Kitabı oku: «Cartes de poblament valencianes modernes», sayfa 8

[XXXIIII]. Ítem, la estopa, la que haurà de ample tres palms la alna, e la que haurà quatre palms, a tres diners la alna; axí se ha de seguir de ací avant seguint aquesta regla, e s·és acostumat que lo damunt orde de texir han de tenir les fadrines y no les casades.

[XXXV]. Ítem, qualsevol filaneres de seda de tota la senyoria és en costum que hajen de filar la seda del senyor, pagant-los emperò a aquelles un real de cada dia que filaran.

[XXXVI]. Ítem, són tenguts dits moros donar fadrines per a desembochar y escardasar, menar los torns e fer les altres coses per a ecollir la seda del senyor necessàries, tant com serà menester, e lo senyor ha de donar de almorsar e a mig jorn a dinar a aquelles.

[XXXVII]. Ítem, és acostumat pagar per lo texir los torcaboques escacats per casa del senyor, a rahó de tres diners per alna, e per les tovalles de sis pal<m>s de ample a rahó de nou diners per alna.

[XXXVIII]. Ítem, són tenguts dits moros pagar per tantes persones com hi haurà en tota la senyoria, axí hòmens com dones, e axí les creatures, hòmens com dones, un almut de panís a ras per cascun cap, lo qual dret se paga a Sent Miquel, e lo dit dret en vocable morisch à nom alfatara, y en cristianesch, cabesatge.

[XXXVIIII]. Ítem, són tenguts de pagar lo ters que costarà de portar les moles que seran menester per als molins del senyor, ha de pagar lo restant.

E com los sobredits capítols fossen llegits per mi, Joan Gosalbo, notari, als sobredits moros ajustats segons dit és en la dita mesquita de la dita vila de Carlet, com fos allí present lo noble senyor don Galceran de Castellví, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, dix que era content per ell e per sos successors exhigir e cobrar les servituts e drets en dits capítols contenguts, si e segons ell y los antipassats senyors qui són estats de dita vila y baronia han acostumat exhigir y cobrar. E tots los sobredits moros, concordes e unànimes, respongueren que ells havien ben entès dits capítols concernents a ells y acceptaven ad aquells, si e segons era contengut en els dits capítols, y que eren contents pagar los drets e servituts a ells, dits moros, sguardants, segons estan mencionats en dits capítols, e prometeren pagar dits drets e servituts axí per ells com per tots sos descendents al dit noble senyor don Galceran de Castellví y a tots sos successors en dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol. Enaxí que tots dixeren que llohaven y acceptaven los dits capítols de la pimera línea fins a la darrera inclusive, e tots, axí lo dit noble senyor don Galceran de Castellví, cavaller, senyor de dita vila e baronia de Carlet e Benimòdol, com los moros vassalls de aquell e tots, requeriren a mi, dit notari Joan Gosalbo, de la vila de Algezira vehí, de present resident en dita vila de Carlet, que de dites coses ne rebés acte públich per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi, dit notari, fonch rebut.

Actum en Carlet ut supra.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Bernat Hervàs, batle, e Miquel Reig, justícia, e Miquel Alapont, de Carlet, Azen Buqueydar, alcadí de València, e Çat Tintorei, alamí del lloch de la Taverna de la vall de Alfàndech.

5.

1528, novembre 24. Ressalany.

Joan de Montagut Ribelles, senyor de la baronia de l’Alcúdia i del lloc del Ressalany, pacta nous capítols de poblament amb els cristians nous del Ressalany.

Notari, Joan Lopes de Rocafull.

A. Arx. Mun. de l’Alcúdia de Carlet, pergamí sense catalogar. Trasllat datat el 24 d’agost de 1567, fet pel notari Joan Josep de Rocafull a partir del protocol original de dit notari Lopes de Rocafull.

Edicions:

a. Vallés Borrás, v., L’Alcudia y el Resalany, señorío de los Montagut, L’Alcúdia, Caixa Rural,1983, doc. núm. 3.

b. Febrer Romaguera, M. v., Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Puv,2006, doc. núm. 140.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 218.

TEXT

Sia cosa manifesta a tots los qui la present pública carta veuran, hoyran e legiran com entre lo molt noble senyor don Joan de Montagut Ribelles, senyor de la baronia de la vila de la Alcúdia e del loch de Resalany, habitador de la ciutat de València, ara de present resident en lo dit loch de Resalany, de una part, e Joan Barba, justícia del dit loch de Resalany en lo present any, en son nom propri e del dit offici, auctorizant Joan Bernui, Pere Cot, jurats en lo present any del dit loch, en sos noms propris e del dit offici, auctorizants Joan Cotrel, Nicholau Barba, Miquel Ocho, Miquel Adarret, Luys Baeça, Miquel Daries, Vicent Patet, Pere Causaris, Joan Machou, Miquel Lopo, Jaume Padanis, menor de dies, Joan Matroni, Pere Cotrel, Gaspar Xilli, Pere Rotayti, Pere Atech, Berthomeu Efla, Miquel Ocho, menor de dies, Jaume Ilel e Joan Fondel, tots christians novells, la major part dels vehins e habitadors del dit loch de Resalany representant tota la universitat del dit loch, així majors com menors, ajustats e convocats dins la sglésia del dit loch per en Luys Maymó, misatge, segons que aquest féu relació al notari davall scrit haver convocat tots los vehins e habitadors del dit loch per al present dia e hora fossen ajustats e congregats en la dita sglésia, loch acostumat per a ajustar-se e congregar-se per a tenir consell general per als fets y negocis de la dita universitat, tots concordes y ningú discrepant, hagut entre aquells primerament col·loqui, parlament e del·liberació, de la part altra, feren e fermaren los stabliments e capítols immediate següents:

[I]. E primerament fon stablit, pactat, concordat, stipulat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que lo dit noble senyor los faça venda, així com lo present capítol la féu, a la dita universitat, de tota la part de senyor dels blats menuts, ço és, dacsa e panís, per temps de deu anys comptadors del primer dia del mes de giner primervinent en avant, per preu e a rahó, lo cafís de la dacsa, de vint-yquatre sous, e a rahó de trenta sous lo cafís del panís, pagadors cascuns anys en los terminis e terces que·s costumen pagar les rendes de senyor.

[II]. Ítem, és stat stablit, pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que los dits vehins e vassalls del dit loch, cascú de aquells, sia tengut e obligat cascun any sembrar tres fanecades de dacsa y tres de panís y quatre fanecades de arròs; e lo qui no u farà sia obligat de pagar y respondre al dit senyor tot aquell dret que porria haver y cullir de la dita terra si fos sembrada, responent per la millor fanecada de tota la orta del dit loch. E ultra de açò sia encorregut e haja de donar e pagar per pena, per cascuna vegada que serà contrafet, sexanta sous moneda reals de València.

[III]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que, tots los qui tindran terres en la marjal, sien tenguts e obligats de arrencar y guaretar aquella, a pena de sexanta sous de la dita moneda.

[IIII]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que cascun vassall haja de donar cascun any, de huy avant perpetualment, als olivars, morerals y altres qualssevol plantats, tres relles, sots la dita pena de sexanta sous.

[V]. Ítem, és stat pactat, concordat e stablit entre lo dit noble senyor e la dita universitat que algun vassall o vehí del dit loch no puga tenir potros ni vaques algunes, sens que no tinga bèstia de cap major per a portar càrrega, ço és, rossí, macho o mula, sots la dita pena de sexanta sous.

[VI]. Ítem, és stat pactat e concordat entre lo dit noble senyor e la dita universitat que lo dit noble senyor los remeta e deixe, així com ab lo present capítol los deixà y remeté e féu gràcia, de totes les penes en les quals són encorreguts alguns vassalls e vehins del dit loch per haver contravengut a d’alguns manaments a d’aquells fets, e dels alfarrassaments contra aquell fets, ço és, fins a la present jornada; emperò, que de les penes y alfarrassaments en les quals de huy avant encorreran o seran encorreguts, lo dit noble senyor puga executar aquelles o remetre a son beneplàcit.

Los quals dits stabliments e coses en los sobredits capítols deduhides y specifficades, e cascuna de aquelles, lo dit noble senyor, de una, e la dita universitat de la part altra, loaren e approvaren de la primera línea fins a la última inclusive, e prometeren inseguir e observar. Per les quals coses així attendre y complir lo dit noble senyor obliga tots sos béns e drets mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, honsevulla que sien o seran; e los sobredits vehins e habitadors del dit loch obligaren los béns de la dita universitat e de cascú de aquells, mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, haguts e per haver hon que sien o seran.

Les quals coses foren fetes en lo dit loch de Resalany, a vint-y-quatre dies del mes de nohembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu mil cinchcents y vint-y-huyt.

Sen+yal del dit noble senyor don Joan de Montagut Ribelles, lo qual totes les dites coses loà, otorgà e affermà.

Sen++++++++++++++++++++++++++++yals dels dits Joan Barba, justícia sobredit, Joan Bernui e Pere Çot, jurats, Joan Cotrel, Nicholau Barba, Miquel Ocho, Miquel Adarret, Luys Baeça, Miquel Daries, Vicent Patet, Pere Causaris, Joan Machou, Miquel Lopo, Jaume Padanis, Joan Matroni, Pere Cotrel, Gaspar Xilli, Pere Rotayti, Pere Atech, Berthomeu Efla, Miquel Ocho, Jaume Ilel e Joan Fondel, los quals totes les dites coses loaren, atorgaren e affermaren.

Presents foren per testimonis a les dites coses los honorables en Ferrando Roiz de Montoya, scuder del dit noble senyor, Ferrando Montoya, mercader, e Luys Maymó, christià novell, commorants en lo dit loch de Resalany.

Sig+num mei, Joannis Josephi de Rocafull, auctoritate regia notarii publici Regni Valentiae, regentis libros artis notariae discreti Joannis Lopez de Rocafull, quondam notarii, qui predictum concordie et capitulationis instrumentum, a dicti notario protocollo sumpsi et abstraxi et in hanc publicam formam redigere manu aliena feci et propriis signo et manu subsignavi die vicesimo quarto augusti anni millesimi quingentesimi sexagesimi septimi.

6.

1538, octubre 22. Alfauir.

El monestir de Sant Jeroni de Cotalba atorga una carta pobla al lloc d’Alfauir, signada pel notari Joan Martines o Nunyes.

Document perdut, citat en un document posterior, aRv, Clergat, llibre 1024, acta del 16 de desembre de 1823. En dóna notícia J. E. Alonso López, Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica, ss. XVIII-xix, Gandia, ceic Alfons el Vell, 1988, p. 105.

7.

1540, gener 10. Sot de Xera.

Miquel Àngel de Montpalau, senyor de Xestalgar, atorga carta de poblament per a cristians en el seu lloc de Sot de Xera, a fur de València.

Notari, Bernat Cremades.

A. aRv, Manaments i Empares, any 1690, llibre 2, mà 17, ff. 29r-32v. Còpia simple d’aquest any.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 219.

TEXT

Conoceran todos quantos la pressente carta verán e leerán como yo, don Miguel Ángel de Monpalau, señor de la varonía de Gestalgar e de Sot de Chera, de mi cierta ciencia y de mi buen grado, con la pressente pública carta siempre valedera aquí o donde quiere que fuere, vendo, libro o casi libro a vosotros, Francés Viuescas, justícia de Sot, e a vós, Domingo de la Torre, jurado, y a vos Jayme Coraján, mayor, y a vós Luys Esteve, e a vós Grabiel Gleda, Joan Servera, Martín Montero, Joan Cavero, Domingo Vihuescas, Diego Brandís, Joan Rodrigo, Francés de Gil, todos vezinos, moradores del lugar de Sot de Gera, y a todos los que vernán a vezinar y a poblar en Sot de Chera, e a vosotros, pressentes e absentes, e los vuestros, todas las casas que cada uno de vosotros estays e habitays en el lugar de Sot de Chera, e sinco fanegadas e media en la güerta de Sot e seys fanegadas e media en la güerta de Chera, e las tierras de Ropet e de Pera e de Cubillas e las otras que son del quiñón de cada casa, con sus garroferas, árboles y plantas que agora son o serán por tiempo esdevenidor, vos fago venda cada una casa e tierras con las afrontaciones de las casas e tierras están enpatronadas en los patrones de casa con sus tierras.

[I]. Las quales dichas casas e tierras, árboles, garroferas vos vendo a vosotros, sobredichos, e a los que vendrán a cada uno por si, con todas las propriedades, derechos, pertinencias universas, singulares con todos los lugares, bozes, razones, acciones reales, personales, vos fago senyores a cada uno vezino e poblador de Sot de Chera, venda devida casa a cada uno de vosotros, sobredichos, y a los que vernán, vos fago la venda que haveys de pagar, que de la tierra de regadiu, ansí de la güerta de Sot como de Chera, haveys de pagar tres dineros por fanegada cada un año perpetualment. E las quales dichas casas, las que son y serán, cada una por si á pagar tres sueldos por casa e catorse margallones de presente perpetualmente en la fiesta de Navidad, e los tres sueldos ¹⁶ a Cabo de Año, que será la primera paga a Cabo de Anyo que comença el año mil quinientos y quarenta, en una paga sólidamente, e de ay adelante perpetualmente.

[II]. Y aún, confessando dichas casas y tierras que vos vendo a vosotros y a los que vendrán a poblar, a fadiga e loismo, la qual venda de casas y tierras vos vendo por veinte dos libras y dies sueldos moneda reales de Valencia a cada una. Y aún, confesando dichas casas y tierras que vos vendo a cada uno de vosotros, y a los que vendrán, poseir aquellas a fadiga y loismo y a todo derecho de rediesmo, asín de la fruta como de las tierras y de todo lo que cogereys, consonante a pagar seguns aquí está constituido y ordenado y otorgado por mí, don Miguel Ángel de Monpalau, señor de Sot de Chera, e por mí e los esdevenidores, todo lo que haveys de pagar.

[III]. Y más, que sehays obligados a tener en conderecho l’asut e cequia e que molgays a dos almudes por caffís, e si caso fuere que por fortuna se deroyya cequia o açut y aurá menester manobra de argamaça, que yo la ponga y pagaré el maestro e vosotros los jornales.

[IIII]. Y más, queremos y nos obligamos nosotros y nuestros successores a pagar diesmo de la fruta al pie del árbol, de lo que venderá en dinero, y si el señor del árbol la levará de fuera, haya de pagar en fruta.

[V]. Más, de las vinyas que están en la güerta paguen rediesmo, las del secano paguen diesmo, de los legumes que cogerán, si pasen de barcella, paguen rediesmo. De ajos, cebollas no paguen sino segunt la sentencia del rey en Jaume; de las moreras paguen, de dies, una. Carnaje no paguen sino diesmo; asimesmo, en lana no paguen sino diesmo.

[VI]. Más, que si labrays en ninguna dehesa y llevan bestias cerreras, que puedan estar de día en la dehesan e de noche no las puedan tener. Y el día que labrarán, que las tengan cerca de do labran. Y qualquiere vecino terná vacas, bueyes o yeguas, las que labran no paguen, e las otras que paguen un sueldo por res, y esto se entiende la parte del forastero.

[VII]. Más, que seays obligados los vasallos pobladores de Sot ir a buscar la grana a despesa de vosotros por todo el término, y mojonar aquello toda hora que mando orsera. E que los vecinos puedan coger tres días antes que los forasteros.

[VIII]. Más, ayan de adobar los caminos de todo el término y tener aquellos en conderecho, aquellos que toda hora mando orsera.

[VIIII]. Más, haveys de pagar de todas las garrofas que cogereys en el término de Sot, quando las avreys acabado de plegar, antes de vender, pagueys al dotzeno una arrova. E si hazeys ceniza en el término, haveys de pagar seys dineros por carga, ansí mesmo del carbón.

Las quales dichas casas, heredades podays vender, alienar, como dicho es, a daquel o a daquellos que bien visto vos será o a quien quisiéredes, salvando toda vía aquellas personas que por fuero de Valencia es provedido vedado, guardando toda vía todo y con todo lo sobredicho, cada uno de vosotros sobredichos y a los pobladores que vendrán, agora o por tiempo esdevenidor, y a los vuestros, por donación propia, simple, irrevocable dicha tributos, todo aquello e qualsequiere cosa que la dicha vendida agora vale o en esdevenidor porá valer del precio antedicho, con las condiciones sobredichas prometo en buena fe fazer, haver y tener la dicha venda al fuero de Valencia, la qual dicha venda no quiero sea tenida ni obligada sino a todas las cosas de los censos e condiciones fechas e ordenadas, salvando todas las cosas sobredichas, e lo demás guardarnos de danyo e de agravio e de pleyto largamente y apacionada, de los qual nos plaze seays creído por vuestro simple juramento el qual agora por entonces vos deferimos, las quales dichas cosas no se puedan revocar en qualquiera manera ni de echo ni de fecho.

Las quales dichas cosas fueron fechas en el lugar de Sot de Chera por mí, Bernat Cremades, notario público del dicho lugar de Gestalgar y de Sot de Chera, a dies de henero año de la Natividad de nuestro Señor mil quinientos e quarenta.

Testimonios fueron a las dichas cosas en Jaume Sangis, prevere, e en Antoni Rubert, mercader, habitants en casa del dicho señor.

El pressente acto de población en las pressentes quatro foxas de papel escritas es stado sacado por mano agena ansí como está del protocolo o manual del discreto Bernat Cremades, notario público por toda la varonía del lugar de Gestalgar y del lugar de Sot de Chera, y lo ha escrito por mí Miguel Estevan, vezino del lugar del Villar de Benaduf, por authoridad real notario público por todas las tierras y señoríos de la serena y real magestad del emperador rey nuestro señor.

8.

1546, març 7. Ròtova.

Pere de Figuerola, cavaller de l’orde de Sant Jaume, senyor de Ròtova, atorga carta de poblament per a aquest lloc.

Notari, Jaume Joan Pellisser.

A. aRv, Protocols, núm. 1.770, notari Jaume Joan Pellisser, ff. 109v-114r. Una nota posterior indica que el 3 d’agost de 1658, el justícia civil de València ordenà fer-ne còpies segons consta a Manaments i Empares de l’esmentada data.

Edicions:

a. Soler, A., Ròtova: geografia, història, patrimoni, Ròtova, Ajuntament de Ròtova, 2007, pp. 322-324.

TEXT

Die vii marcii anno a Nativitate Domini M D XXXXVI.

Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo sexto, die vero intitulato septimo mensis marciI.

Lo noble don Pedro de Figuerola, cavaller del orde y milícia de Santiago, habitador de la ciutat de València, senyor del loch de Ròtova, de una, e los honorables en Jaume Minyana, menor, justícia del dit loch, Joan Carinyena e Pere Minyana, jurats en lo any present del dit loch, Pere Candel, Pere Garcia, major, Joan Vidal, major, Pere Garcia, menor, Francés Vidal, Thomàs Carbó, Joan Vidal, Miquel Hieroni Lòpiz, Joan Faus, Jaume Minyana, major, Francés Climent e Hierònim Vidal, tots lauradors, vehins e habitadors del dit loch de Ròtova, ajustats e congregats en la casa del senyor per manament de aquell, confessant en lo present ajust ésser la major e sanior part del poble, vehins e habitadors del dit loch, e axí representants tot lo dit loch per los presents, absents e sdevenidors, de part altra. Haguts entre aquells molts e diversos col·loquis e parlaments, ajusts e parers en e sobre lo pagament dels fruyts y rendes a senyor pertanyents, e convocats a mi, Jaume Joan Pellicer, per auctoritat real y de València notari públich, e los testimonis dejús scrits, los dits noble don Pedro de Figuerola, senyor del dit loch, de una, e los dits justícia, jurats e vassalls e habitadors dessusdits, per si e per tots los absents e sdevenidors, de altra, tots unànimes e conformes, fan acte de població del dit loch de Ròtova en e per la forma següent:

[I]. E primerament, que del oli que colliran los dits vehins e habitadors del dit loch ne hajen de donar la mitat al senyor segons és acostumat.

[II]. Ítem, de la fulla de les moreres, de les garrofes e de tot gra de la horta e lli ne hajen de donar al senyor lo terç, segons és acostumat.

[III]. Ítem, que dels grans de secà ne hajen de donar al dit senyor lo quint, segons és acostumat.

[IIII]. Ítem, que tot fruyt de terra que novament se traurà o plantarà, lo primer any sien franchs e de allí avant paguen e partixquen en la forma sobredita, cascú en sa spècie.

V. Ítem, cascuna casa, per la palla que collirà, sia obligada a donar cascun any una sàrria de palla, de pes de quatre arroves, al senyor.

VI. Ítem, cascuna casa, per les pances y figues que collirà, ara·n cullga ara no·n culga, pague cascun any ii sous.

VII. Ítem, qualsevol que plantarà vinya per a vi en lo secà, sia obligat de plantar la tal vinya de oliveres o garroferes, e lo dit vi sia franch e los fruyts dels altres arbres paguen en la forma sobredita.

VIII. Ítem, cascú que fasa alfalç sia obligat pagar tres sous per cascuna fanecada de alfalç.

VIIII. Ítem, tota ortaliça e legum tendre per a menjar a lurs cases, sia franch, e lo que serà per a gra pague al terç a rahó de grans, salvo que lo que farà alls o sebes sia obligat donar un bras o respectivament de aquí avall.

X. Ítem, cascú que volrà sporgar o denejar algun arbre, axí de olivera com de garrofera, segons tindrà necessitat lo tal arbre, ans de tallar o tantost aprés de haver tallat o sporgat aquell sia obligat a notificar-ho e demanar licència al senyor o al balle. E si lo balle no volrà donar tal licència, que en tal cas lo justícia y jurat en cap del dit loch vajen a veure lo tal arbre, e haja de star lo balle, al que los dits justícia y jurats declararan confforme a la necessitat del tal arbre. E si no servaran dita forma, paguen per cascuna vegada cinch sous.

XI. Ítem, cascuna casa sia obligada donar cascun any al senyor dos càrregues de lenya, la huna grossa y l’altra menuda.

XII. Ítem, cascuna casa sia obligada donar cascun any mija gallina.

XIII. Ítem, que bestiar algú no puga entrar per terres de panificar.

XIIII. Ítem, qualsevol persona que tallarà o arrancarà arbre algú de soca, pague per pena Lx sous de dia, e de nit pague cent y vint sous, e pagar lo dan en doble.

XV. Ítem, qualsevol persona stranya del dit loch que tallarà rama alguna de qualsevol arbre o arbres algú, sia encorregut en les propdites penes.

XVI. Ítem, que lo senyor sia obligat de donar la fusta, la calç, algeps, canyes e teula e rajola que serà menester per les obres de les cases del dit loch, allà hon estarà lo tal pertret, \e que los vasalls sien obligats portar lo tal pertret/ a la casa de la obra a ses despeses. E més, lo senyor pague lo mestre e los vassalls sien obligats a pagar als manobres e lo demés.

XVII. Ítem, cascú puga traure del terme del dit loch deu càrregues de fem y no més.

XVIII. Ítem, cascú pague per cascuna casa y heretats tres sous, ab fadiga y luïsme, cascun any en la festa de Sant Joan.

XVIIII. Ítem, que cascun possehidor de dites casa y heretats hajen e sien tenguts e obligats de fer residència personal en dit loch.

XX. Ítem, que ningú puga vallejar ab sos vehins en los màrgens migers.

Prometent la una part a l’altra, e l’altra a l’altra, de fer e complir totes les damunt dites coses e sengles de aquelles, si e segons damunt se conté. E per ço, obligaren sos béns, ço és, lo dit senyor sos béns propris, e los dits vassalls, cascú per si, per sa part e porció, sos béns haguts e per haver. De totes les quals coses, tots los damunt dits senyor y vassalls instaren e requiriren a mi, dit Jaume Joan Pellicer, notari, los ne rebés carta pública per a haver-ne memòria en lo sdevenidor. La qual, per mi, dit notari, fonch rebuda en lo dit loch de Ròtova los dia e any dessusdits.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Sparsa, hostaler del dit loch, y Joan del Busto, scuder, habitador de València e ara atrobat en lo dit loch.

9.

1547, gener 12. Sant Mateu.

Fra Pere Galceran de Borja, mestre de l’orde de Montesa, confirma la carta pobla de Sant Mateu de 1237 així como diversos privilegis, franqueses i establiments atorgats a dita vila des del segle xiiI fins al XVi, tant pels monarques com pels ordes militars de Sant Joan de l’Hospital i de Montesa. A més, ratifica als seus veïns la concessió de tots els furs i privilegis atorgats al Regne de València, i concedeix al justícia de dita vila la competència de jutjar totes les causes i plets avaluats en menys de 100 sous.

Notari, Miquel Guerau.

A. aRv, Montesa, Ll. 896, c. 2358-59. Còpia legalitzada feta per fra Josep Ramires, arxiver general de l’orde de Montesa, a 3 de juliol de 1754, a partir del document original.

Edicions:

Inèdit.

TEXT

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos frater don Petrus Galceran de Borgia, divina providentia humilis magister ordinis militiae beatae Mariae Montesiae et Sancti Georgii, Cisterciensis ordinis, attendentes fidem puram et legalitatem ac devotionem si<n>ceram quam vos, dilecti et fideles nostri justitia, jurati, probi homines et universitas villae nostrae Sancti Mathei erga nos et predecessores nostros, bonae memoriae, habuistis hactenus ac speramus imposterum vos habere; attendentes insuper qualiter inter alios fideles vassallos et subditos nostros et dictae militiae, vos et predecesores vestri predecesoribus nostris et nobis devote et fideliter servistis. Ideo, ad humilem suplicationem vestrum, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro et nunquam in aliquo revocaturo, per nos et succesores nostros, gratis et ex certa scientia, cum presenti publico instrumento ubique et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, laudamus, aprobamus, ratificamus, confirmamus et de novo concedimus in omnibus et per omnia vobis, magnifico Joani Baptistae Comi, Antonio Bort et Joani Riba, juratis hoc anno dictae villae, et Augustino Mas, notario, sindico predictae villae pro ut de vestro sindicatu constat instrumento publico recepto per Joannem Figuerolo, notarium, sub die decimo quarto mensis junii proxime efluxi, nominibus vestris propriis et nomine aliorum proborum hominum tam dictae universitatis villae predictae Sancti Mathei et eius termini et eisdem etiam probis hominibus et universitati et omnibus in dicta villa et eius termini habitantibus et de cetero habitaturis imperpetuum, et vobis, nostro infrascripto, ut publicae personae stipulanti et recipienti et nomine et loco vestrum dictae universitatis et omnium aliorum quorum interest vel intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet in futurum, omnes foros Valentiae et totius regni, bonas consuetudines atque usus et privilegia aut franquitates universas et concesa et concesas generaliter civibus et habitatoribus Regni Valentiae in curiis generalibus celebratis civitati et Regno Valentiae per excellentissimos dominos reges Aragonum, memoriae recolendae, et per sacram cesaream et catholicam majestatem, nec non instrumentum seu instrumenta devotionum, concessionum, venditionum, stabilimentorum et confirmationum, et alias gratias privilegiorum et franquitatum, libertatum, immunitatum tam per venerabiles castellanos Empostae, ordinis Hospitalis Sancti Joannis Hierosolimitani, vel eorum locumtenentes, et per comendatorum seu comendatores castri Cervariae de Frontaria vel eorum locumtenentes dum ordo ipse Sancti Joannis Hierosolimitani villam predictam Sancti Mathei et alia loca baiuliae Cervariae ad manus suas tenebat, probis hominibus et universitati dictae villae Sancti Mathei indulta, datta et concessa, sive indultas et concessas, quam etiam per predecessores nostros et, signanter, instrumentum populationis dictae villae recepto per Petrum Bonelli sub die quinto decimo kalendas juliii anno Domini milessimo ducentessimo trigessimo septimo, et instrumentum justitiatus dictae villae, recepto per discretum Petrum Luppeti de Balanyano, not<a>rium, sexto idus maii anno Domini millessimo tercentessimo vigessimo primo, et instrumentum sagoniae, curritoriae recepto per discretum Guillermum Mercer, notarium, nonis aprilis anno Domini milessimo tercentessimo undecimo, et instrumentum fabricae sive del loceu, recepto per discretum Petrum Luppetti de Balanyano, sexto mensis marcii anno Domini milessimo tercentessimo vigessimo quarto, et instrumentum pensi et lezda recepto per discretum Berengarium Mercer, nottarium, tercio kalendas aprilis anno Domini milessimo tercentessimo quadragessimo quinto, et instrumentum piscateriae recepto per Petrum Texidor, notarium, die trigessima prima et ultima decembris anno a Nativitate Domini milessimo quadrigentessimo vigessimo primo, et instrumentum carniceriae recepto per Antonium Lopez, notarium, die secunda mensis novembris anno a Nativitate Domini milessimo quadrigentessimo duodecimo, et instrumentum clibanorum panis recepto per discretum Berengarium Roig die vigesima sexta junii anno a Nativitate Domini milessimo trecentessimo octuagessimo, et instrumentum erbatici de la Forest, recepto per discretum Antonium Lopez, notarium, die secunda mensis novembris anno a Nativitate Domini millessimo quadringentessimo duodecimo, et instrumentum stabilimenti molendini sive almaceram molendi olivas dictae villae recepto per discretum Antonium Borras, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini milessimo quingentessimo quadragessimo.

Et etiam concedimus et donamus vobis, predictis juratis, sindico et probis hominibus predictae villae Sancti Mathei, quod de cetero causae littes sive questiones principales quae nascabuntur in dicta nostra villa Sancti Mathei usque ad sumam centum solidorum, non evocentur neque evocari possint aut valeat ut per nos et oficiales nostros in prima et principali instantia ad nostram curiam sive audientiam, quinimo volumus, donamus sive concedimus vobis, supradictis et dictae universitati, quatenus justitia dictae villae cognoscat et cognoscere habeat, possit et valeat de dictis causis usque ad dictam sumam centum solidorum. Ita et taliter, quod cognitio dictarum causarum usque ad dictam sumam et usque ad sententiam difinitivam inclusive pertineat et expectet dicto justitiae in dicta prima et principali instantia, et nos et oficiales nostri non possimus neque valeant ullomodo cognoscere de dictis causis, littibus et questionibus usque ad dictam sumam in dicta prima et principali instantia, sed demum dictae causae devolvantur ad nostram curiam et seu de illis nos et oficiales nostri possimus et valeant in causa appelationis ad nos seu oficiales nostros interpositae a sententiis per dictum justitiam promulgatis cognoscere. Rettinemus tamen quod de causis excedentibus dictam sumam centum solidorum, nos seu oficiales nostri possimus et valeant cognoscere per viam evocationis etiam in prima et principali causa, pro ut de jure possimus, et inhibere dito justitiae ne de dictis causis dictam sumam excedentibus cognoscat nec se intremittat a predictis. Accepimus et pro acceptis haberi volumus causas tam activas quam passivas viduarum, pupilorum et miserabilium personarum, ut de dictis causis etiam infra dictam sumam centum solidorum nos et oficiales nostri possimus et possint per viam evocationis, ad suplicationem dictarum viduarum, pupilorum et miserabilium personarum, cognoscere, etiam in prima et principali causa et inhibere dictam justitiam de dictis causis non se intromittat. Laudamus etiam, aprobamus, confirmamus et de novo concedimus in omnibus et per omnia a vobis, dictis juratis et sindico predictis et aliis probis hominibus prenominatae universitatis villae Sancti Mathei et omnibus in ea habitantibus et de cetero habitaturis, et vobis, notario infrascripto ut publicae personae stipulanti et recipienti nomine et loco dictae universitatis et omnium illorum quorum interest vel intererit, omnia privilegia, libertates, franquitates, immunitates et gratias ac concessiones tam per reverendum et religiosum virum dominum fratrem Arnaldum de Solerio, bonae memoriae militiae supradictae magistrum, quam per alios dominos, magistros et predecesores nostros dictae villae, cum instrumentis publicis vobis et predecessoribus vestris, hactenus indultas et indulta, concessa et concessas sive generaliter sive specialiter. Hanc autem laudationes, aprobationes, ratificationes, confirmationes et de novo concessiones nostras facimus per nos et successores nostros vobis, prelibatis juratis et sindico, nominibus quibus supra, pro ut melius dici, scribi, inteligi et nominari potest ad vestrum vestrorumque salvamentum, bonum etiam et sincerum intelectum, volentes et concedentes vobis et vestris dictis nominibus perpetuo quod predictis foris Regni Valentiae, populationibus, donationibus, confirmationibus, concambiis, privilegiis, venditionibus, stabilimentis, libertatibus, franquitatibus, usibus et consuetudinibus et concessionibus et aliis omnibus supradictis, utamini et uti perpetuo valeatis pacifice et quiete absque aliquo impedimento et contradictione nostri et successorum nostrorum et alterius cuiusvis personae, pro ut vobis et vestris predecessoribus datum extitit et concessum et usi fuerunt de predictis, ipsaque privilegia, libertates et franquitates et alia supradicta de quibus vobis superius confirmationem et novam concessionem facimus, valeant et robore et firmiter subsistant ac si ea omnia de verba ad verbum in presenti instrumento inserta ac nobis lecta et ostensa fuissent seu etiam declarata pro ut de presenti nobis fuerunt precalendata instrumenta lecta et ostensa. Promittentes vobis et vestris, dictis nominibus, perpetuo bona fide et sine aliquo malo ingenio ac fraude quod ad revocandum vel infringendum seu diminuendum predicta vel aliquod predictorum, nos nec religio nostra non veniemus neque venire ullo unquam tempore aliquem seu aliquos contravenire faciemus, consentiemus seu permittemus nec permittent palam vel occulte aliqua ratione, imo predicta omnia et singula per nos et successores nostros tenebimus firmiter perpetuo et observabimus ac teneri et observari inviolabiliter faciemus pro ut melius ac plenius superius expressantur. Mandantes nihilominus firmiter et expresse cum hoc presenti publico instrumento vicem epistolae continente, omnibus et singulis commendatoribus, fratribus et oficialibus militiae supradictae tam presentibus quam futuris, quod confirmationes, laudationes, aprobationes, ratificationes et novas concessiones nostras aliquem contravenire permittant aliquo jure, foro, causa, vel etiam ratione sub irae et indignationis nostrae incursu. Et ad maiorem roborem firmitatem omnium predictorum juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, contra predicta non venire nec aliquem venire vel facere vel permittere aliqua ratione sive causa, imo ea omnia et singula firma, rata et grata habebimus, tenebimus et observabimus. In cuius rei testimonium nos, magister prefatus, ad postulationem vestri, dictorum juratorum et sindico et aliorum proborum hominum, nominibus quibus supra universitatis sepe nominata villae Sancti Mathei, presentem cartam sigillo comuni nostrae religionis in pendenti jussimus communirI.