Volem recollir i altres relats

El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles.

L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de «La primera teràpia», a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A «Salvem Catalunya», ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una «Confessió» conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. «Albània, capital SUTTON» despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que «Volem recollir» entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, «El dinosaure català de Monterroso» que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. «BERRACUS» descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà «El premi» literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un «Patrimoni immaterial» que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre «Esguerrat» per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un «Sensat desfermat».

S'ha especulat molt sobre «la gran novel·la de Barcelona». Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat.

Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.