Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 15

Dictamque populationem vobis et vestris facimus cum premissis juribus et pertinenciis suhis universis, de quibus omnibus uti fruy et gaudere possitis ad vestros et successorum vestrorum omnimodas volumtates, pro ut superius dictum est, pro ut melius, plenius, sanius et utilius dissi potest, scribi, fieri et intelligi ad vestri vestrorumque commodum, utilitatem et salvamentum, bonumque etiam sanum et sinserum intellectum. Promitentes et fide bona convenientes presentem populacionem et omnia in ea contenta, rata, grata, valida adque firma semper abere et nullo unquam tempore revocare sub bonorum omnium et jurium nostrorum obligatione et yppoteca.

Ad hec autem nos, dicti Joannes⁹⁷ Guerau, Franciscus Guerau, Gaspar Conill, Petrus Mateu, Michael Bou, Jacobus Montull, Michael Benet, Joannes Ebri, Michael Godes, Grizostomus Munyos, Hieronimus Boix, Joannes Ripolles, Antonius Boix, Gaspar Marti, Jacobus Eximeno, Hieronimus Balaguer, Jacobus Verge, Bartolomeus Verge, Antonius Pla, Grabriel Pla, Nicholaus Llazer, Baltazar Verge, Andreas Boix, Petrus Valles, Blazius Verge, Joannes Boix, Nicholaus Boix, Franciscus Valles, Petrus Cifre, Joannes Ferrer, Joannes Calduch, Bartolomeus Esteller, Fransiscus Montull, Fransiscus Ripoll, Gaspar Balaguer, Martinus Requena, Baltazar Folch, Michael Falco, Bartolomeus Girona, Petrus Valls, Petrus Aiguavives, Joannes Esteller, Joannes Beltran, Petrus Carreres, Joannes Camanyes, Joannes Segarra, Joannes Climente, Joannes Marin, Petrus Falco, Petrus Moliner, Joannes Branchat, Babtista Branchat, Paulus Lleo, Fransiscus Horts, Jacobus Munyos, Petrus Montaragull, Josephus Orfanell, Joannes Boix, filius Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustinus Ripoll, vicini et populatores moderni dicte ville ac baronie de Benicasim et Montornes, acseptantes supradictam populacionem, consessionem et graciam cum pactis, condicionibus et retencionibus superius continuatis, gratis et scienter per nos et successores nostros quodcumque, omnes simul et quilibet nostrum per se, virtute juramenti ac homagii per nos et quemlibet nostrum in manibus et posse vestris, dicte domne Hiolantis de Casalduch et de Assio, domine nostre, hore et manibus nostris prestiti, promitimus vobis prenominate domne Hi<o>lanti de Casalduch et de Assio, domine dicte ville ac baronie de Benicasim et Montornes, et successoribus vestris, fidelitatem omniaque et singula in presenti instrumento contempta et ex prefata ad hunquem adimplere et complere. Pro quibus omnibus et singulis sic attendendis firmiterque complendis obligamus personas et bona nostra mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, habita hubique et habenda. In cuius rei testimonium presentis populationis instrumentum fieri fessimus per notarium infrascriptum ad habendum memoriam in futurum.

Quod est actum in domo sive eremita Sante Agate in termino dicte ville de Benicasim constructa, die nona mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexentesimo tercio.

Sig+num nostrum domne Hiolantis de Casalduch et de Assio, predicte, qui hec laudamus, consedimus et firmamus.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++na nostra Joannis G\ue/ rau, Francisci Guerau, Gasparis Conill, Petri Mateu, Michaellis Bou, Jacobi Montull, Michaellis Benet, Joanis Ebri, Michaellis Godes, Grizostomi Munyos, Hieronimi Boix, Joannis Ripolles, Antonii Boix, Gasparis Marti, Jacobi Eximeno, Hieronimi Balaguer, Jacobi Verge, Bartolomei Verge, Antonii Pla, Gabriellis Pla, Nicholai Llazer, Baltazaris Verge, Andree Boix, Petri Valles, Blasii Verge, Joannis Boix, Nicholai Boix, Francisci Valles, Petri Cifre, Joannis Ferrer, Joannis Calduch, Bartolomei Esteller, Francisci Montull, Francisci Ripoll, Gasparis Balaguer, Martini Requena, Baltazaris Folch, Michaellis Falco, Bartolomei Girona, Petri Valls, Petri Aiguavives, Joannis Esteller, Joannis Beltran, Petri Carreres, Joannis Camanyes, Joannis Segarra, Joannis Climente, Joannis Marin, Petri Falco, Petri Moliner, Joannis Branchat, Babtiste Branchat, Pauli Lleo, Francisci Horts, Jacobi Munyos, Josephi Orfanell, Petri Montaragull, Joannis Boix, [en blanc] Ripolles et Augustini Ripoll, predictorum, qui hec laudamus, consedimus et confirmamus.

Testes huius rehi sunt quo ad firmas omnium supradictorum demptis dictis Jacobo Munyos, Josepho Orfanell, Petro Montaragull, Joanni Boix, filio Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustino Ripoll, Petrus Conill, mercator, ville Covarum vicinus, Jacobus Marti, agricola, loci Popule vicinus, et Petrus Miralles, agricola, ville Covarum vicinus, et multi alii cum multitudine copiosa in dicta domo sive eremita personaliter reperti.

Firmis vero dictorum Jacobi Munyos, Josephi Orfanell, Petri Montaragull, Joannis Boix, filii Cosme, [en blanc] Ripolles, et Augustini Ripoll, qui die.

21.

1607, febrer 16. La Pobla Llarga.

Francesc Joan d’Esplugues, generòs, senyor de la Pobla Llarga, arran de la seua presa de possessió i atenent que el seu pare havia pactat amb els veïns una sèrie de millores de les rendes i drets a canvi de mil sous, la qual cosa no havia complit, atorga una sèrie de normes y concessions que modifiquen les condicions de poblament de dita localitat.

Notari, Miquel Jaume Peris.

A. Biblioteca Valenciana, Manuscrits Mss/392-19. Còpia datada el 7 de novembre de 1696, redactada pel notari Miquel Merino, notari de València, substitut, per malaltia, del notari Ferran Cortés, a partir del protocol original que tenia en dipòsit.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die XVi mensis februarii anno a Nativitate Domini M DC septimo.

In Dei nomine eiusque divina gratia imp<l>orata, amen.

Noverint universi quod ego Franciscus Joannes d’Esplugues, generosus, dominus et administrator loci de la Pobla Larga, nuncupata del Artiaca Splugues, attendens et considerans quod pro parte vestra, justisie, juratorum et proborum hominum dicti loci de La Pobla, mihi suplicatum fuisse quod dignaret pro nova successione et possessione per me die presenti adepta, predicti concedere vobis et sucsessoribus res petitas et infra designandas, attendensque et considerans quod novi domini et sucsessores in aliquibus locis et baroniis soliti semper consedere vasaliis suis nonullas res in utilitatem et beneficium predicti loci vicinorum et habitantium in illo, consideransque quod de rebus infra designandi et petendis non solum speratur beneficium vobis et populat<or>is in dicto loco verum etiam michi et dominis qui pro tempore fuerint predicti loci pro aumento quo speratur de fructibus et redditibus predicti loci. Consideransque etiam quod Gaspar Andreas Splugues, quondam pater meus ultimusque posesor predicti loci, publico instrumento recepto per notarium infrascriptum vigessimo sexto die mensis martii anni millessimi sexcentessimi concessise facultatem vobis, dictis justisie, juratis ac singularibus personis dicti loci, et premissum, faciendi certas res contentas et mencionatas in dicto instrumento, nonnullas quarum usque in presentem diem non habuerunt suum debitum efectum, et inter alia fuit conventum quod ego firmare tenebat in dicto instrumento, quod non feci, qua ratione et conssesione rerum contentarum in dicto instrumento per vos fuerunt realiter tradite dicto quondam Gaspari Andree d’Esplugues, patri et predesesori meo, mille libras⁹⁸ monete regalium Valentie, quibus atentis et aliis multis consideratis animumque meum moventibus et justa petentibus asensus et consensus illarum, licentiaque, facultate et permiso juste petitis et suplicatis non est denegandus [...]o concedendus, faciendi illas et ista tam supradictis atentis quam considerantis utilitatibus et aumentis populatorum in dicto loco in extractione terrarum novarum cultivando, seminando illas et plantando arbores et meliorando bona eorundem et in consequensiam bone dominorum predicti locI. Ideo, gratis etc., cum presenti etc., concedo vobis Bartholomeo Badia, justisie, Hieronimo Revert, jurato in capite, Francisco Garcia, filio Benedicti, etiam jurato, et Martino Penades, sindico predicti loci, presentibus et acceptantibus nomine dictorum oficiorum et singularium personarum eiusdem, absentium, presentium et futurorum, et pro absentibus et futuris notario infrascripto tanquam publica et autentica persona etc., stipulante etc., et suis, licensiam, facultatem et permisum ad faciendum omnia inferius dicenda et exprimenda, que sunt que sequntur:

I. Primerament, lo dit senyor de la Pobla, Francés Juan d’Esplugues, promet concedir, segons que ab lo present consedeix y dóna facultat a la dita universitat de dit lloch, y per aquella als justícia y jurats, que puguen cascun any, un dia de la semana de Pasqua de Pentecostés, eligir y nomenar dotse consellers y síndichs dels vehins y habitadors del dit loch, aquells que pareixeran als dits justícia <y> jurats convenients, per a què·s puguen juntar y fer determinacions en totes y qualsevols coses del regiment y govern de dit poble.

II. Íttem, que en tot cas de partició de fruits, així los que se acostumen partir en les heres com en les cases particulars, lo senyor tinga obligació de tenir allí una persona a ses despeses per a portar-se’n la part tocant a la senyoria.

III. Íttem, dóna facultat y licènsia lo dit senyor als justícia, jurats, consell y universitat de dit loch per a poder posar sises y redelme en la carniseria o en lo loch que ben vist los serà, entre ells mateixos y poblats en dit loch, per subvenir les nesesitats de aquell, les quals sises no hajen de pagar los de la cassa del senyor, salvo que lo procurador o batle gose de la immunitat de dites coses fins un real castellà cascun dia, y de allí avant haja de pagar dita cissa com los demés. Y les que hui estaran ja imposades, se pug<u>en cobrar y cobren d’así avant y es puguen levar, disminuhir o conservar tostemps y quant pareixerà als dits justícia, jurats y consell, restant emperò lo dret y facultat, al senyor, que té de poder demanar compte de dites cises y redelmes tostemps y quant li pareixerà demanar-lo y saber en què se han gastat aquelles.

IIII. Íttem, que de tots los arbres que es secaran en lo terme de dit loch, les soques sien totes per a el amo de la heretat, com no sien los arbres que·s secaran de nou en amunt; y si per cas se’n secaran deu junts, hajen de partir-se migerament ab lo senyor, y lo mateix si seran de deu en amunt.

V. Íttem, que lo senyor haja de crear un notari en dit loch per a què, en ausència del assesor y escrivà de justícia, faça dit ofici en lo dit loch y terme de aquell. Y per a dit efecte ex nunch nomena la persona de Francés Cortés, vehí de dit loch, per tenir les parts requisites per a dit ministeri segons se li ha fet relació per persones pràctiques y fidedignes.

VI. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo sagell de dit loch estiga en poder dels jurats o del escrivà de aquells, y en temps de peste los jurats o la persona qui ells nomenaran puguen fer y fassen les sertificatòries y bol·letins de salud, y no altre.

VII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo mustasaf puga llíberament entrar a fer y eixersir son ofici en lo ostal, tenda, taverna, fleca, molins, carniseria y en totes y qualsevols altres parts de dit loch y terme de aquell, etiam en les parts que tinga dret o regalia alguna sa senyoria, y que no puga ser impedit per lo senyor ni per lo batle de dit loch. Y en cas que algún pretengués agravi dels procehiments y eixecucions del dit mustasaf, així per via de apelació com àlias, ne hajen de conèixer los jurats de dit loch, y en grau de segona apel·lació lo senyor. Y que lo mustasaf tinga facultat de poder eixecutar conforme capítols de València y donant for, y remetre tot gènero de fraus o calònies de la manera que li pareixerà, excepto la part del senyor; y que haja de portar y porte libre de conte y rahó de dites penes, y que lo ters del que es traurà se done al senyor, lo qual tosttemps que vulla puga demanar los contes a dit mustasaff.

VIII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo justícia de dit loch de la Pobla puga remetre, en tot o en part, les penes peccuniàries o calònies⁹⁹que li pertanyen per rahó de son ofici, per la part tocant ad aquell tan solament, portant un libre de conte y rahó de la manera que se ha dit del mustasaff. Y que en respecte de les armes, quant seran perdudes, sien per al justícia, y totes les penes pecuniàries de deu lliures en avall sia lo ters per a el justícia.

VIIII. Íttem, vol y és content que lo senyor de la Pobla no puga eixecutar ningun circumveí del poble trobant-lo en son terme pasturant qualsevol gènero de ganado, o fent boches o rabases, en més pena que aquella que los lochs circumvehins executen o executaran.

X. Íttem, promet lo dit senyor perdonar, segons que ab lo present capítol remet y perdona, totes y qualsevols penes en què per qualsevol via, causa, manera y rahó los vehins de dit loch hajen encorregut fins a hui per les casses, terres, heres y possesions que poseheixen en dit loch y terme. Y així mateix promet fer acte per defalliment de actes a tots los qui·l voldran y demanaran, sens que hajen de pagar cossa alguna per dita rahó sinó tan solament lo salari del acte.

XI. Íttem, promet lo dit senyor lloar y aprovar, segons que ab lo present capítol lloa y aprova, la venda de la casa front la isglésia que lo quondam son pare, Gaspar Andreu Splugues, vené al dit loch ab acte rebut per lo notari dejús escrit a vint-i-sis de mars de mil sis-cents, per a què lo dit loch puga fer la dita cassa a sa voluntat, derrocant-la per a fer plaça de la manera que pareixerà al dit loch.

XII. Íttem, que qualsevol persona que voldrà traure terres en la partida del Pla o en altra part del terme, fora bovalar de aquell, o pug<u>en fer, y lo dit senyor promet stablir-les si no estaran ja establides, pagant cascun any dos reals per onsa de fulla si plantaran moreres, y del que plantaran, si seran vinyes, a rahó de nou diners per fanecada, ab dret de fadiga y luïsme etc., y dret de ters delme, y que açò no se entenga en respecte de les terres de Vistabella y Montolivet. Y que, així mateix, les terres del bobalar que seran del secà y no·s poden regar, se puguen plantar per los vehins de dit loch pagant lo mateix dret com dessús se ha dit, y no altre més dret, y acabada de la vinya, reste desobligada de dit dret, y tostemps que es sembre hajen de pagar lo dret de huitena y ters delme.

XIII. Íttem, lo dit senyor promet levar, segons que ab lo present capítol remet y lleva, les tandes per a les obres entre los mateixos vehins de dit loch, restant aquells y los vehins obligats a fer-les per lo que toca al senyor quant aquell haja de obrar en dit loch. Y en dit cas promet pagar dites tandes a rahó de quatre sous y en cascun jornal, sens donar-los ninguna altra cosa més, així de govern com àlias.

XIIII. Íttem, promet lo dit senyor dependre, segons pren a son càrrech, fer portar la palla en ser batuda, la que li tocarà per son dret, sens que los vehins de dit loch tinguen obligació de portar-la a sa casa o sos pallers, los quals haja de fer y fasa de modo que no·ls mescle en lo paller dels particulars.

XV. Íttem, dit senyor dóna licènsia y facultat a qualsevol vehí de dit loch de la Pobla que puga tenir qualsevol gènero de ganado, gros y menut, en lo terme de dit loch, franca y llíberament, excepto en lo bobalar.

XVI. Íttem, promet lo dit senyor donar, segons que ab lo present capítol consedeix y dóna facultat a cascun particular y vehí de dit loch, per a què puga obrar corral o corrals en la muntanya o altra qualsevol part del terme, excepto lo bobalar, si ja no·ls fasen en lo dit bobalar, trahent porta al asegador que a on se va del poble a la montanya, que en dit cas ho puguen fer llíberament. Açò, emperò, entès y declarat que, abans de fer-se dit corral o corrals, se haja de demanar licènsia al senyor, la qual promet donar y fer los stabliments necessaris francament, sens pagar-li cosa alguna.

XVII. Íttem, és content y li plau al dit senyor que lo batle de dit loch de la Pobla no puga fer ni sia arrendador dels drets, rendes y regalies al senyor pertanyents en dit loch, y que en cas que sent batle haja pres dit arrendament, cesse lo dit ofici ipso facto, y promet nomenar-ne altre en dit cas.

XVIII. Íttem, és content y li plau a dit senyor que lo dret de les olives de oli se haja de pagar al senyor de la mateixa manera que les olives verdes que·s cullen per adobar, que és pagant dret per la huytena y ters delme, y que no·s haja de pagar altre més dret de dites olives. Açò emperò declarat, que portant les olives per a fer oli al almàsera del senyor, se li haja de pagar un real per cada peu conforme les que es porten de les terres del realench a la dita almàsera.

XVIIII. Íttem, dit senyor dóna facultat a les guardes que guarden l’aigua de Vistabella y al moliner del molí del senyor, que puguen eixecutar y executen als terratinent<s> de Vistabella en deu sous de dia, y vint de nit, per cada vegada que·ls trobaran furtant l’aigua o perdent-la, la qual execució se haja de fer i·s fasa davant lo batle de dit loch.

XX. Íttem, que qualsevol particular y vehí de dit loch puga llíberament vendre en lur camps o cases la herba o alfals, pagant lo delme y premísia que es deurà per rahó de dita herba o alfals; açò emperò entès y declarat, que no·s puga vendre a foraster que pare en lo ostal.

XXI. Íttem, dit Francés Juan d’Esplugues, senyor de dit loch, dóna facultat als jurats qui són y seran de dit loch que puguen comprar forment y tenir cambra per a remediar la nesesitat del poble, i·l pugen vendre per menut als particulars de dit loch tostemps y quant los pareixerà.

XXII. Íttem, promet lo dit Francés Juan d’Esplugues, senyor de dit loch, y ab lo present capítol se obliga, complir y efectuar y posar per obra les obres pies instituhides y deixades per lo instituhidor y fundador de la administració de dit loch, y en particular promet pagar les caritats per als pobres y església de dit loch conforme a dita institució.

XXIII. Íttem, promet que tostemps y quant vacarà la retoria de la isglésia de dit loch y farà presentació de persona per a dita rectoria, la farà ab càrrech y obligació de què sien acullits als percasos, soterrars y altres qualsevols distribucions de la iglésia a qualsevol capellà que haja cantat misa y sia natural del poble, y açò ho suplicarà se decrete quan se farà la col·lació y fora en açò tot lo que porà per a què dites coses tinguen eixecució.

XXIIII. Íttem, lo dit senyor promet renunciar, segons que ab lo present capítol renúncia juri liti et cause en lo plet que·s portava ab lo dit loch sobre los drets dels morerals vells, que·s pretenia se avia de pagar la huitena, y és content y li plau que sols se li paguen les trenta-tres liures cascun any que se li han acostumat de pagar per tot y qualsevol dret de dites moreres velles, ab què la dita universitat haja de renunciar a qualsevols plets y diferències que tinguen y hajen tengut ab los administradors y senyors de dit loch; lo mateix haja de fer lo dit Francés Juan d’Esplugues, de tal manera que de huy avant prosés y pretensions ni differències que y haja agut entre aquells com per rahó de aquelles se fassa present consesió.

XXV. Íttem, és content y li plau que de les moreres jóvens que se han plantat y plantaran en los morerals vells, no se li pague dret algú sinó solament les dites trenta-tres liures que pag<u>en dels morerals vells.

XXVI. Íttem, és content y li plau a dit senyor que tostemps y quant se partirà la fulla dels morerals que paguen huitena, per a pagar-se dit dret, ans de totes coses se haja de deduhir y llevar del compte la fulla que vindrà a la part del delme y premísia y, aprés de deduhida y llevada la fulla tocant al delme y premísia, de la demés fulla que restarà se pague la huitena tan solament.

XXVII. Íttem, és content y li plau que los qui plantaran vinyes en qualsevols terres del terme no tinguen obligació, en los dos primers anys, de pagar cossa alguna al senyor; y pasats aquells, hajen de pagar del dia que plantarà en avant a rahó de nou diners per cascuna fanecada, com és ús y costum.

XXVIII. Íttem, que per lo que els consedix en lo present acte no sia causat perjuhí algú al arrendador qui ara és, durant lo arrendament que té per temps de quatre anys, contadors del primer de janer propasat en avant. Y si per dita rahó lo dit arrendador pretengués alguna refacció, pretenció o àlias de dit arrendament, que aquella vinga a càrrech dels justícia, jurats y singulars persones de dit loch.

Quequidem omnia supradicta consesa et premisa desuperque narrata, facio et concedo et promito omnia predicta facere, habere et tenere et ullo unquam tempore revocare, neque aliquem facere contravenire, permitere seu consentire, palam vel oculte, aliqua ratione sive causa, immo habere ratta, grata, valida atque firma, et pro predictis etc., obligo etc. Ad hec autem nos predicti Bartholomeus Badia, justicia predicti loci de la Pobla Llarga, Hieronimus Revert, juratus in capite, et Franciscus Garcia, juratus secundus, et Martinus Penades, sindicus dicti loci, tam nominibus nostris propiis quam nomine dictorum oficiorum, omnia predicta suscipientes et acceptantes cum accione multiplici graciarum, requirimus notario infrascripto nobis recepi instrumentum de supradictis omnibus ad habendum memoriam in futurum, quod per me, Michelem Jacobum Peris, notarium publicum civitatis et Regni Valentie, fuit receptum et actum in dicto loco de la Pobla Llarga.

Testes huius rei <sunt> Gaspar Ludovicus Garcia, civis, et don Joannes [Greau?], Valentie habitatores, in dicto loco de la Pobla Llarga reperti.

22.

1609, octubre 21. Setla de Nunyes (terme de Muro).

El cavaller Jeroni Nunyes, senyor dels llocs de Setla i Sant Pere, atorga la carta de poblament per a dita localitat de Setla, situada a l’actual terme de Muro. Es tracta de la primera carta pobla atorgada després de l’expulsió dels moriscos.

Notari, Cosme Eximeno.

A. Arx. Mun. d’Ontinyent, Fons Notarial, protocol de Cosme Eximeno, any 1609.

Edicions:

a. Silvestre Pérez, Sergi, «Noves aportacions al voltant de les repoblacions postmorisques: la carta pobla de Setla (1609)», Alberri, núm. 24 (2014), pp. 62-67.

TEXT

Die XXI mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC nono.

In Dei nomine eiusque divina gracia humiliter implorata amen. Noverint universi quod nos dompnus Hieronymus Nunyes, miles, dominus locorum de Selha e Sanct Pere, in dicto loco de Selha repertus, parte ex una; Christophorus Thomas, Joannes Reig, Petrus Ribes, Onufrius Belsa, Sebastianus de Orries, Ludovicus Olzina, Onufrius Sanchiz, Petrus Sanchiz, Blasius Castello, Petrus Olzina, Thomas Sanchiz natu major, Petrus Calbo, Baptista Thomas, Ludovicus Sesplugues et Thomas Sanchiz natu minor, in dicto loco de Selha reperti, partibus ex altera. Attendentes et considerantes ob mahometicorum et agarenorum huius Regni Valenciae eiectionem et expulsionem iussu domini nostri regis Philipi, dictum oppidum de Selha desertum et absque vassallis et habitatoribus remansisse, unde expedit de novo novisque habitatoribus providere ad coloniam eiusdem opidi et incrementum dicti regni ut adimpleatur ex gremio cristiano, sanctumque Evangelium confitentes Deique timentes, subditi et fideles regie magestati et domino dicti oppidi, ea propter pro nova collonia et populatione dicti loci inter nos, partes predictas, facta, inhita et conventa fuerunt capitula infrascripta lingua materna declarata et sunt que secuntur:¹⁰⁰

Capítols fets e fermats, havenguts y concordats per y entre don Hierony Nunyes, cavaller, senyor dels llocs de Selha y Sant Pere, de part una; Christòphol Thomàs, Joan Reig, Pere Ribes, Nofre Belsa, Sebastián de Orries, Loís Olzina, Nofre Sànchiz, Pere Sànchiz, Blay Castelló, Pere Olzina, Thomàs Sànchiz major, Pere Calbo, Loís Sesplugues e Thomàs Sànchiz menor, tots nous pobladors del dit lloch de Selha de part altra, sobre la nova població e habitasió en lo dit lloch de Selha per rahó de la expulsió dels moriscos del present Regne de València, e senyaladament per los que vivien y habitaven en lo dit loch de Selha en virtud dels reals manaments de la magestat del rei nostre senyor gloriosament regnant.

[I].E primerament és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que, ans de pendre posesió los dits nous pobladors de les cases y heretats del dit lloch de Selha que·s senyalaran a cascú dels dits nous pobladors, se hagen de avasallar aquells en lo present lloc, prestant los omenatges de fidelitat acostumats, someten-se al for y jurisdicció del senyor del dit lloc qui de present és y per temps serà, en tant quant per furs del present regne li és permès lo exersisi de la jurisdicció alfonsina.

[II]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e per tots sos successors, a residir contínuament ab son domicili, cassa e capmajor en dit lloch. E lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita ressidència perçonalment, encórega en pena de comís de cassa y heretats. Y que no puguen vendre ses casses y heretats a foraster algú que primerament aquell no se obligue a venir dins dos messos a vassallar-se en dit lloch y portar sa cassa y família ad aquell, sots pena de comís de cassa y heretats li seran venudes.

[III]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que així mateix los dits nous pobladors se hajen de obligar, per aquells y sos successors, de coure en lo forn y comprar en la tenda, fleca o taverna, e carniseria de dit lloch, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contrafaran. Y noresmenys, que sempre y quant lo senyor de dit lloch que hui és e per temps serà, edificant molí dins lo dit lloch eo terme de aquell, o en altra manera adquirirà algun molí dins terme de Cocentayna, tinguen obligació de moldre en aquell sots la mateixa pena.

[IIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que de la primera herada de forment e ordi de cascuna heretat de dit lloch, se ajen de traure de tot montó, cascun any abans de delmar, una barcella a corrent de forment e altra de ordi per a pagar lo salari del guardià, les quals hajen de colectar y guardar los jurats per a pagar al guardià o guardians que per temps y haurà en dit lloch.

[V]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors e tots sos successors en dit lloch sien obligats de conservar a ses pròpries despesses, per sa part, lo açut y cèquia comuna del rech del dit lloch de Selha, Benifich, Benàmer y Alcocer, y les demés cèquies de les altres ortes del aygua de Muro. Açò emperò entés y declarat, que tostemps y quant se haurà de fer nova calçada o altra obra de cals y obrer de vila en dita cèquia comuna, y la part que tocarà del gasto al dit lloch de Selha exedirà suma de deu lliures, que en tal cas lo dit senyor que hui és e per temps serà sia tengut y obligat a refer a dits vehins de dit lloch de Selha la tercera part del que aquells hauran gastat e pagat per dita rahó exedint la dita suma de deu lliures.

[VI]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor de dit lloch de Selha se retura per a si e tots sos successors en lo dit lloch, perpètuament, tres hores de aygua cada dilluns, franques de tots los gastos del rech de la dita cèquia de dit lloch de Selha, per a regar lo ort de la senyoria conforme tostemps se à acostumat.

[VII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors e tots los successors de aquells, vehins del dit lloch de Selha, sien obligats a conservar a ses pròpries despesses les casses de cascú de aquells conforme pareixerà necessarI. Y deixand-o de fer, segons és dit, puga lo senyor de dit lloch que hui és e per temps serà, compel·lir-los y forsar-los a fer dites obres ab remeys pretoris, segons està dispost de justícia.

[VIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, y tots los successors de aquells en lo dit lloch, sien tenguts y obligats de plegar totes les olives de les oliveres que tendran en ses heretats y portar aquelles a la almàcera del senyor, per a què en aquella lo almacerer faça dit oli a despesses del senyor de dit lloch, pagant per la moltura una barcella per cascun caffís de olives, y lo pinyol conforme és acostumat de temps inmemorial a esta part. Y partir lo oli en la alcazeria, ab lo dit senyor de dit lloch, al ters, ço és, dos arroves per al vazall y una arrova per al senyor.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e tots los successors de aquells en lo present lloch de Selha, sien tenguts de partir perpètuament ab lo senyor que hui és e per temps serà tots los grans, fruyts, hortalices, alfalsos y qualssevol altres splets que·s colliran y extaran en totes les ortes del dit lloch, y en les demés terres que estan davall la dita cèquia de Selha, al ters, ço és, les dos parts per al vazall y la una per al senyor.

[X]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts

que los dits nous pobladors, e tots sos successors en lo present lloch, ajen de partir així mateix ab dit senyor, e los demés que per temps seran del dit lloch, tots los grans, fruyts e altres qualssevol splets que·s colliran en totes les terres, des del vessant de la vinya del senyor fins al mateix camí real de València, al quart, ço és, una part per al dit senyor y les tres per al vassall.

[XI]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e tots sos successors en lo present lloch de Selha, hajen així mateix de partir ab lo dit senyor e los demés senyors que per temps seran de dit lloch, tots los fruyts, grans e altres qualssevol splets que·s colliran en totes les terres damunt lo camí real de València, y dels plans davall la vinya de la senyoria envés Gayanes fins a la ralla del terme de dit lloch de Selha per aquella part, fins l’aygua del baranch que partix entre Selha y Gayanes, a la cinquena, ço és, les quatre parts al vasall y la una al senyor.