Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 8

Yazı tipi:

[Su]ccessive autem die intitulata VIª mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, al qual fon [presen]tada una provisió per lo dit magníﬁch lochtinent de governador a consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, feta a una scriptura per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, posada sots kalendari de vicesima quinta del propassat mes de setembre, la qual és del tenor següent:

[...] dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell de son assessor en la present causa, assumpt quant [...] scriptura per lo dit en Francesch Costejà, en lo dit nom posada, proveex en aquesta forma [...] dissentint a les protestacions contra ell e béns seus fetes, diu que no proveex res ne provehir [...] ha volgut provehir en prejuhí de la juredicció del il·lustríssim duch o dels drets [...] de les parts. Mes per ço com les parts contendents sobre lo possessori lo jutge deu [...] en lo stat de la possessió o quasi [...] sia aquell que trobà axí possehir per ço provisions en procés continuades, mantenint aquell possehidor que ha trobat en la [...] recognició de les dites aygües enaxí com fon atrobat ésser en possessió o quasi és [...] cosa que, pendent la qüestió sobre la juredicció entre la cort del dit magníﬁch [lochtinent de] governador e lo il·lustríssim duch, la conexença de la causa pertany al senyor rey e a la cort [del m]agníﬁch lochtinent de governador en loch del senyor rey. Emperò, per ço com les parts contenen [...] coses e sobre altres en les scriptures per les dites parts posades, deduhides [...] la dita scriptura posada per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, a XXV del corrent [mes ...] a la part altra, de la qual atorgada còpia a aquella e que sien reebuts [...] Johan Toda, en lo dit nom, sobre les scriptures per aquell posades, en les quals es [...] que li sien rebuts testimonis perquè sia manat a la part altra, et cetera, alias, et cetera, e [...] fet sens prejuhí de la dita declinatòria de for, retenint-se acord sobre les [...] e que sia manat a les dites parts que hagen llurs advocats en col·lació en la [...] dit assessor dimarts primervinent en la setena hora ans de mig jorn lach.

[...] dicta et eadem die intitulata XXVª dicti mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, [...], porter del senyor rey, dix e relació féu que en lo dia de huy, per provisió e manament del mot mag[níﬁch lochtinent del] molt spectable comte e governador, havia intimada la dessús inserta provisió al discret [en Pau] Rossell, notari, en lo damunt dit nom, respòs que no y consent e que·n demana correcció ab [...] assessor, certiﬁcant al dit magníﬁch lochtinent de governador com hi ha provisió del senyor rey que nós en [...] de aquesta causa a pena de deu mília ﬂorins, la qual és registrada en la cort del [magníﬁch] lochtinent de governador.

[...] intitulata VIª mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent [de governador comparech lo] discret en Pau Rossell, en lo dit nom, e absent la part altra posà per [scrit ço que·s segueix:]

[...] del il·lustríssim senyor duch de Gandia sia manifestat e assats [...] la qüe[stió] de les aygües del terme de la vila de [Gandia ...] ofﬁcials de la dita vila singula singulis [...] per mils satisfer e respondre a una [...] no per recors per vós, magníﬁch lochtinent [...] respon, ab tota vènia e reverència que·s pertany, [...] ell, dit procurador, posada e en la qual vós li fes [...] vila contra singulars del dit terme e entre [...] don Hugo de Cardona, fahent-lo part agent contra los singulars de la dita vila e, per consegüent, en aquests cassos no ha alguna dubitació que la dita causa haja pertangut e pertanga als dits procuradors e ofﬁcials de la dita vila, ne y consta la que·s vol dir que de la dita causa és qüestió en vostra cort ab les universitats de les alqueries del dit don Hugo situades dins lo dit terme, car per bé que les dites universitats cautelosament, ut supra parlant, hagen volgut femar de dret en vostre poder per atribuhir-vos juredicció. Emperò, la realitat de la causa mostra no ésser causa principalment de universitat, mas és causa de singulars a singulars, com sia cert que les terres que reguen de les cèquies del dit terme sobre les aygües de les quals és la qüestió són de persones singulars com a singulars e [no] de les universitats com a universitats. E per ço, puys vós, mossèn molt magníﬁch, vehíets e podíets veure que ab [...] causa venien davant vós lo síndich de les dites universitats [...] repel·lir e no admetre en tan gran e evident dan e prejuhí de la juredicció del dit [il·lus]tríssim duch e dan de la dita vila e singulars com se sia seguit que per vostres impediments [la] aygua de que és moguda qüestió pendent aquella ha usufructuat e usat, usufructuen [...] usen lo dit don Hugo e sos vassalls e n’an freturat los habitadors de la dita vila en [gran] dan de llurs splets, dels quals dans e de tots altres d’aquèn seguits e seguidors e de [...] interessers reverentment, ut supra parlant, han protestat e protesten contra vós e vostre honorable [...] e béns vostres e seus e contra tots altres a vós e als quals sia imputat.

E encara que les universitats s’i hagen volgut mesclar, ja per ço no han pogut tolre ni [...] ordinària pertanyent al cequier en les cèquies la qual li pertany per [...] vostra cort no pot conèxer premaxime en via de principalitat, ne y obsta lo que [...] que los ofﬁcials de la dita vila no poden conèxer de algun noble cavaller e generós [... cone]xença de causa de aquells pertany a la vostra cort com, ab reverència vostra parlant, no [...] que los ofﬁcials de barons havents juredicció e mer imperi no coneguen e puxen [...] de les causes civils dels nobles, cavallers e generosos, habitants o terrestinents [...] tractants dins terme e juredicció de tal baró, havent mer imperi e juredicció [...] de e per rahó de les coses, heretats e possessions que tenen e possehexen dins terme e [...] baró. E açò no solament és dispost per lo fur «Cavaller qui serà vehí», et cetera, posats [...] de juredicció, ço és, de poder de tots judges, mas encara açò vol dir lo stil de [...] tots los richs hòmens cavallers, allí hon diu «Si donchs los dits pleyts [...] per rahó de coses tengudes a fer cens o certa part de fruyts o de servey per [...] barons e altres», lo qual stil no prejudica ne pot prejudicar a la disposició de [... maj]orment en lo cas occorrent de ferma de dret posada davant lo dit procurador de Gandia [...] de la dita vila, per la qual ferma de dret los dits singulars són fets reus e lo dit don Hugo [...]. Per què e àls, vós, dit magníﬁch lochtinent de governador, contrario imperio, deveu revocar la dita inhibició [...] impedir lo dit procurador en lo exercici de sa juredicció, protestant ut supra, requirent-ne carta [pública].

E per major fundament de les dites coses e de les contengudes en la letra a vós, mossèn, per lo procurador tramesa, vos fa fe de dos capítols e actes de cort offerts al senyor rey en Pere per lo [...] en sguard de la juredicció que han los havents mer imperi en los cavallers e que [...] l’altre en sguart de la juredicció del cequier en cascuna vila del regne.

E per tolre tot dubte e mostrar clarament que la juredicció, conexença e [...] altres semblants pertany al dit il·lustríssim duch de Gandia e a sos [ofﬁcials ...] magníﬁch no us ne podets ni devets entrametre e no remetent [...] dia e havent vós ne entramès que entrametent encorríets en [...] fe de una provisió de la majestat del senyor rey en vostra cort ja presentada [... ser]vets e façats servar de fet àls, ab vènia e reverència parlant, [...] e que revoquets tots los actes que fet havets en contrari [...] provisió són del tenor següent:

«Primerament, dien que algú havent [...] criminalment negun cavaller o [...] és ordenat per fur e no altre no contra[...] lochs o térmens de aquells qui han mer [...] del senyor rey que privilegi o regalia [...] pusca punir, conèxer o posar pena corporal a richs hòmens e a cavallers ni generosos, sinó lo senyor rey o son primogènit e aquells ofﬁcials seus als quals és atorgat per fur. Quant als generosos del regne de València, en Jachme Castellà, com a procurador del senyor infant en Pere e del noble senyor de Xèrica, dix que no consentia al dit capítol, ans hi protestava. Semblantment hi protestaren en Guillem Serra e en Gilabert Çanoguera, procuradors dels infants en Jachme e en Ramon Berenguer.

Ítem, suppliquen los richs hòmens e cavallers de la ciutat e d’altres viles del regne que com los cequiers e en moltes coses facen molts e diverses greuges a ells e als hòmens lurs, e donen [el] dret de la aygua a altres e venen aquella e hagen gran juredicció, axí que dels juhins d’aquells [...] puxa hom a algú recòrrer, que sia mercè vostra ordenar que a cascun cequier cascun [...] y sia feyta inquisició per aquells qui per vós hi seran ordenats, segons que per fur nou en los [...] ofﬁcials és acostumada de fer, majorment e com ells sien ofﬁcials e han poder vostre [...] ells fan penyores e leven calònies segons que ells se volen, concordant riqui homines [...] generosi et persone ecclessiastice contrasten hi los jurats de la ciutat e semblantment [con]trasten los síndichs de les viles reyals».

[E, proposada] la dita scriptura, confestim lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió [sobre aquella] fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor per ell pres en la present causa.

[E a poch] instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del dit honorable micer Jachme Garcia, [assessor qui] dessús, provehí que la dita scriptura sia intimada a la part altra, a la qual sia a[torgada] còpia si haver la’n volrà, e sia sobresehit en le recepció de testimonis e sobre les altres [...].

[Et inconti]nenti lo dit proposant féu fe de la letra e o provisió, la qual ja per lo dit proposant és [present]ada al dit magníﬁch tinentloch de governador, la qual és del tenor següent:

[Anno a Nativitate] Domini MºCCCCºLVIº die vero intitulata XVIIª mensis febroarii, davant la presència del molt [honorable] mossèn Jachme Romeu, cavaller, tinentloch del molt spectable comte de Cocentaina, [e] majordom de la sacra majestat del molt senyor rey e governador del regne de València per [absència de] aquell, comparech lo discret en Pau Rossell, notari, síndich de la universitat de [Gandia, e] presentà a aquell una letra e provisió patent del dit molt alt senyor rey en [...] e al dors de aquella ab sagell de la sua real majestat sagellada, la qual és del te[nor segü]ent:

[...] Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, citra et ultra farus, Valentie, Hierusalem, Hungarie, [Maio]ricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, ac comes Rossilionis et Ceritanie, spectabili Eximeno Petro de Corella, comiti [Cocen]tayne et gerentivices gubernatoris regni Valentie et eius locumtenentis ceterisque ofﬁcia[lis ...] iudicibus delegatis vel delegandis allisque ad quos presentes pervenerint et seu fue[runt presentatis], salutem et dilectionem. Pro parte iuratorum ac universitatum et sindici ville [Gandie] est nobis exponitum cum querela quod quidam nobiles, milites et generosi et alii loca [...] infra terminos generales dicte ville possidentes et terratenentes [...] Iacobus de Pallàs Ladró cuius esse dicitur locus seu alcarea de Piles [...] vicini ville prefate peyterique ville eiusdem conantur [...] contribuere in peytis et aliis exactionibus ad que ut [...] universitatis tenentur pro locis alcareis et rebus que intra villam [...] tenent et possident [...] et pragma[tica ...] in dicta villa et eius terminis [...] in talibus [...] et ut inmunes a predictis [...] ﬁrmare de iure in [...] universitatem ipsam ad litigandum [...] et expensarum et aliarum incomoditatum [...] contributionem differunt quantum possunt [...] ac preiuditium manifestam universitatis predicte et eius singularium qui onera censualium in multitudine satis magna adque tenentur paccare non valerent nisi peyte contribuere debentibus exigerentur et iura dicte universitatis ut decet colligantur, atque ita in ruynam irrepreparabilem dicta universitas faciliter deveniret quod si damnum et evidens preiuditium, tam dictem universitatis quam etiam subdictorum nostrorum, utrique cederet et redundaret cui recurrere et debite providere non in merito summe interest presertim cuia universitas [...] dicte ville aliqua et plura censualia pro nostro servitio oneravit. Nos vero supplicatio[ne] dicte ville benigne anuentes volentesque super predictis debite providere, vobis et singulis vestrum dicimus, precipimus et mandamus de certa scientia et expresse, pro prima [et] secunda iussionibus, ad penam decem milium ﬂorennorum auri de bonis illius vestrum quia contra[...] exigendorum et nostro erario applicandorum, quatenus de causis et questionibus [...] et quibusvis que ratione dictarum peytarum et contributionum aliarumque ex quacumque causa [...] esse sperantur per ﬁrmas iuris vel alias inter iuratos, universitatem et sindicum dicte ville [...] alios quoscumque coniunctium vel divisim, ex una, et dictum nobilem Iacobum de Pallàs [...] esse dicitur dictus locus seu alquerea de Piles et alios quoscumque possidentes vel t[enentes] loca, alquareas, terras vel possessiones in dicta villa et termino eius ratione seu [...] ipsorum locorum, alquarearum, terrarum vel possessionum contributionum et amprivorum [...] ipsarum vel ex alia causa ipsorum pretextu minime vos intromittastis seu intro[... non] curetis, ymmo causas et questiones ipsas decidendas et terminandas relinquendo [...] duci et domino dicte ville vel eius generali procuratori et ibi ius et iustitiam recepiant [...] iusto recursu suo casu extraneis dicte ville nobis seu nostro generali locumtenenti [...] gubernatori in nostri vel in sui absentia reservato, non obstantibus pragmaticis [...] tam nostris quam regis Petri, divi recordi patri nostri, de causis ad curiam Gubernationis [...] non extrahendis ab eadem et signanter pragmatica santione dicti regis [...] Gerunde, XXIª februarii anno a Nativitate Domini MºCCCºLXXXVº, nec etiam obstantibus usibus [...] vestri dicti gubernatoris et quibusvis nostris seu predecessorum nostrorum litteris provisionibus [...], quas et que hic pro sufﬁcienter expressis haberi volumus et censemus [...] posse contrarium peragendi ac irritum et inane decernentes quicquid in contrario [...] factum est vel erit aut quomodolibet attentatum. Datum in Castellonovo, civi[tatis Neapolis] secundo mensis novembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVº. Rex Alfonsus.

[...].

E, presentada la dita letra e provisió real, lo dit magníﬁch lochtinent de governador dix que reebie aquella [ab] humil e subjecta reverència que·s pertanyia del dit molt alt senyor rey, offerint-se prest [e apa]rellat los manaments reyals inseguir e complir, remetent la provisió fahedora [al] honorable ordinari assessor e al lochtinent de aquell.

265.

[1457]

Pactes signats entre Hug de Cardona i les seues aljames, d’una part, i Francesc Comes, ciutadà de València, d’altra, per al quitament de 26.000 sous censals.

ARV, Governació, 2.289, 16ª mà, f. 11.

[18]... propi motiu com àls ne per altra qualsevol persona havent poder de fer e atogar lo dit referit provisió, guiatge, elongament o privilegi. En los quals arrests dins los dits XX dies agen a entrar tots los desús dits e cascun de aquells scrits alguna requesta o intimació de paraula o per scrits a aquells ne algú de aquelles fahedora, e en los quals arrests e presó hajen a star tant e tan longament ﬁns ab tot efecte hajen liurats los dits IIIm sous e pagades totes les pensions al dit en Francesch Comes o als hereus de aquell per obs de fer lo dit quitament.

Ítem, és stat concordat e convengut que los dits síndichs, ab voluntat del dit egregi don Hugo de Cardona, presten sagrament e homenatge en poder del dit noble lochtinent de governador o de la sua cort, que ell ni les dites universitats e aljames, ni alguna de aquelles, ni algú singular de aquelles no donaran, ni pagaran ni faran algun do, paga o sofra ni ajuda alguna al dit egregi don Hugo, ni a la muller d’aquell, ni als ﬁlls ni ﬁlles de aquell ni algú de aquells, per les quals ajuda o sofra se pogués en alguna manera empatxar ni en alguna manera alongar los dits quitaments cascun any fahedors en la forma desús recitada en lo pròxim capítol e pagades les pensions e despeses.

Ítem, és concordat, pactat e avengut que lo dit egregi don Hugo e los dits síndichs constituexen, fan e ordenen en clavari per rebre totes les quantitats qui són necessàries per pagar cascuns anys les pensions, axí de censal com de violaris que lo dit egregi don Hugo e les dites universitats e aljames fan e fer són tenguts cascuns anys a diverses persones, lo dit honorable en Francesch Comes, al qual constituexen per salari seu per cascun any cinquanta lliures, pagadores la mitat a sent Johan e l’altra mitat a Nadal. Et la dita claveria e salari prometen no revocar ﬁns los dits XXVIm sous sien ab tot efecte quitats. E si per cas lo dit en Francesch Comes moria ans que los dits quitaments fossen feyts, que en la dita claveria e salari succehexquen los hereus del dit en Francesch Comes. E les dites coses prometen no revocar ab sagrament e homenatge prestador segons desús e sots pena de D ﬂorins, la mitat als cofres del senyor rey e l’altra mitat al dit en Francesch Comes e hereus de aquell, rato pacto manente. E la dita revocació ipso facto sia nul·la e de nul·la eﬁcàcia e valor.

Ítem, és concordat, pactat e avengut que los dits egregi don Hugo e los dits síndichs per si e per les dites universitats e aljames obtinguen de vós, dit noble loctinent de governador, e de la vostra cort licència e facultat que si no pagaran cascuns anys los dits tres mília sous per obs de fer lo quitament e no pagaran e portaran les dites quantitats en poder del dit clavari per obs de pagar les pensions, messions e salari, que tota hora que per lo dit clavari o hereus de aquell, cascun en son cas, lo dit noble governador, lochtinent o cort d’aquell seran requests de paraula, sia provehit e ordenat que hun porter o molts ab sola comissió e poder de fer penyores vagen a les dites universitats e aljames, e a cascuna de aquelles e a cascun singular de aquelles per fer e que faça penyores per obs de fer les pagues de les dites penssions e salari, penes e messions desús dites, les quals liure al dit clavari, lo qual puxa vendre aquelles, de les quals vendes haja ésser cregut per la sua paraula o scriptura. E los dits egregi don Hugo e los dits síndichs prometen ab jurament e homenatge de no revocar ne fer revocar per alguna via ni donar-hi empaig algú. E si lo contrari era acceptat o asagat fer, que ipso facto sia tot nul·le e de nul·la eﬁcàcia e valor.

E per dur totes les dites coses a son degut efecte, requiren los dits egregi don Hugo e los dits síndichs a vós plàcia reebre los dits juraments e homenatge, e fer e provehir totes les dites coses e sengles de aquelles, e fer continuar e registrar aquelles en los libres de la vostra cort e oﬁci vostre en quant mester sia benignament implorant, requirents-ne carta pública.

Foren interrogats migançant jurament los dits proposants qui havia ordenada la dita scriptura, e dixeren que·l discret en Miquel Bataller, notari.

E, posada la dita scriptura e lesta en presència d’aquells e admesa per lo dit noble tinentloch de governador, encontinent lo dit magníﬁch don Hugo e lo dit en Guillem Fàbregues, en lo nom qui desús, prestaren jurament a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis de aquell, per le sues man dretes corporalment toquats, e homenatge de mans e de boqua en poder del dit noble tinentloch de governador, sots virtut del qual cascun d’ells promès tenir, servar e complir ço que és obligat e segons és mencionat en los dits capítols desús inserts e cascun d’aquells. E per semblant los desús dits Sereg Ben Çahat Sereg e Abrahim Mazmut, en los dits noms, e cascun d’ells juraren a nostre senyor Déu e a l’alquibla de Mahomet segons Çuna e Xara, girats devers migjorn, e homenatge de mans e de muscle en poder e mà del magníﬁch tinentloch de governador, sots virtut del qual jurament cascun d’aquells promès e·s obligà tenir, complir e servar les coses en la dita scriptura e en cascun capítol de aquella contengudes e segons s’esguarda a cascun d’ells.

Quibus sich peractis lo dit noble tinentloch de governador provehí e manà nunch pro tunch et econtra ésser fetes e complides les coses desús requestes per les dites parts.

Testimonis foren presents a les dites coses los discrets en Daniel Conesa e en Jacme Navarro, notaris, e en Johan March, corredor, ciutadans de València.

266.

[1457, maig]

Plet entre Hug de Cardona i Gandia per raó del morabatí exigit per la vila en les alqueries de Benicanena i l’Alqueria Nova.

ARV, Governació, 2.290, 21ª mà, f. 20.

[19]... Danant la presència de vós, molt noble mossèn Jacme Romeu, cavaller, tenentloch de governador en lo present regne per absència del molt spectable comte de Cocentayna e governador del dit regne, personalment contituhit Johan Toda, notari, en nom de procurador del egregi don Hugo de Cardona, senyor dels lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, lo qual en totes aquelles pus congruent forma, via e manera que a la intenció e propòsit del dit egregi, principal seu, aplicar se puxa e dega, diu que de deu, vint, trenta, L, LXX anys ençà e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit egregi don Hugo de Cardona e los predecessors de aquell qui són stats senyors dels dits lochs contínuament ha hexhigit, haüt e pres lo morabatí en lo temps que aquell és degut dels vasalls poblats e habitadors en los dits lochs asensive e desencive per lo dit temps, e, per consegüent, en la dita possessió deu éser deffès e mantengut lo dit egregi don Hugo de Cardona. E com a notícia de aquell sia pervengut que per provisió del honorable procurador general o dels ofﬁcials o jurats de la vila de Gandia seria stada provehida e manada crida o preconi, lo qual se diu seria stat fet en les dites alqueries de Benicanena e l’Alqueria Nova, manant que lo dit morabatí fos pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són tengudes pagar aquell, ço qui és molt prejudicial al dit egregi don Ugo de Cardona, senyor dels dits lochs, lo qual té tota juredicció presertim civil en aquelles, e, per consegüent, tal crida no·s podia fer en los dits lochs per provisió dels dits ofﬁcials de la sobredita vila de Gandia. E axí mateix per aquella se comina perturbar la dita possesió, ço que no·s deu tollerar, maxime fermant de dret, atès que no solament en la dita possessió de exigir, haver e rebre lo dit morabatí, mas encara en la possessió la qual aquesta part té de la dita juredicció per tot lo temps sobredit se faria e causaria prejuhí. E com cascun fermant de dret dega ésser deffès e mantengut en la sua possessió, per tal e àls lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, diu que ferma de dret en e sobre la dita possessió, prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes les clàusules necessàries, congruents e opportunes, donant-vos per fermança a si mateix en son nom propri, requerint que la dita ferma de dret e fermança li admetats e que litteratorie manets sots grans penes, axí al honorable procurador de la dita vila de Gandia com als honorables justícia e jurats e altres ofﬁcials de la dita vila de Gandia, que no perturben al dit egregi don Hugo de Cardona en la dita sua possessió, e que si clam, acció o petició alguna han o pretenen haver que u possen denant vós dins deu dies ab cominació que, àls, los serà imposat callament perdurable com axí se dega fer per justícia, implorant in et super predictis benignament vostre noble ofﬁci quatenus opus sic.

Fon interrogat lo dit proposant migançant jurament per lo scrivà de la cort qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que·l honorable micer [Miquel] Dalmau, doctor en leys, habitator de la ciutat de València.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit noble e magníﬁch tenintloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit noble e magníﬁch tenintloch de governador, ab consell del honorable micer Gabriel de Santacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, provehí e manà la dita ferma de dret ésser admessa si e en quant de fur e rahó era admetedora e no en pus, e que sia donada ydònea caució e fermança de star a dret per les coses en la dita ferma de dret, e que sia manat als dits ofﬁcials de Gandia e al procurador general que al dit fermant de dret en alguna manera no·l perturben en la possesió o quasi en la qual és de no pagar lo dit morabatí, e açò sots pena de CC morabatins. E si rahons en contrari han per què lo request fer no·s dege, aquelles dins XV dies propossen denant lo dit noble e magníﬁch lochtinent de governador e cort sua aprés presentació de la letra de aquèn fahedora.

E com lo dit en Johan Toda en son nom propri se fos constituhit en fermança e principal tengut a la ferma de dret e coses en aquella contengudes, e pagar la cosa jugada si·s convendrà ensemps ab lo dit son principal e sens ell e per lo tot, e, essent aquí present, fos interrogat per lo scrivà de la cort si feya la dita fermança e principal obligació ensemps ab lo dit seu principal e sens ell per lo tot. E dix e respòs que sí, e que per aquella e per les coses en aquella contengudes obligava en poder del dit noble e magníﬁch tenintloch de governador lo notari e scrivà de la sua cort, axí com a pública e auctènticha persona per aquell e per totes aquelles de [...] o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e rebent, ço és, llurs béns, drets e accions, mobles e no mobles, priviligiats e no priviligiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per les dites coses al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit noble e magníﬁch tenintloch de governador e cort sua, e a llur propri for e de llur jutge ordinari per special pacte renuncia. Renuncia enqua ra a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges e a tot altre dret, ley, fur, privilegi, ús, costum e constitució contra les dites coses venints. Les quals foren fetes en València los dia e any damunt dits.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alós e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

Quo facto, en virtut e per execució de la dita provisió fon feta e ordenada la letra del tenor següent:

En Jacme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentayna, conseller e majordom de la dita sacra magestat e governador del regne de València per absència de aquell, al magníﬁch lo procurador general e amats altres ofﬁcials e jurats de la vila de Gandia, saluts e honor e dilecció. En nostre examen és compa re gut en Johan Toda, notari, en nom de procurador del magníﬁch don Ugo de Cardona, del qual se dien ésser los lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova, dient en scrits que de deu, vint, XXX, L, LXX anys ençà e de tant de temps que memòria de hòmens no és en contrari, lo dit magníﬁch don Ugo e predecessors de aquell qui són stats pretesos dels dits lochs de Benicanena e l’Alqueria Nova contínuament han exigit, haüt e pres lo morabatí en lo temps que aquell és degut dels vassalls poblats e habitadors en los dits lochs asensive e desensive per tot lo dit temps, e que, per consegüent, en la dita possesió deu ésser mantengut e deffès lo dit principal seu. E com a cura de aquell sia pervengut que per provisió de vosaltres, magníﬁch procurador e altres ofﬁcials de la dita vila, seria stada provehida e manada crida o preconi, lo qual se diu seria stat fet en les dites alqueries de Benicanena e Alqueria Nova, manant que lo dit morabatí fos pagat en la dita vila de Gandia per les persones que són acostuades[20] pagar aquell, ço que és prejudicial al dit don Ugo qui té tota juredició presertim civil en aquells, e que, per consegüent, la dita crida no·s podia fer en los dits lochs per provisió de vosaltres, e que per semblant se comina perturbar la dita possessió, ço que no·s deu tollerar, majorment fermant de dret, attès que no solament en la dita possessió de exigir, haver e rebre lo dit morabatí, mas encara en la possessió que ha per tot lo temps sobredit se faria [e] causaria prejuhí. E que com cascun fermant de dret deja ésser mantengut en la possesió, fermant de dret en poder vostre e de la vostra cort,[21] e prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada si·s convendrà ab totes ses clàusules universes, congruents, necessàries e opportunes, offerint-nos sobre açò ydònea causió, nos ha request que la dita ferma e fermança li admetéssem, e a vosaltres e a cascun de vós litteratorie manàssem ab imposició de grans penes que lo dit principal seu en alguna manera no perturbàsseu en la dita sua possessió. E que si clam, acció o demanda havíeu contra lo dit principal seu o preteníets haver, aquella e aquell possàsets denant nós e cort nostra dins dia e ora per nós a vós preﬁngidor, e àls que per nós vos fos posat callament perdurable, segons que en la dita scriptura e ferma de dret és pus larch contengut. E nós, admesa la dita ferma de dret en tant com de fur e rahó és admetedora e no pus, e reebuda sobre aquella ydònea caució, havem provehit e manat ésser vós scrit ut infra. Per tal, per part de la dita sacra majestat, a vosaltres e cascun de vós diem e manam que lo dit fermant de dret, en lo dit nom, eo lo dit magníﬁch principal de aquell no perturbeu o inquieteu en la possessió o quasi en la qual és de no pagar lo dit morabatí, e açò sots pena de CC morabatins. Enperò, si rahons haveu algunes en contrari, aquelles proposets denant nós e cort nostra dins XV dies aprés presentació de les presents. E açò no mudets si la dita pena desigats evitar. Datum Valentie, XVIII madi anno a Nativitate Domini MCCCCLVII. Vidit Sanctacília, locumtinentis assessor.