Kitabı oku: «Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)», sayfa 8

41.

1347, juny 21. València.

Acords adoptats pel Consell de València per a la defensa de la ciutat, publicats en sengles crides. La primera mana als veïns prendre les armes quan siguen requerits a formar les hosts, a fi de repel·lir un possible atac de personatges contraris a la Unió. La segona prohibeix l’extracció de cavalls i d’armes sense llicència dels jurats.

AMV, MC A-7, fols. 36r-37v.

Dijous, .XXI. dia del mes de juyn, en l’ayn de .M.CCC.XL. e set, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En P(ere) de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig,

En Michel Martorell, jurats.

...............................................................

||^37v En lo qual consell fon proposat que, com alcunes persones de gran estament s’esforcen de venir contra la Unió que és ordenada a honor e profit del senyor rey e a defenssió de furs e de privilegis, e per lo consell sie estat ordenat que deenes e centenars, e encara milanaris sien fets, que bo sia que les osts fossen cridades, per ço que, si mester hi ere, que les gents fossen aparellades. Per tal, fon manada fer e fon feta la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los jurats e prohòmens de la ciutat de València: que, a honor e profit del senyor rey e a bé de la cosa pública, e per conservació de furs e de privilegis, han ordenat que tothom a cavall e a peu, de qualque estament o condició sia, sie aparellat ab ses armes tota hora que per la ciutat ne serà request per seguir la senyera del senyor rey, pa a dos meses.»

Encara fon manada fer e fon feta públicament per la ciutat la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que null hom estrayn o privat, de qualque estament o condició sia, no gos o presumesca traure de la ciutat o ravals d’aquella nenguns cavalls ne rocins ne alcunes armes, sens licència e consentiment dels dits jurats. E qui contrafarà perdrà los cavalls o rocins o armes que·n traurà, per pena e en nom de pena; de les quals penes serà lo terç del senyor rey, lo terç de la universitat de la ciutat, e l’altre terç serà de l’acusador.»

42.

1347, juny 25 i 26. València.

El Consell de València designa 16 tractadors, entre els assignats per a ocupar-se dels afers de la Unió, els quals han de romandre permanentment a la casa de la Confraria de Sant Jaume per a aquesta fi. Igualment, són elegits 6 conservadors de la Unió, encarregats de la direcció de la lliga.

ACA, C, Processos, llig. 133/7, fol. 20r-v.

En lo qual consell [f]o acordat que, dels tractadors asig[n]ats a tractar los afers de la Unió, fossen elets .XVI., los quals contínuament estien e(n) l[o] p[a]lau de la Comfreria e aquí mengen e jagen, e que sien provehits per la ciutat. Los quals encontinent foren elets e són los que·s seguexen:

En Mateu Lançol,	En Domingo de Monçó,
En Jacme Escrivà,	En Joh[a]n Sala,
En Guiot de Xanesveres,	En Jacme de Solanes,
En Bernat Sunyer,	En Pere Belluga,
En Bernat Comte,	En Bernat d’Anglesola,
En Bernat de Sentboy,	En Guillem Caner,
En Pere Martí,	En Sanxo Navarr[o],
En Pere de Seta,	En Francesch Ham.

Ítem, ordenaren que fosen elets conservadors de la Unió, los quals foren encontinent elets per lo dit consell e són los que·s seguexen:

||20v En Jacme Castellà, cavaller,	En Dom[i]ng[o] de Monçó, savi [en dr]et,
En Martín Roÿç d’Isuer[e],	En Johan Sala, savi en dret,
En Bernat Sunyer,	En Bernat de Sentboy.

Los quals en Domingo de Monçó, en Johan Sala, en Bernat Sunyer e en Bernat de Sentboy encontinent juraren per Déu e los sants Evangelis que ells bé e lealment se hauran en conservar la dita Unió, e dar[a]n bon consell e leal sob[re] los capí[t]ols, tractaments e altres [co]ses que·s pertanguen a la dita Unió, a honor e utilitat del dit senyor rey e de la sua corona real, e a conservació dels drets e regalies de aquell e a profit de la cosa pública.

Presents testimonis, los honra[t]s en Matheu Lançol e·n Guiot de Xanesveres, habitadors en València, en Bernat Comte e en Bernat de Camós, ciutadans de la dita ciutat.

Et en aquell matex dia l’onrrat en Jacme Castellà, .I. dels conservadors desús dits, jurà segons que·ls altres han jurat.

Presents testimonis, los desús dits.

Et enaprés, dimarts, que er[a] comptat .VI.º kalendas iulii anno predicto, l’onrrat en Martín Roÿç jurà.

Presents testimonis, los honrats en Matheu Lançol, en Guiot de Xanesveres e en Bernat Compte.⁶⁹

43.

1347, juny 27. València.

Capítols publicats pel Consell de València amb provisions per al bon funcionament de la Unió: instal·lació d’una campana per a convocar consells, relacions amb el rei, amb cauteles per impedir accions de repressàlia, disposicions sobre creació d’una força armada contra els enemics de la lliga, compilació dels greuges imputats a la corona i procediments destinats a aplegar recursos econòmics.

ACA, C, Processos, llig. 133/7, fols. 26r-28v.

En lo qual consell foren publicats los capítols següents:

||^26v Primerament, que sia f[eta] una campana, la qual sia posada en lo cantó de la casa del Consell, per rahó que·ls consellers que deputats seran se puguen ajustar ab so de aquella.

Ítem, que si·l senyor rey vendrà a la ciutat de València, que·ls de la ciutat rebre·l (sic) per la manera que·ls conservadors, tractadors e consell volran e ordenaran.

Ítem, que·l primer dia que la ciutat irà fer reverència al senyor rey, li s[i]a declarat en alcuna partida⁷⁰ la rahó per la qual la dita Unió és feta, e que li sia suplicat que per açò no feés pendre ni donar dan en persona o en béns a alcú de la dita Unió, com fos gran perill, e açò segons tenor del segon capítol de la Unió. E que aquell dia sia ajustat lo consell en la sala de la Cort, e enquara tots dies aprés contínuament, de matí e de vespre, tro que·l contrari sia ordenat per los conservador(s) de la dita Unió e tractadors e consell.

Ítem, que encontine(n)t [e] ara de present, per los advocats de la dita Unió sia ordenada una s[u]plicació, la qual sia feta al dit senyor rey encontinent que hic sia, de la rahó per la qual la dita Unió és estada feta, en la qual facen tres conclusions, o més si a ells [ben] vist serà: la primera, que funden la rahó per la qual la ciu[tat] s’és moguda a fer la dita Unió, e enquara com per dret c[o]mú e privilegis ha pogut ||^27r fer aquella, et per tal encara com és gran honor del senyo[r] rey [e] de la sua corona real e dels drets e regalies de aque[ll] e a ben de la cosa pública, la qual suplica[c]ió sia feyta al dit senyor rey p[re]sents los jurats de la ciutat e conservadors de la dita Unió, e altres de la ciutat e en gran multitut.

Ítem, com serà feta la dita reverència o la dita suplicació al senyor rey per los dits jurats, conservadors e prohòmens, lo consell de la ciutat estia tota hora esperan en la Sala, e dos hòmens romanguen davant la església de Sent Esteve, e altres dos al cap del pont del Temple, e altres dos a la primera porta del Real ab altra companya, que puxen vedar que la dita porta no sia tancada, e a la segona porta altra companya, que semblantment puxa vedar que no sia tancada; e axí sia feyt per totes les portes del Real per hon los dits prohòmens entraran, les quals se poguesen tancar, per tal que si lo senyor rey voli[a] retenir tots o una partida dels dits proh[ò]mens o fer dar alcun dan a aquells, que les portes d’aquell[e]s no poguesen ésser tancades. E que un d’aquells qu[i] romandran a les portes e al pont del Temple e a la porta de Sent Esteve o [n]otifiquen ab certs senyals los uns als altres, e aprés als del consell e de la ciutat, e los del dit consell, ab tots los altres de la Unió, encontinent, ||^27v córegen al Real ab lurs armes, per menar de feyt a execució lo primer capítol de la Unió.

Ítem, que encontinent que e[n] la ciutat s’i sàpia comu[na]ment que lo senyor rey sia en Murvedre [o] al Grau de la mar de València, tots los tractadors de la Unió e los consellers de la ciutat de l’any passat e del present, per complir e menar a degut acabament ço que en los capítols dessús dits e altres d’ací a ava[n]t faedors és e serà cont[e]ngut, sens demanar hajen a ésser e(n) la sala de la Cort, sots pena del sagrament e homenatge, e enquara sots pena de trahició, lo qual sagrament e homenatge se faça encontinent.

Ítem, que sia ordenat que la Unió tinga .D. hòmens a cavall, enfre armats e alforrats, axí que a cavall armat sia fey(t) acorriment cascun any de .CCC. solidos, e a caval alforrat de .CC. solidos per cascun any, lo qual acorriment sia pagat per la Unió, e sia tatxat cascú de la Unió per sou e per liura de ço que hau[r]à. E aquesta ordenació dur per .IIII. anys primers vinents, e [d]’aquí a avant mentre als conservadors de la Unió serà benvist, e no pus.

Ítem, que·ls dits hòmens [a] cavall sien tenguts servir la ciutat, tota h[ora que me]ster los haja, dins lo terme de la ciutat a lur cost e a lur mesió, e si fora lo terme ha[ur]an a exir per afers de la dita Unió, que·ls sia donat per ||^28r sou a cavall armat .VIII. solidos cascun jorn, e a cavall alforrat .V. solidos per cascun dia, los quals sien pagats dels béns dels rebels a la Unió, segons que en lo cap[í]tol de l[a] dita Unió és contengut, e los quals sien tenguts fer mostra cascun mes una vegada.

Ítem, a tot ballester que vaja en los d[i]ts (a)fers fora lo terme de la ciutat, sien donats cascun dia per son loger .XVIII. diners, e a tot lancer escudat .XIIII. diners, e a tot altre qui vaja sens escut .XII. diners, los quals sien pagats segons la manera dessús dita.

Ítem, que sia armat un leny de .LX. o .LXX. rems, ultra la barcha que ja és, que guart les mars del regne, que no hic ysquen alcuns blats, ni alcun leny puxa dar alcun dan a la ciutat o als habitadors de aquella.

Ítem, que les destrals de la ciutat sien regonegudes e feytes esmolar, e que·n sien feytes m[é]s, ço és, .D.^es per parròquia, e enquara pichs e buçons.

Ítem, que la senyera sia treyta encontinent digous primervinent, ab crida que sia feyta que tothom a cavall e a peu sia apparellat de seguir la senyera ab ses armes contra los rebel·les a la Unió, pa a .II. meses.

Ítem, que deenes e centenars e milenaris sien fey(t)s en la ciutat [e e]n los lochs de la con[t]ribució de aquella, e açò encontinent.

||^28v Ítem, que·ls greuges e prejudicis feyts [a] alcú contra furs e privileg[i]s sien encontinent [a]notats.

Ítem, que sien demanades diverses quantitats de diners que són deguts a la ciuta[t] per senyor(s) de molins de la dita ciutat per la ajuda de l[a] mar, com los dits senyors de molins se sien avenguts ab los compradors de les imposicions, et axí de atre tant són tenguts a la ciutat.

Ítem, que tots altres deutes que són deguts a la ciutat per qualsevol persones sien encontinent demanats e haüts.

Ítem, si[a] elet un notari qui vaja per los lochs dellà Xúquer, per reebre les fermes e los sagraments de tots aquells qui ésser volran en la dita Unió, segons la forma que li serà donada.

Ítem, sien eletes dues persones que menen a execució les coses en los presents capítols contengudes.

44.

1347, juny 30. Girona.

Pere el Cerimoniós al vescomte d’Illa. Li comunica que ha decidit amb el seu consell firmar les Unions d’Aragó i de València, a fi d’evitar mals majors; a tal efecte envia un procurador a aquesta ciutat amb els poders necessaris, i igualment a Saragossa, cosa que prega mantenir en secret, al temps que el mateix rei viatja vers Aragó. El poble de Barcelona, entretant, roman fidel a la corona.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 110v.

Lo rey d’Aragó.

Fem-vos saber que nós, veen[t]s los grans perills en què los regnes d’Aragó e de València són posats, e veents, segons lo cas en què són les unions fetes en aquells⁷¹ bonamen[t] no podem per àls passar sens escàndel, volents pendre de dos mals lo menor, havem acordat en plen nostre consell que fermem les dites unions e siam en aquelles; et sobre açò trametem a València nostre procurador ab sufficient poder, e en semblant manera a Saragoça, vers on, estat alcuns dies en la ciutat de Barchinona, les gens de la qual molt ardentment tenen per nostra honor, entenem a cuy[tar] nostre camí, creents sens falla que, pus nós vullam ésser en les dites unions, cessaran tots perills e escàndels, ab la voluntat de Déu. Volem, emperò, que açò t[en]gats vers vós secret. Data en Gerona, sots nostre segell secret, lo dia derrer de juny, en l’any de nostre S[enyor .M].CCC.XLVII.

[... ... ... e]n Pere de Fenollet, vezcomte d’Illa.

45.

1347, juliol 3 i 6. València.

Resposta del Consell de València al requeriment del vicecanceller Rodrigo Dies de no procedir per força contra els adversaris de la Unió, mentre que ell busca una solució de dret amb el rei que evite l’extensió de la violència. La ciutat contesta que actuarà sempre per vies lícites.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 40v-42r.

Anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo, die martis intitulata quinto nonas iulii, en ora de tèrcia o quasi, comparech denant la presència dels honrats en Francesch Esquerre, en Pere de Poblet e·n Bernat ||^41r Redon, jurats de la ciutat de [V]alència, estants en la sala de la Cort de la dita ciutat plegats ab lo consell de la universitat de la d[i]ta ciutat, segons que és acostumat, en Bernat de Vinyench, porter d[e]l senyor rey, et presentà als jurats e consell una letra de l’honrat micer Rodrigo Díeç, conseller e vicecanceller del senyor rey, uberta e el⁷² dors ab cera vermella sagellada ab lo segell del dit micer Rodrigo, segons que en prima faç apparie. Et aquella per mi, Guillem Vidal, notari dejús escrit, legir féu a aquells, la tenor de la qual és segons que·s segueix:

«Als molt honrats e discrets los jurats e prohòmens de la ciutat de València, micer Rodrigo Díez, conseller e vicecanceller del senyor rey, apparellat⁷³ en totes coses a vostra honor. Creu que la vostra discreció haja memòria ço que yo, axí com a misatger del senyor rey e per mi mateix, derrerament, veén que·ls primers tractaments entre vosaltres, senyors, e mi haüts eren lunyats e loch no havían, vos dix dins la Seu de València é de treballar de tot mon poder pobre⁷⁴ en tractar que·ls affers del senyor rey ab vosaltres vinguessen en aquella manera que Déus e ell ne fossen servits e pagats, et la ciutat e el regne agués ço que dret fos e romangués en bon estament. E per tal que sapiats que so verament en aquell propòsit, e veig e conech clarament que·l foch s’encén tan gran que no poria ésser major, e per aventura sens grans dans ||^41v e perils de vosaltres e d’aquells qui s’entenen⁷⁵ a defendre poderosament n[o] podeu passar, vos prech benignament et de part del dit senyor rey, per lo poder a mi comanat, requir que de fet no enantets, e sofirats e esperets los dits tractaments, com yo me’n vaja al senyor rey per aquesta rahó. En altra manera, protest que per mi no ha romàs ne roman de fer mes offertes, segons que comanat e manat me fo, e sia imputat a qui deja, et yo sia ves Déu, lo senyor rey e vosaltres e tot lo regne escusat e descarregat si altres affers s’esdevenían ni se’n seguexen d’ací avant. Et plàcia-us que la presentació ne sia per notari públich feyta carta pública. Scrita en Vila de Reyal (sic), a dos dies del mes de juliol, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo.»

Et enaprés, divendres en hora de tèrcia vel quasi, que hera comptat pridie nonas iulii anno predicto, los honrats en Francesch Esquerre, en Pere de Poblet, en Bernat Redon e en Berenguer Dezpuig, jurats de la dita ciutat, ço és, en la dita sala de la Cort, present lo consell de la dita ciutat e aquell apellat ab so de trompeta e ab albarans, segons que és acostumat fer en la dita ciutat, absent lo dit porter, responeren a la damunt dita letra en la forma següent:

«Et los dits jurats, prohòmens e consell de la dita ciutat, contradién e no asintén a la dita protestació, en tant com fa e fer ||^42r pot contra ells, e no en pus, dien que creen que·l dit m[i]cer Rodrigo tota vegada procuraria, procurarà e tractarà tot ç[o] que ell puxa a profit e utilitat del senyor rey e a bon estament de la terra. Emperò, lo dit micer Rodrigo pot e deu pensar que la dit[a] ciutat em per tots temps ha guardat e guardarà d’aquí avvant fe e lealtat al dit senyor rey e a la sua coro[n]a real, e procehirà e enantarà per vies lícites e honestes, e que aytant com puxa se guardarà de escàndels e perils e serà sens tota reprensió.»

Et la present resposta requeren ésser continuada aprés la dita letra.

Presents testimonis foren a la dita resposta los honrat(s) en Guerau Çafont, micer Nicholau Pallarès, en Pere Cardona, n’Arnau Figueres, en Pere de Mo(n)çó e·n Guillem Serra, notari.

46.

1347, juliol 6. València.

Àpoca del notari Pere Desprats, dels honoraris cobrats per haver anat a Vila-real, com a procurador dels cavallers adherits a la Unió, a protestar pel parlament de nobles i viles convocat allí pel governador Xèrica, amb la finalitat de constituir una lliga antiunionista.

AMV, Libres notals de Pere Montsó, k-3, fol. 38v.

.II.º nonas iulii, die veneris.

Petrus de Pratis, notarius, civis Valentie, confiteor vobis, venerabilibus Petro de Poblet, Francisco Squerre, Bernardo Redon, Berengario de Podio et Michaeli Martorelli, iuratis civitatis Valentie, quod solvistis michi in tabula Francisci Falgueres, campsoris, civis eiusdem, viginti octo solidos regalium Valentie, restantes ad solvendum michi ex illis septuaginta octo solidis michi pertinentibus, videlicet, septuaginta solidos pro salario meo septem dierum quibus steti eundo apud Villamregalem, stando et redeundo, ad quem locum ivi velut procurator militum et generosorum qui iuraverant Unionem, ad protestandum et contradicendum tractatui quem convoc(av)erat nobilis Petrus de Xerica in dicta Villaregali; item, octo solidos quos expendidi in confectione aliquarum procurationum factarum michi per aliquos generosos. Unde renuntio, etc., feci, etc.

Testes, Bartolomeus Rich et Berengarius Perpiniani.

47.

[1347], juliol 6. Morvedre.

Guillem Andreu, jurista, enviat de la Unió de València a Morvedre, als jurats valencians. Aconsella admetre aquesta vila en la Unió del regne, malgrat la seua oposició a signar la coalició amb Aragó. Així mateix, els insta a enviar informadors al rei, a fi d’evitar les suspicàcies de les viles envers les intencions de la capital.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fol. 50r-v.

He sabuda la intenció de la vila de Murvedre, e és apparellada de fermar la Unió del regne segons lo primer sindicat de aquella; de la de Saragoça volen major deliberació, car no troben consell en la ciutat ne q(u)i·ls vulla consellar distinctament. Per què consell que·ls reebats a aquella Unió de la ciutat de València, car a la altra de Saragoça tost seran induhits; et açò és gran desviament si no·s fa, no contrastan que Algezira romangués en algun greuge, car aquell deu ésser sostengut per esquivar major mal e major perill. E són cert ||^50v que, si havets Murvedre, haurets Morella e tota la Plana, car açò plau molt a don Pedro, que les viles no sien ab la ciutat en una manera ne en altra, per què consell que·ls reebats axí com ells o volen. De Algezira porets haver alcunes rahons de excusació, per ço com en Morvedre havia e ha d[i]vissió per los cavallers qui són de casa de don Pedro, e (en) Algezira no y havia tan gran divisió, e altres bones rahons que us sabrets pensar. Prechs-vo(s), senyors, que trametats informadors al senyor rey, que gran repreensió nos és, e que açò denota que·l senyor rey per nós no sàpia la intenció nostra. Micer Rodrigo no serà de aquest gran temps ab lo senyor rey, segons que he après ací en Murvedre. Per ço com no havets tramès informador ne alcun misatger al senyor rey pendrets⁷⁶ aquests afers. Les viles an gran sospita de nós que no ajam altre enteniment, e per ço lau[gera]ment (?) no s’acosten a nós, segons que·s diu ací en Murvedre, e són, d’altra part, esglayats com afermen que per cert lo senyor rey ve a València ab gran cavalleria de Catalunya. E axí, pus havets temps, reebets ço que podets, car per aventura, com ho vollrets, aquells no u voldran. Data en Murvedre, a .VI. dies de juliol.

Vester, Guillelmus Andree.

48.

1347, juliol 6. Saragossa.

L’infant Jaume d’Urgell als jurats de València. Amb lloances per la seua actitud, els exhorta a perseverar en la Unió, atesos els béns que se’n seguiran, i els alerta contra els perturbadors, oferint-los alhora la seua ajuda.

B.- ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 10r-v.

C.- AMV, MC A-7, fols. 71v-72r.

Infans Iacobus, illustrissimi domini Alfonsi, bone memorie, regis Aragonum, filius, Dei gratia comes Urgelli et vicecomes Agerensis, dilectis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Sincera vestra devotio, fidei claritate conspicua et virtute constantie comprobata, haberet⁷⁷ unde possit merito gratulari,⁷⁸ quoniam undique fama vestra comendatur magne laudis preconio, summe prudentie et alte circumspectionis titulis insignita,⁷⁹ propter que⁸⁰ sic vos opportet medium et fine(m) continuare principi(i)s, ut quod fama predicat lucida opera manifestent, queque enim res denominatur a fine. Et quamquam exortatione huiusmodi vos noverimus non egere, rogamus vos et, quia expedit, vobis consulimus quod, circa Unionis vestre corroborationis effectum, sollicitudinis⁸¹ vestre partes absque intermissione temporis apponatis, ex qua Unione procul dubio multa bona pervenient toti regno, ex illa quippe cessabunt calumpnie et status pacificus dicti regni conservabitur⁸² in tranquillo universali comodo, non derogabit privatum et res publica multiplicabitur in augmento, quecumque gesta indebite ad iuris tramitem deducentur et iustitia umdique suas fimbrias dilatabit, maior non calumpniabit minorem et tranquille⁸³ pacis beatitudo pressius⁸⁴ amplexabitur ab utroque, et ex huius consequentia domini regis gratia extolletur, sublimabitur⁸⁵ solium eius et in iustitia et equitate corroborabitur in eternum, attente cavendo vobis ne alicuius austute sagacitatis iniquitas a tam salubri proposito populi concordiam et in dispendia dissenssionis evertat. Intelleximus enim quod dictam Unionem nonnulli conantur pro posse turbare, a quorum austutis suggestionibus est cum summa prudentia avertendum, et solet namque fermento prave comixtionis masse puritas infici et unius ovis morbose contagio non nunquam in totius gregis multiplicari maculas consuevit. Et teneatis hec a nobis a⁸⁶ firmo quod in omnibus que honorem et utilitatem dictorum civitatis et regni concernant, salvis tamen semper fide et naturalitate domino regi, contra quoscumque dicte Unioni rebelles cum eisdem civitate et regno unanimes esse volumus et conformes, et pro eis personam nostram exponere atque bona. Data Cesarauguste, .II.º nonas iulii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo. Visa.

49.

1347, juliol 7. Morvedre.

Joan Escrivà i Mateu Mercer, cavallers valencians, enviats del rei per a tractar amb la Unió [als jurats de València]. Demanen un salconduit per a entrar a la ciutat, per causa dels rumors insistents que hom vol procedir contra ells.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 5r-v.

Senyors.

Sàpia la vostra honrada saviea que lo senyor rey, per affers fort necessaris a la corona sua e a tot lo bon estament de ses terres e regnes, tramet nosaltres a vosaltres per missatgers seus, de la qual missatgeria, si a Déu plau, aurets profit, gotg e consolació. Emperò, per tal com se segueix fama de gran rumor ||^5v (que) vosaltres de feyt entenets a provehir contra nosaltres (en) persones (e) béns, la qual cosa no creem per res, com f[o]s sens tota rahó, e no podem pensar que tanta sàvia persona axí subtosament erràs, per ço, per obviar a aytals moviments si s’esdevenien, de part del senyor rey vos pregam que vosaltres,⁸⁷ per honor sua e per tal que los afers per què s[om] a vosaltres tramesses vos puxam recomptar, trametats a nosaltres g(u)iatge clar e bastant de nostres persones (e) company(e)s, de bons, a bona fe e sens tot engan. Et d’açò us plàcia de trametre ivaçosa resposta, per tal com peril aga en la triga. Escrita en Murvedre, a .VII. de juliol.

Johan Escrivà e Matheu Mercer, a la vostra honor apparellats.

50.

1347 (Era 1385), juliol 9. Saragossa.

La cort de la Unió d’Aragó als jurats i Unió de València. Després de saber que el rei marxa a la ciutat, trameten procuradors per a signar la Unió valenciana. Recomanen fermesa i ofereixen la seua ajuda militar.

B.- AMV, mc A-7, fol. 72r-v.

C.- ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 11r-v.

A los honrados los jurados e prohómens de la ciutat de Valencia e de la unidat de aquella, la cort de la unidat de Aragón, salut e apparellada voluntat a uestros plazeres e honra. Recibiemos una letra de los honrados don Martín d’Ahín, cavallero, e don Arnalt de Francia, savio en dreyto, mandaderos nuestros a vos enviados, en la qual entre otras cosas se contenía que’l senyor rey viene en regno de Valencia por meter turbación entre vuestra unidat e la nuestra, et sabet que ya havemos enviado procuración sufficient a los ditos mandaderos nuestros por firmar con vos la dita unidat. Porque a la cara fraternitat vuestra rogamos, tanto como podemos, que fagades aquello que buenos homnes deven fazer, segunt la suspeyta que en vosotros havemos, et que siades firmes et constantes, pues la ditas unidades se ordenan a servicio de Dios e del senyor rey⁸⁸ e a buen stado de los regnos de Aragón e de Valencia. E dessembargar los negocios sin tarda alguna, que nos parellados somos de ayudarvos por todo nuestro poder a deffender uestros fueros e uestras libertades; et, cada que sabredes que’l senyor rey vienga al dito regno de Valencia o quiera fazer algun enantamiento contra aquell, seremos con vos poderosament con las huestes, Dios queriendo, en ayuda e deffensión uestra. Et si por ventura nos ante lo sabemos,⁸⁹ sabet que no attendremos otro mandado, que luego tantost seremos con vos e⁹⁰ pendremos⁹¹ todas aquellas maneras que prender se pueda, a honra e proveyto de la deffensión e ayuda uestra, salva siempre la fieldat del senyor rey e de sus regalías. Scripta en Çaragoça, lunes

.IX. días andados del mes de julio, Era .Mª.CCC.ªLXXX.ª quinta.

51.

1347, juliol 11. València.

El Consell de València acorda la creació d’una força de 500 de cavall al servei de la Unió. En la mateixa sessió, ordena fer una crida amb el manament a la població de prendre les armes, per tal d’actuar quan siguen requerits contra alguns rebels a la lliga.

AMV, MC A-7, fols. 66r-68v.

Dimercres, .XI. dies del mes de juliol de l’an de mil .CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

En P(ere) de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig, jurats.

...............................................................

||^67v En lo qual consell fon proposat per los jurats que, jatsie que sie stat ordenat e tengut per bé que per la Unió de la ciutat fossen apparellats cinch-cens hòmens a cavall per los affers de la dita Unió, e que fos fet ajuda e acorriment, ço és, a cavall armat treens solidos e a cavall alforrat doents solidos cascun ayn, et açò encara no sie posat en stament, que bo seria que·s fes per aquella manera que·s cové.

Per tal, lo consell acordà e tench per bé que los prò-||^68r-mens dejús scrits vajen per les parròquies de la ciutat, e scriven e reeben aquells hòmens que voluntuàriament (sic) proposaran ésser en lo nombre dels dits cinch-cens hòmens a cavall, et si d’aquells atrobaran bastantment al dit nombre. En altra manera, que·n puixen amonestar altres que·ls prenguen sufficients tro hi haje compliment als dits .D. hòmens a cavall.

Los quals pròmens són aquests:

En Ferrando de Muntagut,	En Pere Malet,
En P(ere) Roïz de Corella,	En Bernat d’Anglesola,
En Bernat Comte,	En P(ere) Belluga.

Encara fon proposat en lo dit consell que alcunes persones s’esforcen a rebel·lar contra la Unió de la ciutat e regne d’aquella. Per tal, serie bo que y fos provehit per manera deguda.

Per tal, lo consell ordenà e tench per bé que sie feta la crida infrasegüent, la qual fon feta encontinent:

«Ara ojats què us fan a saber e manen los jurats de la ciutat de València e los conservadors de la Unió de la dita ciutat e regne d’aquella: que tothom de cavall e de ||^68v peu qui serà request per los damunt dits jurats e conservadors o alcuns d’ells, sien apparellats decontinent ab lurs armes per anar ab los dits conservadors, per fer exsecució contra alcuns rebel·les e torbadors a la dita Unió, sots pena del sagrament per ells feit a la dita Unió e de les altres penes per la dita Unió stablides. E manen axí matexs, sots les dites penes, que null hom que request per los damunt dits no serà, no vaja ab los damunt dits⁹² conservadors ni ab los altres qui iran per fer les dites exsecucions.»

52.

1347, juliol 11. Barcelona.

Missatgeria de Pere el Cerimoniós a fra Pere de Tous, mestre de Montesa, i al governador Pere de Xèrica, a càrrec de Berenguer de Codinachs. Dubta de l’eficàcia de la Fraternitat reialista, i, atesa la divisió existent al consell reial sobre el conflicte, deixa al seu arbitre la decisió d’impulsar la dita Fraternitat, o bé d’ingressar tots en la Unió de València si ho veuen més convenient.