Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 4
(...)
Hanc autem venditionem dictorum sexcentorum solidorum dicte monete censualium, rendalium et annualium, cum omnibus iuribus, proprietatibus et pertinentiis universis et singulis per omnia loca sich vobis et vestris facimus ac tradimus seu quasi tradimus pretio, videlicet, novem milium solidorum monete regalium Valentie, quos a vobis confitemur habuisse et recepisse nostris omnimodis voluntatis numerando.
(...)
Quod est actum Valentie, die intitulata decimaseptima mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo sexto. Sig-[signe]-num mei, Ugonis de Cardona, sig-[signe]-num mei, Abrahim Valencí, predictorum, qui hec, dictis nominibus, convenimus, laudamus et confirmamus.
Testes huis rey sunt Miquael Sparça, scripto[r] et Iohannes March, cursor auris, habitantes Valentie, et Alii Lixera, morerie Xative.
Sig-[signe notarial]-num mei, Miquaelis Bataller, notarii publici Valentie, qui predictis interfui eaque per alium scribere feci et clausi die et anno prefixis, et constat de suprapositis in lineis VII, ubi scribitur «et vos»; et VIIIª, ubi legitur «et nomine dictorum aliamarum et utriusque in solidum et eius singularium et cuiuslibet in solidum».
263.
1456, juny, 17. València.
Àpoca de 9.000 sous signada per Hug de Cardona i Abrahim Valencí, habitant de Benicanena i síndic de les aljames de l’horta de Gandia i de les valls de Guadalest i Confrides, a Isabel Ros, vídua de Bartomeu Ros, ciutadà de València, i tutora del seu fill Llorenç Ros, preu del censal de 600 sous que li han carregat.
AHN, Osuna, lligall 778-18, carpeta 117, núm. 9.
Noverint universi quod nos, Ugo de Cardona, dominus locorum de Benipeixcar, Benicanena, l’Alqueria Nova et lo Real,[10] sitorum in orta ville Gandie, et vallium de Guadalest et de Confrides, in regno Valentie, et Abrahim Valencí, habitanti loci predicti de Benicanena, nomine meo proprio et ut sindicus, actor et procurator omnium aliamarum, locorum et vallium predictorum et cuiuslibet in solidum, prout aparet de mea potestate et sindictatu cum publico instrumento acto in loco predicto de [en blanc] et in vallibus predictis, inhiciato sub die XIIª mensi martii anni presenti in posse discreti Guillermi
Sthephani, notarii publici Valentie, habens plenum posse subscripta latissime peragendi, de certa scientia et gratis, dictis nominibus, cum hoc presenti publico instrumento confitemur et in veritate recognoscimus vobis, honorabile Ysabeli, vidue uxoris honorabilis Bartholomei Ros, civis Valentie quondam, tutrici et curatrici Laurentii Ros, filii vestri et filii et heredis dicti honorabilis viri vestri et ad eius opus, absenti, quod dedistis et solvistis nobis, dictis nominibus, nostre omnimode voluntate realiter numerando ad opus faciendi quitamentum predictum in ante dicto instrumento novem mille solidos monete regalium Valentie, quibus seu quorum pretio vobis et vestris, dictis nominibus, vendimus et perpetuo alienavimus sexcentos solidos monete regalium Valentie censuales, rendales et anuales [...] in terminis anno quolibet solvendos et sub certis [...] pactis, penis, iuramentis, renuntiationibus, clausulis et cautelis contentis et specifficatis in publico venditionis instrumento recepto per notarium subcontentum sub die presenti et infrascripti. Et quia hec est veritas renuntiamus scienter [...] exceptioni peccunie predicte non numerando et a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli, in cuius rey testimonium iubemus vobis fieri atque tradi per notarium subcontentum presentis apoce instrumentum. Quod est actum Valentie, die intitulata decimaseptima mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo sexto. Sig-[signe]-num mei, Ugonis de Cardona, sig[signe]-num mei, Abrahim Valencí, predictorum, qui hec, dictis nominibus, convenimus, laudamus et confirmamus.
Testes huis rey sunt Miquael Sparça, scriptor et Iohannes March, cursor auris, habitantes Valentie, et Alii Lixera, morerie Xative.
Sig-[signe notarial]-num mei, Miquaelis Bataller, notarii publici Valentie, qui predictis interfui eaque per alium scribere feci et clausi die et anno prefixis.
264.
1456, juliol, 8. València.
Plet entre Hug de Cardona i la vila de Gandia pel mig fil de l’aigua de Benipeixcar.
ARV, Governació, 2.287, 14ª mà, f. 1.
[11]... nom de síndich, actor e procurador de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicanena e l’Alqueria Nova e dels singulars dels dits lochs, lo qual, en tota aquella millor manera que a la intenció e propòsit dels dits principals seus applicar se puxa e deja, diu e expon que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades [e] partidors de aquelles, per los quals han pres e haüt los fils d’aygua sòlits e acostumats per hun temps de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, sexanta e cents anys, e per tant de temps ascensive e descensive ençà que memòria de hòmens no és en contrari, prenint e havent los dits fils d’aygua pacíficament, líbera e quieta per obs de regar e de altres amprius acostumats de fer per lo duhiment e discurs de la dita aygua, [e] signanter en lo mig fil de la aygua del dit loch de Benipexcar han tengut, tenen e són en la dita possessió, axí en sguard dels vehins e habitadors de la dita vila de Gandia e dels habitadors del terme de aquella ab sciència, assentiment e pasciència de aquells qui u han vist contínuament e no y han fet contradicció alguna, e, per consegüent, los dits principals del dit Johan Toda deuen ésser deffeses, sostenguts e mantenguts en la dita sua possessió o quasi que han e tenen de les dites aygües. Per tal e àls, lo dit Johan Toda, dictis nominibus, diu que ferma de dret de e sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes les clàusules necessàries, congruents e necessàries, [donant-]vos per fermança a si mateix, en son nom propri, requirent que les dites ferma de dret e fermança li admetats. E com cascú fermant de dret deja ésser defès e mantengut en sa possessió o quasi, requer que sia feta comissió a hun porter de vostra cort lo qual vaja als dits lochs hon stan los dits partidors de les dites aygües e faça fer acte del stat de les dites aygües e discurs de aquelles, posant en protecció e salvaguarda vostres les dites aygües e partidors de aquelles, e manant, sots grans penes, als officials precípuament e singulars persones de la dita vila de Gandia e a totes altres que no innoven ne facen novitat en les dites aygües, com axí per justícia fer se deja, vostre molt noble offici super predictis benignament implorant.
Fon interrogat mijançant jurament lo dit proposant per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que lo honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys.
E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magnífich tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jacme Garcia, assessor assumpt en la present causa per absència del honorable micer Gabriel de Sentacília e encara per ço com l’onorable micer Macià Cardona és advocat de la present causa.
E a poch instant, lo dit magnífich lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, provehí e manà que, prestada ydònea caució, sia rebuda la dita ferma de dret en quant sia de fur e rahó reebedora, e que sia feta comissió a algun porter al qual sia manat que vaja personalment als lochs designats en la present scriptura ab lo scrivà de la cort o lo substituhit per aquell, qui regonegués los duhiments e decorriments de les aygües, faça actes ab testimonis del stat de les dites aygües e dels decorriments de aquelles, et etiam sia manat als officials e singulars persones de la dita vila, sots pena de cinc-cents florins, alguna cosa no innoven contra lo stat e decorriment acostumat de les dites aygües. E, noresmenys, lo dit magnífich lochtinent de governador posa sots protecció e salvaguarda del senyor rey a les dites aygües e los decorriments de aquells, e sia citada la part altra a la qual, atorgada còpia, sia-li assignat al cinquèn dia a respondre e degudament procehir en la dita causa.
Paulo post vero die intitulata VIIIª iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIº, com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes lo discret en Johan Toda, notari de la ciutat de València, lo qual interrogat, com fos aquí present, si feya la dita fermança de star a dret, fer dret e pagar la cosa jutgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, respòs e dix que sí, e per aquella obligava en poder del dit magnífich lochtinent de governador, lo notari scrivà de la sua cort axí com a pública e autèntica persona per tots [aquells de qui] és o porà ésser interès de present o en sdevenidor [stipulant] e reebent, tots sos béns, [drets e] accions, mobles e inmobles, privilegiats [e no privilegiats, haüts e] per ha-ver, hon que sien [o seran, sots]metent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e j[uredicció] del magnífich [lochtinent de] governador e al seu propri for [e de son] jutge ordinari, renunciant [encara a la ley Si convenerit] Digesta, de juredicció de tots [jutges] e a tot altre dret, fur, privilegi, ús [constitució e ordinació contra] totes [les dites coses venints]. Les quals coses foren fetes los dia e any qui [desús].
Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Bernat Alcover e en Johan Vives, notaris.
E en virtut de la dessús inserta provisió fon feta la letra del tenor següent:
En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al amat en Pere Agostí, porter de nostra cort, salut e dilecció. Per en Johan Toda, en nom de procurador del magnífich don Hugo de Cardona e en nom de síndich, actor e procurador de les universitats del Real, de Benicanena, l’Alqueria Nova e dels singulars dels dits lochs, és stada posada una scriptura en nostra cort dient e exponent en aquella que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades [e] partidors de aquelles per los quals han pres e haüt los fils d’aygüa sòlits e acostumats per temps de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, sexanta e cent anys, e per tant de temps ascensivament e descensiva ençà que memòria de hòmens no és en contrari, prenint e havent los dits fils d’aygüa pacíficament, líbera e quieta per obs de regar e de altres amprius acostumats de fer per lo duhiment e discurs de la dita aygua, [e] senyaladament en lo mig fil de la aygua del dit loch de Benipeixcar han tengut, tenen e són en la dita possessió, axí en sguard dels vehins e habitadors de la vila de Gandia e dels habitadors del terme de aquella, ab sciència, assentiment e pasciència de aquells qui u han vist contínuament e no y han fet contradicció alguna, e, per consegüent, los principals del dit proposant deuen ésser deffesos, sostenguts e mantenguts en la dita sua possessió o quasi que han e tenen de les dites aygües. Per tal, lo dit en Johan Toda, en los dits noms, diu que ferma de dret de e sobre la dita possessió o quasi, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa judgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules necessàries, còngrues e opportunes, offerint-nos donar ydònea caució e fermança, les quals dites ferma de dret e fermança ha request li admetam. E com cascun fermant de dret deja ésser deffès e mantengut en sa possessió o quasi, per semblant nos ha request que sia feta comissió a hun porter de nostra cort, lo qual vaja als dits lochs hon stan los dits partidors de les dites aygües e faça fer acte del stat e discurs de aquelles, posant en protecció e salvaguarda nostres les dites aygües e partidors de aquelles, e manant sots grans penes als officials precípuament e singulars persones de la dita vila de Gandia e a totes altres persones que no innoven ne facen novitat en les dites aygües, segons totes les dites coses largament en la dita scriptura són exprimides. E nós, rebuda la dita ferma de dret si e en quant de fur e rahó és rehebedora e rebuda ydònea caució sobre aquella, provehim e de part de la dita sacra majestat, havent fidúcia de vostra habilitat, vos dehim, manam e comanam que, les presents vistes, personalment aneu als lochs dessús designats ab en Jachme Navarro, menor, notari en loch e per los scrivans de la dita nostra cort, e, regoneguts los duhiments e discurs de les dites aygües donant testimonis, façau acte del stat de les dites aygües e discurs de aquelles, e en loch nostre e per nós maneu als officials e singulars persones de la dita vila de Gandia, sots pena de cinc-cents florins d’or de llurs béns exigidors e a la cort del dit senyor rey applicadors, que alguna cosa no innoven contra l’estat e discurs sòlit de les dites aygües. E, noresmenys, posareu, axí com nós ab los presents posam, sots protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey les dites aygües e discurs de aquelles, e citareu, axí com nós per semblant ab les penes citam, als dits officials e singulars persones de la dita vila de Gandia que en lo cinquèn dia comptador aprés feta la dita citació sien e compareguen davant nós e cort nostra per respondre e degudament procehir en la dita causa. E de totes e sengles coses damunt dites e per nós provehides e a vós manades fareu fer e rebre acte e actes en scrits redigits per lo damunt dit notari en loch dels dits scrivans. E açò no mudeu, car nós a vós en e sobre totes e sengles coses dites ab ses incidents, dependents, emergents e annexos cometen plenerament nostres poder e veus ab les presents, per les quals de part de la dita sacra majestat dehim e manam, sots la dita pena de cinch-cents florins exigidors e applicadors segons dessús, als dits officials o singulars persones de la dita vila de Gandia e altres qualsevol jurisdicció exercints dins lo dit regne de València que en e sobre les coses damunt dites e sengles de aquelles per nós a vós comeses [e manades] no us facen fer, facen o prometen ésser fet directament o indirecta, occultament o pa[lesa] impediment [algú, ans, assistint] tantes quantes vegades per vós requests seran vos, do[nen e presten con] sell, favor e [ajuda... VIIIª die iulii] anno a Nativitate Domini MCCCCLVI. Jacme Romeu, [lochtinent] de governador.
[... Gabriel de] Senctacilia, locumtenentis assessoris.
Cete[risque vero die, intitulata] Xª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCº[LVIº], lo dit en Pere Agostí, porter e comissari dessús dit, enseguint e complint ço que per lo dessús dit magnífich tinentloch de governador li era stat comès e manat en la pròxima dita letra e comissió, accidí e muntà als dessús dits lochs del Real, Benipescar, Beniopa, Benicanena e Alqueria Nova ensemps ab mi, Jachme Navarro, notari, de menys dies, en loch e per los scrivans de la cort de la Governació, e regoneguem los deduhiment e discurs de les dites aygües en presència dels testimonis dejús scrits, posant e metent en protecció e salvaguarda de la majestat del senyor rey en la forma e manera següent:
Primo, lo açut de Verniça, hon principia la dita aygua, ab sa cèquia mare, lo qual va fins davall Alcodar ab tres molins del egregi don Hugo de Cardona, ço és, lo molí appellat de la Senyora, l’altre molí appellat d’En Castellví e l’altre molí appellat de Abdal·là Roget.
Ítem, hun almazem e partidor primer en lo terme de Benichasareig ab set portes d’aygua e ab dues filles, les quals reguen Benicasareig, en los quals fils e dues portes en la hu e en l’altre una porta, les quals reguen les dites terres de Benicasareig, axí damunt com davall.
Ítem, lo segon almatzem o partidor en lo terme del Real, en lo qual ha huyt portes e més hun fil, lo qual fil ha nom lo fil del Olm, lo qual rega terres del Real.
Ítem, lo terç almatzem e partidor ha huyt portes, però fen-hi adobar una que és trencada, e més hun fil que va al Real a fer-ne d’aquell a sa pròpria voluntat, ut asseritur.
Ítem, lo quart almatzem o partidor ha huyt portes, e més dues portes de les quals obren dues cequioles. De la un porta e cequiola reguen les terres de la Alqueria Nova e de Verniça, e de la altra porta e cèquia, o la que és nomenat lo fil de les Jovades, se reguen les terres de les dites Jovades.
Lo cinquèn almatzem o partidor en què ha dotze portes, les sis portes les quals van devers l’alqueria d’En Martorell, e les altres sis portes reguen les terres del dit senyor fins Alcodar. Enaprés, anant per les sis portes qui són partides de les dotze sobredites qui van devers la sobredita alqueria d’En Martorell, són los almatzems e partidors següents:
Primo, hun almatzem o partidor qui és davant l’alqueria d’En Martorell, que olim solia ésser d’en Orriol, en què ha cinch portes, e més n’i ha una·ltra porta qui va a regar les terres de Benipexcar. En les cinch portes sobredites n’i ha una que rega lo fil de l’Asoch, lo qual era adobat e reparat de fresch ab morter, en lo qual dit loch lo dit porter e comissari ficà un pal o bastó de cinch palms de larch e hun palm de ample, e al cap del dit bastó ficà ab engrut hun senyal reyal pintat en mig full de paper en senyal e protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey, segons és contegut en la dita comissió.
Lo terç partidor o almatzem, que és davall l’alqueria d’En Martorell, són sis portes e més dues devers la part del riu que van a regar a l’Asoch, e més dues portes devers Benipescar, en què·s rega per la una porta de les dites dues les terres de la orta de Benipescar, e l’altra porta és per lo fil de l’Asoch.
Lo quart almatzem o partidor qui és al costat del dit tapiat de Zumila, moro de Benipexcar, són sis portes e més una qui va a regar la orta de Benipexcar, e més dues altres portes devers lo riu que van a regar les terres de l’Asoch.
Lo cinquèn almatzem o partidor aprés vinent són huyt portes, en què fall una dant,[12]e més dues altres portes qui reguen les terres de l’Asoch.
Aprés tornant a les restants sis portes del partidor sobredit de les dotze portes qui van a regar a Beniopa e Benicanena, en lo qual lo dit porter e comissari meté hun altra pal ab senyal reyal.
Lo segon almatzem o partidor, en què ha set portes envés dues altres portes qui va a regar a Benipescar.
Lo terç almatzem o partidor, en què han [...] una qui va a regar a Benipexcar.
Lo quart almatzem o partidor, en què són set portes en [...] e més [dues] portes qui van a regar a Benipexcar.
Lo cinquèn almatzem o partidor, qui és davant Benipescar, són quatre portes, e més dues qui van a regar les terres de Maçot Majoret.
Lo setè almatzem o partidor dins terme de Benicanena són sis portes, e més dues portes que van a regar les terres de Benicanena.
Lo huytè almatzem o partidor dins terme de Benicanena són cinch portes, e més dues portes qui van a regar a Benixuaxip.
Lo quatorzè almatzem e partidor e pus darrer qui és davall Sentana són cinch portes, e més quatre portes qui van a regar Alcodar, a la scena[13]del castell de Bayrén.
E, regoneguts los deduhiments e discurs de les dites aygües per lo dit porter e comissari e mesos los dits senyals reyals en los dits almatzems e partidors, ço és, de l’alqueria que olim solia ésser d’en Orriol e ara és d’en Solanes e de la Alqueria Nova, posant tota la dita cèquia e partidors dessús dits en protecció e salvaguarda de la dita majestat reyal, requerint mi, dit notari, que de les dites sobredites coses prenés los testimonis dejús scrits, li’n fes e redigís carta pública.
Presents foren per testimonis a les dites coses convocats e appellats en Steve Roger, tintorer, en Johan de Burgos e Jachme Sala, scuders, e en Johan Coves e Nofre de Còrdova, guardians, vehins de la vila de Gandia.
Postmodum vero dicta eadem die, intitulata Xª iuli anno iamdicto a Nativitate Domini MCCCCLVIº, lo dit porter e comissari, enseguint e complint la dita sua comissió, anà ensemps ab mi, dit notari, a la dita vila de Gandia e, atrobat personalment en Jachme Jordà, lochtinent de Loys Tamarit, justícia de la dita vila, en la plaça de la dita vila, e per mi, dit notari, legir e publicar requès e féu la pròxima dita sua comissió de la primera línea fins a la darrera inclusivament, manant a aquell, sots pena de cinch-cents florins d’or de sos béns exigidors segons en la dita sua comissió era contengut, que no conturbant ne innovar[14]alguna cosa contra lo stat e discurs de les dites aygües, intimant-li com les dites aygües eren sots protecció e salvaguarda de la majestat del senyor rey, citant-lo que en lo cinquèn dia sia e comparegua davant lo dit magnífich tinentloch de governador per respondre e enantar e procehir en la dita causa. Lo qual, personalment atrobat, dix e respòs que ell hobeïa la dita sua comissió ab aquella reverència que·s pertanyia del senyor rey e del magnífich tinentloch de governador, e era prest servar aquella. Emperò, que ell no sab res en lo fet de la present aygua, com no sia càrrech seu ne y haja res a fer, sinó lo cequier ab sos quatre diputats, qui han càrrech de regir les dites aygües e menar aquelles per sos fils, emperò que ell ne parlarà ab los senyors de jurats e que y faria lo degut.
Presents foren per testimonis en Francesch Be[ne]yto, çabater, e en Ramon Closes, perayre.
Enaprés, no divertint a altres actes per lo dit porter e comissari, fon presentada, lesta e publicada per lo dit notari e scrivà la dita sua comissió e letra a·n Berenguer Jàffer, cequier de la dita vila de Gandia, de la primera línea fins a la darrera inclusivament, intimant-li com la dita cèquia era en salvaguarda e protecció del senyor rey, e que en pena de cinch-cents florins no conturben al dit don Hugo de sa possessió ne faça novitats algunes en la dita cèquia, citant-lo que dins cinch jorns comparegua davant lo dit magnífich tinentloch de governador, si e segons totes les coses li eren stades lestes e recitades en la dita sua comissió. Lo qual, personalment atrobat a la porta de casa sua, dix e respòs que ell hobeïa la dita letra e comissió ab aquella reverència que·s pertany del molt alt senyor e del magnífich tinentloch de governador, offerint-se prest e apparellat hobeyr e fer sos manaments, emperò que li’n fos donat de tot còpia e trellat, e faria lo degut.
Testimonis foren presents a les dites coses en Matheu Oller e en Guillem Oller, texidors de drap de lana, vehins de Gandia.
E, de fet et eodem contextu, lo dit porter e comissari, enseguint e complint la dita sua comissió, atrobat personalment en la plaça de Gandia lo honorable en Berthomeu Pogeriol, altre dels dits jurats de la dita vila, per mi, notari e scrivà li fon [lesta e publicada] la dita letra e comissió e li fonch intimada la dita [salva]guarda. E fet lo dit [...] e no [...] fer novitat alguna en la dita cèquia e lo dit cita[ment] de cinch dies segons [...] contengut en la dita sua comissió [...] sabia res ne y havia res a fer, com no fos càrrech seu sinó del cequier de la [dita cèquia e de] sos quatre diputats, los quals regien les dites aygües per sos fils. Emperò, que ell hobeïa la [dita] letra e era prest fer los manaments de aquella, e que faria lo degut.
Presents foren per testimonis a les dites coses lo honorable en Francesch Pintor e en Loys Scrivà, vehins de Gandia.
E enaprés, successivament continuant los dits actes, lo dit porter e comissari per lo dit notari féu legir e publicar la dita letra e comissió al dit magnífich mossèn Guillem de Vich, atrobat personalment en la posada del duch qui és dins la dita vila. E, aquella lesta de la primera línea fins a la darrera, dix e respòs que no y sabia res en lo dit feyt en la dita aygua, com que no sia càrrech seu ne y haja res a fer, sinó lo cequier ab sos diputats qui han càrrech de regir e administrar les aygües e menar aquelles per son orde, axí que u intimàs e manàs a aquells. Emperò, que hobeïa la dita letra e coses en aquella contengudes e que, haüt trellat, faria lo degut.
Et eodem contextu, lo dit porter e comissari féu legir, intimar e publicar per mi, dit notari e scrivà, la dita letra e comissió a·n Francesc Costejà, altre dels dits jurats de la dita vila e hu dels diputats de la dita cèquia, personalment atrobat dins hun ort seu qui és a la Vilanova, lo qual, lesta e publicada e intimada la dita salvaguarda, e haüt per fet lo dit manamant de cinch-cents florins de no conturbar lo dit don Hugo en sa possessió e feta la dita citació de cinch dies, segons és contengut en la sua comissió, dix e respòs que ell hobeïa la dita letra ab aquella honor e reverència que·s pertany del governador e·s offeria prest fer sos manaments. Emperò, que tothom deya que ell ho feya e havia levat la pedra del partidor de la alqueria d’En Orriol, que ell ho havia fet e u volia haver feyt, e que ell hi daria recapte e que bons cosins germans tenia, los Capdeviles, que u menarien, e que ell ho proseguiria. Emperò que, haüt trellat, faria lo degut.
Presents foren per testimonis a les dites coses en Francesch Roger, tintorer, e en Francesch Avellà, vehins de Gandia.
Enaprés, enseguint la dita sua comissió, lo dit porter e comissari féu intimar, legir e publicar per mi, dit notari, la dita sua comissió als honorables en Pere Anthich e en Francesch Blaví, diputats de la dita cèquia, personalment atrobats dins lurs cases cascú per si e separadament, als quals per mi, dit notari, los fonch lesta la dita comissió de la primera línea fins a la darrera inclusive, e per lo dit porter e comissari li foren fets los dits manaments, axí de la salvaguarda com de fer novitat alguna a la dita cèquia, com encara la citació de cinch dies segons en la dita sua comissió és contengut, los quals dixeren cascun per si que hobeïen la dita letra e coses en aquella contengudes. Emperò, que no sabien res en lo dit feyt de la dita aygua, car si res s’i havia feyt, que lo cequier e en Costejà ho havien feyt, e que haurien-ne son col·loqui ab sos companyós e farien lo degut.
Presents foren per testimonis, quant a·n Pere Antich, en Loys Calbó, laurador, e en Johan Lòpiz, e quant a·n Francesch Blaví són testimonis en Francesch Roger, tintorer, e en Francesch Avellà, perayre, vehins de Gandia.
E, fetes e subseguides les dites intimacions, lo dit porter e comissari, volent acabar los dits actes, anà a la casa d’en Anthoni Gallach, altre dels dits deputats, e com li fos dit que aquell no era en la vila pus havia de quatre dies e fos al loch de Xereza, hon feya obrar certa casa, dix a mi, dit notari, que de les dites coses li fes e redigís carta pública, presents los testimonis dejús scrits, requerint mi, dit notari, legir e publicar la dita sua pròxima comissió a·n Bernat Morata, altre dels dits jurats de la dita vila, lo qual era allí present.
E, aquella lesta e publicada per mi, dit notari, de la primera línea fins a la darrera inclusivament al dit en Bernat Nora,[15]fets a aquell los manaments de no conturbar ne innovar res en la dita cèquia en pena de cinch-cents florins, e feta la dita citació que dins cinch dies compareguen segons en la dita comissió és contengut, lo qual dix e respòs que ell hobeya la dita letra e comissió ab aquella honor e reverència que·s pertany del molt alt senyor rey e del magnífich tinentloch de governador, offerint-se prest e apparellat fer e enseguir sos manaments, dient e responent que no sab res en lo feyt de la present aygua, com no sia càrrech seu ne y haja res a fer sinó lo cequier ab sos diputats, qui han càrrech de regir les aygües e menar aquelles per sos fils. E si res s’i ha feyt, que no u ha fet altri sinó lo cequier e en Francesch Costejà. Emperò, que ell ne hauria son col·loqui e parlament ab aquells e que la [...] sinó que se’n veja la veritat e que·n parlen ab don Hugo que [...] hom que [...] bé la rahó. Emperò, que ell faria lo que degués.
Presents foren per testimonis a totes les pròximes dites coses en Manuel [... Pere] Antich, vehins de la dita vila de Gandia.
Posthech vero die intitulata XVª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magnífich lochtinent de governador comparech lo discret en Pau Rossell, notari, síndich de la universitat de la vila de Gandia, e posà per scrits ço que·s segueix:
La requesta e ferma de dret davant lo magnífich en Francesch Aguiló, donzell, tinentloch del spectable governador del present regne, posada per lo discret en Johan Toda, notari, assert procurador del egregi don Hugo de Cardona e síndich, actor e procurador qui·s diu de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicaniura [sic] e la Alqueria Nova e dels singulars de aquelles, a set del present mes de juliol, affermant que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades e partidors de aquelles, per les quals han preses los fils d’aygua sòlits e acostumats per obs de regar e altres amprius acostumats per lo duhiment e discurs de la dita aygua, signanter per lo mig fil de la aygua del loch de Benipexcar, jatsia general e confusa ne les coses requestes en aquella en quant són, facen o sien vistes fer contra la universitat e singulars persones de la vila de Gandia e hereters de les dites aygües que no sien dels principals del dit en Johan Toda, o en alguna manera empachen o puxen impedir lo ús e ampriu de les dites aygües e decorriment de aquelles pertanyent als vehins e habitadors de la dita vila e singulars de aquella e hereters e heretats de la dita cèquia que no sien de les terres dels dits lochs del egregi principal del dit en Johan Toda, no proceexen ne han loch en fet ne en dret, ne, ab reverècia parlant, lo dit magnífich lochtinent de governador no podia ne ha pogut reebre ne admetre tal ferma de dret ne fer les provisions que ha fet. Per ço e àls, com, ut supra parlant, lo dit magnífich lochtinent de governador se és volgut entrametre e ha volgut provehir en e de coses no pertanyents a son offici, car a ell e a vós, magnífich mossèn Jachme Romeu, lochtinent del dit spectable comte e governador, és cert e notori que lo molt il·lustre duch e senyor de la dita vila de Gandia té e posseheix aquella ab tots sos térmens e pertinències, e ha en aquella e aquells tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici e conexença de aquells, e los officials de la dita vila e del dit duch e senyor han acostumat, cascú en lo que li pertany, exercir sa juredicció en la dita vila e tot lo terme de aquella. E senyaladament los cequier e deputats de la cèquia, de la qual en la scriptura del dit en Johan Toda se parla, són stats e són en pacífica e quieta possessió de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari de ordenar la dita cèquia, aygües, partidors, trastelladors e fils de la dita cèquia e los regants de aquella; e de conèxer e determenar les qüestions e debats, si alguns ne són, entre los hereters e regants o devents regar de les aygües de la dita cèquia; e dels prejuhís, si alguns entre aquells se fan; e de tenir o fer tenir en condret e en son degut orde los partidors e fils de la dita cèquia, e si alguns ne són tancats o uberts indebitament en prejuhí d’altre, obrir o tancar aquells per son degut orde e segons antigament són statuhits, dividits, partits e ordenats; e de punir e castigar los fahents alguna cosa en contrari indebitament, tant com al offici de cascú dels sobredits se pertany e de tals cequier e vehedors e altres officials, [e] si se ha haver recors, inmediate se ha e deu e és costumat haver al general procurador del dit duch e senyor de la dita vila. E les dites coses no solament són axí acostumades e usades segons dit és, mas axí és de fur, justícia e rahó, e senyaladament per quant tots los vassalls habitants en la dita vila e en los lochs e alqueries del terme de aquella, en sguart de la suprema senyoria e del mer imperi e juredicció al dit il·lustríssim duch o senyor pertanyent en la dita vila e son terme, són dits e són vassalls del dit duch e senyor, e, per consegüent, vós, magnífich lochtinent de governador ne algun altre official real, ab reverència parlant, no·s pot ne deu entrametre dels dits vassalls ne del juhi del dit duch e officials de aquell, ne de coses a llur juredicció pertanyents en los dits vassalls e entre aquells, obstant lo acte de cort fet per lo senyor rey benaventuradament regnant en les corts celebrades en Morvedre en l’any MCCCCXX VIII, ni per via de recors ne en altra manera. E per ço encara e àls, la dita requesta e ferma de dret del dit en Johan Toda ne provisions e actes de aquèn enseguits no podien ne poden ésser fets, com los singulars de la dita vila e ereters de la dita [cèquia ...] ultra los principals del dit en Johan Toda de tres, de cinch, de deu, de [vint, de trenta, quaranta], sexanta e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari ascensive e descensive són stats e [són en] possessió o quasi que los fils e partidors de les aygües de la dita cèquia van e discorren [per los] partidors e fils uberts, segons antigament foren senyalats, ordenats, uberts e partits [...] dels dits hereters han e deuen haver llurs fils en la dita cèquia uberts segons són obrats e hedificats, sens que no n’i ha haüt ne deu haver algun fil tancat, e senyaladament en lo partidor hon és lo mig fil en e per lo qual se pren l’aygua per al loch o alqueria de Benipexcar són set migs fils, tots los quals són stats e han acostumat star uberts, los sis dels quals discorren a ús e ampriu dels habitadors de la dita vila e dels hereters de la dita cèquia, ço és, de les terres de aquells sis fils regants e acostumants regar que no són les terres que deuen regar del dit mig fil de Benipexcar, e axí ho ha possehit e possehexen pacíficament e quieta, sens contrast e embarch de alguna persona, signanter dels principals del dit en Johan Toda o algú de aquells. E com los principals del dit en Johan Toda o algú de aquells per tolre l’aygua dels dits sis migs fils dels vehins de la dita vila del propdit partidor e applicar aquella en més habundància al dit mig fil de Benipexcar hagen novament volgut e attemptat, jatsia clamdestinament, tancar e cloure ab pedres o en altra manera lo hu dels dits set migs fils clamdestine e amagadament, e axí ho podets clarament veure per los actes per vostre comissari fets licet nulliter del stat de la dita cèquia, com haja trobat lo dit mig fil o partidor tancat de fresch. E quant lo dit comissari ab vostre scrivà hi plegà, encara hi eren los obrers qui fahien la dita clausura. E, vehents lo dit comissari, fogiren e se amagaren, e per fogir prestament lexaren aquí algunes de les ferramentes, les quals foren vistes e trobades per lo dit comissari e scrivà, mostrants que ladonchs fahien la dita clausura, segons podets e devets ésser certificat per relació de aquells, la qual lo proposant dejús scrit requer ésser reebuda e en actes redigida. E jatsia a vós, magnífich lochtinent de governador, no pertanga la conexença del present negoci, ab vostra honor e reverència parlant, ans pertanga als dits duch e senyor de la dita vila e als officials de aquell, segons dit és, davant los quals és e serà fermat de dret sobre la dita possessió axí com se pertany, emperò, per quant vós, magnífich lochtinent de governador, qui sots preheminent official del senyor rey, hi havets posat les mans e y havets mès salvaguarda, ço que en semblant és insòlit fet declinant, emperò vostre for, examen e juhi e sens prejuhí de la juredicció al dit duch e senyor e officials de aquell pertanyent e de la ferma de dret davant aquells posada o posadora, e si e en quant e en lo que a vós e a vostre offici se pertanga tan solamen e no en pus, Pau Rossell, notari, axí com a síndich e procurador dels justícia e jurats e de la universitat de la dita vila e singulars de aquella, per lo interès de aquella e aquells e sens prejuhí de la dita fore declinatoria sobre la possessió e possessions o quasi dessús narrades, de les coses axí en juredicció e exercici de aquella com de les aygües dessús specificades consistents, ferma de dret, en lo dit nom, e promet fer e star a dret e pagar la cosa jutgiada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, e dóna d’aquèn per fermança en Francesch Costejà, de la dita vila, lo qual fa la dita fermança, obligant lo dit fermant los béns de sos principals e la dita fermança los propris, requerint-vos que les dites ferma de dret e fermança li reebats e admetats. E com cascun fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa pacífica e quieta possessió o quasi que ha, per tal vos requer que los principals del dit proposant officials e hereters de la dita cèquia, que no sien dels principals del dit en Johan Toda possehints terres de les dites alqueries, mantengats e deffenats en la dita llur possessió o quasi, e·ls lexets pacíficament usar de aquells no obstant la dita salvaguarda, com semblantment creguen e vullen star sots protecció e salvaguarda del dit molt alt senyor rey e del dit duch e senyor en lo que li pertany, com àls si la dita salvaguarda havia a prejudicar que los dits fermants de dret, principals del dit en Pau Rossell, no poguessen usar de la dita llur possessió sobre la qual fermen de dret, seria ver dir que·ls privau de aquella, ço que no creu sia de vostra intenció. E requer que sia manat als principals del dit en Johan Toda, sots certes e grans penes, que los principals del dit en Pau Rossell no perturben en lur possessió o quasi singula singulis refferendo, e si clam o demanda han contra aquells dins dia breu e peremptori la posen davant lo jutge dels principals del dit proposant, com axí sia per justícia fahedor, compliment de la qual requer ésser-li fet e administrat per jutge competent per tots furs, privilegis e bona rahó que mils li pertanga.