Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 16

[XII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e successors de aquells en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a partir la fulla de les moreres y la fruyta de tots los fruytals e demés arbres, e la lenya de aquells, al ters ab lo dit senyor. Y la pança y vi al quart y cinquè, segons la partició del sòl de la terra hon estan les vinyes que·ls se assignaran de present e les que en avant se plantaran ab llicència de la senyoria en lo terme de dit lloch, lo qual vi hajen de partir al duell dels cups de la senyoria.

[XIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, e successors de aquells en lo dit lloch e cascun vehí del dit lloch, sient tenguts e tengut a pagar cascun any una exàbega de palla de pes de deu arroves al dit senyor que hui és e per temps serà del dit lloch, per cascuna cassa cascun any, sens altra partició alguna per tota la palla que culliran en ses heretats.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre dites parts que los dits vehins de Selha, cascun any e perpètuament, hajen de donar al dit senyor de dit lloch e successors en aquell una gallina bona per cascun cap de cassa, en lo dia e festa de Nadal. Y lo dia de sent Joan deu sous de sens, fadiga y lloïsme per cascuna cassa y heretat de les del dit lloch, les quals casses y heretats lo dit senyor los stablirà ab acte públich a cascú de dits nous pobladors, respectivament la cassa y heretats que a cascú li serà assignada, ab lo cens e pactes desusdits e dejús spesificadors, ad bene meliorandum et in aliquo non deteriorandum, francament e sens preu algú per a si e tots sos successors e no de altra manera, returant-se dit senyor per a si e tots los que seran senyors del dit lloch tots los drets de lluïsme y fadiga e altres que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y deuen returar.

[XV]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que les dessusdites casses y heretats que dit senyor de dit lloch de Selha con<c>edeix e concedirà als dits nous pobladors de dit lloch en <em>phitheossim, tostemps y quant hajen de pertànyer algú dels fills y desendents de aquells a qui ara s’establiran, o al senyor que hui és o per temps serà de dit lloch li hajen de pertànyer ab totes ses millories, accessions y augments que tindran en dita ocació, e sens que les puguen detraure lo dit senyor ni los hereus de aquell.

[XVI]. Íttem, ab pacte y condició que los dits nous pobladors e tots los successors de aquells sien tenguts y obligats, si e segons que de temps inmemorial a esta part se ha hacostumat, de portar y carregar ab ses cavalcadures, a la cassa, graner y corral y botes de dit senyor, tots los fruyts y splets e llenya dels arbres de les heretats e de les heres, la part al dit senyor pertanyent, franca y respectivament, ço és, cascú la part que de ses heretats haurà de donar a la senyoria.

[XVII]. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e per tots sos successors, de fer per tanda al dit senyor que hui és e per temps \serà/ de dit lloch, tans jornals quants aquell haurà menester, ço és, lo llaurar a parell per quatre reals castellans; de forcat, sis sous home y cavalcadura; per a carrejar, sis sous, y peó, dos reals castellans, sens que dit senyor los haja de donar altra cossa més de dits preus per cascun jornal que dit senyor los ocuparà en son servici llaurant, cavant, carrejant e caminant per dins lo present regne, com en altra qualsevol fahena.

[XVIII]. Íttem, ab pacte y condició que los dits nous pobladors se hajen de obligar, segons que per lo present capítol se obliguen per si e per to<t>s sos sucsessors, que los presents capítols e cascú de aquells hajen de ser executoris en benefici del senyor que hui és e per temps serà del dit lloch, y roborats ab les clàusules de renunciació de proprii for, variació de juhi e altres segons lo stil y pràtica del notari rebedor de aquells.

[XVIIII]. Íttem, ab pacte y condició que lo senyor que hui és e per temps serà del dit lloch puga executar a dits nous pobladors e successors de aquells, vehins de dit lloch, per rahó de tots deutes deguts a la senyoria, com deutes de senyor, ab prompta, real y fiscal execució segons en los demés llochs del present regne és acostumat.

[XX]. Íttem, ab pacte y condició que tot lo fem que·s farà en les casses de dit lloch de Selha se aja de possar en la terra del ters, e no en altra terra mentres la orta del ters de cascú no estiga femada, sots les penes a la senyoria ben vistes. E lo que faran en lo corral del Almorig, lo hajen així mateix de possar en les terres del quart e no en altres algunes, sots les mateixes penes. E que tostemps y quant se’n anirà del present lloch, mudant sa cassa y habitació a altra part, qualssevols dels habitadors de aquell, lo tal vehí sia tengut y obligat de partir ab la senyoria la mitat de tot lo fem y palla que aquell tindrà dins lo present lloch; e que alfarrasada y estimada la part del dit vehí del tal fem, lo puga vendre, per lo preu que serà stimat, lo senyor qui serà del dit lloch.

[XXI]. Íttem, ab pacte y condició que lo dit senyor de dit lloch que hui és se obliga, per si e tots sos successors, als dits nous pobladors e tots los successors de aquells, a donar-los tot lo forment y ordi que cascun any hauran menester per a sembrar les heretats del dit lloch que lo tal any se deuran sembrar, les quals llavors respectivament los dits nous pobladors les hajen de tornar al dit senyor segons que per lo present ho prometen y se obliguen aquells, per si e tots sos successors, a pagar-les en la hera de la part que a cascú de aquells li restarà de forment y ordI.

[XXII]. Íttem, ab pacte y condició que cascú dels vehins del dit lloch no tinga obligació de partir ab la senyoria cossa alguna per los alfalsos y daixa speça que, respectivament, ha<u>ran menester cascú de aquells per al sustento de un parell de cavalcadures. Y que si per cas fessen més alfalfes y més daxes espesses de la que hauran menester, per a vendre o sustentar més de un parell cascú, en tal cas hajen de partir al ters com està dit dessús e no en altra manera. Açò emperò ajustat, que tostemps que lo senyor vindrà al dit lloch, o algú de la cassa y família de aquell, puga segar erba y dacça de tots los dits vehins, lo que haurà menester per a les cavalcadures ab què seran venguts.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intelligi datis, nos dicte partes laudantes et aprobantes, facientes, concedentes et firmantes predicta capitula et eorum singula, renunciamus scienter omni exceptioni rei sich non gestae etc., et doli etc. Et etiam pacto speciali, solempni stipulatione interveniente, roborato atque vallato, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, praedicta omnia et singula in praeincertis capitulis et eorum singulis contenta, scripta, pactata atque promissa, pro ut uniquique parti nostrum pertinent et spectant facere, complere et adimplere pro ut de super in praefatis capitulis et eorum singulis continetur et scribitur, omnibus dilationibus etc., sub pena centum solidorum monete regalium Valenciae pro pena etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum etc., fiat executoria large cum fori submissione, proprii fori renunciatione, variatione judicii, renunciatione appellationis juste, frivole et injuste, ex pacto etc., et cum clausulis juratis non littigandi neque impetrandi etc., sub pena consimilium centum solidorum praefate monete ultra perjurii penam pro pena etc., ratto pacto etc. Itaquod etc., et praedicta omnia et singula facere, attendere et complere promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vissisim, una cum omnibus da<m>pnis etc., super quibus credatur etc. Renuntiantes etc., et pro predictis etc., obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura nostra respective, mobilia etc.

Actum in loco de Selha etc.

Testes huius rei sunt Hieronymus Ferriz, presbiter, in villa Bocayrent residens, et Michael Belda, filius Michaelis, panniparator dicte ville Bocayrent, in dicto loco de Selha reperti.

23.

1609, octubre 24. El Pujol.

Baltasar Julià atorga carta de poblament per al seu lloc del Pujol, actual terme de Benimuslem, per als nous pobladors cristians, a fur de València.

Notari, Pere Creus, notari públic d’Alzira.

A. aRv, Reial Justícia, núm. 799, ff. 310r-315r. Còpia legalitzada datada l’11 de març de 1756, escrita per Pere Millera i Sessé, escrivà i arxiver interí del registre del Justícia Civil de València.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 232.

TEXT

Establecimiento.

Aquest establiment de dites casses y terres y posesions, respective los fa y entén fer, segons és dit, ad bene meliorandum et in aliquo non deterioradum secundum forum Valentie, y a ús y costum de bons adqueridors et etiam ab los pactes y condicions següents et non aliter etc:

I. Et primo, que dit senyor del Puchol hatja de establir, com estableix segons és dit, una cassa a cascú de dits vasalls nous pobladors, ab les terres de super señalades, per a haver de millorar y no deteriorar. Y que no conservant la dita cassa y terres a ús y costum de bons llauradors, que puga fer adobar les dites casses y terres a costes dels que les tindran, y així mateix llaurar y fer cultivar les terres.

II. Íttem, que les persones a qui estaran establides dita cassa y terres tinguen obligació, los dits o succesors seus, tenir son capmajor y domicili en lo present lloch per temps de deu anys contadors del dia que vindran en dit lloch. Y que pasats los dits deu anys y no ans, sien y resten senyors de dites casses y terres per a fer a ses voluntats, ab les condicions y pactes contenguts y que es declararan en lo present establiment.

III. Íttem, que sien obligats qualsevols de dits hereters, encara que sien pasats los dits deu anys, ells o seus succesors, a recidir en lo dit lloch, y que no puguen vendre ni alienar les dites casses y terres que no sien a persones habitadores en lo dit lloch, o que la persona que comprarà les dites terres o casses, dins de sis mesos haja de recidir en lo dit lloch. Y si serà hereu, lo donatari tinga obligació, dins de sis mesos, a recidir en dit lloch o donar o vendre a persona que dins lo dit temps hatja de venir a recidir en lo dit lloch, y que lo qui contrafarà en qualsevol de dites cosses, encórrega en pena de comís, ab què lo senyor tinga obligació interpelar-los y manar-los que vinguen a recidir en lo dit lloch.

IIII. Íttem, que no puguen plantar altres arbres que moreres sens llicència del senyor o qui per ell serà, ni tallar albres alguns sens dita llicència, sots pena de sixanta sous.

V. Íttem, que les dites casses y terres estiguen censides ab dret de cens, fadiga y lloïsme y tot altre plen dret emphiteòtich, segons furs de València, al senyor de dit lloch del Puchol y a sos succesors, y que cascuna de les dites casses, ço és les grans de tres tàpies o de allí avant, paguen a rahó de vint sous per cassa cascun any lo dia de Sent Miquel de settembre, y les cases chiques, de dos tàpies de altària, paguen deu sous pagadors en dit plaso, y que les terres de la horta y terme que en lo present se estableixen a cascú, paguen a rahó de sis diners per fanecada de cens cascun any, ab lloïsme y fadiga etc.,ª en lo dit plaso, y les terres de la marchal y camp de Pomar paguen a rahó de dos diners per fanecada cascun any en lo dit plaso.

VI. Íttem, que los dits pobladors hatjen de pagar les peites y sequiaje de les terres que cascú respectivament poseheirà, y perquè quant al temps que se hauria de pagar podria ser que los dits pobladors no tinguen diners promptes per a pagar les dites peites y sequiajes, per ço lo senyor de dit lloch se obliga a bestraure’s les dites peytes y sequiajes en los terminis que se auran de pagar, y que los dits pobladors hatjen de pagar al dit senyor en la primera collita de seda, forment o arròs que seguirà inmediatament que lo dit senyor aurà pagat.

VII. Íttem, que així mateix hatjen de pagar los cinquanta sous que cascun any se acostumen de pagar a la vila de Alsira per consert per la sisa de la carn que·s talla en lo dit lloch de Puchol.

VIII. Íttem, que cascú de dits pobladors tinga obligació de donar la part dels fruits que cullirà en sa terra d’esta manera, ço és, de la fulla y arbres lo ters, y dels fruits, així de forment, palla, arròs y dacxes com altres qualsevols collites que se colliran en dites terres, lo quart franch per a el senyor, y de la marjal y partida del camp de Pomar la sexta part dels fruits que culliran.

VIIII. Íttem, que los dits pobladors tinguen obligació de pagar y portar la part que tocarà a dit senyor de dits fruits en los graners que aquell té en sa cassa, francament sens paga alguna, lo que cobrarà en la hera de lo que li seran deutors.

X. Íttem, que los dits pobladors hajen fer y conservar los escorredors y sèquies que i à fetes y fets, y combé que y acha per a el benefici de dites terres y arbres de aquelles.

XI. Íttem, que lo dit senyor estiga obligat a prestar les llavors que auran menester dits pobladors, de forment y arròs, donant aquell arròs y cobrant a cormull per los danys, brutedats, trenchs y meñiscapte en guardar y conservar les dites llavors se oferixen, y que la y tornen en la hera de la part que·ls tocarà a dits pobladors, pagada la partició. Y que quant se aurà de mudar la llavor de forment, la atjen de portar francament per a sembrar.

XII. Íttem, que los dits pobladors atjen de pagar la caritat que·s dóna al frare que diu misa al dit poble entretant que no y aurà retor y diga misa, que són dos cafisos de arròs, un cafís de forment y cent y vint reals castellans, y fer portar lo dit frare a cavall los dumenges y festes a dir misa a dit lloch del Puchol hy voldran que vinguen a dir misa a dit lloch.

XIII. Íttem, que los dits pobladors tinguen obligació de donar, ans de la festa de Nadal, al dit senyor, ço és, per present, los de les casses grans y que paguen vint sous de cens, dos gallines per cassa, y les chiques una gallina, y que donen un home y cavalcadura que les porten totes a València a llur cassa.

XIIII. Íttem, que tinguen obligació una vegada lo any portar la roba y criats de dit senyor, de València al Puchol, donant per acò les cavalcadures que seran nesesàries, y així mateix tornar-los a València sens que se hajen de pagar, ab què lo senyor tinga obligació de fer lo gasto a les persones y cavalcadures que aniran y vindran per a dit efecte. Y que així mateix hatjen de tenir adobats los camins y ponts de Alsira al Puchol per a les vegades que lo senyor anirà y vindrà en coche. XV. Íttem, que cascun any cada cassa tinga obligació a portar una càrrega a València, quant lo senyor voldrà, pagant-los deu sous per càrrega, y que en un any no puga demanar de cada cassa més que una càrrega, encara que no ne atja empleat dita obligació y cárrech en lo any o anys antecedents.

XVI. Íttem, que cascú de dits pobladors puga fer tres fanecades de alfàs y altres dos de ortalisa y sebes per a ses casses, pagant per la partició y part del senyor sis sous per fanecada, sens que de aquelles tinga obligació donar-li’n altra part, y lo mateix se entenga de la ferraja que serà per a ses casses.

XVII. Íttem, que en la fi del any que ve, mil sis-cents y deu, collit lo arròs, puga lo vasall que ben vist li serà, demanant llicència y contant y pagant lo que deurà, anar-se’n a hon ben vist li serà. Y que així mateix puga lo senyor despedir als que li pareixeran, ab què no sien tots ni la major part, perquè no el mourà interès sinó, si algú no li combé, vol tenir lloch de cercar altre que millor treballe y sia de son gust.

XVIII. Íttem, que lo dit senyor asegura que lo dit lloch no està carregat ni respon cantitat alguna, y així fa bo que no tendran cens ni carregaments les dites terres.

XVIIII. Íttem, que l’aygua del camp de la orta puga anar a la marjal, a la partida del camp de Pomar, ab voluntat de la major part dels vasalls pobladors y del senyor de dit lloch, no fent falta notable a la orta.

XX. Íttem, que una de les fanecades de la ortalisa la puga fer de sebes per a guardar, ab què si fan erba o ortalisa per a vendre ultra de la que han de menester per a sa cassa y cavalcadures, partixquen al quart conforme los demés fruits de les terres de la orta.

Aquest establiment los fa lo dit senyor del Puchol en respecte de les dites casses, cum introitibus etc., y en respecte de dites terres cum ingresibus etc., atque cum omnibus iuribus segons és dit etc., de quibus etc., et quibus etc., pro ut melius etc., cum evictionibus etc., ittaquot etc., e per ço etc., obliga etc., mobilia etc., e los dits pobladors presents y acceptants pro ut supradictum est etc., scienter etc., omnes simul cum presenti etc., prometen a dit senyor del Puchol present etc., e als seus, que seran bons y fels vasalls y que faran y efectuaran tot lo contengut en lo desusdit acte de establiment y capítols de aquell, segons en ells està continuat, ad unquem ab tot efecte, y fer tot ço e quant bons y fels vasalls y terratinents tenen obligació de fer conforme a furs y previlegis del present Regne de València et alias, conforme ús y pràctiques de dit y present regne, omnibus dilationibus etc., cum executoria large etc., volent que sia cregut lo dit senyor del Puchol de son jurament etc., renunciant etc., e per ço etc., obligaren respective etc., mobilia etc., habita etc., fiat large cum suis clausulis etc.

Actum in loco del Puchol etc.

Testes don Rafel Figuerola, cavaller, y Joan Galindo, escuder de dit senyor del Puchol, habitadors de la ciutat de València, atrobats en lo present lloch del Puchol.

Ego, Petrus Creus, nottarius regius, Algesire habitator, hos capitulos establimentorum et populacionis dicti loci del Puchol inter don Balthasarem Julia, dominus dicti loci, et vasallos eiusdem, aliena manu scriptos, recepi die vigessimo quarto octobris anni millessimi sexcentessimi noni et abstracxi a meo receptorio apud me recondito, in quorum fidem hic meum solitum quo utor appono sig+num.

24.

1609, novembre 7. València.

Jaume Bertran, administrador dels béns del comte de Vilallonga, atenent la petició de diversos candidats a poblador, presenta al comte un memorial amb allò que podrien ser les condicions de poblament de Vilamarxant i li demana que li en done les instruccions pertinents.

A. ARV, Reial Audiència, Processos, 3ª part, apèndix, 7.132, ff. 1r-2v. Còpia del segle XVIII.

Edicions:

a. Ardit Lucas, M., «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 82-83.

TEXT

Die septimo no[vembris m] dc vIIII.

Presentat Petrus Frias, notarius procurator.

Il·lustríssimo y excel·lentíssimo senyor.

Jaume Bertran, secrestador y administrador dels béns del conte de Villalonga en lo present Regne, diu que algunes persones lo soliciten per a què·ls establixca cases y terres en Vilamarchant y son terme, y és convenient que dit stabliment se faça ab la brevetat posible, ço és, ans que es pase lo temps del sembrar, per a què los nous pobladors sembren dites terres de ordi y forment e així no es perda la collita de l’any primervinent. E havent considerat lo dit Jaume Bertran lo que millor pot estar a dita administració y més profitós pot ser per als béns de aquella, li par que dita nova població se pot y deu fer ab certs pactes, los quals ha notificat a les persones que·l soliciten, com desús se ha dit, per dit stabliment, y algunes de aquelles són contentes de venir a poblar a Vilamarchant en la dita forma y pactes. Emperò, com lo dit Jaume Bertran no puga pendre resolució en açò sens decret y autoritat real, per tenir com té acomanada per Sa Magestat dita administració, per ço representa a vostra excel·lència la dita forma y pactes de dita població, que li parexen útils y conveniens, los quals són los que segueixen:

[I]. Primerament, en resp[ecte de les] cases se advertix que per cada una de aquelles los moriscos de Vilamarchant, que per lo desterro general de Sa Magestat se’n són anats, solien pagar per gallines, filasa, cens e altres drets, vint-y-huyt sous cascun any¹⁰¹ de alguna de les cases de dita vila, y par convenient que cascú dels nous pobladors pague lo mateix cens de vint y huyt sous, ab fadiga y lloïsme.

[II]. Íttem, en respecte de les terres del terme de Vilamarchant situades en la orta, se advertix que los dits moriscos les possehien a diferents particions, ço és, unes terres al quint y altres al huytè, y altres eren possehides franques, de hon se seguien molts fraus per ço que dels fruyts que responien al quint o al huytè se mesclava alguna part ab los fruyts de les terres franques. E per ço par convenient que, fet compte de totes les dites terres, se imposse sobre aquelles una igual obligació de respondre una mateixa part de fruyts, ço és, la que serà, fet llegítim compte, per a què de totes les dites terres, pagant y responent aquelles a una mateixa rahó, resulte lo mateix profit y emolument que solia resultar de soles les terres que responien, com se ha dit, al quint y al huytè.

[III]. Íttem, par convenient que les terres de dit terme situades en lo secà, les quals seran útils per a procurar, se done facultat a dit secrestador per a stablir-les a partició o cens moderat, segons se trobarà y parexerà convenient.

[IIII]. Íttem, se representa que lo conte de Villalonga feu plantar per son compte, en lo secà de dit terme de Vilamarchant, una molt gran eretat que serà de tre-centes a quatre-centes cafissades, la qual va comensant a donar vi, y per altra part està arbolada de pus de quatre mília peus de oliveres y garroferes que encara no donen fruyt, la qual eretat és notablement costosa de procurar perquè costarà cascun any [...] de mil a mil y [...] lliures, per ço que se ha de fer necessàriament per medi de stachers y mosos y jornalers, sens que lo secrestador o senyor que serà de Vilamarchant hi puga asistir. E per ço, par convenient que les terres de dita plantada situades en lo secà sien repartides y stablides, ço és, les vinyes al ters de la collita de vi, franch per al senyor, y los arbres, quant donen fruyt, a la mitat, y les terres de dita senyoria que estan en la orta se donen a la mateixa partisió que desús se ha dit en respecte de les altres que estan en dita orta.

[V]. Íttem, par convenient que·s faça lo dit stabliment de totes les dites cases y terres, restant aquelles sots directa senyoria del senyor de Vilamarchant, ab obligació de pagar lo luïsme en tot cas de transportasions y alienacions¹⁰²a rahó de dos sous per lliura, segons se acostuma en la present ciutat.

[VI]. Ítem, par convenient que per quant la alchama y universitat de Vilamarchant responia molts cens<os> per son compte propri, per ço és convenient que dits stabliments se façen ab pacte que los dits nous pobladors hajen de restar obligats a dits cens<os> en lo modo y forma que per Sa Magestat serà provehit.

Totes les quals coses lo dit Jaume Bertran, meliori modo quo potest, representa a vostra excel·lència per a què, en cas que pareguen convenir, segons que a dit Jaume Bertran lo y parexerà y juntament també a les persones que en la present ciutat tenen a càrrech lo Patrimoni Real, sia vostra excel·lència servit de manar decretar-les o manar donar a dit supplicant qualsevol altre orde que parega més convenient, per a què dit supplicant sàpia lo que ha de fer y tinga descàrrech en lo que farà [...] de dits stabliment y població, lo que supplica omni meliori modo quo potest, y que la present instància sia evocada y comesa a hu dels doctors de la Real Audiència, et licet, etc.

25.

1609, novembre 26. Serra.

Josep Folch i Cardona, cavaller d’Alcántara i senyor de Serra, Ria, Soneia i Assuévar, atorga la carta de poblament dels llocs de Serra i Ria per als nous pobladors cristians i manté la separació dels dos nuclis de residència si bé els constitueix en un únic consell municipal.

Notari, Gregori Terrassa.

A. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1791, exp. 58, ff. 4r-22v. Còpia en un plet d’aquest any a partir d’altra còpia feta el 22 de desembre de 1740 pel notari de València Patrici Bernat, a partir del protocol original conservat per na Manuela Sesse, vídua del notari Vitorino Millera.

B. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (1). Còpia simple sense data a partir d’una còpia legalitzada feta pel notari de València Josep Insa, a partir del protocol original.

C. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (2). Un altra còpia simple sense data de la mateixa còpia anterior.

D. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1357, D-3 (10). Nova còpia simple, datada l’any 1837, feta pel notari de Madrid, José Salcedo.

E. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-3. Còpia datada el 25 de maig de 1767, feta pel notari Juan Antonio Espada.

F. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-1 (1). Nova còpia simple, sense data.

G. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-1 (2). Nova còpia, sense data, signada pel notari Josep Serrano.

H. buv, secció Manuscrits, ms. 865 (còpia s. XVIII).

Edicions:

a. Senís Domingo, J., Serra (Apuntes para su historia), València, 1954, p. 111 (2a ed., 1978).

b. Ciscar Pallarés, E., Tierra y señorío en el País Valenciano (1570-1620), València, Del Cenia al

Segura, 1977, p. 361.

c. Rodríguez Rodríguez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

d. Garay, P. y J. Ginés, «Commemoracio del quart centenari de la carta pobla de Serra i Ria

(1609-2009)», Axerra, 2 (2009).

e. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 233.

TEXT

Die XXVI mensis novembris anno a Nativitate Domini M DC VIIII.

In Dei nomine, amen. Nosaltre<s>, don Joseph Folch y de Cardona, cavaller del orde y milícia de Alcántara, gentilhom de la boca de sa magestad del rey nostre senyor y senyor de les baronies y llochs de Serra, Ria, Soneja y Adsuèvar, de una, y Berthomeu Salvaterra, Miquel Sanchis, Joan Sanchis, Joan Munyós, Antoni Salvador, March Palàcio, Jaume Noguera, Joan Teruel, Francisco Morell, Miquel Domingo de Bartholomé, Miquel Domingo de Martí, Sebastià Ribes, Domingo Diago, Antoni Esteve, Pere Ivanyes, Domingo Manyes de Miquel, Joan Palàcios, Menau Lanes, Jaume Fonfria y Miquel Sàez, nous pobladors per al dit lloch de Serra; Miquel Rives, Vicent Sarigó Ribera, Joan Guillem, Miquel Granell, Joan Salvador, Luch Salvador, Domingo Vilanova, Antoni Sanchis, Miquel Gàrries y Joan Ruvio, nous pobladors per al dit lloch de Ria, de part altra. Attenent y considerant que per execusió del real bando y mandato de Sa Magestat del rey nostre senyor don Phelipe de Àustria tercer, de gloriosa e inmortal memòria, publicat y ab veu de pública crida preconisat per los llochs acostumats de la ciutat de València, en vint-y-dos dies del propasat mes de setembre del any corrent de mil sis-cents y nou, són estats trets, llansats y expel·lits de tot lo present regne y portats a terra de Barberia tots los moros que en aquell <any> hi avia, per justísimes causes y raons en dit real bando contengudes y expresades. Y com dita baronia y llochs de Serra y Ria estaben tots poblats de moros, y aquells, obtemperant al dit real mandato, se hajen embarcat tots y pasats en terra de Àfrica, y així han restat dits llochs despoblats, deserts y sens vehins ni habitadors alguns, y nosaltres, dits particulars, desigem poblar la dita baronia y llochs de Serra y Ria y avassallar-nos, estar, habitar y residir en aquella, y hajam pregat y suplicat al dit senyor don Joseph sia servit admetre’ns a nosaltres y als nostres succesors per vasalls seus y dels senyors qui per temps seran de dita baronia, per nous pobladors, vehins y habitadors de aquella. Y yo, dit don Joseph de Cardona, sia estat content de admetre’ls al dit vasallatge y a la dita nova població, vehinatge y habitasió de la dita baronia y lloch, y per al dit efecte sien estat fets, tractats, convenguts y concordats per y entre nosaltres, dites parts, los pactes dejús scrits en lo modo, forma y manera que dejús se conté, per ço, de nostre bon grat y certa sciència, ab lo tenor de aquesta present pública carta ara y per totstemps <valedora y en ningun temps>¹⁰³ revocadora, com millor podem y devem i·ns és lícit y permès conforme a furs del present regne et alias de justícia, confesam la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als nostres sucessors, que en e sobre la dita nova poblasió de la dita baronia y llochs de Serra y Ria se han tractat, concertat, concluït, havengut y concordat per y entre nosaltres, les dites parts, los pactes, condicions y coses inmediate següents:

I. Primo, que yo, dit don Joseph de Cardona, per mi y per tots los meus succesors in perpetuum en la dita baronia y llochs de Serra y Ria, haja de admetre, segons que admet a vosaltres, tots los dits particulars desuper nomenats y a tots los vostres succesors, ab los pactes, emperò, y condicions que davall se diran e no sens aquells, aliter nech alias, a la dita nova població de la dita baronia y llochs de Serra y Ria, y que vosaltres, per vosaltres y per tots los vostres succesors, vos hajau de avasallar en dita baronia y llochs encontinent fet lo present acte y prestar-me los homenatges y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propri for y sotsmetent-vos al for y jurisdicció mia y dels meus succesors en dita baronia y llochs.