Kitabı oku: «Un amor, uns carrers», sayfa 6

Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic

Ivan Carbonell Iglesias

IES La Vereda (La Pobla de Vallbona)

1. INTRODUCCIÓ

El llegendari, el folklore, les rondalles i les peces de literatura popular necessiten d’unes coordenades espai-temps que donen escenari als motius narrats. Així, és obvi que les rondalles arreplegades per Enric Valor permeten bastir un itinerari pel patrimoni natural i urbà de la geografia valenciana en què s’ambientaren aquelles narracions. Amb les llegendes, en tant que relat d’intenció històrica, s’esdevé un procés idèntic: les coordenades espai i temps que articulen la narració permeten la recreació, la visita a l’escenari, el relat a l’ombra dels llocs i dels fets que es volen narrar.

Aquesta convicció l’ha refermada la recerca que hem realitzat a la comarca del Comtat gràcies a la V Beca d’Investigació Vila de Cocentaina, que se’ns concedí l’any 2011. El Comtat és una de les comarques centrals del País Valencià que ha estat escenari dels relats llegendaris amb indrets i monuments que arriben als nostres dies. Així, les edificacions —els castells de Millena, de Penella, de Cocentaina—, els paratges —el Barranc de l’Encantada—, els pobles —el Pla de la Font de Cocentaina, la plaça de la vila de Gorga—, les coves —la de la Sarsa a la Mariola, la de l’Or a Beniarrés— han estat l’escenari de llegendes transmeses de generació en generació. Criatures fantàstiques com la serp de Beniarrés o la Vídua de l’Orxa; de reals com el bandoler Manco de Calderón o prodigis com el de la Mare de Déu de Cocentaina han deixat llocs a visitar i relats a narrar als escenaris que la llegenda esmenta.

És amb aquests nuclis llegendaris que es pot bastir un itinerari per la geografia de la comarca del Comtat que permet la narració de llegendes en els indrets que en són objecte. Es dibuixa així una geografia a propòsit del relat oral que perfila un mapa semblant al que acompanya les cartografies de J.R.R. Tolkien, amb la diferència que les fortaleses i els palaus comtals existeixen. Per si aquest patrimoni associat a relats llegendaris no fóra suficient, els escriptors de ploma culta també han trobat al Comtat un escenari idoni per ambientar les seues creacions. És així que el Comtat és l’escenari on arreplegaren materials folklòrics Enric Valor, Francesc Martínez, Joaquim Martí Gadea, Bernat Capó o Víctor Gómez Labrado, però també és l’escenari de les novel·les de Francesc Gisbert, Juan Francisco Ferràndiz Pasqual o Rafael Escobar. Llegendes, rondalles i literatura culta conflueixen, doncs, pels viaranys i pels camins misteriosos del Comtat.

Hom pot imaginar els ulls d’un discent de Primària, de Secundària o de Batxillerat mentre transita per aquests escenaris i sent les narracions que se li conten. Potser la recòndita comarca del Comtat haja romàs inalterada per la modernitat durant molt de temps, però el mateix destí la va deixar empeltada de llegendes, de narracions i de mites expressats en la nostra llengua. Tenim així un escenari ideal per a una didàctica de la llengua i de la literatura que transite pel patrimoni urbà i rural als peus de la Mariola amb la sola guia d’un feix de llegendes i fragments literaris misteriosos i fascinants.

2. GEOGRAFIA LLEGENDÀRIA. ITINERARIS PEL COMTAT

Si menàrem el nostre hipotètic grup d’alumnes fins la comarca del Comtat, podríem dibuixar diferents itineraris sobre la geografia d’aquesta comarca valenciana. Almenys podríem planificar cinc itineraris que respondrien a aquests noms: a) itineraris de castells encantats, b) itinerari de les llegendes hagiogràfiques, c) itineraris vinculats a llegendes històriques, d) itineraris de les presències femenines i màgiques i e) itineraris de les llegendes de la bèstia. El llistat del llegendari que s’associaria a cada itinerari quedaria de la següent manera:

2.1. Itinerari dels castells del Comtat

L’itinerari dels castells del Comtat ens duria al castell de Cocentaina, al castell de Penella i al castell de Millena. Els tres castells, algun d’ells totalment en ruïnes, tanquen un relat llegendari que encara és evocat per les persones més majors de les localitats. En el cas concret del castell de Cocentaina, els nostres alumnes podrien provar a cercar el túnel que vora el palau comtal de Cocentaina encara es conta que comunica amb l’orgullosa torre que corona la serra. Qualsevol veí indicarà els refugis antiaeris vora el palau o la pescateria que hi ha just al lloc on es diu que hi ha la cova que comunica totes dues construccions.

Si el misteri ací no és suficient, podríem anar fins la pedania de Penella, on la isolada talaia ha estat objecte d’una curiosa llegenda. Allí, als anys cinquanta del segle XX Vicent el de l’or buscà el tresor dels àrabs sense tindre èxit. Aquell home obsessionat per l’or que encara recorden a Penella excavà al lloc on diuen que s’apareixia una dona vella que vivia en un forat sota el castell. Als qui passaven prop del castell amb el peix comprat a la costa, els demanava si els semblava bella. Si la resposa era negativa, la dona s’enfuria i els viatgers fugien espaordits (Carbonell, 2012).

Pel que fa al misteri del castell de Millena, la llegenda d’una dama que s’apareixia al castell i concedia el do que se li demanava quasi ha estat oblidada al poble. Tanmateix, les fonts escrites l’han salvada (Martínez, 1995: 171) i les persones més velles de les localitats pròximes com ara Quatretondeta encara recorden que en aquell castell ara en ruïnes s’apareixia un ésser estrany a qui s’anomenava la Por (Carbonell, 2012).

2.2. Itinerari de les llegendes hagiogràfiques

Aquest nou itinerari traçat sobre el mapa de la capital del Comtat ens duria en un dels monuments més importants de la vila de Cocentaina: el palau comtal i el convent adjacent de les monges clarisses. A la capella del palau, per una espiera que hui en dia es pot veure i visitar, el comte Guillem Roís de Corella i Borja assistí en el transcurs d’una eucaristia a un fet cabdal per a la vila: el quadre de la Mare de Déu començà a vessar llàgrimes de sang. Qui se n’adonà va ser el mossèn que oficiava la missa, qui comprovà en acabar la cerimònia que el quadre, efectivament, suava sang i féu que es certificara el milacre de les vint-i-set llàgrimes (Fullana, 1920: 342). El quadre pot ser visitat a l’església de les monges clarisses que encara avui viuen al convent i custodien la imatge, mentre que la capella del palau en què succeí el miracle és oberta i constitueix un punt essencial d’aquesta ruta.

No és aquest l’únic milacre que ens pot guiar per Cocentaina. A la plaça de la vila es decidí per votació qui seria el patró del poble al qual adreçar les pregàries que salvaren dels infortunis la vila. D’entre les boles que tancaven noms de sants i que un infant innocent triava, el nom de sant Hipòlit va ser extret fins en tres ocasions, després d’haver estat rebutjat per l’auditori en dues ocasions, per poc conegut. Així, per commemorar aquest prodigi es pot visitar l’estàtua de sant Hipòlit que s’alça vora l’avinguda de Jaume I després d’haver seguit els camins que separen aquest lloc de la plaça de la vila, on se celebrà l’elecció miraculosa (Insa Ribelles, 2000: 181).

2.3. Itinerari de les llegendes històriques

El palau comtal conservat a Cocentaina i la Sala Daurada farcida de pintures per a enaltir els comtes de Cocentaina poden ser el primer estadi de l’itinerari de les llegendes històriques de la comarca. A la Sala Daurada es pot narrar l’estranya conducta del comte Guillem Roís de Corella i Borja, que després d’assistir al miracle de les llàgrimes desaparegué un dia dels seus dominis, sense deixar pistes del seu destí. Quan ja es perdia el seu record reaparegué vestit pobrament de pelegrí, però en no ser reconegut pels seus súbdits tornà a desaparéixer, ara per sempre (Escolano, 1611: Libres VIII i IX, Vol. V).

Aquesta estranya història pot motivar-nos a caminar envers el paratge de sant Cristòfor, escenari de la vida d’un altre personatge real extraordinari. Es tracta ara de l’eremita i visionari Venerable Escuder, habitant de les coves del paratge on avui hi ha una ermita en perfecte estat. Allà podrem imaginar els emissaris que la reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim, envià perquè preguntaren a aquell home sant si el seu espòs el rei seria alliberat després d’haver estat fet presoner a Nàpols. Després de pujar la muntanya a la recerca de la il·luminació, el Venerable Escuder profetitzà l’alliberament i àdhuc la Reforma de Luter (Escolano, 1611: llibre IX, cap. XXXXV).

El descens des del paratge pot dur-nos directament en un altre lloc vital de Cocentaina: el Pla de la Font, una amable plaça amb font, abeurador i llavador arcaics. Per allí corregué Vicent Moltó, el Manco de Calderón segons la versió literària de la llegenda arreplegada per Joan Borja en Llegendes del sud. Aquest veí del poble va ser el bandoler més significatiu de la localitat, encara recordat i evocat, i el ben cert és que els seus fets criminals acabaren amb un ajusticiament a la Torreta, un fragment de muralla medieval que encara es conserva. Allà podrem narrar com va ser mort a garrot el bandoler en un acte que aplegà milers de persones de tota la comarca, com els més vells conten encara que els contaren.

2.4. Itinerari de les presències femenines i màgiques

Sens dubte, l’itinerari més màgic és aquell que es pot dibuixar sobre el plànol del Comtat per lligar els llocs vinculats segons la narració oral a presències màgiques. Començarem aquest itinerari al Barranc de l’Encantada de Planes de la Baronia, on es conta encara que una princesa deixada pels àrabs custodia una mina d’or i s’apareix a l’incaut que s’avesa a la nit a les seues aigües. Llavors, la dama encantada dóna a triar entre les joies que l’acompanyen i ella, però la bellesa de l’aparició és tan poderosa que qui la veu té clara l’elecció i no escapa de les aigües on es perd el seu rastre per sempre. L’entrada a la mina que guarda els tresors dels àrabs es manté així una vegada més ignota i desconeguda. Al paratge encara es poden veure les destrosses de les explosions que provaren a trobar aquesta mina d’or al segle XX per ordre d’un batlle de Planes, fent cas de la llegenda. Es dinamità així el lloc en què hi havia una inscripció documentada per Antoni Cavanilles en Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) que se suposava que era l’entrada de la mina d’or (Capó, 2002: 50).

El paratge espectacular de Planes pot ser completat amb la visita a la Cova de la Sarsa de Bocairent, a l’altra banda de la serra Mariola. En aquesta cova potser habità un misteriós personatge de qui s’ha cregut erròniament que la serra agafa el nom; la princesa romana Mariola. Aquesta filla d’un patrici romà era feliç voltant per la serra amb la companyia d’una pantera que havia rebut com a regal, fins que la cobdícia dels emperadors romans caigué sobre la seua família. Per la dissort i la tragèdia, Mariola vagà fins perdre la vida amb la sola companyia del felí, que també s’extingí a la serra. Es podrà contar al públic d’alumnes que a la dècada dels seixanta del segle XX un crani de pantera de varietat exòtica va ser trobat a la cova per a sorpresa de tothom (Valor, 1970: 46).

Finalment, podrem anar a un altre extrem de la comarca, l’Orxa i el seu castell de Perputxent, per albirar des de l’antic castell templari el poble i els camps que l’envolten. Allà s’evocarà la figura d’una misteriosa Vídua de l’Orxa que atorgava camps i altres menesters a la gent de la localitat, que encara la recorden feblement, sense saber del cert el seu origen ni la raó d’aquelles estranyes concessions sense contrapartida. Com conta Víctor Gómez Labrado en Llegendes valencianes, aquesta presència femenina tanca per aquest costat la comarca amb un hàlit de misteri.

2.5. Itinerari de les llegendes de la bèstia

El darrer dels itineraris que podem dibuixar sobre el mapa comarcal a propòsit del llegendari, ens farà recórrer la distància existent entre les localitats de Beniarrés i de Gorga. A la primera de les dues viles haurem d’ascendir a la Cova de l’Or, a la serra del Benicadell, per narrar la dissort de Joan, veí de la vila que un tres de juliol sota la lluna plena pujà la serra per buscar les set peces d’or que segons sa mare s’apareixien allà. Tanmateix, les peces eren protegides per una serp que habitava vora el riu i que podia convertir en vidre amb la sola mirada. Joan, arriscant la vida per treure de la pobresa la seua família, aconsegueix tocar una de les peces, però la serp apareix sobtadament i el transforma en espill, a la manera com actua el basilisc. Després, segons la veu del poble, la serp es retirà a la Cova de l’Or a custodiar per sempre les sis peces restants, mentre a la llar familiar de Joan apareix la peça d’or tocada pel jove i sa mare entén que el fill no tornarà més amb ells (Borja, 2005: 185).

El darrer escenari ens haurà de dur a la plaça de la Vila de Gorga per ambientar allà un altre relat estrany amb bèsties com a protagonistes. En aquest cas la història es remunta a temps antics en què la plaça era escenari de batalles de gossos que animaven enemics aferrissats del poble, un bàndol de veïns cristians i un altre de morisc. Un dia, un dels veïns cristians importa un gos bestial des de la Selva Negra d’Alemanya i proposa una batalla al rival, el qual també es presenta a la plaça amb un animal feroç. La batalla dels dos gossos és mortal; tots dos cans moren en la lluita i quan els veïns es giren vers els vilatans moriscos per veure la seua reacció s’adonen que s’han transformat en deu galls negres que envoltaven un gall negre brillant i poderós. Els galls tenien banyes vermelles en comptes de crestes (Ruiz de Mateo, 1967: 72). A les pàgines de l’obra d’Antoni Cavanilles al seu pas per Gorga podrem llegir el substrat real que pot haver en aquesta llegenda.

3. FORMACIÓ LITERÀRIA I ENCICLOPÈDIA CULTURAL

Amb aquests itineraris que empren les llegendes com a estímul haurem visitat nombroses viles i paratges de la comarca del Comtat i haurem satisfet sobre la marxa els següents nuclis d’interés que configuren tot un programa formatiu:

a) Nucli històric: per situar en el temps i en el relat històric les construccions com ara els castells, el palau comtal o les ermites visitades. Així mateix, el temps dels moriscos o la conquesta de Nàpols també han estat referències que caldrà explicitar a l’oient.

b) Nucli de literatura popular elaborada: el trànsit pels paratges escenari de les llegendes haurà fet referència a les obres quan han salvat el llegendari de l’oblit, de manera que pel discurs hauran passat els noms de Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez, Enric Valor, Bernat Capó, Joan Borja i Víctor Gómez Labrado i llurs obres.

c) Nucli de literatura popular espontània: algunes de les llegendes no han estat ni arreplegades encara convenientment ni sotmeses a elaboració culta, de manera que la veu dels veïns de la comarca és ací la font de la llengua viva que narra. Vet ací una immillorable ocasió per parar esment al dialecte meridional i als girs específics del parlar del Comtat.

4. CONCLUSIONS

Fixem per acabar una mena de conclusions que poden sistematitzar l’aportació d’aquests itineraris per la geografia literària del Comtat:

1. Les llegendes del Comtat són un guiatge ben productiu per bastir rutes didàctiques que expliquen les llegendes transmeses de generació en generació o generades, en canvi, en l’àmbit de la producció erudita. Les llegendes generades per aquestes vies permeten dibuixar fins a cinc rutes diferents per la comarca que recorren de punta a punta la geografia amb la literatura popular llegendària com a excusa.

2. Aquests cinc recorreguts ens permetran endinsar-nos en aspectes de la història específica de la comarca, del País Valencià i d’Europa; en fragments de textos historiogràfics; en seqüències de literatura de rondalles; en extractes d’estudis erudits sobre llegendes i àdhuc en peces d’obres literàries. Tenim així, doncs, un conjunt important de referències de tota mena que basteixen una bibliografia diversa i ben rica que acompanyen el simple trànsit d’escenari en escenari de llegenda.

3. Els itineraris així pensats pretenen incrementar la competència del públic assistent en aquests camps, però també pretenen obrir la porta a la coneixença de la producció de noms com Antoni Cavanilles, Juan Bautista Perales, Jordi Valor, Joaquim Martí Gadea, Manuel Sanchis Guarner, Rafael Escobar, Francesc Gisbert, Jordi Raül Verdú o Juan Francisco Ferràndiz Pasqual. Els itineraris, per tant, tan sols enceten un camí que pot ser molt més ample; una veta per a un laberint molt més envitricollat que es proposa penetrar.

4. Bèsties, dones encantades, castells amb fantasma, princeses dissortades, comtes escàpols i mines d’or són els elements d’atracció per a una proposta didàctica que parteix de l’excursió per acabar desembocant en la literatura, l’antropologia, la història o l’arqueologia. Les possibilitat d’explotació didàctiques d’aquest espai i d’aquesta literatura popular llegendària són tan grans com capaç de gestionar-les siga la ment del docent i suggestiva siga la ment del discent. Conte contat.

5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BORJA, Joan (2005), Llegendes del sud, Picanya, Edicions del Bullent.

CAPÓ, Bernat (2002), Terra de cireres, Picanya, Edicions del Bullent.

CARBONELL, Ivan (1998), «El mite de la fada dels tolls al Barranc de l’Encantada de Planes de la Baronia», Alberri. Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, 11, pp. 39-65.

____, (2003), «Crim i càstig del bandolerisme contestà», Alberri. Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, 16, pp. 121-155.

____, (2007), «La llegenda de la Serra Mariola. Aprofitament didàctic del llegendari comarcal», Eines. Revista d’ensenyament i cultura, 22, Alcoi, IES Pare Vitòria.

____, (2007), «Llegendes del Comtat (I). El cicle de llegendes de la bèstia», Alberri. Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, 18, Cocentaina, pp. 155-190.

____, (2012), Llegendes de Cocentaina i del Comtat. Estudi i difusió. En premsa.

DD.AA. (2007), «Dossier La cançó de Mariola», Eines. Revista d’ensenyament i cultura, 22, Alcoi, IES Pare Vitòria.

ESCOLANO, Gaspar (1611), Dècada primera de la Historia de Valencia, València, Pedro Patricio Mey.

FULLANA MIRA, Lluís. o.p. (1920), Historia de la vila y condado de Cocentaina, València, Obra cultural de Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy.

GISBERT, Francesc (2008), Màgia per a un poble, Picanya, Edicions del Bullent.

GÓMEZ LABRADO, Víctor (2007), Llegendes valencianes, Alzira, Bromera.

____, (2010), Enric Valor. El valor de les paraules, València, Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

INSA RIBELLES, Maria Dolores (2000), «Actas. Papeles de Cocentaina» en Sant Hipòlit i Cocentaina 1600-2000, Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, Cocentaina, pp. 181-205.MARTÍ GADEA, Joaquim (1908), Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè, arreplegades y ordenades per un aficionat molt entusiasmat de tot lo d’ella, III Vols, València, Impremta d’Antonio López i companyia.

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Francesc (1927), Folklore valensia: arreplega de llegendes, tradicions y costums del Reine de Valencia, València, Societat Valenciana de Publicacions.

____, (1995), Llegendari valencià, edició de Josep M. Baldaquí, Alacant, Generalitat Valenciana – Diputació d’Alacant.

PERALES, Juan Bautista (1920), Mariola o españoles y romanos. Novela histórica de costumbres antiguas (la Sierra Mariola), València, El Mercantil Valenciano.

RUIZ DE MATEO, Agustina i Juan Mateo Box (1965), Leyendas Alicantinas, Xàbia, edició dels autors.

TÀCIT, P. C. (1965), Annals, 2 vols., Barcelona, Fundació Bernat Metge.

VALOR SERRA, Jordi (1970), La nostra Serra Mariola i la seua llegenda bimil·lenària, Alcoi, Imprenta Hispania Alcoyana.