Kitabı oku: «El mas i la vila a la Catalunya medieval», sayfa 9

Yazı tipi:

[3] M. Müller-Wille i K.-R. Schultz-Klinken, «Ackergeräte», dins R. Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, Munic i Zuric, 1977-1999, 1, cols. 82-85.

[4] Per a les eines de la llaurada vegeu K. R. Schultz-Klinken, Haken, Pflug und Ackerbau. Ackerbausysteme des Saatfurchenund Saatbettbaues in urgeschichtlicher und geschichtlicher Zeit sowie ihr Einfluss auf die Bodenentwicklung, Hildesheim, 1981; G. Comet, Le Paysan et son outil. Essai d’histoire technique des céréales. France VIIIe-XVe siècle, Roma, 1992, pp. 83-117. Específicament per a l’arada antiga vegeu White, Implements, pp. 123-145. Per una aproximació etnològica vegeu J. Caro Baroja, «Los arados españoles. Sus tipos y repartición», dins J. Caro Baroja, Tecnología, pp. 507-597; R. Violante Simorra, «El arado y el yugo tradicionales de Catalunya», Revista de dialectología y tradiciones populares, 14 (1958), pp. 306-353 i 441-497.

[5] J. Caro Baroja, «La vida agraria tradicional reflejada en el arte español», dins J. Caro Baroja, Tecnología, pp. 107-108. Per al jou i els sistemes d’enganxada vegeu M. A. Littauer, «The Yoke Saddle in Ancient Harvesting», Antiquity, 42 (1968), pp. 27-31; J. Spruytte, Études experimentales sur l’attelage. Contribution à l’histoire du cheval, París, 1977. En aquests estudis se troba una revisió crítica de les tesis tradicionals de R. J. E. C. Lefebvre des Noëttes, L’attelage, le cheval de selle à travers les âges, París, 19312.

[6] N. E. Lee, Harvests and Harvesting Through the Ages, Cambridge 1959; F. Sigaut, «Moisson et fenaison», Nouvelles de l’archéologie, 19 (1985), pp. 28-38; K.-R. Schultz-Klinken, «Erntegeräte», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 3, cols. 2180-2183. Per a les eines de la collita dels agricultors antics vegeu A. Steensberg, Ancient Harvesting Implements, Copenhague, 1943; White, Implements, pp. 69-103.

[7] White, Implements, pp. 91-93; Comet, Paysan, pp. 168-170. J. Oroz Reta i M.-A. Marcos Casquero (eds.), San Isidoro de Sevilla. Etimologías, Madrid, 1993-19942, XX, 14, 5.

[8] J. L. Mingote Calderón, «Mayales y trillos en España», Anales del Museo del Pueblo Español, 2 (1988), pp. 83-167.

[9] R. Bechmann, Des arbres et des hommes. La fôret au Moyen Âge, París, 1984, pp. 86-93 i 206-211; W. L. Goodman, The History of Wood-working Tools, Londres, 1964.

[10] A. Reith, «Werkzeuge der Holzbearbeitung. Sägen aus vier Jahrtausenden», Saalburgjahrbuch, 17 (1958), pp. 47-60; P. H. Killian, «Die Bedeutung der Säge in der Geschichte der Forstnutzung», Symposium International d’Histoire Forestière, París, 1982.

[11] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[12] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[13] Per al tema de les tècniques de conservació i emmagatzemament vegeu M. Gast i F. Sigaut (dirs.), Les techniques de conservation des grains à long terme: leur rôle dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés, París, 1979-1985; R. Heiss i K. Eichner, Haltbarmachen von Lebensmitteln. Chemische, physikalische und mikrobiologische Grundlagen der Verfahren, Berlín, 19953.

[14] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[15] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 12/6.

[16] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[17] P. T. H. Unwin, Wine and the Vine. An Historical Geography of Viticulture and the Wine Trade, Londres, 1991, pp. 25-57.

[18] B. Kuoni, Cestería tradicional ibérica, Barcelona, 1981; E. Sánchez Sanz, Cestería tradicional española, Madrid, 1982; White, Farm Equipment, pp. 63-65.

[19] A. Tchernia, Le vin de l’Italie romaine. Essai d’histoire économique d’après les amphores, Roma, 1986, pp. 285-292.

[20] El terme ramat cobreix el conjunt d’espècies animals que l’home cria amb fins estrictament econòmics; vegeu R. Delort, «Tierhaltung», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 8, 768-770, el qual exclou d’aquesta categoria a animals com el gos i el gat. Per a la ramaderia des d’una perspectiva general vegeu R. Delort, Les animaux ont une histoire, París, 1984. No hi ha una visió de conjunt sobre l’economia ramadera medieval; vegeu per a les regions mediterrànies medievals M. Gramain, «Les formes de l’élevage en Bas-Languedoc occidental aux XIIIe et XIVe siècles», dins L’élevage en Méditerranée occidentale, París 1977, pp. 137-152. Per al concepte de domesticació vegeu A. Gautier, La domestication. Et l’homme créa ses animaux, París, 1990; L. Peel i D. E. Tribe (eds.), Domestication, Conservation and Use of Animal Resources, Amsterdam 1983; S. Bökönyi, «Definitions of Animal Domestication», dins J. Clutton-Brock (ed.), The Walking Larder. Patterns of Domestication, Pastoralism, and Predation, Londres, 1990, pp. 22-27.

[21] P. Puig Ustrell, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242, Barcelona, 1992, doc. 275 (1238).

[22] E. de Hinojosa, Régimen, ap. 6 (1249); Puig Ustrell, Capbreu, doc. 790 (1239).

[23] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 25 (1160).

[24] Y. Baticle, L’élevage ovin dans les pays europeens de la Méditerranée Occidentale, París, 1974; M. L. Ryder, Sheep and Man, Londres, 1983.

[25] F. Carreras Candi, «Palomas y palomares en Cataluña durante la Edad Media», dins F. Carreras Candi, Miscelanea histórica catalana, 1, Barcelona, 1905, pp. 45-159.

[26] S. Bökönyi, «The Development of Stockbreeding and Herding in Medieval Europe», dins D. Sweeney (ed.), Agriculture in the Middle Ages. Technology, Practice and Representation, Philadelphia, 1995, pp. 42-55.

[27] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[28] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[29] Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 6, f. 2v (1299).

[30] W. Ch. Schneider, «Animal laborans. Das Arbeitstier und sein Einsatz in Transport und Verkehr der Spätantike und des frühen Mittelalters», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 457-578; Th. Szabó, «Saumtiere», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 7, col. 1405.

[31] A. C. Leighton, «The Mule as a Cultural Invention», Technology and Culture, 8 (1967), pp. 45-52.

[32] S. Bökönyi, «Animals, Draft», dins J. Strayer, (ed.), Dictionary of the Middle Ages, Nova York, 1982-1989, 1, pp. 293-298; A. C. Leighton, Transport and Communication in Early Medieval Europe. A.D. 500-1100, Devon, 1972, pp. 48-124. Per al carro vegeu W. Treue, Achse, Rad und Wagen. 5000 Jahre Kulturund Technikgeschichte, Múnic, 1965, pp. 85-108; Th. Szabó, «Wagen», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 8, cols. 1905-1907.

[33] J. Langdon, Horses, Oxen and Technological Innovation. The Use of Draught Animals in English Farming from 1066-1500, Cambridge, 1986, pp. 4-21.

[34] M. Montanari, «Gli animali e l’alimentazione umana», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), 619-663; S. Bökönyi, «Animals, Food», dins Strayer (dir.), Dictionary of the Middle Ages, 1, pp. 299-302.

[35] R. Laurons, «L’elevage du porc a l’époque medievale», dins L’homme et l’animal. Premier colloque d’ethnozoologie, París 1975, pp. 523-534; M. Baruzzi i M. Montanari, Porci e porcari nel Medioevo. Paesaggio, economia, alimentazione, Bolonya, 1981.

[36] W. Brinkmann, Bienenstock und-stand in den romanischen Ländern, Hamburg, 1938; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ch. Warnke, Bienenhaltung und Bienenprodukte im Mittelalter in West-und Osteuropa, en curs de publicació.

[37] R. Delort, «Les animaux et l’habillement», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 673-700.

[38] R. Büll, Das große Buch vom Wachs. Geschichte, Kultur, Technik, 1, Munic, 1977.

[39] G. Carnat, Le fer à cheval à travers l’histoire et l’archéologie. Contribution à l’histoire de la civilisation, París, 1951; Leighton, Transport and Communication, pp. 104-107.

[40] R. Meiggs, Trees and Timber in the Ancient Mediterranean World, Oxford, 1982, 385-386; Bechmann, Arbres, pp. 138-171.

[41] J. M. Marquès, «La senyoria eclesiàstica de St. Sadurní de l’Heurà, fins al 1319», Estudis del Baix Empordà, 3 (1989), ap. 17.

[42] P. Toubert, «Les féodalités méditerrannéenes: un probleme d’histoire comparée», dins Structures féodales et féodalisme dans l’Occident méditerranéen (Xe-XIIIe siècle). Bilan et perspectives de recherches, París, 1980, pp. 7-8; B. Kayser, «Désintegration et intégration des relations agriculture-élevage dans les régions méditerranéenes», Annales de Géographie, 557 (1991), pp. 18-30.

[43] Toubert, Structures, 1, p. 271.

[44] H. Hinz, W. Brückner, A. Reinle i V. Schmidtchen, «Brunnen», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 2, cols. 764-780; D. Alexandre-Bidon, «Archéo-iconographie du puits au Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle)», Mélanges de l’École Française de Rome, 104.2 (1992), pp. 519-543.

[45] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 470.

[46] AMM, Pergs. St. Cugat del Vallès, 150.

[47] ACB, Pergs. Benefici Sta. Magdalena, 18, 145 (1180) (ACB, Libri Antiquitatum, I, 957).

[48] ADG, Pergs. Pia Almoina, Borrassà, 135 (1125).

[49] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[50] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[51] F. Bertsch i K. Bertsch, Geschichte unserer Kulturpflanzen, Stuttgart 19492; Th. Roener, A. Scheibe, J. Schmidt i E. Woermann (eds.), Handbuch der Landwirtschaft, Berlín i Hamburg, 1952; W. Rudorf, Zur Geschichte und Geographie alteuropäischer Kulturpflanzen, Berlín, 1969.

[52] Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 10, ff. 54v-55 (1304).

[53] R. Legendre, Les céréales, biologie et application, París, 1935. Per a l’època medieval disposem ara de l’exhaustiu treball de Comet, Paysan.

[54] White, Farming, pp. 171-189.

[55] A. Maurizio, Die Nahrungsmittel aus Getreide: ihre botanischen, chemischen und physikalischen Eigenschaften, hygienisches Verhalten, Prüfen und Beurteilen, Berlín, 1917-1919; del mateix, Die Getreidenahrung im Wandel der Zeit, Zuric, 1916.

[56] J. Bastardas, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’Arxiu de la Corona de Aragó de Barcelona, Barcelona, 1984, art. 10.

[57] Per a les diferències botàniques i les diverses formes de preparació dels grans de cereal per al consum vegeu L. A. Moritz, Grain-mills and Flour in Classical Antiquity, Nova York, 1958, pp. 145-158; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[58] D. Rumm-Kreuter, «Heizquellen, Kochgeschirre, Zubereitungstechniken und Garergebnisse mittelalterlicher Köche», dins I. Bitsch , T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken in Mittelalter und Neuzeit, Sigmaringen, 1987, pp. 227-244. Per a la llar vegeu R. Violante Simorra, «Características tradicionales, antiguas y evolucionadas, del hogar doméstico popular en Cataluña», Revista de dialectología y tradiciones populares, 6 (1950), pp. 430-495; J.-M. Pesez, «Le foyer de la maison paysanne (XIe-XIVe siècle)», Archéologie médievale, 16 (1986), pp. 65-92.

[59] Maurizio, Nahrungsmittel; F. Ruf, «Die Suppe in der Geschichte der Ernärung», dins J. Bitsch, T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken, pp. 165-182.

[60] Per al cultiu de la vinya en general i medieval en particular vegeu la clàssica monografía de R. Dion, Histoire de la vigne et du vin en France, des origines aux XIXe siècle, París, 1959. Per a la vitivinicultura a la Catalunya medieval vegeu J. M. Salrach, «La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana», dins Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcoholiques als Països Catalans. III Col·loqui d’Història Agraria, Barcelona, 1993, pp. 117-145; A. Riera Melis, «Os doy una parcela de tierra para que plantéis una viña de buenas vides y la cultivéis. El vino en Cataluña, siglos IX-XIII», dins Vino y viñedo en la Europa medieval, Pamplona, 1996, pp. 13-38. Per una aproximació geogràfica vegeu Unwin, Wine, i H. J. de Blij, Wine. A Geographic Appreciation, Totowa i Nova Jersey, 1983.

[61] J. Becker-Dillingen, Handbuch des gesamten Gemüsebaues einschließlich der Gewürz-und Küchenkräuter, Berlín i Hamburg, 1950. Per a l’horticultura medieval vegeu W. Janssen, «Mittelalterliche Gartenkultur. Nahrung und Rekreation», dins B. Herrmann (eds.), Mensch und Umwelt im Mittelalter, Stuttgart, 1987, pp. 224-243.

[62] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 156-174.

[63] Etimologías, XVII, 10, 1.

[64] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 201-212; R. Delort, «Fibres textiles et plantes tinctorales», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 37 (1990), pp. 838-843.

[65] M.-C. Amouretti i G. Comet, Le livre de l’olivier, Aix-en-Provence, 1985.

[66] P. Flatrès i X. de Planhol (eds.), Paysages arborés et complantés, París, 1980; Toubert, Structures, 1, pp. 258-263; P. Toubert, «Baumfeldwirtschaft», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 1, cols. 1667-1668.

[67] M. Bourin, «Delimitation de parcelles et perception de l’espace en Bas-Languedoc aux Xe et XIe siècles», dins E. Mornet (dir.), Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier, París 1995, pp. 7385.

[68] Etimologías, XV, 9, 4.

[69] J. Balari, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, 1899, p. 619.

[70] Per al que segueix ens han estat útils els següents treballs de geografia històrica: D. Faucher, «Polyculture ancienne et assolement biennal dans la France méridionale», Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 5 (1934), pp. 251-255; R. Dion, Essai sur la formation du paysage rural français, Tours, 1934; J. Sion, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 8 (1937), pp. 109-131; del mateix, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 9 (1938), pp. 1-11. Per una perspectiva històrica: Toubert, Structures, pp. 273-300; A. Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Toulouse, 1998. La manca d’estudis pertinents fan encara indispensable la lectura dels estudis de M. Bloch, Les caractères originaux de l’histoire rurale française, reed. París, 1988, 71-108; i del mateix «Le problème des régimes agraires», dins M. Bloch, Mèlanges historiques, 2, París, 1983, pp. 648-669.

[71] Per una proposta de clasificació de les parcel·les i dels parcel·laris vegeu H. Uhlig (ed.), Materialien zur Terminologie der Agrarlandschft, 1, Flur und Flurformen, Giessen, 1967. Vegeu al respecte també D. Denecke, «Zur Terminologie urund frühgeschichtlicher Flurparzellierungen und Flurbegrenzungen sowie im Gelände ausgeprägter Flurrelikte. Grundzüge eines terminologischen Schemas», dins H. Beck, D. Denecke i H. Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur in Mitteleuropa und ihre Nutzung, 1, Göttingen, 1979, pp. 410-440.

[72] Bloch, Caractères, pp. 92-97; Faucher, «Polyculture», pp. 249-251; Toubert, Structures, pp. 281-290.

[73] G. Chouquer i F. Favory, «Aux origines antiques et médiévales des parcellaires», Histoire et sociétés rurales, 4 (1995), pp. 11-46. Vegeu, a més, U. Heimberg, «Römische Flur und Flurvermessung», dins Beck, Denecke i Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur, 1, pp. 142-195.

[74] Toubert, Structures, 1, p. 224.

[75] R. Martí, «Les insulae medievals catalanes», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988), pp. 111-123.

[76] White, Farming, 151-172; Leveau..., Campagnes, pp. 83-85 i 208-212; J. P. Oleson, «Irrigation», dins Ö. Wikander (ed.), Handbook of Ancient Water Technology, Leiden, 2000, pp. 183-215. Per a la irrigació en la Catalunya medieval vegeu J.-P. Cuvillier, «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa Velázquez, 20 (1984), pp. 145-187; S. Caucanas, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle, París, 1995, pp. 255-307. Resulta instructiu: R. Garrabou Segura i J. M. Naredo Pérez (eds.), El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1999.

[77] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 467-468.

[78] ACA. C, Pergs. Berenguer Ramon I, 30 (1020); Bonnassie, Catalogne, 1, p. 468.

[79] Caucanas, Moulins, pp. 27-28.

[80] Ch. Brunn, «Water Legislation in the Ancient World», dins Handbook of Ancient Water Technology, pp. 575-604.

[81] J.-P. Cuvillier, «La propriété de l’eau et l’utilisation des ouvrages hydrauliques dans la Catalogne médiévale (XIIIe et XIVe siècles). Essai d’histoire économique et sociale», dins Miscel·lània històrica catalana, Poblet, 1970, pp. 249-255.

[82] ACA. OR, Pergs. St. Joan de Jerusalen, Armari 1, 33 (1164).

[83] ACA. OR, Pergs. St. Llorenç del Munt, 296 (1159); ACA. OR, Pergs. Montalegre, 165 (1196); ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 59, 41 (1245).

[84] J. Despois, «Pour une étude de la culture en terrasses dans les pays méditerranéens», Géographie et histoire agraires (Annales de l’Est, Mémoire 21), Nancy, 1959, pp. 105-117; O. Rackham i J. A. Moody, «Terraces», dins B. Wells (ed.), Agriculture in Ancient Greece, Estocolm, 1992, pp. 123-130; L. Foxhall, «Feeling the Earth Move: Cultivation Techniques on Steep Slopes in Classical Antiquity», dins G. Shipley i J. Salmon (eds.), Human Landscapes in Classical Antiquity. Environment and Culture, Londres i Nova York 1996, pp. 44-67; Grove i Rackham, Nature of Mediterranean Europe, pp. 107-118 Sobre les tècniques d’aterraçament, el manteniment i el cultiu de les terraçes vegeu l’extens estudi de Ph. Blanchemanche, Bâtisseurs de paysages. Terrassement, épierrement et petite hydraulique agricoles en Europe. XVIIe-XIXe siècles, París, 1990.

[85] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 445-448.

[86] Despois, «Étude», pp. 105-117; R. Neboit-Guilhot, «Les contraints physiques et la fragilité du milieu méditerranéen», Annales de Géographie, 551 (1990), pp. 1-20.

[87] Etimologías, XVII, 2, 1-5.

[88] R. Garrabou i J. M. Naredo (eds.), La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1996.

[89] Etimologías, XVII, 2, 3.

[90] Puig Ustrell, Capbreu, doc. 1140.

[91] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1192.

[92] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 12, f. 41-41v.

[93] Etimologías, XVII, 3, 18; Bechmann, Arbres, pp. 189-190; F. Sigaut, L’agriculture et le feu. Rôle et place du feu dans les techniques de préparation du champ de l’ancienne agriculture européene, París, 1975.

[94] M. Bloch, Caractères, pp. 75-82 i 92-97; G. Sivéry, «Brache», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, cols. 536-537.

[95] Etimologías, XVII, 2, 2.

[96] Ibíd., 5.

[97] Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)», dins J. Clemente Ramos (ed.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, 2001, pp. 277-299.

[98] H. Fichtenau, «Wald und Waldnutzung», dins H. Fichtenau, Beiträge zur Mediävistik. Ausgewählte Aufsätze, 3, Stuttgart, 1986, p. 108.

[99] L. Söll, Die Bezeichnungen für den Wald in den romanischen Sprachen, Munic, 1967, pp. 371372 i 159-161.

[100] J. M. Palet Martínez, «Estructura parcel·laria i aprofitament agropecuari del delta del riu Besòs en època medieval», Finestrelles, 8 (1996), pp. 39-58; J. Fernández Trabal, «Aprofitaments communals, prats i pastures al Delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», Acta historica et archæologica mediævalia, 10 (1989), pp. 189-220.

[101] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, doc. 153 (1209).

[102] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[103] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[104] ZR. B. Hilf i F. Röhrig, Wald und Weidwek in Geschichte und Gegenwart, Potsdam, 1933; R. Bechmann, Arbres, pp. 27-60 i 138-268; M. T. Ferrer Mallol, «Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana», dins J. J. Busqueta i E. Vicedo (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, 1996, pp. 37-47.

[105] Meiggs, Trees, pp. 467-471.

[106] G. Demians d’Archimbaud, «Dagues et armes de chasse en Provence médiévale d’aprés les données archéologiques», dins La chasse au Moyen Âge, París, 1980, pp. 133-147. Per a les tècniques de caça vegeu Balari, Orígenes, pp. 697-701.

[107] M. Montanari, «Il ruolo della caccia nell’economia e nell’alimentazione dei ceti rurali dell’Italia del Nord. Evoluzione dall’alto al Basso Medioevo», dins La chasse au Moyen Âge.

[108] Bechmann, Arbres, 38-56.

[109] H. Thimme, «Forestis. Königsgut und Königsrecht nach den Forsturkunden vom 6. bis 12. Jahrhundert», Archiv für Urkundenforschung, 2 (1909), pp. 101-154; H. Rubner, Untersuchungen zur Forstverfassung des mittelalterlichen Frankreichs, Wiesbaden, 1965; Fichtenau, «Wald», pp. 108-121.

[110] R. d’Abadal, Catalunya carolíngia, Barcelona, 1926-1986, 2.2, doc. 5.

[111] Rius Serra, Cartulario, doc. 464 (1017). Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 152-153.

[112] Abadal, Catalunya carolíngia, 2.1, Apèndix 13; J. M. Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid, 1969-1983, 1.1, doc. 15.

[113] Bastardas, Usatges, art. 68. Per un estudi detallat d’aquest usatge vegeu J. Brutails, «Étude sur l’article 72 des Usages de Barcelone», Nouvelle revue historique de droit français et étranger, 12 (1888), pp. 59-76; L. Assier-Andrieu, Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits paysans en Catalogne française, París, 1987.

[114] Per al dret d’empriu vegeu de Hinojosa, Régimen, 54-56; J. Brutails, Étude sur la condition des populations rurales en Roussillon au Moyen Âge, París, 1891, p. 244, i el seu artícle citat a la nota anterior; Assier-Andrieu, Peuple, pp. 13-65; Bonnassie, Catalogne, 1, 307-308. Convé subratllar que aquest dret es referia a les terres públiques i a les terres incultes a les que no podia negar-se l’accés als individus i col·lectius. Hem evitat la identificació d’aquestes terres com a «béns comunals» en el sentit estricte, sobretot, per l’ús anacrònic i ahistòric que correntement es fa d’aquest terme: vegeu J. M. Font Rius, «Algunes consideracions entorn la historiografia i la problemàtica dels béns comunals», dins Busqueta i Vicedo (eds.), Béns comunals, pp. 11-30. Al mateix volum Ferrer Mallol, «Emprius», pp. 33-65, indica acertadament que fins el segle XIII, «més que la propietat comunal predomina el dret a l’empriu, i que la propietat comunal comença a formar-se a partir de les concessions de deveses i bovalars, que sovintegen des del segle XIV».

[115] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 155-156; E. Magnou-Nortier, La société laïque et l’Église dans la province ecclésiastique de Narbonne (zone cispyrénéene) de la fin du VIIIe a la fin du XIe siècle, Toulouse, 1976, p. 180; J. Durliat, Les Finances publiques de Diocletien aux carolingiens, 284-889, Sigmaringen, 1990, 20, pp. 102, 103 i 105.

[116] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 86 (998) (Rius Serra, Cartulario, doc. 343).

[117] ACB, Pergs. Diversorum 1.2, 473 (1024) (Libri Antiquitatum, III, 137).

[118] Rius Serra, Cartulario, doc. 337 ([997]).

[119] Magnou-Nortier, Société, 180.

[120] ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[121] Ch. Petit-Dutaillis, «De la signification du mot fôret a l’époque franque», Bibliothèque de l’École des Chartes, 76 (1915), pp. 97-152; Rubner, Untersuchungen, pp. 6-10 H. Rubner, «Vom römischen Saltus zum fränkischen Forst», Historisches Jahrbuch, 83 (1964), pp. 271-277.

[122] J. M. Marquès, Cartoral dit de Carlemany, Barcelona, 1993, doc. 496 (1273).

[123] C. Devic, J. Vaissète i A. Molinier, Histoire générale de Languedoc, Toulouse, 1872-1904, 5, doc. 555 (1143).

[124] P. Charbonnier, «Essai d’un classement des redevances seigneuriales», dins Seigneurs et seigneuries au Moyen Âge, 117. Congrés national des sociétés savantes, París, 1995, p. 148.

[125] ACB, Pergs. Diversorum 1.4, 224 (1063).

[126] ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[127] AHG, Notarials, St . Quirze de Colera, Reg. 1, f. 38.

[128] Rius Serra, Cartulario, doc. 960 (1145).

[129] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 33 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 64).

[130] J. Jarnut, «Die frühmittelalterliche Jagd unter rechtsund sozialgeschichtlichen Aspekten», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 765-808; M. Pacaut, «Esquisse de l’évolution du droit de chasse au Moyen Âge», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 59-68; M. Montanari, «La caccia. Da diritto comune a privilegio sociale», dins M. Montanari, Uomini, terre, boschi nell’Occidente medievale, Catania, 1992, pp. 137-151; per al dret de caça a la Catalunya medieval vegeu M. J. Peláez, «Algunas manifestaciones del derecho de caza en Cataluña (siglos XIII y XIV)», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 69-82.

[131] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, 153 (1209).

[132] Bisson, Accounts, 2, doc. 1, A.

[133] Ibíd., doc. 2.

[134] Ibíd., doc. 1, Q.

[135] Puig Ustrell, Capbreu, docs. 8 i 26; ACA. RP, Batllia General, Reg. 28, ff. 35-36v.

[136] ADG, Cartoral de rubricis coloratis, ff. 150v-152 (Marquès, Cartoral, doc. 362).

[137] ACA. C, Pergs. Alfons II, 120.

[138] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 472.

[139] ACA. OR, Pergs. per inventariar, St. Feliu de Cadins, 27-16, f. 1 i 1v.

[140] ACA. C, Pergs. Pere I, 442.

[141] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 892 (1301).

[142] Vegeu, per exemple, ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 93, 27 (1190).

[143] ACA. C, Pergs. Alfons I, 177 (ACA. C, Varia, 1, ff. 12v-14); J. M. Pons Guri, «La successió testada de Guillem Umbert de Basella», dins J. M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona, 1989, 3, ap. 4.

[144] BC, Perg. 9033.

[145] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 69).

[146] Marquès, Cartoral, doc. 496.

[147] ACA. C, Processos en quart, 1300/1.

[148] ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 5v.

[149] ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 6-6v.

[150] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1432 (1267).

[151] White, Farm Equipment, pp. 229-232; L. Clemens i M. Matheus, «Weinkeltern im Mittelalter», dins U. Lindgren (ed.), Europäische Technik im Mittelalter: 800 bis 1200. Tradition und Innovation. Ein Handbuch, Berlín, 1996, pp. 133-136.

[152] El punt de partida del debat: M. Bloch, «Avènement et conquête du moulin à eau», dins M. Bloch, Mélanges historiques, 2, pp. 800-821. Un bon resum pot trobar-se a T. S. Reynolds, Stronger than a Hundred Men. A History of the Vertical Watermill, Baltimore, 1983. Per a la Catalunya medieval vegeu R. Martí, «Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña», dins M. Barceló, H. Kirchner. J. M. Lluró, R. Martí i J. M. Torres, Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, 1988, pp. 165-194; P. Ortí Gost, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV, Barcelona, 2000, pp. 245-392.

[153] H. Gleisberg, Technikgeschichte der Getreidemühle, Oldenburg i Munic, 1951; P. Squatriti (ed.), Working with Water in Medieval Europe. Technology and Resource-use, Leiden, 2000. Resulten instructius J. M. Legazpi, Ingenios de madera. Carpintería mecánica medieval aplicada a la agricultura, Oviedo, 1991, pp. 81-93 i 107-133; i J. de Bolòs i J. Nuet, Els molins fariners, Barcelona, 1983. Per a la mòlta i la preparació dels grans per al consum vegeu Moritz, Grain-mills; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[154] Per al que segueix vegeu Caucanas, Moulins, pp. 123-140; Ö. Wikander, «Mill-channels, Weirs and Ponds. The Enviroment of Ancient Water-mills», Opuscula Romana, 15 (1985), pp. 149-154.

[155] Hoffmann, «Development», pp. 641-643 i 658-665; del mateix, «Medieval Fishing», dins Squatriti (ed.), Working with Water, pp. 331-393.

[156] G. Gonzalvo, Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII), Barcelona, 1994, doc. 10.

[157] ACB, Libri Antiquitatum, III, 83 (1215).

[158] ACA. C, Pergs. Alfons I, 560 (1190).

[159] Rius Serra, Cartulario, doc. 860 (1122).

[160] ACB, Libri Antiquitatum, II, 13 (1065).

[161] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 801 (1294).

[162] J. Alturo Perucho, L’arxiu antic de Sta. Anna de Barcelona, Barcelona, 1985, doc. 487.

[163] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 291.

[164] ACA. C, Pergs. Pere I, 300.

[165] ASDG, Pergs. 169 (Marquès, Col·lecció, doc. 240).

[166] ACA. C, Pergs. Extrainventari, 3295 (sense data).