Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 20

Simat, Benifairó, Tavernes, l’Ombria i Alfulell, tots en el terme de dia vall. Notari, Vicent Sanxis, de València.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1667, llibre 1, mà 2, ff. 1r-22v. Còpia legalitzada de dit any 1667 a partir del document original de dit notari Sanxis.

B. ARV, Manaments i Empares, 1694, llibre 1, mà 11, ff. 35r-49v i mà 12, ff. 19r-28r. Còpia legalitzada de dit any 1694, a partir d’altra feta pel notari Vicent Joan, sense data, a partir del protocol original que custodiava.

C. ARV, Clero, lligall 842, (pot ser lligalls 819 i 812).

Edicions:

a. Císcar Pallarés, E., Tierra y Señorío en el País Valenciano, València, 1977, pp. 352-360. Publica una versió retallada i en castellà.

b. Mora Cañada, A., «Carta de población del señorío de Valldigna de 1609», Anuario de Historia del Derecho Español, xLvIII (1978), pp. 487-506.

c. Gascón Pelegrí, v., Historia de Tabernes de Valldigna, València, Diputació Provincial de València, 1981 (2a edició), p. 164 (traducció al castellà).

d. Casimiro Campos, Josep-Carles i Encarna Sansaloni Martí, «L’expulsió dels moriscos i les cartes pobles del senyoriu de Santa Maria de Valldigna, 1609-1648», L’Avenc, 4 (1998), pp. 13-21.

e. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 236.

TEXT

Die xII decembris anno a Nativitate Domini M DC nono, in capitulo conventus et monasterii santissimae virginis Mariae Vallisdicnae Regni Valentiae. ¹²⁸

In Dei nomine, amen, eiusque divina gracia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, frater don Joannes Serra, Dei et apostolicae sedis gracia ab<b>as presentis conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae presentis Valentiae Regni, ordinis Cisterciensis, ac prior conventus et monasterii Montis Sancti, siti extramenia civitatis Xativae, frater Franciscus Garcia, prior ac procurator generalis dicti conventus et monasterii Vallisdignae, frater Franciscus Gil, vicarius perpetuus eclesiae del Rafol, frater Jacobus Mari, collector maior dicti conventus et monasterii, frater Paulus Peres Arnal, syndicus, frater Laurentius Lledo, majoralis loci de Almusafes et de Sinyent, frater Baptista de Lasa, frater Joannes Cortesa, rector eclesiae parrochialis loci de Benifayro, frater Hieronimus Talens, rector locorum de Maçalali et l’Alcudiola, frater Augustinus Vidal, mayoralis loci de Taverna, frater Joannes Morro, frater Franciscus Caldero, rector eclesiae parrochialis locorum de Simat et Xara, frater Onoratus Auzina, presidens dicti conventus et monasterii Montis Sancti, tam nomine meo proprio quam ut procurator fratris Francisci Barbera, fratris Antonii Taraçona, fratris Vincentii Bono, fratris Baptistae Viziedo, majoralis loci de Rugat, fratris Petri Gomis et fratris Francisci Banyuls, bursarii dicti conventus et monasterii Montis Sancti, pro ut de dicta mea procuratione constat publico instrumento recepto per Josephum Menor, notarium, dictae civitatis Xativae habitatorem, die vigessimo nono novembris proxime preteriti presentisque anni, frater Antonius Blanch, frater Franciscus Martinez, bursarius dicti et presentis conventus et monasterii Vallisdignae, frater Cosmas Tamarit, majoralis ruris sive granja de Barig, frater Thomas Ripoll, subprior ac sacrista major dicti conventus et monasterii, frater Benedictus Llopis, frater Nicolaus Casanoves, frater Anthonius Borrell, frater Andreas Sanchiz, frater Vincentius Roca, omnes presbiteri, frater Franciscus Velasques, subdiaconus, frater Petrus Carpi, frater Honoratus Talavera, frater Baptista Miralles, presidens et cantor maior, frater Honoratus Malet, frater Michael Albelda, frater Dionisius Baldres, frater Rafael Serrano, frater Michael Prexach, frater Sebastianus Ervas, frater Ludovicus Castello, frater Gaspar Aliaga, frater Eusebius Castellet, frater Antonius Sent Joan et frater Franciscus Cruanyes, omnes monachi professi ac conventuales dicti et presentis conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, convocati et congregati sono campanae pro ut solitum est fieri in capitulo dicti monasterii, ubi soliti sumus convocari et congregari pro negotiis nostris et dicti nostri conventus et monasterii peragendis, tractandis et concludendis. Asserentes, affirmantes et concedentes nos in presenti congregacione esse maiorem, meliorem et saniorem partem monachorum conventualium dicti conventus et monasterii, ac fere omnes monachi conventuales eius<dem> totumque dictum conventum et monasterium Virginis Mariae Vallisdignae facientes et representantes, et ad infrascripta et alia quevis negocia nostra et dicti conventus et monasterii peragenda, tractanda et concludenda satis suficientes, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, ex una. Joannes Sorni, locumtenens justitiae maioris loci de Benifayro dictae et presentis vallis, Petrus Pelegri, Michael Cabanes, jurati anno presenti dicti loci de Benifayro, Petrus Vinyat, edilis eiusdem loci, Petrus Coleto, Joannes Perez Baldello, Antonius Giralt, Augustinus Verger, Sixtus Cunyat, Bartholomeus Selfa, Stephanus Furio, Joannes Pelegri, Thomas Ximeno, omnes consiliarii dicti loci de Benifayro, Rafael Pelegri, Hieronimus Puchet, Franciscus Mestre, Joannes Carrenyo, Joannes Cunyat, minor dierum, Vincentius Aparici, Petrus Cunyat, minor dierum, Balthazar Pelegri, Joannes Sorni, minor dierum, Guillermus del Puig, Dominicus Cabellut et Melchior Pelegri, omnes vicini et et habitatores dicti loci de Benifayro, per nos et successores nostros quoscumque in dicto loco de Benifayro ac caeteris opidis vallis predictae; Josephus Bono, locumtenens justitiae maioris loci de Taverna, dictae et presentis Vallisdignae, Antonius Tur, Hieronimus Monclus, jurati dicti loci de Taverna, Joannes Grau, edilis eiusdem loci, Joannes Baptista Palau, Petrus Selles, Joannes Paya, Blasius de Juesca, Jacobus Marti, Genisius Paya, omnes conciliarii dicti loci de Taverna, Ludovicus Mas, Petrus Sorni, Antonius Valero, Joannes Domenech, Franciscus Selles, Onufrius Navarro, Joannes Arrufat, Joannes Fort, Bernardus Lamere, Jacobus Rosello, Petrus Bono de Frances, Petrus Bono de Joseph, Petrus Pasqual, Laurentius de Bala de Rey, Marchus Dias, Andreas de Huesca et Franciscus de Xodar, omnes vicini et habitatores dicti loci de Taverna, per nos et successores nostros quoscumque in dicto loco de Taverna ac ceteris opidis et locis Vallisdignae predictae, parte ex altera, convocati et congregati vocae preconis dicte et presentis Vallisdignae, qui coram notario et testibus infrascriptis relacionem fecit se omnes particulares predictorum locorum de Benifayro et Taverna ad diem, locum et horam presentes convocasse et congregasse specialiter et expresse pro infrascriptis tractandis, peragendis et concludendis, convocatoque generali consilio in dicto capitulo dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, nos, omnes superius nominati, simul consilium celebrantes, facientes ac universitates dictorum locorum de Benifayro et Taverna et aliorum opidorum et locorum dictae Vallisdignae representantes, asserentes, affirmantes et concedentes nos fere et esse in presenti generali consilio maiorem et saniorem partem vicinorum et habitatorum dictorum locorum de Benifayro et Taverna et aliorum opidorum et locorum dictae Vallisdignae totasque predictas universitates et habitatores earundem representantes, attendentes et considerantes quod pro debita execucione regii edicti et mandati domini nostri regis Philippi tertii, gloriosae et indelebilis memoriae, publicati et preconizati voce publica preconis regis per loca solita civitatis Valentiae, die vigessimo secundo mensis septembris proxime praeteriti presentisque anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt et sunt remoti,¹²⁹ abstracti et expulsi a toto presenti Valentiae Regno ad terram Barberiae, extra omnes terras, regna et dominia dicti domini nostri regis, omnes sarraceni et agareni qui habitabant in villis, locis, baroniis et aliis quibusvis partibus presentis Regni Valentiae, et etiam eos qui habitabant in predictis locis de Benifayro, Taverna, Fulell et la Ombria, et partem agarenorum qui habitabant in predicto loco de Simat, dictae et presentis vallis sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, justissimis de causis et rationibus in dicto regio mandato et edicto contentis et expressis. Et cum dicti et suppradicti loci de Benifayro, Taverna, Fullel, la Ombria et pars dicti loci de Simat essent populati <et habitati> de suppradictis agarenis et sarracenis qui, obtemperantes et debitae executioni deducentes suppradictum regium edictum et mandatum, mare transierunt ad terras et partes Africanorum, et sich dicti loci superius nominati deserti et depopulati sine vicinis et habitatoribus aliquibus, et in dicto loco de Simat remanent depopulatae omnes domus quae habitabantur et possidebantur per dictos agarenos et sarracenos, quarumquidem rerum ocasione et quia omnes domus et terrae posessae per dictos sarracenos et agarenos in dictis et suppranominatis locis ac valle predicta et terminis eiusdem, erant et sunt censitae nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, ut dominis dictae et presentis vallis, ad certum censum, una cum juribus, laudimiis et faticae pertinuerunt ac pertinent nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii Vallisdignae, ut dominis totius dictae et presentis vallis. Et etiam ex alio, omnes predictae domus et terrae dictorum agarenorum et sarracenorum presentis vallis pertinuerunt et pertinent nobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii, virtute dicti regis edicti et mandati, qua de causa sive ratione incumbit, pertinet et spectat facere et procurare quod predicti loci populentur, et predictae domus et terrae possessae per dictos sarracenos et agarenos dictorum locorum presentis vallis per nos, dictos don abbatem, monachos et conventum, stabiliantur seu in imphitheosim concedantur. Et cum nos, omnes supradicti particulares, cupimus iam dicta loca et oppida de Benifayro, Taverna et alia oppida dictae et presentis vallis deserta et depopulata, populare et in ipsis nos avassallare, stare et cohabitare¹³⁰ ac residentiam personalem in ipsis facere, habitis prius inter nos diversis colloquiis, tam in consilio et publicis congregationibus quam divissim, et de per se circa contenta in capitulatione infrascripta rogavimus ac deprecavimus vobis, dictis don abbati et monachis dicti conventus et monasterii sacratissimae Virginis Mariae Vallisdignae, <dominis dictae et presentis Vallisdignae,> ut vobis placeret nos et nostros successores admitere in vasallos dicti conventus et monasterii et successorum vestrorum de dicti conventus et monasterii, in novos populatores, vicinos et habitatores, et nos, dicti don abbas, conventus et monasterium Vallisdignae fuimus et sumus contenti et nobis placuit vos admittere ad dictum vasallagium dictaeque novae populationis, vicinatui¹³¹ et habitationis dictorum locorum et oppidorum dictae et presentis Vallisdignae, ad humilem supplicacionem omnium suppradictorum, totam universitatem, omnium ac omnes universitates predictorum locorum et oppidorum dictae Vallisdignae representantium, et ad dictum efectum fuerunt et sunt facta, inhita, conventa et concordata inter nos, dictas partes, pacta, capitula et convenciones thenoris et seriei inferius describendorum.

Ideo, scienter et gratis, tenore presentis publici instrumenti, cunctis temporibus firmiter perpetuoque valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, pro ut melius possumus et debemus et nobis licitum et permissum est iuxta foros huius Regni Valentiae, et alias de iure, tenemur, confitemur et in veritate recognoscimus nobis, partibus predictis, ad invicem et vicissim, pressentibus acceptantibus, et nostris successoribus, inter nos, partes predictas, <in et> super dictam novam populacionem iam dictorum locorum de Benifayro, Taverna, Fulell et la Ombria, et partem domorum et terrarum dicti loci de Simat, dictae et presentis Vallisdignae, fuerunt et sunt inhita, pactata, conventa, transacta et concordata capitula, lingua materna descripta, quae sunt thenoris et serie sequentis:

Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre los don abat, convent y monestir de Nostra Senyora de Valldigna, senyors dels llochs de Simat, Benifayró, Taverna, Fulell, la Ombria y altres llochs y de la present vall de Nostra Senyora de Valldigna, de una, e los sobredits llochtinents de justícia major, jurats y demés particulars dels desusdits llochs de Benifayró y Taverna que volen poblar los desusdits llochs de dita vall de Valldigna e altres, e térmens de aquells e aquella, de part altra, la qual és del sèrie y tenor següent:

[I]. Et primo, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en la pressent vall de Nostra Senyora de Valldigna se haja de nomenar, com sempre fins huy ha nomenat lo senyor don abbat de Valldigna, un justícia major de la present vall, ara sia frare llech, ara sia secular, ad libitum del dit senyor don abbat, y en cascun lloch de dita vall un llochtinent, y llevar-los sempre que li pareixerà y possar altres que ben vist li serà, per tenir com té la suprema jurisdicció en dita vall y haver-se així acostumat sempre.

[II]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en cascun <lloch> de la present vall hajen de fer nomina<ció> de consellers habilitadors per lo senyor don abat, los quals consellers, ans de exercir de son ofici, sien tenguts prestar jurament en poder del dit senyor don abat, eo de la persona a qui sa senyoria ho cometrà, de haver-se bé y llealment en totes les coses de sos oficis. Y que dits consellers hajen de ser dotse per cent cases, o <a> arbitre de dit senyor don abat si li parexerà se’n possen més o menys.

[III]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que en cascun lloch de la dita y present vall hi haja dos jurats per a administrar lo poble, per a nomenar los quals se hajen de traure, així dels sobredits consellers com dels demés vehins de cascun poble que es farà elecció, favejant¹³²quatre vehins, los quals se hajen de presentar a dit senyor don abat. Y de dits quatre nomenats ne haja de nomenar, dit senyor don abat, dos en dit offici de jurats, los que a sa senyoria pareixerà <y ben vist serà.> Y si per cas, dels que presentaran a sa senyoria, n’i haurà algú impedit, puixa lo dit senyor don abat nomenar, en lloch del tal impedit, la persona que li pareixerà que no tinga impediment.

[IIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per a la elecció del mustasaf, fahedora cascun any en cascú dels llochs de dita e present vall, hajen de fer elecció dits consellers de la mateixa manera que es conté en lo capítol precedent, de tres vehins de cascun poble per a dit offici de mustasaff, los quals se hajen de presentar al dit senyor don abat y que de aquells haja de nomenar la persona que a sa senyoria serà ben vista, lo qual haja de regir son offici de mustasaff durant lo seu any.

[V]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que la elecció de jurats fahedora cascun any, se haja de fer y fasa lo dia de Pasqua de Pentecostés; y la elecció de mustasaff lo dia de sent Miquel de setembre. Y que dits jurats respective y també lo mustasaff, ans del exercici de sos oficis, hajen de prestar lo jurament acostumat en poder del dit senyor don abbat eo de la persona a qui sa senyoria <h>o cometrà.

[VI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que estiga en facultat y arbitre de la senyoria de la present vall, de impossar les penes que li pareixerà contra los que faran dany algú, així en la horta com en lo secà, marjal y arbres.

[VII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les <dites> parts que los forns, molins, carneceries, tendes, fleques, hostals, tavernes, teulars, almàseres, barberies, herbages, castanyoles, mel cocha, torrons, y peixcar així en lo riu com en los ullals y braçals, y altres qualsevols regalies, sien regalies de la senyoria y convent. De tal manera que, ni les dites universitats ni persona alguna particular de aquelles, no puguen fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó lo dit convent y los que tindran causa de aquell, no obstant qualsevol disposició en contrari hi haja o puga haver. Y açò se entenga encara que sia per a ussos y beneficis propris de ses cases, sots pena, ço és, dels que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició de aquells, y los que voldran tenir taverna, fleca, tendes, castanyoles, mel cocha y torrons, y seran atrobats que peixquen si no és ab canya, cada vegada sien tenguts donar y pagar sexanta sous de pena y de amissió y pèrdua de la tal cosa que tindran venal, aplicadors lo ters al acusador y les altres dos parts als còfrens de sa senyoria.

[VIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que ningun particular de la present vall, que ara és o per temps serà, no puixa fer en llurs cases ni en altra qualsevol part tenor ni altre artifici algú per a coure pa, sinó que hajen de coure en los forns de la senyoria de la present vall, sots pena de vint-ycinch lliures per cascuna vegada, aplicadores als còfrens de la senyoria de la present vall, y demolició de dits thenors y artificis.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors e vehins dels llochs de la present vall, y sos successors, no puguen anar a moldre a ninguns altres molins que estiguen fora lo terme de la present vall eo de son terme, ni provehir-se de carn de altra part fora de la carneceria de cada hu de dits llochs, ni fer oli en altres almàseres sinó en les de la senyoria de la present vall, sots pena de què, lo qui anirà a molí o¹³³almàsera de altre lloch fora de la present vall, perda lo forment y altre qualsevol gra que porte a moldre, y olives, y de vint-y-cinch lliures moneda reals de València aplicadores als còfrens de la senyoria de la dita e present vall. Y lo qui anirà a comprar carn fora les carneceries de la present vall, encórrega en pena de sexanta sous per cada vegada que se li provarà, aplicadores lo ters al acusador y los altres dos terços als còfrens de la senyoria de la present vall.

[X]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que, així mateix, dits pobladors e vehins de dits llochs respective no puguen anar a blanquejar arròs a altres molins que estiguen fora lo terme de cada hu de dits llochs, sinó en los molins del terme de la dita vall, sots la dita pena de vint-y-cinch lliures reals de València aplicadores als còfrens de la senyoria de la present vall.

[XI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre dites parts que lo dit senyor don abat y convent establiran e concediran en emphiteossim, a cascú dels pobladors, una casa ab nou tafulles de terra en lo regadiu y de set tafulles de terra en lo secà, ab arbres o sens ells, y quinse tafulles de terra en lo marchal per a fer arròs, en esta forma: que per lo cens, fadiga y lloysme de les cases que s’establiran, hajen de pagar y paguen cascun any tres sous y quatre diners, y un parell de gallines bones y rebedores, pagadores e pagadors cascun any en lo dia y festa de Sent Joan de juny en una paga, ab drets de fadiga y lloysme y tot altre plen dret emphiteòtic, segons fur de València. Y sien obligats a pagar, del mateix modo cascun any, un real castellà per cada tafulla de la orta en lo mateix termini, començant a fer la primera paga en lo dia y festa de Sent Joan de juny primervinent de l’any mil siscents y deu, y així de allí avant consecutivament en dit terminI. Y que per entrada de l’establiment de dites cases hajen de donar y pagar los pobladors de dita vall, als dits don abat y convent, la vicèssima part del preu en què serà estimada la tal cassa, pagadora dins quatre anys en quatre eguals pagues, ço és, la quarta part cascun any, dels quals establiments se’n han de fermar actes aprés en favor de cascun vasall.

[XII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la present vall hajen de donar y pagar a la senyoria de la present vall, per rahó de cens, fadiga y lloysme y tot altre plen dret emphiteòtich segons fur de València, la quarta part de tots los grans y fruyts que·s colliran en dites terres de regadiu de la dita e present vall. E que hajen de donar cascun any al dit convent una polla, pagant per aquella un sou, y un pollastre per nou diners, pagadors cascun any en lo termini contengut en lo precedent capítol.

[XIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los vehins y pobladors de la present vall, de tots los grans, ço és forment, ordi, avena, espelta, tramusos, cigrons e altres qualsevol gènero de grans e llegums, e altres qualsevol esplets que·s faran en les terres de secà de dita vall, sien tenguts y obligats a donar y pagar per dret de cens, fadiga y lloysme, a la senyoria de la present vall, la huytena part de dits fruyts, esplets, grans, llegums. Y lo secà que està de Taverna y Ombria en avall, parteixca al quint, ço és, de la fonteta del Rosef¹³⁴y font del Ràfol al barranch del Bollomor, y de allí avall.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors y vehins de dita vall, de l’arròs que faran així en la marjal com fora de aquella, hajen de pagar y paguen a la senyoria de dita vall, per dret de cens, fadiga y lloysme, la quinta part de dit arròs.

[XV]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la present vall sien tenguts y obligats de donar, al dit don abbat y convent, la quinta¹³⁵part de la fulla de totes les moreres que huy estan plantades en la horta de dita vall y regadiu de aquella.

[XVI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la present vall, per rahó del cens, fadiga y lloysme, hajen de pagar y paguen a la senyoria de la dita e present vall, dels arbres <que> estan en terra de secà, ço és, de les garroferes y oliveres, a la tercera part del fruyt, y de les moreres y figueres que y ha y haurà en lo secà, la quinta part; y de les vinyes, la quinta part; ço és, les que seran de vi hajen de lliurar a la partició del vi a la senyoria al duell, y les que seran de planta y rahim de menjar, si es farà pansa, hajen de donar a la senyoria la quinta part, y del rahim per a menjar la mateixa quinta part.

[XVII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la present vall hajen de donar, a la senyoria de la dita e present vall, la quarta part de tota la palla que·s collirà en totes les terres de la horta y regadiu de la present vall, y la huytena part de tota la palla que·s cullirà en lo secà del terme de dita vall, que és del modo que lo gra es partirà.

[XVIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per quant los dits vehins y pobladors no han de tenir ni tenen obligació de pagar, dels fruyts que·s colliran en les dites terres de horta, secà y marjal, dret de delme ni altre algú més dels que se an dit y especificat desús, per ço que de temps inmemorial y en virtut de llegítims títols et ex antiqua compositione lo dit abat y convent, per tots los delmes que·s podien deure y deurien de tots los fruyts que·s cullen en tota la dita vall, ha acostumat de donar y pagar y ha donat y pagat ab tot efecte, y ha de donar y pagar in eventum cascun any a l’archebisbe y canonges de la Seu de València y artiaconat de la ciutat de Xàtiva, sexanta-set lliures, nou sous y nou dinés. Lo que no se entén ni se ha de entendre en respecte del dret del escusado y facultat que Sa Magestat té de nomenar una casa desmera per rahó de la pila de dita vall, per quant la casa que serà nomenada ha de pagar son degut y just delme de tots los fruyts que culliran, ultra de la part que ha de donar a la dita senyoria conforme lo que desús se ha dit. Y no és just que aquest càrrech y obligació lo sostinga hu de dits pobladors, sinó que·s reparteixca igualment per tots los de la dita vall, que per ço se haja de veure la quantitat de fruyts que haurà donat la tal casa desmera nomenada per Sa Magestat, y que aquells se estimen y·s fasa repartició entre tots los vehins y habitadors de la present vall, pagant cascú sa part, enaixí que tots participen de dit càrrech e obligació y prestació de dit delme conforme cascun vasall cullirà, participant per sa part la casa que serà nomenada desmera.

[XVIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall no puixen plantar, en les terres de horta y regadiu de la present vall, moreres ne altre gènero de arbre algú. Y si de fet o de dret atentassen plantar aquells, los dits don abat y convent, propria auctoritate e sens estrèpit ni figura de juhí, puixen arrancar e fer arrancar dits arbres a despesses de dits vasalls que atentaran a plantar dits arbres. Y encara, que sien encorreguts per cascun arbre que plantaran, en pena de sixanta sous aplicadors als còfrens de la senyoria de la present vall, exceptat emperò que puixen fer en les terres de regadiu <e> horta planter de moreres, ab què hajen de pagar a la senyoria la quarta part, com està dit desús en los precedents capítols de altres fruyts.

[XX]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que tots los canyars que·s trobaran y hauran en lo esdevenidor en les terres del riu, sèquies y en altres qualsevol parts, sien e hajen de ser dels dits don abat y convent. E així mateix, se reserva per a si tots los jops, olms, salzers, àlbers,¹³⁶ pins, carrasques que·s trobaran dins los térmens de la present vall, no obstant que dits arbres y canyes estiguen en les vores de les terres que·stabliran, oferint-se que si hauran menester canyes per a obres de les cases o altres cosses necessàries, demanant-les, lo senyor don abat les donarà a son arbitre, llevats tots los abusos.

[XXI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall sien tenguts y obligats a conservar les cases que se’ls establiran, y no donar lloch a que·s derruhixquen ni deterioren, sinó que estiguen bones y abitables. Y així mateix, les terres y arbres procurar y cultivar a ús y costum de bon llaurador; y si cas serà que deixasen de procurar les terres y heretats y arbres en son temps, puixa la senyoria, eo sos officials, a costes y despeses de dits vasalls, fer-les procurar. Y si pasaran dos anys que no les procuraran, en tal cas ipso facto cayguen en pena de comís y la senyoria útil se consolide ab la directa, y lo mateix sia deixant deteriorar notablement dites cases.

[XXII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls no puguen vendre olives ni traure aquelles fora los térmens de la dita vall, com aquelles se hajen de portar a les almàseres de dita vall per a fer oli, com està dit. Excepto, que per a ses cases puguen collir per a son menjar olives a arbitre de la senyoria, y que los dits don abat y convent puixen pendre de les oliveres les olives que hauran menester per a son menjar.

[XXIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que, sempre y quant se secarà algun arbre o per algun cas faltarà, o s’esgarrarà o trencarà alguna rama, en tal cas la ramulla sia dels dits pobladors y les rames y soca de la senyoria.

[XXIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que si per algun temps se secarà o faltarà alguna olivera, figuera o altre qualsevol arbre fructífer en lo secà, los dits vasalls e pobladors sien tenguts e obligats de plantar-ne altres en son lloch. Y si dits vasalls plantaran algunes oliveres y garroferes y enpeltaran aquelles, o de nou enpeltaran, y dits empelts hauran prés <y> tindran un any, en tal cas, per cascú de dits arbres sien tenguts y obligats, los dits don abat y convent, donar al tal vasall que haurà plantat y empeltat dits arbres un sou per cascun arbre.

[XXV]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la pressent vall sien tenguts y obligats a conservar y conrrear totes les sèquies majors y menors, així en la horta com fora de aquella. Y si <h>o deixaran de fer, que lo sequier o sequiers nomenadors per lo dit don abat ho puixen fer a despeses dels hereters y frontalers; y si hi haurà algun comú, que aquell se haja de fer y escurar a despeses de la universitat en lo districte de la qual estarà, y tot lo desusdit se guarde y observe en totes les sèquies y braçals de la marjal.

[XXVI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la dita e pressent vall, si serà necessari fer de nou algun açut o açuts, eo adobar los que huy hi ha fets, tinguen obligació de fer y adobar aquelles, no sols en la horta de la present vall però en altra qualsevol part que se hajen de fer, y així mateix que tinguen obligació de conservar-los, y de la mateixa manera los camins y ponts.

[XXVII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los pobladors y vehins de la present vall hajen de pagar y paguen a la senyoria, per drets de herbatge de les vaques, bous e vedells serrers, un sou per cascun cap; de les colmenes, a tres diners per cascuna colmena; y dels corderos, cabrits, formatge y llana que procehirà de les cabres y ovelles que peixeran en la dita y present vall, hajen de pagar y paguen així mateix a la senyoria la huytena part; y dels cabrons que peixeran en dita vall hajen de pagar y paguen, per dret de herbaje, tres dinés per cap.

[XXVIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall tinguen obligació de acudir a les coses del servici de la senyoria, així dins la present vall com fora de aquella, per tot lo present Regne de València, fent cascun any sis jornals <graciosament. De modo que, los que no tenen cavalcadura, fassen los sis jornals>¹³⁷ de bracer, y los que tindran cavalcadura o bous los facen ab peó y cavalcadura, quant los aurà menester la senyoria, sens tenir obligació lo dit don abat y convent donar-los cosa ni quantitat alguna per rahó de dita servitut. Y si més jornals haurà menester la senyoria, los haja de pagar segons se consertaran del preu.