Kitabı oku: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló II», sayfa 5

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Ramon de Belsa de les rendes a vendre, de .X. sous, e de les imposicions .XV. sous.

L’onrat consell manà als jurats que facen servi a·n Bernat Amil per tal que ara e per a avant face bones obres a la dita vila, e açò a fer sien demanats alcuns bons hòmens ensemps ab lo justícia e jurats.

L’onrat consell manà ésser feyt albarà a·n Lorenç Valentí de .LX. sous los quals són deguts de la terça de .VIII. de jener proppassat per tenir lo pes de la farina.

||^33r Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XXIIIIª. die ianuarii.

Fon ajustat e aplegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló <per> veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents l’onrat en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, e en Guillem Feliu, jurats de la dita vila. En Johan d’Alçamora, Johan Tauengua, Anthoni Curúbies, Ramon Reno-vell, Pere d’Alors, Montserrat Alquècer, Domingo Maurell, Pere Rubert, Domingo Ferrer, Pasqual Miró, A(rnau) Sala, Ramon Masquefa, Bernat Pelegrí, Bernat Cavaller, A(rnau) Roselló, Johan Barbarossa, maestre A(rnau) de Peralta, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Guillem Trullols, Berenguer Moliner, <consellers>.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda letra dels .M. sous que·s han a dar de pensió a mossén en Pere d’Artes e, si no paguen la quantitat, sien encorreguts en penes certes, hoc encara hajen a tenir hostatges en València¹²² e hajen requests a les fermances d’en G(uillem) Andreu que donen la quantitat, la qual cossa fer no volen. Per ço dixeren que u notificaven al consell.

Lo consell acordà que encontinent e de feyt sie feyta execució en los béns de les fermances, si e segons és acostumat en feyt de rendes e regalies de senyor e segons forma \de la [carta]/, axí de la pura sort com del annual?, en manera que·l se<n>sal sie quitat. Et axí matex, sie feyta execució en los béns¹²³ d’en Pere de Begues en lo interesse e en la quantitat que deu Pere Nàger de les rendes; en altra manera, en cars que la execució no faran, que sie imputat a ells, la qual execució sie feyta si e segons forma de la carta de les rendes per aquells comprades. Et ab la present l’onrat consell proteste que en cars que·ls jurats e síndich seran nechligents o remises, que tots dans, greujes e missions sien imputats als dits jurats e aquells puxen haver, emperò, loch e temps. Et en cars que hivaçossament la dita quantitat no pux<e> ésser haüda en la annual, que·l síndich hi bestrague tro en .CCL. sous sens prejuhii de la vila e que segons dit és sie feyta la dita execució. Et encontinent los dits jurats dixeren que·s [ofrien] de fer e de continuar \aquella/ e protestaven que no starà per ells.

||^33v L’onrat consell manà ésser fet albarà a·n Berenguer Guitard [...] per [...] sous lo qual s’endreç a·n Berenguer Moliner.¹²⁴

L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n G(uillem) Feliu lo qual sen dreç a·n \Berenguer Moliner/¹²⁵ de .IIII. sous per un translat de la carta que féu del arrendament d’en Guillem Andreu.

L’onrat consell manà a·n Berenguer Moliner que·l compte¹²⁶ de la administració per ell feyta de les rendes del senyor duch¹²⁷ don al \dit/ senyor, o a son tresorer, compte, en manera que la vila sie exempta de ço que per aquell és stat administrat.

Die martis, ultima die ianuarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis ultima die ianuarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, per los lochs acostumats ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en G(uillem) Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Berenguer Guitard, Anthoni Curúbies, Pere Palau, Johan Godes, A(rnau) Sala, Domingo Sanç, Ramon Masquefa, Pasqual Miró, Domingo Ferrer, Pere Sanxis, Domingo Maurell, Johan Tauengua, Johan Barbarossa, G(uillem) Trullols, Pere Pintor, Guillamó Gomar, Jacme Alquècer, Bernat Cavaller, Ruïç Pèriç de Cella, <consellers>.

||^34r Fon proposat en consell per en Guillem Dezcoll, notari de cassa del senyor rey, que com ell haje servit la vila en lo feyt de les corts de Monçó e treballat en altres afers de la dita vila, per ço dix que pregave al consell que·n fos satisfeyt. Lo consell acordà que li sien dats los .XXX. florins acordats, àlias que no li’n sien dats res.

En lo qual consell fon proposat per los honrats en Guillem Miró, en Pere Moster, Berenguer Serra,¹²⁸ Guillem Feliu, jurats de la dita vila, que com per la gran carestia que Déu ha dada en la terra les jens van remolestes e no troben blat, et si blat per a menjar no trobaven leugerament, se porie enseguir alcuna occasió en la dita vila, ço que Déu no \vulle/. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que \de/ bé fos. Lo consell acordà que sie feyta botiga de cent kafisos de mestal e aforà lo forment a raon de .LXXV. sous lo kafís, e l’aroç a raon de .XXIIII. sous lo kafís. Quant és del ordi, lo consell comanà als jurats que ensemps ab l’onrat en Guillem Miró vajen a veure e regonéxer los blats e vejen l’ordi e aquell aforen segons valrà, ensemps ab n’Arnau Sala, A(rnau) Merí,¹²⁹ Pere Palau, Domingo Ferrer, Berenguer Moliner, \Pere Sanxis/, prohòmens elets per l’onrat consell, en manera que les jents hajen provissió ab lurs diners. Et noresmenys, volch que la dita botiga sie comanada a·n \Berenguer/¹³⁰ Serra e a·n Pere Sanxis, los quals cascun tingue sa clau e que reeben los diners e aquells cascuna setmana paguen aquells dels quals hauran preses los blats, e açò juren que bé e felment s’i hauran. Et feyt lo diy mestal, que aquell sie venut en manera que·l \preu/¹³¹ \e/ missions de aquell sie carregat a·quell qui·l comprarà, en manera que la vila sie guardada de dan.

||^34v Et noresmenys lo dit honrat consell stablí e ordenà que negun hom strany ni privat¹³² no sie tant gosat¹³³ que gos traure o fer traure alcun linatge de blats de la dita vila ni de son terme, ço és,¹³⁴ forment, ordi, arroç, paniç, dacça ni altre blat, figues, garofes, legums, e açò sots pena de .LX. sous e de perdre la bèstia, los quals sien partits en aquesta forma: lo terç a la senyoria, e lo terç al acusador e lo terç a la obra dels murs e valls. E que tot hom puxe ésser acusador, del qual terç del acusador no·n puxe ésser feyta gràcia ni mercé, e que de la dita ordenació, \confermant la crida feyta per la dita rahó/, sie feyta crida per la dita vila per tal que per alcun ignorància no puxe ésser al·legada.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Ítem, l’onrat consell stablí e ordenà que tot traginer, \moliner e senyors de molins/, qui traurà blat de la dita vila per molre, haje a fer sagrament que tota la moltura que de aquell blat traurà tornarà en la dita vila cascun dissapte per vendre als vehins de la dita vila sens alcun frau. En altra manera, que per los justícia e jurats los sie inibit de no traure, et que la present ordenació dur¹³⁵ dementre al consell plaurà, e açò sens prejudici del consell de la dita vila.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||^35r Die dominica, .XIIª. die februarii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto,¹³⁶die dominica .XIIª. die februarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual (sic),¹³⁷ per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, en Pere Sanxis, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Ramon Masquefa, Johan Godes, Domingo Bosch, Bernat Bosch, Johan Tauengua, Johan Barbarossa, A(rnau) Roselló, Jacme Alquècer, Ramon Renovell, Berenguer Marbruscha, Berenguer Guitard, Pere d’Alors, Johan d’Alçamora, Pere Ribaroja, Domingo Ferrer, Bernat Pelegrí, Pere Palau, Guillamó Miquel.

Ítem, fon proposat per en \Lorenç/¹³⁸ Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça de .VIII. de jener per tenir lo pes de la farina, per ço dix que supplicave al consell que li fes albarà.¹³⁹

Ítem, fon proposat en consell que com lo consell haje ordenat que en Berenguer Moliner e en Bernat Pinell vajen al senyor duch per dar compte e ajen a ésser dins per tot lo mes de febrer al senyor duch sots certa pena, e ell no haje diners¹⁴⁰ que·ls don, per ço dix al consell que li donàs recapte ab què donàs diners a·quells; en altra manera, protestave que per ell no stà. Lo consell acordà que sien dats diners a·n Berenguer Moliner¹⁴¹ \tro en .L. florins/ per lo síndich, e que si no·n té, que·ls manleu e que li sien dats aquell de qui·ls malevarà dels diners de les rendes del dit senyor. Quant és del feyt d’en Pinell, que sie monestat e que no li sien dats diners ni mealla, e si anar no y voll, que·n sie forçat e que li sien dats capítols, als quals sien a fer los jurats Johan d’Alçamora, maestre Arnau, Berenguer Guitard, Johan Tauengua.

Ítem, fon proposat en consell¹⁴² per en Pere Moster que com ell haje dats .XL. florins a un bon hom que·ns fes bo sobre lo compte de les rendes, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li plahie.

||^35v En Bernat Çabata dix que com ell pledeig ab la vila sobre la imposició que demanen del sensal que fon encarregat per a obs del senyor duch, per ço dix que y renunciave e que·l consell ne fes ço que li plagués, com d’ara a avant no entenés res demanar.

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Pere Moster que com ell haje dats .CCL. sous per lo sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual an a pagar les fermances, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li fos feyt; emperò, que per la present paga no·n sie feyt alcun prejudici a la dita universitat ne innovació de contracte ne altre acte novell.

Ítem, lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Pere Moster de (en blanc) sous que ha bestreyts pre haver translat del compte que fon feyt del sensal del senyor duch an Pere de Tous. Lo consell acordà que li plahie.¹⁴³

Lo consell acordà que·ls vehins de Benicàcim puxen traure blats a llur menjar ab licència dels jurats, fahent sagrament que·ls volen a son menjar.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ell<s> hajen preses alcuns blats e feyt mestal d’alcuna partida, et los¹⁴⁴ blats sien tornats en mercat e baxats de for, per ço dixeren al consell¹⁴⁵ que fos tenguda manera. Lo consell acordà que sie dat a les flaqueres a pastar en manera que la vila no y perde res.

||^36r Lo consell acordà que sobre ço que demane en Francesch Serra sie mès en poder d’en Trullols, d’en Pere de Reus e d’en A(rnau) de Peralta.

Die veneris, .XVIIª. febroarii dicti anni.

Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die veneris .XVIIª. febroarii.

Fou plegat (sic) e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual, per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren¹⁴⁶ presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, Guillem Feliu, \jurats/. En Johan Tauhenga,¹⁴⁷ en Berenguer Moliner, en Johan d’Alçamora, Arnau Sala, Berenguer Celma,¹⁴⁸ Domingo Ferrer, Johan Ortoneda, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berthomeu Bosch, Anthoni Currúbies, n’Arnau de Peralta, Ramon Masquefa, Pere Ribaroja, Guillamó Miquel, Bernat Mut, Bernat Bosch, Johan Barbarossa, Pere d’Alors, Ramon Renovell, Guillamó Padrells, Bernat Cabeça,¹⁴⁹ Guillamó Rubert, Domingo Maurell, \Domingo Sanç/, Ramon Galter, Roïç Pèriç de Cella,¹⁵⁰ Guillamó Trullols, Arnau Roselló, consellés.

Fon proposat en lo consell per en Bernat Miralles que com a ell fassen pagar e peytar los seus forns més que als altres senyors de forns, per ço que supplicave al consell que sobre lo dit feyt li degués fer justícia, ço és, que no peyt ne pach més peytes que los altres senyors de forns.

L’onrat en Guillem de Ripoll, justícia de la vila de Castelló, a instància e requisició dels dessús dits e nomenats jurats e consellers ||^36v manà a·n Pere Miquel, elet per lo dit consell en regidor e reebedor de les rendes del senyor duch, en pena de mill morabatins d’or applicadors als còfrens del senyor duch¹⁵¹ la meytat e l’altra meytat al consell e universitat de la dita vila, \si acusats seran per lo dit consell/, que reebe la administració e regiment dessús dit e enseguisque sobre aquell la dita ordenació e ordenacions e manaments feyts e fahedors per lo dit consell.

E encontinent, lo dit en Pere Miquel dix que, temén les penes a ell imposades per lo dit justícia, que ere apparellat de enseguir la dita ordenació \e ordenacions/ e fer la dita administració sí e segons que és o serà ordenat per lo dit consell e universitat. Emperò, que si dins los dos anys del dit regiment serà demanat o manat donar compte a racional, que aquell és apparellat de donar, ell emperò \ésser/ guardat lo dampnatje e no aprés.

E lo dit consell, no acceptan la dita protestació, dix que si ans o aprés del dit temps lo compte serà demanat e serà necessari aquell donar a racional, que·l dit en Pere, per donar aquell dit compte, no contrastant que haje donat aquell al consell, haje anar al dit racional e donar aquell. Emperò, que tota vegada lo dit en Pere sie guardat de dan segons la ordenació per què és stat elet. Feyta a .XI. de giner del any present.

Et lo dit en Pere Miquel dix que no y consentie sinó dins los dos anys.

Et lo dit consell dix que, demanat o no, que finits los dos anys haje donar lo dit compte a racional o a hom ||^37r per aquell \o a altre havent poder de donar e reebre aquell./ emperò, que·n sie tota vegada guardat de dan. E en cars que·l racional o altra persona havent loch reebre no volie lo dit compte, que en lo dit cars fos tengut dar lo dit compte al consell e fer a aquell absolució.

Lo consell acordà que·n Guillem Trullols, Bernat Cabeça, Domingo Maurell, maestre Arnau de Peralta e en Johan d’Alçamora, fossen assignats en hoir lo compte d’en Berenguer Moliner.

Sie feyt albarà a·n Bernat Pinell, lo qual anà a València per haver translat dels contractes del noble en Pere Boyll e d’en Alpicat, e stech .VIII. jorns, a raon de .X. sous,¹⁵² .LXXX. sous. Ítem, de altra part que donàs a·n Johan Robiols, notari, per una àpoqua que reebé d’en Galceran d’Oragues?, .II. sous. Ítem, d’altra part, que donàs a·n Bernat Frexenet, de la scrivania del senyor duch, per un translat que féu dels comptes, .XVI. sous, .VI. diners. Ítem, que donàs a·n Berthomeu de Vilalba, per lo translat del contracte del noble en Pere Boyll, .XI. sous. Ítem, a·n Francesch Pellicer, per lo translat de la venda que n’Alpicat féu a·n Jacme Ferrer, .VII. sous. Ítem, per .VI. jorns que stech a València per mostrar a·n Bernat Amil la àpoqua feyta per lo senyor duch dels .XXXI^M.DC.XVII. sous, .VII. diners, mealla, lo qual dit en Bernat Amil havie scrit que si mostrada no li ere farie la execució contra¹⁵³ la dita universitat per los dits .VI. dies .LX. sous, les quals quantitats cent .LXXVII. sous, .VI. diners.¹⁵⁴

Ítem, sie feyt albarà al dit en Berenguer Moliner de dos florins pagats a·n Bernat Arnau, notari, per rahon de la anada que féu a Benicàcim hon ere la carta dels .IIII^M. sous sensals d’en Pericó de Tous e per fer lo dit translat, com stigués dos dies, per tot .XXII. sous.

||^37v Ítem, fon manat albarà a·n Berenguer Moliner de .CC.XX. sous per .XXII. dies que en Bernat Pinell stech entre anar e star a Leyda al senyor duch per haver provisió de la execució que en Bernat Amil o en Bernat Guasch, subdelegat d’aquell, feye contra la dita universitat de la [intima]ció de les rendes que la vila té empenyorades del dit senyor duch.¹⁵⁵

Ítem, lo consell acordàs que fos feyt albarà a·n Pere Miquel, administrador de les rendes del senyor duch per lo consell ordenat, que don e pach a·n Berenguer Moliner, dels diners de les rendes, cinquanta florins per missions del viatje que fa al senyor duch ensemps ab en Bernat Pinell per finar lo compte de les dites rendes.¹⁵⁶

L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Guillem Dezcoll de .XXX. florins per totes coses, axí per star en les corts de Monçó com per tots altres treballs per aquell sostenguts per la universitat tro al present dia, e volch que·l sindicat de aquell sie revocat.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .XXVª. die februarii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló¹⁵⁷ per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) de Rippoll, justícia, Pere Moster, Guillamó Feliu, Pere Sanxis, A(rnau) Sala, Pere Strader, Berenguer Marbruscha, Guillamó d’Alors, Berenguer Rubert, Berenguer Celma, Guillamó Alquècer, Johan Godes, R(amon) Galter, Pere Sanç, Guillamó Padrells, Johan Barbarossa, Pasqual Miró, Berenguer Sala, Matheu Arnau, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Bernat Cavaller, Johan Ortoneda, consellers.

||^38r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com los pescadors se [...]nyaren en tant quant tots no venen a un for, e la vila sie freturossa e minva de pexs, per ço¹⁵⁸ dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que fos \de/ bé. Lo consell¹⁵⁹ acordà que·ls fossen dats a tot hom en general los fors següents: primerament, a pagell .VI. diners; peix negre .IIII. diners; muçola vera e ragada e agullado ubert scoat e smorrat .II. diners; peix ample pastril canell .I. diner, e que aquells pescadors qui trauran fora lo terme aporten tots los peixs en la dita vila qui pescaran; àls, que·l mustaçaf leu la pena del pa e del vi d’aquells qui pa e vi trauran segons los stabliments.

Lo consell, per tal que la vila sie abundada de carns¹⁶⁰ ordenà que aquells carnicers qui volran asegurar, hajen gràcia .I. diner per lliura més que no·s ven lo moltó en València; e que aseguren moltó e cabró e que hajen lo bovalar segons antigament és acostumat, e la orta semblantment. E aquells qui asegurar no volran, que no gossen metre nengun linatje de bestiar en l’orta ni en lo bovalar sots les penes en los stabliments parlants d’aquells qui no són carnicers expresades.

Lo consell acordà que les garrofes puxen exir de la dita vila sens pena alcuna.¹⁶¹

||^38v Die lune, .XXª. die marcii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die lune .XXª. die marcii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Bernat Pelegrí, Johan Godes, Bernat Cabeça, Pere Ribaroja, Guillamó Gomar, A(rnau) Sala, Guillem Trullols, Johan d’Alçamora, Pere Palau, Guillamó Gomar (repetit abans), Bernat Mut, Guillamó Padrells, R(amon) Masquefa, Pere Sanxis, A(rnau) de Peralta, Bernat Bosch, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Johan Barbarossa, Berenguer Celma, <consellers>.

En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen haüdes dues letres d’en Berenguer Moliner, missatger elet per lo consell de la dita vila del feyt per lo qual és anat en missatger e del stament de la terra, les quals letres¹⁶² foren explicades en consell, per tal dixeren que u notificaven al consell que y acordàs ço que de bé fos. Hoc encara lo¹⁶³ honrat en Guillem Miró requerí e pregà al dit consell que metessen les mans en fer les portes de la vila e en fer los murs, per tal que la vila puxe ésser defessa e restaurada al senyor duch.

Lo consell acordà que·ls murs e les portes e les portes de la vila sien feytes e que·l síndich haje diners per a calç, segons que és acostumat, de aquells qui a la vila deuen diners, axí de peytes degudes com altres, e que la vila vene les here-tats¹⁶⁴ e posesions qui són tengudes a les peytes e que·n sie tenguda la vila de evicció als compradors. Hoc encara, que en reduir aquelles los justícia e jurats facen aquell destrenyiment que poran per totes aquelles maneres que ben vist serà. E noresmenys,¹⁶⁵ lo consell vo<l>ch que sie feyta letra a·n Berenguer Moliner que si entenie que puxe sp[atx]ar los affers, que u face, e si no, que se’n torn e que sie comanat a sa discreció.

||^39r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen request als carnicers que asegurasen e ells no volen asegurar de fer carns, per ço dix<eren> que u notificaven al consell que y provehís per manera que la vila sie abundada de carns. Lo consell acordà que aquells qui volran tallar carns en la dita vila, qui hajen la gràcia de .I. diner més que en València e que puxen péxer les erbes segons forma dels stabliments sobre lo feyt de les car<n>s ordenats. E per tal que la vila mils sie abundada de carns, lo dit honrat consell stablí e ordenà que nenguna persona vehina o habitadora de la dita vila qui haurà molto<n>s de llur bestiar e per altre cap o manera, que los moltons, corders qui haurà no gos vendre a persones stranyes sinó a vehins de la dita vila o térmens de aquella per tal que la vila mils de carns sie abundada sots pena de .D. sous donadors e pagadors per lo contrafahent, ço és, la terça part al acusador, e que cascun vehí puxe ésser acusador e que del terç del acusador no puxe ésser feyta gràcia; e que sobre lo dit feyt lo justícia puxe fer inquisició \ab requesta de part/ <o> sens requesta de part. E encara volch e ordenà lo dit honrat consell que aquells, vulle’s carnicers com altres qui volran metre bestiar¹⁶⁶ lanar, ço és, mascles, en lo dit bovalar e orta de la dita vila, que ans e primerament que qui metran lo dit bestiar en lo dit bovalar e orta, que aquest atyal haje a manifestar lo dit bestiar als honrats justícia e jurats qui ara són e per temps seran, e fer sagrament que sens frau alcú aquell per aquell qui en lo dit bovalar e orta entrarà desfaran en les carniceries de la dita vila. E si lo contrari faran, ço que Déu no vulle, que sien encorreguts¹⁶⁷ en pena de altres .D. sous donadors e pagadors in modum predictum. Et que açò dur mentre al consell plaurà.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||^39v Lo consell volch e ordenà que sien haüts dos guardians als quals donen cinquanta sous a cascun, e que·ls guardians hajen a fer la degolla segons forma dels stabliments del bovalar e fer bones e justes relacions. E en cars que no¹⁶⁸ faran la dita degolla, que no hajen salari alcun.

L’onrat consell stablí e ordenà que tot hom qui tresplantare arbam haje a dar autor d’on los ha haüts e, si no u farà, que sie encorregut en pena de .LX. sous, les .II. parts a la part de qui seran stats los dits arb<r>es, e perda’n aquells, e la terça part al senyor duch. Hoc encara, sie tengut smenar lo dan donat al senyor dels arbres, a coneguda dels jurats.

L’onrat consell acordà que sie dat als carnicers, a la liura de la carn, a moltó .I. diner més que en València, e que sien tenguts e obligats a les coses \en los/ stabliments sobre lo feyt de les carns expresades.

Lo consell volch e ordenà que los béns d’en Domingo Miró sien venuts e treyts per aquells qui més de preu hi darà.

Lo consell acordà que sien afermats dos gua<r>dians e que cascun haje .L. sous, e que sien tenguts fer la degolla en bovalar. Et en cars que seran atrobats en frau, que no hajen salari alcú.

Lo consell acordà que l’alberch d’en Ramon de Tous, que té n’Arnau Real, li sie [restaurat] e que asegur ço que a la vila deu, de la cort, als jurats.

||^40r Die mercurii, .XXIIª. die marcii.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die mercurii .XXIIª. die marcii.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu \de/ Ramon de Belsa, ab so de trompeta¹⁶⁹ per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Bernat Pelegrí, en Pere Sanxis, Ramon Renovell, Johan Barbarossa, Bernat Cabeça, G(uillem) Trullols, Ruïç Pèriç, Johan Ortoneda, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel, Pere Ribaroja, Bernat Bosch, Ramon Masquefa, Guillamó Padrells, Pere Rubert, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berenguer Celma, Pasqual Miró, Pere d’Alors, Berenguer Sala, <consellers>.

Fon proposat en consell per lo molt honrat \mossén/ en Jacme Castellà, conseller del molt alt senyor duch e camarlench de la molt alta¹⁷⁰ senyora duquesa, que com lo \dit/ senyor duch haje feyta a ell letra de creença sobre alcuns afers tocants¹⁷¹ al dit senyor, la qual letra fon explicada en consell. Et explicada, dix que com lo dit senyor sie en gran necessitat de e per rahon de les companyes les quals són entrades en la terra e no haje de què viure, ans sie en gran necessitat, per ço dix que pregave al dit consell que li plagués de sucórer e ajudar al dit senyor, et de açò faran al dit senyor gran servi e asenyalat e lo dit senyor ho haurà per tots temps a memòria. Et feyta la dita presentació de la dita creença e explicada aquella, lo dit honrat consell dix que reebie aquelles ab humil deguda reverència e honor,¹⁷² e que serie acordat en lo dit feyt¹⁷³ per lo dit consell.¹⁷⁴ E acordat lo dit consell, farà, si a Déu plau, ço que serà servi del dit senyor e honor del dit mossén en Jacme Castellà. Lo consell acordà que la fahena sie comanada als \justícia e/ jurats e a·n Johan d’Alçamora, Guillem Trullols, a·n Bernat Cabeça, Domingo Ferrer, Bernat Cavaller,¹⁷⁵ Johan Barbarossa \e Ruïç Pèriç/, e ço que acordaran \e/ finaran que·l síndich o asegur a cert temps.

||^40v Die iovis, .XXIII. de març.¹⁷⁶

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XXIIIª. die marcii.

Fon aplegat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presentes los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, \Berenguer Serra/, en Guillamó Feliu, jurats. Johan d’Alçamora, Johan Barbarossa, Ruïç Pèriç. Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Petrus Sanxis, Guillem Trullols, A(rnau) Sala, Bernat Mut, R(amon) Masquefa, Johan Godes, Pasqual Miró, Guillamó Gomar, Pere Sanç, Berenguer Celma, Pere Palau, Pere d’Alors, Guillamó Padrells, Pere Ribaroja, maestre Arnau, Johan Tauengua,¹⁷⁷ Domingo Ferrer, consellers.

En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen parlat, segons forma de la licència a ells donada per l’onrat consell, ab l’honrat mossén en Jacme Castellà e hajen tengut \ab/ aquell aquella millor manera que han pogut, enaxí que, tenguda manera ab aquell, no contrastant aquella, lo dit mossén en Jacme \deman/ .M. florins. Enaxí que aytant quant han pogut han baxat lo nombre de aquells, enaxí que no se volgut pus baxar sinó tantum tro a .CCC. florins. Per ço, dixeren que u notificaven al consell.¹⁷⁸ Lo consell acordà que en Pere Moster, síndich, vaje a segurar la quantitat a Vila-real, axí com porà tro en (en blanc) florins.¹⁷⁹

Fon feyt sindicat a·n Pere Moster a·segurar la quantitat desús dita.

Testes: Berengarius Matheu, Petrus Marquo.

||^41r L’onrat consell establí e ordenà que en cars que alcuna fahena serà comanada per lo dit consell o per los honrats jurats a alcú o alcuns, \e aquells/ reebran o faran alcunes fahenes, afers e negociis de la dita vila, que aquests aytals hajen a star a conexença e arbitració del consell de aytant quant lo consell li volrà dar e pagar, e no pus, \de sos treballs/. E que de ací a avant tot hom qui reebrà afers e negociis de la dita vila sie entés que sots conexença e determenació del consell starà et no de altra persona.

Lo consell acordà que·ls .M. sous d’en Pere de Begues sien treyts e que en Berenguer Serra e en Berenguer Guitard hi donen d’on recapte.¹⁸⁰

Die martis, .XIXª. die aprilis.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XIXª. die aprilis.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu <de> Ramon de Belsa, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Johan Tauenga, Bernat Cabeça, Berenguer Guitard, Ruïç Pèriç, Johan Barbarossa, maestre Arnau de Peralta, Johan Ortoneda, Domingo Ferrer, Bernat Bosch, Guillamó Gomar, Pasqual Miró, R(amon) Masquefa, Domingo Renovell, Miquel Pèriç, Guillamó Padrells, Bernat Mut, Arnau Sala, Johan Godes, Guillamó Palau, Bernat Cavaller, Bernat Pelegrí, Pere Sanxis, Pere Miquel, <consellers>.

||^41v L’onrat consell féu absolució a·n Guillem Trullols, absent, Arnau Real, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, de les imposicions de la dita vila del any huitanta quatre¹⁸¹ e finí en huitanta e cinch, com les àpoques e cauteles de les imposicions fossen delliurades al honrat consell e meses en lo arxiu de aquell.

Testes: G(uillermus) Miro, Petrus Miquel.

Fon feyta absolucióa a·n Johan Barbarossa, síndich del any passat, de la claveria e sindicat e dates e reebudes per aquell feytes, enaxí que, haüda relació d’en Pere Mestre, que confese haver haüts .III^M.C.XXV. sous, .V. diners, mealla que·l dit en Johan avie a tornar, manà ésser feyta la dita absolució.

Ítem, fon feyta absolució a·n Ruïç Pèriç de Cella de la peyta per aquell plegada¹⁸² a raon de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, haüda re[lació] d’en Johan Barbarossa, síndich, que li havie dat bon compte.

Testes predicti.

Com sie donat a entendre al honrat consell¹⁸³ que com l’onrat en Bernat Amil los entén convenir per rahon de alcuns albarans, los quals diu que defallen de les coses que han treytes per mar de la dita vila, e jats<i>e sie ell de los altres hajen haüts albarans e aquells per [presa] del scrivent o notari regent la cort sien alcuns perduts. E ell haje dit que de tots càrrechs que ell e los altres hajen carregats, si alcun albarà defall, és prest e apparellat de haver-lo. Per ço, dix que suppli-cave al consell que a justícia fossen defeses. Lo consell acordà que·l dit feyt fos dat a entendre al asesor e que, segons que·s pertangués, per justícia fossen defeses.