Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III», sayfa 13
XXXXVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo forment que tindran de ses collites, estant los molins corrents, no puixen traure’l a moldre a altra part alguna; y lo forment que compraran defora de dita vall e llochs de aquella, aprés que estiga dins dita vall e sos llochs, tinguen obligació de moldre’l en dits molins, sens poder traure aquell de dita vall. Emperò, si’1 voldran portar en farina de honsevulla que·l compren, ho puixen fer y estiga en sa facultat.
XXXXVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que cada hu dels nous vassalls e pobladors puixa fer en ses heretats e sembrar una fanecada de alfals e no més, pagant en lo temps que estarà ocupada en lo dit alfals quatre sous ademés del cens, ab lloïsme y fadiga, que aquella fa y respon.
XXXXVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, vehins, vassalls e habitadors de dita vall e llochs de aquella puixen reedificar de nou les casses que se’ls establiran, obrint de nou portes y finestres y tancant les que tenen, y alzar les parets y cambres de aquelles tant quant voldran, y baixar-les quant convinguen, a tota sa voluntat y sens demanar licència. E azò se entén en augment e milloria de aquelles e sens perjuhí dels vehins, conforme a les disposicions forals dels present Regne.
L. Ítem et ultimo, és estat pactat e concordat entre dites parts que los presents capítols e cascú de aquells sien executoris, ab sumissió y renunciació de propi for, variació de juhí e altres clàusules roborants y en semblants actes posar acostumades, conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.
Quibus quidem capitulis lectis et intelectis, nos partes praedictae laudantes et aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in presentis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, estipulata atque promissa, per nos et succesores nostros quoscumque, pacto speciali, solemni stipulatione interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, <e>narrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquanque nostrum, partium152 predictarum, pertinent et spectare videntur, singula <suis> singulis referendo,153 atendere et eficaciter complere et inviolabiliter tenere et observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et <ea> <n>ullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nec contravenire nec per aliquem vel aliquos contrafacere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preincerta capitula et in eisdem contenta, concordata pactata, promissa atque estipulata et precontenta non observaverit vel adimpleverit, aut contra predicta capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque preincerta capitula et eorum singula ac in eisdem contenta, pactata, promissa atque stipulata quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque partem nostrarum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinere et spectare atque prodese posint aut posent quomodolibet nunc et in futurum infringeretur, et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum finem non deduceretur, aut si nos, dicte partes, aut nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, in preincertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu154 ad debitum pactatum effectum non deduxerimus aut deduxeri<n>t. Ita <quod>, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa, ad suum debitum atque promissum et per oblatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento,155 stipulatione solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dicte partes, et nostri aut altera pars nostrarum, partium predictarum, contraveniendo incidamus156 et incurramus, incidant atque incurrant, penam duorum157 mile florenorum de bonis nostris, nostrarum partium predictarum, contravenendo et inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrarum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observare et complere desideranti dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis, injuria et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod,158 exacta dicta pena vel non aut gratiose remisa, n<ih>ilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promisa, in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena, si comitatur, peti et exigi posit toties quoties fuerit contrafactum. Renunciantes scienter omni exceptioni rei sic non gestae, concordatae,159 pactatae, estipulatae atque promissae, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur et enarratur atque scribi<tur>, et doli, condicioni sive160 causa, et in factum actioni beneficiis legi ac juri dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse, liberatur,161 et omni alii juri, foro, privilegio vel consuetudini premissis obvianti. Ad quorum omnium et singulorum et supra et infrascriptorum, <ac misionum> si quas facere conti<n>gerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli <seu etiam> forciari possim<us>, nos, dictae partes, ad invicem <et vicissim>, per quemcumque judicem ubique eligendum secularem infra tamen Regnum Valentiae, in cuius foro et examine omnia superius pactata, stipulata atque promissa, nos, dictae partes, ad invicem et vicissim, adimplere et complere promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, <in> cuius foro, judicio et examine licet non sit judex nostrarum, partium predictarum,162 ordinarius. Nos <tamen> et omnia bona nostra submitimus nostro propio foro, <quo ad hec> penitus renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni alii foro declinatorie,163 fiantque inde per eum, <de et pro premisis> et super omnibus predictis et in dictis preinsertis capitulis pactatis et promissis, vendicio, executio et distractio bonorum omnium movilium et immovilium nostrarum, partium predictarum, privilegiatorum et non privilegiatorum, sine aliqua libelli oblatione,164 litis contestatione aut <aliqua juris> solemnitate, <sed> ad solam exhivitionem presentis <publici> instrumenti et eius exempli, quod valere volumus,165 et vim obtinere confessionis judicialis aut sententiae diffinitivae in rem judicatam transactae, a qua ulterius appelare vel suplicare non licet, nec observetur nec observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium nostrorum, partium predictarum, fiant et fieri valeant pro ut in executionibus realibus et fiscalibus est fieri asuetum; nec admitamur nos, partes predicate, ad aliquas exacciones nec dilaciones justas nec injustas, imo ad excludendam omnem dilacionis <calumnie> et difugii materiam. Renunciamus scienter et expresse per especiale pactum omni libelli oblacioni, litis contestationi et quibusvis recursibus et appelationibus, et juri etiam apelandi, recurrendi et suplicandi ac facultati oblacionis bonorum immovilium, existentibus bonis movilibus et semoventibus vel privilegiatis. Addi<i>cientes nobisque ex dicto pacto concedente<s> quod166 liceat nobis, partibus predictis, contra partem inobedientem variare <juditium et executionem in puncto quo sit et in> quacumque parte executionis, tam in loco, forma et examine quam in bonis et juribus <nostris> ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua expensarum amissione et protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit167 contra alios correos,168 <vel simul obligatos> procedi, donec primitus conventi bona sint discusa, et inventus non solvendo, et n<ih>ilominus <pacto eodem stipulatione predicte roborato>. Promitimus quod si ratione omnium predictorum complendorum a nobis et nostris aliqua pars nostrum damnum aliquot interese, gravamen169 vel expensas substinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit no<bi>s et nostris, ad invicem et vicissim, solvere et restituere et emendare promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, una cum omnibus damnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur vobis et vestris vestra sola simplici juramento, sine testibus et alia probatione, quam juramenti delationem non posimus modo aliquo rebocare. Renunciantes juri et foro dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite rebocare, et in eius prestatione partes presentes esse oportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura mea mobilia et immovilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, habita ubique et habenda.
Quod est actum in villa de Fanzara, die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo sexentessimo duodecimo.
Sig++na nostrum Andree Rois Puentes et Antoni de Villalba, ex una.
Sig+++++++++++na nostrum Ludovici Serrano, Petri Saura, Antoni Cano, Jacobi Talamantes, Jacobi Ruvio, Alexi Calatayud, Michaelis Planes, Gasparis Torres et Antoni Piquer, predictorum, qui hec singula suis singulis referenda laudamus, concedimus et firmamus.
Testes Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, habitatores Vallis de Uxo, vicini et havitatores, ad firmas dictorum Ludovici Serrano, Petri Saura et Antoni Cano, vicinorum de Suleyma.
Et quo ad firmam dicti Andree Rois, presente, qui dicto nomine in loco de Benisanat, Valis de Uxo, dicto dia firmavit, fuerunt testes predicti.
Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, dicto Valis de Uxo, die vicessimo quarto mensis novembris dicti anni firmavit, fuerunt testes Joannes Montiel, presbiter, rector dictae vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, eiusdem valis habitatores.
Et quo ad firmas dictorum Jacobi Talamantes, Jacobi Rubio, Alexi Calatayud, Michalelis Planes et Antoni Piquer, dicti loci de Saudent dicti vallis, qui in dicta villa de Fanzara, dicto die primo octobris firmarunt, fuerunt testes supradicti primi.
223.
1612, octubre 1 [València].
El doctor Salvador Fontanet, regent de la Cancelleria de la Corona d’Aragó i comissari reial per a supervisar el repoblamet dels llocs de moriscos del Regne de València, emet una ordre en forma de bando en la qual revisa i modifica les cartes de poblament del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva. L’objectiu és unificar les seues condicions quant a nivell de rendes i obligacions dels nous pobladors així com augmentar de forma lineal els pagaments en diners per la terra, ratificar les obligacions de conreu del canyamel i establir l’obligació de transportar la part senyorial de les collites als graners i cellers senyorials, tot per disminuir les despeses de gestió i poder així respondre a la reclamació dels creditors dels estats ducals de Gandia.
Notari, Francesc Baster.
A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 846, D-2 (5). Còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1612 pel notari Joan Boer, notari del registre reial, a partir de l’original conservat a dits registres reials.
B. ARV, Real Justicia, llibre 796, ff. 452r-456r. Còpia legalitzada feta a València el 22 de desembre de 1745 per Tomàs Mateu, escrivà de la Reial Audiència, a partir d’altra còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1613 pel notari Joan Boer, a partir del document original.
Edicions:
Inèdita.
Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 334.
TEXT
Ara ojats que us notiffiquen y fan a saber de part del doctor Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre senyor y son regent la Chancelleria en lo suppremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutge comissari per Sa Magestat, creat y nomenat per a la població dels llochs del Regne de València dels quals foren expel·lits los moriscos y per a les cosses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població. Que com ab supplicació presentada per part dels elets dels creedors de la cassa y estats del ducat de Gandia, marquesat de Lombay, condat de Oliva y baronies a aquells annexes, en vint dies del mes de dehembre del any propassat mil sis-cents y onze, sia estat suplicat a dit regent comissari que accedís personalment als dits estats a effecte de millorar les noves poblacions dels llochs de dits estats y baronies, augmentant los censos y particions, llevant totes les exempcions, reduhint als que tenien terres, casses y altres heretats, ab inposició de menys censos y particions de fruyts a uniformes particions y censos, segons los pagaven o haurien de pagar los nous pobladors de cada hu dels llochs a hont recaurien les tals terres exemptes, sens donar lloch a ninguna manera de exempcions y enfranquiments, obligant a tots los posessors de dites terres a fer canyamels e acordar los trapigs y demés càrrechs a què estan obligats tots los nous pobladors dels llochs a hont y ha acostumat de haver collita de sucre. Y obligant, així mateix, a tots los nous pobladors y posessors de terres que foren de moriscos expel·lits de dits estats, a portar la part dels fruyts y grans a la senyoria pertanyents a la cassa o casses de la dita senyoria en cada hu dels llochs dels dits estats respectivament, interposant dit regent comisari en dites cosses sa auctoritat y decret segons pus llargament en dita supplicació y en altres aprés presentades per dits elets se conté. Y per a deguda averiguació de les coses representades y suplicades per los dits elets, sia dit regent comisari vengut personalment a la vila de Gandia y a altres parts de dits estats, y en aquells fet les diligències que li ha aparegut convenir, hoynt ab deguda madureza, considerant tot ço y quant és estat deduhit y al·legat, així en los dits y altres memorials per les parts presentats com en moltes juntes que en sa presència se han tengut entre don Pedro de Borja, del àbit y cavalleria de Montesa, comanador de Atzeneta, procurador general de dit duch, conte de Oliva, y son asessor general lo doctor Ferrando Bonavida, y mosén Berthomeu Sebastià, prevere, benefficiat en la yglésia parrochial de Sent Joan del Mercat de la ciutat de València, fra Geroni Rotlà, del orde de Sent Geroni, don Geroni Nunyes y Balthazar Vidal de Blanes, generós, altres dels elets dels dits creedors censalistes, y per los altres coelets seus per a dit y altres effectes nomenats, rebent ex offitio les informacions que ha convengut, de tot lo qual ha resultat ser convenient y conforme a rahó y justícia provehir-se de remey en algunes cosses que·n tenien necessitat. Per tant, dit regent comissari, ab thenor de la present pública crida, diu, notiffica y mana les cosses següents:
[I]. E primerament, per resecar los salaris y gastos superfluos que s’offerien en los dits estats, si en cascú dels llochs y térmens de aquells se havien de tenir persones que a costes de la senyoria aportasen los fruyts y rendes a aquella pertanyents, lo que ab facilitat y poch gasto poden fer cascú dels nous pobladors qui són obligats <pagar aquells, y en esta conformitat serien obligats>170 los nous pobladors de alguns llochs dels mateixos estats y los més dels nous pobladors dels altres llochs del Regne de València de hon també són estats expel·lits los moriscos, en los actes fets en rahó de les poblacions de dits llochs. Per tant, dit regent comisari diu, notiffica y mana a tots y qualsevol persones de qualsevol estament y condició sien, les quals tenen y poseheixen, tindran o possehiran en dits estats del duch de Gandia, en virtut de establiments y concessions fetes per dit duch y sos procuradors, terres, casses y altres posessions que foren de moriscos expel·lits de aquells, hajen en cascú d’ells portar y porten, a ses costes y despesses, tots los fruyts y grans dominicals a la senyoria pertanyents que cascú d’ells cullirà, a la casa o cases de la senyoria designada o designades, o que·s designaran y destinaran, per a recollir y rebre los dits fruyts y grans dominicals dels llochs y térmens respectivament a hon dites terres estan situades, no obstant que los actes de les noves poblacions no se hajen obligat a tal, y encara que haguesen tàcita y expressament pactat lo contrari.
[II]. Y per quant de la desigualtat caussada per los actes dels establiments y altres concessions fetes de les terres y proprietats que dits moriscos expel·lits posehien en dits estats del dit duch de Gandia, conte de Oliva, en y cerca la responsió de censos, partició de fruyts y altres obligacions, resulta notabilíssim dany al patrimoni y hazienda del dit duch de Gandia, conte de Oliva, y per consegüent a los censalistes y creedors. Per tant dit regent comisari diu, notiffica y mana a totes y qualsevols persones que tenen y poseheixen y per avant tindran y posehiran terres, casses, heretats y altres posessions en los dits estats y baronies de les que foren de dits moriscos expel·lits, de assí avant paguen los mateixos censos en diners o altres coses y la mateixa partició de grans y fruyts que los demés nous pobladors o adquiridors de dites terres dels dits estats y baronies en cada hu dels llochs y térmens en què dites terres se troben situades, estan respectivament obligats a pagar per les casses y terres que tenen establides conforme als actes de les noves poblacions en respecte dels llochs hon los y ha, y en respecte de les terres situades en los térmens de les viles de Gandia y Oliva, en les quals no se han fet actes de poblacions generals, conforme als actes de les poblacions dels llochs de dits estats més vehins de dites viles y sos térmens y segons en avant auran tots de pagar en virtut de dita crida y altrament.
[III]. E així mateix, los tals posessors de les dites terres hajen de fer y facen cascun any, comensant del present en avant perpètuament, la quarta part de les dites terres hortes que tenen o tindran establides, de canyamels, y portar aquells als trapigs y acordar los trapigs mateixos, y donar persones que en ells treballen, estant obligat tan solament lo patrimoni del dit duch, conte de Oliva, a pagar als officials y juzma dels dits trapigs los salaris senyalats en los actes de les noves poblacions dels llochs particulars de dits estats en los quals se fan canyamels. Y així bé, sien obligats a acudir a totes e qualsevol altres obligacions a què los nous pobladors dels dits llochs se han obligat en los dits actes de les noves poblacions, sens que persona alguna de les que poseheixen o possehiran les tals terres, de qualsevol estat y condició que sia, puga pretendre, per ningun títol ni caussa, exempció de les desusdites coses ni de qualsevol de aquelles, ni de altres contengudes en los dits actes de les noves poblacions; exeptades emperò les persones, si algunes y haurà, que per dit regent comisari serà provehit y declarat deure ser, en tot o en part, exempts de dites obligacions, resservant dret a les persones que tenen e poseheixen les dites terres, ab enfranquiments y exempcions de totes les dites obligacions de censos, partició de fruyts y altres càrrechs personals o reals, o de part de aquells, en solució y paga de crèdits verdaders y subsistents, les quals puguen demanar y cobrar la refacció que se’ls haurà de fer per la deterioració o menys valor de les dites proprietats que poseheixen, caussada per rahó de la dita nova obligació de haver de pagar los mateixos censos y particions que paguen y hauran de pagar los nous pobladors, per a què, de la quantitat o quantitats que per a dit effecte se senyalaran per dit regent comisari, puguen reintregar-la y ser pagats del que per rahó de dita deterioració se’ls haurà de refer y pagar. Entès emperò y declarat que si los tals posessors de proprietats en tot o en part enfranquides, estimaran més demanar íntegrament sos crèdits y renunciar y deixar les dites proprietats, los sia lícit y permès fer-ho dins temps y espay de deu dies contadors del de la publicació d’esta crida. Y noresmenys, puguen los tals en dit cas ser admessos per nous pobladors o adquiridors en los llochs y térmens de dits Estats, donant-se a cada u d’ells una part o porció de nou poblador de les proprietats que·s podran y deuran de nou repartir, ço és, fins a vint fanecades de horta y trenta de secà a cascú, pagant emperò ells y cascú d’ells, per rahó de dites terres, lo que los demés pobladors o adqueridors dels llochs y térmens a hon dites terres estan situades tindran obligació de pagar, així en virtut dels actes de les noves poblacions y d’esta crida com altrament.
[IIII]. Y com haja llegítimament constat y conste que, attès la fertilitat de les terres dels dits estats per dits moros expel·lits posehides y altres coses que·s deuen considerar, és molt just y a rahó conforme que los censos y partició de fruyts pactats entre dits duch, conte de Oliva, y sos procuradors, y los dits nous pobladors, en los actes de les noves poblacions generals y concessions particulars se augmenten en beneffici de dit patrimoni y, per consegüent, de dits censalistes y creedors, los quals altrament restarien prejudicats per dites poblacions y concessions. Per tant, dit regent comisari diu, notifica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits, situades en lo ducat de Gandia, baronies, llochs y térmens de Bellreguart, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Almoynes, Miramar, lo Real y de la vila o raval de Oliva, llochs de Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alquerieta de la Contesa, Alquerieta dels Frares, lloch o raval de la Font d’en Carròs, que de aquí avant paguen y responguen al dit duch, conte de Oliva, eo a les persones a qui tocarà la cobranza de les rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han obligat a pagar per dites terres, un sou moneda reals de València més per cascuna fanecada de horta, pagant en effecte quatre sous de dita moneda per cada fanecada de orta, exepto les terres situades en la horta de Sotaya, per les quals se hajen de pagar dos sous y mig per cada fanecada tan solament.
[V]. Y per lo semblant, diu, notiffica y mana a tots y qualsevols nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits situades en lo marquesat de Lombay, baronies de Turís, Castelló y Ayelo de Rugat y llochs de Catadau, Alfarb, Alèdua, que de assí avant paguen y responguen al dit patrimoni o a qui tocarà la cobranza de les rendes y drets de aquell, ultra del cens pecuniari a què se han obligat en los actes de les poblacions generals y concessions particulars, un sou més de dita moneda per fanecada de terra horta, de manera que de aquí avant se paguen tres sous per cascuna fanecada de horta de dits marquesat, baronia y llochs.
[VI]. E així mateix, <diu>, notiffica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de les terres que deixaren los moriscos expel·lits en la baronia de Chella, que de assí avant paguen a dit patrimoni o als que tocare la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han carregat en los actes de la població general o concessions particulars, sis diners més per cada fanecada de horta.
[VII]. Y noresmenys, diu, notiffica y mana a tots los nous pobladors y posessors de totes les casses y terres que deixaren los moriscos expel·lits de la baronia de Orba y Laguar, que de assí avant cascun any y per cascuna cassa paguen al patrimoni de dit duch, o a qui tocarà la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, ço és, los de Orba, sis sous, y los de Laguar tres sous de cens, a més dels que en dits actes de poblacions o concessions per rahó de censos o altrament se han obligat.
[VIII]. Y per llevar tot gènero de dubte, diu y declara dit regent comisari que tant los dits censos pecuniaris en los actes de les poblacions generals y concessions particulars carregats, com lo nou augment de aquells ab esta crida senyalat sobre dites casses y terres, hajen y deguen pagar dits nous pobladors o adquiridors ultra de la partició de fruyts a què en los mateixos actes de poblacions y concessions se han obligat, y que lo dit augment de cens hajen de comensar y comensen a pagar a vint-y-quatre del mes de juny de la festa de la nativitat de sent Joan Baptiste del any mil sis-cents y quinze, y la segona en la festa de Nadal aleshores prop següent, y aprés consecutivament los altres anys següents en senblants terminis. Y que totes y sengles coses dalt en esta crida dites y ordenades se guarden y observen inviolablement fins a tant que Sa Magestat se servís altrament, en y sobre aquelles o alguna d’elles, provehir y manar. Y en quant dits actes de poblacions o concessions sien contraris al dalt dispost, ordenat y provehit, sien haguts per no fets y concedits, per ser com són contra lo tenor de altres crides de part de dit regent comisari publicades y en perjuhí dels censalistes y crehedors del dit duch, aljames o universitats y singulars moriscos expel·lits.
[VIIII]. Més avant diu, notiffica y mana dit regent comisari a totes y qualsevol persones que pretendran no pedir o deure’s fer les cosses en esta crida ordenades o qualsevol de aquelles, que dins deu dies contadors del de la publicació de la mateixa crida en avant, compareguen davant dit regent comisari per a deduhir y al·legar de sos drets y pretensions, que ell se offereix a administrar justícia en la forma que Sa Magestat li ha manat ab sa real comisió. Y perquè ningú puga ignorància al·legar de les sobredites coses y vinguen a notícia de tots, se mana publicar la present crida per los llochs acostumats de les viles de Gandia y Oliva y Llombay, y per totes les altres viles y llochs dels dits estats y baronies a hon pareixerà convenir, y que aquella se registre en totes les corts de dits estats, baronies y llochs per a què se’n done còpia o comunicació a tots los que la voldran y demanaran.
Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.
Franciscus Baster, notarius et regii registri ac prefacte comisionis scriba.
224.
1612, octubre 20. Benillup.
Eulàlia Fenollar i de Fenollar, vídua de Francesc Fenollar, senyora del lloc de Benillup i veïna de la vila de Penàguila, atorga la carta de poblament de dit lloc per a nou persones.
Notari, Onofre Cantó.
A. Arx. Mun. Alcoi, Fons notarial, protocol d’Onofre Cantó, any 1612, ff. 221v-231v. Document original.
Edicions:
a. Pla Alberola, P. J: «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-192.
TEXT
Die XXº menssis octobris anno a Nativitate Domini M DC XIIº.
En nom de la sanctíssima Trinitat Pare, Fill y Sanct Sperit, tres persones y un sols Déu verdader, y de la sacratíssima Verge Maria, protectora y amparo del gènero humà. Sàpien tots los que la present carta y acte de població veuran com nosaltres, Aulàlia Fenollar y de Fenollar, viuda de Francés Fenollar, quondam, ciutadà, senyora del present lloch de Benillup, vehina y habitadriu de la vila de Penàguila, atrobada en dit lloch, de una part. Y Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Joseph Soler y Anthoni Llorens, de part altra, tots vehins y habitadós y nous pobladós de dit lloch de Benillup, llegíttimament ajustats y congregats en la cassa de la dita senyora situada en lo dit lloch. Attés y considerat que per la universal expulsió dels moros del present regne, seguida en execució dels edictes y manaments reals de la magestat del rey nostre senyor, dels quals moros estava poblat lo dit lloch de Benillup, y està aquell de present sens població, capítols, pactes e ordinacions ab las quals se à de regir y viure la universitat que de nou, subrogant-se en lo lloch de la antiga, se à de formar, crear y elegir, y també los nous pobladós, vehins y habitadós de aquell; y perquè per rahó de la dita expulsió totes les casses, terres y heretats e pocessions del dit lloch de Benillup que abans eren possehides per los dits moros habitadós de aquell, així per lo dispost y ordenat en dits reals edictes publicats al temps de la dita expulsió com àlias per lo que·stà scrit de justícia, són de present pròpries de la dita senyora del dit lloch de Benillup, e així, per a deguda execució de la dita nova població y a efecte de aquella, se ajen de dividir, partir y establir entre los nous pobladós del dit lloch de Benillup. Per ço, avent precehit entre dites parts diverssos juntaments, col·loquis y parlaments ab molt trasteig y consideració, sobre la població y asiento de la dita universitat del dit lloch de Benillup y dels successors en aquell, feren, acordaren, pactaren y capitularen los capítols, hordinacions, pactes y convencions següents:
I. E primerament és estat pactat, avengut y concordat e capitulat entre dites parts que, en cas que·s faça la sgléssia nova que s’entén fer en lo dit lloch de Benillup, la dita senyora se reserva per a si y a sos successors la capella major y cap de altar; renunciant los nous pobladós qualsevol dret y acció que en la dita capella major y cap de altar tinguen y puguen tenir, cedint en quant menester sia en favor de la dita senyora, y de sos successors en lo dit lloch, per a què puguen ussar de dit cap de altar y capella major, tenir y posar en aquella les sues insígnies y armes en senyal de dit verdader domini y pocessió, fent-hi sepultura tostemps que ben vist li serà.
