Kitabı oku: «Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)», sayfa 9

Yazı tipi:

||^51r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶⁰ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhit en Nadal Colomer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nadal Colomer, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Miquel Balle, texidor de lli, e d’altra part ab alberch d’en Johan Camargo, corredor. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Martí Adrià, manyà, e en Miquel Balle, texidor, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

El està en la quasa matexa. Lo dit alberch hi està en Nofre Alamay, pintor, genre del dit en Nadal Colomer. Donam licència de quarregar XIIII liures per a obs de obrar la quasa, obligant-se a quitar dins quatre anys, ab acte rebut per en Johan Perilles, notari, a XXVII de nohenbre any Mⁱ D.

La dita casa poseex en Loís Navarro, mercader, e arrendador de drets, està en lo carrer de la Verge Maria de Gràcia, prop del forn que ell ha fet novament en lo dit carrer de la Verge Maria de Gràcia.

A tres de març D XXXXVII lo magnífich mossén Miquel Hierònim Garcia, majordom, fermà en la venda feta per la Cort del magnífich Racional com a béns d’en Luís Navarro, per preu de C XXX liures al reverent mossén Joan Nofre Sentpere.

Ab acte rebut per Pau Vasiedo, notari, a 9 de maig 1600 Francesca Inego y de Calderó y altres germanes veneren la sobredita casa a Sebastià Verger, çabater.

||^52r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶¹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Urgell, laurador, ciutadà de València e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Urgell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en lo carrer appellat lo Carrer Nou, alias del Pont de les Ànedes, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta ab cases e ort a tres parts del discret mossén Vicent Martí, prevere, los quals solien ésser d’en Borraç. E que per rahó del dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… C VIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses lo discret mossén en Vicent Martí, prevere, e en Rafel Vich, studiant en arts, ciutadans de València.

En aprés a XIII de juny any M CCCC LXXXIII en Pere Munyoç, laurador, tudor e curador dels fils e hereus del dit en Pere Urgell, vené la dita casa a mossén Jerònim Calbet per XXX liures, reberen-se’n de loïsme sixanta sous segons ab acte rebut per Bertran Bayona dits dia e any, apar. Està al quostat de sa quasa.

Poseex la dita casa la hereua del dit mossén Calbet, casada ab mossén Stanya, de Xàtiva. Està en la plaça de Preïcadors en la casa nova que lo dit mossén Stanya ha obrat.

Ab acte rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a VI de febrer M D LXXXXIIII March Antoni Penarroja vené dites cases a Valero Pasqual, laurador, per preu de cent setanta-y-cinch liures franques de luïsme, rebé lo magnífich en Christòphol Pérez de Almaçan, majordom, quatorze liures y dos sous, rebe la loació lo dit Vaziero, a VI de març dit any M D LXXXXIII.

||^53r Die iovis XVIIIIª iulii anno iamdicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶² ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida na Maria Agost, filla d’en Miquel Agost, laurador quondam, del loch de Benimaclet, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita Maria Agost, té e posseheix tres fanecades de vinya en terme de Rambla, prop lo molí d’en Mascó, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals tres fanecades de vinya afronten de una part ab terra campa d’ella mateixa e d’altra part ab terra campa del dit en Mascó. E que per les dites tres fanecades de vinya és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quatre sous. E més és tenguda a les Òrfenes per rahó de les dites tres fanecades de vinya a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en lo dit loch de Benimeclet, los dessús dits dia e any… IIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de València, e en Miquel Sançho, laurador de Benimaclet.

Fa·ls huy en Johan Agost, de Berimaclet.

A VIIII de agost mil D V, ab carta rebuda per lo discret en Pau Mataller, notari, lo dit en Johan Agost vené la dita terra a mossén Loís Mascó, cavaller, per preu de L liures.

Les dites tres fanecades de vinya posseex lo senyor de Bunyol que comprà lo molí del dit mossén Loís Mascó, fa mirar si han pagat lo lloÿsme.

A XIII de març 1539 fermà en tres vendes Agostí Jofre Albert de tres fanecades de terra, la una venda és feta per lo noble don Baltasar Mercader al noble don Gaspar, jermà de aquell, l’altra d’en³⁶³ Gaspar al noble don Baltasar, señor de Gest, e l’altra per lo noble don Baltasar al noble don Miquel Mercader, ab actes rebuts per Nofre Vernís a (blanc) 1535.

||^54r Die lune XXXª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Constança, muller del honorable en Thomàs Roger d’Eroles, ciutadà, habitador de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Constança, té e posseheix ensemps ab lo honorable en Francí Montblanch, germà seu, unes cases en la present ciutat, en la perròquia de Sent Andreu, davant la casa de mossén Johan Vilarasa, carrer en mig, la qual casa afronta de una part ab cases d’en Miquel Beneyto, perayre, e ab la plaça a les spalles ara novament feta. No sab emperò, la dita casa si fa o és tenguda a dret de loïsme e fadiga, protesta emperò, la dita na Constança que per la present consessió no li sia causat ni fet prejuhí algú de comís. E que per la dita casa és tenguda paguar ensemps ab lo dit son germà de les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quaranta sous. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXX sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Garcia de Valldós, scuder de don Pedro d’Ixer, e en Francesch Nadal, corder, ciutadà de València.

Aquest alberch fon derroquat per fer la plaça de mossén Vilarasa e se’n rebé çert preu per via de quitament e per ço és quançelat pus no aprofita.

[SANT MARC]
||^56r Sepedictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Cabirol, amer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Cabirol té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Steve, en la plaça appellada dels Ams, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta ab alberch d’en Johan Corbera, amer. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en lo dia de sent March nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Goçalbo, çabater, e en Rodrigo Vaz, mariner, vehins de València.

Que era d’en Johan Quabirol, faedor de ams.

Posex-la huy en (blanc) en Palayo, qui està davant l’ort de la Reyna.

A X de agost any Mⁱ CCCCº LXXXXº VI lo magnífich mossén Granollés loà la venda feta a mossén Johan Bou, prevere, viquari de Sent Tomàs, ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.

Posseex lo honorable en Miquel Jordà, mercader, qui regeix lo Llibre magor de la Taula de València, la casa està al costat de la casa que era de Bernat Llorens, ciutadà, devers lo carrer que va als Sanctets.

A XVIIII de maig any M D XXXXV ab acte rebut per Melchior Bou, notari, lo dit Àngel Jordà vené la dita casa a·n Pere Ferrer, fuster, està al carrer ample de Sent Christòphol per preu de XXXIIII liures ab càrrech de hun censal de propietat de XX liures.

A III de nohembre M D LXXXII lo magnífich en Pere Joan Antoni Mateu, majordom, lohà la conpra feta per mestre Blas Lopes, sastre, dels hereus del quondam Pere Ferer, fuster, de dita cassa ab acte rebut per Loís Nicolau Vasiero, notari, dit dia.

A 10 de dehenbre 1644 Luýs Dassió, majordom de dita confraria, loà y aprobà la venda de dita casa ab acte rebut per Simó Górriz en 23 de decembre 1644. Veneren dita casa Gràcia Esparça y Vicent Vinades, cònjuges y sor Anna Maria López a Miquel Pelegrí per 620 liures, cobrà lo dit Dassió per lo lluÿsme 22 liures 10 sous.

||^57r PASCHA DE CINQUAGÈSIMA
Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶⁶ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhits los honorables en Johan Mas, mercader, axí com a procurador d’en Ramon Pardo, mercader, consta de la procura ab carta rebuda per lo discret en Salvador Cortilles, notari, en lo mes de octubre del any Mⁱ CCCC LXVIII, e la dona na Tholsana, muller d’en Bonanat de Bellpuig, quondam mercader de la dita ciutat, e interrogats per lo jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dixeren e confessaren que lo dit en Ramon Pardo, principal del dit en Johan Mas, e en Johan Pardo, germà de aquell, e encara ella, dita na Tholsana, per ço com acostuma de paguar lo cens, tenen e posseheixen hun alberch en la present ciutat los dits en Ramon e en Johan Pardo, com sia solament de aquells en la perròquia de Sent Andreu, prop lo forn del Argenter, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases dels hereus d’en Jacme Abelló e d’altra part ab cases d’en Manuel Vives, mercader. E que per lo dit alberch són tenguts pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima vint-e-hun sous. E més són tenguts a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XIIII sous.³⁶⁷

Presents testimonis foren a les dites coses en Manuel Péreç, seder, e en Galcerà Terol, sastre, ciutadans de València.

A I de febrer any Mⁱ CCCCº LXXXXº II ab carta rebuda per en Bernat Dasió, en Bernat Penaroja, magordom, loà la venda del desús dit alberch feta per na Húsola, muler, ereua, qui poseÿa lo dit alberch, a na Brida, muler d’en Johan Vals, laurador, per preu de VIII liures, posex-la mossén Nofre Mora, prevere, com amich.

Posseix la dita na Brígida Valls, està en la vila de Algezira, que té una filla casada en la dita vila.

Ab acte rebut per March Abella, notari, a VIIII de octubre D XXXXIIII na Brígida Valls vené dita casa a·n Martí de Yesa, arener, per preu de XX liures, e rebé la ferma Luýs Vasiero, notari, a VI de març D XXXXV.

Ab acte rebut per Nicholau Ortiz, notari, a XI de juny any M D LV lo dit Martí de Yesa vené dites cases a Francés Joan Garcia, laurador, està al portal de Ruçafa.

Ab acte rebut per Francés Gil, notari, a VIII de mars any M D LXIII vené dita casa lo dit Garsia a Francés Ferro, llanterner, loà dita venda mossén Vernegal.

A 15 de denbre 81 mossén Figuerola loà la venda feta de dita casa y altres, en cartes 215 y cartes 258 y cartes 361, feta a l’il·lustríssim arquebisbe, rebé la venda mossén Lluís Nicolau Vasiedo dit dia, per lo lluïsme cinquanta-dos liures 17 sous.

||^58r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶⁸ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Clara, muller d’en Roger Sperandéu, pintor quondam, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Clara, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Sent Tomàs, en lo carrer apellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de una filla de na Justa. E que per lo dit alberch és tenguda pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima vint sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XX sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Vicent Valero, verguer de la Batlia General de València, e en Loís Draper, texidor de seda, ciutadans de València.

Lo dit alberch posex huy en Jacme Pomar, qu·és merquader o quoredor, fon donada licència per a quaregar C liures per en Jacme de Fachs a quitar a quatre anys, ab carta rebuda per en Johan Periles a XXVII de juliol any Mⁱ CCCCº LXXXXº VIIIIº.

En aprés ab carta rehebuda per en Pau Metaller, notari, a XXVIIIIº de maig any mil D VII en Leonard Pomar, nét e hereu del dit en Jacme Pomar, ha venut la dita casa a·n Berthomeu Çabata, mercader, per preu de cent deu lliures.

Posseex Ysabel Camps, senyora, està en la matexa <casa>, en lo carrer de la <Confraria de la> Verge Maria de al Seu.

Fon loada la venda per Agostí Joan Albert any 1528 en 29.

Ab acte rebut per Loís Vaziero, notari, a XXIII de octubre M DC XXIII don Bernat Çapena vené la sobredita casa al doctor Jaume Joan Meller per ops de Vicent Portolés, notari, al qual fonch regoneguda dita venda, ab acte rebut per dit notari a (blanc) del mateix preu de do-centes y sexanta liures, lloà dita venda Miquel Hieroni Pavesi, ab acte rebut per lo dit Vaziero a 27 de dits mes y any y cobrà deneu liures y deu sous per lo loïsme.

||^59r Die sabbati XIIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁶⁹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret mossén Johan Montesino, prevere, beneficiat en la Ceu de València, e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mossén Johan Montesino, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Sent Pere en lo carrer appellat del Forn, qui va a la plaça de la Erba, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Cicília, muller quondam d’en Johan Goterriç, mayà, e d’altra part ab cases de na Riqua, muller quondam de mestre Gabriel Garcia, e a les spatles ab lo corral de la Morruda, e d’altra part ab lo dit Forn, e d’altra part ab cases de mossén Gabriel Navarro, quondam cavaller, e d’altra part ab corral de mossén Chivelli, prevere. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Cinquagèsima quatorze sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dita alberch, a dret de loïsme e fa digua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí esser-li feta e liurada. E açò fon fet en Valencia, los dessús dits dia e any. És stat reduhit a XIIII sous per derruhiment… XIIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses mossén Bernat Sena, prevere, e en Berthomeu Ros, notari, comorant en lo camí de Morvedre.

El matex sí està.

Poseix la hereua de mossén Montesino, casada ab Bernardo de Novara, formenter.

Està la dita hereua, filla de Montesino quondam, en la matexa <casa> al costat de aquella.

A XVI de juliol D XXXXV lo magnífich mossén Guillem Ramon Çaera donà lixència a micer Vilan de Novara, en cert nom de carregar LXXX liures sobre unes cases de na Marsella Montesino y de Novara, en la³⁷⁰ parròquia de Sant Pere, a cens de XIIII sous pagadors a Cinquagèsima en lo carrer del Forn, de la Erba, qui va a casa de mossén Crespí, afronta davant los studis de micer Ros.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXII de febrer M DC VII Dorothea Messeguer, donzella, filla de Nofre Messeguer, notari, vené la sobredita casa a micer Joan Liminyana per preu de sis-centes cinquanta-dos liures ab loació y aprobació de Balthasar de Sempere, majordom en dit any de dita Confraria, ab acte rebut per dit notari dit dia, lo qual majordom rebé per lo loÿsme de dita venda cinquanta-dos liures y deu sous.