Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 11
Ittem, quod vos, dicti populatores et successores vestri, ac omnes ubique in dicta villa et baronia de Orpesa et eius termino et qui in eo procurationem agriculture, greges et bestiaria exercebunt et tractabunt, teneamini et teneantur solvere, dare et paccare bene, fideliter et diligenter de omnibus fructibus bonorum et posesionum vestrarum, videlicet de frumento, ordeo et de omnibus granis, et de carnagio, bestiari<i> et de vineo, oleo et de omnibus et singulis de quibus consuetum est et solitum solvi et dari, decimam dictis principalibus meis et successoribus legittimis ipsorum in dicta villa et baronia; et primissiam ecclesie parrochialis eiusdem ville et parrocho illius modo et forma et interopose in villa Torreblanca asuetis, exceptis porcis, gallinis et de pullis, equarum, vacarum et asinarum et de siliques, de quibus volumus desimam partem quia in dicta villa Torreblance non solvitur; et cum modificatione et gracia inferius expresanda.
Damus etiam dicto nomine vobis et vestris successoribus, macellum sive carniseriam, tabernas vini et olei, curiam justicie, juratorum et edilis, concedentes nichilominus vobis et vestris successoribus [staruces] et mensuras ac mensurandum et ponderandum, et ferrerias et totum ius ipsorum predictis et proxime scriptis rebus vobis et vestri desuper concesis ac eisdem pertinentibus et pertinere debentibus, cum plenissima facultate nullo usu et coersicio eorum dictis principalibus nomine nec successoribus ipsorum retentI.
Retinemus tamen penes nos, dicto nomine, seu penes dictos principales nostros et legitimos ipsorum successores firmiter, furnos et fornatje, hospicium et hospicia, flaqueriam et flaquerias tam presentia quam futura, juraque et pertinentia earundem; itaque nullus predicta habere, tenere nech construere possit in dicta villa nech eius termino, nisi a dictis principalibus nostris aut a legitimis ipsorum successoribus in dicta villa et baronia licenciam et donationem obtinuerit.
Volentes quod quilibet vestrum teneatur construere et edificare infra muros dicte ville unam domum et in eam residentiam facere infra tempus inferius expresandum, nos enim promittimus nomine dictorum principalium nostrorum bistraere, unicuique vestrum usque in summam triginta domorum pro fabrica in cuiuscumque domus usque in dictam summam triginta librarum monete regalium Valencie modo tamen et forma et cum pactis inferius dicendis, et si dictam residenciam non feceritis pro ut inferius dicetur, quod dicti principales nostri seu ab eis locumhabentibus propria auctoritate, possint vos expellere et bona vestra aliis dare dummodo sint naturales Corone Aragonum.
Predictamque villam et baroniam de Orpesa cum supradictis confrontationibus et terminis dicto nomine, vobis ad populandum concedimus, damus et donamus, cum introitibus et exitibus, egresibus et regresibus ac juribus et pertinentiis suis, et cum supradicto muro non dirructo, domibus directis et non directis in dicta menia constitutis, turribus, edificiis et parietibus, terris cultis et incultis, campis hermis et non hermis, planeis, herbis, pratis, venationibus, cassis, plantis, montibus, montaneis, silvis, speluncis, cortis, garriguis, rupibus, lapidibus, calsegi pro variis, agris, lignaminibus, legnis, aquis, puteis, rivis, fontibus, aqueductibus, arboribus diversorum generum, fructiferis et non fructiferis ad usus proprios et ad alia vobis necessaria, ittineribus, malladis et caminis, cum pactis, conditionibus, retentionibus et indultis infra et inmediate sequentibus:
I. Et primo, ab pacte y condisió que lo senyor qui ara és o per temps serà de dita vila y baronia de Orpessa, puga enpenyar lo terme de dita vila y baronia en tot, y no puga, per rahó de la dita concessió y donació, ésser escluït en res, ans bé puga usar de tots los comuns a sa voluntat, noresmenys que los pobladors de dita vila, y fer en dita vila o en sa heretat o a hon ben vist li serà, hun colomer per a tenir e criar coloms, sens contrast ni impediment de persona alguna.
II. Íttem, ab pacte que los pobladors de dita vila y terratinents en lo terme de aquella qui ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats paguar delme al senyor de dita vila y baronia, y primíssia al rector de la iglésia parrochial de aquella, de tots los fruits que colliran y rebran en dit terme, y de tots los animals, ganados y avaries que en aquella tindran, conforme se pratica y usa en la vila de Torreblanqua, guardant en açò la consuetut, ús, pràtica y temps que es té y guarda en Torreblanca; exceptades emperò les garrofes, de les quals vol no sien tenguts pagar delme puix en dit lloch de Torreblanca, Albalat y Cabanes no·s pagua delme algú de aquelles. Fent-los noresmenys gràsia y mersè, per a què ab més comoditat puguen edificar la iglésia de dita vila, delme de tots los fruits que·s colliran en les terres que trauran y rompran los dits pobladors en dit terme y baronia per temps de deu anys de huy havant contadors, passats los quals cese dita gràtia y concessió y dits delmes sien tenguts donar y pagar al dit senyor com los demés delmes dels fruits que es colliran en les terres que ya·ls se donen tretes.
III. Íttem, per quant dits senyors se retenen per a si y per a sos succesors la fleca, e per dita rahó los dits pobladors se reselen no patixquen algun indirecte en la venderia del pa, així per la falta de onces com per no tenir ben provehida dita fleca ab abundància, per ço promet que dits senyors y succesors de aquell tindran dita fleca farta y basta de bon pa, y que no donaran en la qüerna menys onces que donen en la qüerna que·s vendrà en la vila de Cabanes.
IIII. Íttem, ab pacte que dits pobladors y succesors de aquells hajen de donar y paguar cascuns anys als dits senyors y a sos succesors en dita baronia, per los herbatjes y terres cultes he incultes que seran en dita concessió, carnisseria, tendes, corts, peses y altres drets que desuper los donen, sexanta y sinch lliures pagadores en dos iguals pagues, ço és, la primera en la fira del Retorn de la vila de Cabanes, y la altra en la festa de Sant Miquel, comensant la primera paga en la fira del Retorn de la vila de Cabanes del any primervinent 1590, y la segona en la festa de sant Miquel del mes de setembre aprés següent del mateix any, y axí de allí avant cascun any en dits terminis.
V. Íttem, ab pacte que en dita donació y concesió de dita vila y baronia de Orpesa y terme de aquella, no s’i comprenga lo castell que dins dita vila estava construhit, ni sos patis de aquell, ni los llochs o patis que seran menester per a construir y edificar lo forn y hostal, ni tanpoch lo ort que està en la plaça de dita vila, ni la iglésia que està alt en la montanya de Morro de Gos, ni la cuyna ni la pallisa ni hostal que estan construhits y edificats entre la dita vila y la mar, ni lo garroferal y terra que està entre la dita vila y la montanya de les Forques, segons diu lo barranquet que està davall la vila fins a hon entra en les marjals y fins al camí Real, y del camí Real a la montanya de les Forques, y de la montanya de les Forques [la paret] avall fins a la mar, ni la albufera, com dites cosses se ex<cep>ten de dita donació y concessió, y aquelles dits senyors se retenen per a si y per a sos succesors, dexant per a dits vehins hun asagador competent per a entrar y exir en lo lloch, a hon més còmodament se porà deixar, així per a benefici de dita heretat com dels vehins.
VI. Íttem, los dits senyors los concedixen, segons ya per dit procurador desuper los és estada concedida per a dits pobladors y sos succesors, la jurisdicció alta y baxa, mer y mixt imperi, per a què lo justícia y demés officials de dita vila coneguen en primera instància, respectivament, de totes les causes que poden conèxer semblants officials, tenint tota la jurisdicció conforme furs del present Regne de València. Ab què, en les causes de appelacions o recorsos, conega lo senyor o son batle o lochtinent, y la segona apelació hun jutge no sospitós, delegat per dit senyor, perit en dret, o si no serà perit en drets, que aja de conèxer a consell de una persona no sospitosa, a coneguda de les parts, perida en drets, de la sentència del qual no puga haver recors ni apel·lació a altre jutje que dit senyor o del·legat per aquell.
VII. Íttem, se’ls consedeix als dits pobladors y succesors seus facultat de fer tots los stabliments que ad aquells o sos succesors parexeran convenients, ab què no obliguen ni tinguen forsa ni valor sens que primer sien confirmats per lo senyor o per son llochtinent, los qual prometen fermar aquells; emperò que seran rahonables, y fermats que sien, hajen de ser guardats per tots los pobladors de dita vila, y en lo que en aquells no estarà comprès, se haja de estar a la disposició del fur de València.
VIII. Íttem, se esconsedeix facultat de imposar peyta sobre totes les coses y béns dels vehins de la dita vila y baronia de Orpesa, sens llicènsia dels dits senyors ni de sos succesors sinó tan solament ab vot y parer del consell de dita vila, a les quals sien tenguts tots los vehins y terratinents de dita vila y baronia, exeptant en tot y per tot les cases, heretats y béns de dits senyors y de sos succesors, en les quals ni per rahó de les quals dits senyors no volen ser tenguts a càrrech algun, real ni vehinal.
VIIII. Íttem, ab pacte que la heretat de dits senyors no tingua majors penes que tindran les demés heretats dels vehins e pobladors, segons que per establiment de dita vila seran ordenades y dispostes, com dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós, en nom de procurador de aquells, promet estar en respecte dels malfactors se trobaran y entraran en dita heretat, ab penes inposadores per la universitat de dita vila, y que no augmentarà ni crexerà aquelles en manera alguna.
X. Íttem, prometen los dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós, dicto nomine, en nom de aquells, que adobaran y beneficiaran la sisterna que està en lo castell de dita vila y conservaran aquella a ses despeses, y que los pobladors de dita vila puguen pendre de la aygua de aquella per a beure tan solament, reservant-se dits senyors facultat de imposar y executar les penes que·ls parexeran necessàries per a la conservació de dita sisterna y aygua de aquella.
XI. Íttem, per a què ab més comoditat los poblants y vehins de la dita vila puguen sustentar-se y augmentar la dita població, los dits senyors, e per aquells lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en nom de procurador de aquells, los consedeix facultat y permís de poder peixcar en la albufera y caçar qualsevol gènero de cassa que en aquella y ache, per a sos obs tan solament; ab què no puguen cassar ab escopeta, perquè la cassa no se espante. Y que en la mar puguen peixcar a sa voluntat y com millor los parexerà, reservant-se los senyors tot lo demés ús y jurisdicció de les aygües salades y de la albufera, y lo dret del delme que·s deu per lo peix que pexcaran en lo mar.
XII. Íttem, per a què ab major seguritat puguen habitar en dita vila los dits pobladors, sens resel de moros <e> augmentar la població de aquella, los dits senyors, per gràcia particular, y lo dit magnífich miser Mascarós en dit nom de procurador de aquells, promet de donar una pesa de artilleria per a cascuna de les cassesmates que y ha en la muralla de dita vila, consertades, terraplenades que estiguen dites cassesmates per la dita universitat.
XIII. Íttem, per a què ab més fasilitat puguen conservar una iglésia los dits pobladors y tenir en aquella tot lo necessari per al culto divinal, per a dits obs los dits senyors, y per aquells lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en dit nom de procurador de aquells, los fa donació de hun edifici que està dins la muralla de dita vila, que solia ésser hostal. Y per al servissi de aquella, noresmenys, ho fa donació de tots los ornaments que són de la iglésia vella, exeptats aquells que seran necessaris per a conservar ab descèntia la capella de Nostra Senyora de la Defensió, que està en la dita iglésia vella. Y ab condició que totstemps que en dita capella de Nostra Senyora de la Defensió se haurà de celebrar y dir missa o fer alguna festa, hachen de servir los ornaments sobredits per a la celebrasió de dits officis y adorno de dita capella y altar.
XIIII. Íttem, prometen los dits senyors y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en y per aquells, subvenir als dits pobladors per a què més comodament y ab més brevetat puguen obrar les casses en què han de habitar, fins en trenta, a rahó de trenta lliures per cassa, les quals prometen paguar als que faran la dita obra en tres iguals partides, ço és, lo terç al terç de la faena y de la matexa manera los altres terços, ab què, acabada la obra que [...]tallarà en dites casses, se hajen de fer los dits pobladors, en nom de la universitat, carregament de censal de tota la quantitat que pujarà dita bestreta, a rahó de setse diners per lliura, en favor y a profit dels dits senyors y dels seus.
XV. Íttem, dita població y demés gràcies se’ls consedeixen y fan per los dits senyors ab pacte y condició que los dits pobladors tinguen obligació de mudar-se y fer residència y habitació contínua, en dites casses y vila, dins sis mesos aprés que aquelles sien acabades, sots pena de cent lliures de béns de qualsevols de aquells que no residència,43 ab sa muller y fills, no faran en dita vila de Orpessa, exigidores y als cofres dels dits molt il·lustres senyors aplicadores. Y ultra la dita pena, puguen dits senyors donar la part y porsió de aquell o aquells vehins que no vindran y residiran ab sa muller y fills en la dita <vila> de Orpessa, dins lo sobredit termini de dits sis mesos, axí de la dita cassa com de les demés heretats cultes e incultes, a qui ben vist los serà, y açò puguen fer de sa pròpria autoritat y voluntat, sens contrast, impediment ni obstacle de persona alguna.
XVI. Íttem, noresmenys se’ls fa dita gràcia y mercè de dita població ab pacte y condició que, dins deu anys, no puixen los dits pobladors conprar-se uns al<s> altres ses parts ni heretats algunes, en tot o en part, sens llisència de dits senyors. Y si es farà al contrarI. Sens la dita lisència, la dita venda sia nul·le e de ninguna eficàcia, forsa y valor, y en tal cas puixen dits senyors o qui son lloch tindrà, consedir y donar la tal terra, part o porsió venuda, francament a qui ben vist los serà, ab què vinga a habitar en dita vila y per vehí y poblador de aquella com los altres que tindran son domisili y capmajor en aquella.
XVII. Íttem, per quant en dit poble porà ser que los senyors no faran residència contínua, y per dita rahó, per a la expedisió de les causes y bon govern de dita vila, los dits senyors hauran de nomenar un batle o llochtinent, i serà frau indirecte per a els nous pobladors que fos persona que no residís en dita vila ab sa muller y fills, per ço los dits senyors prometten y lo dit magnífich miser Gaspar Mascarós en dit nom per aquells, que lo batle o lochtinent de dits senyors serà hu dels vehins y pobladors de dita vila, y tindrà son domicili y capmajor en aquella y pendrà la part hon li caurà en lo repartiment de les cases y terres com los demés pobladors, sens ningun evantatje.
XVIII. Íttem, se retenen facultat los dits senyors de acollir en dita població altres persones que ad aquells seran ben vistes y demés dels dits pobladors, y açò sia fins sia feta partició de les terres y patis de dita vila y terres, les quals persones a qui dits senyors acolliran, hajen de ser de la Corona de Aragó y hajen ses particions com los demés pobladors.
XVIIII. Íttem, per a què no·s cause algun indirecte ni perjuhii en dita població y poblats en aquella, està tractat y concordat entre dits senyors y pobladors que ningun fadrí que no tinga muller y la haja tenguda, pugua ésser contat entre los dits pobladors y fer mansió ab aquells, ni pugua pendre part de les terres cultes e incultes del terme de dita vila.
XX. Íttem, per quant en dit terme de Orpesa se crien alguns francolins, los quals, per ser cassa tan principal, convé previlegiar per a què aquells se augmenten y tanbé perquè ab aquells los senyors sien regalats, per ço los dits senyors se reserven per a si y per a sos successors, de dita cassa y aves de dits francolins, statuhint, ordenant y manant que ninguna perçona particular ni privada de qualsevol gènero y condisió sia, així dels pobladors en dita vila com de altres qualsevols parts que sien, no gozen ni presumixquen caçar en ninguna manera los dits francolins en los mesos de març, abril, maig y juny, y en lo demés temps del any no puxen cassar aquells ab reclam, sots pena de sexanta sous y altres penes a arbitre de dits senyors y de sos succesors reservades.
XXI. Íttem, per quant se poria seguir perjuhi y dans en los interessos de dits senyors y en lo patrimoni de aquells si la dita poblaçió de dita vila de Orpesa no venia al degut effecte, y açò serà en les rendes y emoluments que los vehins pendran de les rendes de dita vila, com són dels herbatjes, delmes de les terres incultes que per gràcia particular se’ls concedixen per a la fàbrica de la iglésia de dita vila, y de altres emoluments que de ordinari les universitats acostumen exigir de sos vehins, per ço los dits molt il·lustres senyors, y per aquells lo dit molt magnífich miser Gaspar Mascarós en nom de procurador de aquells, los consedeixen dita població y les demés gràcies desuper contengudes, ab exprès pacte y condició que totstemps que la dita població no vindrà a son degut effecte, los dits pobladors sien tenguts y obligats a sentar-se a compte ab dits senyors y fer los comptes dels recibos y dattes que hauran fet de emoluments y rendes de dita universitat, davant jutge no sospitòs a ninguna de les dites parts elegidors en·Orpesa, y a què les hachen de examinar los recibos y dates hauran fet de dits emoluments, y totstemps que alguna cossa sien deutats per lo que més hauran rebut que paguat, hachen de fer real desexida y rahó en poder de dit senyor, sens dies ni hores, si e segons se acostuma fer en los pobles circunvehins.
Et cum supradictis pactis, conditionibus, indultibus et retentionibus, dicti nomine, vobis et vestris succesoribus damus, donamus et concedimus predictam populacionem ville Oropesie et concessionem termini eiusdem, de quibus omnibus supradictis possitis uti, libere et absolute sine obstaculo et contradictione aliqua dictorum principalium nostrorum et succesorum ipsorum nech alterius cuiuscumque persone, et similiter cum illis juribus quibus uti poteritis ad dandum, possidendum, vendendum, alienandum, permutandum et inde vestras vestrorumque voluntates omnimodas facere inde cui vel quibus volueritis personis exceptis clericis, loco sanctis, militibus et personis religiosis et alii que de foro Valencie non existunt, nissi vero dicti clerici juxta forum, seriem et thenorem fori novi super hunc editi bona predicta ad totam eorum vitam adquirerent vel haberent, pro ut melius, plenius, sanius et utilius dici potest scribique et intelligi ac etiam cogitari, ad vestro vestrorumque commodum et salvamentum bonumque etiam sanum et sincerum intelectum. Ulterius autem promitimus dicto nomine vobis, dictis hominibus et vestri et vestrorum succesoribus, per dictos principales nostros et ipsorum succesores, notario tamen infrascripto ut publica et autentica persona recipienti, salvare et deffendere, facereque habere, tenere et pacifisse in sana pacce perpetuo omnia et singula supracontenta expressa et deducta, cum pactis, indultis, gratiis et concesionibus desuper memoratis et scriptis, et esse vobis et vestris succesoribus legitimos defensores et auctores contra omnes personas conquerentes vel querimoniam de jure vel de facto in premissis inferentes, et hanch donationem et concessionem et populationem vobis vestrisque succesoribus quovis modo perturbantes eamque persona desuper scripta, deducta et enarrata dictis principales mei et eorum succesores servabunt servareque facient vobis et vestris et eorum succesoribus etc., pro ut superius fuit adnotatum per nos que dicto nomine promissum, deductum et capitulatum sub obligatione et hipotheca bonorum et jurium dictorum principalium nostrorum omnium mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum.
Et viceversa nos, supradicti Gabriel Daude, Mathias Renau, Jacobus Çaragosa, Mathias Llaser, Jacobus Fabregat, Joannes Ametla, Bartholomeus Herrero, Bernardus Esteller, Michael Ferrus, Petrus Beltran, Jacobus Puig, Petrus Marti, Jacobus Joannes Roda, Jacobus Pellicer, Millan Cabeças, Jacobus Febrer, Michael Febrer, Hieronimus Ortells, Paulus de Angulo, Gabriel Tibova, Jacobus Vaquer, Joannes Girona, Jacobus Boxedos et Joannes Boxados, presentes populatores supradicti acceptantes, vobis dicto magnifico Gaspare Mascaros, dicto nomine, predictam populationem et concessionem dicte ville et baronie Oropesie et termini eiusdem, cum multiplici gratiarum actione, cum pactis et retentionibus desuper acceptatis, promittimus quod numquam alios dominos recognoscimus neque eligemus neque patronos aliquos habebimus in dicta vil<l>a et baronia nissi multum illustrissimam dompnam Lauram Cervello et de Mercader et successores legitimos illius in dicta villa et baronia de Orpesa. Promittentes nichilominus in bona fide per nos et successores nostros tenere, complere, custodire et conservare omnia et singula desuper deducta, contenta et enarrata pro ut desuper continetur et statutis tractantur, et fidelitatem quam iam vobis, dictis dominis, et baronie dicte ville Oropesie astringimur, non violare et esse semper bonos, legales et fideles vasallos sub bonorum nostrorum et dicte universitatis, obligatione et hipotheca. Juramusque insuper ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia et homagia prestamus in posse et manu vestri, dicti magnifici Gasparis Mascaros, juris utriusque doctoris, procuratoris dictorum illustrissimum et nobilium dominorum Gasparis Mercader et dompne Laure Cervello et de Mercader, dominorum dicte ville et baronie de Orpesa, et ad id potestatem et expresum mandatum et posse habentis fidelitatem suppradictam et aceptandis et recipientis hanch populationem, donationem et concessionem dicte ville et baronie Oropesie et termini eiusdem cum indultis, gratis et concessionibus desuper scriptis et memoratis. Promittimus omnia et singula desuper contenta et scripta observare, et ad vestram vestrorumque utilitatem et voluntatem, sine aliquo dolo et fraude et machinatione pro ut melius et utilius intelligi et excogitari potest. Et nos omnes supradicti populatores, personas et omnia et singula bona nostra et jura et cuiuslibet et nostrorum ubique habita et habenda obligantes.
Quod est actum in termino Oropesie, intus domum dictam la casa de la iglésia sobre Morro de Gos, die tertio mensis aprillis anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono.
Sig+num nostrum Gasparis Mascaros, juris utriusque doctoris, qui hech, dicto nomine, concedimus et firmamus.
Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum Gabrielis Daude, Mathie Renau, Iacobi Çaragosa, Mathie Lazer, Jacobi Fabregat, Joannis Ametla, Bartholomei Errero, Bernardi Esteller, Michaelis Ferrus, Petri Beltran, Jacobi Puig, Petri Marti, Jacobi Joannis Roda, Jacobi Pelliser, Millan Cabeças, Jacobi Febrer, Michaelis Febrer, Hieronimi Ortells, Pauli de Angulo, Gabrielis Tibova, Jacobi Vaquer, Joannis Girona, Jacobi Boxados et Joannes Boxados, populatorum suppradictorum, qui hec acceptamus, laudamus, concedimus, firmamus, promitimus et juramus.
Testes huius rei sunt quod ad firmas dictorum Gabrielis Daude, Mathie Renau, Jacobi Saragosa, Mathie Llazer, Jacobi Fabregat, Joannis Ametla, Bartholomei Herrero, Bernardi Esteller, Michaelis Ferrus, Petri Beltran, Jacobi Puig, Petri Marti, Jacobi Joannis Roda, Jacobi Pelliser, Millan Cabessas, qui dicto die acceptarunt, laudarunt, concesserunt, firmarunt, promisseruntque, jurarunt, honorabiles Mathias Uguet et Jacobus Monço, agricole ville de Cabanes, et magister Joannes Pasqual, operarius ville civitatis Valencie, et de presenti in dicto termino de Orpessa residentes.
Et quo ad firmam dictorum Jacobi Febrer, Michaelis Febrer, Hieronimi Ortells et Pauli de Angulo, qui die quarto dictorum mensis et anni firmarunt, acceptarunt, laudadarunt, concesserunt, promisseruntque iurarunt, testes dicti Joannes Pasqual et Mathias Uguet et Gabriel Daude.
Et quo ad firmas dictorum Gabrielis Tibova, Jacobi Vaquero, Joannis Girona, Jacobi Boxados et Joannis Boxados, Joannis Pasqual, Petri Agut, Gabrielis Moliner, Michaelis Manyes et Joannis Blanch, Salvatoris Quexarch, qui die tricessimo mensis apprillis eiusdem anni insusi et admitta fuere in dicta populatione et acceptaverunt, laudarunt, firmarunt, promisserunt et jurarunt, fuerunt testes Mathias Uguet et Andreas Reverter, Joannes Guerau.
Preinserta populationis instrumenti copia, aliena manu exarrata in preinsertis triginta huna cartis presenti comprehensa, pro hut jacet de verbo ad verbum, abstracto fuit a protoquolo Petri Soler, quondam notarii, dicti instrumenti receptoris, ex provisione facta per justiciam presentis ville Cabanorum, die vigessimo quinto mensis februarii anni milesimi sexcentisimi quadragessimi quintI. Et quia et idem habique plena fides impendi valeat, ego Gabriel Soler, notarius, dominus et regens librorum et protoquolorum dicti Petri Soler, quondam notarii, supradictis populationis instrumenti receptoris, meum appono signum +.
14.
1589, desembre 8. Benicàssim.
Na Yolant de Casalduch i d’Assió, vídua de mossèn Bernat Lluís d’Assió, juntament amb el seu fill Nicolau de Casalduch, senyors de les baronies de Montornés i Benicàssim, atorga la carta de poblament per a dit lloc de Benicàssim.
Notari, Marc Arrufat.
A. Arx. Mun. de Castelló, Protocol notarial de Marc Arrufat, any 1589, s. p. Document original.
Edicions:
a. Olucha Montins, F., «Colección de cartas pueblas. cIII. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en el castillo de Benicasim, a 8 de diciembre de 1589», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Lix (1983), pp. 377-383.
b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 226.
TEXT
Die vIII mensis decembris anno a Nativitate Domini m d lXXX VIIII.
In Dei nomine etc. Capítols fets y fermats, avenguts, tractats, pactats y concordats per y entre los il·lustres senyors dona Yolant de Casalduch y d’Assió, viuda relicta del senyor mossèn Bernat Luís d’Assió, quondam cavaller, y mossèn Nicolau de Casalduch òlim mossèn Francés d’Assió, cavaller, fill de dits conjuges, senyors del loch y baronia de Benicàsim y Montornés dins lo present Regne de València situat, de una part; y los honrats Domingo Escoyn, Anthoni Capellades, Melchor Vayo, Domingo López, Joan Làzer, Agostí Monfort, Joan Escoyn, menor, Pedro Sancho, Miquel Marsal y Thomàs Espanyol, tots llauradors, de present atrobats tots en lo castell del dit loch y baronia de Benicàsim, de part altra, en e sobre la població que de present fan dites parts respectivament del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, los quals són del sèrie y tenor immediate següents:
I. E primerament, és pactat, avengut, clos y fermat entre dites parts que totes les desusdites persones desuper nomenades, escrites y expressades, que venen a poblar lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, se hajen de avasallar com ab los presents capítols se avasallen per ells y per sos successors, y prestar homenatjes com de present cascú per si presta en mà y poder de dits il·lustres senyors, jurant a Nostre Senyor Déu Jesuchrist y als seus sancts Quatre Evangelis, de ses mans dretes corporalment tocats, en mà y poder de dits il·lustres senyors, per ells y sos successors, que seran bons, verdaders y leals44 vasalls de dits il·lustres senyors y sos successors quant a tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixte imperi, ús y exercici de aquells, y que tindran son domicili y capmajor en lo dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés, a pena de cinquanta lliures moneda reals de València, de45 cascú de aquells si lo contrari faran exhigidores, \a dits senyors aplicadores/, y per dita rahó obligaren, cascú per si, ses persones y béns, renunciant a son propri for y a qualsevol privilegis y e<xe>mpció que tinguen y puguen tenir, sotmetent-se a for y examen y jurisdicció de dits il·lustres senyors y de sos officials y de sos successors.
II. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que tots los desusdits vasalls que de present se avasallen en lo dit loch y terme de Benicàsim y baronia de Montornés, prometen per ells y sos successors, a dits il·lustres senyors y successors de aquells en dita baronia, pagar de tots los fruyts que colliran en les terres del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, de trenta-tres, quatre, a tot delme, com paguen los vehins de Castelló a tot delme.
III. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells sien obligats de pagar a dits senyors y successors de aquells, en los dia y festa del gloriós sanct Joan Batista del mes de juny, tres sous, sis dinés per cascuna casa46 que tindran y posehiran en lo dit loch y terme de Benicàsim y baronia de Montornés, y altres tres sous, sis dinés per cascun quartó de terra \que tindran en lo dit terme de Benicàsim/ y baronia de Montornés, ab dret de fadiga y loysme, axí en respecte de dites cases com de dites terres per rahó de cascun quartó.
IIII. Ítem, és pactat, avengut, clos, fet y fermat y concordat entre dites parts que dits pobladors prometen per si y per sos successors, y se obliguen donar y pagar cascun any a dits senyors y sos successors, una gallina per \cada/ casa en lo dia y festa de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist.
