Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 12

V. Ítem, és estat pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch, terme y baronia de Benicàsim y Montornés, puixen fer y crear cascun any justícia, jurats, mustasaf y consellers en los dies y terminis que les altres viles del present regne los acostumen de fer y crear, portant cascun any la el·lecció de dits justícia, jurats y mustasaf a dits senyors y successors de aquells, y exercixquen la \jurisdicció/ cascú en sos officis per la forma y manera que los officials de Borriol cascú en son offici la exercixen.

VI. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que los dits il·lustres senyors del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés donaran, com ab los presents capítols se obliguen a donar als vasalls del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés y succesors de aquells, la redonda, lo bovalar, la flequa, la carniceria, la tenda, la peyta y sis anys de franquea de tots los drets a senyor pertanyents, los quals sis anys hajen de córrer del dia que serà acabada de adobar la muralla de dit loch de Benicàsim, la qual los dits senyors prometen adobar a ses pròpries despesses y·ls prometen donar una campana per a la esglèsia de dit loch.

VII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat entre les dites parts que los dits il·lustres senyors de dit loch hajen de adobar a ses pròpries despeses la muralla del dit loch com dit és, y fer les portes del portal y adobar la església y portar l’aygua del barranch de Falca davant⁴⁷ lo portal del dit loch, totes les quals coses hajen de fer dits senyors de dit loch a ses pròpries despeses. Y de allí avant dits vasalls y pobladors prometen per si y per sos successors conservar-les, fer-les y adobar-les a ses pròpries despeses y de la universitat de dit loch perpètuament.

VIII. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors, dins dos anys de huy avant contadors, cascú haja de fer y obrar una casa dins lo dit loch de Benicàsim.

VIIII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells, tostemps que lo molí fariner de dit loch no porà moldre y hauran de anar a moldre fora del dit loch y terme de Benicàsim, sien tenguts y obligats de anar a moldre al molí fariner que dits senyors tenen en lo terme de la vila de Castelló, y que lo moliner los haja de moldre encontinent que seran arribats.

X. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, y successors de aquells en lo dit loch y terme de Benicàsim, puguen fer en lo terme del dit loch y baronia de Benicàsim \y Montornés/ cals, aljeps, sendra, fusta, carbó per a sos usos propris y de ses cases tant solament, y no fer-ne mercaderia de la fusta ni del carbó de pI. Emperò, puguen fer carbó de rabaça per a vendre y·l puguen carregar per mar y per terra, axí matex la sendra, y dits senyors los donen licència a dits pobladors y sos successors de fer alguna càrrega de carbó de pi limitadament, portant-la ells matexos a vendre a Castelló y no en altra part. Y no puguen tallar garrofera ni olivera sinó escombrant-les y dexan-ne una via, y del que·scombra ne puguen fer sendra y carbó.

XI. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet e fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch y terme de Benicàsim, puguen embarcar la sendra que faran y lo carbó de rabasa, y lo vi y garrofes que colliran en dit loch y terme, sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors, exceptant tostemps que no puguen fer carbó de pi ni embarcar-lo, ni fusta ni ningun gènero de lenya, ni embarcar-la, y puguen desembarcar qualsevols altres mercaderies que portaran de altres parts sens pagar dret algú a dits senyors ni a sos successors.

XII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, fet, clos y fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y los successors en dit loch, puguen tenir en dit loch y terme bestiars així grosos com menuts, y pèyxer y pasturar aquells en lo dit terme de dit loch y en los altres térmens que té ampriu lo dit loch y terme de Benicàsim.

XIII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits senyors, per ells y per sos successors, se reserven en lo dit loch y terme de Benicàsim tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixte imperi, ús y exercici de aquelles, de tal manera que los dits pobladors ni sos successors⁴⁸ no puguen tenir més jurisdicció de la que tenen los crestians vells de la vila y baronia de Borriol.

XIIII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que los dits senyors del dit loch y terme de Benicàsim se reserven, per a si y per a sos successors, totes les herbes y h<erb>atjes del dit loch y terme, l’ostal, la taverna, lo molí fariner, lo molí olier y lo forn de coure pa.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los vehins y habitadors, estadants, barranis y adventicis de qualsevol part, que vindran a dit loch \de Benicàsim/ per mar o per ter<r>a y a dit terme de qualsevol manera, gènero o espècie de peix que trauran y mataran en les mars y platjes del dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, sien tenguts y obligats de pagar als senyors del dit loch y terme⁴⁹ \y successors de aquells/ hun sou per cada vint sous que vendran de dits pe<i>xos, hun sou, ço és, sis dinés los compradors y sis dinés lo venedor, de sisa e imposició.

XVI. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que de tots los desusdits capítols y cascú de aquells se puixen fer fer hun instrument o molts, alargadors segons estil y pràtica del notari rebedor de dita capitulació.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, tractat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los desusdits capítols y cascun de aquells sien⁵⁰executoris, ab submissió y renunciació de propri for y altres clàusules, roboradors sots les penes davall especificadores.

Quibus quidem capitulis publicatis et intellectis et diligenter perceptis et perspectis, nos dicte partes laudamus et aprobamus, ratificamus et confirmamus, et omnia et singula in eis contenta et in quolibet illorum facere, complere et adimplere promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, sub pena mille ducatorum auri per partem inhobedientem parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene etc., rato pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum etc., fiat exe<cucio> etc., large etc., cum fori submissione, judicii variacione et renunciatione etc. Et cum clausulis juratis non litigandi nech impetrandi etc., sub dicta pena etc., rato pacto etc. Pro quibus omnibus et singulis sich atendendis firmiterque complendis obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia etc. Renunciamus beneficiis etc. Insuper hiis dicta dompna Yo<lans> de Casalduch et d’Assio promito etc., iuro etc., et certificata etc., renuncio beneficio senatusconsulti Velleyani etc., et omni alii etc.

Actum loci ac baronie de Benicasim etc.

Testes honorabiles Bartholomeus Pallares, baiulus loci ac baronie de Borriol, et Bartholomeus Runa, escriptor, in dicto castro repertI.

15.

1590, març 25. Xestalgar.

El cavaller Gaspar de Montpalau, senyor de les baronies de Xestalgar, Sot de Xera i Sanç, després de diversos plets i conflictes amb els moriscos de Xestalgar per negar-se aquests a pagar partició de fruits per la nova collita de presseguers que havien generalitzat, i altres qüestions sobre cabrevar els béns i fer jornals, pacta una concòrdia amb ells sobre aquestes qüestions i de forma general tornen a posar per escrit les condicions del seu poblament.

Notari, Pau Galceran.

A. Biblioteca de Catalunya, Manuscrits, núm. 2067, ff. 84r-88v. El manuscrit és del segle XV però aquest document en concret ha estat afegit a posteriori, d’altra mà i evidentment després del 1590. La còpia presenta deficiències molt notables.

Edicions:

a. Pastor Madalena, M., El Cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004, pp. 244-254.

b. Jiménez Cervera, F. J., Gestalgar: contribución a su historia, Paiporta, Ediciones La Sirena, 2009, pp. 62-65 (edita només els capítols).

TEXT

Concòrdia feta y fermada entre entre lo molt il·lustre senyor don Gaspar de Monpalla<u> y los síndichs de la universitat del lloch de Chestalgar.

In Dey nomine eiusque sacratissimae Virginis Mariae, amen. Noverint universi quod ego, don Gaspar de Monpalau, miles, dominus baroniarum de Chestalgar, Sot de Chera et Sanz, in civitati Valentiae domiciliatus, ex una; et Joanes Bala, justicia, Franciscus Monfferig, Joanes Biota, jurati in anno presenti dicti loci, Michael Pintina, Joanes Zamar, hermano, Joanes Mitrig Boamir, Franciscus Avena, Joannes Mitrig de les Picaderes, Joanes Arauhet Porteta, Joannes Hubeit de la Scaleta et Joannes Sabba, ut et tanquam sindici et procuratores universitatis et singularium personarum dicti et presentis loci de Chestalgar, nominati, creati et diputati ad infrascripta uti constat instrumento recepto per notarium infrascriptum herino die, pro nobis et pro tota universitatis⁵¹ dicti loci de Chestalgar et singularium illius,⁵² presentium et futurum, hominum et feminarum, maiorum et minorum, cuibuscunque sexus, status⁵³ et condicionis sint, gratis et scienter, thenore presentis publici instrumenti⁵⁴ ubique firmiter valituri [et in aliquo non violando <seu revocando>, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et nostris successoribus, notario infrascripto pro illis et omnibus aliis quorum]⁵⁵ interest, intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet, stipulante et recipiente, quod in et super negociis et causis infrascriptis fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, inhita et conventa, tra<c>tata, pactata, concordata et stipulata capitula⁵⁶ per notarium infrascriptum alta et inteligibili voce, in nostri partium predictarum presentia, lecta et publicata, tenoris sequentis:

E primerament se diu y ha de atendre y considerar que entre nosaltres, dittes parts, se traten y porten en la Real Audiènsia de la ciutat y Regne de València tres causes y litigis, ço és, una de ferma de dret, recors y demanda, ab la qual lo síndich de la dicta universitat de Chestalgar⁵⁷pretenen que los vehins y particulars de aquella estan en possessió de no pagar quint dells préssechs y altres abres, e que els hauria de refer lo danny que dits particulars y singulars de Chestalgar han rebut per aver talat los presseguers de les ortes de Chestalgar de orde del senyor de dit lloch, pretenent-se per aquell tot lo contrarI. E senaladament, que los vassalls de dit lloch estan hobligats a pagar y respondre al senyor la quinta part de dits préssechs, per estar los dits presseguers en terres que donen al senyor la quinta part de qualsevol fruits, grans y esplets que fan en aquelles. E que per ço e també perquè haurà tretze anys⁵⁸que per part de la dicta universitat fonch promès al dit senyor de Chestalgar que li pagarien quint de dits préssechs, los dits vassalls serien y són tenguts y hobligats, no sols a pagar-li lo quint dels préssechs de huy avant, enperò encara de tots los anyns que han discorreguts des de que lo dit molt il·lustre don Gaspar Monpalau prengué la possesió del dit lloch y baronia, e tanbé en pena de comís y altres penes per furs y privilegis del present Regne statuhides per negar dita responsió de la quinta part dells préssechs.

E l’altra e segona causa és també de ferma de dret y recors ab la qual, lo síndich de dicta aljama, pretén que los particulars de aquella estarien en possessió de cabbrevar y ser ahuts a dit capbreu sens mostrar actes alguns, pretenent lo senyor de dit lloch tot lo contrary, e que en cars que per alguna subtilitat de justícia aguessen de ser admessos los dits vasalls a capbrevar sens actes, enperò que açò no·lls scusaria de les causes⁵⁹de comissos y altres penes en què serien encoreguts. E la tercera causa és de recors emés dels manaments y penes que, per part del senyor de dit lloch o son procurador, foren inposades al jurats de dit lloch en any propassat M d huitanta-nou per no haver donat les tandes dels servicis que havien acostumat fer, com se’ls havia manat, pretenent lo síndich de dicta universitat que los vassals y particulars de aquella no tendrien hobligació de prestar tots los servicis que se’lls demanaven, ans bé, que lo sen<y>or de dit lloch tendria hobligació de mostrar y verificar quins servicis li són hobligats a prestar los dits vassalls, pretenent-se per lo senyor tot lo contrari, y que de temps inmemorial ençà los dits vassalls han acostumat de servir y donar tandes de tota manera de servicis tostemps que per lo senyor o son procurador són stats demanats. E que axí, seguint dicta obligació, los jurats an costumat manar dictes tandes y servicis sens contradició alguna, segons que pus largament se conté en los processos de dites causes als quals les dites parts se referexen. E que per ço, no sols les penes ad aquells possades han y deuhen ser executades justament, emperò moltes altres per furs y privilegis del present regne et alias⁶⁰ de justícia dispostes.

1. Per ço, primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat entre dites parts que aquelles y l’altra de aquells hajen de renunciar, com ab lo present capítol renuncien, als sobredits plets y causes y cascuna de aquelles, y a les pretensions y escriptures per les dites parts possades y alegades en los prossesos de dites causes, anul·lant y volent haver per cancel·lats los dits prossessos y les provissions, scriptures y altres qualsevullen en aquells continuades y contengudes, de la primera línea fins ha la darera, com si may fossen estades fetes ni continuades.

2. Ítem, és estat pactat, avengut, clos y concordat entre les dites parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja de renunciar, segons que ab lo present renúncia, a la dicta pretenció que té de cobrar, dells vasalls del present lloch, les anyades del quint de dits préssechs discorregudes, axí del dia que aquell prengé la possessió de dit y present lloch com des del dia que per part de dicta universitat li fonch promès pagar lo quint dells dits préssechs, y·ls remet y perdona totes les dictes anyades.

3. Ítem és estat pactat, clos, avengut y <con>cordat per <y> entre les dictes parts que los dits síndichs, per aquells y per tota la dicta universitat, vehins y habitadors de aquella, hajen de renunciar, segons que ab lo present renuncien, a la dicta pretenció que tenen de cobrar, del dit don Gaspar Monpalau, lo dany que pretenen de haver tallat los presseguers de les terres quintades, per ço que los vasalls del present lloch no volien pagar lo quint dels préssechs que·s collien en dictes terres quintades.

4. Ítem, per quant tots los fruits que·s cullen en les terres de la horta del present lloch paguen y responen a la senyoria la quinta part de dits fruits, e per dicta rahó és molt conforme a justícia que lo fruit dels presseguers que estan en dites terres quintades paguen y hajen de pagar la quinta part a la senyoria, per ço és estat pactat, avengut y concordat entre les dictes parts que, no obstant fins huy no se haja pagat quint de dits préssechs y hajen pretès no pagar dit quint, los dits síndichs, per ells y per tota la dicta universitat y particulars de aquella, presents y esdevenidors, majors y menors, axí hòmens com dones de qualsevol estat y condicció sien, regonexent que lo fruit que prosseïx dells presseguers que estan en terres quintades deu part a la senyoria del present lloch, prometen y se obliguen pagar, al senyor que huy és present y aceptant y als que aprés seran, la sisena part dels préssechs que·s colliran en qualsevol terres quintades del terme del present lloch, en esta forma, ço és, que de sis buchs de préssechs que los vassalls del present lloch y cascú de aquells coliran, hajen y sien tenguts de donar al senyor del present lloch un buch de dits préssechs, ço és, pagant per la valor de cascun de dits buchs que vindran a la part del dit senyor tres sous y sis dinés. E si alguns de dits vassalls vendran los préssechs en lo present lloch per arroves, haja a donar axí mateix al senyor, de sis arroves, una, pagant per cascuna arrova tres sous, ab pacte y condició que lo senyor del dit present lloch puga pendre per a si los buchs que haurà menester y aquell voldrà dells buchs que vendran a la sua cisena part, puix no sia per a haver-los de vendre ni fer grangeria de aquells.

5. Item, és estat pactat, avengut, clos y concordat per y entre les dites parts que lo dit don Gaspar Monpalau, senyor del dit y present lloch, enfranquix y fa franchs als vassalls del present lloch, de la dita sisena part dels dits préssechs que es coliran en dictes terres quintades, per temps de sinch anys contadors del dia de huy en avant, axí dels presseguers que huy estan planta<t>s com dels que huy en avant se plantaran. Ab pacte y condició que si algun vassall plantarà presseguers en molt excés, que en tal cas lo senyor del present lloch o son procurador, juntament ab los jurats del dit y present lloch, limiten y ajen de limitar lo dit excés. E ab pacte tanbé e condició que, durant los dits sinch anyns, lo dit senyor puga pendre per al servici de sa casa los préssechs que haurà menester francament.

6. Ítem, perquè de huy avant no y haja ocasió de plets entre les dictes parts per ocasió de la partició dels demés fruits que se cullen dins lo terme del present lloch, és estat pactat que en la present concòrdia se faça expressa mensió de aquells, e per ço, los dits síndichs confessen i en veritat regonexen que han acostumat y estan obligats, com ara de nou ab la present se obliguen, a partir y donar al senyor del present lloch, dels fruits de la horta del present lloch, la quinta part, y del secà a la novena, excepto los préssechs, que han de pagar a la sisena part com dit és.⁶¹

7. Ítem, les garofes y fulla, al quint.

8. Ítem, les olives a la setena part, axí en orta com en secà.

9. Ítem, les anous y sebes les partixen al quint, y les an de portar a partir a cassa del senyor, y les sebes se partixen en les portes de la casa dels vassalls.

10. Ítem, sebolles, bajoques, abbergínies, carabases y altres ortalises que los vassalls fan per a ses cases, ne ha de pendre lo senyor les que haurà menester per a sa casa.

11. Ítem, mentres y à raïm en les vinyes, ne pren lo senyor una sistella gran per lo raïm que los vassalls menjen en ses cases, e lo restant raïm se partix a la dozena.

12. Ítem, lo senyor pren una cistella de fruita cada dia per la fruita que los vassalls menjen en ses cases.

13. Ítem, paguen per cada cap de ganado, axí cabriu com de lanar, un diner, excepto los coluts y cabrits, que no paguen lo primer anny.

14. Ítem, paguen, per cada colmena de abelles, un diner.

15. Ítem, paguen per l’olly que faran per a ses cases, huit sous per tafulla.

16. Ítem, paguen per cascuna tafulla de alfalls, set sous y mig.

17.⁶² Ítem, és estat pactat y avengut y concordat per y entre les dictes parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja y sia tengut, com en lo present se hobliga, a admetre a capbrevar als vassalls y abitadors del present lloch sisament per esta primera vegada tant solament, sens actes alguns, y remetre, com en lo present remet, tots y qualsevol comisos y dret de comisar per qualsevol causes causades fins al dia de huy. Y que haja de fer y fermar acte de stabliment en defaliment de actes, a tots los vassalls que no tendran y juraran que no tenen actes de les terres, casses y possesions que aquells y cascú de aquells tenen y poseexen en lo present lloch y terme de Chestalgar.

18. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dictes parts que los dicts síndichs y la universitat del present lloch pagaran, com ab lo present prometen pagar al dit don Gaspar de Monpalau, senyor del dit y present lloch, y als seus, cinch-centes lliures moneda reals de València en recompensa y part de les quantitats que lo dit senyor podia alcansar, haver y cobrar dels dicts vassalls per rahó del dit capbreu y penes de comís.

19. Ítem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dictes parts que, no obstant lo síndich de dita universitat haya pretès que lo senyor del present lloch tendria hobligació mostrar ab actes los servicis que los vassalls del present lloch tenen obligació de fer e al senyor de aquell, emperò, regonexent los síndichs sobredits, per ells y per tota la universitat y singulars de aquella, la veritat del fet, confessen y regonexen en bona fe que los vassalls del dit y present lloch són hobligats servir al senyor del present lloch y an acostumat servir de temps ynmemorial a esta part a sos predessesors, y ara de nou se hobliguen servir en los servicis, tandes y sofres següent<s>:

20. Primo, an acostumat a donar y ara de nou se obliguen y prometen donar les tandes que seran menester per al servicy del senyor del present lloch, per a portar les càrregues que seran menester una jornada alrededor del dit y present lloch, pagant lo senyor, per una jornada de home y cavalcadura, dos sous, y per mija jornada un sou.

21. Ítem, an acostumat donar y ara de present prometen y se hobliguen donar les tandes que lo senyor haurà menester de home forro, pagant-lo per una jornada deu dinés, y per mija jornada sinch dinés.

22. Ítem, han acostumat a dar y de nou se hobligen donar, per a cassa del senyor y per son servicy, lenya tanta com ne haurà menester, y en les festes de Nadal lenya grossa la que haurà menester.

23. Ítem, han acostumat donar al senyor y ara de nou se hobligen donar, cascun digous de cascuna semana, un ou per cascuna casa excepto en la Quaresma, que no donen ous, y en la Semana Sancta ne dehuen y an de donar dos ous per casa. Y los vassalls que tenen casa en Landenja donen, per cascuna casa, un ou cada semana des de sant Joan fins ha Nadal.

24. Ítem, an acostumat donar al senyor y hara de no<u> se hobligen en donar una galina y un polastre per cada cassa cascun any, quant lo senyor lo demana, execpto les cases que ab veritat se mostren no haver tengut gallines y pollastres en ningun te<m>ps del any, les qualls cases y cascuna de aquelles, en tal cas, hajen de pagar dos sous per dicta gallina y pollastre.

25. Ítem, han acostumat donar y ara se hobliguen filar per al senyor en cascuna cassa, cascun any, una lliura de lli, altra d’estopa, francament, e si lo senyor voldrà que filen lo lli molt prim, filaran tant solament la lliura del lly.

26. Ítem, an acostumat donar y ara se obliguen a donar, per ses tandes, los llits que per part del senyor se demanaran.

27. Ítem, han acostumat y ara prometen collir les garrofes de les garoferes del senyor que té en la costa del castell, y portar-les a la casa del senyor francament.

28. Ítem, han acostumat y ara prometen portar a València la part dells fruits que toca a senyor, o una jornada entorn del lloch, de franch.

29. Ítem, han acostumat y ara de nou se hobliguen portar la part dels fruits a senyor pertanyent, y palla de les heres, a la casa del senyor, de franch.

30. Ítem, han acostumat y ara prometen donar francament los jornalls de hòmens y bèsties que seran menester per a les sèquies majors del terme del dit lloch, com vinga a càrrech del senyor pagar la cals, madera y mestres.

31. Ítem, han acostumat y ara prometen donar de franch les tandes y jornalls de hòmens y bèsties que seran menester per a les hobres del castell damunt lloch.⁶³

32. Ítem, han acostumat y ara de nou prometen donar, per a les hobres de la casa y ort del senyor, forn, molí, carneseria, almàsera y altres regalies, tans jornalls quants haurà menester lo senyor, per tanda, pagant per un home sinch dinés y per una bèstia set dinés per jornada.

33. Ítem, han acostumat y hara de nou prometen veremar les vinyes del senyor, llavar les gerres, tirar la verema, calsigar, trescolar, treure la brissa, llavar los trulls, donant lo senyor, a cada mula y home que tiraran la verema, mig almut de forment y quatre dinés, y a cascun dells que calsigaran, un parell de espardenyes de espart.

34. Ítem, han acostumat y ara de nou prometen fer present al senyor, per a les festes de Nadal, set parells de gallines y tres quarterons de mèll, dos càregues de carbó, set dozenes de margallons, y en les festes de Pasqua un cabrit, pagant lo senyor un real valencià.

35. Ítem, los que tenen cases en Lendenja han acostumat y hara prometen donar y fer present al senyor, cascun any en les festes de Nadall, dos gallines, una càregua de carbó, un quarteró de mèll y dos dozenes de margallons.

36. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per entre les dictes parts que lo dit don Gaspar de Monpalau haja de remetre, segons que ab lo present remet y perdona, totes les penes que són estades imposades, axí als jurats del any proppassat com del any present, per no haver donat les tandes y servisis que per part del senyor los fonch estat demanat, segons tenien y tenen obligació.

37. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dictes parts que los presents capítolls y cascú de aquells sien exequtoris, ab renunciació de propi fur y sumissió del for de qualsevol jutge elegidor per les parts dins lo present Regne de València, conforme lo estil y pràtica del notari rebedor de aquells.

Quibus quidem capitulis, lectis et publicatis per notarium infrascriptum, atque intelle<c>tis per nos, dictas partes, laudantes, aprobantes, facientes et firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promissa, per nos et sucessores nostros quo<s>cumque, pacto spetiali estipulacione solempni interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostram alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum nostrum eiusque santa Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris sponte et corporaliter tacta, omnia supra et infraescripta et in preincertis capitulis et eorum singulis singula singulariter et distincte⁶⁴ contenta, devita et enarrata, pactata, contenta, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquanque nostrum, partium predictarum, pertinent et expectat \pertinereque et espectare/ videntur, singula⁶⁵ suis singulis referendo, attendere efficaciter et complere, tenere et inviolabi<li>ter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et estipulata⁶⁶ sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nech nunquam aliquam⁶⁷ vel aliquos contravenire, pallam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata, stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit, aut contra premissa⁶⁸ venire presumpserit, pallam vel oculte, sichque preinserta capitula et eorum singula et in eis contenta infringentur et ad debitum et concordatum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, [stipuPatione solempni] interveniente absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, yntimacione, notificasione, requisi<ci>one et protestacione ultra penam perjurium, ipso facto, nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incidat et incurrat penam mille librarum monete regalium Valentie, de bonis partis nostrum inhobedientis et predicta non observantis exhigendorum et parti nostrum parenti et hobedienti et predicta observanti aplicandorum, dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, damno atque expensis et interesse, ratto semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nichilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta,⁶⁹ et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore maneat et firmitate, quequidem pena exigatur et exhigi possit tocies quoties⁷⁰ fuerit contrafactum. Renunciantes scienter omni exceptioni rei sich non geste, inhite, concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur, et doli, condicioni sive causa, et in factum accioni beneficiis iuri, et legi dicentibus quod qui factum promittit, prestando interesse liberatur, et omni aliqui iuri, foro, privilegio et consuetudini premissis obviantI. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac missionum⁷¹ et expensarum, si quas fieri contigerit, solucionem, satisfaccionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possimus nos, dicte partes, et nostri, ad invicem <et> vicissim, per gubernatorem Regni Valentie vel alium quemcu<m>que judicem sibi eligendum, secularem tamen, in cuius foro, judicio et examine omnia predicta et infrascripta <et> in preinsertis⁷² capitulis et eorum singulis contenta, pactata, capitulata atque promissa, nos, dicte partes, et nostri, ad invicem et vicissim, adimplere, complere, tenere et observare promitimus, et teneamur ac si contractus ibi esset celeb<r>atus et solutio destinata, <in> cuius foro, districtui, cohertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, partes predicte, ad invicem <et> vicissim, et omnia bona et jura nostra et nostrorum submittimus, subponimus et astringimur nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa scientia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro:> «De jurisdiccione omnium judicum» dicenti judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quocomodo porrogata, vel ei consensus habitus ante littem contestatam, posse revocari, et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum, de⁷³ et pro premissis omnibus et singulis supradictis et infrascriptis et preinsertis capitulis et quolibet illorum contentis, stipulatis, pactatis atque promissis, venditio, executio⁷⁴ et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum, partium predictarum aut⁷⁵ alterius nostrum, mobilium et inmobilium, privileg<i>atorum, habitorum ubique et⁷⁶ habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestacione, legitima subastacione aut alia juris solempnitate, sed ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus,⁷⁷ et vim obtinere confesionis judicialiter et sententie difinitive in rem judicatam, transacte,⁷⁸ a qua ulterius apellare vel suplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat in hiis aliqua juris solempnitas, immo dicta pignora, execucio, vendicio et distraxio bonorum omnium⁷⁹ predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in execusionibus fiscalibus est fieri asuetum, et de condempnatione pene quarti, de qua retroclamum extittit subsecutum, omni judiciario ordine pretermisso, nech admitti possemus aliquas et quibusvis apellacionibus justis, frivolis et injustis et quibusvis recursibus et correctionibus, et juri eciam apellandi et recurrendi, et facultati <oblationis> bonorum accionis immobilium, bonis existentibus mobilibus, semoventibus et privilegiatis. Adicientes⁸⁰ nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et alteri nostrarum, partium predictarum, variare judicium, accionem⁸¹ et execucionem, tam in modo, forma, loco et examine <quam etiam in personis iudicum et conventorum. Renuntiantes foro et iuri dicentibus> quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos vel obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discussa et inventus⁸² <fuerit> non solvendo, et nichilominus <pacto> eodem estipulacione predicta roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis atendendis et complendis <et> a nobis et bonis nostris, ad invicem et vicissim, habendis, exigendis et recuperandis, aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit, nobis et nostris ad invicem et vicissim nostre omnimode voluntati solvere teneamur et reficere, super quibus dam<nis>, gravaminibus, sumptibus, interesse et expensis credatur solo simplici juramento partis nostrum, que damnum, interesse et expensas fecerit sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch et contra nobis, ad invicem et vicissim,⁸³ deferimus, et pro delato haberi volumus, quam juramenti dilacionem non possimus modo aliquo revocare. Renunc<i>antes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestatione<m> posse revocari et in eius prestacione partes presentes esse oportere. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiterque complendis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et ego dictus don Gaspar de Monpalau omnia et singula bona mea, et nos, omnes supradicti sindici, bona nostra et nostrorum et dicte universitatis et singularium ipsius, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, ubique habita et habenda. Renunciantes nos, dicti sindici, quantum ad hec beneficiis dividendarum et cedendarum accionum, novarum constitucionum, epistole divi Adriani et foro Valencie: «De principali prius conveniendo»; et nomine mulierum, certificati per notarium infrascriptum, de iuribus illarum et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani illi sponte renuntiamus, dotibusque et sponsaliciis illarum, et omni alii juri premissis obvianti, et privilegio victualium. Renunciantesque etiam remedio legis secunde et de rescindenda vendicione qua sub<v>enitur receptis enormissime sui ultra dimidiam partem justipretii. Et nomine minorum, beneficio minoris etatis⁸⁴ atque integrum resitucioni, et omni alii jurii contra predicta omnia disponenti quomodolibet. In quorum omnium fidem et testimonium volumus nos, dicte partes, per notarium infrascriptum duo pub<l>ica consimilia fieri instrumenta, unum alteri nostrum tradendum.