Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III»

211.

1612, maig 13. Petrés.

Melcior Munyós, cavaller i lloctinent del batlle de la vila de Sagunt, administrador en nom de la Real Audiència de València del lloc de Petrés, segrestat judicialment per aquesta, atorga la carta pobla de dita localitat de Petrés per a trenta-dos pobladors. El document inclou al final les dues confirmacions del seu contingut fetes per Jaume Aguiló òlim Perpinyà i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà, els quals pledejaven per la senyoria d’aquesta localitat.

Notari, Francesc Ferrer de Riambau.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1641, llibre 6, mà 51, ff. 7r-12v.

Edicions:

a. Iborra Lerma, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, 1981, pp. 432-439. (Edició incompleta.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 328.

TEXT

Die XIII mensis maii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Nos Melchior Muñoz, miles, locumtenens baiuli villae Sagunti, secrestator loci de Petres, constructi infra terminos generales dicte villae Sagunti, nominatus per Regiam Audienciam civitatis et Regni Valenciae commisarius ad infrascripta faciendi, capitulandi et stabiliendi, electus et deputatus per doctorem Salvatorem Fontanet, de Consilio Suae Magestatis, judicem commisarium pro sua magestate creatum et nominatum ad populandum loca Regni Valenciae de quibus fuerunt expulsi agareni et per alia negocia anexa et conexa, dependencia et emergencia a dictis expulsionibus et populacionibus, pro ut de dicta regia comissione constat cum duabus regiis epistolis firmatis propria manu Suae Magestatis, sigillatisque cum suo regio sigillo et cum aliis solempnitatibus Regiae Cancellariae expeditis, quarum prime fuit data in opido Madriti, die vigessimo tercio mensis desembris de anno millessimo sexcentessimo decimo, et de altera et secunda in dicto oppido, secundo die mensis aprilis de anno proxime preterito millessimo sexcentessimo undecimo, et de dicta mea commissione constat cum provissione per dictum regentem commissarium provissa, precenti die registrata in prima manu Judiciarii dictae comissionis, sub dicto calendario, recepta per notarium infrascriptum, scribanum dictae regiae comissionis, in presenciarum in dicto loco personaliter repertus, ex una; Honufrius Rene, justicia in anno presenti, Joannes de Mattes et Baptista Ferrer, jurati, Didacus del Castillo, sindicus, et Vincencius Ferrer, edilis dicti et presentis loci de Petres, Christoforus Garcia, Joannes Puig, Petrus Tort, Petrus Joannes Crexells, Franciscus Stors, Martinus del Toro, Bartholomeus Periz, Martinus Roch, Jacobus Beche, Michael Carbo, Michael Pastor, Joannes Periz, Anthonius Fayo, Joannes Baylo, Guillelmus Bonome, Joannes Iulia, Franciscus Casanova, Franciscus Fabra, maior, Matheus Veses, Bartholomeus Torrelles, Andreas Forner, Joannes Casanova, Michael Heres, Michael Vayo, Bernardus Laroca, Gabriel Jover et Balthasar Sifre, omnes convocati et congregati ex ordine et voluntate dicti secrestatoris, dicto nomine, sono campanae in ecclesia dicti loci, parte ex altera, in et super poblatione predicti loci de Petres, de certa sciencia etc., cum hoc presenti publico instrumento capitulationis et concordiae etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione populationis predicti loci de Petres devenimus inter nos ad capitulationem et concordiam per capitula, conventiones et pacta inmediate sequentia declaranda:

Capítols closos, fets, pactats, transigits, avenguts y concordats per y entre Melchior Muñoz, cavaller, lloctinent de balle de la villa de Morvedre, secrestador del lloch de Petrés y tenint comissió del doctor Salvador Fontanet, regent comissari per Sa Magestat en la població del lochs del regne de València dels quals són estats expressos¹, los moros, en lloch y per lo senyor qui ha de ser del dit loch de Petrés, de una, y los nous pobladors del dit loch de Petrés de part altra, los quals son del thenor següent:

I. Primerament, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre les dites parts que, ans de pendre pocessió los nous pobladors del dit y present loch de Petrés de les casses, terres y heretats y pocessions que per lo senyor de dit loch se’ls senyalaran, se hajen aquells de avasallar en lo dit y present loch, prestant al dit senyor los sacraments y homenatges de fidelitat acostumat en tant quant per furs y privilegis del present regne et alias li és concedit y permès, y aquell y a sos antesessors, senyors qui són estats del dit y present loch, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per tem<p>s passats són estats de dit y precent loch, ab tota la jurisdicció així civil y criminal, alta y baxa, mer y mig imperi, ús y exersisi de aquella, que aquell y aquells han totstems tingut y acostumat tenir y excersir y han tingut y excercit en dit y present loch.

II. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés se reserva facultat de poblar y repartir les cases y terres, heretats y pocesions del terme del dit loch, així en la horta com en lo secà y montanyes, en sexanta pobladors segons estan repartides, designades y senyalades per dit senyor, y establirà aquelles als dits sexanta pobladors ab senç de quaranta-sis sous cascun any, moneda reals de València, per cascuna casa que·ls serà establida, ab dret de fadiga y lloyme y tot altre plen dret emphitheòtic segons fur de València, pagadors a sent Joan de juny y Nadal migerament, comensant la primera paga a Nadal primervinent y de allí avant.

III. Íttem, és estat pactat etc., per los dits nous pobladors que hui són y per temps seran, tinguen obligació de pagar cascun any al dit senyor dos sous per fanecada de terra de la horta de dit loch, y un sou per caffisada de secà, de cens, fadiga y lloysme y tot altre dret emphitheòtich segons fur de València, pagadors en la festa de Nadal y sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga lo dia y festa de Nadal primervinent.

IIII. Íttem etc., que aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor de Petrés los sagraments de homenages de fidelitat com dessús és dit, lo dit senyor de Petrés haja de nomenar y nomene justícia y consellers per a consell particular que li pareixerà, los quals hagen de nomenar y nomenen, per a elecció de officials de dit loch, tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any, que ja està nomenat; dos per a lloctinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, dels quals lo senyor nomene hun justícia y dos per a jurats, de hu dels tres per a mustasaf, y dels dits dos, hu per a lloctinent de justícia, en los temps y dies que se acostuma nomenar en les villes reals del present regne, de les quals persones lo dit senyor de Petrés respectivament haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofici y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de fer y observar y guardar cascun any perpètuament, excepto en lo present any que ja estan nomenats los dits officials fins tant lo dia de la primera elecció de dits officis respective.

V. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors que se avasallaran en dit lloch sien tinguts y obligats a fer y tenir recidència personal ab sa casa, domicili y capmajor en dit lloch. Y si cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de capitulasió y poblasió en avant, aquells o algú de aquells se’n hixqués y anàs del present lloch a viure o poblar en altres parts y estiguesen fora del dit lloch, juntament ab tota sa casa, domicili y capmajor, per temps de quatre messos contínuos, la cassa, terra y heretats y pocessions del tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa, y lo senyor de dit loch tinga líbera facultat de establir-les a altra persona que li parexerà y ben vist li serà. Y si cas serà que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit loch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres, heretats y pocessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament; y si cas serà que passats dits quatre anys aquells o algú de aquells volgués anar-se’n del dit loch ab dita sa casa, domicili y capmajor a viure en altra part, en tal cas, comptant primerament ab lo senyor del dit loch y obtesa llisència de aquell per a vendre dites terres, heretats y pocessions, les puixen vendre a la persona que·ls parexerà y ben vist los serà, pagant per dret de lloïsme dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga y lloysme al dit senyor tocant y pertanyent, ab què la tal persona que comprarà les dites cases, terres, heretats y pocessions se obligue avassallar-se en dit loch y fer residènsia personal en aquell, conforme los dits primers pobladors y no de altra manera. Y si cas fos que per via de matrimoni o en última voluntat o en donasió entre vius o àlias, lo pare volgués dispondre de la mittat de la casa, que los dits quaranta-sis sous que cascuna casa ha de pagar conforme se diu en lo segon capítol, de cens, fadiga y lloïsme, se hagen de partir en vint y tres sous per cascú, puix en la mateixa casa establida a la tal persona, y no sia dany de la senyoria sinó benefici haver-hi més pobladors per augment de les regalies del senyor.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls que seran del present loch de Petrés y sos successors de aquells perpètuament, sien tenguts y obligats perpètuament a conservar les casses que se’ls stabliran a ús y costum de bon adquiridor, a bé millorar y no res deteriorar aquelles. Y així mateix tinguen obligació de conrrear, cultivar y procurar les terres, heretats y pocessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra, y en cas que no u feren, dit senyor los ho puga demanar sots les penes a llur arbitre impossadores, o fer adobar dites casses y cultivar dites terres a gastos y despeses dels tals detenidors y posehedors de aquelles que no les hauran adobades, y cultivar dites terres segons al senyor de dit loch li parexerà y ben vist li serà.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y successors de aquells in perpetuum, sien tenguts y obligats a moldre en lo molí de la senyoria que se’ls senyalarà y coure en lo forn, pagant lo dret acostumat, y comprar carn de la carniseria, sens que puguen anar a moldre ni coure pa ni comprar carn en altres parts, molins, forns ni carniseries sens llisència del senyor, ab expressa prohibició que ningú puga portar a vendre ni véna en dit loch ningun gènero de vitualles en dany y perjuhí de la taverna, fleca, tenda ni demés regalies del senyor, sots pena de sexanta sous per cada vegada que contravindran y perdició de les tals vitualles.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los senyalarà, segons que ab lo present los senyala, lo dia del dijous de cada semana per a tenir mercat en dit loch, en lo qual dia senyalat y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament sens tenir obligació de pagar ningun dret a la senyoria. Y lo tender que tindrà arrendada la tenda del dit loch, tinga facultat, si voldrà, de traure a vendre a la plaça aquell mateix dia les vitualles que voldrà y li parexerà, ab què les que traurà les haja de vendre tot aquell dia al preu que les haurà comensades a vendre, sens poder pujar de preu, y la mateixa facultat tinguen los vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, usant del privilegi que tenia dit poble.

IX. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells que perpètuament o seran del dit loch, sien tenguts y obligats a pagar la sisena part dels fruyts de tot gènero de gra, llegums y ortalises y altres qualsevols que sien que es sembraran o plantaran y colliran en les terres de la horta del dit loch, y en les terres de secà y montanya a la desena part del què culliran, pagant primerament tot lo delme y primísia, que és, de huit, hu, y del què restarà se à de pagar en la horta la dita sisena part, ço és, hu al senyor y cinch al vassall, y en lo secà y montanya hu al senyor y nou al vassall.

X. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que per temps seran del dit lloch perpètuament, sien tenguts y obligats a donar y pagar al senyor del dit loch lo sisè de les moreres, ço és, cinch arrobes per a el vassall y una per a el senyor, y que, alfarrasada que sia la fulla posant un home per lo senyor y altre per lo poble, haja de pagar lo vasall la fulla de la senyoria a rahó de dos sous y mig per arroba.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los vassalls nous pobladors del dit loch y los que per temps seran in perpetuum tinguen facultat de fer una fanecada de alfals per casa en la horta del dit loch, pagant deu sous cascun any per fanecada a la senyoria sens obligasió de pagar altre dret de partisió. Y si algun vassall tindrà més de una cavalcadura, tinga facultat de fer altra fanecada de alfals ab què pague altres deu sous com dit és desús en respecte de la primera.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que in perpetuum seran del dit lloch, sien tenguts y obligats a pagar a la senyoria la sisena part de totes les garrofes que es culliran en lo terme del dit loch de Petrés, així en la horta com en lo secà y montanya, la qual dita sisena part les haja de rebre lo senyor portada a dit loch de Petrés per los vassalls en casa de cascú de aquells. Y si cas serà que algú en manera alguna fraudarà lo dit dret, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cascuna vegada que fraudarà, aplicadores a la senyoria.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor del dit loch la huitena part de les figues que es culliran, si·s secaran, en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà y montanya, pagant primerament lo delme y primísia; del què restarà de dites figues seques hajen de partir, ço és, sis arrobes al vassall y una al senyor, lo qual dret haja de cobrar y cobre lo dit senyor en les cases dels dits vasalls del dit lloch de Petrés; y si fraudaran, encórreguen en la pena contenguda en lo antecedent capítol.