Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)»
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Carles Rabassa Vaquer i Elena Sánchez Almela, 2017
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Llibre de Peita de 1588, Arxiu Municipal de Castelló
Maquetació: Inmaculada Mesa
ISBN (obra completa): 978-84-9134-220-5
ISBN (vol. I):978-84-252-6
I ntroducció
Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l’eix de la vida administrativa del municipi. A través dels temes tractats en aquestes reunions i dels acords presos i anotats podem fer-nos una idea cabal no tan sols del funcionament de la institució sinó també de la pràctica totalitat dels aspectes que conformen el panorama de la vida local: assumptes polítics, gestió econòmica, relacions amb la corona, recaptació d’impostos, situació financera, ordenances municipals, eleccions de les magistratures urbanes, etc. En els últims anys, donada la rellevància i varietat de les informacions aportades, s’ha iniciat la publicació d’alguns dels registres més antics conservats en les principals ciutats i viles del regne, com és el cas de la mateixa ciutat de València, Xàtiva o Gandia.1
Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d’aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s’han conservat els volums corresponents a tots els exercicis. El projecte és fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i té l’objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comencem la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.
ELS LLIBRES DE CONSELLS DE LA VILA DE CASTELLÓ
A l’Arxiu Municipal de Castelló la sèrie documental de les actes municipals s’inicia en 1374 amb els Llibres de consells.2 Amb aquesta denominació es fa referència a uns volums en els quals es recullen una sèrie de documents, el contingut bàsic dels quals són les actes de les sessions celebrades pel consell municipal en un determinat exercici. Molt sovint, però, aquests volums contenen també altres documents: al llarg dels segles xiv i XV, de manera no sistemàtica, s’hi agrupen també en moltes ocasions el registre d’albarans o el judiciari dels jurats.3 En la coberta de cada volum normalment apareix escrit, com a títol, llibre de consells, o dels consells, seguit del noms dels quatre jurats durant l’administració dels quals tenen lloc aquestes reunions. És un títol genèric, perquè de manera invariable dins de cada volum es conserven les actes esmentades, encara que moltes vegades, com diem, estiguen agrupats també altres tipus de registres.
Podríem preguntar-nos sobre l’existència d’exemplars més antics, anteriors al primer que s’ha conservat. Cal assenyalar que segons l’Índice de Ortiz, un inventari elaborat en 1763 i conservat al mateix arxiu municipal, ja en aquell moment la sèrie s’iniciava, com en l’actualitat, en 1374. Anteriorment a aquesta data els documents conservats són majoritàriament pergamins, si bé alguna sèrie com la dels Llibres de vàlues de la peyta comença en 1371. Pel que fa als pergamins, la seua conservació sempre fou objecte d’una atenció especial, ja que el contingut de molts d’ells tenia una importància cabdal per a la vila, com ara els privilegis, les concessions o els acords que constituïen la base de la normativa jurídica municipal. Un bon exemple el podem trobar en un acord registrat en un dels llibres publicats en aquest volum, quan després d’haver rebut unes cartes reials s’indica que «foren meses les dites letres del porter en la caxa del consell, en la capceta que y és pintada a senyal real et de consell».4
Per contra, i a la llum de la documentació conservada, sembla que altres tipus de documents elaborats sobre un suport molt més perible com és el paper, i que eren el resultat d’una activitat estrictament municipal, no foren objecte de la mateixa atenció i cura en la seua conservació fins a la dècada dels setanta del segle XIV. Un fet, d’altra banda, que coincideix cronològicament amb les obres d’adequació del palau comú de la vila. Si bé és cert que el nou palau no va estar totalment definit fins als primers anys del segle XV, ja durant la segona meitat del Tres-cents va anar adquirint dotacions millors i un espai físic més extens,5 circumstàncies que havien de contribuir a la conservació en condicions adequades de la documentació generada pel municipi.
L’oficial encarregat de l’elaboració i la custòdia dels llibres de consells era l’escrivà del consell, que ho era també dels jurats, un ofici que cada any era elegit pels jurats i consellers en la primera sessió que celebraven el dilluns següent a la festa de Pentecosta o Pasqua Granada, que és quan es renovaven els càrrecs.6 Elaborats en l’escrivania del consell, aquests volums constitueixen unes unitats de conservació arxivística que són el resultat de la pràctica de recopilar la documentació seguint una lògica molt concreta: agrupar en un sol volum els registres de les actuacions del consell i jurats d’un determinat exercici. El criteri de l’escrivà no només va determinar la forma de conservar-los, sinó que la seua empremta també va quedar plasmada formalment a través d’anotacions escrites en la coberta dels llibres de consell, ja fos amb el seu nom, una creu amb les inicials dels evangelistes o altres signes que, almenys en els més antics, van conferir a aquests llibres un caràcter personal molt similar al dels registres notarials.
Pel que fa als quatre llibres que constitueixen la present edició (1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383), hem de dir que únicament s’hi van recollir les actes de les diferents sessions celebrades pel consell. Serà en volums posteriors quan aniran afegint-se altres tipus de registres que es relliguen amb les actes municipals.
Cadascun dels llibres, en tant que unitat de conservació arxivística, recull les actes de les sessions celebrades durant l’any d’exercici dels jurats, que com és sabut no coincidia amb l’any natural. La renovació dels jurats es produïa en la festivitat de Quinquagèsima, que segons com varia la Pasqua pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. El mandat dels nous jurats s’iniciava amb el seu jurament diumenge de Pentecosta. L’endemà dilluns, es reunia per primer cop el consell municipal per procedir a elegir un escrivà d’entre els notaris de la vila i constituir un dels quatre jurats com a síndic i clavari -és a dir, tresorer, encarregat d’administrar els diners públics. A partir d’ací s’iniciava l’any de l’administració d’aquest equip de jurats i consellers, que durava fins al dissabte vespra de Pentecosta de l’any següent, quan estaven obligats a convocar una sessió del consell municipal per elegir els jurats que s’encarregarien de l’administració de la vila a l’any següent.
El procés d’elaboració de les actes el podem deduir gràcies a la conservació d’alguns esborranys, en els quals els escrivans prenien directament nota dels assumptes tractats abans de passar-los a net. Aquests esborranys tenen la mateixa estructura que els textos definitius, bé que amb algunes abreviacions per la necessitat de prendre nota de manera ràpida, per exemple en l’absència de títols de dignitat —honrat, discret, etc.— o en algunes frases inacabades que corresponen a fórmules d’ús freqüent. Formalment presenten moltes frases i paraules ratllades, marges no respectats o absència d’ells, formats variables i en el costat esquerre de cada acord apareix anotat factum com a indicatiu d’haver estat traslladat al text definitiu.
Les actes apareixen redactades en un temps verbal passat. De vegades les accions i determinacions posteriors derivades de l’adopció d’un acord també podien, si així hom considerava, quedar reflectides en l’acta, precedides sempre per la fórmula post hec i la data corresponent. Aquestes anotacions provocaven en alguns casos manca d’espai per completar les frases, que eren acabades al final del full o en fulls posteriors, circumstància que nosaltres hem indicat sempre mitjançant nota a peu de pàgina. En altres ocasions, en canvi, es deixava espai en blanc per acabar la còpia d’un determinat acord o document que mai no va arribar a completar-se.
Al principi de cada llibre, després del títol on s’indica el nom dels quatre jurats encarregats de la gestió de la vila en eixe any, apareixen anotats els noms dels consellers distribuïts per parròquies. A continuació, per ordre cronològic, es van registrant les actes de les diferents reunions celebrades pel consell municipal. La seua estructura és molt simple, amb un esquema que es repeteix en cada acta de sessió del consell. En primer lloc calia anotar els elements formals que atorgaven legitimitat a la convocatòria de la reunió. Cada acta s’inicia amb la indicació de la data de celebració: dia de la setmana, mes i any, encara que de vegades aquest darrer falta perquè es dóna per sobreentès. A continuació s’expressa el lloc on se celebra la reunió, que en la documentació transcrita llevat d’una sessió celebrada el 25 de juny de 1374 en l’església parroquial, serà sempre sempre el «palau comú» de la vila de Castelló. Fa referència al que es va alçar a partir dels anys quaranta del segle XIV darrere de l’església, donant al carrer dels Sabaters (actualment Colón), i que va ser la seu del poder municipal durant tres segles i mig.
En tercer lloc es fa constar el sistema utilitzat per a la seua convocatòria, per tal de deixar constància que s’han acomplit tots els requisits legals que marcaven les ordenances. Gairebé sempre s’ha fet mitjançant un pregó públic, en el qual el saig o crida públic, amb so de trompeta i de viva veu, anuncia la convocatòria pels llocs acostumats de la vila. En molts pocs casos es fa constar que s’hagen fet servir albarans per escrit per comunicar la convocatòria als consellers. Finalment s’anoten els noms de tots els assistents a la junta, començant pel justícia, seguint pels jurats i acabant amb els consellers que hi participen.
Després de l’encapçalament de la sessió es van anotant els diferents assumptes tractats pel consell. El text sol començar amb la veu primo o primerament, i els acords successius són introduïts per la partícula ítem. La majoria de vegades es fa constar qui proposa el tema, però en alguns casos no consta l’autoria de la proposta. Normalment són els jurats, o algun d’ells, els encarregats de proposar els assumptes a tractar, però també ho poden fer altres membres del consell o fins i tot persones particulars alienes a aquest òrgan, que plantegen alguna demanda o petició (fon mès per los dits honrats jurats…, fon proposat en consell per…). Formalment aquestes propostes podien haver estat presentades de manera oral o per escrit. Un cop indicada l’autoria de la proposta, s’exposa el tema o problema que se sotmet a la consideració del consell, de vegades de manera més extensa, d’altres de manera més sumària.
Després d’aquesta part expositiva, ve la part realment important a efectes de la documentació, la dispositiva. Separat de la resta per un signe gràfic de calderó i encapçalat per la fórmula lo consell acordà… o altra de semblant, es recull quin és l’acord que ha pres el consell sobre l’afer que s’ha sotmès a la seua consideració. Segons la naturalesa jurídica d’allò que ha de determinar el consell poden utilitzar-se diferents verbs dispositius: acordà, manà, assignà, comanà, donà poder, elegí, pregà, requerí, suplicà, etc.
Aquesta és la part més important, deixar per escrit els acords que pren el consell sobre els diversos temes que toca, siguen de naturalesa política, econòmica, legislativa o de qualsevol altre tipus. Per contra, molt poques vegades es recullen les intervencions particulars. No podem conèixer el debat que ha existit al si del consell sobre els diferents temes, ni quines persones o faccions s’han posicionat a favor o en contra de determinades iniciatives, ja que les deliberacions no venen recollides a l’acta de la sessió. De vegades podem sospitar que hi ha enfrontament o debat llegint entre línies, o veient la reiteració de certes qüestions, però en aquest sentit la documentació no és explícita.7 La seua raó de ser, la que explica que es redacten actes i es posen per escrit, és deixar constància dels acords presos pel consell i que aquests tenen plena força legal, ja que han estat presos de manera legítima, seguint escrupolosament allò que estipulen les ordenances, tant pel que fa a la convocatòria, com als assistents i a la manera d’arribar a l’acord.
El consell de la vila de Castelló està format pel justícia, els quatre jurats, l’escrivà del consell i vora una quarantena de consellers. Des de 1335, i ratificat per les ordenacions de la reina Elionor de 1341, el nombre de consellers es fixa en sis per parròquia, la qual cosa faria un total de trenta-sis consellers.8 Com que els jurats vells i l’escrivà, després del seu mandat, s’incorporaven també com a consellers, la xifra final de consellers està al voltant dels quaranta.
A partir dels quatre llibres publicats en aquest volum podem veure que el nombre de sessions del consell celebrades cada any oscil·la entre trenta-quatre i quaranta-cinc. Això representa una mitjana de poc més de tres reunions al mes, però la distribució al llarg de l’any és absolutament irregular, ja que depèn dels problemes que es van plantejant al municipi. En alguns mesos trobem cinc o sis reunions, de vegades en dies consecutius, quan la gravetat dels temes plantejats obliga a congregar contínuament el consell per prendre decisions importants. En canvi, en altres moment pot haver transcorregut més d’un mes sense la convocatòria de cap junta.
Algunes sessions tenen una data fixa que s’ha de repetir cada any, normalment vinculada al calendari electoral. El costum en Castelló és que la primera sessió del nou consell s’ha de celebrar el dilluns posterior al diumenge de Pentecosta. Com és sabut l’elecció dels nous jurats s’havia de fer dissabte vespra de Pentecosta, el jurament dels càrrecs té lloc l’endemà diumenge a l’església de Santa Maria en acabar la missa major de festivitat tan solemne, i dilluns celebren la primera sessió del nou consell. El primer acte del consell acabat de nàixer, segons marquen les ordenacions municipals i veiem cada any, ha de ser elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari (allò que avui denominaríem tresorer) un dels quatre jurats.9
Una altra data marcada en el calendari electoral és el 28 de setembre, vespra de sant Miquel, quan s’ha de reunir el consell per procedir a l’elecció del mostassaf, el qual jurarà i prendrà possessió al dia següent. Com veiem sempre es busquen dates assenyalades per fer els juraments dels nous càrrecs, que normalment tenen lloc davant tot el poble congregat en l’església per escoltar la missa.
El dia 22 de desembre és una altra data fixa de celebració de consell, ja que les ordenances del regne estableixen aquest dia per a procedir a l’elecció del justícia (que jurarà el càrrec el dia de Nadal). L’endemà de Nadal, dia 26 de desembre, és també una data en què sempre s’ajunta el consell municipal: no sols és la primera sessió presidida pel nou justícia (i tots els actes que ho regulen) sinó que és també el dia en què segons les ordenacions municipals s’ha de procedir a elegir el sequier i el sagristà de l’església de Santa Maria per a l’any següent.
Finalment, el dissabte vespra de Quinquagèsima, com s’ha dit, és quan s’han d’elegir els nous jurats per a l’exercici següent, en una sessió que és sempre l’última del llibre.
Llevat d’aquestes sessions amb data marcada, lligades al calendari electoral, la resta de reunions no tenen un periodicitat fixa, sinó que la convocatòria dependria de la necessitat d’afrontar determinades qüestions que anaven plantejant-se. Tampoc no es percep un predomini d’un determinat dia de la setmana per ajuntar el consell. És cert que en l’exercici de 1380-1381 una de cada tres reunions se celebra en diumenge, la qual cosa semblaria indicar una preferència pels festius per no interferir amb el temps de treball, però en els altres llibres transcrits no se segueix aquesta tònica.10 Molt sovint les convocatòries responen a la necessitat de donar resposta urgent a alguna qüestió.
UN AMPLI VENTALL DE TEMES
Al llarg del segle xiv es produeix un procés de progressiu enfortiment del consell, que de simple òrgan assessor dels jurats (la magistratura col·legiada que exerceix el poder executiu) passa a ser la instància suprema del poder municipal, l’òrgan que controla, dirigeix i fiscalitza l’activitat dels jurats.11 La lectura de les actes deixa clar que tots els temes s’han de sotmetre a la consideració del consell, sense que els jurats tinguen marge d’actuació autònoma al marge d’aquest òrgan. És cert que la majoria de vegades el consell delega la resolució dels assumptes en els jurats (de vegades acompanyats per altres prohoms designats en el mateix moment), atorgant-los una àmplia autonomia per poder arribar a solucions acordades. Però sempre deixa clar que l’última paraula la tindrà el consell, i que els jurats no podran actuar per lliure sense comptar amb el beneplàcit d’aquest òrgan de deliberació i acord on es construeix la voluntat política de la comunitat i que es reserva sempre l’última paraula.
Per aquesta raó la varietat d’assumptes que veiem aparèixer a les actes del consell resulta tan gran, derivada també de l’ampli ventall de competències de què gaudien els municipis medievals. Qüestions polítiques, econòmiques, fiscals, els plets de la vila, ordenances i reglamentacions, aveïnaments, etc. Tota la vida municipal desfila, bé és cert que molt formalitzada, per les actes d’aquestes sessions.
Hi trobem, per exemple, les actes dels processos electorals per designar les diferents magistratures del govern comunal, segons el calendari que hem vist abans: justícia, jurats, mostassaf, sequier, sagristà… Aquests processos electorals, amb la seua fase d’elecció i la posterior de sorteig, apareixen detalladament recollits en les actes del consell. També hi trobem la designació d’altres oficis municipals, com l’escrivà del consell, els guardians de la séquia o del terme, el saig i crida públic, etc. Igualment l’elecció del síndic-clavari, o la constitució d’altres síndics que puguen representar els interessos de la vila, ja siga en negociacions, contractacions o judicis. En aquest sentit cal fer constar que la vila de Castelló disposa de manera permanent d’un síndic o apoderat en la ciutat de València que hi defense els seus interessos davant les institucions regnícoles. Finalment, també l’elecció de jutges comptadors per rebre i revisar (i eventualment aprovar o difinir) els comptes que han de presentar tots aquells que administren diners comunals.
En definitiva, tot l’organigrama municipal apareix perfectament detallat en les actes del consell, la qual cosa permet la reconstrucció de les elits governats i els equilibris de poder entre elles al llarg del temps. Pot ser l’aspecte que pitjor podem documentar a partir de les actes del consell siga justament el procés d’elecció dels consellers. Les ordinacions atorgades per la reina Elionor el 1341 estipulaven el procediment: la vespra de Quinquagèsima, després d’haver procedit a elegir els nous jurats, el consell (junt als nous jurats) havia d’elegir un prohom per cada parròquia, de manera que aquests sis consellers, junt als quatre nous jurats, serien els encarregats d’elegir els trenta-sis consellers per al següent exercici, sis per parròquia.12 Del procés d’elecció dels nous consellers per part d’aquest col·legi restringit format per 10 persones, un sistema clarament de cooptació, no en sabem res més perquè no s’alça acta: simplement en la primera plana del llibre de consells de l’exercici següent apareixen anotats els noms dels consellers elegits per cada parròquia. En la sessió del 28 de maig de 1379 transcrita en aquest volum, després d’haver elegit els nous jurats, el consell sembla innovar i apartar-se de la normativa: designa sis consellers dels que ho han estat en 1378-1379 perquè també ho siguen l’any següent, i vol que eixos mateixos sis siguen els encarregats de revisar els comptes del clavari, i també d’elegir als 36 nous consellers de la vila junt als quatre jurats entrants. Evidentment es tracta de mantenir la continuïtat en la línia política del consell, però també generarà un consell que supera la quarantena de consellers.
Entre les potestats polítiques del consell hauríem de citar també la capacitat legislativa per dictar els establiments o ordinacions municipals. Sempre que ho consideràs oportú el consell podia dictar normes sobre tots els afers de la seua competència, establint multes per als possibles infractors. Com que aquesta capacitat legislativa la tenia per delegació del poder reial, calia que les normes aprovades foren ratificades pel representant local de l’autoritat règia, és a dir, el batle de Castelló. Els establiments s’agrupaven en l’anomenat Llibre d’ordinacions que es conserva a l’Arxiu Municipal de Castelló i que va ser confeccionat al segle XV.13 Aquest còdex recull bona part dels establiments que havien estat aprovats pel consell fins al moment de la seua redacció, el text íntegre dels quals es troba a les actes de consell. En aquestes, efectivament, hi podem trobar establiments nous, nascuts de la voluntat del consell municipal per donar una resposta més general als problemes que es van plantejant, esmenes dels ja existents i aclariments sobre com han d’interpretar-se certes normes. Fins i tot en alguns casos s’estipulen excepcions al que preveuen les ordenances per a determinats períodes de temps marcats sempre pel consell, que com anem veient ostenta clarament el poder màxim sobre la vida municipal.14
En la seua redacció s’utilitza com a fórmula d’inici la frase «l’onrat consell de la vila de Castelló, per bé, profit e utilitat de la cosa pública stablí e ordenà…». Unes paraules, establí i ordenà, que mostren bé el perquè del nom amb el qual eren i són conegudes aquelles lleis municipals, i a les quals seguia el text corresponent que estava rubricat pel batle. Aquesta és una de les poques firmes que apareixen als llibres de consell, els quals no requerien d’elles ja que, com s’ha dit, els elements que garantien la legalitat de les reunions eren la indicació sobre com s’havia fet la convocatòria, la data, el lloc i els assistents.
Des del punt de vista polític caldria citar també les relacions amb altres instàncies de poder: amb la monarquia en primer lloc, però també amb institucions com la governació o amb altres consells municipals. Les cartes rebudes, particularment del rei o dels oficials reials, però també les rebudes dels jurats o justícia d’altres viles, són copiades moltes vegades en les actes del consell per justificar els temes que s’han hagut d’abordar.
La relació amb la corona ocupa un lloc central, on destaquen les peticions de subsidis extraordinaris per fer front a les creixents necessitats de la monarquia, en forma de profertes per finançar les despeses bèl·liques, coronatges, cenes, etc. Són anys difícils, amb males collites, mortaldats i carestia, i les autoritats municipals tracten de resistir-se a aquestes contínues peticions del monarca (en el cas de Castelló personificat sobretot en l’infant Joan, duc de Girona i lloctinent general del rei), o almenys intenten limitar la quantia de la contribució. A través de les actes municipals veurem les relacions sovint tenses entre la vila i la corona, les ambaixades enviades, les negociacions, així com també les amenaces dels oficials reials contra les autoritats municipals quan es resisteixen a contribuir o no arriben a les quantitats que esperen obtenir.
Una de les missions fonamentals del govern municipal és mantenir la pau i l’ordre públic dins de les muralles. Per tal d’assegurar una convivència pacífica una de les principals obsessions de les autoritats municipals és assegurar l’avituallament de la vila, particularment en anys de males collites i carestia com són els anys setanta del Tres-cents. En aquests moments assegurar l’avituallament a un preu raonable esdevé uns dels principals motius d’atenció a les sessions del consell municipal. Els jurats busquen fons per poder comprar blats en terres llunyanes, extremen les mesures per evitar que els cereals no isquen de la vila i terme de Castelló, fins i tot arriben a tancar les portes de la muralla per la nit. El consell municipal obliga a fer recompte de tot el cereal existent, obligant tots els veïns a manifestar les quantitats que tenen emmagatzemades i reservant-se el dret de prendre-les (pagant el preu estipulat i deixant en cada casa la provisió necessària) per tal d’alimentar un graner municipal que puga fer petits préstecs als veïns, per al consum o per a la sembra.
Amb la mateixa intenció d’assegurar un aprovisionament suficient de la vila i evitar l’escalada de preus, trobem també diverses mesures sobre la comercialització dels productes alimentaris, fixant preus màxims de venda per a flequeres, carnissers o pescadors.
La fiscalitat i la gestió econòmica conformen un altre capítol important entre els temes tractats a les sessions del consell municipal. Per desenvolupar tota la seua acció política la vila necessita disposar d’ingressos, i justament les decisions sobre el repartiment de la càrrega fiscal entre els veïns constitueix un dels elements que major disputa provoca en la vila, sobretot en un context d’endeutament públic com el que comença a produir-se a partir del tercer quart del segle XIV. La decisió última sobre els impostos municipals, sobre quins aplicar i en quina quantia, és competència exclusiva del consell municipal. Allí decideixen la taxa de la peita (impost directe sobre el patrimoni) i com i quan es fa la col·lecta. Igualment resolen els dubtes, decideixen qui ha de pagar i com, i ordenen reclamar els deutes. L’altra gran font d’ingressos de la caixa municipal eren les imposicions o cises (impostos indirectes sobre el consum), que també apareixen recollides a les actes, si bé amb menor freqüència que la peita. S’esmenten els capítols de les imposicions i es dóna llicència als jurats per adaptar-los, però no els trobem anotats per escrit als llibres que hem transcrit en aquest volum. Igualment es nomenen cada any alguns prohoms encarregats d’administrar les imposicions, així com també altres per a revisar els comptes.
Un altre tema que apareix de manera reiterada és l’estat financer del municipi. Les crisis de subsistència i les creixents peticions de la corona estan forçant un greu endeutament municipal que obliga a recórrer a la compra de censals, el que en termes actuals anomenaríem deute públic. Aquestes operacions només poden fer-se amb l’autorització expressa del consell, que és l’òrgan que té l’última paraula en tot allò referent als comptes públics i a l’endeutament de la vila, siga en préstecs de diners a curt termini o en carregaments de censals. S’hi poden trobar també els diversos programes de quitació del deute empresos pel consell, orientats a tractar d’eixugar un passiu que comença a amenaçar la viabilitat econòmica del municipi. El problema és que aquests programes exigien un increment dràstic de la pressió fiscal, i per això resultaven molt difícils de mantenir en el temps en un context de dificultats econòmiques creixents.
També la gestió econòmica del municipi era fortament controlada pel consell municipal, que havia de lliurar el corresponent albarà al jurat clavari encarregat de fer els pagaments. En la vila de Castelló un dels quatre jurats era habilitat cada any com a síndic i clavari, és a dir, se li donava la responsabilitat d’administrar els diners de la vila: rebia les quantitats procedents dels impostos municipals o dels carregaments censals, i amb elles havia de satisfer els pagaments als quals la vila estava obligada. Al final de la seua administració (o en moments intermitjos si era requerit pel consell) havia de retre compte de la seua administració, i aquests comptes havien de ser aprovats per uns jutges comptadors designats pel consell, que constituïen una mena de tribunal de comptes. Al llarg del segle XIV, com hem dit abans, el consell municipal va guanyant poder en detriment de la capacitat d’actuació autònoma dels jurats, sotmetent-los cada cop més a les directrius que marca aquest òrgan col·lectiu. Açò mateix s’esdevé també amb el funcionament de la maquinària econòmica. El jurat clavari no pot fer cap pagament sense autorització del consell. És cert que les quantitats menors o aquelles que són habituals i necessàries no passen moltes vegades pel consell, i que altres ho fan amb posterioritat a l’acte del pagament. Però queda clar que cada pagament del clavari ha d’anar acompanyat del corresponent albarà atorgat pel consell, que és el requisit perquè en el moment de revisió dels comptes siga pres com a vàlid. Per tant, entre els acords del consell un capítol important ve conformat per aquestes ordres de pagament (albarans), que ens permeten documentar de manera molt completa tota l’activitat econòmica de la institució municipal. Per exemple el pagament de salaris, no només als oficials municipals (justícia, jurats, mostassaf, saig, sequier, guardians de les séquies o del terme…), sinó també a altres professionals que exerceixen a càrrec de la universitat, com ara metges, mestres de l’escola de gramàtica, predicadors o joglars que fan música per a les festes. I també retribucions per dietes i missatgeries, pensions censals, despeses per obres diverses i, en definitiva, tota mena de pagaments realitzats als proveïdors de la vila.
És gràcies a aquestes referències de tipus econòmic que disposem de notícies sobre l’ensenyament, la sanitat, el funcionament de l’hospital o les festes. Però també sobre les despeses fetes en diverses obres públiques. De fet, totes les qüestions relacionades amb l’edilícia i l’urbanisme constitueixen una competència característicament municipal, i així ho trobem reflectit als acords dels nostres llibres. Podem documentar-hi els treballs de fortificació de les muralles, obres en l’església, neteja de séquies i camins, obres en aljubs, escorredors, etc. I també les tasques de manteniment de les infraestructures públiques: camins, abeuradors, assut i en general infraestructura hidràulica per al regadiu. Els pous, per exemple, són arrendats cada any amb una regulació molt precisa del que s’ha de fer i de totes les tasques de manteniment necessàries.
Un altre tema recurrent a les actes del consell són els conflictes i plets que afecten la universitat. Alguns són amb els pobles veïns (Borriol, Almassora, Benicàssim…) per l’aprofitament dels recursos, siguen forestals o hídrics. En altres casos amb localitats més apartades com Eslida o el castell de Villamalefa. Però entre tots els conflictes destaquen els mantinguts amb la comunitat de Terol per qüestions ramaderes referents a la transhumància establida entre ambdues zones, ja que de vegades les franquícies no eren respectades i els veïns patien marques i multes en els seus bestiars. En altres ocasions els conflictes els manté la vila amb altres institucions com la cort del governador o l’Església, o també amb veïns particulars per raons diverses. No és altra cosa que la conflictivitat quotidiana que troba també reflex en les pàgines dels llibres d’actes. També s’hi registren els aveïnaments, la política d’atracció de determinats artesans especialitzats, reglamentacions sobre el regadiu, sobre el conreu de l’arròs, sobre el joc, sobre la fira, sobre el bordell… En definitiva, com hem dit, tota la vida municipal, rica i variada, discorre a través de les pàgines dels llibres de consells.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1374-1375
El primer dels llibres conservats correspon a l’administració dels jurats de 1374-1375. Es tracta d’un llibre de 310 × 220 mm relligat amb un pergamí que li fa de coberta, en el vers del qual s’han anotat els noms dels consellers. El llibre està cosit amb tires de pergamí, i en general presenta un bon estat de conservació, malgrat algunes taques d’humitat i trossos trencats als marges.
Presenta una foliació moderna a llapis al marge superior dret. Està conformat per dos quaderns de 26 i 24 fulles: del primer manquen els quatre primers folis i del segon l’últim. Això conforma un total de 95 folis, dels quals només està escrit fins al foli 81 vers, i la resta del llibre en blanc.
Tant l’anàlisi codicològica com l’estudi del contingut del llibre demostren que manquen les primeres pàgines del llibre, les corresponents a la primera sessió d’aquest exercici, que s’hauria celebrat dilluns 22 de maig de 1374. Dels quatre fulls desapareguts n’hem conservat dos, doblegats i solts a l’interior del llibre, sense data, però que amb tota seguretat pertanyien a l’acta d’aquesta primera reunió del consell perduda.
Com hem explicat abans, en la vila de Castelló el costum i les ordenances marquen que la primera reunió del consell de la nova administració s’ha de celebrar sempre el dilluns següent al diumenge de Pentecosta, sessió en la qual s’ha de començar per elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari un dels quatre jurats. Així veiem que s’esdevé en tots els llibres transcrits en aquest volum, amb l’excepció del de 1374-1375. Aquest comença al foli 1 recte amb la sessió celebrada pel consell municipal de Castelló dimarts 30 de maig de 1374, que amb tota seguretat no seria la primera. Simplement, quan es va fer la foliació del llibre els primers fulls ja s’havien esqueixat del volum.
En 1374 eixa primera sessió s’hauria d’haver celebrat dilluns 22 de maig, però no la conservem. Això sí, dins el llibre s’han conservat dos fulls solts doblegats, sense foliar i sense data però de la mà del mateix notari, en els quals apareixen registrats diversos acords del consell de Castelló. Pel contingut dels acords és evident que han de pertànyer a una sessió anterior a la primera que conservem completa i datada (la del 30 de maig de 1374), i que gairebé amb total seguretat serien els dos darrers fulls de la del 22 de maig que acabem d’esmentar.15 Per això hem transcrit aquests dos fulls solts a l’inici del llibre, abans del foli 1r. L’acta d’aquesta primera sessió no està completa, falten els primers fulls (suposem que els primers dos fulls) on apareixeria la convocatòria i participants i alguns temes tractats. Per la resta, el llibre sembla complet, fins concloure amb la darrera sessió celebrada per aquesta administració, la del 9 de juny de 1375, vespra de Quinquagèsima, en què es procedeix a fer l’elecció dels jurats per al següent exercici.
A banda d’aquests dos fulls esqueixats del volum, a l’interior del llibre també apareixen altres quatre fulls solts amb comptes o altres documents que es van presentar en alguna sessió del consell. Nosaltres els hem transcrit al final del llibre, però indiquem en nota a quina reunió del consell fan referència.16
En total, el llibre de 1374-1375 recull les actes de quaranta-tres sessions del consell, comptant aquesta primera que conservem incompleta. Es tracta d’un any molt complicat per la greu crisi de subsistències que es produeix. Per als jurats de Castelló constitueix un any particularment difícil, ja que conflueixen diversos factors ben característics de les dificultats del segle XIV. En primer lloc una greu crisi frumentària: la collita de 1374 ha estat pèssima per diverses adversitats climàtiques,17 generant-se un forta escassetat de tota mena de queviures, particularment cereals, que té un clar reflex al llibre. D’altra banda, en abril de 1375 arriba també una nova onada de la pesta negra, i a això cal sumar encara les immoderades exigències de la monarquia, en el cas de Castelló representada per l’infant Joan, duc de Girona i futur Joan I, que ostenta els drets econòmics sobre les rendes de Castelló com a lloctinent general de son pare, el rei Pere el Cerimoniós. Per acabar-ho d’adobar, en aquesta conjuntura difícil, d’escassetat, carestia i endeutament, esclaten conflictes greus entre diverses faccions de l’elit política local.
Entre els llibres que hem transcrit no és l’any en què se celebren més reunions del consell (en 1378-1379 se’n fan quaranta-cinc), però sí que és el llibre més extens per la gran quantitat de problemes als quals s’ha de fer front. En aquest sentit no és una anyada típica. El 25 de novembre de 1374, quan han acomplit mig any del seu mandat, els jurats demanen al consell un increment de salari en atenció al gran treball que tenen, «molt més (…) que altres jurats dels temps passats».18
Sabem que entre 1374 i 1377 es produeix una gravíssima crisi frumentària d’abast general, amb quatre collites dolentes consecutives. Els pitjors moments es produeixen entre 1374 i 1375, amb una escalada de preus i una escassetat de grans que obliga la vila a endeutar-se i a assajar solucions d’emergència. Justament l’aprovisionament de blat constitueix la principal preocupació de les autoritats municipals en aquest exercici, i obliga el consell a prendre diverses iniciatives.
Ja en maig de 1374 es fa evident que la collita de cereals d’eixe any va a resultar catastròfica, de manera que el consell encomana als jurats comprar blat allà on n’hi puguen trobar. Així, entre agost i setembre de 1374 els jurats i altres prohoms de la vila són comissionats per desplaçar-se a diversos llocs (Morella, Aliaga, Calataiud, l’Urgell, Tortosa, l’Ampolla…) a la recerca de cereals per aprovisionar la vila. Sovint tenen dificultats per traure el cereal comprat, ja que aquest any l’escassetat és generalitzada i per tot arreu es posen obstacles a la lliure circulació dels blats. Els jurats també entren en contacte amb diversos mercaders per obtenir cereals, prometent-los ajudes per a la seua importació. L’objectiu és poder abastir un graner municipal que faça petits préstecs als veïns o els el venga a un preu subvencionat. Una bona mostra d’aquesta política la trobem en l’acord de 28 de setembre de 1374, quan el consell articula un sistema pel qual els veïns de la vila podran rebre forment i ordi per a sembrar de cara a la nova collita, acceptant que a canvi paguen en figues seques, les quals després la vila intentaria comercialitzar per comprar més gra.
L’any següent, en abril de 1375, quan es pren consciència que la nova collita serà igualment dolenta, el consell autoritza a endeutar-se fins a quantitat de 40.000 sous per comprar blats per als veïns de la vila. El consell intenta també posar fre a la carestia, fixant uns preus màxims per a la venda i impedint l’especulació, però són mesures condemnades al fracàs. Tampoc no sembla que acabe d’obtenir resultats la política de prohibir l’eixida de vitualles i queviures del terme de Castelló. Són múltiples les vies per al frau, i finalment els jurats han d’ordenar que es tanquen les portes de les muralles per la nit per evitar qualsevol eixida de queviures.19
El consell arriba a facultar els jurats per poder entrar en les cases dels veïns per reconèixer els seus graners i fer recompte de totes les existències bladeres. El grau d’intervencionisme de les autoritats municipals és notable. S’arroga la facultat de poder prendre tot allò necessari per a l’abastiment de la vila, deixant a cada casa la part necessària per al seu consum i pagant la resta al preu que fixa el consell. El 25 d’octubre de 1374 comencen les protestes dels que consideren que el preu rebut està molt per sota del preu de mercat. El 14 de novembre, el consell mana que dos homes de cada parròquia inspeccionen totes les existències de blat de la vila.20 Fins i tot el control s’estén als cereals inferiors: els jurats i justícia aniran a les cases on saben que algunes persones tenen «arroços, paniços et dacces ultra lur provisió», on prendran tot allò necessari per a l’abastiment de la vila, «lexan a aquelles lur provisió et pagant-los ço que de aquelles pendrie».
La situació es manté durant tot l’hivern. En febrer de 1375 es fa una ordenació sobre blats que manté el control municipal de tot el cereal existent en Castelló. Els jurats, juntament amb dotze prohoms, dos de cada parròquia, han de recórrer la vila per reconèixer els blats que té cadascú. I deixant la provisió necessària per a cada casa, que la resta ho prenguen per a vendre a les gents que ho necessiten.21
El consell és conscient que dins els murs de la vila de Castelló s’ha refugiat molta gent per aconseguir provisió de blats, incloent-hi molts que no són veïns. El 25 d’octubre de 1374 ordena fer recompte de tots els que estan vivint en les cases de la vila, per girar una exacció extraordinària que afecte també aquestes persones no veïnes i les obligue a contribuir en les despeses comunes, orientades fonamentalment a la compra de cereals.
En definitiva, la lectura de les actes de consell de l’exercici 1374-1375 constitueix un bon exemple per analitzar com funcionava una vila en un any d’escassetat, fam i carestia. S’hi veu la política municipal obsessionada a assegurar l’abastiment per evitar la despoblació del lloc: compres massives, endeutament a càrrec de l’erari municipal per garantir l’avituallament, prohibició d’exportacions, portes tancades, control exhaustiu de tot el cereal existent en la vila i terme…
La crisi de subsistència que acabem de descriure ve acompanyada d’una epidèmia de pesta negra en la primavera de 1375 (la que al dietari del capellà d’Alfons el Magnànim s’anomena la tercera mortaldat).22 Sabem que està activa el 10 d’abril, quan el vicari demana algun pagament pels treballs que està sostenint en el soterrament dels morts i el consell li ho denega. També els compradors de les imposicions es queixen per les pèrdues que estan patint com a conseqüència d’aquestes mortaldats (sessions del 10 d’abril i 9 de juny).
Un altre tema que ocupa sovint l’atenció del consell municipal en 1374-1375 són les peticions extraordinàries realitzades pel duc de Girona, l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós i futur Joan I. Ja en 1368 l’infant havia rebut la senyoria sobre la vila, si bé va ser una concessió curta que el mateix any fou revocada.23 No obstant, això, com a lloctinent general del rei, continuava essent el destinatari de les rendes reials generades per la batlia de Castelló. Doncs bé, a l’escassetat i males collites, a la necessitat de la vila d’endeutar-se per poder comprar cereals, a totes aquestes dificultats s’uneixen les exigències del primogènit del rei. Necessitat de diners i incapaç d’obtenir els recursos que calien, l’infant pressiona el consell perquè aquest s’endeute en lloc seu, carregant-se censals el capital dels quals anirà a les mans del duc de Girona. S’inicia així una política d’empenyorament de les rendes reials a favor de la vila de Castelló (com a garantia de les quantitats prestades) que òbviament no agradava al consell, desconfiat de figurar com a creditor d’una persona de la família reial que, d’altra banda, no deixa de pressionar amb peticions de subsidis extraordinaris.24
L’endeutament de la hisenda municipal provoca també tensions entre els diversos elements de les famílies dominants. La vila estava recaptant peites per a poder redimir el deute censal, però aquest any ha de quedar en suspès el contracte que estava en vigor per la incapacitat de la gent per fer front a uns impostos tan elevats. Açò provocarà un enfrontament molt dur entre el grup que controla el govern municipal en 1374-1375 i la família dels Miró i els seus aliats, que eren els encarregats de recaptar aquestes peites que ara han quedat en suspès (i també de quitar els censals de la universitat). Els primers acusen els segons d’haver malversat fons públics i els reclamen el retorn d’elevades sumes de diners. El cap de la facció dels Miró, però, era Domingo Miró, lloctinent de governador en Castelló i molt ben relacionat amb l’infant Joan. D’aquesta manera el conflicte supera l’estadi d’un simple enfrontament entre faccions de l’elit política i social, i es converteix en un conflicte entre institucions que enfronta el consell municipal de Castelló contra el lloctinent de governador dellà lo riu d’Uixó. Aquest conflicte, si bé amb menor intensitat, continuarà present en anys successius i deixarà petjada en llibres posteriors.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1378-1379
És un llibre de 310 × 210 mm, enquadernat amb un pergamí escrit reutilitzat i cosit amb tires de pergamí. Consta de 56 fulls, amb una foliació moderna a llapis al marge superior dret. Està composat per dos quaderns de 17 i 11 fulls.
S’hi conserven les actes de totes les sessions del consell celebrades en aquest exercici, des de la primera sessió efectuada dilluns 7 de juny de 1378, l’endemà de la festa de Pasqua Granada, fins a la vespra de la dita festa de l’any següent, dissabte 28 de maig de 1379, sessió en la qual té lloc l’elecció dels jurats per a l’any següent.
En total se celebren 45 reunions del consell. Amb una mitjana de quasi quatre sessions per mes és l’exercici en què més reunions del consell municipal es produeixen. Com sempre, la seua distribució al llarg de l’any no és regular, sinó que depèn de la urgència dels temes que s’han de tractar. Així, en alguns mesos com al juliol i setembre de 1378 arriben a celebrar-se sis reunions del consell en cada mes, mentre que en març de 1379, per exemple, només se’n celebren dues juntes en tot el mes.
Aquesta abundància de sessions del consell a partir de l’estiu de 1378 va molt lligada a un dels temes que més centren l’atenció de les autoritats municipals durant aquest exercici: la petició de subsidis extraordinaris per part del rei Pere el Cerimoniós per finançar l’expedició naval que vol organitzar a Sardenya i Sicília. La vila tracta de resistir-se a aquesta petició, primer argumentant els privilegis que l’enfranquien, les moltes subvencions que ja ha atorgat a la corona i la seua pertinença al duc de Girona. I quan comprèn que per aquesta via no ho aconseguirà, intenta que la quantitat exigida siga la més baixa possible, allargant les negociacions i posant tota mena d’entrebancs a l’infant Martí, encarregat de recaptar aquest subsidi… fins que esgoten la seua paciència i aquest fixa unilateralment la quantia exigida i ordena fer execució contra els béns de la vila, la qual cosa obliga a noves negociacions a tres bandes per evitar l’execució i obtenir una rebaixa de la quantitat exigida. Tot plegat, una qüestió que s’estén al llarg del llibre per diverses sessions, que ens permet resseguir les diferents fases del procés de negociació fiscal que acompanya aquestes peticions extraordinàries de subsidis, amb moments de bastant tensió, però sempre dins d’una lògica de negociacions perfectament coneguda per les dues parts.
En aquest exercici també podem comprovar els problemes crònics de tresoreria, amb un nivell molt greu d’endeutament de les finances municipals que obliga a encetar polítiques adreçades a redimir els censals carregats sobre la vila.
També hi trobem encara alguns dels temes que ja havíem vist al llibre de 1374-1375, com ara la qüestió amb la família dels Miró per la recaptació de peites i els comptes del quitament de la vila, i també les relacions amb l’infant Joan, les rendes del qual estan empenyorades a favor de la vila per respondre dels censals que Castelló s’ha carregat en benefici de l’infant. En 1378 el comprador de les rendes reials és el ciutadà de València Guillem Andreu, que també ha comprat les imposicions de Castelló, i que manté un important contenciós amb la vila perquè demana una rebaixa dels preus de venda pactats, al·legant que aquestes compres li van a suposar unes importants pèrdues econòmiques. El conflicte s’allargarà en el temps, de manera que uns anys després, el 22 de desembre de 1382, trobarem en les actes municipals que Guillem Andreu es troba tancat a la presó per aquesta raó.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1380-1381
És un llibre de 310 × 210 mm, que consta de 45 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret com tots els anteriors. Per a l’enquadernació del llibre s’ha fet servir un pergamí reutilitzat, bastant trencat, i del qual ha desaparegut la data. Per l’estil i contingut sembla bastant proper al moment de redacció del llibre: és la venda d’una casa a Martín Peris, teixidor veí de Castelló. El llibre està conformat per un sol quadern de 23 fulls, al qual li manca un foli que és justament l’últim.
La relació de sessions sembla completa. Comença amb la reunió celebrada dilluns 14 de maig de 1380 (l’endemà de la festa de Quinquagèsima en què prenen possessió els nous jurats), i acaba amb la sessió realitzada dissabte 1 de juny de 1381. Aquesta última sessió, però, està incompleta, ja que falta l’elecció dels nous jurats que havia de realitzar-se eixe dia. De fet, el darrer full conservat (el foli 45) ja està solt, i amb tota seguretat se n’ha perdut, almenys, un altre, ja que el quadern únic que conforma aquest llibre tenia 23 fulls, que faria 46 folis.
A més de les actes de les sessions del consell municipal relligades en aquest llibre, hi trobem també dos fulls solts.25 Durant l’exercici de 1380-1381 se n’han celebrat (o almenys conservem l’acta) trenta-set sessions en total, la qual cosa fa una mitjana d’aproximadament tres al mes. Dels quatre llibres transcrits aquest és el menys extens, i els temes tractats són els habituals, sense que puguem ressenyar alguna qüestió que destaque sobre la resta.
Sí que podem percebre que es mantenen les dificultats financeres de la vila, aclaparada per un excessiu endeutament. En juny de 1380 les autoritats municipals estan intentant comprar censals a un interès menor per alleugerir la pesada càrrega de les pensions censals.26 La pressió fiscal també es mantindria alta: la col·lecta de peita (impost sobre el patrimoni) s’ordena a quatre sous per lliura. Tanmateix, els diners s’acaben ràpidament i no donen per cobrir totes les necessitats, de manera que davant les requisicions del jurats el consell es veu forçat a ordenar tres recaptacions més de la peita al llarg de l’any de la seua administració, dos de sis diners per lliura i la darrera de dotze diners per lliura. Constantment el jurat clavari s’adreça al consell per mostrar-li que no disposa de fons per fer front als pagaments necessaris.
També es mantenen les exigències constants de l’infant Joan, duc de Girona i lloctinent general del rei Pere el Cerimoniós. Com a beneficiari de les rendes reials sobre Castelló manté la seua pressió sobre les autoritats municipals de la vila, amb una actitud entre amenaçant i paternalista. Torna a obligar la vila a carregarse amb nous censals, empenyorant a canvi les rendes reials generades per la batlia. Però d’altra banda no s’està de reclamar les cenes d’absència dels darrers sis anys que teòricament li havien de correspondre com a lloctinent reial, circumstància a la qual la vila s’oposa fermament. També per part del rei es demana un subsidi extraordinari per la coronació de la reina, la quarta esposa de Pere el Cerimoniós Sibil·la de Fortià.
Entre els temes heretats encara cueteja l’afer de la vila contra la família Miró i els seus aliats, que s’arrossega des de 1374. No obstant això, les tensions entre el consell i el lloctinent de governador de Castelló s’han reduït considerablement.
En aquest exercici veiem també una activitat edilícia molt intensa, que es reflecteix en diverses obres públiques que, sens dubte, també estan gravant les arques de la institució municipal: obres de reparació de l’assut, dels aljubs, neteja de séquies i escorredors, etc. Però sobretot obres de construcció tant en l’església parroquial de Santa Maria com en la de la Mare de Déu del Lledó. Per a la primera sabem que hi ha un manobrer encarregat de les obres, i que necessita d’una forta provisió de rajoles (els jurats en compren 12.000) que provoca una important activitat ceràmica al forn de la rajola.
En agost de 1380 la vila viu un moment difícil perquè s’han esgotat les existències de vi. Normalment Castelló és excedentària en la producció de vi.27 Per això, mentre que la política del consell municipal és prohibir l’eixida de qualsevol mena de producte alimentari de la vila, en el cas del vi és al contrari: allò que prohibeixen les ordenances municipals és introduir en la vila de Castelló vins de procedència forana. Doncs bé, en agost de 1380 es produeix «gran remor» en la vila perquè no queda vi, circumstància que obliga els jurats a fer una excepció en les ordenances municipals per al mes d’agost, abans que arribe el vi de la nova verema de setembre.28 Aquesta producció sobrant de vi es palesa també en altres acords del consell municipal, com quan en novembre de 1378, informat el consell de la sobtada pujada que estaven experimentant els preus dels cereals en el mercat de València, prohibeix traure de Castelló tota mena de cereals (incloent-hi el blat procedent de les rendes) sense traure el doble de càrregues de vi.29
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1382-1383
Es tracta d’un llibre de 310 × 210 mm que conté 64 fulls, amb una foliació moderna a llapis en l’angle superior dret. Està conformat por dos quaderns, un de vinti-quatre fulls i l’altre de vuit. El llibre està enquadernat amb un pergamí reutilitzat i cosit amb tires de pergamí.
El llibre sembla complet, amb totes les actes dels consells celebrats aquest any. Comença amb la sessió de dilluns 26 de maig de 1382 (l’endemà de la presa de possessió dels nous jurats), i acaba amb l’acta de dissabte 9 de maig de 1383, vespra de Pentecosta en què s’elegeixen els jurats per al següent exercici.
En total són trenta-quatre sessions, de manera que la mitjana no arriba a tres per mes. És la xifra més baixa dels quatre llibres que transcrivim, si bé pel que fa al contingut no és el més breu, ja que els temes tractats en algunes sessions resulten molt extensos.
La necessitat de fer front al greu endeutament del municipi constitueix el tema més important i recurrent en aquest exercici, lligat íntimament a les qüestions fiscals i de disminució de la despesa pública. En relació a altres anys, la principal novetat és la recent aprovada política per a amortitzar els censals carregats sobre la vila. L’any anterior s’han pactat uns capítols entre la vila i l’infant Joan per al quitament de part del deute públic que ofegava les finances municipals. Segons les ordenances, aquests capítols han de ser jurats per totes les autoritats municipals a l’inici del seu mandat, de manera que el seu contingut detallat ve recollit en l’acta de la primera sessió celebrada, la del 26 de maig de 1382.
Els capítols ordenen recaptar una peita de 34 sous i mig per lliura peitera per tal d’amortitzar el deute censal. D’ells, quatre sous i mig per lliura serien per fer front al pagament de les pensions anuals dels censals carregats sobre la vila, i els restants trenta sous per lliura per redimir el capital.30 La primera peita, la de 4 sous 6 diners s’havia de recaptar tots els anys per fer front al pagament de les pensions. Però la segona, la destinada a lluir els censals, només l’havien de satisfer els veïns una vegada. Cal tenir present que aquesta peita, dedicada al quitament dels censals de la vila, s’afegeix a la peita ordinària que cada any es recaptava per fer front a les despeses ordinàries del funcionament municipal.
Les autoritats municipals són conscients que aquesta enorme pressió fiscal de trenta sous per lliura és impossible de recaptar d’una vegada, de manera que els capítols acorden un sistema progressiu: aquells veïns que puguen satisfer la peita de trenta sous per lliura sobre el seu patrimoni estaran exempts, a partir d’aquell moment, de contribuir en la de 4 sous 6 diners dedicada a obtenir fons per pagar les pensions censals. I les quantitats així recaptades es destinaran de manera immediata a la redempció de censals, reduint d’aquesta manera el total del deute.
Per portar endavant aquesta política són designats sis prohoms com a diputats encarregats d’administrar les quantitats recaptades, elegits de manera conjunta entre el consell i l’infant Joan, duc de Girona (de fet l’infant imposa a Guillem Miró, lloctinent de governador: de manera que ja no són sis, sinó set). Aquests diputats, els diners que rebran de la peita de 30 sous per lliura els hauran de destinar de manera immediata a anar lluint censals. I en el termini de dos mesos des que hauran recaptat les quantitats, estaran obligats a retre compte de la seua administració davant del consell ajustat en sessió plenària. De manera que en successives reunions, cada dos mesos, trobem aquest retiment de comptes, que representa una novetat en relació als llibres transcrits fins ara.31
Així es verifica en les sessions del 22 de juliol de 1382, 13 de setembre, 22 de desembre, 17 de febrer de 1383 i 16 d’abril del mateix any.32 En aquests comptes els diputats presenten en primer lloc la suma de les quantitats recaptades dels veïns que han satisfet la peita de 30 sous per lliura, i d’eixa manera han deixat els seus béns lliures d’aquesta càrrega fiscal. No s’especifica el nom d’aquests veïns (que sabem estaven anotats en un qüern), però podem suposar que tots ells pertanyien a les famílies més riques i dominants de la vila. Després presenten el compte de la destinació dels diners recaptats. I ara sí, a més de les quantitats globals, el compte especifica quins censals han estat recomprats amb aquests diners, donant tota la informació sobre cadascuna de les operacions de quitament realitzades.
Lligada a aquesta política de descàrrec dels deutes de la vila, també es prenen mesures radicals de reducció de la despesa: els salaris públics es divideixen a la meitat (justícia, jurats, síndic) i s’anul·len algunes pensions que la vila satisfeia, amb protestes dels que les percebien. D’altra banda, treballs com el de neteja de la séquia i l’assut, que diu que solien costar 4.000 sous cada any, ara s’ordena que es facen per deenes, és a dir, mitjançant prestacions obligatòries —i no remunerades— de treball per part dels veïns.
Un altre tema present en diverses sessions fa referència al sistema que s’ha d’utilitzar per fer efectiu el pagament del subsidi ofert a la corona en les corts de Montsó. Hi ha discussions entre les diferents viles reials i la ciutat de València, sobre quina part s’ha de recaptar per via de compartiment i quina part per generalitats (vegeu sessions dels dies 2 i 18 d’octubre de 1382). També hi ha notícies sobre una convocatòria de les hosts de Castelló per anar a Borriol (14 de novembre de 1382), o al castell de Xelva, si bé en aquest cas sembla que el consell es nega i el governador del regne posa una demanda contra la vila (sessions del 25 de gener i 17 de febrer de 1383).
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
Seguim els criteris habituals de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes».
• Seguir escrupolosament el manuscrit.
• Conservació de les grafies de l’original.
• Separació de les paraules segons la llengua moderna.
• Simplificació de les consonants dobles inicials.
• Regularització de l’ús de u i v, i del de i i j.
• La ce trencada (ç) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.
• Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.
• Regularització de l’ús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per l’escrivà.
• Utilització de ||núm. pàgina per indicar el canvi de pàgina
• Els interlineats apareixen entre \…/
• Reservem els claudàtors […] per marcar els trossos il·legibles per taques d’humitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixeria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.
• Evitem sempre que és possible l’ús del sic. Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <…>. Els errors de l’escrivà en l’escriptura d’una paraula els indiquem en nota al peu.
• Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.
• Quan l’original deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement d’una dada o d’una quantitat, ho indiquem així: (en blanc).
• Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.
• Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).
• El sign e tironià el transcrivim per et, ja que quan s’escriu de manera completa gairebé sempre apareix et.
¶ 1 V. ANYÓ GARCIA, Primer Manual de Consells de la ciutat de València (1306-1326). Estudio y transcripción, València, Ajuntament de València, 1997. A. BOLUDA PERUCHO, Els Manuals de Consells medievals de Xàtiva (1376-1380), València, Diputació Provincial, 1999. V. OLASO, El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle XV, València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. Per a altres estats de la Corona podem citar F. CORTIELLA, M. SANTMARTÍ et alii, Actes municipals 1386-1387 i 1387-88, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 1987. C. BATLLE, El «Llibre del Consell» de la Ciutat de Barcelona, segle XIV: Les eleccions municipals, Barcelona, CSIC, 2005.
¶ 2 En el cas de la ciutat de València, així com en altres municipis valencians, els registres d’actes del consell reben el nom de Manuals de consells. En la nostra edició, però, hem preferit mantenir la denominació Llibres de consells perquè és la que es fa servir de manera sistemàtica en la documentació medieval conservada a l’Arxiu Municipal de Castelló. No cal ni dir que, en tots dos casos, el contingut és el mateix: recollir les actes de les sessions celebrades pel consell municipal per tal de deixar constància escrita dels acords presos.
¶ 3 Els registres d’albarans contenen el text complet dels documents emesos pel consell en virtut dels quals ordenava al síndic o clavari realitzar els pagaments a càrrec dels fons municipals. Per la seua banda als judiciaris dels jurats s’hi registra l’activitat diària que els jurats duien a terme a través del seu òrgan executiu: la cort dels jurats.
¶ 4 Llibre de consell de 1378-1379, fol. 43r, sessió de 6 de març de 1379.
¶ 5 F. OLUCHA MONTINS, «A propòsit dels trescents anys de l’edifici de l’Ajuntament de Castelló», Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LXVI (1990), pp. 35-41.
¶ 6 L’ofici d’escrivà dels jurats, com el de jurat i conseller, no podia repetir-se en anys consecutius, ni tan sols mitjançant l’argúcia legal d’actuar com a lloctinent. Vegeu P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, p. 233.
¶ 7 La mateixa naturalesa de la font (les actes de consells són a efectes pràctics actes d’acords) sembla desaconsellar fer constar els desacords i enfrontaments en aquesta mena de llibres. Els episodis que hem pogut documentar en altres llocs han estat possibles a partir de les cartes de protestació que la part que es considera agreujada pel desenvolupament de la sessió municipal demana redactar a un notari per fer constar el seu relat dels fets i la denúncia presentada, i com a tals escriptures privades apareixen registrades als protocols del notari que ha rebut la carta.
¶ 8 P. VICIANO, Regir la cosa pública… , p. 229. Per a les ordenacions F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952.
¶ 9 En l’exercici de 1382-1383, per exemple, es pot veure la sessió celebrada dilluns 26 de maig de 1382: «…com segons ordenació, en lo principi de lur offici lo dit consell degués provehir als dits jurats de scrivà, (…) ab lo qual fessen son regiment del dit lur ofici». I a continuació «com semblantment, en lo principi de la lur administració, segons ordenació, deguesen haver clavari e síndich a reebre les quantitats e donar aquelles llà hon se pertangués de la dita vila, segons és acostumat…».
¶ 10 Arxiu Notarial de Morella, sig. 76, f. 23v (21 de maig de 1401). Al protocol del notari de Vilafranca Antonio Esquerdo apareix un dictamen de Joan Torres, savi en dret de Morella, parlant d’un «privilegi [que] solament se praticava en la ciutat e los lochs grossos, on han e poden haver consell bé plenerament los dies faeners com los dies de les festes».
¶ 11 P. VICIANO, Regir la cosa pública…, p. 232. Aquesta tendència és molt evident des de les noves ordenacions de 1341, que apostaven clarament per retallar el poder dels jurats en favor d’un consell cada cop més autònom.
¶ 12 F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales…, p. 106.
¶ 13 L. REVEST CORZO, Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana. Estudio preliminar, edición, notas y glosario, Castellón de la Plana, 1957.
¶ 14 Un exemple d’açò el trobem en les actes de 1380-1381. Castelló sembla ser, de manera general, excedentària en la producció de vi, de manera que els establiments prohibien entrar vins forans en la vila. En agost de 1380, però, sembla que s’han esgotat les existències de vi, la qual cosa obliga el consell a fer excepcions en l’establiment durant el que queda del mes d’agost, fins que arribe la nova verema en setembre. Ja en la sessió del 10 d’agost de 1380 el consell, considerant que «alcunes persones sien malaltes en la dita vila et no hajen vi», permet que tots els veïns puguen entrar vins forans durant el que queda del mes d’agost, però només per a consum propi. Dos dies després, diumenge 12 d’agost, se celebra una nova reunió extraordinària del consell per tractar de manera monogràfica el tema. Un dels jurats exposa que «en la vila no haje vi et sie gran remor en aquella», i el consell acorda que tots els veïns hi puguen entrar vins de fora tant per al seu consum com per a vendre, però no cap altra persona forastera. I avisant expressament que aquesta excepció als establiments només durarà durant el mes d’agost, i passat aquest els qui entren vi incorreran en la pena acostumada de 60 sous.
¶ 15 En la sessió del 30 de maig de 1374 el notari de Castelló Mateu Caro informa de les gestions realitzades en relació a dos afers que li havien estat encomanats justament en aquests fulls solts (sollicitar l’alliberament de dos veïns de Castelló que s’havien emportat en una galiota a València, i entendre en unes penyores de bestiar que havien patit uns veïns de Castelló en terme de Culla). Açò ens confirmaria que són poc anteriors al 30 de maig, quasi amb tota seguretat de la sessió inaugural de la nova administració el 22 de maig.
¶ 16 Són els següents: en primer lloc un fullet solt amb els comptes presentats per Pere Esteve, fuster, de les obres fetes per a la vila en la reparació de l’assut. Es tracta del compte presentat en la sessió del consell de 30 de maig de 1374 perquè el consell lliurés el corresponent albarà de pagament. El segon és un altre fullet amb el compte presentat per Joan Tauhenga, notari, de diverses quantitats que li deu la vila per diferents serveis prestats (redactar cartes i administrar el pou de Santa Maria). És també una minuta, en aquest cas presentada en la sessió del consell de 28 de febrer de 1375 per obtenir el corresponent albarà del consell manant al clavari fer el pagament. En tercer lloc un compte més llarg, en format foli, presentat pel notari Mateu Caro, que detalla les despeses que ha realitzat en l’intent de comprar forment en Aliaga per abastir la vila, així com altres desplaçaments a Morella i València. És el detall per menut del compte presentat al consell el 16 de desembre de 1374 per obtenir l’albarà de pagament. I finalment un fullet solt on es copia la manera de procedir per fer el compte en la qüestió entre la vila i la família dels Miró. El seu contingut es correspon amb la cèdula presentada al consell del dia 6 de gener de 1375, atribuïda a Perpinyà Blan, tresorer del duc de Girona.
¶ 17 En maig de 1374 es fa referència a la «gran carestia et fretura que és en la dita vila per la fort anyada que és de present, en tant com los blats del terme, axí per secada com per neu (…) sien molt fallats».
¶ 18 «Emperò, suplicaren los dits jurats que plagués al dit consell, esguardant los lurs treballs et lo temps present que és de gran carestia et an molt més que fer que altres jurats dels temps passats, que al dit salari los fos enadit.»
¶ 19 «Ítem fon proposat en lo dit consell, que com fos gran suspició als jurats que alcuns amagadament hic traguessen victualles, et fos gran profit tancar les portes de la dita vila per squivar la dita suspició et dan, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que les portes de la vila, per custòdia de les victualles, fossen totes nits tancades» (acord de 25 d’octubre de 1374).
¶ 20 «…fon acordat per lo dit conssel que dos hòmens fossen elets de cascuna parròchia, los quals diligentment cercassen per cascuna parròchia quant blat hi haurie, et feta la dita cerca de aquells dits blats, per scrit (…) fessen relació al dit conssell dels blats que atrobat haurien».
¶ 21 «Ítem, lo dit consell ordenà que·ls jurats ab los.XII. pròmens, .II. de cada parròquia, anassen per la vila et que regoneguessen los blats que cascuns tenen, et que sien scrits. Et levada la provissió de aquells et de lurs companyes, lo sobrepús que·l traguessen, et que fos bé a aquells asegurat, et que fos feta botiga et aquells sien venuts a les gens. Et axí com los diners exiran, que sie feta paga a aquells qui·ls auran preses.» (acord de 24 de febrer de 1375).
¶ 22 Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (selecció), edició a cura de V. Escartí, València, IVEI, 1988, p. 40.
¶ 23 J. SÁNCHEZ ADELL, Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1982, p. 34.
¶ 24 Sobre les peticions de l’infant vegeu Luis REVEST CORZO, «La villa de Castellón y los apuros económicos del Duque de Gerona», dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón, València, 1923, pp. 519-539.
¶ 25 El primer full solt és una carta del sequier de Castelló al d’Almassora de 7 de setembre de 1380 en la qual denuncia una infracció sobre el reg comesa per un veí d’Almassora. Aquest afer no té reflex a les actes del consell municipal. Al dors de la carta s’anoten diverses sumes de les rendes reials que percep la vila per poder fer front als censals que s’ha carregat en benefici de l’infant Joan. L’altre full solt és un escrit datat el 5 de novembre de 1380 i presentat als jurats de Castelló, pel qual diversos veïns de la vila denuncien les penyores que han patit en els seus ramats mentre estaven pasturant en terme de Mosquerola. Aquest assumpte serà presentat al consell celebrat el dia 11 de novembre de 1380 pel jurat Berenguer Serra, i generarà uns interrogatoris el dia 13 de novembre que també es registren en el mateix full solt.
¶ 26 Vegeu la sessió del 5 de juny de 1380, en què Joan d’Alçamora assegura que trobarà una persona que carregarà censals a la vila a un interès del 3,3%, per poder redimir els que la vila estava satisfent al 7,7% i al 10%.
¶ 27 No així d’oli, vegeu la sessió de 5 de desembre de 1374.
¶ 28 Vegeu sessions de 10 i 12 d’agost de 1380, la segona convocada exclusivament per tractar aquest tema de manera monogràfica.
¶ 29 Vegeu acord del consell de l’11 de novembre de 1378 (revocat, però, el 10 de desembre perquè no genera els efectes previstos).
¶ 30 Si suposem que aquest for de la peita s’ha calculat sobre la base del deute censal existent en aquell moment, podem acostar-nos a aquesta xifra posant-la en relació amb el total de riquesa imposable que hi havia en la vila de Castelló en aqueix any. La referència més propera que coneixem és la del llibre de peita de 1398, que dóna un total de 10.219,5 lliures peiteres com a riquesa total. Si fem el càlcul amb aquestes xifres ens resultaria que la vila de Castelló pagava cada any vora 46.000 sous en pensions censals, i el passiu de censals i violaris superava els 300.000 sous. Per a l’evolució de les lliures peiteres de la vila de Castelló vegeu C. DÍAZ DE RÁBAGO et alii, La ciudad y su gente: vecindario y propiedad urbana en Castelló según los padrones de riqueza (siglos XIV-XVIII), Castelló, Fundación DávalosFletcher, 1998, vol. I, p. 18.
¶ 31 En realitat els capítols ordenaven que el retiment de comptes fos mensual: que el dia 1 de cada mes els diputats reteren compte davant el consell de l’administració feta el mes anterior. En la pràctica, però, el retiment de comptes es fa amb una periodicitat bimensual.
¶ 32 La quantitat recaptada més important es produeix el 22 de juliol (vora 35.000 sous), disminuint en les posteriors. El 22 de desembre, de fet, els diputats compareixen al consell disposats a retre el compte segons estaven obligats, però el consell acorda que no és necessari perquè «la quantitat que ere reebuda […] ere pocha», de manera que ho prorroga per a més endavant. El compte finalment es retrà el 17 de febrer de 1383, especificant la destinació dels quasi 11.000 sous rebuts des del darrer compte del setembre anterior.
Llibre de Consells
(Any 1374-1375)
[coberta]
Libre de conssels dels honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló, la administració dels quals començà lo dia de la festa de Cinquagèssima, que era […] a .XXI. dia del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor .MCCCLXXIIII.
[coberta vers]
Consellers del temps que·ls honrats en Pere Moster, en Johan d’Alçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga foren jurats, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXX. et quatre, et finiren [.LXXV.]
Sent Agostí
Jurà en Bernat Pinell, per en Berenguer Moliner, jurat del any passat.1
Primo, Ferrer Maçana, Fillol Guimerà, Ramon de Paüls, Guillamó Padrells, […] en loch de mestre Guillem Vives.
Sent Thomàs
[Pr]imo, Johan Mas, Pere Tolsà, Francesch Ballester, Pere Coll, [M]artí Penafel, [Pe]re Pintor.
[Senta] Maria Verge
[Domingo] Balaguer, perayre, Arnau Roselló, [Pas]cual Ferrando, Ramon de Torrafrer, Johan d’Alós, [Jac]me Po[lo].
Sent Pere
Pere Strader, Andreu Sala, Berenguer Matheu, Berenguer Serra, Domingo Ferrer, Domingo Nadalies, Berenguer Celma, Berthomeu Berguet.
Sent Johan
Anthon Gallén, Arnau Merí, Pere de Cella, Arnau Real, Berenguer Tolsà, menor, Berthomeu Maçana.
Sent Nicholau
Berenguer Miró, per ell Bonanat Guimerà;2 Bernat Marquo, Guillem Cavaller, Pere Garcia, Bernat Belda, Domingo Çaera.
[dos fulls solts]3
||Ar […]da que li plaïe molt et volie que·l […] per la dita universitat los dits .L. kafís de forment al mils que pogués.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per aq[uells mate]ys, que fos feit libre de compres et vendes et altres tran[sp]ortacions et alienacions fetes per los singulars de la dita vila. Lo qual consell acordà et volch que [f]os feyt, segons et per la forma que a la d[is]creció dels dits jurats seria m[és] ben vist ésser faedor, a profit et uti[lit]at de la dita universitat et sin[gulars] de aquella.
Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la galiota d’en Car[do]na de València, per rahon del forment que dues barques havien d[esca]regat en la plaga de la mar de la dita vila,4 se’n agués [me]nats dos hòmens,5 ço és, n’Uguet Cardona et en M[iquel] Guerau, vehins de la dita vila, que per aquesta rahó hi fos tramés [un] prom que anàs a la ciutat de València, lo qual suplicàs lo senyor duch et pregàs los jurats de la dita ciutat que aquells dos hòmens fossen soltats et remeses a la dita vila. Lo consell volch et acordà que·l dit prom hi fos tramés, et de present lo dit consell elegí per misatger a fer les dites coses, ço és, lo discret en Matheu Caro, notari vehí de la dita vila, al qual donà poder de fer en los [dits] afers ço que·l dit consell, o síndich per aquell, fer porie liurament.
Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la dita univer[sitat] agués obs alcunes quantitats de diner per pagar diverses de[utes] et missions fetes per aquella, et per occasió de aquella que fac[…] dits afers los dits jurats. Lo consell acordà et at[orgà] que […] fossen manlevades aquelles quantitats de pecúnia que b[asten] a pagar los dits deutes et missions. Et açò a profit […] dita universitat, tot dan et engan de aquella remogut.
||Av Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la çut de la céquia de la dita vila, per rovina d’aygües, fos de present irruït et trencat, et la céquia Major de la dita vila fos enrunada et fes a escurar, per tal, que plagués al dit consell de consultar los dits jurats què y farien. Lo consell atorgà, concordà et volch que lo dit açut fos refeyt et adobat, et la dita céquia escurada, segons que és acostumat et a la discreció dels dits jurats serà ben vist ésser faedor.
Ítem, fon mès en lo dit [cons]ell, que com lo porxe del espital de la dita vila sie derroca[t] et molt descubert, en axí que·ls pobres que venen al dit spital b[ona]ment no s’i poguessen suplugar, per ço, requeriren lo dit consell [que·ls] consultàs què y farien. Lo consell concordà que·l dit porxe fos adobat a coneguda et discreció dels dits jurats.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en la céquia Major de la dita vila, en l’enfront de la dita vila, sien necesariis alcuns poadors, per tal com lo<s> prenents et poants l’aygua de la dita céquia sens perill no puxen poar aquella dita aygua, per ço, què farien en lo dit feit. Lo consell atorgà et volch que·ls dits poadors fossen feyts et construïts en aquells loch<s> hon sien necesariis, per los dits honrats jurats et a bona coneguda de aquells.
Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com en la ciutat de Tortosa sia stat feyt .I. libre de església, lo qual és molt necesari a la església de la dita vila, que si playe al dit consell que agués lo dit libre. Lo consell acordà que per los dits jurats fos reebut compte del sacristà del any proppassat, et que si res té en son poder, que sie [d]onat al preu del dit libre; et l’àls que restarà del dit preu que y [si]e enadit a discreció et coneguda dels dits jurats.
||Br Ítem, que com la universitat de la dita vila en lo [any] present et per l’any esdevenidor age necesari provisió de blats, per la gran carestia et fretura que és en la dita vila per la fort anyada que és de present, en tant com los blats del terme, axí per secada com per neu, axí com a Déu plau, sien molt fallats. Per tal, que fos provehit per lo dit consell los d[its] jurats què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà et [v]olch que·ls dits jurats, o lo síndich qui de present és de la dita vila, compren et puxen comprar aytantes mesures de blats com la universitat de la dita vila, a obs de la provisió dels singulars de [aque]lla, obs aurà; per totes aquelles maneres, cauteles, seguretats et […]ons que a aquells ben vist serà, al major profit et al menys dan [de a]quella.6
Ítem, fon mès en consell, que com les mullers et fills de aquells qui en Cardona se’n ha menats en la galiota del Grau de la mar de la dita vila, passen fretura per ço com los marits de aquelles sien absents per faenes de la dita vila et no a culpa de aquells, et no·ls aje qui guanyar alcuna cosa, et sien hòmens que no han dels béns temporals, per ço, requeriren lo dit consell què farien los dits jurats en lo dit. Acordà lo consell que, de present, que·ls fos donat a cascuna muller de aquells .I. barcella de forment.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Ponç de Brusca, que com l’onrat en Guillem Miró, tinent loch de governador en aquesta part, l’agreujàs contra forma de furs et privilegis, per ço, \requerí/ que·ls fos provehit en lo dit feit per lo dit consell. Lo consell acordà que·l dit governador fos pregat et suplicat per los dits jurats de fer just[ícia] al dit en Ponç et a tots altres de la dita vila; et que contra furs [et] privilegis, per aquell en alcuna manera no fossen agreujats et […]na discreció dels dits jurats, et que fossen defesses per aquells afers que farien denant lo dit lochtinent.
||Bv Ítem, fon proposat en lo dit consell que com en Ramon Montlober et n’Arnau de Roselló, vehins de la dita vila, sien stats penyorats per los de Culla en lurs bestiars, et açò contra les cartes et pactes feytes et inits entre la universitat de la dita vila et les universitats de la tinença de Culla, ho lo senyor mestre de Muntesa ho lo comanador […] de la dita [tin]ença de Culla. Per tal, que plagués al dit consell de [prov]ehir en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls dits vehins sien defes[se]s et mantenguts en lur dret si serà atrobat que aquells s[ien] agreujats contra dret. Et si serà atrobat o vist justament [que·]ls desús dits penyorats sien cayguts o agen comés l[es] penes en les dites cartes contengudes, que aquelles los sien acus[ades].
Ítem, fon proposat en lo dit consell que com .I. hom manyà molt subtil, axí en l’art de manyà com en fer frens et altres subtils obres, fos vengut a la dita vila per habitar et star en aquella et tenir aquí son domicili, et açò fos gran profit als habitants en la dita vila et altres declinants aquella; si, emperò, la vila li7 prestave cent sous d’ací a .I. any primervinent; per tal, que fos acordat per lo dit consell què y farien.Acordà lo consell que li fossen prestats, [et] que·ls aseguràs de tornar al cap del any a coneguda dels dits jurats.
||1r Die martis, .XXXª. die madii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat, aplegat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich de la dita vila, ab so de tro[mpeta] segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Pere Moster, en Johan d’Alçamora et en Bernat Albert, jurats de la desús dita vila; n’Arnau Merí, Andreu Sala, Pere de Cella, Berenguer Tolsà, Jacme Polo, Johan d’Alors, Johan Mas, Berthomeu Maçana, Berenguer Celma, Ferrer Maçana, Francesch Granya[na], Bernat de Luçà, Berthomeu Berguet, Ramon Torrafrer, Ramon de Paüls, Pere Strader, Michel de Pegueroles, P(ere) Pintor, Berenguer Serra, Berenguer Miró, Domingo de Nadalies, Guillem Padrells, consellers de la sobredita vila.
En lo qual consell fon proposat per en Sullolls que com ell agués segat et batut blat que tenie en lo terme de Fadrell, et aquell dit blat8 volgués metre et recullir en la vila de Castelló; et en Johan Eximèneç de l’Algarrada, procurador d’en Martí Fuster, procurador del senyor del dit loch de Fadrell, et los justícia et jurats del dit loch, li contrastassen de metre lo dit blat en la dita vila. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués provehir en les dites coses.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Matheu Caro, notari, que com ell, de volentat del dit consell, fos stat a la ciutat de València per misatger per \alcunes/9 rahons: la primera, per los dos hòmens que la galiota d’en Cardona se’n havie menats a València; la segona, per lo feyt de les penyores fetes per los de Culla del bestiar d’en Ramon M[ont]lober, de G(uillam)ó Montlober et d’en Arnau de Roselló, \ço és, si acusarie a a[…]/; la .IIIª. per la bar[…] del forment que la vila havie pres per a obs de provissió dels veh[ins] ||1v de aquella, et que del dit forment se degués convenir ab lo mercader de qui ere. Lo qual dit en Matheu féu relació en lo dit consell que, al anar que feu a València, atrobà los dits dos hòmens, ço és, n’Uguet Cardona et en Miquel Guerau, que venien a Castelló. Ítem, recomptà que del feyt de les dites penes, que havie atrobat de consell que, quant a adés, no les acusàs. Ítem, del forment dix que s’ere convengut ab en Johan Castelló, faedor d’en Arnau Ma[çó] de Barçalona, et que li havie comprats .LXXI. kafís, .III. barcelles, a rahó de cinquanta .V. sous per ka[fís], lo preu del qual dix que li havie ésser pagad en la dita vila de Castelló. Plau al consell que la dita compra sie \stada/ feta et que·l preu del dit forment sie pagad al dit mercader.
Ítem, proposà lo dit en Matheu Caro, que com ell agués stat en la dita misatgeria .VI. jorns, per ço suplicà lo dit consell que li fos pagat son salari. Lo consell acordà que li fossen pagats .VII. sous per cascun jorn. Emperò, com lo present temps fos de gran carestia, per ço volch lo dit consell que li fossen afegits .III. sous \de gràcia/, enaxí que per cascun dia li fossen donats .X. sous. et li’n fos feyt albarà de manament et de paga, lo qual s’endreçàs al lur clavari.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, clavari et síndich de la dita vila, que com ell, en lo dia de ir proppassat, agués reebuts .CCCXI. sous del blat que ven10 lo dit clavari per la dita vila, et aquells li aguessen furtats, sens sa culpa, per la gran pressa que venie de gens al dit blat; et de aquells agués suspició en Michel d’Albarratzí, moliner. Per ço, suplicà lo dit consell que li degués consultar sobre·l dit feyt. Lo consell acordà que sobre lo dit feyt fos al dit en Bernat donat loch de cobrar la dita [qua]ntitat de tots aquells qui furtada la aguessen, segons que per justícia fos trobat ésser faedor.
||2r Ítem, fon proposat en lo dit consell \per los dits jurats/ que com en la dita vila agués remor de vi et que bonament no·n podien trobar sinó a gran for et no bon vi, per tal, que·l consell que y acordàs què y farie. Lo consell acordà que per los dits jurats fos manat a tots aquells qui tinguen vi que aquell venessen \dins temps cert/; en altra manera, si vendre no·l volien, que donassen licència a tot hom \de la vila/ de metre vi en la dita vila, axí per a vendre com per a beure; protestan que altre prejudici no·n fos al privilegi del vi de la dita vila feyt.
Ítem, fon proposat per aquells mateys, que com la vila fos molt opressa de blats et fos gran necessitat prov[eh]ir a la vila de forment per l’any present et \per l’any/ esdevenidor, per tal, que·ls fos don[at] de consell com se haurien en fer la dita provisió. Lo consell acordà que a d[isc]reció dels dits jurats fos feta provisió de forment per totes aquelles maneres que ben vist los fos, tota vegada, al més profit de la dita universitat et menys dan, et que per aquesta rahó que en Bernat Albert, síndich et clavari, que y manle[và]s aytanta moneda com necessària hi seria.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en Nadal Monçó fos stat tramés a Cantavella et en altres lochs del Port per haver forment per a obs de provisió, et aquell agués stat per cinch jorns en lo dit viatge, per tal, que·ls fos consultat què pagarien aquell de son salari. Lo consell acordà que li fossen pagats \per/ cascun jorn, de salari, .VII. sous, et que fos feyt albarà de manament al clavari.11
Ítem, fon proposat en lo dit consell \per los dits jurats/, que com diverses qüestions sien entre la12 universitat de la dita vila et los hòmens de Fadrell, axí per rahon dels regadius partidors, del fahiment dels arroços et de inibició feta per los de Fadrell dels blats del dit loch, que nengú no·n puxe traure, com per altres rahons. Per tal, requeriren lo dit consell que·ls degués consultar què farien en los dits afers. Lo consell acordà que sobre les dites coses et qüestions fos compromís feyt per en Bernat Albert en lo discret en Johan d’Alçamora, notari, per part de la universitat; et que sindicat novell fos feyt al present feyt al dit en B[ernat] en cars que la dita universitat de Fadrell volgués comprometre sobre les [dites] qüestions.
||2v Ítem, fon proposat per aquells mateys, que com mestre Guillem Vives fos pensionat per la dita vila et aquell, pochs dies ha, fos passat d’aquesta present vida; et la dita vila a adés freturàs de metge, et fos gran necessari metge haver en la dita vila; per ço, que hacordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls dits jurats, a lur bona coneguda, afermassen aquell pus abte metge que·ls fos ben vist et ab aquella pensió que ab aquell convenir se poguessen, a major profit et menys dan de la dita universitat, a .I. any primervinent.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en P(ere) Steve, fuster, agués feyta .I. [al]menara et dues tineres, et de aquelles demanàs pagua a si ésser [feta] per los dits jurats, per tal meteren en consell què y farien. Lo cons[ell] acordà que fos vista la dita obra et que li fos pagada a coneguda dels jurats, et que li’n fos feyt albarà. Fon convengut per los honrats en Berthomeu Garriga et en Pere Moster que li fossen pagats .XL. sous, et de aquells li fos feyt albarà de manament.13
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, clavari, que com ell, per pagar lo forment que la dita universitat \avie comprat/, agués manlevats ben .VI. mília sous et pus; et aquells, dins breus dies, agués a pagar a aquells dels quals manlevats los havie; per ço, requerí lo dit consell què farie en lo dit feyt. Lo consell acordà que manlevàs .I. censal, ço és, mil sous a rahó de .XII. mília sous per mil, et que·n quitàs .I. violari e, del sobrepús, que·n pagàs los dits .VI. mília sous.
Ítem, fon mès en lo dit consell per los dits jurats que com per lo forment que en Bernat Pinell havie comprat en Tortosa, la dita vila agués tramesos dos laüts ab certs hòmens a la ciutat de Tortosa per haver lo dit forment, et per aquesta rahó la dita universitat agués fetes messions que pujen a .XXII. lliures, .II. sous, \a culpa de alcuns de la dita vila/. Per ço, requeriren lo dit consell què y farien. Lo consell acordà que per justícia sien perseguits tots aquells que culpa aguessen [e] les dites messions fossen haüdes dels béns d’aquells.
||3r Ítem, <fon> proposat en lo dit consell per lo dit en Matheu Caro, que com n’Uguet Cardona et Michel Guerau fossen stats per alcuns dies preses en la galiota d’en Cardona, et allò fos stat feyt sens culpa de aquells, per ço, que plagués al dit consell que a aquells fos satisfeyt del dan que havien sostengut et que·ls fos pagat al[cu]na cosa. Lo consell acordà que, a coneguda dels dits jurats, fossen pagats et que·ls fos feyt albarà. Enaprés, los dits honrats jurats manaren a aquells ésser pagats per .IIII. dies, entre abduy, .XX. sous.14
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com ells aguessen entés per relació del discret en Ma[theu] Caro que les Corts eren iniciades per lo senyor duch en València; et per aques[ta] rahó, de necessitat convingués ésser .I. hom de la dita vila en València per ésser al compartiment de la moneda distribuïdora et pagadora per15 los braços del regne; per ço, què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que, a coneguda dels jurats, que y fos tramés en Johan d’Alçamora ho en Guillem Trullols, que los ja hi eren stats deputats per lo consell del any proppassat.
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com alcuns hòmens de la dita vila fossen stats trameses per part de la vila a la mar, per fer descarregar forment a obs de la dita vila \e per entrar en mar/; et aquells demanassen paga de la dita anada, hoc encara, fos manat per l’onrat tinent loch de governador que fossen pagats; per ço, meteren en consell què farien de la dita paga. Lo consell acordà que fossen pagats a coneguda dels dits jurats et que·ls fos feyt albarà.16
||3v Die dominica, .XVIIIª. die iunii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat et congregat consell en lo p<a>lau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, saig et crida públich de la dita vila, et ab so de trompeta segons que és acostumat. En lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Berthomeu Garriga, en Johan d’Alçamora et en Bernat Albert,17 jurats de la dita vila; Guillamó Padrells, n’Anthon Gallén, P(ere) Pintor, P(ere) Coll, Royç Pèriç de Cella, notari, Michel de P[eguero]les, Jacme Polo, Berenguer Miró, R(amon) Torrafrer, Anthoni Ba[ta]ller, Ferrer Maçana, Berenguer Serra, Fillol Guimerà, Francesch Granyana, D(omingo) Nadalies, Pascual Ferrando, Berthomeu Maçana, Domingo Balaguer, Domingo Ferrer, Berenguer Matheu, Andreu Sala, Johan d’Alors, Arnau de Roselló.
En lo qual consell fon proposat per en Bernat Albert, síndich et clavari de la dita vila, que com ell fos anat a la ciutat de València de volentat del consell de la dita vila per manlevar .I. censal, ab lo qual pogués pagar diverses quantitats de diners que per la dita vila eren degudes per rahon del forment que la dita vila havie comprat a obs de aquella, axí al mercader del qual lo dit forment fon comprat, com a diverses persones de la dita vila de les quals lo dit síndich avie manlevades algunes quantitats de diners. Per les \quals/ quantitats \a pagar/, lo dit síndich avie manlevat mig censal d’en Bernat Roqua, de València, a rahó de .XI. mília sous per mil, et lo dit en Bernat Roqua demanàs carta de ratificació. Per tal, lo dit síndich demostrà aquest feyt al dit consell et que y provehís per forma leguda. Lo consell ||4r acordà lo consell que la dita ratificació sie feta e, enaprés, que sie venut \gra/ de la botigua quant serà necessari; et que·n sie pagat lo dit mig censal aytant com bastarà, o que·n sie comprat blat a obs de provisió de la dita universitat.18
Ítem, fon proposat per lo dit síndich, que com per micer Jacme Jofre, micer Ramon Tolsà, per en Jacme de Buxadors et per en Guillem Erau sien stades demanades al dit síndich les pensions a aquells degudes, per ço, requerí lo dit consell que·l consultàs què y farie. Lo consell acordà que sie vist et regonegut si·ls és degut e, enaprés, que·ls sie pagat per lo síndich ab albarà de manament.19
Ítem, fon proposat per lo dit síndich, l’altre mig censal, d’on l’aurie, com no·n trobàs a manlevar sinó a .XI. mília sous per mil. Perquè requerí lo dit consell que·l consultàs com ni per qual manera farie \la/ manleuta del dit mig censal per pagar les quantitats per aquell degudes, et lo sobrepús que convertís en blat per a provisió de la dita vila. Lo consell acordà que fos manlevat segons la resposta del capítol dejús scrit dels .XII. mília sous, et convertit en blat a provisió de la dita universitat.
Ítem, fon proposat per lo dit en Johan d’Alçamora, jurat, que com ell fos anat a la ciutat de València per afers de la universitat de la dita vila, et lo dit en Johan age avinençats .CC. kafís de forment de Amputla, per preu de .LVIII. sous per kafiç posats en la plaga de la mar de Castelló, d’en Jacme Busquet, argenter.20 Emperò, que la dita vila li prestàs primers .CC. florins d’or, et lo dit mercader daras et delliuraras lo dit forment a la dita vila, ço és, cent \kafís/21 per tot lo mes de juliol et los altres cent per tot lo mes d’agost primersvinents.22 La qual compra ho avinençament lo dit en Johan havie feta, si al consell damunt dit playe, per ço, lo dit en Joahn mès en consell les ||4v dites coses et que sobre aquelles degués provehir. Lo consell acordà que la dita compra sie feta del dit forment, et que·ls dits .CC. florins sien prestats al dit mercader et per aquell bé asegurats. et dels .XII. mília sous del censal sien pagats \los dits .CC. kafís/ per lo dit en Johan, et que de aquells sie per aquell donat compte.
Ítem, fon proposat per lo dit en Johan d’Alçamora que com per en Jacme Martorell, d’Alzizira, ho per procurador de aquell, sien stats demanats, ço és, .X. sous per resta de la quantitat per la dita vila deguda per les Corts [ç]aenrrere celebrades en la ciutat de València, a les quals fon tramés en Francesch Serra per part de la universitat des[ús di]ta. et per rahon de la dita quantitat en Goçalbo Calp, procurador del dit en Jacme Martorell, volgués fer penyorar al dit en Johan lo seu mul et vendre aquell. Per tal, intimà al dit consell lo dit feyt, requerín aquell que donàs recapte al dit feyt. Sie’n feyt albarà a·n Bernat Albert.23
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Salvador Vives, tudor dels fills de maestre G(uillem)Vives, que com al dit maestre G(uillem) fos deguda .I. terça de la pensió que la dita vila li fahie, per ço, lo dit en Salvador, el dit nom, suplicà lo dit consell que la dita pensió o terça prorata temporis li fos pagada. Sie-li pagada per lo síndich et albarà a aquell feyt per part del consell.24
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Bernat Albert, síndich desús dit, que com per en Johan d’Alçamora li fos stat dit que ell havie trobat en la ciutat de València .I. censal a rahó de .XII. mília sous per mil, per ço, requerí lo ||5r dit consell si manlevarie aquell o què y farie. Lo consell acordà que fossen manlevats los dits .XII. mília sous per lo dit síndich et aquells convertits en forment.
Ítem, fon proposat per los dits jurats, que com los trompadors et lo tabal·ler et P(ere) Clim[en]t, trompeta, \e l’om de la cornamusa/, agen aquells amonestats que·ls deguessen afermar, si no, que irien-se’n, per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fossen afermats per los jurats segons que ere çaenrrere acostumat, tro a la festa de Cinquegèsima primervinent, et que playe al consell que, \aytant/ com en temps passat los fon donat, que·ls fos donat del any esdevenidor.
Ítem, fon proposat per en Domingo Maurell, dién que com ell, ab d’altres bons hòmens de la dita vila, sien stats assignats per lo senyor duch a traure et haver diverses quantitats de diners de aquells qui han reebut, pres et administrat res de la dita vila, ço és, de clavari, jurats et altres qui a la dita vila degen, \e reebre compte d’aquells/; et lo dit en Domingo sie apparellat de traure les dites quantitats de tots aquells qui les degen a la dita vila, per tal, en presència del dit consell, protestà que per ell no stave de traure aquelles et que sie imputat a qui dege. Lo consell, discutín a la dita protestació, com volch que·ls dits comptes sien feyts per los comissaris del dit senyor duch, et que sie feta execució de tots aquells qui res degen a la dita vila. Et de present manaren ésser feyt sindicat a·n Royç Pèriç et a·n Francesch Granyana, \notaris presents/, a instigar los dits comptes et inpugnar aquells per totes aquelles formes que·s pertany.
||5v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com en Berthomeu Serra, cambiador de València, en honor del consell age feytes alcunes dites a alcuns creedors de diverses quantitats de diners, et d’aquí a avant entene a fer; et per aquesta rahó lo dit en Berthomeu aje necessari alcun just serví, per ço, meteren en consell què y farien. Lo consell acordà que per los dits jurats sie comprada .I. gerra de fin VI et que li sie tramesa per serví.
Ítem, fon proposat en lo dit [cons]ell, que com porchs de diverses vehins de la dita vila ana[ven] per l’orta et fessen grans tales en los béns de les gents, per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que·l establiment feyt en l’any passat per lo consell en los porchs25 fos tengut et servad, àlias que fos imputat al justícia de la dita vila et a son lochtinent, com lo consell de present ratificàs et confermàs lo dit establiment.
Ítem, fon mès en lo dit consell per los dits jurats, que com la dita vila en lo present any fos posada en gran oppresió et freytura de blats et de béns temporals per voler de Déu, et bonament los vehins et habitants en aquella no poguessen pagar les peytes del present any, ans aurien a desemparar ço del lur, per ço, que per lo consell hi fos provehit. Lo consell acordà que·ls jurats, ab aquells prohòmens que·ls sèrie vigares, que parlassen et tractassen ab los Mirons et ab los companyons lurs sobre·l feyt de les [di]tes peytes, et de ço que y auran feyt et tractat, que·n facen relació al consell, et que·l consell ladonchs hi farà ço que s’i meresque fer.
||6r Die dominica, .XXVª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº. CCCº .LXXº. quarto.
Fon ajustat consell en la església de Senta Maria de la vila de Castelló, en lo qual foren los honrats \en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila de Castelló/; en Bernat Albert, en P(ere) Moster, en Johan Moliner, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló; en Pere Tolsà, Ferrer Maçana, Ramon de Torrafré, Pere Pintor, A(rnau) Merí, Jacme Polo, Berenguer Celma, Fillol Guimerà, Michel de Pegueroles, Fillol Guimerà, Pascual Ferrando, Berenguer Matheu, Arnau de Roselló, Berthomeu Berguet, Pere Strader, G(uillam)ó Padrells, Berenguer Tolsà, Anthon Gallén, Pere de Cella, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana, P(ere) Garcia, A(rnau) Real.
En lo qual consell fon proposat per n’Esteve Salvador, cambrer et barber del senyor duch, que com l’alta senyora duquesa, en la nit proppassada, agués haüd per la gràcia de Déu et infantat .I. infant, et per tal que al dit consell fos cert, presentà al dit consell .I. carta ho letra del dit senyor duch de la tenor sigüent:
Lo primogènit et lochtinent del senyor rey.
Per tal com sabem que·n aurets goig et plaer, vos certificam que a Nostre Senyor Déus ha plagut que huy, vespre de sent Johan Babtiste, nostra car companyona, la duquesa, és encayguda et ha haüd fill.
Data en València, sots nostre sagell secret, a .XXIII. de ||6v juny del any .M.CCC.LXX.IIII.
Primogenitus.
La qual presentada, requerí lo dit consell que per lo goig e26 alegria de la nativitat del dit senyor infant li fos donat alcun do, que fos al dit consell de donar et a ell de reebre.
Lo consell, en la major part, volch que li fossen donats d’albixera .XV. florins et que la festa sia feta. Enaprés, a poch instant del dit die, com lo dit n’Esteve no·s tingués per pagat dels dits .XV. florins, per tal lo dit consell acordà que li fossen donats et pagats per en Bernat Albert, clavari, et que·n fos feyt albarà de manament.27
Ítem, acordà lo dit consell que festa d’alegria de la dita nativitat fos feta, ço és, que fos començada en lo die de huy e, enaprés, que fos feta lo dia de digous primervinent, ab juglars sol·lempnialment segons que·s pertany.
||7r Die iovis, .VIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Guiam, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora, Berthomeu Garriga, jurats de la sobredita vila; en Ruiç Pèriç, Berenguer Moliner, Arnau Real, Domingo Nadalies, Guillem Cavaller, Fillol Guimerà, Anthon Gallén, Jacme Polo, Ramon de Paüls, Pere Pintor, Domingo Balaguer, Ramon Torrafrer, n’Andreu Sala, Johan Mas, Pere Tolsà, Berenguer Miró, Michel de Pegueroles, Domingo Ferrer, Berthomeu Berguet, Pascual Ferrando, Francesch Granyana, Berenguer Matheu, Berenguer Celma.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en Bernat Albert, síndich, fos stat a la ciutat de València per manlevar dos censals, ab los quals la dita universitat se pogués ajudar per comprar forment a obs de provissió de aquella; et lo dit síndic no agués pogut trobar sinó mig censal d’en Johan Ferràndiç del Porto, lo qual avie comprat a rahó de .XI. mília sous per mil; et del qual mig censal lo dit en Johan Ferràndiç havie demanada carta de ratificació, la qual li fos feta per lo dit consell; per ço, que·l consell que y acordàs si la dita carta de ratificació farie ho no. Plau al consell et que li sie feta segons que·s pertany per en R(amon) Spàrech, notari scrivà del dit consell.28
||7v Ítem, fon proposat per lo dit en Bernat Albert que en Berenguer Mercader volie comprar .I. censal, emperò que la moneda ere a dues jornades de València et eren .XII. mília sous per mil, perquè declarà en lo dit consell lo dit feyt et que·n acordàs ço que li plagués. Plau al consell que sien manlevats.
Ítem, fon proposat per aquell mateix que com en Nicholau Pujades agués venals .DC. kafís de forment et aquells prometés portar al grau de la mar de la vila de Castelló, però que aportat lo dit gra al dit grau, volie que li fos pagat per cascun cafiç .L[…] sous \en cars que la vila lo compràs, et si·l dit en Nicholau lo venie, que la vila que li donàs d’ajuda .VI. sous per [ca]fiç/ perquè lo dit síndich declarà lo dit feyt et que·l consell que y acordà[s]. Lo consell acordà que sie esperat en Pere Moster, al qual los misatgers ho havien comanat.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Juhan d’Alçamora que com ell agués comprats .CC. kafís de forment d’Amputla d’en Jacme Busquet, a rahó de. LVIII. sous per kafiç; per la qual rahó lo dit en Johan volie haver lo dit gra a obs de la dita vila, et prestàs al dit en Jacme Busquet .CC. florins; et lo dit en Jacme dixés que·l dit forment no podie traure d’Amputla com fos vedat, perquè aquell no podie fer haver la dita venda al dit en Johan; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie haüd en tot cars que per justícia puxe ésser haüd, en altra manera, que face son preu.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats que com la ciutat de València agués haüda carta del senyor duch que la dita ciutat, a obs de provisió de aquella, se pogués pendre los delmes de viles et lochs del regne de València; et fos temor \a aquells/ que la dita ciutat que no·s prengués lo delme de la dita vila, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie pres per los dits jurats et sie pagat als rendés a just preu, en manera que aquells no sien contra justícia dampnificats, ab tots altres blats.
Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la vila freturàs de metge et fos stat acordat que de .III. metges, ço és d’en Domingo Guarda de ||8rVila-real, de mestre March et de mestre Jacme Maderes, fos reebut lo pus suficient et afermat per los dits jurats; et lo dit en Jacme Maderes fos de present vengut en la dita vila per afermar-se ab aquella, per tal, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen donades .XL. lliures. Enaprés, lo dit consell, ans que fos tengut, acordà que·ls dits jurats afermassen lo dit metge al menys dan et al més profit de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com n’Anthon Lòpiç volgués comprar dos censals de la dita vila, a rahó de .XII. mília per mil, et lo preu de aquells assignàs pagador en la ciutat de Barçalona; hoc encara, que volie afegir duo milia sous al dit preu, per rahon d’aquell censal que comprà en temps passat de la dita vila a rahó de .X. mília sous per mil, enaxí que serien .XXVI. mília sous; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que y sie tramés .I. correu per saber les dites coses per qual manera se faran29 los dits afers ab lo dit n’Anthon.
Ítem, fon proposat en lo dit consell que com la ciutat de Tortosa agués privilegis reals de aturar-se lo gra que passe per Ebre, et lo gra que la dita universitat, a obs a sa provisió, aje a passar per la dita ciutat. Per tal, que·l consell que y acordàs si aurien carta del senyor duch de licència del dit passatge, o si aurien licència dels pròmens de la dita ciutat que lo dit gra pogués hom traure et passar per lo dit riu per portar a la dita vila. Lo consell acordà30 que fossen trameses a la dita ciutat dos prohòmens per haver licència de aquella de traure lo dit gra, et elegiren-hi en Guillem Trullols et en Francesch Granyana, als quals fos feta carta de creença.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo mestre de gramàtica que com los imposadors de la dita vila31 li fessen pagar imposició de totes coses, axí com als altres vehins de la dita vila, et aquell fos clergue tonsurat, per ço que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fos remés als ministradós.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per n’Arnau Alarich que com per en Bernat Albert, síndich del temps passat, li fossen deguts .XVII. sous, axí per cordes ||8v com per altres coses que de aquell havie comprades a obs de la dita vila, per ço requerí lo dit consell que li fossen pagats. Lo consell acordà que sie regonegut lo compte d’en Bernat Albert et si·ls pagà; si no, que li sien pagats et albarà que li sie feyt.
Ítem, fon proposat per en Bernat Roca que com lo consell de la dita vila, en temps passat, li agués manada fer toldre .I. lliura d’aquelles .II. lliures mitja que ell peytave et peyte per lo censal d’en Bernat Rocha. Per ço, que plagués al consell que la dita .I. lliura li fos tolta, [com] los peyters lo y forssen pagar. Lo consell acordà que si pagar-la d[evie], que la pagàs.
Ítem fon proposat per en Salvador [Al]bert, notari, que com a ell fos degut .I. florí, axí per rahon de dos viatges que féu ab los jurats et altres bons hòmens a la qüestió que ere entre la dita vila et altres hòmens heretats prop lo riu Sech32 de la dita vila per alcunes rahons d’arbres et d’altres coses, com per scriptures a aquell degudes per rahon de les dites qüestions. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar lo dit florí. Lo consell acordà que fos regon<e>gut et que li fossen pagats justament, et que·n fos feyt albarà per ço que·ls jurats atrobassen que li fossen deguts. Fon justificat a .IX. sous.33
Ítem, <fon> proposat en lo dit consell que com per alcuns, axí vehins de la dita vila com altres, per moltes maneres amagadament traguessen blat de la dita vila et altres victualles; hoc encara, los traginers dels molins, axí dins lo terme com fora·l terme; per ço, que·l consell que y acordàs, et sobre les moltures dels dits blats. Lo consell acordà que·ls jurats reebessen sagrament dels traginers que·ls blats que traguessen de la dita vila tornassen a la dita vila en farina, et que tornassen a la vila les moltures. En altra manera, que·ls fos vedat de traure los blats de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Salvador Albert, com a procurador de na Caterina, muller quondam d’en Bernat Olzina, que com cessió li fos feta per Pere Romeu, curador de Berenguer Simó, de .CXXXV. sous de interés que li fa la dita vila. Lo consell acordà que li fossen pagats vista la cessió, et que y fos feyt albarà de manament. Enaprés, a .XXVI. dies de setembre anni predicti, fon mostrada la cessió que en P(ere) Romeu, com a procurador d’en P(ere) Amorós, curador de Berenguer Simó,34 a la dita dona na Caterina dels dits cent .XXXV. sous, reebuda per en Salvador Albert, notari, a .XV. dies de juny del present any, perquè li fon manat fer lo present albarà.35
||9r Ítem, fon36 mès en lo dit consell per en Fillol de Guimerà que com son frare en Guillem de Guimerà agués comprats en la dita vila .CCC. forchs d’alls per portar aquells a la illa de Mallorca, et lo dit en Guillem portarie ací .I. càrrech de gra, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen pagats los alls segons que aquell los [a]vie comprats, en cars que·l dit gra no volgués asegurar, et si pagar la vila no·ls li volie que li’n fos feyt albarà de treyta.
||9v Die martis, .XIª. die iulii.
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Pere Moster, Bernat Albert, Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; en Fillol Guimerà, Andreu Sala, Johan Mas, Johan d’Alors, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Domingo Nadalies, G(uillam)ó Pradells, P(ere) Garcia, Michel de Pegueroles, Roiç Pèriç, Berenguer Miró, Arnau Merí, Berenguer Matheu, Ramon de Torrafrer, Pascual Ferrando, Domingo Ferrer, Arnau de Roselló, Berthomeu Berguet, G(uillam)ó Cavaller, P(ere) Strader, Ramon de Paüls, Bernat Marquo, Berenguer Celma, Domingo Çaera, Berthomeu Maçana, Francesch Granyana, Francesch Ballester, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com per lo consell de la dita vila fos stat inibit a tots los moliners et traginers de molins, axí dins lo terme de la dita vila com fora·l terme de aquella, que no traguessen alcun linyatge de blats de la dita vila si donchs no feyen sagrament que tornarien los blats que portarien als molins en farina a la dita vila, et les moltures dels dits blats. Per la qual rahó, l’onrat micer Bernat Fort, oficial de la Plana per lo senyor bisbe de Tortosa, \e lo batle d’Almaçora/, aguesen pregats los dits jurats que·ls plagués que, almenys, ja que·ls dits traginers et moliners ab sagrament aguessen a tornar los dits blats en farines a la dita vila, que les moltures dels molins del terme d’Almaçora no fossen tenguts de portar a la dita vila. Lo consell acordà que li plau que la moltura dels blats de Castelló que·s moldran en los molins d’Almaçora romanguen en Almaçora, en cars que·ls hòmens del dit loch lexen traure als de Castelló los blats que allí culliran; en altra manera, que sien tenguts de portar la moltura ací. ||10r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo lo ballester,37 que plagués al consell de pagar-li loguer de les cases, segons que li fon promés per los jurats et consell del temps passat. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.38
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats, que com en Domingo Fonthova, per part de la universitat desús dita, fos anat en les parts de Urgell per haver blat per provisió de la dita vila, per la qual rahó li ere39 deguda alcuna quantitat de diners; et per ço, agués request los dits jurats que·ls plagués que li deguessen fer pagar ço que li ere degut; per tal, meteren en consell les dites coses. Lo consell acordà que li fos feyt albarà, feyt compte ab aquell.40
Ítem, fon proposat per los honrats en Pere Armengau, de casa del senyor duch, et per en Domingo Miró, subrogat de governador en aquesta part, que com lo senyor agués feytes diverses missions et despeses ensemps ab la senyora duquesa, et per pagar aquelles agués a manlevar dos censals, los quals atrobar no podie si donchs síndich per part de la dita universitat no·ls manleva o no s’i obligave. Per ço, pregaren lo dit consell que·ls plagués trametre lur síndich en València, bastant per vendre los dits censals. Et que·l senyor duch metrie les rendes en poder de la vila, et la cena et lo censal que ha en la dita vila, tro que la dita vila sie pagada et satisfeyta dels dits dos censals. Lo consell acordà que al senyor duch sien trameses en Bernat Albert, síndich, et en Johan d’Alçamora, als quals sien feyts et donats capítols sobre la venda dels dits duo milia sous censals. Et en cars que per lo dit síndich se agen a manlevar, que s’asegur del senyor duch, per tal manera que la vila romangue quítia de la dita rahó, et dan alcú per temps esdevenidor no puxe haver ni sostenir.
||10v Ítem, fon proposat per en Narcís de Begues, cequier, que com les gents aguessen feits molt<s> paniços et dacces et altres blats menuts, et per aquesta rahó fos necessari elegir .I. guardià, oltra los que y eren assignats, per tal que les aygües fossen mils guardades et procurades per regar los dits blats menuts; per ço, que·l consell que y provehís. Plau al consell que y age lo cequier .I. o dos guardians \oltra/41 aquells [que] s[ón].
Ítem, proposaren los dits jurats que com a adés lo blat de la botiga sie venut, et no ajen blat ab lo qual [la] dita vila se puxe provehir, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·ls jurats, ab l’escrivà lur, anassen per la vila et que de aquells que avien cullit \tinguessen/ blat, prenguessen blat a provisió dels vehins de aquella, aytant com als jurats fos ben vist, lexada provesió a aquells per cert temps, et que fessen botiga del dit blat. Et fos pagat lo dit blat a aquells de qui pres l’aurien axí com exit serie de aquell.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per en Pedro de Còria et en Berenguer Solà, imposadors, per ells et per los altres companyons lur, agen proposada en lo consell odiern .I. protestació ordenada per en Matheu Caro, notari, la qual toque a gran difamació dels jurats del any passat, presents, et del consell de la dita vila, per ço, requeriren lo dit consell com ni per qual manera se aurien en defendre’s de les dites coses. Lo consell acordà que·ls jurats et síndich de la dita vila defenen si et lo consell de les coses contengudes en la dita protestació.
Ítem, fon proposat per los dits jurats que com los juglars et lo trompeta los demanassen paga dels lurs salaris, què y farien. Lo consell acordà que·ls dits salaris los fossen pagats segons que çaenrrere ere stat acostumat. Los noms dels trompadors: Guillamó Sanxo, Johan Canet; lo trompeta P(ere) Climent; lo de la cornamusa, Jacme Carbonell, et lo tabal·ler Bernat Sanç.42
||11r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Miró, collitor de les peytes de la dita vila, per si et per los altres companyons seus, que com ell et sos companyons entenessen si escusar justament et defendre’s, et donar rahó perquè ells no havien poguts quitar los censals que avien et eren tenguts quitar, segons lo contracte feyt entre aquells et la universitat de la dita vila. Et que allò ere en culpa de la dita vila, et no en culpa del dit Domingo ni de sos companyons. Perquè pregave lo dit consell que li plagués de haver esguart a les dites coses, et que pleyt ni qüestió no caygués ne entervingués entre aquells et la dita universitat. Et feta la dita proposició, donà a escusació de si et de sos companyons alcunes rahons et declaracions, les quals per en Ramon Spàrech, scrivà dels jurats en lo present consell, foren lestes.43
Ítem,44 aprés de la qual proposició feta per lo dit en Domingo Miró, fon proposat per los dits jurats que com ells, ensemps ab alcuns prohòmens de la dita vila, en la setmana pus proppassada ajen reebut comptes del dit en Domingo Miró et Francesch Miró, frares, de les col·lectes de la peyta que per aquells et companyons \lurs/ ere stada feta en huyt anys proppassats, et dels violaris et censals que per aquells eren stats quitats dins los dits huyt anys. Per evidència del qual compte apparie et appar lo dit en Domingo Miró, Francesch Miró et companyons lurs tenir en lur poder, de les quantitats per les quals avien a quitar (.XL. mília sous entre censals et violaris, los quals per la universitat los foren donats a quitar, segons que per carta reebuda per en Francesch Granyana, notari), .XL. mília .DCCXX. sous reals de València. Per ço, los dits jurats declararen les dites coses al dit consell, et que aquell que acordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats, ab alcuns prohòmens a ell asociats et per si reebuts, sie parlat a·n Domingo Miró et a sos companyons, et requests aquells que decontinent paguen los dits .XL. mília .DCCXX. sous. Et si aquells pagar de feyt no voldran, ho securetats bastants sobre aquells pagadors \decontinent/ donar no voldran, que la carta dels pactes feta entre la dita universitat et los sobredits Domingo Miró et sos companyons sie servada, et requesta al justícia de la dita ésser servada. Emperò, si per altres millors et pus profitoses maneres los ||11v dits jurats, ab los asociats, poran tractar et finar los dits afers a profit de la dita universitat, que u facen, et que·n sie feta relació al consell. Et de present lo consell asocià als dits jurats en Michel de Pegueroles, en Roiç Pèriç, Berenguer Moliner, Johan Mas,Arnau Merí, Francesch Granyana, P(ere) Tolsà, en Guillem Trullols, Johan d’Alors, P(ere) Strader.
Die iovis, .XIIIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat et aplegat conssell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual és acustumat ajustar et tenir conssell, per veu de Pere Climent, saig et crida públich de la dita vila, ab so de trompeta. En lo qual conssell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Pere Moster, jurats; en Michel de Pegueroles, en Ruiz Pèriz de Cella, en Johan Mas, Pere Garcia, Guillem Cavaller, Pere Coll, Bernat Marcho, Domingo Balaguer, Francesch Granyana, Berenguer Serra, Arnau Real, Ramon Monlober, Anthon Gallén, Jacme Polo, Arnau Merí, Johan d’Alors, Domingo Ferrer, Pere Pintor, Berenguer Celma, Ramon Torrafrer, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Berthomeu Berguet, Guillamó Padrells, Pere Strader, Arnau Rosselló, Berenguer Tolsà, Pere de Cella, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana et Francesch Ballester, notari, conssellés de la vila sobredita.
En lo qual conssell fon proposat per en Pasqual Francho, de Vilafamez, que com ell hagués aportat en la vila de Castelló .XV. kafís de forment et aquell hagués venut en la dita, que al dit conssell plagués de dar-li la ajuda que·l consell ha ordenada de dar. Lo conssell acordà que li fos fet albarà et li fossen dats de ajuda .XXX. sous, a rahon de .II. sous per kafiç, segons ordenació del conssell.
||12r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir, sobre una protestació per en Matheu Caro, Berenguer Solà, Pedro de Còria et sos companyons, imposadors de la dita vila, contra los dits honrats jurats et conssell proposada, fos estada feta resposta per los dits jurats segons la voluntat del conssell tengut et celebrat en lo dia de dimarts proppassat, a .XI. del sobredits mes et any. La qual fon lesta et proposada davant lo justícia de la dita vila, et proposada aquella, lo dit justícia, per los dits honrats jurats fon request que·s degués [a]ssegurar de les persones45 la dita protestació proposants. Et com lo dit justícia volgués fer la dita seguretat, et metre aquells en la presó tro donassen fermança de dret, l’onrat en Domingo Miró, regent l’ofici de la governació, manàs al justícia que no s’entrametés de la dita rahó, com ell no fos jutge, ans ho fos ell. Et en presència dels dits honrats regent l’ofici de la governació et justícia foren dites diverses paraules injurioses per los dits imposadors, de les quals paraules correcció alcuna no és estada feta ne de present se fa. Perquè demanen al dit conssell com se hauran en los dits afers. Et tenint lo dit consell, vench en Matheu Caro et en Domingo Bernat, per si et per sos companyons compradors de la imposició, et dixeren que no entenien haver res proposat a injúria, greuge o difamació del conssell, jurats, oficials o altres persones privades, sinó a fi pensan que diligència no y fos haüda en passat, et per ço que per avant major diligència hi fos haüda. Et informats aprés de la diligència dels jurats passats, et conssell et jurats presents, et que en ells no és romàs de haver blats a obs et necessitat de la dita universitat et singulars, per tal, dixeren en presència del dit conssell, justícia et jurats que renunciaven a la dita scriptura que proposada havien, et volien que aquella anàs per no posada, ans [que·s] dampnàs et cancel·làs allí hon notada ere.46 Però dixeren et protestaven que per rahon de la present renunciació alcun prejudici no·ls en fos feyt en son dret de la imposició si alcú los en […].
Presents testimonis los honrats en Domingo Miró et en Berenguer de Bruscha.
||12v Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir haguessen comprats .VIII. kafís de forment d’en Johan Exeménez de l’Algarrada, de Fadrell, lo qual los costava a rahon de .XIIII. sous la faneca; et ells haguessen acordat, per no metre remor ne sobrepujar lo for del dit forment en la dita vila, que·l dit forment fos donat a rahon de .XII. sous lo kafiç. Lo dit conssell acordà que li47 plahia, emperò, que del dit forment no fos donat sinó .I. barcella persona, a conexença dels dits honrats jurats.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los jurats et prohòmens associats a aquells als fets de les peytes d’en Domingo Miró et de sos companyons, et de ço que reebut havien en los anys passats.48 Et declararen al dit conssell que ells havien fermat ab aquells en aquesta manera, ço és, que los dits jurats farien taula al dit en Domingo Miró et sos companyons per cascun mes de cascuna paga, et que aquells declarassen al síndich qual censal o violari volien quitar, et lo dit síndich ab aquells farien lo dit quitament.
Ítem, que de les solucions annuals fos plegada peyta a aquella quantitat que fos necessària a les penssions annuals.
Ítem, que en ço que restave en ells del temps passat, que munte en suma de .XLM.DCC. et .XX. sous, proposaren los dits jurats que si al conssell plahie donar alcuna prorogació o volie que decontinent fos feta execució segons forma del contracte, o quinya manera al consell plaurie que fos servada; que los dits jurats, en aquestes coses et en altres, eren apparellats de enseguir et complir tot ço que al dit conssell plagués ne acordàs. Lo conssell acordà et volch que la manera dessús dita tenguda per los dits honrats jurats et assosciats fos servada.
Quant és en les quantitats que en poder de aquells resten del temps passat, que decontinent vinguen en lo dit conssell et sien requests, que ||13r decontinent sien requests que paguen los dits .XLM.DCCXX. sous. Et si pagar no·ls volran, que sie request lo justícia que decontinent proceesque en retenir aquells a la presó, et proceesque en fer execució en los béns de aquells, salvu en la persona et béns d’en Domingo Miró, qui de present reig lo ofici de la governació et que en la persona de aquell et de sos béns sie sobresehit durant lo temps del regiment del seu ofici o tro que altra provesió sie haüda, ho l’onrat en Guillem Miró sie personalment en la dita vila.49
Et acordat lo dit conssell, vengren en presència de aquell l’onrat en Domingo Miró, en Berenguer Miró, en Francesch Miró, en Ponç Miró, n’Anthon Gallén, Jacme Polo per llur part, et los dits jurats explicaren l’acord del dit conssell. Los quals responeren que plagués al conssell mils millorar llur acord, haüt esguart als treballs, dans et afans, et encara que per no qüestionar ab la vila eren apparellats de estar-ne a conexença de savis o de persones abtes. Et enteses les dites rahons, aquells presens, fon acordat que aquells donassen censals tro en quantitat de cent et .XX. mília sous, et que açò sie comanat als jurats et diputats ja ab aquells, et que aquells tots concordans facen et fer puxen aquells contractes que·ls plaurà ab aquells et necessaris seran. Però que los contractes primers fets sien et romanguen en sa fermetat et valor devés la una et l’altra part, e que cascuna part estie en llur dret.Testimonis: n’Antoni Esteve, n’Arnau Sala et Bonanat Torrafrer.
||13v Dilluns, a .XVII. dies de juliol.
Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Guiam, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, \en lo palau de la dita vila/, en lo qual consell foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila; e P(ere) Moster, Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, jurats; en P(ere) Tolsà, Royç Pèriç, Francesch Ballester, Guillamó Trullols, Ramon de Torrafrer, P(ere) Strader, A(rnau) de Roselló, Domingo Balaguer, Berenguer Serra,Andreu Sala, Miquel de Pegueroles, Johan d’Alors,A(rnau) Real, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Berenguer Matheu, Pascual Ferrando, P(ere) Garcia, Ramon de Paüls, Johan Mas, Domingo Çaera, consellers de la dita vila.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells, sobre lo feyt del compte de les peytes dels Mirons, aguessen parlat ab aquells diverses vegades, et specialment ara de present. Finalment, que·ls dits jurats avien dit a aquells que ells que deguessen quitar per los .XL. mília .DCCXX. sous que avien a tornar a la vila quatre censals, et que la vila quitar n’ie .VIII. mília .D. sous dels cent .XX. mília sous que, de dos anys esdevenidors, avie la dita vila a pagar als Mirons; emperò, que·ls dits Mirons fossen tenguts pagar dels dits .II. anys los annuals censals et pensions. Enaxí, que·ls dits Mirons responeren que no u farien, per tal, meteren lo dit feyt en consell et que·l consell que y acordàs ço que li plagués. Lo consell acordà que·ls dits Mirons fossen apellats en lo dit consell et que hoïssen la rahó de aquells.
Aprés de la qual proposició, los dits Mirons vengren et foren en lo dit consell, et per part de aquells et dels altres companyons lurs en Domingo Miró féu ||14r la proposició sigüent, ço és, declaran et dihén que ell ne sos companyons no quitarien, per ço, que ells aguessen a tornar a la dita vila los dits .IIII. mília sous; ne pagarien, en cars que la vila pagàs los dits cent .XX. mília sous dels dits dos anys, los censals annuals, com50 ell et sos companyons entenen que la vila los és tenguda tornar gran quantitat. Emperò, que ells eren apparellats, la dita vila donan los .X. mília sous per cascun mes, quitar ço que avien a quitar et pagar dels dits dos anys los annuals \aytant com los ne pertangue pagar/.51 Et si açò la dita vila fer no volie, o·l consell per aquella, que ell et sos companyons eren apparellats de star-ne a conexença de dos savis ho de .I. prohom52 per la lur part, et d’altre per part de la dita vila. Et que plagués al consell de del·liberar en lo dit feyt, per tal manera que pleyt ne qüestió no fos enseguit per la dita rahó entre les parts desús dites. Lo consell acordà que per la dita rahó sien trameses dos prohòmens a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita vila et los Mirons, et que sobre aquell, et sobre alcuns capítols que·ls dits dos prohòmens portaran ho ordenaran, sie demanat de consell a aquells pus sol·lempnes savis que·ls plaurà; et al senyor duch demostrat, a son canceller et a la sua audència, al·legan lo dret de la universitat et ço que per los Mirons és stat dit et respost al consell, et aguessen aquelles provissions del dit senyor duch que fossen necessàries als dits afers, segons que trobarien de consell; et que ço que provehit hi serà sie servat, tengud et complit \ab volentat del consell/. Et de present elegiren-hi, ço és, los honrats en Royç Pèriç et en Johan d’Alçamora, et que sobre ço que y serà provehit ho trobat de consell que·n degen certificar lo consell, et ladonchs lo consell provehir hia segons que ben vist li serà.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan Ferrer, menescal, que com la vila per pensió de aquell a tres anys li agués constituïts per cascun any .CCC. sous; et del any pus proppassat, ço és del mes de octubre tro al dia de huy, li sien degudes dues terces dels dits .CCC. sous; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar les dites dues terces. Lo consell acordà que li fossen pagades, vist quant pujaven segons lo contracte del afermament, et fon li’n manat fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.53
||14v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los \justícia/, dits jurats, que com per l’oficial de la Plana de Burriana sie stada tramesa letra a aquells, que sots pena de vet degen tornar maestre Johan Çatria, lo qual lo dit justícia avie treyt del monestir de Sent Agostí et mès en la presó de la dita vila, per rahon de la nafra per aquell, segons que·s diu, ésser feta en la persona de Guerau Corrioll. Et los dits justícia et jurats duptassen que ells poguessen tornar lo dit maestre Johan en lo dit monestir sens dan lur et lesió o fracció de furs et privilegis del regne de València. Per tal, requeriren lo dit consell que l[i] plagués provehir com ne per qual manera se aurien en lo dit feyt. Lo consell acordà que fos comanat lo dit feyt als dits en Roiç Pèriç et a·n Johan d’Alçamora, et que aquells que·n agen consell dels advocats de la vila per qual manera se auran en lo dit feyt.
Ítem, fon mès en lo dit consell per en Domingo Miró et Francesch Miró, per si et per sos companyons, que com per occasió et rahó \del contracte/54 que de present és entre aquells et la dita vila per rahon de les peytes per aquells reebudes de la dita vila et quitació dels censals per aquells quitadors, aquells no puxen a present plegar la peyta que plegar són tenguts, per la qual rahó los porie enseguir gran dan en pagar les pensions et censals annuals sens lur culpa; per ço, suplicaren lo dit consell que li plagués relevar a aquells lo dit dan et guardar aquells de dan de la dita rahó. Lo consell acordà, volch et li plau que·n sien guardats de dan \de les dites pensions tan solament et censals/ durant lo temps55 del dit tracte, ço és, de .XXV. dies de juny proppassat et del present any tro que sobre·l dit tracte sie finat; et que a la .I. ne a l’altra part, en son dret, prejudici no·n sie feyt ne engenrat, los contractes feyts entre les parts desús dites romanents en sa força, fermetat et valor.56
||15r Ítem, fon mès en lo dit consell per n’Arnau Real, que com lo maestre de gramàtica age estat en son alberch per cert temps, et li sie degud loguer certa quantitat, que plagués al consell de fer-li pagar aquella. Lo consell volch que, feyt compte del dit loguer, que li fos pagat; et manà-li’n fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.57
Ítem, fon proposat per na Marieta d’en Serra que com a aquella fossen deguts .XXXVI. sous, axí per rahon de cabaços com per claus que prengueren en Pere St<r>ader et en Johan d’Alçamora a obs de la dita vila; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar aquells. Lo consell acordà que li fossen pagats, feyt sagrament per aquella que heren deguts, et manà-li’n fer albarà a·n Bernat Albert, síndich.58
Ítem, fon mès en consell per en Guillem Tovarç que com los generoses de la dita vila se vullen composar ab lo consell sobre les peytes per aquells pagadores, per ço, suplicà lo dit consell que li plagués provehir en lo dit feyt, per tal manera que ple[yt] ne qüestió no fos enseguit entre aquells et la dita universitat. Lo consell acordà que y sien assignats dos prohòmens, los quals lo consell elegirà, .I. per part de la vila et altre per part dels generoses; et si aquells avenir no·s poran o concordar, que y sia elet .I. terç; però que·l dels dits afers, tota vegada ans que sien difinits, age sentiment lo consell per tal que ab volentat de aquell sie feyt.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com la ciutat de València agués provehit en les carns que·ls carnicers tallen en la dita ciutat, ço és, que carns de moltó an a tallar los carnicers de la dita ciutat a .X. diners la lliura, et cabró a .IX.59 diners per lliura, et bou a .VI. diners per lliura, per ço, que·l consell que y acordàs ço què li plagués. Lo consell acordà que·ls jurats ab alcuns prohòmens agen informació de la dita ciutat et que sie tornat lo fur de les carns a just stament.
||15v \Dimarts, primer/ dia del mes de agost.60
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell entervengren et foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert, \en Johan d’Alçamora/ et en Berenguer Miró, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; Fillol Guimerà, Bernat Marquo, Johan Mas, Domingo Ferrer, Pere Tolsà, Pere Garcia, Arnau Merí, Pere Coll, Ferrer Maçana, Johan d’Alors, Pascual Ferrando, Berenguer Moliner, Arnau Real, Guillamó Padrells, Andreu Sala, Bernat de Luçà, Pere Strader, Berenguer Serra, Berenguer Celma, Domingo Balaguer, Domingo Çaera, Ramon de Paüls, R(amon) de Torrafrer, Berthomeu Berguet, Anthon Gallén, Michel de Pegueroles, Berenguer Matheu, consellers de la dita vila.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats, declaran que com ells, per provisió dels vehins de la dita vila, volguessen comprar los blats de les rendes, los quals de present eren en botiga. Et per aquesta rahó aguessen parlat ab los compradors de les rendes, axí del senyor duch com del senyor bisbe de Tortosa et prior, ço és, ab en Nicholau Aster, de Morella, et ab son companyó, et ab en Bernat Meyà, de València, \e son companyó/. Et aquells, ço és los compradors de la part del senyor duch, aguessen respost que si·ls volien dar per cafiç \de forment/ a rahó de .VII. lliures, si no, que·l li lexassen traure de la vila; et los compradors de la part del senyor bisbe et prior dixeren que, semblantment, volien per cascun kafiç del dit forment .VII. lliures, o que la vila que·ls donàs per cafiç dels \blats de les rendes/ ço que per aquells los serie demanat, axí com valdrie dins l’any. Et61 ladonchs responeren los jurats a aquells que ells eren apparellats de fer-los dar al consell de la dita vila, del forment, axí com se valie en la dita vila, ho aquell preu per lo qual seran venuts los blats de les rendes dels ||16r lochs de la Plana. Emperò, que ells metrien les dites coses en consell, et ço que·l consell hi acordàs que eren apparellats complir et enseguir. Lo consell acordà, volch et comanà als dits honrats jurats que ells, ab aquells prohòmens que·ls fos ben vist, fessen ab los rendés desús dits tots aquells pactes que a aquells fos ben vist, a profit et utilitat de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los discrets en Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, que com ells, per lo dit consell, fossen stats trameses a la ciutat de València, al senyor duch, per rahon de la principal obligació que havien a fer ab lo consell de la dita vila al dit senyor duch de duo milia sous censals; et aquells fossen stats al dit senyor duch per la dita rahó, et parlat ab aquell et ab son tresorer de la dita principal obligació; et de aquesta rahó et d’altres, lo dit senyor duch los agués feta carta de creença, de la tenor sigüent:
Lo primogènit et lochtinent del senyor rey.
Com sobre alcuns negocis, tocants provisió et ordenació de nostra casa, ajam comanades algunes paraules als feels nostres Roiç Pèriç de Cella, Johan d’Alçamora et Bernat Albert, de part nostra a vosaltres explicadors, per ço, a vosaltres dehim et manam, et encara vos pregam, que a les dites paraules de part nostra per ells o alcun d’ells a vosaltres dehidores, donets plena creença, axí com si nós personalment les vos dehíem, et aquelles per obre vullats complir, segons que de vosaltres confiam, car d’açò nos farets serví asenyalat.
Dada en València, a .XXVI. dies de juliol en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.
Vidit cancellarius.62
Et lesta et presentada la dita carta, encontinent los dits misatgers dixeren et explicaren en lo dit consell, de part del dit senyor duch, que·l dit senyor duch demane al dit consell que per son síndich bastant li face principal obligació en quatre mília sous censals \venedors al noble en P(ere) Boïl/ et que decontinent hi trametés son síndich. Però dixer- ||16v -en los dits misatgers que lo senyor duch, ab certs capítols per los savis assesors de la dita vila, havie ordenat que·l dit senyor duch los fes venda de les sues rendes, censals et peyta a aquell pertanyents en la dita vila, ab ferma de sos curials, a certs anys tro que la quantitat dels dits .IIII. mília sous fos pagada, et que plagués al consell que y acordàs. Lo consell acordà que la dita principal obligació, en reverència del dit senyor duch, et venda dels dits .IIII. mília sous censals, sie feta al dit noble en Pero Boïl, sots les formes et maneres en los capítols ordenats per los assesors del dit consell contengudes. Emperò, que no volien ésser sotsmeses en alcuna manera en lo sindichat63 a homenatge alcú. Et volch que·l dit sindicat fos feyt al discret en Johan d’Alçamora, \notari/, vehí de la dita vila, present, segons que ere trameses ordenat de la ciutat de València, exceptat que no y fos dit, contengut ni expresat homenatge alcú, lo qual sindicat fon reebut per en R(amon) Spàrech, scrivà del dit consell, en lo present dia de huy.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per rahon del destrenyment de les viandes et altres \coses/ que poden venir a gran bé, profit et utilitat de la universitat de la dita vila, vehins et habitants en aquella, sien necessàries alcunes provissions, et de aquelles no·s volguessen plevir de fer sens licència et volentat del consell, per ço, meteren les dites coses en consell et que·l consell que y provehís com s’i aurien. Lo consell acordà que·ls dits jurats, ab aquells prohòmens que·ls serà ben vist, facen totes aquelles provisions et ordenacions que ben vist los serà sobre les victuales.64
Ítem fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com los Mirons, per quitar .I. violari que la vila feye a·n Pere d’Artés, de València, aguessen meses en taula per quitar lo dit violari .VII. mília sous. Et enaprés, de volentat del procurador del dit en P(ere) d’Artés, en ||17r Guillem Trullols, síndich de la dita vila en l’any passat, levàs de taula los dits .VII. mília sous per a obs de la dita vila, per la qual rahó lo dit violari no s’és quitat. Et lo dit en Pere d’Artés aje promés prestar a la dita vila .V. mília sous sobre los dits .VII. mília sous, et que lo dit síndich li venés .I. censal. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Albert venés lo dit censal al dit en P(ere) d’Artés per preu de .XII. mília sous.65
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits en Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, que com sobre la qüestió et contrast que de present és entre la vila et los Mirons et lurs companyons, per rahon de les peytes per aquells plegades, de les quals havien a quitar certs censals et violaris tro en .XL. mília sous, aquells fossen trameses per lo dit consell a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita universitat et los dits Mirons; et ells aguessen mostrat lo dit \contracte/ als assesors de la dita vila, et aguessen haüd de consell de aquells que aguessen comissió a .I. hom no sospitós a la .I. ne a l’altra part, et aguessen \suplicat que y fos assignat/ l’onrat en Gizpert Renart sobre la dita qüestió \et lo canceller no u volgués fer/, perquè meteren en consell66 que·ls consultassen què y farien. Axí mateix, com per part dels dits Mirons fos empetrat en jutge en P(ere) de Begues sobre la dita qüestió, si volie lo dit consell que aquell fos jutge ho no. Lo consell acordà que per part de la dita vila sien assignats, et de present assigne, a hoir lo dit compte et hoir la qüestió que és entre la dita universitat et los Mirons, ço és, los discrets en Francesch Granyana et en G(uillem) Trullols. Et que·ls dits Mirons que n’i assignen altres .II., et que dins .VIII. dies agen dit sobre·l dit feyt \e que·ls sie feyt compromís/. Et si los dits Mirons no voldran estar a la determenació de aquells, que·l dit feyt sie mès et determenat en la audiència del senyor duch. Et que·ls dits en Francesch et Guillem Trullols no puxen demanar alcun salari ne haver sinó ço que al consell plaurà.67
||17v Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, síndich, que com ell agués venuts al honrat en Matheu Palau de .II. migs censals, et de .CCC. sous censals a la dona na Caterina, quondam muller d’en Jacme Ferrer, habitadriu de València, ço és, los dits dos migs violaris per .VII. mília sous de preu, et los dits .CCC. sous censals per preu de .III. mília sous, et aquells volguessen cartes de ratifiacions, per ço, mès en consell què y farien. Lo consell acordà que fossen feytes cartes de ratificacions, les quals reebés en R(amon) Spàrech, notari públich, et les quals lo dit síndich dix que durie dictades de València a volentat dels dits compradors.68
Ítem, fon proposat per aquells mateys que com ells, sobre lo vet que an gitat sobre·l justícia et jurats de la dita vila, per ço com tragueren maestre Johan del monestir de Sent Agostí per les nafres que·s deye haver feytes en la persona de Guerau Corrioll, aguessen demanat de consell als assessors de la dita vila, et fos donat a aquells de consell per aquells que lo justícia, segons fur, l’agués pogut traure del dit monestir; emperò, que com lo dit mestre Johan fos eclesiàstich, que parlassen ab los frares del dit monestir et ab l’oficial de la Plana et si·ls volie levar l’entredit; si no, que el senyor duch que·n fos suplicat.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per la muller d’en Domingo de la Cuba, que com a son marit fos deguda per la dita vila certa quantitat de diners, et de açò fos cert en Guillem Trullols, que·l consell que·ls li fess pagar. Lo consell acordà que fos regonegut per lo dit en Guillem Trullols et mostrat als jurats desús dits què li ere degud, et que li’n fos feyt albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.69
||18r Dijous, a .X. dies d’agost any mill .CCC.LXXª.IIII.
Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et [cor]redor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert et en Berenguer Miró, tinent loch d’en Berthomeu Garriga, jurats de la vila desús dita; en Roiç Pèriç de Cella, en Michel de Pegueroles, P(ere) Tolsà, Andreu Sala, Ramon de Torrafrer, Francesch Ballester, Arnau Merí, Johan d’Alors, Berenguer Serra, Johan Mas, Berenguer Moliner, Pascual Ferrando, P(ere) Coll, Arnau Merí, Arnau Real, P(ere) Garcia, Bernat Marquo, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Francesch Granyana, Ferrer Maçana, Berthomeu Maçana, Domingo Nadalies, P(ere) Strader, Domingo Balaguer, consellers de la dita vila.
||18v En lo qual consell fon explicat per los dits jurats que, com en lo dia de ir proppassat, lo senyor duch agués tramés lo discret en Galceran d’Ortigues, scrivà seu, ab carta de creença, la qual en lo dit dia de ir als dits jurats explicà et declarà et a d’altres prohòmens de la dita vila. Et la qual dita creença, en lo present dia de huy fon per lo dit en Galceran en lo dit consell declarada, dient que com la vila de Castelló agués tramés al dit senyor duch lo discret en Johan d’Alçamora, notari, al qual fon feyt sindicat per lo dit consell, sobre la venda per aquell en lo dit nom faedora al noble en P(ere) Boïll de quatre mília sous censals. Finalment, que·l feyt de la dita venda sia en ço, que al dit senyor duch plau que los dits quatre mília sous de les sues rendes, \cenes et censals/ que ha en la dita vila70 fossen pagats cascun any al dit noble. Però que ço que sobrarie de les dites rendes, cenes et censals, pagats los dits .IIII. mília sous per necessitat del dit senyor \duch/, fos de aquell dit senyor et no·s convertís en luïció et quitació dels dits .IIII. mília sous censals. Et açò playe al dit senyor et volie que fos feyt et seguit per lo dit síndich en nom et loch del dit consell.
Et feta explicació de la dita misatgeria et explicad lo feyt de la dita creença, fon mesa et continuada la dita creença en lo present libre de consell, la qual és de la tenor sigüent:
||19r Lo primogènit d’Aragó.
Com nós, sobre alguns afers de nostra cort, trametam a vosaltres lo feel scrivà nostre en Galceran d’Ortigues, de nostra intenció sobre los dits afers largament informat, per ço, a vosaltres et a cascun de vós, dehim et expressament et vosaltres afectuosament pregam, si jamés nos entenets servir et complaure, que a les paraules del dit Galceran donets plenera fe et creença de ço que us dirà de nostra part, et aquelles vullats complir per obra segons que de vosaltres molt confiam.
Data en València, a .VIII. dies de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.
Primogenitus.71
Et encontinent lo dit consell acordà sobre les coses desús proposades per lo dit en Galceran d’Ortigues. Responén a aquelles dix lo dit consell que, com ja sobre la venda dels dits .IIII. mília sous censals fossen feyts, ordenats et donats certs capítols al dit senyor duch, sobre los quals la dita venda fon atorgada et feta al dit noble, per lo dit en Johan d’Alçamora, \el dit nom/, dels dits .IIII. mília sous; et los quals dits capítols foren atorgats per lo dit senyor duch \o per son tressorer/. Entre los quals capítols, ere en aquells declarat que·l dit senyor duch, per la quitació dels dits .IIII. mília sous et paga annual de aquells, la dita vila tingués penyora les dites rendes, cenes et censals \seus/, tro que·ls dits .IIII. mília sous censals fossen quitats et reemuts. Perquè lo dit consell dix, parlant ab gran et homil reverència del dit senyor duch, que no mudarie res dels dits capítols, pus atorgats eren stats per lo dit senyor duch \o per son tresorer/, et que al dit senyor duch fos respost de la volentat del dit consell per los dits jurats ab letra, segons que·s pertany.
||19v Enaprés, fon proposat per los dits jurats, que com ells aguessen haüda letra d’en Berthomeu Garriga, qui ere stat tramés per part de la dita vila en Aragó per comprar forment a obs et provisió de la dita vila, et agués tramés per letra que com ell agués comprat forment en Vilell, aldea de Calatayú, et aquell trametre a la dita vila no pogués com bèsties no agués, per tal que li trametessen bèsties ab les quals pogués trametre a la dita vila lo dit blat. Per tal, los dits jurats demanaren al dit consell què y farien. Lo consell acordà que los jurats que y trametessen bèsties et que·n forçassen aquells que ben vist los serie, ab loguer suficient per tal manera que aquells que y irien no perdessen res, et que si perdien bèsties alcunes sens lur culpa, que·ls fossen pagades.
Ítem,72 fon proposat en lo dit consell per en Domingo Miró, per si et per lo companyons seus, que com per rahó de la reddició del compte que aquells han a donar et retre a la dita vila de les peytes per aquells plegades,73 et dels censals et violaris per aquells quitats et quitadors; et de aquesta rahó aguesen feyt compromís en los discrets en Roiç Pèriç, en Berenguer de Brusca, en Francesch Granyana et en Guillem Trullols, per dret tan solament; et lo dit en Domingo Miró entene a donar testimoni sobre les defensions sues et s’age a servar en lo dit feyt altra forma, en tal manera que ||20r pleyt fos esquivat de tot en tot per les dites parts. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués donar poder als dits àrbitres que poguessen sentenciar, dir et pronunciar en lo dit feyt per amigable composició. Lo consell acordà que·ls dits àrbitres74 per dret tant solament ajen a pronunciar en lo dit feyt, et que·l dit compromís fos porrogad \per los dits àrbitres/75 per tot lo mes de setembre primervinent, et que en lo dit compromís fermen tots aquells qui a fermar hi agen, et que·l dit compromís sie de nou confermat.
Die dominica, .XX. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat consell en lo p<a>lau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Pere Moster, en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora, jurats de la dita vila; Arnau Real, Berenguer Serra, Johan Mas, Michel de Pegueroles, Royç Pèriç de Cella, Pere Tolsà, Ferrer Maçana, A(rnau) Merí, A(rnau) de Roselló, Guillamó Padrells, P(ere) Coll, P(ere) Strader, P(ere) Pintor, R(amon) de Paüls, Domingo Nadalies, Fillol Guimerà, R(amon) de Torrafrer, Francesch Granyana, Domingo Ferrer, P(ere) de Cella, Berthomeu Maçana, Berthomeu Berguet, Pere Garcia, consellers.
En lo qual consell fon proposat per lo discret en Johan d’Alçamora que com ell,76 per lo consell de la dita vila, fos stat tramés ab sindicat a aquell feyt per lo dit consell, per fer venda sobre los béns de la dita universitat et singulars de aquella de quatre mília sous censals morts al noble en P(ere) Boïl, lo preu dels quals lo senyor duch avie a rebre a obs et necessitat del dit senyor duch. Emperò, que lo dit senyor duch enpenyoràs les rendes, censals et cenes sues et a aquell en la dita ||20v vila pertanyents, dels quals fossen pagats et quitats los dits quatre mília sous, segons que en certs capítols ere contengut. Enaxí, que·l dit en Juhan avie feta la dita venda dels dits .IIII. mília sous al dit noble per preu de .XL. mília sous reals de València, pagadors cascun any la meytat migant lo mes de febrer et l’altra meytat migant agost, ab carta de gràcia. Et liurà als dits honrats jurats, present lo dit consell, la carta de venda et empenyorament al dit en Johan feta, atorgada et fermada per lo dit senyor duch, axí com a síndich desús dit, per fermetat et seguretat de la universitat et singulars de aquella, et rebuda per lo discret en Bertran de Pinós, protonotari del dit senyor duch, .XIIª. die augusti presentis anni iam dicti, en pergamí scrita et ab sagell pendent del dit senyor duch sagellada, ab cera vermella et ab cordes reals de seda munita. Ítem, liurà als dits jurats los dits capítols en paper scrits.
Ítem, fon suplicad per lo dit en Johan al dit consell que li plagués fer pagar son salari de .XVI.77 dies que havie stat per los dits afers, et que li’n fos feyt albarà. Lo consell acordà que al dit en Johan fossen pagats de son salari, per cascun jorn, .XII. sous, dels quals li fos manat fer albarà a·n Bernat Albert, síndich. Però, lo consell volch que de gràcia li fossen afegits .II. sous als .X. sous que són ordenats de salari per lo consell, haüd esguard al temps de la gran carestia, et que·l dit salari et altres missions fetes per occasió et rahó dels dits afers fossen pagades de les dites rendes, cenes et censals, quant que loch agués.78
Ítem, suplicà lo dit consell que li plagués demanar albarà al dit en Bernat Albert, clavari, de .XXVIII. dies que estech lo dit en Johan en València, per la dita vila, en les Corts del senyor duch. Lo consell atorgà et m[…] ésser feyt albarà dels dits .XXVIII. dies, a rahó de .X. sous per cascun jorn.
Ítem, fon proposat per los dits jurats que com per lo mustaçaf de la ciutat de València, a instància del mustaçaf de la vila de Castelló, fos tramesa79 certificació al mustaçaf de la vila de Castelló del fur et preu de les carns, et specialment l’agués certificat que segons lo for de la ciutat80 les carns de moltó se ||21r devien vendre a .XII. diners la liura en la dita vila. Perquè los dits jurats meteren en consell lo dit feyt et que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà et volch que·ls jurats, ab alcuns prohòmens, parlassen ab los carnicers et si aquells se volien posar en rahó del fur de les carns; si no, que·ls jurats que y provehissen per aquella manera que·s pertany a profit de la dita universitat. Emperò, com segons que per Berenguer Celma fon en lo dit consell proposat, agués comprats moltons, ben cent .XV., a rahó de .XV. sous per cabeça, que fos a aquell haüd esguart, en manera que no fos perdent; et als altres que al dit for n’avien comprat.
Enaprés,81 dimarts a .XXIX. de agost, foren intimat et certificat per los honrats en P(ere) Moster et Bernat Albert et en Berthomeu Garriga, a·n Guillamó Masquefa et a·n Berenguer Celma, que d’ací a sent Miquel hajen venuts los dits moltons a for de .XIII. diners; en altra manera, que d’allí avant no venessen al dit for. Testimonis Johan […]
Ítem, fon proposat per aquells mateys que com en Domingo Eximeno, mustaçaf en lo present any de la dita vila, fos molt necligent axí en pesar ne regonéxer aquelles coses que pertanyen a son ofici, et açò redundàs a gran dan de la universitat de la dita vila, vehins et habitants en aquella, per ço, meteren en consell les dites coses, et que·l consell que y provehís. Lo consell féu venir devant si lo dit en Domingo Eximeno et dix et declarà a aquell que si ell, en lo dit ofici, no s’avie per aquella forma que haver-se deu, que li darà acompanyat, o farà et procehirà en lo dit feyt ço que per justícia atrobarà ésser faedor.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per n’Arnau de Roselló, que com ell et sos companyons aguessen comprat forment en Aragó et aquell portat a la vila de Castelló, et per lo dit forment aguessen feytes diverses missions, que plagués al consell de haver-los esguard al for del dit forment, com aquells volguessen vendre lo dit blat en la dita vila, que són .VII. kafís. Lo consell acordà que·ls jurats, ab sagrament del dit n’Arnau de Roselló et de sos companyons, regoneguessen les missions, et que per los dits jurats fos donat a aquells ço que per justícia fos trobat faedor, en manera que aquells no fossen perdents.
Ítem, fon proposat en lo dit consell del feyt de la obra nova per en Ponç de Brusca et per d’altres et que fos donada a escurar, que alcuns s’i volien obligar a fer lo dit scurament per .III. mília sous. Lo consell volch que·ls dits jurats fessen capítols, aquells que·ls fos ben vist; et ab aquells, [que] fos mesa encant, et qui per menys ho fes, que li fos liurada ab aquelles majors et pus fermes cauteles que fer se pugués a profit de la dita universitat.
||21v Dilluns, a .XXI. d’agost anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº.IIIIº.
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrat<s> en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Johan d’Alçamora et en Berenguer Miró, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; Francesch Granyana, Guillamó Padrells, Pascual Ferrando,82 Berenguer Matheu, Bernat de Luçà, Fillol Guimerà, Bernat Marquo, Roiç Pèriç de Cella, Miquel de Pegueroles, Johan Mas, P(ere) Tolsà, \R(amon) de Paüls/, P(ere) Pintor, Pere Coll, Domingo Çaera, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana, A(rnau) Merí, Domingo Ferrer, Guillamó Cavaller, Berenguer Serra, Arnau Real, \Ferrer Maçana, Berthomeu Berguet/, Ramon de Torrafrer, Francesch Ballester, consellers.
En lo qual consell comparech l’onrat en Perpenyà Blan, conseller et dispenser del senyor duch, et presentà al dit consell, legir et publicar féu a aquell, la carta de creença de part del senyor duch infrasigüent:
Lo primogènit d’Aragó.
Prohòmens, bé sabets com d’aquests dies pregam vostre síndich, estant en nostra presència en nom vostre, et enaprés vosaltres per nostres letres, ||22r que per honor et sguart nostre, qui a present freturam de moneda, volguéssets fer venda de .IIII. mília sous censals, car nós los vos aseguraríem fort bé, faents venda de semblant quantitat a vosaltres sobre les rendes nostres de Castelló, en la manera que fon tractat et avengut entre nostre dispenser et lo dit vostre síndich. Ara, prohòmens, jatsie nós vos ajam feta tal seguretat com lo dit síndich et vosaltres havets volguda, emperò, vosaltres podets ben veure et conéxer que la dita seguretat per nós a vós feta nos tornarie en gran dampnatge et turbació si axí romanie, com no solament los .IIII. mília sous que·n avem venuts, mas encara tots los .XV. mília sous de renda que nós avem en la vila de Castelló romanen a vosaltres obligats, los quals, o la major partida, nós avem a vendre per nostres necessitats. Per la qual rahó, avem acordat de trametre a vosaltres nostre conseller et dispenser en Perpinyà Blan, informat de nostra intenció sobre los dits afers, a les paraules del qual vos pregam n’i donets ferma fe et creença, et aquelles vullats complir per obra, segons que de vosaltres molt confiam.
Dada en València, a .XX. dies d’agost, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXX.IIII.
Primogenitus.
Et feta la dita presentació, encontinent lo dit honrat en Perpenyà Blan declaran et explicant la dita creença, dix et recomptà al dit consell, de part del dit senyor duch, que com al dit consell fos cert de la venda que per en Johan d’Alçamora, síndich de la universitat de la dita vila, ere stada feta de .IIII. mília sous censals al noble en Pere Boïl, per preu de .XL. mília sous, lo qual dit preu lo dit senyor duch, o son tresorer, havie reebut per sos propris usos et necessitats. Et com per seguretat ||22v dels dits .IIII. mília sous, lo dit senyor duch los havie venuts altres .IIII. mília sous de les sues rendes, cenes et censals al dit síndich, et enpenyoràs lo sobrepús de les dites rendes, cenes et censals per pagar los dits .IIII. mília sous et quitar, luir et reembre aquells, segons que per carta pública clarament podie appàrer et al dit consell ere cert. Et com, jatsie que la dita venda et empenyorament fos estat atorgad et fermat per lo dit senyor, allò redundàs en gran dan de aquell en tant com lo dit senyor duch, havie a manlevar .VI. mília sous censals per pagar sos deutes, los quals lo síndich de Morella havie a vendre sobre los béns de la universitat et singulars de la vila de Morella, per seguretat dels quals lo dit senyor duch avie a vendre al síndich de Morella, de les dites rendes, cenes et censals seus de la dita vila de Castelló, \exceptats los dits .IIII. mília sous/, altres .VI. mília sous, et açò agués a fer de gran necessitat. Per tal, lo dit en Perpenyà Blan, de part del dit senyor duch, pregà lo dit consell que li plagués consentir83 que la venda dels dits .VI. mília sous, per lo dit senyor duch faedora de les dites sues rendes, cenes et censals de la dita vila de Castelló al dit síndich de Morella, fos feta, com de açò farien gran serví al dit senyor duch. En altra manera, si fer no u volien, que farien-ne gran deserví et greuje al dit senyor. Perquè mès les dites coses en consell et que li plagués del·liberar sobre aquelles, per tal manera que·l dit senyor duch fos servit per lo dit consell de les dites coses. Et feta la dita proposició, isqué’s del dit consell. Lo consell acordà que com sobre lo dit feyt, entre lo dit senyor duch et lo síndich de la dita vila, fos estat ja feyt et fermat contracte et carta pública et finat lo dit feyt, perquè a adés, parlant ab gran reverència del dit senyor duch et honor del dit dispenser, no y mudarie, àls com no·n fos tengud per justícia. Però lo dit consell volch que si·l dit senyor volie de tot en tot fer lo dit feyt, que de açò fos haüd consell dels savis advocats de la dita vila, et fos seguit ço que per aquells al dit consell serie consultat. Et les dites coses lo consell donà per resposta al dit en Perpenyà Blan et a la sua proposició.
Emperò, dix lo dit en Francesch Ballester que com ell fos de la scrivania del senyor rey, que en lo dit feyt no darie consell.84
||23r Et feta la dita resposta per lo dit consell al dit honrat en Perpinyà Blan, encontinent, en Roger de Comenge, porter del dit senyor duch, manà als dits justícia, jurats et consellers, et a cascun de aquells, en pena de .D. morabatins d’or als cofres del dit senyor duch dels béns de aquells aplicadors, que demà que serà dimarts, per tot dia, sien et compareguen denant la presència del dit senyor duch, lo qual manament féu en presència del dit honrat en Perpinyà Blan.
Enaprés, en aquell mateix dia de dilluns, en hora de vespres dites, lo dit en Roger, porter desús dit, ex causa porrogà la dita assignació, en lo dit manament penal contenguda, a dimecres primervinent per tot dia. Testimonis: Domingo Miró et Bernat de Meyà, vehí de València.
Enaprés, dimarts que era comptat a .XXII. dies de agost del dit any, fon porrogada la dita assignació per lo dit en Roger, ad id quod supra, a dijous primervinent per tot dia.Testimonis: Bernat de Meyà et Pere de Reus.
Enaprés, dimecres a .XXIII. dies de agost del any, per manament del dit justícia fon lo dit manament dampnat et cancel·lat. Testimonis: Berenguer Celma, Pere Pintor.
Enaprés, dicta die lune, hora de migdia vel quasi, que erat comptat a .XXI. dia de agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXIIII., com los honrats justícia et jurats damunt dits \ab alcuns prohòmens a si asosiats/ per lo feyt desús dit explicad et declarat per lo dit honrat en Perpinyà Blan, dispenser del senyor duch, et per rahon del dit manament penal, aguessen parlat en l’alberch del dit en P(ere) de Begues que li plagués mitigar lo dit manament; et que lo consell trametrie .II. misatgers al dit senyor duch, per tal manera, que si trobaven que de justícia lo consell agués a fer ço que·l dit senyor duch demanave, que lo consell ho farie, et si trobaven que no u degués fer, que tingués lo consell per scusat. Et com lo dit en Perpenyà Blan dixés que no havie res a fer en lo dit manament, com per ell no fos stat feyt sinó per en Roger de Comenge, porter del dit senyor, per part de aquell. Per ço, que no farie àls en lo dit feyt, sinó que·s n’irie al dit senyor duch ab la resposta que·l dit consell li havie feta. Et la qual resposta, ||23v los dits justícia et jurats recomptaren als dits consellers, los quals tots foren ajustats a la dita hora en la església de Senta Maria de la dita vila, exceptats \los dits/ en P(ere) Tolsà, que no y ere com fos fora la vila, et en Francesch Ballester. Los quals dits consellers acordaren, volgren et consentiren ço que huy havien acordat, consentit, consultat et atorgat. Et d’allò no se’n tenien a departir.
Dimarts, a .XXII. dies d’agost.
Fon ajustat et aplegat consell en lo p<a>lau de la vila de Castelló per veu de Pere Guiam, crida et corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç; en Johan d’Alçamora, en P(ere) Moster, en Berenguer Miró, jurats de la dita vila; en Roiç Pèriç, A(rnau) Merí, Ferrer Maçana, Guillem Padrells, P(ere) Tolsà, Bernat Marquo, P(ere) Coll, P(ere) Garcia, Michel de Pegueroles, R(amon) de Torrafrer, Guillem Cavaller, Johan Mas, Bernat de Luçà, Berthomeu Berguet, A(rnau) Real, Domingo Ferrer,85 Fillol Guimerà, Francesch Ballester, Francesch Granyana, Berenguer Matheu, Pascual Ferrando, Jacme Polo, R(amon) de Paüls, Domingo Nadalies, Domingo Çaera.
||24r Lo qual consell fon ajustat per rahon de les coses per l’onrat en Perpenyà Blan en lo dia de hir, al dit consell de part del dit senyor duch explicades, dites et declarades. Les quals per lo dit consell, ab reverència de la altea del dit senyor duch et honor del dit en Perpenyà Blan, dispenser de aquell, atorgar no volch. Et com lo dit en Perpenyà perseveràs en les dites coses, et de aquelles per alcuna manera desistir no·s volgués. Et semblantment, lo dit Roger de Comenje, porter del dit senyor duch, perseveràs en lo manament per ell, en lo dit dia de hir, feyt als dits honrats justícia, jurats \et consellers/, et de aquell departir no curàs, sinó solament que ex causa porrogà aquell als dits justícia, jurats et consellers \a demà que serà dimecres/. Per les quals causes et rahons, los dits honrats justícia et jurats feren aplegar lo dit consell, requirents los dits consellers que sobre les dites coses los donassen consell. Com lo dit en Perpenyà dixés que lo dit senyor duch \volie/86 de certa sciència que de les dites rendes de Castelló, censals et cenes al dit senyor duch pertanyents, fossen venuts al síndich de Morella .VI. mília sous, per securetat per lo dit senyor a aquells faedora per rahon de .VI. mília sous censals, que·l dit síndich de Morella avie a vendre a obs et necessari del dit senyor duch. Et lo romanent de les dites rendes, cenes et censals de la dita vila et al dit senyor duch pertanyents, que serien nou mília sous, fossen de la dita vila de Castelló per pagar los dits .IIII. mília sous censals venuts per en Johan d’Alçamora, síndich de la dita vila, al noble en P(ere) Boïl, et per quitar aquells. Lo consell acordà, volch et consentí que, per reverència de l’altea del dit senyor, de les dites rendes, cenes et cens, sien atorgats al dit senyor duch los dits .VI. mília sous per securetat dels de Morella; et lo romanent de les dites rendes, cenes et cens, que són .IX. mília sous, sien et romanguen a la dita vila per pagar los dits .IIII. mília sous, et los .V. mília sous per quitar aquells. Emperò, que axí com lo dit senyor duch nos ha feta venda et empenyorament de les dites rendes ab pública carta a .IIII. anys, que per aquell sien empenyorades a .VIII. anys \o a més temps/, sguardants com los dits .VI. mília sous ||24v s’en releven per la rahó damunt dita. Et axí mateix, que lo dit senyor duch sie suplicat que face fer carta, per lo dit en P(ere) Boïl a la dita vila de Castelló, que los dits .V. mília sous dege reebre de aquells per cascun any, axí com exiran de les dites rendes, per quitació dels dits .IIII. mília sous, tro sien quitats et reemuts los dits .IIII. mília sous. Et que lo tractament et seguretat faedora a la dita universitat de Castelló dels dits .IX. mília sous sie feta et tractada, al major profit de aquella, per los dits honrats jurats ab en Johan Mas,87 en Miquel de Pegueroles, Roiç Pèriç et en Francesch Granyana, los quals lo dit consell de present los asociave a fer, tractar et fermar les dites coses. Et que·n poguessen fer aquells contractes et cartes, ab totes aquelles cautel<e>s, condicions, maneres et obligacions que a aquells fos ben vist faedor, a profit et utilitat de la dita universitat et singulars de aquella, et de fer et fermar aquells capítols que en los dits afers fossen necessaris.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Francesch Granyana et per en Roiç, síndichs deputats et constituïts per lo dit consell \a instar/88 los comptes de tots aquells que comptes eren tenguts retre a la dita vila, que axí com avien a ésser difinits et determenats dins .II. anys, si no, que aquells fossen reservats et retenguts al senyor duch, que·l consell que y acordàs, per tal que los dits comptes romanguessen a hoir, reebre et difinir, passats los dits .II. anys, a la dita vila. Lo consell acordà que per los dits jurats, et prohòmens a aquells asociats, fos suplicad al dit senyor duch de la dita rahó, ho donat capítol al honrat en Perpenyà Blan. Et que sobre aquell fos provehit per lo dit senyor duch que la dita recepció de comptes romangués al dit consell.
||25r Ítem, lo dit consell stablí et ordenà que cascun clavari et síndich de la dita vila sien tenguts, de .IIII. en .IIII. meses, retre compte et rahó de reebudes et dates per aquells fetes al consell de la dita <vila>. Et açò en pena de mil sous, pagadors la .Xª. part al senyor duch et lo romanent a la dita universitat. Et los justícia, jurats et consellers qui·l dit compte reebre no voldran, o del dit consell durant lo dit compte exiran, en pena de .XX. sous, pagadors segons que desús. Emperò, que en Bernat Albert, síndich qui de present és de la dita vila et clavari, sie tengud de retre compte de la sua administració de mig en mig any, sots la dita pena. Lo qual stabliment volien que duràs d’ací a .X. anys primersvinents. Et que·ls dits clavaris, ans del temps de la lur administració \finida/, ajen donats et retuts ab acabament los dits comptes al consell de la dita vila. Les quals penes sien comeses tota vegada que per lo consell de la dita vila acusades seran.89
||25v Dimecres, a .XXIII. dies d’agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC. LXX.IIII.
Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló, ab albarans donats per manament dels jurats per P(ere) Climent, saig, crida et corredor públich, als consellers dejús scrits. En lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Johan d’Alçamora et en Berenguer Miró, jurats de la dita vila; Roiç Pèriç, Ferrer Maçana, P(ere) Tolsà, A(rnau) Merí, Berenguer Serra, Francesch Granyana, Berthomeu Maçana, Bernat de Luçà, Berthomeu Berguet, Guillamó Padrells, Domingo Nadalies, Domingo Ferrer, Fillol Guimerà, Guillamó Cavaller, P(ere) Coll, Johan Mas, Michel de Pegueroles, Pascual Ferrando, P(ere) Garcia, P(ere) Pintor, Pere de Cella, Domingo Çaera, Berenguer Tolsà, Ramon de Torrafrer, Berenguer Celma, Bernat Marquo.90
En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Perpenyà Blan, dispenser del senyor duch, en nom, veu et loch del dit senyor duch, enadín a la proposició desús per aquell feta en lo dit consell, la qual li fon lesta et repetida, dién et enadín a aquella que pregave lo dit consell que·l síndich de la dita vila fes venda de .III. mília sous censals, ultra los .IIII. mília sous que eren estats venuts per lo síndich de la dita vila al noble en P(ere) Boïl. Et que la dita venda dels dits .III. mília sous censals fos feta a aquella persona ho persones que al dit senyor duch plaurie, com lo valor et intenció del dit senyor duch fos que la dita venda se fes per necessitat sua. Per ço, que lo dit dispenser farie ab lo dit senyor duch que los .V. mília sous que sobrarien de les dites rendes, levats los .IIII. mília sous et .III. mília sous \desús dits/, et .III. mília sous d’altra part que·l dit senyor duch de les dites rendes feye venda als de Morella \o a altres persones/, que aquells romandrien a la dita vila de Castelló per quitació dels dits .VII. mília sous. Lo consell, exceptat lo dit en ||26r Berenguer Matheu, qui s’ere exit del dit palau, acordà que fos feyt sindicat a·n Ramon Spàrech, notari, lo qual reebé en Ramon de Paüls, notari.Testimonis: Bernat Pinell, Nicolau Insa et Roiç Pèreç de Cella, menor.
Lo consell, a una veu concordant, féu síndich et procurador a·n Ramon Spàrech, notari, a vendre et alienar aquells .IIIM. sous censals \a aquelles persones/ les quals lo senyor duch volrà, ultra aquells .IIIIM. sous que en Johan d’Alçamora, síndich, ha venuts a mossén Pero Boïl, lo noble.91
Dichmenje, a .XVII. dies de setembre del any de mil .CCC.LXX. quatre.
Fon ajustat et plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló et per veu de Pere Climent, crida et corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Pere Moster, en Berthomeu Garriga et en Ponç de Bruscha, tinent loch del honrat en Johan d’Alçamora, jurats; Michel de Pegueroles, P(ere) Coll, Domingo Balaguer, Berenguer Serra, Andreu Sala, Phillol de Guimerà, Francesch Granyana, P(ere) Strader, Ramon de Torrafrer, Domingo Ferrer, Pascual Ferrando, Jacme Polo, Guillamó Padrells, Arnau Real, Berthomeu Maçana, Arnau Rosselló, Berthomeu Maçana, P(ere) de Cella, Berenguer Moliner, Roiç Pérez de Cella, Pere Tolsà, Berthomeu Berguet, P(ere) Garcia, Bernat Marquo et Guillamó Cavaller, consellers.
||26v En lo qual consell fon proposat per en Ponç de Brusca que com la ciga que és davant lo pou Nou sie riblerta o plena d’aygua, axí que davant lo dit pou se fa gran fangar et albirach, per ço, que soplicave lo consell que fos bonea sua que y provesque et que y prengue qualque remey. Acordà lo consell que sie regonegut per los jurats et, si fa a reblir, que la reeblesquen et que·n sia feta altra.
Ítem acordà lo dit consell que sie fet albarà de manament a·n G(uillem) Trullols, de .VI. dies que stech a Tortosa per la vila.
Ítem, fon proposat per l’onrat en Bernat Albert, jurat, síndich et clavari de la dita vila, que com ell fos anat a València a pagar a·n Bernat de Meyà lo forment de les rendes, lo qual ell, en nom de la vila, lo havia comprat. Et per fer la dita paga agués manlevats .VIM. sous per .D. sous censals de la dona na Violant, muller quondam de micer Arnau Johan, et la dita dona vulle ratificació del consell de la dita vila, per ço, dix que atorgassen ratificació a·quella. Lo consell acordà que fos feta ratificació, la qual fon reebuda per en Ramon de Paüls, notari.
Ítem, fon proposat per lo dit en Bernat Albert que com ell tingue lo forment de les rendes et lo temps de sembrar vingue, et semblantment los paniços et dacces tallen. Per ço, notificaven lo dit consell que què volie que se’n fes, com ell no tingués diners, et si co<m>prave ne d’on haurie diners per comprar paniços et dacça per metre en botiga. Acordà lo consell que lo forment \et ordi/ de les rendes sie venut a lavor, però que sie venut ab totes les messions. Et venut que sie, comprar paniç et dacça et que·n sie feta botiga.
||27r Ítem, semblantment fon proposat per lo dit en Bernat que com a ell, com a síndich, demanen alcuns censals et violaris, los quals ell bonament no pot pagar ne sab d’on haje diners, per ço, suplicà lo dit consell he per quyna forma s’i haurà, que tots jorns li’n demanen. Acordà lo consell que sie comptat per los jurats he quants censals et violaris ha a pagar la vila. Et comptat per aquells, que sie gitada peyta ab volentat dels Mirons, aytant com puig segons més o menys, a coneguda lur. Et si los dits Mirons no·ls he done licència de gitar peyta, que sie gitada per albarans.
Ítem, fon proposat per lo dit en Berthomeu Garriga, que com ell sie stat a Calatayú ab diners per a comprar blat per a la vila et ell haje stat per alcuns dies en lo dit viatge; et la vila deja a ell lo salari, et semblantment, ell tinga alcuns diners de la vila. Per ço, suplicà lo consell que sie bonea lur que ell que rete compte, et de ço que li92 és degut per lur salari, que li sie fet albarà de manament. Acordà lo consell que sie reebut lo compte per los jurats et, hoït per aquells justament, que li sie fet albarà de ço que li és degut.
Ítem, acordà lo consell sobre la demanda que han feta los sisés, que sie regonegut lo contracte que és entre la vila et ells, et que y sia feta justícia.
Ítem, acordà lo consell que sien fets albarans de manament de ço que ha pagat en Bernat Albert a València, et de .C. sous que donà a·n G(uillem) Herau. Et a·n Roiç Péreç, de .XII. dies que és stat a València per la vila.
||27v Dijous que hom comptava a .XXI. dia de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXX.IIIIº.
Fon ajustat conssell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Pere Moster, en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats; en Michel de Pegueroles, en Johan Mas, n’Arnau Merí, Pere Coll, Domingo Balaguer, en Guiamó Cavaller, n’Andreu Sala, Berenguer Tolsà, Ramon Torrafrer, Pere Garcia, Pere93 Strader, Ferrer Maçana, Pere de Cella, Bernat Marcho, Pere Tolsà, Berthomeu Maçana, Jacme Polo, Berenguer Miró, n’Arnau Real, Francesch Granyana, Pasqual Ferrando et Ramon de Paüls.
Primerament, fon proposat en lo dit conssell per alcuns hòmens de la dita vila, los quals eren estats forçats de enviar llurs bísties al forment de Calatayú, que plagués al conssell que fossen pagats dels dies que les dites bísties havien estat. Lo consell acordà que fos vist et regonegut per los jurats et que y fessen justícia.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per en Berthomeu Garriga, jurat, que com ell hagués comprat en lo loch de Terré, lo qual és en les fronteres de Castella, cert nombre de forment; et com a audiència sua fos pervengut que alcunes companyes del \rey de/ Castella eren ajustades en alcuns lochs de la frontera, no sab la rahó per què. Per ço, que plagués al dit conssell de trametre-y un hom qui fes traure lo dit forment del dit loch de Terré et que·l fes portar en loch segur, o que y donàs aquell recapte que li plagués. Lo consell acordà que y anàs lo dit en Berthomeu Garriga, qui·l havia comprat et enbotigat. Et que·l venés a aquell millor for que pogués, decontinent et de feyt.
||28r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per l’onrat en Domingo Miró, lochtinent de governador del riu d’Uxó encà, que com ell diverses vegades hagués mès et proposat en conssell que·ls murs de la dita vila et andanis de aquells fossen adobats et meses en cunç, per manera que del dit feyt per alcú o alcuns no poguessen ésser represes; per ço, que requerie altra vegada lo conssell que aquells dits murs et andanis degués fer adobar. En altra manera, dix que·n protestave, et que culpa alcuna per temps no li’n pogués ésser imputada, com per ell no estigués ne haje estat de requerre et certificar-lo de les dites coses. Et requerí a mi, Johan Tauhenga, notari regent la scrivania dels jurats de la dita vila, que de les dites coses li fes carta pública, si et quant haver-la’n volgués. Lo consell acordà que la obra dels murs et andadors de aquells sie feta e·s faça de present, et que açò sie comanat als jurats et que aquells facen fer la dita obra segons que·s pertanga, a llur bona coneguda.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per l’onrat en Johan d’Alçamora, jurat, que com ell fos anat al loch de Aliaga per haver lo forment, lo qual en Johan Cavero, notari, havie promés de consentir a la vila de Castelló; et que fes venir aquell et d’altre si haver-ne podia, per ço que la dita vila n’estigués basta. Et com lo dit en Johan d’Alçamora hagués comprat del dit en Johan Cavero a present .LX. kafís de forment bo et rebedor, com més no haja a present pogut haver, axí com valrà en Castelló o el dit loch de Aliaga de Carnestoltes tro a Cinquagèsima, segons que en un albarà scrit de mà pròpria del dit Johan Cavero et signat ab son signe, lo dit en Johan d’Alçamora mostrà et féu legir en lo dit conssell, era contengut. Et com encara, lo dit Johan Cavero hagués promés al dit en Johan d’Alçamora que aquell treballarie per amor d’ell ||28v et de la vila, que la dita vila hagués més blat, per ço, que al dit conssell plagués acordar en lo dit feyt ço que a aquell plagués et ben vist fos. Lo conssell acordà que ço que·l dit en Johan d’Alçamora havie fet fos seguit. Et axí mateix, que fossen trameses diners al dit en Johan Cavero, et que senyalàs aytant forment com haver pogués a obs de la dita vila.
Lo qual albarà és de la tenor sigüent.94
||29r Dijous que hom comptava a .XXI. dia de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXXª. et quatre.
Fon ajustat conssell en lo palau de la vila de Castelló, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Pere Moster, en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats; en Michel de Pegueroles, en Johan Mas, n’Arnau Merí, Pere Coll, en Domingo Balaguer, en Guillamó Cavaller, n’Andreu Sala, Berenguer Tolsà, Ramon Torrafré, Pere Garcia, Pere Strader, Ferrer Maçana, Pere de Cella, Bernat \Marcho/,95 Pere Tolsà, Berthomeu Maçana, Jacme Polo, Berenguer Miró, n’Arnau Real, Francesch Granyana, Pasqual Ferrando et Ramon de Paüls.
Primerament, fon proposat en lo dit consell per alcuns hòmens de la dita vila, los quals eren estats forçats de enviar llurs bèsties al forment de Calatayú, que fossen pagats. Lo consell acordà que fos vist per los jurats.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per en Berthomeu Garriga, jurat, que com ell hagués comprat en lo loch de Terré, lo qual és en les fronteres de Castella, cert nombre de forment; et com a·udiència sua fos pervengut que alcunes companyes del rey de Castella estaven apparellades, no sab perquè, per ço, que per lo dit conssell fos provehit de trametre-y un hom que y donàs recapte, et que·l tragués d’allí per manera que,96 si alre era, que·l dit blat fos en loch segur. Lo consell acordà que y anàs lo dit en Berthomeu et que·l venés a·quell millor for que pogués.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per l’onrat en Domingo Miró, lochtinent de governador del riu d’Uxó a encà, que com ell diverses vegades hagués mès et proposat en conssell que lo \mur de la dita vila/ et andanis \de aquells/97 fossen adobats et meses en cunç, per ço, que requerie altra vegada lo consell que aquells dits \murs e/ andanis degués fer adobar. En altra manera, dix que·n protestave, et que culpa alcuna no li’n pogués per temps ésser imputada, com per ell no estigués ne haje estat de certificar-los de les dites coses. Et ||29v requerie a mi, Johan Tauhenga, notari regent la scrivania dels jurats de la dita vila, que de les dites coses li fes carta pública, si et quant haver-la’n volgués. Lo consell acordà que la obra del mur et andadors de aquell sie comanada als jurats, et que decontinent eligen alcuns prohòmens que facen fer la dita obra; et que·l dit mur vagen contínuament un parell de tapieres o més, a coneguda de aquells.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per l’onrat en Johan d’Alçamora, jurat, sobre lo fet del forment que en Johan Cavero havie promés fer a la vila, al qual lo dit en Johan fos anat per haver aquell; et com ell, dit en Johan, hagués comprat del dit en Johan Cavero .LX. kafís de forment, axí com valgués en Castelló de la festa de Carnestoltes tro a Cinquagèsima, segons que en un albarà scrit de mà pròpria del dit en Johan \Cavero/ és contengut.98 Lo consell acordà que ço que és estat tractat entre lo dit en Johan d’Alçamora et en Johan Cavero fos seguit. Et que fossen tramés diners al dit en Johan Cavero et que co<m>pràs per la vila aytant forment com pogués.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo lector de Sent Agostí de la dita vila, que com ell per alcun temps haje servida la dita vila de preycacions et altres coses, no axí com a la dita vila pertanyie mas segons que havie pogut fer; et com ell per capítol fos ordenat de anar a Barçalona et fos mal vestit, per ço, que al consell plagués de fer-li alcuna karitat de almoyna per passar lo camí et al dit vestiari. Lo consell acordà que al dit lector fossen dats, en honor de Déu, deu florins; et que·n sie fet albarà al síndich que·ls hi do.99
Lo consell acordà que fos fet sindicat a·n R(amon) Spàrech a vendre mil sous cens[als] tan solament, segons forma de la letra tramesa per en Perpinyà Blan. [Testimonis]: Domingo G[…].100
||30r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per lo frare Pere Domingo, lector del orde de Sent Agostí de la dita vila, que com ell, per gran temps hagués servida la dita vila de preycacions et altres coses, no axí com a la insignitat de la dita vila pertanyia mas segons que ell fer havia pogut; et fos estat acordat per llur capítol que anàs servir lo capítol \llur/ de Barçalona; et com a present fos mal vestit, que al dit consell plagués de fer-li aquella karitat que li plagués. Lo conssell acordà que, per ço com lo dit prior ere hom bo et honest, et havie servida la dita vila de son poder de preycacions et altres coses, que li fossen donats deu florins; et d’açò fos fet albarà de manament al síndich.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los sobredits honrats jurats, que ells havien reebuda del honrat en Perpinyà Blan una letra de la tenor sigüent:
Senyors, sapiats que lo vostre síndich en Ramon Spàrech ha fetes les vendes dels .III. censsals que havie licència de vendre per vosaltres. Et, axí com sabets, la vila de Morella havie feta oferta al senyor duch de vendre semblantment, per honor sua, ab què lo dit senyor los ho assignàs sobre les rendes que ha en Castelló. Et lo dit senyor101 et yo, havent sguart que la dita vila de Morella és de la senyora reyna, la qual per ventura no plauria que la dita vila de Morella se obligàs per lo senyor duch o, si ho feya, volria que tots llurs censsals fossen primers, et molts d’altres avantatges que demanarien, per los quals se porie seguir enuig et desplaer a vosaltres, havem axí del·liberat: que si vosaltres volets fer venda de un censsal, més avant dels .VII.102 que ja són fermats, que·l dit senyor no·s curarà de aemprar la dita vila de Morella ne altra. Et seguir-vos n’a profit per103 les coses damunt dites, que us sobraran .IIM. sous més de les rendes ||30v que us porets ajudar a reebre los dits censsals; et enaprés, que altres gens no hauran res a fer sobre vosaltres, e·l dit senyor complirà lo dit censsal et vosaltres haurets lo sobrepús. Perquè, senyors, vos prech que açò vullats fer per honor del senyor duch et profit et honor de vosaltres, et fer-n’ets asenyalat pl<a>er et servey a mi. Et que us plàcia, senyors, que per la dita rahó no·m cal·la trametre aquí, et que·n haja de vosaltres breu et bona resposta, axí com confiu de vosaltres. Et si nengunes coses vos plaen, senyors, vos plaen [sic], scrivits-me françosament.
Perpinyà Blan, apparellat al vostre serví.
Sobre la qual letra plagués al dit conssell de acordar ço que li plagués. Lo conssell acordà que fos fet sindicat a·n Ramon Spàrech a vendre un censsal tan solament, segons tenor de la dessús dita letra del dit Perpinyà Blan, lo qual sindicat fon reebut per en Johan Tauhenga, notari.
||31r Digous, a .XXVIII. dies de setembre.
En l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXIIII., digous que era comptat a .XXVIII. dies de setembre, fon ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló ab so de trompeta, per veu de P(ere) Guiam, crida et corredor de la dita vila, segons que és acostumat. En lo qual consell foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Johan d’Alçamora, Bernat Albert, en Berthomeu Garriga et en Pere Moster, jurats; Francesch Granyana, Domingo Nadalies, Jacme Polo, Berenguer Moliner, Guillamó Padrells, R(amon) de Paüls, Guillamó Padrells, P(ere) Pintor, Berthomeu Maçana, P(ere) Strader, P(ere) de Cella, Johan Mas, Andreu Sala, Fillol Guimerà, Berenguer Miró, Johan d’Alors, Domingo Ferrer, Berenguer Matheu, Berthomeu Berguet, R(amon) de Torrafrer, Michel de Pegueroles, Berenguer Celma, Domingo Çaera.
Et com segons orde et disponició de furs et privilegis del regne de València sie statuït et ordenat que en lo present dia de huy, qui és vespra et vigília de la festa del benaventurat monsènyer sent Michel arcàngell, sia acostumat et usat en la ciutat et viles del dit regne fer elecció de mustaçaf. Per tal, lo dit consell elegí .VI. pròmens, ço és saber, en Francesch Granyana, P(ere) Strader, R(amon) de Torrafrer, Francesch Miró, Ponç de Brusca, Guillem Serra, los noms dels quals foren meses et intercluses en .VI. redolins de cera vermella gomada, et aquells meses en .I. bací d’aygua. Dels quals dits .VI. redolins foren preses .III. redolins per .I. infant, et aquells per lo dit infant foren donats et meses en mà et poder del honrat en P(ere) de Begues, batle de la vila de Castelló. Los obrí et, uberts aquells, elegí la .I. dels dits .III. redolins, et nom<en>à aquell al dit consell per mustaçaf de la dita vila del an<y> esdevenidor, ço és, en Francesch Granyana, notari vehí de la dita vila. Lo qual, en poder del dit batle et en presència del dit consell, jurà sobre los sants .IIII. Evangelis de haver-s’i bé et lealment en lo dit ofici, segons forma de furs et de privilegis.104
||31v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats, que com per guarda de les victualles de la dita vila sien molt necessaris guardians qui aquelles guarden, per tal manera que aquelles amagadament ne en altra manera no·n sien treytes sens albarà dels jurats; per tal, meteren en consell que dels dits guardians fos provehit, com per la guarda de aquelles se’n seguirie gran profit a la universitat de la dita vila et singulars de aquella. Lo consell ordenà et elegí per guardians de les dites victualles R(amon) de Paüls, Jacme Polo, R(amon) de Torrafrer, P(ere) Strader, et aquells puxen pendre per acompanya<n>ts aquells qui·ls plaurà. Et lo consell atorgà a aquells que, de les terces de les calònies, no·ls en pogués fer gràcia, ans aquells aguessen et levassen a llur volentat les lurs terces si trobaven alcuns en frau o sens albarà del scrivà dels jurats. Los quals juraren, en poder del dit justícia et presència del dit consell, que bé et lealment se auran en la guarda de les victualles.105
Ítem, fon proposat per aquells et mès en consell, que la inibició de les figues fos salva, com bonament fos victualla que no·s pogués preservar tant lo<n>ch temps com les altres victualles. Lo consell acordà que les figues poguessen ésser treytes per tothom qui blat o altres vitualles portassen a la dita vila.
Ítem,106 fon proposat per aquells, que com per en Guillem Trullols et en Berenguer Gener, vehins de la dita vila, sie stada proposada contra los dits jurats .I. protestació, declaran en aquella que los hòmens de la ciutat de Terol et aldees de aquella, contra les franquees et libertats les quals los vehins de la dita vila de Castelló an de péxer et amprar los térmens de la dita ciutat, los agen marcats et penyorats et crebantats los lurs bestiars; per la qual rahó an preses et reebuts grans dans et missions, segons que totes les dites coses en la dita protestació largament eren contengudes, la qual reebé en R(amon) de Paüls, notari. De les quals penyores, marques, dans et missions la dita universitat et consell de aquella ere tengut a aquells, ||32r segons forma107 de .I. consell celebrat et tengut en l’any proppassat, perquè los dits jurats meteren les dites coses en consell per tal que per aquell hi fos provehit. Lo consell acordà que sie vist lo notament del consell del any proppassat et, segons que per aquell hi fon provehit, fos seguit et servad als dits protestants.
Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats, que per profit de la dita universitat et singulars de aquella, et per guarda dels térmens de aquella, fossen elets guardians.
Ítem, fon proposat per en Michel Gener, pesador de la farina, que plagués al consell de fer-li fer albarà de .Iª. terça del seu salari. Lo consell acordà que, si ere atrobat que li fos deguda, que li’n fos feyt albarà a·n Bernat Albert, clavari. Fon atrobat que, de la primera terça del present any li eren deguts .L. sous.108
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan d’Alçamora, jurat, que com alcunes gens de la dita vila aguessen obs forment et ordi per a laor et sembrar lurs heretats, et no aguessen ab què poguessen comprar laor, que·l consell que y provehís; per tal manera que, si fer se podie, que del blat que ha comprat la dita vila fos prestat a les dites gents, per tal que aquelles poguessen sembrar. Lo consell acordà que·ls dits jurats comanassen lo blat de la dita vila a dos prohòmens, et que aquells reebessen \figues/ de les gens a son for, et donassen forment et ordi al lur for; et que aquells, que·n donassen just compte al consell, et que de les dites figues sie feta botiga per a la vila.
||32v Ítem, ordenaren justícia, jurats et consell que no fos nengú tan usat que venés forment a laor oltra cent .XX. sous, ne a mengar; ne ordi ultra .LX. sous per kafiç, a laor ne a menjar. Et açò sots pena de .LX. sous et de perdre lo blat lo venedor, el p[…], lo terç a senyor, lo terç al acusador et lo terç al comú.109
Ítem, ordenà lo dit consell que en Bernat Albert, clavari, no venés lo blat de les rendes, ço és, lo froment, oltra cent .XX. sous \lo kafiç/, et l’ordi oltra .LX. sous lo kafiç.110
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com alcuns carnicers de la dita vila tinguessen .VI. mília sous de la dita vila, et aquells no fossen obligats a tallar carns de moltó ne altres, si·l consell volie que lo síndich agués de aquells los dits .VI. mília sous. Lo consell volch, acordà et manà a·n Bernat Albert, síndich, que·ls dits .VI. mília sous agués dels dits carnicers ab totes aquelles forces que·s pertanye.
Ítem, fon proposat per los dits jurats, que com sobre·ls comptes de les peytes dels Mirons, et quitacions dels censals per aquells faedores, fos stat feyt compromés en los discrets en Francesch Granyana, \en Guillem Trullols/, en Roiç Pèriç \et Berenguer de Brusca, àrbitres/ axí per part de la dita vila com per part dels Mirons, et lo dit compromés aspiràs passat lo present mes de setembre, per tal, meteren en consell si·l dit compromés plaurie al dit consell que fos prorogat per los dits àrbitres ho no, ho lo dit compromés volie que aspiràs ho no. Lo consell acordà que, si los Mirons volen que·l dit compromés sie porrogat, que playe al consell que fos porrogat. Et si no volien que fos porrogat, que·l senyor duch fos suplicat per part de la dita universitat que a micer Gener fos comanat lo procés de la qüestió; et que aquell degués veure et regonèxer, et vist et regonegut, que·n fos feta relació en la audiència del dit senyor duch; et que·l feyt fos proseguit en poder del dit senyor per en Francesch Granyana, notari, qui sabie lo dit feyt.
||33r Lo consell acordà, per tal com li ere stat per alcuns que en Domingo Miró, lochtinent de governador, usave de son ofici contra alcunes persones contra justícia et orde de furs et de privilegis, que aquell fos request de fer justícia a les qüestions per son ofici; alias, que·l senyor duch fos suplicat per lo dit consell, o per son síndich, que·l dit en Domingo Miró fos del dit ofici remogut.
Dichmenje, primer dia de octubre.
Fon plegat et ajustat consell, ab albarans, per veu de P(ere) Guiam, saig de la vila desús dita, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia; en P(ere) Moster et en Johan d’Alçamora, \en Johan Moliner, tinent loch d’en Bernat Albert/, jurats; en Johan Mas, Miquel Pegueroles, Domingo Nadalies, R(amon) Torraffrer, P(ere) Strader, Guillamó Padrells, Andreu Sala, Johan d’Alós, Pascual Ferrando, Ferrer Maçana, Bernat Marquo, Berenguer Serra, Domingo Ferrer, Berenguer Celma, Domingo Balaguer, P(ere) Pintor, Berenguer Moliner, P(ere) de Cella, Berthomeu Berguet, A(rnau) Rosselló, Berenguer Tolsà, Berthomeu Maçana, Francesch Granyana,111 Bernat de Luçà, A(rnau) Real, P(ere) Garcia.
Primerament, fon proposat en lo dit consell, per los dits honrats jurats, que com ells haguessen reebuda una carta del senyor duch, la qual és de lo tenor següent:
Lo primogènit d’Aragó.
Prohòmens: com nós, sobre alcuns affers tocants restauració dels ||33v regnes et terres del senyor rey et nostres, hajam acordat de haver consell de les ciutat<s> et viles reals del regne, per açò, dehim et expressament manam que, vistes les presents, nos enviets un missatger vostre ab poder bastant de consellar et atorgar a nós tot ço que, de les altres ciutats et viles reyals del regne, a nós daran de consell et atorgaran sobre los dits affers. Et açò no mudets ni laguiets per res, com la triga seria turbació de nostres affers.
Data en València, a .XXIII. de setembre del any .M.CCC.LXXIIII.
Vidit cancellarius.
Per ço, los dits honrats jurats notificaren les dites coses al dit consell que y provesque. Acordà lo consell que en Bernat Albert sie al dit parlament et atorgament; et li sie donat tot poder bastant a fer les coses en la letra del dit senyor duch contengudes, segons les altres ciutats et viles del regne tots en una concordants.
Ítem, fon proposat per en Francesch Granyana, que com per l’onrat consell ell sie elet en mustaçaf, per ço, lo dit en Francesch notificà aquell si plahie que ell fes gràcia et gràcies, axí com a ell plaurà segons forma de furs et privilegis. Lo consell acordà que use segons forma de furs et privilegis et segons és acostumat.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com ells aguessen parlat ab los Mirons sobre lo fet del compromés et de la qüestió de les peytes, et lo consell agués acordat l’altre jorn que ells deguessen parlar ab los dits Mirons si volien o entenien prorogar lo dit compromés; los quals responeren que no volien ni entenien a prorogar lo dit compromés, car no volien pus a consentir en los dits affers. Per ço, los dits jurats notificaren les dites coses, ||34r que per aquell hi fos provehit et ordenat.Acordà lo consell semblantment que havien acordat l’altre, et que y anàs a instigar los dits affers lo dit en Francesch Granyana, ensemps ab en Johan Mas et en G(uillem) Trullols; et noresmenys, que si han mester alcuns altres que y hajen obs, que·ls jurats hi puxen trametre aquells a qui ells plaurà.
Die mercurii, .IIIIª. die octobris.
Fon plegat et ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, saig corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Berthomeu Garriga, Johan d’Alçamora, jurats de la dita vila; Francesch Granyana, Berenguer Moliner, A(rnau) Merí, Pere Strader, P(ere) Pintor, Ferrer Maçana, P(ere) de Cella, P(ere) Tolsà, Guillamó Padrells, Berthomeu Maçana, Fillol Guimerà, Arnau Real, Pascual Ferrando, Berthomeu Berguet, R(amon) de Torraffrer, Andreu Sala, Berenguer Serra, Bernat de Luçà, Domingo Nadalies, Bernat Marquo, Johan d’Alós, Domingo Çaera, Jacme Polo, Ramon de Paüls, Berenguer Miró.112
Primerament, fon proposat per los dits jurats que com ells hajen haüda una carta del senyor duch, la qual és de la tenor següent:
||34v Infant en Johan, del molt alt senyor rey primogènit et en tots sos regnes et terres general lochtinent, als feels nostres los jurats et prohòmens de la vila de Castelló del c[amp] de Burri[ana], saluts et gràcia. Com lo braç de las ciutats, viles et lochs reyals de regne de València hajen a nós, qui·ns en havem anar en Catalunya per gitar les companyes stranyes qui ara novellament hi són intrades, atorgades cent lances, a les quals han tatxat un florí per jorn, et vint et cinch florins d’acorriment per lança; et que sien pagades per dos meses, que són .LXXXV. florins entre sou et acorriment per cascuna lança. Les quals volem que113 sien apparellats de fer mostra dins la ciutat de València lo .XII. dia de octobre primervinent. Et vingua a vostra part, segons lo compartiment de las Corts derrerament celebrades per lo dit senyor rey als valencians en la vila de Sent Matheu, tres lances et .LXIIII. florins, .VIII. sous, .IIII. diners; però sie elecció vostra de fer lances o de dar diners per aquellas, los quals sien convertits en lances per lo feel sotsdispensser nostre en Johan Adrià, per lo dit braç reyal de València ordenat. Per ço, a vós dehim et manam expressament, que les dites lances, abtes et covinents, hajats en la ciutat de València lo dia dessús dit \dia/, hon nós romanim tro aquell dia per la dita raó; ho hajats la quantitat, axí de les dites lances com del romanent qui no bast a lança, tramesa al dit Johan Adrià en la ciutat de València, dins dos dies aprés que la present vos serà presentada per lo feel porter nostre en Johan Garcia, lo qual vos trametem per aquesta rahó. En altra manera, donam ample poder al dit porter que en los béns de la dita universitat et dels singulàs de aquella faça execució rigorosa, axí per tancament de forns, de molins et penyores de bistiars, com en altra manera, tro a la dita quantitat, ensemps ab les missions d’aquén fahedores. De la qual quantitat volem que respona al dit Johan Adrià et no a altre. Com nós, ab aquesta mateixa, manam a tots sengles oficials del dit senyor rey et nostres que, sobre les dites coses, donen al dit porter conssell, favor et ajuda tota vegada que per ell seran requests, si la nostra ira et indignació volen \squivar/.
Data València, a .XXX. dies de setembre en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXXª. et quatre.
Vidit cancellarius.
||35r Per tal, los dits honrats jurats, notif<ic>an les dites coses al dit consell, dixeren que plagués a aquell de cordar en lo dit feyt ço que li plagués. Lo conssell acordà que·ls dits afers fossen comanats als jurats, et que aquells veessen si·n trobarien en la vila o en altre loch, et açò prestament. Si no, que·n scrivissen a·n Bernat Albert, síndich de la vila, lo qual és en València, et que aquell haje les dites lances en València al millor mercat que haver los pogués; o si no, que donàs la quantitat al dit en Johan Adrià, diputat a reebre les quantitats de les dites lances.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los pescadors de la dita vila la cèdula infrasigüent: Supliquen et clamen mercè a vós, honrat conssell, \los pescadors/ de la vila de Castelló, que haüt sguart a la gran carestia que de present és, que bonament no poden bastar a la provesió del forment et altre blat, que sie vostra mercè et bonea que·ls sie donat a cascuna lliura de lampuga .IIII. diners, com per tots temps, per gran mercat que sie stat, se sie acustumat de vendre al dit for. Et de açò farets als dits pescadors gràcia et mercè, et no·ls foragitareu de la gràcia acustumada. Et ells, mijançan la gràcia de Déu, faran per tal manera que la dita vila serà ben provehida de peix, en et per tal manera que la dita vila, et tots los singulàs de aquella, se’n tendrà per pagada. Nostre Senyor Déu etc.114
||35v Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los jurats de la dita vila, que com ells haguessen haüt ardit d’en Jacme de Boxadors, que li trametessen o li donassen treyta de .XL. roves de garrofes. Lo conssell acordà que li fos donada licència de .XL. roves de garrofes et no pus avant.
Lo consell acordà que aquells que no volguessen ésser guardians de les vitualles exins de la vila, los quals són scrits et anotats e·l present libre de conssells per lo terç que·ls pertany, que fossen dampnats et cancel·lats allí hon scrits sien.
||36r Ítem, fon proposat en lo conssell per los jurats que per en Domingo Miró et sos companyons eren estats requests que·ls donassen .XLM. sous de .IIIIe. meses passats, o·ls lexassen collir les peytes del \temps/115 passat et esdevenidor, la qual scriptura fon lesta en lo dit conssell. Et lesta aquella, fon manat fer loch a·n Berenguer Miró, a·n Domingo Nadalies, a·n Berthomeu Maçana et a·n Jacme Polo, los quals feyen part en lo dit feyt contra la vila. Lo conssell acordà que los jurats fessen resposta a aquells, donan-los .LXM. sous en lo censsal del honrat en Joffre de Thous o altres, a compliment dels dits .LXM. sous, axí com fon acordat ja en lo conssell, presents los dits Mirons, a .XIII.de juliol del present any \et de voluntat de aquells/. Et faén encara resposta a aquells, que la dita peyta no deuen collir, com aquella que an collida en passat no hajen convertida en quitar ço que devien,116 que puge, fet compte ab aquells, .XLM.DCCXX.sous. Et encara a aquells facen resposta tal com als dits jurats plaurà, a llur bona discreció.
Ítem, fon lesta en lo dit conssell una scriptura, la qual en lo dia de hir fon proposada davant los dits justícia et jurats, \la qual és scrita e·ls libres de la cort de la dita vila, .IIIª. die octobris presentis anni/. Lo conssell acordà que los dits jurats, a llur bona discreció, fessen resposta, e aquella feta, trametessen als savis penssionats de la vila. Et si trobaven de conssell que les117 paraules contengudes en la dita scriptura toquen a injúria alcuna als dits jurats et conssell, que aquelles dites paraules sien defesses per totes aquelles maneres que·s pertanga, per manera que a altres, aytals coses atemptans, sie eximpli et càstich. Et que per ço com en Domingo Miró, regent l’ofici de la ||36v governació, sie molt sospitós, et per les dites rahons en lo present conssell spacificades et proposades.118 Per tal, lo dit conssell, tot a una veu concordant, comanà et manà als dits honrats jurats que en totes aquelles maneres que puxen, ab lo senyor duch119 tracten que·l dit offici sie comanat a altra persona no sospitosa al dit conssell.
Ítem, fon fet sindicat per lo dit conssell als discrets en Francesch Granyana, Ramon de Paüls et Pasqual Ferrando, notaris, et a cascú per si et per lo tot, a mantenir et defendre la universitat et singulars de aquella, ratifican tots altres síndichs, lo qual sindicat fon reebut per en Johan Tauhenga, notari.
Testimonis: Pere Marqués, Johan Ortoneda et Michel Navarro, tintorer.
||37r Disapte, a .VII. dies de octubre.
Fon ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et corredor públich, segons que és acostumat ab so de trompeta, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; \en/ P(ere) Moster, en Johan d’Alçamora, en Johan Moliner, tinent loch del honrat en Berthomeu \Garrriga/,120 jurats de la dita vila; Jacme Polo, Berenguer Celma, Francesch Granyana, P(ere) Strader, Roiç Pèriç de Cella, Andreu Sala,121 Fillol Guimerà, Johan Mas, Arnau Merí, Berenguer Miró, Ferrer Maçana, Domingo Ferrer, R(amon) de Paüls, Pascual Ferrando, Pere de Cella, P(ere) Garcia, Guillamó Padrells, Berthomeu Berguet, Michel de Pegueroles, R(amon) de Torrafrer, Domingo Çaera, \P(ere) Tolsà/, Pere Pintor, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los dits jurats que com per part dels jurats et pròmens de la vila de Mosquerola fos tramés per missatger lur als justícia et jurats de la vila de Castelló122 ab carta o letra de creença, en la qual en substància los notificaven que per alcuns afers, los quals per scrit a present notificar no·ls podien, per ço, que pregaven los dits justícia et jurats de la dita vila de Castelló que volguessen creure lo dit Pérez Navarro de totes aquelles coses que de part lur los dirie et recomptarie, segons que en la dita letra, scrita ||37v en la dita vila de Mosquerola a dos dies anats del mes de octubre del any present, és contengut.
Aprés de la qual creença fon declarat per lo dit honrat en P(ere) Moster, jurat, que·l dit Péreç Navarro, misatger desús dit, li avie dit et recomptat que, com alcuns caminés de la dita vila de Mosquerola, et alcuns cabanés de aquella matexa vila, volguessen venir a la vila de Castelló per portar vi a Mosquerola, et los dits cabanés per menar lurs bestiars en lo terme de la dita vila de Castelló; et fos temor als jurats et prohòmens de Mosquerola, et als dits caminés et cabanés, que aquells, per rahon de alcuns carnatges feyts per los del sol de Terol del bestiar d’en Berenguer Gener et del bestiar d’en Guillem Trullols, vehins de Castelló, jatsie no y fos stat als dits carnatges sinó .I. hom de Mosquerola; que plagués al consell de la dita vila que los dits caminés et cabanés los plagués lexar entrar en la dita vila de Castelló, star et tornar sens alcuna marqua, penyores et dans de aquells. Perquè los dits jurats requeriren lo dit consell que, en et sobre les dites coses, los degués donar consell et quinya et qual resposta per aquells serie feta al dit misatger. Lo consell acordà que·ls dits jurats responeren al dit misatger, per part del dit consell, que los hòmens de Mosquerola,123 cabanés et altres, entren et vinguen en la dita vila \de Castelló/ et en son terme, et los de Castelló que entren en la dita vila et terme de Mosquerola, segons lo privilegi feyt per lo senyor en Jacme et atorgat entre los de Castelló et de Mosquerola. Noresmenys, lo consell acordà que la carta del senyor duch sie presentada als de Terol et aldees de aquell, et acusades a aquells les penes segons tenor de aquella. Et que açò a fer, constituiren síndichs et procuradors los discrets en Roiç Pèriç et en Johan d’Alçamora, notaris \presents/, lo qual sindicat fon reebut per en R(amon) Spàrech, scrivà dels jurats. Però, que \les/ missions per aquells faedores en los dits afers sien administrades per en G(uillem) Trullols et Berenguer Gener, qui eren ||38r stats carnatgats et per aquells a present lo dit feyt se havie a menar, per tal que aquells sien entegrats dels bestiars a aquells carnatgats et de les missions per aquells fetes.
Testimonis: Berenguer Berguet et Matheu Calonge.
Ítem, fon feta relació per en en Ramon Spàrech de la missatgeria, la qual és anat a València per vendre los .IIIM. sous censals.124 Et feta la dita relació, requerí et demanà al dit consell que, de .XXXIX. jorns que y és stat, que li fos fet albarà de manament. Acordà lo consell que li sie fet albarà de manament, a raó de .X. sous per cascun jorn et de .I. florí de mesions, les quals ha fetes per la dita raó.125
Ítem, present lo dit honrat consell, liurà la carta ab sagell pendent, la qual lo senyor duch ha feta a la dita universitat de venda dels .VIIM. sous censals, los quals lo senyor duch ha feta, ço és, .IIIIM. a·n Johan d’Alçamora et dels .IIIM. sous al dit en Ramon Spàrech.
Ítem, fon proposat per los dits jurats, que com en Bernat de Meyà, comprador en lo present any de les rendes del senyor duch, agués dit a aquells que si los dits jurats li volien comprar los blats de les dites rendes; si no, que l[i] donassen licència de portar-se’n aquells allà hon li plaurà. Lo consell acordà que, si fer se devie per dret que·l tragués, que·s fes.
Ítem, fon proposat en lo dit consell \per alcuns/, que com les gens de la dita vila aguessen obs blats per a llaor et lo síndich de la dita vila, ço és, en Bernat Albert, tingués blat comprat de la dita vila en botiga, que plagués al consell que·l dit blat o blats per a la dita laor fos venut als vehins de la dita vila a rahó de .IX. sous la barcella. Lo consell acordà et volch que·l dit blat o blats per a laor fossen venuts als dits vehins, aquells jurant que per a obs de laor lo vullen.
||38v Lo dit consell, per informar-se de les penyores <et> carnatges feyts et feytes dels bestiars d’en G(uillem) Trullols et d’en Berenguer Gener per los de Mosquerola, et de la culpa de qui ere, reebé informacio en plener consell d’en Johan Muntanyés, pastor del dit en Berenguer Giner.126
||39r [en blanc].
||39v Com la vila de Castelló agués comanats a alcuns carnicers de la dita vila .VI. mília sous per tal que la vila agués compliment de carns de moltó, per ço, en Berenguer Celma, carnicer qui en lo dit consell fon present, promés al dit consell que ell tendrà .I. taula de carns de moltó d’ací a Carnestoltes primervinents, bones et suficients, al for de València. Et si lo consell coneix et sab que ell, al dit for, guany \masa/, que·l puxe baxar; et si \poch/,127 que li puxe afegir. Emperò, que lo consell sie tengut al dit en Berenguer donar taula franca tro a la meytat del dit temps, et prestar a aquell mil .D. sous, los quals lo dit en Berenguer tenie per reebuts del dit consell, et los quals promés tornar al dit consell en la festa de Carnestoltes \primervinent/. Et que·l dit en Berenguer aje totes aquelles franquees segons que ja en temps passat lo dit consell s’ere convengut ab los carnicers de la vila en l’any proppassat. Et per açò atendre et complir, obligà al dit consell, present, si et tots sos béns mobles et seents, haüts et per haver, hon que sien.
Testimonis: Johan Adam, notari, et n’Andreu Coll.
||40r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Ramon de Paüls, notari, que com a aquell fossen deguts los salarys sigüents per la dita vila, que li fossen tatxats et feyts pagar ab albarà de manament.
Primerament, que li restave de l’anada de Culla, de sos diurnals: .XI. sous.
Ítem, dels processes dels Mirons ab la vila, per .XLI. full de paper de scriptures: .LXXXII. sous.
Ítem, per lo compromés et ratificació de aquell feyt entre lo consell de la dita vila et los Mirons: .XX. sous.
Lo consell acordà que fos regonegut per en P(ere) Moster et que li sie feyt albarà de manament, que per aquell li serà tatxat ho per en Johan d’Alçamora.128
||40v Dimecres, a .XXV. dies de octubre.
Fon ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren los honrats \en G(uillem) Tovarç, justícia de la dita vila, et/ en Bernat Albert, en P(ere) Moster et en Johan d’Alçamora, jurats de la dita vila; en Ramon Montlober, P(ere) Strader, Ferrer Maçana, Guillamó Padrells, Domingo Balaguer, Roiç Pèriç de Cella, Berthomeu Berguet, Pere Garcia, P(ere) Coll, Arnau Merí, Arnau de Roselló, Pere Tolsà, Jacme Polo, Ramon de Torrafrer, Michel de Pegueroles, Fillol Guimerà, Pere de Cella, R(amon) de Paüls, Francesch Ballester, Berenguer Matheu, Domingo Çaera, Anthon Gallén, Domingo Nadalies, Johan Mas, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los dits jurats que, com per l’onrat en Pere de Begues, bal·le129 de la dita vila, aje feta fer per veu de P(ere) Guiam, ab so de trompeta, per la dita vila .I. crida quatre dies ha, que tot hom et tota dona que aje130 fruyta, axí de ametla com de figua, que aquella ajen manifestada et declarada als rendés de la dita vila, et dins .V. dies agen pagat lo delme de aquella als dits rendés, sots pena de .LX. sous. Et com la dita crida fos molt prejudicial als ||41r vehins et habitants en la dita vila, per tal, requeriren lo dit consell que·ls donàs consell com se aurien en lo dit feyt. Lo consell acordà que per los dits jurats et per lo síndich de la dita vila fos protestat al dit en P(ere) de Begues, com lo consell entenés que la dita crida no degués ésser feta per la dita forma, sinó solament d’aquelles persones que havien venudes ametles et figues, que de aquelles deguessen donar delme.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per alcuns vehins de la dita vila que com ells, per obs de comprar laor et comprar bèsties a laurar lurs heretats, et no poguessen haver diners si no venien figues que tenien, per ço, suplicaren lo dit consell que li plagués provehir sobre lo dit feyt, ço és, que·ls donassen licència de vendre les dites figues. Lo consell acordà que tothom puxe vendre la meytat de les sues figues et no pus, ab sagrament. Emperò, si als jurats o al consell serà vist ésser dampnós lo vendre de les dites figues, que·n puxen inibir. Et que sien vistes les figues per los jurats ans que·s traguen de la vila.
Ítem, fon mès en consell per en G(uillem) Martí et per en Jacme Nadalies que com los jurats, per ordenació del consell de la dita vila, los aguessen treyt de cases lurs forment et ordi per a provesió de la dita vila. Et del forment no·ls volguessen donar per kafiç sinó a rahó de .LXXXVI. sous, et del ordi a rahó de .LX. sous per kafiç, et los dits blats, de present, valguessen molt més. Per ço, suplicaren lo dit consell que·ls fes pagar los dits blats al for que de present valen. Lo consell acordà que·ls fos pagat segons que an pagat als altres vehins de la dita vila et no pus.
Ítem, fon proposat en consell per los dits jurats, que com lo senyor duch ab ses companyes entenen a pasar per la dita vila, et per aquesta rahó se pogues enseguir dan als vehins de la dita vila; per lo qual ||41v dan a squivar, los jurats ajen parlat ab alcuns de casa del dit senyor duch de la dita rahó, et per aquells los sie stat respost que, si la vila vol fer alcun serví, que serà feyt per manera que·l senyor duch no·n passarà ni ses companyes. Per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que y anassen dos prohòmens et que li donassen la cena que li pertany131 si cars ere que fos cert et ferm que ell ni ses companyes no passaven per \la/ susdita vila ni terme de aquella, que per los dits dos prohòmens132 fos promesa.
Ítem fon proposat per los dits jurats que com en la dita vila se sien recullides moltes et diverses persones, per la qual rahó se poria enseguir gran dan a la dita vila per defalliment de vitualles, per la multitut de les gens que s’i són recullides; et fos gran necessitat de scriure les gens de la dita vila, axí privats com stranys, ço és, les cases, et que fos feta talla que per casa fos pagada certa quantitat; et aquella fos comanada a persones dignes de fe, per convertir aquella en blats a obs de provissió de la dita vila; per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que·ls casats de la dita vila fossen scrits, et que fos feta talla per aquells ab alcuns prohòmens. Et feta aquella, que ladonchs lo consell acordarà la quantitat a quals persones serà comanada. Et que·ls jurats, als forastés poguessen fer totes aquelles interrogacions que a ells fos ben vist. Et elegiren-hi a fer la dita tatxació R(amon) Montlober, Johan Mas, Johan d’Alors, A(rnau) Merí, Berenguer Miró, P(ere) Estrader.133
Ítem fon proposat en lo dit consell que com fos gran suspició als jurats que alcuns amagadament hir traguessen victualles, et fos gran profit tancar les portes de la dita vila per squivar la dita suspició et dan, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que les portes de la vila, per custòdia de les victualles, fossen totes nits tancades.
||42r Ítem, fon proposat en lo dit consell que com los blats menuts se·n pugassen en gran for, que·l consell que y provehís a profit del universal de la dita vila. Lo consell acordà que·l primer consell que·s tingue, que·ls tatxen.
Ítem, fon proposat en lo dit consell que com los compradors de les rendes de la dita vila tinguessen diverses blats en botigues, axí grossos com menuts, et la dita vila à gran de necessitat, gran obs aquells per provissió dels vehins de aquella, per ço, los jurats desús dits meteren134 lo dit feyt en consell et que·ls fos consultat sobre aquell. Lo consell acordà que·ls jurats et síndich se convinguessen ab los dits rendés et que aguessen los dits blats al mellor mercat que poguessen, et que fessen a aquells aquelles cartes o seguretats sobre lo preu que ben vist los serà.
Ítem, fon proposat per los dits jurats que com maestre Jacme de Maderes, metge, los demanàs la terça primera de la sua pensió, com ja la agués guanyada, per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fos regonegut, si ere deguda la dita terça que li fos pagada per lo síndich, et que li’n fos feyt albarà.135
Ítem, fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com ell agués venuts a·n Berenguer Fabra, de València, doents .L. sous censals morts per preu de .IIIM. sous, et agués a aquell promesa carta de ratificació del consell de la dita venda, per ço, que·l consell que li plagués fer la dita carta. Lo consell acordà que li fos feta per l’escrivà de consell la dita carta de ratificació, la qual fon reebuda per en R(amon) Spàrech, notari scrivà del dit consell, en lo present dia de huy.
Testimonis: Roiç Pèriç de Cella, menor, et Matheu Calonge.136
||42v Ítem, fon proposat per en Johan d’Alçamora que com ell fos stat tramés al senyor duch per scusar .VI. bèsties que se’n avie fetes menar de hòmens de la dita vila, et ab aquell ensemps fos anat en Pascual Ferrando, notari; et axí per escusació de les dites atzembles, per les quals avien pagats .XX. florins, ço és, a·n Segret, sobreatzembler del senyor duch, segons relació feta en consell per lo dit en Pascual Ferrando; et per son salari li fos degut de .VII. dies, et axí mateix al dit en Pascual Ferrando; per ço, suplicà lo dit consell que li fos feyt albarà de ço que·ls ere degut de lur salari et dels dits .XX. florins, et que·ls fossen pagats per lo síndich. Lo consell acordà que·ls fossen pagats de lur salari .X. sous per cascun jorn, et los dits .XX. florins.137
Ítem, fon mès en consell, que com los jurats aguessen covidat l’oficial et li aguessen donats .X. florins per alcuns servís feyts per aquells a la dita vila, et aquells agués pagats en Bernat Albert, síndich, al dit oficial, lo qual ha nom micer Bernat Fort, que albarà li’n fos feyt de paga. Lo consell acordà que li fos feyt albarà dels dits .X. florins et dels ciris que havien a donar a Senta Maria, que pugen a suma de .VI. sous, .IIII. diners.
Ítem, fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com en G(uillem) Erau, síndich, age molt treballat per la dita vila, axí en les Corts com en lo pleyt d’Eslida et en lo pleyt de Culla, et de aquestes rahons demanàs paga a si ésser feta en dos kafís de forment, per tal, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que fossen comprats .II. kafís de forment per lo dit en Bernat Albert, síndich, et que li fossen trameses; et que·n fos feyt albarà al dit en Bernat, síndich, de paga.138
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan d’Alçamora que com ell, per lo consell de la dita vila o per los jurats de aquella, fos anat al loch d’Aliaga per139 parlar ab en Johan Cavero sobre certa quantitat ||43r ho mesura de blat que la dita vila havie obs; et lo dit en Johan hagués stat .VII. jorns, que li fos pagat son salari a rahó de .X. sous de jaqueses et .X. florins que avie pagats al dit Johan Cavero, que fan .CC. sous. Lo consell acordà que li fos feyt albarà de .X. sous per cascun dia, de jaqueses.140
Ítem, fon mès en consell que com en Johan Moliner agués pagats als atzemblés vehins de la dita vila, ço és, .VI. florins, que·l consell que li fes albarà. Lo consell acordà que li’n fos feyt albarà.141
Ítem, fon suplicad al dit consell per en Pascual Ferrando, scrivà de la cort, que com ell, sobre lo pleyt de Culla, agués reebuts alcuns testimonis per part de la dita vila, que li fos pagada la scriptura dels dits testimonis. Lo consell acordà que fos vist què li ere degud et que li’n fos feyt albarà.142
Ítem, fon mès en consell per en Bernat Albert, jurat, que com sobre la qüestió et pleyt que la dita vila ha ab los Mirons se sien stades empetrades diverses comissions et aquelles revocades. Et a adés de present en la ciutat de València, en presència del honrat micer Bertran Dezvall, canceller del senyor duch, les dites parts se sien convengudes que lo dit pleyt et qüestió sie determenat per los honrats micer R(amon) Tolsà, per part de la dita vila, et per micer R(amon) Soler per part dels Mirons. Et com los dits savis, si al consell playe, vendrien a la dita vila per difinir lo dit feyt, ho si no li playe, que u difinirien en València. Per ço, fon mès en lo dit consell si li playe que·ls dits savis vinguessen a la dita vila ho no. Lo consell acordà et volch que·ls dits savis vinguessen a la vila de Castelló per dicissir la dita qüestió, com lo consell fos apparellat de pagar per part sua lo salari del dit micer R(amon) Tolsà tant solament.143
||43v Ítem, fon proposat en consell per los dits jurats, que com per en Johan Ferrer, menescal, los fos request que li pagassen .CCC. sous de salari seu de menescalia, si playe al consell que li fossen pagats. Lo consell acordà que li fossen pagats et que li fos feyt albarà al síndich de paga.144
Divendres, a .XXVII. de octubre.
Fon ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en P(ere) Moster, Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; Michel de Pegueroles, Fillol Guimerà, Berthomeu Maçana, Berenguer Miró, Roiç Pèriç de Cella, Domingo Ferrer, Ramon de Torrafrer, A(rnau) de Roselló, Berthomeu Berguet, P(ere) Garcia, Pascual Ferrando, Ferrer Maçana, Bernat Marquo, P(ere) Pintor, P(ere) Strader, Berenguer Celma, Ramon Muntlober, A(rnau) Real, Guillamó Padrells, Domingo Nadalies, Domingo Çaera, P(ere) de Cella, Anthon Gallén, R(amon) de Paüls, consellers.
||44r En lo qual consell fon proposat per l’onrat en G(uillem) Miró, tinent loch de governador de riu d’Uxó ençà et sotsarmer del senyor duch, que com lo senyor duch, per profit de la dita vila, agués acordat de fer mostra en la vila de Borriana \et/ ab se companyes volgués romanir allí tro agués feta la dita mostra. Et enaprés, aje acordat venir ací, huy ves lo vespre, ab fort pochs hòmens de sa casa, et les altres companyes aviarà per lo camí davant. Et per aquesta rahó, lo dit senyor duch entenés haver feyt profit et bé a la dita vila de Castelló, perquè pregà lo dit consell que degués fer al dit senyor duch de fer a aquell alcú serví de moneda, esguardant lo gran profit que·s seguie per lo dit senyor de fer passar les companyes per altra part. Lo consell acordà et volch que li fossen donats de serví al dit senyor duch, ultra la cena que a aquell havien a pagar, cent florins; et si menys podien, menys, sguardant la paupertat de la dita vila; et que·n sie feyt albarà al síndich. Foren-li promeses .LX. florins.145
Ítem, volch lo consell que al dit en G(uillem) Miró fossen donats per serví de molts plaers que havie feyts a la dita vila .XX. florins, et que·n fos feyt albarà al síndich. Et que per fer paga al dit senyor duch dels dits .LX. florins et de la cena, vagen a Borriana en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga. Et que aquells agen gràcia de atzembles del dit senyor duch, que no isquen de la dita vila.
Ítem, fon mès en consell per en Bernat Albert, síndich, que com los juglars et trompeta de la dita vila li demanassen lo vestit que lo consell ere tengut fer a aquells, per ço que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fossen vestits et que·n fos feyt albarà al dit síndich.146
||44v Ítem, fon proposat per en Berthomeu Garriga que com ell fos stat tramés en Aragó per lo consell de la dita <vila> per comprar forment a obs de provisió de aquella, et li fossen stats liurats per en Bernat Albert, síndich, .CCCC. florins a comprar lo dit forment; et per la inibició que avien feta en Aragó a aquell, agués haüd a vendre lo blat que comprat avie. Per ço, suplicà lo dit consell que li degués reebre lo compte que ere tengud donar dels dits .CCCC. florins, et que y fossen assignats comptadors a hoir aquell; et donat lo dit compte, que li feessen albarà de sos jornals et de les missions que havie fetes per occasió de la compra dels dits blats et per les rahons desús dites. Lo consell acordà que·ls dits jurats hoïssen et reebessen lo dit compte del dit en Berthomeu; et que de sos jornals et de les missions justes fetes per aquell en lo dit forment, li fos feyt albarà de paga, endreçant al dit en Bernat Albert, síndich desús dit.147
Dimarts, a .XIIII. dies del mes de novembre del any desús dit.
Fon plegat et ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats; Miquel de Pegueroles, Berenguer Moliner, P(ere) Pintor, Ferrer Maçana, A(rnau) Merí, P(ere) Coll, Ramon de Paüls, Francesch Ballester, Berenguer Miró, Berenguer Serra, P(ere) Strader, Pascual Ferrando, Berenguer Tolsà, Berenguer Matheu, Ramon de Torraffrer, Guillamó Padrells, Domingo Çaera, Andreu Sala, Fillol Guimerà, Berthomeu Berguet, Johan d’Alós, Berenguer Celma, Bernat Marcho et Domingo Ferrer.
Primerament, fon proposat en lo dit conssell per en Johan d’Alçamora, jurat de la dita vila, que com l’onrat en Domingo Miró, ||45r lochtinent de governador, hagués request los justícia et jurats que ells fessen ajustar les hosts de la dita \vila/ per anar al loch de Burriol, per ço com no havien148 volguda liurar la possessió de aquell al honrat en Pere de Begues, batle de la dita vila, lo qual n’avie \comissió/149 per lo senyor duch a reebre per aquell dit senyor lo dit loch de Borriol et castell de aquell. Et los dits justícia et jurats haguessen protestat, ab carta pública reebuda per en Pascual Ferrando, notari, que lo privilegi, lo qual havie la dita vila de exir les hosts, los romàs salvu et conservat. Lo consell acordà que les hosts ab lo penó hisquessen, et ans que plegassen llà fos tramés un hom al dit honrat lochtinent, lo qual ja era en Burriol, ab letra et que li plagués de fer saber si calrie plegar la host a Burriol o si se’n tornarie, com lo dit conssell hagués <sabut> en lo present dia que ja s’eren avenguts ab lo dit en Pere de Begues, comissari dessús.
Ítem, fon150 acordat per lo dit conssell que dos hòmens fossen elets de cascuna parròchia, los quals diligentment cercassen per cascuna parròchia quant blat hi havie; et feta la dita cerca de aquells dits blats, per scrit \et ab sagrament de aquells/ fessen relació al dit co<n>ssell dels blats que atrobat haurien, per ço que la dita vila ne sie mils provehida.
Ítem, fon acordat per lo dit conssell que dins spay de un mes et mig hagen plegat ab acabament, aquells qui a fer-ho han, tot ço que és estat tatxat per alberchs en la dita vila.
|| 45v Disapte, a .XXV. de noembre.
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en P(ere) Moster, en Bernat Albert, en Johan d’Alçamora et en Berthomeu Garriga, jurats de aquella; en Berenguer Serra, A(rnau) Merí, Ferrer Maçana, Domingo Çaera, P(ere) Coll, Berthomeu Maçana, Berenguer Miró, Domingo Ferrer, Andreu Sala, Fillol Guimerà, Berenguer Moliner, R(amon( de Torrafrer, Francesch Granyana, A(rnau) Real, Johan Mas, P(ere) Garcia, Francesch Ballester, Arnau de Roselló Bernat de Luçà, Pascual Ferrando.
||46r En lo qual consell fon proposat per n’Andreu de Ferrera que com ell agués logades unes cases d’en \Berthomeu/ Escuder et aquelles, a pregàries dels jurats, agués lexades al maestre de la scola; et per lo temps que aquell dit maestre hi ha estat sien deguts al dit n’Escuder cinquanta sous, dels quals lo dit n’Escuder vol constrènyer lo dit n’Andreu de pagar aquells; per ço, suplicà lo dit consell que fes pagar los dits .LV. sous per en Bernat Albert, clavari, al dit n’Escuder. Lo consell manà al dit en Bernat Albert que·ls li pagàs, et que li’n fos feyt albarà de paga per part del dit consell.151
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats et per en R(amon) Spàrech, scrivà lur, que com ells aguessen servit lo consell per .VII. meses passats, per ço, suplicaren lo dit consell que·l lur salari los fos pagat a cascun jurat, que són cent .L. sous per cascú, et al scrivà .D. sous. Emperò, suplicaren los dits jurats que plagués al dit consell, esguardant los lurs treballs et lo temps present que és de gran carestia et an molt més que fer que altres jurats dels temps passats, que al dit salari los fos enadit. Lo consell acordà que, sens prejudici del dret de la dita vila \per avant/, que fos feyt albarà als dits jurats, ço és, a cascun .X. lliures, et al scrivà de .XXV. lliures, los quals als dits jurats et scrivà fossen pagats per en Bernat Albert, síndich, et que li’n fos feyt albarà ho albarans de paga.152
Ítem, axí mateix fon proposat per lo dit en Bernat Albert, tresorer, que li fos feyt albarà de .CCC. sous de son salari de ésser tresorer, et a·n P(ere) Moster et a·n Johan d’Alçamora .CCC. sous de l’asesoria dels jurats. Lo consell acordà que·ls fossen pagats et que·ls fos feyt albarà.153
||46v Ítem, fon proposat en lo dit consell que com per part d’en Matheu Caro los fos stat tramés que ell havie parlat ab lo merino d’Aliaga, de et sobre la compra de cent kafís de forment \a obs de la vila desús dita/, et que·l merino que li havie respost que·ls vendrie volenters, mas que ell no volie menys de cent sous de jaqueses per kafiç, sens port; per ço, que·l consell que y provehís. Lo consell acordà154 que no·l volie.155
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats que com per provissió dels habitants en aquella sie molt necessària provissió de blats, et en la dita vila tinguessen alcunes persones arroços, paniços et dacces ultra lur provissió; les quals, lo consell porie aver de aquelles, lexan a aquelles lur provisió et pagan-los ço que de aquelles pendrie, et que·n fos feta botiga; que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que fos feta la dita provisió et botiga a bona coneguda dels justícia et jurats; et que per aquells fossen forçats a anar ab aquells, aquells prohòmens que·ls serie ben vist, a pendre los dits blats.
Ítem, fon mès en consell que com a·n Jacme Caro sien deguts .XL. sous per loguer de les cases que de aquell logaren per al maestre de gramàtica, et los dits jurats fossen stats requests que li deguessen fer pagar, per tal, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen pagats et que·n fos feyt albarà al clavari.156
||47r Ítem, fon proposat per los dits jurats, que com ultra los .LX. florins157 que per lo consell foren promeses al senyor duch per serví, los dits jurats aguessen haüts a dar de serví a aquell cent .L. florins, compreses los dits .LX. florins, com lo dit senyor duch no agués volguts acceptar aquells dits .LX. florins; et fos necessari a·n Bernat Albert, síndich qui aquells avie pagats, de fer-li’n albarà de paga de part del dit consell, per ço, meteren en consell lo dit feyt. Lo consell manà fer albarà al dit en Bernat dels dits cent .L. florins.158
Ítem, fon proposat per en Johan Mas que com ell, per los afers dels Mirons et qüestions que són entre aquells et la dita vila, lo dit en Johan fos anat a València per impetrar en jutge sobre les dies qüestions micer Gener Rabaça, et per aquesta rahó hi agués stats .VI. jorns, per tal, que plagués al consell de fer-li pagar son salari dels dits .VI. dies. Lo consell acordà que li fossen pagats .X. sous per salari de cascun jorn, et que·n fos feyt albarà al síndich.159
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com ells, per provissió de la dita vila, aguessen comprats d’en Johan de l’Algarrada .L. kafís d’arroç, a rahó de .XLIIII. sous per kafiç; et d’altra part cent kafís poch més ho menys de les rendes de Fadrell, a rahó de .XLVIII. sous per kafiç, a·reebre en lo dit loch de Fadrell; si playe al dit consell. Lo consell acordà que li playe la compra dels dits arroços.
||47v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per .I. hom los fos dit que, si la vila li volie prestar .XVIII. mília sous, que ell ne darie blat a la vila mentre·lls tingués, et que ell ne pagarie son interés e·ls asegurarie ab bones seguretats a la dita vila. Per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·ls jurats, ab alcuns prohòmens \a lur/ bona coneguda, tractassen del dit feyt, et si trobaven que fos profitòs a la dita vila, que·s fes; en altra manera, que no s’i fes res.
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats que com ells aguessen donada a plegar la col·lecta per lo dit consell ordenada sobre la provissió, et aquell demanàs salari de la dita col·lecta et los dits jurats no li poguessen res donar sens volentat del dit consell, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell volch que·l dit salari li fos pagat a coneguda dels jurats.160
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats, que com Bernat Steve, manyà de Morella, volgués venir ací per obrar del ofici seu et de fer-se vehí de la dita vila, et demanàs que pensió li fos donada, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que no li fos res donat, que prou ere a aquell que·s provehís en la dita vila.
||48r Ítem, fon mès en consell per en R(amon) Spàrech, scrivà del consell, que com per alcuns consellers li fos stat dit et comanat que ell no fes albarà a·n Johan d’Alçamora dels .XX. florins que per aquell foren donats a·n Segrera, sobreatzembler del senyor duch, per restaurar les atzembles dels hòmens de la dita vila; et fos temor et dupte al dit en R(amon) de fer lo dit albarà, per ço, mès en consell si farie lo dit albarà al dit en Johan dels dits .XX. florins. Lo consell acordà que·l dit albarà li fos feyt per lo dit en R(amon) dels dits .XX. florins, segons que ja desús fon manat.161
Ítem, fon mès en consell per los dits jurats, que com en la botigua agués forment fort poch et aquell fos gran necessari als malalts de la dita vila, per ço, los dits jurats meteren en consell què·n farien. Lo consell acordà que·l dit forment fos comanat ho donat et venut a na Pintora ho a na Merina, et que aquelles ab sagrament juren que no·n donen sinó a malalts et a viandants ne·n venen, et que responen a·n Bernat Albert, síndich, a rahó de .XXV. sous per faneca.
Ítem, meteren en consell si volie que del vi donassen licència de portar et traure de la dita vila. Lo consell acordà que no n’isqués vi.
Ítem, volch lo consell que·l síndich, ço és en Bernat Albert, compràs per provissió de la dita vila a sa bona coneguda cent ho doents kafís de dacça, al més profit que pogués et al menys dan.
||48v Dijous, a .XXXa. dies de noembre.
Fon ajustat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, Bernat Albert et Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila \et en Bernat Olzina, tinent loch del honrat en Johan d’Alçamora, jurat/; G(uillem) Cavaller, Royç Pèriç, Michel de Pegueroles, Berthomeu Maçana,162 Berthomeu Berguet, Ramon de Paüls, Berenguer Matheu, Guillamó Padrells, Domingo Ferrer, Ferrer Maçana, P(ere) Tolsà, P(ere) Coll, Anthon Gallén, P(ere) de Cella, Berenguer Tolsà, menor, R(amon) de Torrafrer, Andreu Sala, Berenguer Miró, Berenguer Serra, Domingo Nadalies, Domingo Balaguer, consellers.
||49r En lo qual consell fon proposat per los dits honrats justícia et jurats que com en Michel Palau, de la tresoreria de la senyora rehina, fos vengut a la vila de Castelló, lo qual los avie presentades dues letres ho cartes, la una de part del senyor duch et l’altra de part de la senyora rehyna, de les tenors sigüents:
La rehina.
Prohòmens, sapiats que nós havem informat largament de vostra intenció lo feel de la nostra tresoreria en Miquel Palau, sobre·l feyt de la gabella de la sal. Perquè volem e us manam que al dit Miquel donets creença et fe de ço que de part nostra vos dirà en lo dit fet, et que u vullats complir per obra.
Data en Barcelona, el .VI. dia del mes de noembre en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXIIII.
La Reyna.
Lo primogènit d’Aragó.
Bé creem que sabets que·l arrendament de la gabella de la sal de Borriana, que és de la senyora rehina, mare et senyora nostra molt cara, feneix ara en lo mes de deembre pus propvinent. Et com si lo dit arrendament, d’aquí avant, s’avie a fer segons et en la forma que s’és fet en temps passat et deu fer segons fur, no pogués ésser atrobat alcú que \de/ aquella gabella se volgués emparar, ans fos del tot inútil, et açò per rahó del temps que no s’és seguit ne·s segueix segons que deuria. Et si la dita gabella no era conservada en aquella manera que mils fer se puxa, poria ésser gran perill a tota la terra, com aquella gabella, qui és profit et regalia del dit senyor rey et nostra, deperís del tot. Et per conservació de aquella sia mester que vosaltres donets loch que la dita sal se vena e·s puxa vendre a major for que no és ordenat per fur de València, segons que farà la vila de Borriana. Per ço, per conservació de les dites regalies et per ben de tota la cosa pública de aquexa terra, vos ||49v dehim et manam que en tot ço que portés per conservació de la dita gabella, donets aquella dreça et aviament que mester \farà/ et es necessari, creent et donant fe a tot ço que·n Michel Palau vos dirà de part nostra sobre aquests afers, complín-hi per obra, Et açò per res no mudets si a nós servir desigats et complaure.
Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.
