Kitabı oku: «El patrimoni cultural valencià»
EL PATRIMONICULTURAL VALENCIÀ
EL PATRIMONICULTURAL VALENCIÀ
EDITA:
Vicerectorat de Participació
i Projecció Territorial. Universitat de València
FINANCIA:
Caixa Popular
COL·LABORA:
Direcció General de Cultura. Generalitat Valenciana
TEXTOS:
Inmaculada Aguilar Civera
Ester Alba Pagán
Luis Arciniega García
Antonio Ariño Villaroya
Adrià Besó Ros
Antoni Furió
Vicente Galbis López
Juan Vicente García Marsilla
Rafael Gil Salinas
Francisco Gimeno Blay
Jorge Hermosilla Pla
Emilio Iranzo García
Felipe Jerez Moliner
José Luis Jiménez Salvador
Mª Luz Mandingorra Llavata
Àngela Montesinos Lapuente
Josep Montesinos i Martínez
Rafael Narbona Vizcaíno
Emili Obiol Menero
Juan Antonio Pascual Aguilar
Martín Peña Ortiz
Juan Piqueras Haba
Eva Teixidor Aranegui
Valentín Villaverde Bonilla
AGRAÏMENTS:
Donem les gràcies a tots els ajuntaments del territori valencià que han col·laborat en l’elaboració d’aquest catàleg amb la seua important aportació fotogràfica. Aquesta edició també inclou imatges d’altres institucions com ara l’Arxiu Històric Municipal de l’Ajuntament de València, Banda La Unión de Lliria, Banda Primitiva de Llíria, Biblioteca Històrica de la Universitat de València, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, Cátedra Demetrio Ribes, Estepa, EuskoTren Museo Vasco del Ferrocarril, Jardí Botànic de la Universitat de València, Museo Arqueológico de Alicante MARQ, Museo Arqueológico Nacional, Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi, Museu de Belles Arts de València, Museu de Geologia de la Universitat de València, Museu de Prehistòria de València, Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera, MuVIM, Patronat Martínez Guerricabeitia, Patronato de la Pasión de Callosa de Segura, Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, Levante-EMV, Arxiu Gràfic de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, Unitat de Documentació de RTVV i CultursArts Castelló.
ARTS GRÀFIQUES:
Unitat de Suport del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial. Universitat de València
- DISSENY: Daniel Rojano Muñoz
- MAQUETACIÓ: Victoria Lorenzo Plumed
- CARTOGRAFIA: Antonio Briz Marrades
ISBN: 978-84-9133-086-8
© d’aquesta edició: Universitat de València, 2017.
© dels textos: els autors.
© de les imatges: els autors i propietaris.
Índex
PRESENTACIÓ
Esteban Morcillo Sánchez
Jorge Hermosilla Pla
EL PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ
El patrimoni cultural valencià. La importància del patrimoni arqueològic
Valentín Villaverde Bonilla
El patrimoni cultural valencià. El valor del patrimoni
Antoni Furió
El patrimoni cultural valencià. Una mirada sociològica
Antonio Ariño Villaroya
El patrimoni cultural valencià. Una mirada des de l’Història de l’Art
Felipe Jerez Moliner
El patrimoni cultural valencià. Una mirada des de la Geografia
Jorge Hermosilla Pla
La presència més primerenca: del paleolític al neolític
José Luis Jiménez Salvador
L’Edat del Metalls
José Luis Jiménez Salvador
La cultura ibèrica
José Luis Jiménez Salvador
L’emprenta de Roma
José Luis Jiménez Salvador
Sis segles d’empremta islàmica
Juan Vicente García Marsilla
Les lluentors del gòtic valencià
Juan Vicente García Marsilla
Art valencià (segles XVI-XVIII)
Josep Montesinos i Martínez
Art valencià (segles XIX)
Rafael Gil Salinas i Ester Alba Pagán
L’arquitectura civil: l’edificació pública i privada
Luis Arciniega García
L’arquitectura militar: defenses, control i vigilància
Luis Arciniega García
L’arquitectura religiosa
Luis Arciniega García
Les infraestructures ferroviàries i viàries
Inmaculada Aguilar Civera i Adrià Besó Ros
Els equipaments socials i les obres pùbliques d’interès
Inmaculada Aguilar Civera i Adrià Besó Ros
Els corredors naturals i els usos del sòl.
Els seus trets singulars a la Comunitat Valenciana
Juan Antonio Pascual Aguilar i Emilio Iranzo García
Els paisatges urbans i industrials
Emilio Iranzo García
Els paisatges agrícoles
Juan Piqueras Haba
El paisatge agropecuari i forestal de les muntanyes
Juan Piqueras Haba
Els sistemes de regadiu històrics
Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz
Els elements patrimonials de l’aigua
Jorge Hermosilla Pla, Emilio Iranzo García i Martín Peña Ortiz
Els camins històrics i les vies pecuàries
Emili Obiol Menero i Juan Piqueras Haba
La toponimia i el patrimoni cultural
Emili Obiol Menero
Les festes religioses i profanes
Rafael Narbona Vizcaíno
Les festes d’Interès Turístic
Rafael Narbona Vizcaíno
El patrimoni audiovisual
Àngela Montesinos Lapuente
La cultura i el patrimoni musical
Vicente Galbis López
Les agrupacions musicals, festivals i concursos
Vicente Galbis López
Les societats musicals
Àngela Montesinos Lapuente
Els arxius i biblioteques
Francisco Gimeno Blay i Mª Luz Mandingorra Llavata
La xarxa museística valenciana
Ester Alba Pagán i Rafael Gil Salinas
Els museus de referència i les col·lecions
Rafael Gil Salinas i Ester Alba Pagán
Museus i col·lecions de la Universitat de València
Eva Teixidor Aranegui
Presentació
Esteban Morcillo Sánchez Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Participació i Projecció Territorial
Entenem per patrimoni cultural allò que hem heretat del passat i que forma part de la nostra identitat històrica. El patrimoni, com a herència col·lectiva, fa referència a la identitat d’un poble, d’una cultura i abraça, per tant, múltiples aspectes. Així, la UNESCO, en la seua Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de 1972, ens recorda que el patrimoni està cada vegada més amenaçat i considera patrimoni cultural els monuments: obres arquitectòniques, d’escultura o de pintura monumentals, elements o estructures de caràcter arqueològic, inscripcions, cavernes i grups d’elements, que tinguen un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència; els conjunts: grups de construccions, aïllades o reunides, l’arquitectura, unitat i integració en el paisatge de les quals els done un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència; i els llocs: obres de la mà humana o obres conjuntes humanes i de la natura, com també les zones, inclosos els llocs arqueològics que tinguen un valor universal excepcional des del punt de vista històric, estètic, etnològic o antropològic.
Igualment, la Llei de patrimoni històric espanyol especifica que aquest està integrat pels immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i les zones arqueològiques, com també els llocs naturals, els jardins i els parcs que tinguen valor artístic, històric o antropològic. I, finalment, la Llei del patrimoni cultural valencià (Llei 4/1998) ens recorda que el patrimoni és un dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoniatge de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l’integren constitueixen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i l’enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que el representen.
La Universitat de València ha desplegat un paper fonamental tant en la protecció del patrimoni com en la divulgació, conservació i restauració d’aquest, sense deixar de banda la tasca didàctica. Igualment, representa el coneixement expert en tot el procés de gestió de béns patrimonials. Historiadors, antropòlegs, arquitectes, arqueòlegs i un llarg etcètera de professionals aborden i cuiden el patrimoni des de diverses òptiques i a partir de tradicions disciplinàries diferents, ja que la protecció adequada dels béns culturals ha d’estar avalada per estudis que analitzen i documenten el seu abast, valor i rellevància en cada context. De la mateixa manera, prepara els futurs gestors de patrimoni i realitza directament activitats d’intervenció sobre el patrimoni.
Així doncs, en el marc d’una tasca de difusió del nostre patrimoni, la publicació que ací es presenta sota el títol El patrimoni cultural valencià pretén oferir al lector una mostra de la seua amplitud i de la riquesa existent al nostre territori.
Organitzada en diferents tipologies i prenent com a punt de partida la publicació Atlas del patrimonio cultural valenciano (Universitat de València, 2011), aquesta publicació abraça des del paleolític fins a les festes catalogades d’interès, passant per l’arquitectura militar o els paisatges, entre moltes altres. Hi han col·laborat un considerable nombre de professionals de diferents disciplines d’aquesta Universitat, sense la col·laboració dels quals aquesta mostra no hauria vist la llum. El nostre més sincer agraïment a tots per la seua desinteressada participació en aquest projecte. De la mateixa manera, manifestem el nostre reconeixement a l’excel·lent treball desplegat pel personal tècnic del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.
El patrimoni cultural valencià, publicació coral, catàleg de l’exposició homònima, és el resultat de la col·laboració i la complicitat de Caixa Popular, la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València. Institucions valencianes en un projecte comú.
El patrimoni cultural valencià. La importància del patrimoni arqueològic
Valentín Villaverde Bonilla Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València
Referir-se al patrimoni arqueològic és pensar en gaudiment i responsabilitat. La riquesa del patrimoni arqueològic valencià és vertaderament digna de consideració i abraça, com es pot veure en aquesta exposició, des de la remota prehistòria fins al final de l’antiguitat i l’edat mitjana.
Però parlar de patrimoni no és només pensar en la contemplació i el gaudiment, ja que perquè això siga possible cal una feina prèvia previ d’estudi, catalogació, i ben sovint de restauració i conservació i, finalment, de valoració. Sense coneixement, sense comprensió de la significació històrica i cultural, el gaudiment del patrimoni arqueològic perd una gran part del seu valor. Es banalitza a l’excés, es descontextualitza i s’aborda des de criteris estètics o emotius que s’allunyen d’una autèntica comprensió del patrimoni.
Els llocs arqueològics, les ruïnes o les pintures rupestres, les cavitats, els abrics i poblats, les vies romanes de comunicació o qualsevol altre tipus d’evidència patrimonial vinculada amb el passat, desproveïts de la significació històrica deixen de ser patrimoni per a convertir-se en llocs, objectes, construccions o paisatges exclusivament dotats de valor emocional o estètic. La interpretació presideix la valoració del patrimoni arqueològic i, per tant, qualsevol acte de difusió, d’acostament i de gaudiment de la riquesa patrimonial arqueològica està precedit d’un important esforç d’excavació, estudi, inventari i diagnòstic de conservació, si fóra necessari.
La recerca arqueològica, multidisciplinària i recolzada en el concurs de nombroses especialitats arqueomètriques, resulta crucial en el procés de valoració del patrimoni arqueològic. I no sols en el descobriment, sinó en la contínua revaloració, en la seua progressiva reinterpretació i comprensió.
La responsabilitat és conseqüència de la fragilitat. No s’escapa a ningú que el temps constitueix en si mateix un factor de degradació. Els espais arqueològics han de ser objecte d’una conservació preventiva i sustentar-se en la consciència ciutadana. La conservació està relacionada amb la capacitat de difusió, amb la valoració i, cosa que és més important, amb la comprensió per part de la societat del valor d’aquest patrimoni arqueològic. Hi ha un cos de dades prou gran per a saber que el coneixement i la valoració del patrimoni influeixen en el respecte que li professa la societat.
1- Puntal dels Llops. Olocau. Autor: J.M Aleixandre.
2- Art rupestre Llevantí. Figures humanes del Cinto de las Letras a Dos Aguas. Auto: Valentín Villaverde.
3- L’obtenció del registre arqueològic. Autora: E. Badal.
4- Poblat íber del Puntal del Llops.
5- Jaciment del Tos Pelat a Montcada. Autor: Josep Mª Burriel.
6- Arqueòlegs treballant al’Abric de la Quebrada. Autora: E. Badal.
7- Vista general de la superficie excavada a l’Abric de la Quebrada.
8- Restes de la calçada romana a Sagunt.
El patrimoni cultural valencià.El valor del patrimoni
Antoni Furió Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques. Universitat de València
Més enllà dels escassos paratges naturals –aquells que no han sigut transformats per l’acció antròpica– que alberga encara la geografia valenciana, el contingut del concepte de patrimoni és fonamentalment cultural i històric, relacionat d’una manera o altra amb l’activitat humana. Totes les seccions d’aquest projecte, des del patrimoni arqueològic, artístic, museístic, bibliogràfic, arxivístic i documental fins a l’arquitectònic, paisatgístic, agrari, hidràulic, toponímic i industrial, passant per l’etnogràfic, l’immaterial (festes, costums, tradicions) i musical, estan certament relacionats amb ella i són producte de la creativitat, l’esforç i l’aplicació dels éssers humans. I de les condicions materials, socials i culturals, és a dir, històriques, en què han viscut. El geni d’escriptors com Ausiàs March i Joanot Martorell, pintors com Joan de Joanes, Ribera i Sorolla, o de compositors com Cabanilles i Martí i Soler, es deu, en primer lloc, a ells mateixos i a la seua pròpia obra, capaços de transcendir els límits estrictes de la seua època, però també a les condicions històriques que els van fer possibles.
Així, el valor d’una obra es troba en ella mateixa, però també en els ulls que la miren i en els sentits que la perceben i l’aprecien. El patrimoni cultural no és sols un producte històric sinó que també ho és la seua valoració. Determinades expressions artístiques o arquitectòniques han hagut d’esperar pacientment a ser valorades i apreciades. O perquè se les jutjara igualment dignes de consideració i protecció que altres béns. És el cas dels molins i les alqueries o de les velles fàbriques abandonades, entre molts altres. Les pintures rupestres de la cova del Parpalló o del barranc de la Valltorta van ser trobades de manera fortuïta o divulgades per erudits locals o pels mateixos comarcans, i si l’existència d’aquestes era coneguda des de molt abans, això no va cridar l’atenció de ningú. El mateix podem dir de les inscripcions ibèriques o romanes, de les monedes i medalles que no van merèixer atenció fins a època moderna.
El concepte de valor històric o cultural, patrimonial, comença a desenvolupar-se en el Renaixement amb els humanistes i la seua fascinació pel passat clàssic. Algunes de les millors joies del patrimoni bibliogràfic valencià, avui custodiades per la Universitat de València, procedeixen de l’antiga biblioteca del rei Alfons el Magnànim, i també van ser alguns professors d’aquesta universitat, al segle XVI, els primers col·leccionistes i estudiosos d’inscripcions epigràfiques i monedes, aleshores considerades com a curiositats.
El valor del patrimoni, l’estimació d’allò que mereix ser conservat i protegit i d’allò que no, ha anat variant amb el temps i entre els especialistes mateixos. El patrimoni cultural i històric no mira només al gaudi estètic, la bellesa artística per la qual es puga crear una preferència respecte a un estil o un altre. El patrimoni ens parla també del passat i ens ajuda a comprendre’l.
1- Campanar gòtic de la Catedral, el Micalet.
2- Sala d’investigaors Pérez Bayer de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Autor: Mario Rabasco.
3- Panoràmica des de La bastida. Font: Estepa.
4- Mapa de la ciutat de València d’Anton van den Wyngaerde de 1563.
5- Tribunal de les Aigües, per Bernat Ferrandis (1865).
6- L’Albufera, mapa anònimde 1834. Font: Estepa.
Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.
