Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III», sayfa 9

220.

1612, setembre 28. Eslida.

Enric Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andrés Ruiz Puente, caballero, gobernador del marquesado de Comares, i Antoni de Vilalta, contador major del duc, atorga carta pobla dels llocs d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo, per un total de noranta-sis pobladors.

Notari, Maties Xorruta.

Per a l’edició seguim la còpia de l’ARV, tot i que té notables deficiències ortogràfiques en la part llatina, que hem respectat quan no impedien la comprensió del text, i també interferències lingüístiques del castellà en la resta.

A. ARV Batlia, Lletra E, exp. 618, ff. 95r-115v. Còpia inclosa en un plet de l’any 1768 davant la Reial Audiència de València, a partir d’una còpia feta a la cort de la Governació de Sogorb, sense data, pel seu notari i escrivà Josep Torrent, a partir d’altra còpia feta pel notari Miquel Jeroni Xorruta a partir del protocol original, els quals conservava.

B. Arxiu Ducal de Medinaceli, Sección Sogorb, lligall 10, núm. 15.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 165-172.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 335.

TEXT

Die XXVIII mensis septembris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In nomine sanctissimi Trinitatis, amen. Noverint universi quod nos Andreas Rois Puente, miles, gubernator marquionatus de Comares et villarum de Lucena, Espejo et Ahillon, et Antonius de Villalta, miles, computator maior, nominatos et electos per exelentissimum dominum don Enrricum Folch de Cardona et de Arago, olim Ferrandes de Cordova, ducem Cardone et Sugurbi, marquionem de Comares, magnum comistabilem Aragonie, dominum varionarum de Paterna, Benaguasil et la Pobla ac varoniarorum et locorum Vallis de Veo et presentis ville de Eslida et aliorum locorum dicte Serris et aliorumque plurimorum, pro ut de dicta nostra procuratione constat duobus instrumentis reseptis per Joanem Lopez Rico, scribam domini nostris regis et publicum dicte ville Lusena, die sexto Marcis, et altero die vicessimo augusti anni proxime preterite milessimi sexentessimi undessimi, registratis in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empariarum curie civilis Valentie, folio octavo, haventes in ea plenum pose infraescripta faciendi circa novam pupulationem faciendam omnium locorum dicti domini ducis propter expulsionem maurorum presentis regni, ex una; Onufrius Bodi, Salvator Serdan, Hieronimus Serdan, Petrus Assencio, Joanis Asencio, Michael Pedro, Michael Joanes Fortunyo, Lucas Emperador, Joanes Ballester, Paulus Meneu, Franciscus Meneu,⁶⁶ Ludobicus Meya,⁶⁷ Benedictus Mansana, Petrus Silvestre, Petrus Fraga, dierum mayor, Petrus Fraga, dierum minor, Joanes Puig, Jacobus Puig, Vinsentius Galarza, Joanes Marti, Michael Sorribes, Josephus Mari,⁶⁸ Thomas Giner, Petrus Pastor, Joanes Ribes, Franciscus Vicent, novos populatores ville Eslida, Franciscus Mondragon, Joachinus⁶⁹ Mondragon, Petrus Mondragon, Salvator Perez, Michael Perez, dierum minor, Michael Peres, dierum maior, Guillermus Malrras, Antonius Blasco, Petrus Boxa, Michael Benedito, Marcus Ferrer, Gabriel Balles, Michael Regual, Joanes Moles, Michael Sorita, Thomas Cala[fet], Joanes Garcia, Petrus Gomez, Dominicus Ximenez, Franciscus Sorita, Gabriel Cortes, Didacus Leon, Petrus Sancho, novos populatores loci de Ayn, Petrus Martin, Matheus Cedrelles, Joanes Ramos, Antonius Iñigo, Sebastianus Guart, Bartholomeus Murria, Joanes Murria, Petrus Gil, Michael Claret, Antonius Fontanet, Franciscus Vilalta, Matias Falco, Grabiel Falco, Franciscus Mañez, dierum maior, Franciscus Mañes, dierum minor, Petrus Segarra, Franciscus Moron, Joanes Fayos, Josephus Querol, Matheus Vilalta, Gabriel Barbera, Franciscus Silvestre, Michael Queralt, Cristoforus Piquer, Gaspar Hizquierdo, dierum mayor, Gaspar Hisquierdo, dierum minor, Michael Baguena, Joanes Baguena, Lasarus Guillem, Blasius Segarra, Joanes Villaroia, Joanes Vilalta, Joanes Lopez, omnes novos populatores de la Alcudia de Veo, Joanes Lario, Laurentius Salvador, Michael Joanes Belloch, Antonius Moles, Antonius Sentelles, Balthasar Palanques, Jacobus Miralles, Franciscus Saera, Melchior Armengol, Balthasar Quinto, Michael Joanes Escrig, dierum maior, Michael Joanes Escrig, dierum minor, Joanes Agostina, Joanes Blenqua et Bartholomeus Simo, omnes novos populatores loci de Veo, partibus ex altera, volentes respective dictam villam et loca noviter populare et in ipsa habitare per nos et successores nostros in temporibus successoribus, habitis omnibus considerationibus, unusquisque nostrum junctis et separatis et considerantis eaque nobis bona sunt, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognosimus una pars nostrum per se et in solidum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim,⁷⁰ quod in et super populatione noviter facienda presentis ville de Eslida fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, inhita, conventa, facta, concordata, capitulata, jurata atque promisa capitula immediate sequencia pariter faciencia et in supradictis locis:

1. E primerament és estat pactat, havengut y concordat et per solemne estipulasió entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Roys, presente, y Antonio de Vilalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excel·lència, que en virtud dels poders desuper calandariats establiran totes les cases, eres y terres, així en la orta com en lo secà, de la dita varonia de Eslida, tot a cens enphiteusim y ab lluïsme et fadiga conforme a furs del present regne.

2. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases del present lloch e varonia de Eslida se agen d’estimar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de confianza, les quals, ab jurament per aquel<ls> prestador en poder del notari dejús escrit, hajen de dir y declarar la verdadera valor de cascuna de aquelles, del qual valor sols se remetrà y farà gràcia de les dos terseres parts. Y per la altra tercera part, los dits nous pobladors y sos succesors aixcan de pagar, a sa excel·lència y a sos succesors, a raó de sis diners per lliura reals de València, a cens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, pagadors en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament.

3. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y a sus socsesors se les establiran totes les terres de la orta de la dita baronia de Eslida, ab obligació de pagar cascun any y perpètuament quatre sous reals de València per ells y sos sucsesors, pagadors cascun any y perpètuament per cascuna cafisada, ab lluïsme et fadiga y ab tot altre dret enphitèutich segons furs de València; pagadors en les festes de Nadal y sent Juan de juni micherament.

4. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar he pagar cascun any a sa excel·lència y a sos sucsesors setse diners per cada una cafiçada del secà que se’ls establirà; pagadors cascun any et in perpetuum en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament, ab lluïsme y fadiga et tot altre dret⁷¹ inphitheòtich e dret de rebre aquells segons furs de València.

5. Ítem, és estat pactat, abingut y concordat en y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, ultra dels sensos contenguts en los presedens dos capítols, de tots los grans, llegums, lli, cànem y altres fruits de qualsevol gènero y espècie sien aquells que es culliran en les dites terres, assí de orta com de secà, la güitena part, so és, la una part per a sa excellència y a sos sucsesors, y les set per a els dits nous pobladors vasalls y sos sucsesors.

6. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells y sos sucsesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, cascun any perpètuament, del raïm, panzes, figues seques y ben tractades, y de les garrofes y de les fruites dels demés abres que es puguen conservar, la güitena part de tots los dits fruits en la forma sobredita, exeptades emperò les anous y almeles, de les quals no es deüa pagar la güitena part.

7. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sucsesors puixen aprofitar-se y valer-se de tots los abres bulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes del terme de la dita varonia de Eslida, y dels corchos que de ells proseiran, ab què sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y sos sucsesors <se obliguen>, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, de cada güit corchos que trauran y se aprofitaran de dits abres, hu, en la forma sobredita, les quals no puguen traure ni llevar de dits abres si no és en lo tems acostumat y presehint licència del alcaide o persona llegítima en nom de sa excel·lència; y tinga obligació cascú de manifestar tots los dits corchos que traurà y se aprofitarà, sots les penes que se lis imposaran.

8. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar <e pagar> a sa excel·lència y a sos sucsesors, de totes les moreres plantades y que es plantaran, assí en la orta com en lo secà de la dita varonia de Eslida, so és, de güit moreres, una per a sa excel·lència y sos sucsesors, e les set per los dits nous vasalls, veïns y abitadors, la qual elecsió y nominació de la dita morera per a sa excel·lència y a sos sucsesors se acha de fer per part de sa excel·lència, contant per orde les files de dites moreres, y en aquest conte no se han de contar les moreres velles, ab les que de nou se plantaran fins tant que sien de profitar per a entrar en número.

9. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors achen et pugen plantar moreres lliurement, sens contradicsió alguna, en los màrchens y alrededor dels camps en la orta de dita varonia, a ús y costum de bon llaurador y conforme disposicions forals en el present regne, y no pugen plantar enmig de los camps sense presehir lisència de sa excel·lència, o de persona llegítima. Y en cas que los dits pobladors, so és, cascú de aquells, no tinga güit o setse⁷² moreres, y de altrament les que tindrà menys de número de güit, contades en la forma sobredita, se ha de alferrazar la fulla per a què del preu que valdrà puga cobrar sa excel·lència la güitena part.

10. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors pug<u>en y cada hu puga, en la terra que se los establirà en lo secà, plantar de nou vinyes, figuerals y garroferals, ab què primerament preseïsca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, per a què es sàpia quan plantaran. Y de lo que de nou plantaran, no paguen ni tingen obligació de pagar dret algú a sa excel·lència per temps y espay de güit anys, de figueres, raïms y garrofes, sinó sols los setse dinés, ab lluïsme y fadiga, per cafisada. Y si sembraran en la dita terra de nou plantada en los dits güit anys, paguen la güitena part del gra o sembradura de allò que culliran.

11. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos succesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos succesors tots los drets y parts de fruits deguts a sa excel·lència y a sos succesors, francs de drets de delme y primícia, per so que resta a càrrech dels dits nous pobladores y sos succesors pagar al retor per la primícia en diner la part que se ha acostumat pagar antíguament, y lo mateix en la dita forma per raó del delme al arcediano de Tortosa o a la persona que legítimament tinga dret a cobrar dit delme.

12. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que per quant y à litis pendencia y lo reverendísim senyor bisbe y arcediano de la ciutat de Tortosa sobre la forma y modo de pagar dit delme y primícia, en cas que dit pleit e causa se obtinga per part del senyor bisbe y arcediano o rectors, ab lo qual se mane pagar dit delme y primísia en fruits y gra, en tal cas dita part de delme y primícia en fruits y gra se aya de traure y traiga del mateix <montó> y cúmulo, y primerament e ans de totes coses, de lo que restarà en dit montó se traga la güitena part per raó dels drets deguts a sa excel·lència.

13. Ítem, és estat pactat, tractat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo dret del raïm, fet verema y posada en la casa o trull, y posada en les cases o trulls que per a dit efecte y aurà senyalat en la present baronia de Eslida. Y los corchos en la mateixa forma, y les figues, panses, garrofes y de les demés fruites que es conserven en les cases, a les quals ha de anar el col·lector a recullir y cobrar la part tocant a sa excel·lència. Y en respecte de les olives que es colliran, an de pagar a sa excel·lència en oli, clar i net, en la forma sobredita.

14. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors lo dret del forment, ordi y altre qualsevol gènero de gra, sembradura, en les eres, lo qual no han de poder traure de dites eres que primer sa excel·lència o son col·lector no aga tret la part que le tocarà. Y lo lli y cànem, en los camps, fetes garbes, en la forma sobredita. Y si lo colector no acudirà a rebre la part tocant a sa excel·lència aprés de ser abisat y advertit, y aurà perill caigés diluvi o altra cosa semblant, en tal cas los dits nous pobladors o sus sucsesors pugen misurar lo forment o gra que estarà en dites eres en presència del justícia o de un churat o de dos testimonis, y la part que tocarà a sa excel·lència, assí de gra com de lli, cànem, la posen en recapte o porten a la casa senyalada per a dit efecte.

15. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls y sos sucsesors, y cada hu de aquells, pugen y puga sembrar alfàs fins en una fanecada per a ses cabalcadures, y no més, ab què durant lo temps que estarà sembrada dita fanecada, ademés de el sens, fadiga y lluïsme sobre aquella imposat conforme los capítols presedens, tinga obligació de pagar per la dita fanecada, per raó del gra que es podia cullir, dos sous cascun any.

16. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors pugen gosar de totes les erbes del terme de la present baronia de Eslida per a los pasts de los ganados, ab què se achan de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors, cascun any y perpètuament, lo delme dels corders y cabrits que naxeran, en lo modo, temps y conforme a la costum del present regne, y que sa excel·lència y sos sucsesors pug<u>en arrendar les dites montanyes y herves de aquelles a qui le pareserà y ben vist le serà.

17. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que sa excel·lència fasa gràcia, segons la fa a la universitat de la dita baronia de Eslida dita, per tem<p>s de nou anys, de la utilitat o profit de les dites erves de les montanyes de la dita y present baronia, en los quals se podran arrendar a tota utilitat y profit de la dita universitat, pagant a sa excel·lència lo dit delme de corderos y cabrits. Y pasats los dits nou anys, que comensaran a córrer de el dia que se acabarà lo present arrendament, sa excel·lència y sos sucsesors pugen arrendar dites erves y past de dites montanyes llíberament com està dit, y gosant de aquelles perpètuament dits pobladors pagant dit delme segons ést dit.

18. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors y sos sucsesores pugen gosar francament de tots los abres fruitals, la fruita dels quals no es pot conservar, assí en la orta com en lo secà; y que pugen tallar a sa voluntat y aprofitar-se de la soca y fusta de aquells, ab què de güi en abant no pugen plantar abres de aquest saes y estil sinó que primer pres<e>i<x>ca licència de persona llegítima, la qual, en nom de sa excel·lència, la puga donar per a què es sàpia y entenga lo dany y perchuí que segueis de plantar-los.

19. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que es senyalaran a dits nous pobladors y a sos sucsesors vobalar en lo terme de la present baronia, competent per a los ganados de aquella conforme a furs del present regne.

20. Íttem, es estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucesesors se pugen aprofitar-se de qualsevol montan<y>a baixa e qualsebol de romeros, archilages, rames y altres semblants y diferents, y que pugen netechar y esporgar qualsebol gènero de pins y altres abres si abrà, dixando’ls guia conforme al estil y pràctica de este regne; y que no pugen tallar abre algú per lo peu, encara que sia sech, sens lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, sots les penes que se les imposaran.

21. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que lo dret de sens, fadiga ab lluïsme inposat sobre les cases y terres, així de la orta com de secà, de la present baronia, conforme los capítulos de la present capitulació desuper expresats, los dits nous pobladors y sos sucsesors tingen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors cascun any et in perpetuum, en dos iguals pag<u>es, so és, de Nadal y san Juan de juny, micherament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sent Juan de juny del any primervinent mil si-sens y trese, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprè<s> seg<ü>ent y de allí en abant consecutivament.

22. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo dret de cens, fadiga y lloïsme, los dits nous pobladors y sos sucsesors lo paguen y sian tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir netes y reparar los asuts y sèquies per hon va la ayga als molins y orta de la present villa y varonia. Ab tal emperò pacte y condició, que si se aurà de fer algun asut nou, reparar-se les antichs y les sèquies en que sia necesari mestre, so és, fuster o obrer de vila, en tal cas sa excel·lència tinga obligació de pagar als dits officials y mestres sos salaris tan solament, y los demés gastos y pertrets los paguen e tingen a càrrech de dits vassalls.

23. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y per a sos sucsesors, perpètuament, qualsevol gènero de regalies com són tendes, tabernes, molins, forns, flaqueries, carniceries, ostals y altres semblans si les hi haurà, per a poder gozar de aquelles, arrendant-se·lls y dispondre de aquelles a sa voluntad.

24. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors, per temps de nou anys tinguen obligació de pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, per lo arrendament de la carniseria de la present varonia, treinta reals castellans per cascun any, les quals puixen arendar aquella a qui els donarà gust y aprofitar-se del demés que podran traure de aquella. Y pasats los dits nou anys estiga en facultat de sa excel·lència, com se retura aquella, per a poder-la arrendar y fer de aquella per a poder fer lo qui le pareixerà. Los qual nou anys comensaran a córrer finit acabat que sia lo present arrendament.

25. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi; y la facultat de poder nomenar procurador general, alcait, balle, justícia, jurats y los demés officials y menistres de justícia que combinguen, y persones del consell.

26. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per esta primera vegada sa excel·lència, o sos procuradors en son nom, hajen de nomenar de les persones nous pobladors de la present baronia, les conbenients per a consell, justícia, jurats y mustasaff. Y de allí abant, perpètuament, los consellers del dit consell han de nomenar cascun any, per a la festa de Nadal, la mitat dels consellers que y aurà, y ha de exir l’altra mitat. Y assí mateix, han de nomenar dos persones per a justícia, les quals se han de presentar dabant del procurador general per a què, de les dos, elegeixca hu per a justícia. Y per a Pasqua de Espirit Sant de cascun any le han de nomenar quatre per a jurats y presentar-los en la forma sobredita, per a què de aquells se elixca dos. Y per a san Michel de setembre se han de presentar dos per a què de aquells se llixca hu per a mustasaf. Y los uns y los altres no han de poder exercir los officis fins tant hajen jurat de usar de aquells bé y feelment, en mà y poder de dit procurador general o alcait de la present baronia; y no trobant-se en dicha villa o baronia, en mans del justícia que serà o haurà de eixir de son offici.

27. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que lo justícia de la present baronia de Eslida puixa conèixer de qualsevol causa civil de qualsevol cantitat que sia sens limitació alguna; la qual jurisdicció se li dóna acomulativament ab lo procurador general o alcait, y no privativament, perquè ha de estar en llibertat del actor demanar justícia en primera instància dabant qui li pareixerà, so és, procurador general, alcait o justícia. Podrà així matex, dit justícia, conèixer de dan<y>s de camps, així de orta com de secà, en la mateixa forma que està dit en lo present capítol, acomulativament; y reba la part de pena que se li aplicarà per la present capitulació o per ordinació de sa excel·lència.

28. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que qualsevol cas que lo justícia de la present baronia conega de danys, ara sia per querella o instància de part, o per denunsiasió o clam, ha de estar obligat a fer que les dites denunciascions criminals, acusacions, se escrigen y continuen en lo libre que y haurà per a dit efecte, y no han de poder moderar les penes sinó manar-les executar per éntregue, sots les penes que se’ls imposaran per la present capitulació o ordinació faedora.

29. Íttem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva ver<s> si y sos sucesors tota la jurisdicció criminal, perquè en ningun cas ne temps puixa conèixer ningun justícia de causes criminals, encara que sien tènues he de poch momento, sinó sols puixa pendre he capturar y remetre al procurador o alcait que seran de dita baronia, als quals està donada per sa excel·lència la jurisdicsió criminal privativament, y lo dit justícia no ha de poder conèixer de deute ni executar lo que proseixca de delicte.

30. Íttem, és estat tractat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, haja de conèixer de totes les causes, així civils com criminals e de qualsevol calitat que sien. E de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació, y sentenciat per intermedis o interlocutoris o sentència difinitiva, puga conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de asesor.

31. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors, perpètuament, lo poder fer ordinacions y estatuts tocants al bon govern de la present baronia de Eslida, alterant aquells, revocan-los y fent-ne altres de nou, ajustant y llebant aquells y moderant les penes corporals y pecuniàries a sa voluntat. Y los dits pobladors consultar a sa excel·lència les que els pareixeran conbenients y necesàries, de les quals no han de poder usar ni usen fins en tant estiguen confirmades y autorisades per sa excel·lència o per sos sucsesors.

32. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puguen juntar consell general que primerament no presehixca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, dient-li y expresant-li la causa per la qual se volen juntar, sots pena de nulitat de allò que auran determinat y de les demés penes que si les imposaran.

33. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dels càrrechs e inposicions que se inposaran en consell, o en consells particulars, consernents a la utilitat pública de dita universitat, han de tenir conte y rahó en lo que es gasta en benefici de dita universitat, per a donar conte y rahó a sa excel·lència y a sos sucsesors tostemps y quant se’ls demanarà.

34. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, comprar en la tenda, carniseria, taverna, forn, panaderia, moldre en lo molí fariner y en la almàsera, y coure en lo forn de sa excel·lència, sots les penes que se les imposaran.

35. Íttem, és estat pactat y concordat entre dits parts que los dits nous pobladors ni sos successors no puixen vendre per menut ninguna de les coses que es vendran en les dites tenda, forn y flaqueria. Y se’ls dóna facultat ab lo present capítol per a què puguen vendre de allò que culliran en ses collites, so és: de llegums, <en> almuts y de allí amunt; de garrofes, a miches arrobes y de haí amunt; y de figues y panses, a lliures y de haí amunt; y vi <y> oli, a quartes y de haí amunt.

36. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los actes judicials y de cort se han de rebre per lo escrivà de sa excel·lència en la forma que se han acostumat rebre fins huy.

37. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors tinguen obligació de residir en la dita e present varonia de Eslida per temps de quatre anys, sens poder-se absentar de dita baronia per dos mesos contínuos en cascú dels dits quatre anys. Los quals tinguen obligació de venir a residir aprés de haver-se’ls <fet> los actes de establiment dins los dits dos messos, sots pena de comís y de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

38. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ni sos sucsesors no puixen vendre, alienar, transportar ni cambiar, per temps de dits quatre anys, les cases he terres que se’ls establiran, so<t>s pena de nul·litat de actes. Y pasats los dits quatre anys, se’ls dóna facultat ab lo present capítol de poder vendre, alienar, transportar, enpenyorar y cambiar les dites cases y terres a persones les quals se obliguen a venir he residir a la dita he present baronia, conforme als capítols sobredits, y que sien de la jurisdicsió de sa excel·lència. Y les dites alienaciones, transportacions, enpenioraments he concambis los ajen de fer he facen en poder del notari escrivà de sa excel·lència, per a què se tinga notícia de aquells, y no de altre notari algú, sots pena de nulitat de actes.