acostumada. E si fetes e complides totes les dites coses alguna cosa de les dites quinze lliures sobrara, vull e man que sia distribuhit en mises de rèquiem per ànima mia y de tots fels defunts, les quals vull e man sien celebrades en la sglésia del gloriós arcàngel Sanct Miquel, y si cosa alguna hi faltarà dels altres béns meus per los dits meus marmessors hi sia fet compliment.
Ítem, done e llegue a Dionís Glaudes, apothecari, fill d’en Dionís Glaudes, apothecari, deu corones de or, les quals vull e man li sien donades e pagades per los hereus meus dejús scrits.
Ítem, done e llegue a na Margarita Linares y de Martí, molt amada muller mia, tots los béns mobles, joyes y diners y béns semovents que al temps y en lo dia de la mia fi seran atrobats en ma casa, ab aquesta, emperò, modificació y condició y no en altra manera, que de aquells y aquelles la dita muller mia sia tenguda y obligada pagar e traure les dites quinze lliures dessús per mi, per ànima mia preses a fer de aquells a ses planes e liberes voluntats.
Ítem, més done e llegue, e per via de legat dexe a la dita Margarita Linares, muller mia, lo usufruyt de tots mos béns y herència mia, fins tro e tant que mos fills sien de edat complida de vint anys, açò emperò entés e declarat que quant lo primer e major dels dits fill meus tendrà edat complida de vint anys y·s voldrà casar y contractar de matrimoni se haja de fer compte e calculació de la valor dels dits béns y herència meus y li sia donada sa part y porció de aquells, y lo mateix orde se segueixca en los altres per eguals parts entre aquells fahedores. Lo qual llegat de usufruyt li fas a la dita muller mia ab que aquella per tot lo dit temps si los dits fills y hereus meus dejús scrits voldran estar en sa companyia y sots la sua potest, aquella sia tenguda alimentar aquells de menjar, beure, calçar, vestir y fer tots sos obs. E si aquells o qualsevol de aquells no voldran estar en sa companyia no sia obligada a donar los ninguna cosa.
En tots los altres béns e drets meus, axí mobles, sehents com semovents, deutes, drets y accions a mi pertanyents e pertànyer podents e devents, ara de present o en esdevenidor, luny o prop, per qualsevol causa, títol, manera o rahó fas e instituheixch hereus meus propris e universals y encara generals per dret de institució a Johan Martí, Llorens Martí e Ysabel Joan Martí, fills e filla meus y de la dita muller mia, legítima y naturals, per eguals parts entre aquells fahedores, a fer dels dits béns e drets meus a ses pròpies e liberes voluntats. Ab tal, emperò, pacte, vincle e condició que si algú dels dits fills e filla meus, lo que Déu no vulla, morrà quant que quant menor de quinze anys e sens fills legítims y naturals, en tal cars, la part y porció de aquells pervinga sens disminució alguna als altres sobrevivints ad aquell y axí se segueixca de uns en altres, fins al darrer morint de aquells. Dels quals dits fills y filla meus y hereus dessús done e assigne en tudor y curador per a regir y administrar les persones de aquells y béns de aquells al honorable en Martí Linares, laurador, oncle maternal de aquells, al qual pregue quant puch per amor mia vulla acceptar la dita tutela e cura, al qual dit tudor y curador vull y man que per los dits fills y hereus meus no sia demanat compte algú per via de justícia ni aquell puixa ésser forçat donar altre compte del que aquell planament donar voldrà en la reddició del qual vull e man aquell ésser cregut de sa sola e simple paraula e jurament, per ço, com yo confie en aquell en gran manera ho farà com a bon tudor y curador.
Aquest és lo meu darrer testament e darrera voluntat mia, lo qual e la qual vull que valga per dret de darrer testament e darrera voluntat mia. E si no valia per dret de darrer testament e darrera voluntat per algunes subtilitats de drets vel aliis, vull que valga per dret de darrer codicil o donació per causa de mort o per aquell dret o fur que millor valer puixa e deja. Lo qual fonch fet en la ciutat de Xàtiva, a huyt dies del mes de dehembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mil cinch-cens quaranta-y-sis. Se-[signe]-nyal de mi, dit Llorens Martí, carnicer testador, qui dessús les dites coses llohe, atorgue e conferme.
Presents foren per testimonis a la confecció del dit testament, convocats, pregats e demanats per lo dit testador los honorables en Luís Soler, Francés Candel e Johan Agulló, lauradors, habitadors de Xàtiva, conexents molt bé al dit testador e lo dit testador als dits testimonis e a mi, dit notari dejús scrit, e yo, dit notari, coneguí molt bé a tots e a la dita testadriu7 ésser en bona disposició de testar.
Pro publicacione. [Al marge]
Enaprés, a dos dies del mes de nohembre any mil cinch-cents quarantay-nou, lo dit testament, havent ja tres setmanes que lo dit testador era mort, en la casa y habitació hon lo dit defunct morí y passà de la present vida en l’altra, a instància y requesta dels honorables en Martí Mares, Joan Alliaga e na Margarita Linares y de Martí, vídua muller del dit testador, per mi, Miquel Lagària, notari rebedor de aquell, ab veu clara, alta e intel·ligible fonch publicat de la primera línea fins a la darrera inclusivament. Lo qual, llest e publicat, encontinent la dita na Margarita Linares y de Martí dix e respòs que acceptava y acceptà los llegats e usufruyt a ella en dit testament dexats. E lo dit en Martí Linares respós [que] acceptava y acceptà la dita tutella e cura. E lo dit en Joan Alliaga dix que per la amor que tenia al dit defunct acceptava y acceptà la dita marmessoria.
Presents testimonis foren a la dita publicació los discrets en Pasqual Perpinyà y Francés Martí, notaris, habitadors de la dita ciutat de Xàtiva.
31.
Die XIII mensis decembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Nos, Petrus Bono et Andrea Sans, agricultores, civitatis Xative habitatores, ambo simul et uterque nostrum in solidum confitemur et in veritate recognoscimus vobis, honorabili Gaspari Lagària, blanquerio, eiusdem civitatis Xative habitatori, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis nobis nosque a vobis habuimus et recepimus nostrem omnimode voluntati realiter numerando decem libras monete regalium Valencie, et sunt ad complementum illarum viginti duarum librarum precio quarum ego, dictus Petrus Bono, vobis arrendavi decem fanecatas terre, parum plus vel minus, sitas et positas in orta civitatis Xative, in partita de l’Orta dels moros, certis sub confrontacionibus confrontatas et limitatas, ad tempus quatuor annorum de firmo cum instrumento arrendamenti recepto per subcontentum notarium, sub die sexta mensis novembris proxime elapsi. Et quia, et cetera. Renunciamus, et cetera, et doli, et cetera, nec non attendentes et considerantes quod tempore dicti arrendamenti verbo fuit inter nos conventum, quod nos presentem vobis facere promissionem et fatice concessionem ideo volentes, pactata ad debitum perducere finem, gratis et scienter, et cetera, ambo simul et uterque nostrum in solidum promittimus et si de bona convenimus pacto et stipulacione predictis vobis, eumdem Gaspari Lagària, blanquerio, presenti, et cetera, et vestris quod si durante dicto tempore quatuor annorum de dicto arrendamento dicta terra vendi contigerit per curiam aut aliis a pose vestro extrahi tali casu, simus vobis obligati facere, habere, tenere et reficere et emendare damna, missiones, expensas et interesse que pro predictis vobis sustinere contigerit una cum omnibus damnis, et cetera, nech non promitimus vobis, dicto Gaspari Lagària, quod finito dicto tempore arrendamenti dictum troceum terre si vendere aut alienare ipsum voluerimus, tali in casu pro eodem precio quo alteri vendere decrenerimus si ipsum vobis placuerit pro eodem precio emere illum vobis promittimus vendere et alienare, concedendo prout vobis cum presenti dicte vendicionis faticam concedimus insuper promittimus et iuramus, et cetera, contra predicta non venire, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligamus, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Ludovicus Crespí, sellerius, et Felipus Garcia, assaunator.
32.
Die XIIII mensis decembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°
Nos, Ludovicus Roget et Hieronimus Roget, fratres, carnifices, loci de l’Alcúdia nobilis domini Bernardi Crespí habitatores, gratis, et cetera, ambo simul, et cetera, vendimus, et cetera, vobis, honorabile Gaspari Lagària, blanquerio, civitate Xative habitatori, presenti, acceptanti, et vestris tot lo cuyram cabriu que aquells mataran en les carnenceries [sic]de Llançol y de Cerdà nomenades en lo any sdevenidor mil D XXXXVII, bo e rebedor, precio sive mercede, videlicet, ad racionem pro quolibet dotzena dels mascles septuaginta trium solidorum et les cabres ad racionem quadraginta trium solidorum, solvendorum hoc, videlicet, modo quod vos, dictus Gaspar Lagària, teneamini nobis bistrahere incontinenti sive paccare, prout nobis bistraxistis et solvistis realiter numerando, in notarii et testium subscriptorum presencia sexdecim libras monete regalium Valencie. Quare, et cetera. Renunciamus, et cetera. Et doli et deinde, pagant y rebent. Sic quod semper remaneant penes nos dicte sexdecim libre bistracte usque infine dicti temporis in quo remaneamus equales. Ceterum iuramus, et cetera, non litigare, et cetera, sub pena ultra periuri penam centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, iudici variacione, et cetera. Renuncians Digestum, et cetera, et pro predictis, et cetera. Obligamus ambo simul, et cetera. Obligamus, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes quo ad firman dicti Ludovico Roget, Franciscus Candel et Gaspar Rey, agricole, Xative degentes.
33.
Die et anno predictis.
Ego, Gaspar Rey, carnifex, loci de l’Alcúdia nuncupata de mossèn Crespí, gratis vendo, et cetera, vobis, honorabile Gaspari Lagària, blanquerio, civitatis Xative habitatori, presenti, et cetera, tot lo cuyram cabriu que·s matarà en les carnenceries [sic] de l’Alcùdia de Crespí y de la Torre de Lloris, per totum annum primo venturum, ad racionem, videlicet, pro qualibet dotzena de mascles septuaginta trium solidorum, et pro qualibet dotzena de cabres ad racionem quadraginta trium solidorum, solvendorum hoc, videlicet, modo quod teneamini michi dare et bistrahere incontinenti octo libras et semper ipsem. Aut similes octo libre fuit et remaneant michi bistrahere hinc ad festum sancti Michaellis primo venturum et post dictum festum in antea teneamini michi solvere, posant y rebent hoc intellecto quod in dicto die sive festo sancti Michaellis remaneamus et remanere debeamus equales in dictis octo libris. Promitens, et cetera. Iurans, et cetera, non littigare, et cetera, sub pena ultra periuri penam L solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria, et cetera, et pro predictis, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Franciscus Candel et Vincencius Bru, agricole, Xative habitatores.
34.
Die XIIII mensis decembris anno a Nativitate Domini MDXXXXVI°.
Ego, Gaspari Ioannes Abril, civis civitate Xative habitator, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento, et cetera, vendo, et cetera, vobis, honorabilis Gaspari Lagària, blanquerio, dicte civitatis Xative habitatori, presenti, et cetera, et vestris quoddam hospicium meum una cum quodam eidem contiguo, quod est una fanecata, parum plus vel minus, situm et positum extra muros civitatis Xative, in parrochia Sancte Tecle, in vico vulgariter dicto de l’Argenteria, franqum et quitium. Confrontatumque cum hospicio et orto honorabilis Ioannis Morató, blanquerii, ab una parte, et ab alia parte cum hospicio et orto honorabilis Petri Fuster, auri fabri, et cum torrente sive barranch aut itinere per quod tenditur a ianuali ravallis Sancti Ioannis ad ortam dicte civitatis, videlicet, ad partitam de la Almúnia, cum cequia dicta de la Vila que transit per dictum vicum et cum eodem vico de la Argenteria. Iamdictum itaque hospicium una cum dicto orto eidem contiguo vobis et vestris vendo, videlicet, respectu dicti hospicii cum introhitibus et exitibus solis, tectis, parietibus et enbanis, et fundamentis a celo in abisum et respectui dicti horti cum arboribus et plantis que ibi sunt et pro tempore erunt duorum permitente atque cum omnibus aliis iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituens, et cetera. Atque confitens, et cetera, quam liceat, et cetera. Ad dandum, vendendum, et cetera, exceptis clericis, et cetera, nisi dicti clerici, et cetera. Sic, vobis et vestris vendo et concedo predictum hospicium cum orto eidem contiguo precio, videlicet, quinque mille quingentorum solidorum monete regalium Valencie. Quas omnes a vobis confitemur habuisse, et cetera. Unde renuncio, et cetera. Dans et concedens, et cetera. Promittens, et cetera, et teneor et teneri volo vobis de firma et legali evictione, et cetera. Itaque, et cetera, et si quas, et cetera. Id totum, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renuncians, et cetera, et pro predictis, et cetera. Obligo vobis et vestris omnia bona et iura mea, et cetera, mobilia, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Berengarius Salvador, blanquerius, et Ludovicus Crespí, sellerius, civitatis Xative habitatores.
Die et anno suppra dictis.
Nos, Gaspar Lagària, blanquerius, et Hieronima, coniuges, civitatis Xative habitatores, ad oppus solvendi et paccandi vobis, magnifico Gaspari Ioanni Abril, civi civitatis predicte, omnes illos quinque mille quingentos solidos proquibus seu quorum precio, cum instrumento recepto per subcontentum notarium hodierno die paulo ante istud recepto michi, dicto Gaspari Lagària, et meis, vendistiset alienastis quoddam hospicium cumquodam orto eidem contiguo, franqum et quitium, certis sub confrontacionibus, limitatum et confrontatum, prout8 in eodem vendicionis instrumento lacius est videre. Ideo, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento, et cetera, vendimus, concedimus, tradimus seu quasi tradimus et originaliter oneramus et carricamus vobis, dicto magnifico Gaspari Ioanni Abril, civi, presenti, acceptanti, et vestris trescentos sexaginta sex solidos, octo denarios monete regalium Valencie censuales, rendales et annuales, sine laudimio et fathica, et cetera, franquos, quitios, et cetera. Quos ambo simul et uterque nostrum in solidum imponimus, assignamus atque assecuramus specialiter et expresse in et super dictis hospicio et orto eidem contiguo desuper mencionato. Et generaliter super omnibus et singulis bonis nostris mobilius, et cetera. Itaque, et cetera, et ipsos positos et portatos, et cetera, vobis et vestris, et cetera, solvere et paccare promitimus ambo simul et uterque nostrum in solidum anno quolibet per pactum speciale inter nos conventum, et cetera, in festo Nativitate Domini Nostri Iesuchristi, unica solucione primam vobis incipiendo facere solucionem in festo Nativitate Domini de anno millesimo quingentesimo quadragesimo octavo. Et sich deinde annis singulis in dicto termino, et cetera, sub pena quinquaginta solidorum prefixe monete pro pena, et cetera. Qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus quidem pensionibus, et cetera. Fiat executoria large cum fori submissione, iudicii variacione et clausilis iuratis non littigandi nec impetrandi, et cetera. Renunciantes ex pacto cuicumque appellacioni, recursui, correctioni, et cetera. Promitentes, et cetera, iurantes, et cetera, non littigare, et cetera, sub pena ultra periuri penam consimilium quinquaguinta solidorum prefixe monete, et cetera. Qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Iamdictos itaque trecentos sexaginta sex solidos, octo denarios pretacte monete, censuales, et cetera, vobis et vestris ambo simul et uterque nostrum in solidum vendimus, et cetera. Cum omnibus iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituentes, et cetera. Confitentes, et cetera. Ad dandum, vendendum, et cetera, exceptis clericis, et cetera, nisi dicti clerici, et cetera. Sich vobis et vestris ambo simul et uterque nostrum in solidum vendimus et concedimus precio, videlicet, dictorum quinque mille quingentorum solidorum monete regalium Valencie. Quos omnes a vobis confitemur, habuisse et recepisse, et cetera. Unde renunciamus, et cetera, et beneficio etiam minoris precii, et cetera, et omni alii cuilibet iuri, et cetera. Dantes et concedentes, et cetera. Promitentes, et cetera. Et tenemur ambo simul et uterque nostrum in solidum, ac teneri volumus vobis et vestris de firma et legali evictione, et cetera. Itaque, et cetera, et si quas, et cetera. Id totum, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur renunciantes, et cetera, et pro predictis obligamus ambo simul et uterque nostrum in solidum omnia et singula bona et iura nostra, et cetera, mobilia, et cetera. Renunciantes benificiis, et cetera, et beneficio legis unde queritur Digestum comodati et omni alii cuilibet iuri, et cetera. Insuper ego, dicta Hieronima, virtute iuramenti per me superius prestiti promitto, et cetera, et certificata per notarium infrascriptum de omnibus iuribus meis et signanter de beneficio, senatus consulti Velleyanni illi quo ad hec sponte renuncio dotique et sponsalicio meis, et cetera. Retinemus tamen penes nos et nostros facultatem luhendi et quitandi predictum censuale omni hora et quando cumque voluerimus, ita tamen quod dando et restituendo vobis et vestris precium dicti censualis pensiones et porratam que inde debebuntur usque in dicte realis luhicionis et quitamenti, ipsius teneamini nobis et nostris facere et firmare instrumentum revendicionis et seu luhicionis et quitamenti cum evictione profactis proprii vestris tantum. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rei sunt, videlicet, quo ad firmam dicti Gasparis Lagària, Berengarius Salvador, blanquerius, et Ludovicus Crespí, sellerius, civitatis Xative habitatores.
Enaprés, a VII dies del mes de gener del any MDLV, lo dit magnífich en Gaspar Johan Abril, ciutadà, confessant haver rebut del dit en Gaspar Llagària, en presència dels notari y testimonis dejús scrits, de una part CCLXXV lliures proprietat del dit censal, ensemps ab XVIIII lliures VIII diners, de pensió e porrata fins al dia de huy degudes, gratis cancel·là y per mi, Miquel Lagària, notari rebedor del dit carregament, cancel·lar féu lo dit carregament, et cetera. Taliter, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, mossèn Guillem Cerdà, canonge, y mossèn Joan Martines, prevere.
Dictis die et anno.
Fiat apoca de dictis quinque mille quingentorum solidorum precio dicti censualis hoc, videlicet, modo quod dictus emptor ipsos penes se retinuit et retinet causis et racionibus in preambulo dicti carricamenti censualis contentis. Quare renunciarunt, et cetera. Actum ut suppra.
Testes qui suppra.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
Dictis die et anno.
Ego, Gaspar Lagària, blanquerius, civitatis Xative habitator, attendens et considerans me una cum uxore mea instrumento publico per notarii subcontento hodierno die paulo ante istud recepto vendidisse et originaliter carricasse vobis, magnifico Gaspari Ioanni de Abril, civi eiusdem civitatis, trecento sexaginta sex solidos, octo denarios monete regalium Valencie, censuales, rendales et annuales singulis annis solvendos in festo Nativitate Domini Nostri Iesuchristi, unica solucione vobisque promississe verbo eidem censuale dare specialem obligacionem valentem quinquaguinta libras hinc ad quinque annos primo venturos a die presenti in antea continue computandos quod si non fecerimus elapso dicto tempore sive termino esset casus et locus luhicionis et quitamenti dicti censualis et eas obres deducendo ad effectum pactata et conventa inter nos sine derogacione, innovasione et invalidacione predicti carricamenti instrumenti dictorum trecentorum sexaginta sex solidorum, octo denariorum censualium, sed potius ad illius omnimoda corroboracionem, validitatem et firmitatem, gratis et scienter pacto speciali solemni stipulacione inter nemente promitto vobis, eidem magnifico Gaspari Ioanni Abril, civi, presenti et acceptanti, et vestris quod hinc ad quinque annos primo venturos, a die presenti in antea continue computandos, dabo et assignabo vobis et dicto vestro censuali, aliam specialem obligacionem valentem quinquaginta libras monete premisse ad vestram contentacionem et beneplacitum cum omnibus illis pactis, clausulis, iuramentis, renunciacionibus et obligacionibus in similibus necessariis et opportuniis et in predicto originalis carricamenti instrumento appositis et scriptis. Quod si non fecero elapso dicto termino incontinenti absque aliqua intimacione, et cetera, volo et michi placet quod sit casus et locus luhicionis et quitamenti predictarum quinquaginta librarum ex precio et propietate dictorum trecentorum sexaginta sex solidorum, octo denariorum censualem, et me et meos ad ipsas luendum et quitandum compellere et forciare possitis et valeatis ad vestri et vestrorum libitum voluntatis. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudici et renunciacione, appellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nec impetrandi, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus omnibus et singulis, et cetera. Obligo vobis et vestris omnia et singula bona mea, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes premissi.
Primus quaternus prothocolli mei, Michaellis Lagària, notarii publici, de anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII.
35.
Die ultima ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, frater Martinus Pérez, ordinis virginis Marie Muntessie rectorque parrochialis ecclesie sive rectorie ville Muntesie, Xative pro nunch degens, scienter et gratis facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Onufrium Borja, notarium, pre sentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me habendum, petendum, et cetera, omnes et quasvis pecunie, quantitates, res, raupas, merces et alia quevis bona michi per quascumque personas, collegia et universitates ac alias particulares personas debitas et debita pertinentesque et pertinencia quovismodo, titulo sive causa. Et de hiis que habueritis, et cetera, apocas, albarana, difiniciones, absoluciones, et cetera, faciendum et firmandum, deposita a quibusvis curiis, et cetera, levandum et extrahendum quascumque concesiones destillo dictarum curiarum, et cetera, etiam firmandum fidancias, iuris tornatoris dandum, et cetera, et ipsas indemnes servare promitendum, et cetera, et pro ipsarum indemnitate bona mea obligandum. Et pro hiis et aliis, et cetera. Fiat ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnificus Augustinus Miquó, civis, et Alifonsus Salorzano, porterius, Xative habitatores.
36.
Die XV mensis februari anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Nos, Petrus Bartholomeus del Verger, sartor, et Catherina, coniuges, et Petrus Aragonés, olim tintorerius, et Tecla Aragonés, beata, et Ioana Aragonés et de Saurina, uxor honorabile Gasparis Saurí, agricole, sorores dicti Petri Aragonés, omnes habitatores loci de Canals, gratis et scienter, omnes, simul et quilibet nostrum in solidum confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, magnifice Susanne Bernabé et de Barberà, uxori magnifici Augustini Barberà, civis, absenti, et cetera, presente tamen, et per vobis acceptante, dicto Augustino Barberà, procuratorem vestri, dicte Susanne, quadraginta libras monete regalium Valencie de et ex precio de tota la fulla de serigans cuiusdam moreralis vestri, siti in orta dicti loci de Canals, in partita de les Setenes, in quo possunt esse decem fanecatas terre, parum plus vel minus, sub diversis confrontacionibus limitati et confrontati hoc de anno presenti millessimo quingentessimo quadragesimo septimo. Et quasquidem quadraginta libras omnes, simul et in solidum vobis et vestris solvere et paccare promittimus in die sive festo Nativitate sancti Ioannis mensis iunii primo venturi, sub pena quinquaginta solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudici, renunciacione, appellacionis et cum clausulis assuetis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus omnibus, et cetera. Obligamus scienter vobis et vestris omnes simul et quilibet nostrum in solidum omnia et singula bona nostra, et cetera. Renunciantes quantum ad hoc benificiis redendarum ac dividendarum actionum, et cetera, eppistole divi Adriani et Foro Valencie, et cetera, et nos, dicte Catherina, Tecla et Ioanna, iuramus, et cetera, cuiusquidem iuramenti vigore certificate per notarium subcontentum de iuribus nostris. Et de beneficio, et cetera, sponte renunciamus dicto beneficio. Ac tamen, ego, dicta Ioana Aragonés et de Saurina, protestando dico et declaro quod primitus. Fiat execucio et discusio in bonis aliorum conobligatorumque in meis, pro quibus ut suppra obligo bona mea parafrenalia michi per sorerum meum donata et non alter nech aliis. Actum in loco de Canals.
Testes huius rei sunt Franciscus Monpó et Petrus Rotlà, agricole, eiusdem loci de Canals habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
37.
Die XXIII februarii anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°.
Ego, Michael Serrano, agricultor, vicinus ville de Vez, regni Castelle, de presenti in civitate Xative degens, pater et legitimus administrator Florencii Serrano, filii mei, scienter, et cetera, mitto et afirmo eimdem Florencium Serrano, filium meum, legitimum et naturalem, etatis novem annorum, vobiscum, honorabile Francisco Porta, corderio, eiusdem civitatis Xative habitatori, presenti, ad adipiscendum dictum officium et artem corderii sive de corder et ad faciendum omnia mandata et servicia vestra licita et honesta, tam diurna quam nocturna, ita tamen, et cetera, ad tempus decem annorum a die presenti in antea continue, computandorum et quod remeneamini ipsum alimentare et providere de comestu, potrinbo,9 vestitu et calciatu, et cetera, teneatis evictam sanum quam in firmum, et cetera, tempus vero egritudinis, in tempore sanitatis pro uno die, duos emendando et reficiendo et in fine dicti temporis teneamini et dare pro solidata sive mercede septem libras cum dividia, ad usum et consuetudinem regni Valencie. Et sich promitto, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem ego, Franciscus Porta, corderius, suscriptens et acceptans dictum Florencium Serrano in servicialem meum ad adipiscendum dictum corderii officium et modo et forma predictis scienter, et cetera, promitto dicto Florencio Serrano ab servi, et cetera, notario, et cetera, stipulanti et in fine dicti temporis dare ei pro solidata sive mercede septem libras cum dividia, ad usum et consuetudinem civitatis Valencie promitto, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative.
Testes, discretus Cristoforus Draper, notarius, et Michael Aparicius, porterius, civitatis Xative habitatores.
38.
Die prima mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Franciscus Domènech, mercator, vicinus et habitator civitatis Xative, cessionarius et habens causam et cessionem a reverendis priore monasterio et conventum fratum predicatorum ordinis beati Dominici, eiusdem civitate, de quantitate subscripta prout de mea cessione constat instrumentum publico acto Xative in posse discreti Ludovici Blasquo, notarii, die [en blanc] mensis februarii proxime preteriti. Dicto nomine ante solucionem et pacam eiusdem quantitatis infrascripte michi, fiendam per vos Ludovicum Blasquo, notarium, scienter do, cedo, et cetera, vobis, dicto Ludovico Blasco, notario, presenti, acceptanti, et vestris omnia iura et actiones, et cetera, que michi et cessionario predicto pertinent et spectant adversus seu contra nobilem dominum Petrum Despuig, dum temporalem locorum de Alcàntera et Benexides et seu nobilem dominum, Michaelem Lançol, civitatis Valencie habitatoris, tanquam arrendatorem seu collectorem, fructuum, reddituum et emolumentorum dictorum locorum ad exactionem viginti sex librarum, quinque solidorum monete regalium Valencie, debendarum et debendorum de solucione presentis mensis marcii, et sunt racione duplicis quantitatis et pensionis quam idem dominis Petrus Dezpuig, tanquam dominum dictorum locorum anno quolibet facit facereque et respondere tenetur dicto conventui et monasterio fratum predicatorum in mensibus marcii et septembris, mediatim. Quibus iuribus, et cetera. Constituens, et cetera. Iniungens, et cetera. Ad habendum, et cetera. Et teneor ac teneris volo vobis et vestris de firma et legali evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo ad ultimum confiteor a vobis habuisse et recepisse pretextu huiusmodi cessionis dictas viginti sex libras, quinque solidos realiter numerando, et cetera. Quare renuncio, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Hieronimus Monroig, scriptor, et Didacus de Torres, nuncius sive missatge, Xative habitatores.
39.
Die tercia mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Ysabel Riquó et de Ferràndiz, uxor honorabile Ioannis Ferrandis, sartoris, loci de la Olleria, termini civitatis Xative habitator, scienter et gratis, et cetera, facio, constituo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, discreti honorabili Ioanni Ferràndiz, sartorem, virum meum, presentem, videlicet, ad comparendum coram quibusvis iudicibus, tam delegatis quam subdelegatis et coram eidem et eorum quolibet quasvis confessiones iudiciales sive capibrevia de quibusvis bonis sitis domibus, terris, meis tentis sub directo dominio, tam domini regis quam cuiusuis alii benificii, seu persone et racionibus predictis. Et circa premissa quascumque condemnaciones nomine meo et pro me sustinendum et omnia alia et singula, et cetera. Et pro hiis et aliis, et cetera. Fiat ad lites largo modo cum posse substituendi. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum in loco de la Olleria, et cetera.
Testes, Iacobus Bella et Genisius Riquó, studentes, in dicto loco residen[tes].
40.
Die XVIII mensis marcii anno a Nativitate Domioni M° D° XXXXVII°.
Ego, Petrus Assensi, pannorum parator, ville de Ontinyent habitator, pro nunch Xative degens, scienter, et cetera, confiteor et in veritate recognosco me debere vobis, honorabile Gaspari Lagària, blanquerio, eiusdem civitatem Xative habitatori, presenti, et cetera, viginti libras monete regalium Valencie, de et ex precio certe lane per me a vobis empte, habite et recepte, de cuius bonitate sum contentus. Et quas quidem viginti libras vobis et vestris aut cui volueritis, et cetera, solvere et paccare promitto per totum mensem augusti primo venturum de anno presenti, millesimo quigentesimo quadragesimo septimo. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena XX solidos, et cetera. Rato pacto [et cetera.] Insuper promitto et iuro, et cetera, non litigare nech impetrare, et cetera, nech raciones proponere, sub pena ultra periuri pena XXXX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, iudicii variacione et cum clausulis non littigandi nec impetrandi. Et pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Iacobus Alliaga, blanquerius civitatis Xative, et Martinis Plasència, pannorum parator, ville Ontinyent habitatores [sic].
Pro cancellacione. [Al marge]
Deinde autem die XXIIII ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII° dictus honorabilis Gaspar Lagària confitens se habuisse a dicto Petro Assensi dictas viginti libras in supra dicta obligacione contentas sue omnimode voluntati realiter numerando cancellavit, et per me, dictum et infrascriptum notarii, cancellari mandavit prefactam obligacionem a prima ipsius linea usque ad ultimam inclusive. Ita et taliter, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Presentibus ibidem pro testibus Andrea López, librerius, et Ioannes Cuesta, porterius, Xative habitatoribus.
41.
Die XIIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Sit omnibus notum quod ego, Hieronimus Abril, presbiter, in ecclesia collegiata civitatis Xative beneficiatus, de beneficio ibidem sub sancte Anne invocacione et honorificencie fundato et instituto, dicto nomine, gratis et scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, reverendo Thome Bono, canonico eiusdem ecclesie, absenti ut presenti, quod dedistis et solvistis michi egoque a vobis habui et recepi mee, omnimode voluntati realiter numerando septuaginta septem solidos monete regalium Valencie michi, dicto nomine, debitos de solucionibus preteritus que finierunt in festo Nativitati Domini Nostri Iesuchristi proxime preteriti, et sunt racione illorom sexdecim solidorum censualim et perpetualium, cum laudimio et fathica, quos dictos meo beneficio et eius beneficiatis anno quolicet tanquam de tentor et posessor certe partis cuiusdam domus vestre in platea nuncupata de la Seu dicte civitatis in feste Nativitate Domini et sancti Ioannis mensis iunii mediatim facitis facereque et respondere tenemini. Et quos quidem septuaginta septem solidos habui et recepi per manus discreti Ioannis Domènech, notarii, solventis ut dixit ex pecuniis suis propriis et nichilominus habeo me pro contento, soluto et satisfacto de omnibus et singulis pensionibus preteritis usque in dictam solucionem Nativitate Domini proxime preteriti et etiam habui et recepi quatuor solidos cum dimidio per expensis, per me racione predicta factis per curiam trecentorum solidorum. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rey sunt discretus Hieronimus Guitart, notarius, et Onufrius Martí, cursor colli, Xative habitatores.
42.
Die XII mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Gaspar Oltra, mercator, civitatis Xative habitator, gratis, et cetera, facio, constituo, et cetera, meos certos et speciales et ad subscripta generales, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilis et discretos Hieronimum Guitart, notarium, presentem, et cetera, et Cosmam Bonet, studentem, civitatis predicte habitatorem, absentem, et cetera, ambos simul et utrumque vestrum in solidum. Itaque, et cetera, per alium, et cetera, videlicet, ad ducentum, agendum, defendendum, tractandum, prosequendum et fine debito terminandum quascumque causa et causas, questiones, lites et controversias, peticiones et demandas, tam civiles quam criminales, motas et monendas in terme agentem vel defendentem ex una et quasvis universitates, collegia et singulares personas, agentes aut defendentes partibus, ex altera. Et pro hiis et aliis, et cetera. Fiat ad lites largo modo cum posse substituendi, et cetera. Et demum et generaliter, et cetera. Relevans vos, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis Anthonius Guitart, cirurgicus, et Dionisius Glaudes, aromatarius.
43.
Die XX mensis madii anno a Nativitate Diomini M° D° XXXVII°.
Ego, Ioannes Alcaràs, sartor, ville de Ontinyent habitator, Xative residens, gratis, et cetera, confiteor et in veritate recognosco me debere vobis, honorabili Gaspari Lagària, blanquerio, eiusdem civitatis Xative, habitatori, presenti, et cetera, et vestris viginti unam libras, sex solidos monete regalium Valencie per me vobis debitas, de et ex precio certe lane per me a vobis empte, habite et recepte, de cuius bonitate sum contentus. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli mali, et cetera. Et quas quidem viginti unam libras, sex solidos vobis et vestris solvere et paccare promitto hinc ad festum sacratissime virginis Marie mensis augusti primo venturi. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena X solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promittens et iurans, et cetera, non littigare nech impetrare, et cetera, cuicumque appellacioni et recursui expresse renunciando, sub pena ultra periuri penam XX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria large cum fori submissione, variacione iudicci, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera.
Testes, Ioannes Morató, blanquerius, et Michael Aparici, porterius, civitate Xative habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
Enaprés, a XIIII dies del mes de gener del any M° D° LIII°, lo dit Gaspar Llagària, blanquer, confessant haver rebut del dit mestre Joan Alcaràs, sastre, les dites XXI lliures, VI sous en dita obligació contengudes, gratis cancel·là, et cetera. Taliter, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Gaspar Martí, pedrapiquer, y Feliu Garcia, asaunador, de Xativa habitadors.
44.
Die XXXI mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Hieronima Martí et de Navarro, vidua uxor que fui honorabilis Gasparis Navarro, quondam corderii, civitates Xative habitatori, gratis et scienter loco et arrendo et titulo loguerii et arrendamenti concedo, trado, seu quasi trado vobis, honorabilis Ioannis Steve, corderio, dicte civitatis habitatori, presenti, acceptenti et vestris quoddam hospicium meum una cum quodam orto eidem contiguo parietibus clauso, in quo possunt esse duas fanecatas terre, parum plus vel minus, situm et positum in parrochia Sancte Tecle, extra menia presentis civitatis Xative, in dicto vulgo de la Argenteria. Confrontatum cum domibus Ioannis Botet, cum domibus et orto Stephani Saurina, cum dicto vico de la Argenteria, cum camino sive barranch que va a la Almúnia, cum terra moreralis Michaellis Borriol, exceptis tamen et penes, me reservatis duobus apartamentis que in dicta domo sunt, ingrediendo per dictam domum ad partem dexteram, cum cameris seu apartamentis que suppradicta apartamenta existunt tantum que apartamenta penes me retineo pro mea habitacione, facienda e non aliis hac tamen lege et condicione precedentibus, quod vos, dictus Ioannes Esteve, vestris propriis sumptibus et expensis teneamini claudere dicta apartamenta in intrata dicte domus, videlicet, de canyes rebosat de algeps. Et ego teneur meis propriis expensis facere et aperire unum ianuale sive portal a la part de fora ut possim in eis estare et habitare. Iamdictum itaque logerium et arrendamentum dictorum hospicii et orti vobis facio ad tempus trium annorum de firmo et trium de respit a die et festo sancti Ioannis mensis iunni primo venturi in antea computandorum pro mercede sive arrendamento et logerio sex librarum monete regalium Valencie anno quolibet, solvendorum in principio cuiuslibet medii et anni mediatim promitens pacto speciali, et cetera. Vobis et vestris predictum logerium et arrendamentum ad dictum tempus et pro dicta mercede facere, habere, licere et posidere, et cetera, et teneor ac teneri volo vobis et vestris de firma et legali evictione, et cetera. Et de omnibus damnis, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renuncians, et cetera. Pro quibus omnibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Ioannes Esteve, acceptans dictum logerium et arrendamentum dictorum hospicii et orti eidem contigui ad dictum tempus et pro dicta mercede, pacto speciali predicto, et cetera. Promitto vobis et vestris annis singulis prestatutis terminis predictas sex libras dare, solvere et pactare anno quolibet durante dicto arrendamento. Omnibus dilacionibus, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii, renunciacione appellacionis et cum clausilis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena XX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Onufrius Steve, corderius, et Ludovicus Fucey, albarderius, civitatis Xative habitatores.
45.
Die XV mensis iunni anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°.
Ego, Franciscus Tormo, pannorum parator, ville de Ontinyent habitator, in civitate Xative de presenti degens, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco me debere vobis, honorabili Gaspari Lagària, blanquerio, eiusdem civitatis habitatori, presenti, et vestris treginta libras, novem solidos, sex denarios monete regalium Valencie, de et ex precio certe lane per mea vobis empte, habite et recepte, de cuius bonitate sum contentus. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli, et cetera. Et quas quidem treginta libras, novem solidos, sex denarios vobis et vestris solvere et paccare promitto hinc ad festum sancti Michaellis mensis septembris primo venturi de anno presenti. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena X solidos, et cetera, qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promittens et iurans, et cetera, non littigare nec impetrare, et cetera, appellacioni, et cetera recursui cuicumque expresse, renunciando, et cetera, sub pena ultra periuri pena XX solidos, et cetera, qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione iudici variacione, et cetera, et cum clausulis assuetis, et cetera. Et pro predictis, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Ioachim Almenara, blanquerius, et Iacobus Sarnau, agricola, Xative habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
46.
Die XX mensis iunni anno a Nativitate Domni MDXXXVII°.
Ego, Ioannes Esteve, corderius, civitatis Xative habitator, gratis et scienter, facio, constituo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Gasparem Martí, notarium, absentem, et cetera, videlicet, ad nominem meo et pro me coram quibusvis iudicibus, tam ecclesiaticis quam secularibus, legitime comparendum et coram eis et eorum quolibet de iuribus meis, tam active quam passive et tam in agendo quam in defendendo, docendum et allegandum. Et ad lites large cum posse substituendi. Et generaliter, et cetera. Promittens, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnificus Michael Ioannes Salis, civis, et venerabilis Ioannes Cortés, presbiter, Xative habitatores.
47.
Die XXIII mensis iunni anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°.
Ego, Gaspar Simeon, scriba, canonicus et sacrista ecclesie collegiate civitatis Xative, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Petrum Fuentes, porterium, eiusdem civitatis Xative habitatorem, presentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me, petendum, habendum et recuperando ac recepisse confitendum ab honorabile Michalle Batle, aromatorio, in villa de Elig habitatori, novem libras monete regalium Valencie, per dictum Michaelem Batle, michi debere confessas publico obligacionis instrumento, in posse Sebastianii Navarro, notarii Valencie, sub die XX mensis octobris anni Domini MDXXXXIIII°. Et de receptis, et cetera, apocam vel apocas, et cetera, faciendum et firmandum. Et pro hiis, et cetera. Fiat ad lites largo modo cum posse substituendi. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Ludovicus Devesa, fusterius, et Ioannes del Mas, scutifer, Xative habitatores.
48.
Die XXX mensis iunii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Philippus Garcia, assaunator, civitatis Xative habitator, gratis et scienter, facio constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum et specialem et ad subscripta generalem, itaque vos, honorabilem Ludovicum Puig, civitatis Alicantis civem, licet absentem ut presentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me coram quibusvis iudicibus, tam ecclesiasticis quam secularibus, et cetera, et coram eis et eorum quolibet, tam active quam in passive et tam agendo quam defendendo de iuribus comparendum. Et de iuribus meis docendum et allegandum, et quascumque causam et causas, tam principales quam appellacionum, et tam motas quam de cetero movendas usque ad earum sentenciam diffinitivam inclusive, portandum, tractandum, finiendum fineque debito terminandum in terme, ex una, et quasvis alias personas et universitates quascumque et pro hiis et aliis. Fiat ad lites large cum posse substituendi. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, frater Ioannes Puig, ordinis virginis Marie de Mercede, et Ioannes Angulo, carnifex, habitatores Xative, et cetera.
49.
Die VIIII mensis augusti anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°.
Nos, Petrus Guerau et Maria, coniuges, et Antonius Guerau, dictorum coniugum filius, et Catherina, coniuges, agricultores, loci Castillionis Xative habitatores, omnes simul et quilibet nostrum in solidum confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, honorabile Ioanni Castellana, mercatori, loci de Benexides habitanti, absenti ut presenti, notario tamen infrascripto stipulante, et vestris decem et novem libras, duodecim solidos, sex denarios monete regalium Valencie, pro quibus seu quarum precio nobis vendidistis nosque a vobis entimus,10 habuimus et receptimus quinque càrregues de arròs blanc ad racionem cascuna càrrega septuaginta octo solidorum, sex denarium, de cuius bonitate sumus contenti. Et quia, et cetera. Renunciamus, et cetera, et doli, et cetera. Et quas quidem decem novem libras duodecim solidos sex denarios vobis et vestris omnes simul et in solidum solvere et paccare promittimus in festo sive die Omnium Sanctorum primo venturo de anno presenti in una tantum solucione sub pena L solidos, et cetera. Qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Insuper promitimus et iuramus, et cetera, non littigare nech raciones proponere nec guidaticum allegare sub pena ultra periurii penam consimilium L solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera, cuiqumque appelacioni, recursui et correctioni expresse renunciando. Ad quorum omnium et singulorum, fiat executoria large cum fori submissione, iudici variacione et cum clausilis assuetis. Et pro predictis, et cetera. Obligamus ambo simul et in solidum omnia et singula bona nostra, et cetera. Renunciamus beneficiis dividende, actionis, et cetera, et Foro Valencie. Et nos, dicte Maria et Catherina, virtute dicte iuramenti, et cetera, certificate, et cetera, sponte, renunciamus benificio senatus consulti Velleyani, et cetera. Actum in loco Castillionis Xative, et cetera.
Testes, Petrus Portogués, agricola loci Castillionis, et Anthonius Riambau, porterius, Xative habitatores et in dicto loco comorantes.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
50.
Die XXII septembris anno a Nativitate Domni M° D° XXXXVII°
Ego, Ysabel Puig, vidua uxor que fui honorabile Petri Puig, quondam guanterii, civitatis Xative habitator, gratis, et cetera, facio, constituo, creo et solemniter ordino procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Ioannem Monfort, notarium, euisdem civitatis habitatorem, licet absentem tanquam presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me coram quibusvis iudicibus, tam eclesiasticis quam secularibus, legitime comparendum et coram eis et eorum quolibet de iuribus meis, tam active quam passive et tam in agendo quam defendendo, docendum et allegandum. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitto, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Ludovicus Crespí, sellerius, et Bernardus Pedrico, sutores [sic], Xative habitatores.
51.
Die XXIIII septembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
Ego, Michael Daroqua, agricultor, civitatis Xative habitator, arrendator quarte partis fructuum decimalium loci de Benigànim et eius termini, gratis, et cetera, arrendo et titulo arrendamenti concedo, trado seu quasi trado vobis, reverendo Ioanni Castro, presbitero et rectori ecclesiem sive rectorie loci de Sanct Pere, presenti, acceptanti, et vestris omnes et quoscumque fructuus, reddituus et proventus decimales michi ut arrendatori predicto pertinentes et provenientes in dicto loco de Benisuera et eius termino in presenti anno tantum et non alter nec aliis, exceptis tamen fructibus de planta, figa y rahims que iam fuerunt venditi et etiam que vendo sperantur in eodem loco de Beniçuera. Hoc quidem arrendamentum dictorum fructuum vobis facio precio, videlicet, viginti unius librarum michi solvendorum modo et forma subscriptis. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli promitens, et cetera, facere, habere, et cetera, et teneor de evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Ioannes Castro, acceptans dictum fructuum arrendamentum prout superius dictum est precio dictarum viginti unius librarum monete predicte promito vobis, dicto Michaeli Daroqua, presenti, et vestris dictas viginti unam libras solvere et paccare hoc, videlicet, modo quod statim vobis teneor, facere cessionem adversus yconomum et receptorem illorum duorum mille ducatorum a mensa archiepiscopali Valentina dismembratorum, et reverendos dominos prepositos prepositurarum sedis Valencie mensium, videlicet, februarii, marcia et aprilis, ad exactionem sexdecim librarum michi tanquam dicte rectorie, rectori debendorum de solucione diei et festi Omnium Sanctorum primo venturo, et restantes quinque libras dare et solvere promitto vobis in pecunia numerata in festo sancti Ioannis mensis iunii primo ventura de anno MDXXXXVIII°11 omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena X solidos, et cetera, qua pena, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promitens et iurans, et cetera, non littigare nec raciones proponere, et cetera, cuicumque appellacioni, recursui, correctioni, et cetera. Renunciando, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria large cum fori submissione, renunciacione, appellacionis, et cetera, et cum clausulis assuetis, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, discretus Hieronimus Guitart, notarius, et Franciscus Hieronimus Martí, scriptor, Xative habitatores.
Die et anno predictis.
Ego, Ioannes Castro, presbiter, rector parrochialis ecclesie sive rectorie noviter erecte loci de Sanct Pere, in termino civitatis Xative situm, residens sive repertus ad presens in dicta civitate, ad oppus solvendi et paccandi vobis, honorabili Michaeli Daroqua, agricole previe civitatis, omnes illas sexdecim libras monete regalium Valencie, de et ex illis viginti una libras eiusdem monete precio quarum michi arrendastis fructus et emolumenta decimalia vobis tamquam arrendatori quarte partis eorumdem decimalium fructuum dicti loci de Benigànim, pertinentes in loco de Beniçuera, prout de dicti arrendamento instrumenta, constat instrumento acto in posse subscripti notarii die presenti paulo ante istud qui me reffero, gratis, et cetera do, cedo, mando, et cetera vobis, dicto Michaeli Daroqua, presenti, et cetera omnia iura omnesque actiones, et cetera, que michi ut rectori predicte rectorie pertinent et expectent, et cetera, versus seu contra magnificum Ioannem Baptistam Camanya, domicellum, yconomum et receptorum illorum duorum mille ducantorum a mensa archiepiscopali valentinus dismembratorum, et etiam versus seu contra reverendos dominos prepositurarum sedis Valencie, videlicet, de memsibus februrarii, marcii et aprilis, ad exactionem consumilium sexdecim librarum michi ut rectori predicto de servitute dicte rectorie debendarum, de solucione festi Omnium Sanctorum primo venturi de anno presenti millessimo quigentessimo quadragessimo septimo. Hoc est contra suppradictorum quemlibet ad exactionem quantitatis michi debende et sibi ad solvendum incumbentis de preffata solidata sive mercede ac servitute de dicta solucione debenda racione similium sexdecim librarum de quibus dicta rectoria est et fuit dotata et michi, ut rectori predicto anno quolibet dicto in termino sit racio et solucio. Quibus iuribus, et cetera. Instituhens, et cetera. Iniungens, et cetera. Instituens, et cetera. Ad habendum, et cetera. Et teneor ac teneri volo vobis et vestris de evictione, et cetera. Facta legitima discussione et dilegencia debita et solita. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, discretus Hieronimus Guitart, notarius, et Franciscus Hieronimus Martí, scriptor, Xative habitatores.
52.
Die quarta mensis novembris anno a Nativitate Domini MDXXXXVIII°.12
Sit omnibus notum quod ego, Franciscus Ortolà, librerius, civitatis Xative habitator, cessionarius, et habens causam et cessionem de quantitate subscripta ab honorabili Ysabelle Rovió, vidua uxore relicta ab honorabile Andrea Rovió, quondam, cessionaria etiam dicta Ysabel Rovió a venerabili Petro Mestre, presbitero, in ecclesia collegiata dicte civitatis Xative beneficiato, de beneficio ibidem sub sanctorum Francisci et Dominici invocacione et honorificencia fundato et instituto, prout de cessione dicte Ysabellis Ruvió [sic] constat instrumento publico recepto per discretum Onufrium Borja, notarium, sub die vicessima octava mensis iunii proxime devoluti et de dicta mea cessione constat instrumento recepto per discretum Pasquasium Perpinyà, notarium, die XV mensis septembris proxime elapsi, dicto nomine, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, Petro Sentgenis, passamanerio, civitatis Valencie habitatori, detentori posessori cuiusdam domus specialis obligacionis censualis subscripti, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque, dicto nomine, a vobis habui et recepti mee omnimode voluntati realiter numerando decem libras monete regalium Valencie, et sunt de solucione mensis iulii proxime decursi et sunt racione illarum viginti librarum de annua pensione, censualium, rendalium et annualium, quas vos, dictus Petrus Sanctgenis, ut detentor et posessor dicte domus specialis obligacionis dicti censualis dicto venerabili Petro Mestre, presbitero, ut dicti benefici beneficiato anno quolibet in mensibus ianuarii et iulii mediatim, facere et respondere tenemini. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli cancellando etiam prout cum presenti, cancello execucionem per me contra vos instatam per curiam magnifici iustitie in civilibus et criminalibus presentis civitatis Xative et caputleutam et emptiorem curie in dicta executione factas a prima ipsius linea usque ad ultimam inclusive, taliter, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rey sunt discretus Pasquasius Perpinyà, notarius, et Petrus Pau, calceterius, Xative habitatores.
53.
Die VII mensis novembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVII°.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragessimo septimo die vero intitulato septimo mensis novembris. Davant la presència del noble don Anthon Sans, personalment atrobat en la plaça de les Corts de la ciutat de Xàtiva, personalment comparech e constituhit lo discret en Hieroni Guitart, notari, procurador del noble don Francés Sans, senyor de Benemixix, e convocat mi, Miquel Lagària, notari, y los testimonis dejús scrits, satisffent a una intima extrajudicial feta per lo dit noble don Anton Sans a·n Pasqual Perpinyà, notari, procurador del dit noble don Francés Sans, a set del propassat mes de setembre en poder d’en Gaspar Montagut, notari, sens derogació de altra satisfació per lo dit Perpinyà en dit nom feta ans a major fortificació de aquella, presentà e intimà e o per mi, dit notari, intimar y legir féu al noble don Anthon Sans la scriptura de intima o satisfació extra iudicial del tenor següent:
Iesus. [Al marge]
A notícia del noble don Francés Sanç, senyor de Benimixix, és novament pervengut que per vós, noble don Anthon Sans, és estada intimada una qui·s diu intima extrajudicial al discret en Pasqual Perpinyà, notari, com a procurador del dit proposant, a un del propassat mes de setembre en e ab la qual requeriu certes coses prou voluntàries en dita scriptura expressades. A la qual, recitative non alter nech aliis, lo dit proposant se reffir e jatsia per lo dit en Pasqual Perpinyà sia estat satisfet a dita voluntària intima, licet nulliter intimada, e no·y hauria més necessitat de més dir, per satisfació de aquella, noresmenys, emperò sine preiudicio nullitatis dicte intime et citra eius approbacionem et non alter nech aliis, diu proposant que la dita intima és molt voluntària e no subsesteix en fet ne proceheix de justícia, axí per lo que àls és stat dit com encara perquè vós, dit noble don Anton Sans, previu per fonament que lo dit proposant vos seria tengut de evicció e fer, haver e tenir tots aquells tres-cents huitanta-quatre sous, huyt diners censals que lo noble don Ramon Sanç, senyor de Seniera, fa e respon e fer és tengut e respondre a la herència de la noble dona Elihonor Sanç, muller quondam in secundis nupciis del dit proposant, per rahó e causa de cert pretés pagament e transportació en dita vostra intima conmemorat, dient e pretenent que sobre lo dit censal e pensions de aquell vos seria estat mogut plet per los nobles don Ramon Sans e don Johan Sans, germans, e que, per ço, lo dit proposant seria obligat de evicció, et consequenter hauria de assumir la defensa de dita causa, lo qual motiu és erróneo per ço que lo dit proposant no us és obligat de evicció ex eo. Primerament, que la dita transportació e la pretesa in solutum dacio seria e fon feta per lo dit proposant en nom de pare e legítim administrador de dona Anna Sanç, quondam filla de aquell, et non suo nomine proprio. E, per ço, suo nomine no seria ni és tengut ni obligat de evicció, quant més que, hon se pogués dir la dita in solutum dacio ésser estada feta nomine eius proprio, lo que no fa eo in casu lo dit proposant, no seria ni és tengut de evicció, perquè la dita dona Anna, muller quondam vostra, és morta, [e] és passada de la present vida en la altra, per hon seria y és cars e lloch de restitució de dita dot, et sich del dit censal e drets de aquell. Et respectu dicti censualis y dels altres que us foren transportats en pagament de dita dot, ninguns drets remanent penes vos, ans aquells pertanyen al dit proposant. E, per ço, la dita intima e tot lo intimat e request en aquella no és de consideració alguna, e no faria al cars si·s volgués dir per vós que tendríeu retenció del dit censal, e altres a vós transportats, per algun pretés previlegi militar, marital e altre algú, perquè de tal previlegi no consta, et si et ubi constàs, lo que no fa, per rahó de aquell no us porieu detenir los dits censals en solució de dita dot transportats, com en son cars e lloch, en tots temps que vós insistireu en dita voluntària intima se deduhiran y més largament al·legaran, quant més que, hon vós poguesseu retenir la dita dot ex preteso previlegio maritali et militari seu aliis, lo dit previlegi etiam vos competiria y competeix contra los dits nobles don Ramon y don Johan Sanç, y en mà vostra sia expelar dita pretesa demanda al·legant dites excepcions, de manera que no al·legant-les vós seríeu en notòria y manifesta culpa, de hon, culpa et facto vestris, lo dit censal e pensions de aquell vós se evenciren, ex quo ne resulta la regla e disposició de justícia, quo quantumcumque lo dit noble proposant vos fos tengut de evicció, lo que no fa, per seguir-se dita pretesa evicció culpa et facto vestris e per no al·legar vós vostres drets, lo dit proposant non tenebitur de evictione. E, per ço, estant e perseverant en la resposta ja feta a dita intima, iterato, vos requir, per les causes e rahons damunt dites e moltes altres que en lo corrent cars se porien al·legar, que defenseu la dita causa com sou obligat e en aquella al·legueu tots vostres drets, e que desistau a la dita intima e del voluntàriament request e intimat en aquella, protestant àls. Y si no u fareu, lo que no creu, que no·y vol ésser tengut ni obligat a cosa alguna, prostestant encara de dans, damnatges, interessos, messions e despeses, e generalment de tot ço e quant li serà y és lícit protestar, contra béns e drets vostres, requerint a vós, notari rebedor de dita intima, que no clogau ni lliureu acta de aquella sens inserta de la present satisfació e resposta.
Et illico, presentada, intimada, llesta e notificada la dessús dita scriptura e satisfació per mi, dit notari, al dit noble don Anton Sans, instant y requirent lo dit honorable e discret en Hierònim Guitart, notari, en dit nom de procurador del noble don Francés Sans de Benimixix, lo dit noble don Anton Sans dix e respòs que vol trellat ab aparellament, e que no clogua lo present acte de intima e satisfació sens la sua resposta o satisfació e rèplica per aquell fahedora, e que temps algú li precòrrega fins tant haja hagut trellat de la dessús dita scriptura e satisfació. E encara dix e respós, sine premissorum preiudicio, que no·y consent en dita intima a ell feta, ans expressament hi dissent e contradiu, protestant de tot ço e quant li és lícit e permés de justícia protestar.
De les quals dites coses, lo dit en Hierònim Guitart, notari, en lo dit nom requerí a mi, dit notari, que de aquelles li’n fes e rebés carta pública per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi, dit notari, li fonch rebuda los dits dia e any.
Presents foren per testimonis a les dites coses lo discret en Gaspar Martí, notari, e Jaume Alliaga, botiguer de draps, de Xàtiva habitadors.
Inque vero die intitulato octavo mensis novembris anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragessimo septimo, inter octavam et novam horas ante meridiem, lo notari scrivà de la present causa fonch prest e aparellat donar e liurar còpia y trellat de la dita scriptura de satisfació e protest al dit noble don Anthon Sans, copiada e continuada ab son original com se pertany.
Presents testimonis foren al dit aparellament en Francisco Navarro e Ferrando Valero, porters, habitadors de Xàtiva.
54.
Die X mensis novembris anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°.
Ego, Ludovicus Ferrero, agricultor ville de Vallada pro nunch Xative residens, gratis, et cetera, confiteor et in veritate recognosco me debere vobis honorabilem [en blanc] Merich, mercatori, baiulo loci de Cotes, absenti, et cetera, notario subscripto, et cetera stipulanti, et cetera, viginti sex libras monete regalium Valencie, de et ex precio decem càrregues arrocei albi, per vos michi ad racionem pro quolibet onere sive càrrega quinquaginta duorum solidorum, venditas et traditas, de cuius bonitate sum contentus. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli et quas quindem viginti sex libras vobis et vestris solvere et paccare promitto in die sive festo Carnis Primi primo venturi millessimi quingentessimi quadragessimi octavi. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena XXX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Promitto et iuro, et cetera, non littigare et cetera, nech impetrare, et cetera, sub pena ultra periuri penam consimilium XXX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, iudici variacione et cum clausulis non littigandi, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Hieronimus Guitart, notarius, et Gaspar Ferrandis, scriptor, Xative habitatores.
55.
Die XVIIII mensis decembris anno a Nativitate Domini MDXXXXVII°
Ego, Iacobus Linares, maior dierum, filius etiam Iacobi Linares, quondam civitatis Xative habitator, gratis et scienter facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Pasquasium Perpinyà, notarii, presentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me coram quibusvis iudicibus, tam ecclesiasticis quam secularibus, legitime comparendum et coram eis et eorum quolibet de iuribus meis, tam active quam passive et tam agendo quam defendendo, dicendum et allegandum. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, discretus Hieronimus Guitart, notarius, et Ioannes Pérez, porterius, civitatis Xative habitatores.
Primus quaternus prothocolli mei, Michaellis Lagària, notarii publicii, de anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
56.
Die XII mensis ianuarii anni a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
Ego, Onufrius Miralles, agricola, civitatis Xative habitator, ante paccam et solucionem de quantitate subscripta per vos, magnificum Baptistam Factor, utriusque iuris doctorem michi fiendam, gratis, et cetera, do, cedo, et cetera, vobis eidem magnifico Baptiste Factor, iuris utriusque doctorii, presenti, acceptanti, et vestris omnia iura, et cetera, michi pertinentes et pertinencia, versus seu contra honorabilem Gasparem Gasch, agricultorem eiusdem civitatis, ad exactionem quatuordecim librarum monete regalium Valencie per eimdem Gasparem Gasch michi debendarum in festo sancti Ioannis mensis iunii primo venturi, ex precio cuisdam rocini sive equi pilis de gris per me eidem venditi dicto precio quatuordecim librarum, prout in quodam chirographo per notarium subscriptum sub die presenti inter me et dictum Gasparem Gasch facto lacius continetur. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Ad dandum, et cetera. Iniungens, et cetera. Et teneor de evictione et per pactum de minusfalimento, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, venerabile Baltasar Çabater, presbiter, et Iacobus Carbonell, fusterius, civitatis Xative habitatores.
57.
Die veneris XIII mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
Noverint universi quod nos, Petrus Rauzell, notarius, Yolans Rauzell, eius uxor, Iacobus Barberà, agricultor, et Angela, eius uxor, civitatis Xative habitatores, omnes, simul quilibet et nostrum per se et in solidum requisiti vigore pacti de luendo et quitando appositi et contenti in instrumento carricamenti censualis infrascripti, gratis et scienter confitemur et in veritate recognoscimus vobis, honorabili Hieronimo Guitart, notario, dicte civitatis Xative civi, tanquam detentori et posessori specialis obligacionis dicti et infrascripti censualis, presenti, acceptanti, et vestris, et cetera, dedistis et solvistis nobis nosque a vobis habuimus et recipimus nostris omnimodis voluntatibus, realiter numerando decem libras monete regalium Valencie in luhicionem et quitamentum et pro luicione et quitamento illorum sexdecim solidorum, octo denariorum dicte monete, censualium, rendalium et annualium, venditorum et originaliter carricarorum per Ludovicum Albarrazí, Peretam, eius uxorem, Andream Belda et Catherinam, eius uxorem, simul et in solidum, magnifico Bernardo Miralles, civi dicte civitatis Xative, et suis precio dictarum decem librarum cum instrumento recepto per discretum Petrum Amat, quondam notarium, die quarta mensis marcii anno a Nativitate Domini millessimo quadragentessimo sexagessimo septimo, qui quidem sexdecim solidi, octo denarii, post modum pertinuerunt magnifico Onufrio Miralles, euis filio, instrumento particionis facto et firmato inter dictum Onufrium Miralles et Ferrarium Miralles, fratres, recepto per discretum Franciscum Ferran, notarium, die decima quarta mensis septembris anno millessimo quadrigentessimo septuagessimo octavo, preterea fuerunt venditi Beatrici Carbonell, uxori Andree Carbonell, panni tunsoris, matris mei, dicte Yolantis Rauzell, per dictum Onufrium Miralles fratremque dicti Ferrari Miralles heredemque dicti Bernardi Miralles, cum instrumento vendicionis recepto per discretum Franciscum Monfort, quondam notarium, die septima mensis decembris anno millesimo quadrigentessimo septuagessimo nono. Finaliter autem dictum censuale pertinuit michi, dicti Yolanti Rauzell, ultimo dicte matris mee testamento, recepto per discretum Ioannem Monfort, notarium, die decima mensis febrauri anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo tricessimo secundo, et post dicte testatricis mortem per dictum notarium publicato die vicessimo secundo mensis febraurii anno millessimo quingentessimo tricessimo sexto, prout hec et aliis in predictis carricamento censualis vendicione et testamentis, ad que nos refferimus singula suis singulis refferendo lacius continentur. Et etiam habuimus et recepimus a vobis quinque libras dicte monete de pensionibus et porrata usque in presentem diem racionem dicti censualis debitas. Quas quantitates habuimus et receptimus per manus honorabilis Ioannis Murta, notarii, et Paule Murta, eius uxoris, processis ex cancellacione illarum triginta librarum de debitorio firmato per dictum Hieronimum Guitart, cum responsione interesse ex precio seu parte precii predicte domus specialis obligacionis dicti censualis, prout constat instrumento recepto per discretum Gasparem Martí, notarii, die vicessimo mensis decembris anno millessimo quingentessimo quadragessimo primo, cui me reffero. Et quia permissorum veritas talis est renunciamus scienter omni excepcioni pecunie predicte, et cetera. Deinceps, volumus atque concedimus, et cetera, quoniam, et cetera. Facientes vobis et vestris pactum solempne, et cetera, prout melius, et cetera. Restituentes, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Instituentes, et cetera. Quoniam ad totalem vestri et vestrorum absolucionem et liberacionem die presenti paulo ante huiusmodi instrumenti confectionem cancellamus per Michaellem Lagària, notario subscriptum, regentem libros pro hac vice tantum dicti Petri Amat, quondam notarii, predicti originalis carricamenti dicti censualis receptoris cancellari et lineari mandarimus ipsum originale carricametum in suis prothocollo et nota prout in actu eiusdem cancellacionis adquem nos referimus lacius continentur. Protestamur tamen quod non teneamur nec teneri volimus vobis neque vestris de evictione aliqua neque ad alicuius quantitatis restitucionem nisi solum, et dimitaxat at pro factis negociis contractibus et obligacionibus nostris et cuiuslibet nostrum in solidum propriis et non pro aliis neque aliis ullomodo. Pro quibus tantum et non aliis obligamus vobis et vestris simul et in solidum, omnia bona et iura nostra, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, quo ad firmam dictorum Petri Rauzell, notarii, et Iacobi Barberà et Angele, coniugum, fuerunt discretus Petrus Antich, notarius, et Michael Català, scutifer, Xative habitatores. Et quo ad firmam dicte Yolantis Rauzell, uxoris dicto Petri Rauzell, que dicta die, loco et anno firmavit, fuerunt testes magnificus Franciscus Murta, civis, et idem Michael Català, scutifer, Xative habitatores.
58.
Die XIII ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
Ego, Paula Murta, uxor honorabilis et discreti Ioannis Murta, notarii, civitatis Xative habitator, attendens et considerans dictum Ioannem Murta, virum meum, cum publico vendicionis et alienacionius instrumento recepto Xative, sub die vicessimo mensis decembris anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragessimo primo per honorabilem et discretum Gasparem Martí, notarium publicum dicte civitatis, vendidisse et alienasse vobis, honorabile et discreto Hieronimo Guitart, notario dicte civitatis Xative, certam domum sive quoddam operatorium cum quadam camera suppra eodem, situm et positum in predicta civitate, in parrochia Beate Marie, in vico vulgo dicto de la Corregeria, sub certis limitacionibus et confrontacionibus limitatas et confrontatas, precio, videlicet, quadraginta quatuor librarum, decem solidorum monete regalium Valencie, prout in dicto et precalendato vendicionis instrumento, ad quod me refero, plennis dicitur contineri. Et in qua vendicione fui nominata una cum dicto viro meo et in solidum que quidem vendicio et alienacio fuit facta sub spe presentis mee firme laudacionis et approbacionis quod aduch usque in presentem diem non ad implevi et volens promissa ad suum debitum finem perducere. Idcirco, gratis et ex certa sciencia, tenore presentis publici instrumenti hic et ubique valituri, et cetera, in dicta et precalendata vendicione sich ut premititur iam facta firmo et constitucione principalem venditricem una cum dicto viro meo et in solidum, cum omnibus clausulis obligacionibus et evictione opportuniis et necessariis et in dicta vendicione contentis et expressatis et michilominus dictam et prelibatam vendicionem ac omnia et singula in ea contenta, a prima eius linea usque ad ultimam inclusive, laudo, approbo, ratifico et confirmo pro quibus omnibus et singulis sich ut premititur attendendis firmiterque complendis et immolabiliter observandis. Obligo vobis et vestris omnia et singula bona et iura mea mobilia, et cetera. Renuncians scienter et expresse beneficiis, dividendarum, actionum novarum et veterum, constitucionem et epistole divi Adriani et Foro Valencie, de principalis prius conveniendo. Insuper iuro ad dominum Deum, et cetera, contra predictam presentem firmam et obligacionem non venire inmo certificata per notarium infrascriptum de benificio senatus consulti Velleyanni ipsi quo ad hech sponte renuncio dotique et sponsalicio meis et iuribus ypothecarium mearum, et omni alii iuri et foro contra hec venientibus. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnificus Michael Ludovicus Scrivà, miles, et Anticus Scrivà, etiam miles et utruiusque iuris doctor, Xative habitatores.
59.
Die XXV mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M D° XXXXVIII°.
In Dei nomine, amen. Noverint universi, et cetera, anno a Nativitate Domini millessimo quigentessimo quadragessimo octavo die vero intitulata vicessima quinta mensis ianuarii, en presència del notari y testimonis dejús scrits, personalment constituhit lo honorable en Joan Rida, vehí, vassall e habitador de la vila de Bèlgida, presentà, intimà e notificà, e per mi Miquel Lagària, notari, habitant de la ciutat de Xativa, presentar, intimar, legir y notificar féu als honorables en Gaspar Bella, procurador de [en blanc] Ducar y a Pere Castallí y de [en blanc] Castallí, àlies Alfaquí, del lloc de Carrícola, terme de Albayda, personalment atrobats en la plaça de les Corts de la present ciutat de Xàtiva, la intima extrajudicial e protest del tenor immediatament següent:
Iesus. [Al marge]
En presència del notari e testimonis davall scrits, personalment constituhit lo honorable en Johan Rida, vehí, vassall e habitador en la vila de Bèlgida, del noble don Guillem Bellvís, davant vosaltres, en [en blanc] Ducar e Pere Castallí y e [en blanc] Castallí, àlies Alfaquí, del lloc de Carrícola, construhit dins los tèrmens e territori de condat de Albayda, del molt il·lustre senyor compte de Albayda, lo qual diu e proposa que vosaltres bé sabeu e no ignorau que en estos propassats dies, com vosaltres preteneu, venés e lliuràs al dit en Johan Rida xexanta-dos o xexanta-tres hovelles per preu de tretze sous y huit diners cada ovella. Les quals dites ovelles li venereu per bones, sanes e rebedores y no ab mal algú que tinguessen, dient y afermant que les havíeu tengudes e criades en lo dit terme del condat de Albayda. Que altrament sabent com he sabut que les haveu tengudes per altres parts perilloses no les haguera comprades e s’és seguit que des que les he rebudes fins al present jorn se són mortes trenta-sis ovelles, més que no menys, e cascún jorn se moren y han ubert y mitat aquelles y hanles trobades podrides y entecades de malaltia molt perillosa de mal de papós, y tal mal que la una ovella enfectiona a la altra y és mal contagiós e incurable. E tal malaltia, morbo e intech13 és cert que vosaltres, Ducar e Pere Castallí, de pura necessitat ne havíeu de tenir notícia y ésser cert del intech e malaltia de aquelles. Per la qual rahó les haveu venudes y us haveu desexat de aquelles de hon vosaltres sou tenguts y obligats de cobrar les dites ovelles, les quals lo dit en Johan Rida és prompte y aparellat de restituhir y tornar-les-vos, y quant vosaltres volguesseu scusar y dir que no haveu tengut notícia que lo dit bestiar estigués axí infecte, contagiós y morbós. E interat com dit és e al·legat ignorància en tal cars sou tenguts e obligats en reffer, defalcar e levar del preu que vosaltres díeu haveu venut dites ovelles tanta quantitat menys del que val lo dit bestiar per tenir lo morbó, malatia e intech, que dit és tant contagiós e incurable. Y, per ço, lo dit proposant ab la justícia que pot e deu vos intima e notifica que cobreu les dites ovelles que li haveu liurat demptis mortuis que venen a càrrech vostre, lo qual bestiar, com dit és, està prompte y aparellat de restituhir-vos-lo. Y si açò, cosa tant justa vos volreu apartar ho dir que no haveu tengut notícia e sabiduria que lo dit bestiar tengués lo mal e intech que té, e que al·legueu ignorància, en tal cars hauria lloch la actio quanto minoris. Y en aquest cars, vos requir que vosaltres per vostra part nomeneu una persona que sia experta y entesa en ganado e bestiar, e lo dit proposant de una altra, y que aquelles jutgen y estimen quant menys valen les dites ovelles del preu que són estades venudes y tant menys com serà stimat e preat li lleveu e difalqueu del dit preu com aquell de justícia no sia tengut de pagar-vos sinó tant menys del que val lo dit bestiar ab lo dit intech, malaltia e morbo de papós que té. E si vosaltres recusareu de fer alguna de les coses dessús dites, lo que no creu, diu que protesta que us ho demanarà per justícia que lo dit bestiar estiga de huy avant a càrrech, risch, perill, dany y fortuna vostres. Et etiam, protesta contra vosaltres e béns vostres de tots danys, damnatges, interessos, messions e despesses que per la dita rahó vel aliis li convendrà fer, haver e sostenir. Protestant insuper de tot ço e quant li sia lícit e permés protestar, requerint al notari rebedor la dita intima que les dites coses li’n reba carta pública.
E llesta, publicada, intimada e notificada la dessús dita scriptura de protest e intima extrajudicial per mi, dit Miquel Lagària, notari, a instància del dit Johan Rida, als sobredits Gaspar Bella, en lo dit nom de procurador de [en blanc] Adducar e Pere Castallí e [en blanc] Castallí, àlies lo Alfaquí. Encontinent, lo dit en Gaspar Bella, dix e respòs que aquell no és procurador del dit Ducar. De les dites coses lo dit Johan Rida requerí ésser li·n rebuda carta pública per haver-ne memòria en lo sdevenidor, la qual per mi, dit notari, li fonch rebuda en lo dia mes e any dessús dits.
Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Francés Hieroni Martí, notari, e Gaspar Ferrandis, scrivent.
60.
Die XXVIIII mensis febrauri anno M° D° XXVIII°.
Sit omnibus notum quod ego, Ioannes Muntagut, civitatis Xative civis, cessionarius, et habens causam et cesionem a magnifico Augustino Miquó, cive eiusdem civitatis Xative, de quantitate subscripta, prout de dicta cessione constat cum cessionis instrumento recepto per alterum ex scribis curie magnifici iusticie in civilibus ipsius civitatis usque in sumam trecentorum solidorum continuatoque in libro memorialis dicte curie subdie XXVIIII mensis octobris proxime preteriti et anni millessimi quingentessimi quadragesimi septimi, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis magnificis iusticie, iuratis, sindico et universitati et sequiariis sequie regalis ville Algezire quod dedistis et solvistis michi ego quod dicto nomine a vobis habui et recepti mee omnimode voluntati realiter numerando ab una parte, duscentos quinquaginta solidos monete regalium Valencie dicto magnifico Augustino Miquó et seu michi, dicto nomine, debitos de solucione mensis octobris anni proxime presenti millessimi quingentessimi quadragessimi septimi, et sunt racione consimilium duscentorum quiquaginta solidorum dicte monete censualium, rendalium et annualium sine laudimio et fatica, quos, dicta universitas et sequiarii dicte sequie regalis dicte ville eidem Augustino Miquó annis singulis in dicto mensis octobris faciunt facereque et respondere tenemini. Et ab alia parte, novem solidos, quatuor denarios de expensie executoriis factis. Et quos quidem duscentos quiquaginta solidos et novem solidos, quatuor denarios habui et recepti per manus magnifici [en blanc] Bello, militis, collectoris libri sive reddituum et proventium dicte sequie regalis solventis, ut dixit ex pecuniis propriss processis, ex dictis redditibus dicte sequie regalis dicte ville Algezire. Et quia hec est rei veritas, renuncio scienter omni excepcioni pecunie predicte non numerate et per me, dicto nomine, a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli. In cuius rei facio vobis fieri per notarium infrascrip-tum presens publicum apoce instrumentum quod est. Actum Xative, die XXVIIII mensis februarii anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragesimo octavo.
Sig-[Senyal]-num mei, Ioannis Montagut, predicti qui hec, dicto nomine, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt honorabile Iacobus Cabanes, aromatarius, et Anthonius Blasco, treginerius, civitatis Xative habitatores.
61.
Die X mensis marcii anno a Nativitate Domini MDXXXXVIII°.
Sit omnibus notum quod ego, Petrus Melchior Serra, agricola loci Castillionis Xative, pro nunch Xative degens, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili Iacobo Orts, panni tunsori, eiusdem civitatis Xative habitatori, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi ego, qua vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando octo libras monete regalium Valencie per honorabilem Beatricem, filiam meam, legitimam et naturalem, iam defunctam, et de qua sum heres ego, dictus Petrus Melchior Serra, lucratas de solidata et mercede de toto tempore per quod stetit et permansit in domo et servicio vestris usque ad eius obitum. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli, et cetera. In cuius rei testimonium, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rei sunt honorabiles Gaspar Oltra, pannorum botiguerius, et Ioannis Martinis, agricola, civitate Xative habitatores.
62.
Die XIII mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
Ego, Franciscus Ioannes Martí, civis, civitatis Xative habitator, scienter et gratis facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Anthonium Riambau, porterium, eiusdem civitatis presenti, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me petendum, habendum, recuperandum et recepisse confitendum a honorabile et discreto Andrea March, notario ville Cocentayne, quedam instrumenta, videlicet, quoddam instrumentum vendicionis, factum et firmatum per Ludovicum Tolzà, honorabili Phelipo Ioanni Calbó receptum per dictum Andream March, die tricessima prima mensis madii anno M° D° XXXXVI°, una cum eis apoqua et etiam aliud instrumentum debitorii seu obligacionis firmatum per dictum Phelippum Ioanem Calbó, eidem Ludovico Tolzà, ex precio dicte vendicionis. Et ipsam instrumenta recepisse confitendum et quascumque requisiciones et alia acta circa predicta instrumentorum recuperacionem necessaria faciendum, instandum et requirendum. Pro quibus, et cetera. Promito, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, discretus Hieronimus Domènech, notarius, et Hieronimus Linares, porterius, Xative habitatores.
63.
Die XVII mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIII°.
Sit omnibus notum quod ego, Baptista Factor, iuris utriusque doctor, civitatis Xative habitator, cessionarius, et habens causam et cessionem ab honorabili Bartholomeo Guerau, agricole loci Castillionis, de quantitate subscripta, prout de dicta mea cessione constat instrumento cessionis recepto per discretum Anthonium Farencí, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] et anni MDXXXX [en blanc], dicto nomine, gratis et scienter confiteor et in veritate recognosco vobis, magnifico Guillermo Raymundo Bou, militi et comendatori ordinis et religionis Muntesie, absenti ut presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque, dicto nomine, habui et recepti mee omnimode voluntati realiter numerando decem et sextem libras monete regalium Valencie per vos restantes ad solvendum dicto Bartholomeo Guerau, de et ex precio cuiusdem trocei terres moreralis per eimdem Bartholomeum Guerau, vobis venditi. Et de quo quidem precio per vos, eidem Bartholomeo Guerau, et suis fuit factum et firmatum debitorum cum instrumento recepto per discretum Auziam Costa, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] anni predicti. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera, et doli, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rei sunt magnificus Dominicus Albero, civis, et Hieronimus Guitart, notario, Xative habitatores.
64.
Die XXI mensis marcii anno millessimo D° XXXXVI°.
Nos, Sebastianus Salamot, filius Ludovico Salamot et Ysabet, vidua, eius mater, ambo simul, et cetera, confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, Ioanni Mompó, agricole, loci de la Llosa, presenti, et vestris novem libras monete regalium Valencie, pro quibus seu quarum precio nobis verbo vendidistis e alienastis quandam hereditatem in loco de Sorió que solebat esse Ioannis Amador. Quos ambo simul et in solidum vobis et vestris solvere et paccare promittimus in duabus solucionibus, videlicet, medietatem in festo sancti Ioannis mensis iunii primo venturi et aliam medietatem in die et festo sancti Michaellis primo etiam venturi. Omnibus dilacionibus, et cetera, sub pena X solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Insuper promittimus et iuramus, et cetera, non littigare, et cetera, sub pena ultra periurii penam XX solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria large, et cetera, cum fori submissione iudici variacione et cum clausilis assuetis. Et pro predictis, et cetera. Obligamus ambo simul, et cetera, omnia et singula bona nostra, et cetera. Renunciamus beneficiis, et cetera. Et ego, dicta Ysabel, virtute dicti iuramenti, et cetera, certificata sponte renuncio benes- [en blanc].14
Primus quaternus prothocolli mei Michaellis Lagària, notarii, publici de anno a Nativitate Domini millessimo D° XXXXVIIII.
65.
Die V mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Michael Miralles, notario, civitatis Xative habitator, attendens et considerans me diebus retro elapsis, videlicet, in mense ianuarii de anno millessimo quingentessimo quadragessimo sexto, me verbo arrendasse vobis, honorabile Hieronimo Serrelli, spardenyerio, ravallis Sancti Ioannis presentis civitatis, quinque fanecatas terre campe rigui meas, sitas et positas in orta premisse civitatis, in partita nuncupata dels Dotze. Confrontatas cum terra Ludovici Bonet, olim sinterii et nunch civis, semita mediante, cum terra Ludovici Ripoll, cum terra Michaellis Serrelli, cum cequia de la Llosa, cum terra vinea Francisci Tordera, ad tempris quinque annorum tunch sequencium de firmo et a die quintadecima mensis predicti ianuarii eiusdem anni MDXXXXVI in antea continue computandorum, precio et arrendamento singulis dictorum annorum quatuor librarum monete regalium Valencie solvendarum in festo sancti Ioannis mensis iunii cuiuslibet anni. Ideo, redigento inscriptis dictum arrendamentum verbo tenus vobis ut est dictum factum, scienter et gratis arrendo et per viam arrendamenti trado seu quasi trado vobis, eidem Francisco Serreli, presenti et acceptanti, et vestris predictas et superius confrontatas quinque fanecatas terre campe, ad usum et consuetudinem boni arrendatoris ad dictum tempus quinque annorum quod tempus iam curie incepit decima quinta die mensis ianuarii de anno millessimo quingentessimo quadragessimo sexto usque in presentem diem, et volo currere usque dictum tempus quinque annorum dicti arrendamenti sit completum precio arrendamento sive mercede quolibet dictorum annorum dictarum quatuor librarum dicte monete solvendarum in quolibet festo sancti Ioannis mensis iunii, unica solucione. Durante tempore dicti arrendamenti promitens me dictum arrendamentum per dictum tempus facere, habere, tenere, et cetera. Obligans, et cetera, et nichilominus cum presenti confiteor et in veritate recognosco vobis, prefacto Francisco Serrelli, me fore a vobis solutum, contentum et satisfactum de duobus annis transactis ex dictis quinque annis de dicto arrendamento ad omnem voluntatem meam usque in presentem diem. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Franciscus Serrelli, suscipiens et acceptans arrendamentum huiusmodi, ad dictum tempus et pro dicta mercede. Promito vobis, honorabile et discreto Michaelli Miralles, notario predicto, presenti, predicta omnia ad implere et quolibet dictorum annorum solvere vobis et vestris dictas quatuor libras dicte monete dicto in termino, et cetera, sub pena decem solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes inde sunt magnificus Phelipus Ioannes Scrivà, miles milicie Sancti Iacobi de la Spasa, et Franciscus Martínez, ferrerius, Xative habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
66.
Die VIII mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°
Ego, Ludovicus Ioannes Valentí, miles, civitatis Xative habitator, ante pacam et solucionem de quantitate subscripta michi fiendam, et cetera, gratis et scienter, do, cedo, et cetera, vobis, magnifico Iohanni Baptiste Factor, iuris utriusque doctori iamdicte civitatis, presenti, et cetera, omnia iura, et cetera, que michi competent et spectant versus honorabilem Dominicum Artesó, agricultorem, ad exactionem octuaginta quinque solidorum debendorum die decimo quinta mensis februarii proxime vementis, racione consimilis pensionis censualis quam michi anno quolibet dicto in termino facit facereque et respondere tenetur. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Iniungens, et cetera. Et teneor et teneri volo vobis de firma et legali evictione et per pacta de minusfallimento hoc, videlicet, modo, quod si facta per vos contra dictum debitorem facta fuerit execucio et bona mobilia ad inventa non fuerint que ad dictam quantitatem solvendam integriter non suficiant. Et etiam si per eimdem debitorem aut aliis in exactione dicte quantitatis facta fuerit contradictio et motalis seu questio, seu aliquod impedimentum, talibus in casibus et eorum quolibet, pacto speciali, promito et teneat vobis de plano, in placium absque execucione aliqua a iure seu foro requisita, cui expresse renuncio restituere et integre tornare dictam quantitatem sic, et prout quilibet emptor curie solvere tenetur precia bonorum per curiam emptorem. Ultimo autem a vobis habuisse et recepisse confiteor dictos octuaguinta quinque solidos, pretextu huiusmodi cessionis realiter numerando. Quare renuncio, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes inde sunt discretus Ioannes Murta, notarius, et Petrus Sparsa, spardenyerius, Xative habitatores.
Die XIIII mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Ludovicus Ioannes Valentí, miles, civitatis Xative habitatores, pro solvendis et paccandis vobis, honorabili Iohanni Gallego, vanoverio dicte civitatis, nonaginta septem solidos et sex denarios monete regalium Valencie, restantes michi vobis ad solvendum ex residuo seu, ad complementum maioris quantitatis per me vobis debite, de et ex precio duodecim librarum siricis sive de seda per me a vobis emptarum et aliarum rerum michi per vos venditarum, scienter et gratis do, cedo, mando, et cetera, vobis iamdicto Iohanni Gallego, presenti, et cetera, omnia iura, et cetera, que michi competevit et spectant, et cetera, versus seu contra honorabilem Iacobum Ribes, cutorem, ad exactionem consimilium nonaginta septem solidorum et sex denariorum per eum michi debendorum die decima mensis marcii primo venturi, racione consimilis pensionis, censualis sive de interesse quam michi anno quolibet dicto in termino facit facereque et respondere tenetur, unica solucione. Quibus iuribis, et cetera. Instituens, et cetera. Inungens, et cetera. Et teneor de evictione et per pactum de minusfalimento, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Franciscus Bondia et Ioannes Llòpiz, agricultores, Xative habitatores.
67.
Die XXVIII mensis ianuarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Andreas Ferrandis, pannorum tunsor, civitatis Valencie habitatoris, pro nunch Xative degens, maritus et procurator honorabile Ioane Margarite Muchola, filie honorabile Petri Muchola, velluterii eiusdem civitatis Valencie, prout de mea procuracione constat publico procuracionis instrumento, per discretum Vicencium Çabater, notarium publicum Valencie, recepto die XXV presencium et subscriptorum mensis et anni, habens plenum posse in et cum dicto et precalendato procuracionis instrumento infrascripto et alia faciendi, confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili et discreto Hieronimo Guitart, notario, dicte civitatis Xative habitatori, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque dicto nomine a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati, in notarii et testium subscriptorum presencia, realiter numerando viginti libras monete regalium Valencie, et sunt pro omni et quacumque mercede et solidata per dictam uxorem et principalem meam in domo et servicio vestris in toto tempore quo in eis stetit, lucratat, seu quam lucrari potuit per totum dictum tempus. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Et etiam dicto nomine absolvo et difino vos et vestros ab omni actione, peticione, et cetera. Faciens pactum solemne de ulterius aliquid non petendo, et cetera. Imponens michi, dicto nomine, et dicte mee principali racione dicte servitutis scilencium perpetuum, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes huius rei sunt honorabiles Stefanus Saurina, Xative, et Petrus Gasquó, panni parator, ville Enguere habitatores.
68.
Die XIII mensis februarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Ioannes Murta, notarius, civitatis Xative civis, pro nunch Valencie comorans, scienter et gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Gasparem Martí, notarium, dicte civitatis Xative habitatores, absentem ut presentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me coram quibusvis iudicibus, tam eclesiasticis quam secularibus et tam ordinaris quam delegatis et subdelegatis et quibuscumque aliis officialibus, et coram eis et eorum, quolibet legitime comparendum, et de iuribus meis, tam active quam passive et tam in agendo quam defendendo, proponendum, allegandum et defendendum. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum in civitate Valencie, et cetera.
Testes, magnificus Petrus Ludovicus Ramos, civis, et venerabiles Ioannes Vendrell, presbiteri, Valencie degentes.
69.
Die XXV mensis februarii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Michael Ferrandis, cirurgicus, civitatis Xative habitator, scienter et gratis, et cetera, facio, constituo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, vos, reverendum fratrem Vincencium Murta, presbiterum ordinis et religionis sacratissime virginis Marie de Mercede redemptionis captivorum comendatoremque monasterii Sancte Lucie, ville de Elig, licet absentem, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me habendum, petendum, et cetera, ab honorabile [en blanc] Peréz, monter0 de Alcaràs, loci del Moradí, termini civitatis Oriole, quatuor libras, sexdecim solidos monete regalium Valencie, per ipsum michi debitis, racione consimilis quantitatis per me pro ipso et ut fideiussor eius solvi et pacavi magnifico Iacobo Cerdà, civi presentis civitatis, ad complementum illarum sex librarum quantitate precio dictus Iacobus Cerdà sibi vendidit una scopeta. Et de hiis, et cetera, apocam, et cetera. Faciendum et firmandum deposita, et cetera. Levandum, et cetera, fideiussores dandum et ipsos indemnes servare promitendum, et pro eorum indemnitate bona mea obligandum, et cetera. Fiat ad lites large cum posse substituendi. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Ioannes Montagut et Gaspar Çabater, agricole, Xative habitatores.
70.
Die V mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Franciscus Ortolà, librerius, civitatis Xative habitator, cessionarius, et habens causam et cessionem de quantitate subscripta ab honorabile Ysabeli Rovió, vidua uxore relicta Andree Rovió, quondam cessionario, etiam et habente causam et cessionem de eadem quantitate a venerabile Petro Mestre, prebitero in ecclesia collegiata civitatis Xative beneficiato, de beneficio ibidem sub sanctorum Dominici et Francisci invocacione et honorificencia fundato et instituto, prout de cessione dicte Ysabellis Rovió, constat cum instrumento recepto per discretum Onufrium Borja, notarium, die vicessima octava mensis iunii anni proxime preteriti millessimi quingentessimi quadragesimi octavi. Et de mea etiam constat cessionis instrumento recepto per discretum Pasquasium Perpinyà, notarii, die decima quinta mensis septembris eiusdem anni, scienter et gratis dicto nomine confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabile Petro Sentgenis, passamanerio, civitatis Valencie habitatori, pro nunch in presenti civitate Xative adiuvento, presenti, et vestris quod dedistis michi et solvistis. Egoque, dicto nomine, a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando viginti libras monete regalium Valencie per vos michi dicto nomine debitas, de solucionibus mensium iulii et ianuarii proxime preteritorum, et sunt pretextu consimilis pensionis censualis quam vos singulis annis, ut detentor et posessor cuiusdam domus specialis obligacionis dicti censualis dicto beneficio et eius beneficiato dictis in terminis mediatim factis, facereque et respondere tenemini. Et etiam confiteor me a vobis fare contentum, solutum et satisfactum de omnibus expensis executoriis ad mei instanciam vobis et contra vos factis, et nichilominus volo quod comprehendatur et intelligatur in presenti apoca quoddam chirographum per vos michi factum de octo libris, terdecim solidis, quatuor denariis cancellando cum presenti et pro cancellatis haberi volo, tam dictum chirographum quam etiam quoscumque caputleutas et emptionem curie in execucione per me contra vos instata racione dicte quantitatis factas a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive. Taliter, et cetera. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum Xative.
Testes huius rei sunt Ioannes Gallego, vanoverius, et Bernardus Pedrico, çutor, Xative habitatores.
71.
Die VI mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Petrus Hieronimus Garcia, notarius, civitatis Xative civis, scienter, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, vos, honorabilem Ioannem Pastor, traginerium, dicte civitatis Xative habitatorem, absentem ut presentem, videlicet, ad comparendum nomine meo et pro me coram quibuscumque iudicibus seu officialibus civitatis et regni Valencie et aliis ad quos spectet seu pertineat et eiusdem seu eorum locatenentibus comparendum et presentandum et intimari et presentari faciendum meum franquitatis instrumentum per civitatem Xative michi concessum et ad excusandum solucionem lesde et alterius cuiusvis victigalis15 incumbentis, michi et mercibus meis ad solvendum quacumque racione sive causa. Et pro hiis in animam meam iurandum, et cetera. Et que cumque instrumenta publica fieri requirendum et instandum. Et ad lites quo ad predicta tantum cum posse substituendi, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabilis et discretus Antonius Ramos, notario, et Didacus de Torres, porterius, Xative habitatores.
72.
Die VII mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Ludovicus Esteve, agricola loci de Callosa, in termino Xative constructi, scienter et gratis, et cetera, facio, creo, ordino, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem Anthonium Campello, agricultorem civitatis Xative, presentem et onus procuracionis huiusmodi suscipientem et acceptantem, videlicet, ad nomine meo et pro me coram, magnifico iusticia in civilibus civitatis Oriole, legitime comparendum et cuidam mandato executorio a dicta curia dicti iustitie, ad instanciam cuisdam presenti procuratoris magnifici Ioannis Ferrandis de Mesa, impetrato et michi subsidiarie per magnifici iusticie in civilibus et criminalibus eius curiam intimato et presentato raciones, tam verbo quam scriptis ponendum, et de iuribus meis in dicta execucionis causa docendum et allegandum et ipsam proseguendum usque ad difinitivam sentenciam et illius realem execucionem inclusive. Et ad lites large circa eaudem causam tantum cum posse substituendi, et cetera. Promittens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Damianus Sentandreu et Ludovicus Mulet, molinerii, Xative habitatores.
73.
Die VIII mensis marcii anno a Nativitate Domini XXXXVIIII°.
Ego, Didacus Sànchiz, cofrenerius, civitatis Xative habitatores, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, vos, honorabilem et discretum Petrum Giner, notarii civitatis Valencie, videlicet, absentem ut presentem, et cetera, ad nomine meo et pro me habendum, petendum, et cetera, a quibusvis personis, collegiis, et cetera, omnes et quosvis pecuniarum quantitates, res, raupas, mutua deposita, et cetera, michi debitas et debita debendosque et debenda quavis racione sive causa. Et de hiis que habueritis, et cetera, apocam vel apocas, absoluciones et difiniciones et alias legitimas cautellas, faciendum et firmandum deposita a quibusvis curiis, et cetera, levandum et extrahendum, et cetera, fidancias, iuris tornatoris dandum, et cetera, et ipsas indemnes servare promitendum et prodicta indemnitate bona mea obligandum. Et ad lites large, et cetera, cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, magnificus Ioannes Onufrius Scrivà, miles, et discretus Hieronimus Domènech, notarius, Xative habitatores.
74.
Die XV mensis marcii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Hieronimus Guitart, notarius, civitatis Xative habitator, attendents et considerans hiis proxime decursis diebus instrumento publico per subscriptum notarium, sub die vicessima secunda mensis novembris proxime preteriti recepto, vos, honorabile Hieronimus Torrozella, aromatarius dicte civitatis Xative, pro solucione per vos michi tunch fienda de treginta libris monete regalium Valencie, racione salariorum diversorum instrumentorum per me receptorum et vobis, ad solvendum speciancium michi et meis vendidistis et originaliter carricastis et onerastis sexaginta solidos monete regalium Valencie censuales, solvendos vicessima tertia mensis novembris, unica solucione, qui redimi et quitari possunt instrumento gracie de redimendo precio dictarum treginta librarum dicte monete. Et quia salaria dictorum instrumentorum in rei veritate fuit repertum attingere sumam et valorem tantum modo viginti quinque librarum. Ideo, recognoscendo bonam fidem et ut veritas fulciatur ex quibus viginti quinque libris, ad racionem duorum solidorum pro libra verus redditus et pensio non potest esse nisi quinguaginta solidorum censualium, scienter et gratis reduco vobis, dicto Iohanni Torrozella, absenti, et cetera, notario, et cetera, dictos sexaginta solidos censuales ad annuam pensionem dictorum quinquaginta solidorum et ad proprietatem viginti quinque librarum monete regalium Valencie, itaque, et cetera. Et quia rei veritas, et cetera. Renuncio scienter, et cetera. Restituens, et cetera. Promitens, et cetera. Sub obligacione bonorum meorum, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile et discretus Hierononimus Domènech, notarius, et Michael Navarro, sartor, Xative habitatores.
75.
Die XIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Iacobus Ferri, agricola, loci de Çuequa habitator, gratis, et cetera, confiteor et in veritate recognosco me debere vobis, honorabilem Francisco Carpi, agricole eiusdem loci, presenti, acceptanti, et vestris undecim libras, decem solidos monete regalium Valencie, de et ex precio sive residuo precii cuiusdam mule bragada per me a vobis empte, de cuius bonitate sum contento. Et quia, et cetera, et doli, et cetera. Et quas quidem undecim libras, decem solidos vobis et vestris et cui volueritis solvere et pacare promito in die et festo sancti Ioannis mensis iunii primo venturi, sub pena decem solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ceterum promitto et iuro ad dominum Deum, et cetera, non litigare nech impetrare aut impetratis uti ultra penam periurii, sub pena viginti solidorum. Et rato pacto, et cetera. Pro quibus quidem obligacione et penis et cetera. Fiat executoria largo modo cum submissione fori et variacione iudicii et cetera. Renuncians Digestum, et cetera, omnique appellacioni, correctioni et recursui iustis [et iniustis,] ex pacto, et cetera. Pro quibus omnibus et singulis, et cetera, missionibus, et cetera. Super quibus credatur, et cetera. Vobis et vestris obligo, et cetera. Actum Çueque, et cetera.
Testes, honorabiles Gaspar Garriga, agricola, et Iohannes Serrano, specierius, dicti loci de Sueca habitatores.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
Die quarta mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Franciscus Carpi, agricola, loci de Çuequa habitator, ante pacam et solucionem per vos, honorabilem Franciscum Vasques, mercatorem, de quantitate subscripta michi fiendam scienter et gratis, et cetera, do, concedo, mando, et cetera, vobis, eidem Francisco Vasques, presenti, acceptanti, et vestris omnia iura, et cetera, que michi competunt, et cetera, versus seu contra honorabilem Iacobum Ferri, agricultorem, ad exactionem undecim librarum et decem solidorum per dictum Iacobum Ferri michi debitarum causis et racionibus in quodam debiti instrumento in posse subscripti notarii confecto, sub die tercia decima mensis aprilis proxime preteriti contentis et specificatis. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Iniungens, et cetera. Ad habendum, et cetera. Promitens, et cetera. Et teneor et teneri volo de evictione expressa et per pactum de minusfalimento, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad ultimum, a vobis confiteor predictas undecim libras et decem solidos pretextu huiusmodi cessionis realiter numerando. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum Çueque.
Testes, honorabilis Anthonius Ortells et Anthonius Serra, agricultores, predicti loci de Çueque habitatores.
Dictis die et anno.
A instància y requesta del dit en Francisco de Vasques, la dita cessió per mi, Miguel Lagària, notari rebedor de aquell, fonch intimada y notificada al dit Jaume Ferri, deutor, injungint-li que axí com havia de pagar la dita quantitat al dit Francés Carpi, la pagàs al dit Francisco Vasques, en dit nom de cessionari. Lo qual respòs que era content.
Presents foren per testimonis a les dites coses en Anthoni Ortells y Pere Riudons, lauradors, del dit lloch de Çuequa habitadors.
76.
Die nova mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Sit omnibus notum quod ego, Anthonius Ortells, laborator loci presentis de Çueca, requisitus vigore facultatis retente, de redimendo seu quitando censuale infrascriptum, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabilis Petro Riudons et Iacobo Ferri, agricultoribus eiusdem loci, presentibus, et vestris quod in viam luhicionis et quitamenti ac pro luhicione et quitamento censualis infrascripti, dedistis et solvistis michi egoque a vobis habui et recepi me omnimode voluntati realiter numerando omnes illas decem libras monete regalium Valencie, pro quibus seu quare precio vos, dictus Petrus Riudons et Iacobum Ferri, patrem vestri, dicti Iacobi Ferri, simul et in solidum vendiderunt et originaliter carricarunt honorabilis Petro Ortells, tutori et curatori filie et heredis Damiani Ortells, sexdecim solidos et octo denarios censuales, rendales et annuales, cum instrumento recepto per discretum Ioannem Frígola, notarius, die undecimo mensis septembris anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo tricessimo primo [en blanc]
77.
Die XX mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Franciscus d’Exea, mercator, loci de Çuequa habitator, scienter et gratis, et cetera, facio, constituo, creo et ordino procuratores meos certos, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabiles Ludovicum Ayerne, mercatorem, magistrum Tomam et Ioannem de Arévalo, auris cursores civitatis Valencie, licet absentes tanquam presentes, omnes, simul et eorum quemlibet in solidum, ita tamem quod non sit melior condicio primitus ocupantis, et cetera, sed quod per unum vel duos, et cetera, videlicet, ad nomine meo et pro me, coram quibuscumque iudicibus seu officialibus civitatis et regni Valencie, ad quos spectet seu pertineat et eisdem seu eorum locatenentibus presentandum et intimari et presentari faciendum meum franquitatis instrumentum michi per iusticiam et iuratos dicti loci concessum et ad excusandum solucionem lesde et alterius cuiusvis victigalis in cumbentis, michi et mercibus meis. Et pro hiis in animam meam iurandum, et cetera. Et etiam quevis instrumenta publica necessaria fieri faciendum. Et ad lites circa predicta tantum large, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Çueque, et cetera.
Testes, honorabilis Franciscus Vasques, mercator, et Michael Baldoví, sartor, Çuequa habitatores.
78.
Die XXV mensis madii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Sit omnibus notum quod ego, Antonius Borra, alumnus et procurator magnifici Iacobi de Alamano, mercatoris Valencie, prout de mea procuracione, constat publico procuracionis instrumento, recepto per discretum Franciscum Coscollà, notarium Valencie, die XXII mensis februarii proxime devoluti, habens plenum posse infrascripta faciendi nomine, scienter et gratis confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabile Thome Cisteró, agricole loci de Çuequa, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque, dicto nomine, a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando treginta tres libras, sex solidos et octo denarios per vos dicto principali [meo] debitos de solucione festivitatis et Nativitatis Domini Nostri Iesucristi proxime preteriti, pretextu et racione illarum centum librarum dicte monete. Quas vos, dictus Thomas Cisteró, confessus fuistis debere dicto principali meo, et fuit cum publico debiti instrumento per eimdem notarium, recepto die XVII mensis aprilis anni proxime preteriti millessimi quingentessimi quadragessimi octavi, causis et racionibus in dicto instrumento contentis, comprehensis tamen et intellectis quibusvis chirographis et cautellis per me vobis, previa racione, factis. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum Çueque, et cetera.
Testes huius rei sunt honorabilis Matheus Laurencius Figueres, chirurgicus, et Petrus Serra, laboratore, loci Çueque habitatores.
79.
Die prima mensis iunii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Ego, Ysabet Vinyoles et de Pelló, uxor Hieronimi Pelló, agricole ville Cullarie, altera ex filiis et heredibus Michaelis Vinyoles, quondam patris mei, scienter et gratis facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, vos, honorabilem et discretum Iohannem Frígola, notarium publicum, civitatis Valencie habitatorem, licet absentem ut presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me, dicto nomine, coram quibusvis iudicibus, tam ecclesiasticis quam secularibus, legitime comparendum et de iuribus meis tam agendo quam defendendo et tam active quam pasive, docendum, proponendum, defendendum et allegandum. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Çueque, et cetera.
Testes, honorabiles Ioannes Sancho et Ioannes Gallart, laboratores, loci Çueque habitatores.
80.
Die X mensis iunii anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVIIII°.
Nos, Martinus Linares, Michael Gascó, Michael Barberà et Galcerandus Sarrió et Ioannes Barberà, ville de Enguera habitatores, pro nunch in loco de Çuequa degentes, omnes, simul, et cetera, scienter et gratis confitemur et in veritate recognoscimus nos debere vobis, honorabili Francisco Vasques, mercatori dicti loci de Çueque, presenti, acceptanti, et vestris treginta septem libras, septem solidos monete regalium Valencie, et sunt de et ex precio de deu càrregues de arròs blanch a rahó de LXXV sous per càrrega per nos a vobis emptas de cuius bonitate sumus contenti. Et quia, et cetera. Renunciamus, et cetera, et doli, et cetera. Et quas quidem treginta septem libras, septem solidos dicte monete vobis et vestris omnes simul et quilibet nostrum in solidum solvere et paccare promitimus hinc ad diem et festum beati Michaelis archangeli mensis septembris primo venturi, omni exceptione remota, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ceterum iuramus ad dominum Deum, et cetera, non litigare nech impetrare aut impetratis uti ultra penam periurii, sub pena quadraginta solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. De et pro quibus quidem debito promissione et penis, et cetera. Fiat executoria large cum submissione fori et variacione iudicii et personarum, et cetera. Renunciantes Digestum, et cetera, omnique apellacioni, correctioni et recursui iustis et iniustis, ex pacto, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Obligamus omnia et singula bona nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, et cetera. Renunciantes beneficiis, et cetera. Actum Çueque, et cetera.
Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.
