Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 17

II. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, nos hajam de obligar, segons nos obligam per nosaltres y per tots los nostres succesors, a residir personalment y contínua, ab nostre domicili y capmajor, en dita baronia y llochs de Serra y Ria, y los qui faltaran per temps de sis mesos en dita residència personal encórreguen en pena de comís les cases y heretats que tindran en dita baronia y terme de aquella.

III. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, y los qui per temps seran no pugam ni puguen vendre, donar ni en qualsevol manera alienar les cases y heretats que tindran¹⁰⁴en la dita baronia y son terme, a foraster algú, sens precehir llicència del senyor y que, primerament, aquell no se obligue dins dos mesos comptadors des del dia de la tal alienasió, a avasallar-se en la dita baronia y llochs y a portar sa casa y família a aquells, y efectuar açò dins dit termini, sots pena de comís de la tal casa y heretats.

IIII. Íttem, que totes les cases y heretats de la dita baronia y de tot lo terme de aquella estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y lloïsme y ab tot altre dret emphiteòtich segons fur de València, al dit don Joseph, senyor de dita baronia, y al seus succesors en aquella, ab totes les prerrogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y emphiteoticals. Y se hajen de fer, de dites cases y terres, los establiments que necesaris seran segons lo tractat y concertat entre nosaltres les dites parts.

V. Íttem, que cascú de nosaltres, dits pobladors, y los nostres succesors qui per tems seran, sien tenguts y obligats a donar y pagar cascun any en lo dia y festa de Tots Sants, al dit senyor don Josep y als seus succesors en la dita baronia y llochs, per cascuna casa que posehirem y posehiran, trenta sous de cens ab fadiga y lloïsme, posats y aportats en la casa y habitació del senyor dins lo present regne a tot risch, perill y despeses nostres, Lo qual dit dret de cens de trenta sous siau també tenguts y obligats nosaltres y los nostres succesors a pagar y regonèixer al dit senyor, y als demés qui ho seran de la dita baronia, de cascuna casa que edificarà de nou o quant alguna de les velles se partirà donant porta al carrer per a distint domicili y habitasió.

VI. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors y los qui per temps seran, hajam y hajen de pagar al senyor cascun any per les heretats que·ns seran senyalades y stablides en la horta de dits llochs y en lo regadiu, ço és, per cascuna cafisada de terra, deu sous de cens ab los drets de fadiga y lloïsme y altres enphiteòticals desusdits, en lo dia y festa de Tots Sants en una paga. Y així mateix y de la mateixa manera, en lo dit termini hajam y hajen de pagar cascun any per les heretats de secà a rahó de quatre dinés per cascuna cafisada.

VII. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors, y los nostres succesors, y demés del dit cens y del delme y primísia, siam y sien tinguts y obligats a pagar al dit senyor que ara és y per temps serà, cascun any al temps de la collita, la sisena part de tots los grans y fruits de qualsevol gènero y espècie que sien que·s colliran en les terres del regadiu, y la huitena part en les terres del secà, sens pagar ters delme, del qual dit senyor nos fa franchs. Y al mateix respecte y de la mateixa manera, se haja de pagar així de les fruytes com dels demés fruyts, qualsevols que sien, de tots los arbres de la horta y del secà, ço és, de la horta a la sisena part y del secà a la huitena, alfarrasant dites fruytes y fruyts dels dits arbres una persona nomenadora per lo senyor y altra per nostra part, y conforme dit alfarràs se haja de pagar lo que·s deurà al dit senyor en dinés comptants encontinent que seran acabats de collir dits fruyts cascun any, excepto les garrofes, que de les de la horta se haja de pagar la sisena part y de les del secà la huitena; y també exceptat que de les sireres, albercochs, présechs e peres no se haja de pagar cosa alguna sinó que lo senyor, per a son menjar y de sa casa, puixa pendre la fruita que li pareixerà; y també de la palla que·s collirà en la horta y en lo secà, se haja de donar al senyor una sàrria gran per cada casa.

VIII. Íttem, que del que procehirà de les vinyes del terme de la dita baronia y llochs, ara sia vi ara pansa o altra qualsevol cosa, se haja de pagar al senyor la huitena part en allò mateix que·s collirà o procehirà de dites vinyes, sens llicència del senyor.

VIIII. Íttem, que dits vasalls hajen de pagar al senyor per rahó del ganado que tindran, així llanar com cabriu, ço és, de la cria a rahó de huit, hu, per tot delme y premísia.

X. Íttem, que dits vasalls puguen fer carbó en lo terme de dita baronia, de llentiscles, rabasas y altres mates, y no de arbres alguns, pagant al dit senyor un sou per cada càrrega gran y sis dinés per cada càrrega chica de jument eo asnet.

XI. Íttem, que ningun particular de la dita baronia puga entrar en la partida dita la Xara, que·stà junt lo castell, a tallar arbres ni fer llenya ni arrancar rabases, sots pena de sexanta sous com la dita partida haja de restar y reste reservada per al dit senyor; açò declarat que los ganados, així del carnicer com dels particulars de dita baronia hi puixen entrar sens encórrer en pena alguna.

XII. Íttem, que nosaltres, dits pobladors, o los nostres succesors, no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar cases, terres ni heretat alguna de les que·ns seran stablides per lo dit senyor don Joseph, a persona alguna a rahó de franch, així dels dits censos en dinés com de les dites parts de fruits desuper expresades, sots pena de comís.

XIII. Íttem, que nosaltres, dits pobladors, y los qui per temps seran, no pugam ni puguen fer hostals, parar taverna ni piló de tallar carn, fer forn algú encara que fos per a usos propris de nosaltres y de nostres succesors, ni molí ni almàsera, en la dita baronia y llochs ni en son terme, perquè totes aquestes regalies han de restar y resten reservades per al dit senyor y sos succesors. Y que siam, y que los nostres succesors sien tenguts y obligats, a coure en lo forn, conprar en la tenda, fleca, taverna y carniseria de dit lloch, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que·s contrafarà. Y sots la mateixa pena hajam y hajem de moldre en lo molí de la senyoria, donant dit molí bon recapte a hon no puixen anar a moldre hon bé els pareixerà; y també se haja de fer lo oli en la almàsera del senyor si n’i haurà, ara o per algun temps. Y que, així mateix, lo netegar y escurar la sèquia del dit molí vinga a càrrech dels vehins y habitadors dels dits llochs y baronia, y per a refer y adobar lo asut de dita cèquia, sempre que convinga, haja de posar lo senyor mestre y cals, y los vasalls tots lo demés.

XIIII. Íttem, que si serà cas que sobre alguna de les cases o terres que·s stabliran per dit senyor, se trobaran carregats alguns censals per la universitat dels moros qui són estats expel·lits de la dita baronia, o per alguns particulars, especialment ab llicència del senyor, que en tal cas tinga obligació dit senyor de exemir la dita casa y terres dels dits censals.

XV. Íttem, que dit senyor, per a cobrar los drets que·s deuran a la senyoria, puga compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar, ab prompta y real execusió segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XVI. Íttem, que qualsevol dret de sequiatge, escura, dret de la sal, peytes y altres qualsevol consemblants càrrechs reals, personals y vehinals, los hajam de pagar nosaltres, dits pobladors, y los nostres succesors, vehins y habitadors de la dita baronia y llochs, conforme se acostuma pagar present en lo present regne, sens que lo senyor per dita rahó ne sia obligat a pagar cosa alguna.

XVII. Íttem, que dos dies ans del dia y festa dels Reys se hajen de ajuntar los justícia, jurats, mustasaf y consellers dels dits llochs y enviar o donar al senyor de la dita baronia, o batle qui asistirà en aquella per lo dit senyor, nòmina de huit vehins dels dits llochs, y de aquells lo senyor o batle ne puixa borrar y llevar los que li pareixerà fins en número de quatre inclusive, y posar-ne altres, los que volrrà, en lloch dels que llevarà, y de les huit persones que <h>i haurà en dita memòria, lo dit senyor o lo dit batlle haja de nomenar y nomene justícia per als dits dos llochs, y un jurat per a cascú, y un mustasaf y un clavari per als dos llochs per al any aprés inmediate següent. Y los que seran elets y nomenats per als dits oficis, hajen de prestar lo jurament acostumat y necesari en poder del dit senyor o batle de què se hauran bé y lealment en dits oficis respectivament. Y que dit justícia haja de nomenar encontinent son loctinent en dit ofici en lo dit lloch de Ria per al seu any, prestant etiam aquell dit jurament. Y que de tots los dits juraments, e si menester serà, de les dites eleccions y nominaçions dels dits oficials, se reben actes públics per lo escrivà de la cort de la dita baronia o per altre notari públich qui volrà dit senyor o son batle.

XVIII. Íttem, per quant la escrivania de la dita baronia, així la del justícia com la del batle, és regalia pròpria del senyor, per so se declara que al dit senyor toca y s’esguarda lo nomenar, tantes quantes vegades li pareixerà, escrivà per a la dita escrivania y mudar-lo sempre y quant volrrà y li serà ben vist a sa mera voluntat, sens que en açò se puixen entrometre en manera alguna los vehins y habitadors de la dita baronia.

XVIIII. Íttem, que les ferratges, dacces y altres herbes, los alfalsos, se hajen de alfarrasar cascun any per una persona nomenadora per lo senyor y altra per los vasalls, y conforme dit alfarràs se haja de pagar al senyor la sisena part en dinés contants. Y en respecte dels alfalsos, se haja de pagar al senyor dotse sous per fanecada cascun any mentres duraran dits alfalsos.

XX. Íttem, que ningun vehí de dita baronia puixa tallar pins, garroferes, oliveres ni altres arbres alguns de qualsevol gènero y espècie que sien, així en la horta com en lo secà, ara siens verts ara sechs, sens llicència del senyor o de son alcayt, sots pena de sexanta sous per cascun arbre, y los arbres hajen de ser del senyor.

Per ço, prometem la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et vicisim ac viseversa, per nosaltres y nostres succesors respectivament, tenir per ferm y agradable observar, efectuar y complir lo contengut en lo present acte, si e segons a cascuna de nosaltres, dites parts, toca y s’esguarda, y del modo, forma y manera que desús se conté. Y per a atendre y complir dites coses, obligam la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et visisim, tots nostres béns y drets, mobles e immobles, sehents y semovents, privilegiats y no privilegiats, haguts y per haver honsevulla que sien y seran.

Que foren fets dites coses en lo dit lloch de Serra, en vint-y-sis dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesucrist mil sis-cents y nou.

Sen+yal de mi, dit don Joseph Folch y de Cardona.

Sen+++++++++++++++++++yals de nosaltres, Berthomeu Salvaterra, Miquel Sanchis, Joan Sanchis, Joan Munyós, Antoni Salvador, March Palàcio, Jaume Noguera, Joan Teruel, Francisco Morell, Miquel Domingo de Berthomeu, Miquel Domingo de Martí, Sebastià Ribes, Domingo Diago, Antoni Esteve, Pere Ivanyes, Domingo Manyes de Miquel, Joan Palàcios, Menau Llanes, Joan Fonfria y Miquel Saes, nous pobladors per al dit lloch de Serra

Sen+++++++++yals de nosaltres, Miquel Rives, Vicente Sarigó Ribera, Joan Guillem, Miquel Granell, Joan Salvador, Domingo Vilanova, Antoni Sanchis, Miquel Garrues y Joan Ruvio, nous pobladors per al dit lloch de Ria, sobredits, que totes les dites coses y sengles de aquelles, singula singulis referendo, loham, concedim y fermam.

Presents foren per testimonis, ço és, a les fermes de tots los sobredits, exceptats Joan Palàcios y Menau Lanes, qui estaben absents, Arnau Moles y Jaume Silvestre, llauradors, de la baronia y loch de Soneja habitadors, de present atrobats en lo dit lloch de Serra.

I quant a la ferma del dit Menau Lanes, qui aprés fermà en lo dit lloch de Serra, en vint-i-nou dies dels dits mes y any, foren testimonis Nicolau Simó, scrivent, habitador de València, y Francisco Palma Barasa, criat del dit don Joseph.

I quant a la ferma.¹⁰⁵

26.

1609, novembre 27. Soneixa.

Josep Folch i Cardona, cavaller de l’orde d’Alcàntara i senyor de les baronies de Serra, Ria, Soneixa i Assuévar, atorga la carta de poblament dels llocs de Soneixa i Assuévar, en els quals inclou l’antic terme ara despoblat de Mosquera.

Notari, Gregori Terrassa.

A. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1714, núm. 21, ff. 40r-54r. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia legalitzada feta per Joan Antoni Tortella, notari de València, el 16 d’octubre de

1705, el qual tenia en custòdia els protocols originals.

B. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1763, núm. 95, ff. 227r-243v. Còpia de dit any a partir d’una còpia feta el 9 de gener de 1741 per Carles Pano i Sarrió, escrivà de València, partir del protocol original el qual custodiava na Manuela Sesse, vídua del notari Vitorino Millera.

C. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1764, núm. 57, ff. 58v-66v (només un fragment). D. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1768, núm. 82, ff. 42r-62r i ff. 108v-126r.

E. aRv, Escrivanies de Càmara, any 1800, ff. 3r-16v.

F. aRv, Reial Justícia, llibre 817, ff. 255 (només els capítols 7 i 13).

G. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernán-Núñez, C. 1165, D-4. Còpia datada el 21 de maig de 1676, feta pel notari de València Joan Tortella.

H. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-4. Nova còpia datada a Salamanca el 13 d’agost de 1818, feta per Tomàs d’Almeida, arxiver de l’arxiu senyorial del comte de Montellano, senyor de Soneixa.

I. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-5 (1). Còpia datada el 25 de maig de 1767, feta pel notari Juan Antonio Espada.

J. ahn, Toledo, Noblesa, Secció Fernan-Núñez, C. 1165, D-5 (2). Nova còpia, datada l’any

1837, feta pel notari de Madrid, José Salcedo.

K. Ar. Ducal de Medinaceli, Arxiu Històric, lligall 132, ram 21, núm. 1-2.

Edicions:

a. Llorens Raga, P. L., La carta de población de Soneja, Sogorb, Instituto Laboral de Segorbe,

1963, pp. 19 i ss.

b. Iquino Parra, F., Historia de Soneja, València, 1982, pp. 57 i ss. (només traducció al castellà). c. Constante Lluch, J. L., «Carta de repoblación de Soneja y Azuébar», Boletín del Centro de

Estudios del Alto Palancia, 5 (1985), pp. 38 i ss.

d. Rodríguez Rodríguez, M. A., La carta puebla de Soneja y Azuévar, Soneixa, Ayuntamiento de Soneja, 2009.

e. Martí Coronado, J., «Expulsión de los moriscos y el 400 aniversario de la carta de población de Azuébar y Soneja», dins Moriscos del Alto Palancia. La expulsión y sus consecuencias, Castelló, Instituto de Cultura del Alto Palancia, 2010, pp. 191-199.

f. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 234.

TEXT

Die XXVII mensis novembris anno a Nativitate Domini M DC vIIII.

In Dei nomine, amen. Nosaltres don Joseph Folch y de Cardona, cavaller del orde y milícia de Alcàntara, gentilhom de la boca del rey nostre senyor y senyor de les baronies y lochs de Serra, Ria, Sonexa y Azuévar, de una, y Antoni Masó, Sebastià Serrano, Gerony Fuertes, Valero d’Ondara, Salvador Martí, Jaume Ortí, Francés Serra, Joan Cabrera, Joan Monton, Joan Gil, Vicent Castell, Francés Gomes, Martí Domingo, Pere Domingo, Andreu Silvestre, Pere Lòpez, Joan Lòpez, Jaume Ribes, Miquel Auger, Matheu Mas, Jaume Assensi, Gerony Ribes, Pedro Pérez, Nadal Reguart, ferrer, Jaume Silvestre, Joseph Masó, Joan Silvestre, Martí Servera, Andreu Ramon, Vicent Servera, Arnau Molés, Felip de Mora, March de Godos, Jaume Thomàs, Joan Manyes, Joan Esteve, Pere Talamantes, Francés Làzer y Joan Carbó, nous pobladors per a el loch de Sonexa; Berthomeu Pons, Domingo Manyes, Andreu Pons, Francés Torres, Joseph Estellés y Domingo Marco, nous pobladors per a el dit loch de Azuévar, de part altra. Attenent y considerant que per eixecucio del real bando y mandato de Sa Magestat del rey nostre senyor don Felip de Àustria tercer, de gloriosa e inmortal memòria, publicat y ab veu de pública crida preconizat per los lochs acostumats de la ciutat de València en vent-i-dos dies del mes proppasat mes de setembre del any corrent mil sis-cents y nou, són estats trets, lansats y expel·lits de tot lo present regne y portats a terra de Barberia tots los moros que en aquell hi havia, per justíssimes causes y rahons en dit real mandato contengudes y expressades. Y com dites baronies y lochs de Sonexa y Azuévar estaven tots poblats de moros y aquells, obtemperant al dit real mandato, se hatjen embarcat tots y passats en terra de Àfrica, y així han restat los dits lochs despoblats, deserts y sens vehyns ni habitadors alguns, y nosaltres, dits particulars, desitgem poblar la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar y avasallar-nos, estar y habitar e residir en aquella, y hatjam pregat y supplicat al dit senyor don Joseph sia servit admetre’ns a nosaltres y als nostres successors per vasalls seus y dels senyors que per temps seran de dita baronia, y per nous pobladors, vehyns y habitadors de aquella. Y yo, dit don Joseph de Cardona, sia estat content de admetre’ls al dit vasallatge y a la dita nova població, vehynatge y habitació de la dita baronia y lochs, y per al dit effecte sien estat fets, tractats, convenguts y concordats per y entre nosaltres, dites parts, los pactes desús escrits en lo modo, forma y manera que desús se conté. Per ço, de nostre bon grat y certa ciència, ab lo tenor de aquesta present pública carta, ara y per totstemps perpètuament valedora y en ningun temps revocadora, com millor podem y devem y ens és lícit y permès conforme a furs del present regne et alias de justícia, confesam la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim, presents y acceptants, y als nostres successors, que en e sobre la dita nova població de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar se han tractat, concertat, concluït, avengut y concordat per y entre nosaltres, les dites parts, los pactes, condicions y coses immediates següents.

I. Primo, que yo, dit don Joseph de Cardona, per mi y per tots los meus successors in perpetuum de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, hatja de admetre segons que admet a tots vosaltres, los dits particulars desuper nomenats, y a tots los vostres successors, ab los pactes y condicions que davall se diran y no sens aquells aliter nec alias, a la dita nova població de la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, y que vosaltres, per vosaltres y per tots los vostres successors, vos hatjau de avasallar en dita baronia y lochs encontinent fet lo present acte y prestar-me los homenatges de fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propri for y sotsmetent-vos al for y jurisdicció mia y dels meus successors en dita baronia y lochs.

II. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors, nos hatjam de obligar, segons nos obligam per nosaltres y per los nostres successors, a residir personalment y contínua ab nostre domicili y capmatjor en la dita baronia y lochs de Sonexa y Azuévar, y los que faltaran per temps de mig any en dita residència personal, encórreguen en pena de comís les cases y heretats que tindran en dita baronia y terme de aquella.

III. Íttem, que nosaltres, dits nous pobladors y los que per temps seran no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar les cases y heretats que tindrem en la dita baronia y son terme, a foraster algú, sens precehir licència dels senyors y que primerament aquell no se obligue, dins dos mesos comptadors del dia de la tal alienació, a avasallar-se en la dita baronia y lochs y a portar sa casa y família a aquells, y effectuar açò dins dit termini sots pena de comís de la tal casa y heretats.

IIII. Ítem, que totes les cases y heretats de la dita baronia y de tot lo terme de aquella estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y luysme y ab tot altre ple dret emphiteòtich segons furs de València, al dit don Joseph, senyor de dita baronia, y als seus successors en aquella, ab totes les prerogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los bens censits y emphiteoticals, y se hatjen de fer y facen de dites cases y terres los establiments que necessari seran, segons lo tractat y concertat entre nosaltres, les dites parts.

V. Ítem, que nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors que per temps seran, sien tenguts y obligats a donar y pagar cascun any en lo dia y festa de Tots Sants, al dit senyor don Joseph y als seus successors en la dita baronia y lochs, per cascuna casa que possehirem y possehiran, trenta sous de cens ab fadiga y luysme, posats y apportats en la casa y habitació del senyor dins lo present regne, a tot risch y perill y despeses nostres. Lo qual dit dret y cens de trenta sous siam així mateix tenguts y obligats, nosaltres y los nostres successors, a pagar y reconèixer al dit senyor y als demés que ho seran de dita baronia, de cascuna casa que se edificarà de nou o quant se partirà alguna de les velles, donant porta al carrer per a distinct domicili y habitació.

VI. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors y los qui per temps seran, hajam y hatjen de pagar al senyor cascun any per les heretats que ens seran senyalades y establides en la horta de dits lochs y en lo regadiu, ço és, per cascuna cafizada de terra deu sous de cens, ab los drets de fadiga y luysme e altres emphiteoticals desusdits, en lo dia y festa de Tots Sants; y així mateix y de la mateixa manera, en lo dit termini hatjam y hatjen de pagar cascun any per les heretats del secà a rahó de quatre diners per cascuna cafizada.

VII. Ítem, que nosaltres, dits nous pobladors y los nostres successors, ademés del dit cens y del delme y primícia, siam y sien tenguts y obligats a pagar al dit senyor qui ara és y per temps serà, cascun any al temps de la collita, la sisena part de tots los grans y fruyts de qualsevol gènero y espècie que sien que es colliran en les terres de regadiu, y la huytena part en les terres del secà, sens pagar ters delme, del qual dit senyor nos fa franchs. Y al mateix respecte y de la mateixa manera se hatja de pagar així de les fruytes com dels demés fruyts, qualsevols que sien, de tots los arbres del horta y del secà, ço és, de la horta la sisena part, y del secà la huytena, alfarrazant dites fruytes y fruyts de dits arbres, collits que sien en casa de cascun particular, una persona nomenadora per dit senyor y altra per nostra part, y conforme dit alfarràs se haja de pagar lo que es deurà al dit senyor en diners contants y encontinent que seran acabats de collir dits fruyts cascun any. Excepto les garrofes, que de les de la horta se haja de pagar la sisena part y de les del secà la huytena, y també exceptat que de les sireres, présechs, albercochs y peres no se haja de pagar cosa alguna sinó que lo senyor, per a son menjar y de sa casa, puga pendre la fruyta que li pareixerà, ab tal que la haja de collir lo amo de la fruyta o qui aquell voldrà. Y també de la palla que es collirà en la horta y en lo secà se haja de donar al senyor una sàrria gran per cada casa.

VIII. Ítem, que del que procehirà de les vinyes del terme de dita baronia y lochs, ara sia vi ara pansa o altra qualsevol cosa, se haja de pagar al senyor la huytena part en allò mateix que es collirà o procehirà de dites vinyes, sens pagar ters delme, y que en la horta no haja vinyes, y les que hi à les puguen arrancar.

VIIII. Ítem, que dits vasalls hatjen de pagar al senyor per rahó del ganado que tindran, així lanar com cabriu, ço és, de la cria a rahó de huyt, hu, per tot delme y primícia.

X. Ítem, que dits vasalls puguen fer carbó en lo terme de dita baronia, de lentiscle, rabaces y altres mates, y no de arbres alguns, pagant al dit senyor un sou per cada càrrega gran y sis diners per càrrega chica de jument eo asnet que es traurà fora de la baronia.

XI. Ítem, que ningun particular de la dita baronia puixa entrar, ab ganado ni sens ganado, en lo Carrascal ni en la sua redonda, que són del senyor, ni tallar arbre algu de dit Carrascal y redonda sots pena de vint-y-cinch liures si tallaran arbre algú, y si entrarà ganado se puixa fer monta y degolla, y per a els forasters se imposa pena de vint-y-cinch liures.

XII. Ítem, que nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors, no pugam ni puguen vendre, alienar ni transportar terra ni heretat alguna de les que ens seran establides per lo dit senyor don Joseph, a persona alguna a rahó de franc, així dels dits censos en diners com de dites parts de fruyts desuper expressades, sots pena de comís.

XIII. Ítem, que nosaltres, dits pobladors y los que per temps seran, no pugam ni puguen fer hostal, posar taberna ni piló de tallar carn, fer forn algú encara que fos per a usos propris nostres y dels nostres successors, ni molí ni almàcera en la dita baronia y lochs ni en son terme, perquè totes aquestes regalies han de restar y resten reservades per a el dit senyor y sos successors. Y que siam y los nostres successors sien tenguts y obligats a coure en lo forn, comprar en la tenda, fleca y taberna e carniceria de dit loch sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que es contrafarà. Y sots la mateixa pena hajam y hajen de moldre en lo molí de la senyoria, donant dit molí bon recapte, hon no puixam anar a moldre hon bé ens pareixerà, y també se haja de fer lo oli en la almàcera del señor si·n’i haurà ara o per algun temps. Y que, així mateix, lo netejar y escurar la cèquia del dit molí vinga a càrrech dels vehyns y habitadors de dita baronia y lochs, y per a refer y adobar lo azut de la cèquia de Azuévar, sempre que convinga, hatja de posar mestre y cals lo senyor, y los vasalls de Azuévar tot lo demés.

XIIII. Ítem, que si serà cas que sobre algunes de les cases o terres que se establiran per dit senyor, se trobaran carregats alguns censals per la universitat dels moros qui són estat expel·lits de la dita baronia, o per alguns particulars especialment ab licència del senyor, que en tal cas tinga obligació dit senyor a eximir la dita casa o terra dels dits censals.

XV. Ítem, que lo dit senyor, per a cobrar los drets que deuran a la senyoria, puga compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompta y real eixecució, segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XVI. Ítem, que qualsevol dret de cequiaje, escura, tacha, morabatí, dret de la sal, peytes y altres qualsevols càrrechs consemblants, reals, personals y vehynals, los hajam de pagar nosaltres, dits pobladors, y los nostres successors, vehyns y habitadors de la dita baronia y lochs, conforme se acostuma pagar en lo present regne, sens que lo senyor per dita rahó sia obligat a pagar cosa alguna.

XVII. Íttem, que dos dies ans del dia y festa de Nadal hajen de ajuntar-se los justícia, jurats, mustasaf, clavari y consellers dels dits lochs y embiar o donar al senyor de dita baronia o al batle que assistirà en aquella per lo dit senyor, nòmina de huyt vehyns dels dits lochs, y de aquells lo senyor o batle ne puixa llevar y borrar los que li pareixerà fins en número de quatre inclusive, y posar-ne altres, los que voldrà, en loch dels que llevarà, y de les huyt persones que hi haurà en dita nòmina lo dit senyor o lo dit batle hatja de nomenar y nomene, ço és, un justícia per a cada loch, dos jurats per a Sonexa y un per a Azuévar, y un mustasaf en cascú dels dits lochs, y un clavari per a els dos lochs per a el any aprés inmediate següent. Y los que seran elets y nomenats per a dits officis, hajen de prestar lo jurament acostumat y necessari en poder del dit senyor o batle, de què se hauran bé y lealment en dits officis respectivament, y que cascú dels dits justícies haja de nomenar encontinent son loctinent en dit offici en los dits lochs de Sonexa y Azuévar per a el seu any, prestant etiam aquells dit jurament. Y que de tots los dits juraments y, si menester serà, de les dites eleccions y nominacions dels dits officials, se reben actes públichs per lo escrivà de la cort de la dita baronia o per altre notari públich que voldrà dit senyor o son batle.

XVIII. Ítem, per quant la escribania de la dita baronia, així la del justícia com la del batle, és regalia pròpria del senyor, per ço se declara que al dit senyor toca y s’esguarda lo nomenar tantes quantes vegades li pareixerà escrivà per a la dita escrivania, y mudar-lo sempre y quant voldrà y li serà ben vist a sa mera voluntat, sens que en açò se puixen entrometre en manera alguna los vehyns y habitadors de dita baronia.

XVIIII. Ítem, que los ferratges, dacses e altres herbes que es faran per a les cavalcadures, exceptats los alfalços, se hatjen de alfarrazar cascun any per una persona nomenadora per lo senyor y altra per los vasalls y, conforme dit alfarràs, se hatja de pagar al senyor la sisena part en diners contants. Y en respecte dels alfalsos, se haja de pagar al senyor dotze sous per fanecada cascun any mentres duraran dits alfalsos, en lo dia y festa de Nostra Senyora de agost.

XX. Ítem, que ningun vehí de dita baronia puixa tallar pins, garroferes, oliveres ni altres arbres alguns de qualsevol gènero y espècie que sien, així en la horta com en lo secà, ara sien verts ara secs, sens licència del senyor o de son batle, sots pena de seixanta sous per cascun arbre, y lo arbre sia per a el senyor.Açò declarat que, per a jous, cametes, dentals, esteves, aladres y altres qualsevols coses per a la lauró, puixen dits vasalls tallar la fusta dels arbres necessària, ab licència del senyor o del batle.

XXI. Ítem, que dit senyor, per a ajudar als dits vasalls y nous pobladors, los atja de concedir y donar, segons los concedeix y dóna, una casa del dit loch de Sonexa, la que aquell senyalarà, per a tenir son consell y ajust y per a tot lo demés que els pareixerà, per a ops y utilitat de la dita baronia y dels dits lochs de Sonexa y Azuévar, ab lo càrrech dels dits trenta sous de cens, fadiga y luysme y ab tot los demés drets emphiteoticals desusdits, pagadors cascun any en lo dia de Tots Sants, y que lo batle puixa senyalar-la y fer lo acte que serà necessarI.