Kitabı oku: «Les festes tradicionals del territori valencià»
LES FESTES TRADICIONALS DEL TERRITORI VALENCIÀ
LES FESTES TRADICIONALS DEL TERRITORI VALENCIÀ
EDITA:
Vicerectorat de Participació
i Projecció Territorial. Universitat de València
FINANCIA:
Caixa Popular
COL·LABORA:
Direcció General de Cultura. Generalitat Valenciana
TEXTOS:
Unitat de Suport del Vicerectorat de Participació
i Projecció Territorial. Universitat de València
- Javier Sánchez Escribano
- Beatriz Ginés Fuster
ARTS GRÀFIQUES:
Unitat de Suport del Vicerectorat de Participació
i Projecció Territorial. Universitat de València
- DISSENY: Daniel Rojano Muñoz
- MAQUETACIÓ: Victoria Lorenzo Plumed
- CARTOGRAFIA: Antonio Briz Marrades
ISBN: 978-84-9133-084-4
© d’aquesta edició: Universitat de València, 2017.
© dels textos: els autors.
© de les imatges: els autors i propietaris.
Índex
PRESENTACIÓ Esteban Morcillo Sánchez Jorge Hermosilla Pla
LES FESTES TRADICIONALS DEL TERRITORI VALENCIÀ
Les festes tradicionals del territori valencià
L’exposició: origen estructura i continguts
Els Ports - l’Alt Maestrat: Festa sexennal i devoció a Sant Antoni
El Baix Maestrat: Diversitat festiva
La Plana Alta - l’Alacalatén: Tradicions fortament arrelades
La Plana Baixa: Tradició, devoció i món agrícola
El Alto Mijares - El Alto Palancia: Festa al voltant del bou i el cavall
El Rincón de Ademuz - La Serranía: Festa septennal i gastronomia festiva
El Camp de Morvedre - el Camp de Túria: Festes vinculades a la natura
L’Horta de València: Una bona collita de festes
La Ciutat de València: Tradició religiosa al Cap i Casal
La Meseta de Requena-Utiel: Festes agrícoles i ramaderes
La Hoya de Buñol-Chiva: Projecció internacional festiva
La Ribera Alta: Tradició a les vores del Xúquer
La Ribera Baixa: Festes de mar i marjal
El Valle de Ayora-Cofrentes - La Canal de Navarrés: Mel, fenoll i fusta
La Costera: Fira i foc
La Vall d’Albaida: Terra de Moros i Cristians
La Safor: Alegria i festa als porrats
La Marina Alta: Foc, història i festa a la vora de la mar
La Marina Baixa: Festes al Mediterrani
El Comtat: Tradició festiva al peu de la Mariola
L’Alcoià: Moros i Cristians i festivitats a l’hivern
L’Alacantí: Reinvenció de la festa
L’Alt Vinalopó: Festivitats amb arrels històriques
El Vinalopó Mitjà: Festes i tradicions compartides
El Baix Vinalopó: Setmana Santa i patrimoni religiós
La Vega Baja: Tradició de Setmana Santa i cor d’habanera
Les Festes del Foc
Els Moros i Cristians
La Setmana Santa
Les Festes del Poble Valencià
Les Festes Patrimoni de la Humanitat
Les Danses Tradicionals i Músiques Festives
Presentació
Esteban Morcillo Sánchez
Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Participació i Projecció Territorial
Des de fa molts anys, la Universitat de València desenvolupa una estratègia territorial per tal d’abordar accions institucionals en el territori i referides a aquest, amb l’objectiu de fer visible la institució acadèmica i els seus professors en el seu entorn geogràfic, facilitar el coneixement de les línies d’investigació i àrees temàtiques acollides en el centenar de departaments universitaris i fomentar la presa de consciència per part de la societat sobre la labor realitzada per la Universitat en l’àmbit local.
És el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial el mitjà a través del qual aquesta acció es canalitza. Durant aquests anys ha impulsat una línia d’acció basada en la realització de jornades, conferències, tallers, congressos i altres activitats amb i als municipis valencians, així com la confecció d’exposicions que recullen aspectes dels treballs realitzats per especialistes i/o equips d’investigació en les comarques valencianes. Exposicions de caràcter itinerant, que es mostren tant als municipis integrats en eixos territoris, com en altres llocs del seu entorn, o com ara en espais de la ciutat de València i els campus de nostra Universitat.
En aquest cas, la publicació “Festes Tradicionals del Territori Valencià”, com a catàleg de l’exposició homònima, és una obra un tant diferent de les presentades fins al dia de hui. Naix directament del Vicerectorat a través de la seua Unitat de Suport que, a partir de la tasca desenvolupada pels professors de la Universitat de València Antonio Ariño i Vicent Salavert, ha realitzat una tasca d’estudi, revisió i ampliació per tal de mostrar a la societat valenciana del segle XXI el seu patrimoni immaterial en forma de festes, celebracions i festivitats.
A través d’aquestes pàgines el lector coneixerà el ric ventall de manifestacions festives que compartim els valencians i que, des de 2017 està itinerant pel territori plasmat en els 34 plafons que componen l’exposició. De nord a sud, totes les comarques són retratades. S’expliquen les seues festes amb major anomenada a través del text, que ha sigut ampliat per a la publicació d’aquest catàleg, i també es mostra tota la resta de festivitats actuals i d’un passat recent al calendari comarcal que s’hi inclou. Els mapes ens permeten localitzar-les en l’espai i el material gràfic ens convida a buscar en les nostres agendes temps per conèixer les festes de primera mà, gaudir-les i formar-ne part.
La publicació “Festes Tradicional del Territori Valencià pretén contribuir a què la societat valenciana conega el seu patrimoni i el valore, car no es pot valorar allò que no es coneix. L’esperit festiu del nostre poble és un fort tret identitari dels valencians i valencianes. No debades l’oriolà Miguel Hernández parlava dels valencianos de alegría en un dels seus poemes més coneguts. Doncs aquesta alegria, conduïda a través dels costums i tradicions festives de totes les nostres comarques és allò que volem fer conèixer mitjançant l’exposició primer, i ara amb aquesta obra. En definitiva, una publicació que, a l’igual que la resta dels treballs que ja s’han dut a terme a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, representa la voluntat de la Universitat de València de projectarse més enllà dels seus tres campus, l’interès per transferir coneixements a les entitats locals valencianes i el propòsit d’aproximar l’acadèmia a la ciutadania.
Les Festes Tradicionals del territori valencià
Les festes tradicionals del territori valencià
Podem definir una festivitat com un acte o conjunt d’actes organitzats per al gaudi d’una collectivitat amb l’objectiu de commemorar un fet o figura, ja siga religiós o aconfessional. D’aquesta manera, les festes tradicionals són aquelles que, una vegada creades, han tingut prou seguiment popular al llarg dels anys per a perpetuar-se i passen, per tant, a formar part de la identitat collectiva del poble.
Dins d’aquesta definició trobem festes que es remunten a segles i que fins i tot ens porten el ressò de la conquesta de València per part de Jaume I, però també altres que, sorgides en el segle passat, han gaudit de prou interès popular per a ser considerades ja avui festes tradicionals. La tradició es crea així amb el decurs dels anys i l’evolució de la societat de cada temps.
El territori valencià presenta una impressionant quantitat de festivitats de tipologies molt diferents. Trobem festes religioses que inclouen romeries, processons de Setmana Santa o festes patronals; festes fundacionals, fires tradicionals que es remunten a antics privilegis reials, festivitats de base agrícola, celebracions relacionades amb el foc o les festes de Moros i Cristians. La present obra tracta d’abastir un ventall ample tan parlant de tipologia com d’escala territorial. Les grans festivitats amb una forta càrrega identitària com a poble valencià hi són presents (falles, fogueres, setmana santa, moros i cristians) però també es fa menció a aquelles particulars i tradicionals, generalment relacionades amb commemoracions religioses que no són molt freqüents al santoral. A més a més, moltes festes inclouen al seu programa activitats arrelades i comunes a tots els racons del territori valencià com són les relacionades amb la pirotècnia, la dansa, el cant o la tauromàquia, entre altres. A continuació oferim un resum del que el lector es trobarà en aquest viatge per les festes valencianes resseguint el calendari i el territori:
Durant tot l’any se succeeixen diferents celebracions, si bé els mesos d’abril i maig i sobretot l’època estival (juliol, agost i setembre) en concentren la major quantitat. Al mes de gener destaca l’arribada dels Reis d’Orient i Sant Antoni Abat; al febrer, els carnestoltes, la Candelera i Sant Blai; març és el mes de les falles; abril sol acollir la celebració de la Setmana Santa i Sant Vicent Ferrer; després, les Creus de Maig i la festivitat de Sant Isidre; la majoria dels anys al juny se celebra el Corpus Christi i a la fi d’aquest mes arriba la màgica nit de Sant Joan; juliol, agost i setembre és temps per a moltes de les festes patronals dels pobles valencians, sense oblidar que a l’agost se celebra la Mare de Déu de l’Assumpció; entrant a la tardor, el Nou d’Octubre obri pas a la Mare de Déu del Pilar; al novembre despunta la celebració de Tots Sants, i, per finalitzar, al desembre es tanca l’any amb la Puríssima o la Immaculada i les festes de Nadal.
També trobem una certa territorialització en la distribució de les festivitats tradicionals valencianes. La celebració de les falles s’irradia des del seu centre a la ciutat de València cap a comarques com l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Ribera del Xúquer, la Costera i la Safor; per la seua banda, les Fogueres d’Alacant s’han estès a municipis de l’Alacantí, la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Les festes de Moros i Cristians, originades a la serra de Mariola i les valls del Vinalopó, gaudeixen avui de gran popularitat i se celebren en nombroses localitats des del Baix Vinalopó fins a l’Horta. La Setmana Santa apareix per tot el territori valencià, però si atenem a la rellevància per raó de les declaracions de festa d’interès turístic, destaca a la Plana, l’Horta, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
Trasllat de la Verge. Foto: Calendario de Fiestas de Primavera de la Comunitat Valenciana.
Cremà de la Falla de l’Ajuntament de Valencia 2016. Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).
Els Enfarinats. Festes d’Hivern d’Ibi. Foto: Francisco Gil (Ajuntament d’Ibi).
Mascletà. Foto: Calendario de Fiestas de Invierno de la Comunitat Valenciana.
Moros i Cristians d’Alcoi. Foto: Paco Grau (Ajuntament d’Alcoi).
Setmana Santa Marinera. Foto: Arxiu Junta Major de la Setmana Santa Marinera.
Les gaiates a les festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).
El catàleg: origen, estructura i continguts
Per a la confecció d’aquesta exposició s’ha pres com a referència el Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana (1999-2002), una magna obra de quatre volums coordinada pels professors de la Universitat de València Antonio Ariño i Vicent Salavert. Partint d’aquesta base documental, ens hem centrat en les festes que han sigut catalogades d’Interès Turístic, des de les reconegudes a escala internacional fins a les festes d’àmbit més local. A aquesta galeria de festivitats valencianes de primer ordre hem afegit aquelles que han sigut nomenades Patrimoni Cultural Immaterial i les festes o elements festius que són considerats Bé d’Interès Cultural.
L’organització dels plafons que componen l’exposició ha seguit dos criteris. D’una banda, la major part tenen una estructura comarcal. En els textos es relaten i s’enumeren les festes més rellevants de la comarca o comarques, i es complementen amb un calendari organitzat per mesos que intenta compilar la riquesa de festes i un mapa de coropletes que mostra la distribució (percentual i absoluta) d’aquestes al territori. D’altra banda, s’han reservat uns plafons monogràfics per a aquelles festivitats de gran arrelament, com són la Setmana Santa, els Moros i Cristians o les festes relacionades amb el foc, entre altres. En el cas dels Moros i Cristians també s’inclou un calendari i un mapa que representa l’àmbit autonòmic.
En els calendaris que acompanyen els plafons comarcals s’ha introduït l’extensa informació que ofereixen els toms del Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana. Sobre aquesta base s’ha treballat per ampliar-la i actualitzar-la. I amb aqueix objectiu s’ha recorregut a la publicació Anem de festa. Fiestas populares de los municipios de la provincia (2004), que abasta les festivitats de la província de València, i hem consultat la informació que els mateixos ajuntaments faciliten en les seues pàgines web. Així mateix, s’han mantingut en els calendaris les festes que recentment han deixat de celebrar-se, fonamentalment pel seu valor historicosocial. En aquest sentit, preguem per endavant disculpes per les possibles imprecisions que puguen aparèixer en el resultat final d’aquest exhaustiu procés de documentació i compilació.
Els calendaris estan organitzats per mesos i, dins d’aquests, les festes estan enunciades per ordre alfabètic. En el cas de les festivitats que tenen dates variades, aquestes s’han col·locat en el mes que més sovint són celebrades al llarg dels anys. Cada calendari està coordinat amb el mapa que li correspon en el plafó, de manera que les festes d’interès han sigut ressaltades en tots dos, cosa que permet situar-les amb una sola ullada tant en el pla espacial com en el cronològic.
Finalment, volem mostrar el nostre més sincer agraïment a totes les entitats que han col·laborat en l’exposició amb el material fotogràfic aportat, que ha permès complementar els plafons: Agencia Valenciana del Turisme, els Ajuntament d’Agres, Alcoi, Alpuente, Altura, Andilla, Aspe, Ayora, Benejúzar, Benicarló, Bétera, Borriana, Castelló de la Plana, Cheste, Cocentaina, Crevillent, Cullera, Elx, Enguera, Forcall, Gata de Gorgos, Guadassuar, Ibi, la Vall d’Uixó, l’Alcora, les Useres, Llíria, l’Olleria, Morella, Peníscola, Pilar de la Horadada, Potries, Requena, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sax, Segorbe, Sueca, Torrent, Torrevieja, Utiel, Vilafranca i Villena, l’Arxiu de la Mostra de Pallassos i Pallasses de Xirivella, Arxiu de l’Àrea d’Antropologia Social de la Universitat d’Alacant, Arxiu Municipal de Manises, Associació de Festes de Moros i Cristians de Bocairent, la Biblioteca Valenciana, Clavaris de Titaguas, Diari Xàbia al dia, Federació de Moros i Cristians d’Oliva, Federació Junta Fallera de Sagunt, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Joventuts Antonianes, Junta Central de Comparsas de Moros y Cristianos d’Elda, Junta Central de Moros i Cristians de Pego, la Junta Central Fallera, Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa d’Alzira, Junta Local Fallera d’Alzira, Junta Local Fallera de Cullera, Junta Local Fallera de Gandia, Junta Major de la Setmana Santa Marinera, Junta Mayor de Hermandades de Gandia, Museu Valencià de la Festa, Oficina de Turisme de Cofrentes, Oficina de Turisme de Muro de Alcoy, Patronato de la Pasión de Callosa de Segura, Patronato Junta Reyes Magos de Cañada, Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, Tourist Info de Moncofa, i Visitelche, als companys del departament de Geografia de la Universitat de València, i a totes i tots els particulars i fotògrafs professionals i aficionats, que ens han cedit les seues fotos per fer possible aquest treball, que figuren acreditats als peus de cada foto al llarg d’aquest volum.
Moros i Cristians de Pego. Foto: Junta Central de Moros i Cristians de Pego.
Tomba i Tomba. Carnestoltes de Vinarós. Foto: Jordi Febrer Beltrán.
Tradicional cordà de Bétera. Foto: Carlos Pla (Ajuntament de Bétera).
Processó de les Palmes d’Elx. Foto: Visitelche. Ajuntament d’Elx.
Danses de Guadassuar. Foto: Ajuntament de Guadassuar.
Festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).
Falla de l’Ajuntament de València (2015). Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).
Els Ports - l’Alt Maestrat
Festa sexennal i devoció a Sant Antoni
El Sexenni en honor a la Mare de Déu de la Vallivana se celebra a Morella cada sis anys. L’origen d’aquesta important festivitat es remunta al segle XVII quan, després de successives calamitats que van delmar la comarca, els morellans van traslladar la imatge de la Vallivana a la ciutat per a invocar la seua protecció. La primera festivitat en agraïment a la Verge es va realitzar en 1678, i així ha continuat fins avui amb tan sols dues excepcions: la guerra de Successió i la invasió Napoleònica.
L’any anterior a cada festa sexennal té lloc l’Anunci. Els tres primers diumenges d’agost es planten els ninots, que són figuracions humanes fetes pels veïns amb interès satíric i que se situen en diferents racons de la ciutat. El quart diumenge es fa la festa major, el pregó, la desfilada de carrosses i el rosari de la nit. Després d’açò queda proclamat l’any sexennal.
El Sexenni és celebrat entorn del tercer diumenge d’agost, a l’any següent de l’Anunci. És una festa amb organització estamental i gremial, i un format de novenari (nou dies de celebracions). Els organitzadors són els alets (electes), que representen als gremis i la junta de festes. Dos dies abans de l’arribada de la Verge a la ciutat té lloc l’entrada de colònies, rebuda formal als morellans que viuen fora. L’endemà es fa la rogació a Vallivana, que és la processó que anirà a arreplegar la imatge patronal. A la nit es realitza la plantà de les decoracions dels carrers, les quals són un dels trets més coneguts de la festa. La processó general se celebra el diumenge, dia de festa major i primera jornada del novenari. En ella participen tots els gremis, les danses i els grups figuratius. Cada dia ho organitza un gremi i el repartiment és el següent: dia 1, ajuntament i església; dia 2, gent gran; dia 3, pages os i ramaders; dia 4, colònia morellanocatalana; dia 5, colònia de morellans absents; dia 6, gremi de professions, indústria i transport; dia 7, comerç; dia 8, gremi d’arts i oficis; i dia 9, gremi de la joventut. El programa bàsic d’actes de cadascun dels dies es compon de missa solemne, retaule processional, processó i activitats lúdiques. Els quadres figuratius i les danses tenen un significat simbòlic i estan organitzats per cada gremi. Destaquem el quadre de les Heroïnes Bíbliques, el carro triomfant, el quadre de les Heroïnes del Nou Testament o el grup de les Miraverges. Entre les danses ressenyem la dansa dels Torners, la dels Llauradors, la dels Teixidors, la dels Oficis o les Gitanetes. Però hi ha altres actes distintius com el rosari de torxes del segon dia, o les actuacions de cas-tellers, de cobles i correfocs el dia de la colònia morellanocatalana. Una mascletà, castell de focs artificials, actuacions infantils, concerts diversos i competicions esportives completen un programa que conclou el dia posterior a la novena.
En molts municipis Sant Antoni Abat era i és la festa gran de l’hivern. En Forcall (els Ports) i Vilafranca (Alt Maestrat) a més de la foguera i la benedicció d’animals, la festa adquireix una funció dramàtica que reprodueix escenes de la vida del sant. En la Santantonada de Forcall (localment Santantonà) la foguera exerceix la funció de barraca o cabanya del sant, que queda buida al seu interior. Una comitiva formada per diables, botargues, Sant Antoni i els seus acompanyants recorren els carrers amb la finalitat d’escenificar la persecució dels dimonis al sant en el desert. En arribar a la plaça el sant es refugia a l’interior de la barraca i els dimonis li calen foc. Sant Antoni resisteix la calor i el fum, i fuig per una porta falsa. Mentre el foc consumeix la barraca, els assistents poden travessar-la també. A Vilafranca la festa rep el nom de Sant Antoni el Vell o del Portal. En la festa destaca l’obtenció de fusta per a confeccionar la foguera amb l’Entrada de la Malea, un acte on la comitiva és detinguda pel guarda forestal i s’estableix un parlament sobre la propietat de la fusta. Abans de la crema de la foguera s’efectuen representacions de la vida del sant.
Altres festes remarcables als Ports i l’Alt Maestrat són la peregrinació de Culla a Sant Joan de Penyagolosa, la Mare de Déu de la Consolació a Forcall, les romeries a Sant Pere de Castellfort, la devoció a sant Pau a Albocàsser, o la Mare de Déu de la Balma a Zorita del Maestrazgo, on s’interpreten balls que es remunten al segle XVII i es realitza una peregrinació al santuari de la Balma, que inclou una representació de la lluita entre el Bé i el Mal.
