Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 7
Posthec vero die intitulata tricesima mensis augusti anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº, davant lo magnífich mossèn Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, comparech lo discret en Johan Toda, nominibus quibus supra, per scrits posà ço que·s segueix:
Diu lo dit en Johan Toda, en los dits noms, que en virtut de la dita ferma de dret per aquesta part posada fonch manat per vós, molt magnífich tinentloch de governador, axí al dit cequier com a·n Francesch Costejà, official de la dita cèquia, e a la part contrària que no perturbassen ne molestassen als principals del dit en Johan Toda en la dita sua possessió. E, de altra part, lo dit mig fil d’aygua fonch axí mateix per vós mès e posat en protecció e salvaguarda reals, affixint en certa argamassa, la qual stà a la una part del partidor hon és lo dit mig fil, senyal real, denotant les dites protecció e salvaguarda reals, e manant, sots pena de deu mília florins, als dits cequier e Francesch Costejà e altres fahents part contrària que, sots pena de deu mília florins, no tocassen lo dit mig fil. E, noresmenys, continuant aquesta part la dita sua possessió segons la forma que discorria l’aygua [de la dita] cèquia quant fon fet acte públich per lo scrivà de vostra cort del stat e discurs de l’aygua de la dita cèquia, lo dit cequier ha fet pendre una bèstia de aquesta [part], la qual se diu ha fet vendre per preu de nou lliures contra vostres manaments. [E lo] dit en Francesch Costejà ha rompuda e infringida la dita salvaguarda real, derrocant e fent derrocar certa argamassa per vós manada posar en lo dit mig fil, en[corrent] en la dita pena de deu mília florins, la qual aquesta part li acusa, car ja abans [de què] posàs la dita salvaguarda consta per confessió de aquell e constarà que aquell la havia rom[puda]. E com lo dit en Francesch Costejà sia en la present ciutat, requer lo dit en Johan Toda, [dictis nominibus], que us assegurats e encautets de la persona del dit en Francesch Costejà [...] de la dita pena de deu mília florins, e que axí mateix per tuhició de aquells los béns [mobles e] semovents sien scrits e annotats e los immobles constituhits en mala veu [...] lo dit en Francesch Costejà en aquell done sufficients e ydònees fermances [...] sua persona que no·s partesca de la present ciutat que primerament no constitu[esca ...] procurador ab poder bastant de entrevenir en juy per lo dit fet fins a [...] diffinitiva e real execució de aquella ab tots los incidents e intermedis, lo qual [...] la dita procura e ab sagrament de que no revoque aquella, ab cominació que als [...] los actes ab les portes de vostra cort e valran tant com si personalment [...] fetes ab lo dit en Francesch Costejà, com axí per justícia fer se deja.
[...] la dita scriptura, ilico lo dit mangífich lochtinent de governador remès la provisió sobre [aquella] fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.
[E a poch instant], lo dit magnífich lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, [assessor qui] dessús, provehí e manà que, reebuda la dita accusació de pena tant com de fur [e rahó és] reebedora e no en pus, sia pres lo dit en Francesch Costejà e sia donat a sufficient [...] e que sien scrits los béns mobles de aquell e sehents, e sien constituhits [...] que sia licenciat, e sia-li manat que sia compel·lit constituhir procuració [...] qui la dita procura accepte. En altra manera, sia-li no[...] la present assigna a ell casa citatòria en la qual [...] com si fossen fetes ab ell, e lavons sia-li [... e, no]resmenys, sia intimat a la part del dit en Costejà [...] al tercer dia a dir per què les coses [...] guiatge ja és en altra manera [...].
[...vero die, intitulata XXXª mensis augusti anno a Nativitate Domini] MºCCCCºLVIº, davant lo dit magnífich [lochtinent de governador comparech Johan de] Mompalau, donzell, e féu la [...]:
L’onorable Johan de Mompalau, donzell, habitador de la ciutat de València, de bon grat e de certa sciència caplevà e en si prengué de mà e poder del magnífich lochtinent de governador la persona del dit en Francesch Costejà, detengut a presó per lo magnífich lochtinent de governador instant lo dit en Johan Toda, el dit nom. Enaxí que promès que tota hora que serà request, totes dilacions a part posades, restituhirà aquell en poder del dit magnífich lochtinent de governador e cort sua, mort o viu e sens corona no guiat, mas de for e juredicció del dit magnífich lochtinent de governador sots pena de cinch-cents florins, applicadors la mitat als còfrens del senyor rey e l’altra mitat a la part per dan e interès de aquella, romanint la dita capleuta en sa força e valor. E per attendre e complir totes les dites coses obligà en poder del dit magnífich lochtinent de governador, lo notari e scrivà de la sua cort axí com a pública e autèntica persona per tots aquells de qui és o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e reebent, tots sos béns, drets e accions, mobles e immobles, privilegiats e no privilegiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per la dita rahó a for, destret, juhi, examen e juredicció del dit magnífich lochtinent de governador e cort sua, e al propri for e de son jutge ordinari renuncia, renun ciant encara a la ley Si [covenerit] Digesta de juredicció de tots judges e a tot altre dret, fur, privilegi, ús constitució [...] contra les dites coses vinents. Les quals coses foren fetes lo dia e [any] qui dessús.
Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Bernat Alcover e en [Joan] Vives, notaris.
Postmodum vero die iamdicta, intitulata XXXª augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, en Francesch [Costejà, en] virtut de jurament per aquell fet a nostre senyor Déu e als sants quatre Evangelis, de [la sua] mà dreta corporalment tocats, promès e·s obligà en poder del dit magnífich tinentloch [de governador] no exir de la ciutat de València fins haja constituhit procurador, segons dessús és stat [...] nostre senyor Déu li ajudàs e los sants Evangelis de aquell.
Presents foren per testimonis a les dites coses los dessús dits en Bernat Alcover e en [Joan Vives].
Successive vero die intitulata secunda mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, davant [lo magnífich] lochtinent de governador comparech en Francesch Costejà, substituhit qui·s diu del dit [...], el dit nom, e posà ço que·s segueix:
Venia petita et obtenta pro se advocatorum et procuratorum.
Lo request per lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, contra lo dit en Francesch Costejà [...] procehiments per vós, magnífich lochtinent de governador, provehits e enantats, ab vènia e reverència parlant, no són justs ne són vists procehir de justícia, per ço e àls com vós, magnífich loch[tinent de] governador, no sou jutge del dit en Francesch Costejà ne havets en ell juredicció alguna [...] negoci, segons ja és deduhit en actes de procés, ans la juredicció pertany al il·lustríssim duch de Gandia e als officials de aquell, e de açò és qüestió entre vós e los [...] senyor. E, pendent la dita qüestió, de la qual lo superior de vós e d’ells és [...] ne devíets enantar, e si fet ho havets és nul·le, ut supra parlant, [...] en cas que lo dit en Francesch Costejà hagués fet algun [...] ço que no ha, saltim axí com diu lo dit en Toda ho [...] vostra e furídica. Per ço e àls, com seria fet deffenent [...] de dret e usant d’aquella e segons acte [...] la salvaguarda los officials e [...] juredicció com del ús e discurs de les [...] e axí com pretenen haver [...] Costejà, jurat de la dita vila de Gandia [...] dit en Johan Toda, axí en son propri nom [...] injuriat lo official de il·lustríssim senyor [...] e deffensió d’aquella ell, dit [...] a vós tant com vos pertanga [...] cancel·lets. En altra manera e en tot cas, ab vènia e reverència parlant, protesta contra vós e béns vostres de tots dans, greuges, interessers e despeses e de nullitate actorum, requerint-ne carta pública. E sens prejuhí de les dites coses e en tot cas que fer-ho deja o hi sia tengut e no en altra manera ne consentint en vostres provisions, fa procurador als presents actes en Pau Rossell, notari.
E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magnífich tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.
Posthec vero die intitulata XIIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Avarca, porter, féu relació que dissapte propassat havia presentada la propdita letra feta sots kalendari de XXVIII de agost propassat al cequier de Gandia e que havia fet l’àls en la dita letra contengut, lo qual cequier li havia respost que no y consentia, emperò faria lo que degués.
Successive vero die intitulata XVª mensis septembis anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo magnífich tinentloch de goverandor comparech lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e posà per [scrit] ço que·s seguix:
[...] de vós, dit mangífich mossèn Jachme Romeu, lochtinent de governador, és insortida una letra [...] de vostra mà signada, dada a XXVIII del proppassat mes de agost, ab la qual ha [...] comès e manat a Johan Avarca, porter, que anàs al partidor hon és lo mig fil [de la] cèquia que va al loch de Benipexcar e que torne aquell en lo stat que era quant hi [fonch] la primera vegada posada la salvaguarda real. E, noresmenys, que mane al cequi[er de la] vila de Gandia que restituexca hun mul que ha venut del principal del dit en Johan [..., e] si rahons ha per què no deja restituhir lo dit mul, aquelles pose davant vós, la qual [...] haveu e enteneu haver feta sens prejuhí del punt de la juredicció que·s diu [del] il·lustríssim senyor duch de Gandia e sens prejuhí de qualssevol drets a cascuna [part] pertanyents en proprietat o en possessió, segons en la dita letra impetrada per lo discret [Johan Toda], notari, axí com a procurador del dit egregi don Hugo de Cardona, largament se conté. [En la qual] letra o provisió e procehiments fets en virtut de aquella diu lo dit Pau [Rossell, en lo] dit nom e encara en nom e com a procurador del dit cequier, que, ab vostra reverència [parlant], les coses en la dita letra e en virtut de aquella provehides e enantades no proceexen [...] e rahó, ans són contra los dits furs e privilegis e contra los actes e provisions [...], per ço entre les altres coses com per los dits actes del present procés consta que us és stat [...] fundat de justícia que la juredicció de les cèquies de la dita vila de Gandia e son terme, [ab reverència] parlant, no pertany a vós ne a cort vostra, ans pertany al il·lustríssim senyor duch [de Gandia] e al cequier e altres officials seus singula singulis refferendo. E no us podets [entra]metre de les causes principals de la dita vila e de son terme contenguts les dites cèquies [...] qualssevol persones ne sia qüestió, ço que vós, molt magnífich mossèn, havets volgut e [...] fer contra los dits furs e privilegis, ut supra parlant, cum per ço e àls, car hon per al [...] en algun cas vós hi pertangués alguna conexença, ço que no fa principalment [...] letra o provisió són contra les altres provisions e actes del present procés, per les [quals aquesta] part, axí en sguart dels hereters de la dita cèquia com en sguart [...] officials de la dita vila, és stat al·legat ells ésser en pacífica possessió de [...mig] fil [de Beni]pexcar, e lo dit cequier de tenir e fer tenir en condret [...] de aquelles e de guardar les aygües que no sien transportades [...] fer anar les aygües per sos acostumats e antichs [...] e contrafahents e exequutar les penes [...]. E sobre la dita possessió és stat fermat [...] encara en poder vostre si e en loch que [...] provehit los dits fermants ésser mantenguts [...] dels discurs de la aygua e de totes les altres [...] vostre manament posada en la dita cèquia [...] han pogut e poden usar de la [...] no obstant la dita salvaguarda, com sots aquella matexa sien posats los principals del dit proposant, e, per consegüent, encara que hagen romput o rompen la clausura feta en lo dit mig fil de Benipexcar e qualsevol altre impediment que·ls sia fet en la dita llur possessió. E si lo dit cequier, exercint sa juredicció, per penes comeses ha penyorat e venut lo dit mul lícitament ho han pogut e poden e poran fer, usant de llur possessió e mantenint e deffenent aquella, e ab vostra licència e facultat ho han fet e faran quant mester sia, e ja per ço no han menyspreat vostres manaments licet nulliter fets, ut supra parlant, ne són contravenguts a la dita salvaguarda ne són encorreguts en algunes penes. E perquè mils vostra reverència sàpia a tots los effectes que mester sia com lo dit cequier, justament e per justícia, exercint son offici e juredicció ha penyorat, exequutat e venut lo dit mul que·s demana, diu que aquell és stat penyorat e exequutat per penes comeses, per ço com lo fil apellat del Fossar era stat ubert mentres regava lo fil de les Jovades, lo qual fil del Fossar mentres rega lo fil de les Jovades deu star tancat segons statuts e ordinacions e antiga usança de la dita cèquia. E per ço com los guardes de la dita cèquia trobaren de nit que regant lo fil de les Jovades era stat ubert lo fil del Fossar, del qual se regava la canyamel del dit egregi don Hugo, feta relació al dit cequier, aquell dit cequier, reebuda sa informació e fets sos actes en la forma acostumada en son offici, justament e per justícia ha [penyo]rat e exequutat lo dit mul per les penes comeses e ha ho fet en forma deguda. E si per [...] del dit don Hugo li fos stat res dit ne mostrat en contrari per què les dites penes no fossen [...] lo dit cequier era prest e apparellat, axí com és e serà tota hora fer e ministrar-li [...] segons stil e pràctica de son offici. Per què et àls, vós, magnífich lochtinent de governador, contrario imp[erio ...] revocar la dita letra e provisió e tots los actes d’aquèn seguits, e pendent la dis[cusió] que és entre les jurediccions vostra e del dit il·lustríssim senyor duch e officials seus, la qual deu ésser [...] menada per lo superior vós, ab vostra reverència e vènia parlant, no podíets ne devíets [...] ne devets entrametre dels dits fets, segons sots stat request en in secus agendis [...] proposant no consent, ans protesta de actes e enantaments nul·les, e ab vènia e ab reverè[ncia par]lant, contra vós e vostre honorable assessor e béns vostres seus de tots dans, damnatges [...] interessers, requirent-ne carta pública.
E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magnífich tinentloch de governador remès la prov[isió] fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.
Postmodum vero die veneris decimaseptima mensis septembris anno a Nativitate Domini Mº[CCCCºLVIº], nonam et decimam horas ante meridiem, los scrivans de la cort foren apparellats lurs [...] de les parts són [...] segons se pertany.
Presents foren per testimonis al dit apparellament los discrets en Lorenç d’Alòs e en Bernat [Alcover], notaris de la ciutat de València.
Denique autem die intitulata XXVª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit [magnífich] lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, notari, en lo dit nom, e en absència de la part [altra] posà per scrits ço que·s segueix:
Per mostrar a vós, molt magífich tenintloch de governador, que les dos scriptures [...] per la part altra posades no són de algun effecte, se diu que en la primera [...]legat que la juredicció de la present causa no pertanyeria a vós e que [...] duch de Gandia, e que axí mateix la part contrària ha fermat de [dret ...]mant de e sobre la pretesa possessió, la qual pretén haver en les [...] e que continuant la dita possessió seria stada feta venda del dit [mul ...] loch lo manament qui li és stat fet de restituhir lo dit [...] és stat al·legat que lo dit en Johan Toda [...] hauria request de presó al dit [...] en veritat se satisfà en la forma següent [...].
E, primerament, diu que la part contrària gran [...] cort, dient que los officials de alguna [...] los nobles e cavallers e generosos [...] és provehit e observat lo contrari, e, per consegüent, [...] ensemps ab les sues aljames facen una part en lo present procés, segueix-se que la juredicció de la present causa pertany a vós, molt magnífich tenintloch de governador, e cort vostra, e, de altra part, axí per expressa disposició de stil de vostra cort com àls de rahó scrita, quant és qüestió entre algunes universitats la conexença de tal qüestió pertany a vós, molt magnífich tinentloch de governador, e cort vostra. E com sia notori per inspecció dels actes de procés que aquell se mena entre universitat, e segueix-se que la conenxença de la present causa pertany a vós e a la cort vostra, e del contrari no·s deuria scoltar al·legació alguna per quant se vol fer prejuhí e detraure a la preheminència de vostra cort. E, axí és ver.
Axí mateix diu que la penyora del dit mul no podia ni devia ésser feta, car mostra’s per lectura del present procés que per aquesta part fonch fermat de dret de e sobre la possessió
o quasi, la qual axí los predecessors de aquesta com de aquella han tengut contínuament en lo discurs de la dita cèquia e de la aygua de aquella. E perquè constàs del stat de la dita cèquia e del discurs de la aygua de aquella, e que per vós, molt magnífich tinentloch de governador, sí sabés [en] quina possessió cascuna de les dites parts devia ésser conservada pendent la present qüestió [...] fet acte per lo scrivà de la vostra cort ensemps ab hun comissari, segons lo qual los [...] de la dita cèquia e lo discurs de la aygua de aquella foren posats [sots prot]ecció e salvaguarda reals. E axí·s mostra per los actes del present procés, donchs [conti]nuant los principals del dit Johan Toda la dita llur possessió inseguint la forma [...] salvaguarda real és ver dir que no pot ésser feta penyora per la part altra [...] iuste facit quia auctore pretore facit. E com lo dit mul sia stat exequutat [...] aquesta part la dita sua possessió segons la forma e manera en les quals [...] posada la dita salvaguarda real, és ver dir que no·s podia penyorar ne [...] vendre lo dit mul, e axí deu ésser restituhit lo dit mul, compel·lint la part contrària [...] et aliis remediis pretoris en fer la restitució del dit mul, no obstant res en contrari [...] implorant super predictis benignament vostre offici, quants opus sit, manant literatorie [al dit cequier] que sots grans penes restituexca lo dit mul.
[...] part vulla produhir testimonis e per vós, molt magnífich tinentloch de governador, sia stat provehit ésser [...] a aquesta part, emperò, per quant la part contrària ha al·legat fori declinatoria dema[...] per la dita rahó de la dita admissió de testimonis, la qual correcció no proceex per expressa [...] furs del present regne, per lo qual és dispost que encara que·s al·legue fori declinatoria [...] reebuts testimonis aquella no obstant, requer lo dit en Johan Toda, previis nominibus, que, no obstant [la] correcció demanada, li sien reebuts testimonis, segons ja per vós és stat provehit.
[E, proposada] la dita scriptura, confestim lo dit magnífich lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora [al honorable micer] Jachme Garcia, assessor en lo present feyt qui dessús.
[Potsmodum] vero die intitulata XXVIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magnífich [tinent]loch de governador comparech lo discret en Johan Toda, iamdicto nomine, e, absent la part altra, [posà per] scrits lo que·s segueix:
[...] magnífich tenintloch de governador per los actes del procés de ferma e contraferma [...] vostra cort entre lo egregi don Hugo de Cardona e les aljames de aquell [e moros de Beniopa, Benicanena], Benipexcar, lo Real, la Alqueria Nova e àls, de una part, e lo sín[dich de la vila de Gandia], en certs noms, de la part altra, que en la dita vostra cort se mena la dita [...] sobredites. E, per consegüent, allí deu ésser determenada quia ubi in [...] altra part los officials de la dita vila de Gandia no poden [...] la conexença de causa alguna de aquells [...] cort vostra. E, de altra part, per stil de vostra [cort ...] que sia entre universitats la juredicció [...] qüestió pertany a vós e cort vostra per la pre[sent ...] toca tant granment a vostre offici e a les [preheminències...] penals e ab altres remeys pretoris hi [...] d’en Berenguer Jàffer, cequier qui·s diu en la dita vila de Gandia, en Francesch Costejà, en Bernat Salelles, n’Esteve Mascarell e altres de la dita vila de Gandia sia stada provehida letra per l’honorable procurador de la dita vila de Gandia directa axí al dit egregi don Hugo com a les aljames sobredites, manant-los que no perturben a aquells en la dita pretesa possessió, sots certa pena, o que dins cinch dies posen justes rahons davant lo dit procurador general, ço que és voler traure la dita causa de la vostra cort, e entrametre de causa pertanyent a vostra juredicció e prejudicar a les preheminències de la cort vostra, ço que no·s deu tollerar, abans rigorosament hi devets provehir. Per tal e àls, lo dit en Johan Toda, dictis nominibus, fahent-vos fe del dit procés que·s mena en vostra cort e de la letra provehida per lo dit honorable procurador general de la dita vila de Gandia, vos requer, tant per lo interès dels dits principals seus com encara per lo gran interès de vostra juredicció, que literatorie manets sots grans penes, axí al dit honorable procurador general com als altres officials de la dita vila de Gandia, que no·s entrameten de la dita causa e que revoque lo dit procurador general la dita letra, inhibint-lo a cautela de tota conexença de la dita causa. E generalment requer ésser-li fer compliment de dret e de justícia, implorant super predictis benignament vostre offici.
E, proposada la dita scriptura, confestim lo dit magnífich tinentloch de governador remès la [provisió] sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.
E a poch instant, lo dit magnífich tinentloch de governador, de consell del honorable micer [Jachme] Garcia, assessor qui dessús, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la part [altra], atorgant-li còpia de la dita scriptura si haver la’n volrà. E, noresmenys, que sia man[at, sots] pena de cinch-cents florins, als dits honorables procurador general e officials del dit ducat e vi[la de] Gandia que no proceexquen en la dita causa de ferma de dret davant aquells proposad[a ...] neguen de aquella fins a tant en altra manera hi sia provehit. Emperò, si rahons [han] algunes per què açò fer no degen, posen aquelles davant el dit magnífich lochtinent [de governador] dins sis dies aprés presentació de la dita letra comptadors, e que hi sia feta la [letra] opportuna.
E per execució de la dita provisió fon fet la letra del tenor següent:
En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey e [tinentloch] del molt spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e [majordom de la] dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, als honorables lo [procurador de la] vila de Gandia e amats universes e sengles officials juredicció en la dita vila [...] e a cascun d’ells, salut, honor e dilecció. Davant nós e cort nostra és expost per part [del] magnífich don Hugo de Cardona e de les aljames e moros de Beniopa, Benicanena, Beni[pexcar], lo Real, la Alqueria Nova que notori és a nós per los actes del procés de ferma e [...] de dret que·s mena en la dita nostra cort entre lo dit molt magnífich don Hugo e les [dites] aljames, de una part, e lo síndich de la dita vila de Gandia, en certs noms, de [la part] altra, que en la dita nostra cort se mena la dita qüestió entre les parts sobredites [e, per] consegüent, allí deu ésser determenada, car lla hon és començat lo juhi allí [deu ésser] finit. E, de altra part, vosaltres, dits officials, no podeu conèxer de algun [... caval]ler o generós, abans la conexença de causa alguna de aquells pertany a nós [...] nostra cort. E, de altra part, per stil de la dita nostra cort e per disposició de rahó [...] alguna que sia entre universitats en la juredicció, examen e decisió [...] e de tal qüestió pertany a nós e cort nostra per la preheminència [...] fer lo contrari toca granment al dit nostre offici e a les preh[eminències...] que ab grans manaments penals e altres remeys pretoris [...] de la matexa qüestió a instància d’en Berenguer Jàffer [cequier qui·s diu en la dita vila] de Gandia, en Francesch Costejà, en Bernat [Salelles e n’Esteve Mascarell e altre de la dita vila de Gandia sia] stada provehida letra per vós, dit [honorable procurador de la dita vila de Gandia directa axí al dit egregi don Hugo com] a les aljames sobredites, manant-los [que no perturben a aquells en la dita pretesa] possessió, sots certa pena, o que dins cinch [dies posen justes rahons davant lo dit procurador general,] ço que és voler traure la dita causa [de la vostra cort, e entramentre de causa pertanyent] a nostra juredicció e prejudicar a les [preheminències de la cort nostra, ço que no·s deu] tollerar, abans degudament hi dev[em provehir. Per tal e àls, lo dit en Johan Toda, en nom] de procurador del dit molt magnífich don Hugo de Cardona e síndich e procurador de les dites aljames, fahent-nos fer del dit procés que·s mena en la dita nostra cort e de la letra provehida per vós, dit procurador general, nos ha request, tant per lo interès dels dits principals seus com encara per lo gran interès de nostra juredicció, que manem sots grans penes, axí a vós, dit procurador, com a vosaltres, dits officials, que no us entrametau de la dita causa, e que vós, dit procurador general, revoqueu la dita letra, inhibint-vos a cautela de tota conexença de la dita causa, segons totes les dites coses en scrit són deduhides. E nós, vista la dita scriptura e tot lo contengut e request en aquella, provehim e de part de la dita sacra majestat, vos dehim e manam, sots pena de cinch-cents florins dels béns de qualssevol contrafahents havedós e a la cort del dit senyor rey applicadors, que en la dita causa de ferma de dret davant vosaltres e l’altre de vosaltres proposada no procehiscau e de aquella conegau fins per nós en altra manera sia provehit, abdicant-vos tot poder a cautela e declarant ésser nulle e va lo contrari si serà fet. Emperò, si rahons algunes haveu que açò fer no dejau, vos manam poseu aquelles davant nós e cort nostra dins termini de sis dies contínuament comptadors aprés presentació de les presents a vosaltres fahedora, e serà-y provehit per justícia. [Datum] Valentie, die XXVIIª septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCLVIº.
[Post]modum autem die intitulata tricesima mensis septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Mercader, [porter], dix e féu relació que dimarts propassat de matí havia presentada la dessús inserta letra a mossèn [Guillem de] Vich, procurador general, e al justícia e a dos jurats de Gandia, respongueren que no y consentien [...].
[Succe]ssive autem die intitulata quarta mensis octobris anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit [mag]nífch tinentloch del spectable comte e governador comparech lo magnífich mossèn Guillem [de Vich], cavaller, procurador general del ducat de Gandia, e presentà a aquell la letra del te[nor se]güent:
[Al] magnífich mossèn Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor [rey, ti]nentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e ma[jordom de la] dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, en Guillem [de Vich, cava]ller, cambrer de la dita sacra majestat e procurador general del ducat de Gandia per lo molt [alt] senyor rey de Navarra, duch de Gandia, saluts e deguda reverència e honor. [Davant nós] són compareguts en Berenguer Jàffer, cequier de les cèquies de la dita vila [de Gandia] e de son terme, e en Francesch Costejà, en Bernat Salelles, n’Esteve Mascarell, [...], en Ramon Valls, en Pere Belsa, notari, en Francesch Blaví e en Nicholau [...] hereters e havent terres regants de la cèquia de Verniza, la qual és en e [dins terme] de la dita vila, e en scrits han davant mi proposat que ells e llurs prede[cesssors] de deu, de vint, de trenta, de quaranta, de cinquanta, de sexanta, de [setan]ta e de cent anys e pus ençà assensive e dessensive són stats e són en pa[cífica] e quieta possessió, ço és, los dits hereters de regar llurs terres e possessions [de la] aygua de la dita cèquia per sos deguts fils, e la dita cèquia e aygües del terme [de la] dita vila han son degut discurs e sos fils e partidors uberts e cascú rega [...] regar segons ses tandes e particions antigues e acostumades, e lo dit cequier [...] de tenir en condret les dites aygües per tot lo dit terme de la dita vila [e en] lochs e alqueries dins lo dit terme situats, e guardar e fer guardar [...] mudar e fer mudar, e obrir les dites cèquies e partidors de [...] troben tancats contra l’orde de la partició de les dites aygües e de [...] que la dita aygua de la cèquia e del hun fil no sia transpor[tada ...] o altre fil ne y sia fet res en prejuhí o interès de altri [...] e castigar los contrafahents e de exercir tota jure[dicció ...] pertanyents e si del juhi o procehiments [...] recorregut al duch e senyor de la [...] offici e no a algun altre e que [...] senyor qui·s diu dels lochs e alqueries [de Beniopa, Benipexcar, Benicanena, lo Real e] la Alqueria Nova e alguns singulars [...] heretats, terres e possessions regants de la [...] possessió e mudant l’aygua de hun fil en altre contra forma de fur e de statuts latentment haurien tancat hun fil de la dita cèquia dels fils que regaven e han acostumat regar los dits proposants, per ço que l’aygua del dit fil se mude en lo fil que va per regar les terres de Benipexcar. E encara de nit, amagadament, haurien mudat l’aygua dels altres fils en altres, e fet en lo regar e cèquies coses indebites e contra statuts e prohibicions. E per ço com lo dit cequier, per la gran fretura de les aygües que és stada e és en l’any present, regonexent les dites cèquies o partidors de aquelles e fahent-los tenir uberts e en condret millor e pus stretament que no és acostumat en temps de habundància de aygües, havia fet mudar los partidors, senyaladament aquí hon és lo dit fil de Benipexcar, lo qual era stat tancat amagadament en temps de habundància de aygües. E, noresmenys, havia fetes penyores e execució de aquelles per coses fetes [inde]bitament e contra statuts e prohibicions, e açò havia fet lo dit cequier, crehent per justícia a instància dels dits hereters e exercint son offici, e que lo dit egregi don Hugo de Car[dona] ne los hereters dels dits lochs e alqueries no havien feta clamor a instància del dit cequier en contrari, ni axí poch havien recorregut a mi si·s sentien agreujats, ans en [...] prejuhí de mon offici e del dit cequier e de la juredicció e senyoria al il·lustríssim duch e senyor de la dita vila pertanyent en nom de les universitats e lochs, dels [quals] com a universitats no és principal interès ne part legítima per atribuhir a [...] juredicció, la qual, ab vènia e reverència de la dita sacra majestat e de vós e vostre offici [...] parlant, no li pertany, haurien fermat de dret en vostre poder sobre les dites aygües [...] e partidors de aquelles e fetes certes requestes no degudes ni pertinents en virtut [de] vós, molt magnífich mossèn, hauríets fetes certes promisions e enantaments en les [dites cè]quies e aygües e contra lo dit cequier e officials de la dita vila en gran da[pnatge] de la juredicció del dit il·lustríssim duch de Gandia e dels dits hereters. E com les [...] e conexença de aquelles pertangués a mi e a mon offici, per ço los dits cequier e hereters [sobre] la dita llur possessió han fermat de dret en mon poder e promès fer dret, star a [dret e pagar] la cosa judgada si·s covendrà, segons totes les dites coses larch apparen per scriptura davant mi posada e feta. E han request los dits proposants a vostra magnificència [...] infra. E yo, vehent que si de les dites coses no certificava vostra magnificència [...] deprehensió del dit il·lustríssim senyor duch e vós, axí mateix si affronte vos [...] la dita majestat poríets dir no ésser-ne axí certificat per mi per bé que per virtut[...] e en altra manera, ne siats cert. Emperò, a superabundant cautela vos certifich [...] dites coses e vós, magnífich mossèn, no ignorats que lo dit il·lustríssim senyor duch ha [...] la dita vila e tot son terme e tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, [mer e mixt] imperi, ús, exercici e conexença de aquells no solament en los habitadors mas en tots los [...], encara stranys, majorment per rahó de les terres e aygües de la dita vila e terme [...] de les dites aygües. Axí mateix, mossèn molt magnífich, és a vós cert que la juredicció del [...] és atorgada segons fur, e axí mateix és a vós cert per furs e privilegis e actes de [...] que vós no y podets entrametre de les causes e qüestions principals que són en los lochs [...] dels barons havents mer imperi e tota juredicció, segons ha lo dit il·lustríssim senyor duch. [...] mateix, cert que tots los habitants domiciliats dins terme de senyor de alguna [...] són vassalls del senyor de la dita vila per respecte de les coses, e sa juredicció e senyoria [...] encara que sien vassalls de senyor de loch, vila o de alqueria dins terme de [...] ignorats que per acte de cort los vassalls de algun baró o altre senyor [...] militar no poden recórrer a vós ne a la vostra cort, totes les quals [...] magnífich mossèn, ab vostra reverència e segons dessús [...] entrametre de les dites [coses e alguna de aquelles, ans les ...] senyor duch e a sos officials perquè no consent [...] fets e fahedors, ab aquella vènia e [...], que los actes per vós e cort vostra fets en [...] e tornets al primer stat e les parts [...] fer e ministrar-hi justícia spachada [...] lesió a la dita juredicció e senyoria [...] li és donada e atorgada per la dita sacra [majestat ...] proteste contra vós e vostres béns de tots dans, prejuhís, e damnatges e despeses seguits e seguidors, fets e fahedors, axí en recórrer a la dita majestat com en altra manera, e que davant sa excel·lència e en corts generals e àls ne puxau ésser convengut e demanat. E si vós, molt magnífich mossèn, dubitats en les dits coses e volets comunicar ensemps seré prest ésser-hi ensemps ab los advocats del dit il·lustríssim senyor duch en lo loch e dia que a vós serà plahent, reposant tots procehiments entretant. E plàcia-us, molt magnífich mossèn, rescriure’m prestament vostra delliberació. Datum Gandie, die XVIIIª mensis septembris anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº.