Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló II», sayfa 2

Llibre de Consells

(Any 1384-1385)

||^Coberta Libre dels consells e albarans del [...] dels honrats en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats de la vila de Castelló, la administració dels quals començà .XX. madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto e finirà [anno .LXXXº.] quinto.

Any .M.CCC.LXXXIIII., finí en .LXXXV.

Sie feta memòria al síndic de [...] de .XXIIII. [...] pagar peyta.

1384-1385.¹

||^1r Ihesus.

[Libre de consells del temps dels honrats] en [Pere] Moster, en Berthomeu de Bues, [en Bernat Serra e en Guillamó] Feliu, jurats de la vila de Castelló, [la administració dels] qu[als] honrats jurats començà die [.XXª. madii] anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto e finirà [anno .LXXXº.] quinto, los quals juraren e feren lo sagrament acostumat fer en poder del honrat en Pere de Begues, batle de la dita vila, denant lo poble de aquella en la ecclésia de Madona Santa Maria de la dita vila, ans del Evangeli cantat e dit. Et [foren] elets en consellers d’aquell mateix any los dejús scrits:

Santa Maria

Anthoni Curúbies, Arnau Sala, Pasqual Miró, [Guillamó Go]mar, [Martín] Pèriç, [Guillamó] Miquel, Bernat [Segarra], [...] [Cast]elló, [...].

Sent Nicholau

Bernat de Belda, Guillamó Rubert, Bernat Cavaller, Domingo Çaera, Bernat Bosch, Pere Palau, Berenguer Solà, Johan Godes.

Sent Agostí

Pere de Montpalau, generós, Johan d’Alçamora, Guillamó Rippoll, Johan Ortoneda, Pere Blascho, Domingo Maurell, Bernat Pinell, Pere d’Alors.

[Sent Johan]

Bernat Cabeça, Anthoni [...], Bernat de [...], Guillem Mut, Jacme Alquècer, [Berenguer] Marbruscha, R[amon] Galter, R[amon] [Masquefa].

Sent Pere

Berenguer Celma, Guillamó Trullols, [Guillamó] Padrells, Berenguer Marçal, Pere Strader, [Domingo] Ferrer, [...] [...]tena.

Sent Thomàs

Pere Pintor, Domingo Sanç, Pere Ribaroja, R(amon) Renovell, Pere Sanxis, notari, Salvador Vives, Berenguer Guitard, Berthomeu Fenoll, Arnau Agramunt.

||^1v Die lune qua computabatur .XXX. die madii [anno a Nativitate] Domini .Mº.CCCº.LXXXº.[IIIIº].

Fon aplegat [e ajust]at consell en lo palau comú de la vila [de] Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, trompeta, [crida e] corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons és acostumat, en lo qual consell foren presents los hon-rats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, jurats.² Pere Palau, Bernat Cavaller, Domingo Maurell, Pere Ribaroja, Domingo Sanç, Berenguer Celma, Guillamó de Rippoll, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Jacme Alquècer, Bernat Bosch, Pasqual Miró, Berenguer Marbruscha, Guillamó Rubert, Berthomeu Bosch, Johan Godes, Johan Ortoneda, Anthoni Curúbies, Pere Sanxis, Johan d’Alçamora, Guillamó [Trullols], Arnau Roselló, Pere Strader, Arnau de Peralta, Bernat Cabeça, Johan Barbarosa, consellers.

En lo qual consell fon mès e proposat per los dits honrats jurats que scrivà de jurats fos elet per lo dit honrat consell al present any, e semblantment que fos elet síndich e clavari de la dita vila per lo dit any. E feyta la dita proposició en lo dit consell, fon elet per scrivà del present any per més veus en Pasqual Ferrando, notari. E enaprés, per ordinem veniendo, fon elet en sín[dich] e clavari de la dita vila del dit any l’onrat en Pere Moster, notari, lo sindicat del qual fon reebut en lo present [dia] de huy per mi, en Pasqual Ferrando, notari, sens [revo]cació del sindicat d’en Guillem Erau.

Presents testimonis foren a les [dites cos]es en Pere Balaguer e·n Bon[an]at Segura, [vehins de Cas]telló.

Ítem, semblantment fon elet en síndich quo [ad lites de]l present any [lo discret en] Berenguer [...], notari, ab [...] pública [...] per auctoritat de mi, notari sobredit, [en] lo present dia de huy reebuda sens revocació del sindicat [feyt a·n] Guillem Erau e d’en Pere Moster.

Testes predicti.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com la vila sie tenguda a molts e diverses càrrechs, los quals ha a pagar de sensals, violaris com altres, et la peyta ordenada a raon de .IIII. sous, .VI. diners per lliura deje ésser encantada e delliurada a plegar a·quell qui millor mercat ne farà, per tal dixeren que ho notificaven al dit honrat consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo dit consell acordà que la peyta sie encantada a raon dels dits .IIII. sous, .VI. diners per lliura; emperò, que no sie delliurada sens consciència e sabuderia del consell, e que sien ordenats los capítols acostumats com deu esser encantada, et que axí sie encantada.

L’onrat consell stablí e ordenà que·l scrivà dels jurats qui ara és e per temps serà, ultra los cent sous ja ordenats per salarii de cascun any, haje per treballs que en la dita scrivania se enseguixen e·s sdevenen, los salaris següents e no pus:

Primo, que·l peyter qui traurà la peyta, per la carta, .XI. sous.

Ítem, de l’absolució del clavari, .XI. sous.

Ítem, de les cartes de les imposicions, sien feytes una o moltes, .XI. sous.

Ítem, de la absolució dels sisers, .XI. sous.

E que sie tengut fer totes altres [car]tes franques e scriptures axí dels contrahents ab la [...] com les de la vila, e que no haje pus salari.

||^2v Ítem, enaprés lo dit honrat consell, per profit e utilitat de la cosa pública, stablí [e] ordenà que·l la[....] [l]agosta[...] sien venuts [....], ço és, la lliura .VI. diners e no pus, [e qui con]trafa[rà] que pach e sie encorregut en la pena dels stabliments ordenats sobre los peixs que·s deuen vendre a pes expresada, de la qual pena haje les .II. parts lo mustaçaf e la terça part l’acusador. E que de la terça part del acusador no·n puxe ésser feyta gràcia, e si·l mustaçaf no vol levar la pena, que·l justícia la leu dels béns del mustasçaf.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Ítem, semblantment lo dit honrat consell, per profit e utilitat de la cossa pública e per tal que les jens no hajen més infecció qui han de present, com³ per lo peix bestinal se engendren infeccions e malalties en les jents, stablí e ordenà que nenguna natura de peix bestinal no sie mès en la dita vila \ni en son terme/ per vendre per nenguna persona stranya ni privada, exceptat emperò lagosta, congre, calamar, sépia, lop, màntol et delfí, sots pena de .LX. sous, de les quals penes les dues parts sien de la senyoria e la terça del acusador. E que del terç del acusador no puxe ésser feyta gràcia alcuna, \del terç del acusador/, e que·l mustaçaf leu la dita pena e, en cars que·l mustaçaf no la levave,⁴ que·l justícia la leu dels béns del mustaçaf.⁵

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||^3r Ítem, fon proposat per en Lorenç Valentí, pesador de les farines de la dita v[ila], que com a ell sien [de]guts sexanta sous de la [paga] del mes \present/ de maig, la qual finí [a] .XI. de maig, per [ço suplica] al consell que li fes albarà. Lo consell acordà que li fos feyt albarà de la dita terça.⁶

Post hec die mercuri que computabatur prima die menis junii anno presenti en Guillem de Rippoll, notari, jurà per lochtinent del honrat en Berthomeu de Bues, jurat, en poder del honrat en Pere de Begues, batle.

Posthea, dicta die et anno, l’onrat en Johan d’Alçamora jurà per lochtinent del honrat en Pere Moster, jurat, en poder del honrat en Pere de Begues, batle.

Die dominica quinta die iunii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº quarto, die dominica .V. die mensis iunii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, Johan d’Alçamora, Domingo Sanç, Pere Palau, Anthoni Curúbies, Domingo Maurell, Johan Barbarossa, Berenguer Marbruscha, Pasqual Miró, Pere d’Alors, Pere Ribaroja, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Johan Ortoneda, R(amon) Masquefa, Jacme Alquècer, Bernat Bosch, Johan Godes, Berthomeu Bosch, Pere Sanxis, Domingo Maurell, Arnau de Peralta, Ruïç Pèriç de Cella, Bernat Cabeça.

||^3v En lo qual consell [fon] proposat per en Ramon Spàrech, notari, que com ell haje servit lo o[fi]cii de scrivania de la dita vila e lo salarii dels .C. sous [haje d’h]aver l’escrivà franchs, e haje feyt messions de paper, pergamins ben .L. sous e pus, e als notaris passats hajen feyta gràcia, per ço \dix que/ supplique al consell⁷ que face vers ell lo que és acostumat fer vers los altres notaris, com de bona rahó se deje fer. Lo consell acordà que com la vila haje ordenat que·l scrivà haje .C. sous e no pus de salari, per ço mane que la ordenació dels .C. sous sie servada e no pus, e que·l dit en R(amon) haje los dits .C. sous.⁸

Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa, saig e trompeta de la dita vila, que com ell haje servit la dita vila de officii de trompeta per un any, del qual hany⁹ li foren promeses .LXXX. sous e .VII. alnes de drap, per ço dix que en cars que·l consell lo hagués mester, que ere prest e apparellat servir aquell. Lo consell acordà que·l dit en Ramon de Belsa sie afermat a un any e que haje los dits .LXXX. sous e .VII. alnes de drap per a vestir, lo qual afermament lo dit en Ramon atorgà.

Ítem, fon proposat per l’onrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, que com la dita universitat haje a dar per tot lo present mes de juny .III^M. sous en València, e no haje diners ni la peyta no puxe ||^4r ésser delliurada com al present no·s trobe res, per ço dix que u notificave al consell que li donàs recapte en manera que la universitat puxe esser pagada. En altra manera, que protestaven que culpa alcuna no li puxe ésser imputada. Lo consell acordà que la peyta sie encantada \[en la] forma [en los] capítols en lo present consell ordenats/, e [que·l] dit en Pere Moster haje compte del clavari e peyter passat e, [...] que és en poder de aquells, don recapte als afers de la vila. Lo dit en Pere Moster protestà e dix que prostestave que [peyta] alcuna no li sie imputada com no haje temps.

Die veneris .Xª. die iunii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXX. quarto, die veneris .Xª. die mensis iunii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Guillamó Feliu, \Berthomeu de Bues/, jurats. En Pere de Montpalau, Guillem de Rippoll, Johan Tauengua, Berenguer Celma, Pere Sanxis, Berenguer Ferrando, Pere Strader, Arnau Roselló, Arnau Sala, Jacme Alquècer, Pasqual Miró, Guillamó Rubert, Guillamó Masquefa, Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Guillamó Pomar, Ramon Renovell, Salvador Vives, Johan d’Alçamora, <consellers>.

En lo qual consell fon proposat [per en] Berthomeu Bosch e alcuns vehins de la dita vila que com l’onrat justícia haje feta crida que·ls porchs hisquen de la orta, e com la crida no deje esser feyta tro per lo primer dia de juliol, per ço [dixeren] e suplicaren al dit honrat consell que li plagués revocar la dita crida o, almenys, que li plàcie dar licència de tenir los porchs en ço del seu. Lo consell acordà que la ordenació dels porchs sie tenguda; emperò, que cascun los puxe tenir en ço del seu \e en ço de sos amichs/, havent sguard al temps fortunal que de present tenim. Enaxí, emperò, que nenguna persona no sie tant ussada que·ls gos tenir de nit en l’orta \sinó tant solament de sol a sol tro en .XX., e que·ls altres no y puxen entrar e que hajen a venir a dormir a vila/, sots pena de .V. sous per porch. E de les dites penes haje lo terç la senyoria e les .II. parts al acusador, e que per tot hom puxe ésser acusador e que dur dementre al consell plàcie.¹⁰

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Guillem Miró que com la vila haje ordenades cèdules per scurar la céquia e tornar la çut, per les quals cèdules se seguixen grans torts a les gents cor la céquia e la çut deje ésser tenguda e scurada per cequiatge;¹¹ et axí matex, que alcuns vehins se querelen de la peyta, que dien que són fort agreujats en aquella, per ço dix que u notificave al consell que y provehís per justícia; en altra manera, que se’n descaregave e que culpa alcuna no li’n fos donada e que la dita proposició feye per tal que, en son cars e en son <temps> se pogués scusar de culpa. Lo consell dix e responé a la dita proposició, ab aquella honor que·s pertany, que protesten que per la present proposició ni altre acte feyt o fahedor que alcun prejudici no puxe ésser feyt o engenrat a la dita universitat, com la conexença e determenació e [regiment] se pertangue a la dita vila e jurats de aquella e no a altri, que segons llur consciència ells han feyt e fan tenir la çut e céquia, e fan et han feytes les talles de la peyta segons que·s pertany e faran d’ací a avant, Déu volent, a la millor manera que poran ni deuran a profit del comú.¹²

||^5r En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la dita vila, que com la peyta se sie encantada e no se trobe sinó treents florins qui per menys la plegue, et diverses quantitats se hajen a dar dins breus dies, per ço dix que u notificave al [conse]ll que y provehís en delliurament de aquell per manera que de bé fos. Lo consell acordà que la peyta sie allargada de delliurar tro a dicmenge primervinent, e que sie delliurada al més de preu donant per los jurats de la dita vila ensemps ab en Johan d’Alçamora, n’Arnau Salla, Ramon Masquefa, Berenguer Celma, Pere Sanxis, notari, Bernat Cavaller.

Die lune .XIIIª. die iunii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die lune .XIIIª. die iunii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual foren presents los honrats en n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, Johan d’Alçamora, Domingo Maurell, Anthoni Curúbies, Johan Barbarossa, Berenguer Celma, Pere Palau, Berenguer Guitard, Arnau Sala, Johan Godes, Berthomeu Bosch, Pasqual Miró, Ramon Masquefa, Domingo Renovell, Johan Ortoneda, Pere Pintor, Guillamó Gomar, Johan Tauengua, Domingo Ferrer, consellers.

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Pere Moster que com la peyta fos delliurada a·n¹³ Bernat Cabeça per preu de mill .DCC.XC. sous, per ço dix que u notificave al consell e que·n prengués aquella securitat que fos ||^5v [...tinent]. Lo consell acordà que en Bernat Cabeça e en R[oïç] Pèriç de Cella ensemps ab ses mullers e maestre Pere Castellot, n’Arnau Real aseguren la peyta e que·s té per contengut de la dita securitat per què yo, en Pasqual [Ferrando], notari, reebí e de voluntat del consell tot justat de la dita peyta ab la dita securitat.¹⁴

Testes: D(ominicus) Vives, Petrus de Cella.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com e sobre lo deute que la muller d’en Ramon Miquel deu a la vila per vigor de les peytes dels Mirons, haje scrit mossén n’Andreu Castellar e mossén en Pere d’Artés, scrit al dit consell ab ses letres, les quals per mi, notari, foren lestes. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y acordàs en ço que de bé fos. Lo consell (en blanc).

Lo consell manà a·n Berenguert Guitard, notari, que face venda dels béns los quals són oferts per la vila dels béns que la vila fa vendre dels deutes que·ls deutors li deuen.

||^6r Fon donat compte en lo present dia per los honrats diputats a quitar la [...] dels censals e violaris, per lo qual compte fon trobat que ab la resta del compte donat a .XVI. d’abril del present any [de] les quantitats reebudes tro al present dia fon atrobat que romangueren en poder d’en Guillem Trullols, diputat, mil treents terou (sic) sous, .VII. diners, mealla.

Fon delliurat lo pou Nou a·n Gotèrriç sots formes e condicions dels capítols, per .XXXIII. sous.

Ítem, fon delliurat lo pou d’en Miró a·n Gotèrriç, a escurar una vegada, per .XXXV. sous.

Fon delliurat lo pou d’en Guardiola a·n Berenguer Solà per .XLIIII. sous, segons los altres pous.

||^6v Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº.IIIIº., die lune .VIII. die augusti.

Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu d’en Ramon de Belsa, crida públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra e en Guillamó Feliu, jurats. Consellés: en Pere de Montpalau, Guillem Trullols, en Bernat Cabeça, Johan Tauhenga, A(rnau) de Peralta, Johan Barbarossa, Ruïç Pèriz de Cella, Johan Ortoneda, Berthomeu Bosch, Bernat Bosch, R(amon) Masquefa, Arnau Roselló, Pere Pintor, Guillamó Miquel, Pasqual Miró, Pere d’Alors, Jacme Alquècer, Pere Palau, Guillamó Gomar, Berenguer Marbruscha, Guillamó Padrells, Ramon Galter, Arnau Sala.

En lo qual consell fon proposat per en Ferran Lòppez que com l’onrat consell de la dita vila face a ell peytar per contumàcia alcuns béns, los quals gran temps ha la major partida de aquells haje venuts a diverses persones, les quals persones peyten ja los dits béns, et com per composició feyta entre la dita vila e lo dit en Ferran Lòppez entervinent alcunes bones persones, ço és, l’onrat en Pere Galceran e d’altres, los dits béns ta<n>t solament fossen preats .XL\VII/. lliures peyteres, de les quals, segons pe[yter?], ne haje a pagar la meytat, ço és .XX\III./ lliures, \.VI. diners/. Per ço, ||^7r supliquà lo dit honrat consell que la dita composició li fos servada e de açò farie justícia al dit suplicant. Lo consell acordà que los béns del dit en Ferran Lòppez sien tatxats segons les possesions¹⁵ de sos vehins e que li sie feta justícia, e asigne per tatxadors, ço és, en Guillem Trullols, mestre Arnau de Peralta, Bernat Bosch e en Guillamó Gomar, ensemps ab los jurats.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Real que com ell sie stat peyter en temps passat e sien degudes a·quell diverses quantitats de restes, per tal supliquà al consell que li deguessen delliurar un saig ab lo qual pogués fer execució en los béns de aquells, segons \en/ feyts de peyta és acostumat. Lo consell acordà que de les persones que són vives, que li sie donada favor de plegar la peyta.

Ítem, fon proposat per lo dit n’Arnau Real que com lo consell del any passat hagués promés de prestar a·n Pasqual lo ferrer \cinch/¹⁶ florins per tal com aquell se’[n] volie anar al loch d’Almaçora a estar. Per tal, supliquà al consell que li degués fer albarà dels dits .V. florins que li sien prestats donant fermança.¹⁷

||^7v Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró, lochtinent de governador, que com lo forment de la vila sie poch e a audiència sua sia pervengut que un hom ha dit que si volen fer ajuda que ell los aportarà forment, que tendrà comunament \la vila/ basta de aquell. Per tal, requerí aquell que lo dit honrat consell degués provehir en lo dit feyt per manera que de bé fos. Lo consell acordà ex causa que fos sobresehit en la dita proposició.

Ítem, fon proposat per en Ramon Spàrech, notari, que com ell haje en l’any passat servit en l’oficii de scrivania dels jurats, e aquell deguessen donar cent sous per vigor de la dita scrivania, ell haje fetes messions en paper, tinta e cera pujant a suma de .L. sous e pus. Per tal, suplique al dit honrat consell que¹⁸ la dita vila li deje pagar los dits .L. sous en manera que·ls dits cent sous haje franchs. Lo consell acordà que les ordenacions feytes sobre lo salari del scrivà e altres salaris de altres oficials fossen tengudes e servades.

||^8r Lo consell acordà que sie feyt albarà de mig any propassat a·n Anthoni Batle e a·n Guillamó Miralles, guardians, de .XXV. sous a cascú.¹⁹

Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça que com l’onrat n’Arnau de Vilarnau tingue sis mília sous dels quals entén comprar sensal, per ço notifiqua al dit honrat consell.²⁰

||^8v Lo consell acordà que sie feyt albarà a R(amon) de Belsa, crida, de córrer les peytes e los pous, de .XV. sous.²¹

Ítem, fon proposat per en Guillem Dezcoll, de la scrivania del senyor rey, que com ell axí com a substituït del honrat en Pere Moster, síndich, sie entrevengut en les corts de Monçó per .VIII. messes e pus e en altres afers de la dita vila, per tal supliquà al dit consell que degués haver reguart devés ell. Et enaprés dix que com ell haje venut un alberch per .V. <mília> sous a·n Berthomeu de Tàrrega, ab son càrrech, e ell estant fora la vila l’onrat consell hagués proveït que negú no gossàs vendre possesió alcuna sinó francha de peyta, e per rahó del dit alberch ell peyte .III. lliures. Per ço, supliquà al consell que les dites .III. lliures li sien rellevades e omesses al dit en Berthomeu de Tàrrega, e de açò farà justícia l’onrat consell. Lo consell acordà que sien donats al dit en Guillem Dezcoll per tots trebals per ell sostenguts per la vila, .XX. florins; emperò, que sie compensat ab aquell de ço que reebut ha de la [dita] vila.

||^9r Lo consell acordà que en Pere Miquell e maestre Arnau de Peralta²² hajen los comptes \de rebudes e dates/ que l’onrat en Johan Tauhenga, manobrer de la obra de madona Santa Maria, à fet, e, rebut aquell, que per aquell ne sie feyta relació en consell.²³

Ítem, fon proposat per l’onrat en Pere Moster, síndich, que com ell haje fetes messions en l’açut e les denes de l’any passat no sien ben aretglades, per tal notifiquà al consell com s’i hauria en haver les dites messions e què de ací avant farà. Lo consell acordà que les messions ja feytes e d’ací avant fahedores sien feytes per denes e que les dites denes sien justificades per .III. hòmens de cascuna parròquia.

Ítem, acordà lo consell que la céquia sie erbada e scurada, ço que no s’escurà l’any passat.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats.²⁴

Ítem, acordà lo consell que·ls pallés qui de present són e·l pla, que [....] romanguen enguany, et en los anys avenidors que nengú no gos fer pallers en los límits dels plans. E si ho faran, que quiscú los puixe cremar sens alguna pena e lo mustaçaf e·l justícia que ho puxen fer si acusats los seran.

||^9v Ítem, que·ls carnicers sien tenguts de tallar moltó, cabró e bou e totes altres carns a for de València, no contrastant qualsevol stabliments d’ací en temps passat fet.

Ítem, acordà lo consell que la céquia Major de la dita vila sie erbada, que sie scurada, tant com en l’any passat no s’escurà.²⁵

Ítem, fon proposat per lo síndich que com sie stat atrobat que tres fanecades les quals eren d’en Tornell, les quals de gràcia temps a ençà no són stades messes en negunes talles de peyta, per ço notifique lo dit feyt al dit honrat consell, com se haurie en los dits affers. Lo consell acordà que si lo dit en Tornel vol pagar totes les peytes del temps pasat, que lo síndich li lex la terra; en altra manera, que lo dit síndich vene la dita terra segons forma del stabliment de semblant rahó fet.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com alcunes possesions sien en la dita vila les quals no són en peyta, com se haurien sobre los dits afers. Lo consell acordà que lo síndich ensemps ab los jurats face vendre les dites terres; emperò, acordà lo consell e volch que si los senyors de les dites terres se volran avenir ab los dits síndichs e jurats, que·n puxen fer aquella avinença que ells tendran per bé.

||^10r Lo consell, revocan la ordenació darrerament feyta que cascun vehí pugués metre porchs tro en .XX. en l’orta, stablí e ordenà que null hom strany ni privat no gos o presumesche metre o fer metre porchs en l’orta de la dita vila si ja en ço del seu n’à, sots la pena en los altres stabliments parlants dels porchs contenguda.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Lo consell, en honor e en reverència de Nostre Senyor Déu e de la Verge Maria stablí e ordenà que null hom de qualsevol ley, condició o stament sie no gos o presumesque albardar o fer albardar alcuna bèstia en los dies dels dichmenges o de festes, sots pena de .XII. diners, partidors lo .III. al comú, lo .III. al acussador e lo terç a la senyoria, e de trencar l’albarda, salvu que cascun vehí puxe, toquant lo seny de vespres, albardar o fer albardar lur bèstia per portar erba e palla tant solament, e no altres coses.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.²⁶

Fon proposat per los dits jurats que com a·udiència sua sie pervengut que·n Ramon Spàrech, carnicer, ||^10v haje venut moltons, los quals se són criats en lo terme, a hòmens de fora la vila, per ço notificaren les dites coses al dir honrat consell com se haurien en los dits affers. Lo consell acordà que los stabliments parlant que alcun vehí metrà moltons o borreguos en l’orta o en lo bovalar de la dita vila, sie tengut e servat, e levades les penes d’aquells qui contra la dita ordenació sien venguts segons forma dels dits stabliments e ordenació.

Ítem, acordà lo consell que com²⁷ lo consell pasat hagués prestats a·n²⁸ Cardona cent sous a .V. anys, lo qual havia a servir la dita vila de son oficii, e lo dit en Cardona no cur de servir la dita vila. Per ço, manà al honrat en Pere Moster, síndich, que los dits cent sous fossen trets dels béns del dit en Cardona o de fermances per aquell donades.

Ítem, fon propossat per los dits honrats ||^11r jurats que com alcuns béns sien desenparats a la vila per los Mirons e Berenguer Masquefa e per altres, per deutes deguts a la dita universitat, per ço notificaren al dit honrat consell què farien dels dits béns. Lo consell manà que los dits béns fossen venuts al més de preu donant e que lo síndich e los jurats puxen fer, del preu de aquelles, aquelles esperes (sic) que ben vist los sie.

Ítem, fon²⁹ propossat per l’onrat en Pere Moster, clavari de la dita vila, que com ell haje despeses \que com ell hagués pagades e despesses alcunes quantitats per la dita vila/, specialment per los fets següents:

Primerament, per adobar les portes de la cort, tres sous, .II. diners.

Ítem, .Iª. corda nova al pou de Santa Maria e .Iª. ella, .V. sous, .XI. diners.