Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III», sayfa 11

XIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se retura per a si <y> a sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mostasaf en la forma supradicta, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, ab facultad d’elegir procurador general, alcait y altres oficials semblans.

XIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que lo procurador general ha de conèixer en primera instància de totes les causes criminals privativament; y los presos que per causes criminals tindrà lo justícia ha de remetre y embiar al dit procurador general, ab què les persones que estaran preses y a bona guarda y custòdia se detingen en la dita e present vila, com sigen vehins de aquella. Atès que lo castell de Suera és de omenage y se ha de conservar sa alcaidia, de tota la Serra de Fanzara han de pagar drets de alcaidia, que és un almud de forment y altre de panís per a cada casa.

XV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva, per a si <y> a sos succesors, facultad per a fer ordinacions per a el bon govern del<s> nous vasalls y conservació dels tèrmens y terres, ymposant penes, alteran-les y llevan-les, e inovant les fetes y la conservació de les que la present vila demanarà y suplicarà a sa excelència.

XVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que per quant los dits nous vassalls y pobladors han representat los gastos y despeses que se ofereixen en conservar los asuts ab què regen les hortes y molen los molins, se’ls fa gràcia als dits nous pobladors y vassalls de el dret de les herbes de la montanya y horta per tems de nou anys, contadors dende el dia de Tots Sans primervine<n>t y del corrent any en avant. Lo qual tems se hage de tenir y acabar per Tots Sans de l’any mil si-sens vint-y-u, ab llívera facultad, ple bastant poder de arrendar-les y dispondre de aquelles.

XVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls de la present vila de Fanzara y ses aldees puguen pasturar sos ganados y gozar de les dites herbes, ab què tinguen obligació de pagar la desena part dels corderos y cabrits que nayxeran en dita vila y son terme; y del ganado de serda, vulgarment dit marranchons, hajen de pagar e paguen, de deu, u; e los forasters a qui se arrendaran les dites herbes hajen y tingen obligació de pagar, dels corderos y cabrits que·ls nayxeran dins dit terme, la mitad de lo delme a sa excelència y a sos succesors, que és, de vint, hu, los quals han de estar ben criats conforme és ús y costum del present regne; y los marranchons eo porsells, que sien de set semanes.

XVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits nou anys, sa excelència y sos succesors puga e pugen arrendar les dites herbes y aprofitar-se de elles, deyxan als dits pobladors y nous vassalls lo past per a sos ganados, per lo dit delme, en tot lo terme.

XVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència senyalarà als dits nous pobladors y sos succesors lo bobalar que antigament estava senyalat, per a què tan solament puga entrar en aquell lo ganado de la carniceria de dita vila y ses aldees, lo qual en ningun temps se ha de poder arrendar, ni per sa excelència ni per sos vassalls.

XX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de les penes que se imposaran en la horta y secà de dita vila, ultra del dany, ha de ser la una part de sa excelència, la altra per a el consell, y la tercera per a el justícia o jutge que·l declararà o sentenciarà, y per al acusador o denunciador, per iguals parts.

XXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que y ha de haver llibre en lo qual se escriguen e continuen les queixes e los clams o denunciacions, lo qual ha de estar en poder del receptor que serà de penes y composicions. Y haja de estar obligat lo justícia davant del qual se farà la tal querella, clam o denunciació, a manifestar-la en poder de dit receptor.

XXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los actes judicials se han de rebre per lo escrivà de la cort, si lo y haurà, y en absència o falta de aquell, a on convindrà conforme la ocurrència del tems. Y les paus y treühes se han de fer com fins ha huy per la persona que les ha rebudes en lloch del escrivà, <com> fins a güy se à costumat.

XXIII. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors hajen de prestar jurament y homenages de fidelitat y vassallasge, per ells y per sos succesors, en favor de sa excelència y sos succesors, en mà y poder de son procurador general o de la persona que pareixerà a sa excelència, prometent y jurant guardar fidelitat conforme les disposicions del present regne.

XXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous vasalls e pobladors y agen de prometre, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors tot lo dret que li pertanyerà en dita vila de Fanzara y ses aldees, cascun any et imperpetuum, en les festes de Nadal y de Nostra Senyora de agost, comensant la primera paga lo dia y festa de Nostra Senyora de agost del any primervine<n>t mil si-sens y tretse, y la segona en lo dia e festa de Nadal aprés immediate següent, y així cascun any consecutivament.

XXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran de dita vila y ses aldees, tingen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors lo dret dels grans en les heres, de les quals los dits nous pobladors ni sos succesors no el puguen traure que primerament no sia tret lo dret de sa excelència. Per a el qual efecte tingen obligació de donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech de la qual estarà recullir dits grans; y en lo cas que serà avisada la tal persona y serà renitent y descuidada en cobrar lo dit dret a sa excelència degut y pertanyent, havent-hi perill de aygües o diluvi o altra qualsevol tempestat, estant dits grans en les heres, puguen los dits nous pobladors y sos succesors traure de perill y posar en cobro tots los grans, ab tal que primerament sien mesurats en presència y asistència del justícia o de un jurat o de dos testimonis, per a què conste de la part que tocarà a sa excelència. Y estiga a càrrech dels dits nous pobladors y de sos succesors y traure de les heres o cases, a despeses de sa excelència, tindrà designats per a dit menisteri y efecte, y no dels dits vassalls.

XXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites pars que sa excelència se reserva per a si y a sos succesors tots los drets de regalies, com són les montanyes y pasts de aquelles en la forma sobredita, forns, flaqueries, molins, tendes, tavernes, hostals, carniseries y altres semblans si les hi haurà.

XXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que la part de lli y cànem que pertanyerà a sa excelència y a sos succesors, la hagen de pagar los dits nous vassalls y pobladors en la heretat y hera a on se cullirà, ymmediate aprés de ser collit o arrancat, pagant de set garbes o manolles, una. Y tinga obligació el colector o receptor a càrrech del qual estarà lo cobrar la part de sa excelència, de anar per ells al dit camp; y per a dar-o, tinguen obligació dits vassalls y sos succesors de donar notícia a dit colector, y no pugen alsar ni traure del dit camp dites gavelles, garbes o manades fins tant per part de sa excelència se hague pres lo dret e part que li toca y pertany. Y si per cas lo colector no anirà per dita part esent avisat, en tal cas pugue<n> recullir totes les garbes o manades en la forma que desús és dit.

XXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de moldre en los molins fariners de sa excelència, y fer lo oli en les almàseres si les hi haurà, coure lo pa en los forns, comprar en les tendes, carniseries, flaqueries y tavernes; però emperò comprar totes les dites coses llíberament los divendres en lo mercat públich que se acostumen fer en la dita vila, lo qual no puga ser en ningun altre dia de la semana.

XXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no puxen vendre en ses cases ni altra part, per menut, ninguna de les coses que es venen en les dites tendes, flaqueries, carniseries y tavernes; emperò, se’ls dóna facultat als dits nous pobladors y a sos succesors que dels fruits que prosehiran de les collites puixen vendre, ço és, lo forment y sivada a barsella, y de ahí en amunt; y lo vi y oli, a miges quartes, y de allí en amunt; figues y panses, a liures, y de ay en amunt; y les garrofes de mig arova en amunt.

XXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos successors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors un sou per cada casa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de e<x>higir y cobrar de set en set anys en lo dia e festa de Nadal, per lo colector que cobrarà les demés rendes a sa excelència pertanyens.

XXXI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se reserva ver<s> si y sos succesors totes les mines de or, argent y altre qualsevol gènero de metall que es descubriran en dita vila, aldees y termes de aquella, exceptuades les del algeps, perquè de estes fa gràcia sa excelència a dits nous pobladors y a sos succesors.

XXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors ni sos succesors no pugen juntar consell general que primer no preseïxca licència en escrit de sa excelència, o de son procurador general o de persona llegítima, expresant la causa y rahó per a què es volen juntar y tenir consell general. Emperò, se’ls dóna llicència y facultat que en lo consell particular se puixen ajuntar tot temps que·ls pareixerà, segons disposicions forals del present regne, e pugen carregar e imposar ymposicions per a conservació de les asuts e sèquies e altres coses tocant al bon govern, tenint conte y rahó del que es gastarà, per a donar-lo a sa excelència tot temps que el demane.

XXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obligen, que tot temps y quant se establiran les cases y terres han de venir a residir a dita vila y ses aldees, ab son domisili y capmajor, dins dos dies del dia de la confecció de dits actes en avant contadors. Y venguts a resedir, no es puguen absentar de dita vila e aldees dins quatre anys den de el dia dels establimens en avant contadors, sots pena de comís y de vint lliures reals de València aplicador<e>s al consell y obres pies per yguals parts.

XXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que dins los quatre anys de residència ab son domicil·li y capmajor, los dits nous pobladors no puxen vendre, alienar, ni transportar, ne carregar ni cambiar les cases e terres que se’ls establiran, sots pena de nulitat de actes y de comís, y que pague a sa excelència tot lo que se li deurà.

XXXV. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que pasats los dits quatre anys de residència ab son domicili y capmajor, puxen vendre, alienar, transportar, carregar e cambiar les cases e terres que se’ls auran establit, o part de aquelles, pagant a sa excelència lo que se li deurà per rahó del dret de lloïsme y fadiga; y reservant-se ver<s> si lo dit dret de loïsme y fadiga, ab tal que la tal venda, alienació y transportació e concambi se hage de fer a persona de la jurisdicció de sa excelència, y que se obligue a venir a resedir personalment en dita vila y ses aldees conforme està dit en los capítols antesedens.

XXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que les vendes, alienacions y concambis que fasan de fet dits vasalls, hagen de fer-se en poder del notari de sa excelència y de sa cort, y no en poder de altre notari algú, perquè en tot temps se tinga notícia de dites vendes, alienacions, transportacions e concambis, so<t>s decret de nul·litat de actes.

XXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència ni sos procuradors no entén establir dites cases e terres de dita vila e aldees de aquella a cavallers, ni persones eclesiàstiques ni a altres alguns que gozen de previlegi militar, sinó de aquells que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots pena de nulitat de actes.

XXXVIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que sa excelència se encarregarà y adosarà pagar tots los càrrechs que responien la dita vila de Fanzara y ses aldees, als quals estaba obligada la dita vila, y constarà deure llegítimament, així per sa excelència com per la universitat de dita vila y aldees y particulars persones de aquelles.

XXXVIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que si per cas ningú de dits nous pobladors se n’anàs de la dita vila y aldees de aquella, conforme lo tenor de la present capitulació tinga obligació de contar y pagar a sa excelència lo que li deurà.

XXXX. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència y sos procuradors no entén admetre per nous pobladors a ninguna persona que conste haver fermat actes de població en altra qualsevol part y lloch del present Regne, aprés de la capitulació dels moros.

XXXXI. Ytem, <és> estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors se han de obligar pagar a sa excelència y a sos succesors tots los drets a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altre qualsevol espècie sien, los quals se puxen cobrar y executar ab execució prompta, real y fiscal, sens contradició alguna segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

XXXXII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen gozar franca y llíberament de tota la montanya baixa, y gosen així mateix de la montanya alta, esporgar los abres y tallar rames, ab què no·n puguen tallar ningú per lo peu; ans bé, tingen obligació de dexar les guies per a què la dita montanya y abres se conserven; y si se oferirà haver de tallar algun abre per la soca per ses nesesitats, lo puixen tallar precehint llicència al procurador o alcait de dita vila; y també puxen tallar per a reparar los asuts tots los que seran menester, preseint, segon<s> és dit, dita llisència del dit alcait o del justícia.

XXXXIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen plantar olms o arboleda en llochs còmodos, com no sia en perjuí de les heretats y de veïns.

XXXXIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen cazar y peiscar llíberament, com no siga en temps vedad, ni ab senderes ni gozos ni ab instruments proïbits per furs del present regne; reservan-se emperò sa excelència y sos succesors poder, en alguna ocació <o> ocacions, prohibir la dita caza y peixca y fer crides.

XXXXV. Ytem, <és> estat pactat y concordad per y entre les dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins correns, no lo puxen traure en altra part a moldre ultra del present terme; y si lo forment que compraran fora del terme de la present vila y aldees de aquella lo voldran portar mòlt y fet farina a ses cases, la pugen fer.

XXXXVI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que cada hu dels nous pobladors, vasalls, vehins e habitadors y sos succesors, puxen fer y sembrar en ses heretats fins en una fanecada de alfals per al govern de ses cavalcadures, y no més; pagant en lo temps que estarà dita terra sembrada del dit alfals, sinch sous per fanecada y més lo sens ordinari de lluïsme y fadiga.

XXXXVII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors puxen reedificar de nou les cases que se’ls establiran, obrir de nou portes y finestres, y tancar les que huy tenen, y alsar les parets y quartos de elles tot lo que vullen, y baixar-les si els convindrà; e azò puxen fer e fasen tants quants vegades voldran llíberament a tota sa voluntat y sens demanar llisència; e asò se entenga a tota utilitat y profit de dites cases y sens perxuhí del veïns de aquelles, guardat les disposicions forals del present regne.

XXXXVIII. Ytem et ultimo, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los presens capítuls e qualsevol de aquells sien executoris, ab sumició y renunciació de propri for, variació de juhí, y ab les demés clàusules aposar acostumades conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis, lectis et intelectis, <per> nos, partes predictae, laudantes, aprobantes et firmantes omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promisa per nos et succesores nostros quoscumque, pacto spetiali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius¹⁰³ sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta,¹⁰⁴ omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostr<ar>um, partium predictarum, pertinent et expectare videntur, singula suis singulis referendo, atendere et eficaciter complere, tenere et inviolabiliter observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit aut contra premissa capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque¹⁰⁵ preinserta capitula ac eorum singula ac in eis pactatta, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et expectant, pertinereque et espectare atque prodesse possint atque possent quomodolibet nunch <vel> in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promisum finem non deducerentur, aut si nos, dictae partes, et nostri aut altera nostrum, partium¹⁰⁶ predictarum, et in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus¹⁰⁷ et adimpleverimus et seu ad¹⁰⁸ debitum pactatum et concordatum efectum <non> deducxerimus aut deducxerint. Ita quod,¹⁰⁹ premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum debitum atque promissum et per oblatum¹¹⁰ efectum minime sortiantur,¹¹¹ pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, stipulationi solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso¹¹² facto nos, dicte partes, et nostri aut altera partium nostrum, partium predictarum, contraveniendo, incurramus et incidamus, incurrat atque incidat penam duorum mille florenorum regalium Valentie de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exhigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et <ad>implere et observare desideranti aplicandorum, dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse,¹¹³ rato semper hoc pacto manente, itaque, exacta dicta pena vel non aut graciose remissa, ni<hi>lominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et <in> preinsertis capitulis <et> eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promissa in suis robore¹¹⁴ maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exigi possit toties quoties fuerit¹¹⁵ contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni¹¹⁶ rei sich non geste, inite et concordate, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur et enarrantur adque scribuntur,¹¹⁷ et doli, <mali> conditioni sive causa,¹¹⁸ et in factum actioni benefici<is> juri¹¹⁹ aut legi dicentibus quod¹²⁰ qui factum promitit prestando interese liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio¹²¹ et consuetudini premissis adversantibus.¹²² Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac misionum,¹²³ si quas fieri contingerit, solutionem, <satis>factionem, emmendam et complementum distringi, compeli seu etiam <fortiari> posimus nos, dicte partes, <ad> invicem et vicisim, per quemcumque judicem <ubique eligendum>, gobernatorem vel alium infra tam<en> Regnum Valentie, secularem tamen, in cuius¹²⁴ foro, examine et judicio omnia predicta supra <et> infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa, nos, dicte partes, ad imbicem et vicissim, adimplere, complere et observare promitimus, et teneamur ach si contractus eset ibi selebratus et solutio destinata, <in> cuiusvis foro, districtui, jurisdictioni et judicio licet non sit vel fuerit judex ordinari<us> nostrum, partium predictarum, vel alii nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra su<b>mitimus, subponimus¹²⁵ et astringimur nostro propio foro, quo ad hec penitus et de serta ciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro>: «De jurisdictione omnium judicum etc», et omni alii fori¹²⁶ declinatorie, fiantque inde per eum, de¹²⁷ et pro premisis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum,¹²⁸ partium predictarum, aut alterius nostrum, mobilium¹²⁹ et inmobilium et etiam privilegiatorum, abitorum ubique et habendorum, sine aliqua libeli oblatione, litis contestatione aut alterius juris solemnitate, <sed> ad solam demostrationem presentis publici instrumentis et eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confecioni<s> judicialli aut sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius apelare vel suplicare non licet, nech observetur aut observari oporteat in <h>is aliqua juris solemnitate, immo¹³⁰ dicta pignora, execucio, vendicio et distractio pignoris bonis et jurium predictis fiant et fieri¹³¹ valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri usitatum,¹³² et de condemnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit¹³³ subsecutum, omni judiciario <ordine> pretermiso, nec¹³⁴ admitamur nech admiti posimus¹³⁵ ad aliquas rationes, defenciones, alegaciones vel execuciones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam¹³⁶ omnem dilacionis, calumnie et difugi<i> materiam. Renuntiamus scienter et exprese per speciale pactum predictum omni libeli oblationi,¹³⁷ litis contestationi et quibusvi<s> recursibus et apelacionibus, et juri etiam apelandi et recurrendi, a<c> facultati oblacionis bono<rum> i<m>mobilium bonis existentibus mobilibus, semoventibus¹³⁸ vel privilegiatis. Addicientes nobisque ex dicto pacto concedentes quod¹³⁹ liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum¹⁴⁰ obedienti, contra partem <in>obedientem variare juditium actionem et executionem in puncto quo sit et in quacumque parte executionis, tam in modo, forma, loco et examine quam¹⁴¹ etiam in personis judicum et conventorum et bonis et juribus nostris ratione contentorum in hoc instrumento a<d> totam nostrarum omnimodam, ut predicitur, voluntatem, sine aliqua protestatione et sine expensarum amicione. Renunciantes foro et juri dicentibus¹⁴² quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non posit contra alios correos vel simul obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discusa, et ipse inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicte roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicissim, quod¹⁴³ si predictis omnibus et singulis, atendendis et complendis a nobis¹⁴⁴ et bonis nostris, ad imbicem et vicissim, habendis et eligendis, recipiendis et recuperandis aliqua pars nostrum damnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit,¹⁴⁵ totum id quidquid <sit> et quantumqumque fuerit nobis et nostris, ad invicem et vicissim, solvere, restituere et emendare promitimus, et teneamur confectim nostrae omnimodae voluntati, super quibus damnis,¹⁴⁶ gravaminibus, sumptibus, misionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur nobis solo simplici juramento partis nostrarum, partium predictarum, que damna, interese et expensas fecerit¹⁴⁷ sine testibus et alia probatione, que nunc pro tunc <ad> imbicem et vicissim deferimus, et pro delato haberi volumus. Renuntiantes foro juri dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse lisite revocare et in eius prestatione partes presentes esse opportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et irrevocabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad imbicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra, dictis respective nominibus, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, abita ubique et habenda.

Quod est actum in dicta vila de Fanzara, die trigessimo mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC duodecimo.

Sig++na nostrum, Andreae Ruiz Puente et Antonii Villalta, procuratorum predictorum suae excelentiae, et signa relicorum omnium populatorum quia hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Ludovicus Micola et Franciscus Andreu, agricultores, vallis de Uxo habitatores, quo ad firmas dictorum populatorum predicte ville Francisci Garses, Juanis Sanchis, Andre<ae> Navarro, Petri Agut, Natalis Gallent, Petri Chiva, Antoni Vilar, Juanis Ruis, Petri Araguet, Dominici Lasaro, Ludovici Isach, Micaelis Isach, Juanis Soriano, Dominici Colas, Micaelis Julbe, Dominici Gasque, Bartholomei Ribes, Baptiste Monferrer, Petri Chiva, Bartholomei Gomes, Juanis Monfort, Petri Mesquista, Juanis Beltran, Guillermi Sales, Onufri Navarro.

Et quo ad firmam dicti Andreae Ruis de Prado, qui in Vale de Uxo, in loco de Benisat, die prima octobris dicti anni dicto nomine firmavit et obligavit, fuerunt testes predicti.

Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, qui dicto nomine die XXIIII novembris dicti anni firmat et obligavit in loco de Benicafull, dictae Vallis de Uxo, fuerunt testes Juanes Montiel, presbiter, rector dicte Vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, dicte Vallis habitatores.

Quo ad firmas vero dictorum Juanis Puerto, Marti Puerto et Bartholomei Olaria, dicte alde<e> de Leuxa, firmarunt, promiserunt et obligarunt ut supra continetur in dicta villa de Fanzara, die primo dicti mensis octobris, fuerunt testes proemidicti.

Quo vero ad firmas Michaelis Colas et Juanis Badenes, predictorum, dicte aldeae de La Alcudia de Fanzara, qui in dicta vila de Fanzara dicto die primo predicti mensis octobris dicti et eiusdem anni firmarunt, obligarunt et renuntiarunt ut supra continetur, fuerunt testes dicti Ludovici Micola et Francisci Andreu, agricultores, dictae Vallis de Uxo habitatores, in dicta vila de Fanzara reperti.