Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 14

Notari, Francesc Miquel Bonet.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1701, llibre 3, mà 31, ff. 15r-21r. Còpia de 1701 feta per Gaspar Serra, notari de València, qui custodiava els protocols de dit notari difunt.

Edicions:

Inèdita

TEXT

Die XXXi mensis martii anno a Nativitate Domini M DC tertio.

In Dei nomine etc. Nos Hieronymus Carçola, generosus, civitatis Valentiae habitator, de presenti in loco de Benicalaf in Saguntina valle constructo repertus, tam nomine meo proprio quam etiam ut et tamquam procurator don Philippi Tallada, militis, juris utriusque ac regii concilii doctoris casatoris, incapacitate domnae Mariae de Barrionuevo et de Carçola, matris meae, dominae dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta mea procuratione constat publico procurationis instrumento per Franciscum Vaciero, notarium, sub die undecimo mensis februarii anni millesimi quingentesimi nonagesimi primi recepto, habens plenum posse ad infrascripta peragendi dictis nominibus, ex una parte. Et Joannes Ferris, justicia in anno presenti iam dicti loci de Benicalaf, Joannes Esquerdo, juratus eiusdem loci, Garcia Hernandez, conciliarius, Didacus Serrano, Joannes Pons, Franciscus Hernandez, Hieronuymus Taher, Joannes Puig, Petrus Grau, Michael Chapada, Didacus Hernandez, Joannes Gasch alias Esquierdo, Joannes Llargo, Petrus Boxi, Bernardus Xaix, Sebastianus Hernandez et Joannes Escovar, omnes vicini et habitatores predicti loci de Benicalaf, convocati et congregati de mandato dictorum justitie et jurati in domo et habitatione predicti Joannis Pons, ubi iam alias universitas prefixi loci ad concilium generale tenendum et celebrandum solitum est convocari et congregari, pro ut apparet de dicta convocatione cum relatione facta verbo notario ac testibus infrascriptis per Augustinum Davos, cu<s>todem ac nuntium eiusdem loci, qui relationem fecit se convocase nos supradictos ad dictum concilium generale tenendum praesenti die et hora. Asserentes et affirmantes in praesenti congregatione, loco, concilio et generali coloquio esse maiorem et saniorem⁸⁶ partem omnium vicinorum ac habitatorum iam dicti ac presentis loci, cum juramento per nos prestito ad dominum Deum etc., in manu et posse notarii infrascripti, habiles, idonei et suficientes ad concilium generale tenendum et celebrandum et ad infranscripta et alia peragenda facienda et firmanda, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, nomine dictae universitatis iam dicti loci de Benicalaf quam representamus et nominibus nostris propriis, ex altera parte. Gratis et scienter cum hoc presenti publico instrumento etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus, acceptantibus et nostris, quod in et super negotiis infrascriptis fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, facta, inhita, conventa, pactata, capitulata et concordata capitula thenoris sequentis:

I. E primerament és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que ab lo present capítol renuncia, a la ferma de dret que tenen posada en la Real Audiència sub auditione del doctor del Real Concell micer Sent Joan de Aguirre, de la posesió de la almàcera del oli, carneceria, bovalar eo herbatje del terme del dit lloch, tenda y fleca, y les demés regalies de dit lloch, reservant-se per obs de dita universitat y als seus succesors lo forn de dit lloch, cancelant y annulant, segons que ab lo present capítol cancel·len y annul·len, tots los actes de fermances que la una part y la altra per dita rahó havien donat y prestat.

II. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que la dita universitat del dit lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que ab lo present capítol renúncia, a tot y qualsevol dret que per rahó de haver obrat y redificat los dits almàcera de oli, tenda, fleca, carneceria y hostal del dit lloch pogués pretendre per temps algú, per qualsevol causa, via, manera e rahó en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms respectivament, reservant-se segons que ab lo present capítol se reserven per obs y necesitats de la dita universitat, lo dit forn del dit lloch, cum hoc que de aquell tan solament sien obligats a pagar cascun any al dit Gerony Carçola, en dits noms y a sos succesors, cinch sous de ànnuo cens ab fadiga e lluïsme. Et etiam, li sien tenguts y obligats e li hajen de donar, segons que ab lo present capítol se obliguen de donar-li cascun any, dos gallines lo dia y festa de Nadal, renunciant segons que ab lo present capítol renuncien en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms, a tot y qualsevol dret que els pertanyga o pertànyer puixa e dega, ara o en lo esdevenidor, en dites almàcera, carniceria y altres regalies per rahó de haver reedificat y obrat aquelles la dita universitat.

III. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que lo dit Gerony Carçola, en son nom propi, se haja de obligar, segons que ab lo present capítol se obliga y se adosa, a pagar y lluhir y quitar en son cas y lloch lo censal de proprietat de cent sexanta lliures moneda reals de València, salvo just conte o allò que és que dita universitat fa y respon a Joseph Gascó, notari, habitador de València, o a qui és senyor huy de dit censal, lo qual la dita universitat del dit lloch se carregà per obs de redificar los dits forn, almàcera y carneceria. Y en lo entretant promet cascun any pagar la ànnua penció del dit censal en son degut termini, y servar y guardar indempne a la dita universitat y béns de aquella per dita rahó ans del dany, en lo dany y aprés del dany.

IIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que si cas serà que lo dit Gerony Carçola, eo los seus per temps, algú volrrà o volrran mudar lo dit forn per estar aquell en la plaça del dit lloch y ésser lloch indecent per a les dones quant van al forn, y posar y edificar aquell en altra part, en tal cas ho puixa fer e faça a ses pròpries despeses y gastos y no de la dita universitat, restant lo siti e pati e casa del dit forn propri del dit Gerony Carçola, en dits noms, o dels seus.

V. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que si cas serà que per temps algú los fills y hereus del dit Gerony Carçola, o qui serà senyor del dit e present lloch de Benicalaf, no·s volrran o no volrà tenir a la present capitulació y concòrdia y per dites causes y rahons mourà o mouran plet y litigi a la dita universitat, que en tal cas nunch pro tunch lo dit Gerony Carçola promet en son nom propi, y se obliga ab lo present capítol, a fer valer y tenir la present capitulació y concòrdia y de pagar tots los gastos y mesions que a la dita universitat se li causaran y per dita rahó tindrà y sostindrà.

VI. íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que lo dit Gerony Carçola, en dits noms y los seus succesors, sien franchs de pagar puja de coure lo pa en lo dit forn del dit e present lloch de Benicalaf, segons que ab lo present capítol la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf promet al dit Gerony Carçola, en dits noms, y als seus succesors, de fer-los franchs de dita puja de coure lo pa en dit forn de dit e present lloch.

VII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que lo dit Gerony Carçola, ni los senyor o senyors qui seran del dit e present lloch de Benicalaf, no puixa fer ne facen ne puixen obrar altre forn sinó lo que y à en dit lloch e universitat huy, per qualsevol causa, via, manera y rahó, cogitada ni incogitada, de manera que no n’i puixa haver sinó un forn per a els vehins y habitadors del dit e present lloch si no serà fins en número de cent vehins que y haja en dit lloch, si ya no és que dit senyor volgués fer un fornet en sa casa de pastiser que no tinga més de quatre pams.

VIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que ninguna de dites parts sia usat ni puixa vendre ni vena ninguna olla de aygua a ningun foraster de ningun poble que sia de la present vall de Segó ni de altra part, ni donar-la graciosament a pare ni mare ni parent ni germà ni altre amich algú, sots pena que qui lo contrari farà, açò entès y declarat que sia dita aygua del territori del dit e present lloch de Benicalaf, dita del realench per altre nom, ço és, si lo contrari farà lo dit Gerony Carçola o lo senyor qui serà de dit lloch, encórrega en pena de cinquanta lliures, y lo vasall en pena de sexanta sous tantes quantes vegades se contendrà y esdevendrà, y en refer y tornar la aygua de hon era, ço és, de la terra hon era procehida, així la aygua que huy tenen y poseheixen los vehins y habitadors del dit lloch com la que adquiriran de huy en avant per qualsevol títol, causa, via, manera e rahó, ni les sobres de les tandes dels mesos ni escorrins ne recoixa nec alias, ans la vena a vehí del dit lloch quant no la haja menester.

VIIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que tots los vehins e habitadors del dit e present lloch de Benicalaf tinguen obligació, segons que ab lo present capítol se obliguen, en anar a coure lo pa en lo forn del dit lloch de Benicalaff. E si lo contrari farà qualsevol vehí y habitador del dit lloch, encórrega ipso facto en pena de sexanta sous, partidors ço és la mitat al senyor del dit lloch y la altra mitat a la universitat de aquell.

X. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf haja de renunciar, segons que de present ab lo present capítol renúncia, a tot y qualsevol dret en poder del dit Gerony Carçola, en dits noms, així pactional com àlias que li pertanyga e pertànyer puixa e dega, ara o en lo esdevenidor, per qualsevol títol, causa, via, manera y rahó, en lo benifet instituhit e fundat en la església parroquial del present lloch de Benicalaf, sots invocació del gloriós sent Jaume, per Belenguer Clavell quondam, cum hoc, que si per temps algú algun fill del dit lloch de Benicalaf volgués ésser prebere, que en tal cas haja de presentar al tal lo dit benifet y no altre foraster algú, lo qual sia preferit en tot y per tot en la posesió de dit benifet.

XI. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit y concordat que los hornaments que huy estan acomanats en la yglésia del lloch de Benifayró o en altra qualsevol part, la dita universitat és contenta y li plau que sien lliurats y entregats en mans y poder del dit Geroni Carçola, e que aquells hajen de servir y serveixquen per a la dita església del present lloch de Benicalaf per a la celebració dels officis divins que en aquella es celebraran; e que lo dit Gerony Carçola, en dits noms, no puixa servir-se de dits ornaments per a son oratori aut alias, ni aquells puixen ésser prestats per ninguna de les dites parts ni trets fora de la dita església. E per a el plet y litigi que per rahó dels dits ornaments se porta e tracta en lo officialat de València entre parts de la dita universitat, de una, y lo senyor de dit lloch de Benifayró, rector del dit lloch e jurats de aquell de part altra, ab lo present capítol revoquen qualsevols procuradors absque nota et famiae de aquells fets fins la present jornada de huy, et de novo, ab lo present capítol, fan síndich y procurador de la dita universitat al dit Gerony Carçola, present, per a dita rahó de fer dita demanda de dits ornaments y de totes qualsevol altres coses tocants y esguardants a la dita església de dit lloch. Ab què de tot lo que se’n traurà y adquirirà servixca per obs de ornaments de dita església y edifici de aquella, e que lo palauet que huy està en la plaça del dit e present lloch de Benicalaf haja de servir y servixca per a examplar dita església.

XII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la dita universitat del dit e present lloch de Benicalaf, y tots los vehins y habitadors de aquella de present, ab lo present capítol se obliguen y prometen de moldre les olives que tenen, així en los olivàs situats e posats en lo terme del dit lloch com fora de aquell, en la almàcera del oli del dit e present lloch. E si lo contrari farà qualsevol vehí y habitador de dit lloch, encórrega en pena de sexanta sous tantes quantes vegades contrafarà al present capítol, aplicadors a la senyora del dit lloch e a sos succesors y senyors que seran del dit lloch de Benicalaff.

XIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que los presents capítols y cascú de aquells, juxta lo sèrie y tenor de aquells y de cascú de aquells, sien executoris ab sumició y renunciació de propi for, variació de juhí y altres clàusules en la clàusula executòria posar acostumades. Y que de aquells y de cascú de aquells, juxta lo sèrie y tenor de cascú de aquells, se’n puixen fer e facen tantes cartes e instruments públichs en mà e poder del notari davall escrit com mà e poder de qualsevol notari, ab totes les clàusules que en semblants actes se requereixen y segons lo estil y pràtica del notari o notaris rebedors de aquells posar acostumades, a instància e requesta de qualsevols de les dites parts.

XIIII. Íttem, és estat entre dites parts pactat, havengut, transigit e concordat que la part que contravindrà a la present capitulació y concòrdia encórrega en pena de mil lliures de la dita moneda reals de València, pagadores la part inobedient a la part obedient y no contravenint ni menys contradient a la present capitulació y concòrdia y tot lo en aquella contengut, ab la clàusula executòria large etc.

Quibus quidem capitulis per notarium infrascriptum alta et inteligibili voce lectis et publicatis nos, dicte partes, laudamus et aprobamus, dictis nominibus, illa a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive, et promitimus previs nominibus respective una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, presentibus acceptantibus, et nostris successoribus, predicta omnia et singula in preincertis capitulis contenta facere, insegui, atendere et complere sic et pro ut unicuique parti nostrum pertinent et spectant, sub pena mille librarum monete regalium Valentie per partem non parentem parti parenti et obedienti dandarum et solvendarum, rato pacto etc. Insuper promitimus et juramus ad dominum Deum etc., quod non litigabimus neque impetrabimus sub dicta pena danda etc., rato pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria largo modo etc., cum fori submisione etc., variatione juditii etc., et cum renuntiatione omni et cuiusvis appelationis etc., per pactum etc. Et pro predictis etc., obligamus iam dictis nominibus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra, dictis nominibus seu dicte universitatis, iam dicti ac presenti loci de Benicalaf mobilia etc. Et nomine ac vice mulierum iam dicte universitatis quam nos dicti vicini iam dicti loci de Benicalaf representamus, certificati de juribus ipsarum, sponte renuntiamus benefitiis senatusconsulti Velleyani, dotibusque et sponsalitiis ipsarum et juribus hipotecarum illarum, et omni alii etc. Et nomine ac vice minorum iam dicti universitatis, certiores facti de juribus ipsorum, sponte renuntiamus benefitio minoris etatis et in integrum restitutionis et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Benicalaf etc.

Testes huius rei sunt Petrus Ludovicus Lardiez, notarius, villae Almenarae habitator, Franciscus Borreda, Salvator Xafrau, loci de Senta Coloma vicini et habitatores, et Bernardus Salvator Xafrau, noviter conversi, loci de Benifayro vicinus et habitatores, de presenti in dicto loco de Benicalaf reperti.

20.

1603, setembre 9. Ermita de Santa Àgueda (Benicàssim).

Yolant de Casalduch i d’Assió, senyora de les baronies de Benicassim, Montornés i la Pobla Tornesa, atenent la continuada despoblació de dits llocs de Benicàssim i Montornés, atorga nova carta de poblament per a dits dos llocs. A més detalla el nom i origen de tots i cadascun dels nous quaranta pobladors cristians i en dóna instruccions perquè s’emmuralle la vila.

Notari, Joan Jeroni Folch.

A. Arx. Mun. de Castelló, Protocol notarial de Joan Jeroni Folch, any 1603, s. p. Document original.

Edicions:

a. Sánchez Gozalbo, A, «Colección de cartas pueblas. LXVI. Carta de población de Benicásim y Montornés por la señora Violante de Casalduch, en la ermita de Santa Águeda, término de Benicásim, a 9 de septiembre de 1603», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, xix (1944), pp. 42-47.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 231.

TEXT

Die vIII mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC III.

In Dei omnipotentis nomine, sacratissime virginis matris \eius/ Marie ac sante Agate, amen. Cunctis⁸⁷ pateat evidenter adque sit notum quod nos, domna Hiolans de Casalduch et de Assio, vidua relicta ac Bernardo Ludovico de Assio, quondam milite, dominaque baroniarum de Benicasim et Montornes et de la Pobla, civitatis Valencie vicina et habitatrix pro nunch vero ad infrascripta peragenda et firmanda personaliter reperta in domo sive hermita beate Agate, constructa in termino de Benicasim et Montornes, attendens et sciens dictam meam baroniam de Benicasim et Montornes a multis retrolapsis annis depopulatam fuisse eiusque terminum usque adeo esse incultum, ut nulli fructus ex ipso persipiamus cum hautem decrecie\ri/mus, in presentiarum predictam villam de Benicasim noviter populare intendentesque populacioni dicte mee baronie, et suplicacionibus non nullorum qui in dicta mea baronia de Benicasim populare desiderant annuentes, ex mee certa sciencia adque gratis, ad onorem omnipotentis Dey eiusque inmaculate sacratissime genetricis virginis Marie, cuius festivitatem ac nativitatem singulis annis ac in perpetuum in ecclesia parrochiali dicte mee ville celebrare volumus atque mandamus, tenore presentis publici instrumenti suo robore perpetuo valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, \per nos et successores nostros quoscumque/ damus, consedimus ac tradimus ad populandum dictam meam villam ac baroniam de Benicasim et de Montornes et eius terminum vobis, Joanni Guerau, notario, Francisco Guerau, eius filio, Gaspari Conill, \mercatori/, Petro Mateu, Michaeli Bou, Jacobo Montull, Michaelli Benet, Joanni Ebri, Michaelli Godes, Grizostomo Munyos, Hieronimo Boix, Juanni Ripolles, agricultoribus, Antonio Boix, sartori, Gaspari Marti, Jacobo Ximeno, agricolis ville Covarum oriundis, \Hieronymo Balaguer, mercatori/, Jacobo Verge, Bartolomeo Verge, Antonio Pla, Grabielli Pla, Niquolao Llazer, Baltazari Verge, Andree Boix, Petro Valles, Blazio Verge, Joanni Boix, Niquolao Boix, Francisco Valles, \agricultoribus/ ville de La Jana oriundis, Petro Cifre, Joanni Ferrer, Joanni Calduch, Bartolomeo Steller, Francisco Montull, Francisco Ripoll, agricultoribus ville de la Salzadella oriundis, Gaspari Balaguer, Martino Requena, Baltazari Folch, agricolis, loci de la Torreblanca oriundis, Michaelli Falco, Bartolorneo Girona, Petro Valls, Petro Aiguavives, agricultoribus, loci de Vilanova oriundis, Joanni Esteller, Joanni Beltran, Petro Carreres, ville de Sent Mateu habitatoribus; Joanni Camanyes, \agricole/, loci de Vilafranca oriundo; Joanni Segarra, filio Grabiellis, agricole, ville de Albocaser oriundo; Jacobo Climent, Joanni Marin, Petro Falco, agricolis, ville de L’Angrazola oriundis; Petro Moliner, agricole loci de les Useres oriundo; Joanni Branchat, ville operario, Babtiste Branchat, agricole, ville de Benasal habitatoribus; Paulo Lleo, agricole ville Castillionis oriundo; et Francisco Horts, mercatori, \Valencie oriundo/, presentibus et acceptantibus, et Josepho Orfanell, civi, Petro Montaragull, Joanni Boix, filio Cosme Boix, dicte ville de La Jana oriundis, Jacobo Munyos, mercatori, dicte ville de Les Coves oriundo; [en blanc] Ripolles, dicte ville de la Salzadella oriundo, et Augustino Ripoll, agricole, dicti loci de Vilanova oriundo, licet absentibus tamquam presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et auctentica persona pro vobis et homnibus illis quorum interest, intererit aut interesse potest vel potere comodolibet in futurum stipulante et legitime recipiente, et aliis vicinis et habitatoribus ac successoribus vestris in perpetuum. Que dicta mea villa ac baronia de Benicasim et de Montornes, sita et posita est in presenti Regno Valentie, versus orientem confrontaturque et contigua est cum termino ville Orpesie, cum termino ville Cabanarum, cum termino mee Popule, cum termino de Borriol ac cum termino ville Castillionis et cum marI. Presentem autem populacionem vobis et vestris facimus cum pactis, condicionibus, retencionibus et capitulis inferius dicendis et non sine eis, aliter nec alias:

I. Et primo, que los vehins que vénen a poblar lo terme de Benicasi y Montornés ajen de ser quaranta y hi ajen de avasallar y prestar homenatges en poder\nostre/,⁸⁸ per ells y sos successors, quant a tota jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ús y exercissi de aquella. Y que tindran son domicil·li y capmajor en la dita baronia per temps de deu anys y seran bons y fels vasalls a nós⁸⁹e successors nostres sots pena de trenta lliures aplicadores a la dita senyora, si ja no fos que per algun just impediment de malaltia,⁹⁰ que en tal cas puguen mudar son domissili y cabmajor sens pena ninguna, y que agen de demanar llicènsia a la dita senyora y als jurats de dita vila, dins los quals deu anys no puixen vendre cases ni heretats sens llicènsia de dita senyora.

[II]. Íttem, que tots los dits vasalls y successors \de aquells/ agen de pagar\a nós/⁹¹ y successors en dita baronia, de tots los fruits que colliran, de trenta-set, quatre, a tot delme.

[III]. Íttem, que dits pobladors y sos successors en dita baronia, cascun any a Pasqua de Resurrecció, agen de donar a nós y successors en dita baronia quatre cabrits, y a festes de Nadal dotze gallines, en la ciutat de València si dita senyora estarà en ella o sos successors, y si·starà en Castelló, la Pobla, Borriol, la Çerra o Benicasi, que·ls hi donen allí.

[IIII]. Íttem, cada casa que criarà porcelles, ara sien moltes o poques, y de una cria o moltes que faran dins un any, que ne agen de pagar una de tres semmanes; y així mateix agen de pagar un pollastre, asò en dita vila.

[V]. Íttem, que dits pobladors y sos successors puixen crear cascun any justícia, jurats, mustasaf, síndich e consellers en los terminis que se acostuma crear en les altres viles⁹²del present regne, portant cascun any la elecció a la dita senyora o successors de aquella si estarà en Castelló, Borriol, la Cerra o Benicasi; y si no estarà \en dites viles/, que la agen de donar al bal·le cinch o sis dies enans, per a què aquell la puga \enviar a nós y nostres successors, y que dits officials puguen exercir/ sa juredicció cada hu, y que lo bal·le aja de ser hu de dits pobladors.

[VI]. Íttem, que la dita senyora, per si y per sos successors, donarà als vasalls y sos successors la redonda, lo bovalar, la fleca, la carnesseria, y la peita y sis anys de franqueza de la mitat del delme de grans y ganados, y l’altra mitat reben dits pobladors y se la retinguen los dits sis anys per a adobar y obrar la murada, la yglésia y fer tres portes al castell de dita vila⁹³y al portal lo que agen de fer, de continent feta dita població, y de allí avant conservar-o a ses despeses pròpries; y si no bastarà la mitat del delme dels dits sis anys per a adobar la muralla, església y portes sobredites, que·s puguen retenir dit mig delme fins tant estiga acabat de adobar.

[VII]. Íttem, la senyora los promet donar una campana per a la sglésia.

[VIII]. Íttem, que dits pobladors agen de obrar cascú de aquells una casa dins la vila de Benicasi, a son contento.

[VIIII]. Íttem, que dits pobladors y successors puguen fer en dit terme cals, algeps, sendra, fusta y carbó per a sos usos propris y per a vendre, exeptant lo carbó de pi y fusta; que puguen traure per mar y per terra dites coses, lo vi y garrofes de dit terme, exeptades la fusta y carbó de pi si no serà los pins dels plans, que estos los poden tallar y fer carbó y portar-lo a hon voldran per mar o per terra, y que no puguen tallar garrofera ne olivera ni ullastre sinó serà netejar-les dexant una guia.

[X]. Íttem, dóna a dits pobladors y sos successors los pinars que y à del barranch de Falca a les Agulles y recons de Senta Àgueda, fins al terme de Orpeza, per a sos usos propris y de la dita \vila/⁹⁴ tan solament, los quals no puguen vendre ells ni la dita senyora, la qual y sos successors puixa tallar fusta de dits pinars per a sos usos propris tan solament.

[XI]. Íttem, que los dits pobladors y sos successors puixen desenbarcar en la platga de dita vila qualsevol mercaderies que portaran de altres parts, sens pagar dret algú a dita senyora y sos successors.

[XII]. Íttem, que los dits pobladors y successors de aquells puguen tenir en dita \vila/ y terme qualsevol bestiar, així gros com menut, propri de aquell, y péixer aquells en dit terme y en los térmens que té ampriu \la dita vila/, ço és, en los térmens de Castelló y la Pobla, pagant lo dret de carnatge y.altres drets que los bestiars acostumen pagar al senyor; y que puguen tenir a mig guany qualsevol gènero de bestiar com sia bestiar que pague delme.

[XIII]. Íttem, que lo dit terme y terres de aquell, exeptades les que estan establides al senyor de la Serra y a don Nofre Monyós, y lo ort davant lo pou \de la vila/, sia repartit per dits pobladors en cetanta-cinch parts d’esta manera: que los pobladors \an de ser/⁹⁵ setanta, y les cinch parts <que> restaran, que la senyora puga donar les dos parts y la vila les tres a qui bé·ls parexerà, a pobladors o no pobladors.

[XIIII]. Íttem, que les demés parts que restaran a repartir, la mitat puga repartir la dita senyora y l’altra mitat la vila.

[XV]. Íttem, que dits pobladors puguen cassar en dit terme qualsevol gènero de casa exepto que no puguen fer mercaderia de servos, javalins y francolins; però si acàs algun poblador, en la sua heretat o altres anant a casar altres gèneros de cases, acàs mataran algun servo o javalí o francolí, no sien encorreguts en pena alguna, y quant fos servo o javalí, que ne agen de donar un quarto al senyor, donant-lo al bal·le per aquell.

[XVI]. Íttem, que puguen peixcar en la mar qualsevol manera de peixca, exeptat que no puguen fer almadraves, les quals dita senyora reserva per a si y sos successors.

[XVII]. Íttem, que dits pobladors agen de posar mà encontinent, segons que desús està dit, en adobar la muralla y la sglésia y fer portes al portal y castell, y per a adobar la muralla tinguen de temps dos anys, y la sglésia tres, y fet açò, que és dins dos anys, agen de portar ses mullers y fills y família.

[XVIII]. Íttem, que dita senyora se reserva, per a si y sos successors en dita vila y baronia, tota jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperii, ús y exercissi de aquell, ab què dits pobladors y successors de aquells puguen conéxer en primera instància de totes les causes així sivils com criminals, segons conexen los de la Sera d’en Galseran.

[XVIIII]. Íttem, que tots los vehins, habitants, estrangers, barranis y adventisis que vindran \a la dita vila/⁹⁶ per mar o per terra al dit terme, del peix que trauran e mataran en la mar y platges de aquella sien tenguts pagar, a la dita senyora y sos successors, un sou per cada vint sous del peix que vendran, ço és, cis diners lo comprador y sis lo venedor, de cisa y enposició, exeptat lo peix que·s vendrà\en dita vila/ per als poblats en aquella, del qual no·s pague cisa alguna; y si lo peixcador serà vehí de la dita vila, que no pague sisa alguna de sa part si ja no venia lo peix fora de la vila, que en tal cas aja de pagar cis diners per lliura de diners del peix que aurà venut.

[XX]. Íttem, que dits pobladors y sos successors agen de donar e pagar a la dita senyora y sucsessors en dita baronia, per cada vint càrregues de garrofes, una càrrega per dret de senyor, o de cada vint arroves, una.

[XXI]. Íttem, que dits pobladors y los sucsessors de aquells agen de donar a la dita senyora y sucsessors \de aquella/ huitanta lliures reals de València en tres terces \iguals, ço és a 9 de jiner, a 9 de maig y a 9 de setembre cascun any perpètuament/, per la peita y demés regalies; los dóna dita senyora y los fa franquesa los primés dos anys la mitat de les huitanta lliures.

[XXII]. Íttem, que los vehins y habitadors de \dita vila/ y terme no puguen vendre vi per menut sinó a cànters y migs cànters.

[XXIII]. Íttem, que la dita senyora se reserva per a si y sos sucsessors totes les erbes y erbatges de la dita baronia de Montornés y Benicasi, exeptat lo bovalar o devesa que dóna a la vila, lo ostal, taverna, tenda y forn \y fornatge/, los molins olier y fariner y tot lo demés al senyor pertanyent, exeptades les regalies que desús estan donades a dita universitat.

[XXIIII]. Íttem, que dits pobladors y sos successors, tostemps que lo dit molí fariner de \dita vila/ no moldrà, sien obligats a \anar/ a moldre al molí que dita senyora té en la vila de Castelló, dit de Casalduch, prometent-los que lo moliner de dit molí los despedirà promptament.

[XXV]. Íttem, que dits pobladors y successors de aquells sien obligats de pagar a dita senyora y sos successors, en lo dia de sent Joan de juny, un sou de cens per cascuna casa que tindran en \la dita vila/ y terme de Benicasi y baronia de Montornés, ab dret de fadiga y lluïsme segons furs de València.

[XXVI]. Íttem, que de tot lo terme de dita vila y baronia se à de fer tres parts y la tercera à de ser sencida la part que dita senyora voldrà, pagan-li, quant se vena, un sou per lliura del valor que·s vendran, y que agen de demanar llicència a la dita senyora, y dita senyora \y sos successors/ pot cobrar la fadiga.