Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 19

33. Íttem, ab pacte y condició que totstemps y quant lo convent pretendrà que alguna cassa y heretat haurà caigut en pena de comís, puixa lo convent delegar lo jutge o jutges que voldrà, ara sien en primera instància per a posar demanda de comís davant de aquell, ara en grau de apel·lació per tractar-se dels mèrits de alguna sentència se haurà donat en la ciutat de Xàtiva o dins de quatre llegües al deredor del dit lloch, a hon millor al convent li parexerà. E puxen fer citar davant de aquell al vassall o vassalls contra qui voldran posar o posaran les tals demandes, los quals axí citats tinguen obligació de comparèixer y fer juí davant del dit jutge per dit convent nominador, o per sos procuradors, fins a sentència diffinitiva y real execució de aquella.

34. Íttem, ab pacte y condició que si per temps y aurà necessitat de fer algunes obres necessàries en les casses del dit lloch, lo convent puixa compel·lir y obligar al amo de la tal cassa, ab imposició de penes, que les fassen ab brevetat, y constant ab relació de obrer de vila que la tal obra és necessària precissament per la conservació de la cassa. Y no fent-se dita obra dins quatre messos contadors del dia del primer manament que per a dit efecte se li farà, ipso facto, passats aquells, encórrega en pena de comís de tal cassa lo dit vassall que no haurà optemperat, per a el qual reparo el convent també promet la madera que tindrà, com ya està dit desús.

35. Íttem, ab pacte y condició que lo prior y convent puixa fer executar y execute los desusdits capítols y cada hu de aquells com a deutes de senyors y fiscals en lo present lloch, obligant-se si e segons de present se obliguen los dits vassalls y habitadors de dit lloch, per si e per tots sos successors, que los presents capítols e cascú de aquells ajen de ser e sien executoris en benefici de dit convent,804 y roborats ab les clàusules de renunciació de propi for, variació de juí y altres segons lo estil y pràtica del notari rebedor, a tota utilitat y profit del convent senyor del dit lloch de Bonamira.

Ideo, renunciamus omni ex<c>eptioni huiusmodi stabilimenti sicut predicitur non facti, pecunieque predicte non numerate, non habite et non recepte ut predicitur, et doli, et ex causa huiusmodi stabilimenti et in hemphiteossim concessionis, damus, cedimus, mandamus, transferimus atque transportamus vobis et vestris omnia iura, loca omnesque vices, voces, rationes et acciones reales et personales, utiles et directas, varias sive mixtas, ordinarias, extraordinarias et alias quascumque ad nos vel successores nostros competentia et competentes, competenterque debentia et debentes in predictis, que vobis stabilimus et in emphiteossim damus et concedimus, et contra quasvis personas, bona et res ratione et ocasione eorundem; quibus iuribus et actionibus supradictis possitis vos et vestri de cetero uti, frui, agere, exercere et experiri et omnia alia facere et libere exercere, quecumque et quemadmodum nos facere possemus sive poteramus ante presentem stabilicionem et concessionem nunc vel etiam postea quandocumque, instituentes inde vos et vestros in his veros dominos, actores, potentes et procuratores ut in rem vestram et eorum propriam, ponentesque et statuentes vos et vestros in locum et ius nostrum, confitentes predicta que vobis stabilimus et in emphiteossim damus et concedimus quantum ut attinet ad utile dominium et naturalem possecionem pro vobis et vestris tenere et possidere donec de predictis omnibus et singulis plenam, liberam, realem, actualem et corporalem seu quasi habueritis seu adepti fueritis possecionem quam liceat vobis et vestris, vestra propria autoritate, apprehendere et adipisci, aprenhensamque sive adeptam pene, et in vos et vestro licite retinere, ad habendum, tenendum, possidendum, dandumque, vendendum, alienandum, obligandum, impignorandum et alias vestras et vestrorum in omnibus libere volutantes faciendum, exceptis clericis, locis sanctis, militibus et personis religiosis et aliis qui de foro Valentie non exhistunt nisi dicti clerici iuxta seriem et tenorem fori novi super hoc edicti bona predicta ad totam eorum vitam acquirerent vel haberent, pro ut melius plenius, sanius et utilius dici potest, scribi, fieri et intelligi ad vestri vestrorumque commodum et salvamentum ac bonum etiam sanum et sincerum intellectum, salvis tamen semper vobis et nostris seu dicto nostro conventui et monasterio, <censu> supradicto cum laudimio et fatica et omni iure directi dominis in omnibus et per omnia. Promittentes et fide bona convenientes predicta omnia et singula ratta, gratta, valida atque firma semper habere, tenere et observare, et contra ea non facere vel venire nec aliquam venire facere seu permittere ratione aliqua, modo seu causa. Et pro predictis omnibus et singulis complendis rattisque et firmis habendis, obligamus vobis et vestris omnia et singula bona et iura nostra seu verius dicti nostri conventus et monasterii, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, habita ubique et habenda.

Ad hec autem nos dicti Petrus Climent, Hieronimus Soriano, Michael Marti, Gaspar Artes, Petrus Fayos, Michael Garcia, Pascassius Gomes, Petrus Garcia, Franciscus Grado, Joannes Faus, Petrus Estruch, loci de Alphauir, Josephus Mascarell, Franciscus Climent et Petrus Estruch, loci de Castellonet, omnes agricultores, omnibus supradictis, presentes, suscipientes et aceptantes dictum stabilimentum et concessionem cum pactis, capitulis et conditionibus ac modo et forma predictis convenimus, et promittimus vobis, dictis priori, patribus et conventualibus dicti conventus et monasterii sancti Hieronimi de Gandia alias de Cotalva, presentibus, et predicto conventu acceptantibus, et vestris, predicta omnia et singula que et pro ut ad nos attinent facere et adimplere, habereque ratta, grata, valida atque firma sub bonorum omnium et iurium nostrorum et cuiuslibet nostram obligationem et hippoteca, omnibus dilationibus etc., sub pena decem solidorum regalium Valentie dandorum etc., pro pena etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large cum fori submissione et [proprii fori] renuntiatione, variatione iudicii, renuntiatione appellatione, iuste, frivole et iniuste, et clausulis iuratis non litigandi nec impetrandi etc., ultra penam periurii penam viginti solidorum dicte monete dandorum etc., pro pena etc., ratto pacto etc.

Actum in monasterio divi Hieronimi de Gandia alias de Cotalva ut supra etc.

Testes huius rei sunt quod ad firmas omnium dem[...] firme Petri Struch de Castellonet, Petri Struch de Alphauir, Jusephi Mascarell, Joannis Garcia, agricola, loci de Rotova habitatores, et Bartholomeus Marti, dicti et presentis conventus, in eodem conventu et monasterio residens.

Quo vero ad firmas Francisci Climent, Baptisti Balbastre, Petri Struch, filii Jacobi, Jusephi Mascarell et Petri Struch, filii Petri, qui in loco de Beniarcho, presente dicto patre Jacobo Belsa, priori dicti conventus, firmarunt, sunt testes Paulus Sebria, notarius, et Franciscus Alos dierum minor, agricultor, dicti loci de Beniarcho habitatores.

Jhesus.

Preincertum concordie instrumentum aliena manu escriptum, in hiis decem papiri cartis comprehensum, fuit abstractum a libris et protocolis Bernardi Yvanyes, quondam notarii, illius receptoris, per me, Josephum Gaces, notarium publicum auctoritate regia per totum Valencie regnum, ubi regentum libros et protocola dicti Bernardi Ivanyes et quia plena fides ubique tribuatur hic meum pono sig+num

28.

1609, desembre 6. Nàquera.

Francesc Figuerola, cavaller de l’orde de Montesa i senyor de la baronia de Nàquera, atorga carta de poblament a aquesta localitat per a setze pobladors. Inclou al final el jurament de fidelitat i vassallatge dels nous veïns així com el nomenament dels primers càrrecs municipals.

Notari, Joaquim Monrós.

A. APPV, Protocol núm. 8.770, notari Joaquim Monrós. Document original (localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà).

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die sexto mensis decembris anno a Nativitate Domini M DC VIIII.

En nom de Nostre Senyor Déu e de la sacratíssima Verge Maria, mare sua, amén. Coneixeran tots los que lo present acte veuran com en lo dia que contam sis del mes de dehembre, any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mil sis-cents y nou, constituhit personalment en lo lloch y present baronia de Nàquera situat en lo present Regne de València, don Francisco Figuerola, cavaller, habitador de la present ciutat de València, del hàbit y religió de Nostra Senyora de Muntesa y del benaventurat Sant Jordi, senyor y possehidor indubitat que és al present de la dita baronia de Nàquera, tenint en aquella tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y en la casa del senyor de dit lloch, manà convocar y ajuntar-se en dita casa tots los habitadors y residents en lo dit lloch. Y, precehint dita convocació, entrevingueren y assistiren a dit ajust en les coses davall scrites les persones següents: Joan Domènech, Vicent Épila, major, Vicent Épila, menor, Luch Joan Domingo, Balthazar Navarro, Durà Perera, Joan Roger, Joan Garcia, Augustí Monsó, Pedro Lavan, Baptista Català, Domingo Hernàndez Carrasco, Marco Vallés, Vicent Valero, Joan Tortajada, Miquel Servera, confessant los dessusdits que aquells, per a effecte de poblar lo dit lloch de Nàquera, són venguts a dit lloch y són habitadors y residents en aquell y la major part dels vehins y nous pobladors del dit lloch.

Y estant axí ajustats, lo dit don Francisco Figuerola, y per aquell lo notari dejús scrit, de paraula dix ab veu alta als dits nous pobladors que notòria cosa és ad aquells com la magestat del rey nostre senyor, ab son Real Bando y edicte publicat en la ciutat de València a vint-y-dos dies del mes de settembre del any present mil sis-cents y nou, era estat servit y havia manat llançar y traure del present regne tots los moriscos dels quals estaven poblats diversos llochs y baronies del present regne. Y com pe<r> la dita expulsió reste al present despoblada la dita baronia y lloch de Nàquera, la qual estava poblada de moriscos, y la haja de poblar de nou de christians vells y persones quals convenen, y per a dit effecte sia necessari exprimir y declarar del modo y manera que lo dit senyor de Nàquera vol fer dita població y a què han de ésser tenguts y obligats tots los pobladors, vehins, habitadors y residents de la dita baronia, e les coses que dehuen fer y lo que se’ls entén concedir per lo dit don Francisco Figuerola, senyor de dit lloch, segons que aquell ho té tractat y comunicat ab aquells per haver-los donat memòria dels capítols y condicions de dita nova població, per a què los dits nous pobladors trastejassen y confabulassen aquells sobredits capítols ab col·loquis y parlaments que los dits nous pobladors entre si han tengut, se han acordat les parts de fer la dita població en lo modo davall scrit.

Per tant et alias, entre lo dit don Francisco Figuerola, de una, e los dits nous pobladors dessús ajustats, congregats e nomenats, en nom e veus de tots los que han de ser pobladors, vehins y habitadors del dit lloch de Nàquera e fahents cos e universitat, per si e per los demés absents y sdevenidors e sos successors, vice et nomine totius universitatis, axí del gènero masculí com femení, majors y menors, de altra, en la millor via, forma y manera que·s puixa entendre y aplicar per a validitat y fermeça del present acte, de bon grat y certa sciència confessen y en veritat regoneixen la una part al altra y l’altra al altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als seus, que per rahó y causa de la dita població de la dita baronia y lloch de Nàquera són estades entre dites parts, entrevenint llegítima stipulació hinc inde, capitulades, havengudes y concordades les coses contengudes y espesificades en los capítols del tenor següent:

I. Et primo, és estat confessat per los dits nous pobladors vice et nomine totius universitatis del dit lloch, havengut y concordat per y entre les dites parts, que lo dit don Francisco Figuerola, lo qual és y tenen per senyor indubitat de la dita baronia de Nàquera, té en aquella tota jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y és senyor proprietari iure proprietatis et dominii de totes les haygües, fonts, barranchs, aquaductos, terres cultes e incultes, de regadiu y de secà, herbatjes, muntanyes vacants y tot lo que comprén lo terme y territori de dita baronia. Y és senyor útil e directe de totes les cases e terres del dit lloch e terme e dels drets y dominicatures de aquell, y de les regalies de senyor com són forn e fleca de coure pa y vendre pa, y de la tenda e dret de poder vendre en lo dit lloch e baronia vitualles e provisions, e de la carneceria e piló de tallar y vendre carn en dit lloch, y del molí fariner e dret de moltura, y de la almàcera del molí de moldre y fer oli, y de la taverna y dret de poder vendre vi per menut, y de totes les haygües e fonts que huy extén y en lo sdevenidor naixeran y estaran en la dita baronia e sos térmens, y que ad aquella entren y pervenen y en lo sdevenidor entraran y pervendran, y dels barranchs, muntanyes, devesses, prats de regadiu y secans, y de tots los arbres fructífers y silvestres nats e criats, naixedors y criadors, Déu volent, e generalment de tot ço e quant se estén y comprén y es puga estendre y compendre en lo dit lloc e térmens per totes parts e vents. Y de la hermita construhida en dit terme sots invocació de San Francés y Sant Vicent Ferrer, ab dret de prohibir y vedar que axí la dita universitat com qualsevol particular no tinguen ni puixen tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, y que lo dit senyor de Nàquera està en quieta e pasífica possessió de cascuna de dites coses, ab sciència y pasiència dels que de present representen la dita universitat e singulars persones de dita baronia, e que los dits drets e dominicatures pertanyen y han de pertànyer a tots los demés senyors y successors, possehidors que per temps seran del dit lloch e baronia. E la dita senyoria directa de totes les dites casses e terres és ab dret de fadiga, lloysme e tot altre dret emphytheòtich et iure percipiendi census et fructus respective, segons furs de València. Açò declarat que en dit terme alguns particulars detenen y posseheixen la senyoria útil de certes terres que foren stablides ab dret de fadiga, lloysme ut supra, per lo quondam Melchor Figuerola, cavaller, pare del dit don Francisco, senyor que fonch de dita baronia, e per lo dit don Francisco, y que axí ninguna persona pot vendre ni ussar per via de alienació de dites cases, terres ni altres coses del dit lloch y terme sinó ab licència y permís del dit senyor.

II. Ítem, és estat pactat y concordat ut supra que per causa de dita població y per títol y ús de aquella, y no de altra manera, lo dit don Francisco Figuerola concedeix, dóna permís y facultat¹²¹als dits nous pobladors y als demés que per títol de pobladors vindran al dit lloch com a vasalls de aquell, lo ús y exercici del dit lloch, térmens, pastures y haygües, per a ussar-ne essent pobladors, vehyns y habitadors de aquell, e no de altra manera en lo modo següent:

Primo, que de les terres y heretats de les hortes del dit terme se haja de pagar y es pague, per dret del senyor, \al dit don Francisco Figuerola y a sos/¹²² successors en dita baronia \que per temps seran respective/, la quinta part del forment, panís y dacsa, pagant-se primer lo delme degut a la yglésia, y \al senyor/¹²³ lo terç delme, que és també del senyor, y la primícia al rector de la yglésia del dit lloch. Y tinga obligació qui collirà los dits fruyts, aprés de cegats, portar-los a la hera y, trillats y nets, fer la dita partició, fent balets en la forma justa y acostumada en la horta de València. Y de la palla se hajen de fer cinch parts y la quinta part sia per al senyor, triant y elegint la part lo senyor o lo qui per ell estarà; y axí los grans com la palla, la haja de portar lo amo del fruyt des de la hera a la casa del senyor en lo dit lloch y no fora de aquell, y posar-los en son graner y llochs que tindrà per a recollir-los, francament y sens paga alguna y ab pròpries cavalcadures del amo dels fruyts.

III. Ítem, de la oliva haja de pagar lo mateix dret y responsió al senyor que se ha dit del forment, collint lo senyor útil la oliva, y lo oli forçosament lo haja de fer en la almàcera del dit senyor, y ningun altre puga tenir almàcera, y hajen de pagar un diner de dret al senyor per cascun cabàs de les olives de la prempsa, y lo pinyol e os mòlt de la oliva reste per al senyor.

IIII. Ítem, de la garroffa no se ha acostumat pagar delme ni primícia y se ha de pagar al senyor lo quint, collida per lo poblador y senyor útil, y haja aquell de portar lo dret a la casa del senyor com lo demés gra.

V. Ítem, de les figues se haja de pagar lo quint al senyor y portar-les seques a casa del senyor.

VI. Ítem, del lli se pague al senyor de la mateixa manera que del forment, prenent lo dret lo senyor y los delmes en garba y no rastellat, y portant lo dret lo amo de aquell a la casa del senyor com lo demés dret.

VII. Ítem, del forment, avena y sevada que es collirà en lo secà y muntanya se pague lo delme y primícia, y del restant se pague al senyor, de huyt, hu, del gra y de la palla, y axí mateix lo dret \se porte/ a la casa del senyor.

VIII. Ítem, que de les terres que·ls pobladors trauran en la montanya y\secà,/ hajen de pagar \y respondre per al senyor/ a la huytena del que colliran, ultra del delme y primícia, y hajen de portar los fruyts com se ha dit dels demés.

VIIII. Ítem, que·s pague cada un any al senyor per tot lo espart, llenya y carbó, com no sia de pi lo carbó que es farà y collirà en lo terme, díhuyt sous per casa, pagadors en la festa de sent Joan, començant en sent Joan primervinent, per la facultat que es concedeix a cada casa de poder collir espart y llenya y fer carbó.

X. Ítem, que per cada almut de alfalç que es sembrarà, se pague al dit senyor a rahó de quinse diners lo any.

XI. Ítem, que·s pague per \les colmenes del terme y del ganado/¹²⁴ a rahó de dos diners per colmena y dos diners per cap \del ganado, y ultra dels dos dinés per cap/¹²⁵ se pague delme y primícia, y dels cabrits del ganado axí mateix se pague delme y primícia.

XII. Ítem, que·s pague al senyor per dret del haygua per a regar, per quatre arroves de haygua, que és un dia, en l’horta de la Reana \y en les hortes de Vinyes/,¹²⁶ de l’Abach, del Alquible y del Carm, tretse sous cadany, y en la horta Nova y Faixa a rahó de sis sous y mig lo any per quatre arroves, y puguen regar totes les vegades que es cabrà en lo any, y si tindrà algun poblador més arroves de haygua, haja de pagar a dita rahó y porrata.

XIII. Ítem, que lo senyor arrende y puga arrendar la muntanya y les herbes del terme a qui ben vist li serà, per a ganados o per a altres coses, a sa voluntat.

XIIII. Ítem, que lo pinar des de la Creu fins a la font del lloch, i la Ombria fins al barranch i camí de Segart y Satarenya, reste e sia vedat y ningú gose ni puga tallar res en aquell, ni tocar cosa alguna per conservació dels pins y per lo beneffici que de aquells se pot traure de poder donar lo senyor alguns pins per a conservació de les cases, restant-se ab aquell per a fer a sa voluntat.

XV. Ítem, per major declaració dels pobladors se exprimix que tots los arbres que no són de fruyt y moreres, que no s’establiran per lo dit senyor, són de aquell.

XVI. Ítem, de les vinyes que estan tretes y plantades fins huy se haja de pagar delme y primícia y \ters delme, y/ aprés lo quint al senyor;¹²⁷ y si se’s farà pança del raym, se haja de portar lo dret a casa del senyor, y si·s farà vi, se haja de fer la partició ab vi en lo trull, y que no·s puga vendre lo raym sens llicència del senyor.

XVII. Ítem, que lo baladre que·s cria en lo barranch sia y estiga vedat, y si·l reserva lo senyor.

XVIII. Ítem, que no·s puga tallar algun arbre que es secarà o que convingués tallar-lo o arrancar-lo per beneffici de la terra si no és ab expressa licència del senyor y, obtesa aquella, la llenya, axí de la soca y tronch \com de les/ rames, sia del amo.

XVIIII. Ítem, los algepsars són del senyor y sens llicència de aquell no·s puga fer algeps per a vendre, y fora bovalar puixen fer calç; y si és per a son propri ús, no pague dret algú, y si serà per a vendre se haja de pagar al senyor, de dret, dos caffissos per forn de calç.

XX. Ítem, que los dits pobladors, en cas que tinguen ganado, lo hajen de traure del terme en començant a borrar les vinyes, y que no·l puguen tornar fins que se haja collit lo vi, per lo dany que poden fer en aquelles.

XXI. Ítem, que per cada casa hajen de donar cascun any al senyor, de present y donatiu graciòs, una gallina lo dia de la vigília del gloriòs sent Thomàs, comensant en lo present any.

XXII. Ítem, que cada casa haja de donar al senyor graciosament y sens paga ni sustento, cascun any, dos jornals de home y cavalcadura cada jornal, en lo temps y per les coses que lo dit senyor los demanarà, ab què no sia per a exir y fer servicis fora del terme sinó per a dins lo terme de dita baronya.

XXIII. Ítem, que les cases y terres que s’establiran, en cas que precehint licència del senyor, la qual se ha de demanar com a béns sencits ab fadiga y loysme, no·s puixen vendre, donar ni transportar a persona alguna si no és ab pacte de què la tal persona haja de ser tenguda y obligada a residència personal en lo dit lloch de Nàquera.

XXIIII. Ítem, que totes les obres que se offeriran y convindran fer y construhir en beneffici comú, com són cèquies, fonts, baces y ponts, se hajen de fer y fabricar y construhir per tot lo comú del lloch en esta forma: que si serà necessari entrevenir mestre, lo pague lo senyor, y la calç, y lo comú del lloch pague los jornals \de manobres/ y pertrets y altres menesters.

XXV. Ítem, per ser, com se ha dit, totes les regalies del senyor, que ningú puga vendre en lo poble provisions, vitualles ni cosa alguna si no serà la persona que tindrà aquelles per lo senyor, per via de comanda o arrendament.

XXVI. Ítem, que en la cuerna del pa que es courà y vendrà en lo dit lloch se hajen de posar y donar les onces com se donaran y possaran en Moncada.

XXVII. Ítem, que convenint que·s tinga guardià en lo poble, lo hajen de sercar los officials y pagar-lo lo poble.

XXVIII. Ítem, que los càrrechs vehinals y pechos que dega de fer y respondre lo dit lloch de Nàquera a València per murs y valls, o ha vengut, y lo real de la sal y altres que de huy avant se imposaran, toquen a pagar y vinguen a càrrech del commú dels pobladors y habitadors del dit lloch.

XXVIIII. Ítem, que no·s puga posar en lo dit lloch cisses, peytes, redelmes, taches o imposicions algunes, per ninguna causa y rahó, sens licència expressa del senyor de dita baronia. Y en cas que ab sa llicència es possen, lo dit senyor de la baronia, lo que comprarà per a sos obs y per a sa casa y família, se li haja de donar sens pagar la cissa o imposició que se haurà imposat.

XXX. Ítem, que lo senyor tostemps que li parega puga vedar la caça de perdius, conills y llebres del terme.

XXXI. Ítem, que lo dret del alfalç, haygua, colmena y ganado se paguen en Nadal y sent Joan de juny mijerament, comensant en sent Joan primervinent y Nadal aprés següent.

XXXII. Ítem, que los dits pobladors hajen de tenir residència personal en lo dit lloc de Nàquera, y si per temps de un any dexaran de residir, no tenint just y llegítim impediment, perden la dita població y los béns que se’ls hauran establit resten consolidats la senyoria útil ab la directa.

XXXIII. Ítem, que lo senyor que hui és y per temps serà, per a fer custòdia y guardar les coses que los dits pobladors tenen obligació de fer y guardar per sa part en virtud del present acte de població e cascun capítol de aquell, puga imposar les penes ad aquell ben vistes, y executar-les contra·ls que contravindran al dispost en aquell respectivament, singula singulis referendo.

Y tots los quals capítols per mi, Joachim Monrrós, notari públich de València, en presència de les dites parts foren llests e publicats ab veu alta, clara e intel·ligible e, publicats aquells, lo dit don Francisco Figuerola, dix als dits nous pobladors qui presents estaven que ab los dits capítols, pactes y obligacions y reservacions feya y entenia fer la dita població y no de altra manera. E los dits nous pobladors en continent dixeren que acceptaven y de fet acceptaren lo dit acte de població ab les condicions, obligacions, reservacions y pactes contenguts y espesificats en los dessusdits capítols, si e segons en aquells se conté, lloant y aprovant aquells cascú per si per son interés. E tots junts en nom e veus de la universitat e cos del dit lloch y baronia de Nàquera, per los presents, absents y esdevenidors, axí del gènero masculí com del gènero femení, majors e menors, volent e supplicant al dit don Francisco Figuerola, en nom de senyor del dit lloch y baronia de Nàquera, per si e per sos successors, senyors y posehidors que per temps seran del dit lloch y baronia de Nàquera, los admeta per vasalls, avasallant-se ab lo present acte al dit don Francisco Figuerola com a sen<y>or del dit lloch y baronia de Nàquera, offerint-se promptes de prestar-li lo sagrament y homenatjes de vasallatje y fidelitat.

E lo dit sen<y>or don Francisco Figuerola acceptant als dits pobladors per sos vasalls y que, com a lloch format, li puixen prestar lo dit sagrament y homenatjes entrevenint justícia y jurats. Y ussant de la facultat que se ha retengut de elegir y nomenar officials del dit lloch, crea y nomena en justícia del dit lloch y baronia a Joan Domènech per a regir lo offici de ací al dia de Nadal del any mil sis-cents y onse, y de allí avant haja de ser per temps de un any, de Nadal a Nadal, com és costum. Y en jurats a Vicent Épila, major, y a Joan Roger, los quals hajen de servir dits officis fins al dia de Pasqua de Spirit Sant primervinent, y de allí avant se nomenen per a un any de Pasqua a Pasqua. Y en mustasaff nomena a Balthasar Navarro, lo qual haja de servir dit offici fins al dia de Sant Miquel de settembre primervinent y de allí avant sia per temps de un any de Sant Miquel a Sant Miquel de settembre. Provehint y ordenant que de ací avant, en les eleccions de officials dels dits officis, guardar lo orde següent, ço és: per a elecció de justícia, la vespra del dia y festa de Sant Thomàs lo consell del dit lloch nomene tres persones per a justícia per al any següent y porte y presente aquelles al dit senyor, de les quals lo dit senyor ne nomene una per justícia del any esdevenidor. Y axí mateix, lo consell, dos dies hans de la festa de Pasqua del Sperit Sant, nomene quatre persones per a jurats y porte y presente aquelles al dit senyor, lo qual de aquelles ne nomene dos per a jurats per al any següent. Y lo dit consell, dos dies hans de la festa de Sant Miquel de settembre, nomene tres persones per a mustasaff, les quals porte y presente al dit senyor, lo qual de aquelles nomene lo hu en mustasaff per al any següent, les quals nominacions puixen fer y fassen com millor los pareixerà, a vots o a redolins. Et in continenti lo dit don Francisco Figuerola, tenint davant si lo missal, prengué en jurament als dits justícia, jurats y mustasaff, qui presens estaven, los quals juraren en mà y poder del dit senyor de haver-se bé y llealment en llurs officis respectivament.

I feta la dita elecció y nominació de officials, tots los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habittadors del dit e present lloch y baronia de Nàquera desús nomenats, de hu en hu, per son orde comensant primer lo justícia y jurats y mustasaff, y seguint aprés tots los demés, estant aseyt lo dit senyor don Francisco Figuerola y tenint en ses mans un missal ubert, posant la mà sobre lo dit missal juraren al dit senyor don Francisco Figuerola per son senyor com a senyor del dit lloch y baronia de Nàquera y, com a vasalls del dit don Francisco Figuerola, li prestaven los homenatjes, prenint y acceptant ad aquell per verdader e natural senyor de aquells e del dit lloch y baronia de Nàquera, e li volien ésser tenguts de fidelitat y naturalea com a bons e fels vassalls, prometent encara, en virtut del dit sagrament y homenatje que no li faran dany en sa persona ni en ses coses e que li procuraran tota honestedat e li conservaran totes ses rendes y regalies, fent tot lo demés que en lo sagrament de fidelitat conforme furs y privilegis del present regne et alias de justícia és comprès. Y per observació y compliment de dites coses obligaren los dits nous pobladors ses persones e béns, axí per los presents com etiam en nom de la dita universitat, per los absents y sdevenidors, majors y menors, utriusque sexus, mobles e immobles, haguts y per haver.

E lo dit senyor don Francisco Figuerola, aceptant lo dit sagrament de fidelitat, prometé als dits sos vasalls de guardar-los y que·ls guardaria los furs y privilegis, ussos y bons costums del present regne e del dit lloch y baronia de Nàquera respective, y los capítols dessusdits si e segons al dit senyor don Francisco Figuerola toca y s’esguarda, y per a dit effecte obliga tots sos béns mobles e inmobles, haguts y per haver. De totes les quals coses les dites parts requeriren a mi, dit notari, los ne rebés acte públich per haver-ne memòria en lo esdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut en lo dit lloch de Nàquera en los dia, mes e any dessusdits.

Presents foren per testimonis a les dites coses don Joan Fenollet, cavaller, y Francesch Sepulcre, scrivent, habitadors de València.

29.

1609, desembre 12. Monestir de la Valldigna

Fra Joan Serra, abat del monestir de la Valldigna, atorga la carta de poblament per als llocs de