Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III», sayfa 7

XVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en la present baronia de Parcent y sos llochs executen, en quant menester serà en sa favor, la jurisdictió civil y criminal, y que puguen en cada un any fer electió y nominació a sa voluntat de justícia y lloctinent de justícia, jurats y mustaçaf, y de tots e qualsevols altres officials que seran necessaris per a la bona administració de la justícia de la present baronia y llochs de aquella. Y esta nominació se haja de fer portant doble número de persones per cada hu dels officis sobredits, per a què dit senyor puga elegir hu dels dos que li portaran, a ell o a qui son poder tindrà. Y la dita nominació se haja de fer, per a justícia, el dia de sent Thomàs apòstol o alguns dies enans, nomenant dos persones com està dit, y per a la electió de justícia, el qual haja de jurar lo dia de Nadal en cada un any, de fer bé y llealment son offici; y lo diumenje ans de Pasqua del Esperit Sant, quatre persones per electió de jurats; y el diumenje ans de la Aparició de sent Miquel, dos persones per a electió de mustaçaf. Y que açò es guarde y se haja de guardar, conservar y continuar cada un any perpètuament, y los dits officials tinguen obligació de jurar y juren en poder del dit senyor y sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, de què se hauran bé y llealment en sos officis.

XX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors en dita baronia puguen, en qualsevol temps y cas que·ls parexerà, en primera instància evocar-se totes les causes, axí civils com criminals, encara que estiguen posades y tinga la mà en aquelles lo justícia, lloctinent o qualsevol altre official de la present baronia y llochs de aquella.

XXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per qualsevol effusió de sanch que·s traurà en qualsevol rixa que y haurà dins la present baronia, o qualsevol pendència que y haja que traguen sanch, se haja de pagar y pague a la dita senyoria tres lliures moneda reals de València, per cada efusió de sanch que·s traurà.

XXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són o per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, sien tenguts y obligats de fer totes les olives y oli que culliran en la present baronia, en la almàcera que el senyor té en lo present lloch de Parcent, y pagar lo dret acostumat de la moltura, que són dos almuts per sis barcelles almaceres, que són nou barcelles de casa, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que tots los dits pobladors, vehins y habitadors de la present baronia que huy són o per temps seran, sien obligats anar a coure lo pa als forns que lo dit senyor té en los llochs de la present baronia, sots pena de tres lliures per cada vegada que lo contrari faran, aplicadores a la senyoria.

XXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls de la present baronia que huy són y per temps <seran>, no puguen ara ni en ningun temps posar taches ni sises, ni carregar censals per a gastos dels llochs de la present baronia, sens precehir licència y exprés consentiment del senyor de dita baronia.

XXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia se reserva per a si lo dret del aljep y cals de la present baronia, y los forns per a fer aquella, donant-los licència y facultat a tots los vehins y vassalls d’ella per a què, precehint licència del senyor, puguen fer y facen tots los forns de algeps y cals que seran necessaris y ben vist los serà, edifficar y reparar ses cases y altres coses necessàries, sens pagar ninguna cosa sinó franca y llíberament. Emperò, en cas que facen cals y algeps per a vendre fora de la present baronia, hajen de pagar y paguen per cada forn de cals, dos cafiços, y un cafís per cada forn de algeps; y si serà, lo tal vassall que farà l’algep per a vendre, de la present baronia, que pague mig cafís de algep tant solament per cada forn, ab què no exedixca ni sia major de deu cafiços; y venent-lo a persones que viuen en la present baronia y llochs de aquella, per a sos reparos y obres de ses cases, no tinguen obligació de pagar del tal algeps nengun dret a la senyoria.

XXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los vassalls y habitadors que ara són y per temps seran de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, no puguen juntar consell general que no sia ab licència del senyor y de sos successors, o de qui tindrà poder de aquells, asistint en lo tal consell general lo justícia de la baronia a on se tindrà lo tal consell.

XXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que encara que los dits nous pobladors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, o sos successors, obliguen sos béns en qualsevol contracte o acte que faran, no s’i entenga voler obligar los béns que se’ls estableixen per esta escriptura y població, calladament ni amagada, expressament y ab esta condició se’ls done<n> y consedeixen, y no de altra manera; y si necessari és un dia, ans que caigua ni puga caure en la dita obligació, revoque dit senyor la dita concessió y enfitheòtich, y retinga per a si los dits béns, y cada hu dels dits pobladors axí o accepten y consenten.

XXVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y habitadors de la present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, no puguen vendre mi empenyar ni en altra qualsevol manera transportar les cases y terres y heretats que se’ls estableixen, sinó és a persones que vixquen y residixquen, en sa casa y família, en la hu dels llochs de la dita baronia, ni en persones que tinguen son domicili fora de la dita baronia, sinó en cas que los tals a qui les dites heretats pervendran per rahó de qualsevol acte o contracte, o oferta o execució, dins tres mesos vinguen a viure en ses cases y família, y a ser vassalls y habitadors en la present baronia, sots pena que lo dit senyor y sos successors puguen comisar dits béns ab llibertat y clàusula contenguda en lo damunt dit tercer capítol.

XXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor de la dita baronia y llochs de aquella, y sos successors, sien tenguts y obligats a establir les cases y heretats als dits nous pobladors franques y lliures, y sense obligació de pagar ningunes pensions ni censals, ni altres alguns deutes que agen y sien estats caregats per sos antesesors, o per les algames de moriscos, sinó que tot allò que de justícia se declararà que deu y toca a pagar a la dita baronia y llochs de aquella, vinga a càrrech y a conte del dit senyor y de sos successors, de tal manera que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella, tan solament sien obligats a pagar al dit senyor los censos y particions, y los demés càrrechs contenguts y abaix especificats en esta present escriptura, y si per rahó de qualssevols censos o deutes la solució y paga de aquells tocants al senyor, si’s faran algunes costes y despeses, les aja de pagar lo dit senyor y no los vassalls.

XXX. Ítem, és pactat, avengut y acordat entre dites parts que per quant lo dit senyor té a son càrrech de pagar les pencions y censals que de justícia es deuran sobre la present baronia y llochs de aquella, los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que al present són y per temps seran, sien tenguts y obligats perpètuament dar y pagar al dit senyor y a sos successors cascun any tres lliures, moneda reals de València, per rahó de cada casa y heretat que se’ls estableix, ab sens de fadiga y lloïsme y altre qualsevol dret infiteòtich y dret de cobrar aquell, pagadores en dos iguals pagues, ço és, la primera en lo dia y festa de sent Miquel de septembre, y l’altra y segona paga en lo dia e festa de Nadal aprés següent, comensant la primera paga de dits censos en lo dia y festa de sent Miquel de setembre del any mil sis-cens y tretse, y l’altra segona paga en lo dia y festa de Nadal aprés següent del matex any mil sis-cens y tretse, y axí cascun any en dits terminis perpètuament.

XXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors, vassalls y vehins y habitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que huy són y per temps seran, a més del sobredit cens, hajen de pagar y paguen cada un any, de tots los fruyts de qualsevol gènero y spècie que sien, com és forment, ordi, sigrons, faves y altres qualsevol fruyts que colliran en dites heretats que se’ls establixen, la sisena part per al senyor, pagant del muntó primerament delme, promísia y ters delme, y de lo que restarà ajen de fer sis parts, és a saber, les cinch parts per als vassalls y <la> sisena per al senyor.

XXXII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que <los dits nous pobladors, vasalls, veïns y abitadors de la dita e present baronia y llochs de aquella, que hui són y per temps seran, a més del sobredit sens agen de pagar y paguen cada un any,>³⁸ de tots los fruits de les vinyes, traent primer del montó delme, promísia y ters delme, de la manera que s’acostuma pagar, ajen de pagar a la sisena, sia en pansa o sia en vi, és a saber, cinch parts per al vassall y la sisena per al senyor; la pansa feta la hajen de pagar en casa, y lo vi al duell, sens que lo senyor haja de pagar cosa ninguna de gastos.

XXXIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre les dites parts que de tots los fruits de tots los abres, com són oliveres, garrofers, ametlers, figueres, moreres y altres qualsevols abres fruitals de qualsevol gènero y espècie que sien, ajen de pagar y paguen perpètuament al quart, és a saber, traent primer del muntó delme, promícia y ters delme, de la manera que se acostuma pagar; del que restarà, se hajen de fer quatre parts iguals, tres per als vassalls, una per al senyor.

XXXIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls que hui són y per temps seran de dita baronia, agen de donar y donen al senyor de aquella que hui és y per temps serà, una xàbega de palla cascun any al senyor per al servici de sa casa, y que no tinguen obligació de dar-la a ningun arrendador, en cas que dita baronia se arrende.

XXXV. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que cada hu dels vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia y llochs de aquella que hui són y per temps seran, ajen de donar y donen cascun any un jornal a ses costes, ab un home y una cavalcadura, per a portar los fruits tres llegües alrededor, o per a llaurar o per a lo que ben vist li serà al senyor o a sos successors, ab tal pacte exprés y condició: que no sien obligats los dits vassalls dar dit jornal de home y cavalcadura per a casa als arrendadors, en cas que la dita baronia³⁹ estigués arrendada, sinó tant solament al dit senyor, al qual és sa voluntat dels dits vassalls acodir a dit senyor en dit servici y obligació.

XXXVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que lo dit senyor y sos successors, per a cobrar los fruits y rendes de la senyoria de dita baronia de Parcent y llochs de aquella, puga compel·lir lo dit senyor als dits sos vassalls a la solució y paga de aquells, y cobrar dits fruits y drets ab prompta y real execució segons deutes reals y casos fiscals.

XXXVII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits vassalls, vehins y habitadors de la present baronia de Parcent y llochs de aquella que hui són y per temps seran, sien tenguts y obligats cascun any portar y posar en la era del lloch de Parcent tots los grans que·s colliran en lo terme del lloch de Parcent, y los de Benigembla en la era dit senyor té en dit lloch de Benigembla, y los de Vernisa en la era de Vernisa, per a què en dites heres se puga fer la partició deguda; y el que al contrari farà, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures, moneda reals de València, aplicadores als cófrens de la senyoria.

XXXVIII. Ítem, és pactat, avengut i concordat entre dites parts que lo dit senyor se retura vers si y es reserva per a ell totes les moreres que de present stan plantades en qualsevols llochs y terres de la present baronia, per a què les puga arrendar y dispondre de aquelles a ses pròpries voluntats.

XXXVIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que <si> lo dit senyor vol y li plau que tots los que voldran plantar vinyes, precehint llicència del senyor, amel·lerals, oliverals, garoferals, figuerals y morerals, los puguen plantar sens que tinguen obligació de pagar partició alguna de tots los fruits colliran de dites plantades per termini de nou anys, contadors del dia que·s plantaran, excepto que han de pagar delme, promísia y ters delme, conforme se acostuma pagar; y passats dits nou anys, tinguen obligació de pagar la partició conforme es conté en los damunt dits capítols.

XXXX. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que cada hu dels vassalls, vehins i habitadors de la present baronia hajen de pagar y paguen al dit senyor eo a sos successors perpètuament cascun any un sou, ab cens, fadiga y lloïsme, per cada tros o troços de terra que a cada hu dels dits vassalls se’ls establiran en la orta, que cada hu en lo lloch de dita baronia té, el qual hajen de pagar y paguen conforme es paga la demés renda contenguda en la present capitulació, ademés de les sobredites tres lliures, y en assò és la voluntat y li plau al dit senyor que los dits vassalls no tinguen obligació de pagar partisió alguna dels arbres fruitals que dites ortetes tenen, com són pomeres, pereres, sireres, berquoquers y pruneres, ni tampoch de lletugues, cols, cebes, alls y alfalfes y altres qualssevols ortalises; ab tal pacte y condició, que lo dit senyor o qualsevol religiós que·stigués en la present baronia, puga pendre y prenga, de les coses contengudes en lo present capítol, lo que haurà de menester per a sa casa, y no ninguna altra persona ni arrendador, ab tal pacte y condició: los fa dit senyor dita mercè que sempre y quant en dites ortetes sembrasen forment, ordi y dacsa, que en tal cas hajen de pagar y paguen al dit senyor, eo a sos successors, la partició de dits fruits conforme a la present capitulació se conté.

XXXXI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre los vassalls de la present baronia, y és voluntat del dit senyor, que los dits vassalls puguen collir raïm per a ses cases, per a menjar, mentres durarà lo raïm en les vinyes. Y axí mateix, puguen los dits vassalls, per a ses <cases>, collir olives verdes y negres per a posar en les gerres en salmorra, per a servici de sa casa de cascun vasall, vehí i habitador de dita baronia, ab què tot se faça ab moderació, y en cas que fos cosa demasiada, en tal cas puga lo dit senyor moderar-o de la manera que·l dit senyor li parega y ben vist li sia, y no lo arrendador, en cas que lo y hagués en dita baronia.

XXXXII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits e presents capítols y coses en aquells contengudes, sien executoris ab sumissió y renunciació de propri for, variació de juhí y altres clàusules en semblants actes posar acostumades. Y si menester serà, de dits capítols y de qualsevol de aquells se puguen fer una y més carta y cartes públiques, quantes convindran a dites parts, ordenadores segons lo estil y pràtica del notari rebedor de aquells, etc.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, dictas partes, laudantes et aprobantes, facientesque et concedentes atque firmantes omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, a prima linea usque ad ultimam inclusive, renuntiamus et scienter et expresse, dictis respective nominibus, omni exceptioni rei sic non geste, convente, pactate, stipulate atque promisse, pro ut in preinsertis capitulis et eorum singulis scribitur et continetur. Et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, que tenebimus, observabimus, conplebimus et adimplebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, et contra ea non veniemus, que si secus fiat, volumus et nobis placet quod pars nostrum contrafaciens incidat et incurrat penam centum librarum, monete valentine, per partem inobedientem parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, promissa et concordata, in suis robore ac firmitate remaneant et valore. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum si quas nobis, dictis partibus, ad invicem facere contingerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum, nos, dicte⁴⁰ partes, dictis respective nominibus, possimus dist<r>ingi, compelli seu etiam forciari per gubernatorem Regni Valentiae, vel alium quemcumque iudicem secularem, tamen iurisdictionem exercentem, per nos, dictas partes respective, eligendum, in cuiusquidem examine omnia supradicta adimplere promittimus ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, sive personaliter reperiamur sive non, cuius foro, districtui, cohertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, dictas partes, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et iura nostra submittimus et subponimus et astringimus, nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa scientia renunciando, et legi «Si convenerit», foro: «De jurisditione omnium judicum», <et legi etiam> dicenti «Judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata vel ei⁴¹ consensus habitus ante litem contestatam posse revocari», et cuicumque alteri fori⁴² declinatorie, fiantque per eum, de et pro premissis omnibus et singulis execucio, vendicio et distractio bonorum omnium nostrum respective, mobilium et inmobilium, ac etiam privilegiatorum, ubique habitorum et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestatione, aut alterius juris solemnitate, sed ad solam demonstracionem seu exhibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli quod valere volumus, et obtinere vim sententie difinitive in rem judicata transacte, a qua ulterius apellare vel suplicare non licet nec observetur aut observari oporteat, in his aliqua juris solemnitas. Imo dicta pignora, execucio, vendicio et distractio bonorum omnium predictorum fierint et fieri valeant pro ut in execucionibus fiscalibus est fieri assuetum, nec admittamur aut admitti possimus ad aliquam exceptionem, deffencionem, allegationem, rationem, appellationem, prosequtionem et recursum, imo ad excludendam omnem <dilacionis> calumnie et difugii materiam per pactum especiale predictum, stipulationem qua supra vallatum. Renunciamus, dictis respective nominibus, scienter et expresse, omnibus exceptionibus, deffentionibus, allegationibus, appellationibus, prosequtionibus et recursibus justis, frivolis et injustis, et juri etiam apellandi, prosequendi, etiam recurrendi et omni alii juri premissis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis, sic ut premititur attendendis firmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, dictis respective nominibus, omnia et singula bona et jura nostra, mobilia et inmobilia, privilegiata et non privilegiata, <licita> et prohibita, habita et habenda ubique. Renunciantes scienter quantum ad hec, ad majorem cautelam, nos, dicti novi populatores, beneficiis cedendarum ac dividendarum actionum, novarumque ac veterum constitutionum, epistole divi Adrani, legique ac foro Valentiae «De principali prius conveniendo», et omni alii juri premisis obvianti. Quibus omnibus peractis in continenti pro execucione contentorum in preinsertis capitulis factis, inhitis et concordatis super nova populacione baronie predicte de Parcent, et Petrus Peres, major dierum, regens officium justicie dicti loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, <Guillermus Giner, minor dierum,> Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael⁴³ Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Lido, Antonius Estornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilbert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores dicti loci de Parcent; et Joannes Sendra, dierum major, regens officium justitiae loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis dicti loci de Benigembla, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, major dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alzina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores dicti loci de Benigembla; et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, regens officium edilis predicti loci de Vernisa, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, dierum minor, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati dicti loci de Vernisa et omnes novi populatores prefate baronie de Parcent, pro ipsis et pro omnibus absentibus, successoribus eorum cuiusvis sexus, status aut condicionis existentibus, nunc vel in futurum, in dicta baronia de Parcent, prestiterunt juramentum et homagia fidelitatis et vasallagii, ore et manibus, in posse prefati fratis don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, et eo nomine domini dicte baronie de Parcent, acceptantes eum in eorum dominum naturalem, promitentesque ipsi, dicto nomine, parere et obedire quemadmodum tenentur et debent uti eorum domino, necnon et respondere eidem et successoribus eiusdem de omnibus fructibus, juribus, redditibus et emolumentis, quibus <a>stricti sunt et obligati parere et obedire juxta contenta et declarata in preinserta capitulatione, quequidem juramenta et homagia prestiterunt omnes supradicti in forma debita, dicentes in modum sequentem:

Juramus fidelitatem fratri don Francisco de Almenar, dictis respective nominibus, et vasallagium, et suis succesoribus, <quod> non erimus in facto, dicto seu concilio quod personam, aut vitam aut membrum, aut honorem suum amitat,⁴⁴ aut quod mala captione detineatur, et si ad nostram noticiam pervenerit quod aliquis aliquid predictorum contra dominum nostrum vellet seu auderet comittere, pro posse nostro impedi<e>mus aut quam citius poterimus, per nos vel nuncium nostrum, vel per literas nostras sibi nunciare curabimus, imperium quod habet pro posse nostro manutenere procurabimus et deffendemus, et concilium quod a nobis petierit secundum a Deo⁴⁵ nobis datam prudenciam dabimus, secreta nobis ab eo revelata, nulli⁴⁶ sine sui licencia manifestabimus, sic nos Deus adiuvet et eius santa quatuor Evangelia.

Et factis premissis, in continenti dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, non divertendo ad alios actus, nominavit et creavit in justitiam dicti loci de Parcent Petrus Peres, major dierum, et in juratos Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, et in locumthenentem justitiae Antonius Laurentius, et in edilem Franciscus Ramos, et in justiciam loci de Benigembla, dicte baroniae de Parcent Joannes Sendra, major dierum, et in juratos Franciscus Miralles et Jacobus Sancho, minor dierum, et in edilem Ludovicus Puig, et in justiciam loci de Vernisa Josephus Ferrando, prefate baronie de Parcent, et in edilem Bartolomeus Ximeno, major dierum, qui, facta nominatione predicta, promisserunt et jurarunt in posse et manu dicti fratris don Francisci de Almenar, dictis respective nominibus, per dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia eorum propriis manibus corporaliter et sponte tacta, quod ipsi [omnes et] unusquisque eorum in suo officio se habebunt bene, fideliter et legaliter justiciam querellantibus ministrando, pro ut unicuique eorum et officio suo tangit, pertinet et spectat. Requirentes partes predicte, de premissis omnibus et singulis duo duplicata confici atque recepi instrumentum eiusdem tenoris, quorum omnium unicuique parti tradatur, et ad habendum memoriam in futurum.

Que fuerunt acta in loco de Parcent, die duodecima mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo duodecimo.

Sig+num mei, fratis don Francisci de Almenar, dictis nominibus.

Sig++++++++++++++++++++++na nostrum, Petrus Peres, major dierum, justitiae dicte baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onufrius Ausias, juratos, et Antonius Laurentius, locumtenentis justitiae, et Franciscus Ramos, edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, major dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronymus Ausias, Stephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, major dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronymus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andreas Gilibert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronymus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Cendra, dierum major, justitie dicti loci de Benigembla, iam dicte baroniae de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, juratos prefati dicti loci de Benigembla, Ludovicus Puig, edilis predicti loci, Franciscus Cendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Hieronymus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, et Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores predicti loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, justitiae dicti loci de Vernisa, Bartholomeus Ximeno, major dierum, edilis predicti loci, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores predicti prenominati loci de Vernisa, predictorum, qui hec, dictis respective nominibus, singula suis singulis referendo, laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Vives, minor dierum, dicti loci de Parcent habitator, et Jacobus Giner, minor dierum, ville de Murla habitator, nunc vero reperti in dicto loco de Parcent, agricultores.

Ihesus.

In quorum fidem et testimonium meum ego, Joannes Reig minor, notarius publicus totius regni Valentiae, ville de Murla habitator, receptor supradicta capitulationis et omnias alias actas in ea contenta, hic appono meum sig+num.