Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 9

Yazı tipi:

Consequenter vero die intitulata IIIIª mensis iunii anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIIº, denant lo dit noble tenintloch de governador comparech lo dit en Pere[22] Rossell, en lo dit nom, e l’altra part absent, posà en scrits ço que·s segueix:

De la cort de vós, molt noble mossèn Jacme Romeu, lochtinent del spectable governador del regne de València, és emanada una letra directa al procurador general e als ofﬁcials e jurats de la vila de Gandia, en la qual és narrat que en vostre examen és stat affermat per en Johan Tota [sic], notari, en nom de procurador del magníﬁch don Hugo de Cardona, del qual se diu ésser los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, dient que de X, de XX, XXX, L, LXX anys ençà e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari lo dit don Hugo e sos predecessors, senyors dels dits lochs, contínuament haurien exigit, haüt e pres lo morabatí dels vassalls poblats e habitadors en los dits lochs, e que en la dita possessió deu ésser mantegut e deffès, e que per ço com per los dits procurador e ofﬁcials de Gandia seria provehida e manada crida, la qual seria stada feta en los dits alqueries [sic], manant que lo dit morabatí sia pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són tengudes pagar aquell, e que seria prejudicial al dit don Hugo, qui afferma tenir tota juredicció civil en los dits lochs, e que, per consegüent, la dita crida no·s podia fer en los dits lochs, e sobre les dites coses se diu hauria fermat de dret, e per ço havets manat als dits procurador e ofﬁcials de Gandia que lo dit don Ugo no perturben en la possessió que afferma tenir de no pagar lo dit morabatí, e si rahons algunes en contrari aquelles propossen denant vós e cort vostra dins XV dies aprés presentació de la dita letra, segons en aquella és pus largament contengut. Lo qual mananament e les coses per part del dit magníﬁch don Hugo de Cardona, en la scriptura de la qual la dita letra és insortida, afferma des e requestes en la dita ferma de dret, ab vostra reverència parlant, no procehexen en dret ni en fur per moltes rahons, senyaladament per les següents, les quals diu e al·legua Pau Rossell, notari, procurador del il·lustríssim senyor don Johan, per la gràcia de Déu rey de Navarra, duch e senyor de la dita vila:

Primo, per ço e àls que la dita letra és feta e provehida parte non vocata nech minus audita, ço que fer no podia ne devia, igitur és nul·la.

Ítem, per ço e àls que és en veritat, e la part altra no ho negua, que los dits lochs o alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova són situats e situades dins lo térmens e sots lo mer imperi e suprema juredicció e senyoria de la dita vila de Gandia e del senyor de aquella. E axí és ver.

Ítem, diu ut supra que per actes públichs e cartes e àls se pot mostrar, e àls és ver e notori, que los dits lochs e alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova eren e foren del duch e senyor de la dita vila, e aquell[es] foren donades e atorgades a principi quant hixqueren de domini e senyoria del tunch rey d’Araguó e de València, del qual a principi eren. E aquell primer senyor qui hagué e adquirí los dits lochs e alqueries, les hagué del dit duch e senyor de Gandia quant foren constituhides e hedifﬁcades dins senyoria e juredicció del duch e senyor de la dita villa.

Ítem, diu que lo ínclit don Alfonso, duch e senyor de Gandia, predesessor del dit senyor rey de Navarra, senyor de Gandia, tenia e possehia, tingué e possehí com a cosa pròpia los dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova ab tots lurs drets, morabatí et delme e tots altres a senyor pertanyents. E axí és ver e·s mostra per los libres e cabreus de les rendes de la dita vila e lochs.

Ítem, diu que aprés del dit don Alfonso, duch de Gandia, en la dita forma e ab los dits drets e ab los dits lochs, possehie e possehí la dita vila lo ínclit don Alfonso, duch de Gandia, son ﬁll. E aprés mort de aquell, ó possehia e possehí lo molt alt senyor rey, [ara] bonaventuradament regnant, per tant temps com ho possehí; del qual senyor rey ha donació e costa del dit ducat e vila e del que pertanyia al dit don Alfonso, duch, lo dit senyor rey de Navarra. E axí és ver.

Ítem, diu que si lo dit egregi don Ugo de Cardona ha títol o donació dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova del dit senyor rey o dels dits duchs e senyors de la dita vila e ducat, cessa haver títol e donació o trasportació del dit morabatí dels dits lochs, lo qual, si expresament no és donat ni atorgat, no passe en degun senyor, donatari, adquiridor, ans roman en la major e suprema senyoria, mer imperi e juredicció de justícia e rahó.

Ítem, diu ut supra que lo dit il·lustríssim senyor rey de Navarra, duch e senyor de Gandia, depux [en blanc] que té e posseheix e ha tengut e possehex la dita vila e ducat de Gandia, que ha pus de XXX anys, e sos predecessors en la dita vila de Gandia de X, de XX, de XXX, XL, L, LXX e cent anys e tant temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, assensive e dessensive, és e són stats en pacífﬁca e quieta possesió de haver e exhigir e reebre en sos térmens lo morabatí dels vassals populadors e habitadors dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, e per haver e exhegir aquell fer scripcions, preconitzacions e conpulsacions necessàries, axí en la dita vila com en los dits lochs. E axí appar per actes e capbreus, e açò sens contradicció alguna del dit egregi don Ugo ne dels vassals poblats ne habitadors dels dits lochs.

Per què et àls appar lo dit illustrissimo senyor rey de Navarra com a duch e senyor de la dita vila ésser stat e ésser en contínua, pacíﬁca e quieta possesió de haver, exhigir e rebre en sos térmens lo dit morabatí dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, segons dit és, e la dita possessió ésser confortada per lo títol universal et àls per títol [de] justícia, al qual effecte és dessús narrat, e lo dit egregi don Ugo no haver títol de possessió del dit morabatí, e, per consegüent, no poder aquell exhigir, haver ne demanar, ne poder fer apossió[23] ne contrast al dit senyor rey de Navarra e duch ne a sos ofﬁcials o havents títol de ell en la dita [...], e la ferma de dret per la part altra posada no procehir de justícia ne rahó ne, per consegüent, la admisió de aquella ne la dita vostra letra e manaments, ans aquells e aquelles, no obstants lo dit senyor rey de Navarra, duch e senyor de la dita vila, e sos ofﬁcials, poden e deure [sic] haver e exhigir o rebre lo dit morabatí. E a superabundància cautella, e en tot cas que mester sia e sens prejuhí de la juredicció e senyoria al dit senyor duch pertanyent, e sens prejuhí de sos drets e si e en quant tengut hi sia et non alias, lo dit Pau Rossell, dicto nomine, sobre la dita possesió ferma de dret en vostre poder e promet fer, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes a tot clam, acció e demanda que lo dit don Hugo haja e pretengua haver en lo dit morabatí. E dóna per fermança en Luch Pous, notari de la dita vila, la qual ferma de dret e fermança requer ésser-li admessa e rebudes. E que sia manat al dit egregi don Hugo e a sos ofﬁcials sots certes e grans penes que lo dit fermant, ne lo dit seu principal ne los ofﬁcials de aquell perturben en la dita possesió, o si clam algú o demanda han dins terme breu e peremptori la possen denant vós e cort vostra, com axí sia per justícia fahedor.

A les quals rahons e capítols requer ésser respost per la part altra medio iuramento. Insuper requer que testimonis li sien rebuts, manant a la part altra, et cetera, alias.

Fon interrogat lo dit proposant migançant jurament per lo scrivà de la cort qui havia ordenanda la dita scriptura, e dix que·l honorable micer Pere Amalrich, doctor en leys.

E, possada la dita scriptura, ilico lo dit noble tenintloch de governador dix que remetia la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit noble tenintloch de governador, de consell del honorable micer Gabriel de Sanctacília, lochtinent del ordinari assessor de la sua cort, féu sobre la dita scriptura la provisió següent:

Lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador proveheix e mana que, admesa la dita ferma de dret si e en quant de fur e rahó és admetedora e no pus, ab sa ydònea caució sia manat al dit noble don Hugo de Cardona que lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, o lo dit il·lustríssim senyor rey de Navarra e duch de Gandia, no perturbe en la possessió en la qual és de percepció e exacció del dit morabatí en los dits lochs, los quals se diuen ésser del dit noble don Hugo de Cardona, e açò sots pena de mill ﬂorins. Emperò, si rahons ha en contrari, aquelles dins X dies proposse denant lo dit noble tinentloch de governador. E, noresmenys, proveheix e mana lo dit noble tinentloch de governador que la present scriptura sia intimada a la part altra, a la qual sia assignat a dir, possar e al·legar tot ço que dir, possar e al·leguar vula al VIèn dia, e sia manat a aquell que respongua segons és request. E encara provehex que sien rebuts al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, tots e qualsevol contestimonis que donar e produhir volrà e sobre la dita scriptura de ferma de dret e capítols de aquella, manant a la part altra que sia present ab lo notari rebedor dels dits testimonis per veure jurar aquells. En altra manera, los juraments del dits testimonis seran rebuts, la sua absència no obstant.

Subsequenter vero die intitulata Xª mensis novembris anno a Nativitate Domi ni MºCCCCLVIIº, en Francesch Aranda, porter del senyor rey, dix e relació féu que ell de manament del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador, instant e requierent lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, havia intimat la dita prove sió al dit en Johan Toda, lo qual, personalment atrobat, dix que li havia respost que no y consentia e que·n demanà correcció ab adjunt assessor.

Preterea vero die intitulata XIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCLVIIº, denant lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador comparegueren lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Johan Toda, dicto nomine, de part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, fon haüt per lest e repetit ço que de proximo és stat posat.

De les quals coses lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, demanà còpia e trellat, stant e perseverant en la correcció de adjunt assessor dessús demanada, lo qual per lo dit noble tenintloch de governador li fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts assignat a comparer denant ell e cort sua, e al dit en Jo han Toda, en lo dit nom, a dir, posar e al·legar tot ço que dir, posar e al·legar vulla al tercer dia, retenint-se sobre la correcció de adjunt assessor demanada a cort.

E lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, dix que protestava que temps algú no li precorregués en produir e donar sos testimonis, ans tot son dret li romangués salvu e il·lès in omnibus et per omnia.

E lo dit noble e magníﬁch tinentloch de governador dix que salvava al dit en Pau Rosell, en lo dit nom, tant temps e dret com per fur e rahó salvar li podia e devia e no pus.

Et factis premissis, dicta eadem die intitulata XIIª mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIIº, denant lo dit e magníﬁch tinentloch de gover na dor comparech lo dit en Luch Pus,[24] notari, vehí de la dita vila de Gandia, lo qual, com fos stat offert en fermança en la dita ferma de dret, fon interrogat per lo notari e scrivà de la dita cort de la Governació si feya la dita fermança e principal obligació al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e sens aquell e per lo tot de fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, a tot clam, acció o demanda que lo dit egregi don Ugo de Cardona haja e pretenga haver en lo dit morabatí. E dix e respòs que hoc, e per aquella obligava, axí com de fet obliga, en poder del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador lo dit notari e scrivà, axí com a pública e autènticha persona per tots aquells dels quals és o serà interès de present o en sdevenidor legítimament stipulant e rebent, tot sos béns, mobles e no mobles, haüts e per haver, hon que sien o seran, e encara priviligiats, sopmetent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble e magníﬁch tinentloch de governador e cort sua, e a son propri for e jutge ordinari per special pacte renuncia. Renuncia encara a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges, e a tot altre dret, fur, ley, privilegi, ús, costum, consuetut e costum[25] venints contra les dites coses. Les quals foren fetes en València los dia e any damunt dits.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç Alós e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

267.

1457, agost, 10. Nàpols.

Sobreseïment de totes les causes pendents concedit per Alfons el Magnànim a Hug de Cardona, mentre el seu ﬁll Joan romandrà al servei del príncep de Viana.

ARV, Reial Cancelleria, 259, f. 90v.

Nos, Alfonsus, Dei gratia, et cetera. Intuitu et contemplatione illustrissimi Karoli, principis Viane, nepotis nostri carissimi, in cuius servitio nobilis et dilectus aﬁnis noster Iohannes de Cardona, ipsius illustrissimi principis camarlengus ﬁliusque vestri, nobilis et dilecti aﬁnis nostri Hugonis de Cardona, apud oras istas permanet, tenore presentium supersedimus at supersederi volumus et mandamus in omnibus et singulis causis, litibus et questionibus motis, pendentibus et movendis ac incohatis seu incohandis per quascumque personas, universitates et collegia contra vos, prefatum nobilem Hugonem de Cardona, vassallosque vestros et ﬁdantias ac caputleutas vestri et eorum ac bona vestri et eorum et cuiusvis ipsorum, tam ratione executionum quam aliis quibusvis rationibus, titulis sive causis censualium mortuorum, violariorum, comendarum verarum, cambiorum pecuniarum, mercantiliter factorum ac dotium et sponsalitiorum mulierum causis et illarum executionibus, in quibus iuxta pragmaticam et foros regni predicti Valentie supersederi non potest, a presenti supersedimento dumtaxat exceptis. Ita quod presenti supersedimento durante quod durare volumus et valere dum prefatus illustrissimus princeps in his partibus permaneserit et quousque ad occidiuas partes remeaverit [sic], et non ultra non possitis neque possint neque valeatis et valeant ad cuiusvis instantiam vos, prefati Hugo de Cardona, nec vassalli vestri et quevis ﬁdantie et caputleute vestri et eorum neque bona vestri et ipsorum et cuiuslibet eorum rationibus quibusvis seu questionibus aut litibus quibuscumque preterque pro superius exceptis citare conveniri, arrestari, sequestrari, emparari, executari ad iudicium, trahi seu alias modo aliquo inquietari, vexari seu molestari, quo circa serenissimo principi Iohanni, regi Navarre, frati et locumtenenti generali nostro carissimo, intentum nostrum declaramus quo volumus, disponimus et ordinamus gerenti vero vices gubernatoris generalis in regno predicto Valentie vel eius locumtenenti aut surrogato, iustitiis, baiulis, algutziriis, portariis, iudicibus et commissariis aliisque universis et singulis ofﬁcialibus et subditis nostris in eodem Valentie regno constitutis et constituendis dictorumque ofﬁcialium locatenentis presentibus et futuris ad quos spectet et presentes fuerint presentate, dicimus, precipimus et mandamus de nostri certa scientia et expresse pro prima et secunda iussionibus, ac sub pena ﬂorenorum auri Aragonum decem milium a bonis contrafacientis cuiuslibet irremissibiliter exigendorum et nostris inferendorum erariis, quatenus supersedimentum nostrum huiusmodi ac omnia et singula superius contenta vobis, dicto Hugoni de Cardona, vassallisque vestris at ﬁdantiis et caputleutis vestris et ipsorum per tempus suprascriptum teneant ﬁrmiter et observent tenerique et observari per quos deceat faciant atque mandent contrarium nullatenus facturi, de quo eis potestatem omnimodam abdica-mus quanto prefattus serenissimus rex nobis complacere ceterisque predicti preter ire et indignationis nostre incursum penam desuper indicam capiunt non incurrere, in quorum testimonium presentes ﬁeri iussimus nostro comuni sigillo in dorso munitis. Datum in castello Salvatoris ad Mare alias de Ovo prope Neapolim, die decimo mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCCLVII. Rex Alfonsus.

268.

1457, setembre, 30. Calataiud

Sobreseïment de totes les causes pendents concedit per Joan de Navarra, lloctinent general del regne de València, a Hug de Cardona durant el mes de novembre.

ARV, Reial Cancelleria, 279, f. 156r.

Supersedimentum Hugonis de Cardona.

Iohannes, et cetera. Dilectum nostris Iacobo Romeu, regio consiliario ac locumtenentis gerentisvices nostri generalis Gubernationis ofﬁcii in regno Valentie ac aliis quibusvis iudicibus ordinariis seu delegatis ad quem seu quos presentes pervenerint seu fuerint presentate et pertineant quomo do libet infrascripta, salutem et dilectionem. Quoniam nobilis et dilectus noster Ugo de Cardona vigili intendit cura et solicitudine in certis negotiis regium et nostrum grande tangentibus interesse atque servitium, et ea de causa expedit illum ad nos venire, deliberavimus in omnibus causis eundem nobilem, tam active quam passive, tangentibus supersederi per tempus infrascriptum et cum qualitatibus inde apponitis. Id-circo, tenore presentis ac de nostri certa scientia et consulte, ex causis predictis et aliis quas exprimere presentiarum opus non est, laxamus, supersedimus et morato riam conferimus et donamus in omnibus et singulis causis, processibus, littibus sive controversiis et illorum ac illarum exequtionibus pendentibus vel futuris, hinc per totum mensem novembris inmediate sequentem. Sic quod predicto durante tempore bona dicti Hugonis de Cardona, vassallo rum, ﬁdeuissorum et caputlevatorum vestrorum, quod ﬁdeiussores forent principa liter obligati, non possent aliquo directe vel indirecte modo nec illorum persone impeti, marcare, capi, detineri, secrestari, exequi nec arrestari, sub pena trium mille ﬂorenorum a bonis cuiusque vestrum contrafacientium irremissibiliter et sine spe aliqua venie exigendorum et regio aplicandorum erario. Ymo durante dicto tempore providimus et mandamus quod nullus possit predictus aut aliquem illorum trahere aut in iuridictione vocare aliqua de causa tamen civili, exceptis executionibus pensionum censualium, violariorum, legatis testamentorum, dotibus mulierium et debitis cum expresse interesse, quibus nostre minime existit intentionis aliqualiter derogare, quinymo in eisdem procedi et enantari valeat super-sedimento huiusmodi non obstante, decernentes irritum et inane si per aliquem vestrum contrarium attentetur. Et ut predicta ampliori fulgeant roboris ﬁrmitate, conferimus vobis et cuique vestrum omne posse oportunum peragendi et circa predicta examinationem, cognitionem ac declarationem aliqua propter quod diximus faciendi carentes attente de contrario, si iram et indignationem dicti domini regis atque nostram ac penam predictam cupitis non subire. Datum Calatayubii, die XXXº september anno a Nativitate Domini MºCCCCºLºVIIº. El rey Juan.

Dominus rex locuntenentis mandavit michi, Iohanni Navarro.

Probata.

269.

1457, octubre, 26. València.

Procuració de Vicenta, dona d’Antoni Ferrando, notari de València, a Joan Salzeda, escuder de la casa d’Hug de Cardona.

ARV, Protocols, núm. 866, protocol d’Antoni Ferrando.

Die mercurii XXVIª octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº quinquagesimo septimo.

Vicentia, uxor Anthonii Ferdinandi, notarii, civis Valentie, scienter et gratis facio, constituo, et cetera, procuratorem meum vos, Iohannem Salzeda, scutiferum de domo egregii Ugonis de Cardona, licet absentem ut presentem, videlicet, ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum pro me et nomine meo quasvis pecunie quantitatis michi debitas et debitas de logerio sive logeriis cuiusdam hospitii mei situ in villa de Gandie a quibusvis personis debeantur, et cetera, et quibusvis tempore sive temporibus detineantur, et cetera. Et de receptis apoquam, et cetera. Et ad levandum, et cetera, a posse [...]. Ulterius ad comparendum, et cetera, coram quibusvis iudicibus, et cetera. Fiat ad lites clausulis, et cetera. [Cum] posse substituendi, et cetera. Promitto, et cetera. Actum Valentie, et cetera.

Testes, Francischus Riquer et Iohannes Anthoni, agricultoris, vicini Alboraya.

270.

1457, desembre, 17. València.

Carregament d’un censal de 266 sous i 8 diners fet per Francesc Comes, ciutadà de València, en nom propi i com a procurador d’Hug de Cardona, Beatriu, dona del dit Francesc Comes, Guillem Safàbregues, síndic dels cristians d’Ondara, Cereig Abencereig, síndic de les aljames de l’horta de Gandia d’Hug de Cardona, i Abrahim Valencí, procurador substitut de Gàlip Bahiri, síndic dels moros d’Ondara, i d’Abrahim Masmut, síndic de l’aljama de la vall de Guadalest, a Joan Ferragut, ciutadà de València, per preu de 4.000 sous.

AHN, Osuna, lligall 778-39, carpeta 117, núm. 10.

Noverint universi quod nos, Franciscus Comes, civis civitatis Valentie et Beatrix, eius uxor, nominibus nostris, et ego, dictus Franciscus, ut procurator multum egregii Ugonis de Cardona, domini locorum de Beniopa, lo Real, Benicanena, Benipeixcar et l’Alqueria Nova, sitorum intra generales terminos ville Gandie et vallium de Guadalest et de Confrides ac loci de Ondara, ut de dicta procuratione constat instrumento publico acto Valentie in pose discretii Miquaelis Bataller, notarii, sub die duodecima presentium mensis decembris, habens plenum posse subscripta et alia faciendi, Guillermus Çafàbregues, vicinus loci de Ondara, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator pro christianis dicti loci de Ondara, ut de dicto sindicatu constat instrumento publico acto dicto loco de Ondara in posse discreti Iacobi Navarro, notarii, iunioris, sub die undecima mensis novembris proxime devoluti, habens plenum posse subscripta et alia faciendi, ut michi notario extitit facta plena ﬁdes, ac Cereig Abencereig, sarracenus loci de Benipeixcar, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator universitatum et aliamarum locorum predictorum de Beniopa, lo Real, Benipeixquar, Benicanea et l’Alqueria Nova, ut de dicto sindicatu constat instrumento publico acto in dico loco de Beniopa sub die vicesima quarta mensis octobris anno presenti et subscripto in posse dicti Iacobi Navarro, notarii, iunioris, et Abrahim Valencí, sarracenus dicti loci de Benicanena, nomine meo proprio et ut sindicus substitutus a Galip Bayiri, sarraceno dicti loci de Ondara et sindico pro sarracenis habitantibus in dico loco de Ondara, ut dictus sindicatu constat instrumento iam desuper declarato, et de substitutione mea constat instrumento publico acto in civitate Valentie sub die quinto mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo septimo in posse dicti Iacobi Navarro, notarii, et etiam ego, dictus, Abrahim Valencí, ut sindicus substitutus ab Abrahim Mazmut, sarraceno vallis de Guadalest, sindico et actore pro dicta valle et eius singularibus constituto, constat predicto sindicatu cum publico instrumento acto in dicta valle sub quartadecima mensis novembris proxime preteriti anni presentis et subscripti, constat etiam de mei substitutione instrumento publico acto in dicta civitate Valentie sub die quinto mensis presentis decembris anni presentis et subscripti in posse discreti Iacobi Navarro, iunioris, et etiam ego, dictus Abrahim Valencí, ut sindicus substitutus a Abrahim Mazmut, sarraceno vallis de Confrides,[26] sindico constituto per sarracenos et aliamam dicte valle, constat de sindicatu instrumento publico acto in dicta valle sub die quartodecima mensis novembris proxime preteriti in posse dicti notarii, et de mea substitutione constat instrumento publico acto dicta civitate Valentie sub die quinto presentium mensis et anni, ex certa scientia atque gratis et consulteque delliberate, omnes simul et quilibet nostris in solidum, dictis nominibus, et quolibet eorum in solidum, pro emendo frumentum et alia blada ac carnes que ratione magne seccitatis que in presenti regno plurisima, quod duo annis non habemus quia vix lavores colligere [...],[27] et hac de causa carnes non habebimus nec etiam solvere poterimus creditoribus censualia per nos et per dictas universitates facienda nec etiam solvere non poterimus dicto multu egregio Ugoni de Cardona, domino nostro, et hac de causa dicti creditores executiones quam plurimas contra nos et contra dictas universitates et aliamas faciunt cum magna solicitudine, pro quibus executionibus dicte universita ac aliama imitantur totalem perditionem et destructionem, et ideo pro dictis frumentis, bladis et carnibus emendis, et etiam pro solvendis creditoribus quantitatibus per nos debitis, adeo ut missionibus quam plurimas solvere non habeamus, habentes plenum posse antedictis sindicatis predicta et infrascripta et plura alia faciendi, ut michi notario facta extitit plena ﬁdes, cum hoc presenti publico instrumento eternis temporibus vallituro et in aliquo non violando seu revocando vendimus ac titulo pure, propie, perfecte et irrevocabile venditionis concedimus ac tradimus seu quasi tradimus vobis, honorabile Iohanni Ferragut, iuniori, civi civitatis iamdicte Valentie, presenti et acceptanti, et vestris ducentos sexaginta sex solidos et octo denarios monete regalium Valentie censuales, rendales et annuales sine laudimio et sine fatica, set tamen cum toto alio pleno iure emphiteotico et iuri ipsos percipiendi secundum forum Valentie franquos, quitios, liberos, inmunes et exemptos, non solum quo ad vos respectu vestri et vestrorum, set etiam quo ad quoscunque in huiusmodi censualis successorum ab omni videlicet peyta, questia, sisa, dono, servitio, subsidio, monedatico, hoste et cavalcata ac etiam refectione murorum et vallorum, et alia quacunque exactione ac supositione, missionis et honeris regalium, dominalium, vicinalium, realem et personalem, tacitarum et emergentium, usarum et utendorum, quecumque et quocumque nomine censeantur sive etiam nuncupentur, pro quibus seu quovis eorum siquid vobis vel vestris gratis aut vi compulsiva causatura vel etiam alias solvere et bistrahere contingerit totum illud quidquid et quantum sit vel fuerit vobis et vestris restituemus et emendabimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominibus, et quolibet eorum in solidum, malitiis, difugis ac quibusvis inpedimentis, iustis, frivolis et iniustis, sesantibus et non admissis, quibus omnibus et singulis scienter et expresse renuntiamus de presenti. Et quosquidem ducentos sexaginta sex solidos et octo denarios dicte monete ut predicitur censualis vobis et vestris solvere et pacare promitimus omnes simul, dictis nominibus, anno quolibet in duabus equalibus solutionibus, scilicet, sexdecima die mensium iunii et decembris mediatim, incipiendo prima vobis facere sulutionem sexdecima die mensis iunii proxime venturi et sic deinde anno quolibet, positos et portatos intus domibus abitationis vestri et vestrorum in dicto censuali successorum, infra tamen regni Valentie, vel alibi ubicumque dictam pensionem nobis petientis annuatim, salve et secure omni empara et sequestratione, iustis et iniustis, et nostris et cuiuslibet nostrum, dictis nominibus, propriis sumptibus et expenciis, periculo et fortuna.

(...)

Hanc autem venditionem et titulo venditionis concessionem de dicto censuali vobis et vestris facimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominibus, et (...) sic vobis et vestris vendimus, concedimus omnes simul et quilibet nostrum in solidum, dictis nominimus, et quolibet eorum in solidum tradimus seu quasi tradimus pretio quatuor mille solidorum monete regalium Valentie, quos omnes a vobis conﬁtemur abuisse et numerando recipisse modo et apoca contento.

(...)

Quod est actum Valentie, die decimaseptima mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo septimo. Sig-[signes]-na nostrum, Franciscii Comes et Beatricis, coniugum, sig-[signe]-num mei, Guillermi Safàbregues, sig-[signes]-na nostrum, Cereig Abencereig et Abrahim Valencii predictorum, qui hec, dictorum nominibus, et quolibet eorum in solidum laudamus, concedimus et ﬁrmamus.

Testes huius rei sunt Guillermi Çafàbregues, Abraim Valencii et Çaraig, qui ﬁrmarunt dicta die, Petrus Saragosà, molinerius, civis Valentie, et Alii Xorii, sarracenus loci de la Losa, prope locum de Almenara, et ﬁrme dici Franscici Comes, qui ﬁrmavit dicta die, presente dicto Iohanne Ferragut, sunt testes, Iohannes March et Manuel Manblella, curitores auris civitatis iamdicte Valentie.

Sig-[signe notarial] Iohannis Monterde, notarii publici civitatis Valentie ach per huniversam terram et dominationem serenissimi domini Castelle et Aragonum regis, regentis libros notulorum honorabilis et discreti Iohannis Toda, quondam mei connotari ab humanis sublati, predicti originalii carricamenti iam publicam formam redacti receptoris, qui dictum originalem carricamentum manu aliena scriptum mandato michi facto per magniﬁcum iustitiam in civilibus presentis civitatis Valentie et in libro Mandamentis et Emparis sacre curie continuato sub die nona mensis octobris anno a Nativitate Domini millesimo D quinto, reparavi et reparando yterum in publicam formam, nil addito nilque remmoto redigi, et magniﬁco Iheronimo Feragut, civi, traddi et liberavi, clausique Valentie die iovis decimasexta mensis octobris anno a Nativitate Domini MºD quinto.

271.

1457, desembre, 17. València.

Àpoca de 4.000 sous signada per Francesc Comes, ciutadà de València, en nom propi i com a procurador d’Hug de Cardona, la seua dona Beatriu, Guillem Safàbregues, síndic dels cristians d’Ondara, Cereig Abencereig, síndic de les aljames de l’horta de Gandia d’Hug de Cardona, i Abrahim Valencí, procurador substitut de Galip Bahiri, síndic dels moros d’Ondara, i d’Abrahim Masmut, síndic de l’aljama de la vall de Guadalest, a Joan Ferragut, ciutadà de València, preu del censal de 266 sous i 8 diners que li han carregat.

Ücretsiz ön izlemeyi tamamladınız.