Kitabı oku: «Un amor, uns carrers», sayfa 3
Les orelles de moro i la conquesta de Jaume I al Penyagolosa
Diuen que Jaume I entrà a les terres del que seria el regne de València pel massís del Penyagolosa, una vegada rebutjada a les portes de Peníscola la incursió que volien fer per la costa. Els senyors que l’acompanyaven estaven delerosos d’entrar en batalla, puix això els donava majors drets a l’hora del repartiment del botí. Contràriament, el rei s’estimava més pactar, perquè si no hi havia enfrontament, pràcticament tot serien drets reials sobre el territori guanyat.
Els moros del Penyagolosa sabedors d’aquesta relació tensa entre els cavallers i el seu rei no estaven per la feina de render-se; tenien, a més, la protecció de la muntanya esquerpa. Després de vàries temptatives i ambaixades secretes per acordar una rendició no van arribar a res. El rei es desesperava perquè no veia la manera de fer-se amb la zona sense combatre i advertia que en allò els anava la vida als moros. Un territori assolat no convenia ni al rei ni als altres. Els senyors de la guerra amb el botí en tindrien prou i massa.
I va arribar l’hora de l’inevitable combat. Llavors, el rei va establir que en lloc de matar els moros, els tallarien les orelles com a símbol de submissió. La batalla va ser de les que fan història, ja se sap, la gent de muntanya és valenta i fera. I rius i rierols de sang, quatre o quaranta-quatre van mullar la terra donant-li les franges de color rogenc que encara avui en dia hom pot adminar. I si encara teniu paciència i regireu entre les pedres podreu trobar-hi les orelles d’aquells moros rebels; fossilitzades per deixar memòria de la barbàrie.
La llegenda del cor menjat
En les vides dels trobadors es parla de Guillem de Castebany, que es va enamorar de Sermonda, dona de Raimon d’Avinyó, senyor de castell de Rosselló de Provença. I com solia passar, dama i trobador es van enamorar. Les composicions d’aquest eren cada cop més enceses i els criats van començar a sospitar que alguna cosa s’hi coïa d’amagat. El marit, una vegada assabentat va engelosir-se. Per eixir de dubtes va convidar de cacera un dia el trobador. Una vegada sols enmig del bosc, amb la conversa pròpia dels confidents intentava estirar-li la llengua.. Guillem de Cabestany, avisat de la situació i per seguir-li el joc, va confessar que s’havia enamorat d’Agnés, cunyada d’aquest i germana de Sermonda. Llavors, Raimon d’Avinyó, enfurit per una confessió que dissipava la seua gelosia, va decidir que anirien tots dos a Tarascó on vivia la cunyada Agnés per tal de certificar la veracitat del que Guillem li havia dit. Agnés que ràpidament havia captat el cunyat gelós, va fer-li el joc al trobador per tal de protegir els amants. El problema vindria després, quan Sermonda a qui l’estratagema de Guillem de Cabestany havia picat l’amor propi, i enfurida per l’actitud del marit, va demanar al trobador que la traguera de dubtes confessant la passió que sentia per ella d’una manera clara i davant de tothom per mitjà d’una cançó.
Guilllem de Cabestany, foll com els bons amants, compongué la més bella declaració en vers. Raimon d’Avinyó en assabentar-se de la passió clandestina que lligava la muller amb el trobador es va encendre d’ira, però no va dir res. Va esperar un dia de cacera, i quan estaven sols, en lloc de confidències com l’anterior vegada va matar-lo a traïció. Va tallar-li el cap i va extraure-li el cor. Una vegada tornat al castell, va demanar que cogueren el cor amb salsa picant, que és bona per a les digestions fortes.
Sermonda després d’haver gaudit del seu plat preferit, va escoltar com el marit li confessava que s’havia menjat el cor de l’amant; a la qual cosa Sermonda amb posat seré va dir,
- Senyor, m’heu regalat amb una menja tan exquidia que ja no en tastaré cap altra de millor.
El marit adonant-se que la venjança no havia funcionat com ell volia, tirà mà de l’espasa amb intenció de matar-la. Sermonda, però, avisada de l’actitud homicida del marit s’avançà al seu desig i es va tirar per una finestra castell avall. I el seu cos sangonós va mullar de roig la terra. Encara podem veure les traces de la sang entre l’arena dels ocres de Rosselló de Provença.
Amb aquests exemples hem volgut il·lustrar com cada geografia construeix els seus relats, mítics o no, però que ens recorden la importància de la diversitat de mirades que sobre una mateix espai podem trobar i tota la literatura que hi podem descobrir quan preparem, recordem, gaudim un viatge. Fidels a aquesta visió polifònica, reblarem l’article amb un parell de cites de grans escriptors i grans viatgers:
«Com tots els grans viatgers, he vist més del que recorde, i recorde més del que he vist» (Benjamin Disraeli)
«Els viatges són els viatgers. El que veiem no és el que veiem, sinó el que som» (Fernando Pessoa)
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
FIL-PER-RANDA (coord.) (2009) Meravelles valencianes, València, Editorial Denes.
MARQUÉS, Pau (2010), Cala la lluna i altres haikus, Rafelbunyol, Agrupació Cultural Vianants.
ZWEIG, Stefan (2009), «Voyageurs ou voyagés», Voyages, París, Librairie Générale Française, pp. 166-172.
1. Redacció dels autors.
Els mapes literaris en Internet: anàlisi dels webs de literatura georeferenciada dels Països Catalans
Ricard Giramé Parareda
Universitat de Vic
1. INTRODUCCIÓ
Corren nous temps per a la informació geogràfica, no només pel que fa als canals, sinó també en els formats. Especialistes i ciutadans de tot el món han mostrat la seva solidaritat en participar en la construcció d’una nova forma de georeferenciar el contingut creat per contribuir a millorar la situació en moments de crisi, desastres naturals o conflictes armats. Però també, alhora de pensar nous models econòmics, polítics, culturals i artístics. I és que la georeferenciació s’ha convertit en una disciplina quotidiana i gairebé imprescindible. Tant és així, que el periodista de La Vanguardia, Francesc Bracero, escrivia en el seu article de l’11 de març de 2011 que segons l’Instituto Cartográfico Nacional el 80% de l’activitat humana, pel seu bon desenvolupament, requereix tenir el coneixement d’una posició geogràfica sobre un mapa. Uns 500 milions de persones a tot el món accedeixen avui com a usuaris habituals a serveis de georeferenciació i la previsió és de creixement, ja que falten per incorporar-se a aquesta xifra molts països en desenvolupament (Bracero, 2011). Això m’ha portat a reflexionar sobre com la literatura ha trobat un aliat immillorable en la geografia: els mapes s’han convertit en un dels suports més eficaços per mostrar amb rapidesa, i de forma interactiva, la literatura relativa a una determinada zona geogràfica.
2. ELS WEBS DE LITERATURA GEOREFERENCIADA
Com deia al principi, l’element d’estudi de la meva investigació han sigut els webs dedicats exclusivament o parcial a la georeferenciació de la literatura dels Països Catalans i la seva capacitat d’interacció amb l’usuari. Recursos coneguts popularment com a mapes o atles literaris o geografies literàries en línia.
De forma genèrica vaig iniciar la recerca preguntant-me quins llocs literaris acaben per materialitzar un mapa literari, i què és el que dóna cos a aquests recursos. Però sobretot volia saber quins mapes literaris acaben publicats en Internet.
Per emmarcar l’objecte d’estudi em referiré sense entrar en detalls a l’obra de Llorenç Soldevila on descriu el procés, ampli i complex, de perfilar un lloc literari i des d’on mostra tot un directori per categories d’aquests llocs —vegeu el text publicat en aquest llibre «Del lloc literari a la ruta literària»—, a vegades, anant més enllà de l’estricte i únic interès literari i obrint-se a d’altres: culturals, turístics, excursionistes… Ara bé, el lloc sempre ha de tenir alguna relació amb la literatura i ha de ser paisatge: natural, urbà, humà, cultural, artístic… (Soldevila, 2010). Tots ells, doncs, són part substancial de l’objecte de l’estudi perquè cada indret literari és com una cèl·lula del seu corresponent mapa literari.
Cadascun dels mapes literaris en línia representa una unitat d’anàlisi en el treball i comparteixen una característica primària basada en el que he anomenat focus d’interès del mapa o base primària del mapa, és a dir, allò que l’autor d’un mapa literari pren com a base per a georeferenciar-hi la literatura, els autors, etc. Aquests focus poden ser de tres tipus i donen peu a tres confeccions de mapes diferents:
- Mapes literaris basats en l’autor. Mostren els llocs literaris descrits o viscuts per un autor o per més d’un autor, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
- Mapes literaris basats en l’obra. Mostren els llocs literaris que apareixen o parteixen d’una sola obra o de més d’una obra literària, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
- Mapes literaris basats en el territori. Mostren els llocs literaris d’un territori concret en base a les obres escrites o els autors, en forma de fites en el mapa o traçant-ne una ruta.
Altres característiques basals d’aquestes unitats d’anàlisi són:
- Mapes estàtics vs. mapes dinàmics. La valoració de la capacitat d’interacció d’aquest tipus de recurs amb l’usuari és a vegades tant important com la presentació dels propis continguts.
- Entorn del mapa. La publicació dels mapes pot ser individual, és a dir, un mapa solt, o bé es poden trobar un o diversos mapes literaris en una pàgina o portal web creat o no ad hoc.
Durant el procés de cerca he aconseguit una relació de 65 mapes literaris d’arreu del món, dels quals, vint-i-un han cristal·litzat en recursos dedicats a la georeferenciació literària dels Països Catalans.
Gràfica 1: Distribució dels recursos web segons l’origen geogràfic dels mapes literaris
En el gràfic 1 veiem que Espanya i els Estats Units són els dos països amb una presència més destacada en els mapes literaris en línia. Concretament Espanya representa el 32% dels recursos i els Estats Units representen el 27%. La tercera presència geogràfica en els mapes literaris està etiquetada com a Transnacional ja que representa la formulació d’aquests mapes sobre regions transfronteres, continents o el món.
3. ELS WEBS DE LITERATURA GEOREFERENCIADA ALS PAÏSOS CATALANS
Del total mostral, vint-i-un mapes literaris prenen com a base els Països Catalans. De fet, en Internet, la creació d’aquests recursos geogràfics i literaris ha tingut un creixement important en els darrers cinc anys. Segons dades del web de registres Whois.com i els copyright de les mateixes pàgines web, a Catalunya s’han arribat a crear com a mínim divuit webs d’aquest tipus des de l’any 2007. Aquest increment és degut a la puixança dels estudis de la literatura en l’era digital sumats a l’interès per a la fixació del patrimoni geogràfic i literari, per una banda, i a la popularització i a la facilitat d’utilització de les aplicacions web per l’altra.
En el marc geogràfic dels Països Catalans podem observar quines són les característiques bàsiques d’aquesta mostra:
Taula 1: Quadre d’identificació de recursos
En podríem dir la primera aproximació descriptiva.
Gràfica 2: Distribució dels recursos web segons el focus d’interès dels mapes literaris als PPCC
D’aquests, recuperant la idea de focus d’interès del mapa o element primari del mapa observem en el gràfic 2 que en un 71% dels casos es formulen inicialment en clau territorial. Això significa que la potencialitat dels autors o de les obres literàries com a elements de partida en els mapes encara no han estat explotada suficientment.
Però el gruix de l’avaluació rau en una metodologia d’anàlisi quantitativa pròpia, basada en altres paràmetres i indicadors. Concretament sis paràmetres, que són com sis grans grups temàtics que estructuren l’anàlisi de cada web:
• Identificació (autoria)
• Contingut (objectius, cartografia, autors, textos i llocs)
• Tecnologia (r. multimèdia, r. interactius, característiques tècniques)
• Navegació (arquitectura web, recuperació, ergonomia)
• Posicionament (ubiqüitat, lluminositat)
• Usabilitat (processos)
I vuitanta-dos indicadors que m’han servit per fer la dissecció objectiva de cada recurs amb molta precisió. En tot cas i arribats a aquest punt no repassaré la llista d’indicadors ni els detalls textuals de les anàlisi. El que vull mostrar és un exemple del procés. Es tracta del segon paràmetre, el de Continguts, pel seu interès en aquest fòrum: l’apartat II.2. analitza la cartografia que utilitzen els webs i es fixa en els aspectes d’Abast territorial, la Denominació del territori, l’adequació en l’Autoria del mapa, el Format i l’Escalat de les cartes, el Disseny i la Toponímia.
Taula 2: Valoració del paràmetre Contingut – Cartografia
Si ens fixem en la taula veurem que en general hi ha un nivell alt en els resultats de l’anàlisi des del punt de vista dels indicadors. Per una banda l’indicador de Disseny obté la puntuació més elevada 42 sobre 45, que representa un compliment del 93%. Es tracta del disseny del mapa en el sentit de la delimitació del territori, la utilització del traç i els colors i la diferenciació clara dels elements components i seccions. Cal afegir que és un indicador ben treballat en la majoria de casos. En l’altre extrem de la graella trobem que la informació de l’Escalat no és present en la majoria de casos, només en el 26%.
Gràfica 3: Escala de compliment per unitat d’anàlisi del paràmetre Contingut – Cartografia
Des del punt de vista de les unitats d’anàlisi quatre webs han rebut 15 de 15 punts (100% de compliment), i només la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel», suma dos punts tenint en compte els indicadors de Format i Disseny.
Per acabar amb aquesta part d’anàlisi i estat de la qüestió presento els resultats finals de l’estudi reflectits també en un taula i una gràfica.
Taula 3: Resum final
Gràfica 4: Resum final
La taula final conté el recompte de les valoracions fetes en totes les matrius d’anàlisi tals com la que hem vist en l’anterior exemple. Així per una banda veiem que degut als diferents valors que representen cada un dels paràmetres s’ha optat per ponderar la puntuació del compliment. En aquest sentit es pot observar també que el paràmetre que té un compliment més elevat de mitjana és el V.2 Ubiqüitat (8,8) i els paràmetres que cal millorar són II.4 Obres literàries (1,9) i III.2 Recursos interactius (2,2) i IV.2. Recuperació de la informació (2,4).
Pel que fa a les unitats d’anàlisi el web més ben valorat en global ha estat Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans (7,4), seguit d’Espais literaris de Jesús Montcada (6,4) i Mapa Literari Català 2.0 i Topobiografies de l’exili català (6,2). En l’altre extrem de la valoració hi ha la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel» amb un 3,1.
Cal dir que tota l’anàlisi paramètrica va acompanyada per una anàlisi qualitativa individual, web a web, amb mostreig de pantalles, imatges, textos, etc.
4. ELS WLG COM A PLATAFORMES EDUCATIVES
Com lliga tot el que he descrit fins ara amb la transferència de coneixement a les aules? La resposta és en el canvi dels paradigmes de l’educació. La web s’està encarregant de ser un dels principals factors de canvi i transformació dels models tradicionals amb els que eren educades les nostres generacions. Ja sigui perquè vulguem aprendre un idioma, matemàtiques, alguns aspectes de les ciències naturals o literatura el web ens ofereix moltes plataformes dissenyades per tenir noves solucions d’educació i moltes d’elles utilitzen els instruments multimèdia com a recurs primari, a més d’oferir alternatives d’avaluació i exercicis tradicionals.
En el cas de la literatura, queda palès que alguns portals de literatura georeferenciada són autèntiques plataformes educatives que proporcionen accés gratuït a una diversitat indecent de recursos literaris en tots els formats més comuns i usats: textos, àudios, vídeos, galeries fotogràfiques, fitxes didàctiques, interacció, multimèdia, etc. I això és el conjunt de les eines més eficaces per fer arribar els coneixements a les noves generacions d’omnívors digitals.
D’altra banda, per sí mateixos, crec tots els recursos de literatura georeferenciada ja tenen un component didàctic quan expliquen la literatura relacionada amb un territori concret. Però, d’origen, en la seva ideació i respecte a la didàctica crec que existeixen tres comportaments de programació dels llocs web clarament diferenciats.
En primer lloc hi ha webs de literatura georeferenciada que parteixen d’una base pedagògica i així ho manifesten en els seus objectius. És el cas per exemple d’Un viatge literari per les comarques de Catalunya que ja es va crear pensant en el currículum educatiu dels estudiants de l’ESO i el Batxillerat. També és el cas de Callejeros literarios i Callejeros literarios en Castelló de la Plana, una proposta duta a terme transversalment per diferents instituts de secundària d’arreu de l’Estat de forma col·laborativa com a complement de les classes de literatura a l’aula. Podem dir que aquests webs són en sí propostes educatives i la seva raó de ser original ja era únicament aquesta.
Per altra banda hi ha uns altres recursos que essent fruit d’un projecte de recerca han acabat funcionant com a eines didàctiques, o bé se n’han derivat subproductes pensats per a la didàctica de la literatura a nivell de secundària o a la universitat. Són els casos de les Topobiografies de l’exili català i Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans. Aquest segon amb un projecte didàctic derivat de la línia de recerca principal consistent en crear un repositori de dossiers didàctics que lliguen la literatura, el paisatge i el web. Amb una dimensió menor però en la mateixa línia trobem La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona) i Itinerario literario de La Sombra del Viento.
Finalment en la tercera franja hi consten la resta dels recursos no enumerats en les dues anteriors i creats, en principi, per a la divulgació universal de la literatura lligada al territori com a objectiu principal però que en un menor o major grau serveixen també a la idea didàctica. Són casos molt clars l’Atles literari de les Terres de Girona i l’Atles literari de Salt. Aquest segon fet des de la biblioteca pública de Salt com a font d’informació d’interès cultural i turística del municipi. Això porta a pensar en el fet que les biblioteques públiques, a través de la seves colleccions locals i el coneixement popular de cada vila a què pertanyen es podrien convertir en un punt d’inici immillorable per a la creació de geografies literàries locals.
5. A MODE DE CONCLUSIÓ
Més que una conclusió tècnica de tot el que he explicat faré diverses reflexions a l’entorn dels recursos que hem vist.
Primera reflexió: la mostra seleccionada és un conjunt heterogeni de webs tant pel que fa a continguts com a les estructures i formes de presentació. Després d’analitzar els recursos he comprovat que la constant dels mapes literaris en Internet és el focus d’interès dels mapes, és a dir, el concepte que cada mapa pren com a base. Aquest concepte pot ser de tres tipus: un autor/s, una obra/es, un lloc/s geogràfic. A partir d’aquí les combinacions que se’n deriven són infinites i sempre participen en l’equació la literatura i la geografia.
Segona reflexió: també l’espectre de la mostra és molt ampli i va des de les webs acadèmiques que parteixen del recolzament científic i econòmic d’una institució del segon ensenyament o universitària, fins a les webs populars o institucionals, creades per particulars o institucions a partir de recursos propis i gratuïts d’Internet. I és evident que la intenció d’aquests recursos és plural i a banda de divulgadors i didàctics de la literatura, també són un canal d’informació per a turistes culturals, geògrafs i fins publicistes i experts en màrqueting.
Tercera reflexió: Així trobem webs de gran calatge com Endrets – Geografia Literària dels Països Catalans, Atles literari de les Terres de Girona i Topobiografies de l’exili català, emmarcades en projectes universitaris de recerca a la Universitat de Vic, Universitat de Girona i Universitat Oberta de Catalunya-Universitat Ramon Llull, respectivament, més el recolzament institucional de fundacions, diputacions, editorials, etc. Hi ha altres iniciatives didàctiques de menor abast com són Callejeros literarios, Itinerario literario de La Sombra del Viento, La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona). Entre mig de les primeres i les segones hi trobem un projecte fet des del i pel segon ensenyament, d’abast català, però altament actualitzable tecnològicament: Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Per altre banda hi ha tres grans projectes endegats des de diferents institucions públiques i privades que gaudeixen d’un gran reconeixement i qualitat de continguts. Es tracta del Mapa Literari Català 2.0, Espais literaris de Jesús Montcada i Atles literari de Salt. Finalment, trobem diferents recursos que amb més o menys dimensió han trobat el seu encaix en les demandes socials i culturals de les àrees geogràfiques a les que fan referència. Són recursos molt variats fets per iniciatives populars i en la majoria d’ocasions nodrits per masses socials anònimes: Invisible maps – Fragmentos literarios, Mapa literari de Barcelona, etc.
Quarta i última reflexió: fins ara ens havíem preocupat d’acostar la literatura a tota la geografia (bibliobús) i ara ens esforcem per acostar tota la geografia a la literatura (mapes literaris). Haig de confessar que m’ha encantat arribar a aquesta conclusió perquè per la meva formació de biblioteconomia les dues idees m’entusiasmen, sobretot després d’haver tingut el privilegi de dirigir durant vuit anys la biblioteca més petita de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a l’Estany, i veure la realitat literària d’un territori productiu en literatura i encara més productiu en lectors.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BRACERO, Francesc (2011), «Las respuestas vienen del cielo», La Vanguardia, 11-03-2011, pp. 24-25.
CODINA, Lluís (2006), Metodología de análisis y evaluación de recursos digitales en línea, Barcelona, UPF, Área de Biblioteconomía y Documentación, Dep. de Periodismo y de Comunicación Audiovisual, 56 pp. (documento reprografiado).
SOLDEVILA, Llorenç (2010), «Presentació d’Endrets.cat. Geografia literària dels PPCC», Badalona, Espais Escrits. Actes del VI Seminari sobre Patrimoni literari i Territori: la literatura i la dinamització de l’entorn, p. 3 [Disponible a http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/VI%20JORNADES%20ESPAIS%20ESCRITS.pdf.] [Consulta: 31-6-2012]
