L'Índia i la Xina

El nostre home a l'Àsia, Sinibald de Mas (1808-1868), precursor de tantes coses i un dels catalans més universals del segle XIX, encara espera el seu redescobriment al segle XXI. No sols per part dels catalans, també per tots aquells pobles orientals sobre els quals va escriure amb penetració, complicitat i visió de futur. Global, dèiem, de pensament, de paraula i d'acció, perquè la seva universalitat provenia tant de l'erudició com de l'experiència sobre el terreny, en un temps en què viatjar a l'Àsia era encara una odissea. Per redescobir, diem, perquè el continent que ocupa la seva reflexió ha recuperat la centralitat en els fluxos mundials i la mirada a Orient torna –o hauria de tornar- a guiar els nostres interessos. 

Ara que es compleix un segle i mig de la seva mort –i del naixement de Gandhi- és una bona oportunitat per reconèixer les seves idees avançades en molts aspectes, entre els quals destaca la defensa de l'autodeterminació dels pobles aleshores sotmesos al jou colonial, des dels indis fins als filipins. Hi anà, veié i es convencé. Altres posicionaments seus aleshores avançats, des de l'iberisme a l'europeisme i fins i tot l'argumentació a favor d'un govern universal, no foren compresos del tot en el seu moment. Tanmateix, amb la perspectiva que donen cent cinquanta anys, és just reconèixer el seu caràcter pioner i és gairebé un deure rescatar-lo del bagul vuitcentista, precisament perquè de ranci no en té res. I obrir la porta a qui ens va intentar obrir finestres, tant a colonitzadors com a colonitzats, és un acte elemental de bona educació. 

Jordi Joan Baños ens presenta en aquesta acurada edició una traducció anotada d'una tria dels textos més interessants d'aquest orientalista català.