Kitabı oku: «Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)», sayfa 9

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fols. 152r-v i 153r-v.

Petrus, etc., venerabili et religioso fratri Petro de Thous, magistro ordinis militie de Munte[s]ia, consili[ar]io nostro dilecto, salutem, etc. Cum super quibusdam que valde cord[e] ger[i]mus que-||^152v-dam dilecto consiliario nostro Berengario de Codinachs pro nostra parte vobis hore[t]enus referenda duximus comittenda, ideo volumus et vos rogamus quatenus hiis que dictus noster consiliarius, pro par[te] nostra, vobis retulerit viva voce, fidem indubiam prebeatis. Data Barchinone, quinto idus iulii, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo. Iohannes Eximini.

Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).

Similis fuit missa nobili Petro, domino Exerica (sic), consiliario domini regis et gubernatori regni Valentie.

...............................................................

Aquests són los capítols de la creenç[a] la qual deu dir en Berenguer de Codinachs al maestre de Muntesa e al noble don Pedro, senyor de Exèrica.

Primerament, los diga largament com lo senyor rey los graeix molt l’assenyalat servey e [pla]er [... q]ue ells li fan en aquests affers, e que·l senyor rey se’n té a ells per tengut tant que no po[t] pus, e que·n poden esperar d’ell gràcia e mercè a tots temp[s].

||^153v Ítem, los diga com lo senyor rey ha molt acordat sobre·l fet de les union[s] de València, ço és, d’aquella de la ciutat e d’aquella dels richshòmens e cavallers e alcunes viles, e que la major part del consell del senyor rey entén que en aquestes unions haja molts perills, qui·s segueixen:

Lo primer, com ells estan entre si a punt de combatre, e que açò és gran perill, com, si al maestre e a don Pedro ne a la lur part ne prenia mal, ço que Déus no vulla, al senyor rey ne seria fort mal pres, e hauria perdut tot son fet; (e) si la ciutat era vençuda, morria-hi molt hom, e seria perill que aquells de la ciutat no faessen encara pus estranyes coses que huy no fan.

Lo segon, que, segons que se diu, per raó del dubte que la ciutat ha de don Pedro e dels altres de la lur Germania fa la ciutat gran res de les errades que fa, ço és, de ligar-se ab los aragoneses e d’apellar lo infant en Ferrando e totes aquestes cos[e]s.

Lo terç, que·l senyor rey se’n va en Aragó, per pacifficar aquell regne, e si per aventura, ell estant en Aragó, affers se crexien entre don Pedro e la ciutat, los aragoneses, no contrastan la presència del senyor rey, acorrerien a la ciutat, de la qual cosa lo senyor rey pendria gran vergonya e tots sos affers se’n porien destorbar.

Per les quals raons és vijares a la .I.ª part del consell del senyor rey que don Pedro e·l maestre de Muntesa e tots los altres degen jurar la Unió de la ciutat, com, quant fossen dins la Unió de la ciutat, mils porien ajudar al senyor rey.

És ver que à altra partida del consell del senyor rey a la qual és viares que açò fos gran prejudici del senyor rey, que hom pogués dir que ab volentat sua null hom se fos mes en tal Unió, e per raó d’aquest discort del consell ha don Pedro haüts sobre açò del senyor rey diverses manaments.

Encara dien los que tenen aquesta part que, per aquesta Germania, sobreseÿran, havén dubte de reebre grans dans la Unió de la ciutat de València de la dita Germania, de enantar contra aquells qui no són en la dita Unió.

Ítem, que per aquesta Germania haurà pus leugerament lo senyor rey son enteniment e la ciutat a son servey. Enaprés, los de Aragó se induyran pus leugerament a la intenció del senyor rey, veén que tot açò que han fet no ha acabament de perseverança.

Ítem, [que] la obligació del sagrament que han fet los de la Germania expressament los liga de no fer unió ab la c[iu]tat de València.

Ara, emperò, acordadament lo senyor rey tramet axí a dir als desús dits maestre e don Pedro que ells, qui veen là los affers com van, pensen de triar, e sia a lur discreció, ab aquells qui ells co[ne]xeran que y degen demanar de la Germania, en aquest fet. E si a ells sembla millor que valla més que tots se métan en la Unió de la ciutat, que u facen, e que en aquest cas lo senyor rey vol que de s[...] ben [... ... ...] se face. En cas, emperò, que a ells ne semblàs lo contrari, que en aquell cas [no·s] (?) faça res. E que per lur letra degen certifficar lo senyor rey de tot ço que ha[u]r[a]n fet ne acordat. Exa(ravit) R(oderic)us.

53.

1347, juliol 11. València.

Pere el Cerimoniós prega als juristes valencians Domingo Eimerich, Domingo de Montsó i Joan Sala que, malgrat haver-se adherit a la Unió, segons ell diu forçadament, treballen dins d’aquesta en favor de la monarquia. Berenguer de Codinachs els parlarà en nom seu.

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fol. 153r.

Petrus, etc., fideli suo Dominico Eymerici, iurisperito Valentie, salutem, etc. Scimus quod habe[t] interdum serene conscientie puritas alicuius opposite nubis obstaculum, quo, exterius clarere libere nequiens, neccessario delitescit, sed, nubilo fugato, consurgens exterioribus docet indiciis quales interius conservabat affectus; timor enim, qui potest cadere in co(n)stantem, frequenter inducitur ne mentis lucide radius prodeat in [a]pertum. Sane, licet huius malitia temporis, vos, non voluntarium, sed invitum, coegerit subici et involvi Unioni nunc pretacte vel incohate in civitate Valentie, verumtamen, quia de fidelitate et naturalitate quam erga nos et bonum rei publice ac prosperum statum regni corde et animo geritis fuimus et sumus plene et veraciter informati, nobis non displicet quod Unionem ipsam ingressus fueritis, eo, inter cetera, quod, ipsius velamine, multorum impetum inconsultum caute poteritis a malo retrahere et nobis ac regno predicto super hoc plurimum deservire, in quo, extra Unionem eandem, queque facultas et oportunitas vobis esset prorsus adempta, et alias magnam iniuste potuissetis incurrere lesionem. Sane, cum de legalitate vestra et devotione quam, naturali vinculo suadente, erga nos geritis, ab experto confisi, de vobis non inmerito spem fertilem habeamus, fidelitatem vestram attente rogamus quatenus, pro honore corone regie, bono rei publice et statu dicti regni tranquillo vestrun (sic) studium convertentes, ad illa sitis pervigil et intentus, per que honor noster conservetur illesus et dictum regnum tranquillitatis et pacis afluat ubertate. Nos, enim, sic servitia circa hoc specialiter per vos nobis impensa amplis retributionibus vobis et vestris intendimus compensare, quod nobis super hiis grata prestitisse servitia vos merito delectabit. Super quibus omnibus hiis que dilectus consiliarius noster Berengarius de Codinachs vobis, pro parte nostra, verbo retulerit, fidem curetis credulam adhibere. Data Barchinone, quinto idus iulii, anno Domini millesimo .CC[C].ºXL.ºVII.º Iohannes Eximini.

Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).

Similes inffrascriptis, videlicet:

Dominico de Montessono, iurisperito Valentie.

Iohanni Sala, iurisperito Valentie.

54.

1347, juliol 13. Conca.

La reina vídua, Elionor de Castella, anuncia als jurats de València que l’infant Ferran enviarà resposta a les lletres que li han adreçat, tot assegurant-los la seua bona disposició i la dels seus fills.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fols. 13v-14r.

Dona Leonor, per la gràcia de Déu reyna d’Aragó, als amats nostres los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut e dilecció. Fem-vos saber que reebem vostres letres que·ns enviàs, sobre la anada de l’alt infant en Ferrando, nostre fill, marquès de Tortosa e senyor d’Albarrazí, a la dita ciutat, e entès em tot ço que·n aquelles se contenia. A les quals vos responem que nós parlam ab lo dit infant, e ell vos fa sa resposta, segons que en aquella ||^14r veurets largament ésser contengut. E siats cert e no us vinga en dupte [que] nós e nostres fills, los infans, farem ara e tots temps tot ço que ha honor, bé e profit torn de vosaltres e de la dita ciutat e del general del regne de aquella. Dada en Conqua, a .XIII. dias de juli[o]l, anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo. Petrus Goa⁹³ vidit.

55.

1347, juliol 14. Alzira.

Els jurats de la vila d’Alzira als de València. Els prevenen de l’actuació dels jurats de Xàtiva, que indueixen diversos llocs a ingressar en la lliga de Vila-real i refusar adherir-se a la Unió, i ultra això, els demanen que impedesquen el subministrament de cereals a la capital i a les poblacions unionistes.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fol. 12r-v.

Als honrats, savis e discrets los jurats e prohòmens de la ciutat de València, de nós, los jurats e prohòmens de la villa de Algezira, salut e honor. A la vostra saviea e discreció, per tenor de les presents, significam que a la nostra hoïda és pervengut per en Bernat Pellicer, vehín del loch de Lutxén, jurat qui fon en l’any passat del dit loch, qui era present en la villa de Algezira el dia de la data de la present, que en⁹⁴ Francés d’Antist e en Pere Daviu, vehins e misatgers de la vila de Xàtiva, són estats al loch de Lutxén pochs dies són passats, a prehicar e induhir lo poble del dit loch que fossen e fermassen ab la villa de Xàtiva la unió que ells de Xàtiva an feyta e que·s diu que ha(n) jurada, mostran e legín los capítols que han ordenats, e que recomtaven los dits misatgers de Xàtiva, entre les altres coses, que axí n’avia pres a la vila de Xàtiva com féu a nostra dona santa Maria, que axí com en la Verge Maria romàs tota la fe catòlica, axí era ara romasa tota la fe e lealtat del regne de València solament en la vila de Xàtiva, induhín aytant com poden que fermen la unió que·s diu que aquells ha(n) jurada, e destorben axí meteix aytant com poden ||^12v que no fermen en la nostra unió. E que, per testimonis del loch damunt dit, los dits misatgers que se n’anaven ves Gandia e Dénia e per totes aquelles parts e lochs, e, d’altra part, que anaven axí meteix en Bernat Ferrer e en Miquel Colom, misatgers de Xàtiva, per induyr e pregar segons que fan los dits en Pere Daviu e en Francés d’Antist. E, no menys, que induhixen que facen statuts que no lexen traure blats alcuns dels lurs lochs a alcuns que sien de la ciutat de València ni de Algezira ni encara de la nostra Unió, ans los de Xàtiva tenen tal·layes e guaytes per los camins que, tots aquells qui trauran [...]r [...] ara que qualsque lochs o parts qualssevulla blats passant per lo terme de Xàtiva, que·ls prenguen e·lls tolguen lo blat e que·l porten a la vila de Xàtiva. Et axí, certificam-vos de les dite[s] coses, per tal que y proveescats per aquella manera que·s pertany. Ítem, vos fem a saber que havem aüt gran gotg de les bones novelles que avem enteses e huÿdes per letra dels nostres misatgers e per los translats de les letres de l’alt infant en Jacme, compte d’Urgell e vezcompte d’Àger, e de la letra de la cort de la Unió d’Aragó, los quals los dits nostres misatgers nos an trameses. Escripta Algezire, pridie idus iulii anno Domini .M.ºCCC.º XLº [V]II.º

56.

1347, juliol 14. Conca.

L’infant Ferran als jurats de València. A llur demanda d’acudir a la ciutat, respon que ja havia estat requerit abans per la Unió aragonesa a traslladar-se a Saragossa, però viatjarà a València en el termini més breu que puga. Recomana que es mantinguen ferms, i s’ofereix ell i el seu germà, l’infant Joan, en l’empresa.

ACA, C, Processos, llig. 130/2, fols. 14r-15r.

Infant en Ferrando, del molt alt senyor n’Amfós, de bona memòria, rey d’Aragó, fill, marquès de Tortosa e senyor d’Albarazí, als amats [n]ostres l[o]s jurats e prohòmens de la ciutat de València e a tots los altres de la Unió del regne d’aquella, salut e dilecció complida e verdadera. Fem-vos saber que reebem vostres cartes, per les quals nos pregàvets e suplicàvets que nós que deguéssem anar decontinent personalment a la dita ciutat de València, per bon estament e conservació de la dita Unió, e que avíets aüt gran plaer com l’alt senyor infant don Johan, car frare nostre, e nós avíem fermat en aquella. A les quals coses vos responem que sie cert a vosaltres, e açò sab nostre Senyor, que nós, decontinent que aguem vostres letres, nos fórem anats de camí molt volenterosament a la dita ciutat per complaure a vosaltres, per fer totes coses que honor, bé ||^14v e profit fos de la corona real e guarda e conserv[a]ció de vosaltres e deffeniment de vostres furs, privilegis e libertat[s], e en açò no escusaríem ni entenem escusar treball de nostra persona ni nulla res que sabés costar. Emperò, és cert, e açò significam a vós en veritat, que ja abans que aguéssem vostra letra éram estats pregats e instantment requerit(s) moltes de vegades per l’alt senyor infant don Jayme, car frare nostre, e per los richsòmens e per tots los altres de la Unió de Aragó que deguéssem anar là, e nós, perquè entenem que plauria a vosaltres e, encara, que enteníem que era mester a bon estament e conservació de la Unió que nós anàsem a la dita ciutat de València, a la qual som molt volenteroses de anar, enviam-nos escusar al dit senyor infant don Jayme e als richsòmens e altres de la dita Unió de Aragó; e, jasia que alcun ardit avem agut d’ella, emperò, encara los nostres missatgers no són tornats ni sabem plenerament si·ns tendran per escusats los (de la) dita Unió de Aragó o no. Per què sie cert a vós que, si nós en nenguna manera nos podem escussar de la anada de Çaragoça, que decont[i]nent, Déus volent, serem ab vós, e si per aventura, per tal com som estats requests primerament per aquella Unió de Aragó, avem de necessitat anar abans a Çaragoça, fem-vos a saber que nós hi aturarem lo menys que nós puxam, e decontinent, si a vosaltres plau, serem en la dita ciutat, Déus volent, per ajudar, mante-||^15r-nir e d[e]fendre vosaltres e la dita Unió, e fer e dir totes coses que vós conexerets que nó(s) dejam e puxam fer a honor e serví de la corona real e ha honor e profit de vosaltres, bon estament del regne e conservació de vostres furs, libertat(s) e privilegis; e en açò entenem a tenir ensemps ab vosaltres lo dit senyor infant don Johan e nós, ara e per tots temps. Per què us pregam e vos consellam axí com a honrats hòmens, savis e discrets, e als quals ha mogut en açò bon enteniment e lealtat e conservació de la corona real e bon estament universal dels regnes, que ajats en vós constància e fermetat e que entenats contínuament que proceesca la dita Unió e no·s puxa per ninguna cosa desviar, car no parria vostre e seria gram (sic) minva e desonor de tots aquells qui a instància vostra avem fermada la dita Unió e vostra, car del dit senyor infant don Johan e de nós podets tenir fermament e ab bon cor que tots⁹⁵ temps nos aurets en conservació e guàrdia d’aquella e en totes altres coses que toquen a honor e profit vostre e conservació de vostres furs e liber[t]ats. Dada en Conqua, sots nostre segell secret, a .XIIII. dias de juliol, anno Domini .M.º CCC.º XL. º septimo. Petrus Gon vidit.

57.

1347, juliol 19. València.

La Unió de València nomena síndics per a prestar jurament i homenatge, amb ostatges, a la Unió d’Aragó, i rebre’ls al seu torn d’ells, que seran units en la defensa dels furs.

Crida publicada pels jurats de València i els conservadors de la Unió, amb l’ordre peremptòria, a tots els habitants de la ciutat i del regne que no hagen signat la lliga, de fer-ho en el termini de 10 dies, sota pena de la privació de càrrecs públics i de procedir contra ells, a la qual fi es convoca la host de la ciutat.

AMV, MC A-7, fols. 78r-83v.

Dijous, .XIX. dies del mes de juliol de l’an de mil .CCC.XL. set, fon appellat e justat consell en la conffraria del benaventura(t) apòstol Sent Jacme, ab crida pública et ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los prohòmens següents:

En Pere de Poblet,

En Francesch Squerre,

En Bernat Redon,

En Berenguer Dezpuig,

En Michel Martorell, jurats.

.............................................................⁹⁶

||^82v En lo qual consell fon fet sindicat als honrats en Martín Roïç d’Isuerre, en Francesch d’Ollo, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Sentboy, en Bernat de Camós e en Bernat de Vich a fermar, asegurar per sagrament e fer homenatge e donar rehenes de .XX. persones o de més, sots pena de tració, e ab altra qualsevol obligació e segurtat que als dits síndichs serà benvist faedor, a tots aquells qui són o seran en la unitat del regne d’Aragó, ço és saber, que los dits constituints e tots los succeïdors d’aquells qui són o seran de la unitat del regne de València per tots temps seran units e de .I. coratge ab tots aquells qui són o seran en la unitat del regne d’Aragó, a mantenir, deffendre e observar furs, privilegis, franquetats, inmunitats, libertats e bons uses d’aquells, e que ajudaran a aquells bé e lealment a defendre aquells e los corsos e béns d’aquells, axí al menor com al major, salva

en totes coses e per totes la naturalea e feeltat del senyor rey. Encara, a demanar e reebre per ells d’aquells qui són e seran de la Unió del regne d’Aragó ferma e segurtat e homenatge, sots pena de tració, e a reebre rehenes, que aquells qui són e seran de la unitat del regne d’Aragó seran units e de .I. coratge ab tots aquells qui són e seran del regne de València. Ítem, a fermar, loar, ratificar e atorgar tots e sengles capítols fets per la Unió del regne d’Aragó. Ítem, a reebre ferma e ratificació expressa del senyor rey de tots los dits capítols. Lo qual sindicat fon fet per auctoritat de P(ere) de Montssó, notari de València.

||^83r «Ara ojats què us fan a saber los jurats e consell de la ciutat e regne (sic) de València e los conservadors de la Unió de la dita ciutat e regne: que los dits jurats, consell e conservadors de la Unió han stablit e ordenat que, si dins .X. jorns primers vinents los de la ciutat e regne de València qui fermat no han en la dita Unió no fermaran aquella, que aprés lo dit terme no sien reebuts en aquella, ni ells ni los succehidors d’aquells no·s puixen alegrar de alcuna provisió, privilegi o beneffici ordenats per aquella, atorgats o atorgadors per lo senyor rey a instància e supplicació dels de les unions dels regnes d’Aragó e de València e de les ciutats e viles d’aquells ni de alcuna d’aquelles, ni encara los sien defeses furs o privilegis ja atorgats a la ciutat o regne d’aquella, per alcun de la dita Unió; e que per null tepms no sien rebuts en alcun offici de la ciutat ni d’altre loch del regne ni en consell d’aquells qui són o seran de la dita Unió; et que encara, ultra les dites penes, sia procehit e enantat contra aquells segons los capítols de la dita Unió. La qual assignació de deu dies los sobredits los fan per primera, segona, terça e peremptòria e sots les dites penes. Et, per tal que alcun ignorància no puixe allegar, manaren fer la present solempnial pública crida.

Encara us fan saber los sobredits que tothom a cavall e a peu sia (a)pparellat ab ses armes, pa a dos meses, per seguir ||^83v la senyera de la ciutat a enantar e fer exequció contra los dits rebel·les a la dita Unió.»

58.

1347, juliol 19. València.

Acta de l’acord de coalició entre la Unió de València i la d’Aragó, signat el dia de la data a la casa de la Confraria de Sant Jaume, i capítols estipulats entre ambdues lligues.

B¹.- ACA, C, Processos, llig. 133/6, fols. 180v-186v i 73r-86v. Còpia registrada al llibre de consells de la Unió.

B².- ACA, id., id., llig. 132/1, fols. 21r-25v. Còpia del preàmbul.⁹⁷

B³.- ACA, id., id., llig. 132/1, fols. 30r-35r. Còpia del preàmbul.

B⁴.- ACA, id., id., llig. 116/3, fols. 14r-25v. Còpia dels capítols.

C.- BRAH, Col. Salazar, ms. M-139 (sign. 9/945), fols. 130r-144v (hi manca la part final).

D¹.- ACA, id., id., llig. 133/5, fols. 41r-47r. Còpia dels capítols, de la versió primitiva. Molt mal estat.

D².- ACA, id., id., llig. 133/6, fols. 34r-39v. Còpia dels capítols, de la versió primitiva.⁹⁸

En nom de Déu e de la sua gràcia.

Digous, que hom dehia e comptava quartodecimo kalendas augusti de l’any de nostre Senyor mil .CCC.XLVII., los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, síndichs e procuradors del molt alt senyor inffant en Jacme, del molt alt príncep e poderós senyor n’Amffós, de bona memòria, rey de Aragó, fill, per la gràcia de Déu compte d’Urgell e veçcomte d’Àger, d’en Johan Ximéneç de Urrea, el major de dies, d’en Pere Cornell, d’en Lopp de Luna, d’en Blascho de Alagón, d’en Pero Ferrándeç, senyor de Íxar, d’en Pedro de Luna, d’en Johan Martíneç de Beniés, procurador del noble en Johan Martíneç de Luna, d’en Thomàs Cornell, d’en Gombau de Tramacet, d’en Thomàs Péreç de Foces, richshòmens; de n’Arnalt Roger, procurador d’en Ximèn Péreç de Pina, d’en Bertran de Arill, meznaderos; d’en Pero Péreç de Ayerbe, d’en Galecian de Tarba, d’en Johan Lópeç de Sessé, de n’Eximèn Lópeç de Ambún, d’en Loppe Martíneç de la Gumella, d’en Martín Péreç Gilvert, de n’Eximèn Martíneç Seydo, cavalleros; d’en Matheu Moçaraví, d’en Guillem ||^181r de Talavera, d’en Miquel Ximéneç Gordo, d’en Martín de Rueda, d’en Domingo Talavera, d’en Martín Guillem de Montalbán, d’en Sanxo Péreç de Alagón, d’en Miquel Péreç de Thaust, d’en Thomàs de Pertusa, de n’Eximèn Péreç de Thaust, juradss (sic) de la ciutat de Çaragoça; d’en Johan Martells, d’en Johan Aldeguer, d’en Martín Sànxiç de Thaust, d’en Domingo Lópeç Sarnés,⁹⁹ d’en Ramon Ron, d’en Ponç de Nov(a)lles, de n’Arnalt de Novalles, de n’Arnalt Ron, d’en Pero Martíneç de Barchinona, de n’Arnalt Roig, d’en Domingo Péreç de Salvatierra, d’en Berenguer Serra, d’en Johan de Capiella, d’en Pero Garcés d’Anyón, d’en Johan d’Exea, d’en Guiralt de Torrellas, d’en Johan de Moresma,¹⁰⁰ d’en Nicholau Sànxiç de Alagón, d’en Pero Eximéneç de Épila, d’en Berthomeu de Grunyiull,¹⁰¹ d’en Domingo Garcés de Burgases,¹⁰² d’en Nicholau de Épila, d’en Domingo Sanxo de Anyón, d’en Sanxo Capalbo, d’en Thomàs de Jaccha, procuradors de la ciutat de Saragoça; d’en Gilbert Redon, d’en Domingo Lópeç de Vespén, procuradors dels hòmens bons¹⁰³ de la ciutat de Huescha; d’en Johan Pèriç de Calviella,¹⁰⁴ procurador dels hòmens bons de la ciutat ||^181v de Taraçona; d’en Berthomeu de Grunyiull,¹⁰⁵ procurador dels bons hòmens de la ciutat de Jacha; d’en Ramon de Cancerch e d’en Gil Ferrer, procuradors de la ciutat de Barbastre; d’en Johan Forcén,¹⁰⁶ procurador dels bons hòmens de la universitat de la vila de Calatayú; d’en Domingo García de Acrerre,¹⁰⁷ procurador del comú de les aldees de la dita vila de Calatayú; d’en Pere Aznar¹⁰⁸ de Casseda, procurador dels bons hòmens de la vila de Exea; d’en Pere Lorenç, jurat, d’en Jacme de Vich, savi en dret, procuradors dels bons hòmens d’Alcaniz; d’en Johan Aznar d’Anyón, procurador dels bons hòmens de la vila de Borja; d’en Sanxo d’Eçlor, procurador dels bons hòmens de la vila de Saranyena; d’en Jacme Marro,¹⁰⁹ procurador dels hòmens bons de la vila de Monçó; d’en Pere Salamón, Ramon Sabastián e en Miquel Fanena, procuradors de la vila d’Orta; d’en Johan d’Almudévar, notari, e d’en Gastón de la Catalana, procuradors dels bons hòmens de la vila de Zuera; d’en Johan de Ciudat, procurador dels bons hòmens de la vila de Almudévar; d’en Johan Gallart, procurador dels bons hòmens de Magallón; ||^182r d’en Pere Enyégueç de Alagón, procurador dels bons hòmens de la vila de Alagón; d’en Pero Martíneç de Coscollán, procurador dels hòmens bons de Ricla; d’en Miquel Darro e d’en Miquel de Castellazo, procuradors de la vila de Nabal; d’en Garcia Martíneç, procurador de la vila de Uncastiello; d’en Pero Gil de Flor e d’en Guillem de Sent Gil, procuradors del lugar de Sos; d’en Martín Ferrer, procurador dels bons hòmens de Cantavella e dels lugars de la batlia de aquella, n’és a saber, de Mirambell, de la Cuba, de la Canyada e de la Gleshuela; d’en Guillem Arnalt, procurador dels bons hòmens de Albalat; d’en Guillem de Cabbeçón, jurado, d’en Berthomeu de¹¹⁰ Martorell, procuradors del lugar de Casp; d’en Pero Lópeç de Luna e d’en Sanxo de Borssa, procuradors dels bons hòmens del lugar de Huesa e de sus aldeas, et de tota la cort, unidat (e) universitat del regne d’Aragó, havén plen poder de fer e f(er)mar les coses dejús escrites, segons que appar per carta pública feyta per en Goçalbo Serrano, notari públich de la ciutat de Saragoça e dels jurats de aquella, disapte .VII. dies anats del mes de julio, Era millesima .CCC.ª-||^182v- .LXXXVI.ª, per lo poder en aquella a ells donat, loaren e aprovaren e de nou feren e fermaren e per si e per tots los lurs principals prometeren, ab ferma e sollepnial stipulació, als honrats en Martín Ruiz d’Isurre, cavaller, en Bernat Redon, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Pere Belluga e·n Bernat de Vich, síndichs e procuradors de la ciutat de València et Unió de aquella, segons que appar de lur sindicat e procuració, ab carta pública feyta en lo present dia per en Pere de Monçó, notari públich de València, havens plen poder en aquella de fer les coses dejús scrites, presents e per si e per la dita ciutat e Unió, de qui són síndichs e procuradors, reebents en nom e en veu dels damunt dits de la dita Unió d’Aragó, dels quals los dits honrats en Martín d’Aýn e n’Arnau de França són procuradors, que aquells e los succeÿdors d’ells e los altres qui són o seran de la dita Unió de la cort d’Aragó seran perpetualment units, d’un cor e d’un voler e de una volentat ab persones e béns a deffendre, mantenir e observar furs, pri-||^183r-viletgis, franquees, libertats, bones (sic) uses (e) inmunitats de la ciutat e regne de València, ço és saber, a aquells qui són o seran de la unitat de la dita ciutat e regne de València o en la present fraternitat e unitat ab los dits seus principals, axí que tots los desús dits qui són o seran en la dita unitat d’Aragó, ab acabament, en les damunt dites coses e subsegüents e cascuna de aquelles deffendran e mantindran les persones e béns dels sobredits qui són o seran de la unitat de la dita ciutat e regne de València e en la sua present Unió damunt dita conjunctament, axí lo menor, migà com lo major. Et açò sots obligació del sagrament, homenatge e pena de trahició per ells fets, e, encara, ab obligació de rahenes de persones, de vint o d’allí ensús, per cascuna Unió a la altra donadores, axí que los de la Unió de València¹¹¹ puxen et dejen elegir les persones de les dites rehenes de la Unió del regne de Aragó, semblants en dignitat e condició o quasi que·ls de la dita unitat de Aragó de la ||^183v Unió de la ciutat e regne de Valèn[c]ia damunt dits hauran elegits, salvva, emperò, en totes coses et per totes la feeltat e naturalea del senyor rey e de la sua corona real e dels drets et regalies a aquell¹¹² e a aquella pertanyents.

Et axí mateix los damunt dits en Martín Ruiz de Isurre, cavaller, en Bernat Redon, en Guiot de Xanaveyres, en Bernat de Camós, en Bernat de Sentboy, en Pere Belluga e·n Bernat de Vich, síndichs e procuradors de la dita Unió de la sobredita ciutat de València, attenents que la present Unió principalment hajen a fer ells e els seus principals damunt dits per ço com lo dit senyor rey, en l’any present, estant en la dita ciutat de València ab son consell, ordenà que la alta senyor(a) inffanta na Gostança, axí com a primogènita, en cas que lo dit senyor rey morís sens fills mascles, ço que Déus no volgués, succehís en los regnes e comdats al senyor rey d’Aragó pertanyents, e, com degué partir de la dita ciutat, mudà lo governador del dit regne de València, al qual manà que usàs de la dita governació en nom e en veu de la dita per ell appellada ||^184r primogènita, lo qual de feyt per alguns dies, [ign]orants los jurats e pròmens de la dita ciutat, usà del dit títol; et açò contra la resposta la qual la ciutat havia feyta al dit senyor rey, et acceptada per aquell, que, com fos conegut per qui degués e llà hon degués, en lo dit cas, a qui pertangués la successió dels dits regnes, que aquell tant solament tendrien per primogènit o primogènita. A la qual resposta fóra vist tàcitament renunciar per l’ús del dit títol si a aquell no contradiguesen, majorment com foç cert a la dita ciutat que en nom de la dita alta dona senyora¹¹³ Gostança los alcayts de tota la major partida dels castells del dit regne de València tenien e tenen, de manament del dit senyor rey a ells fet, los dits castells per la dita alta senyora, axí com a primogènita, en tal manera et condició que, en cas que lo dit senyor rey morís sens fills mascles, segons que dit és, ço que Déus no vulla, sien tenguts retre a ella aquells, o a qui ella volrrà, e no a altre alcú, et encara que gran ||^184v partida dels richshòmens e cavallers e altres del dit regne havien e han jurada la dita inffanta en lo dit cas, axí com a primogènita, senyora e succehidora en los dits regnes e comdats, segons que d’açò fama pública era et és.

Et, per consegüent, la dita ciutat e regne, cobejant salvvar la lur feeltat e naturalea, segons que per tots temps han observat e observaran, la qual feeltat adés podia e pot ésser servada fen la dita Unió, e mils que per altra forma, jatssia que, encara sens la dita Unió, usque ad mortem la salvarien e salvaran per tot lur poder, la qual Unió en lo dit cas los és leguda de fer, com sia priviletgi esprés¹¹⁴ atorgat a la dita ciutat e regne per l’alt senyor en Jacme, de bona memòria, rey d’Aragó, avi del senyor rey en Pere ara regnant, datum Terrachone .XIX.º kalendas ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo .XIX.º, conffermat expressament per lo dit senyor rey en Pere, ab privilegi seu¹¹⁵ datum Valentie .XVIII.º kalendas octobris anno Domini millesimo .CCC.ºXXX.ºVI.º, lo qual ||^185r atorgà que los dits regnes d’Aragó e de València sien units e·s puxen unir et sint ub uno solio sub unoque dominio, ita quod quicumque fuerit rex Aragonum sit et rex et dominus regni Valentie de necessitat, per ço a la dita ciutat e regne, a salvar lur fe, los ha convengut e convé fer la present Unió, la qual Unió era necessària e és a ells fer entre si, e encara ab los damunt dits de la cort de la unitat d’Aragó, qui semblantment, com bons e leals vasalls, guardan la naturalea e feeltat per ells deguda al dit senyor rey e als seus legítims succehidors, per la dita rahó en part, segons que és pública fama, et encara per reparació e esmena dels torts, greujes, desaffuraments e prejudiciis a ells, segons que affermen, feyts contra lurs furs, privilegis, libertats e franquees, inmunitats e bons uses per lo dit senyor rey a ells atorgades e jurades fer¹¹⁶ a ells, generalment e singular, per lo dit senyor e sos officials, an feyta entre si Unió e han semblant voler que·ls damunt dits de la Unió de València.