Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 18

XXII. Ítem, que lo dit senyor haja de donar, segons que dóna a la dita baronia y a les universitats de Sonexa y Azuévar, ajudant a la dita nova població, la horta y redonda de Mosquera, ab tots los arbres de aquella, així de alcornochs com de altres qualsevols, y la cova de Xayar y la de Xauen, dita de la Cambra, que està en la partida de la Palomera, y finalment los dóna la dècima part de tot lo que procehirà de tots los arrendaments y vendes que es faran dels herbatges de la dita baronia a forasters per a pasturar los ganados.

XXIII. Ítem, que dit senyor posarà tan solament en dit loch de Sonexa quaranta cases y, entre aquelles, repartirà tota la terra de la horta per iguals parts, exceptades sis fanecades que vol donar a la yglésia y huyt que reserva per a si, y les terres del secà les repartirà com millor li pareixerà.

XXIIII. Ítem, que en lo dit loch de Azuévar hi haja de haver dotze cases poblades y, entre aquelles, ha de repartir les terres de la horta de dit loch egualment, y les del secà com li pareixerà.

Per ço, promettem la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim ac viceversa, per nosaltres y per los nostres successors respectivament, tenir per ferma y agradable, observar, effectuar y cumplir tot lo contengut en lo present acte, si e segons a cascuna de nosaltres, dites parts, toca y s’esguarda y del modo, forma y manera que desús se conté, y per a attendre y complir dites coses obligam la una part a la altra y la altra a la altra, ad invicem et vicissim, tots nostros béns y drets mobles e inmobles, sehents y semovents, privilegiats y no privilegiats, haguts y per haver honsevulla que sien y seran.

Que foren fetes dites coses en lo dit loch de Sonexa, en vint-y-set dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mil sis-cents y nou.

Se+nyal de mi, don Joseph Folch y de Cardona.

Se+++++++++++++++++++++++++++nyals de nosaltres, Antoni

Masó, Sebastià Serrano, Gerony Fuertes, Valero d’Ondara, Salvador Martí, Jaume Ortí, Francés Serra, Joan Cabrera, Joan Monton, Joan Gil, Vicent Castell, Francés Gomes, Martí Domingo, Pere Domingo, Andreu Silvestre, Pere Lopis, Joan Lopis, Jaume Ribes, Miquel Auger, Mateu Mas, Jaume Assensi, Gerony Ribes, Pere Peris, Nadal Reguart, ferrer, Jaume Silvestre, Joseph Masó, Joan Silvestre, Martí Servera, Andreu Ramon, Vicent Servera, Arnau Molés, Felip de Mora, March Godos, Jaume Thomàs, Joan Manyes, Joan Esteve, Pere Talamantes, Francés Làzer y Joan Carbó, tots nous pobladors per a el dit loch de Sonexa, Berthomeu Pons, Domingo Manyes, Andreu Pons, Francés Torres, Joseph Estellés y Domingo Marco, nous pobladors per a el dit loch de Azuévar, sobredits, que totes les dites coses y sengles de aquelles, singula singulis referendo, loam, concedim y fermam.

Presents per testimonis a les fermes del dit don Joseph y dels dits nous pobladors desuper nomenats, exceptats Martí Servera, Arnau Molés, Joan Manyes, y Joan Carbó, los quals estaven absents, Nicolau Simó, escrivent, habitador de València, y Antoni Garsia, criat del dit don Joseph, attrobats ara de present en lo dit loch de Sonexa.

Y quant a les fermes dels dits Martí Servera y Pedro Martínez, que fermaren en lo dit loch de Sonexa en vint-y-nou dies dels dits mes e any, present e acceptant lo dit don Joseph, foren testimonis Nicolau Simó, escrivent, habitador de València, y Antoni Masó, criat del dit don Joseph, atrobats en lo dit loch de Sonexa.

Y quant a la ferma del dit Arnau Molés, lo qual enaprés dit dia vint-y-nou dels dits mes y any fermà ut superius continetur en la baronia y loch de Serra, present y acceptant lo dit don Joseph, foren testimonis lo dit Nicolau Simó y Francisco Palmabaraca, criat del dit don Joseph, atrobat en lo dit loch de Serra.

Y quant a la ferma de.

[Al margen: Jhesus]. La presente escritura de capítulos de poblasión de los lugares de Soneja y Adsuévar concuerda con su original registro prothocolo de escrituras públicas que pasaron ante el referido Gregorio Tarrasa, escrivano ya difunto, en el año del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo de mil seiscientos y nueve y día veinte y siete del mes de noviembre del referido año, el qual, después de executada la saca de la presente, debolví a la referida Manuela Sesse y de Millera, viuda de Vitorino Millera, escrivano ya difunto, como a madre tutora y curadora de sus hijos y herederos del referido Vitorino Millera, en cuyo poder paran por aora las notas y prothocolos del referido Gregorio Tarrasa, escrivano ya difunto, y en fee de ello y en cumplimiento de lo mandado en el sitado auto que antecede, dado por el señor dotor don Francisco Berdum de Espinosa, abogado de los Reales Consejos y alcalde mayor por su magestad de esta dicha ciudad de Valencia, a los nueve días de este corriente mes de enero por el oficio numerario de Joseph Mauro Vivet, al pie de la petición presentada por el síndico y procurador general de la baronía de Soneja, di el presente traslado con estas veinte y tres foxas escritas, la primera con papel del sello segundo y las demás intermedias con papel común, conprehendida la presente de mi signo, el qual signo y firmo en esta dicha y presente ciudad de Valencia a los dies días del mes de enero de mil setecientos quarenta y un años.

En testimonio de verdad, Carlos Pano y Sarrió [Signado y rubricado].

27.

1609, desembre 8. Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Fra Jeroni Belsa, prior del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, juntament amb la resta de frares del convent, atorga la carta de poblament del Llocnou de Benamira o de Sant Jeroni, lloc de nova construcció fet pel monestir en aquest moment dins el terme de la seua senyoria de Rafalet.

Notari, Bernat Ivanyes.

A. aRv, Clero, llibre 567, ff. 289r-300v. Còpia simple de l’any 1702, a partir d’un còpia legalitzada feta sense data per Josep Garcés o Gasset, notari, a partir del protocol original.

Edicions:

a. Alonso i López, J. E., Desintegració feudal i vida monàstica: Sant Jeroni de Gandia (1738-1835), tesi de llicenciatura inèdita, València, Universitat de València, 1983, pp. 289-300.

b. Costa i Sarió, J. R., Lloch Nou de Sant JeronI. Apunts històrics, Llocnou de Sant Jeroni, Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, 1986, s. f.

c. Soler, A., Llocnou de Sant Jeroni: geografia, història, patrimoni, Llocnou de Sant Jeroni, Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, 2009, pp. 346-352 (edició incompleta).

d. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 235.

TEXT

Die vIII mensis decembris anno a Nativitate Domini M DC vIIII.

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, pater frater Jacobus Belsa, prior, pater frater Gaspar Centoll, vicarius, pater frater Gaspar Exea, pater frater Laurentius Gasco, pater frater Nicolaus Borras, pater frater Lucas Vidal, pater frater Antonius Struch, pater frater Jacobus Abril, pater frater Honoratus Morales, pater frater Vincentius Palleres, pater frater Joannes Colomer, pater frater Michael Sanchez, pater frater Vincentius Yago, pater frater Bartholomeus Ivarç, pater frater Jusep Alberola, pater frater Simon Altet, pater frater Laurentius Gregori, pater frater Philipus Ginart, pater frater Franciscus Aragones, pater frater Christophorus Pineda, presbiteri, et pater frater Petrus Blesa, diaconus, omnes religiosi conventuales in presenti conventu et monasterio beati Hieronimi de Coltalba, alias dicti de Gandia, conv[ocati] et congregati more solito in capitulo dicti et presentis monasterii, ubi pro similibus et aliis <negotiis> peragendis, concludendis et trac[tandis] soliti sumus convocari et congregari, asserentes nos in presenti capitulo et congregatione esse maiorem et saniorem partem omnium fratrum conventualium dicti conventus et monasterii, idoneorum et sufficientium ad infrascripta et alia faciendi et firmandi, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, ut et tanquam domini loci de Bonamira per nos noviter constructi in termino nostri [loci de] Raphalet, scienter etc., cum presenti publico instrumento etc., stabilimus et ad emphiteosim perpetuam concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, Petro Climent, Hieronimo Soriano, Michaeli Marti, Gaspar Artes, Petro Fayos, Michaelli Garcia, Pascasio Gomez, Petro Garcia, Francisco Grado, Joanni Faus, Petro Struch, loci de Alf<a>uir, Josepho Mascarell, Francisco Climent et Petro Struch, loci de Castellonet, omnibus agricultoribus, hoc est vobis, dictis Petro Climent, Hieronimo Soriano, Michaeli Marti, Gaspari Artes, Petro Fayos, Micha<e>li Garcia, Francisco Grado et Joanni Faus, Pascasio Gomes et Petro Garcia, presentibus et inferius acceptantibus, et vobis dictis Francisco Climent et Petro Struch, de Castellonet, Petro Struch, loci de Alfauir, Josepho Mascarell, absentibus tanquam presentibus, notario tanquam infrascripto etc., estipulanti etc., et vestris, locum nostrum predictum nominatum de Bonamira, per nos in termino nostri loci de Raphalet noviter constructum, hanc autem stabilicionem et in emphiteosim consecionem vobis et vestris facimus cum introitibus et exitibus, iuribus et pertinenciis suis universis, utile dominio et naturali possesione predicti loci stabiliti facientibus, atque cum pactis, conditionibus et capitulis lingua materna inferius dicendis et inde sequentibus:

1. Primerament, ab pacte y condició que lo dit convent de Sent Hieroni de Cotalva sia sempre y reste senyor directe, y no perda ningun dret de lo que axí per dret com per furs del present Regne de València, com també conforme lo ús y pràtica del dit regne, a qualsevol senyor directe és con[ce]dit, y assò tinga en tot lloch y temps complidament sobre totes les casses y heretats que de present són y per temps seran en lo dit Lloch Nou de Bonamira y terme de aquell, la útil senyoria de les quals casses y terres entenen ab lo present donar y establir tan solament.

2. Íttem, ab pacte y condició que los vasalls y emfiteotes del dit lloch, per temps de doce anys primervinents no puxen donar, vendre ni alianar, en tot ni en part, les dites casses y heretats ad aquels establides, sens preceir llicència demanada y obtessa del dit convent.

3. Íttem, ab pacte y condició que tots los vassalls del dit lloch y qualsevol de aquells, de per si estiguen obligats a traure y desmontar tota la terra que a cascú en¹⁰⁶particular se li establirà y caurà a sa part y porció, com dita terra sia terra bona y profitosa per a sembrar o arbolar; he assò sia obligat a fer cascú de dits vassalls dins de deu anys primervinents, passat lo qual temps de dits deu anys totes les terres que resten hermes y no seran reduïdes a cultura, resten ipso facto y sens preceir altra solemnitat alguna de justícia, pròpries del dit convent, com¹⁰⁷ho eren abans del present acte d’establiment, restant la útil senyoria de aquelles terres axí incultes consolidada ab la directa, y puga dit convent stablir dites terres hermes qui ben vist li serà, ab les mateixes condicions que de present s’establixen o ab altres al dit convent ben vistes.¹⁰⁸

4. Íttem, ab pacte y condició que totes les terres hermes que seran desmontades y reduïdes a cultura, los vassalls que les hauran desmontades sien franchs de tota partició dels grans que·s culliran en dites terres, ans hermes y per ells desmontades, los dos primers anys que sembraran aquelles tan solament, passats los quals anys agen de pagar de dites terres la partició que conforme los presents capítols seran obligats. Y no se entenen lo escotar y netejar màrgens de les terres ya reduïdes a cultura, encara que resten los màrgens d’elles per desmontar en les terres que ab lo present capítol han de ser franques de partició los dos anys primers, com no se entenga lo netejar màrgens per lo que es deu reduir a cultura les hermes.¹⁰⁹

5. Íttem, los dits prior y convent, ab los dits pactes y condicions y ab los que se seguixen, establixen y transporten als vasalls desusdits les casses y terres del dit lloch de Bonamira en esta manera: que per cada cassa novament edificada de fonament y per la heretat que li serà senyalada a cada vassall, pague y aja de pagar cascú de aquells sent lliures moneda reals de València, per la entrada del dit establiment, ço és, deu lliures reals de València encontinent que li serà senyalada la cassa y heretat a cada hu, y les altres noranta lliures ajen de pagar en nou anys inde següens, en nou pagues yguals de deu lliures, cada any en lo dia e festa de la Assumpció de Nostra Senyora, començant la primera de dites nou pagues lo dia de Nostra Senyora de agost del any primervinent mil sis-sens y deu, y axí cada un any de aí en avant consecutivamentf fins tant cumplidament sien pagades dites noranta lliures de dita moneda.

6. Íttem, ab pacte y condició que tot lo oli que de present se cull y en lo esdevenidor se cullirà en lo terme del dit lloch de Bonamira, se aja de partir y partixca al ters, ço és, que lo ters de dit oli sia del convent y los dos terços del vassall que·l farà, lo qual ters del dit oli estiga obligat lo vassall de portar-lo y posar-lo en lo lloch que li serà senyalat per dit convent, per la cassa de la senyoria del dit lloch, y lo pinyol que es farà en la almàcera reste y sia del convent tot.

7. Íttem, ab pacte y condició que tots los arbres que güi són plantats y per temps se plantaran en lo terme de dit lloch de Bonamira, com són garrofers, oliveres, moreres, amel·lés, nogués, magranés y altres qualsevol albres de fruyta, ajen de partir y pagar lo ters del fruyt de aquelles cada un any ab lo dit convent, portant lo ters del dit fruyt, lo vassall que cullirà aquell, dins la cassa del senyor de dit lloch, excepto la fulla de les moreres, la qual se partirà en los arbres segons se acostuma a fer en lo lloch de Alphauir. Y lo pinar sia y reste del senyor.

8. Íttem, ab pacte y condició que les figues que al present se cullen y per temps se culliran en lo terme de dit lloch, se ajen de partir al quint, ço és, que la quinta part de les figues que·s culliran en dit lloch sia del convent, restant per al vassall les altres quatre parts de dites figues, la qual quinta part de figues ajen de portar y posar seques y ben aparell[ades,] com se acostuma, en lo lloch de Alphauir, dins cassa dels [senyors] de dit lloch de Bonamira.

9. Íttem, ab pacte y condició que de les vinyes que al present són y per temps seran en dit lloch y son terme, ajen de partir y pagar la güitena part del fruyt de aquelles, en pansa o en vi, segons los vassalls de Alphauir partixen, y ningun vassall del dit lloch ha de poder plantar vinya en lo terme de aquell sens preceir llicència del dit convent, plantant emperò ab dita vinya los arbres que requerirà la terra on se plantarà dita vinya, a voluntat del dit convent.¹¹⁰

10. Íttem, ab pacte y condició que ningun vassall del dit lloch puga, en la terra pròpria, tallar de peu ni arrancar ningun arbre ni dessimalar ni tallar rama notable de aquell, sens llicència del pare prior del dit convent, segons la nessecitat y conveniència del arbre, sos pena de vint sous. Y la mateixa pena sostinga si, en terra de altri, tallarà o dessimalarà albre algú, encara que convinga per a benefici de tal arbre, sens preceir consentiment del amo de la terra hon estarà dit arbre y encara del pare prior del dit convent. Poran, emperò, escombrar los arbres a sa voluntat segons la nessecitat dels arbres, llevant remuja y entresech tan solament de aquells, y cascun vassall estiga obligat a donar y portar tres càrregues de llenya cada un any, ço és, les dos de aquelles al convent de Sant Hieroni y la altra a la cassa del senyor de dit lloch de Bonamira, y si no portarà dites tres càrregues de llenya cada un any, pague tres sous per cada càrrega de llenya de les dites tres càrregues que dexarà de portar, per los quals se’n farà prompta y real execució segons en deutes reals y fiscals és acostumat.¹¹¹

11. Íttem, ab pacte y condició que tots los grans que de present se cullen y per temps se culliran en les terres de horta y regadiu de dit lloch de Bonamira, com són forment, ordi, avena, dacxa, panís, mill, llavor de alfàs, y qualsevol llegums com són faves, cirons, guixes, llentilles, fesols y altre gènero de llegums y grans, ajen de pagar y paguen al ters, ço és, la tercera part dels grans y llegums que culliran. Y en terres de cecà, la quinta part dels grans o llegums que culliran en dits secans, la qual part de grans pertanyent al dit convent ajen de portar y possar nets en la casa del senyor de dit lloch y en la part de aquella que·ls serà senyalat. Y axí mateix, sien obligats los dits vassalls pagar de la palla del forment y de ordi, a la huitena part, la qual huitena part axí mateix la tinguen de posar dins la cassa del senyor, en lo lloch de aquella que·ls serà senyalat.¹¹²

12. Íttem, ab pacte y condició que si per algun temps la terra que hui és secà en lo terme del dit lloch vindrà a regar-se, en tal cas la dita terra sia tenguda y reputada per horta, y lo possehidor de aquella sia tengut y obligat a pagar los fruyts de dita terra que axí vendrà a regar, durant lo temps que tendrà aygua per a regar-se, al ters, segons de present paguen les demés terres que són hortes.¹¹³

13. Íttem, ab pacte y condició que ningun vassall puga sembrar més de dos fanecades de alfals per cada fanecada, del qual alfals aja de pagar tres sous de dret al dit convent lo dia de Tots Sans en una paga, si ja no paregués per temps al dit convent ampliar esta facultat de sembrar més alfàs.

14. Íttem, ab pacte y condició que cada cap de cassa del dit lloch, per la cassa y terres que tindrà en dit lloch, encara que no estiga dividida, estiga obligat de pagar lo dia de Tots Sans dos sous de cens, fadiga, lluïsme, y un sou de morabatí, que són tres sous de tot, cada cap de cassa, y axí mateix una gallina a voluntad del pare prior del dit convent en lo dia de Sent Thomàs apòstol.¹¹⁴

15. Íttem, per quant lo convent ha de provehir als vassals de fusta per a edificar y reparar les casses del dit lloch, com se dirà en los següens capítols, y per a les almàceres, per tant se reserva per a si lo dit convent tots los olms, pins y carrasques que hui són e per temps seran en lo dit lloch y son terme, de manera que ningun vassall de dit lloch sia gosat de tallar ningun de dits arbres, encara que tinga nessecitat de aquells, sens preceir llicència del pare prior del dit convent y assistència del pare prior o de altre religiós que senyalarà lo pare prior, y no de altra manera, sots pena de un ducat de or per cada vegada que serà fet lo contrari, lo qual se aplicarà al comú de dit convent.¹¹⁵

16. Íttem, ab pacte y condició que en los establiments del dit lloch y heretats de aquell no s’i comprehenguen lo forn, carniceria, tenda, fleca, almàcera, hostal y molí, quant per temps n’i haurà, los quals se’ls reserva lo dit convent per a si, juntament ab les terres que li parexerà al dit convent assignar a la cassa del Raphalet, y al hostal y lo pati de la plaça y carrés que estan dins lo àmbit de les casses de dit lloch, ni tota la terra y patis que seran menester per a créxer y edificar casses noves y per als corrals de aquelles en dit lloch perpètuament, ni al rajolar ab tota la terra que serà menester per a la obra que en aquell se farà. Returan<t>-se axí mateix vers si, lo dit convent, una jornada, ço un dia de aygua de cada sinch dies que són del dit convent, del aygua del asut del riu dit de Naciu, la qual jornada de aygua de cada sinch dies puga dit convent convertir y emplear en les coses que millor li parexerà. Y més, se retura vers si dit convent¹¹⁶totes les fon<t>s y aygües que al present són y per temps seran y podran ser en lo terme del dit lloch, axí mantials com de pous y altres qualsevol que sien, per a poder de aquelles y qualsevol de aquelles fer a sa voluntat en les coses que millor li parexerà. Y noresmenys, se retura ver<s> si lo dit convent tots los drets dominicals y de senyoria directa que en dit lloch y terme de aquell li toquen y pertanyen, e poden pertànyer en qualsevol manera segons furs, privilegis, usos y bons costums del present Regne de València.¹¹⁷

17. Íttem, ab pacte y condició que los dits vassalls del dit lloch que hui són y per temps seran, sien tenguts y obligats a conservar a ses pròpries despeses la çut y sèquia comuna del riu de Naciu, y pont de dit lloch, excepto quant se aja de fer alguna obra de argamassa ab official de obrer de vila, en lo qual cas lo convent pagarà, segons de present se obliga de pagar, lo official o obrer de vila y materials de coses y altres coses que se ajen de comprar per a posar en dita obra, los quals materials estiguen obligats a portar, carregar y aparellar los dits vassalls a ses pròpries despeses, y pagar los peons y hòmens de servici que seran menester per a dita obra o reparo de la çut o sèquia sobredita, com tan solament lo dit convent, en cas desusdit, se obligue a pagar al mestre y comprar los materials nesseçaris allà on pujen haver-se.

18. Íttem, ab pacte y condició que, sempre y quant convinga al dit convent de Sent Hieroni portar algunes aygües, axí de les fonts de la Cuta com de altra qualsevol part que li parega convenient per a regar les terres del dit lloch de Bonamira, que en tal cas puixa lo dit convent portar aquelles a ses pròpries despeses, les quals, axí mateix, haja de conservar a ses pròpries despesses, y los vassalls de dit lloch puixen ser compel·lits y forçats a contribuir en gastos alguns, així de portar com de conservar dita aygua. Y en lo cas que dit convent porte dites aygües, les terres que podran regar y regaran de dita aygua hajen de ser repressades per hortes y partir ab lo dit convent los grans que ab elles se culliran, regant de dites aygües, al ters, segons paguen les altres terres hortes, no obstant que al present sien secans.

19. Íttem, ab pacte y condició que dits vassalls estiguen obligats a ajudar a conservar la almàcera de dit lloch d’esta manera: que lo convent pagarà als officials y pagarà la madera y la cals y tot lo demés necessari per a dita almàcera, posarà la madera, reglons, ferros y tots los materials, y pagarà al official, axí de fuster com altre qualsevol; y los vassalls sien tenguts de acarrejar y portar dites cosses ab ses cavalgadures, y donar los peons necessaris per a aparellar la almàcera y servir als officials en tot lo que serà menester de reparo per a dita almàcera.

20. Íttem, ab pacte y condició que ningú dels vassalls gose haure lo fem que es farà en ses casses, axí en corrals axí de bestiars com de altres cavalgadures, per a femar terres, encara que sien pròpries de aquells, fora de les terres y térmens del dit lloch de Bonamira, sots pena de perdició del tal fem y de sexanta sous per cada vegada que·l trauran y contravendran a dit capítol, ab ex<e>cusió prompta y fiscal. Y que per lo menys, cada vassall sia obligat a posar, de les tres parts, les dos, del fem que tindrà, en les terres de horta y que·l parteixen al ters, y si no u faran, puixen ser constrets a fer-ho ab les penes que al convent li pareixerà, les quals seran rigurosament executades.¹¹⁸

21. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són y per temps seran sien obligats y tenguts de coure en lo forn y comprar en la tenda, fleca y carniceria, y moldre lo oli en la almàcera de dit lloch, y lo forment y altres grans en lo molí de dit lloch, tostemps y quant se fabricarà en ell, sots pena de vint sous y de perdició de dits grans que seran trobats a moldre, o comprades fora de dit lloch, aplicadors a la senyoria de dit lloch, per cada vegada que serà contravengut al dit capítol.

22. Íttem, ab pacte y condició que tots los vassalls que hui són y per temps seran hajen de residir y habitar personalment, ab sa cassa, fills y família, en dit lloch contínuament, e lo qui faltarà per temps de mig any en dita residència personal, encórrega en pena de comís de cassa y heretats. Y que no puixa vendre les casses y heretats a foraster algú que primerament aquells, dins dos messos, no vinguen a avassallar-se en dit lloch e porte sa cassa y família ad aquell, sots pena de comís de la tal cassa y heretat, contra forma del present capítol, venudes.

23. Íttem, ab pacte y condició que tostemps y quant per via de venda, partició de cassa y heretat de dits vassalls, se deurà loïsme al convent conforme los furs, privilegis, usos y bons costums del present regne, per ser com són totes aquelles sencides al dit convent segons en lo primer capítol està dit, aja de pagar al convent, lo venedor, dos sous per lliura tantes quantes vegades se deurà dit lluysme per raó de venda, returant-se axí mateix la fadiga que per fur del present regne li pertany com a senyor directe que és de dites casses y terres. Y per rahó de partició, un sou per lliura del preu que seran estimats los béns partits.

24. Íttem, ab pacte y condició que los dits vassalls sien tenguts y obligats a plantar y criar los arbres que demana la terra en ses pròpries heretats, y que no fen<t>-ho, puixa lo convent manar-los, sots pena de sexanta sous, que plante en la dita terra los arbres que requerirà aquella. Y si dins un any aprés de fet dit manament al tal vassall y aquell no haurà cumplit he hobeït, en tal cas, ultra dita pena de sexanta sous, encórrega en pena de comís de la tal terra.

25. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són y per temps seran sien obligats de procurar y cultivar les terres y heretats del dit lloch, les quals respectivament a cascú de aquells los seran assignades, cascun any, a ús y costum de bon llaurador, y que faltant a dita obligació per temps de un any, puixa lo convent llaurar dites terres ab ses pròpries mules, o llogar qui les llaure a costa del vassall qui faltarà a cultivar-les y llaurar-les per temps de un any. E passats altres dos anys aprés y dexant de cultivar dites terres, com és dit, encórrega en pena de comís, de manera que lo vassall que dexarà per temps de tres anys les terres sens procurar-les, encórrega en dita pena de comís. Y cada vassall estiga obligat a conservar los arbres que li tocaran y plantar-ne de nou a hon serà menester etc.

26. Íttem, ab pacte y condició que qual<sevol> vassall qui hui és y per temps serà e tindrà terra que, trapillant-la y aplanant-la, es podrà regar, puixa manar-los lo convent, sots les penes que li parexerà, que la truxillen y aparellen per a horta, y no fent-ho dins tres anys aprés que serà manat, encórreguen en pena de comís de dita terra etc.

27. Íttem, ab pacte y condició que tots los danys que per via de pastures seran alfarrasats en dit terme e terres de aquell, sien partits ab la senyoria del dit lloch, conforme serà la partició dels fruits de dita terra on se farà lo dit dany. Y los clams que es posaran, axí als vassalls com als forasters, per pastures y fruyts fets en dit terme, les penes executadores per rahó de aquells, la una part serà per a els guardians del dit lloch y l’altra per a la senyoria y la tercera part per a el amo de la terra, y los guardians seran posats y llevats a tota voluntad y beneplàcit del convent.

28. Íttem, ab pacte y condició que les dites casses y heretats del dit lloch que lo dit convent concedix y concedirà en emphiteossim a dits vassalls y habitadors del dit lloch, tostemps y quant hajen de pertànyer a algú dels fills y descendents de dits vassalls que al principi lo convent establix o per temps establirà, li hajen de pertànyer ab totes les millores y augments que tendran en dita ocasió, e sens que les puixa detraure dit convent.

29. Íttem, ab pacte y condició que sempre y quant algun vassall voldrà obrar cassa de nou, lo convent¹¹⁹li promet y offerix tota la fusta que haurà menester per a dit effecte, de la que tendrà en dit lloch o en la cassa y convent de Sant Hieroni, quant y haurà necessitat de fer algunes obres o reparats necessaris.

30. Íttem, ab pacte y condició que los vassalls que hui són o per temps seran del dit lloch no puguen reconèxer a ningun altre senyor, ni p<r>orrogar jurisdicció a ningun altre, tàcita ni expressament, en ninguna de totes les dites coses ni en ningunes altres, pleits reals ni personals que puxen portar entre si o altres, sinó davant lo convent e de sos jutges e officials sien obligats a portar dits pleyts tam agendo quam deffendendo, en tant quant per furs de València et alias, per rahó natural escrita, los és e serà lícit e permès al convent y a sos officials exercir jurisdicció en los habitadors del dit lloch, sots pena de comís de la cassa y terres que tindrà en dit lloch y son terme aquell que attentarà y de fet farà lo contrarI.

31. Íttem, ab pacte y condició que tots los canyars que los dits vassalls plantaran de hui avant a beneplàcit del convent, los ajen de partir ab dit convent al quint, donant y dexant-los franchs los drets dels dos primers anys, les quals canyes hajen de portar a la cassa del senyor francament.¹²⁰

32. Íttem, ab pacte y condició que ningú dels vassalls que hui són e successors de aquells en dites casses, heretats, no puxen pendre la posseció de aquells sens que primerament se haja declarat per lo prior del convent, o per los officials de aquell, que en virtut de la present capitulació y concòrdia los toca y pertany la tal cassa y heretat o part de aquelles, y sens que primerament hajen prestat lo jurament, en mà y poder del prior de dit convent o de son procurador, que guardaran ad unquem los presents capítols y cada hu de aquells, totes les penes en cada hu de aquells posades, y que seran bons y lleals vassalls segons la forma en semblants juraments possar acostumada. E si de fet e sens precehir les desusdites coses, prenguessen semblant pocessió, nunc pro tunc se constituixen per si y per sos successors, tenint-la en nom del prior y convent fins tant sia feta la dita declaració y ajen prestat lo dit jurament, roborant lo capítol ab les clàusules de constitut y precari en semblants casos posar acostumades.