Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló II», sayfa 3

Ítem, per squrar lo dit pou de Santa Maria, .IX. sous, .I. diner.

Ítem, a·n [...]ra, fuster, per poals nous e adobar les rodes dels pous e per fusta, .XXIX. sous, .IIII. diners.

Ítem, a·n Domingo Çaera, per ferrar los poals dels pous e fer cèrcols nous e altres obres, .XXIIII. sous, .VI. diners.

Ítem, per serrar .VIII. fusts per a les portes de la vila e per metre la fusta en lo palau, cent .XXXIX. sous.

Ítem, a·n don Gotèrriç, dels [salaris] dels pous Nou e d’en Miró, .XXVII. sous, .VI. diners.

De les quals quantitats declarades per menut en lo dit consell, aquell dit consell manà esser feyt albarà al dit clavari.³⁰

||^11v Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça en presència del honrat consell que com la universitat de la dita vila face e fer sie tenguda a·n Francesch Pérez, ciutadà de València, .D. sous sensals cascun any pagadors a .XV. dies del mes de agost, portats a la dita ciutat a cost, messió, perill e fortuna e risch de la dita vila, sots certes e grans penes segons lo contracte de la dita venda dels dits .D. sous sensals feyta per preu de sis mília sous, és largament contengut. Et com lo dit en Bernat haje dins? en la dita vila sis mília sous del honrat n’Arnau de Vilarnau per comprar sensal, e si lo dit honrat consell acordave que lo dit en Bernat quitàs los dits .D. sous per preu pels dits .VI. [mília] sous, aquell dit en Bernat quitarie aquells ab condició que·l consell fes carta de venda de .D. sous sensals al dit en Bernat en loch del dit honrat n’Arnau deVilarnau, sots certa e covinent pena [sal] quantitat de la adnual no se [sie] pagada en lo ||^12r termini ordenat e ab pena pecuniària de hostatges, sagrament, renunciament e ab carta de gràcia, e ab totes aquelles clàusules que en semblants contractes són acostumades, ab tot profit del dit n’Arnau de Vilarnau, com de les dites coses se’n seguerien molts profits a la dita universitat. Primerament, que el risch de aquells serie foragitat e la messió de aportar com plàcie al dit en Bernat, que la universitat no sie tenguda pagar aquells ne aportar en altres parts sinó tant solament dins en la vila de Castelló. Per tal, dix que notifiquave al dit honrat consell en del·liberació del qual donave si aquell \plahie/ que fes lo dit quitament en la forma desús dita, com lo dit en Bernat s[e] oferís prest e apparellat de pagar totes messions, axí de aportar la moneda per quitar a la ciutat de València com per síndichs fahedors per la dita rahó, et sindicat de aquelles cartes de venda e revenda e totes altres messions que en lo dit feyt se fessen.

Lo consell acordà que, segons forma de la dita ||^12v proposició, sindicat sie feyt al dit en Bernat per quitar lo dit censal et, quitat aquell e³¹ delliurades les cartes de la venda dels dits .D. sous censals e revenda de aquells, ofir-se apparellat de fer carta de venda al dit en Bernat en la dita forma de .D. sous censals per los dits .D. sous descarregats. Et per complir les dites coses féu carta de sindicat al dit en Bernat de quitar los dits .D. sous censals ab carta pública scrita en los libres d’en Jacme Navarro, notari, segons que en aquells és contengut.

Testimonis: en Pere Ballester e en Pasqual Martí, vehins de Castelló.

||^13r Die iovis .XVIIIª. die augusti.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die iovis .XVIIIª. die mensis augusti.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló³² per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, Pere Palau, Johan Barbarossa, Berthomeu Bosch, Domingo Bosch, Guillamó Miquel, Johan Godes, Berenguer Guitard, Johan Ortoneda, Johan Tauengua, Guillem Trullols, Ruïç Pèriç, Guillamó Gomar, Domingo Ferrer, A(rnau) Sala, Berenguer Celma, Berenguer Marbruscha, Domingo Maurell.

Ítem, fon proposat per la dona na Olivera que com ella acapte e no haje de què pagar peyta, per ço dix que supplicave al consell que li fes gràcia. Lo consell acordà que li sie feyta falta en lo present any de una lliura que peyte.

Ítem, fon proposat en consell per³³ lo discret en Guillem Dezcoll, notari de cassa del senyor rey, que com ell haje treballat en molts e diverses afers per la universitat de la vila de Castelló, specialment en lo feyt de la carta de la imposició que fon treyta del arxiu del senyor rey, en lo feyt de la gràcia de les cenes feyta a la vila per lo senyor rey, e en molts afers altres, per ço dix que supplicave al consell que·l satisfés. Lo consell acordà que li fossen dats .XX. florins e que li’n sie feyt albarà, e ab .X. florins que li donà en Barbarossa fan .XXX. florins, e açò per totes [letr]es per aquell feytes.

||^13v Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Pere Moster de .XIII. sous e .VII. sous d’altra part los quals són deguts per scriptures del feyt dels generoses, e que pach aquells.³⁴

Fon proposat en lo consell per los honrats jurats que com los generoses, \ço és, en Bernat de Libià e sa muller e en Ramon de Tous/, se sien meses en poder del consell sobre la contribució de les peytes, per ço dixer<en> que que u notificaven al consell que y provehís en manera que fos de bé. Lo consell acordà que les generoses paguen la meytat de les peytes degudes e d’ací avant \les que·s deuran/ sí e segons són stades tatxades en libre de vàlues. Quant és del quitament, que hajen a quitar les liures peyteres axí com los vehins de la dita vila, com les heretats de aquells quitades seran de preu aumentador aytant com les dels altres vehins. En cars que·ls jeneroses no vullen acceptar la gràcia, que sie e vaje per no feyta.

Ítem, fon proposat en consell³⁵ per en Berenguer Celma, carnicer, que·ls plàcie que·l diner de lliura \de la carn de moltó/ que·ls fon tolt, que·ls sie tornat cor los sie stat promés de fer tallar .I. diner més que en València. Lo consell acordà que·ls sie afegit .I. diner dementre que al consell [plaurà].

Lo consell, per profit e utilitat de la cossa pública, stablí e ordenà que tot hom \strany e saigs e bastaxos/ puxen jugar a tot joch en[torn] del almodí, en lo pati del caste[ll]; emperò, que que no y puxen tenir taulel ni stora.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||^14r L’onrat consell volch e ordenà que les peytes sien treytes de tot hom qui les deje e manà a·n Berenguer Guitard que trague los béns que·l peyter en Ruïç Pèriç vendrà, e que hivaçosament lo peyter face que hisque aquella e que·l síndich lo y hinste. En altra manera, que sien treyts dels béns del peyter, i si·l síndich no·u inste, que sien treyts dels béns del síndich.

Die mercurii, .XXIIIIª. augusti.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXXIIIIª. die augusti.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló³⁶ per veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. Berenguer Moliner, Pere Ribaroja, R(amon) Masquefa, Berenguer Marbruscha, Martí Pèriç, texidor, Domingo Ferrer, Berthomeu Bosch, Bernat Bosch, Matheu Miró, Bernat Cavaller, Berenguer Guitard, maestre Arnau de Peralta, Arnau Roselló, Guillamó Ripoll, Guillem Trullols, Johan [Ta]uen[g]ua, Bernat Cabeça.

Ítem, fon³⁷ proposat en consell per los honrats jurats que com los imposadors qui foren ara .IX. anys demanen la imposició del censal que la vila carregà per lo senyor duch a la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y prengués aquella manera que fos just e honest. Lo consell acordà que sie feyta presentació de la l[etra] del senyor duch als imposadors e procurador de aquell, e que·l senyor duch e son tresorer ne sien certificats.

||^14v Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Ramon Spàrech, notari, deman .L. sous del feyt de la scrivania passada del any passat, e convingue al síndich davant lo governador, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que la fahena fos defessa per justícia e que la ordenació fos servada, la qual ordenació és³⁸ que·l scrivà no haje sinó .C. sous de salarii.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com alcuns vehins de la dita vila hajen feyt clams que·ls imposadors los demanen imposició de les \faves/³⁹ que venen de sa collita, e és qüestió si·s deu pagar imposició o no, per ço dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell manà als jurats que, ajustats los jurats passats⁴⁰ e alcuns prohòmens, que·ls sie feyta justícia.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com lo secristà de Santa Maria del Lidó dies ha [...] compte, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís com fos de bé. Lo consell acordà que per lo secristà sie dat compte als jurats \e secristà de Santa Maria/, e que .C.X. sous que deu en Johan d’Alçamora, secristà passat, que·ls ne tregue en Berenguer Guitard, síndich.

||^15r Ítem, fon proposat per en Pere Miquel, vehí de la dita vila, que com la vila haje feytes cèdules e haje mès a ell en .III. hòmens e mig, e a sa sogra .VII. hòmens e mig, per ço dix que u supplicave al consell⁴¹ que·l degués tornar a justícia.

Lo consell acordà que·l feyt de la senda de la Font, dels quals hi ha clams, que sie vist, si la vila hi ha ampriu, que sie defès, e si no y ha, que romangua.⁴²

L’onrat consell acordà que sia reebut compte del secristà de Santa Maria del Lidó e que .C.X. sous que són el poder de d’en Johan d’Alçamora axí com⁴³ a segristà sien treyts, e fon manat a·n Berenguer Guitard que·ls ne trague.

L’onrat consell volch e ordenà que en Bernat Pinell haje la absolució dels .XXXI^M.DXVII. sous e que sie notificat que dins un mes primervinent aquella aje. E en cars que dins del dit mes no la haurà, que sie procehit a [capció] de persona e béns de aquell.

||^15v Die dominica .XIª. die septembris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die dominica .XIª. die septembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, corredor públich e crida de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra Guillamó Feliu, jurats. Guillamó Padrells, Berthomeu Bosch, Arnau Roselló, Pasqual Miró, Guillem Bosch, Johan Godes, Jacme Alquècer, Ramon Masquefa, R(amon) Renovell, Bernat Cavaller, Johan Tauengua, Berenguer Moliner, Ruïç Pèriç de Cella, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Domingo Maurell, Pere Palau, Berenguer Marbruscha, Johan Ortoneda, Guillem Trullols, Arnau Sala, <consellers>.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com la vila hagués ordenat que fos manat a·n Bernat Pinell que hagués la absolució dels .XXXI^M.DXVII. sous, .VII. diners, et lo dit en Bernat Pinell se sie profert ab scriptura de anar al senyor duch per haver la dita absolució, si li serà dats diners per a missió e li seran dats los encartaments, dels quals encartaments fall lo encartament del sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual censal no és quitat, et lo qual se à quitar per les fermances d’en G(uillem) Andreu. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell, vista e regoneguda la present proposició, acordà que·l dit en Bernat Pinell sie amonestat que haje la absolució per aquell promesa dins lo temps a·quell donat per lo justícia; en altra manera, que sie procehit contra aquell a capció de persona e béns. Quant és al sensal que fa a quitar e haver l[o]s encartaments del sensal ||^16r de Moster e·n Pere d’Artes e allò hajen a pagar les fermances d’en Guillem Andreu, que de continent sie feyta execució en aquells per lo síndich segons són obligats,⁴⁴ en manera que·l sensal sie quitat e los encartaments haüts. En altra manera, que sie imputat a·n Berenguer Guitard, síndich, \tots dans interés que per la dita rahó la dita universitat haurà e sostendrà e haver [a fer] béns d’aquell/, et que en Berenguer Moliner don e delliure los⁴⁵ encartaments al dit en Bernat Pinell ab carta pública. Fon intimat a·n Berenguer Guitard e dix que no u acceptave, emperò, que y farie son fort en tant quant en ell serie volunterossament si a ell seran dats los encartaments.

Lo consell, per profit de la cossa pública, ordenà que null hom strany ni privat no sie tant ussat que se’n gos portar del tarquim de la bassa ne ent<r>ar⁴⁶ per abeurar en aquella sobre lo tarquim, sinó per lo abeurador allí on lo tarquim no és possat, sots pena de .V. sous, la meytat al comú, l’altra meytat a la senyoria, e que nengun no·n puxe regar arbres ni vinyes sots la dita pena.

Ítem, lo consell volch e ordenà que·ls béns los quals se venen d’aquells qui deuen deutes a la vila sien venuts per los jurats a [...]s o a espera, a conexença d’aquells, a persones que aseguren bé ab asegurament bastant.

Lo consell, per profit de la cossa pública, manà a·n Pere Moster que do[ne]⁴⁷ \a·n Bernat Cavaller tres florins per un alà e a·n Ramon Spàrech e a·n Johan Pintor .VI. florins/ per comprar alans per als porchs senglars.⁴⁸ Emperò, que no·ls venen ni·ls puxen prestar a nengú ne servir sinó en la caça de la vila.

||^16v Aquestes scriptures dejús scrites foren delliurades per en Berenguer Moliner, del feyt de les rendes, al dit Bernat Pinell.

Primo, dos translats autèntichs dels empenyoraments feyts de les dites rendes.

Ítem, los proceses feyts ab en Bernat Guasch, comissari subdelegat d’en Bernat Amil.

Ítem, tot lo primer compte ab ses cauteles e ses àpoques.

Ítem, lo segon compte ab ab ses àpoques e cauteles; emperò, fall la àpoqua de mill sous de la dona na Elichsén, muller quondam d’en Francesch Anrich.

Ítem, lo compte tercer ab ses àpoques e ab ses cauteles.

Ítem, lo quart ab ses àpoques e cauteles.

Ítem, lo quint ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte sisè ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte setè ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte .VIII. ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte .IX. ab ses àpoques e ab ses cauteles.

Ítem, lo compte .X^e. ab ses àpoques e ses cauteles.

És ver que·n fall lo quitament lo qual la vila donà en quitar de mossén en Pere d’Artés.

Ítem, enaprés reebé una carta del senyor duch en la qual mane que aquell qui tindrà la administració de les rendes haje de salarii .CCC. sous.

Ítem, se’n porte la sua comissió, la qual fon feyta en Leyda.

Ítem, se’n porte una carta del dit senyor en la qual lo dit senyor confese que ha reebuts los dits .XXXI^M.DXVII. sous, .VI. diners.

Ítem, se’n porte les cartes de les vendes de les rendes.

||^17r Fon proposat en consell per n’Arnau Alarich, vehí de la dita vila, que com ell sie en peytes gran quantitat de liures peyteres, specialment per les margals, les quals són perdudes, e sobre altres béns que altri peyte, e peyta’ls ell, per ço dix que pregave al consell que u regonegués e que li fes justícia e misericòrdia. Lo consell acordà e comanà lo dit feyt als jurats, que veesen e regoneguesen lo present feyt \ab alcuns prohòmens/ e que li fessen justícia.⁴⁹

Die mercurii, .XXVIIIª. die mensis septembris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXVIIIª. die mensis septembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual consell foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, \jurats/. en Johan Tauengua, Ruïç Pèriç de Cella, Guillem Trullols, maestre Berenguer Guitard, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel, Anthoni Curúbies, Pere Ribaroja, Pasqual Miró, R(amon) Masquefa, Domingo Renovell, Guillamó Padrells, Guillamó Ripoll, Pere Sanxis, Guillamó Rubert, Berenguer Marbruscha, Pere Palau, Bernat Cavaller, Andreu Sala, Johan d’Alçamora, Pere de Montpalau,⁵⁰ Berenguer Moliner, consellers.

||^17v Primo, fon proposat per los honrats jurats de la dita vila que com alcuns facen barata de vi ab blat, e per vigor de la barata se sobrepuje lo for ordenat en lo blat, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que tot hom puxe baratar vi ab forment, exceptat emperò que aquell qui volrà baratar no afor lo blat ans sie aforat ja per altre, e que·s vene comunament a·quell for sens frau e aquell qui contrafarà que pach per pena .LX. sous, la terça part al senyor duch, la terça al acusador, la terça⁵¹ al mustaçaf, e que en açò puxe esser feyta inquisició.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com l’onrat Bernat Amil, de la tresoreria del senyor duch, los haje dit que com la universitat de la dita vila tingue les rendes en penyora del dit senyor, e l’onrat en Berenguer de Soler li haje dit que·l deje certificar del feyt de les dites rendes, com ni per qual manera stan ni en quiny punt. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que acordàs quinya ni qual resposta li serie feyta. Lo consell dix que ell havie pagada la dita quantitat a·n Bernat Pinell, comissari del senyor <duch>, de la qual quantitat té àpoqua, e que li sie mostrada la àpoqua.

||^18r Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com l’onrat consell haje ordenat e manat a·n Berenguer Guitard, síndich, que fes execució en les fermances de les rendes e procehís a capció de persona de aquells per la qual rahó les fermances són absentades, e per la absència de aquells los afers de aquells de tot en tot valen fort menys,⁵² e a ells hajen parlat que deje ésser sobresehit a la capció de la persona de aquells sens prejuhí del dret de la dita universitat⁵³ dementre que al consell plàcie. Per ço, dixeren que u notificaven al consell.

Lo consell acordà que a la capció de les persones sie sobresehit sens prejuhí del consell; quant és la execució, que sie feyta, emperò que no sien delliurats los béns tro altre manament haje lo síndich del consell.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com lo consell hagués prorogat als carnicers que tallasen a .XIII. lo moltó, e lo cabró a .IX. diners, e les carns ne sien ja anades e los carnicers del cabró haje<n> dit a ells que és fort perdent, per ço dixeren que u notificaven al consell que y acordàs a quiny for talaven ni quiny no. Lo consell acordà que si·ls carnicers volen asegurar,⁵⁴ \que talen lo moltó a .XIII. e cabró a .XI./. En altra manera, que tallen segons València, romanent los stabliments del bo<a>lar e del orta en sa força e valor.

||^18v L’onrat consell, per profit de la cosa pública, stablí e ordenà que·l almodiner qui ara és e per temps serà mesur lo blat personalment e que alcun altre no·l gos mesurar sots pena de .XX. sous partidors, la terça part al senyor duch e la terça al acusador e la terça al mustaçaf. E que·l almodiner no puxe ésser corredor et que haje star contínuament a mesurar lo blat sots la dita pena.

Ítem, fon proposat en consell per en Domingo d’Aura que com ell descorregue en la céquia d’en Maçana⁵⁵ los scorims de la sua caldera, per ço⁵⁶ que supplicave al consell que li plàcie dar licència de discórrer en aquella. Lo consell acordà que los jurats vejen la fahena e que vejen lo notament feyt ja sobre aquesta rahó, e que al menys dan li donen scorredor pagant-ho bé a coneguda dels dits jurats e de altres prohòmens.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com en Ramon Miquel deman la imposició del sensal venut per la vila en nom del senyor duch, e l’onrat en Ramon de Soler sie tresorer del senyor duch, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís. Lo consell acordà que·l síndich sie tramés ab lo [procés] al dit ||^19r honrat en Ramon de Soler per fer-li notificació dels dits afers.

Ítem, fon proposat en consell per los dits honrats jurats que com diverses scriptures sien degudes a·n Ramon de Paüls, dels proceses feyts sobre la demanda de la imposició que en Ramon Miquel demane, feytes, e per dos translats autèntichs feyts de la carta del empenyorament de les rendes per en G(uillem) Feliu e en Pasqual Ferrando, del dit senyor a la dita vila empenyorades, per ço dixeren al consell que, de ço que just fos, los fos feyt albarà. Lo consell acordà que sien tatxades e regonegudes per los jurats e que·ls sie feyt albarà de ço que serà jutjat. Enaxí que, regonegudes les dites scriptures, fon tatxat al dit en Ramon de Paüls per les dites scriptures .V. florins, e als dits en Pasqual Ferrando, Guillamó Feliu, per les dites cartes (en blanc) sous.

Com segons forma de furs de València e privilegis del regne sie usat e acostumat de elegir e crear mustaçaf, per ço, feyta proposició per los dits honrats jurats, l’onrat consell enantà a fer elecció de aquell en la forma següent ço és, que foren atrobats de més veus los honrats en Berenguer Moliner, Arnau de Peralta, Johan Tauengua, Pere de Reus, Domingo Ferrer, Guillamó Rippoll. Enaxí que, meses en .VI. redolins de cera, foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del dit honrat batle e, meses e regoneguts per aquell, fon donat per l’onrat en Pere de Begues, batle, per mustaçaf del present any, l’onrat n’Arnau de Peralta, lo qual jurà e féu lo sagrament ordenat per furs e privilegis.

||^19v Die mercurii, .Vª. die mensis octobris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. octuagesimo quarto, die mercurii .Vª. die mensis octobris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich⁵⁷ de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats. En Pere Sanxis, G(uillem) de Rippoll, G(uillem) Trullols, Arnau Roselló, Guillamó Padrells, Anthoni Curúbies, Berenguer Masquefa, Monserrat Alquècer, Ruïç Pèriç, Domingo Maurell, Pere de Montpalau, Johan d’Alçamora, A(rnau) Sala, Domingo Ferrer, Johan Godes, Johan Barbarossa, A(rnau) de Peralta, Johan Ortoneda, Ramon Renovell, Domingo Çaera,⁵⁸ Berenguer Solà, Domingo Sanç, consellers.

Primo, fon proposat per los dits honrats jurats en lo dit honrat consell que com ells hajen haüda lletra del honrat General de la ciutat de València e del regne de aquella, \que data fuit Valencie .XXIIIª. die septembris presentis anni/, que dins .XV. dies dins lo present mes de octubre hajen dats .LVIII. lliures, .X. sous, tres diners, mealla, la qual letra fon lesta e explicada en lo present consell. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y donàs aquella endreça que fos justa. Lo consell acordà que·l síndich haje diners de alcuns diners qui·s deuen a la vila, \e/ que pach la dita quantitat e que haje cautela.

L’onrat consell manà ésser feyta letra per mi, en Pasqual Ferrando, a·n Berenguer Moliner, que bestragué tro en [.VIII.] florins a·n Berenguer Guitard, e al procés si·s [dexerà?] de regonéxer, lo qual procés és feyt per la imposició que demanave en [G]uillamó Miquel e companyons de aquell.

||^20r Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, que com ell haje bestreyts al poal del pou Nou .XIII. sous, .VI. diners, e .V. sous a·n Erau per adobar aquell \lo poal/, e .XXI. sous, .VIII. diners per scriptures del feyt dels generoses ab alcunes mesions feytes, per ço dix que li sie feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.⁵⁹

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila haje privilegi que·s puxe tenir fira dins cert loch, e sie stat acostumat de tenir en altre loch, ço és, en la plaça, e los jugadors al carer d’en Miró, per ço dixeren que notificaven al consell com ni per qual manera volie que fos tenguda la dita fira. Lo consell acordà que la fira fos tenguda llà on plaurà als tenidors <de> aquella.

Ítem, fon proposat per n’Anthoni Pegueroles que com ell tingue .L. florins de dar al síndich per ço que deu, e reste alcuna cossa del interesse, per ço dix que supplicave al consell que li fes gràcia del interesse e li fes absolució ell pagant sa part. Lo consell acordà que·l dit n’Anthoni, pagant ço que deu, \tots los .L. florins e interesse/, que li sie <feyta> absolució per lo síndich.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie dat a entendre que·ls de Paníscola leven leuda de les coses que sien portades e passades per Paníscola, e si<e> contra privilegis e libertats de la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que·n sie scrit al honrat micer Berthomeu del Mas e que·n sie seguit lo consell d’aquell.

||^20v Ítem, fon proposat per en Berenguer Solà que com ell tingués uns pochs de boregos e per la gran sequada no troben què menjar, per ço dix que supplicave al consell que li donàs licència de metre’ls en l’orta. Lo consell acordà que sien obligats a la vila e sie feyta l’obligació de aquella segons les ordenacions e stabliments de la vila, diu que li plau que y sien meses.

Ítem, fon proposat per en Lorenç Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça \passada següent que finí a .VIII. de septembre proppassat/, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat per l’onrat maestre Arnau de Peralta, mustaçaf de la vila de Castelló, que com la vila lo haje elet en mustaçaf en lo present any, per ço dix que notificave al consell si volie que fos feyta gràcia de les penes e calònies axí com és acostumat. Lo consell acordà e dix que li plahie que fes aquelles gràcies que ben vist los serà.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com peytes sien degudes axí per los generoses com per altres persones, les quals bonament sens qüestió gran no puxen ésser treytes, per ço dixeren ||^21r que u notificaven al consell quinya ni qual manera ha tendrien. El consell acordà que les peytes sien treytes, les quals són degudes e és qüestió, per en Berenguer Guitard, síndich, hivaçosament e sens alcuna triga, fahent execució axí en los béns mobles com en los seents. Et en cars que lo síndich serà nechligent o remís, que sie imputat a ell. Fon notificat a·n Berenguer Guitard, síndich.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Pere de Begues deje .M. sous los quals en Berenguer Serra diu haver de aquell, los quals .M. sous són de les rendes del senyor duch, per ço dix que u notificaven al consell. Lo consell acordà que en Berenguer Serra sie amonestat que trague aquells⁶⁰ e que sie amonestat que bestrague en les mesions de haver aquells. En altra manera, que serie imputat a ell. Quant és de les messions, que si és conegut que la vila les deje pagar, pagar-ho ha.⁶¹

Lo consell volch e ordenà que pus en Bernat Pinel no ha haüda la absolució dels .XXXI^M.DXVII. sous dins lo termini a aquell donat, que sie procehit a capció de persona e béns de aquell en manera que la vila sie segura de aquell. E si alcuna cossa se perdie per ignorància, que sie imputat al síndich e jurats. Los jurats dixeren que protestaven que no y consentien. Lo consell dix que perseverave.

||^21v Die mercurii, .XIXª. die octobris.

Anno a Nativitare Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XIXª. die octobris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló⁶² per veu d’en Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich⁶³ del consell de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Masquefa, Guillem Feliu, jurats. En Johan Tauengua, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Guillem de Rippoll, Ruïç Pèriç, Pere Renovell, Johan d’Alçamora, Arnau Roselló, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Pasqual Miró, Bernat Cavaller, Monserrat Alquècer, Pasqual Godes, Bernat de Belda, Arnau Sala, Pere Palau, Domingo Maurell, Domingo Sanç, Johan d’Alçamora,⁶⁴ Berenguer Moliner, conseller<s>.

En lo qual consell fon proposat per lo molt honorable mosén en Ramon de Soler, tresorer del molt alt senyor duch de la dita vila, que com la vila tingue enpenyorades les rendes del senyor duch, per vigor de la qual penyora han reebudes grans quantitats de diners dels quals la universitat e alcuns singulars se són servits, e sie cossa justa que pus la universitat e singulars se’n són⁶⁵ servits, que de ço que tenguts sien al dit senyor se avinguen ab ell, e axí matex per les onces que la vila ha abatudes de la lliura del peix,⁶⁶ la qual cossa fer no podie, ans lo senyor duch se ||^22r puxe encarregar en la dita universitat Pere Mir, que ell entenie bé per conportar la vila, e que de tot fessen una cossa e que se avinguesen ab ell. En altra manera, que ell haurie a fer en los afers ço que justícia [donàs].

Lo consell acordà que com segons relació del honrat en Bernat Pinell, missatger⁶⁷ tramés al \dit/ senyor duch, lo dit senyor haje promès fer absolució a la dita vila de tots dans e interesses, e lo dit en Bernat se sie obligat haver aquella dita absolució que·l consell pus dat e delliurat ha ço que té del dit senyor, e lo dit senyor a promès fer aquella dita absolució e lo dit en Bernat haver aquella, que no darien res com de bona rahó no·n sien tenguts, parlant ab reverència, del dit mossén en Ramon de Soler, e que·l dit en (sic).⁶⁸ En altra manera, que si la dita absolució no havie, que sie imputat al dit en Bernat e sos béns. Quant és al feyt de les onces, que sie supplicat que u deix lexar; en altra manera, que ab justícia sie defés.

||^22v Posthea die mercurii, .XXVIª. die octobris anno presenti, jurat l’onrat en Johan Tauengua per lochtinent del honrat en Berthomeu de Bues,⁶⁹ jurat de la dita vila, en poder del honrat en Pere de Begues, batle, e en presència dels honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, Guillamó Feliu, jurats.