Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 7

Actum en Carlet etc.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorable en Alfonso de Ivarra, alcayt de la dita baronia de Carlet, e mestre Pere Genovès, sastre, habitador de present en la vila de Carlet.

Dictis die et anno.

Com los dits vassalls, axí cristians com moros, fessen clamor al desusdit noble don Galceran de Castellví, senyor de aquells, que els eren exits alguns drets e servituts ultra aquelles que de dret e justícia e segons en temps passat se havia acostumat e praticat, se devien exhigir, aquell dit noble senyor, desijant plaure als dits sos vassalls e tractar aquells ab lo amor que tostemps ha en aquells coneguda, fonch content e li plagué delliurar als dits sos vassalls trellat de la forma de la població de la dita baronia de Carlet e Benimòdol, e de la costum que s’és practicat e tenguda per sos antepassats en exhigir los drets e servituts a aquell e als senyors de la dita baronia, e segons aquelles llevar e exhigir dits drets e servituts e no en altra manera. E los dits sos vassalls, que allí eren gran part de aquells, axí cristians com moros, acceptaren dita offerta feta per lo dit noble senyor e segons aquella prometeren pagar e servir a dit son senyor e, de allí avant, als dits senyors que seran de la dita vila e baronia de Carlet, de les quals coses volgueren ne fos fet e rebut per mi, dit notari, acte públich per haver-ne memòria en esdevenidor.

Actum en Carlet.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables e desusdits n’Alfonso de Ivarra, alcayt, e mestre Pere Genovès, sastre, habitador de Carlet.

Die decimo quinto mensis marcii anno millesimo quingentesimo vigesimo.

Los honorables en Bernat Ervàs, batle, en Miquel Reig, justícia, en Joan Venrrell, en Jaume Climent, jurats, en Juan Pérez, menor, mestre Miquel Guerguet, cirurgià, en Perot Alpont, en Pere Climent, en Jaume Peres, en Joan Ervàs, en Bernat Ervàs, en Miquel Alapont, major, en Bernat Peres, en Miquel Alapont, menor, en Bernat Marquès, en Joan Magraner, en Pere Magraner, en Joan Climent, en Joan Reig, en Miquel Climent, en Joan Alapont, Melchior Ervàs, en Miquel Pérez, en Miquel Hervàs, en Nofre Ervàs, en Joan Pérez, maior, en Berthomeu Hervàs, menor, en Francesch Pérez, en Bernat Climent, en Jaume Magraner, en Bernat Marquès, major, en Joan Climent, major, en Berthomeu Climent, menor, en Pere Alapont, menor, en Joan Colomer, tots vassalls del noble don Galceran de Castellví, senyor de la vila e baronia de Carlet e de Benimòdol, estant justats en la sglésia de la dita vila de Carlet, sots virtut del sagrament e homenatge per ells prestats a Nostre Senyor Déu e als sants Quatre Evangelis de aquell, en poder e mà de la noble donya Yolant de Castellví, muller del dit noble senyor, e de voluntad e·n presència de aquell e de licència de aquell, tenint la dita noble senyora lo llibre missal de la església en ses mans, prometeren a aquella dita noble senyora dona Yolant de Castellví, com a senora de la dita vila e baronia de Carlet e de Benimòdol, tenir aquella per senyora de aquells, enaxí que si cas era que lo dit noble senyor moria ans que la dita noble senyora, tenir aquella lo homenatge e per senyora de aquells fins tant aquella sia pagada de sa dot e creix del que aquella tendrà en béns del dit noble senyor, axí per causa de llur matrimoni com àlias, de béns del dit noble senyor e dels successors de aquell, e no tenir per senyor a nengun altre senyor fins tant aquella sia contenta del que li serà degut, e açò sots pena de bar e traïdors bar a costum de Catalunya, e traydor a costum de Aragó, e en pena de cent florins, a cascú de aquells, de or moneda reals de València, volent lo present acte de homenatge sia allargat segons en semblants actes és acostumat de fer. Per les quals coses, si comeses eren, encara obligaven ses persones e béns.

Actum ut supra.

Testimonis presents a les dites coses los venerables mossèn Bernabeu Candela e mossèn Nofre Reig, preveres, de la vila de Carlet habitadors.

Dictis die et anno.

Çale Vayo, Çalim Natjar, jurats de la moreria de la vila e baronia de Carlet, et Çat Tagarí e Alí Boluxa, jurats de la moreria del lloch de Benimòdol, Alí Querfe, Çat Cambeni, Edam Mandet, Çale Vaynay, Abrahim Caxut, Aron Guonrri, Peschiguera, Alí Dacar, Farar Conill, Çat Focim, Alí Guarban, Çat Çabater, Cilim Jatís, Ubaydal Bono, faquí, Lopo Çat, Alcefaquí Lopo, Cilim Conill, Çat Pocet, Mahomat Alamí, Azmet Alazarach, Ubaydal Bombín, Amete Mossanch, alfaquí, Queife Berach, alamí, Fay Nego, Azmet Moray, Cilim Montroy, Çoquet Araní, Mahomat Perdellet, Mahomat Reda, Çale Fuster, Alí Guismar, Joseph Montoy, barber, Çat Lopo, Ballot Patra, Azmet Mell, Mahomat Jarnego, Acén Guarbal, Çat Gualet, Juseph Gomirri, Yaye Queife, Çat Jarnego, Azmet Gomiri, Bocoro Mahomat, alamí, Governet, Alí Alzero, Mahomat Azero, Fusey Gualet, Azmet Alamí, Alí Meali, faquí Gibot, Bagàs Romet, Mundot Juseph, Pere Juseph, alamí Abrasim, Orlim Burret, Çat Natjar Cahuesso, Abrahim Comanda, Çat Meoli Digues, Abrasim Perellós, Abrasim Pardo, Juseph Melet, Çat Menger, Abrassim Ferriol, Fucey Palancí, Ubaydal Palava, Amen Mahomat Queife, Chineim Guatra, Çat Petit, Mahomat Çaam, Edam Cantó, Ubaydal Boy, Mahomat Pallareda, Mahomat Vayo, Çat Call, Mahomat Ferraboni, Alí Matahuy, Pezio Clopell, Ammanet Redovà Bodales, Mahomat Comanda, Alí Caceri Merli, moros tots de la dita moreria de Carlet.

Rotali Ayat, Jusephi Monfereg, alamí, Perri Çalet, Ubéquer Quazi, Azmet Culici, Alí Tagarí, lo fill de Redovà Ratal, Azmet Moferig, Joseph Chubili Gominau, lo fill del alfaquí, metge Bahar, Cilim Carchot, Mahomat Perell Moatrí, lo fill de Çat Moquita, Çat Alcaladí, lo fill de Corocet, lo pobil de Fuseynet, Mahomat Cardenet, Çat Moquita, Mahomat Tacir, Cilim Perlim, alfaquí Chulili, Mahomat Chulili, Azem Raçal, Ayet Canan, Azmet Buley, lo fill de Combrí, Alí Marany, Mahomat Granatí, Azmet Xat, Çayt Moquita, Alí Cotal, lo fill de Mahomat Tacir, Juseph Xat, Ayo Dohar, lo fill de Moshir, Alí Corocet, Çat Puri, lo pobil de Alasarach, Cilim Corrocet, lo fill de Cortell, Azmet Carchot, Azmet Chulibi, Palla Abdon, Alí Raçal, Juseph Xat, Çat Mocut, Almicar Denet, los pobills de Fitem, Cilim Tagarí, alfaquí e metge, Alí Perell, Alitau Marnelli, Azmet Granatí, los pobils de Futsey, Xat Roget, los pobils de Moquita, Alí Ratal, Alí Çale, Acem Mandani, Abrasim Mandorani, Azmet Tagarí, moros de lloch de Benimòdol, tots vassalls, axí de la vila e baronia de Carlet com los de Benimòdol, del dit noble senyor don Galceran de Castellví, sots virtut del sagrament e homenatge per ells prestat a Nostre Senyor Déu e a la Alquibla mahomètica, justats en la mesquita de la dita moreria de Carlet, en poder y mà de la noble dona Yolant de Castellví, muller del dit noble don Galceran de Castellví, senyor de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, en presència e de voluntad e licència de aquell dit noble senyor, prometeren a la dita noble dona Yolant de Castellví, senyora desusdita, com a senyora de aquells en la dita baronia de Carlet e de Benimòdol, e tenir aquella per senyora e cascú de aquells, Enaxí que, si cas era que lo dit noble don Galceran de Castellví, senyor de aquells, moria primer que aquella dita senyora, tenir aquella per senyora e lo homenatge de aquells fins tant aquella dita senyora sia pagada de sa dot y creix, e del que aquella tendrà en béns del dit noble senyor per causa de llur matrimoni, com àlias de béns del dit noble senyor e dels successors de aquell, e no tenir per senyora a nenguna altra persona fins tant aquella sia contenta del que li serà degut, e açò sots pena de bar e traydor bar a costum de Catalunya, y traydor a costum de Aragó, en pena de cent florins de or moneda reals de València cascú de aquells, volent lo present acte de homenatge sia allargat segons consemblants actes és acostumat fer. Per les quals coses, si comeses eren, encara obligaren llurs persones e béns.

Actum ut supra.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Bernat Ervàs, balle, e Miquel Reig, justícia, e Miquel Alapont, de Carlet, Acén Buqueydar, alcadí de València, e Çat Tinacar, alamí del lloch de Taverna, terme de la vall de Alfòndech.

Dictis die decimo quinto mensis marcii anno predicto millesimo quingentesimo vigesimo.

Com fossen ajustats en la vila de Carlet axí los cristians com los moros de la dita vila de Carlet e lloch de Benimòdol, vassalls del noble don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de la vila de Carlet e Benimòdol, per presentar los homenatges a la noble senyora dona Yolant de Castellví, muller del dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia, aprés de haver prestats los homenatges axí los crisitans com los moros, dixeren al dit noble senyor que per quant en lo dia de yr, per sa mercè los fonch lliurat un trellat de certs capítols continents los drets e servituts que se han acostumat y praticat llevar, exhigir y cobrar dels vassalls, axí cristians com moros, de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol per lo dit senyor e sos antipassats, que per quant complia a la bona conservació, pacificació y repòs dels dits vassalls al dit senyor, era bé se llegissen en presència de tots dits capítols, per a què sabessen y entenguessen a quins drets e servituts serien obligats dits vassalls respective. E lo dit noble senyor dix era content se llegissen dits capítols, y que no entenia per descàrrech de sa conciència exigir ni cobrar més drets ni servituts dels que en los dits capítols estaven mensionats, los quals ell, dit son senyor, e sos antipassats han exhigit y cobrat, y que no·ls posava altres drets alguns nous. Y més, los dix que axí los dits sos vassalls, cristians com moros, se tornasen ajustar en los llochs a hon foren ajustats ans quant prestaren los homenatges a la dita señora noble muller sua, ço és, los cristians en la yglésia de la present vila, y los moros en la mesquita, y que dit senyor yria primer a la ysglésia ensemps ab mi, Joan Gosalbo, notari de la vila de Algezira, y ab los matexos que foren testimonis al acte dels homenatges que prestaren a la dita senyora dona Yolant, muller sua, y que aprés iria a la mesquita axí mateix ensemps ab mi, sobredit notari, y ab los matexos testimonis, al acte dels homenatges presents, que dits moros prestaren a la sobredita senyora, muller sua.

E incontinent, tots los sobredits cristians foren ajustats en la dita yglésia y foren los següents: los honorables Bernat Hervàs, batle, e en Miquel Reig, justícia, e en Joan Venrrell e en Jaume Climent, jurats, e en Miquel Alapont, major, en Joan Hervàs, en Pere Climent, en Jaume Pérez, en Bernat Pérez, en Joan Peres, menor, en Miquel Alapont, menor, mestre Miquel Gorguet, cirurgià, en Miquel Hervàs, en Pere Alapont, en Joan Reig, en Berthomeu Hervàs, en Bernat Pérez, en Pere Magraner, en Joan Magraner, en Joan Alapont, en Joan Climent, en Miquel Climent, en Berthomeu Climent, major, en Joan Colomer, en Bernat Marquès, en Melchior Ervàs, en Nofre Hervàs, en Miquel Pérez, en Joan Peres, mayor, en Francés Peres, en Bernat Climent, en Joan Magraner, en Joan Climent, menor, en Berthomeu Climent, en Pere Alapont, menor, tots vassalls cristians y vassalls del noble don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de la vila e baronia de Carlet e Benimòdol, estant ajustats en la dita yglésia de la dita vila de Carlet, essent-hi present lo dit noble senyor don Galceran, senyor de la dita vila e baronia, axí lo dit don Galceran com tots los dits sos vassalls cristians, tots unànimes requerien a mi, Joan Gosalbo, notari, de la vila de Algezira vehí, los llegís tots los capítols continents los drets e servituts que·ls dits cristians, sos vassalls, han acostumat e són tenguts de pagar al dit noble senyor y successors de aquell en la dita vila e baronia, tots los quals per mi, dit notari, foren legits verbo ad verbum a alta e intel·ligible veu, los quals són del sèrie y tenor següent:

Capítols concernents als cristians.

[I]. Primerament, són poblats los cristians a mig lloïsme, cens, fadiga y ab tot altre dret emphiteòtich. Ha lo senyor sobre dits cristians host y cavalcada, morabatí e terç delme, jurisdicció civil y criminal, y aquesta jurisdicció ha lo senyor en tots los seus vasalls cristians y encara que delinqueixen ab estranys, segon més llargament consta ab un privilegI.

[II]. Ítem, en la horta són tenguts pagar delme e primícia, de la qual lo senyor solament pren lo ters delme; en la montanya parteixen en la onsena part dels fruits.

[III]. Ítem, han de pagar de cens, per les cases, vint diners, pero ay algunes cases que són mig partides, que paguen la mitat del cens, que són deu diners, e de altres que són franques per cartes que tenen del senyor de Carlet. Açò se entén dels horts com de les cases, pero han de mostrar les cartes.

[IV]. Ítem, les terres paguen tant com és la Daya, a rahó de deu sous per jovada, e tot lo àls, tro al camí de Picacent, paga a rahó de cinch sous per jovada, e tot lo àls, del camí de Picasent avant, paga a rahó de deu sous per jovada.

[V]. Ítem, són agabellats a molins, forns, carniceries, almàceres y altres regalies de senyor, de tal manera qui lo contrafarà, ço és, que moldrà en algú molí que no serà del dit senyor de Carlet, tenint aygua lo molí del senyor sufficient per a moldre, lo dit vassall del dit senyor, per cascuna vegada que anirà a moldre fora lo molí de dit senyor, pague vint-y-cinch lliures de pena, de les quals lo moliner ne haja lo ters y les dues parts sien aplicades als còfrens del dit senyor. Però si per cas, dit molí o molins de senyor no tinguessen aygua per a moldre, los dits vassalls puguen, pagant mija moltura al senyor, exir a moldre de fora. En la matexa pena de vint-y-cinch lliures és encorregut lo vassall per cascuna vegada que exirà fora la senyoria a fer oli en altra almàcera; e qui exirà a coure¹⁴ en altre forn que de la senyoria, o comprarà carn en altra carniceria que de la senyoria, és caygut en pena de sexanta sous per cascuna vegada que lo tal farà. Y axí mateix se entén dels vassalls que no seran agabellats en les regalies del senyor.

[VI]. Ítem, fan de present al senyor cascun Nadal quinze parells de gallines.

[VII]. Ítem, són tenguts de obrar debades en lo castell o casa de senyor, e axí mateix en forns, hostal, carniceries, almàceres, horts e en totes altres regalies de senyor, y fer també les tandes de tallar y esporgar oms, fer cadafals e altres servituts acostumades.

[VIII]. Ítem, són obligats de guardar lo castell o cassa de senyor e la vila en temps de necessitat del senyor o de si mateixos.

[IX]. Ítem, són tenguts de anar cascú un jornal a llaurar ab son parell, si·n tindrà, o ab la bèstia que haurà, ab lo senyor en cada un any, e los que no tindran bèstia han de anar, axí mateix, un jornal forros ab dit senyor, e lo senyor ha de donar per cada parell que anarà a llaurar, dos diners, y al que yrà forro sens bèstia, un diner.

[X]. Ítem, són tenguts [en blanc] que lo senyor haurà necessària per a obrar en lo castell o casa de senyor, molins, forns, almàcera, carniceria, horts y altres regalies de senyor, ab ses pròpries bèsties, a saber és, la que ab bèsties se porà portar, com la altra vinga a càrrech del senyor portar-la. Y axí mateix són obligats portar tots los altres pretrets per dit obrers.

[XI]. Ítem, són obligats pagar lo ters del que costarà lo portar les moles necessàries per als molins del senyor, y lo senyor pagar lo restant.

E com los sobredits capítols fossen llegits per mi, Joan Gosalbo, notari, ab alta e intel·ligible veu, als sobredits cristians vassalls del dit senyor don Galceran de Castellví, respon que lo dit senyor, que ell tenia molt ben entesos dits capítols y que no entenia per descàrrech de sa consiència exhigir ni cobrar més drets ni servituts dels que en dits capítols estaven mencionats y sos antipassats acostumaven exhigir y cobrar. E tots los sobredits cristians, concordes e unànimes, respongueren que ells havien ben entès dits capítols concernents a ells y que eren contents pagar los drets e servituts a ells, dits cristians, esguardants segons estan mencionats al dit senyor don Galceran, y aprés successive a tots los senyors qui succehiren en la senyoria de la dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, e açò dixeren ells, dits cristians, que prometien pagar y observar dits capítols per ells y per tots sos descendents. E lo dit molt noble senyor e tots los sobredits sos vassalls cristians requeriren a mi, Joan Gosalbo, notari, de la vila de Algezira¹⁵ vehí, de dites coses los ne rebès acte públich per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut.

Actum en Carlet.

Testimonis foren presents a totes les dites coses los honorables mossèn Berthomeu Candela e mossèn Nofre Reig, preveres, de la dita vila de Carlet habitadors.

Dictis die et anno millesimo quingentessimo vigessimo.

Com fossen ajustats los moros vassalls de Carlet y Benimòdol, vassalls de dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, estant en la mesquita de dita vila de Carlet, foren los següents:

Çala Vayo, Cassim Natjar, jurats de la moreria de la vila e baronia de Carlet, Çat Tagarí e Alí Boluja, jurats del lloch de Benimòdol, Azmet Montroy, Farnigo Alquerfe Bonay, alamí, Cassim Montroy, Alfaquí Querfe, Amete Mussanch, Çat Toret, Ovaydal Lambrin, Ayahomat Alamí, Cilim Conill, Çat Alfaquí Lopo, Ovaydal Bono faquí, Lopo Cilim Cachig, Çat Çabater, Abraim Catxut, Acem Gomiri, Alí Garban, Sasar Conill, Çat Feum, Alí Decat Peselguera, Çale Veynal, Edam Mandet, Çat Lembim, Ensep Xalanci, Abrahim Ferriols, Çat Metges, Juseph Mels, Abraim Pardo, Diguesçat Meli, Abraim Perellòs, Abraïm Comanda Sahuejo, Çat Natjar Buvet, Coquet Arany, Ayomat Perdillet, Çale Fuster, Ayomat Xeda, Alí Gutmar, Joseph Montroy, Ballos Patra, Çat Lopo, Azmet Meller, Ayomat Jarnego, Çat Gualit, Aze Garbal, Yaye Querfe, Joseph Gomirri, Çat Jarnego, Azmet Gomirri, Governet Bocor, Ayomat Alamí, Alí Azero, Guceyt Galet, Ayomat Azero, Azmet Alamí, Alí Meclí, Faquí Gibot, Bagus Botinet Mandot, Joseph Pere, Abraïm Alamí, Ovaydal Jalancí, Amenaya Homat, Querfe Meclí, Alí Catherí, Ayahomat Comonda Badales, Ammanet Bedoria, Xarich Lopell, Alí Mamey, Homat Tercaboní, Çat Çala, Ayahomat Vihozeda, Ayomutat Palla, Edam Vayo, Ginenis Libarça, Xat Xens, Ayhomat Cassim, Ovaydal Vayo, moros tots de la dita vila e moreria de Carlet.

Çat Moquita, lo fill de Çat Mesquita, lo fill de Corrocet, Ayomat Candenet, lo pubil de Funeynet, Çat Alcadí, Ayomat Perelle, Mufeydo Rotalí Ayat, Joseph Moferig alamí, Porrí Çale, Ubequer Gada, Hazmet Chiclili, lo fill de Redovà, Alí Tagarí Ratal, Azmet Monferrig, Carchot, Cassim Bahar, lo fill del alfaquí metge, Joseph Chiclilí, Amman Alí, Rozal Roget, los pobills de Huseyt Xat, los pobils de Moquita, Abrahim Madaraní, Alí Zale, Azmet Granatí, Acén Mandaraní, Aya Nelli, Alí Jassi, Alí Pereló, Cilim Tagarí, alfaquí e metge, los pobills de Firem, Cilim Cadenet, Çat Moquita, Joseph Xat, Alí Ratal, Sitxén Palla, Azmet Oliulli, Cilim Carrocet, lo pobill de Alataseh, Ayomat Tasit, Cilim Perlim, Alfaquí Xullellí, Azén Ratal, Ayomat Chulellí, Ayet Canam, Azmet Sosapen, lo fill de Combir, Alí Moruy Jorau, Azmet Xat, Enayat Moquita, Alí Ratal, lo fill de Muhomat Tasit, Joseph Xat Azatdar, lo fill de Meclim, Alí Corrocet, Çat Pirni, Azmet Tagarí, moros del lloch de Benimòdol, tots vassalls del dit senyor don Galceran de Castellví, axí los de la vila de Carlet com los del lloch de Benimòdol, essent present lo dit ajust lo dit noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, tots unànimes e concordes axí lo sobredit senyor com tots los sobredits moros vassalls de aquell requeriren a mi, Joan Gosalbo, notari, de la dita vila de Algezira vehí, los llegís tots los capítols continents los drets y servituts que los dits moros acostumaven y eren obligats pagar al dit senyor de dita vila e baronia y a sos antipassats, tots los quals capítols per mi, dit notari, foren llegits verbo ad verbum ab alta e intel·ligible veu, los quals són del sèrie y tenor immediate següent:

Capítols concernents als moros.

[I]. Primerament, són poblats ab tot lo lloïsme y fadiga e ab residència personal, y paguen lo lloïsme la quarta part de el preu; són tenguts pagar lo dit lloïsme de tota transportació, exceptat la donació feta en temps de matrimoni; paguen e són tenguts pagar per cascun pati de casa o en nom de paga an de filar una lliura de lli, o dues de estopa.

[II]. Ítem, de tota la orta o regadiu són tenguts pagar lo quart dels esplets; tenen tots los arbres al quart, a onsevulla que se sien o de qualsevol natura que sien; poseheixen la montanya a la onzena part dels fruyts, ço és entès, tota natura de blats, com encara que plantassen arbres o vinyes, al quart se han de posehir, ço és, que han de pagar la quarta part.

[III]. Ítem, tro la jornada de huy no han acostumat pagar dret algú de colmenes ni de spart ne de bestiar, sinó del dit bestiar delme e premísia, del qual delme en pren lo senyor lo ters.

[IIII]. Ítem, lo dit senyor ha morabatí, terç delme, host e cavalcada e remçó de aquell, e tota jurisdicció civil e criminal e tot mer e mixt imperi, la qual jurisdicció ha en tots emplets, així en los estranys com en los seus, segons consta e apar ab un privilegi etc.

[V]. Ítem, en les vinyes és acostumat tenir tal pràtica, que con vé en lo mes de juliol, lo senyor hi tramet lo seu batle e alamí e dos bons hòmens cristians los quals van ab los jurats de qualsevulla dels llochs e alfarracen, ço és, Carlet e Benimòdol, que en Massalet son les vinyes acensides a rahó de dotse diners per fanecada, e quant an alfarraçat les vinyes que han de alfarraçar, que comunament se alfarracen en juliol, al Nadal avant, pagant per tantes arroves per quantes hauran alfarraçat los sobredits, per cascuna arrova sis diners, dels quals pren lo senyor quatre diners e mealla e lo delme pren un diner per les dues parts, e la primícia mealla, y que sia comprès les dues parts del delme e la primícia en lo sobredit alfarraçament, alfarraçant-se les dites vinyes al ters.

[VI]. Ítem, ve à càrrech del senyor pagar per lo jornal a cascú dels dits alfarraçadors un real e al delme e a la primícia sis diners per cascú per jornal.

[VII]. Ítem, de les figueres és acostumat tenir tal pràtica, que en lo mes de agost per semblant manera que van, alfarracen les vinyes e semblants persones van a alfarraçar les figueres de tota la senyoria, e per tantes arroves quantes y haurà alfarraçat, per cascuna arrova són tenguts pagar tretse diners al senyor, dels quals se’n atura lo senyor per son dret onze diners y mealla, e un diner lo delme, e mealla la primícia.

[VIII]. Ítem, les vinyes que los moros poseheixen en los cens, és acostumat que paguen dihuit arroves, una, de la qual repaguen cinch diners, dels quals lo senyor ne pren un diner y pugesa, y lo delme dos diners y mealla y la primícia un diner y pugesa.

[VIIII]. Ítem, de les figueres dels cens se acostuma pagar a rahó de huit arroves, una, y pagar tretse diners per arrova, han lo senyor a sa part tres diners y pugesa, lo delme sis diners y mealla, la primícia tres diners y pugesa.

[X]. Ítem, és acostumat que tot moro té franca mija fanecada de alfals franch e de qualsevol altra herba por obs de ses bèsties y si·n tindrà més de alfals de la mija fanecada y si tindrà més de herba de la mija fanecada, ha-la partir ab lo senyor al quart. E lo damunt dit panís se ha de pagar a San Miquel ja corrent.

[XI]. Ítem, són tenguts pagar per cascuna heretat que poseheixen en la senyoria al senyor cascun any, huyt sous, nou diners, la mitat a Sant Juan e l’altra mitat a Nadal; e lo damunt dret és anomenat alfarda.

[XII]. Íttem, són tenguts pagar cascun any per cascuna heretat que poseheixen una barcella de panís y aquest dret és nomenat alcaydia.

[XIII]. Ítem, són tenguts de portar al senyor tot los blats de qualsevol natura que sien cinch llegües en torn de Carlet o qualsevol altres fruyts que es cullen dins lo terme de Carlet e de la sua senyoria, si·s vulla los haja menester per a la sua provisió, si·s vulla per a vendre, axí però entès y declarat que cascú és tengut de portar aquella part que per rahó de partició haurà donat al senyor, si·s vol sia per rahó de quart, si·s vol per rahó de onsè o per qualsevol altra partició. E si no portaran y llavors que lo senyor los menge o véna en Carlet, són tenguts a pagar tres sous per cafís, de port.

[XIIII]. Ítem, són tenguts de donar al senyor tants jornals com aquell haurà menester, axí ab les bèsties com sense bèsties, per a portar tota la sua roba o mobles de casa e la gent de aquella com muda sa casa, o en altra manera que vulla trametre roba o moble algú per qualsevol manera que li plàcia o per trametre lletres, cinch llègües en torn de Carlet.

[XV]. Ítem, són tenguts donar al senyor tanta llenya y carbó com haurà menester per a provisió de sa casa, axí tenint sa casa en Carlet com cinch llègües en torn, o una part de casa, ço és, que a vegades esdevé que tindrà una part de casa en Carlet e altra en altra part. A les quals cases són tenguts provehir de llenya y carbó, puix no sien de cinch llègües avant de Carlet, en qualsevol part.

[XVI]. Ítem, són tenguts de donar llenya bastant per a fer lo oli del senyor.

[XVII]. Ítem, són tenguts de portar totes e qualsevol coses e altres vitualles a la casa del senyor necessàries per a Carlet, de cinch llègües en torn; o de Carlet, cinch llegües en torn.

[XVIII]. Ítem, són tenguts anar cascú un jornal a llaurar ab son parell si·n tindrà, o ab la bèstia que haurà, ab lo senyor, cascun any, e los que no tindran bèstia an de anar axí mateix un jornal cascun any forros ab dit senyor; e lo senyor los deu donar de cada parell que anarà a llaurar dos diners, y el que anirà forro, sens bèstia, un diner.

[XVIIII]. Ítem, són tenguts de obrar debades, sens fer-los provisió alguna, en lo castell o casa de senyor y en tots los forns, molins, carniceries, almàceres, horts e qualsevulla altres regalies de senyor, en les sobredites regalies són tots agabellats com los cristians y en les matexes penes que són encorreguts los cristians, segons damunt és estat dit en los capítols concernents als dits cristians. Y són axí mateix tenguts de portar tota la fusta que lo senyor haurà necessària per a obrar en lo castell, casa, molins, forns, horts, almàceres, carniceries e altres regalies de senyor ab ses pròpries bèsties, a saber és, lo que ab bèstia se porà portar, com l’altra vinga a càrrech del senyor portar-la; y axí mateix són tenguts portar tots los altres pertrets per a dites obres y fer també les tandes de tallar y esporgar oms y fer cadafals y altres servituts acostumades, e açò debades.

[XX]. Ítem, són tenguts de cavar totes les vinyes del senyor debades, tantes vegades quantes al senyor li plaurà, y lo senyor los acostuma fer la provisió solament en lo dit cavar de les vinyes, ço és, un pa de mestall que casi sia una dinada, e un diner per a cada cavador per a carn cascun dia que cavaran les dites vinyes. E si lo senyor no voldrà donar pa, ha de donar un diner per persona dels que cavaran cascun dia en lloc de pa, y axí mateix són tenguts a xarmentar les dites vinyes.

[XXI]. Ítem, són tenguts los de Carlet ab Masalet donar cascun Nadal trenta-dos parells y mig de gallines y mija gallina, e açò per si e per les cases que·s deyen antigament d’en Pelegrí, y més dos arroves y mija de mèl y una carga de margallons. E los de Benimòdol per la matexa rahó donar onze parells de gallines al senyor cascun Nadal, entès un parell per les casses de Pelegrí, e una arrova de mèl e una càrrega de margallons.

[XXII]. Ítem, són tenguts dits moros donar al senyor tants cabrits com ell voldrà, a rahó de dihuit diners per cabrit.

[XXIII]. Ítem, són tenguts donar al senyor tantes gallines com ell voldrà, a rahó de dotse diners lo parell.

[XXIIII]. Ítem, són tenguts donar al senyor tantes polles com ell voldrà, a rahó de huit diners lo parell.

[XXV]. Ítem, axí mateix tants pollastres com lo senyor voldrà, a rahó de sis diners lo parell.

[XXVI]. Ítem, són tenguts donar tants ous com lo senyor voldrà, tres ous per un diner. Però deu ésser açò entès que no·n vulla per a fer-ne venderia ne altros excessos desonests, sinó per a bastant provisió de dit senyor o alguns pressents que acostuma de fer de les damunt dites coses, honestes e rahonables.

[XXVII]. Ítem, són tenguts guardar lo castell e casa de senyor e la vila en temps de necessitat del senyor y d·élls matexos.

[XXVIII]. Ítem, són tenguts los dits moros de tenir en conrreu los blats e fruyts del senyor de qualsevol natura que sien mentre aquells seran o tindran en son graner e casa, e axí mateix són obligats a les tandes de veremar y natejar lo gerram y bótes y trescolar.

[XXVIIII]. Ítem, qualsevol moro estant en dita senyoria que sia mestre fuster, obrer de vila, és tengut fer fahena ab lo senyor en totes obres que ell voldrà fer en lo castell o casa o altres regalies, pagant lo senyor dos sous per jornal.

[XXX]. Ítem, quisvulla que sia espadador o acostuma de espadar en tota la senyoria, és tengut de espadar al senyor a rahó de quatre sous per arrova.

[XXXI]. Ítem, les mores que saben rastellar en tota la senyoria, són tengudes a rastellar lo lli del senyor a rahó de dos sous per arrova, e ha acostumat lo senyor donar-los almorsar e a mig jorn dinar, e no a sopar.

[XXXII]. Ítem, són tengudes dites mores filar una lliura de lli o dues de estopa per casa, y açò debades.

[XXXIII]. Ítem, qualsevol que sàpia o acostuma de texir en tota la senyoria, és tenguda por obs de dit senyor o de sa casa, texir, ço és lo lli per cascuna alna, per tants palms com y haurà de ample, per cascun palm, un diner.