Kitabı oku: «Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)», sayfa 3
El sastre, situat dempeus a la dreta, en un nivell un poc inferior al del patró i dirigint la seua mirada cap a ell, vist gonella blau fosc fins als peus i capa curta del mateix color, botonada al pit, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyit a la cintura en la part esquerra un punyal enfundat en una beina de color rosa. Amb les seues mans esteses acosta el caputxó al patró. El front obert deixa veure un abundant pèl bombat pentinat amb ratlla al mig que cau per sota les orelles.
Enmig d’ells, agenollada, de cara al patró està la jove, de qui es veu mig cos, i es troba vestida ja amb el cot roig de mànegues amples. Té unes grans mans juntes i els plecs deixen entreveure la forma dels pits i els braços doblegats. Porta lligada la cintura, però ho tapa la mànega esquerra, que és l’única que es veu. El seu cabell castany és llarg, pentinat amb ratlla al mig i li cau fins als muscles. L’expressió del seu rostre delata serietat i emoció continguda.
Per damunt de la figura del sastre irromp des del cel un querubí dins d’un cercle amb quatre lòbuls, blaus en la vora i els espais entre ells en roig, en senyal d’aprovació divina.
La miniatura creiem amb tota probabilitat que va ser realitzada en 1400 en el taller de Domingo Crespí, iniciador de l’escola d’il·luminació valenciana, per les seues semblances amb les miniatures de l’Aureum Opus o Llibre de Privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira, realitzades en eixe taller.55 Quant a l’autoria no ens atrevim a fixar-la de manera precisa ja que les dades que hem trobat sobre les despeses ocasionades per la confecció d’un capbreu en 1399, a què pertany el quadern on està l’única miniatura d’aquest Capbreu que estem descrivint, només diuen açò: «Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s.»,56 i no especifica el nom. No obstant això, no seria desgavellat atribuir-la al mateix Domingo Crespí per la relació que aquest mantenia amb la Confraria, ja que, posteriorment, concretament en 1418, trobem Domingo Crespí, «il·luminador», que paga un cens de 5 sous a la Confraria «sobre terra en lo dit terme de Ruçafa», en la festa de sant Miquel.
La Confraria d’Òrfenes a Maridar amb un segle d’existència formada per un grup de mercaders adinerats, que constitueixen la burgesia incipient de la ciutat de València, busquen en la confecció del llibre dels censos i en la seua decoració, encara que, en el cas d’aquest Capbreu amb una sola miniatura perquè el contingut del llibre no requereix més, un element de prestigi. Els confrares, desitjant representar el poder de la corporació, busquen els millors artistes, a qui tenen major prestigi del moment i són els seus clients a imitació dels reis i de les institucions de la ciutat, com són el Consell municipal i la catedral de València.
Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,57 va pintar segurament els diversos centenars d’inicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou s’arreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».58 Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,59 va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.
El contingut del manuscrit és el següent:
s.f. 1r-23v: [Abecedari dels censataris].
f. 13r-14r: Del testament d’en Francesch Quonil, especier, qui instituý lo espitall qui·s diu d’en Quonil que huy·ll husufructa Menagera.
f. 15r-17v: Institució feta per en Ferando García del beniffici.
f. 18r-v: Nomenament de síndic de Francesc Vidal.
f. 22r-24r: Institució de la Confraria de les Òrfenes a Maridar.
f. 24r-v: Indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona.
f. 24v-25r: Indulgències concedides pel bisbe de Barcelona.
f. 25r-26r: Indulgències concedides pel bisbe de Tortosa.
f. 26r: Indulgències concedides pel bisbe de València.
f. 26r: E per saber q[u]in[s] foren los p[r]imers amicçadós de la dita Almoyna.
f. 26v: Poder donat per Pere Bou, majordom, per a capbrevar.
f. 27r-36v: [Censals que respon la ciutat de València i la Diputació del General].
f. 39r-54r: Pascha de Resurrecció.
f. 56r: [Sant Marc].
f. 57r-60r: Pascha de Cinquagèsima.
f. 61r-170r: Sant Johan de juny.
f. 173r-187r: Festa de Sancta Maria de Agost.
f. 195r-241v: Festa de Sent Miquel.
f. 243r-246v: [Testament de Marcos Ruiz de Bárcena i codicils].
f. 258r-279r: Festa de Tots Sants.
f. 296r-300r: Festa de Sent Andreu.
f. 305r-362r: Festa de Nadal.
f. 367r-369v: [Capítol celebrat l’11 de gener de 1585 en la capella de l’ort de l’Hospital General].
f. 369v-370r: [Capítol celebrat el 14 de decembre 1696 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 370r-371v: [Capítol celebrat el 5 de gener de 1697 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 371v-372r: [Capítol celebrat el 21 de febrer de 1684 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 372r-373r: [Capítol celebrat el de 15 de giner de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 373r-374v [Capítol celebrat el 15 de gener de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].
f. 439r-441r: Les posessions que lexà en Ferrando Garcia per al benifici de Sanct Martí que són patrons los X de les Òrfenes per son testament en lo present libre en cartes XV.
f. 448r-453r: Festa de Sent Vicent.
f. 461r-462r: Festa de Sancta Maria de Febrer.
f. 463r-466r: Sancta Maria de Març.
f. 472: [Altres censals].
f. 473r-v: Festa de Carnestoltes.
f. 475r-476r: [Capítol celebrat el 6 d’agost de 1399 en el convent de Sant Agustí].
f. 476r-476v: [Capítol celebrat el 27 de novembre de 1455 en el convent de Sant Domingo].
f. 476v: [Capítol celebrat el 30 d’octubre de 14(…) en el convent de Sant Agustí].
f. 476v-477r: [Capítol celebrat el 22 de novembre de 1468 en el convent de la Mercè].
f. 477r: [Capítol celebrat el 5 de novembre de 1478 en el convent del Carme].
f. 477v: [Capítol celebrat l’1 de juliol de 1507 en la església de Santa Caterina de València].
f. 477v: [Capítol celebrat el 3 de juliol de 1507 en casa de Bernat Català, majordom].
f. 478r-v: [Capítol celebrat el 10 de novembre de 1517 en el convent de Sant Domingo].
f. 479r-v: [Capítol celebrat el 20 d’octubre de 1523 en la església de Santa Caterina de València].
f. 480r-v: [Capítol celebrat el 18 d’octubre de 1537 en la casa i hort de Gallach en l’Hospital General].
f. 480v: [Capítol celebrat el 15 de desembre de 1544 en l’Arxiu de l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 17 d’octubre de 1564 en l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 4 de febrer de 1567 en l’Hospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 13 de desembre de 1572 en l’Arxiu de l’Hospital General].
[Apèndix] [Capítol celebrat el 28 de març de 1669 en l’Hospital General].
CRITERIS D’EDICIÓ
La transcripció i l’edició han estat fetes segons les normes internacionals establertes, per l’edició de documents medievals, per la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Si per una errada manifesta l’escrivà ha omés cap lletra o mot indispensables per al sentit, ha estat restablerta entre claudàtors ([ ]).
Els mots o frases interlineats corresponents al text van entre parèntesi angulars (< >); quan són d’una altra mà és indicat; aquells que són aclariments de l’escrivà, també interlineats van en nota al peu del document.
Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.
Els espais en blanc s’indiquen amb l’expressió: (blanc).
La lectura dubtosa d’algun mot s’adverteix mitjançant un signe d’interrogació entre parèntesi.
Els mots il·legibles per causa de la tinta pàl·lida s’indiquen per mitjà de punts suspensius entre claudàtors ([…]).
Un breu catàleg dels 10 documents inserits al llarg del registre estan situats abans de l’edició del mateix, ordenats cronològicament i tractats com una unitat documental.
Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental i el número del foli on es troba.
BIBLIOGRAFIA
ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos, Valencia, 1897.
ARNALL I JUAN M. J.: «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33.
— «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponimia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12.
— «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 19 (1986), pp. 203-224.
BACH RIU, A.: «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66.
BAIXAULI JUAN, I. A.: «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 183-199.
BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242.
BENITO I MONCLÚS, P.: «Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27.
CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827].
CASTELLVELL DÍEZ, V.: «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30.
CASTILLO SAÍNZ, J.: «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 135-146.
COLL FONT, M. C.: «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310.
CORBÍN FERRER, M.ª P.: La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980.
CRUSELLES GÓMEZ, E.: Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001.
ESCOLANO, G.: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vol., Valencia, 1610-1611.
EUBEL, C.: Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, Monasterii, 1913.
FELIU I MONTFORT, G.: «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228.
FORRELLAD, M. L. i M. MIRÓ: «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26.
GARCÍA MARSILLA, J. V.: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal, València, 2002.
GARCÍA-MENACHO OSSET, A. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ.: «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València, 2009-10. Catálogo, Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.
— Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016.
GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.
GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984.
HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, València, 2014.
MARQUÉS, J.: «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària, 5 (1985), pp. 27-52.
MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003.
MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003) pp. 171-190.
MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984.
MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32.
OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.
ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 105-131.
PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987.
PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157.
PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat, 41 (2011), pp. 225-278.
RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007.
RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378.
— «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198.
— «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75.
RIU I RIU, M.: «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128.
RUBIO VELA, A.: «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990) pp. 111-153.
SÁNCHEZ CLIMENT, X.: Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006.
SENDRA BELTRÁN, P.: «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193.
SOLDEVILA, X.: «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona, 1995, pp. 296-300.
TEIXIDÓ PALAU, R.: «Els Masos de la parroquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39.
VILLALBA DÁVALOS, A.: La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964.
VINYOLES I VIDAL, T. M.: «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. Riu (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, pp. 295-362.
¶ 1 G. ESCOLANO, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vols., València, 1610-1611, I, col. 1043-1044. ¶ 2 La figura del notari, present en tots el centres de poder ciutadans, on la seua intervenció és obligada, com institucions municipals, cúries judicials, gremis i confraries, a més de Cancelleria Reial, Taula de Canvi, Diputació del General, etc. no podía faltar en la Confraria d’Òrfenes a Maridar i era l’encarregat de redactar les actes dels consells, les eleccions de nous confrares, les àpoques de la dotació d’òrfenes i els contractes diversos relatius a dita confraria. Els notaris i escrivans de la Confraria que van copiar les ordenacions al llarg del temps van ser els següents: Pau Metaller va copiar les aprovades en el capítol celebrat en 1507, Carles Català les de 1517, Joan Ridaura les de 1523, Lluís Nicolau Vaziero les de 1564, Francesc Vaziero les de 1572, Lluís Nicolau Vaziero les de 1585, Josep Vaziero les de 1669 i Antoni d’Herrera les de 1696 i 1697. ¶ 3 P. BENITO I MONCLÚS,«Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27. ¶ 4 P. ORTEGA, «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta…, op. cit., pp. 105-131. ¶ 5 A. MUSET I PONS, «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII)», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32. ¶ 6 G. FELIU I MONTFORT, «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228. ¶ 7 X. SÁNCHEZ CLIMENT, Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006; R. TEIXIDÓ PALAU, «Els masos de la parròquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39. ¶ 8 M. RIU I RIU, «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128; D. GUASCH DALMAU, Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984; V.-C. MIRANDA MENACHO, «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 171-190. ¶ 9 V. CASTELLVELL DÍEZ, «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30; M. J. ARNALL JUAN, «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12; Ph. D. RASICO, «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198; X. SOLDEVILA, «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona 1995, pp. 296-300. ¶ 10 M. J. ARNALL JUAN, «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33; A. BACH RIU, «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66. ¶ 11 J. MORAN OCERINJAUREGUI, El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984; T. PALET PLAZA i M. ROMERO TALLAFIGO, Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987; Ph. D. RASICO, «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378; ÍD., «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75. ¶ 12 M. BARCELÓ I CRESPÍ, «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa: Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242; J. MARQUÉS, «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària 5 (1985), pp. 27-52; M. J. ARNALL I JUAN, «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 19 (1986), pp. 203-224; M. C. COLL FONT, «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània Penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310; R. PÉREZ I POZA,«Sant Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157. ¶ 13 M. L. FORRELLAD i M. MIRÓ, «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26; P. SENDRA BELTRÁN, «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193. ¶ 14 Sobre toponímia de la ciutat de València vegeu el treball de J. HINOJOSA MONTALVO, Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, Valencia, 2014. ¶ 15 A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València 2009-10. Catálogo, València, 2009, pp. 478-479. ¶ 16 Sobre aquesta institución vegeu M.ª del P. CORBÍN FERRER, La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980; F. MARTÍNEZ RODA, Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003. ¶ 17 Arxiu de la Catedral de València (d’ara endavant ACV), Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 31-2d. La religiosa Carmelita de la Caritat M.ª del Pilar Corbín Ferrer va dur a terme la seua ordenació i, posteriorment, M.ª Adela García-Menacho Osset i Mª Milagros Carcel Ortí van procedir a la seua catalogació, vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 18 Estan en la secció Expòsits II-8 i II-9, respectivament. ¶ 19 Per saber més sobre la confraria vegeu A. GARCÍA-MENACHO OSSET i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016. ¶ 20 T. M. VINYOLES I VIDAL, «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. RIU (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, p. 296. ¶ 21 Els deu ciutadans valencians fundadors de la Confraria van ser Ramon de Fabarzà, Guillem de Tarragona, Tomàs Fabra, Bernat Planell, Guillem Arnau, Ramon Guillem Català, Espanyol de Serbató, Bernat de Sarrià, Jaume de Sentboy y Pere Ripoll (ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 ACV, Capbreu, f. 26r. ¶ 22 A. RUBIO VELA, «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990), p. 125. ¶ 23 E. CRUSELLES GÓMEZ, Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001, p. 289. ¶ 24 J. CASTILLO SAÍNZ, «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 138 i 141. ¶ 25 El 20 de febrer de 1482 es va presentar un escrit davant de Lluís de Cabanyelles, governador del regne de València, per part de Berenguer Martí de Torres i Joan Gomis, confrares, solicitant que revocara l’elecció del nou confrare Francí Granullés, realitzada pel majordom Bernat de Penarroja i els confrares Jaume de Fachs, Joan Alegre i Lluís Granullés. L’escrit inclou els capítols d’allegacions, la sentència del governador favorable a la part demandant i el recurs presentat davant del rei per la part demandada, però no consta la resolució del litigi (ARV, Gobernació, núm. 2362, m. 1, f. 26v; m. 8, ff. 38r-41v). Agraïm la notícia a Juan Martínez Vinat. ¶ 26 Sobre les despeses del convit vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, pp. 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827]. ¶ 27 I. A. BAIXAULI JUAN, «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 190-199. ¶ 28 Agraïm la notícia a Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. ¶ 29 Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (d’ara endavant AGFDV), Pergaminos Hospital, 4256. ¶ 30 La major part es va realitzar en la ciutat de València («Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any»), però també van haver de desplaçar-se a alguns llocs pròxims, indicant el document si s’havia fet en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre («Açò fon fet en lo dit camí… appellat de Quart»; «… appellat de Morvedre»; «açò fon fet en lo dit camí e casa»), en una alqueria («Açò fon fet en la alqueria hon habita lo dit en Pere Comaleres»; «açò fon fet en la alqueria del dit en Johan Garcia»; «açò fon fet en la dita alqueria del dit en Jacme Castrellenes»), en un molí («Açò fon fet en lo dit molí… de na Pelegrina»), en un lloc de l’horta pròxim a València («Açò fon fet en l’orta de València, prop de Senta Celestina»), en una partida de l’horta («Açò fon fet en la orta de València en la partida de Campanar») o en una població próxima a la capital («Açò fon fet en lo dit loch de Patraix»; «en la dita orta de Benitúcer»; «en lo dit loch de Benimàmet»; «en lo dit loch de Alfafar»; «en la dita vila de Paterna»; «en lo dit loch de Benimaclet»; «en lo dit loch de Alboraya»; «en lo loch de Burgaçot»; «en lo dit loch de Ruçaffa»; i «en lo dit loch de Borbotor»). ¶ 31 Aquest document constitueïx un voluminós rotllo de pergamí (1.430 × 660 mm) compost per 20 peces (770 × 660 mm) cosides amb tires de pergamí, escrit en llatí amb una escriptura gòtica minúscula cancelleresca, en tinta sèpia clara amb fins calderons i títols de les festes en roig al marge (AGFDV, Pergaminos Hospital, 4256). ¶ 32 «Ítem, doní al discret en Francecsh de Monçó, notari e scrivà de la present almoyna, tro en concorrén quantitat del salari que li serà taxat per los confrares de la dita almoyna, axí per diverses treballs sostenguts en capbrevar tots los censals que la dita almoyna ha en la ciutat e terme de aquella, com en altres affers en que treballà en regonéxer los encartaments que són de la dita almoyna: X l.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ 33 Com a «colitor dels censals» percebia 300 sous «per son salari de la dita colita». Sent majordom Bernat de Codinachs (1400-1401) li van pagar el que encara li devien pels treballs de capbrevar («Ítem, donà a ell mateix, los quals ly romanien a paguar de aquells vint florins, los quals ly foren taxats per los honrats confrares per rahó del treballs per ell sostenguts en lo cambrevament que·s féu de tots los çensals de la dita almoyna, com los romanents XII florins ly fossen pagats per l’onrat en Pere Johan en l’any que fon majordom VIII florins, que valen LXXXVIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 8v). ¶ 34 «Ítem, costà un libre en pregamí per quapatró en què són scrits tots los censals segons lo novell cabrevament, entre qüernar e raure los pregamins e altres coses segons apar en Iª cèdula de mà del dit Francesch de Monçó: CXXVI s. VI» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, f. 5r). ¶ 35 «Primerament, V dotzenes e miga de pregamins a raó de XIII s. la dotzena: LXXI s. VI d. Ítem, de raure, a raó de III sous la dotzena: XVI s. VI d. Ítem, de ligar lo libre: XXV s. Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s. Ítem, la aluda: XI d. Suma CXXVI s. VI d.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ 36 Bernat de Codinachs durant la seua majordomia entre 1400-1401 va anotar la següent despesa: «Ítem, pos en data los quals despí en dos pregamins de cabrit ab lo raure de aquells en que foren scrits los capítols que foren fermats en lo monestir dels frares agostins e de scriure aquells, entre tot: VI s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 9r). ¶ 37 Va ser escrivà de la Confraria des de 1430 fins 1473. ¶ 38 ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 [Capbreu], f. 26v. ¶ 39 En un albarà escrit de la seua mà llegim: «Yo, dit Johan Perilles, confés haver rebut de vós honorable en Francí Vidal cent sous, són per rahó de la dessús dita bestreta del capbrevar, fet a cinch de abril any mil CCCCLXX hu» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt) i en un altre llibre de comptes posterior es troba aquest albarà: «Yo, Johan Perilles, atorch haver rebut de vós, mossén en Francesch Vidal, cent sous, són per rahó dels treballs que yo he sostenguts en lo capbrevar per compliment de tots los treballs, fet a XIII de març any MCCCCLXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/40, paper solt). ¶ 40 En el llibre dels comptes de 1470-1471 del majordom Pere Bou apareixen en una partida titulada «Les dates estrahordinàries per lo capbrevar dels sensals e fadigues e loysmes e per altres diverses coses» les despeses que es van fer a Pere Ballester. A més hi ha un primer albarà escrit el 9 de juliol de 1470 per dit notari que diu: «Yo, Pere Ballester, notari, promet a vós, honorable en Francí Vidal, axí com a procurador de les Òrfenes maridadores de la ciutat de València, que del que yo hauré de haver de vós en lo dit nom per rahó del capbrevar los censals, loïsmes e fadiga de les òrfenes staré a tot ço que dirà, arbitrarà e voldrà lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les dites Òrfenes. E en testimoni de veritat faç-vos lo present albarà de la mia mà a nou de joliol any MiCCCCLXX». Un segon albarà del 18 d’agost on confessa «haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal…, deu lliures, dich do-çents sous, e són per bestreta que·m feu per rahó dels treballs e dietes e del capbreu que yo reb dels censals de les dites òrfenes e les quals deu lliures me bestraheu per manament del magnífich en Pere Bou axí com a majordom de les dites Òrfenes. E com sia en veritat fac-vos lo present albarà de la mia mà a dihuyt de agost any mil CCCCLXX». I en un tercer albarà del 23 de març de 1471 diu: «Dissapte a XXIII del mes de març de l’any MiCCCCLXX hu yo, dit Pere Ballester, rehebí de vós, dit honorable en Francí Vidal, per la rahó dessús dita e per manament del magnífich en Pere Bou, majordom de les Òrfenes, deu lliures en paga prorata del que yo tinch de haver per rahó del dit capbrevar fet de la mia mà los dessús dits dia e any». Encara el 13 de març de 1473, durant l’administració de Bernat de Penarroja, va cobrar les restants 10 lliures, com veiem en la part inferior d’una àpoca del procurador: «Yo, Pere Ballester, notari, confés haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal, apothecari, axí com a procurador de les òrfenes de la ciutat de València, deu liures e són restants de tot lo que yo havia de haver del capbreu de les òrfenes que yo he rebut, e les quals deu liures me donau per manament del magnífich en Bernat de Penaroga, ciutadà, majordom de les dites òrfenes en lo present any, e com sia en veritat fas-vos lo present albarà de la mia mà a tretze de març any MCCCC LXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r i II-8/40, f. 12r, respectivamente, i en un paper solt en l’interior de la coberta posterior del llibre). ¶ 41 «Més pos en data doní a·n Johan Ferrer per scriure lo capbreu vell en un libre que avia en la caxa, perquè pogués fer raure lo dit capbreu perquè no agués a comprà tants pregamins: I l. XIII s.; Més pos en data doní al dit scrivent per scriure lo dit capbreu fins así: IIII l. X s.; Doní al dit scrivent XV s. restants en hun bret (?) com ne sia acabat: XV s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19v). ¶ 42 El venedor de pergamins, analfabet, va delegar a Joan Uguet, enquadernador, perquè li escriguera l’albarà pels pergamins que havia venut, que diu: «Axí matex, fas testimoni yo, dit Johan Uguet, com fuy de present quant lo dit en Francecsh Vidal comprà tres vegades vuytanta-e-dos pregamins, que costaren a XIIII diners la pessa, e quatre diners de raure cascú e pren tot en suma de VI lliures III sous, dich sis lliures tres sous, com axí és veritat fas lo present per quant lo venedor de dits pregamins no sabia scriure» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt); «Més pos en data LXXXII pregamins he comprat a XIIII diners cascun e quatre diners de raure cascun que munten: VI l.III s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19v). ¶ 43 En l’albarà escrit de la seua mà llegim: «Johan Uguet, atorc haver rebut de vós, honorable en Francesch Vidal quarenta-e-set sous, dich II liures VII sous e són per ligar un libre apellat “Cambreu dels sensals de les Òrfenes”, e perquè sta és veritat fas lo present albarà de la mia mà a VIIIIO de deembre M CCCC LXXI» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt). ¶ 44 A. VILLALBA DÁVALOS, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964, p. 137. ¶ 45 «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: I l. X s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r). ¶ 46 «Més doní a·n Crespí per lo inluminar la rúbrica: XVIIIs.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r). ¶ 47 Tots aquestos moviments estan arreplegats en el llibre dels comptes de cada majordom, en la partida de «Rebudes de censos ab fadiga y loÿsme». El majordom anotava els ingressos que percebia la Confraria per aquestos conceptes, dades que posteriorment el notari de la confraria traslladava al Capbreu. ¶ 48 Aquest quadern està cosit dins de l’anterior. Correspon a un primitiu quadern del final del segle XIV procedent del capbreu que es va fer en 1399, pautat a punta seca i pautat posteriorment com la resta, amb unes 32 línies per full. La disposició dels fulls és pèl-pèl/carn-carn. Està escrit en escriptura gòtica textual, conté la rúbrica i una extraordinària miniatura. Fins al foli 26r està copiat el contingut més antic, és a dir, la fundació i primers estatuts de la confraria i les indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona i els bisbes de Barcelona, Tortosa i València. Del foli 26v al 29v s’han copiat cartes de cens sobre la ciutat de València y sobre la Diputació del General. ¶ 49 En aquestos dos primers quaderns estan els índexs o abecedari, escrits en 23 folis, sent la disposició dels folis carn-pèl/carn-pèl; en l’últim full en blanc del quadern comença la numeració romana en roig, que apareix lleugerament tallada després de l’enquadernació del llibre. ¶ 50 El Capbreu va tornar a ser enquadernat sent majordorm Bernat Simó (1551-1552), com queda arreplegat en el seu llibre de comptes: «Més paguí per enquadernar el Llibre del capbreu, al llibrer doní quinze reals castellans que valen I l. VIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/102, f. 17r). ¶ 51 Per exemple, Gilabert Ferrer està en el foli de la G i sota la lletra F. ¶ 52 Són els casos d’Anthoni Adrover, Arcisa Pèriç, Berthomeu Bonfill, Confraria dels Coltellés, General, Jaume Jordà, Nadal Noguera, Pere de Plasència i València. ¶ 53 La mà que ha escrit l’índex és la mateixa que escriu les notes al marge fins al fol. 36v i afegeix els censals del fol. 30r. ¶ 54 ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 24-1. ¶ 55 N. RAMÓN MARQUÉS, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007, p. 46. ¶ 56 AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5. ¶ 57 Barón de ALCAHALÍ, Diccionario biográfico de artistas valencianos, València, 1897, pp. 55-56. ¶ 58 AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r. ¶ 59 A. VILLALBA DÁVALOS, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, València, 1964, p. 146.
