Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 2

Yazı tipi:

En virtut de la qual provisió foren fetes les letres del tenor següent:

Don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor e governador del regne de València, als amats los lochstinents de procurador, justícia, jurats e altres ofﬁcials del comdat de Dénia, mossèn Johan Martorell, cavaller, del qual se dien ésser los lochs de Beniarbeix e Benicadim, e a cascun d’ells o a lurs legítims procuradors, saluts e dilecció. Comparent denant nós en Johan Març, en nom de procurador del noble don Hugo de Cardona, del qual se dien ésser lo castell e loch de Ondara, e de la noble dona Johana, muller de aquell, de la qual se diu ésser lo loch de Benimazmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, ha en scrits posat que los qui són stats senyors en temps passats dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies han acostumat cascun any justar-se e crear e elegir un cequier qui regescha e administre e tinga en condret la cèquia qui·s pren en lo riu appellat de Beniomer, ab la qual cèquia se reguen los térmens dels dits lochs. E de hu, V, X, XXX, L, LXX anys ançà e de molt de temps ja abans e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, aquells e los qui huy són senyors dels dits lochs són stats e de present són en pacíﬁca e líbera possessió o quasi de elegir cequier, ells e no altres, en la dita cèquia, al menys de preu donant, per regir e tenir en condret la dita cèquia e aygües d’aquella. La qual possessió han haüt pacíﬁcament sens contradicció de persona alguna, senyaladament dels qui són dits senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim. En la qual elecció, creació e facció del dit cequier jamés ha entervengut algú qui·s digués senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, ans lo dit cequier és stat elet e fet per los qui són stats e són senyors dels dits lochs de Ondara, Benimazmut e Pàmies, sabent e vehent-ho los qui són stats senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, e encara vós, dit mossèn Johan Martorell, de pus de XX anys ançà que us diets senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, per lo qual temps la dita elecció de cequier és stada per los dits qui·s dien senyors dels dits lochs d’Ondara, Benimazmut e Pàmies sens contradicció alguna, com no·s pertangués dret algú de entervenir en aquella. E per tot lo dit temps, que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit cequier és stat contínuament elet e creat hom que habitàs e habite en lo dit loch de Ondara. E vosaltres vullats e atemptets perturbar los desús dits principals del dit en Johan Març en la dita possessió, specialment vós, dit mossèn Johan Martorell, qui no volets haver ne tenir lo dit cequier elet e creat en la forma desús dita de la dita cèquia per cequier de aquella, ans a instància vostra, vós, dit lochtinent de procurador, havets penyorat per l’aygua e rech de la dita cèquia al qui·s diu senyor del dit loch de Pàmies, ço que fer no·s pot. Per ço, lo dit en Johan Març, els dits noms, sobre la dita sua possessió, la qual ha en les dites coses, ha fermat de dret en poder nostre e nostra cort, requirent per nós aquella ésser-li rebuda e sobre les dites coses ésser-li provehit de remey de justícia, segons pus larch en la dita ferma de dret és contengut. E nós, reebuda la dita ferma de dret en tant com per fur e rahó és rebedora, e sobre aquella reebuda ydònea caució, hajam provehit ésser-vos scrit ut infra. Per tal, de part del senyor rey, vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or de béns vostres propris si contrafarets, als cofres del dit senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no molestets, ans la dita penyora feta, segons dit és, restituhiscats a la dita na Beatriu. Emperò, si rahons algunes havets per què les dites coses fer no siats tenguts, aquelles dins deu dies comptadors aprés que la present vos serà presentada hajats denant nós proposades. Per la present, emperò, ferma de dret no entenem ne donam més

o menys dret a la una ni a l’altra part que ans de la dita ferma de dret havia o li competia. Et ultra, com sobre les rahons de la dita ferma de dret hajam admès la part a producció de testimonis, per tal vos dehim e manam que siats presents denant lo reebedor per veure jurar aquells, als los juraments de aquells seran reebuts, la vostra absència obstant. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

Don Johan Roíz de Corella, et cetera, als amats universes e sengles ofﬁcials e loch de senyoria tinents dins lo dit regne constituhits, als quals les presents pervendran o presentades seran, saluts e dilecció. Com en Johan Març, en nom de procurador dels nobles don Hugo de Cardona, del qual se diu ésser lo loch e castell de Ondara, e de la dita na Johana, muller de aquell, de la qual se diu ésser lo loch de Benimazmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, de la qual se diu ésser lo loch de Pàmies, vulla e entena donar e produir alguns testimonis sobre una ferma de dret, rahons e capítols de aquella denant nós proposada, sots kalendari de la data de la present, contra mossèn Johan Martorell e los ofﬁcials de la vila de Dénia, per tal, de part del dit senyor rey, vos dehim e manam que a la part dels dits don Hugo e sa muller e Beatriu Dezpont reebats e reebre façats tots aquells testimonis que sobre la present vos trametem, interrogant aquells de loch, temps e presents, vista, hoïda e altres circumstàncies segons se pertanyen. Los dits e deposicions del quals testimonis per vosaltres e qualsevol de vós reebudes a nós closes e segellades trametats, e de la fama, vida e conversació dels dits testimonis e quanta fe a lurs dits e deposicions per nós porà e deurà ésser atribuïda, nós, per vostres letres, certiﬁcar curets. Noresmenys, quant que lo hun de vós testimonis sobre la dita ferma de dret e rahons de aquella reebuts seran, de la ubertura e clausura de aquells los altres ofﬁcials ab vostra letra certiﬁquets. E açò per res no mudets. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

Postmodum vero die intitulata sextadecima die mensis iulii anno iamdicto a Nativitate Do-mini MºCCCCºLº, lo dit en Johan Març, procu ra dor dels nobles e magníﬁchs don Hugo de Cardona e de dona Johana, sa muller, axí com a curador donat e assignat a na Beatriu Dezpont, donzella, agradablement e de certa sciència constituhexqua substituhex [sic] a cascun dels dits noms, referendo singula singulis, a l’honrat en Matheu Stheve, notari, procurador seu eo dels sobredits, cert e special als actes de la cort e de la present causa tro a sentència defﬁnitiva possada en cosa jutgada o a execució d’aquella ab tota plenera potestat. Promès haver per ferm tot ço que per aquell serà procurat e enantat e no u revocarà, sots obligació dels béns e dels de la cura e de sos principals, mobles, sehents, haüds e per haver que sien.

Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Miró e en Lorenç d’Alòs, notaris de València.

E, feta e fermada la dita procura e substitució, encontinent lo dit honorable en Matheu Stheve, en los noms sobredits, féu fe e exhibuí los actes infrasegüents:

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº, die mercurii intitulata XXª madii, en la vila de Dénia, davant lo honrat en Bernat Sanç, lochtinent de general procurador, e de l’honorable en Johan Pelegrí, lochtinent de l’honorable n’Esteve Loret, justícia de la dita vila, comparech lo honorable en Guillem Gavillà, major de dies, batle del loch de Ondara, procurador assert del molt egregi senyor don Hugo de Cardona, senyor del castell e loch de Ondara, de la molt egrègia senyora dona Johana de Cardona, muller del dit senyor e senyora del loch de Benimazmut, e del tudor e curador de Beatriu, donzella, senyora de Pàmies. E per mi, notari sotscrit, legir e publicar féu, aquells atrobats en les cases del discret en Johan Candell, notari de la dita vila, la provisió del honorable governador del regne de València, del tenor següent:

Don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als amats los lochtinents de procurador, justícia, jurats e altres ofﬁcials del comdat de Dénia, e mossèn Johan Martorell, cavaller, del qual se dien ésser los lochs de Beniarbeix e Benicadim, e a cascun d’ells e a llurs legítims procura dors, saluts e dilecció. Comparent denant nós en Jacme March,[4] en nom de procurador del noble don Hugo de Cardona, del qual se dien ésser lo castell e loch de Ondara, e de la noble dona Johana, muller de aquell, de la qual se dien ésser lo loch de Benimasmut, e com a curador donat e assignat a la persona e béns de Beatriu Dezpont, donzella, del qual se dien ésser lo loch de Pàmies, e ha scrit passat[5] que los qui són stats senyors en temps passat dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies han acostumat cascun any a justar-se, crear e ellegir un cequier qui regesca e administre e tinga a condret la cèquia qui·s pren en lo riu appellat de Beniomer, ab la qual cèquia se reguen los térmens dels dits lochs de un, cinch, X, XXX, cinquanta, setanta anys ençà, e de molt més temps ja abans e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, [e] aquells e los que huy són senyors dels dits lochs són stats e de present són en pacíﬁca e líbera possessió e quasi de elegir cequier ells e no altres en la dita cèquia, al menys de preu donant, per regir e tenir en condret la dita cèquia e aygües de aquella. La qual possessió han haüd pacíﬁcament sens contradicció de persona alguna, senyaladament dels qui són senyors dels dits lochs de Beniarbeix e de Benicadim, en la qual elecció o creació del dit cequier jamés ha entervenit algú qui·s digués senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, ans lo dit cequier és stat elet e fet per los qui són stats e són senyors dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies, vent e vehent-ho los qui són senyors dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim. E encara vós, dit mossèn Johan Martorell, de pus de XX anys ençà que us diets senyor dels dits lochs de Beniarbeix e Benicadim, per lo qual temps la dita elecció de cèquia és stada feta per los qui·s diuen senyors dels dits lochs de Ondara, Benimasmut e Pàmies sens contradicció alguna com no·s perten gués dret alcú de entervenir en aquella, e per tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari lo dit cequier és stat contínuament ellet e creat hom que habitàs e habite en lo dit loch de Ondara. E vosaltres vullats e attemptets perturbar los dessús dits principals del dit en Johan Març en la dita possessió, specialment vós, dit mossèn Johan Martorell, qui no volets haver ne tenir lo dit cequier ellet e creat en la forma dessús dita de la dita cèquia per regir aquella, ans a instància vostra, vós, dit lochtinent de procurador, havets penyorat per l’aygua e rech de la dita cèquia al qui·s diuen senyor del dit loch de Pàmies, ço que fer no·s pot. Per ço lo dit en Johan Març, en los dits noms, sobre la dita sua possessió, la qual ha en les dites coses, ha fermat de dret en poder nostre e de nostra cort, requirent aquella per nós ésser rebuda e sobre les dites coses ésser-li provehit de remey de justícia, segons pus larch en la dita ferma de dret és contengut. E nós, rebuda la dita ferma de dret en tant com per fur és reebedora e sobre aquella reebuda ydònea caució, vos dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or de béns vostres propris si contrafarets als còfrens del dit senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret en la possessió la qual han sobre les dites coses no perturbets e molestets, ans la dita penyora feta, segons dit és, restituhexcats a la dita na Beatriu. Emperò, si rahons algunes per què les dites coses fer no siets tenguts, aquelles dins X dies, comptadors aprés que la present vos serà presentada, hajats denant nós propossades. Per la present, emperò, ferma de dret, no entenem ne donem més o menys dret a la una ne altra part que ans de la dita ferma de dret havia ne competia. Ultra, com sobre les rahons de la dita ferma de dret ajam admès la part a producció de testimonis, per tal vos dehim e manam que siats present denant lo reebedor per veure jurar aquells. Àls, los juraments de aquells seran rebuts, la vostra absència no obstant. Datum Valentie, VIIIIª die mensis madii anno a Nativitate Domini MºCCCCº quinquagesimo. Iacobus Garcia.

E, lesta e publicada la dita provisió als dessús dits ofﬁcials, los quals feren in eodem instanti a la present provisió la resposta següent:

Sens prejuhí de la juredicció de l’egregi senyor compte de Castro e de Dénia e de la dita vila, rebem la dita letra axí com se pertany, e no consentem en aquella e coses en aquella contengudes, en tant com són vistes fer e fetes prejuhí a la dita juredicció, ans expressament hi dissenten, e que, haüd consell d’ells e advocats del dit senyor, són prests fer[6] lo que degen, protestant de enadir, toldre millor e corregir la present e altres enantar en lo dit feyt tot ço que per part del dit senyor compte e vila sua. E en fer les dites coses temps algú no li precórregua, ans aquell e tot lo dret del dit senyor e vila sua salvu e il·lès en tantes coses e per totes,[7] requerint ésser continuada la present resposta en acte públic. De les quals coses, tantes e sengles, lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, requer lo notari sotsscrits ésser-li feta carta pública a memòria en sdevenidor. E aprés poch instant, en lo dia mateix dessús dit, essent en lo loch de Beniarbeix, hon fon atrobat lo honorable mossèn Johan Martorell, senyor del dit loch, lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, per mi, dit notari, legir e publicar li féu la dita letra, segons sa sèrie e segons dessús és continuada. E, lesta e publicada la dita letra, lo dit honorable mossèn Johan Martorell dix e respós a aquella que no y consentia, com ell ne tenia quatre del present feyt, e que li fos mostrat lo poder del dit procurador e que ell no tenia aquí còpia de consell e haüd acord, e que tot son dret li sia e romangua salvu e il·lès e que temps no li precórregua. De les quals coses lo dit en Guillem Gavillà, en lo dit nom, requès mi, notari sotsscrit, ésser-li feta carta pública a memòria en esdevenidor. Actum est hoc en los dits vila e loch, los dessús dits dia e any.

Presents foren a les dites coses apellats e pregats en Miquel Lòpiç, àlies Marquès, e en Francesch Martí, vehins del loch de Ondara.

Yo, Johan Avellà, major de dies, per auctoritat real notari públich e receptor dels dessús dits actes, don aquells per continuats e comprovats ab lo seu original e de la mia pròpria mà faent. E per ço que en aquells fe plenera hic sia atribuïda en juhi e fora juhi, posse mon acostumat signe. Sig-[signe]-num.

E, feta fe dels dits actes, lo dit honrat en Matheu Stheve, en los dits noms, en absència de part adversa, per scrit posa ço que·s seguex:

Per los actes per aquesta part produhits dessús et àls, appar clarament que la primera letra dessús en lo present procés inserta fon e és stada presentada a l’honorable en Bernat Sart, lochtinent de general procurador del comdat de Dénia, e a l’honorable en Johan Pelegrí, lochtinent de justícia de la damunt dita vila de Dénia, en e ab la qual los fonch stat manat que la penyora en la sobredita ferma de dret recitada restituïssen a la dita na Beatriu, sots pena de mil ﬂorins d’or dels béns propris de aquells als còfrens del molt alt senyor rey aplicadors. Emperò, si rahons algunes hauran per què les dites coses no fossen tenguts fer, aquelles haguessen possades denant vós, molt noble governador o cort vostra, dins X dies aprés presentació de la dita vostra letra, e los dits lochtinent de procurador general e del justícia dels dits comdat e vila de Dénia dins los dits X dies ni aprés e alcuna de les dites coses no hagen volgut fer. Per tal et àls, Matheu Stheve, notari, procurador dels damunt dits egregis don Hugo e dona Johana de Cardona, cònjugues, e encara del damunt dit en Johan Març, en lo dit nom de curador de la dita na Beatriu, acusa la dita pena dels dits mil ﬂorins als dessús dits lochtinent de general procurador e justícia e aquells requer ésser exhigits de llurs béns propris per la desobediència del dit vostre manament. E requer que aquells, ab multiplicació de major penes e altres remeys peremptoris, per vós sien compelits e forçats en retre e restituir la dita penyora a la dita senyora del dit loch de Pàmies o als ofﬁcials del desús dit loch dins dia cert breu e peremptori, com axí·s deja fer per justícia.

E, posada la dita scriptura, encontinent lo dit honorable mossèn Jacme d’Alme na ra, cavaller, lochtinent del molt noble don Johan Roíz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, per absència de aquell, dix que remetia la provisió fahedora sobre aquella a l’honorable micer Thomàs de Copliure, doctor en leys, regent la assessoria de la sua cort. Probata.

255.

1450, novembre, 6. València.

Ferma de dret presentada per Hug de Cardona contra Gandia per raó d’una taxa de missatgeries i correus exigida per la vila.

ARV, Governació, 2.279, 11ª mà, f. 36.

Del noble don Hugo de Cardona.

Anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº, die veneris intitulata VIª mensis novembris, davant la presència del honorable mossèn Jachme d’Almenar, cavaller, lochti nent de governador, comparech lo discret en Matheu Stheve, notari, qui en lo nom dejús scrit, en abència de part altra, per scrit posà ço que·s seguex:

En presència de vós, molt honorable mossèn Jacme d’Almenar, lochtinent de governador per absència del molt magníﬁch don Johan Roiz de Corella, governador del present regne, personalment constituït lo discret en Matheu Stheve, notari, en nom de procurador del molt egregi don Hugo de Cardona, senyor de les alqueries de Beniopa, Benicanena, lo Real, Benipexcar, l’Alqueria Nova, situades dins terme de la vila de Gandia, e en nom de síndich de les dites alqueries, lo qual diu e proposa que los dits egregi don Hugo, senyor de les dites alqueries, e los seus vassalls de aquelles són en possessió o quasi, pacíﬁca e quieta, de I, III, V, X, XXX, L e tants anys que memòria de hòmens no és en contrari de no pagar en los càrrechs e despeses de missatgeries que·s facen per la dita vila ni en plets, e solament són tenguts e han pagat en obres de murs e valls, camins, aygües e ponts e de consemblants despeses, e no àls. E com los ofﬁcials de la dita vila e senyaladament los justícia, jurats e altres pròmens de aquella hi agen feta tatxa de moltes despeses de la dita vila, en les quals són salaris de missatgers, de correus e altres despeses per fets de alguns hòmens particu lars de la dita vila e àls, en les quals no deuen contribuir ni han acostumat contribuir los dits egregi don Hugo e los dits vassalls de aquell, abans són en possessió o quasi de no pagar. Per tal e àls, lo dit en Matheu Stheve, notari, en lo nom qui desús, ferma de dret en poder vostre e de vostra cort sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes les clàusules necessàries e oportunes, donant-vos per fermança [en blanc], requirent que la dita ferma e fermança li sien admeses. E com cascun fermant de dret dega ésser defès e mantengut en sa possessió o quasi, e los ofﬁcials de la dita vila de Gandia cominen marquar e penyorar als dits egregi don Hugo de Cardona eo vassalls de aquell per causa de les despeses sobredites, perturbant, molestant e inquie tant als dits fermants de dret en sa possessió o quasi, requer literatorie ésser manat als dits justícia, jurats e altres ofﬁcials e singulars de la dita vila que, sots pena de mil ﬂorins, no perturben als dits fermants de dret en la dita sua possessió, e que si penyores algunes són stades fetes de béns de alguns dels dits fermants de dret los sien tornades e restituïdes dins V dies sots la dita pena. Manant, noresmenys, als dits justícia, jurats e altres sobredits de la dita vila que si algun clam, acció, petició o demanda los pertany, que aquell posen davant vós e cort vostra dins X dies, ab cominació que passat lo dit terme los serà imposat callament perdurable, implorant benignament vostre ofﬁci quatenus opus sit.

Fon interrogat migantçant sagrament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que·l honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, ciutadà de València.

E, posada la dita scriptura, lo dit honorable lochtinent de governador dix que remetia la provisió en aquella faedora al honorable micer Jacme Garcia, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, del dit dia lo dit honorable lochtinent de governador provehí e manà que, prestada ydònea caució en la dita ferma de dret, dix que rebia aquella tant com de fur e raó era rebedora e no en pus, manant ésser fet manament als dits justícia, jurats e altres ofﬁcials de la vila de Gandia, sots pena de mil ﬂorins d’or comuns d’Aragó als cofres del molt alt senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no perturben en la possessió la qual han sobre les coses en la dita ferma de dret deduïdes. Per la qual ferma de dret e per la present provisió no entén atribuir a alguna part més dret que de primer havien, manant la part altra ésser citada, a la qual atorga còpia de les dites coses. E si rahons han algunes per què les coses desús dites fer no·s degen, aquelles hagen posades dins V dies aprés que·ls seran les dites coses intimades contínua ment comptadors, e·n avant ésser feta letra oportuna ab la qual sia manat als dits ofﬁcials que les dites penyores, si fetes ne hauran, sien restituïdes a la part requirent o posen justes rahons per què fer no u degen dins deu dies. E sobre lo manament altre request dix que·s aturava major delliberació e acord.

Per execució de la qual provisió lo honorable en Matheu Stheve, notari, procurador del egregi don Hugo de Cardona, ab carta de sindicat de aquell e de les dites universitats, segons apar, reebuda per en [en blanc] notari, a [en blanc] del mes de [en blanc] en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCC [en blanc], promès e voluntàriament se obligà al dit honorable lochtinent de governador e al notari de la sua cort, axí com a pública persona de tots aquells de qui és o serà interès stipulant e rebent, de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, mot, clam, acció e demanda que la universitat e ofﬁcials de la vila de Gandia hagen o haver puxen contra los dits seus principals per les coses en la dita ferma de dret contengudes, e dóna per fermança de dret ell matex, dit en Matheu Stheve, en nom seu propri, la qual fermança dix que fahia graciosament. E, per attendre e complir totes les dites coses, dix que obligava los béns dels dits seus principals e seus propris, mobles e sehents, haüts e per haver, hon que sien, e renuncià en cascun dels dits noms a beniﬁci de partida acció, nova e vella constitució, e la epístola de diví Adrià e al Fur de València, dient que lo principal sia convengut ans que la fermança, e sotsmeteren-se al for e juredicció del dit noble governador e cort sua, e renunciaren a lur propri for e a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot fur, dret, ley contra les dites coses vinents.

Presents testimonis foren a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alòs e en Berenguer Barberà, notaris de la ciutat de València.

E, feta la dita obligació, encontinent lo dit honorable lochtinent de governador manà ésser feta la letra infrasegüent:

De nós, en Jacme d’Almenar, cavaller, lochtinent de governador per absència del noble don Johan Roiz de Corella, cavaller, conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de València, als honrats lo justícia, jurats e prohòmens e universitat de la vila de Gandia e altres qualsevol ofﬁcials de la dita vila o lurs lochtinents, saluts e dilecció. Denant nós és comparegut lo discret en Matheu Stheve, notari, procurador del molt egregi e magníﬁch e de gran noblesa don Hugo de Cardona, e síndich de les universitats de Beniopa, Benipexcar, Benicanena, l’Alqueria Nova e lo Real d’En Gascó e singulars de aquelles, dient e proposant que lo dit magníﬁch e egregi don Hugo, senyor de les dites universitats, e los vassalls de aquell són en possessió pacíﬁca e quieta vel quasi de hu, III, V, X, XX, XXX, L anys e tants [anys] que memòria de hòmens no és en contrari de no pagar en los càrrechs e despeses de misatgeries que·s facen per la dita vila ne en despeses que·s facen en plets, car solament són tenguts en pagar en obres de murs e valls, camins, aygües e ponts o de consemblants despeses e no àls. E com vosaltres hajats feta tatxa de moltes despeses de la dita vila en les quals són salaris de missatgeries, correus e altres despeses per fets de alguns hòmens particulars de la dita vila e àls, en les quals no deuen contribuir ni han acostumat pagar los dits egregi don Hugo e vassalls de aquell, ans són en possessió o quasi de no pagar, per la qual rahó han fermat de dret en poder nostre e de la nostra cort. La qual ferma de dret per nós és stada admesa a aquells en tant com de fur e raó és admetedora e no en pus, sens atribuir més dret a una part que a l’altra, sinó tant com ne havien ans de la dita ferma de dret, ab la qual han promès de star a dret e fer dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes a tota acció, qüestió, petició o demanda que sien tenguts e obligats a la dita vila, e donada d’aquèn fermança in forma solita, requirent-nos que sobre les dites coses los provehíssem de justícia. Per tal, de part del molt alt senyor rey a cascun de vosaltres dehim e manam, sots pena de mil ﬂorins d’or d’Aragó als còfrens del molt alt senyor rey aplicadors, que los dits fermants de dret no perturbets en la dita lur possessió o quasi, la qual han sobre les dites coses en la dita ferma de dret deduïdes, de la qual vos és stada atorgada còpia e trellat, manant-vos expressament que si fetes haurets penyores per les dites rahons restituischats a la dita part requirent e fermant de dret. Emperò, si justes rahons havets per què les dites coses fer no degats, aquelles hajats posades denant nós e cort nostra dins X dies primervinents comptadors aprés les presents vos seran presentades. Àls, per nós hi serà provehit segons justícia dictarà, la vostra contumàcia no contrastant. Datum Valentie, VIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLº.

256.

1452, març, 2. Gandia.

Àpoca de 786 sous i 8 diners signada per Joana de Cardona, dona d’Hug de Cardona, a Jaume Ferri, veí de Gandia, restants de la paga d’un violari de 1.566 sous i 8 diners.

AHN, Osuna, lligall 1.323-26, protocol de Pere Rovira.

Die IIª martii anno predicto a Nativitate Domini MºCCCCºLIIº.

Iacobus Ferri, vicini ville Gandie, scienter et gratis conﬁteor et in veritate recognosco vobis, egregio Ugoni de Cardona, domino locorum de Beniopa, Benicanena, lo Real e la Alcharia Nova, licet absenti, quod dedistis et solvistis michi numerando voluntati mee in peccunia numerata per manus egregie dompne Iohanne de Cardona, uxoris vestre, triginta novem libras, duodecim solidos regalium Valentie per vos michi restantes ad solvendum ex illis LXXVIII libris, VI solidorum, VIII denarii dicte monete, quos vos michi anno quolibet faciatis de violario quinta aprilis, et sunt de solutione quinta die aprilis proxime preterito. In quaquidem quantitate dictarum triginta novem librarum, duodecim solidorum comprehen dentur omnes missiones executorias factas in executione, et cetera, et certa prorata michi debita per dictum egregium Ugonem de Cardona de certa parte dicti violarii qui[...] Et quia hec est rey veritas, renuntio scienter omni exceptioni predictarum triginta novem librarum et duodecim solido rum non habitarum ut predicitur et doli, in testimonium premissorum facio vobis ﬁeri presens publicum apoce instrumentum ad habendum memoriam in futurum. Quod est actum.

Testes, Petrus Guasch et Francischus de Leonís, alias Tristany, vicini ville Gandie.

Die IIIª dicti mensis martii, de voluntate dicti Iacobi Ferri, Petrus Guasch, dicte ville vicinus, in pressentia mei, notarii infrascripti, et Iohannes March, ville Gandie, et Iacobus d’Alòs, ville Gandie, testes ad hec vocatorum, recepti dictas XXXVIIII librarum et XII solidorum in peccunia numerata.

257.

1452, abril, 5. Saragossa.

Concessió d’un guiatge reial a Hug de Cardona durant dos mesos.

ARV, Reial Cancelleria, 272, f. 167.

Ugonis de Cardona.

Nos, Iohannes, etc. Aliquibus rationabilitis causis nostrum animum ad infrascripta recte moventibus, quas hic exprimendas obmittimus, tenore presentis ac scienter et expresse guidamus, afﬁdamus, assecuramus et elongamus in regia bona ﬁde atque nostra, videlicet, vos, nobilem et dilectum camarlengum nostrum Ugonem de Cardona, militem, ac cunctos vassallos et alios cum et pro vobis obligatos et bona vestra et eorum de et a quibusvis contractibus, provisionibus et obligationibus civilibus in quibus teneamini et seu obligati fueritis aut fuerint pro debitis, tamen et oneribus vestri, dicti nobilis, et tam principalis quam ﬁdeiussorio nomine personis quibuscumque, tam christianis quam iudeis et serracenis etiam privilegiatis, exceptis tamen debitis que debeantur pro dotibus seu sponsalitiis mulierum, nec pro venditione bonorum inmobilium seu reddituum, nec pro pignoribus suis traditis creditoribus et ab ipsis possessis,[8] legatis testamentorum, comandis veris, violariorum aut censualium mortuorum pensionibus. Itaque regio sive nostro huiusmodi guidatico, assecuramento et elongamento perdurante quod durare volumus et valere dum de dicti domini regis aut nostri processerit beneplacito voluntatis et per duos menses post revocationem ipsius et dicte revocationis intimationem, que revocatio vobis personaliter aut voce preconia per loca solita civitatis Valentie habeat intimari et nuntiari non possitis in persona et bonis vestris et dictorum vassallorum et ﬁdeiussorum vestrorum per dictum regnum aut nos suosue [sic] aut nostros aut alios ofﬁciales quoscumque premissorum ratione capi, detineri, impeti, arrestari, demandari, conveniri, exequtari, emparari, sequestrari aut in iudicio vel extra aliquatenus molestari, quinimo vos et dicti vestri vassalli et ﬁdeiussores cum omnibus bonis et rebus vestris et suis possitis manere, stare, ire, redire et incedere per regna Aragonum et Valentie et ab inde recedere et iterum redire salve, intrepide, pariter et secure. Mandantes per hanc eandem regenti ofﬁcium gerentibusque vices nostri generalis Gubernationis, ofﬁcii iustitiis, baiulis generalibus et localibus, çalmedinis, merinis, iuratis et aliis ofﬁcialibus et subditis regiis quibuscumque in regnis predictis Aragonum et Valentie constitutis et dictorum ofﬁcialium locarum presentibus et futuris et eorum cuiuslibet, sub incursu regie atque nostre indignationis et ire penique mille ﬂorenorum auri pro quolibet contrafaciente, quatenus nostrum huiusmodi guidaticum, assecuramentum et elongamentum et omnia et singula antedicta vobis et dictis vestris vassallis et ﬁdeiussoribus et bonis vestris et eorum teneant ﬁrmiter et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veni aut aliquem contrafacere vel venire permittant quavis causa, in cuius rei testimonium presentem ﬁeri iussimus regio sigillo atergo munitis. Datum Cesarauguste, Vª die aprilis anno a Nativitate Domini MCCCCLII. El rey Johan.